Llibre PEC

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona
Document de sntesi
IGOP
Institut de Govern i Poltiques Pbliques
Desembre de 2004
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT

Document de sntesi
Elaborat per l'Institut de Govern i Poltiques Pbliques (IGOP) de la Universitat Autnoma de Barcelona. Editat per l'Ajuntament de Badalona, Regidoria d'Educaci. Primera edici: abril de 2005 Dipsit Legal: Disseny grfic i maquetaci: La Page Original SL Impressi: Grficas Lumer SL
UN PUNT DE PARTIDA PER AL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Badalona porta ms de 15 anys participant de la idea de la ciutat educadora. Ara cal concretar aquesta aposta en un Projecte Educatiu de Ciutat. Advertint, per, que un Projecte de Ciutat ser "educatiu" no sols si la fita s leducaci sin tamb, inexcusablement, si el cam s en ell mateix educador. El cam, com en el viatge a taca. Un pas previ a la convocatria ciutadana a implicar-se en aquest Projecte, lequip de lIGOP, per encrrec de la Diputaci de Barcelona, ha elaborat aquesta Diagnosi, com un estat de la qesti que ha de ser punt de partida del procs delaboraci del PEC. Un estudi profund, lcid, realista. Badalona hi apareix com una ciutat complexa, de clarobscurs contrastats. Una diagnosi que ens retrata i qestiona i alhora ens compromet. Potser, per a alguns, leducaci no sigui la soluci, per sense leducaci cap soluci reeixir. No cal dir que, tractant-se dun projecte de ciutat, lAlcaldia ha volgut ser la pri mera a implicar-shi, fent costat a la Regidoria dEducaci en el desplegament del Projecte, que compta tamb amb la important collaboraci de la Diputaci de Barcelona. Que la lectura atenta daquesta Diagnosi us porti a implicar-vos tamb en el Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona.
Maite Arqu Lalcaldessa de Badalona
EL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT, UNA EINA PER A LA MILLORA DE BADALONA L'elaboraci del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), del qual aquesta diagnosi n's el punt de partida, suposa comprometre's en una manera d'entendre globalment l'actuaci municipal per tal de fer possible el desenvolupament personal de tota la ciutadania en un entorn de canvis profunds. Demostra que per l'Ajuntament de Badalona l'educaci s una eina bsica per a la inclusi social, i en definitiva una eina de transformaci social i de millora de la ciutat. Tots i totes tenim un paper educatiu irrenunciable per millorar la vida a la nostra ciutat, i sota aquesta idea hem orientat el treball de disseny del PEC. Un treball que mostra el comproms de l'Ajuntament per promoure l'accs a la ciutadania plena, i una aposta per la participaci del conjunt de la ciutat en el disseny del futur de Badalona. La publicaci que teniu a les mans s el tancament de la primera part de l'elaboraci del Projecte Educatiu de Ciutat. Es tracta del document de sntesi de la diagnosi de la ciutat de Badalona, que ens ha de permetre construir aquest eina de transformaci i millora que ha de ser el PEC. Us convido a llegir-la, i alhora a engrescar-vos i a participar en les properes accions del PEC. Fins aleshores,
lex Maas Regidor d'Educaci
Salutaci
Introducci 1. La realitat sociodemogrfica 1.1. Els barris de Badalona 1.2. Evoluci de la poblaci 1.2.1. La poblaci total 1.2.2. La poblaci menor dedat i la poblaci major de 65 anys 1.3. Procedncies de la poblaci de Badalona 1.3.1. La poblaci estrangera 1.3.2. La poblaci nascuda a daltres CC.AA. 1.4. Nivell dinstrucci 2. La realitat escolar 2.1. La distribuci dels centres escolars 2.2. La distribuci de lalumnat 2.2.1. Leducaci infantil 2.2.2. Leducaci primria 2.2.3. La secundria obligatria 2.2.4. La secundria postobligatria 2.4. Xarxa pblica, xarxa privada concertada 2.4. Les rtios dalumnes per aula 2.5. Lalumnat amb NEE 2.7. Lalumnat de procedncia estrangera 2.3. Ladhesi a lescola: xit i fracs escolar 3. Entitats i educaci 3.1. Sobre el conjunt dentitats 3.2. Sobre les entitats culturals 3.3. Sobre les entitats esportives 3.4. Sobre els esplais i agrupaments juvenils 3.5. Sobre els casals i associacions de la gent gran 3.6. Sobre les associacions de vens i entitats reivindicatives 3.7. Sobre les associacions de dones 3.8. Sobre les entitats escolars 3.9. Sobre la resta dentitats 3.10. Sobre el mapa de relacions 3.10.1. Els paraiges relacionals 3.10.2. Els posicionaments "oposats" 3.10.3. Els posicionaments "neutres" 3.10.4. Espais i oportunitats relacionals 4. Eixos i dimensions del PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT 4.1. Des del mn escolar 4.1.1. Xarxa dEscoles Bressol Pbliques 4.1.2. Els Ponts Educatius 4.1.3. Els temps i els entorns educatius 4.1.4. Lacollida dalumnes nouvinguts 4.1.5. Leducaci en valors 4.1.6. Leducaci en noves tecnologies (NTIC) 4.2. Des del mn cultural 4.2.1. Xarxa dequipaments culturals 4.2.2. Els ponts culturals 4.3. Des del mn esportiu 4.4. Des del mn juvenil 4.5. Des del mn adult 4.6. Des del mn de la gent gran
6 7 7 11 11 12 14 14 15 16 19 19 20 20 22 23 24 25 27 28 30 33 35 35 36 37 37 38 39 40 40 41 51 52 52 53 53 55 55 55 55 56 57 57 58 59 59 59 60 61 62 63
Llistat de mapes Mapa 1.1. Grups de barris en relaci a 13 indicadors sociodemogrfics dedat, naturalesa de la poblaci, nivell dinstrucci, coneixement del catal i relaci amb lactivitat (any 1996) Mapa 1.2. Percentatge de poblaci de 25 a 39 anys amb un nivell dinstrucci elevat lany 2002 per barris Mapa 3.1. Densitat dentitats en base a la seva ubicaci per districtes Mapa 3.2. Densitat dentitats culturals en base a la seva ubicaci per districtes Mapa 3.3. Densitat dequipaments culturals en base a la seva ubicaci per districtes Mapa 3.4. Densitat dentitats esportives en base a la seva ubicaci per districtes Mapa 3.5. Densitat dequipaments esportius en base a la seva ubicaci per districtes Mapa 3.6. Densitat desplais i agrupaments juvenils en base a la seva ubicaci per districtes Mapa 3.7. Mapa de relacions entre perfil dentitats i rees municipals Llistat de grfics Grfic 1.1. Evoluci de la poblaci estrangera entre 1996 i 2002 Grfic 1.2. Evoluci de la poblaci nascuda fora de Catalunya 1996 - 2002 Grfic 1.3. Nivell destudis de la poblaci de 25 a 39 anys lany 2002 Grfic 2.1. Alumnat matriculat a 2on cicle deducaci infantil. Pblica i concertada Grfic 2.2. Alumnat matriculat a educaci primria. Pblica i concertada Grfic 2.3. Alumnat matriculat a lESO. Pblica i concertada Grfic 2.4. Rtio dalumnes per aula a primria. Pblica i privada. Grfic 2.5. Rtio dalumnes per aula a ESO. Pblica i privada. Grfic 2.6. Evoluci de lalumnat amb NEE. 1998/1999 2002/2003 Grfic 2.7. Alumnat amb NEE i amb NEE socials Grfic 2.8. Alumnat amb NEE segons la titularitat del centre Grfic 2.9. Alumnat estranger segons procedncia i ubicaci del centre (1998/99) Grfic 2.10. Alumnat estranger segons procedncia i ubicaci del centre (2002/02) Grfic 2.11. Alumnat de procedncia estranger segons titularitat del centre (1998/99-2002/03) Grfic 2.12. Alumnes que obtenen el GES segons sexe i ubicaci del centre Grfic 3.1. Associacions artstiques Grfic 3.2. Associacions culturals tradicionals catalanes Grfic 3.3. Associacions culturals darrel no catalana Grfic 3.4. Associacions culturals recreatives Llistat de taules Taula 1.1. Agrupaci de barris segons les seves caracterstiques sociodemogrfiques Taula 1.2. Evoluci de la poblaci badalonina entre 1996 i 2002 Taula 1.3. Evoluci del pes de la poblaci menor dedat i de 65 anys i ms Taula 2.1. Centres dEnsenyament a Badalona Taula 2.2. Matrcula al primer cicle deducaci infantil Taula 2.3. Matrcula a segon cicle deducaci infantil Taula 2.4. Matrcula a leducaci primria Taula 2.5. Matriculaci a lESO Taula 2.6. Matrcula al batxillerat Taula 2.7. Matriculaci a cicles formatius Taula 2.8. Situaci acadmica en finalitzar el 2on cicle de lESO
10 18 43 44 47 48 49 50 51
14 16 17 25 26 26 27 27 28 29 30 31 32 32 34 45 45 46 46
9 11 12 19 20 21 22 23 24 24 33
ndex
Introducci
El present document resumeix els principals resultats del procs de diagnosi de la realitat educativa de la ciutat de Badalona. Aquest diagnstic, el seu procs i conclusions, es vincula a la iniciativa de desenvolupament del Projecte Educatiu de Badalona. En primer lloc parlem del que vindria a correspondres amb el "mapa sociodemogrfic" de la ciutat. En el captol 1 daquest escrit es treballa sobre la construcci de tot un seguit dindicadors destructura social (edat, sexe, ocupaci, nivell dinstrucci, procedncia, etc.) i sobre la comparaci de les dades que aquests indicadors aporten per a cadascun dels barris i districtes de la ciutat i per al conjunt de Badalona. All on ha estat possible i sha cregut convenient, sestn aquesta comparaci en referncia a lmbit Metropolit i a Catalunya. c En un segon nivell (captol 2), es creuen aquestes dades i se naporten de noves en relaci al "mapa escolar" de la ciutat: distribuci de centres i etapes descolaritzaci ofertades als diferents districtes, pes de les xarxes pblica i privada a cadascun dells, rtios descolaritzaci arreu del territori, etc. Com diem, aquestes dades -extretes de lestadstica densenyament del Departament dEducaci de la Generalitat i ampliades mitjanant les dades que ens ha proporcionat lrea dEducaci del mateix Ajuntament de Badalona- es creuen amb la informaci destructura social (per districte i ciutat) prviament elaborada. En el captol 3 se sintetitza lanlisi estadstica i comprensiva de densitat associativa per districte i per tipologia dentitats. "Estadstica" perqu es calculen i mapifiquen aquestes distribucions en base a tot un seguit de fons dinformaci: registres oficials dentitats, registres proporcionats per les oficines de districte, memries i expedients diversos, etc. "Comprensiva" perqu shi reflexiona sobre el sentit i orientaci dels diversos perfils dentitats i les seves programacions dactivitats. Aix expliquem el que podrem denominar el "mapa dentitats" de la ciutat. El captol 4 entra ja directament en lespecificaci de propostes substantives i organitzatives sobre les quals estructurar el Projecte Educatiu de la Ciutat de Badalona. Concretament identifica els principals mbits temtics datenci prioritria dels quals, segons el conjunt dactors entrevistats i enquestats i dacord amb les dades estadstiques treballades, hauria docupar-se el Projecte Educatiu de Ciutat. En el mateix captol es proposen dimensions estratgiques sobre les quals centrar el futur procs de participaci.
Introducci
1. La realitat sociodemogrfica
Badalona, com a ciutat gran que s (la tercera amb major volum poblacional de Catalunya) presenta una realitat social complexa i heterognia. La seva distribuci territorial en ms duna trentena de barris , amb caracterstiques poblacionals diferenciades, s un element important a tenir en compte a lhora de desenvolupar una anlisi com la que plantegem en aquesta diagnosi educativa. s per aix que, en primer lloc, cal que ens aturem en aquest punt i fem una primera anlisi de la realitat (o realitats) sociodemogrfica de la ciutat.
1.1. Els barris de Badalona

Per procediment estadstic (tractament dun seguit de 13 indicadors) hem obtingut tres factors de diferenciaci entre els barris: un primer factor que inclou el nivell instructiu, la categoria laboral, el coneixement del catal i el gnere; i dos factors ms, amb un pes menor: la procedncia i ledat. A partir daqu es classifiquen els barris en grups amb caracterstiques poblacionals similars, amb lobjectiu de conixer els principals punts de similitud entre les diferents zones territorials del municipi. El resultat sn els cinc grups de barris segents (veure tamb Taula 1.1.): Grup A: aquest grup est format per cinc barris amb un elevat percentatge dinfants i adolescents i un baix percentatge de persones jubilades. Sn, per tant, barris "joves" (en referncia a ledat de la poblaci, encara que alguns dells, com s el cas de Montigal o Can Claris, sn barris de "recent" creaci o creixement, sobretot a partir dels anys noranta). Malgrat que el nivell de joves estudiants s fora elevat, el percentatge de poblaci dentre 25 i 39 anys amb "dficit instructiu" tamb s notable. Sn barris amb un coneixement del catal ms aviat baix, cal tenir en compte que alguns dells han estat barris receptors de la immigraci provinent
Farem referncia a 28 barris o grups de barris. Aquestes 28 unitats territorials en alguns casos agrupen ms dun barri, ja sigui pel seu baix volum de poblaci o per la seva ubicaci territorial. Hem utilitzat aquesta classificaci perqu ens permet agregar sota els mateixos parmetres les dades corresponents a les seccions censals existents abans de l1 de gener de 1999 i les que corresponen a la divisi territorial actual. Pel que fa als 8 districtes administratius de la ciutat, barri de Montigal, que es troba dividit entre els districtes 8 i 3, en base a aquesta classificaci es considera com una unitat nica conjuntament amb el barri del Puigfred, integrada dins el Districte 8. Aix mateix, el barri del Districte 3, Les Guixeres, conforma una unitat nica amb els barris de Canyad i Manres, passant a formar part del Districte 1.
de la resta de lEstat i tenen un nivell de poblaci nascuda a altres comunitats autnomes fora elevat. Grup B: en aquest grup trobem alguns dels barris amb ms histria de la ciutat, situats al centre administratiu i comercial de la ciutat. Sn barris fora envellits, en comparaci a la resta del municipi, amb un ndex molt elevat de coneixement del catal, especialment el barri Centre i Dalt la Vila. Sn barris que tamb es caracteritzen per tenir un alt nivell dinstrucci i un percentatge elevat de joves estudiants. Els nivells docupaci sn tamb elevats, amb un paper destacat del sector serveis. Grup C: aquest s el grup que agrupa un major nombre de barris i, possiblement per aquest motiu, s tamb el grup menys homogeni. Hi trobem barris de totes les zones de la ciutat (barris de costa, barris ms propers a la serralada de Marina, barris perifrics, barris ms cntrics, etc...). Sn barris que, principalment, no tenen unes caracterstiques massa accentuades, sin que se situen ms propers al perfil mitj de la ciutat. Grup D: aquest grup est format per dos barris del Districte 6 (Sant Roc-La Mora i El Remei) i dos del Districte 3 (Pomar i Bonavista), barris doncs, ubicats en zones "perifriques" de la ciutat, uns a la zona sud i els altres a la zona nord, per amb unes caracterstiques poblacionals molt similars. Dentrada sn barris amb un nivell dinstrucci baix, que registren uns elevats percentatges de poblaci dentre 15 i 29 anys amb "dficit instructiu" i un baix percentatge destudiants dentre 15 i 29 anys. El percentatge de persones ocupades, en relaci a la resta de la ciutat, s baix, fet que sacompanya dun elevat nivell de desocupaci femenina i dassalariades eventuals. Sn barris amb un coneixement del catal baix, per alhora, amb pocs habitants de procedncia estrangera. Grup E: aquest grup, format per tres barris, presenta unes caracterstiques fora similars al grup anterior, amb la principal diferncia que t els percentatges dimmigraci (menors de 18 anys) ms elevats de la ciutat. De fet, els tres barris es troben situats en una de les zones de major recepci dimmigraci, tant estrangera com de la resta de lEstat. s per aix que tamb sn barris amb un nivell menor de comprensi del catal que la resta. Es caracteritzen per un baix nivell dinstrucci, ja que el percentatge de poblaci amb "dficit instructiu" s fora elevat. Sn barris amb un nivell docupaci bastant baix, en que destaca lelevat percentatge de persones ocupades en el sector de la construcci.
Taula 1.1. Agrupaci de barris segons les seves caracterstiques sociodemogrfiques
Grups de barris en base a 13 indicadors sociodemorgfics d'edat, naturalesa de la poblaci, nivell d'instrucci, coneixement del catal i relaci amb l'activitat
Any 1996 Poblaci de 50 anys i ms que no entn el catal Poblaci femenina de 15 a 64 anys desocupada Poblaci de 25 a 49 que sap escriure en catal Poblaci estudiant de 15 a 29 anys Poblaci femenina assalariada eventualment 33,2% 34,8% 38,3% 26,7% 29,4% 32,5% 20,7% 20,9% 16,9% 16,5% 18,8% 35,4% 37,5% 42,6% 38,5% 29,6% 31,0% 26,8% 24,9% 26,0% 14,0% 25,5% 35,3% 30,6% 51,9% 42,7% 35,0% 40,2% 42,5% 38,3% 41,4% 46,0% 41,9% Poblaci de 65 anys i ms Poblaci de 25 a 39 anys amb dficit instructiu Poblaci de 16 a 64 anys ocupada Poblaci ocupada en el sector de la construcci Poblaci menor dedat nascuda fora dEspanya
Grup de barris
Puigfred - Montigala St. Mori de Llefi St. Joan de Llefi Can Claris Nova Lloreda A Casagemes Progrs Dalt de la Vila Centre B Artigas St. Antoni de Llefi La Salut St. Crist de Can Cabanyes Bufal Gorg Canyado - Manres - Guixeres Coll i Pujol Raval Canyet - Mas Ram - Pomar de Dalt La Morera Congrs C El Remei Sant Roc - La Mora Bonavista Pomar D Lloreda Sistrells La Pau E
23,0% 7,1% 96,9% 1,1% 31,1% 25,8% 29,6% 50,9% 15,7% 22,6% 9,8% 97,1% 0,7% 38,5% 19,1% 26,2% 46,7% 16,5% 23,8% 7,6% 96,7% 1,1% 44,7% 14,4% 31,4% 43,7% 17,7% 23,3% 9,4% 97,8% 0,1% 26,9% 26,5% 18,4% 50,3% 16,1% 27,6% 4,9% 97,5% 0,4% 35,6% 20,8% 20,3% 51,3% 16,2% 24,1% 7,8% 97,2% 0,7% 35,4% 21,3% 25,2% 48,6% 16,4% 18,5% 17,7% 97,6% 1,0% 17,6% 56,4% 3,9% 51,6% 13,4% 16,7% 19,4% 97,6% 0,6% 16,1% 52,4% 5,2% 50,7% 13,4% 17,5% 17,2% 97,6% 1,1% 10,3% 66,1% 1,9% 52,9% 11,7% 14,7% 24,9% 98,6% 0,4% 8,8% 71,4% 0,8% 54,4% 10,3% 16,9% 19,8% 97,9% 0,8% 13,2% 61,5% 2,9% 52,4% 12,2% 20,6% 12,9% 96,7% 0,9% 32,1% 28,2% 15,0% 48,2% 16,9% 21,0% 11,6% 96,9% 0,7% 36,3% 19,8% 26,9% 44,8% 16,3% 20,0% 12,3% 96,1% 1,0% 42,3% 17,8% 30,5% 42,9% 17,3% 18,3% 13,4% 96,7% 1,2% 34,4% 24,9% 18,1% 44,3% 17,3% 20,6% 13,6% 97,9% 0,3% 29,7% 36,4% 11,1% 49,1% 18,0% 18,7% 16,0% 97,7% 0,4% 29,9% 29,4% 9,2% 46,4% 18,1% 15,0% 15,9% 97,5% 0,3% 20,3% 41,7% 7,9% 49,1% 18,9% 18,0% 18,6% 98,8% 0,7% 19,7% 55,6% 3,6% 51,0% 15,2% 19,3% 17,3% 96,8% 0,3% 25,8% 38,7% 8,8% 47,4% 15,4% 18,7% 12,7% 98,9% 0,4% 21,3% 43,2% 2,5% 45,0% 9,5% 21,3% 12,3% 98,4% 0,6% 26,8% 40,7% 11,8% 49,8% 16,0% 12,1% 18,8% 96,7% 0,9% 24,4% 34,3% 8,5% 42,7% 17,1% 18,6% 14,6% 97,4% 0,6% 28,6% 34,2% 12,8% 46,7% 16,3% 22,8% 13,2% 97,9% 0,4% 53,7% 19,4% 9,5% 41,3% 20,7% 22,9% 12,6% 97,1% 0,4% 58,2% 12,8% 30,4% 36,6% 21,6% 18,3% 14,7% 98,9% 0,0% 45,4% 25,0% 17,1% 43,2% 21,7% 17,7% 16,1% 98,1% 0,2% 50,7% 16,7% 21,0% 39,0% 19,0% 20,4% 14,1% 98,0% 0,3% 52,0% 18,5% 19,5% 40,1% 20,8% 18,8% 15,9% 95,4% 2,0% 47,2% 11,4% 39,5% 39,5% 20,3% 21,1% 12,8% 95,4% 1,5% 36,6% 19,2% 29,1% 41,5% 18,7% 22,6% 8,1% 94,4% 2,8% 49,7% 12,4% 39,8% 41,5% 16,7% 20,8% 12,3% 95,1% 2,1% 44,5% 14,3% 36,1% 40,8% 18,6%
29,6% 34,9% 29,5% 34,2% 36,6% 32,9% 42,0% 40,5% 47,4% 47,6% 44,4% 32,9% 30,3% 23,0% 28,9% 29,5% 33,1% 28,9% 35,7% 37,9% 47,5% 36,8% 21,5% 32,2% 25,5% 18,1% 27,1% 17,9% 22,1% 22,5% 29,0% 26,8% 26,1%
56,8% 8,3% 54,4% 7,1% 51,6% 9,8% 56,4% 6,1% 56,6% 6,9% 55,2% 7,6% 61,6% 4,5% 64,7% 3,0% 69,2% 3,2% 69,5% 3,2% 66,2% 3,5% 59,5% 5,6% 52,6% 8,6% 51,1% 10,1% 53,5% 8,5% 58,0% 5,5% 55,5% 5,1% 54,8% 4,1% 62,2% 3,9% 59,4% 4,2% 62,6% 4,3% 58,6% 5,1% 63,2% 4,8% 57,6% 5,8% 52,2% 9,4% 50,8% 9,0% 55,6% 9,4% 51,0% 10,3% 52,4% 9,5% 46,8% 15,9% 50,3% 11,4% 49,1% 12,9% 48,7% 13,4%
Font: Elaboraci prpia a partir de la Base de dades inframunicipal de lEstadstica de Poblaci de 1996 (web de lInstitut dEstadstica de Catalunya).
Poblaci ocupada en el sector serveis
Poblaci menor dedat
Poblaci menor dedat nascuda a Catalunya
10
Mapa 1.1. Grups de barris en relaci a 13 indicadors sociodemogr fics dedat, naturalesa de la poblaci, nivell dinstrucci, coneixe ment del catal i relaci amb lactivitat (any 1996)
Grup A Grup B Grup C Grup D Grup E
11
1.2. Evoluci de la poblaci

1.2.1. La poblaci total
Taula 1.2. Evoluci de la poblaci badalonina entre 1996 i 2002
Evoluci de la poblaci
Anys 1996 i 2002 1996 2002 n % n % 2.001 0,9 1.911 0,9 7.881 3,7 8.065 3,8 7.764 3,7 7.627 3,6 2.705 1,3 4.149 1,9 4.978 2,4 4.939 2,3 25.329 12,0 26.691 12,5 12.289 5,8 12.541 5,9 5.736 2,7 5.453 2,6 11.545 5,5 10.737 5,0 29.570 14,0 28.731 13,5 1.216 0,6 1.168 0,5 10.163 4,8 14.538 6,8 1.180 0,6 1.774 0,8 6.122 2,9 6.472 3,0 6.122 2,9 5.350 2,5 24.803 11,8 29.302 13,7 16.731 7,9 16.742 7,9 16.731 7,9 16.742 7,9 16.005 7,6 14.822 7,0 14.788 7,0 13.802 6,5 18.272 8,7 17.821 8,4 49.065 23,3 46.445 21,8 4.316 2,0 4.448 2,1 3.178 1,5 4.027 1,9 877 0,4 948 0,4 13.774 6,5 12.742 6,0 22.145 10,5 22.165 10,4 3.282 1,6 2.217 1,0 6.461 3,1 6.427 3,0 7.749 3,7 7.015 3,3 7.916 3,8 7.929 3,7 25.408 12,0 23.588 11,1 4.911 2,3 4.857 2,3 2.445 1,2 2.259 1,1 10.580 5,0 12.473 5,8 17.936 8,5 19.589 9,2 210.987 213.253 4.228.048 4.482.623 6.090.040 6.506.440 Variaci n % -90 -4,5 184 2,3 -137 -1,8 1444 53,4 -39 -0,8 1.362 0,5 252 2,1 -283 -4,9 -808 -7,0 -839 -0,5 -48 -3,9 4.375 43,0 594 50,3 350 5,7 -772 -12,6 4.499 2,0 11 0,1 11 0,1 -1.183 -7,4 -986 -6,7 -451 -2,5 -2.620 -1,5 132 3,1 849 26,7 71 8,1 -1.032 -7,5 20 -0,1 -1.065 -32,4 -34 -0,5 -734 -9,5 13 0,2 -1.820 -1,0 -54 -1,1 -186 -7,6 1.893 17,9 1.653 0,7 2.266 1,1 254.575 5,7 416.400 6,4
Barri / districte Canyado - Manres -Guixeres Casagemes Centre Coll i Pujol Dalt de la Vila 1 Nova Lloreda Sistrells St. Crist de Can Cabanyes 2 Bonavista Bufal Canyet - Mas Ram - Pomar de Dalt La Morera Pomar 3 La Salut 4 St. Antoni de Llefi St. Joan de Llefi St. Mori de Llefi 5 Artigas Congrs El Remei Sant Roc - La Mora 6 Can Claris Gorg Progrs Raval 7 La Pau Lloreda Puigfred - Montigal 8 Badalona mbit Metropolit Catalunya
Font: Elaboraci prpia a partir de la Base de dades inframunicipal de lEstadstica de Poblaci de 1996 (web de lInstitut dEstadstica de Catalunya) i del Padr dHabitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.
12
1.2.2. La poblaci menor dedat i la poblaci major de 65 anys

Taula 1.3. Evoluci del pes de la poblaci menor dedat i de 65 anys i ms
Evoluci de la poblaci de 18 anys i menys i de 65 anys i ms

Anys 1996 i 2002 Poblaci de 18 anys i menys 1996 2002 15,0% 15,3% 18,5% 17,5% 14,7% 14,8% 18,0% 17,5% 17,5% 17,1% 16,8% 16,4% 27,6% 22,1% 21,1% 16,4% 18,3% 15,7% 22,3% 18,1% 18,3% 14,9% 20,6% 20,4% 18,7% 21,5% 21,3% 18,7% 17,7% 16,5% 19,3% 18,4% 20,0% 17,8% 20,0% 17,8% 21,0% 17,5% 23,8% 19,0% 22,6% 18,1% 22,5% 18,2% 20,6% 17,2% 12,1% 13,2% 22,8% 18,5% 22,9% 21,8% 19,6% 17,7% 23,3% 19,7% 18,7% 15,3% 16,7% 17,1% 19,3% 16,6% 19,5% 17,2% 22,6% 18,9% 18,8% 16,3% 23,0% 22,0% 21,5% 19,1% 20,7% 18,3% 18,7% 17,7% 18,9% 17,8% Poblaci de 65 anys i menys 1996 2002 15,9% 20,8% 17,7% 17,8% 24,9% 25,1% 18,6% 17,7% 17,2% 20,1% 18,9% 20,3% 4,9% 7,0% 12,8% 15,5% 13,4% 15,8% 10,4% 12,8% 14,7% 18,8% 13,6% 12,3% 12,7% 11,7% 12,3% 13,8% 16,1% 22,0% 13,9% 15,7% 12,3% 14,3% 12,3% 14,3% 11,6% 14,8% 7,6% 10,1% 9,8% 12,2% 9,7% 12,4% 12,9% 14,0% 18,8% 25,8% 13,2% 11,4% 12,6% 15,6% 14,4% 16,7% 9,4% 10,2% 16,0% 17,9% 19,4% 19,5% 17,3% 18,4% 15,5% 16,5% 8,1% 10,7% 15,9% 18,6% 7,1% 7,0% 10,4% 12,1% 12,8% 14,6% 15,6% 16,8% 16,3% 17,4% Poblaci femenina de 65 anys i ms 1996 2002 17,2% 22,7% 20,2% 20,8% 28,8% 29,0% 21,4% 20,5% 20,0% 22,4% 21,5% 23,1% 5,5% 8,2% 14,9% 17,7% 15,3% 18,3% 11,9% 14,7% 16,9% 21,5% 16,2% 14,7% 14,3% 12,6% 13,9% 15,7% 18,5% 25,6% 16,0% 18,0% 13,9% 17,0% 13,9% 17,0% 13,0% 16,8% 8,7% 11,5% 11,8% 14,4% 11,2% 14,2% 14,6% 16,6% 21,5% 28,9% 15,7% 13,6% 15,0% 19,3% 16,7% 19,6% 10,3% 10,8% 18,9% 21,3% 22,1% 22,6% 19,7% 21,2% 17,7% 19,0% 9,6% 13,1% 18,6% 23,2% 8,4% 7,8% 12,2% 14,7% 14,8% 17,1% 18,1% 19,4% 18,6% 19,9%
Barri / districte Canyado - Manres -Guixeres Casagemes Centre Coll i Pujol Dalt de la Vila 1 Nova Lloreda Sistrells St. Crist de Can Cabanyes 2 Bonavista Bufal Canyet - Mas Ram - Pomar de Dalt La Morera Pomar 3 La Salut 4 St. Antoni de Llefi St. Joan de Llefi St. Mori de Llefi 5 Artigas Congrs El Remei Sant Roc - La Mora 6 Can Claris Gorg Progrs Raval 7 La Pau Lloreda Puigfred - Montigal 8 Badalona mbit Metropolit Catalunya
13
En la Taula 1.2. sobserva que en el perode 1996-2002 els districtes que han crescut ms sn; el Districte 3, el Districte 8 i el Districte 1. En aquests tres districtes destaca el creixement de barris com Bufal, Puigfred-Montigal i Coll i Pujol, respectivament, tres barris limtrofs que "dibuixen" la zona de creixement ms important de la ciutat en els darrers anys. Per contra, el districte que pateix un decreixement de poblaci ms important s el Districte 5, que tot i aix continua sent, amb diferncia, el districte ms poblat de la ciutat, en el qual hi resideixen el 21,8% dels badalonins. Els altres dos districtes que perden poblaci sn el Districte 7 i el Districte 2, i cal destacar tamb el decreixement en el barri de Sant Roc - La Mora, en un barri relativament nou com s Can Claris, i en els barris de Sant Crist de Can Cabanyes i del Pomar. En el conjunt de la ciutat, durant aquest perode, la poblaci sha incrementat en 2.266 habitants, el que representa un increment de l1,1%. Durant el mateix perode, el creixement a Catalunya i a lmbit metropolit s fora superior; un 6,4% i un 5,7% respectivament. No passa el mateix amb el nivell denvelliment de la poblaci, on lincrement a Badalona s lleugerament superior al de Catalunya i de lmbit metropolit, com es pot observar en al Taula 1.3. Tot i aix, Badalona segueix tenint uns percentatges ms elevats de poblaci de 18 anys i menys, aix com uns percentatges de jubilats menors. Pel que fa referncia als districtes, tots incrementen el seu nivell denvelliment, alhora que disminueix el pes de la seva poblaci infantil i juvenil. Els districtes que, proporcionalment, perden ms poblaci de 18 anys i menys sn el Districte 5 (-4,3%) i el Districte 2 (-4,2%). En la resta de districtes, els barris que ms decreixen en aquesta franja dedat sn El Remei i La Pau. Pel que fa referncia a la franja poblacional de 65 anys i ms, els dos districtes que experimenten un major creixement tamb sn el 5 i el 2, mentre que en altres zones, els barris de Congrs (7,0%) i de Pomar (5,9%) sn els que ms han incrementat el seu nivell denvelliment. Tot i aix, al marge del creixement experimentat, el Districte 1 segueix sent, amb diferncia, el districte ms envellit de la ciutat, amb un 20,3% de persones jubilades, noms superat per un barri del Districte 7, el barri del Congrs, que en t el 25,8%. El Districte 8 s el menys envellit, amb un 12,1% de vens i venes de 65 anys i ms, seguit del Districte 5 i del Districte 2.
14
1.3. Procedncies de la poblaci de Badalona

1.3.1. La poblaci estrangera Pel que fa referncia al volum de poblaci estrangera resident a Badalona, la situaci ha variat considerablement de lany 1996 a lany 2002 (Grfic 1.1.). De l1,67% de poblaci estrangera sha passat a un 6,89%, un increment superior al que sha produt en el mateix perode a Catalunya i a lrea metropolitana, on el creixement ha estat del 4,27% i del 4,25%, respectivament. Per malgrat aquest increment superior, Badalona t un nivell de poblaci estrangera lleugerament inferior al de Catalunya (7,09%) i al de lrea Metropolitana (7,18%).
Grfic 1.1. Evoluci de la poblaci estrangera entre 1996 i 2002
Poblaci nascuda en pasos estrangers

(1996 i 2002)
14% 12% Percentatge 10% 8% 6%

4,1% 6,8%
12,7% 11,8% 10,1%
0,07
6,9% 6,2%
7,2%
7,1%
4% 2% 0% 1 2
1,9% 1,3%
2,6% 1,9% 1,3% 1,8% 1,8% 1,6%
2,4%
2,9% 1,7%
2,8%
8 Districte
BDN
AMB
1996
CAT
2002
El districte amb un major percentatge de poblaci estrangera s el 4, amb un 12,68%, seguit del Districte 6 i del Districte 8. Aix doncs, on sha produt un major increment daquesta poblaci s en el Districte 4 i el 6, com es pot observar en el Grfic 1.1. (i Mapes 1.1.). Pel que fa referncia als barris, els que presenten un major percentatge de poblaci estrangera respecte de la poblaci total sn; El Remei, La Pau, Artigas, La Salut i Sant RocLa Mora.
15
Referent a la procedncia dels nous fluxos dimmigraci, el pas de naixement dun major nombre de poblaci estrangera residents a Badalona s el Marroc, seguit de la Xina, lEquador i el Pakistan. Un 1,8% de la poblaci de Badalona ha nascut al Marroc, el que representa un 25,8% del total de la poblaci estrangera. Aquesta s la nacionalitat ms nombrosa en els Districtes 4, 8 i 2 (desprs de lespanyola, s clar) i tamb representa un percentatge elevat de la immigraci dels Districtes 5, 6 i 7. Els districtes on hi resideix ms poblaci xinesa sn el 4 i el 8, mentre que la poblaci equatoriana s ms nombrosa en els Districtes 4, 7 i 6. La poblaci pakistanesa, per la seva banda, est molt ms concentrada en un districte, el Districte 6. Destaca el fet que en el Districte 3 la poblaci estrangera ms nombrososa s la francesa, el cinqu pas de procedncia en el rnquing de la ciutat, ja que del 6,9% de poblaci estrangera del municipi, tan sols un 0,8% prov de pasos amb un ndex de Desenvolupament Hum (IDH) alt. Aquesta resideix principalment en el Districte 1, el Districte 7 i el Districte 3, mentre que t poca presncia en els districtes de la zona sud est de la ciutat, on la presncia de poblaci immigrada de pasos amb IDH mitj o baix s ms present. La poblaci immigrada daquests pasos representa en el conjunt de la ciutat el 89% de la poblaci estrangera. 1.3.2. La poblaci nascuda a daltres Comunitats Autnomes La proporci de nascuts/des fora de Catalunya, en altres Comunitats Autnomes (Grfic 1.2.), ha seguit levoluci inversa; ha disminut prcticament al mateix ritme que la poblaci estrangera sha incrementat. Lany 1996, un 35,1% de la poblaci de Badalona havia nascut a la resta de lEstat espanyol, un nivell fora superior al de Catalunya (28,8%), mentre que lany 2002 aquest percentatge shavia redut fins al 30%. El decreixement, en aquest cas, ha estat bastant similar en tots els barris, i els Districtes 8, 4, 5 i 2, continuen sent els que tenen un major percentatge de poblaci espanyola no nascuda a Catalunya.
Lndex de Desenvolupament Hum s un ndex desenvolupat per lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) a partir de diferents indicadors sobre el nivell de vida de cada pas i que llista tots els pasos del mn en tres grups; els pasos amb un IDH alt, els pasos amb un IDH mig i els pasos amb un IDH baix.
16
Grfic 1.2. Evoluci de la poblaci nascuda fora de Catalunya 1996 - 2002
Poblaci nascuda a la resta de Comunitats Autnomes

(1996 i 2002)
50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%
42,9% 39,2% 34,6% 30,5% 27,9%

19,5% 18,5%
43,8% 42,2% 36,5% 34,1% 28,2% 30,5% 25,5% 36,6% 35,1% 30,1% 32,2% 28,4% 28,8% 25,6%
Percentatge
35,0%
BDN Districte
AMB
1996
CAT
2002
1.4. Nivell dinstrucci

El grup poblacional de "nivell dinstrucci elevat", lany 1996, a Badalona, representava un 15% de la poblaci de 25 anys i ms, un percentatge significativament inferior al de lmbit metropolit i al de Catalunya, exactament onze i nou punts percentuals respectivament. El districte amb un percentatge ms elevat era, amb diferncia, el Districte 1, amb un 31%, seguit del Districte 7 i del Districte 3. De fet, lany 2002, aquests districtes continuen sent els que tenen un major nivell dinstrucci, ja que lincrement ha estat fora similar en els diferents districtes de la ciutat, un increment que oscilla entre el 3% del Districte 6 i el 8% del Districte 3 (Grfic 1.3.). De fet, no hi ha cap barri del municipi que no hagi incrementat el seu percentatge de poblaci amb un nivell dinstrucci elevat en aquests sis anys. Lincrement per al conjunt de la ciutat (6%) ha estat lleugerament superior al de lmbit metropolit i de Catalunya (5% en ambds casos), per tenint en compte les dades de lany 1996, les diferncies continuen sent notables; a Badalona la poblaci amb nivell dinstrucci elevat representa el 21%, mentre que a Catalunya t un pes del 29% i a lmbit metropolit del 31%. Si fem lanlisi per barris, observem que aquells que lany 2002 tenen una major proporci de poblaci de ms de 25
17
anys amb aquest nivell sn, en ordre decreixent: Dalt la Vila, Centre, Canyet-Mas Ram-Pomar de Dalt, Casagemes i Progrs, s a dir, barris del centre de la ciutat i barris de la zona ms prxima a la serralada de la Marina. Per contra, els barris amb un percentatge ms baix sn: Sant Roc - La Mora (que en el perode 1996-2002 tan sols sincrementa un 1%), Pomar, Lloreda, La Pau, Sant Joan de Llefi i Sistrells, barris situats en zones ms "perifriques" (Mapa 1.2.).
Grfic 1.3. Nivell destudis de la poblaci de 25 a 39 anys lany 2002
Nivell d'estudis de la poblaci de 25 a 39 anys

(2002)
100% 90% 80% Percentatge 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10%
9% 27% 34% 23% 20% 26% 16% 39% 42% 37% 33% 41% 42% 37% 33% 37% 63% 35% 43% 52% 26% 32% 28% 30% 39%
33% 24%
0% 1 2 Districte 3 4 5 6 7 8 BDN
Dficit instructiu
Suficincia instructiva
Nivell elevat
Font: Elaboraci prpia a partir del Padr dHabitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.
18
Mapa 1.2. Percentatge de poblaci de 25 a 39 anys amb un nivell dinstrucci elevat lany 2002 per barris
% sobre la poblaci de 25 a 39 anys Menys del 16% 16% - 31% 32% - 47% 48% - 63% 64% o ms
19
2. La realitat escolar
En aquest apartat fem una aproximaci panormica a la situaci escolar de Badalona a partir de les dades estadstiques que tenim disponibles, i que configuren un conjunt dindicadors quantitatius fora tils a lhora de mirar dobjectivar quina s la realitat escolar de la ciutat. Hem realitzat una anlisi diferenciant els centres segons els districtes on sn situats. Daquesta manera es permet una lectura comparada amb tota laproximaci demogrfica als districtes que hem realitzat en lanterior captol.
2.1. La distribuci dels centres escolars

Taula 2.1. Centres densenyament a Badalona
Nombre de centres d'ensenyament d'educaci infantil, primria i secundria a cada districte segons titularitat del centre.
Badalona, curs 2002/03 Titularitat Pblica Privada 6 12 8 3 8 4 5 4 8 9 5 4 3 10 4 1 47 47
Districte 1 2 3 4 5 6 7 8 Badalona
Total 18 11 12 9 17 9 13 5 94
Font: Estadstica de lEnsenyament (Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya)
La situaci dels centres densenyament a Badalona no s homognia a tot el seu territori. S que observem que els districtes amb menys concentraci de centres sn aquells amb menys volum de poblaci (Districtes 4, 6 i 8), i que, per contra, tendeixen a tenir ms centres aquells districtes amb ms volum poblacional. Aix, el districte amb ms poblaci, el Districte 5, s el que t ms centres educatius, si no hi comptem escoles bressol (14 centres), i el segon amb ms centres si hi incloem les escoles bressol (17 centres) (Taula 2.1.).
20
Hi ha tres districtes amb una concentraci de centres de titularitat privada molt superior a la resta: el Districte 1 (12 centres de titularitat privada, 5 dells escoles bressol), el Districte 5 (9 centres de titularitat privada, 3 dells escoles bressol) i el Districte 7 (10 centres, 3 escoles bressol). Dos daquests districtes, l1 i el 7, influts per aix, tenen una proporci de centres docents superior al que seria proporcional al seu pes poblacional. El cas del Districte 5 s diferent al del Districte 1 i el 7. Tot i ser aquest districte (5) el que concentra ms poblaci, t un volum de centres tant pblics com concertats ms aviat baix en relaci a la seva poblaci. En canvi, en el cas del Districte 1, la forta presncia de centres privats concertats no repercuteix negativament en el nombre de centres pblics (6 centres), cosa que s passa en el cas del Districte 7, on la sobrerepresentaci de centres de titularitat privada va acompanyat dun nombre molt redut de centres pblics (3) sent el barri que, com veurem ms endavant, t un major dficit de places de titularitat pblica en relaci a la poblaci infantil (noms el Districte 6 t una situaci similar a la del Districte 5).
2.2. La distribuci de lalumnat

2.2.1. Leducaci infantil
Taula 2.2. Matrcula al primer cicle deducaci infantil
Matrcula a escoles bressol dels diferents districtes sobre les persones de 0 a 2 anys del districte
Badalona, curs 2002/03 nm. de matrcules 254 31 194 148 69 43 239 101 1079 poblaci de 0 a 2 anys 656 890 1011 563 1393 677 562 815 6567 rtio de matriculaci a rtio de matriculaci escoles pbliques 0,39 0,00 0,03 0,00 0,19 0,09 0,26 0,00 0,05 0,00 0,06 0,00 0,43 0,00 0,12 0,00 0,16 0,01
districte 1 2 3 4 5 6 7 8 Badalona
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lEstadstica de lEnsenyament (Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya) i del Padr dHabitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.
La taula 2.2. ens mostra les rtios de matrcula a les escoles bressol. Com veiem, totes les rtios sn fora baixes, situantDiagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona
21
se la mitjana badalonina en el 0,16. Aix vol dir que, a Badalona, hi ha aproximadament 1 infant matriculat a escoles bressol de cada 6 nens en edat destar-ho. Val la pena destacar que hi ha dos districtes que estan fora per sobre de la rtio mitjana de Badalona: el Districte 1 i el 7, que ja havem vist que sn dos dels que concentren ms escoles de titularitat privada, i tamb ms escoles bressol, malgrat no tenir un volum de poblaci excessiu en el grup dedat 0 a 2 anys. s de suposar que bona part de la matrcula en centres daquests dos districtes prov dalumnat resident a daltres zones de la ciutat. Finalment, conv esmentar que, al contrari del que passa a daltres municipis de Catalunya, la proliferaci descoles bressol en els districtes on tamb hi ha ms centres de primria concertada no t a veure amb la possibilitat que tenien les escoles de titularitat privada, amb la normativa anterior al nou decret de matriculaci, dassignar un punt de baremaci de les preinscripcions per decisi del propi centre escolar. Era una prctica habitual assignar aquest punt a nens que haguessin anat a escoles bressol vinculades a lescola. Si b a Badalona es detecta algun cas descola que havia emprat aquest mecanisme, sn casos molt puntuals que no expliquen la concentraci en els Districtes 1 i 7 descoles bressol. Aquesta ubicaci t ms a veure amb la centralitat daquests territoris i amb el perfil de les famlies del propi districte.
Taula 2.3. Matrcula a segon cicle deducaci infantil
Matrcula a segon cicle d'educaci infantil a centres ubicats a cada districte sobre les persones de 3 a 5 anys del districte
Badalona, curs 2002/03 nm. de matrcules 1563 811 512 559 1261 489 396 317 5908 poblaci de 3 a 5 anys 691 773 871 478 1145 593 599 656 5806 rtio de matriculaci 2,26 1,05 0,59 1,17 1,10 0,82 0,66 0,48 1,02 rtio de matriculaci a escoles pbliques 0,68 0,77 0,41 0,69 0,58 0,18 0,08 0,48 0,50
22
La taula 2.3. posa de manifest, en primer lloc, com, malgrat no ser un cicle deducaci obligatria, a la prctica gaireb tota la poblaci de 3 a 5 anys est escolaritzada, ja sigui a centres de titularitat pblica o privada. Un altre element a destacar s el fet que la rtio mitjana de Badalona sigui de 1,02, s a dir, que el nombre de matriculats superi la poblaci en aquella franja dedat (3 a 5 anys). Ja hem explicat amb anterioritat que, el fet de ser rtios aproximatives pot produir aquest tipus de situacions, per hi ha un altre factor que explica aquesta situaci: hi ha escoles de titularitat privada a Badalona que matriculen a alumnat de fora de la ciutat, s a dir, que sn pols datracci de persones de municipis propers. Pel que fa a la situaci dels districtes, sobresurt el valor de la rtio de matriculaci en el Districte 1 (2,26), novament a causa de latracci de poblaci escolar de 3 a 5 anys de fora del districte, dhuc de fora de Badalona. 2.2.2. Leducaci primria
Taula 2.4. Matrcula a leducaci primria
Matrcula a educaci primria a centres ubicats a cada districte sobre les persones de 6 a 11 anys del districte
Badalona, curs 2002/03 nm. de matrcules 3095 1503 966 1104 2606 1013 901 639 11827 poblaci de 6 a 11 anys 1395 1483 1625 840 2358 1275 1117 1100 11193 rtio de matriculaci 2,22 1,01 0,59 1,31 1,11 0,79 0,81 0,58 1,06 rtio de matriculaci a escoles pbliques 0,62 0,72 0,42 0,78 0,59 0,17 0,09 0,58 0,50
Els valors de les rtios referents a la matriculaci a primria per districtes sn fora similars als relatius a les rtios del segon cicle dinfantil. Aix, destaca la rtio del Districte 1 (2,22). Com en el cas de leducaci infantil, tamb a primria els Districtes 2, 4 i 5 superen tamb la rtio=1, si b ho fan per poques dcimes i, a ms, sexplica en bona mesura per lelevada rtio de matriculaci a centres de titularitat pblica. Per contra, hi ha dos Districtes, el 6 i el 7, que malgrat no arribar a la rtio d1 en educaci infantil i primria, tenen una
23
oferta educativa concentrada en el sector privat. Hi ha dos districtes, el 3 i el 8 amb una rtio de matriculats especialment baixa. Es tracta de dos districtes que integren respectivament els barris de Bufal i Montigal, amb una taxa de creixement espectacular en els darrers anys. 2.2.3. La secundria obligatria
Taula 2.5. Matriculaci a lESO
Matrcula d'ESO a centres ubicats a cada districte sobre les persones de 12 a 15 anys del districte
Badalona, curs 2002/03 nm. de matrcules 1.873 995 733 845 1.438 1.372 1.270 365 8.891 poblaci de 6 a 11 anys 914 1.161 1.161 610 1.842 929 865 755 8.237 rtio de matriculaci 2,05 0,86 0,63 1,39 0,78 1,48 1,47 0,48 1,08 rtio de matriculaci a escoles pbliques 0,00 0,65 0,44 0,98 0,19 0,76 0,77 0,48 0,48
En el cas de lESO torna a ser destacable el valor de la rtio de matriculaci del Districte 1 (fonamentalment degut al fet que els centres concertats que atrauen poblaci escolar daltres districtes ofereixen molts dells litinerari complet de lescolaritzaci obligatria). La resta de districtes que superen la ratio=1 (Districtes 4, 6 i 7), ho fan sobretot per mitj de lescolaritzaci en centres pblics. s remarcable, en canvi, el baix nivell de matriculaci en centres pblics existent al Districte 5; i, en general, la reduda taxa de matriculaci al Districte 8.
24
2.2.4. La secundria postobligatria

Taula 2.6. Matrcula al batxillerat
Matrcula a batxillerat a centres ubicats a cada districte sobre les persones de 16 a 24 anys del districte
Badalona, curs 2002/03 nm. de poblaci de matrcules 16 a 24 anys 529 2817 358 4118 451 3379 110 2182 480 6720 460 2898 567 2911 77 2667 3032 27692 rtio de matriculaci 0,19 0,09 0,13 0,05 0,07 0,16 0,19 0,03 0,11
Taula 2.7. Matrcula a cicles formatius
Matriculaci a cicles formatius en centres del districte sobre les persones de 16 a 24 anys del districte
Badalona, curs 2002/03 nm. de poblaci de matriculaci 16 a 24 anys 76 2817 498 4118 251 3379 34 2182 425 6720 212 2898 497 2911 0 2667 1993 27692 rtio de matriculaci 0,03 0,12 0,07 0,02 0,06 0,07 0,17 0,00 0,07
All ms significatiu s veure la manca doferta educativa tant de cicles com de batxillerat en el Districte 8 i, en menor mesura, en el Districte 4. Destaca tamb la importncia de loferta relativa tant de batxillerat com de cicles en el Districte 7. Per contra, al Districte 1 noms sobresurt per la seva oferta destudis de batxillerat (no pas de cicles), mentre que en el Districte 2 hi ha una oferta elevada destudis de cicles formatius per no de batxillerat.
25
2.4. Xarxa pblica, xarxa privada concertada

En termes generals, Loferta de places deducaci concertada a Badalona en relaci a les places deducaci pblica s molt superior a Badalona (52% en el cas de primria) que a Catalunya (40%); com veiem, a Badalona loferta privada supera la pblica, i aix s una caracterstica que marca la ciutat duna manera clara. Cal recordar, a ms, que Badalona t uns nivells dinstrucci inferiors a la mitjana catalana i de lmbit Metropolit de Barcelona, una diferncia que no ha disminut entre el 1996 i el 2002. La combinaci daquestes dues situacions (alta presncia descoles privades i baix nivell instructiu de la ciutat) fan de Badalona un municipi singular, amb uns riscs elevats de dualitzaci educativa. Fem una mirada a quins sn els districtes que concentren loferta deducaci privada (a infantil, primria i secundria; Grfics 2.1., 2.2. i 2,3. respectivament). En leducaci infantil i primria aquests sn el Districte 1, el 6 i el 7, mentre que en lESO sn el Districte 1 i el 5 (tamb el 6 i el 7, tot i que en menor proporci per la presncia de ms oferta dIES de titularitat pblica en aquests districtes). En el cas del Districte 5, el fet que noms hi hagi un IES pblic s el que fa que la proporci de privada sincrementi notablement en el cicle dESO. Per contra, en el cas del Districte 6 el baix volum de matriculaci en el barri de Sant Roc i tots els problemes derivats de lespecificitat daquest barri han fet que lescola pblica hi hagi perdut pes en els darrers anys.
Grfic 2.1. Alumnat matriculat a 2on cicle deducaci infantil. Pblica i concertada
Relaci entre alumnes matriculats/des a l'escola pblica i privada segons el districte on s'ubica el centre escolar. Badalona i Catalunya, curs 2002/03. Segon cicle d'infantil
0%
100% 90% 80% 70%

27% 30% 41% 48% 70% 51% 78% 88% 39%
Districtes
pblica privada
Percentatge
60% 50% 40% 30% 20%

30% 73% 70% 59% 52%
62% 49% 22% 12%
10% 0% 1 2 3 4 5
Font: Elaboraci prpia a partir de lEstadstica de lEnsenyament (Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya)
Bdn
Cat
26
Grfic 2.2. Alumnat matriculat a educaci primria. Pblica i concertada
Relaci entre alumnes matriculats/des a l'escola pblica i privada segons el districte on s'ubica el centre escolar. Badalona i Catalunya, curs 2002/03. Primria
0%
100% 90%
28% 30% 41% 47% 40% 52% 79% 89% 100%
80% 70%
Percentatge
60% 50% 40%
72%
72%
70% 59% 53% 60% 48% 21% 11%
30% 20% 10% 0% 1 2 3

28%
Bdn
Cat
Districtes
pblica
privada
Grfic 2.3. Alumnat matriculat a lESO. Pblica i concertada
Relaci entre alumnes matriculats/des a l'escola pblica i privada segons el districte on s'ubica el centre escolar. Badalona i Catalunya, curs 2002/03. ESO
0%
100% 90% 80% 70%

24% 31% 29%
48%
76%
48% 56%
44%
Percentatge
60% 50% 40% 30% 20% 10%

0% 100% 76%
100%
69%
71% 52% 52% 44% 24% 56%
0% 1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat
Districtes
pblica
privada
27
2.4. Les rtios dalumnes per aula

Grfic 2.4. Rtio dalumnes per aula a primria. Pblica i privada
Mitjana d'alumnes per aula a la primria segons el districte on s'ubica el centre i titularitat. Badalona, curs 2002/03
30 25 20
24,8 23,1 19,3 23,2 21,5 19,3 19,3 16,5 24,0 24,7 25,1 21,9 23,2 20,2 19,6 24,0
Alumnes
15
11,1
10 5 0 1 2 3 4 5 6 7 8
0,0
Bdn
Districtes
pblica
privada
Grfic 2.5. Rtio dalumnes per aula a ESO. Pblica i privada
Mitjana d'alumnes per aula a l'ESO segons el districte on s'ubica el centre i titularitat. Badalona, curs 2002/03
35
30,0 30,1 27,8 25,8 28,1 25,9 24,9 24,0 25,9 31,0 31,3 29,2 27,8 26,1 25,2 30,0 28,7
30
Alumnes
25 20 15 10 5 0 1
22,6
Bdn
Districtes
pblica
privada
28
En els Grfics 2.4. i 2.5. reflectim la mitjana dalumnes per aula a cada districte i a Badalona en general, diferenciant els centres pblics i privats. La lnia discontnua situa la frontera dels 25 alumnes a primria i dels 30 alumnes a ESO, rtio "oficial" mxima dalumnes que pot haver-hi a cada aula si no s per alguna situaci extraordinria. All que ms destaca tant en una com en laltra grfica s la gran proximitat dels centres de titularitat privada respecte daquesta frontera dalumnes mxims permesos, i en canvi la llunyania de bona part dels centres pblics respecte daquestes rtios. En bona mesura, aquesta situaci s indicativa de la major predilecci de molts ciutadans badalonins envers lescola de titularitat privada i, per contra, dels problemes que arrossega bona part de lescola pblica, sobretot la situada en els barris ms desafavorits de la ciutat. Noms hi ha dues situacions on es trenca de manera rotunda aquesta dinmica general: duna banda, les escoles pbliques del Districte 1, amb unes rtios dalumnat similars a la de lescola concertada; de laltra, les escoles concertades del Districte 6, amb una rtio dalumnat similar o inferior a les rtios de la pblica en altres districtes.
2.5. Lalumnat amb NEE

Grfic 2.6. Evoluci de lalumnat amb NEE 1998/1999 2002/2003
Evoluci del percentatge d'alumnat amb NEE segons el districte on s'ubica el centre. Badalona, curs 1998/99 i 2002/03. Segon cicle d'infantil, primria i ESO
16,0% 14,0% 12,0% 10,0% 8,0%
6,7% 13,6%
Percentatge
9,2%
6,0%
4,8%
5,0%
4,0%
2,6% 2,6% 1,9% 1,3% 0,7% 0,2% 2,1%
3,0% 1,4% 0,8% 0,7% 0,6% 0,8%
2,0% 0,0% 1
Bdn
Districtes
curs 1998/99
curs 2002/03
29
Lincrement de lalumnat amb Necessitats Educatives Especfiques (NEE) ha estat espectacular en els darrers 4 anys a Badalona (Grfic 2.6.). Del 0,8 % dalumnat amb NEE del curs 1998/99 sha passat al 5,0 % el curs 2002/03. Aquest augment t a veure amb un triple fenomen: la visibilitzaci duna realitat abans indetectada, larribada de poblaci nouvinguda, i, en tercer lloc, amb la possible accentuaci entre la infncia de certes situacions carencials a diferents nivells. En qualsevol cas, la distribuci dels casos de NEE canvia molt segons el districte. Bona part de la problemtica es concentra en tres districtes que superen a bastament la mitjana badalonina: el Districte 8 (amb un barri, La Pau, on shi concentra un volum important de poblaci procedent del Magrib i de Xina), el Districte 5 i el Districte 6 (on hi trobem el barri de Sant Roc). Per contra, els Districtes 1, 2 3 i 7 no superen el 3% de poblaci amb NEE.
Grfic 2.7. Alumnat amb NEE i amb NEE socials
Alumnat amb NEE de caire social sobre el total d'alumnat amb NEE segons el districte on s'ubica el centre d'educaci obligatria. Badalona i Catalunya, curs 2002/03. Segon cicle d'infantil, primria i ESO
16,0% 14,0% 12,0%
Percentatge
10,0%
10,0%
8,0%
6,6%
6,0%
6,3%
4,0% 2,0% 0,0%

0,8% 1,0% 1,8% 0,9% 2,2% 0,4%
2,2% 2,7% 2,6% 2,6% 0,4% 0,3% 3,6%
3,4% 1,6% 1,5% 1,5%
Bdn
Cat
Districtes
NEE (altres)
NEEsocials
En el Grfic 2.7. veiem els percentatges dalumnat amb NEE en comparaci amb la mitjana catalana i segons si les NEE sn de caire social (NEE per situacions socials desafavorides o per incorporacions tardanes al sistema educatiu) o daltra ndole. En primer lloc, all que ms destaca s la importncia
30
de les NEE socials respecte el percentatge total de NEE, sobretot en els barris amb ms proporci dalumnat amb NEE (Districtes 8 i 5). De fet, la mitjana catalana i badalonina dalumnat amb NEE no socials s molt similar (1,5% de lalumnat), per en canvi el percentatge dalumnat amb NEE socials de Badalona dobla el catal (3,4% vs. 1,6%). En el Grfic 2.8. veiem com lincrement de lalumnat amb NEE ha repercutit a Badalona, de manera gaireb exclusiva, sobre les escoles pbliques (8,9% dalumnat amb NEE davant del 0,9% de les escoles de titularitat privada). Aix, els centres pblics atenen de mitjana, a Badalona, el doble dalumnes amb NEE que les escoles pbliques catalanes; en contrast, les escoles privades atenen a Badalona la meitat dalumnes amb NEE que la mitjana a les concertades catalanes. Aquestes dades corroboren la tendncia cap a la dualitzaci educativa del mapa escolar de la ciutat.
Grfic 2.8. Alumnat amb NEE segons la titularitat del centre
Alumnat amb NEE segons titularitat del centre. Badalona i Catalunya, cursos 1998/99 i 2002/03
10,0% 9,0% 8,0% 7,0%
8,9%
Percentatge
6,0%
5,0%
5,0% 4,0%
4,1% 3,1%
3,0% 2,0% 1,0% 0,0% Bdn, 1998/99 Bdn, 2002/03 Cat, 2002/03
1,7% 1,2% 0,8% 0,4% 0,9%
Territori i curs
dEducaci, Generalitat de Catalunya)
pblica
privada
total
Font: Elaboraci prpia a partir de lEstadstica de lEnsenyament (Departament
2.7. Lalumnat de procedncia estrangera

Lalumnat de procedncia estrangera ha crescut notablement entre el curs 1998/99 i el curs 2002/03 (Grfics 2.9. i 2.10.). Dentrada cal advertir que no existeix una relaci directa entre aquest increment de lalumnat de procedncia estrangera i lincrement parallel de lalumnat amb NEE. Ja hem vist com lalumnat amb NEE de Badalona gaireb dobla el de Catalunya, per, en canvi, el percentatge dalumnat de proce-
31
dncia estrangera s major a Catalunya (prop del 6%) que a Badalona (prop del 4%). De fet, al Districte 8, que era el que tenia major volum dalumnat amb NEE (13,6%) tamb s un dels que t ms alumnes de procedncia estrangera, per el percentatge s de poc ms del 5%. Daltra banda, el districte amb menys alumnes amb NEE, el Districte 2, amb un 1,9% dalumnat amb NEE, s un dels que t ms alumnes de procedncia estrangera (7,2%). Com veiem, una cosa no explica laltra, sin que com a molt ns un element explicatiu entre molts daltres. En els Grfics 2.10. i 2.11. hem diferenciat la poblaci que prov de Sudamrica i Centreamrica de la de la resta de destinacions, sobretot perqu la dificultat dimmersi lingstica s menor per la majoria dels primers. La proporci de poblaci procedent dAmrica Central i del Sud s similar en el cas de Badalona i de Catalunya, del voltant del 40% del total. En el cas de Badalona, destaca que alguns dels districtes amb centres educatius amb menys volum de matrcula de procedncia estrangera, el Districte 1, el 3 i el 7, tenen una proporci dalumnat immigrat que prov daquestes terres especialment elevada (superior al 50% en tots tres casos, i superior al 80% en el cas del Districte 1).
Grfic 2.9. Alumnat estranger segons procedncia i ubicaci del centre (1998/99)
Alumnat de procedncia estrangera segons el districte on s'ubica el centre i el lloc de procedncia. Alumnat de segon cicle d'infantil, primria i ESO. Badalona, curs 1998/99
3,0% 2,5%
Percentatge
2,0% 1,5%
1,9% 2,4%
1,0%
0,7% 0,5% 0,2% 0,1% 0,3% 0,2% 0,1% 0,2% 0,1% 0,3% 0,7% 0,7% 0,3% 0,2% 0,0% 0,2%
0,5% 0,0% 1
Bdn
Districtes
Sud i centreamrica
Altres procedncies
32
Grfic 2.10. Alumnat estranger segons procedncia i ubicaci del centre (2002/02)
Alumnat de procedncia estrangera segons el districte on s'ubica el centre i lloc de procedncia. Alumnat de segon cicle d'infantil, primria i ESO. Badalona i Catalunya, curs 2002/03
8,0% 7,0% 6,0%
Percentatge
5,0%
5,0%
4,0% 3,0% 2,0%

0,2% 1,4% 3,0% 3,5% 2,8% 4,2% 2,4% 0,9%
3,2%
1,0%
1,3%
2,2% 1,6%
2,6% 1,7% 1,1% 1,7% 1,6% 1,0% 1,5%
0,0% 1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat
Districtes
Sud i centreamrica
Altres procedncies
Grfic 2.11. Alumnat de procedncia estrangera segons titularitat del centre (1998/99-2002/03)
Alumnat de procedncia estrangera segons titularitat del centre. Badalona i Catalunya, cursos 1998/99 i 2002/03
10,0% 9,0% 8,0% 7,0%
8,4%
Percentatge
6,0% 5,0% 4,0% 3,0% 2,0% 1,0% 0,0% Bdn, 1998/99

1,5% 0,3% 0,9%
7,0%
4,7% 3,9% 2,4%
0,8%
Bdn, 2002/03
Cat, 2002/03
Territori i curs
pblica
privada
total
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lEstadstica de lEnsenyament (Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya)
33
El Grfic 2.11. ens mostra que, com passa amb el conjunt de lalumnat amb NEE, el gruix de la matriculaci de lalumnat de procedncia estrangera el cobreix lescola pblica, si b en aquest cas la dinmica s similar a la que percebem com a mitjana catalana (si de cas, sembla que la implicaci de lescola concertada s un xic inferior en el cas de Badalona).
2.3. Ladhesi a lescola: xit i fracs escolar

Taula 2.8. Situaci acadmica en finalitzar el 2on cicle de lESO
Situaci en finalitzar el segon cicle d'ESO segons el districte on s'ubica el centre i titularitat.
Badalona curs 2002/03, i Catalunya curs 2001/02 % graduaci Districte 1 2 3 4 5 6 7 8 Badalona Catalunya Pblic 0% 61% 53% 60% 49% 49% 63% 60% 56% 70% Privat 75% 86% 64% 73% 63% 56% 81% 0% 71% Pblic 0% 25% 22% 27% 33% 29% 9% 22% 24% 14% % certificaci Privat 14% 2% 29% 18% 28% 35% 13% 0% 20% Pblic 0% 10% 22% 11% 16% 5% 24% 14% 14% 12% % repeteixen Privat 10% 12% 8% 7% 7% 5% 4% 0% 8%
El percentatge de graduaci en escoles de titularitat privada s similar a la mitjana general de Catalunya. En aquest punt destaquen els Districtes 1, 2 i 7 per estar per sobre de la mitjana, i en canvi el 3, el 5 i el 6, per estar fora per sota. En canvi la graduaci en escoles de titularitat pblica s percentualment fora menor. Els percentatges sn particularment baixos en els Districtes 3, 5 i 7 (al voltant de la meitat de graduaci sobre el gruix de la matriculaci), si b en la resta de districtes tamb sn baixos, al voltant del 60%.
34
Grfic 2.12. Alumnes que obtenen el GES segons sexe i ubicaci del centre
Alumnes que obtenen el graduat al finalitzar l'ESO segons districte on s'ubica el centre i sexe dels alumnes. Badalona curs 2002/03 i Catalunya curs 2001/02
80% 70%
74% 75% 71% 68% 57%59% 64% 60% 62% 63% 57% 54% 49% 73%73% 67% 66% 63% 75% 65%
Percentatge
60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%
Bdn
Cat
Districtes
Nois
Noies
El Grfic 2.12. reflecteix les diferncies que hi ha entre nois i noies quant als percentatges dalumnat que obt el GES. En termes generals, all que hi veiem s el major nivell dxit escolar de les noies respecte els nois tant a Catalunya com a la majoria dels districtes de Badalona. De fet, la gran diferncia entre Catalunya i Badalona s que mentre que el percentatge de nois graduats en tots dos territoris s similar (63% a Badalona, 65% a Catalunya), no passa aix amb les noies, entre les quals el percentatge de graduades a Badalona (66%) s notablement inferior que a Catalunya (75%).
35
3. Entitats i educaci
Al llarg daquest captol fem una aproximaci al mn de les entitats socials de diversa ndole que configuren lentramat associatiu de la ciutat, per tal de copsar-ne les principals dinmiques, relacions i activitats que shi desenvolupen. Les associacions sn el principal capital social visible del municipi, i per tant all que permet copsar tant el pols de la ciutat com les possibilitats que aquesta ofereix en el marc del PEC. Parlarem, aix, del sentit "educatiu" de les seves programacions dactivitats i, en un segon moment i de forma grfica, observarem el pes de la distribuci dalgunes tipologies dentitats arreu de la ciutat i els seus districtes (Mapes 3.1. a 3.6. i Grfics 3.1. a 3.4.).
3.1. Sobre el conjunt dentitats

Abans de resumir el sentit del component educatiu de les activitats de les diferents tipologies dentitats, donem un cop dull a la seva distribuci general arreu del territori. De les 511 entitats i associacions existents a Badalona3, ms duna quarta part es troben ubicades en un dels vuit districtes de la ciutat; el Districte 1. Aquest s, amb diferncia, el que concentra un major nombre dentitats en els seus barris i el que gaudeix duna major densitat associativa en relaci al seu volum de poblaci, amb una entitat per cada 191 habitants. En segon lloc, a una distncia considerable, es troba el Districte 7, amb una rtio de 332 habitants per entitat. Tenint en compte aquestes dades, i el fet que els dos districtes sn limtrofs, podem parlar dun nucli de centralitat associativa que destaca per sobre de la resta de barris. Cal destacar que la part central daquest nucli es correspon amb el centre administratiu i comercial de la ciutat. Pel que fa referncia a la resta de districtes, el 6 i el 3 sn els que presenten un major grau de densitat dassociacions; una per cada 410 i 431 habitants respectivament. Coincideix que aquests sn els dos districtes de Badalona en qu al llarg dels darrers anys shan desenvolupat programes de dinamitzaci comunitria, concretament en els barris de Sant Roc i del
3
Les dades referents al nombre dentitats i associacions existents estan basades en la Guia dEntitats de Badalona i els llistats dentitats dels Consells de Districte.
36
Pomar. Els segueixen el Districte 8 (502 habitants per entitat), el Districte 4 (540) i el Districte 2 (668). En darrera posici, trobem el Districte 5, que malgrat tenir un nombre elevat dassociacions, presenta una densitat de 715 habitants per entitat, ja que s, amb diferncia, el districte ms poblat de Badalona.
3.2. Sobre les entitats culturals

En termes generals, pot interpretar-se que el tipus dassociacionisme i activitats culturals, i els criteris de distribuci dels equipaments culturals "marquen" significativament les visions que el conjunt de ciutadans tenen sobre els diferents perfils de barri. Entre les entitats daquells barris o districtes menys dotats daquests equipaments s compartida lafirmaci que "la vida cultural slo est en el centro" (extret de lentrevista al president duna associaci cultural andalusa del Districte 8). Al costat daquesta constataci acostumen a aparixer crtiques al greuge que aquests districtes pateixen en comparaci als barris del Districte 1. s ms, aquestes observacions serveixen per reforar visions mtuament compartides sobre les fronteres que separen el "tipus" de poblaci que resideix en uns i altres barris, unes fronteres que sedifiquen en base a les diferncies entre llurs respectius capitals culturals. Aquestes fronteres sn difcils de trencar perqu conjuguen dos processos parallels. A una banda, la concentraci dentitats i equipaments d"alta cultura" (museus, teatres, sales dexposicions...), i la concentraci dassociacions i activitats de cultura tradicional catalana; a laltra banda, absncia dentitats i equipaments artstics, i concentraci dactivitats dassociacions populars espanyoles. Tots dos processos -distribuci del tipus dassociacionisme i distribuci dels recursos culturals- acaben reproduint lassociaci "cultura elevada, catalanitat i barris cntrics", per un costat, i "cultura popular, espanyolitat i barris perifrics", per laltre. Aquesta distncia simblica que, a ms, se sustenta en desiguals realitats urbanes i econmiques. I tot plegat, repetimho, sense negar la consideraci que tant les unes com les altres sn entitats culturals. Passa, en definitiva, que mentre unes daquestes expressions (cultura espanyola) protagonitzen la vida cultural duns barris menys dotats dequipaments i, molts dells, econmicament i comercialment menys afavorits, les altres manifestacions culturals (cultura catalana) esdevenen marca de referncia duns nuclis nodrits de ms equipaments, serveis, comer i econmicament ms prspers. Quan les distncies culturals es recolzen en desiguals
37
dotacions de recursos, aleshores les percepcions doposici mtuament compartides arrelen amb ms fora.
3.3. Sobre les entitats esportives

La prctica esportiva s sens dubte una oportunitat educativa. Un rpid cop dull al mapa dactivitats que es programen des de les entitats esportives ens informa que aquestes molt majoritriament se centren en loferta dentrenaments, equips, competicions de futbol i bsquet;i molt majoritriament adreades a un pblic infantil, en primer lloc, i adolescent, en segon lloc. Predominen, aix, un tipus dactivitats marcadament masculinitzades. I val a dir que aix succeeix al temps que es comprova que la programaci per part de diferents entitats dactivitats alternatives assoleix xits remarcables dinscripci de nenes, noies (nataci, voleibol, gimnstica rtmica o bicicleta) o dones (gimnstica, el ioga i el taitxi). Si una cosa caracteritza aquestes activitats que tendeixen a agradar ms el pblic femen, s que la vessant competitiva s menor, sn activitats ms "de cara endins" que "de cara enfora", s a dir, ms relacionades amb la cura personal que amb la diversi competitiva. Val a dir que saprecien notables diferncies en funci del grau de professionalitzaci daquestes programacions. Sobretot aquelles entitats esportives menys professionalitzades donen importncia als interessos i necessitats de oci esportiu no regulat (des de locupaci "saludable" del temps doci per part de determinats collectius de joves adolescents, fins al sentit que pot tenir com a forma dentreteniment per a la gent gran). Moltes associacions no estrictament esportives programen i gestionen elles mateixes activitats formatives o ldiques relacionades amb lesport: fora associacions de vens tenen els seus equips de futbol (jniors i sniors) i organitzen competicions; el gruix de les activitats extraescolars gestionades per les AMPAs sn tamb esportives; alguns casals i associacions davis participen en campionats de petanca; esplais i casals de joves incorporen dins la seva oferta formativa o recreativa la prctica desports diversos, etc.
3.4. Sobre els esplais i agrupaments juvenils

Una bona part de les persones entrevistades sn de lopini que a Badalona manca tradici en la prctica de tot un seguit dactivitats relacionades amb el tipus doferta que acostuma
38
a programar-se des desplais, caus i, en general, entitats deducaci en el lleure. Una daquestes activitats s la de lexcursionisme. Deixant de banda els possibles efectes daquelles atribucions que es recolzen en els valors de catalanitat de la tradici de lescoltisme i leducaci no formal en el lleure, importa aqu que es tracta dactivitats regulades, fora dels interessos dexperimentaci de joves i adolescents en espais i moments doci no dirigit; un fenomen bviament no exclusiu a Badalona. Alhora, per, destaca lxit daquelles entitats deducaci en el lleure que incorporen dins la seva programaci formativa programes de refor escolar o atenci socioeducativa gratuts o prcticament gratuts. Aquestes entitats conceben justament com un dels seus valors el fet de respondre a les necessitats educatives dels joves i adolescents del mateix barri. I juntament a aix, emergeixen amb fora dins el teixit associatiu del barri o el districte, aquelles que ofereixen serveis de ludoteca per a infants.
3.5. Sobre els casals i associacions de la gent gran

Una part important de les activitats que es realitzen en els casals davis, al marge del seu component ldic i recreatiu, estan orientades al manteniment i millora de lestat de salut, tant fsic com mental (tai-txi, ioga, gimnstica...). Malgrat no poder-se considerar activitats estrictament assistencials, tenen una vocaci preventiva, i en molts casos, fins i tot, teraputica. En el terreny educatiu-recreatiu es programen activitats com cant coral, teatre, poesia o manualitats (punt de creu, puntes de coix...). Finalment, en els casals davis tamb es desenvolupen alguns cursos i tallers amb una vocaci ms formativa (cursos diniciaci a la informtica i a Internet, classes de catal...). En termes generals, les activitats que es desenvolupen en els casals de gent gran estan dirigides prcticament en la seva totalitat per monitors/es i tcnics/es remunerats/des, que realitzen activitats amb un perfil ms professionalitzat que no pas les activitats que es poden desenvolupar en altres tipus dassociacions. Aix s possible grcies al finanament que reben aquestes entitats per part de les administracions i del sector privat, especialment de fundacions de caixes destalvi, que faciliten la contractaci de professionals especialitzats. Les associacions de gent gran acostumen a ser organitzacions que bsicament orienten les seves activitats a la gent
39
de la prpia entitat, fet que explica lescassa relaci existent amb daltres associacions de la ciutat i del propi barri. Les lligues de petanca que sorganitzen en el conjunt de la ciutat esdevenen un dels pocs espais relacionals entre la gent gran dels diferents barris, al marge de les trobades puntuals que sorganitzen amb ocasi de festes de barri o daltres festes populars.
3.6. Sobre les associacions de vens i entitats reivindicatives

Les associacions de vens desenvoluparen un paper clau en el treball de construcci i acondicionament dels barris, en la lluita i reivindicaci poltica per la seva millora, en lacollida i integraci de poblaci procedent daltres comunitats espanyoles... Dalguna manera, per, es comparteix el fet que el seu conjunt de funcions ha anat canviant amb el pas del temps i amb les transformacions socials i urbanes que ha experimentat la ciutat. En lactualitat moltes delles (fonamentalment aquelles ubicades en barris "perifrics" encara necessitats dadequacions i reformes urbanes de pes) continuen batallant per lacondicionament del seu entorn: barreres arquitectniques, clavegueram, enllumenat, etc. Destaca el fet que aquesta preocupaci per lentorn es dirigeixi molt sovint cap a la consideraci dels usos (cvics o incvics) que es fa dels espais pblics. Al mateix temps, per, totes elles han passat a fer de la programaci dactivitats ldico-festives centre dinters prioritari: festes majors, festes de maig, festa de la gent gran, patrons, nadal, carnestoltes, etc. Al costat daix, sn moltes les associacions de vens que, en funci de la demanda i accs a recursos, organitzen activitats de tipus formatiu (ball, msica, manualitats, esports, informtica, llengua, refor escolar...), cultural (visites, sortides, xerrades...) o de carcter assistencial (recollida i repartiment daliments, roba o joguines, espais per a la gent gran...). Si b lorganitzaci daquestes activitats s molt desigual entre les diferents associacions de vens, destaca el fet que molt sovint lafianament de llur oferta cultural i educativa corri a crrec de les respectives vocalies de la dona. La major part dactivitats organitzades (principalment autofinanades) estan dirigides als vens i venes del propi barri, i que, en alguns casos, esdevenen centres dactivitat cultural de referncia, especialment en aquells barris amb menys equipaments culturals i socials.
40
3.7. Sobre les associacions de dones

Lemergncia dassociacions i casals de dones s un fenomen que es considera relativament recent, no noms a Badalona. Viem abans com les Vocalies de la Dona de les Associacions de Vens sadrecen fonamentalment a articular i donar sortida a loferta dactivitats educatives i culturals. Fora daquest marc, les associacions i els casals de dones que destaquen per acomplir, a ms a ms dactivitats formatives (classes de catal o informtica) i recreatives (manualitats), tasques prioritries en el terreny assistencial i de suport. Dins aquest apartat sinscriuen activitats de lluita contra la violncia domstica, activitats dautoajuda, espais dacollida, suport a dones immigrants, etc. En general sevidencia el lligam que totes elles mantenen amb la realitat dels seus barris. En altres paraules, les seves preocupacions i dinmiques de treball se centren sobretot en donar resposta a les problemtiques del seu entorn ms immediat. I destaca la bona entesa que totes elles mantenen amb el conjunt del teixit associatiu dels seus respectius barris. Malgrat la fora daquest sentiment de vinculaci comunitria, acostumen a participar despais de representaci i concertaci ms enll daquest nivell, al districte (Consells de Districte) i a la ciutat (Consell de Ciutat, i consells sectorials).
3.8. Sobre les entitats escolars

Molts centres escolars, sobretot durant el cicle de primria, tenen dins de les seves agendes anuals fora activitats programades en lmbit lectiu. La major part daquestes activitats extraordinries es vinculen al coneixement i aprofitament dels recursos pblics que ofereix la prpia ciutat (sortides al Museu de Badalona, a lEscola de Natura o els bombers de la ciutat). Tamb es duen a terme a les tallers i xerrades ofertes per ens municipals com els CAPs de les diferents zones de la ciutat (tallers de salut bucodental, de sexualitat, etc.), la Gurdia Urbana (educaci vial) o la regidoria de Medi Ambient. Altres activitats extraordinries en horari lectiu sn el seguiment o aprofitament dactivitats ofertes per empreses o entitats de referncia a la ciutat o fins i tot de fora la ciutat (tallers dONG, etc.). Pel que fa a les activitats prpiament extraescolars, la seva oferta difereix fora entre les diferents escoles, sobretot depenent de la dinmica de cada AMPA. En general, com
41
passa amb les activitats en horari lectiu, loferta en els IES no s tan extensa com en els centres de primria tant pblics com de titularitat privada, i a ms sol ser ms homognia: bsicament, oferta esportiva o formativa dirigida als alumnes. En canvi, loferta en els centres de primria sol ser ms diversa i menys restringida als alumnes. Moltes AMPAs organitzen tamb activitats per als pares i mares, bsicament xerrades i tallers. Als tallers assisteixen bsicament mares dalumnes. Quant a les activitats adreades als alumnes, nhi ha que sofereixen a bona part dels centres (angls, futbol, bsquet, gimns, dansa, o teatre). Daltres tenen un carcter molt ms singular, tot depenent de la filosofia del centre (activitats associades al fet confessional, etc.) o b de conjuntures que fan que siguin presents en aquells centres.
3.9. Sobre la resta dentitats

s difcil fer un comentari genric sobre lheterogenetat dentitats de tota mena que reunim en aquest apartat, per s imprescindible advertir lexistncia dun gruix dentitats diverses que tamb juguen un paper central en la dinmica associativa de la ciutat. Dentre aquestes entitats potser les que ms destaquen sn totes aquelles que, des duna dimensi o altra, tenen una vocaci proselitista. Daquestes, potser podrem destacar dos models dassociaci: aquelles que miren de conscienciar sobre problemtiques dndole diversa des duna vessant pedaggica ms o menys formal (VIH-DA associaci, Fundaci Internacional Olof Palme, etc.); i aquelles que conformen grups de suport a persones amb diferents malalties o discapacitats (ASPANIN, Grup de Suport a lEsclerosi Lateral Amiotrfica, etc.) o de suport a altri en general (aqu hi destaca lassociaci Voluntaris Badalona). Siguin duna o altra mena, aquestes entitats solen estar molt obertes a la ciutadania en general i a altres entitats en particular, perqu la seva voluntat de fer visibles les situacions socials i personals en qu treballen les duen a tenir aquest esperit. Tamb tenen una presncia significativa en el mapa associatiu de Badalona les entitats de comerciants i de venedors de diferents barris de la ciutat. Sn entitats que solen tenir una dimensi reivindicativa anloga a la de fora associacions de vens, i que en la vessant educativa treballen sobretot en la formaci dels propis associats. Finalment, tot i no ser excessivament nombroses, tamb cal destacar les associacions juvenils de tipus reivindicatiu.
42
De fet, de vegades es dna una certa confrontaci en la percepci dels problemes socials entre entitats ms tradicionals i entitats juvenils, si b aix fa daquestes entitats una veu privilegiada en la representaci dels interessos, les necessitats i les percepcions de grups que tendeixen a la invisibilitat pblica (joves, immigrants, etc.). Val a dir que les associacions juvenils reivindicatives sn unes de les que tenen ms contactes amb una altra de les formes associatives emergents, les associacions de poblaci immigrada, possiblement per la seva major receptivitat envers all que s nou. Seguidament donem un cop dull a la distribuci arreu de la ciutat (districtes) dalgunes tipologies dentitats. Ho farem a travs de la seva presentaci en mapes (total dentitats; entitats culturals; equipaments culturals; entitats esportives; equipaments esportius; esplais i agrupaments juvenils) i grfics (per al cas de les diferents tipologies dassociacions culturals).
43
Mapa 3.1. Densitat dentitats en base a la seva ubicaci per districtes
nombre d'habitants per entitat Menys de 250 250 - 349 350 - 449 450 - 549 550 o ms
Font: elaboraci prpia a partir de la Guia dEntitats de Badalona, dels llistats dentitats dels Consells de Districte i del Padr dHabitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.
44
Mapa 3.2. Densitat dentitats culturals en base a la seva ubicaci per districtes
nombre d'habitants per entitat Menys de 2.000 2.000 - 2.999 3.000 - 3.999 4.000 - 4.999 5.000 o ms
45
Grfic 3.1. Associacions artstiques
Percentatge d'associacions artstiques segons el districte on s'ubiquen Badalona i Catalunya, curs 2002/03
8%
13%
13%
Districte 1
66%
Districte 3 Districte 5 Districte 7
Font: elaboraci prpia a partir de la Guia dEntitats de Badalona i dels llistats dentitats dels Consells de Districte.
Grfic 3.2. Associacions culturals tradicionals catalanes
Percentatge d'associacions de culturals tradicionals catalanes segons el districte on s'ubiquen Badalona i Catalunya, curs 2002/03
8%
92%
Districte 1 Districte 3
46
Grfic 3.3. Associacions culturals darrel no catalana
Percentatges d'associacions culturals d'arrel no catalana segons el districte on s'ubiquen Badalona i Catalunya, curs 2002/03
15% 35% 5%
Districte 3 20% Districte 4 Districte 5 Districte 6 5% 20% Districte 7 Districte 8
Grfic 3.4. Associacions culturals recreatives
Percentatges d'associacions culturals d'arrel no catalana segons el districte on s'ubiquen Badalona i Catalunya, curs 2002/03
15% 35% 5%
Districte 3 20% Districte 4 Districte 5 Districte 6 5% 20% Districte 7 Districte 8
47
Mapa 3.3. Densitat dequipaments culturals en base a la seva ubicaci per districtes
nombre d'habitants per equipament Menys de 4.000 4.000 - 8.999 9.000 - 13.999 14.000 - 18.999 19.000 o ms Sense equipaments
Font: elaboraci prpia a partir de la pgina web de lAjuntament de Badalona i del Padr dHabitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.
48
Mapa 3.4. Densitat dentitats esportives en base a la seva ubicaci per districtes
nombre d'habitants per entitat Menys de 2.000 2.000 - 2.999 3.000 - 3.999 4.000 - 4.999 5.000 o ms
49
Mapa 3.5. Densitat dequipaments esportius en base a la seva ubi caci per districtes
nombre d'habitants per equipament Menys de 4.000 4.000 - 8.999 9.000 - 13.999 14.000 - 18.999 19.000 o ms
Font: elaboraci prpia a partir de la pgina web de lAjuntament de Badalona i del Padr dHabitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.
50
Mapa 3.6. Densitat desplais i agrupaments juvenils en base a la seva ubicaci per districtes
nombre d'habitants menors d'edat per entitat Menys de 1.000 1.000 - 1.499 1.500 - 1.999 2.000 - 2.499 2.500 o ms
51
3.10. Sobre el mapa de relacions

Per mostrar visualment lestructura de les xarxes socials entre entitats, equipaments educatius i culturals, i rees de treball municipal (Ajuntament4) ens servim del sociograma que apareix en el Mapa 3.7.. Si b com tota representaci grfica redueix complexitats, s ens permet apreciar els patrons relacionals que mant cadascun daquests actors i el sentit i fora de les posicions i oposicions resultants.
Mapa 3.7. Mapa de relacions entre perfil dentitats i rees municipals
Consells de Districte AA. veins Centres cvics AA. de dones Dona (Ajuntament) Gent gran (Ajuntament) AA. dassitncia social AA. folklore no catal AA gremials Territori (Ajuntament) AA. i casals de la tercera edat
AA. religioses i parrquies
AA. culturals recreatives AA. de voluntariat i civisme
Serveis socials i salut (Ajuntament) Solidaritat i convivncia (Ajuntament) AA. de solidaridad i cooperaci AA. dimmigrants Policia Local Centros de refor escolar AA. ecologistes Esports (Ajuntament) AA. esportives AA. folklore catal AMPAs Esplais agrupaments i casals juvenils Joventut (Ajuntament) Cultura (Ajuntament) AA. juvenils AA. artstiques Museus i teatres Biblioteques Centros educatius IMPO Educaci (Ajuntament)
Tipus dentitat
rees Ajuntament
Equipaments
4 Dividim les rees de treball municipal per mbits temtics, majoritriament coincint amb la divisi en regidories dels diferents mbits del Govern Municipal.
52
3.10.1. Els paraiges relacionals Els Consells de Districte. Si b conv advertir que no tots ells acompleixen aquesta funci al mateix nivell (hi ha Consells que mouen ms relaci amb i entre entitats, i altres que en mouen significativament menys), s sembla corroborar-se el rol estratgic que aquests poden acomplir com a facilitadors despais relacionals amplis. El seu radi dacci abasta vincles significatius amb entitats que, com veurem seguidament, se situen com a oposades en lestructura general de la xarxa relacional: duna banda, associacions de vens, de dones i de gent gran; daltra banda, associacions juvenils, esplais, agrupaments i casals de joves. Els Centres Cvics. Efectivament, el segon daquests paraiges el trobem en el paper aglutinador que desenvolupen els Centres Cvics en aquells barris i districtes en qu subiquen. Tamb aquests equipaments aixopluguen actors fora distants entre s a lestructura general del mapa de relacions (per exemple, entitats culturals recreatives, per un costat, i associacions juvenils, dun altres). 3.10.2. Els posicionaments "oposats" Agrupaci 1. Formada per associacions juvenils i esplais, agrupaments i casals de joves -entitats properes a lrea municipal de Joventut-, ms les associacions de folcklore catal, associacions artstiques i equipaments com museus, teatres i biblioteques -agents prxims a lrea municipal de Cultura. Tamb dins lrbita daquests nuclis relacionals se situen les associacions ecologistes. Agrupaci 2. Formada per associacions i casals de la tercera edat (estretament relacionats amb lrea municipal de Gent Gran), associacions dassistncia social (properes a lrea de Gent Gran i als serveis municipals dAtenci Social i Salut), associacions de dones (prximes a lrea de Dona) i, un xic ms apartades, les associacions culturals recreatives, les associacions de folcklore dorigen no catal i les associacions de vens. Relaci significativa amb les AA.VV. s la que mantenen les associacions gremials (entre elles les associacions de comerciants), les quals mantenen vincles amb lrea municipal de Territori (Via Pblica i Promoci de la Ciutat). Les associacions religioses i les parrquies semblen establir lnies rellevants de contacte amb lrea de Serveis Socials i Salut de lAjuntament (sobretot a travs de la seva relaci amb alguns EBASP), i se situen a prop del tracte amb actors
53
ms "perifrics" com les associacions dimmigrants (les quals es relacionen de forma infreqent amb lrea de Solidaritat i Convivncia i les associacions de solidaritat i cooperaci). En definitiva el mapa dibuixa una clivella important entre perfils de poblaci, necessitat i interessos diferents, una divisi que al mateix temps semblaria solapar-se amb labans referida articulaci sociourbana centre perifria. Duna banda la iniciativa social juvenil vinculada a les representacions de la cultura catalana i a les possibilitats ds dequipaments culturals; a laltra banda, la iniciativa social propera a latenci als collectius en risc dexclusi social, a la defensa dels interessos venals i a les representacions de la cultura tradicional espanyola. 3.10.3. Els posicionaments "neutres" Entremig daquests dos pols, subica lespai relacional daquells actors ms directament vinculats a lmbit de lensenyament: els centres educatius, els centres de refor escolar, les AMPA i lrea municipal dEducaci (connectada al seu torn amb lIMPO). Dins aquest grup, els centres de refor escolar tendeixen a aproximar-se cap a lespai de lassistncia social (agrupaci 2), mentre que les AMPA es posicionen properes a les associacions esportives i lrea municipal dEsports (connectada amb la Policia Local), fonamentalment ats el volum dactivitats extraescolars de caire esportiu que gestionen. Aquests darrers dos actors -associacions esportives i rea dEsports- se situen ja molt prximes al cercle relacional 1. 3.10.4. Espais i oportunitats relacionals Esdeveniments festius. Un dells sn les festes majors de barri o esdeveniments religioso-festius (com la passada de Sant Anastasi) que, malgrat anar dirigides a la poblaci dels barris en qu es fan, solen comptar amb la participaci dentitats culturals o esportives daltres barris, sobretot a travs de dues dinmiques: els torneigs esportius (sobretot de futbol pels ms joves i de petanca pels veterans) i les exhibicions culturals i festives (trobades de grups folklrics de la ciutat, dinmiques festives en qu participen la colla de diables, geganters, etc.). A ms, en aquestes festes sol haver una o ms activitats relacionades amb pats populars on hi sl assistir poblaci dels barris propers al de la celebraci.
54
Lligues esportives. Hi participen diferents entitats esportives de la ciutat. Menci especial mereixen, en aquest sentit, les lligues de petanca tant daficionats adults com de gent gran, i on semblen participar cada vegada ms assduament equips femenins. Activitats culturals i venals. Hi ha entitats culturals i venals que tamb sesforcen a generar espais de contacte amb entitats i grups de persones no associades o no directament vinculades amb les entitats. En aquests casos, la sintonia entre el gust i les necessitats daquests grups i all que fan en les entitats fa que aquest esfor dobertura sigui exits. Aix, per exemple, certes manifestacions culturals tenen fora bona rebuda en les festes o com a activitats ofertes en els casals davis (per exemple, el cant coral), i algunes associacions venals miren de fer activitats que les vinculin amb les escoles i esplais tant de la zona com de la resta de la ciutat (concursos literaris, exposicions artesanals que es donen a conixer a les escoles, etc.). Iniciatives assistencials. Dentre les activitats amb aquesta vocaci trencadora de fronteres, les que solen funcionar millor sn les que miren de palliar carncies entre la poblaci amb ms necessitats; recursos assistencials per a persones amb dificultats econmiques, cursos gratuts de catal i/o castell per a immigrants, etc. Sovint aquest tipus doferta educativa i assistencial laprofiten persones que la coneixen de fora del marc estricte del barri de lentitat que les ofereix.
4. Eixos i dimensions del PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT
Dediquem aquest bloc a detallar els principals mbits temtics datenci prioritria dels quals, segons el conjunt dactors entrevistats i enquestats, hauria docupar-se el Projecte Educatiu de la Ciutat de Badalona. Per al desenvolupament daquest apartat comptem, doncs, amb les corresponents aportacions recollides al llarg del treball de camp realitzat. Alhora es tenen en consideraci els resultats de lanlisi de dades sociodemogrfiques i dades escolars exposats en els captols 1 i 2, respectivament. La manera de procedir en aquest captol ser la segent: 1) Establiment deixos i, en alguns casos, subeixos bsics per mbits temtics; 2) Proposta de dimensions estratgiques sobre les quals centrar el procs de participaci.
4.1. Des del mn escolar

4.1.1. Xarxa dEscoles Bressol Pbliques Recollim aqu la que es presenta com una de les demandes ms recurrents per part del conjunt de persones entrevistades i enquestades: lampliaci del nombre descoles bressol pbliques (0-3 anys). La manca daquest recurs educatiu i els desequilibris en la seva distribuci arreu dels barris i districtes de la ciutat, val a dir-ho, no s tan sols una qesti de "percepcions", tal i com observvem en el captol 2. Dimensions estratgiques: Enfortir i ampliar la xarxa descoles bressol pbliques, equilibrant la seva distribuci per barris i en base a les tructura dedats dels seus residents. Introduir metodologies innovadores de participaci de pares i mares en la vida quotidiana daquests centres. 4.1.2. Els Ponts Educatius Es tracta de facilitar als joves "ponts educatius" que permetin joves i adolescents flanquejar millor informats i preparats els segents talls: aquells que tenen lloc entre les diferents etapes de lensenyament reglat; aquells que separen lensen4. Eixos i dimensions del PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT
56
yament reglat del no reglat; aquells que apareixen entre lensenyament (reglat o no reglat) i lexperincia laboral. Dimensions estratgiques: Potenciar els sistemes dinformaci als instituts (interns i externs) i els canals dacompanyament des dels moments previs a la finalitzaci de letapa densenyament obligatori. Adequar les opcions de la formaci professional (cicles formatius) a les particularitats i als reptes que defineixen el model socioeconmic i laboral de la ciutat. Dignificar els Programes de Garantia Social i plans formatius anlegs (Escoles Taller), tot assegurant la seva vinculaci a lestructura laboral i empresarial de la ciutat. 4.1.3. Els temps i els entorns educatius Molts, i de molt diversos mbits (escoles, serveis educatius externs, entitats, rees tcniques de lAjuntament), han estat els entrevistats que ens han parlat de la importncia que lescola sobri i es connecti, de forma efica i eficient, amb el seu entorn. Podrem aqu fer menci de lanomenada frmula de l"escola-xarxa". La necessria potenciaci daquesta frmula implica dos processos simultanis: duna banda, lobertura despais de relaci educativa i, de laltra, lampliaci dels temps educatius. Dimensions estratgiques: Potenciar lelaboraci de Plans dEntorn prctics i eficaos com a eines de treball cooperatiu i coordinat entre els centres escolars i els agents educadors i socials que formen part del seu teixit associatiu i institucional ms o menys immediat. Valorar la possibilitat de dur a la prctica experincies anlogues a les anomenades "Comunitats dAprenentatge"5 a determinats centres escolars, segons les seves caracterstiques i les del seu entorn. Propiciar i avalar lobertura al barri de centres escolars (de primria i secundria, pblics i concertats) ms enll de lhorari lectiu per a ls recreatiu i formatiu de les seves installacions i recursos (espais de joc, aules destudi, biblioteques, punts daccs a Internet,...).
Veure http://comunidadesdeaprendizaje.net
57
4.1.4. Lacollida dalumnat nouvingut Si b sembla anar-se convertint en un punt datenci fora compartit, sn sobretot els vens i venes daquells barris en qu es concentra un major percentatge de poblaci dorigen estranger els qui ms recurrentment plantegen la necessitat de fer front als reptes i problemtiques que planteja la immigraci6. Un daquests reptes passa per lacollida de la poblaci nouvinguda en edat escolar en lmbit educatiu. Estenem el concepte dacollida a la consideraci del que representen tres dels seus processos bsics: els processos dacollida inicial, els processos descolaritzaci i els processos relacionals. Dimensions estratgiques: Ampliar les funcions de lOficina Municipal dEscolaritzaci i millorar-ne la seva eficcia de gesti. Potenciar lelaboraci de Plans dAcollida al centre prctics i eficaos, i facilitar el treball de coordinaci intern al centre i entre el centre i els serveis externs implicats en aquest procs. Potenciar el paper de les "aules dacollida" com a mecanisme educatiu especfic de carcter transitori (primer pas cap a la integraci en laula ordinria), obert (permet combinar lassistncia a matries comunes) i flexible (aquestes combinacions sestableixen segons el pla de treball individualitzat de cada alumne), destinada a laprenentatge intensiu de la llengua vehicular i a ladquisici de certs coneixements instrumentals bsics. Fomentar la capacitaci dels centres i dels seus equips docents en els criteris de leducaci intercultural, i garantir ls del material didctic adequat. Introduir experincies innovadores en el camp de la "integraci relacional" al centre. Valorar la possibilitat destendre iniciatives anlogues a la dels "intercanvis culturals" (IES Eugeni dOrs) a daltres centres escolars. 4.1.5. Leducaci en valors Hem afirmat, dacord amb les reflexions de professors i professores, que dins el marc escolar tenen lloc processos educatius que van ms enll de lensenyament instructiu. Dit duna altra manera, a lescola es produeixen processos estrictament instructius alhora que es projecten (i sovint savaluen) continguts educatius no formals. Ho illustrvem amb lexem6
Veure dades percentuals per barri en el primer captol.
58
ple que representa la importaci a lescola de leducaci en valors, un "tipus" deducaci abans reservat al radi dacci de certes entitats de lleure. Dimensions estratgiques: Incrementar el contacte i la collaboraci entre centres educatius i entitats deducaci en el lleure, associacions ecologistes, entitats de solidaritat i cooperaci, les rees municipals de Solidaritat, Drets Civils i Convivncia Ciutadana, etc. Introduir programacions didctiques innovadores que fomentin la transmissi de valors i la seva aplicabilitat prctica, tant de forma transversal al conjunt dassignatures com aprofitant horaris de tutoria, crdits de sntesi o de lliure elecci. Potenciar la formaci del professorat en aquest terreny. 4.1.6. Leducaci en noves tecnologies (NTIC) El Pla Director de la Societat de la Informaci de Badalona detecta serioses mancances de la poblaci de la ciutat en aquest mbit. En efecte, a moltes de les entrevistes i enquestes realitzades se situa la socialitzaci en les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci (NTIC) com un dels reptes prioritaris que t plantejats la ciutat. Es valora que es tracta duna necessitat que afecta al conjunt de la societat badalonina (infants, joves, adults i gent gran), si b acostuma a marcar-se laccent en la necessitat dincorporar aquest aprenentatge al cor del currculum escolar, esmerant-hi els recursos que faci falta. Dimensions estratgiques: Augmentar la dotaci de recursos informtics de qu disposen els centres escolars, "discriminant positivament" en base a les seves dotacions actuals. Introduir programacions didctiques que fomentin ls de les NTIC, tant de forma transversal al conjunt dassignatures com aprofitant horaris de tutoria, crdits de sntesi o de lliure elecci. Potenciar la formaci del professorat en aquest terreny.
59
4.2. Des del mn cultural

4.2.1. Xarxa dequipaments culturals La distribuci dels equipaments culturals "marca" significativament les visions que el conjunt de ciutadans tenen sobre els diferents perfils de barri. Aquestes "marques" sn difcils de trencar en tant que es veuen reforades per dinmiques descissi paralleles. A una banda, la concentraci dequipaments d"alta cultura" (museus, teatres, sales dexposicions,...), i la concentraci dentitats prximes a les representacions de la cultura tradicional catalana; a laltra banda, labsncia dequipaments artstico-culturals, i la concentraci dassociacions de referncia cultural no catalana. Aquestes dinmiques -entre les quals t un paper protagonista la distribuci dels recursos i equipaments culturals- acaben reproduint lassociaci "cultura elevada, catalanitat i barris cntrics", per un costat, i "cultura popular, espanyolitat i barris perifrics", per laltre. Tot plegat refora el sentit de larticulaci sociourbana que hem denominat "centre perifria". Dimensions estratgiques a treballar serien: Lampliaci i lequilibri dels recursos i equipaments culturals existents, "discriminant positivament" en base a les dotacions actuals dels barris i districtes de la ciutat. Augmentar el nombre de punts Omnia o altres punts daccs a Internet als centres cvics i altres equipaments culturals de la ciutat. Ajustar el perfil i continguts dels recursos i equipaments culturals als interessos i necessitats dels vens del districte en qu subiquen, sense que aix impliqui posar en qesti la seva potencia i nivell de dotaci i professionalitzaci. 4.2.2. Els ponts culturals De la m daquestes desigualtats en la distribuci en el territori de la xarxa dequipaments culturals sens ha fet reiteradament esment a la manca de contactes significatius i estables entre la iniciativa social prxima a les representacions de la cultura tradicional catalana i la iniciativa social propera a les representacions culturals de tradici no catalana. La construcci de ponts entre luna i laltra hauria dincloure, aix mateix sens indica, aquelles entitats i associacions que no recullen pertinences culturals ni catalanes ni espanyoles. En efecte, manquen tamb espais de vinculaci entre associa4. Eixos i dimensions del PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT
60
cions "autctones" i associacions formades per ciutadans dorigen immigrat. Dimensions estratgiques: Potenciar el conjunt dequipaments, esdeveniments, agents socials i institucionals i programes dactuaci municipals que en lactualitat estan proporcionant oportunitats dencontre i treball conjunt entre entitats i ciutadans "culturalment diversos". Aproximar el treball dentitats i associacions culturalment significades a barris de referncia cultural "diferent". Incloure dins els Plans dActuaci Municipal en lmbit de la immigraci circuits dacollida i integraci que posin en contacte les entitats i els ciutadans de procedncia estrangera amb la iniciativa social "autctona".
4.3. Des del mn esportiu

El conjunt de les persones entrevistades afirmen viure en una ciutat on la prctica esportiva ha estat tradicionalment un important centre dinters per a bona part dels seus ciutadans, fins i tot una "marca didentitat" prpia de Badalona. Tot i aix una bona part dels representants dentitats amb qui ens hem entrevistat demanden ms equipaments i installacions esportives arreu de la ciutat, sobretot de lliure accs i s gratut. Ms enll de la "marca didentitat" que en aquest camp projecta la ciutat, es fa particularment mfasi en la convenincia de lligar aquests espais als interessos i necessitats doci no regulat que es comparteixen a molts barris. Dimensions estratgiques: Propiciar i avalar lobertura al barri dequipaments poliesportius (de primria i secundria, pblics i concertats) per a la utilitzaci gratuta de les seves installacions amb finalitats ldiques i recreatives. Acondicionar espais pblics dubicaci estratgica (garantint la seva justa distribuci territorial) per a la prctica esportiva. Potenciar la programaci per part dentitats pbliques i privades dactivitats esportives "neutres" des del punt de vista de la coneguda distribuci de la seva prctica entre nois i noies.
61
4.4. Des del mn juvenil

Efectivament, joves i adolescents es formen, seduquen a lescola, per tamb fora de lescola. Hem parlat dels sentits que per a joves i adolescents pot tenir el fet de participar dactivitats dordre instructiu: b per motius de necessitat (refor escolar), b per motius dacumulaci de formaci que enriqueixi llur currculum acadmic. Ms enll del cost econmic daquest tipus dactivitats, insistem tamb en com les seves rigideses normatives i els seus marcs dobligacions "desencanten" molts i moltes joves, els allunyen dels valors dexperimentaci i llibertat atributs als espais i moments doci no regulat i, en menor mesura, a les activitats recreatives deducaci en el lleure. Aleshores quan es remarca la convenincia de proporcionar alternatives a fer alguna cosa ms que dedicar-se "ociosament" a estar-se al carrer. Dimensions estratgiques: Potenciar i ampliar els recursos i equipaments, aix com la iniciativa social adreats a la programaci dactivitats i cursos de formaci instructiva, amb especial incidncia en lmbit del refor escolar i leducaci en les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci (NTIC). Potenciar i ampliar els recursos i equipaments, aix com la iniciativa social adreats a la programaci dactivitats i cursos deducaci en el lleure. Potenciar experincies dusos polivalents de centres educatius, esportius, cvics..., en horari no escolar. Potenciar experincies dautogesti despais, centres i casals juvenils. Transversalitzar leducaci en valors (respecte a la "diferncia" -cultural, de gnere, generacional...-, respecte al medi ambient i a lespai urb, solidaritat, consum responsable, empatia, etc.) al conjunt de les activitats instructives i recreatives ofertades.
62
4.5. Des del mn adult

Els primers models educatius en qu se socialitzen els infants es desenvolupen en lmbit familiar. No descobrim res de nou, s clar. Si destaquem aquest punt s perqu en ell es recolzen aquells plantejaments que aposten per la necessitat de potenciar la creaci dEscoles de Pares i Mares als diferents districtes de Badalona. Per homes i dones no sn tan sols possible objecte doferta educativa en tant que pares i mares. Homes i dones sn tamb subjectes amb interessos i necessitats especfiques en el camp educatiu, en el seu vessant instructiu i en el recreatiu. I posarem aqu lmfasi en el nivell formatiu-instructiu. Dimensions estratgiques: Enfortir i ampliar la xarxa de centres de formaci de persones adultes, equilibrant la seva distribuci per barris. Adequar els programes de formaci i els criteris pedaggics daquests centres a unes necessitats descolaritzaci i uns perfils que no sn els mateixos que en la franja dedats "habituals" que inclou leducaci obligatria. Ampliar i ajustar les opcions de la formaci ocupacional a les particularitats i als reptes que defineixen el model socioeconmic i laboral de la ciutat. Promocionar loferta de cursos de formaci bsica, daprenentatge del catal i de noves tecnologies (NTIC) destinada a la poblaci adulta. Enfortir i recolzar la tasca educativa (en el terreny formatiu i recreatiu) que desenvolupen les associacions i entitats de la ciutat. Potenciar lestabliment de programes de formaci de pares i mares arreu del territori.
63
4.6. Des del mn de la gent gran

La necessitat dampliar el conjunt dequipaments i activitats adreades especficament a la gent gran s tamb sha mostrat un dels principals punts datenci compartits per la prctica totalitat de les persones entrevistades i enquestades. Loferta dactivitats destinada a aquest collectiu sembla destinar-se en primer lloc a cobrir els interessos i necessitats dentreteniment daquest collectiu. En tot cas, en el cas de la gent gran motivacions recreatives i motivacions es confonen a la prctica. Dimensions estratgiques: Enfortir i ampliar la xarxa dequipaments per a la gent gran, equilibrant la seva distribuci per barris i en base a lestructura dedats dels seus residents. Coordinar les tasques i programacions amb component educatiu dels diferents agents institucionals que hi treballen: centres de formaci dadults, equips datenci social, aules universitries, etc. Ampliar la programaci dactivitats ldiques i instructives en horari de mat. Promocionar loferta de cursos de formaci bsica, daprenentatge del catal i de noves tecnologies (NTIC) destinada a la gent gran. Potenciar experincies dintercanvi i relaci intergeneracional, obrint espais dencontre entre poblaci infantil o jove i gent gran.
64
xarxa de municipis
rea dEducaci

Llibre PEC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Llibre PEC

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre PEC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

1.1. Els barris de Badalona

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

Taula 1.1. Agrupaci de barris segons les seves caracterstiques sociodemogrfiques

Poblaci ocupada en el sector serveis

Poblaci menor dedat

Poblaci menor dedat nascuda a Catalunya

Grup A Grup B Grup C Grup D Grup E

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

1.2. Evoluci de la poblaci

1.2.2. La poblaci menor dedat i la poblaci major de 65 anys

Evoluci de la poblaci de 18 anys i menys i de 65 anys i ms

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

1.3. Procedncies de la poblaci de Badalona

Poblaci nascuda en pasos estrangers

14% 12% Percentatge 10% 8% 6%

12,7% 11,8% 10,1%

2,6% 1,9% 1,3% 1,8% 1,8% 1,6%

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

Grfic 1.2. Evoluci de la poblaci nascuda fora de Catalunya 1996 - 2002

Poblaci nascuda a la resta de Comunitats Autnomes

42,9% 39,2% 34,6% 30,5% 27,9%

1.4. Nivell dinstrucci

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

Nivell d'estudis de la poblaci de 25 a 39 anys

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

2.1. La distribuci dels centres escolars

Font: Estadstica de lEnsenyament (Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya)

2.2. La distribuci de lalumnat

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

2.2.4. La secundria postobligatria

Taula 2.7. Matrcula a cicles formatius

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

2.4. Xarxa pblica, xarxa privada concertada

100% 90% 80% 70%

60% 50% 40% 30% 20%

62% 49% 22% 12%

Grfic 2.2. Alumnat matriculat a educaci primria. Pblica i concertada

60% 50% 40%

70% 59% 53% 60% 48% 21% 11%

30% 20% 10% 0% 1 2 3

Grfic 2.3. Alumnat matriculat a lESO. Pblica i concertada

100% 90% 80% 70%

60% 50% 40% 30% 20% 10%

71% 52% 52% 44% 24% 56%

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

2.4. Les rtios dalumnes per aula

Grfic 2.5. Rtio dalumnes per aula a ESO. Pblica i privada

2.5. Lalumnat amb NEE

3,0% 1,4% 0,8% 0,7% 0,6% 0,8%

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

4,0% 2,0% 0,0%

2,2% 2,7% 2,6% 2,6% 0,4% 0,3% 3,6%

3,4% 1,6% 1,5% 1,5%

Font: Elaboraci prpia a partir de lEstadstica de lEnsenyament (Departament