Vol P Mex

Projecte
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2011
MEMRIA EXPLICATIVA
SUMARI
Primera part - Introducci i caracterstiques del Pressupost ............................................................................ 5 1. 2. Presentaci ...................................................................................................................................................... 7 El pressupost i el seu marc delaboraci ........................................................................................................ 11 2.1. Marc normatiu ........................................................................................................................................ 13 2.2. Un pressupost que sorienta als resultats .............................................................................................. 15 3. mbit institucional dels pressupostos ............................................................................................................. 19 3.1 Criteris per a la delimitaci de lmbit institucional dels pressupostos ................................................... 21 3.2 Lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat ............................................ 23 3.3 Les entitats no majoritries del sector AP-SEC de la Generalitat .......................................................... 30 4. Estructures pressupostries ........................................................................................................................... 33 4.1. El pressupost dingressos ...................................................................................................................... 36 4.2. El pressupost de despeses .................................................................................................................... 52 4.2.1. Lestructura institucional i orgnica ............................................................................................ 52 4.2.2. Lestructura per programes ........................................................................................................ 73 4.2.3. Lestructura econmica .............................................................................................................. 81 5. El Projecte de llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres ................................. 97 5.1. El Projecte de llei de pressupostos ........................................................................................................ 99 5.2. El Projecte de llei de mesures fiscals i financeres ............................................................................... 100 6. Documentaci que acompanya al Projecte de llei de pressupostos ............................................................. 103
Segona part - Les principals xifres dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i les poltiques de despesa .............................................................................................................................................................. 111 7. Context econmic i financer i prioritats estratgiques .................................................................................. 113 7.1. El context econmic i financer ............................................................................................................. 115 7.2. Les prioritats estratgiques .................................................................................................................. 123 8. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 ...................................................................... 131 8.1. Els pressupostos consolidats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya ................................... 133 8.1.1. Els ingressos i les despeses consolidades .............................................................................. 133 8.1.2. La despesa i les dotacions de personal del sector pblic de la Generalitat ............................. 142 8.1.3 Les poltiques de despesa ....................................................................................................... 146 8.1.4 Lacord estratgic .................................................................................................................... 209 8.1.5 La perspectiva de gnere ........................................................................................................ 211 8.2. Els pressupostos consolidats del sector Administraci pblica de la Generalitat, en termes del SEC 213 8.2.1 Definici del sector Administraci pblica de la Generalitat .................................................... 214 8.2.2 Els ingressos i les despeses consolidades del sector pblic en termes SEC .......................... 216 8.2.3 El compte financer en termes del SEC .................................................................................... 223 9. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius .............................................................. 229 9.1 Els pressupostos per subsectors ......................................................................................................... 231 9.1.1 El pressupost de la Generalitat ................................................................................................ 231 9.1.2 Els pressupostos del Servei Catal de la Salut, lInstitut Catal de la Salut i lInstitut .................. Catal dAssistncia i Serveis Socials ..................................................................................... 244 9.1.3 Els pressupostos de les entitats autnomes administratives ................................................... 251 9.1.4 Els pressupostos de les entitats autnomes comercials i financeres ...................................... 255
9.1.5 Els pressupostos de les entitats de dret pblic ........................................................................ 258 9.1.6 Els pressupostos de les societats mercantils........................................................................... 263 9.1.7 Els pressupostos dels consorcis .............................................................................................. 268 9.1.8 Els pressupostos de les fundacions ......................................................................................... 273 9.2 Els pressupostos per agrupacions ....................................................................................................... 277 9.3 Els pressupostos dels grups corporatius ............................................................................................. 280 9.3.1 Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 280 9.3.2 Els pressupostos del grup corporatiu de lInstitut Catal de la Salut ....................................... 282
PRIMERA PART INTRODUCCI I CARACTERSTIQUES DEL PRESSUPOST
1. PRESENTACI
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 1. Presentaci
La memria explicativa del Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici 2011 t com a objectiu proporcionar una visi sinttica daquests, aix com facilitar-ne la seva comprensi. La memria sestructura en dues parts. En la primera es tracten els aspectes ms formals i destructura del Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2011, mentre que en la segona es presenten el context econmic i financer en qu semmarquen els pressupostos i els seus trets ms significatius, fent especial mfasi en les principals rees dactuaci i en les diverses poltiques de despesa i destacant les xifres agregades ms importants, tant referides al conjunt del sector pblic de la Generalitat com a cadascun del seus subsectors. Des del punt de vista metodolgic, els pressupostos per al 2011 sinscriuen en el marc del que es coneix com la pressupostaci orientada a resultats que es va posar en marxa a la Generalitat de Catalunya en lexercici 2006. Amb aquesta orientaci es persegueix atorgar una visi estratgica als pressupostos en el sentit de posar laccent en els objectius que es pretn aconseguir amb lacci pblica i forar la reflexi sobre la forma ms efica i eficient per assolir-los. Aix t una traducci en un esfor en el procs delaboraci per tal de millorar la informaci dobjectius que acompanya la informaci financera i que ha de permetre relacionar els recursos assignats amb els resultats assolits. Daltra banda, pel que fa al seu permetre de consolidaci, inclou les entitats de diferent naturalesa jurdica que integren el conjunt del sector pblic de la Generalitat, donant daquesta manera ple compliment al que estableix lEstatut dAutonomia de Catalunya en relaci a labast institucional dels pressupostos. Cal tenir present que lelaboraci dels pressupostos per al 2011 ha estat condicionada per la situaci de prrroga pressupostria com a conseqncia de la dissoluci del Parlament i la convocatria deleccions que es van celebrar el dia 28 de novembre de 2010. En la primera part daquesta memria sexplica el marc delaboraci dels pressupostos de la Generalitat per al 2011. En la resta dapartats es fa referncia a lmbit institucional dels pressupostos, a les estructures pressupostries dingressos i despeses, als principals aspectes dels textos articulats del Projecte de Llei de pressupostos i del Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres, aix com a la documentaci que acompanya el Projecte de Llei de pressupostos per al 2011.
En la segona part de la memria es fa una breu descripci del context econmic i financer en qu sinsereix lelaboraci dels pressupostos, aix com de les prioritats del Govern que
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 1. Presentaci
incorporen. La resta dapartats es dediquen fonamentalment a presentar les xifres d'ingressos i despeses des de diversos punts de vista en funci dels diferents mbits rellevants per a lagregaci de la informaci. En primer lloc, es presenten les dades del total del sector pblic de la Generalitat i sexpliquen les poltiques de despesa, detallant les principals actuacions a realitzar l'any 2011. Tamb es mostra quines sn les entitats que intervenen en lexecuci daquestes poltiques i sanalitzen les variacions pel que fa al volum de recursos assignats respecte lany 2010. En segon lloc, es presenten les dades consolidades de la Generalitat de Catalunya i totes les entitats incloses al sector administracions pbliques d'acord amb les normes del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC), les quals sn emprades per calcular el resultat pressupostari a partir del qual sha de verificar el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostria que li corresponen a la Generalitat.
A continuaci es repassen les principals variacions dels pressupostos per cadascun dels subsectors que integren els pressupostos de la Generalitat.
Finalment, es presenten els pressupostos per agrupacions departamentals i els dels grups corporatius de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de lInstitut Catal de la Salut, que inclouen, a ms de la capalera del grup, totes les entitats que en depenen
10
2. EL PRESSUPOST I EL SEU MARC DELABORACI
11
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 2. El pressupost i el seu marc delaboraci
El pressupost s lexpressi quantificada, conjunta i sistemtica dels ingressos i despeses previstos duna organitzaci per a un exercici econmic. En lmbit del sector pblic, lelaboraci del pressupost recau en el Govern i la seva aprovaci correspon al Parlament. Es tracta, doncs, del reflex financer de lestratgia poltica dun govern definida a travs dun procs de presa de decisions i dassignaci de recursos a partir de les relacions entre les forces poltiques i socials del pas. El document pressupostari t, per tant, un triple vessant jurdic, poltic i comptable.
El pressupost s un document jurdic perqu la seva aprovaci adopta la forma de llei de la qual es deriven drets i obligacions de carcter general. Es tracta duna llei per a la qual la iniciativa legislativa est reservada al Govern -que s, alhora, lnic legitimat i obligat a presentar un Projecte de llei de pressupostos-, que gaudeix de preferncia en la seva tramitaci i que t una vigncia temporal limitada a cada exercici pressupostari.
Com a document poltic el pressupost s el reflex de les prioritats del Govern que es manifesten tant en la determinaci del nivell i la composici dels ingressos com en lassignaci daquests al finanament de les diverses poltiques de despesa. Si lactivitat financera pblica t per objecte satisfer determinades necessitats, el punt de partida ha de ser lassignaci dels recursos disponibles a aquestes necessitats. Aix, el pressupost pblic s lexpressi xifrada anual dels objectius del Govern, s a dir, les poltiques pbliques que aquest desenvolupar.
Finalment, el pressupost tamb es pot analitzar com un document comptable ja que selabora, sexecuta i es liquida dacord amb una estructura i unes normes de comptabilitat pblica.
2.1.
Marc normatiu
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 selaboren en el marc de lEstatut dAutonomia de Catalunya, aprovat mitjanant la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, el qual dedica el captol II del ttol VI al pressupost de la Generalitat. En concret, l'article 212 disposa que el pressupost de la Generalitat t carcter anual, s nic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i tamb els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Tamb es disposa que correspon al Govern la seva elaboraci i execuci, i al Parlament, examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo.
13
Aix mateix, a l'article 214 s'estableix que correspon a la Generalitat l'establiment dels lmits i les condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostria dins dels principis i la normativa de l'Estat i de la Uni Europea.
Addicionalment, cal esmentar un altre conjunt de normes de referncia en matria pressupostaria. En primer lloc el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de finances pbliques de Catalunya (LFPC), que en el seu article 29 estableix que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya inclouran la totalitat de les seves despeses i ingressos, aix com els de les entitats autnomes i empreses pbliques. Tanmateix, en larticle 30 sestableix que el pressupost de la Generalitat sajustar all que amb carcter general es disposi per al sector pblic de lEstat. Lelaboraci dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011 tamb est condicionada per la situaci de prrroga pressupostria, com a conseqncia de la dissoluci del Parlament i la convocatria deleccions, que es van celebrar el dia 28 de novembre de 2010. Dacord amb la LFPC (article 33), en el supsit que l1 de gener, per qualsevol motiu, no results aprovat el pressupost, es considerar prorrogat automticament el de lany anterior en els seus crdits inicials fins a laprovaci i la publicaci dels nous en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En aplicaci daquest precepte es va dictar el Decret 109/2011, d'11 de gener, pel qual s'estableixen els criteris d'aplicaci de la prrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 mentre no siguin vigents els del 2011, en base al qual sha regit la gesti pressupostria fins a laprovaci dels pressupostos per al 2011. Daltra banda, els pressupostos de la Generalitat selaboren en el marc de les normativa europea i espanyola en matria destabilitat pressupostria. s a dir en el marc del Pacte destabilitat i creixement europeu i de la legislaci que el desenvolupa: el Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refs de la Llei destabilitat pressupostria i la Llei orgnica 5/2001, de 13 de desembre, complementria a la Llei general destabilitat pressupostria, segons la redacci de la Llei 3/2006, de 26 de maig de reforma de la Llei orgnica 5/2001. Dacord amb lanterior normativa vigent en matria destabilitat pressupostria segons la qual, aquelles administracions pbliques que no compleixin el principi dequilibri pressupostaris (dacord amb la normativa SEC) han de presentar un pla de sanejament amb un horitz de compliment a mitj termini; aquests pressupostos saproven en el marc dels compromisos adquirits en el Pla de reequilibri 2011-2013 elaborat per la Generalitat de
14
Catalunya, i t per finalitat assolir un dficit pblic de l1,1% del PIB1 lany 2013 i de l1% el 2014. Per ltim, cal fer referncia a lOrdre ECO/10/2011, de 12 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011. Amb aquesta ordre sestableixen els criteris de pressupostaci, es delimita lmbit institucional, lestructura pressupostria i la documentaci annexa a la Llei de pressupostos per al 2011 i, finalment, es dicten les normes en relaci als procediments i terminis a seguir per a la seva elaboraci.
2.2. Un pressupost que sorienta als resultats

Lelaboraci dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es troba emmarcada en el procs de consolidaci de les finances pbliques i en el procs de canvi pressupostari que es va iniciar lexercici 2006, lelement definidor del qual s lorientaci a resultats.
Les finances pbliques de la Generalitat, arran de la crisi econmica dels darrers anys, han patit un important desequilibri, fonamentalment a causa duna gran davallada dels ingressos. Com a conseqncia de les particularitats del model de finanament que estableix que les participacions de la Generalitat en els principals impostos estatals sestableixen segons les previsions dingressos que efectua lEstat i no es liquiden fins al cap de dos exercicis, limpacte en els pressupostos de la Generalitat sha produt amb un significatiu retard. De forma que, tot i les mesures excepcionals adoptades en la primera meitat del passat exercici, s en lexercici 2011 quan sinicia un ferm comproms de reorientar les finances de la Generalitat cap a la seva sostenibilitat a mig termini. Aquest procs de restauraci de les finances pbliques de la Generalitat, tal i com sexplica de forma ms detallada al llarg daquesta memria explicativa, comporta un exercici rigors dajust per tal dadaptar la despesa pblica de la Generalitat en lhoritz de 2013 als objectius destabilitat pressupostria. Lajust a mig termini se centra en una primera fase en la reducci de la despesa, ats que la incipient recuperaci de la crisi econmica i els increments dimpostos adoptats recentment- no fan aconsellable modificar la tributaci a lala; mentre que sespera que, ms endavant, la consolidaci del creixement de leconomia permeti el definitiu retorn de lequilibri en les finances de la Generalitat.
1
El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislaci destabilitat pressupostria s el de lInstitut Nacional dEstadstica.
15
Aix, doncs, en els pressupostos de lexercici 2011 es materialitza un ajust consistent en una reducci del 10% de la despesa no financera a crrec de recursos generals de lmbit de lAdministraci pblica de la Generalitat, definida dacord amb els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals. La concreci daquest ajust ha comportat, duna banda, lestabliment de prioritats en les diferents tipologies de despesa, tenint present les dificultats que un procs daquesta naturalesa comporta en un pressupost com el de la Generalitat on les despeses corrents vinculades als serveis als ciutadans hi tenen un pes molt elevat. Daltra banda, aquest procs tamb ha suposat un esfor de millora en lassignaci de recursos amb lobjectiu de vincular-los a aquells projectes i activitats que permetin majors nivells deficcia i deficincia. Daltra banda, lelaboraci dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es troba emmarcada en la metodologia denominada orientaci a resultats. Amb aquesta orientaci es pretn racionalitzar i millorar el procs delaboraci pressupostria amb el triple objectiu daugmentar la transparncia, leficcia i leficincia en lassignaci i la gesti dels recursos pblics, objectius alineats amb els reptes actuals de les finances pbliques de la Generalitat de Catalunya. Treballar amb orientaci a resultats significa centrar latenci en all que es vol obtenir amb lacci pblica, s a dir, en aquells resultats o impactes que es volen assolir amb els recursos pblics. El pressupost orientat a resultats pretn fer ms estret el vincle entre el finanament dels programes pressupostaris i els resultats a travs de ls sistemtic de la informaci dacompliment dels resultats i, per tant, dels costos per assolir-los. Amb aquest objecte, com en els darrers exercicis, els crdits pressupostaris estan vinculats a nivell dels diversos programes pressupostaris i, per a cada rgan o ens dependent, sinforma dels objectius, amb la seva quantificaci, i de les actuacions a desenvolupar en cadascun dels programes pressupostaris en qu participa.
Una de les eines fonamentals en la pressupostaci orientada a resultats s la planificaci estratgica (en els seus diferents nivells) ja que en el moment en qu el pressupost deixa de ser concebut com un mecanisme anual dassignaci incrementalista de recursos, cal una eina que proporcioni criteris i prioritats per assignar els recursos en un horitz a mitj termini.
El full de ruta de la planificaci estratgica per al Govern de la Generalitat s el Pla de Govern 2011-2014, que es completa amb els plans departamentals que elaboren els diferents departaments. El pressupost actual t un vincle important i consistent amb les
16
prioritats poltiques del Govern i integra els dos processos, duna banda la planificaci estratgica que assenyala lorientaci i de laltra el pressupost anual que proveeix els recursos per fer efectiva la concreci anual. Daltra banda, en aquest doble procs, el de creixent vinculaci de les dotacions pressupostries als objectius i el de consolidaci de les finances pbliques, pren un paper cada cop ms rellevant lestabliment de contractes-programa entre lAdministraci de la Generalitat i els seus ens dependents. Per mitj daquest instrument lAdministraci de la Generalitat es compromet a efectuar aportacions, normalment amb carcter pluriennal, vinculades al nivell dassoliment dels objectius que shan acordat en la negociaci daquest instrument.
Finalment, aquest any 2011 suposa la continutat i aprofundiment de la pressupostaci per projectes. La pressupostaci per projectes s un pas ms en el procs de racionalitzaci de lelaboraci del pressupost, en la mesura que porta a la consideraci individualitzada, projecte a projecte, de lactuaci pblica; de forma que facilita la prioritzaci dels projectes en base als objectius que se nespera assolir.
17
3. MBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS
19
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 3. mbit institucional dels pressupostos
3.1
Criteris per a la delimitaci de lmbit institucional dels pressupostos
Lmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat ve determinat per lEstatut dAutonomia de Catalunya (EAC) que estableix al seu article 212 que aquests inclouen totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i tamb dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Aquesta obligaci ve reforada pel principi de transparncia que inspira els pressupostos de la Generalitat i que tamb recull larticle 71.4 de lEstatut dAutonomia de Catalunya en establir que lAdministraci de la Generalitat, dacord amb el principi de transparncia, ha de fer pblica la informaci necessria perqu els ciutadans en puguin avaluar la gesti. A efectes pressupostaris, la dependncia a qu es refereix larticle 212 de lEAC es concreta en el criteri de participaci majoritria, s a dir, els pressupostos de la Generalitat inclouen totes aquelles entitats en qu la Generalitat hi participa de forma total o majoritria. Es considera que la participaci de la Generalitat en una societat mercantil o en una entitat que shi assimila a efectes pressupostaris (com en els cas de les Agrupacions dInters Econmic) s majoritria quan aquesta, directament o indirectament, t una participaci de ms dun 50% del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus rgans de govern. Pel que fa als consorcis i fundacions, es considera que la participaci de la Generalitat s majoritria quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot en els rgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels membres que designa directament, via estatutria, el mateix rgan de govern o patronat.
Parallelament al que ha succet en el sector privat, les organitzacions pbliques han esdevingut ms complexes amb el decurs dels anys. Tamb la Generalitat ha recorregut a lautoorganitzaci i a la descentralitzaci horitzontal per poder desenvolupar les funcions i activitats que requereix lexercici de les seves competncies, sobre la base de qu lespecialitzaci millora la qualitat dels serveis prestats i permet aconseguir guanys deficcia i eficincia. Aix no obstant, el conjunt de les activitats, la missi i els objectius com tamb dels recursos materials i humans dels ens dependents sobre els quals ha recaigut aquesta descentralitzaci de funcions de la Generalitat no sempre han resultat prou visibles. A ms, aquesta manca de transparncia sha produt de forma asimtrica, en no afectar de manera homognia tots els mbits de lacci pblica.
21
Amb lobjecte de dotar de ms transparncia el conjunt de lactivitat pblica de la Generalitat de Catalunya, shan anat incorporant de forma progressiva les entitats dependents que encara no shavien integrat en els pressupostos, procs que va concloure amb els aprovats per al 2010. La qual cosa permet als ciutadans i ciutadanes tenir una visi ms completa del conjunt de lactivitat que desplega tant la prpia Generalitat de Catalunya com la diversitat dentitats que conformen el seu sector pblic. Els pressupostos per enguany reforcen aquesta fita, amb la incorporaci de les entitats creades en lexercici anterior com tamb de les que resulten de la incorporaci de les entitats de lmbit sanitari de lAjuntament de Barcelona vinculades a lInstitut Municipal d'Assistncia Sanitria (IMAS). Daltra banda, arran de la promulgaci de la legislaci destabilitat pressupostria, que estableix limitacions tant en termes de resultats pressupostaris com de capacitat dendeutament, ha estat necessari delimitar lmbit institucional que es considera que integra el sector Administraci pblica de la Generalitat de Catalunya dacord amb els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC). En el cas dEspanya la classificaci de les entitats del sector pblic dacord amb els criteris del SEC2 lefectua un grup de treball integrat per la Intervenci General de lAdministraci de lEstat (IGAE), el Banc dEspanya i lInstitut Nacional dEstadstica. Fruit del seu treball, shan anat classificant dins del sector Administraci pblica de la Generalitat (AP-SEC) diverses entitats que constitueixen lmbit institucional de referncia per calcular el dficit/supervit no financer i de lendeutament de la Generalitat en els termes exigits per lesmentada normativa. Per aquest motiu, sintegren en els resums que sannexen als pressupostos el relatiu a lmbit de les entitats que formen el sector Administraci pblica de la Generalitat dacord amb el SEC. Cal tenir en compte que algunes daquestes entitats han estat classificades com a AP-SEC de la Generalitat malgrat que aquesta no nostenta el control efectiu en els rgans de govern. El motiu pel qual el grup de treball abans esmentat les atribueix a la Generalitat s que, tot i la posici no majoritria, s ladministraci pblica que hi mant la participaci ms elevada. Per tant, sn entitats que es consideren en lmbit institucional a efectes del compliment de la normativa destabilitat pressupostria, per no correspon incloure-les dins del sector pblic de la Generalitat. Per aquest motiu la informaci sobre aquestes entitats es recull en un volum especfic (Pressupostos i estats financers de les entitats participades de forma no majoritria, classificades AP-SEC) que nicament es refereix als aspectes
En termes del SEC es consideren Administraci pblica totes aquelles entitats pbliques (segons criteris de control efectiu)
que no es consideren productores de mercat, s a dir, que tenen uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de producci.
22
pressupostaris i financers, ja que sn els que resulten imprescindibles per poder formular i, quan escaigui, liquidar- els pressupostos dacord amb les exigncies de la normativa destabilitat pressupostria. Dacord amb lexposat, i amb lobjectiu de facilitar lanlisi agregada del conjunt dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per al 2011, a banda de presentar el pressupost consolidat del conjunt del sector pblic i el consolidat, tamb del sector Administraci pblica dacord amb el SEC, la documentaci pressupostria presenta la informaci relativa a cadascuna de les entitats incloses en els pressupostos per al 2011 classificada en funci dels subsectors en els que sintegren (que, amb excepcions, tenen a veure amb la naturalesa jurdica de lentitat) i de la seva adscripci departamental (agrupacions). Per un major detall sobre aquestes classificacions vegeu lapartat 4.2.1 sobre lestructura institucional i orgnica dels pressupostos.
3.2
Lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat
A partir daquests criteris, l'Ordre ECO/10/2011, de 2 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011, estableix la relaci de les entitats que shan dincloure en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011.
Concretament, els pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per al 2011 inclouen un total de 240 pressupostos: el de la prpia Generalitat i 239 pressupostos dentitats de diferent tipologia jurdica. El quadre 3.1 mostra la distribuci daquest pressupostos i dels de les AP-SEC3 no majoritries abans esmentades per subsectors i levoluci en els darrers set anys.
Per primera vegada, enguany shan classificat com AP-SEC de la Generalitat 6 entitats participades ntegrament per les
universitats, s a dir, sense una participaci de la Generalitat i/o dels seus ens dependents, motiu pel qual en els pressupostos de la Generalitat ara per ara reben un tractament diferenciat dels de la resta de no majoritries de lmbit AP-SEC (no formen part de les 28 comptabilitzades en el Quadre 3.1) i, de fet, sels aplica el mateix tractament que per a les universitats: el seu resultat no financer sinclou a travs dun ajust.
23
Quadre 3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 EVOLUCI DEL NOMBRE D'ENTITATS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT Subsector Sector pblic Generalitat SCS, ICS i ICASS Entitats autnomes administratives Entitats autnomes comercials i financeres Entitats de dret pblic Societats mercantils Consorcis Fundacions Subtotal sector pblic AP SEC no majoritries Societats mercantils Consorcis Fundacions Subtotal AP SEC no majoritries* TOTAL 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
1 3 23 4 32 30 93 93
1 3 24 4 32 30 13 1 108 1 2 1 4 112
1 3 24 4 35 30 20 1 118 1 7 1 9 127
1 3 25 4 38 31 25 1 128 1 9 1 11 139
1 3 26 4 41 31 54 30 190 1 11 1 13 203
1 3 26 5 44 50 59 36 224 1 18 2 21 245
1 3 25 5 46 52 62 46 240 1 25 2 28 268
* Els pressupostos daquestes entitats figuren en els pressupostos per al 2011 com a informaci annexa i sutilitzen per al clcul del consolidat del sector Administraci pblica de la Generalitat dacord amb els criteris SEC per no sn aprovats formalment, en no tenir-ne el control.
Per a lexercici 2011 es produeix un increment net en el nombre dentitats del sector pblic incloses en els pressupostos de 16. Aquest increment s resultat dun total de 26 entitats que sincorporen i de 10 que causen baixa. El detall dentitats que sincorporen i que causen baixa en els pressupostos es pot veure al quadre 3.2, la qual cosa permet explicar la modificaci de lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat per al 2011 respecte el del 2010. En el quadre tamb sindica el departament dadscripci corresponent en cada cas, el subsector al qual pertanyen i si formen part o no del sector Administraci pblica de la Generalitat dacord amb els criteris del SEC. Els codis de les diferents agrupacions departamentals de la Generalitat que sutilitzen en la memria sn els segents:
PR GO EC EN SA IT PO CU AG
Presidncia Governaci i Relacions Institucionals Economia i Coneixement Ensenyament Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural
24
BE IU JU
Benestar Social i Famlia Empresa i Ocupaci Justcia
Quadre 3.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 DETALL DE LES ENTITATS QUE S'INCORPOREN I CAUSEN BAIXA A L'MBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS RESPECTE DEL 2010 Agrupaci Nom de les entitats PR PR PR GO GO EC EC EC EC SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA PO PO PO PO PO PO CU BE IU IU IU IU IU IU IU Agncia de Patrocini i Mecenatge, SA Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus Consorci Urbanstic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Autoritat Catalana de Protecci de Dades Consorci del Museu Memorial de l'Exili Fira 2000, SA Institut Catal de Finances Capital, SGECR, SAU Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca Fundaci Instituci dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundaci I-CERCA) Consorci de Prevenci i Salut Terrassa, SL Coordinaci Logstica Sanitria, AIE Sanitat Integral del Baix Llobregat, SL Consorci de Gesti Corporaci Sanitria (CGCS) Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Fundaci Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fundaci Institut de recerca contra la leucmia Josep Carreras Fundaci Institut d'Investigaci Sanitria Pere Virgili (IISPV) Fundaci Institut Mar d'Investigacions Mdiques (IMIM) Fundaci Privada Assaig per a la Recerca Sanitria Fundaci Privada Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB) Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr Agncia de l'Habitatge de Catalunya Administraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA) Cargometro Rail Transport, SA FGC Mobilitat, SA Terminal Intermodal de l'Empord, SL Viatges de Muntanya, SA Mesfilms Inversions, SL Consorci Torreblanca Institut per a la Promoci i la Formaci Cooperatives (IPFC) Agncia de Suport a l'Empresa Catalana Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) Fundaci Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya. Fundaci Privada I2CAT, Internet i Innovaci Digital a Catalunya Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundaci Privada Nombre d'entitats per subsectors Entitats autnomes administratives Entitats de dret pblic Societats mercantils Consorcis Fundacions Total entitats Subsector SM Cons. Cons. EDP Cons. SM SM Fund. Fund. SM SM SM Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. EDP SM SM SM SM SM SM Cons. EAA EDP EDP Cons. Fund. Fund. Fund. Sector AP-SEC Alta Baixa
0 3 7 5 11 26
1 1 5 2 1 10
Una de les qestions que cal tenir molt present sn els motius que han causat lalta de les 26 entitats que sincorporen per primer cop als pressupostos. Aix, noms 7 sn entitats de nova creaci en sentit estricte, dins de les quals sinclou el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona constitut per assumir, principalment, les funcions que a Barcelona desenvolupava lInstitut Municipal dAssistncia Sanitria (IMAS). A aquestes shi han dafegir 2 entitats ms tamb noves que substitueixen a 3 entitats existents. Concretament, lAgncia Catalana de lHabitatge que assumeix les funcions dAdministraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA), i l'Agncia de Suport a l'Empresa Catalana que integra el Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) i el Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).
25
Addicionalment sinclou dins del cmput de les 26 entitats, 1 alta que, en sentit estricte, no amplia lmbit institucional dels pressupostos: es tracta de lAutoritat Catalana de Protecci de Dades que fins als pressupostos del 2010 era una secci pressupostria de la Generalitat amb el nom dAgncia Catalana de Protecci de dades, i que per als pressupostos del 2011 passa a comptar amb un pressupost propi, degudament singularitzat, com a ens independent, assimilat a entitat de dret pblic, adscrit -pressupostriament- al Departament de Governaci i Relacions Institucionals.
A ms, destaquen 7 entitats ja existents amb participaci minoritria de la Generalitat per que ha canviat a majoritria. Tamb shi han incorporat 3 entitats ja constitudes per inactives per a les quals es preveu que inicin o reinicin, segons el cas, la seva activitat durant el 2011. Finalment shi incorporen 6 entitats ms que causen alta per motius diversos. Per subsectors, shi incorporen 3 entitats de dret pblic i entitats assimilades (incls lAutoritat Catalana de Protecci de Dades), 7 societats mercantils, 5 consorcis i 11 fundacions. Pel que fa a les 10 entitats que causen baixa sn: 1 entitat autnoma administrativa, lInstitut per a la Promoci i la Formaci Cooperatives (IPFC); 1 entitat de dret pblic, el Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM); 5 societats mercantils, una delles Administraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA); 2 consorcis, el Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) i el Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus en qu la participaci de la Generalitat ha passat a ser minoritria i sincorpora a lannex dentitats no majoritries classificades AP-SEC de la Generalitat; i una fundaci, Fundaci Privada Assaig per a la Recerca Sanitria. A continuaci, en el quadre 3.3 es mostra la relaci dentitats que conformen el sector pblic de la Generalitat en els pressupostos del 2011.
26
Quadre 3.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 DETALL DE LES ENTITATS DEL SECTOR PBLIC DE LA GENERALITAT INCLOSES A L'MBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL 2011 Sector Adm.Pbl. SEC
Agrupaci Nom de les entitats
Subsector
PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR GO GO GO GO GO GO GO EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC
Centre d'Estudis d'Opini Consell Catal de l'Esport Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (INEFC) Patronat de la Muntanya de Montserrat Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR) Consell de l'Audiovisual de Catalunya Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Activa Multimdia Digital, SL Catalunya Rdio SRG, SA CCRTV Interactiva, SA Circuit de Motocrs de Catalunya, SL Circuits de Catalunya, SL Intracatalonia, SA Televisi de Catalunya, SA (TVC) TVC Edicions i Publicacions, SA TVC Multimdia, SL Consorci del Circuit de Catalunya Consorci del Circuit de Motocrs de Catalunya Consorci del Montsec Consorci Urbanstic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Patronat Catalunya Mn Centre de Documentaci Poltica Fundaci La Marat de TV3 Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Agncia Catalana de Certificaci Autoritat Catalana de Protecci de Dades Institut Catal Internacional per la Pau Memorial Democrtic Consorci Administraci Oberta Electrnica de Catalunya Consorci del Museu Memorial de l'Exili Autoritat Catalana de la Competncia Institut dEstadstica de Catalunya (Idescat) Entitat Autnoma de Jocs i Apostes (EAJA) Institut Catal del Crdit Agrari (ICCA) Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Agncia Tributria de Catalunya Institut Catal de Finances (ICF) Editorial UOC, SL Eureca Media, SL Fira 2000, SA Gesti dInfraestructures, SAU (GISA) Grup UOC, SL ICF Equipaments, SAU ICF Holding, SAU Institut Catal de Finances Capital, SGECR, SAU Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) Regs de Catalunya, SAU (REGSA) Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional Consorci Centre de Recerca Matemtica Consorci Centre de Visi per Computador Consorci Centre Internacional de Mtodes Numrics a l'Enginyeria Consorci Institut Catal d'Arqueologia Clssica Consorci Institut Catal de Cincies Cardiovasculars Consorci Institut de Fsica d'Altes Energies Consorci Institut de Geomtica Consorci Institut d'Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer Consorci Laboratori de Llum de Sincrotr Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) Consorci Parc de Recerca Biomdica de Barcelona Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca Fundaci Instituci dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundaci I-CERCA) Fundaci Institut de Cincies Fotniques (ICFO) Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya Fundaci Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Angls i l'Educaci en Angls Fundaci Privada Centre de Regulaci Genmica Fundaci Privada Institut Catal de Cincies del Clima (IC3) Fundaci Privada Institut Catal de Nanotecnologia (ICN)
EAA EAA EAA EAA EAC EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. EAA EAC EDP EDP EDP Cons. Cons. EAA EAA EAC EAC EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund.
27
Agrupaci Nom de les entitats EC EC EC EC EC EC EC EN EN EN SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA IT IT IT Fundaci Privada Institut Catal d'Investigaci Qumica Fundaci Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Cncer (IMPPC) Fundaci Privada Institut de Recerca Biomdica (IRB) Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats, Fundaci Privada Institut Catal de Paleontologia, Fundaci Privada (ICP) Institut Catal de Recerca de l'Aigua, Fundaci Privada (ICRA) Institut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundaci Privada (ICRPC) Consorci d'Educaci de Barcelona Fundaci Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya Fundaci Privada per a l'Escola Superior de Msica de Catalunya Agncia Catalana de Seguretat Alimentria Agncia de Protecci de la Salut Institut Catal dAvaluacions Mdiques Institut dEstudis de la Salut (IES) Agncia dInformaci, Avaluaci i Qualitat en Salut Banc de Sang i Teixits (BST) Gesti de Serveis Sanitaris (GSS) Gesti i Prestaci de Serveis de Salut (GPSS) Institut Catal dOncologia (ICO) Institut dAssistncia Sanitria (IAS) Institut de Diagnstic per la Imatge (IDI) Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) Aura Salut Pblica i Serveis Sociosanitaris, SL Barnaclnic, SA Consorci de Prevenci i Salut Terrassa, SL Coordinaci Logstica Sanitria, AIE Energtica dInstallacions Sanitries, SA (EISSA) For Tissues and Cells Gesclnic, SA Logaritme Serveis Logstics AIE Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA Sistema dEmergncies Mdiques, SA (SEMSA) UDIAT, Centre Diagnstic, SA Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat Consorci d'Atenci Primria de Salut de l'Eixample Consorci de Castelldefels Agents de Salut Consorci de Gesti Corporaci Sanitria (CGCS) Consorci del Laboratori Intercomarcal de lAlt Peneds, lAnoia i el Garraf Consorci Hospitalari de Vic Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Consorci Sanitari de Barcelona Consorci Sanitari de lAlt Peneds Consorci Sanitari de lAnoia Consorci Sanitari de Mollet del Valls Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme Consorci Sanitari Integral Corporaci Sanitria Parc Taul de Sabadell Hospital Clnic i Provincial de Barcelona Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Fundaci Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fundaci Institut de recerca contra la leucmia Josep Carreras Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) Fundaci Institut d'Investigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) Fundaci Institut d'Investigaci Sanitria Pere Virgili (IISPV) Fundaci Institut Mar d'Investigacions Mdiques (IMIM) Fundaci Parc Taul, Fundaci Privada Fundaci Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Fundaci Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Fundaci Privada Centre Tic i Salut Fundaci Privada de Gesti Sanitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fundaci Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docncia Fundaci Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya Fundaci Privada Institut d'Investigaci Oncolgica de Vall-Hebron (VHIO) Fundaci Privada Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB) Fundaci Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr Transplant Services Foundation (TSF) Institut Catal de la Salut (ICS) Servei Catal de la Salut (CatSalut) Institut de Seguretat Pblica de Catalunya Servei Catal de Trnsit Centre d'Atenci i Gesti de Trucades d'Urgncia 112 Catalunya
Subsector Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Cons. Fund. Fund. EAA EAA EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Catsalut, ICS i ICASS Catsalut, ICS i ICASS EAA EAA EDP
Sector Adm.Pbl. SEC
28
Agrupaci Nom de les entitats PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU AG AG AG AG AG AG AG AG AG BE BE BE BE BE BE BE BE Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) Institut per al Desenvolupament i la Promoci de l'Alt Pirineu i Aran Agncia Catalana de lAigua (ACA) Agncia de l'Habitatge de Catalunya Agncia de Residus de Catalunya Aiges Ter-Llobregat (ATLL) Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Infraestructures Ferroviries de Catalunya Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC) Institut Catal del Sl (INCASOL) Institut Geolgic de Catalunya Ports de la Generalitat Servei Meteorolgic de Catalunya Aeroports pblics de Catalunya, SLU Autometro, SA Cargometro Rail Transport, SA Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logstiques, SA (CIMALSA) Ecoparc de Residus Industrials, SA Equacat, SA FGC Mobilitat, SA Geocat, Gesti de Projectes, SA Gesti de Mrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU Remodelacions Urbanes, SA Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA Terminal Intermodal de l'Empord, SL Tnel del Cad, SAC Consorci Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals Consorci Centre d'Estudis per a la Innovaci del Transport (CENIT) Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolit Consorci de l'Habitatge de Barcelona Consorci de l'Habitatge de l'rea Metropolitana de Barcelona Consorci de l'Observatori del Paisatge Consorci del Parc de l'Espai d'Inters Natural de Gallecs Consorci del Transport Pblic de l'rea de Girona Consorci del Transport Pblic de l'rea de Lleida Consorci del Transport Pblic del Camp de Tarragona Consorci Patronat de la Vall de Nria Consorci Port de Matar Consorci Port de Portbou Biblioteca de Catalunya Instituci de les Lletres Catalanes Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya Museus dArqueologia Entitat Autnoma de Difusi Cultural Consell Nacional de la Cultura i de les Arts Institut Catal de les Indstries Culturals Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) Consorci Catalan Films & TV Consorci Casa de les Llenges Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT Consorci del Teatre Fortuny de Reus Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Fundaci Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrnia Institut Catal de la Vinya i el Vi (Incavi) Centre de la Propietat Forestal Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica Consell Catal de la Producci Integrada Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) Forestal Catalana, SA Promotora dExportacions Catalanes, SA (PRODECA) Consorci Gesti de la Fertilitzaci Agrria de Catalunya Fundaci Privada del Mn Rural Institut Catal de lAdopci Institut Catal de les Dones (ICD) Agncia Catalana de la Joventut Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Consorci de Serveis Socials de Barcelona Consorci Sant Gregori, de Girona Consorci Torreblanca Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials (ICASS)
Subsector EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. EAA EAA EAA EAA EAC EDP EDP SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. EAA EDP EDP EDP EDP SM SM Cons. Fund. EAA EAA EDP EDP Cons. Cons. Cons. Catsalut, ICS i ICASS
Sector Adm.Pbl. SEC
29
Agrupaci Nom de les entitats IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU JU JU Agncia Catalana del Consum Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) Agncia Catalana de Turisme Agncia de Suport a l'Empresa Catalana Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci Institut Catal dEnergia (ICAEN) Institut dInvestigaci Aplicada de lAutombil (IDIADA) Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) Eficincia Energtica, SA Empresa de Promoci i Localitzaci Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) Sanejament Energia, SA Societat Catalana d'Inversi en Empreses de Base Tecnolgica, SA Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya Fundaci Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya. Fundaci Privada I2CAT, Internet i Innovaci Digital a Catalunya Fundaci Privada Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundaci Privada Centre d'Estudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE)
Subsector EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. EAA EDP
Sector Adm.Pbl. SEC
3.3
Les entitats no majoritries del sector AP-SEC de la Generalitat
Com ja sha comentat amb anterioritat, els pressupostos de les entitats que integren el sector Administraci Pblica de la Generalitat i que no formen part del seu sector pblic, ats que aquella no en t el control ni directament ni indirecta, es presenten diferenciats de les que s que en formen part. Al quadre 3.4 es pot veure la relaci daquestes entitats. Concretament, per al 2011 sinclou informaci dun total de 28 entitats, de les quals 21 ja eren incloses en els pressupostos per al 2010, i 9 que sincorporen per primera vegada el 2011 ats que han estat classificades AP-SEC per la Intervenci General de lEstat amb posterioritat als pressupostos per al 2010. Addicionalment, cal matisar que 2 de les 21 no majoritries dels pressupostos per al 2010 shan incorporat als pressupostos del sector pblic ats que la participaci de la Generalitat passa a ser majoritria (el Consorci del Museu Memorial de l'Exili i la Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca)
30
Al quadre 3.4 es pot veure la relaci daquestes entitats.
Quadre 3.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 DETALL DE LES ENTITATS CLASSIFICADES EN EL SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT QUE NO FORMEN PART DEL SEU SECTOR PBLIC Incloses Noves press. classif. 2010 AP-SEC
Agrupaci Nom de les entitats
Subsector
PR PR GO EC EC EC EC EC SA PO PO PO CU CU CU CU CU AG AG AG AG AG AG AG BE BE IU IU
Consorci Casa sia Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus Consorci Institut Europeu de la Mediterrnia Consorci Centre de Supercomputaci de Catalunya Consorci Centre d'Estudis Demogrfics Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya Consorci Escola Industrial de Barcelona Consorci Escola Tcnica d'Igualada Corporaci de Salut del Maresme i la Selva Consorci del Camp de Tarragona i la seva rea d'Influncia Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Consorci Institut d'Estudis Territorials Consorci de l'Auditori i l'Orquestra Consorci de l'Institut Ramon Llull Consorci del Palau de la Msica Catalana Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Bo Ens per al Cessament Agrari Consorci Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de Recerca Agrigenmica Consorci de l'Estany d'Ivars - Vila-Sana Consorci per a la Protecci i la Gesti dels Espais Naturals del Delta del Llobregat Consorci per a la Recuperaci i Conservaci del Riu Llobregat Fundaci Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) Consorci del Barri de la Mina Fundaci Privada Campus Arnau d'Escala Consorci Institut Catal del Suro Consorci de Formaci i d'Iniciatives Cercs - Bergued
Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Cons. Fund. Cons. Cons.
Per primera vegada, shan classificat com AP-SEC de la Generalitat 6 entitats participades ntegrament per les universitats, per tant sense una participaci de la Generalitat i/o dels seus ens dependents que en els pressupostos de la Generalitat reben un tractament diferenciat dels de la resta de no majoritries de lmbit AP-SEC (no s'inclouen en aquest quadre) i, sels aplica el mateix tractament que per a les universitats.
31
4. ESTRUCTURES PRESSUPOSTRIES
33
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 4. Estructures pressupostries
Les estructures pressupostries tenen com a objectiu classificar i agrupar sistemticament els ingressos i les despeses per tal de facilitar-ne la comptabilitzaci i lanlisi.
Com en pressupostos anteriors, els pressupostos d'ingressos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es presenten segons la classificaci econmica, mentre que els de despeses es presenten amb una triple estructura: orgnica, per programes i econmica. Aquesta triple classificaci de les despeses aporta informaci sobre els rgans responsables de la despesa (qui gasta), les finalitats (per a qu es gasta) i la naturalesa econmica (en qu es gasta), respectivament. Els canvis ms importants en les estructures dels pressupostos per al 2011 shan produt en lestructura orgnica de despeses fruit de lestructuraci departamental de la Generalitat i de la incorporaci dalgunes entitats a lmbit institucional que es descriu a lapartat 3 daquesta memria. Els canvis en lestructura per programes de despesa sn menors: la creaci dun programa, la fusi de dos en un nic programa i la modificaci en la denominaci dun altre.
Desprs de les importants modificacions realitzades en les estructures econmiques dels pressupostos per al 2010 amb lobjecte de facilitar lelaboraci, execuci i liquidaci del pressupost de cadascun dels rgans i entitats del sector pblic de la Generalitat com de millorar la informaci pressupostria dacord amb el principi dimatge fidel daquestes entitats, en els pressupostos per al 2011 shan efectuat canvis ms puntuals ocasionats sobretot pel canvi del model de finanament autonmic i per lestructuraci departamental de la Generalitat.
Concretament, en la classificaci econmica dels ingressos cal destacar: Modificacions en les aplicacions dingressos de captols 4, 6, 7 i 8 que especifiquen lorigen departamental dels ingressos de les entitats del sector pblic derivades de lestructuraci departamental de la Generalitat Noves aplicacions en el captol 4, principalment derivades del canvi del model de finanament autonmic i en el captol 7 per identificar determinats ingressos procedents de lEstat Modificacions en els literals dalgunes aplicacions de captol 1, 2 i per diferenciar ms clarament els ingressos en concepte de bestreta o de liquidaci. La creaci daplicacions especfiques per taxes ja existents
35
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 4.Estructures pressupostries
Pel que fa a la classificaci econmica de les despeses destaquen:
Modificacions per reclassificar algunes despeses derivades de treballs encarregats a persones fsiques externes o persones jurdiques i daltres despeses diverses (captol 2) Modificacions en les aplicacions de despesa dels captols 4, 6, 7 i 8 que especifiquen el dest dels recursos que es transfereixen, derivades de la reclassificaci de les entitats destinatries entre les no majoritries AP-SEC i les majoritries, o entre altres entitats participades i les entitats majoritries o les entitats no majoritries AP-SEC. Modificacions en la classificaci de la despesa de captol 3 per tal dadequar-la a la dels ingressos de captol 9 que generen aquestes despeses. Noves aplicacions en el captol 6 per diferenciar les aportacions per encrrecs dinversions de determinada naturalesa de les inversions a executar.
De la mateixa manera que en els pressupostos dels darrers exercicis, les estructures econmiques dels ingressos i de les despeses sn homognies per a tots els ens inclosos als pressupostos amb lobjecte de facilitar la presentaci, la consolidaci i l'anlisi de dades agregades de tot el sector pblic de la Generalitat.
4.1.
El pressupost dingressos
Els estats d'ingressos dels pressupostos de la Generalitat i els seus organismes o entitats es classifiquen segons l'estructura econmica per captols, articles, conceptes i aplicacions.
Econmicament, els ingressos es classifiquen en corrents, de capital i financers. Els captols 1 a 5 dingressos constitueixen els ingressos corrents; els captols 6 i 7 es corresponen amb els ingressos de capital; i els captols 8 i 9 contenen els ingressos financers (per variaci dactius i passius financers). La suma dels ingressos corrents i de capital constitueix els ingressos no financers. Aquest agregat, si es calcula amb el permetre de consolidaci APSEC, desprs daplicar determinats ajustos dacord amb la normativa del SEC, sutilitza per calcular la capacitat o necessitat de finanament que computa per mesurar el compliment de les obligacions destabilitat pressupostria. Concretament, els captols de dingressos sn els segents:
36
Ingressos corrents
Captol 1 Captol 2 Captol 3 Captol 4 Captol 5
Impostos directes Impostos indirectes Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos Transferncies corrents Ingressos patrimonials
Ingressos de capital
Captol 6 Captol 7
Alienaci d'inversions reals Transferncies de capital
Ingressos financers
Captol 8 Captol 9
Variaci d'actius financers Variaci de passius financers
Captol 1 Impostos directes
Aquest captol recull els ingressos procedents de la recaptaci dels impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestaci, el fet imposable dels quals est constitut per negocis, actes o fets de naturalesa jurdica o econmica, que posen de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqncia de la possessi dun patrimoni, dincrements patrimonials a ttol lucratiu o de lobtenci duna renda.
Els ingressos d'aquest captol provenen de la recaptaci del tram autonmic de l'impost sobre la renda de les persones fsiques (en forma de lliuraments a compte i de liquidacions dexercicis anteriors); de l'impost sobre grans establiments comercials i de l'impost de successions i donacions.
Captol 2 Impostos indirectes
En aquest captol es comptabilitzen els recursos provinents de la recaptaci dels impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestaci, el fet imposable dels quals est constitut per negocis, actes o fets de naturalesa jurdica o econmica, que posin de manifest la
37
capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqncia de la circulaci dels bns o del consum.
Els ingressos d'aquest captol provenen de la recaptaci de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats, de limpost sobre operacions societries; de la participaci de la Generalitat en l'impost sobre el valor afegit i de la participaci en diversos impostos sobre consums especfics que estan diferenciats en la classificaci econmica noms pels ingressos per lliuraments a compte per no pels ingressos de les liquidacions d'exercicis anteriors. Entre aquests darrers impostos, la recaptaci de l'impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs tamb est diferenciada en funci de si lingrs es deriva del percentatge cedit o del tram autonmic de limpost. Captol 3 Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos
En aquest captol es recullen ingressos de naturalesa tributria i no tributria. Entre els primers cal esmentar els provinents de les taxes legalment exigides per la Generalitat de Catalunya i les seves entitats, els derivats de la recaptaci del tribut sobre el joc, del gravamen de protecci civil, del cnon del cicle de l'aigua, del fons de gesti de residus i de contribucions especials com ara la del servei d'incendis.
Entre els ingressos no tributaris hi ha els derivats de la venda de bns i la prestaci de serveis, els reintegraments originats per pagaments realitzats indegudament i altres ingressos derivats de recrrecs, multes i sancions i interessos de demora. Finalment, sinclou un concepte genric dingressos diversos que recollir aquells ingressos obtinguts com a contraprestaci dalguna activitat o servei que no es puguin incloure en cap de la resta de conceptes del captol 3. Captol 4 Transferncies corrents
Aquest captol recull els ingressos per transferncies i subvencions rebudes sense contraprestaci directa daltres administracions, entitats o particulars que es destinen a finanar les operacions corrents de lens perceptor en lmbit propi de les seves competncies. Aquest captol es desglossa en funci de la procedncia: administraci, rgan o entitat del sector pblic i del sector privat emissors de la transferncia o subvenci.
Els recursos provinents de transferncies es destinen a finanar globalment les operacions corrents de lens perceptor, mentre que les subvencions tenen carcter finalista, s a dir,
38
shan de destinar a operacions amb uns objectius concrets. Tanmateix, tamb es consideraran transferncies aquelles aportacions dinerries entre diferents administracions pbliques o agents de la mateixa administraci destinades a finanar operacions corrents concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribudes.
Aquest captol es desglossa per la procedncia de la transferncia: administraci pblica, rgan o entitat del sector pblic o sector privat. Atenent al seu volum en relaci al del conjunt dels pressupostos de la Generalitat cal destacar els nous fons en qu es materialitzen les transferncia procedents de l'Estat creats en aplicaci del nou model de finanament de les comunitats autnomes: el Fons de suficincia global i el Fons de garantia dels serveis pblics fonamentals. Tanmateix, cal destacar que la transferncia daquest fons de garantia t signe negatiu- s a dir, Catalunya fa una aportaci neta a la resta de comunitats autnomes- en disposar dun ndex de capacitat fiscal superior a lndex de necessitats. Laltra transferncia dimport elevat s la transferncia en concepte de Participaci dels municipis i les diputacions en els ingressos tributaris de l'Estat, que es canalitza a travs dels pressupostos de la Generalitat. Des del punt de vista de les entitats de la Generalitat, en general, prenen rellevncia les transferncies procedents del propi sector pblic de la Generalitat. Captol 5 Ingressos patrimonials
En aquest captol es comptabilitzen els ingressos provinents de les rendes del patrimoni, aix com els derivats de les activitats realitzades en rgim de dret privat. Per tant, inclou tant ingressos financers com no financers. Entre els primers sinclouen els interessos de bestretes, de prstecs, de comptes corrents, de ttols de deute, els dividends, les diferncies positives d'operacions financeres o els beneficis per alienaci dactius financers. Entre els no financers destaquen els ingressos procedents de lloguers de bns integrants del patrimoni i els cnons de les concessions administratives. Captol 6 Alienaci dinversions reals
En aquest captol es registren els ingressos ntegres derivats de la venda de bns de capital propietat de lAdministraci de la Generalitat o daltres entitats pbliques dependents o vinculades. Tamb sinclouen les aportacions rebudes per actuacions inversores que es
39
realitzen per compte de la Generalitat o les seves entitats o per compte daltres administracions que participen en lentitat receptora.
Captol 7 Transferncies de capital
Aquest captol recull els ingressos per transferncies i subvencions rebudes sense contraprestaci directa daltres administracions, entitats o particulars que es destinen a finanar les operacions de capital de lens receptor en lmbit propi de les seves competncies. Aquest captol es desglossa per la procedncia de la transferncia: administraci pblica, rgan o entitat del sector pblic o sector privat.
Cal matisar que les transferncies es destinen a finanar globalment operacions de capital de lentitat perceptora, mentre que les subvencions tenen carcter finalista, s a dir, satorguen perqu el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, tamb es consideren transferncies aquelles aportacions dinerries entre diferents administracions pbliques o agents de la mateixa administraci destinades a finanar actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribudes. En general, es consignen per aquest captol si: qui les atorga no s titular o partcip de lentitat receptora es reben en rgim de concurrncia, amb independncia de lemissor de les subvencions el receptor s una fundaci o qualsevol altra entitat sobre el patrimoni de la qual qui latorga no hi t drets econmics es reben amb la finalitat datorgar-les a tercers
Els ingressos ms elevats d'aquest captol provenen fonamentalment de l'Estat i dels fons de la Uni Europea. Captol 8 Variaci dactius financers
En aquest captol es registren els ingressos procedents de la venda d'actius financers (excepte el benefici obtingut de loperaci), del reintegrament de deute i de prstecs concedits, de la realitzaci daltres inversions financeres o de la devoluci de dipsits i fiances constitudes.
40
Addicionalment inclou els ingressos provinents daportacions dels titulars o partcips de les entitats del sector pblic de la Generalitat al capital o fons propis daquestes per finanar inversions, per absorbir prdues o per amortitzar endeutament. Captol 9 Variaci de passius financers En aquest captol es comptabilitzen els ingressos procedents de lemissi de deute pblic i de prstecs rebuts del sector pblic o de fora del sector pblic que es disposen durant lexercici amb independncia del moment de formalitzaci del deute o prstec. Amb aquest motiu es diferencien les disposicions per operacions formalitzades en lexercici de les formalitzades en exercicis anteriors. Tamb, es diferencien entre els ingressos obtinguts/disposats en operacions amb reemborsament superior o inferior a un any (llarg i curt termini, respectivament). Finalment, shi inclouen els provinents de dipsits i de fiances rebuts.
41
Pressupostos d'ingressos: estructura econmica

CAPTOLS
ARTICLES
Conceptes
IMPOSTOS DIRECTES 10 SOBRE LA RENDA 100 IRPF (tram autonmic) 105 Impost sobre grans establiments comercials 11 SOBRE EL CAPITAL 110 Impost sobre successions i donacions 111 Impost sobre el patrimoni de les persones fsiques (exercicis anteriors)
IMPOSTOS INDIRECTES 20 SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURDICS DOCUMENTATS 200 Impost sobre transmissions patrimonials 201 Impost sobre actes jurdics documentats 202 Impost sobre operacions societries 21 SOBRE EL VALOR AFEGIT 210 IVA (participaci en l'impost estatal) 22 SOBRE CONSUMS ESPECFICS 220 Impost especial sobre labors del tabac (participaci en l'impost estatal) 221 Impost especial sobre alcohols (participaci en l'impost estatal) 222 Impost especial sobre hidrocarburs (participaci en l'impost estatal) 223 Impost especial sobre energia 224 Impost especial sobre mitjans de transport 225 Impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs 226 Liquidacions impostos sobre consums especfics
42
29 IMPOSTOS EXTINGITS 290 Impost sobre el luxe recaptat a destinaci 291 Impost sobre el bingo 3 TAXES, VENDA DE BNS I SERVEIS I ALTRES INGRESSOS 30 VENDA DE BNS 300 Venda de bns 301 Venda de publicacions 302 Venda de material de rebuig 303 Venda de reprografia 309 Altres vendes 31 PRESTACI DE SERVEIS 310 Administraci i cobrana 311 Drets de matrcula 312 Drets d'allotjament i restauraci 313 Comissions sobre avals i assegurances per operacions financeres 317 Prestaci de serveis d'assistncia sanitria 318 Prestaci de serveis d'assistncia social 319 Prestaci d'altres serveis 32 TAXES 321 Taxes 34 ALTRES TRIBUTS 341 Tributs sobre el joc 342 Gravamen de protecci civil 343 Cnon del cicle de l'aigua 344 Fons de gesti de residus 345 Altres tributs 36 CONTRIBUCIONS ESPECIALS 360 Contribucions especials
43
38 REINTEGRAMENTS 380 Reintegraments d'exercicis tancats 381 Reintegraments de l'exercici corrent 39 ALTRES INGRESSOS 390 Recrrecs i multes 391 Altres tributs extingits 399 Ingressos diversos
TRANSFERNCIES CORRENTS 40 DEL SECTOR PBLIC ESTATAL 402 De l'Administraci de l'Estat 403 D'entitats autnomes de l'Estat 404 De consorcis dependents de l'Estat 405 D'empreses i ens pblics de l'Estat 406 De la Seguretat Social 407 De fundacions del sector pblic de l'Estat 41 DE L'ADMINISTRACI DE LA GENERALITAT 410 De la Generalitat, per finanar despeses de funcionament 42 DEL SERVEI CATAL DE LA SALUT, INSTITUT CATAL DE LA SALUT I INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS 420 Del Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials
43 D'ENTITATS AUTNOMES DE LA GENERALITAT 430 D'entitats autnomes administratives de la Generalitat 431 D'entitats autnomes comercials i financeres de la Generalitat
44
44
D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PBLIC, D'UNIVERSITATS PBLIQUES I ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 440 D'entitats de dret pblic de la Generalitat sotmeses al rgim jurdic privat 441 De societats mercantils del sector pblic de la Generalitat 442 De consorcis dependents del sector pblic de la Generalitat 443 De fundacions del sector pblic de la Generalitat 444 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 445 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 446 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 448 D'altres entitats participades pel sector pblic de la Generalitat 449 D'universitats pbliques
45 DE COMUNITATS AUTNOMES 450 De comunitats autnomes 451 De consorcis dependents d'altres comunitats autnomes 46 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS 460 D'ajuntaments 461 De consorcis dependents de les corporacions locals 462 De diputacions 463 D'altres ens locals 47 D'EMPRESES PRIVADES 470 D'empreses privades DE FAMLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 480 De famlies 481 De fundacions 482 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius 49 DE L'EXTERIOR 493 De la Uni Europea 499 Altres transferncies corrents de l'exterior
48
45
INGRESSOS PATRIMONIALS 51 INTERESSOS DE BESTRETES I PRSTECS I PLISSES DE CRDIT 510 Interessos de bestretes i prstecs 511 Interessos de plisses de crdit 52 INTERESSOS DE DIPSIT 520 Interessos de comptes corrents 521 Altres interessos de dipsit 53 ALTRES INGRESSOS FINANCERS 530 Dividends 531 Diferncies positives d'operacions financeres 532 Interessos de ttols de deute 533 Beneficis derivats de l'alienaci d'actius financers 534 Altres ingressos financers 54 INGRESSOS PATRIMONIALS NO FINANCERS 540 Lloguers 541 Aprofitaments agraris, productes de concessions i aprofitaments especials 543 Concessions administratives 544 Altres ingressos patrimonials
ALIENACI D'INVERSIONS REALS 60 ALIENACI DE TERRENYS I BNS NATURALS 600 Alienaci de terrenys i bns naturals 61 ALIENACI D'EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 610 Alienaci d'edificis i altres construccions 62 ALIENACI DE MAQUINRIA, INSTALLACIONS I UTILLATGE 620 Alienaci de maquinria, installacions i utillatge
46
63 ALIENACI DE MATERIAL DE TRANSPORT 630 Alienaci de material de transport 64 ALIENACI DE MOBILIARI I ESTRIS 640 Alienaci de mobiliari i estris 65 ALIENACI D'EQUIPS PER A PROCS DE DADES I TELECOMUNICACIONS 650 Alienaci d'equips de procs de dades i telecomunicacions 66 ALIENACI DE BNS DESTINATS A L'S GENERAL 660 Alienaci de bns destinats a l's general 67 ALIENACI D'ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL 670 Alienaci d'altre immobilitzat material 68 ALIENACI D'IMMOBILITZAT IMMATERIAL I REINTEGRAMENTS 680 Alienaci d'immobilitzat immaterial 681 Reintegrament per operacions de capital 69 APORTACIONS PER ACTUACIONS REALITZADES PER COMPTE DE LA GENERALITAT, DE LES SEVES ENTITATS I D'ALTRES ADMINISTRACIONS 690 Aportacions per actuacions realitzades per compte de la Generalitat 691 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'entitats autnomes de la Generalitat
692 Aportacions per actuacions realitzades per compte del SCS, ICS i ICASS 693 694 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'empreses i ens pblics de la Generalitat Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres entitats de fora del sector pblic
695 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres administracions 696 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres empreses i ens
47
TRANSFERNCIES DE CAPITAL 70 DEL SECTOR PBLIC ESTATAL 702 De l'Administraci de l'Estat 703 D'entitats autnomes de l'Estat 704 De consorcis dependents de l'Estat 705 D'empreses i ens pblics de l'Estat 706 De la Seguretat Social 707 De fundacions del sector pblic de l'Estat 71 DE L'ADMINISTRACI DE LA GENERALITAT 710 De la Generalitat 72 DEL SERVEI CATAL DE LA SALUT, INSTITUT CATAL DE LA SALUT I INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS 720 Del Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials
73 D'ENTITATS AUTNOMES DE LA GENERALITAT 730 D'entitats autnomes administratives de la Generalitat 731 D'entitats autnomes comercials i financeres de la Generalitat 74 D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PBLIC, D'UNIVERSITATS PBLIQUES I D'ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 740 D'entitats de dret pblic de la Generalitat sotmeses al rgim jurdic privat 741 De societats mercantils del sector pblic de la Generalitat 742 De consorcis dependents del sector pblic de la Generalitat 743 De fundacions del sector pblic de la Generalitat 744 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 745 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 746 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 748 D'altres entitats participades pel sector pblic de la Generalitat 749 D'universitats pbliques 75 DE COMUNITATS AUTNOMES 750 De comunitats autnomes 751 De consorcis dependents d'altres comunitatas autnomes
48
76 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS 760 D'ajuntaments 761 De consorcis dependents de les corporacions locals 762 De diputacions 763 D'altres ens locals 77 D'EMPRESES PRIVADES 770 D'empreses privades DE FAMLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 780 De famlies 781 De fundacions 782 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius 79 DE L'EXTERIOR 793 De la Uni Europea 799 Altres transferncies de l'exterior 8 VARIACI D'ACTIUS FINANCERS 80 REINTEGRAMENT DE DEUTE 801 Reintegrament de deute en euros 802 Reintegrament de deute en divises 81 REINTEGRAMENT DE PRSTECS I BESTRETES 810 Reintegrament de prstecs i bestretes del sector pblic 811 Reintegrament de prstecs i bestretes fora del sector pblic 82 DEVOLUCI DE DIPSITS I FIANCES 820 Devoluci de dipsits 821 Devoluci de fiances
78
49
83
APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS D'ENTITATS DEL SECTOR PBLIC I D'ALTRES PARTICIPADES 830 Aportacions de la Generalitat a fons propis 831 Aportacions d'entitats autnomes de la Generalitat a fons propis 832 Aportacions d'altres entitats del sector pblic de la Generalitat a fons propis 833 Aportacions del SCS, ICS i ICASS a fons propis 834 Aportacions d'altres entitats, classificades AP-SEC de la Generalitat 835 Aportacions extraordinries de la Generalitat i de la resta del sector pblic per compensar prdues acumulades d'exercicis anteriors
84 ALTRES APORTACIONS DE CAPITAL I D'ALTRES FONS PROPIS 840 Aportacions del sector pblic de l'Estat a fons propis 841 Aportacions del sector pblic de Comunitats Autnomes a fons propis 842 Aportacions d'ens i corporacions locals a fons propis 843 Aportacions d'altres titulars a fons propis 85 ALIENACI DE VALORS MOBILIARIS Alienaci de valors mobiliaris representatius del capital de societats de la Generalitat 851 Alienaci de valors mobiliaris representatius del capital d'altres societats 850 852 Alienaci de valors mobiliaris de renda fixa emesa per entitats de la Generalitat 853 Alienaci de valors mobiliaris de renda fixa d'altres entitats 86 REALITZACI D'ALTRES INVERSIONS FINANCERES 860 Realitzaci d'altres inversions financeres 87 ROMANENTS DE TRESORERIA D'EXERCICIS ANTERIORS 870 Romanents de tresoreria d'exercicis anteriors 89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS 890 Altres variacions d'actius financers
50
VARIACI DE PASSIUS FINANCERS 90 DEUTE PBLIC EN EUROS 900 Deute pblic en euros 902 Deute formalitzat en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent 91 PRSTECS EN EUROS 910 Del sector pblic 911 De fora del sector pblic 912 Prstecs formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent 92 DEUTE PBLIC I PRSTECS EN DIVISES 920 Deute pblic en divises 921 Prstecs en divises 93 FIANCES I DIPSITS REBUTS 930 Fiances rebudes 931 Dipsits rebuts 95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS 950 Altres variacions de passius financers a llarg termini 951 Altres variacions de passius financers a curt termini
51
4.2.
El pressupost de despeses
Els estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat i de les seves entitats dependents sestructuren segons una triple classificaci: orgnica, per programes i econmica. Aix, les despeses es classifiquen primerament per ens i rgans; dins de cadascun d'ells, per programes de despesa, i dins de cada programa per la naturalesa econmica de la despesa.
4.2.1. Lestructura institucional i orgnica

La classificaci institucional i orgnica del pressupost respon a la forma com sorganitza la Generalitat de Catalunya per al compliment de les seves funcions i permet conixer quina s la instituci o lrgan responsable dexecutar aquelles actuacions per a les quals se li han assignat unes dotacions econmiques concretes. Dacord amb el que es descriu a lapartat 3, els pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per al 2011 inclouen un total de 240 pressupostos: el de la prpia Generalitat i 239 pressupostos dentitats de diferent tipologia jurdica, que amb lobjectiu de facilitar-ne lanlisi sagreguen en catorze agrupacions (dotze agrupacions departamentals i dues agrupacions especfiques per als rgans Superiors i altres i per als Fons no departamentals). Les agrupacions departamentals estan formades cadascuna delles per un departament i totes les entitats que aquest t adscrites, el que permet tenir una visi completa del conjunt de despeses que es gestionen sota la responsabilitat dun departament.
Addicionalment, les entitats es classifiquen en subsectors, que amb alguna excepci, tenen a veure amb la naturalesa jurdica de lentitat. Atenent a aquest criteri, les entitats incloses en els pressupostos sagrupen en els vuit subsectors segents: subsector Generalitat, subsector CatSalut, ICS i ICASS, subsector entitats autnomes administratives, subsector entitats autnomes comercials i financeres, subsector entitats de dret pblic i assimilats, subsector societats mercantils, subsector consorcis i subsector fundacions.
Les entitats dels subsectors Generalitat i entitats autnomes administratives estan regulades mitjanant el dret pblic. Aquest s tamb el cas de lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS), mentre que lInstitut Catal de la Salut (ICS), s una entitat de dret pblic que actua subjecta al dret privat i el Servei Catal de la Salut (CatSalut) s un ens pblic de
52
carcter institucional. Quant a les activitats, els ens pertanyents al subsector Generalitat realitzen funcions d'administraci general i de gesti de serveis. Daltra banda, el CatSalut i l'ICS tenen competncies en matria de compra i prestaci de serveis de salut, respectivament, i l'ICASS realitza funcions de protecci social. Per ltim, les diferents entitats autnomes administratives realitzen activitats de naturalesa administrativa per compte del departament d'adscripci, que s el titular de la competncia.
Les entitats dels subsectors entitats autnomes comercials i financeres, entitats de dret pblic i assimilats i societats mercantils estan regulades mitjanant el Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'empresa pblica catalana. Aquestes entitats tenen personalitat jurdica prpia diferenciada i realitzen, en rgim de dret privat, activitats de naturalesa industrial, comercial o financera en condicions comparables a les de mercat. Tanmateix, dins del subsector entitats de dret pblic, i a efectes exclusivament pressupostaris, shan incls tamb aquells ens pblics les normes de creaci dels quals no estableixen de forma expressa que realitzen lactivitat en rgim de dret privat per que, en general, presenten caracterstiques assimilables al subsector en qu shan incls.
El subsector consorcis est integrat per aquells consorcis de participaci majoritria de la Generalitat. Els consorcis sn ens pblics constituts en el marc dels convenis de collaboraci formalitzats amb altres administracions o entitats pbliques o privades sense nim de lucre per al compliment de finalitats dinters pblic o dutilitat social. Tenen personalitat jurdica prpia diferenciada i actuen sotmesos plenament al dret pblic4. Finalment, el subsector fundacions est constitut per les fundacions de participaci majoritria de la Generalitat. A aquestes entitats els correspon la realitzaci dactivitats de foment o de caire social que no puguin ser prestades directament per lAdministraci o pels seus ens autnoms administratius. Les fundacions del sector pblic de la Generalitat es regeixen per la legislaci catalana de fundacions.
Complementriament a les classificacions anteriors, tamb es presenten els pressupostos consolidats dels grups corporatius Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals i de lInstitut Catal de la Salut.
Sinclou dins del subsector consorcis lHospital Clnic i Provincial de Barcelona
53
Pel que fa al subsector Generalitat, el pressupost de lAdministraci de la Generalitat sestructura en seccions, cadascuna de les quals est organitzada en un o diversos serveis pressupostaris. Les seccions pressupostries es corresponen amb els rgans superiors (amb o sense personalitat jurdica), els departaments i fons no departamentals. Les seccions dels departaments sn el reflex de lorganitzaci establerta mitjanant el Decret 200/20105, de 27 de desembre, de creaci, denominaci i determinaci de lmbit de competncia dels departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, modificat pel Decret 255/2011, de 7 de febrer. Cadascun dels rgans superiors sestructuren en un nic servei pressupostari, excepte el Parlament que en t dos: Parlament de Catalunya i Sndic de Greuges. Per a lexercici 2011, el pressupost del subsector Generalitat sorganitza en 23 seccions i 83 serveis pressupostaris. El nombre de seccions pressupostries en relaci al pressupost del 2010 es redueix en 4, conseqncia dels canvis en les seccions pressupostries corresponents a 1 rgan superior i a 3 departamentals que sexpliquen a continuaci. La baixa de lAutoritat Catalana de Protecci de Dades que, com ja sha explicat a punt 3 mbit institucional dels pressupostos passa a comptar amb un pressupost propi, degudament singularitzat, com a ens independent, assimilat a entitat de dret pblic, adscrit pressupostriament- al Departament Governaci i Relacions Institucionals. Daltra banda, com a conseqncia del nou Decret de creaci, denominaci i determinaci de lmbit de competncia dels departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, aquests disminueixen en 3, passant del 15 en el 2010 a 12 en els pressupostos del 2011. El nou mbit competencial dels departaments en que sorganitza lAdministraci de la Generalitat sha modificat tenint en bona part com a objecte aquesta disminuci en el nombre total dels existents, que ha comportat redistribuir les competncies dels antics departaments de la Vicepresidncia, Treball i Medi Ambient. Les competncies del departament de la Vicepresidncia shan assignat en la seva major part al departament de la Presidncia. Al nou departament dEmpresa i Ocupaci shi han assignat les competncies de lantic departament de Treball i les sectorials de comer, consum, turisme, industria i energia, entre daltres que anteriorment tenien assignades diferents departaments. Finalment els departaments de Territori i Sostenibilitat i el dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural, han rebut les competncies de lanterior departament de Medi
Aquests canvis competencials han comportat nous decrets de reestructuracions departamentals per tal dadaptar-se a
lorganitzaci actual.
54
Ambient . Tanmateix, la reorganitzaci departamental s ms profunda i afecta la major part dels departaments.
Pel que fa als serveis pressupostaris, el nombre total en relaci als del pressupost 2010 ha disminut en 8, com a resultat, duna banda, de la supressi de serveis pressupostaris derivats de les reestructuracions departamentals per tal dadequar-se al nou mbit competencial establert i del propi esfor daprimar lestructura orgnica tamb dins dels propis departaments. Daltra banda, shan creat 7 nous serveis pressupostaris en els pressupostos del 2011 (sense que aix representi cap canvi en lorganitzaci dels departaments i collectius afectats) per agrupar les despeses de personal de diversos collectius especfics de personal de la Generalitat: AG08 Despeses de personal agents rurals, EN09 Despeses de personal docent departament, EN10 Despeses de personal docent CEP, IT08 Despeses de personal bombers, IT09 Despeses de personal mossos, JU08 Despeses de personal centres penitenciaris i JU09 Despeses de personal rgans dAdministraci de Justcia. La creaci daquests serveis t una justificaci absolutament tcnica com a una primera fase del procs dassignaci de tot el personal de la Generalitat al programa finalista per al qual treballen. Al 2010 la despesa daquest personal ja estava assignada en bona part al programa finalista, per en alguns casos, estava dins el servei pressupostari de la respectiva secretaria general. Per tant, creant un servei pressupostari per aquests, permetr diferenciar-lo (a travs del servei) quan es porti a terme la segent fase: assignar el personal de serveis generals (que actualment es troba al programa 121 de la secretaria general) al seu programa finalista. Al quadre 4.2.1.1, es pot veure levoluci de la classificaci orgnica del pressupost de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.
Quadre 4.2.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 EVOLUCI DEL NOMBRE DE SECCIONS I SERVEIS DEL SUBSECTOR GENERALITAT Seccions pressupostries rgans superiors i altres Departaments Fons no departamentals Total Serveis pressupostaris rgans superiors i altres Departaments Fons no departamentals Total 2005 8 81 12 101 2005 7 16 6 29 2006 8 72 8 88 2006 7 16 5 28 2007 8 73 8 89 2007 7 15 5 27 2008 8 72 8 88 2008 7 15 5 27 2009 8 73 9 90 2009 7 15 5 27 2010 8 74 9 91 2010 7 15 5 27 2011 7 67 9 83 2011 6 12 5 23
Per la seva banda, els pressupostos de cadascuna de les entitats incloses en lmbit de consolidaci pressupostria del conjunt del sector pblic de la Generalitat que no pertanyen
55
al subsector Generalitat no presenten, com aquesta, una subdivisi orgnica en seccions i serveis pressupostaris, sin que sestructuren en un nic codi orgnic diferenciat.
Pressupost de despeses: estructura orgnica

AGRUPACI
SUBSECTOR
Servei Pressupostari / Entitat
AGRUPACI RGANS SUPERIORS I ALTRES RGANS GENERALITAT (rgans Superiors i altres) Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya Parlament. Sndic de Greuges Consell de Garanties Estatutries Consell de Garanties Estatutries Sindicatura de Comptes Sindicatura de Comptes Oficina Antifrau de Catalunya Oficina Antifrau de Catalunya Comissi Jurdica Assessora Comissi Jurdica Assessora Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya CT01 CJ01 OA01 SC01 CC01 PA01 PA02
56
AGRUPACI FONS NO DEPARTAMENTALS GENERALITAT (Fons no departamentals) Despeses Diversos Departaments Despeses diversos departaments. Gesti Serveis Horitzontals. SGEC Despeses diversos departaments. Altres Millores Retributives i Socials. SGEC Despeses diversos departaments. Gesti Patrimonial. DG del Patrimoni Despeses diversos departaments. Departament de la Presidncia Deute Deute Fons de Contingncia Fons de Contingncia Pensions Pensions. Classes Passives Pensions. Indemnitzacions Participaci Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat Participaci Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat PL01 PE01 PE02 FO01 DT01 DD01 DD02 DD03 DD04
57
AGRUPACI PRESIDNCIA GENERALITAT (Departament de la Presidncia) SG de la Presidncia Secretaria del Govern Secretaria General de l'Esport Secretaria d'Afers Exteriors Secretaria de Comunicaci ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Patronat de la Muntanya de Montserrat Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (INEFC) Consell Catal de l'Esport Centre d'Estudis d'Opini ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) ENTITATS DE DRET PBLIC Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR) Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament Consell de l'Audiovisual de Catalunya SOCIETATS MERCANTILS Televisi de Catalunya, SA (TVC) Catalunya Rdio SRG, SA TVC Edicions i Publicacions, SA TVC Multimdia, SL CCRTV Interactiva, SA Activa Multimdia Digital, SL Intracatalnia, SA Circuits de Catalunya, SL Circuit de Motocrs de Catalunya, SL 6260 6270 6300 6690 6700 6770 6900 8620 8785 6250 6350 6880 7705 6210 6000 6090 6100 6207 PR01 PR02 PR06 PR11 PR12
58
CONSORCIS Consorci del Circuit de Catalunya Consorci Urbanstic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Patronat Catalunya-Mn Consorci del Circuit de Motocrs de Catalunya Consorci del Montsec FUNDACIONS Centre de Documentaci Poltica Fundaci La Marat de TV3 8020 8780 6920 7035 7230 7400 7420
AGRUPACI GOVERNACI I RELACIONS INSTITUCIONALS GENERALITAT (Departament de Governaci i Relacions Institucionals) Gabinet de la Vicepresidncia i SG de Governaci i Relacions Institucionals Secretaria d'Administraci i Funci Pblica Direcci General dAdministraci Local Direcci General de Relacions Institucionals i amb el Parlament ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Escola dAdministraci Pblica de Catalunya ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES Agncia Catalana de Certificaci ENTITATS DE DRET PBLIC Autoritat Catalana de Protecci de Dades Memorial Democrtic Institut Catal Internacional per la Pau CONSORCIS Consorci Administraci Oberta Electrnica de Catalunya Consorci del Museu Memorial de l'Exili 7210 8930 7095 8060 8140 6988 6030 GO01 GO02 GO03 GO08
59
AGRUPACI ECONOMIA I CONEIXEMENT GENERALITAT (Departament d'Economia i Coneixement) Gabinet i SG d'Economia i Coneixement Secretaria d'Economia i Finances Secretaria d'Universitats i Recerca ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Institut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) Autoritat Catalana de la Competncia ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES Institut Catal del Crdit Agrari (ICCA) Entitat Autnoma de Jocs i Apostes (EAJA) ENTITATS DE DRET PBLIC Institut Catal de Finances (ICF) Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Agncia Tributria de Catalunya SOCIETATS MERCANTILS Gesti d'Infraestructures , SAU (GISA) Regs de Catalunya, SAU (REGSA) Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) ICF Equipaments, SAU Institut Catal de Finances Capital, SGECR, SAU ICF Holding, SAU Fira 2000, SA Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU Grup UOC, SL Eureca Media, SL Editorial UOC, SL 6390 6450 6840 6910 7065 7100 7290 8650 8870 8880 8890 6330 6800 6890 7910 6220 6230 6040 6209 EC01 EC02 EC11
60
CONSORCIS Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional Consorci Institut Catal d'Arqueologia Clssica Consorci Institut Catal de Cincies Cardiovasculars Consorci Institut d'Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer Consorci Centre de Recerca Matemtica Consorci Parc de Recerca Biomdica de Barcelona Consorci Institut de Geomtica Consorci Laboratori de Llum de Sincrotr Consorci Centre de Visi per Computador Consorci Institut de Fsica d'Altes Energies Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) Consorci Centre Internacional de Mtodes Numrics a l'Enginyeria FUNDACIONS Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca Fundaci Instituci dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) Fundaci Privada Centre de Regulaci Genmica Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Fundaci Privada Institut Catal d'Investigaci Qumica Fundaci Institut de Cincies Fotniques (ICFO) Fundaci Privada Institut Catal de Nanotecnologia (ICN) Fundaci Privada Institut de Recerca Biomdica (IRB) Fundaci Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Cncer (IMPPC) Fundaci Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Angls i l'Educaci en Angls Institut Catal de Recerca de l'Aigua, Fundaci Privada (ICRA) Institut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundaci Privada (ICRPC) Institut Catal de Paleontologia, Fundaci Privada (ICP) Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats, Fundaci Privada Fundaci Privada Institut Catal de Cincies del Clima (IC3) 7070 7080 7105 7580 7590 7600 7610 7660 7760 7990 8080 8460 8470 8480 8490 8920 7200 7450 7460 7470 7510 7530 8130 8420 8440 8450 8910 8995
61
AGRUPACI ENSENYAMENT GENERALITAT (Departament d'Ensenyament) Gabinet i SG d'Ensenyament Secretaria de Poltiques Educatives Consorci d'Educaci de Barcelona (Departament) Despeses de personal docent Departament Despeses de personal docent CEB CONSORCIS Consorci d'Educaci de Barcelona FUNDACIONS Fundaci Privada per a l'Escola Superior de Msica de Catalunya Fundaci Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya 8220 8230 7870 EN01 EN07 EN08 EN09 EN10
62
AGRUPACI SALUT GENERALITAT (Departament de Salut) Gabinet i SG de Salut Direcci General de Salut Pblica Secretaria d'Estratgia i Coordinaci Secretaria General de Regulaci, Planificaci i Recusos Sanitaris SA01 SA04 SA05 SA12
SERVEI CATAL DE LA SALUT, INSTITUT CATAL DE LA SALUT I INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS Servei Catal de la Salut (CatSalut) Institut Catal de la Salut (ICS) 5100 5200
ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Institut dEstudis de la Salut (IES) Agncia Catalana de Seguretat Alimentria Institut Catal dAvaluacions Mdiques Agncia de Protecci de la Salut ENTITATS DE DRET PBLIC Institut de Diagnstic per la Imatge (IDI) (1) Gesti de Serveis Sanitaris (GSS) (1) Institut dAssistncia Sanitria (IAS) (1) Gesti i Prestaci de Serveis de Salut (GPSS) (1) Agncia dInformaci, Avaluaci i Qualitat en Salut (1) Institut Catal dOncologia (ICO) (1) Banc de Sang i Teixits (BST) (1) Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) (1) 6600 6620 6630 6640 6660 6670 6680 6750 6110 6202 6205 6206
63
SOCIETATS MERCANTILS Energtica dInstallacions Sanitries, SA (EISSA) (1) Sistema dEmergncies Mdiques, SA (SEMSA) (1) UDIAT, Centre Diagnstic, SA (1) Coordinaci Logstica Sanitria, AIE (1) Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA (1) Consorci de Prevenci i Salut Terrassa, SL Aura Salut Pblica i Serveis Sociosanitaris, SL (1) For Tissues and Cells (1) Barnaclnic, SA (1) Gesclnic, SA (1) Logaritme Serveis Logstics AIE (2) CONSORCIS Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat Corporaci Sanitria Parc Taul de Sabadell (1) Consorci Sanitari de Terrassa (1) Consorci Sanitari de Barcelona (1) Consorci Hospitalari de Vic (1) Consorci Sanitari Integral (1) Consorci Sanitari de lAlt Peneds (1) Consorci Sanitari de lAnoia (1) Consorci Sanitari de Mollet del Valls (1) Consorci del Laboratori Intercomarcal de lAlt Peneds, lAnoia i el Garraf (1) Consorci Sanitari del Maresme (1) Consorci Marc Parc de Salut de Barcelona Hospital Clnic i Provincial de Barcelona (1) Consorci de Gesti Corporaci Sanitria (CGCS) Consorci de Castelldefels Agents de Salut (2) Consorci d'Atenci Primria de Salut de l'Eixample (2) 8810 6950 6960 6970 6980 6990 7000 7010 7020 7030 7040 7785 8250 8875 7540 7920 6610 6650 7110 7235 7670 8790 8800 8835 8855 8865 7750
64
FUNDACIONS Fundaci Privada Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (IRPB) Fundaci Institut Mar d'Investigacions Mdiques (IMIM) Fundaci Hospital Universtiari Vall d'Hebron-Institut de Recerca (HUVH, IR) Fundaci Institut d'Investigaci Sanitria Pere Virgili (IISPV) Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr Fundaci Institut de Recerca contra la leucmia Josep Carreras Fundaci Privada Institut d'Investigaci Oncolgica de Vall-Hebron (VHIO) Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdlBGI) Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Bellvitge (IBIDELL) Fundaci Privada Centre Tic i Salut Fundaci Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Fundaci Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Fundaci Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme Fundaci Parc Taul, Fundaci Privada Fundaci Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya (1) Transplant Services Foundation (TSF) Fundaci Privada de Gesti Sanitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
(1)
7115 7135 7145 7155 7175 7185 8280 8290 8300 8330 8340 8350 8360 8820 8840 8320 8885 8990 8260 8270
Fundaci Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docncia (2) Fundaci Institut d'Investigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol
(IGTP) (2)
(1) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjanant el Servei Catal de la Salut (2) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjanant l'Institut Catal de la Salut
65
AGRUPACI INTERIOR GENERALITAT (Departament d'Interior) Gabinet i SG d'Interior Direcci General de Prevenci, Extinci d'Incendis i Salvaments Direcci General de la Policia Direcci General de Protecci Civil Despeses de personal bombers Despeses de personal mossos Direcci General d'Administraci de Seguretat ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Servei Catal de Trnsit Institut de Seguretat Pblica de Catalunya ENTITATS DE DRET PBLIC Centre d'Atenci i Gesti de Trucades d'Urgncia 112 Catalunya 8630 6200 6208 IT01 IT03 IT04 IT06 IT08 IT09 IT10
66
AGRUPACI TERRITORI I SOSTENIBILITAT GENERALITAT (Departament de Territori i Sostenibilitat) Gabinet i SG de Territori i Sostenibilitat Direcci General dUrbanisme Direcci General de Carreteres Direcci General de Transports i Mobilitat Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana Direcci General de Poltiques Ambientals Direcci General de Qualitat Ambiental ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) Institut per al Desenvolupament i la Promoci de l'Alt Pirineu i Aran ENTITATS DE DRET PBLIC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Agncia Catalana de l'Aigua (ACA) Agncia de Residus de Catalunya Aiges Ter-Llobregat (ATLL) Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC) Ports de la Generalitat Institut Catal del Sl (INCASOL) Servei Meteorolgic de Catalunya Infraestructures Ferroviries de Catalunya Agncia de l'Habitatge de Catalunya Institut Geolgic de Catalunya 6360 6540 6550 6590 6710 6720 6740 6810 6830 7215 7250 6120 6201 PO01 PO02 PO05 PO07 PO09 PO12 PO13
67
SOCIETATS MERCANTILS TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA Equacat, SA Centrals i infraestructures per a la Mobiliat i les Activitats Logstiques, SA (CIMALSA) Tnel del Cad, SAC Cargometro Rail Transport, SA Ecoparc de Resdius Industriales, SA Terminal Intermodal de l'Empord, SL Aeroports pblics de Catalunya, SLU Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA Remodelacions Urbanes, SA Gesti de Marqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU Geocat, Gesti de Projectes, SA Autometro, SA FGC Mobilitat, SA 6380 6400 6410 6420 7225 7260 7295 7930 8680 8690 8700 8710 8720 8730
CONSORCIS Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolit Consorci Patronat de la Vall de Nria Consorci Port de Matar Consorci del Parc de l'Espai d'Inters Natural de Gallecs Consorci Port de Portbou Consorci de l'Observatori del Paisatge Consorci Centre d'Estudis per a la Innovaci del Transport (CENIT) Consorci del Transport Pblic del Camp de Tarragona Consorci del Transport Pblic de l'rea de Girona Consorci del Transport Pblic de l'rea de Lleida Consorci de l'Habitatge de Barcelona Consorci Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals Consorci de l'Habitatge de l'rea Metropolitana de Barcelona 6930 7180 7720 7960 8120 8150 8160 8170 8180 8190 8510 8520 8530
68
AGRUPACI CULTURA GENERALITAT (Departament de Cultura) Gabinet i SG de Cultura Direcci General de Poltica Lingstica Direcci General de Promoci i Cooperaci Cultural Direcci General de Patrimoni Cultural Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Instituci de les Lletres Catalanes Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya Museus dArqueologia Biblioteca de Catalunya ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES Entitat Autnoma de Difusi Cultural ENTITATS DE DRET PBLIC Institut Catal de les Indstries Culturals Consell Nacional de la Cultura i de les Arts SOCIETATS MERCANTILS Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) CONSORCIS Consorci del Teatre Fortuny de Reus Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT Consorci Casa de les Llenges Consorci Catalan Films & TV FUNDACIONS Fundaci Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrnia 8240 7160 7490 7520 8030 8050 8770 6340 6760 7970 6240 6050 6060 6070 6080 CU02 CU11 CU12 CU13 CU14
69
AGRUPACI AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACI I MEDI NATURAL GENERALITAT (Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural) Gabinet i SG d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Direcci General de Desenvolupament Rural Direcci General d'Agricultura i Ramaderia Direcci General de Planificaci i Relacions Agrries Direcci General de Pesca i Afers Martims Direcci General d'Alimentaci, Qualitat i Indstries Agroalimentries Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat Despeses de personal agents rurals ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Institut Catal de la Vinya i el Vi (Incavi) ENTITATS DE DRET PBLIC Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) Centre de la Propietat Foretal Consell Catal de la Producci Integrada Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica SOCIETATS MERCANTILS Promotora dExportacions Catalanes, SA (PRODECA) Forestal Catalana, SA CONSORCIS Consorci Gesti de la Fertilitzaci Agrria de Catalunya 8370 6440 6580 6430 6570 7790 7800 6130 AG01 AG02 AG03 AG04 AG05 AG06 AG07 AG08
FUNDACIONS Fundaci Privada Catalana pel progrs del Mn Rural 8380
70
AGRUPACI BENESTAR SOCIAL I FAMILIA GENERALITAT (Departament de Benestar Social i Famlia) Gabinet i SG de Benestar Social i Famlia Secretaria de Famlia Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia Direcci General per a la Immigraci Direcci General de Joventut Consorci de Serveis Socials de Barcelona (Departament) Direcci General d'Acci Cvica i Comunitria SERVEI CATAL DE LA SALUT I EGSS Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials (ICASS) ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Institut Catal de les Dones (ICD) Institut Catal de lAdopci ENTITATS DE DRET PBLIC Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Agncia Catalana de la Joventut CONSORCIS Consorci Torreblanca Consorci Sant Gregori, de Girona Consorci de Serveis Socials de Barcelona 7085 7150 8500 7900 7940 6010 6160 5000 BE01 BE05 BE06 BE07 BE09 BE11 BE12
71
AGRUPACI EMPRESA I OCUPACI GENERALITAT (Departament d'Empresa i Ocupaci) Gabinet i SG d'Empresa i Ocupaci Secretaria d'Ocupaci i Relacions Laborals Direcci General d'Indstria Direcci General de Comer Direcci General de Turisme Direcci General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Agncia Catalana del Consum Servei d'Ocupaci de Catalunya (SOC) ENTITATS DE DRET PBLIC Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) Institut dInvestigaci Aplicada de lAutombil (IDIADA) Institut Catal dEnergia (ICAEN) Agncia de Suport a l'Empresa Catalana Agncia Catalana de Turisme SOCIETATS MERCANTILS Empresa de Promoci i Localitzaci Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) Eficincia Energtica, SA Sanejament Energia, SA Societat Catalana d'Inversi en Empreses de Base Tecnolgica, SA CONSORCIS Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya FUNDACIONS Fundaci Centre de Seguretat de la Informaci a Catalunya Fundaci Privada I2CAT, Internet i Innovaci Digital a Catalunya Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundaci Privada Fundaci Privada Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya 7275 7620 8100 8110 8090 8390 8775 6510 6520 6530 8410 6920 6480 6490 6500 7025 8755 6170 6204 IU01 IU08 IU09 IU10 IU11 IU12
72
AGRUPACI JUSTCIA GENERALITAT (Departament de Justcia) Gabinet i SG de Justcia Direcci General de Rgim Penitenciari i Recursos Direcci General d'Execuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil Secretaria de Relacions amb l'Administraci de Justcia Direcci General de Dret i Entitats Jurdiques Despeses de personal centres penitenciaris Despeses de personal rgans d'adm. justcia ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES Centre d'Estudis Jurdics i Formaci Especialitzada ENTITATS DE DRET PBLIC Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) 6460 6150 JU01 JU03 JU04 JU05 JU07 JU08 JU09
4.2.2. Lestructura per programes

Lestructura per programes del pressupost descriu el pla de despesa del pressupost en termes dobjectius classificant les despeses segons la seva finalitat, dacord amb la segmentaci de lacci pblica en conjunts integrats dactivitats, serveis i productes que sidentifiquen com a programes pressupostaris. Si la pressupostaci orientada a resultats implica la necessitat dexplicitar els objectius i de treballar per assolir-los amb eficcia i eficincia, els programes sn linstrument a partir del qual es formalitza aquesta informaci sobre objectius i resultats. Aix mateix, a partir de lestructura per programes es poden analitzar tant la quantitat de productes, activitats o serveis pblics produts (per exemple, nombre dalumnes inscrits en cicles formatius, nombre de places dhabitatge assistit per a joves) com els resultats que se nespera obtenir (per exemple, percentatge dempreses amb web prpia, percentatge dincrement del nombre dempreses exportadores regulars). A banda de leficcia de la gesti del Govern, lanlisi conjunta dels resultats obtinguts i els recursos destinats permet conixer leficincia en la gesti.
73
Dins daquest context, sentn per programa el conjunt de productes, serveis i activitats sota la responsabilitat dun nic centre gestor, que consumeixen recursos dirigits a complir una missi amb objectius especfics i uns resultats desitjats, que han de poder ser mesurats. Per a cada programa pressupostari, ents com la combinaci del programa i el centre que el gestiona, selabora una memria de programa en la qual se sintetitza tota la informaci rellevant estructurada en diferents apartats: diagnstic de situaci, missi, objectius estratgics i operatius, activitats, indicadors, impacte sobre poltiques transversals, resum de despeses i nombre de llocs de treball pressupostats. En els pressupostos per al 2011 la classificaci per programes sestructura en 110 programes de despesa, que sagrupen en 34 poltiques de despesa i 9 rees de despesa. Amb relaci als pressupostos per al 2010 sha agregat el programa 541 Urbanisme amb el programa 542 Ordenaci del Territori, amb un nic programa, 542 Ordenaci del Territori i urbanisme, per tal de facilitar lassignaci de la despesa i les actuacions daquests dos mbits estretament relacionats. Daltra banda, sha donat dalta el programa pressupostari 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera per tal de registrar-hi totes les inversions i millores realitzades en les infraestructures daquesta modalitat de transport. Addicionalment, sha modificat la denominaci del programa 681 actualment Promoci i defensa de la competncia, per tal dajustar-lo a les competncies atribudes, per lEstatut dAutonomia del 2006 i establertes en la Llei 1/2009, a lAutoritat Catalana de la Competncia, gestor del programa. Ats que aquest s lnic programa de la poltica 68, i la denominaci daquesta coincideix amb la del programa, sha modificat la denominaci de la poltica per 68 Promoci i defensa de la competncia.
74
Pressupostos de despeses: estructura per programes

REA POLTICA
Programa
FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACI GENERAL 11 ALTA DIRECCI DE LA GENERALITAT I EL SEU GOVERN 111 rgans superiors de la Generalitat i control extern 12 ADMINISTRACCI I SERVEIS GENERALS 121 Direcci i administraci generals 122 Formaci del personal d'administraci i serveis 123 Prevenci de riscos laborals del personal de l'administraci de la Generalitat 124 Control i regulaci del joc 125 Administraci tributria 13 PARTICIPACI CIUTADANA I PROCESSOS ELECTORALS 131 Participaci ciutadana i qualitat democrtica 132 Organitzaci, gesti i seguiment de processos electorals
SERVEIS PBLICS GENERALS 21 JUSTCIA 211 Administraci de Justcia i Ministeri Fiscal 212 Justcia juvenil 213 Serveis penitenciaris 214 Dret civil i entitats jurdiques 215 Formaci del personal de l'mbit de Justcia 22 SEGURETAT I PROTECCI CIVIL 221 Seguretat ciutadana 222 Trnsit i seguretat viria 223 Prevenci, extinci d'incendis i salvaments 224 Formaci del personal de seguretat 225 Protecci civil
75
23 RELACIONS EXTERIORS I COOPERACI AL DESENVOLUPAMENT 231 Relacions exteriors 232 Cooperaci al desenvolupament 3 PROTECCI I PROMOCI SOCIAL 31 PROTECCI SOCIAL 311 Pensions i prestacions assistencials 312 Serveis socials bsics 313 Atenci a les famlies i drets de ciutadania 314 Atenci a la immigraci 315 Atenci a la gent gran amb dependncia 316 Atenci a les persones amb discapacitats 317 Altres serveis de protecci social 318 Atenci a la infncia i a l'adolescncia 319 Personal d'atenci social 32 PROMOCI SOCIAL 321 Serveis a la joventut 322 Desenvolupament de poltiques de dones 323 Serveis a la comunitat 324 Relacions amb les confessions religioses 33 FOMENT DE L'OCUPACI 331 Assessorament i intermediaci ocupacional 332 Promoci de l'ocupaci 333 Poltiques d'igualtat en l'mbit de l'ocupaci 334 Qualificaci professional 335 Formaci professional agrria i pesquera 336 Relacions laborals, condicions de treball i riscos laborals
76
PRODUCCI DE BNS PBLICS DE CARCTER SOCIAL 41 SALUT 411 Atenci primria de salut 412 Atenci especialitzada de salut 413 Serveis integrals de salut 414 Salut pblica 415 Transferncies internes per serveis de salut 419 Altres serveis de salut 42 EDUCACI 421 Educaci general 422 Educaci universitria 423 Innovaci educativa 424 Serveis complementaris a l'educaci 425 Beques i ajuts a l'estudi 426 Formaci del personal docent 43 HABITATGE I ALTRES ACTUACIONS URBANES 431 Habitatge 432 Barris i nuclis antics 44 CULTURA i ESPORTS 441 Equipaments culturals 442 Suport a la creaci, producci, promoci i difusi cultural 443 Protecci i conservaci del patrimoni cultural 444 Esports i educaci fsica 45 LLENGUA CATALANA 451 Promoci de la llengua catalana 46 CONSUM 461 Ordenaci, control i informaci sobre el consum
77
PRODUCCI DE BNS PBLICS DE CARCTER ECONMIC 51 CICLE DE L'AIGUA 511 Disponibilitat i abastament d'aigua 512 Sanejament d'aigua 52 TRANSPORT 521 Carreteres 522 Infraestructures ferroviries 523 Suport al transport pblic de viatgers 524 Ports i transport martim 525 Aeroports i transport aeri 526 Logstica i altres actuacions de suport al transport de mercaderies 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera 53 SOCIETAT DE LA INFORMACI I EL CONEIXEMENT I TELECOMUNICACIONS 531 Telecomunicacions 532 Societat de la informaci i el coneixement 533 Mitjans de comunicaci social 54 URBANISME I ORDENACI DEL TERRITORI 542 Ordenaci del territori i urbanisme 543 Ordenaci i promoci de sl i edificis industrials i serveis 544 Actuacions a la costa 55 ACTUACIONS AMBIENTALS 551 Protecci i conservaci del medi natural 552 Infreastructura i gesti de tractament de residus 553 Poltiques i sensibilitzaci ambientals 554 Prevenci i control ambiental 56 INFRAESTRUCTURES AGRRIES I RURALS 561 Infraestructures per al desenvolupament rural 562 Transformaci i millora en matria de regadius
78
57 RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACI 571 Recerca i Desenvolupament 572 Recerca i Desenvolupament en cincia i tecnologia agroalimentria 573 Recerca i Desenvolupament Biomdics i en cincies de la salut 574 Innovaci 58 ALTRES ACTUACIONS DE CARCTER ECONMIC 581 Cartografia, geologia i geofsica 582 Meteorologia 583 Estadstica 584 Avaluaci de poltiques i estudis d'opini 6 FOMENT I REGULACI DE SECTORS PRODUCTIUS 61 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 611 Sanitat vegetal, animal i control de les produccions 612 Ordenaci, reconversi i suport als subsectors agraris i pesquers 613 Suport a l'Agroindstria, la comercialitzaci i la regulaci de mercats 614 Modernitzaci i millora de les estructures empresarials agrries i pesqueres 616 Diversificaci econmica i qualitat de vida al mn rural 62 INDSTRIA 621 Seguretat i prevenci del risc 622 Suport a la indstria 63 ENERGIA I MINES 631 Energia 634 Actuacions en mineria i protecci radiolgica 64 COMER 641 Ordenaci i promoci del comer i l'artesania 642 Internacionalitzaci, promoci i foment del comer exterior
79
65 TURISME I OCI 651 Promoci i foment del sector turstic 652 Ordenaci i millora de les infraestructures i establiments turstics 66 DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL 661 Foment empresarial 67 SECTOR FINANCER 671 Foment i regulaci del sector financer 672 Crdit oficial 68 PROMOCI I DEFENSA DE LA COMPETNCIA 681 Promoci i defensa de la competncia 7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS 71 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS 711 Suport financer de la GC als ens locals 712 Participaci dels ens locals en els ingressos de l'Estat 713 Suport a obres i serveis dels ens locals 8 FONS DE CONTINGNCIA 81 FONS DE CONTINGNCIA 811 Fons de Contingncia 9 DEUTE PBLIC 91 AMORTITZACI I DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PBLIC 911 Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic
80
4.2.3. Lestructura econmica

Les despeses tamb es poden classificar segons la seva naturalesa econmica. Aix, aquesta estructura permet conixer en qu es gasten els recursos pblics: nmines dempleats, compra de bns corrents, despeses de naturalesa financera, inversi, transferncies, amortitzaci dendeutament etc. En la classificaci econmica, les despeses sagrupen en captols, articles, conceptes i aplicacions. Alhora, els captols 1 a 5 de despeses constitueixen les despeses corrents; els captols 6 i 7 inclouen les despeses de capital, i els captols 8 i 9 contenen les despeses financeres (per variaci dactius o passius financers). Aix mateix, la suma de les despeses corrents i les de capital constitueix les despeses no financeres. Aquest agregat, si es calcula amb el permetre de consolidaci AP-SEC, desprs daplicar determinats ajustos dacord amb la normativa del SEC, sutilitza per calcular la capacitat o necessitat de finanament que computa per mesurar el compliment de les obligacions destabilitat pressupostria. Concretament, els captols de despesa sn els segents:
Despeses corrents
Captol 1 Captol 2 Captol 3 Captol 4 Captol 5
Remuneracions del personal Despeses corrents de bns i serveis Despeses financeres Transferncies corrents Fons de Contingncia
Despeses de capital
Captol 6 Captol 7
Inversions reals Transferncies de capital
Despeses financeres
Captol 8 Captol 9
Variaci d'actius financers Variaci de passius financers
81
Captol 1 Remuneracions de personal Al captol 1 shi comptabilitzen totes les retribucions de les diferents categories de personal al servei de la Generalitat i de les seves entitats per ra del treball realitzat, ja siguin alts crrecs, personal eventual, personal funcionari (inclou el personal docent de les escoles pbliques i el personal facultatiu dels centres sanitaris pblics, entre d'altres), personal laboral fix i personal laboral temporal. Addicionalment, es consignen les cotitzacions obligatries als ens gestors del sistema de previsi social (Seguretat Social, MUFACE, etc.), les aportacions de la Generalitat a plans de pensions del personal, altres prestacions i despeses socials, els incentius al rendiment i les gratificacions per serveis extraordinaris. En canvi, no sinclouen, entre daltres, les indemnitzacions per ra de servei (dietes, ajuts al menjar o fons dacci social), les despeses per formaci del personal o els drets dassistncia a reunions drgans collegiats. Captol 2 Despeses corrents de bns i serveis
Aquest captol recull els recursos destinats a atendre les despeses corrents en bns i serveis necessries per a lexercici de les activitats de lAdministraci de la Generalitat i les seves entitats pbliques, sempre que no suposin un increment de capital o del patrimoni pblic. Sn imputables a aquest captol les despeses originades per ladquisici de bns que reuneixin algunes de les caracterstiques segents: ser bns fungibles, tenir una vigncia previsiblement inferior a lexercici pressupostari, no ser susceptibles dinventariar i, en principi, ser despesa recurrent. Per tant, aquestes despeses inclouen entre daltres: lloguers i cnons; conservaci, reparaci i manteniment dimmobilitzat que no suposen increments de capacitat o millores deficincia; despeses de material doficina; subministraments, comunicacions, transports, tributs i despeses no financeres per serveis bancaris; treballs realitzats per altres empreses; serveis informtics; publicacions; prestaci de serveis amb mitjans aliens; indemnitzacions per ra de servei i totes aquelles despeses que com aquestes shan descartat especficament del captol 1. Captol 3 Despeses financeres En aquest captol shi imputen les crregues financeres per interessos, despeses demissi, modificaci i cancellaci de tot tipus de deutes i prstecs emesos; la crrega financera
82
derivada dels contractes darrendament financer; la derivada de tot tipus de fiances i dipsits constituts; les diferncies de canvi i les despeses bancries derivades daltres instruments financers. Les despeses es classifiquen en partides diferents segons el passiu que les genera (deute, prstecs del sector pblic o de fora del sector pblic, a curt o a llarg) i la moneda de pagament (euros o divises). Captol 4 Transferncies corrents
Aquest captol recull les despeses per transferncies, subvencions i ajuts concedits sense contraprestaci directa per lAdministraci de la Generalitat i les seves entitats pbliques per finanar les operacions corrents dels perceptors. Simputen a larticle, concepte i aplicaci corresponent en funci del tipus de perceptor de la transferncia, subvenci o ajut (administraci pblica, rgan o entitat del sector pblic o sector privat). Les transferncies es destinen a finanar globalment les operacions corrents de lens perceptor, mentre que les subvencions tenen carcter finalista, s a dir, satorguen perqu el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, tamb es consideraran transferncies aquelles aportacions dinerries entre diferents administracions pbliques o agents de la mateixa administraci destinades a finanar actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribudes. Els ajuts, per la seva banda, no tenen carcter finalista i estan destinats a persones fsiques i jurdiques que tenen dret a rebrels dacord amb la normativa legal. Captol 5 Fons de Contingncia En aquest captol shi comptabilitzen els crdits destinats a atendre despeses no previstes inicialment en el pressupost i que puguin sorgir al llarg de lexercici. Captol 6 Inversions reals
Aquest captol recull les despeses realitzades directament per la Generalitat i les seves entitats pbliques ja siguin per compte propi o ali (per encrrec) destinades a la creaci o ladquisici de bns de capital, ja siguin de naturalesa material o immaterial, aix com les destinades a ladquisici de bns de naturalesa inventariable amb lobjecte dobtenir un rendiment o per al funcionament operatiu dels serveis. Aix, en aquest captol s'inclouen, entre daltres, les inversions en terrenys, edificis, maquinria, material de transport, mobiliari,
83
equips de procs de dades i telecomunicacions, infraestructures i aplicacions informtiques. En aquest mateix sentit, tamb es consignen en el captol 6: les aportacions per finanar els encrrecs dinversi que portaran a terme entitats de la Generalitat per compte de qui fa lencrrec (ja sigui Generalitat o les seves entitats). les despeses destabliment no separables de lactiu immobilitzat objecte dinversi o directament relacionades amb la posada en servei daquest actiu; i es consignen en la mateixa partida que lactiu amb qu estan vinculades.
la despesa per amortitzaci del deute de les quotes derivades dels contractes darrendament financer quan es prevegi exercir lopci de compra de lactiu o quan el termini de larrendament cobreixi bona part de la vida econmica de lactiu.
Captol 7 Transferncies de capital
Aquest captol recull les despeses per transferncies, subvencions i ajuts concedits sense contraprestaci directa per lAdministraci de la Generalitat i les seves entitats pbliques per finanar operacions de capital dels perceptors. Simputen a larticle, concepte i aplicaci corresponent en funci del perceptor de la transferncia, subvenci o ajut.
Inclou els fons atorgats directament a tercers (ja sigui en rgim de concurrncia o no), els destinats a favor dentitats de la Generalitat que tenen previst atorgar-los a tercers i les transferncies que sefectuen a favor daquelles fundacions o de qualsevol altra entitat de la Generalitat sobre el patrimoni de les quals els titular no disposen de drets econmics. Simputen a larticle corresponent en funci del tipus de perceptor de la transferncia, subvenci o ajut (administraci pblica, rgan o entitat del sector pblic o sector privat).
Les transferncies es destinen a finanar globalment operacions de capital de la persona fsica o jurdica perceptora, mentre que les subvencions tenen carcter finalista, s a dir, satorguen perqu el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, tamb es consideraran transferncies aquelles aportacions dinerries entre diferents administracions pbliques o agents de la mateixa administraci destinades a finanar actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribudes. Tamb sassimilen a transferncies de capital les despeses derivades de lexecuci davals concedits per la Generalitat o lICF. Els ajuts no tenen carcter finalista i estan destinats a persones fsiques i jurdiques que tenen dret a rebrels dacord amb la normativa legal.
84
Captol 8 Variaci dactius financers Aquest captol recull les despeses destinades a ladquisici dactius financers, representats en ttols valors, anotacions en compte, contractes de prstecs o qualsevol altre document que inicialment els reconegui, aix com els crdits destinats a la constituci de dipsits i fiances.
Addicionalment, recull les aportacions de capital o a altres fons propis de les entitats del sector pblic de la Generalitat, sempre i quan els titular disposin de drets econmics sobre el patrimoni de la receptora. En aquest cas simputen al concepte i aplicaci corresponent en funci del perceptor de les aportacions. Captol 9 Variaci de passius financers Aquest captol recull, entre daltres, les despeses destinades a lamortitzaci de deutes emesos i prstecs contrets o assumits per lAdministraci de la Generalitat i pels ens del sector pblic de la Generalitat (a curt o a llarg termini) aix com la devoluci de dipsits i fiances rebuts. La despesa simputa en partides diferents segons la naturalesa del passiu (deute, prstecs del sector pblic o de fora del sector pblic entre daltres) i la moneda de pagament (euros o divises).
85
Pressupost de despeses: estructura econmica CAPTOLS

ARTICLES
Conceptes
REMUNERACIONS DEL PERSONAL 10 ALTS CRRECS 100 Alts crrecs 11 PERSONAL EVENTUAL 110 Personal eventual 12 PERSONAL FUNCIONARI 120 Retribucions bsiques 121 Retribucions complementries 13 PERSONAL LABORAL 130 Personal laboral fix 131 Personal laboral temporal 132 Personal d'empreses i d'altres entitats del sector pblic 133 Indemnitzacions del personal d'empreses pbliques 15 INCENTIUS AL RENDIMENT I ACTIVITATS EXTRAORDINRIES 150 Incentius al rendiment 151 Activitats extraordinries 16 ASSEGURANCES I COTITZACIONS SOCIALS 160 Quotes socials 17 PENSIONS I ALTRES PRESTACIONS SOCIALS 170 Pensions 171 Aportacions a plans de pensions 172 Altres prestacions socials 173 Despeses socials
86
DESPESES CORRENTS DE BNS I SERVEIS 20 LLOGUERS I CNONS 200 Lloguers i cnons de terrenys, bns naturals, edificis i altres construccions 201 Lloguers i cnons de material de transport 202 Lloguers i cnons d'equips per a procs de dades, programari i reprografia 203 Lloguers i cnons d'altre immobilitzat material 204 Altres lloguers i cnons 21 CONSERVACI I REPARACI Conservaci, reparaci i manteniment de terrenys, bns naturals, edificis i altres construccions
210
211 Conservaci, reparaci i manteniment de material de transport 212 Conservaci, reparaci i manteniment d'equips per a procs de dades, programari i reprografia
213 Conservaci, reparaci i manteniment d'altre immobilitzat material 214 Altres despeses de conservaci, reparaci i manteniment 22 MATERIAL, SUBMINISTRAMENTS I ALTRES 220 Material d'oficina 221 Subministraments 222 Comunicacions 223 Transports 224 Despeses d'assegurances 225 Tributs 226 Despeses diverses 227 Treballs realitzats per persones fsiques i jurdiques 228 Serveis informtics 23 INDEMNITZACIONS PER RA DEL SERVEI 230 Dietes, locomoci i trasllats 231 Altres indemnitzacions 232 Ajuts menjar 233 Fons d'Acci Social
87
24 DESPESES DE PUBLICACIONS 240 Despeses de publicacions 25 PRESTACI DE SERVEIS AMB MITJANS ALIENS 251 Prestaci de serveis amb mitjans aliens 3 DESPESES FINANCERES 30 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PBLIC EN EUROS 300 Interessos del deute pblic en euros 302 Despeses d'emissi, modificaci i cancellaci del deute pblic en euros 309 Altres despeses financeres del deute pblic en euros 31 DESPESES FINANCERES DELS PRSTECS EN EUROS 310 Interessos dels prstecs en euros 312 Despeses d'emissi, modificaci i cancellaci dels prstecs en euros 319 Altres despeses financeres dels prstecs en euros 32 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PBLIC EN DIVISES 320 Interessos del deute pblic en divises 322 Despeses d'emissi, modificaci i cancellaci del deute pblic en divises 323 Diferncies de canvi del deute pblic en divises 329 Altres despeses financeres del deute pblic en divises 33 DESPESES FINANCERES DELS PRSTECS EN DIVISES 330 Interessos dels prstecs en divises 332 Despeses d'emissi, modificaci i cancellaci dels prstecs en divises 333 Diferncies de canvi dels prstecs en divises 339 Altres despeses financeres dels prstecs en divises 34 ALTRES DESPESES FINANCERES 340 Despeses financeres derivades de la gesti de pagaments 342 Comissions i altres despeses bancries 349 Altres despeses financeres
88
TRANSFERNCIES CORRENTS
40 AL SECTOR PBLIC ESTATAL 400 A l'Administraci de l'Estat 401 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social 402 A entitats autnomes de l'Estat 403 A empreses pbliques i altres ens pblics de l'Estat 404 A consorcis dependents de l'Estat 409 A altres ens dependents del sector pblic estatal 41 A L'ADMINISTRACI DE LA GENERALITAT 410 A l'Administraci de la Generalitat AL SERVEI CATAL DE LA SALUT, INSTITUT CATAL DE LA SALUT I INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS 420 Al Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal d'Assitncia i Serveis Socials
42
43 A ENTITATS AUTNOMES DE LA GENERALITAT 430 A entitats autnomes administratives de la Generalitat 431 A entitats autnomes comercials i financeres de la Generalitat A EMPRESES I ALTRES ENS PBLICS DE LA GENERALITAT, A UNIVERSITATS PBLIQUES I A ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 440 A entitats de dret pblic de la Generalitat sotmeses al rgim jurdic privat 441 A societats mercantils del sector pblic de la Generalitat 442 A consorcis dependents del sector pblic de la Generalitat 443 A fundacions del sector pblic de la Generalitat 444 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 445 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 446 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 447 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat 448 A altres entitats participades pel sector pblic de la Generalitat 449 A universitats pbliques 45 A COMUNITATS AUTNOMES 450 A comunitats autnomes 451 A consorcis dependents d'altres comunitats autnomes 459 A altres ens dependents de comunitats autnomes
44
89
46 A ENS I CORPORACIONS LOCALS 460 A corporacions locals 461 A consorcis dependents de les corporacions locals 462 Transferncies al Conselh Generau dera Val d'Aran 463 Fons de gesti de residus 469 A altres ens dependents de corporacions locals 47 A EMPRESES PRIVADES 470 A empreses privades 473 Fons de gesti de residus 479 Compensaci de tarifes per l's d'infraestructures 48 A FAMLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 480 A famlies 481 A fundacions 482 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius 483 Premis 484 A centrals sindicals 488 Concerts educatius 489 Farmcia (receptes mdiques) 49 A L'EXTERIOR 490 A l'exterior 5 FONS DE CONTINGNCIA 50 FONS DE CONTINGNCIA 500 Fons de Contingncia
90
INVERSIONS REALS 60 INVERSIONS EN TERRENYS I BNS NATURALS 600 Inversions en terrenys i bns naturals 61 INVERSIONS EN EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 610 Inversions en edificis i altres construccions 611 Aportacions a entitats del sector pblic de la Generalitat per inversions en edificis per compte d'aquesta o de les seves entitats
62 INVERSIONS EN MAQUINRIA, INSTALLACIONS I UTILLATGE 620 Inversions en maquinria, installacions i utillatge 63 INVERSIONS EN MATERIAL DE TRANSPORT 630 Inversions en material de transport 64 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS 640 Inversions en mobiliari i estris 641 Aportacions a entitats del sector pblic de la Generalitat per inversions en mobiliari i estris per compte d'aquesta o de les seves entitats
65 INVERSIONS EN EQUIPS DE PROCS DE DADES I TELECOMUNICACIONS 650 Inversions en equips de procs de dades i telecomunicacions 66 INVERSIONS EN BNS DESTINATS A L'S GENERAL 660 Inversions en bns destinats a l's general 661 Aportacions a entitats del sector pblic de la Generalitat per inversions en infraestructures per compte d'aquesta o de les seves entitats
67 INVERSIONS EN ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL 670 Inversions en altre immobilitzat material 68 INVERSIONS EN IMMOBILITZAT IMMATERIAL 680 Inversions en immobilitzat immaterial
91
TRANSFERNCIES DE CAPITAL
70 AL SECTOR PBLIC ESTATAL 700 A l'Administraci de l'Estat 701 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social 702 A entitats autnomes de l'Estat 703 A empreses pbliques i altres ens pblics de l'Estat 704 A consorcis dependents de l'Estat 709 A altres ens dependents del sector pblic estatal 71 A L'ADMINISTRACI DE LA GENERALITAT 710 A l'Administraci de la Generalitat 72 AL SERVEI CATAL DE LA SALUT, INSTITUT CATAL DE LA SALUT I INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS 720 Al Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal d'Assitncia i Serveis Socials
73 A ENTITATS AUTNOMES DE LA GENERALITAT 730 A entitats autnomes administratives de la Generalitat 731 A entitats autnomes comercials i financeres de la Generalitat 74 A ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PBLIC, A UNIVERSITATS PBLIQUES I A ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 740 A entitats de dret pblic de la Generalitat sotmeses al rgim jurdic privat 741 A societats mercantils del sector pblic de la Generalitat 742 A consorcis dependents del sector pblicde la Generalitat 743 A fundacions del sector pblic de la Generalitat 744 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 745 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 746 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 747 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat 748 A altres entitats participades pel sector pblic de la Generalitat 749 A universitats pbliques 75 A COMUNITATS AUTNOMES 750 A comunitats autnomes 751 A consorcis dependents d'altres comunitats autnomes 759 A altres ens dependents de comunitats autnomes
92
76 A ENS I CORPORACIONS LOCALS 760 A corporacions locals 761 A consorcis dependents de les corporacions locals 762 Pla nic d'Obres i Serveis de Catalunya 763 Ajuts danys catastrfics i actuacions urgents 764 A altres ens dependents de corporacions locals 77 A EMPRESES PRIVADES 770 A empreses privades 78 A FAMLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 780 A famlies 781 A fundacions 782 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius 79 A L'EXTERIOR 790 A l'exterior
93
VARIACI D'ACTIUS FINANCERS 80 ADQUISICI DE DEUTE EN EUROS 800 Adquisici de deute en euros 81 ADQUISICI DE DEUTE EN DIVISES 810 Adquisici de deute en divises 82 CONCESSI DE PRSTECS I BESTRETES AL SECTOR PBLIC 820 Prstecs i bestretes de qualsevol tipus de deute no documentada en ttols valors 83 CONCESSI DE PRSTECS I BESTRETES FORA DEL SECTOR PBLIC 830 Concessi de prstecs i bestretes fora del sector pblic 84 CONSTITUCI DE DIPSITS I FIANCES 840 Dipsits constituts 841 Fiances constitudes 85 ADQUISICI DE PARTICIPACIONS EN SOCIETATS AMB CARCTER TEMPORAL 850 Adquisici de participacions en societats amb carcter temporal 87 APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS A ENTITATS DEL SECTOR PBLIC I A ALTRES PARTICIPADES 870 871 Aportacions al fons patrimonial d'entitats autnomes i d'entitats de dret pblic de la Generalitat Aportacions a compte de capital de societats mercantils del sector pblic de la Generalitat
872 Aportacions a fons propis de consorcis dependents de la Generalitat 873 874 Aportacions al fons patrimonial del Servei Catal de la Salut i Institut Catal de la Salut Aportacions de capital a altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat
875 Aportacions a fons propis d'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 876 Aportacions de capital i altres fons propis a altres entitats participades 879 Aportacions extraordinries de la Generalitat i de la resta del sector pblic per compensar prdues acumulades d'exercicis anteriors
89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS 890 Altres variacions d'actius financers
94
VARIACI DE PASSIUS FINANCERS 90 AMORTITZACI DEUTE PBLIC EN EUROS 900 Cancellaci de deute pblic en euros 91 AMORTITZACI PRSTECS EN EUROS 910 Cancellaci de prstecs en euros 92 AMORTITZACI DEUTE PBLIC EN DIVISES 920 Cancellaci de deute pblic en divises 93 AMORTITZACI PRSTECS EN DIVISES 930 Cancellaci de prstecs en divises 94 DEVOLUCI DE FIANCES I DIPSITS 940 Devoluci de fiances rebudes 941 Devoluci de dipsits rebuts 95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS 950 Altres variacions de passius financers a llarg termini 951 Altres variacions de passius financers a curt termini
95
5. EL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS I EL PROJECTE DE LLEI DE MESURES FISCALS I FINANCERES
97
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 5. El Projecte de llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres
5.1.
El Projecte de llei de pressupostos
Dins del marc legal vigent, i en aplicaci de les disposicions i mandats que shi estableixen, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2011 cont les previsions dingressos i laprovaci de les despeses previstes dexecutar durant lexercici pressupostari del 2011. Formalment, el text articulat es divideix en set ttols i un nombre determinat de disposicions addicionals, transitries i finals.
El ttol I est dedicat a delimitar lmbit i aprovaci dels pressupostos, a les vinculacions de crdit, i al rgim de les modificacions pressupostries i a lassignaci als diferents rgans de les competncies de gesti en aquesta matria.
Dins del ttol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gesti pressupostria i despesa pblica, sha de destacar, en especial, larticulaci dels mecanismes necessaris per evitar ladopci dacords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitaci de laugment de la despesa.
El ttol III, sobre despeses de personal, estableix lmbit daplicaci de les normes en aquesta matria i preveu la consolidaci de lajust efectuat de les retribucions del personal, aix com la suspensi durant el 2011 de les aportacions a plans de pensions docupaci per al personal de la Generalitat.
Dintre del ttol IV, relatiu a operacions financeres i lnies dactuaci del crdit pblic, sestableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus dentitats i organismes, tant a curt com a llarg termini, aix com sobre el marc per a la gesti dels riscos de tipus dinters i de canvi. Tamb shi fixen les diferents actuacions dels instruments del crdit pblic de la Generalitat.
Les normes tributries, previstes en el ttol V, fan referncia al cnon de laigua i a lactualitzaci de les taxes amb tipus de quantia fixa.
99
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 5. El Projecte de Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres
Dintre del ttol VI, dedicat a la participaci dels ens locals en els ingressos de lEstat i de la Generalitat, es regula la distribuci del Fons de cooperaci local de Catalunya, dacord amb uns criteris basats en les especificitats de lorganitzaci territorial i en les modificacions sobre el rgim de les competncies locals, que resulten de la legislaci de rgim local i de les lleis sectorials.
El darrer ttol de la Llei, el VII, cont les normes especfiques de gesti pressupostria del Parlament i daltres institucions i organismes (Sndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya, Consell de lAudiovisual de Catalunya i Agncia Catalana de Protecci de Dades).
Finalment, la Llei es completa amb les disposicions addicionals, les transitries i les finals. Aquestes darreres contenen les normes relatives a la prrroga de disposicions, aix com lhabilitaci per a les adaptacions tcniques com a conseqncia de reorganitzacions administratives.
5.2.
El Projecte de llei de mesures fiscals i financeres
Juntament amb el Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, es presenta el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres que incorpora aquells preceptes amb vocaci de permanncia relacionats amb lingrs i la despesa o amb ladministraci del patrimoni de la Generalitat, considerat aquest com a part integrant de la hisenda de la Generalitat. Es limita a efectuar les modificacions estrictament necessries que no poden ser objecte duna norma temporal com s la Llei de pressupostos. Pel que fa al seu contingut, el projecte sestructura en dos ttols.
El ttol I, cont una srie de mesures de carcter fiscal recollides en dos captols.
El captol I est dedicat als tributs propis i es divideix en tres seccions. A la secci primera es recullen les modificacions dalguns elements configuradors del gravamen de protecci civil mentre que a la segona, es contenen modificacions dels cnons sobre la disposici del rebuig dels residus municipals. Finalment a la secci tercera es contenen les modificacions efectuades en matria de taxes i preus pblics de la Generalitat de Catalunya que obeeixen,
100
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 5. El Projecte de llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres
en alguns casos, a la necessitat dadaptar la normativa tributria als canvis efectuats en la regulaci substantiva de lactivitat administrativa o prestaci del servei gravat, en daltres, safegeixen nous supsits dexempci, alhora que tamb es suprimeixen alguns fets imposables i es creen noves taxes. En el segon captol es regulen determinats aspectes dels tributs cedits, sestructura en dos seccions. A la secci primera dedicada a limpost sobre la renda de les persones fsiques, les modificacions que cont, sn principalment de carcter tcnic. Ms enll, daquestes precisions tcniques, clarifica quin s limport mxim que pot aplicar-se cadascun dels contribuents, en cas de declaraci conjunta, tant en la deducci en concepte dinversi per un ngel inversor per adquirir accions o participacions socials dentitats noves o de creaci recent, com en la deducci per inversi en accions dentitats que cotitzen en el segment dempreses en expansi del mercat alternatiu borsari. Pel que fa a la secci segona sobre limpost de successions i donacions, les modificacions que sintrodueixen tamb tenen carcter tcnic, sespecifiquen els termes perqu sigui efectiva la deducci per sobreimposici decennal ja existent.
El ttol II recull les mesures relatives al rgim jurdic de les finances pbliques, i es troba dividit en quatre captols.
El captol I cont dues mesures relacionades amb la gesti financera i el control. En la primera es fan modificacions a la Llei de finances pbliques referides a lautoritzaci i formalitzaci doperacions financeres; a la subjecci i al control financer de la Intervenci general; a lobligaci dindemnitzar per danys a la Hisenda pblica de la Generalitat; a les subvencions, tant en lmbit formal com en lmbit de la cooperaci internacional al desenvolupament. Sinclou tamb en lmbit de la Llei de finances pbliques la regulaci relativa a les modificacions pressupostries que poden afectar al dficit no financer. En la segona mesura, es fan modificacions puntuals a la Llei de cooperaci al desenvolupament, en relaci a lexigibilitat en la solvncia de les entitats i a la possibilitat dobtenir via convenis de collaboraci noves fonts de finanament. El captol II, dedicat a mesures de caire patrimonial, sestructura en dues seccions. En la primera es fan modificacions puntuals a la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb lobjectiu de delimitar qui assumeix les despeses de manteniment dels edificis ja no adscrits a un departament u rgan; actualitzar la quantia per linforme preceptiu de Patrimoni en cas dobres de primer establiment o conservaci i millora dedificis; establir criteris doptimitzaci dus dedificis pblics; introduir el concurs com a mitj de venda dimmobles i
101
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 5. El Projecte de Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres
ampliar els supsits de venda directa, i regular el procediment per a la incorporaci al Patrimoni de la Generalitat de bens derivats de reduccions de capital o devoluci daportacions de tot tipus dentitats. Daltra banda, es modifica la Llei de lEstatut de lempresa pblica catalana, a lefecte de determinar el rgim dautoritzacions de les societats. En aquest mateix captol, sinclou una modificaci de la Llei del registre de dipsit de fiances dels contractes de lloguer de finques, en relaci als rgans competents per imposar sancions.
En el captol III, referit a altres modificacions de lleis substantives, la seva primera secci est dedicada a les entitats de dret pblic, on es modifica la Llei de lInstitut Catal de Finances, per adequar aquest Institut a la realitat financeroeconmica actual i integrar en la seva estructura lInstitut Catal del Crdit Agrari. A la segona secci sintrodueixen modificacions puntuals a la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mnima dinserci. Finalment, en la tercera secci, durbanisme, es modifica la Llei de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial, per condicionar la convocatria dajuts a la disponibilitat del Fons.
El captol IV, estableix el rgim jurdic dels centres CERCA i CREA per tal de potenciar la recerca, el desenvolupament i la innovaci com elements clau del nou model de transformaci i cohesi econmica, amb la voluntat de consolidar Catalunya com a referent en laven del coneixement.
En les disposicions addicionals que cont el Projecte de llei, entre altres, el Govern delega en la Secretari/ria del departament dEnsenyament lautoritzaci de determinats compromisos de despesa amb crrec a pressupostos dexercicis futurs; es declara el rgim dautonomia financera de les oficines de Turisme de la Generalitat de Catalunya; es crea lrgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat de Catalunya; adscrit al Departament de la Presidncia, per a la resoluci dels recursos en matria de contractaci pblica, es deixa sense efectes la tipologia dHabitatge amb protecci oficial concertat de Catalunya; sautoritza el Govern perqu lInstitut Catal de Finances constitueixi una societat mercantil i a crear un ens que substitueixi o assumeixi la titularitat de REGSA, GISA, REGSEGA; es fa una autoritzaci al titular del Departament dEconomia i Coneixement en matria de factura electrnica i,finalment, es regula laplicaci normativa als centres CERCA i ICREA del sector pblic.
Finalment, les disposicions, transitria, derogatria i finals, acaben de concretar diversos aspectes del conjunt del marc normatiu, i estableixen lentrada en vigor daquesta Llei.
102
6. DOCUMENTACI QUE ACOMPANYA AL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS
103
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 6. Documentaci que acompanya al Projecte de llei de pressupostos
El Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 sacompanya duna srie de documentaci, per tal de donar informaci complementria i facilitar-ne la seva comprensi. Aix, a ms de la present memria explicativa, es presenten els documents segents: Estats dingressos i de despeses Per a cada organisme o entitat inclosa en lmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es presenta el detall dels ingressos previstos, ordenats segons la classificaci econmica, i el detall de les despeses ordenades segons la classificaci orgnica, per programes i econmica. Resums dels estats d'ingressos i de despeses
Aquest document es presenta per facilitar l'anlisi de la Llei de pressupostos per al 2011 i inclou:
La relaci d'entitats que s'integren als pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya, amb indicaci de l'agrupaci i el subsector al qual pertanyen. Els ingressos i les despeses de lmbit sector pblic, per captols i subsectors; els pressupostos de les diferents entitats agrupades per subsectors; i els pressupostos consolidats dels grups corporatius CCMA i ICS.
Resums dels estats d'ingressos de l'mbit sector pblic amb detall per articles econmics i subsectors. Resums dels estats de despeses del subsector Generalitat, de lmbit sector pblic, de les diverses agrupacions i dels grups corporatius CCMA i ICS, amb detall de les diferents combinacions derivades de la classificaci econmica i per programes del pressupost. Resums dels estats dingressos i dels estats de despeses del sector administraci pblica SEC (AP-SEC) per articles i subsectors, i dels estats de despeses per programes i subsectors.
105
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 6. Documentaci que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos
Informe econmic i financer
L'Informe econmic i financer est estructurat en tres apartats. En el primer es descriu la situaci i l'evoluci recent de l'economia catalana dins del context econmic internacional i espanyol i sexposen les previsions macroeconmiques per al 2011. En el segon s'hi presenten dades rellevants sobre el sector pblic a Catalunya (administraci central, autonmica i local), aix com sobre les actuacions efectuades a Catalunya amb fons europeus i les perspectives dels mateixos per als propers anys. Finalment, al tercer apartat, es fa una explicaci de les principals rees dactuaci del projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2011 i es parla del nou model de finanament autonmic. A ms, es fa una anlisi de les inversions de la Generalitat (tant territorialment, com per poltiques de despesa) i dels pressupostos consolidats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya. Memries de programes
Cada servei pressupostari i entitat elabora una memria de programa per a cadascun dels programes en els quals participa. La memria dun programa pressupostari s el document en el qual es descriu el programa i ha de contenir, de forma sinttica, la informaci necessria per visualitzar quina s la necessitat que es vol atendre amb els recursos pbics, quines fites es fixen, de quina forma es portaran a terme i com sen mesurar lxit. Els diferents elements en els quals sestructura una memria de programa sn: el diagnstic de la situaci on sidentifiquen els principals problemes o necessitats, aix com els collectius de ciutadans a qui va dirigit el programa; la missi, que concreta la seva ra de ser; els objectius estratgics i operatius en forma de fites especfiques i mesurables; un conjunt dactivitats a dur a terme per tal de contribuir a la consecuci dels objectius; un conjunt dindicadors per fer el seguiment del grau dassoliment dels objectius, aix com de la manera dassolir-los, s a dir, a quin cost (eficincia) i amb quin nivell de qualitat; un resum de les despeses del programa per captols pressupostaris; el nombre de llocs de treball pressupostats; i, finalment, el possible impacte del programa en diverses poltiques transversals establertes per al 2011 (medi ambient, igualtat de gnere i foment de la competitivitat, en relaci amb el previst a l'Acord Estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de l'ocupaci i la competitivitat de l'economia catalana).
106
Estats financers de les societats i altres entitats del sector pblic de la Generalitat
Les entitats de dret pblic, les societats mercantils, els consorcis i les fundacions, inclosos a lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat, presenten les previsions de balan de situaci i de compte de prdues i guanys per al 2011 i l'estimaci del tancament de l'exercici 2010, elaborats d'acord amb les normes de comptabilitat financera.
Pressupostos i estats financers de les entitats participades de forma no majoritria (classificades AP-SEC) En aquest llibre sinclou la informaci dels estats dingressos i despeses i dels estats financers (balan i compte de prdues i guanys exclusivament) de totes aquelles entitats en qu participa la Generalitat de forma no majoritria i que, per tant, no formen part del sector pblic de la Generalitat dacord amb els criteris de control, per que malgrat aix han estat classificades dins del sector Administraci pblica de la Generalitat dacord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC).
Annex de personal
Les fitxes de l'annex de personal detallen per cada servei pressupostari i entitat el nombre de dotacions de personal que tenen pressupostades segons les diferents classificacions: per tipus de personal (alts crrecs, altre personal directiu, eventuals, funcionaris, laborals fixos, laborals temporals i altre personal), per programes pressupostaris i per comarques. Dins de cadascuna d'aquestes classificacions hi ha el detall dels grups de classificaci que resulten segons la seva titulaci acadmica (titulats superiors, titulats de grau mitj, batxiller o similar, graduat escolar o similar, certificat d'escolaritat i altres). Aix mateix, en aquest document, sinclouen les taules retributives per al 2011 i uns resums del total de places per seccions, per agrupacions i per subsectors. Annex d'inversions reals
Inclou la relaci de les actuacions inversores que la Generalitat t previst executar amb crrec al pressupost de l'exercici 2011, incloent la descripci de cadascuna d'elles, el programa al qual pertany, la seva naturalesa econmica (per article pressupostari) aix com la indicaci de l'mbit territorial en el qual s'ubica la inversi. Tamb inclou informaci daltres inversions amb sistemes de finanament especfics i la seva classificaci territorial.
107
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 6. Documentaci que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos
Projecte de mesures fiscals i financeres
Conjuntament amb el Projecte de Llei de pressupostos, es presenta tamb el text del Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres, en el qual es recullen aquelles mesures que, tot i tenir connexi amb els pressupostos, per la seva voluntat de permanncia no es convenient incloure a la llei de pressupostos de carcter anual, sin que han de ser regulades mitjanant llei ordinria.
Memria de subvencions
En aquest document es detallen les subvencions, tant corrents com de capital, pressupostades per la Generalitat indicant, entre d'altres aspectes, el programa de despesa, els beneficiaris i si es concedeixen mitjanant convocatries pbliques. Memria d'arrendaments i de compres d'immobles
Aquest document recull la previsi d'arrendaments i compres d'immobles a efectuar per part de la Generalitat durant l'exercici 2011. S'especifica l'adrea, la destinaci, la superfcie, el programa pressupostari i l'aplicaci econmica on est inclosa la despesa de l'exercici 2011. En el cas dels arrendaments, tamb sinclou l'import del lloguer i altres despeses per a l'exercici 2011. I en el cas de les adquisicions, es detalla la data en qu es materialitzen, l'import total d'adquisici i l'import pressupostat per al 2011. Memria de beneficis fiscals
Aquest document presenta una estimaci de la disminuci de recaptaci d'ingressos tributaris de la Generalitat derivada de l'existncia d'incentius fiscals, orientats a assolir els seus objectius de poltica econmica i social. Tamb incorpora la classificaci dels beneficis fiscals per poltiques de despesa, que ha de permetre identificar el conjunt del cost de les poltiques desplegades per la Generalitat i les seves entitats dependents. En lmbit normatiu, en lelaboraci del Pressupost de Beneficis Fiscals per al 2011, shan tingut en compte els darrers canvis produts com a conseqncia de lentrada en vigor de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, el Decret llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenci de la despesa i en matria fiscal per a la reducci del dficit pblic, la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulaci de limpost sobre successions i donacions, i el Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, dactuacions en lmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per a fomentar la inversi i la creaci docupaci.
108
Tamb es recull per primer cop lefecte de laplicaci de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finanament de les comunitats autnomes de rgim com i ciutats amb Estatut dAutonomia i es modifiquen determinades normes tributries, per la qual les deduccions per inversi en habitatge habitual de la quota del tram autonmic es calculen dacord amb els nous percentatges de cessi dels rendiments de lactual sistema de finanament, que en lIRPF passa del 33 al 50 per cent.
Liquidaci dels pressupostos per al 2009
Es presenten les liquidacions dels pressupostos de la Generalitat, del subsector CatSalut, ICS i ICASS i de les entitats autnomes administratives corresponents, a l'exercici 2009. Aquest s el darrer pressupost liquidat en la data de presentaci al Parlament del Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2011. Execuci a 31/12/2010 dels pressupostos per al 2010
Es presenten els estats d'execuci dels pressupostos per al 2010 de la Generalitat, del subsector CatSalut, ICS i ICASS i de les entitats autnomes administratives, corresponents a 31 de setembre de 2010.
109
SEGONA PART LES PRINCIPALS XIFRES DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LES POLTIQUES DE DESPESA
111
7. CONTEXT ECONMIC I FINANCER I PRIORITATS ESTRATGIQUES
113
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 7. Context econmic i financer i prioritats estratgiques
7.1.
El context econmic i financer
Dacord amb el darrer informe del Fons Monetari Internacional (FMI), leconomia mundial continua recuperant-se, en termes generals, dacord amb el previst i les projeccions de creixement daquest organisme sn del 4,4%, pel 2011, i del 4,5% pel 2012. Tanmateix sembla que la distribuci daquest creixement ser fora desigual ja que mentre les economies avanades creixerien a taxes no superiors al 2,4%, les economies dels mercats emergents i en desenvolupament avanarien a ritmes del 6,2%. I s que la problemtica que afecta a cadascun daquest conjunt deconomies s fora diferent. Aix, mentre als pasos avanats el producte est per sota del seu potencial, latur s elevat i existeixen greus problemes de sostenibilitat fiscal i financera, en les economies dels mercats emergents els problemes sn ms aviat com evitar el sobreescalfament i el perill que suposa laugment dels fluxes de capital o com abordar la convenincia dapreciaci de les monedes.
Els darrers mesos, per, ha aparegut un factor que pot amenaar aquesta esperada recuperaci com sn les tensions inflacionistes derivades duna pujada dels preus de les primeres matries, que partien de nivells molt baixos durant la profunda crisi mundial viscuda el 2009, tensions que shan vist alimentades pels disturbis del mn rab que han disparat el preu del petroli. Tot i que encara s molt dhora per valorar limpacte final daquest factor sobre la recuperaci, es confia que les amenaces inflacionistes podran ser neutralitzades .
En qualsevol cas, i en el context de les economies avanades, gaireb tots els pasos afronten la necessitat de reduir el dficit fiscal perqu la crisi financera de principis del 2008, que al llarg del mateix 2008 i del 2009 es va traslladar a leconomia real, rpidament es transform en una crisi fiscal amb el conseqent empitjorament dels saldos pressupostaris. Aquest fet, juntament amb les pressions viscudes en els mercats del deute sobir europeu, van exigir que lajustament comencs incls abans que estigus del tot clar si la recuperaci econmica estava prou consolidada. En aquest sentit, i en alguns pasos com per exemple els Estats Units dAmrica, hi ha el temor que lajustament provoqui una recaiguda de lactivitat econmica i per aix la poltica fiscal continua tenint un caire ms aviat expansiu (tot apunta a qu el dficit pblic torni a situar-se per sobre el 10% lany 2011). Tanmateix, la lluita contra el dficit sest convertint en el centre del debat poltic daquell pas, ms incls desprs del recent toc datenci de lagncia de qualificaci Standard & Poors que ha situat la qualificaci del deute pblic americ en perspectiva negativa. Daltra banda, per motius
115
ben diferents, una economia avanada que al llarg del 2011 tamb quedar al marge dels processos de consolidaci fiscal s la japonesa que haur dorientar la seva poltica fiscal cap a la reconstrucci del pas desprs de la tragdia de Fukushima. Pel que fa a la zona de leuro, les perspectives de recuperaci sn encara lentes i sobserven diferncies molt significatives entre pasos ja que, mentre per a Alemanya lFMI projecta un creixement per al 2011 del 2,5%, en els pasos de la perifria el creixement encara no est prou garantit6. Durant el darrer trimestre de 2010 els pasos perifrics de la zona euro es van veure sotmesos a intenses turbulncies dels mercats financers que, davant els dubtes al voltant de la sostenibilitat fiscal, en ocasions vinculades a les prdues del sector bancari, van reaccionar situant els diferencials del deute sobir daquests pasos en nivells mxims que no shavien observat des de la creaci de la Uni Econmica i Monetria. No obstant aix, la situaci es va poder controlar, tot evitant que es contagis a altres pasos europeus, grcies a la contundent intervenci del Banc Central Europeu i al finanament provinent del nou instrument creat amb aquest objecte (el Fons Europeu dEstabilitzaci Financera) que va servir per rescatar Grcia, Irlanda i, ms recentment, Portugal. Amb aquests precedents, el passat mes de mar es va celebrar la cimera de la Uni Europea (UE) en la qual es va abordar la necessitat de replantejar el disseny de la poltica econmica de la zona euro per restablir la confiana i assegurar lestabilitat i el creixement futur dEuropa. I amb aquest objectiu cal destacar les segents decisions preses en el marc de lesmentada cimera. La primera mesura acordada consisteix en ampliar la capacitat de concessi de prstecs del Fons Europeu dEstabilitat Financera (FEEF) des dels 250.000 milions deuros als 440.000 milions deuros. A ms, el FEEF podr adquirir deute pblic dels pasos membres als mercats primaris si el pas ajudat es compromet a un pla dausteritat fiscal. La segona gran decisi planteja la creaci dun mecanisme destabilitat permanent, a partir del 2013, el Mecanisme Europeu dEstabilitat (MEDE), que comptar amb 500.000 milions deuros per fer front a les eventuals crisis que puguin sorgir en el futur. Una altra mesura acordada va ser el que sha batejat amb el nom de Pacte per a lEuro Plus que constitueix un pas endavant cap a la construcci duna poltica econmica comuna en el si duna uni monetria. El Pacte comprn mesures per reforar la disciplina pressupostria i reduir els desequilibris econmics7, mesures que seran avaluades anualment.
Mentre que per Espanya es projecta un creixement del 0,8% i del 0,5% per a Irlanda, en el cas de Grcia i Portugal les xifres Els objectius perseguits per aquest pacte sn: impulsar la productivitat i locupaci, millorar la sostenibilitat de les finances
sn negatives:-3% i -1,5%, respectivament.

7
pbliques i reforar lestabilitat financera.
116
Pel que fa a leconomia espanyola, desprs duna llarga etapa de prosperitat, es van comenar a acumular desequilibris que, juntament amb la crisi financera internacional, van fer entrar la nostra economia en la recessi ms profunda de les ltimes dcades. Per afrontar aquesta situaci es va respondre, dacord amb el Pla Europeu de Recuperaci Econmica, amb mesures discrecionals amb impacte en els ingressos i les despeses pblics que, juntament amb lefecte dels estabilitzadors automtics, van augmentar el dficit pblic espanyol fins els 4,1% del PIB el 2008, desprs de tres anys de supervits pressupostaris. Atesa la persistncia de la recessi, i malgrat superar-se el lmit del 3% del PIB de dficit establert al Tractat de la Uni Europea, les autoritats espanyoles van continuar adoptant mesures discrecionals destmul econmic de manera que el 2009 es va arribar a la de xifra dficit de l11,1% del PIB (el previst era 9,5%), la ms elevada de les ltimes dcades. A partir daquest moment, ats que es corria el risc de qu bona part daquest dficit es converts en estructural, es va adoptar una estratgia de consolidaci fiscal. Aix, els Pressupostos Generals de lEstat per al 2010 preveien un conjunt de mesures dajustament per la banda dels ingressos i de les despeses: eliminaci de la deducci generalitzada dels 400 euros en limpost sobre la renda de les persones fsiques, augment de la tributaci de les rendes de lestalvi, increment de limpost sobre el valor afegit (el tipus general passa del 16% al 18% i el redut del 7% al 8%, amb efectes a partir de l1 de juliol) i austeritat en la despesa pblica (el pressupost no financer de lEstat disminueix un 3,9% en termes homogenis respecte el 2009). Tot i aix encara es van continuar mantenint algunes mesures dimpuls fiscal com lajut de 420 euros per als aturats que havien esgotat la prestaci datur i, malgrat la seva reducci, es va mantenir i reorientar el fons estatal a gestionar pels ens locals, amb la nova denominaci de Fons estatal per a locupaci i la sostenibilitat local, que es dot amb un import de 5.000 milions deuros. Daltra banda, el comproms del Govern de lEstat amb les finances pbliques i lobjectiu de reduir el dficit del conjunt de les administracions pbliques va quedar recollit en diferents instruments com sn lactualitzaci del Pla dEstabilitat i creixement 2010-2013, el Pla dAcci 2010, el Pla dAusteritat de lAdministraci General de lEstat 2011-2013, i els acords marc presos en el consell de Poltica Fiscal i Financera i en la Comissi Nacional de lAdministraci Local en relaci a la contribuci de les comunitats autnomes i entitats locals, respectivament, a lesmentat objectiu.
No obstant aix, la negativa evoluci de la conjuntura econmica i les pressions dels mercats sobre el deute pblic espanyol que va veure incrementada la prima de risc, en relaci al deute alemany a deu anys, en ms de 200 punts bsics (aquesta havia arribat a ser lleugerament negativa el 2006) van fer la situaci insostenible, especialment davant el risc de contagi arran de la crisi grega. I a la primavera del 2010 lEstat espanyol va haver
117
dadoptar un paquet de mesures econmiques (Reial decret 8/2010, de 20 de maig de 20108) per avanar ms rpidament en la via prevista de consolidaci fiscal, de manera que lobjectiu de dficit per al 2011 passava a ser del 6% del PIB, en contrast amb el 7,5% anterior. Aquest paquet dajust, el ms important de les ltimes dcades i amb mesures sense precedents, preveia, entre daltres aspectes, la reducci del 5% de mitjana de les retribucions del personal del sector pblic de mitjana i la congelaci durant el 2011, la no revaloritzaci de les pensions, leliminaci del xec nad i la reducci de la despesa farmacutica i en inversions. Ms recentment, els Pressupostos Generals de lEstat per al 2011 es van aprovar sobre la base de dos objectius fonamentals: austeritat i reformes. Austeritat per reequilibrar els comptes pblics i augmentar la confiana en leconomia i aix lluitar contra la pressi dels mercats internacionals i les limitacions en laccs al finanament tant pblic com privat, i reformes per augmentar la competitivitat de leconomia, recuperar el creixement econmic i reduir latur, que s el principal problema de leconomia espanyola. Aix, amb lobjectiu de complir amb el Pacte dEstabilitat i Creixement i reduir el dficit pblic al 3% del PIB lany 2013, els pressupostos per al 2011 estableixen una senda de consolidaci fiscal que per al 2011 representa assolir un dficit del 6% per al conjunt de les administracions pbliques. Aquest objectiu es vol aconseguir amb una combinaci de mesures per augmentar els ingressos pblics (seleva la tributaci en lIRPF de les rendes ms altres, sevita el diferiment de tributaci de les rendes procedents de les Societats dInversi de Capital Variable (SICAV), etc) i reduir les despeses (es redueix la despesa no financera de lEstat en un 7,9% en termes homogenis respecte el 2010). Daltra banda, laltre element clau per recuperar la competitivitat de leconomia i assentar les bases dun creixement ms equilibrat el constitueixen una srie de reformes estructurals que shan aprovat recentment com sn la reforma del mercat laboral, la reforma del sistema financer i la reforma dels sistema de pensions. Aquestes reformes han de servir per iniciar la transici cap a un nou model de creixement econmic ms sostenible i competitiu i per recuperar la confiana dels agents econmics. Finalment, durant el passat mes dabril el govern de lEstat ha aprovat la revisi del Programa dEstabilitat per al perode 2011-2014, que mant la senda de consolidaci pressupostria ja esmentada, que preveu reduir el dficit fins el 3% el 2013, i lestn fins el
8
En lmbit de la Generalitat de Catalunya aquestes mesures (i daltres que afecten diverses figures impositives) es van traduir
en laprovaci del Decret llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenci de la despesa i en matria fiscal per a la reducci del dficit. Daltra banda, la Generalitat de Catalunya tamb va aprovar sengles acords de Govern (en data 1 de juny de 2010) per tal dadoptar mesures complementries a les previstes en lesmentat Decret llei per garantir la reducci del dficit.
118
2014 per al qual determina un objectiu de dficit del 2,1% del PIB. Aix mateix, entre les principals novetats apuntades cal destacar la voluntat dintroduir una regla de despesa en les lleis destabilitat pressupostria, complementria a la regla en relaci al saldo actualment en vigor. Dacord amb la nova regla, la despesa pressupostada i executada no podr superar la taxa de creixement de referncia de leconomia espanyola. De manera que si es vol superar aquesta taxa de creixement caldr adoptar canvis normatius que suposin un increment permanent dels ingressos. De la mateixa manera, si sadopten canvis normatius que suposin una reducci permanent dels ingressos, caldr reduir el creixement de la despesa previst en la regla per limport equivalent a la prdua de recaptaci. Aix mateix, si els ingressos superen el previst caldr destinar-los a reduir lendeutament net. Amb aquesta regla es vol reforar el carcter preventiu de la poltica fiscal destabilitat, tot moderant els possibles desequilibris generats en els processos dexpansi econmica i generant els marges necessaris per esmorteir les fases de recessi, per tal de garantir lestabilitat de les finances pbliques. Amb tot aix, leconomia espanyola progressa molt lentament i, si b va iniciar el 2010 amb una suau recuperaci, lany es va tancar amb una variaci mitjana anual lleugerament negativa (del -0,1%). Dacord amb les previsions del Ministeri dEconomia i Hisenda, leconomia espanyola mantindr el 2011 la senda de recuperaci iniciada el 2010. Es tractaria, per, duna recuperaci incipient, ms lenta que la de la majoria de pasos europeus, i que no es podr considerar que estigui consolidada fins que no es tradueixi en una creaci significativa docupaci. La demanda interna s encara feble i la seva evoluci est sotmesa a una srie de riscos i incerteses com sn levoluci de la inflaci i dels tipus dinters i la recuperaci de la confiana en els mercats per garantir laccs al crdit. Per tant, ser en bona part grcies a la demanda externa que el PIB podr crixer en els propers trimestres. Les ltimes dades disponibles confirmen la bona marxa del sector exterior. Les vendes a lestranger augmenten grcies a la recuperaci dEuropa i a la millora de la productivitat (per la reducci dels costos laborals i de locupaci). No obstant aix levoluci dels preus del petroli, amb el conseqent impacte en termes dencariment de les importacions, juntament amb levoluci de la inflaci, que en cas dincrementar-se faria perdre competitivitat al productes espanyols, tindran un paper clau a lhora de determinar la contribuci del sector exterior al creixement del PIB. Finalment, sespera que el bon comportament del turisme faciliti laven daquest sector. Daltra banda, i com ha succet en altres poques de crisi de leconomia espanyola, el major dinamisme de lactivitat econmica no sha tradut en un comportament favorable del mercat de treball. Les ltimes dades disponibles van ser pitjor de lesperat i van fer que el Govern
119
reviss les seves previsions (la taxa datur estimada per al 2011 s del 19,8%). Latur continua sent, per tant, el gran problema de leconomia espanyola i representa, a banda dun important perill per a la recuperaci de lactivitat econmica, un important cost tant en termes socials com per a les finances pbliques. En aquest sentit, caldr estar atents al funcionament de la recent reforma laboral (en vigor des de juliol de 20109) per contrastar si aquesta serveix efectivament per facilitar que el progrs de leconomia es tradueixi en la creaci docupaci. En definitiva, les perspectives sn que el mercat laboral es recuperi lentament al llarg del 2011 i que es comenci a crear ocupaci el 2012. Els factors que en major mesura acabaran condicionant aquestes perspectives sn el perill que representaria la continuaci de lactual tendncia inflacionista, que faria reduir el poder adquisitiu de les famlies i per tant suposaria una desacceleraci del consum, levoluci alcista dels tipus dinters (que ja van ser revisats a lala el mes dabril), que frenaria tamb el consum i lactivitat econmica, lenduriment de la poltica monetria i lapreciaci de leuro i levoluci del sector de la construcci. Tanmateix, tamb hi ha certs elements que sn motiu doptimisme com sn el millor comportament del deute sobir i la millora de locupaci en el sector serveis que es podria veure afavorida per la redistribuci del turisme com a conseqncia de la inestabilitat dels pasos del nord dfrica. Tal i com sha esmentat, el comportament del nivell de preus planteja diverses incgnites en termes de si suposar un fre per a lesperada recuperaci de lactivitat econmica (pel seu impacte sobre el consum i sobre el saldo del sector exterior). Les ltimes dades disponibles mostren un repunt de la taxa interanual de lIPC que porta una tendncia creixent que supera el 3% aquests primers mesos del 2011 (lultima dada disponible, corresponent al mes de mar, s del 3,6%). Bona part daquest increment s conseqncia de lincrement dels tipus impositius de lIVA el passat mes de juliol i de levoluci dels preus del petroli, la qual s conseqncia en una part important pels conflictes al nord dfrica. Per tant, si b en el curt termini podria observar-se encara algun increment en la taxa dinflaci, sembla que posteriorment aquesta hauria de moderar-se.
Finalment, i pel que fa al comportament del sector pblic, cal destacar el bon comportament del mercat de deute pblic que en el cas espanyol mostra una major confiana en termes
La part de la reforma que actualment est en marxa s la relativa a la incentivaci dels contractes de foment de la
contractaci indefinida (que t per objectiu reduir la dualitat entre contractes fixes i temporals). Hi ha per altres aspectes de la reforma que encara no estan en funcionament, com sn la incorporaci del model austrac (que consisteix en lestabliment duna assegurana a crrec de la cotitzaci de les empreses que cobreix una part de la indemnitzaci per acomiadament), i altres reformes com la de la negociaci collectiva (per vincular levoluci del salaris a la productivitat) que encara estan pendents de tancar-se.
120
duns menors diferencials que la resta de pasos europeus perifrics. Una part important daquesta evoluci positiva de la prima de risc sobir est explicada pel bon comportament del dficit pblic espanyol en 2010 que va tancar-se al 9,2%, una dcima per sota del nivell previst en el pla dajustament fiscal. En aquest sentit cal destacar limportant ajust de despesa realitzat per les comunitats autnomes el 2010, malgrat aquest no fos suficient per compensar la caiguda dels ingressos que han estat llastrats per la debilitat de lactivitat econmica i per ajustar-se als objectius de dficit previstos. Lobjectiu per al 2011 s dun dficit del 6% del PIB per al conjunt de les Administracions pbliques (un 4,8% per a lAdministraci central, un 1,3% per a les comunitats autnomes, un 0,3% per a les corporacions locals i un supervit del 0,4% de la Seguretat Social). Aix doncs, lany 2011 representa un gran repte per a les comunitats autnomes que han de canviar la tendncia dels seus pressupostos ja que, en un entorn de feble creixement econmic com lactual en el qual no es preveu una important recuperaci dels ingressos, la pressi de la consolidaci fiscal haur de recaure en la banda de les despeses. Unes despeses que sn poc flexibles perqu es destinen principalment a la prestaci de serveis fonamentals com sn la sanitat, leducaci i els serveis socials, ms necessaris que mai en lactual context socioeconmic. En aquest context, Catalunya ha comenat lany 2011 amb un pressupost prorrogat com a conseqncia de la dissoluci del Parlament i la celebraci deleccions el 28 de novembre de 2010. Mitjanant el Decret 109/2011, d11 de gener es van establir els criteris per aplicar la prrroga dels pressupostos del 2010, criteris de carcter molt restrictiu per tal dassegurar que durant el perode de la mateixa no es vulneressin els objectius destabilitat pressupostria. Posteriorment, per mitj de lordre anual per la qual es dicten les normes delaboraci dels pressupostos, es van definir els criteris per elaborar els comptes del 2011: restaurar les finances de la Generalitat per tal de restablir lequilibri pressupostari garantir la seva sostenibilitat a llarg termini, duna banda, i impulsar el procs de reactivaci econmica per recuperar les taxes docupaci i mantenir els nivells de benestar social i econmics assolits pel nostre pas, de laltra. Finalment, tamb cal esmentar la presentaci del Pla econmic de reequilibri financer 2011-2013, amb el qual es manifesta el ferm comproms de la Generalitat amb el procs de consolidaci pressupostria i es planteja lobjectiu destabilitat en lhoritz daquests 3 anys (2,66% el 2011, 1,30% el 2012 i 1,10% el 2013). Els ingressos de la Generalitat van experimentar lany 2010 una caiguda sense precedents que els situ a nivells propers als de 4 anys enrere. Daltra banda, les actuals perspectives de creixement econmic per al 2011 segueixen comprometent de manera important les
121
bases fiscals de leconomia10. Aix, en absncia de mesures dincrement de la pressi fiscal, lesfor de lajust fiscal del 2011 ha de venir pel costat de la despesa. Per aix lelaboraci dels pressupostos per al 2011 han comportat una profunda i estricta revisi de la despesa pblica en el seu conjunt, incls en aquells mbits a priori ms sensibles, per tal de replantejar tant la seva magnitud com les opcions per millorar-ne leficincia i leficcia. El resultat daquesta revisi s una reducci de despesa del 10%, en relaci a la liquidada lany 201011, que suposa un primer pas en el procs de consolidaci fiscal que ha de culminar el 2013 i que ha de permetre garantir la sostenibilitat de les nostres finances pbliques per generar la confiana que els mercats necessiten per assegurar el finanament. Per minimitzar limpacte daquesta important reducci de la despesa pblica sobre lactivitat econmica, que al llarg dels darrers mesos mostra alguns signes de reactivaci, caldr que la iniciativa privada prengui el relleu i per aix els pressupostos preveuen una poltica activa de facilitaci del crdit mitjanant lInstitut Catal de Finances i el grup dempreses vinculades a lorganisme. Tal i com sesmentava, el procs de reactivaci de leconomia catalana ha mostrat darrerament signes positius, tot i que amb taxes de variaci del PIB oscillants (els darrers tres trimestres la taxa de variaci del PIB ha estat del 0,2% (el tercer trimestre de 2010), 0,4% (el quart trimestre) i 0,1% (el primer trimestre de 2011)). Es tracta doncs duna recuperaci que est resultant difcil i que es veu en gran part sustentada en la millora en el comportament de les exportacions i el sector turstic (que tenen el seu reflex per la banda de loferta en la recuperaci del sector industrial i del sector serveis) ja que la demanda interna mant encara el signe negatiu (es recupera el consum privat per cau el consum pblic per la necessitat dajust fiscal i continua sense recuperar-se la formaci bruta de capital). En lmbit del mercat laboral leconomia catalana continua patint de manera intensa els efectes de la crisi i, si b continua sense crear-se ocupaci, la caiguda del nombre docupats ha estat inferior lany 2010 (de l1,6% front al 8,7% del 2009). Les ltimes dades trimestrals mostren una frenada en la destrucci docupaci, malgrat que aix no hagi tingut una traducci en forma de reducci del nombre daturats com a conseqncia de lincrement de la poblaci activa (variaci de l1,4% el primer trimestre del 2011). La taxa datur se situa segons les ltimes dades disponibles (corresponents al primers trimestre de 2011) en el
10
Malgrat lany 2010 es va incrementar la pressi fiscal mitjanant la pujada dels tipus impositius de limpost sobre la renda de
les persones fsiques (Llei 24/2010 de 22 de juliol), limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats i limpost sobre determinats mitjans de transport (Decret llei 3/2010, de 29 de maig).
11
Despesa no financera en termes SEC a crrec de recursos generals.
122
19%, un punt percentual mes que el trimestre anterior. La xifra s especialment preocupant en el collectiu de menors de 25 anys que arriba al 43,6% i s la que ms augmenta (gaireb 4 punts percentuals).
Pel que fa al nivell de preus, el primer trimestre de 2011 es caracteritza per un augment que situa la taxa dinflaci en valors superiors al 3%. En concret, lincrement dels tipus impositius de lIVA el passat mes de juliol i en limpost del tabac han fet repuntar la inflaci que el mes de mar es situa en un 3,5%. Aix mateix, levoluci dels preus al consum est molt condicionada per la tendncia que han tingut darrerament els preus de lenergia (per lala del preu del petroli) i tamb pels increments dels preus en lalimentaci.
La inflaci subjacent, que exclou els components ms voltils dels preus continua amb la tendncia alcista encetada en la segona meitat de lany passat. Aix, tot i continuar en taxes relativament moderades en relaci amb la seva evoluci histrica, assoleix un increment interanual dun 1,7% el mes de mar,
Finalment, sembla que les perspectives en el sector financer apunten a una millora en laccs al crdit grcies a que en els darrers mesos sha relaxat la pressi sobre el deute espanyol. Una informaci ms detallada del marc econmic i financer en qu sinscriuen aquests pressupostos es pot trobar al volum de linforme econmic i financer que acompanya els pressupostos.
7.2.
Les prioritats estratgiques
Si b els anteriors pressupostos es van elaborar en un moment en el que la poltica fiscal es debatia entre els estmuls per al creixement i la necessitat de controlar la despesa, el context actual s ben diferent i la necessitat de dissenyar una poltica fiscal molt restrictiva sembla del tot ineludible. Per aix, els pressupostos per al 2011 comporten un exercici de profunda i estricta revisi de la despesa pblica en el seu conjunt, incls en aquells mbits a priori ms sensibles, per tal de replantejar tant la seva magnitud com les opcions per millorar-ne leficincia i leficcia. El resultat daquesta revisi s una reducci de despesa dun 10% respecte de la despesa liquidada (no financera, a crrec de recursos generals) el 2010, que suposa un primer pas en el procs de consolidaci fiscal que ha de culminar el 2013 i que
123
ha de permetre garantir la sostenibilitat de les nostres finances pbliques i generar la confiana que els mercats exigeixen per poder assegurar-nos el finanament. En aquest sentit, lany 2011 representa un gran repte ja que aquest esfor de consolidaci fiscal sha daplicar sobre unes despeses que, atesa la distribuci competencial de lEstat espanyol, sn poc flexibles perqu es destinen principalment a la prestaci de serveis fonamentals com sn la sanitat, leducaci i els serveis socials, ms necessaris que mai en un context socioeconmic com lactual. Per aix, lajust pressupostari no afecta de manera lineal la despesa pblica, sin que es protegeix de manera especial la despesa social per tal de preservar la prestaci dels serveis pblics fonamentals caracterstics del nostre model de benestar. Tanmateix, la magnitud de lajust necessari, que se situa en 2.680 milions deuros, no ha perms excloure de la revisi aquest tipus de despesa (que representa ms de la meitat dels pressupostos de la Generalitat) i per aix tamb sha hagut de reduir, si b la davallada est per sota del 10% del conjunt de la despesa i resulta molt inferior a la daltres poltiques de despesa. En un marc de restriccions com lactual, la prioritzaci en lassignaci dels recursos pressupostaris esdev ms important que mai i aquesta prioritzaci sha fet en connexi amb lexercici de planificaci estratgica que el Govern de la Generalitat ha materialitzat, en el seu mxim exponent, amb laprovaci dun nou Pla de Govern per al perode 2011-2014. El nou Pla ser la carta de navegaci que orientar lacci del Govern en els propers anys i sestructura entorn de vuit eixos: economia i sectors productius; ensenyament; salut; poltiques socials i famlia; seguretat; poltica territorial i sostenibilitat ambiental; administraci i, finalment, naci, llengua i cultura. En relaci amb el primer eix, economia i sectors productius, lobjectiu dels pressupostos per al 2011 s impulsar el procs de reactivaci econmica per recuperar les taxes docupaci i mantenir els nivells de benestar social i econmics assolits pel nostre pas. Daltra banda, el procs de consolidaci fiscal requereix tamb que es recuperin els nivells dactivitat de forma que repercuteixi en els ingressos de les administracions pbliques. En aquest sentit, cal destacar que al llarg del 2011 es destinaran ms de 484,5 milions deuros a les poltiques de foment de locupaci amb les quals es vol lluitar contra un dels grans problemes actuals del nostre pas, que s latur que ha generat la greu crisi econmica mundial iniciada lany 2008. Per aconseguir-ho les actuacions daquest mbit se centraran en la creaci docupaci, en millorar lestabilitat i la qualitat en el treball, aix com en seguir garantint la igualtat doportunitats daquells collectius amb especials dificultats. Tanmateix sha iniciat un procs de transformaci del Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) per tal dadaptar-lo a les
124
necessitats actuals i futures del mercat de treball, lobjectiu daquest procs s oferir un servei docupaci orientat a les persones i a les empreses per millorar el mercat de treball i la qualificaci de les persones i que ha de convertir al SOC en lagent de locupabilitat de Catalunya. Una altra estratgia daquests pressupostos per contribuir a la recuperaci econmica consisteix en facilitar laccs al crdit a les petites i mitjanes empreses amb activitat econmica a Catalunya, que ha estat una de les grans dificultats dels darrers mesos. En aquest sentit es destinaran ms de 2.200 milions deuros a obrir noves lnies de crdit i finanament per impulsar la inversi de les empreses catalanes immerses en processos de millora de la seva competitivitat (internacionalitzaci, innovaci, eficincia energtica o foment de locupaci i formaci del seu personal). Tamb saprovaran noves lnies de capitalitzaci empresarial per millorar lestructura financera de les empreses catalanes perqu puguin fer front als reptes de lactual conjuntura econmica i dur a terme projectes de creixement empresarial en sectors que siguin estratgics i aportin valor afegit i ocupaci a leconomia catalana. Finalment tamb simpulsar, amb 350 milions deuros, el sistema davals pblics per a petites i mitjanes empreses. Es tracta, en definitiva, dintentar minimitzar limpacte de la important reducci de la despesa pblica sobre lactivitat econmica, tot facilitant que la iniciativa privada en prengui el relleu. En la lnia de facilitar les condicions perqu aix sigui possible, altres iniciatives previstes en els pressupostos per al 2011 consisteixen en implantar la finestreta nica empresarial, amb la qual es volen simplificar i agilitar els trmits administratius a les empreses, facilitar la internacionalitzaci i exportaci, aix com fomentar lesperit emprenedor.
Les darreres estadstiques disponibles mostren un bon comportament del sector industrial que cal aprofitar i seguir potenciant com una altra via per recuperar el creixement econmic. Per aix en els pressupostos per al 2011 es destinen 152,7 milions deuros aquesta finalitat i tamb a completar la transici cap al nou model definit a la Llei 12/2008 de 31 de juliol de Seguretat Industrial.
Aix mateix, per generar les condicions favorables per avanar en la reestructuraci del model econmic i garantir el futur del teixit productiu, cal seguir enfortint el nostre sistema dR+D+i i facilitar la innovaci i la transferncia de coneixement i tecnologia al sector empresarial, que permeti la generaci de ms valor afegit. Per aix els pressupostos del 2011 destinen 459,3 milions deuros a la poltica de recerca, desenvolupament i innovaci. Daltra banda per consolidar els fonaments per al desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya i les e-infraestructures, aix com per al manteniment duns mitjans de comunicaci
125
pblics de qualitat i el suport als privats, sha dotat amb 683,9 milions deuros la poltica de despesa Societat de la informaci i coneixement i telecomunicacions.
El segon eix del Pla de Govern 2011-2014 i la segona gran poltica de despesa dels pressupostos per al 2011 (quant al volum total de recursos assignats) es situa en lmbit de lensenyament. En concret aquesta poltica de despesa sha dotat amb 5.836,1 milions deuros i representa un 17,2% dels pressupostos consolidats del sector pblic de la Generalitat. Els objectius prioritaris en lmbit de leducaci obligatria sn aconseguir un model educatiu dinters pblic, reduir el fracs escolar en cada una de les fases del sistema educatiu i fer de cada centre un centre de qualitat. Per aquest motiu, a ms del quantis conjunt de recursos destinats directament a la prestaci del servei densenyament, en aquests pressupostos shan dotat 130,8 milions deuros a facilitar lescolaritzaci dels alumnes i afavorir la conciliaci laboral i familiar, 31,4 milions deuros a beques i ajuts a lestudi i 4,5 milions deuros a impulsar les activitats formatives del professorat. Una altra de les prioritats en aquest mbit, s desenvolupar un model integrat de formaci professional (amb una oferta formativa adequada a la demanda) que faciliti la qualificaci i locupaci i que incorpori lempresa en la seva planificaci i execuci. Finalment, en lmbit de leducaci universitria (amb 926,2 milions deuros pressupostats), les lnies prioritries dels pressupostos del 2011 sn: proposar un nou model de governana a les universitats que garanteixi una adequada distribuci de responsabilitats entre els diferents rgans de govern per millorar el procs de presa de decisions i aix tamb el funcionament de les universitats, revisar el model de finanament de les universitats pbliques per donar un major pes dels recursos condicionats a resultats, adequar lestructura acadmica universitria per afrontar els reptes de la docncia, la recerca i la transferncia de coneixement i revisar loferta universitria amb la finalitat de millorar la qualitat, la visibilitat i la preparaci personal dels estudiants. El tercer eix del nou Pla de Govern fa referncia a la poltica de la Generalitat en lmbit de la salut que s la que concentra un major volum de recursos pressupostats, en concret, 9.509,1 milions deuros. Tot i disminuir la seva dotaci pressupostria en relaci al 2010, aquesta poltica augmenta el seu pes sobre el total de la despesa en gaireb un punt percentual (del 26,8% al 27,7%). Com no podia ser daltra manera, atesa la importncia quantitativa daquesta despesa, el sector sanitari sha hagut de fer tamb corresponsable del procs dajust pressupostari i per disposar duna guia per gestionar el canvi sha aprovat un Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari pblic que ha de permetre garantir la sostenibilitat financera del nostre model sanitari, tot preservant la qualitat de les prestacions i serveis. El pla inclou un seguit dactuacions dimpacte immediat per adequar la
126
despesa als recursos disponibles en el 2011, per tamb es treballa en la definici dactuacions a implantar en el perode 2011-2014 per garantir la sostenibilitat del sistema en aquest horitz de mitj termini. En aquest context, lobjectiu del Departament de Salut i del conjunt dentitats que en depenen s garantir que es pugui aconseguir una millora significativa en lestat de salut i la qualitat de vida de la poblaci, a travs dun sistema de salut que es defineix al voltant del principis de qualitat, equitat, eficincia, transversalitat (entre sectors i departaments de la Generalitat), integraci (a nivell territorial), participaci (i implicaci), transparncia, subsidiarietat (entre administracions), substitubilitat (de recursos) i sostenibilitat financera. En lmbit del quart eix del Pla de Govern, relatiu a les poltiques socials i de suport a les famlies, els pressupostos per al 2011 hi destinaran prop de 2.200 milions deuros. Amb aquest volum de recursos els serveis socials i de suport a les famlies esdevenen la quarta poltica de despesa quant a volum de recursos assignats, per darrera noms dels mbit de la salut, lensenyament i els transports12. Malgrat lajust (del 5,8%) que tamb sha daplicar a aquest conjunt de despeses, hi ha determinats mbits, com sn latenci a la dependncia, en els quals el volum de recursos assignats s superior al del 2010, en aquest cas en ms de 100 milions deuros. Una altra situaci en la que el volum de recursos assignats ha estat considerablement superior a lany anterior s la de la renda mnima dinserci, a la qual shi assignen 30 milions deuros addicionals, destinats a prestar el suport que necessiten aquelles persones per atendre les necessitats bsiques per viure i per afavorir la seva reinserci laboral. Laltra cara de la moneda, per garantir aquests recursos addicionals, s lesfor dajust que sha de fer en altres mbits com les poltiques de suport a lesport, els serveis a la comunitat o el suport a les confessions religioses que ha hagut de ser superior al de la mitjana. Daltra banda, leix cinqu eix del Pla de Govern, garantir la seguretat, resulta clau perqu com a societat puguem gaudir dun nivell ms alt de benestar. En aquest sentit, els pressupostos de la Generalitat per al 2011 destinen 1.179,5 milions deuros a la poltica la seguretat, amb els quals es pretn mantenir un alt nivell de seguretat per a les persones, proveir els serveis de protecci civil, gestionar les emergncies i es continuar reduint la sinistralitat a les carreteres catalanes.
12
En aquesta ordenaci no sest considerant la poltica de suport financer als ens locals, ats que els recursos assignats
provenen majoritriament de la participaci en els ingressos de lEstat.
127
Leix nmero sis del Pla de Govern recull aquella despesa que t com a finalitat ltima aconseguir un model de pas sostenible ambientalment i equilibrat territorialment. En aquest sentit cal destacar el volum de recursos destinats a poltiques de transport que superen els 2.200 milions deuros amb els quals es continuar garantint el suport al transport pblic de viatgers i savanar en la lnia de disposar dunes infraestructures de transport que permetin millorar la connectivitat del territori. Cal destacar tamb el volum de recursos (512,2 milions deuros) destinats a gestionar un b de primera necessitat com laigua, que ha esdevingut un recurs escs i frgil i que per tant cal distribuir, tractar i gestionar amb eficincia per garantir labastament a tot el pas. Daltra banda, malgrat les dificultats de lactual context econmic, els pressupostos per al 2011 continuen apostant per la sostenibilitat ambiental i la protecci i valoritzaci dels espais naturals i la biodiversitat, amb ms de 230 milions deuros destinats a aquesta finalitat. Leix 7 del nou Pla de Govern inclou un conjunt divers de despeses destinades a construir una Administraci gil i sostenible al servei del ciutad i dels objectius de desenvolupament del pas. En els pressupostos per al 2011 aquestes despeses han rebut un tractament diferenciat. Aix, en lmbit de la justcia es destinen 865,9 milions deuros a adequar i consolidar el model penitenciari catal, orientat a la reinserci social, i a desenvolupar el nou model doficina judicial amb el qual es vol millorar leficincia de la resposta judicial i reduirne els terminis. Aix mateix, tamb es vol impulsar la mediaci en lmbit del dret privat com a mitj de resoluci extrajudicial de conflictes i de millora de les relacions socials. Daltra banda, en relaci al conjunt de lAdministraci de la Generalitat, lobjectiu s avanar en la consecuci duna administraci efica i gil que simplifiqui els trmits i la burocrcia associada a les relacions de la societat amb aquesta, posant especial mfasi en facilitar lactivitat econmica. Un dels elements fonamentals per aconseguir aquest pas endavant que ha de fer lAdministraci catalana s disposar duna funci pblica professionalitzada i eficient. Per aconseguir aquests objectius es destinen 1.625,4 milions deuros a la poltica Administraci i serveis generals, que ha estat objecte dun important ajust amb lobjectiu de contribuir a lobjectiu de reducci del dficit. Finalment, dins daquest mateix eix del Pla de Govern, cal destacar que en els pressupostos de la Generalitat per al 2011 es destinen 2.911,7 milions deuros a garantir el suport financer dels ens locals.
Finalment, amb el vuit eix del Pla, el nou Govern vol posar de manifest el seu comproms amb la cultura, la llengua i lautogovern que cal per garantir el ple desenvolupament econmic i social de Catalunya. En aquests mbits, malgrat els esforos que cal fer enguany per reduir el dficit, es continuen destinant ms de 500 milions deuros dels pressupostos per al 2011.
128
Es tracta, en definitiva, duns pressupostos amb els quals sha hagut de fer un dur exercici de contenci i prioritzaci de la despesa, amb un objectiu clar que s disposar dunes finances pbliques sanejades que ens permetin recuperar una taxa de creixement econmic a partir de la qual es generi ocupaci i es redueixi latur, per aix preservar el nostre estat del benestar i donar compliment als requeriments que planteja la Uni europea en matria destabilitat pressupostria. De la mateixa manera que s clar lobjectiu, tamb ho s el ferm comproms que assumeix la Generalitat de Catalunya en aquest sentit. Un comproms que t la seva traducci en els principis inspiradors daquests pressupostos: austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat en lobjectiu destabilitat pressupostria.
129
8.
ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011
131
1emria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 8. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011
8.1.
Els pressupostos consolidats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya
Els pressupostos consolidats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya estan integrats pels de totes les entitats incloses dins del seu mbit institucional. Es consoliden, per tant, els pressupostos del subsector Generalitat (rgans Superiors i altres rgans, departaments i Fons no departamentals), del Servei Catal de la Salut, lInstitut Catal de la Salut i lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials, de les entitats autnomes administratives, de les entitats autnomes comercials i financeres, de les entitats de dret pblic, i tamb els pressupostos de les societats mercantils, dels consorcis i de les fundacions participats majoritriament per la Generalitat en els termes exposats en el punt 3 de la primera part daquesta memria. Respecte dels pressupostos consolidats per al 2010 cal tenir present limpacte de lampliaci de lmbit institucional referit al sector pblic, amb un augment net de 16 entitats. Com sempre, per tal defectuar la consolidaci dels pressupostos de totes les entitats, shan eliminat les transferncies internes i altres fluxos de recursos que es produeixen entre les entitats. Tamb en aquest apartat sanalitza lapellaci a lendeutament com a instrument de finanament dels pressupostos i els canvis en les dotacions de personal del conjunt del sector pblic de la Generalitat.
8.1.1. Els ingressos i les despeses consolidades

El pressupost consolidat del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per a lexercici 2011, una vegada eliminades les transferncies internes, ascendeix a 39.354 milions deuros, aquest import suposa una reducci de 345,3 milions deuros respecte dels pressupostos del 2010 i en termes relatius una minoraci del 0,9%. Tanmateix, ambds pressupostos no sn homogenis en termes de lmbit institucional. Aix doncs, tenint en compte el mateix permetre de consolidaci que ens els pressupostos del 2010, la variaci s de -812,7 milions deuros (-2% de variaci relativa).
133
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 8. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011
Els ingressos
El total dingressos previstos consolidats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per al 2011 assoleixen un import global de 39.354 milions deuros. La major part daquest import correspon a operacions corrents, amb un total de 24.758,1 milions deuros, xifra que representa un 62,9% del total dels ingressos. En aquest sentit cal destacar el pes, prcticament equivalent, dels impostos indirectes (21,8%) i el dels directes (21,2%) i en menor mesura el pes del captol de transferncies corrents (11,3%).
Pel que fa a les operacions corrents destaca, respecte dels pressupostos del 2010, el canvi en lestructura dels ingressos en favor dels ingressos tributaris. Aix, mentre en els pressupostos del 2010 les transferncies corrents representaven el 23,5% del total doperacions corrents, ara passen a representar l11,3% i per contra els ingressos impositius passen de representar el 32% al 43% dels ingressos corrents. Aquesta modificaci en la composici dels ingressos respon a qu els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011, sn els primers en qu es recull plenament el canvi de model de finanament, que implica un canvi en lestructura del pressupost dingressos com a conseqncia de laugment en els percentatges de cessi tributria, i comporta, parallelament, una prdua en el pes de les transferncies corrents, com a conseqncia de la reducci dels ingressos dels diversos fons en qu es materialitza el nou model de finanament i de qu en els pressupostos per a 2010 hi figurava una transferncia molt important en concepte de bestreta a compte del nou model de finanament. Daltra banda, en conjunt els ingressos corrents disminueixen, respecte dels pressupostos del 2010 un 4,5%, fet que sexplica per levoluci negativa dels tributs cedits totalment que cauen gaireb un 30% respecte el pressupost aprovat per a lany 2010, i en un 16% respecte als drets liquidats de lany 2010. De fet els 1.154 milions deuros de reducci prevista pels ingressos corrents, 1.075 milions deuros sexpliquen per levoluci dels tributs cedits totalment.
134
Quadre 8.1.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 6.387,5 6.322,9 2.941,3 10.049,3 211,1 25.912,1 694,6 1.155,8 1.850,4 27.762,5 504,6 11.432,1 11.936,8 39.699,3 Pressupost 2011 8.358,5 8.567,4 3.099,0 4.431,6 301,6 24.758,1 436,5 988,5 1.425,0 26.183,1 1.019,3 12.151,6 13.170,9 39.354,0 Variaci 2011/2010 Import % 1.971,1 2.244,4 157,7 -5.617,7 90,6 -1.153,9 -258,2 -167,3 -425,4 -1.579,4 514,6 719,5 1.234,1 -345,3 30,9 35,5 5,4 -55,9 42,9 -4,5 -37,2 -14,5 -23,0 -5,7 102,0 6,3 10,3 -0,9
1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos 4. Transferncies corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienaci d'inversions reals 7. Transferncies de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variaci d'actius financers 9. Variaci de passius financers Total ingressos financers Total
Les operacions de capital ascendeixen a 1.425 milions deuros, el que representa respecte dels pressupostos del 2010 una reducci en 425,5 milions deuros (un 23% menys en termes relatius). La caiguda dels ingressos de capital s conseqncia de la caiguda dels ingressos procedents de lalienaci de les inversions reals (258,2 milions deuros menys) i de les transferncies de capital (167,3 milions deuros menys). La caiguda de la previsi dingressos procedents de lalienaci dinversions reals sexplica en part perqu en els pressupostos de lany 2010 sincloen un elevat volum dingressos procedents de la venda, per part dIFERCAT, destacions ferroviries per a la construcci de la Lnia 9. Daltra banda, aquest any shan redut les previsions de recursos procedents de la Uni Europea a travs del Fons de cohesi al voltant duns 100 milions deuros, fet que explica la major part de la reducci de la previsi dingressos procedents de les transferncies de capital. Finalment shan previst uns ingressos financers de 13.170,9 milions deuros, xifra que suposa un increment del 10,3% respecte dels pressupostos del 2010, i dels quals 12.152 milions deuros corresponen a passius financers. Si b, amb un pes menor dins dels ingressos financers, els actius financers multipliquen per dos els previstos per al 2010 com a conseqncia de lincrement dingressos en concepte de reintegrament de prstecs i bestretes i de la venda dactius financers.
A la segent taula es detallen els ingressos per captols econmics i subsectors, que posen en evidncia la diferent estructura dingressos entre subsectors. Els ingressos per venda de bns i prestaci de serveis i altres ingressos representen ms del 50% dels ingressos en els subsectors consorcis i fundacions, i ms del 15% en els ingressos dels subsectors entitats
135
autnomes comercials i financeres, entitats de dret pblic i societats mercantils. Daltra banda les transferncies corrents sn la principal font dingressos de les entitats dels subsectors Catsalut, ICS i ICASS (96,5% del total dels seus ingressos). Finalment tamb destaca la importncia dels ingressos per variaci de passius i actius financers ( en particular per aportacions de capital o al fons patrimonial) per als subsectors entitats autnomes comercials i financeres, entitats de dret pblic i societats mercantils.
136
Quadre 8.1.1.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS PER SUBSECTORS Milions
Captols Generalitat CatSalut, ICS Ent. autnomes Ent. autnomes Entitats dret i ICASS administratives comerc. i fin. pblic Consorcis Fundacions Societats mercantils Total sense consolidar
Ingressos consolidables
Total consolidat
8.358,5 8.567,4 465,4 3.890,1 9,9 21.291,2 200,0 813,5 1.013,5 22.304,7 210,1 10.115,3 10.325,3 32.630,0
181,5 12.961,0 0,5 13.142,9 222,8 222,8 13.365,8 69,9 69,9 13.435,7
117,1 639,1 0,3 756,5 23,6 23,6 780,1 0,2 5,0 5,2 785,3
23,8 6,6 8,4 38,8 8,6 8,6 47,4 36,0 47,8 83,8 131,2
1.372,6 586,7 216,7 2.176,0 158,1 239,1 397,1 2.573,2 1.238,8 1.655,0 2.893,9 5.467,0
679,8 37,8 148,3 865,9 662,1 1,3 663,4 1.529,3 478,3 337,4 815,7 2.345,0
2.123,1 905,4 13,6 3.042,1 49,4 63,0 112,4 3.154,5 60,5 8,9 69,3 3.223,8
393,2 262,4 13,4 669,0 0,0 27,1 27,2 696,2 0,4 2,2 2,6 698,9
8.358,5 8.567,4 5.356,5 19.289,1 411,0 41.982,5 1.069,7 1.399,0 2.468,6 44.451,1 2.094,2 12.171,6 14.265,8 58.716,9
2.257,5 14.857,5 109,4 17.224,4 633,2 410,4 1.043,6 18.268,0 1.074,9 20,0 1.094,9 19.362,9
8.358,5 8.567,4 3.099,0 4.431,6 301,6 24.758,1 436,5 988,5 1.425,0 26.183,1 1.019,3 12.151,6 13.170,9 39.354,0
137
Les despeses
Les despeses consolidades del sector pblic de la Generalitat previstes per al 2011 sn de 39.354 milions deuros, el que representa una reducci en 345,3 milions deuros respecte dels pressupostos del 2010 (un -0,9% en termes relatius).
Pel que fa a la distribuci de la despesa, el major pes el tenen les despeses corrents, les quals, amb un import de 29.098,3 milions deuros representen el 73,9% del pressupost, seguides de les despeses financeres que amb 7.286,1 milions deuros passen de representar el 11,4% dels pressupostos del 2010 a representar el 18,5% en els pressupostos actuals i finalment, les despeses de capital amb 2.969,6 milions deuros representen el 7,5% del pressupost.
Quadre 8.1.1.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 10.144,0 8.516,2 1.439,4 9.799,5 150,0 30.049,2 4.163,6 965,2 5.128,8 35.178,0 1.740,6 2.780,6 4.521,2 39.699,3 Pressupost 2011 9.649,7 8.322,7 1.869,6 9.217,3 39,0 29.098,3 2.229,0 740,6 2.969,6 32.067,9 1.861,6 5.424,6 7.286,1 39.354,0 Variaci SP 2011/2010 Import % -494,4 -193,5 430,3 -582,3 -111,0 -950,9 -1.934,7 -224,6 -2.159,2 -3.110,1 121,0 2.643,9 2.764,9 -345,3 -4,9 -2,3 29,9 -5,9 -74,0 -3,2 -46,5 -23,3 -42,1 -8,8 6,9 95,1 61,2 -0,9
1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de bns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferncies corrents 5. Fons de Contingncia Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferncies de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variaci d'actius financers 9. Variaci de passius financers Total despeses financeres Total
Pel que fa a les variacions respecte dels pressupostos del 2010, destaca en primer lloc lincrement de les despeses financeres (61,2%), principalment a conseqncia de les despeses de variaci de passius financers que augmenten en 2.644 milions deuros i que sexpliquen per laugment de lamortitzaci del deute. Aquest augment est vinculat al calendari de cancellaci del deute i laugment respon en gran part al breu termini de les emissions de bons adreades al pblic en general. Tamb destaca la variaci del captol de despeses financeres, que augmenta en 430,3 milions deuros a conseqncia del pagament dels interessos del deute. Aix doncs, les despeses derivades de lendeutament, ja siguin per al pagament dels interessos o per al retorn del deute, augmenten en 3.074,3 milions deuros fins assolir els 7.294,2 milions deuros i representen aproximadament el 19% de la despesa
138
consolidada dels pressupostos del sector pblic. La resta de despesa disponible per a desenvolupar les diverses poltiques sectorials disminueixen en un 9,6%, posant de manifest el destacat ajust en les despeses que incorporen els pressupostos per al 2011. Aix, una part important de lajust recau en les inversions reals, que es redueixen en 1.934,7 milions deuros i un 46,5% en termes relatius. Cal assenyalar, no obstant, que durant el perode 2005-2010 les inversions havien mantingut un creixement molt elevat, quasi shavien duplicat (ms i tot si es tenen en compte aquelles inversions amb finanaments especfics), de manera que el volum dinversi encara s prou significatiu. Per tamb les despeses corrents pateixen un ajust important ja que, sense tenir en compte els interessos del deute (que com sha indicat augmenten considerablement) disminueixen en 1.381,2 milions deuros, s a dir un 4,8%. En volum, les reduccions ms notables se centren en les despeses de personal, que es redueixen en un 4,9% (tot i que la reducci en termes homogenis quant al permetre de les entitats incloses en el sector pblic encara resulta superior, 6,9%), i les transferncies corrents, que baixen un 5,9%. Pel que fa a lestructura per captols de despesa, les despeses de personal, juntament amb les transferncies corrents i les despeses corrents de bns i serveis sn les que tenen ms rellevncia quant a volum, amb un import de 9.649,7 milions deuros, (9.217,3 milions deuros i 8.322,7 milions deuros, respectivament), si b, com ja sha comentat anteriorment han redut la seva dotaci aix com el seu pes respecte dels pressupostos del 2010.
Finalment al quadre 8.1.1.4 segent es detallen les despeses per captols econmics i subsectors, mostrant-se les diferncies en lestructura de despesa de cada subsector, dacord amb les funcions que hi tenen atribudes. En particular cal destacar el pes de les inversions reals de les societats mercantils (47,2%). En els subsectors Generalitat, entitats autnomes administratives i, en menor mesura el subsector Catsalut, ICS i ICASS, destaca el pes preponderant de la despesa en transferncies corrents (entorn del 55% en els dos primers casos i del 38%, en el darrer). En el cas de les entitats autnomes, comercials i financeres sobserva un pes important de les despeses de variaci dactius financers (concessi de prstecs i aportacions de capital), 51,1%, i dun 33,1% en les entitats de dret pblic. Per un major detall de les despeses per subsectors, vegeu el punt 9.1 relatiu als pressupostos per subsectors de la present memria explicativa
139
Quadre 8.1.1.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS Milions
Captols CatSalut, ICS i Ent. autnomes Ent. autnomes ICASS administratives comerc. i fin. Consorcis Fundacions 1.997,3 5.978,6 5.167,0 13.142,9 164,1 58,8 222,8 13.365,8 69,9 69,9 13.435,7 156,9 141,4 0,0 445,0 743,3 24,6 12,1 36,8 780,1 5,2 5,2 785,3 10,4 11,7 4,5 10,1 36,6 2,3 2,3 39,0 67,1 25,2 92,3 131,2 589,6 989,3 231,2 198,0 2.008,1 793,0 109,5 902,5 2.910,7 1.807,1 749,2 2.556,3 5.467,0 287,8 655,5 114,4 0,5 1.058,2 1.106,1 1.106,1 2.164,3 82,3 98,5 180,7 2.345,0 1.108,8 1.286,3 28,0 593,4 3.016,6 97,4 56,5 153,9 3.170,5 7,0 46,3 53,3 3.223,8 339,6 292,2 13,8 14,7 660,3 25,9 0,0 26,0 686,2 0,0 12,6 12,6 698,9 9.649,7 10.691,6 1.869,7 24.075,4 39,0 46.325,4 2.861,6 1.151,5 4.013,1 50.338,5 2.953,7 5.424,7 8.378,4 58.716,9 Entitats dret pblic Societats mercantils Total sense consolidar
Generalitat
Despeses consolidables 2.368,8 0,1 14.858,1 17.227,1 632,6 410,9 1.043,5 18.270,6 1.092,2 0,2 1.092,3 19.362,9
Total consolidat 9.649,7 8.322,7 1.869,6 9.217,3 39,0 29.098,3 2.229,0 740,6 2.969,6 32.067,9 1.861,6 5.424,6 7.286,1 39.354,0
5.159,2 1.336,6 1.477,9 17.646,6 39,0 25.659,3 648,1 914,6 1.562,7 27.222,0 915,2 4.492,9 5.408,1 32.630,0
140
El finanament per mitj de lendeutament Les necessitats dendeutament de la Generalitat de Catalunya i de les entitats que integren el seu sector pblic previstes en els pressupostos sn la conseqncia de tres factors diferents:
El resultat de les operacions no financeres, s a dir, la diferncia entre els ingressos
de captols 1 a 7 i les despeses de captols 1 a 7. Aquesta magnitud posa de manifest la capacitat o necessitat dautofinanament del conjunt del sector pblic de la Generalitat. La variaci neta dactius financers, s a dir, la diferncia entre el captol 8 dingressos Les amortitzacions de deute i prstecs previstes per a lexercici dacord amb el
i el captol 8 de despeses. Recull els moviments dels actius de carcter financer. calendari de venciment del deute de la Generalitat i de la resta dentitats. Aix, els pressupostos per a lany 2011 preveuen uns ingressos procedents de lendeutament de 12.151,6 milions deuros, el que representa un increment de 719,5 milions deuros en termes absoluts i un 6,3% en percentuals.
Aquests ingressos es destinen a finanar els tres blocs esmentats:
En primer lloc, la necessitat de finanament per al conjunt del sector pblic en termes
pressupostaris s de 5.884,8 milions deuros, el que representa una reducci de 1.530,8 milions deuros respecte lany 2010, com a conseqncia de la poltica dausteritat i dajust de la despesa. El fet En segon lloc, la variaci neta dactius financers per a lany 2011 s de -842,3 milions En tercer lloc, les amortitzacions de deute i prstecs previstes per a lany 2011 sn que quasi shagin doblat les amortitzacions dendeutament correspon, deuros, el que representa una reducci de 393,7 milions deuros. de 5.424,6 milions deuros, amb un increment de 2.643,9 milions deuros respecte el 2010.
fonamentalment, a canvis en el calendari de venciment de les amortitzacions del deute de la Generalitat, sobretot arran de les recents emissions efectuades entre el gran pblic de bons que han estat emesos a un termini molt breu.
141
Quadre 8.1.1.5 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC FINANAMENT DELS PRESSUPOSTOS PER MITJ DE L'ENDEUTAMENT Milions Concepte Pressupost 2010 7.415,5 1.236,0 2.780,6 11.432,1 8.651,5 Pressupost 2011 5.884,8 842,3 5.424,6 12.151,6 6.727,0 Variaci 2011/2010 Import % -1.530,8 -393,7 2.643,9 719,5 -1.924,5 -20,6 -31,9 95,1 6,3 -22,2
Dficit no financer Variaci neta d'actius financers Amortitzaci deute Total endeutament brut Variaci neta endeutament
Dacord amb aquestes previsions, lendeutament net del conjunt del sector pblic de la Generalitat es situaria el 2011 en 6.727 milions deuros, amb una significativa reducci, del 22,2%, en relaci al 2010.
8.1.2. La despesa i les dotacions de personal del sector pblic de la Generalitat

Les despeses de personal del sector pblic de la Generalitat sn de 9.649,7 milions deuros, amb una disminuci respecte al pressupost per al 2010 de 494,4 milions d'euros, el que suposa una reducci relativa del 4,9%. Tanmateix, aquestes xifres shan de matisar donada lampliaci de lmbit institucional en els pressupostos per al 2010. Aix, la variaci de les despeses de personal calculada amb un permetre de consolidaci homogeni entre els dos exercicis un cop excloses les entitats que shan donat dalta en el sector pblic de la Generalitat en els pressupostos per al 2011- la davallada resulta ms intensa i arriba als 702,4 milions deuros i en termes relatius es redueix en un 6,9%.
La reducci de la despesa prevista en aquest captol recull la consolidaci de la reducci de les retribucions que es va adoptar en virtut del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenci de la despesa i en matria fiscal per a la reducci del dficit pblic que fixava una davallada general del 5% de les retribucions per al perode d1 de juny a 31 de desembre de 2010 i que, en lexercici 2011, abasta tot lexercici. Daltra banda, aquesta reducci afecta tamb al President, els consellers i els alts crrecs de la Generalitat en taxes superiors que van del 15% al 8%. Aquestes reduccions tamb es consoliden en lexercici 2011. Daltra banda, lesmentat decret determinava el procediment per a laplicaci daquestes davallades al conjunt del sector pblic. En conseqncia, aquesta s la ra de la davallada de les despeses de personal.
142
Laltra variable que afecta a limport de les despeses de personal s el nombre de dotacions. En aquest sentit, el sector pblic de la Generalitat definit tal i com sinclou en els pressupostos per al 2011 preveu, com es mostra en el quadre 8.1.2.1, un increment efectiu de 4.691 dotacions, la qual cosa equival a un augment del 2,1% respecte el 2010. Aix no obstant, si shomogenetza el permetre del 2010 incorporant-hi les ampliacions i incorporacions efectuades abans de l1 de gener de 2011-, en lloc de lesmentat increment es preveu una reducci de 871 dotacions, que en termes relatius s una davallada del 0,4%.
Quadre 8.1.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS Subsectors Dotacions pressupost inicial 2010 Dotacions pressupost inicial 2011 Variaci 2011 / 2010 Dotacions %
Generalitat 131.679 Catsalut, ICS i ICASS 44.973 Entitats autnomes administratives 4.141 Entitats autnomes comercials o financeres 256 Entitats de dret pblic 12.302 Societats Mercantils 5.785 Consorcis 20.743 Fundacions 6.443 Total 226.322 (*) S'entn per "dotacions" de personal les places pressupostades.
132.447 44.479 4.018 230 12.548 5.342 24.399 7.550 231.013
768 -494 -123 -26 246 -443 3.656 1.107 4.691
0,6 -1,1 -3,0 -10,2 2,0 -7,7 17,6 17,2 2,1
En el quadre 8.1.2.2 sindica el detall de lhomogenetzaci amb les dotacions del 2010. Com es pot observar el principal ajust a efectuar per homogenetzar les dotacions de personal entre els exercicis 2010 i 2011 s la incorporaci en els pressupostos del present exercici del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona en assumir la Generalitat el control de lantic Institut Municipal dAssistncia Sanitria que abans corresponia a lAjuntament de Barcelona. A banda de les incorporacions que shi assenyalen destaca tamb el trasps de la inspecci de treball per part de lAdministraci General de lEstat (AGE).
143
Quadre 8.1.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC VARIACI DE DOTACIONS (*) DE PERSONAL EN TERMES HOMOGENIS dotacions 226.322 578 249 3.374 533 214 180 135 299 231.884 231.013 -871
Dotacions 2010 Ajustos per homogenetzaci Ampliaci docents (setembre 2010) Trasps inspecci de treball Incorporaci Consorci Mar Parc Incorporaci F. U. Vall dHebron Incorporaci Fundaci IMIM Incorporaci Hospital Pallars a GSS Incorporaci Consorci Gesti Corporaci Sanitria Altres incorporacions d'entitats Total homogeni Dotacions 2011 Variaci en termes homogenis
Al segent quadre es dna el detall del personal de la Generalitat per comarques i subsectors. Es pot apreciar que el personal de la Generalitat es concentra tamb en les comarques amb ms poblaci, destacant el Barcelons (38,1%), el Valls Occidental (9,4%) i el Baix Llobregat (8,3%).
144
Quadre 8.1.2.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COMARQUES I SUBSECTORS
Comarques
Generalitat
CatSalut, ICS i ICASS Consorcis Fundacions
Ent. autnomes Ent. autnomes administratives comerc. i fin.
Entitats dret pblic
Societats mercantils
145
L'Alt Camp 786 113 L'Alt Empord 3.015 249 L'Alt Peneds 1.553 224 L'Alt Urgell 623 62 L'Alta Ribagora 153 45 L'Anoia 1.688 288 El Bages 3.378 626 El Baix Camp 3.061 517 El Baix Ebre 1.900 1.051 El Baix Empord 1.971 108 El Baix Llobregat 12.492 2.810 El Baix Peneds 1.633 12 El Barcelons 36.143 20.871 El Bergued 669 145 La Cerdanya 309 10 La Conca de Barber 413 186 El Garraf 1.915 341 Les Garrigues 338 63 La Garrotxa 927 130 El Girons 4.772 2.508 El Maresme 5.137 997 El Montsi 1.226 151 La Noguera 794 109 Osona 2.152 416 El Pallars Juss 379 73 El Pallars Sobir 265 37 El Pla d'Urgell 561 70 El Pla de l'Estany 536 55 El Priorat 272 44 La Ribera d'Ebre 504 120 El Ripolls 453 63 La Segarra 523 41 El Segri 5.184 2.163 La Selva 2.583 226 El Solsons 304 12 El Tarragons 5.442 2.176 La Terra Alta 310 41 L'Urgell 676 108 Era Val d'Aran 328 El Valls Occidental 13.440 1.881 El Valls Oriental 7.161 993 No territorialitzable 6.478 4.344 Total 132.447 44.479 (*) S'entn per "dotacions" de personal les places pressupostades.
12 46 72 7 16 81 33 61 25 271 14 2.077 12 1 2 20 3 15 210 54 13 11 42 14 2 7 9 3 8 9 10 270 31 4 168 1 9 3 188 157 27 4.018
28 185 2 7 2 6 230
23 8 70 42 39 93 1.111 6 6.566 8 96 9 14 4 1.745 132 35 11 188 5 130 1.214 2 7 627 99 191 73 12.548
1 15 155 6 27 1 5 42 21 5 1.871 12 1.719 28 45 17 7 13 15 52 13 30 3 6 28 1 11 11 6 86 9 52 17 36 3 576 82 315 5.342
2 32 417 1 1 877 13 54 9 20 150 6 14.105 3 2 1 15 1 12 165 1.546 1 9 1.151 1 2 5 3 1 2 1 3 48 23 1 73 2 4 5.300 159 178 24.399
1 6 51 4 343 6.334 1 123 23 78 280 269 3 34 7.550
Dotacions pressupost inicial 2011 914 3.380 2.422 707 226 2.870 4.179 3.800 3.085 2.222 19.076 1.683 88.000 865 464 628 2.312 418 1.103 9.577 7.902 1.456 923 3.775 661 334 644 603 336 645 662 577 9.050 2.874 328 8.820 371 833 334 21.753 8.746 11.455 231.013
8.1.3 Les poltiques de despesa

Les poltiques de despesa sn un element clau per a lassignaci dels recursos pblics, tant en el procs delaboraci dels pressupostos com en el de planificaci estratgica. Aix mateix, lanlisi del pressupost del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per poltiques de despesa ofereix una visi dels objectius i prioritats que orienten els pressupostos, aix com de les actuacions previstes per assolir aquests objectius, en el marc dels diferents programes pressupostaris.
Quadre 8.1.3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES Milions Codi rees i poltiques de despesa (captols 1 a 8) Pressupost 2010 118,6 2.011,3 48,0 2.177,9 953,1 1.287,2 56,7 2.297,1 2.110,5 100,6 732,5 2.943,6 9.883,1 6.308,9 596,5 453,2 42,5 14,7 17.298,9 1.087,8 3.042,1 805,9 129,6 336,9 262,1 608,3 58,7 6.331,4 184,8 165,4 41,3 79,5 87,8 17,0 1.332,6 2,0 1.910,4 2.689,2 2.689,2 150,0 150,0 1.120,2 1.120,2 36.918,6 2.780,6 39.699,3 Pressupost 2011 105,0 1.625,4 24,0 1.754,4 865,9 1.179,5 35,0 2.080,5 1.988,4 77,5 614,0 2.679,9 9.509,1 5.836,1 441,7 370,3 40,7 9,9 16.208,0 512,2 2.224,0 683,9 91,1 233,5 220,0 459,3 46,3 4.470,4 153,4 152,7 59,9 121,4 63,4 33,0 1.717,6 1,8 2.303,1 2.911,7 2.911,7 39,0 39,0 1.482,6 1.482,6 33.929,4 5.424,6 39.354,0 Variaci 2011 / 2010 Import % -13,6 -385,8 -24,0 -423,5 -87,2 -107,7 -21,7 -216,7 -122,1 -23,2 -118,5 -263,7 -374,0 -472,7 -154,8 -82,9 -1,7 -4,8 -1.090,9 -575,6 -818,0 -122,0 -38,5 -103,5 -42,1 -148,9 -12,4 -1.861,1 -31,5 -12,7 18,7 41,8 -24,4 16,0 384,9 -0,2 392,7 222,5 222,5 -111,0 -111,0 362,5 362,5 -2.989,2 2.643,9 -345,3 -11,5 -19,2 -50,0 -19,4 -9,1 -8,4 -38,3 -9,4 -5,8 -23,0 -16,2 -9,0 -3,8 -7,5 -25,9 -18,3 -4,0 -32,7 -6,3 -52,9 -26,9 -15,1 -29,7 -30,7 -16,1 -24,5 -21,1 -29,4 -17,0 -7,7 45,3 52,6 -27,8 94,5 28,9 -10,2 20,6 8,3 8,3 -74,0 -74,0 32,4 32,4 -8,1 95,1 -0,9
11 Alta direcci de la Generalitat i el seu govern 12 Administraci i serveis generals 13 Participaci ciutadana i processos electorals 1 Funcionament de les institucions i administraci general 21 Justcia 22 Seguretat i protecci civil 23 Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament 2 Serveis pblics generals 31 Protecci social 32 Promoci social 33 Foment de l'ocupaci 3 Protecci i promoci social 41 Salut 42 Educaci 43 Habitatge i altres actuacions urbanes 44 Cultura i esports 45 Llengua catalana 46 Consum 4 Producci de bns pblics de carcter social 51 Cicle de l'aigua 52 Transport 53 Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions 54 Urbanisme i ordenaci del territori 55 Actuacions ambientals 56 Infraestructures agrries i rurals 57 Recerca, desenvolupament i innovaci 58 Altres actuacions de carcter econmic 5 Producci de bns pblics de carcter econmic 61 Agricultura, ramaderia i pesca 62 Indstria 63 Energia i Mines 64 Comer 65 Turisme i oci 66 Desenvolupament empresarial 67 Sector financer 68 Defensa de la competncia 6 Foment i regulaci de sectors productius 71 Suport financer als ens locals 7 Suport financer als ens locals 81 Fons de contingncia 8 Fons de contingncia 91 Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic * 9 Deute pblic Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
* L'amortitzaci del deute de la Generalitat est inclosa en el captol 9
146
Els pressupostos del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per a lany 2011 es divideixen en 34 poltiques de despesa que es poden agrupar en 9 grans rees de despesa. Aquests pressupostos per al 2011 semmarquen en un context general dausteritat i restricci de la despesa molt sever, en el marc dels objectius del Pacte destabilitat i creixement de la Uni Europea, i comporten un exercici de profunda i estricta revisi de la despesa pblica, motiu pel qual prcticament totes les poltiques de despesa presenten disminucions significatives. Lrea de Funcionament de les institucions i administraci general agrupa les poltiques dedicades a les funcions generals dels rgans superiors de la Generalitat i altres rgans de control extern (Parlament, Sndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell Consultiu, etc), als serveis generals en lmbit de lAdministraci de la Generalitat (despeses generals de funcionament, despeses de formaci del personal, etc), al foment dels valors i les prctiques de participaci ciutadana, aix com a la gesti dels processos electorals. Els recursos pressupostats en aquesta rea de despesa per al 2011 assoleixen la xifra de 1.754,4 milions deuros i experimenten una reducci del 19,4% respecte lany 2010, posant aix de manifest lesfor de millora de leficincia que es vol fer des de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix una part daquesta disminuci obeeix a la reclassificaci del personal dadministraci dels centres densenyament que shan assignat en aquest pressupost a la poltica dEducaci. Lrea de Serveis pblics generals agrupa les poltiques en lmbit de la justcia, de la seguretat (ciutadana i viria), de la protecci civil i de les relacions exteriors i la cooperaci al desenvolupament i assoleix la xifra de 2.080,5 milions deuros, la qual cosa representa una reducci del 9,4%.
Les rees de Protecci i promoci social i de Producci de bns pblics de carcter social recullen la despesa social dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, la qual representa ms de la meitat dels recursos pressupostats per al 2011 i augmenta el seu pes pressupostari en prcticament un punt percentual. A la primera daquestes rees shi recullen les poltiques de protecci i promoci social i de foment de locupaci, amb un total de 2.679,9 milions deuros. Pel que fa lrea de Producci de bns pblics de carcter social, amb 16.208 milions deuros pressupostats, destaquen per la seva importncia quantitativa les poltiques en lmbit de la salut, amb 9.509,1 milions deuros, i de leducaci, amb 5.836,1 milions deuros.
147
Lrea de Producci de bns pblics de carcter econmic inclou aquelles poltiques relatives a les actuacions portades a terme, des del sector pblic de la Generalitat, en els sectors productius de leconomia. Els recursos assignats per al 2011 sn de 4.470,4 milions deuros. Lrea de Foment i regulaci de sectors productius, amb 2.303,1 milions deuros, inclou les poltiques de foment orientades a diversos sectors de leconomia entre els quals destaquen, pel volum de recursos assignats, els destinats al finanament creditici (mitjanant la poltica de despesa de Sector financer amb 1.717,6 milions deuros), el sector de lagricultura, la ramaderia i la pesca (153,4 milions deuros) i el sector industrial (152,7 milions deuros). Daltra banda, pel que fa la variaci de recursos experimentada en relaci a lany anterior, cal destacar que aquesta s (juntament amb les despeses financeres associades a lendeutament) lnica rea que incrementa la seva dotaci pressupostria en relaci al 2010, amb una taxa de variaci del 20,6%, que sexplica fonamentalment pels 385 milions deuros addicionals destinats al programa de crdit oficial. Lrea de Suport financer als ens locals recull els 2.911,7 milions deuros que en el pressupost per al 2011 est previst destinar als ens locals.
Finalment, els recursos assignats a les rees Fons de Contingncia i Deute pblic sn 39 milions deuros i 1.482,6 milions deuros, respectivament. En el darrer cas, la xifra no inclou les despeses damortitzaci del deute, incloses en el captol 9 del pressupost. Si es considera el conjunt de despesa daquesta poltica el volum total de recursos ascendeix a 5.975,5 milions deuros.
Al quadre segent es presenta la informaci sobre els recursos econmics assignats a les diferents poltiques de despesa en qu es classifica el pressupost de despeses del sector pblic de la Generalitat de Catalunya per subsectors, s a dir, atenent a la naturalesa jurdica de les entitats que gestionen els recursos.
148
Quadre 8.1.3.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES I SUBSECTORS Milions
Codi rees i poltiques de despesa (captols 1 a 8) Generalitat CatSalut, ICS i ICASS Consorcis Fundacions Entitats dret pblic Societats mercantils Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat
Ent. Ent. autnomes autnomes administrative comerc. i fin.
149
11 Alta direcci de la Generalitat i el seu govern 12 Administraci i serveis generals 13 Participaci ciutadana i processos electorals 1 Funcionament de les institucions i administraci general 21 Justcia 22 Seguretat i protecci civil 23 Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament 2 Serveis pblics generals 31 Protecci social 32 Promoci social 33 Foment de l'ocupaci 3 Protecci i promoci social 41 Salut 42 Educaci 43 Habitatge i altres actuacions urbanes 44 Cultura i esports 45 Llengua catalana 46 Consum 4 Producci de bns pblics de carcter social 51 Cicle de l'aigua 52 Transport 53 Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions 54 Urbanisme i ordenaci del territori 55 Actuacions ambientals 56 Infraestructures agrries i rurals 57 Recerca, desenvolupament i innovaci 58 Altres actuacions de carcter econmic 5 Producci de bns pblics de carcter econmic 61 Agricultura, ramaderia i pesca 62 Indstria 63 Energia i Mines 64 Comer 65 Turisme i oci 66 Desenvolupament empresarial 67 Sector financer 68 Defensa de la competncia 6 Foment i regulaci de sectors productius 71 Suport financer als ens locals 7 Suport financer als ens locals 81 Fons de contingncia 8 Fons de contingncia 91 Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic * 9 Deute pblic Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
98,3 1.443,1 24,1 1.565,4 848,0 1.117,8 34,6 2.000,4 1.882,8 63,6 618,7 2.565,2 9.063,0 5.615,6 256,2 297,6 27,7 9,9 15.269,9 16,3 866,0 358,6 24,2 148,4 66,6 220,9 38,6 1.739,5 148,5 152,3 32,8 25,5 35,2 38,9 128,4 1,8 563,5 2.911,7 2.911,7 39,0 39,0 1.482,6 1.482,6 28.137,2 4.492,9 32.630,0
130,8 130,8 1.720,1 1.720,1 11.582,6 11.582,6 2,2 2,2 13.435,7 13.435,7
79,4 79,4 4,6 110,9 115,4 15,6 9,9 389,4 414,9 58,1 88,1 9,9 156,2 2,2 0,4 0,5 10,1 13,3 4,3 0,1 1,8 6,1 785,3 785,3
24,1 24,1 2,5 2,5 4,3 4,3 75,1 75,1 106,0 25,2 131,2
10,1 52,9 3,9 67,0 35,1 9,1 22,2 66,3 20,2 20,2 451,3 7,3 296,3 95,9 850,8 506,4 645,9 520,4 69,5 140,4 95,3 33,8 2.011,8 2,5 9,9 38,2 11,8 42,2 1.597,0 1.701,6 4.717,8 749,2 5.467,0
119,4 119,4 8,2 16,7 24,9 12,4 2,8 3,7 18,8 372,4 266,6 3,5 60,0 702,6 503,6 459,9 0,7 16,8 213,8 2,5 1.197,3 4,5 1,1 3,3 91,8 82,8 183,5 2.246,5 98,5 2.345,0
21,9 0,5 22,4 2,0 2,0 47,2 39,9 87,2 1.615,8 168,1 34,0 22,9 34,9 1.875,7 1.095,3 13,7 1,1 61,9 1.172,0 0,8 17,4 18,2 3.177,5 46,3 3.223,8
1,4 1,4 314,4 106,6 1,2 422,2 12,7 249,4 262,1 0,6 0,6 686,2 12,6 698,9
108,4 1.873,1 28,5 2.010,0 895,9 1.254,4 58,8 2.209,1 3.678,1 96,6 1.051,7 4.826,4 23.457,8 6.164,1 590,0 568,2 62,6 19,8 30.862,4 522,7 3.110,8 1.369,6 97,7 306,0 280,4 630,3 85,0 6.402,4 161,3 163,3 74,3 146,4 77,5 38,9 1.883,3 3,5 2.548,6 2.911,7 2.911,7 39,0 39,0 1.482,6 1.482,6 53.292,2 5.424,7 58.716,9
3,5 247,7 4,5 255,6 30,0 74,9 23,7 128,6 1.689,7 19,1 437,6 2.146,5 13.948,6 327,9 148,3 197,9 21,9 9,9 14.654,5 10,5 886,7 685,7 6,5 72,5 60,4 170,9 38,7 1.932,0 7,9 10,6 14,3 25,1 14,1 6,0 165,8 1,8 245,5 19.362,8 0,2 19.362,9
105,0 1.625,4 24,0 1.754,4 865,9 1.179,5 35,0 2.080,5 1.988,4 77,5 614,0 2.679,9 9.509,1 5.836,1 441,7 370,3 40,7 9,9 16.208,0 512,2 2.224,0 683,9 91,1 233,5 220,0 459,3 46,3 4.470,4 153,4 152,7 59,9 121,4 63,4 33,0 1.717,6 1,8 2.303,1 2.911,7 2.911,7 39,0 39,0 1.482,6 1.482,6 33.929,4 5.424,6 39.354,0
El subsector Generalitat, integrat pels diferents departaments del Govern, pels rgans superiors i altres rgans, aix com pels fons de carcter transversal o fons no departamentals, destina la major part dels seu recursos a lrea de Producci de bns pblics de carcter social (una part important dels quals sn transferncies a altres subsectors per al finanament dels serveis que els ens daquests subsectors presten), aix com a lrea de Suport financer als ens locals. Daltra banda, el subsector Servei Catal de la Salut, Institut Catal de la Salut i Institut Catal dAssistncia i Serveis Socials concentra la majoria dels seus recursos en lrea de Producci de bns pblics de carcter social, en concret en la poltica de Salut i, en menor mesura, en la poltica de Protecci social.
Pel que fa als subsectors Entitats autnomes administratives i Entitats autnomes comercials i financeres, destaquen les poltiques de Foment de locupaci i de Seguretat i protecci civil, en el primer, i la poltica de Sector financer en el segon. Quant al subsector Entitats de dret pblic, els recursos es destinen principalment a lrea de Producci de bns pblics de carcter econmic - en la qual destaquen les poltiques: Transport i Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions i a lrea de Foment i regulaci de sectors productius, en concret, a la poltica de Sector financer.
Pel que fa al subsector Societats mercantils destaquen les poltiques de Transport, Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions, Salut i Educaci.
Finalment, pel que fa als subsectors Consorcis i Fundacions destaquen les poltiques de Transport i de Salut, en el cas dels consorcis, i les de Salut, Recerca desenvolupament i innovaci i Educaci en el cas de les fundacions.
A continuaci es presenta una anlisi ms detallada dels pressupostos per poltiques de despesa, amb la qual sofereix una visi dels objectius i prioritats que els orienten.
150
rea de despesa 1 general
Funcionament de les institucions i Administraci
Quadre 8.1.3.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACI GENERAL Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 118,6 118,6 1.955,0 11,0 10,0 8,0 27,2 2.011,3 20,0 28,0 48,0 2.177,9 48,7 2.226,6 Pressupost 2011 105,0 105,0 1.567,6 10,5 7,4 16,5 23,3 1.625,4 14,2 9,8 24,0 1.754,4 38,4 1.792,8 Variaci 2010/2009 Import % -13,6 -13,6 -387,4 -0,5 -2,6 8,5 -3,8 -385,8 -5,8 -18,2 -24,0 -423,5 -10,3 -433,8 -11,5 -11,5 -19,8 -4,7 -26,1 106,1 -14,1 ---19,2 -28,9 -65 -50,0 -19,4 -21,1 -19,5
111 rgans superiors de la Generalitat i control extern 11 Alta direcci de la Generalitat i el seu Govern 121 Direcci i administraci generals 122 Formaci del personal d'administraci i serveis 123 Prevenci de riscos laborals del personal de l'adm. de la Gen. 124 Control i regulaci del joc 125 Administraci tributria 129 Altres serveis generals 12 Administraci i serveis generals 131 Participaci ciutadana i qualitat democrtica 132 Organitzaci, gesti i seguiment de processos electorals 13 Participaci ciutadana i processos electorals Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Alta direcci de la Generalitat i el seu Govern (11) La poltica dAlta direcci de la Generalitat i el seu Govern est integrada per un nic programa: rgans superiors de la Generalitat i control extern, i engloba les despeses dels rgans superiors i altres rgans de la Generalitat de Catalunya. El seu pressupost per al 2011 s de 105 milions deuros, el qual representa una reducci del 11,5% respecte el 2010.
El Parlament de Catalunya s la representaci del poble, exerceix la potestat legislativa, impulsa i controla l'acci poltica i de govern, i exerceix altres competncies atribudes per lordenament jurdic i en especial per lEstatut dAutonomia de Catalunya.
El Sndic de Greuges t com a missi protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats pbliques de les persones, tant a petici com per iniciativa prpia, i fa recomanacions a les administracions, als organismes pblics o privats vinculats, i a les empreses privades que gestionen serveis pblics. El Consell de Garanties Estatutries socupa de vetllar per lobservana i el compliment de la Constituci i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, mitjanat lemissi de dictmens de carcter tecnicojurdic, a instncia de les institucions legitimades a sollicitar-los.
151
La Sindicatura de Comptes s lrgan encarregat de fiscalitzar la gesti econmica, financera i comptable del sector pblic de Catalunya; una fiscalitzaci que pot ser de regularitat, o de control deconomia, eficincia i eficcia. Aquest rgan tamb exerceix funcions consultives i, de manera delegada, denjudiciament comptable. LOficina Antifrau de Catalunya
t com a finalitat prevenir i investigar possibles casos
concrets ds o destinaci illegals de fons pblics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte dinteressos o ls en benefici privat dinformacions derivades de les funcions prpies del personal al servei del sector pblic, aix com assessorar i fer recomanacions per a adoptar mesures contra la corrupci, les prctiques fraudulentes i les conductes que atemptin contra la integritat i la transparncia en lexercici de les funcions pbliques. La Comissi Jurdica Assessora vetlla per la legalitat de lactuaci de les diverses administracions pbliques catalanes, mitjanant dictmens de sollicitud preceptiva o no preceptiva, en funci de la matria, o b mitjanant propostes i suggeriments adreades al govern en relaci a lordenament jurdic catal.
El Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya exerceix funcions de consulta i assessorament al govern en matries socioeconmiqes, laborals i ocupacionals, mitjanant la recollida de propostes i lanlisi de ladequaci de les poltiques, contribuint daquest manera, al foment de la plena ocupaci i al desenvolupament econmic i social. El Consell de lAudiovisual de Catalunya (que actualment
es troba
adscrit
pressupostriament - al Departament de la Presidncia, amb personalitat jurdica diferenciada i independent i amb pressupost dingressos i despeses propi) s lrgan de regulaci en lmbit de la comunicaci audiovisual de Catalunya i t com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicaci audiovisual, tant pblics com privats. LAutoritat Catalana de Protecci de Dades (que actualment es troba adscrit pressupostriament - al Departament de Governaci i Relacions Institucionals, amb personalitat jurdica diferenciada i independent i amb pressupost dingressos i despeses propi) t competncies en lmbit de la tutela dels drets sobre dades de carcter personal que porta a terme realitzant lassessorament, inspecci i control de lacompliment de la legalitat vigent sobre la matria, i fomentant la divulgaci del dret fonamental a la protecci de dades.
152
Administraci i serveis generals (12)
Els pressupostos de la Generalitat per al 2011 preveuen una despesa en la poltica Administraci i serveis generals de 1.625,4 milions deuros els quals es distribueixen entre els 5 programes que conformen la poltica: Direcci i administraci generals, Formaci del personal dadministraci i serveis, Prevenci de riscos laborals del personal de ladministraci de la Generalitat, Control i regulaci del joc i Administraci tributria. En congruncia amb lobjectiu de consolidaci pressupostria i de reducci del dficit aquesta poltica disminueix la seva dotaci en 385,8 milions deuros (un 19,2%), com a conseqncia fonamentalment de la contenci de despesa en el programa Direcci i administraci generals que, s el segon programa al qual se li aplica un major ajust pressupostari. Tanmateix, una part daquesta reducci es deu a la reclassificaci del personal dadministraci dels centres densenyament que en aquest pressupost han passat a assignar-se al programa 421 Educaci general.
En total, el programa Direcci i administraci generals t una dotaci pressupostria total de 1.567,6 milions deuros per al 2011 i inclou els serveis interns de tipus administratiu i organitzatiu que per raons deconomies de gesti i organitzatives sn prestats de forma centralitzada i amb carcter transversal en el si dels diferents departaments o entitats (en el cas de que aquestes ltimes siguin de gran dimensi i gestionin diversos programes finalistes). En aquest programa es consignen, amb carcter general, les despeses de personal que no sn directament imputables a programes finalistes especfics. Lobjectiu dausteritat que presideix aquests pressupostos per tal de garantir la sostenibilitat de les finances pbliques t un reflex clar en aquest programa de despesa que redueix la seva dotaci en 387,4 milions deuros (el segon ajust ms important noms per darrera del programa dinfraestructures ferroviries). Aquesta davallada de la despesa haur de ser, doncs, compensada amb un increment de leficincia del funcionament general de lAdministraci. En aquest sentit cal destacar diverses iniciatives que caldr posar en marxa al llarg de la legislatura com sn potenciar el rol de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) a lAdministraci per generalitzar els trmits electrnics i en lnia, dissenyar un pla de racionalitzaci de lAdministraci al territori i del conjunt dentitats que en depenen, avanar en la reducci de les crregues administratives innecessries, especialment si afecten a PIMES i autnoms, etc. Es tracta, en definitiva, daconseguir una Administraci pblica que doni resposta a les necessitats de la societat amb ms eficincia i agilitat, tot reduint la burocrcia.
153
Un dels elements fonamentals en les poltiques de modernitzaci de lAdministraci pblica s la formaci del capital hum de qu disposa, aix com fer-ne una acurada selecci. LEscola dAdministraci Pblica de Catalunya s lorganisme encarregat dorganitzar i impartir cursos, seminaris, taules rodones i altres activitats de perfeccionament i de formaci permanent, dacord amb els plans de formaci del personal de la Generalitat i els convenis subscrits amb altres administracions. Per aix, durant el 2011 es preveu destinar 10,5 milions deuros al programa Formaci del personal dadministraci i serveis. Quant al programa Prevenci de riscos laborals del personal de lAdministraci de la Generalitat, en els pressupostos per al 2011 es destinen 7,4 milions deuros a actuacions adreades a promoure la seguretat, la higiene, la salut i, en general, la millora de les condicions de treball en tots els mbits de la Generalitat. En aquesta poltica de despesa sinclouen tamb els recursos destinats al programa Control i regulaci del joc que gestiona lEntitat Autnoma de Jocs i Apostes que en el 2011 assoleixen la xifra de 16,5 milions deuros. Finalment, el programa Administraci tributria t assignats per al 2011 23,3 milions deuros que sn gestionats per lAgncia Tributria de Catalunya (ATC), entitat responsable del sistema tributari de Catalunya que realitza les funcions de gesti, liquidaci, recaptaci i inspecci dels tributs propis i cedits totalment. Juntament amb lAgencia Estatal de Administracin Tributaria ha de constituir el consorci per a la gesti dels altres impostos que es recapten a Catalunya i posar en funcionament la finestra nica tributria tal com preveu lEstatut dAutonomia. Daltra banda, lATC gestiona la recaptaci per la via executiva dels ingressos pblics no tributaris de lAdministraci de la Generalitat.
Participaci ciutadana i processos electorals (13) La poltica de despesa de participaci ciutadana i processos electorals sestructura en dos programes pressupostaris. Participaci ciutadana i qualitat democrtica i Organitzaci, gesti i seguiment de processos electorals. El programa de Participaci ciutadana i qualitat democrtica fins a lexercici 2010 era responsabilitat de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participaci del departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci; com a conseqncia del nou mbit de competncies dels departaments en qu sorganitza el Govern que ha establert el Decret 200/2010, ha passat a ser desenvolupat pel nou departament de Governaci i Relacions
154
Institucionals, juntament amb dues entitats de dret pblic, el Memorial Democrtic i lInstitut Catal Internacional per la Pau, i el Consorci del Museu Memorial de lExili. El Memorial Democrtic, es constitueix com linstrument amb el qual la Generalitat ha de portar a terme poltiques pbliques adreades a lacci cvica de recuperaci, commemoraci i foment de la memria democrtica, amb la finalitat de donar a conixer a la ciutadania el passat recent, estimular la comprensi del temps present i contribuir al desenvolupament duna cultura cvica ms democrtica. A banda dels objectius adreats a la difusi, foment i impuls del Memorial Democrtic, durant el 2011 un dels objectius s que el Centre dInformaci i Documentaci del Memorial Democrtic es consolidi tamb com a centre de recursos i documentaci especialitzat en el perode 1931-1980. Mitjanant lInstitut Internacional per la Pau, es promou la cultura de la pau en la societat de Catalunya i en lmbit internacional, mitjanant la recerca, divulgaci i acci, amb la finalitat de fer que Catalunya tingui un paper actiu com agent de pau al mn. En aquest sentit, es preveu per al 2011 promoure la recerca emprica, terica i aplicada per la pau, directament o mitjanant el suport a centres de recerca ja existents, a ms de lorganitzaci de jornades i seminaris especialitzats. El Consorci del Museu Memorial de lExili s constitueix, al municipi de la Jonquera, per a lestabliment i la gesti com del Museu que t per objecte lexposici, la recerca, la interpretaci, i la divulgaci de fenmens histrics a lentorn dels exilis. El consorci assumeix tamb la prefiguraci i la futura gesti de lEspai Memorial Walter Benjamin, ubicat a Portbou que t com a principals propsits lestudi i la promoci de la figura de lesmentat filsof i escriptor. Des daquest programa es continua potenciant lInstitut dEstudis Autonmics, com a referent en el camp dels estudis de les autonomies pbliques i el federalisme. Daltra banda, mitjanant el programa Organitzaci, gesti i seguiment de processos electorals, es treballa per definir els elements organitzatius i de programaci que garanteixin una ptima coordinaci de les activitats administratives, logstiques, executives i de gesti que envolten el procediment de votaci, amb especial inters en la viabilitat del vot electrnic. Daltra banda, en collaboraci amb institucions nacionals i internacionals, es fa recerca i selaboren estudis i observacions en matria electoral, que contribueixen a lanlisi dels processos electorals per tal didentificar mancances i permetre la implementaci de millores logstiques i de gesti en processos electorals futurs.
155
Els pressupostos per al 2011, destinen a la poltica Participaci ciutadana i processos electorals 24 milions deuros, xifra que suposa una reducci de recursos del 50% respecte als que shi van destinar el 2010. Si be aquesta reducci afecta els 2 programes de la poltica de despesa, la reducci ms significativa (65,2%) correspon al programa de despesa Organitzaci, gesti i seguiment de processos electorals.
rea de despesa 2
Serveis pblics generals
Quadre 8.1.3.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 2 SERVEIS PBLICS GENERALS Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 519,7 42,8 384,2 0,9 5,5 953,1 962,6 72,0 217,9 18,5 16,2 1.287,2 17,4 39,4 56,7 2.297,1 2.297,1 Pressupost 2011 452,3 38,4 370,0 0,7 4,5 865,9 916,6 60,7 177,3 14,2 10,7 1.179,5 13,0 22,1 35,0 2.080,5 0,1 2.080,6 Variaci 2011/2010 Import % -67,3 -4,3 -14,3 -0,2 -1,0 -87,2 -46,0 -11,3 -40,6 -4,3 -5,5 -107,7 -4,4 -17,3 -21,7 -216,7 0,1 -216,6 -13,0 -10,1 -3,7 -25,9 -18,2 -9,1 -4,8 -15,7 -18,6 -23,4 -34,1 -8,4 -25,3 -44,0 -38,3 -9,4 ---9,4
211 Administraci de Justcia i Ministeri Fiscal 212 Justcia juvenil 213 Serveis penitenciaris 214 Dret civil i entitats jurdiques 215 Formaci del personal de l'mbit de Justcia 21 Justcia 221 Seguretat ciutadana 222 Trnsit i seguretat viria 223 Prevenci, extinci d'incendis i salvaments 224 Formaci del personal de seguretat 225 Protecci civil 22 Seguretat i protecci civil 231 Relacions exteriors 232 Cooperaci al desenvolupament 23 Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Justcia (21)
La poltica de Justcia es realitza mitjanant 5 programes pressupostaris: Administraci de Justcia i Ministeri Fiscal, Justcia juvenil, Serveis penitenciaris, Dret civil i entitats jurdiques i Formaci del personal de lmbit de la Justcia i shi destina un total de 865,9 milions, deuros. El programa daquesta poltica al que shi destinen ms recursos s el dAdministraci de Justcia i Ministeri Fiscal dotat amb 452,3 milions deuros, aquesta dotaci representa una minoraci respecte del recursos destinats en el pressupost del 2010 de 67,3 milions deuros (13%).
156
Lactual escenari de crisi econmica afecta el programa dAdministraci de Justcia i Ministeri Fiscal de forma crtica. En aquest context de recessi econmica ens trobem davant duna estabilitzaci de lactivitat judicial respecte del 2010 (si b sha produt un increment del nombre dassumptes ingressats a les jurisdiccions, civil i penal, a la resta sha notat un descens especialment en les jurisdiccions social i mercantil), un augment de la demanda dassistncia jurdica gratuta i increment de les necessitats de mitjans per als rgans judicials (peritatges, traduccions i interpretacions, assessoraments tcnics, etc.). Lany 2011 es clau per revisar el model doficina judicial, i avanar en la implantaci del nou model organitzatiu. La millora de molts aspectes per al funcionament rpid i efica de la justcia passa, per, per la collaboraci entre diverses administracions i institucions implicades. Dins lobjectiu principal del programa de despesa Administraci de Justcia i Ministeri Fiscal, que s millorar el funcionament de lAdministraci de Justcia a Catalunya, per al 2011 es continuar treballant per al desplegament de lEstatut dAutonomia de Catalunya impulsant la constituci i el desenvolupament de les institucions que preveu i de laltra, avanant en projectes ja endegats i endegar-ne daltres en la lnia de modernitzar i donar resposta a les necessitats de lAdministraci de Justcia a Catalunya. En lmbit de la justcia juvenil, sinterv en tres mbits del sistema penal prou diferenciats: el sistema penal de justcia juvenil, el seguiment de les mesures penals alternatives previstes en el Codi Penal i latenci a la vctima de delictes. Les actuacions sorienten a afavorir la resoluci de conflictes a travs de la mediaci i reparaci a la vctima prevista a la llei, a orientar, sempre que sigui possible, el compliment de les mesures en medi obert i a una intervenci intensiva en les mesures dinternament en centre orientades a la reinserci i a la prevenci de conductes de risc. Durant el 2011, dins lobjectiu de millorar la intervenci individualitzada de les persones menors i joves a travs de programes educatius i de tractament adequats a les seves necessitats i als factors de risc avaluats, es preveu augmentar el percentatge de menors que participen en programes formatius i especialitzats. En lactual context de reducci de la despesa, els recursos que es destinen a justcia juvenil en el pressupost del 2011 s de 38,4 milions deuros; aquesta xifra representa una reducci del 10,1% que en termes absoluts s de 4,3 milions deuros en relaci a la despesa del 2010. Laltre programa de despesa amb una quantitat ms important de recursos s el de Serveis penitenciaris que, amb una reducci del 3,7%, s el percentatge de reducci ms petit dins la poltica de Justcia, sha dotat amb 370 milions deuros per al 2011, quantitat que
157
representa una minoraci de 14,3 milions deuros respecte de lassignaci del pressupost 2010. Les causes de laccelerat creixement de persones internades en centres penitenciaris, corresponen no a un augment de la delinqncia sin a lenduriment del sistema per allargament de les condemnes, pel compliment ntegre de les penes, per la reducci dels beneficis penitenciaris i per la consegent dificultat per accedir al 3r grau penitenciari i a la llibertat condicional. Levoluci del sistema dexecuci penal al nostre pas fa necessari aprofundir en la nova orientaci de les poltiques dintervenci dutes a terme fins ara per possibilitar un millor acompliment de la seva finalitat ltima que s la reeducaci i reinserci social de les persones sotmeses a mesures de pres. Amb lactual creixement, la predicci s que el nombre dinterns al desembre del 2011 ser un 4,56% superior al del 2010. Els principals objectius estratgics daquest programa es centren en adequar la intervenci i el tractament individualitzat a les diferents tipologies delictives i als factors de risc avaluats de la poblaci sotmesa a mesures privatives de llibertat, millorar el model dexecuci penal en el medi obert penitenciari a travs dels sistemes de control telemtic i programes de coordinaci amb els cossos policials i la fiscalia. Daltra banda, sestableixen objectius adreats a la poltica de personal dels serveis penitenciaris, per tal de dimensionar i optimitzar els recursos humans i millorar els processos de selecci i provisi de llocs de treball.
La Constituci, reconeix a les persones condemnades a penes privatives de llibertat el dret a un treball remunerat i als beneficis corresponents de la Seguretat Social, aix com laccs a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat, orientats vers la reeducaci i reinserci. Lactual escenari econmic i de precarietat laboral fa que calgui reforar, encara ms, les politiques encaminades a fomentar la formaci ocupacional i la recuperaci de llocs de treball remunerats en els collectius sotmesos a penes privatives de llibertat, i a facilitarlos el retorn al mercat de treball. El Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) entitat de dret pblic sotms al dret privat, es configura com a frmula organitzativa ms idnia per poder satisfer el dret dels presos i penats en establiments penitenciaris de Catalunya i participa en aquest poltica mitjanant el desenvolupament de programes formatius i educatius, la creaci de llocs de treball remunerats i altres actuacions encaminades a facilitar la reincorporaci al mercat de treball de les persones condemnades a penes privatives de llibertat. La mitjana de persones
158
condemnades a penes privatives de llibertat que durant lany 2009 van estar ocupades en un treball productiu, dins o fora dels establiments penitenciaris, de mitjana va ser de 3.778 i durant el 2010 va ser de 3.902. Lobjectiu per al 2011 s el de poder mantenir aquesta mitjana. Quant al programa Dret civil i entitats jurdiques, shi destinen 0,7 milions deuros, amb una reducci dun 25,9% respecte del pressupost del 2010. Catalunya ha conservat i desenvolupat un dret privat propi com a element de la seva singularitat social. La Constituci i lEstatut dAutonomia de Catalunya, reconeixen els drets histrics del poble catal en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana i lEstatut estableix la competncia exclusiva de la Generalitat en matria de dret civil i sobre el rgim jurdic de les associacions, fundacions i collegis professionals. Dins daquest escenari, ladaptaci i modernitzaci de les normes a les necessitats, situacions i valors que configuren la societat catalana del segle XXI, esdev una prioritat. Pel que fa al programa Formaci del personal de lmbit de justcia, t una dotaci de 4,5 milions, amb una reducci del 26% respecte de lexercici 2010. El Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada porta a terme la formaci i la investigaci en lmbit de la Justcia i del Dret mitjanant programes de qualitat i innovadors que facilitin un correcte desenvolupament dels recursos humans i de les exigncies organitzatives dels diferents collectius en els mbits propis del Departament de Justcia, especialment davant els reptes de modernitzaci de la Justcia i dabordatge dexecuci penal. Des de lany 2005 el CEJFE ha anat ampliant progressivament la seva oferta formativa, el nombre de professionals als quals arriba i les hores de formaci que ofereix. Han contribut a aquest increment les noves modalitats de formaci inicial i dinterins, tant en serveis penitenciaris com en formaci de lAdministraci de Justcia. Aquest creixement ha continuat de forma sostinguda els ltims tres anys i per al 2011 es preveu mantenir el nivell dactivitats ja consolidat tot i comptar amb un escenari pressupostari que obliga a totes les rees a transformar activitats per tal de fer una oferta formativa amb un menor cost econmic. Per a lexercici 2011 la poltica de Justcia , tot i que es redueix en un 9,1%, respecte als recursos assignats en el pressupost del 2010, mant un pes relatiu del 2,6% sobre la despesa total del pressupost 2011, el total de despesa assignada s de 865,9 milions deuros.
159
Seguretat i protecci civil (22)
La poltica de Seguretat i protecci civil t com a finalitat garantir la seguretat i la protecci de les persones, dels bns i del territori, es desenvolupa a travs dels programes Seguretat ciutadana, Trnsit i seguretat viria, Prevenci, extinci d`incendis i salvaments, Formaci del personal de seguretat i Protecci civil.
En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 aquesta poltica de despesa es redueix en un 8,4% respecte dels recursos del 2010, de manera que la xifra global que shi assigna s de 1.179,5 milions deuros. En termes relatius el programa que pateix una reducci ms gran s Protecci civil (34,1%), tot i que cal assenyalar que en el pressupost del 2010 va destacar pel seu creixement que va ser dun 124,9%. Aquesta poltica de despesa mant un pes relatiu del 3,5% sobre la despesa total del pressupost 2011, el mateix que en el 2010. El programa de Seguretat ciutadana, dotat amb 916,6 milions deuros, t la missi de garantir la protecci del lliure exercici dels drets i les llibertats i la seguretat ciutadana, i assegurar la convivncia pacfica de les persones i bns en tot el territori de Catalunya. El compliment del mandat estatutari de creaci dun cos policial propi de la Generalitat de Catalunya continuar el seu desenvolupament durant lany 2011. El final del desplegament territorial del cos policial propi de la Generalitat de Catalunya permet reprendre el repte daprofundir en el model de servei de la policia Mossos dEsquadra. Aquesta fita ha danar acompanyada dun increment de la qualitat de la capacitat investigadora en tots els vessants i en una major eficcia de la Policia. Per a lexercici 2011 els pressupostos de la Generalitat preveuen en 600 efectius lincrement de places del Cos de Mossos dEsquadra. Els principals objectius que shan fixat en aquest programa es centren en combatre la delinqncia, en la protecci i assistncia a la vctima, en coadjuvar a garantir la cohesi social, en reforar el model de servei de la PG-ME i en definir un nou model de Sistema de policia de Catalunya Daltra banda, en aquest programa de Seguretat ciutadana es porten a terme inversions en equipaments pblics en matria de seguretat ciutadana que sn encarregades a GISA o realitzades a travs de lempresa pblica ICF Equipaments, SAU.
160
Pel que fa al programa de V Trnsit i seguretat viria, est dotat 60,7 milions deuros. La planificaci de la seguretat viria es basa en plans triennals, el Pla de Seguretat viria 20112013 recull els objectius, les estratgies, les accions i les activitats necessries per tal de millorar la seguretat viria. Es fixa com a propsit la reducci de la sinistralitat viria, com a mnim fins al 15% dels morts i ferits greus que shan registrat lany 2010, donant aix continutat als anteriors Plans de seguretat viria, per incorporant-hi una nova fita. En aquest sentit el nou Pla fixa tamb la seva atenci en els ferits greus, indicador que permetr apreciar una imatge ms fidel de les conseqncies de la sinistralitat viria. Aquest objectiu es troba en lnia amb les orientacions de la poltica de seguretat viria de la Uni Europea pel 2011-2020 que fixa com a objectiu per al 2020 la reducci del 50% dels morts respecte de lany 2010. El programa de Prevenci, extinci dincendis i salvaments, dotat amb 177,3 milions deuros, te lobjectiu de vetllar per la seguretat de les persones, dels bns i de la natura i atendre les emergncies que es puguin produir en el conjunt del territori catal, amb aquest objectiu compta amb 73 parcs de bombers funcionaris i 77 parcs de bombers voluntaris, els quals es complementen en lpoca destiu amb 11 parcs destiu, 7 columnes mbils i 64 punts de guaita. Tots els parcs estan dotats amb els recursos necessaris per tal doferir els seus serveis 24 hores al dia els 365 dies de lany. El conjunt de recursos disponibles es coordinen completament i poden ser mobilitzats i desplaats per a una major eficcia en la prestaci del servei en funci de la seva disponibilitat i la magnitud del sinistre. Els pressupostos per a lany 2011 preveuen incrementar en 3 el nombre de parcs de bombers renovats (Valls, Calaf i Camprodon).
Est demostrat que la prevenci s el millor instrument per evitar els incendis i accidents que podrien tenir conseqncies greus per a la integritat de les persones, s per aix que saposta per la prevenci mitjanant campanyes de sensibilitzaci i informaci a la poblaci en situacions demergncia, cursos i simulacres. Per a lexercici 2011 sha dotat el programa Protecci civil amb 10,7 milions deuros que es destinaran a lestabliment dun sistema de protecci civil que prioritzi la prevenci, la planificaci, la coordinaci i la informaci a la poblaci. Lentitat de dret pblic Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya, t lobjectiu de prestar un servei pblic, gratut, universal i permanent, dotat duna tecnologia i uns sistemes de gesti avanats per tal doferir un servei modern i efica a les situacions demergncia de qualsevol ciutad o ciutadana. El centre 112 no comprn la prestaci del servei material de lassistncia requerida pels ciutadans, la qual correspon als organismes competents, dacord
161
amb les normes datribuci de competncies de la Generalitat. La seva missi s contribuir a donar una resposta rpida, senzilla i coordinada a les peticions urgents dassistncia que faci qualsevol ciutad a Catalunya en matria datenci sanitria, demergncies ambientals, dextinci dincendis i salvaments i de seguretat ciutadana en coordinaci amb els diferents cossos i serveis que prestin lassistncia.
Quant al programa Formaci del personal de seguretat, en els pressupostos del 2011 es dota amb 14,2 milions deuros. LInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya s el centre de creaci i transferncia del coneixement del sistema de seguretat pblica de Catalunya i t com a finalitats la formaci dels membres de seguretat pblics i privats, de prevenci i extinci dincendis i de salvaments, demergncies, de protecci civil i de vigilncia, de control i protecci ambientals; la generaci, la gesti, la difusi i laplicaci del coneixement tcnic per a seleccionar, promoure i desenvolupar els seus collectius professionals; i la recerca en lmbit de la seguretat. Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament (23)
La poltica de despesa Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament que inclou els programes de despesa Relacions exteriors i Cooperaci al desenvolupament, est dotada als pressupostos de la Generalitat per al 2011 amb un import de 35,0 milions deuros.
El programa de despesa Relacions exteriors, el duen a terme el Departaments de la Presidncia i el de Governaci i Relacions Institucionals. El primer mitjanant la Secretaria dAfers Exteriors i el consorci Patronat Catalunya-Mn, que t la missi dorganitzar, promoure i coordinar activitats i per tal de enfortir i internacionalitzar la projecci de Catalunya a lexterior; i el segon, mitjanant la transferncia al Consorci Institut Europeu de la Mediterrnia. Aquest programa est dotat als pressupostos 2011 amb 13,0 milions deuros. Linforme de desenvolupament hum elaborat lany 2005 per les Nacions Unides, apunta que en comparaci amb la dcada dels anys noranta, la poblaci dels pasos en desenvolupament avui gaudeix duna salut ms bona, duna educaci millor i est menys empobrida, per que tanmateix, no hi ha gaires motius de satisfacci. Les fortes desigualtats no permeten avanar duna manera sostinguda en leradicaci de la pobresa i la generaci inclusiva de benestar entre el conjunt de la poblaci. Les desigualtats entre els pasos ms rics i ms pobres shan incrementat, i a linterior dels pasos ms empobrits, tamb les societats han esdevingut ms desiguals.
162
El programa de despesa Cooperaci al desenvolupament, en el marc del Pla director de la cooperaci al desenvolupament 2011-2014, t la missi dimpulsar el desenvolupament hum sostenible, contribuint a eradicar la pobresa i lluitar contra les desigualtats mitjanant la provisi dAjut Oficial al Desenvolupament (AOD). LAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament, entitat de dret pblic adscrita al Departament de la Presidncia, s lencarregada dexecutar i gestionar aquest programa de despesa al qual shi destinen 22,1 milions deuros en el pressupost per al 2011.
rea de despesa 3
Protecci i promoci social
Quadre 8.1.3.5 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 3 PROTECCI I PROMOCI SOCIAL Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 574,5 110,8 214,9 18,4 445,2 383,4 112,7 180,5 70,1 2.110,5 39,3 11,7 46,5 3,2 100,6 31,9 285,9 170,5 218,8 3,1 22,3 732,5 2.943,6 0,1 2.943,7 Pressupost 2011 587,7 117,4 54,8 16,8 530,9 348,1 91,1 175,3 66,4 1.988,4 34,8 9,8 30,9 2,0 77,5 24,6 231,1 196,9 149,2 2,3 10,0 614,0 2.679,9 1,0 2.680,9 Variaci 2011/2010 Import % 13,2 6,6 -160,1 -1,6 85,7 -35,4 -21,6 -5,2 -3,7 -122,1 -4,5 -1,9 -15,6 -1,2 -23,2 -7,3 -54,8 26,3 -69,6 -0,8 -12,4 -118,5 -263,7 0,9 -262,8 2,3 6,0 -74,5 -8,7 19,3 -9,2 -19,2 -2,9 -5,3 -5,8 -11,5 -16,3 -33,5 -36,8 -23,0 -22,9 -19,2 15,4 -31,8 -24,9 -55,3 -16,2 -9,0 1.176,5 -8,9
311 Pensions i prestacions assistencials 312 Serveis socials bsics 313 Atenci a les famlies i drets de ciutadania 314 Atenci a la immigraci 315 Atenci a la gent gran amb dependncia 316 Atenci a les persones amb discapacitats 317 Altres serveis de protecci social 318 Atenci a la infncia i l'adolescncia 319 Personal d'atenci social 31 Protecci social 321 Serveis a la joventut 322 Desenvolupament de poltiques de dones 323 Serveis a la comunitat 324 Relacions amb les confessions religioses 32 Promoci social 331 Assessorament i intermediaci ocupacional 332 Promoci de l'ocupaci 333 Poltiques d'igualtat en l'mbit de l'ocupaci 334 Qualificaci professional 335 Formaci professional agrria i pesquera 336 Relacions laborals, condicions de treball i riscos laborals 33 Foment de l'ocupaci Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Protecci social (31)
La poltica de Protecci social inclou tot un conjunt de serveis, tradicionalment anomenats serveis socials, que sadrecen de manera especial a la prevenci de situacions de risc, a la compensaci de dficits de suport social i econmic i de situacions de vulnerabilitat i dependncia. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 fan un esfor especial dassignaci de recursos a aquesta poltica a la qual shi destinen 1.988,4 milions deuros, el que implica un ajust del 5,8%, clarament inferior al del conjunt de la despesa.
163
Aquests recursos es gestionen majoritriament des del Departament de Benestar Social i Famlia i lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS). Daltra banda, tamb cal esmentar lactuaci de tres consorcis (el Consorci Sant Gregori de Girona, Consorci Torreblanca i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona), que presten serveis en lmbit territorial de Girona, Lleida i Barcelona, respectivament, duna entitat autnoma administrativa (lInstitut Catal de lAdopci) i de dues empreses pbliques (Gesti dInfraestructures SA i ICF Equipaments SAU) que executen i financen inversions en infraestructures de serveis socials.
Atenent al volum de recursos assignats aquesta s la quarta poltica de despesa en ordre dimportncia, per darrera noms dels mbit de la salut, lensenyament i els transports13. I s que en un context com lactual els serveis socials esdevenen ms importants que mai per assegurar uns nivells de benestar que permetin mantenir la dignitat individual. En aquest sentit, cal fer esment a linstrument fonamental que s la Llei 12/2007, d11 doctubre, de serveis socials, lobjectiu de la qual s configurar un sistema de cobertura universal, mitjanant el reconeixement del dret subjectiu daccs als serveis socials, a ligual del qu passa en el cas de la sanitat i leducaci.
Aquesta orientaci de la llei, juntament amb els reptes que plantegen les noves realitats de la societat catalana (envelliment demogrfic, diversitats de famlies i nuclis de convivncia, noves bosses de pobresa, problemes de dependncia, etc), marquen els objectius de les poltiques de protecci social per al 2011 que sestructuren entorn de diversos programes de despesa.
El programa amb una major dotaci de recursos pressupostaris s el de Pensions i prestacions assistencials, dotat amb 587,6 milions deuros, amb el qual es vol garantir el benestar integral daquells collectius ms vulnerables i amb majors dificultats dintegraci social mitjanant el pagament duna pensi o una prestaci econmica. Sestima que durant el 2011 es pagaran prestacions vinculades a la dependncia a ms de 95.000 beneficiaris, prestacions complementries de pensions no contributives a 41.500 beneficiaris, 26.000 ajuts al cnjuge supervivent, 30.500 pensions no contributives dinvalidesa, 4.329 prestacions per acolliment de menors tutelats i joves extutelats, etc. Cal destacar que aquest s un dels pocs programes pressupostaris que queden al marge de lajust pressupostari,
13
En aquesta ordenaci no sest considerant la poltica de suport financer als ens locals, ats que els recursos assignats
provenen majoritriament de la participaci en els ingressos de lEstat
164
fonamentalment per les majors necessitats derivades de la llei de dependncia, i per aix se li assignen 13,2 milions deuros addicionals als pressupostat en el 2010. Daltra banda, dins daquesta poltica sinclouen tamb els programes que recullen la despesa vinculada a la prestaci de serveis a collectius com la gent gran amb dependncia i les persones amb discapacitats, als quals en aquests pressupostos shi destinen 530,9 milions deuros i 348 milions deuros, respectivament. Cal destacar, en la lnia del que sha esmentat anteriorment, lesfor pressupostari destinat a continuar amb el desplegament del Sistema Catal dAutonomia i Atenci a la Dependncia, creat amb carcter general per la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoci de lautonomia personal i atenci a les persones en situaci de dependncia. En concret el programa datenci a la gent gran amb dependncia incrementa la seva dotaci pressupostria un 19,3% per millorar la xarxa assistencial adreada a aquest collectiu i superar la xifra de 26.700 places residencials amb finanament pblic i de 5.800 places de centres de dia. Aix mateix, en relaci al programa Atenci a la infncia i ladolescncia, durant el 2011 es continuar impulsant lacolliment familiar, duna banda, donant suport econmic a totes aquelles famlies que tenen la guarda de menors tutelats, aix com als propis joves quan aquests arriben a la majoria dedat i han dafrontar les despeses essencials que es generen al viure de manera autnoma (es preveu el pagament de 2.800 prestacions econmiques) i daltra banda, mitjanant el finanament de places residencials i dacollida per a menors sota la tutela de la Generalitat (ms de 2.600 places residencials i 365 places en habitatges assistits).
Un altre dels reptes que planteja la societat actual, sobre el qual tamb es vol incidir des de la poltica de Protecci social, s la necessitat de conciliar la vida familiar, personal i laboral, a travs del programa Atenci a les famlies i drets de ciutadania. Per aix, durant el 2011 es destinaran 54,8 milions deuros a poltiques de suport a les famlies amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida i contribuir a construir una societat ms cohesionada. Durant lany 2011 est previst la posada en funcionament del fons de garantia de pensions i prestacions, creat mitjanant la Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, amb el qual es vol compensar la situaci de precarietat econmica en qu es troben les persones que formen part duna unitat familiar, que no reben la pensi alimentria o compensatria que tenen judicialment reconeguda. La Llei 12/2007, d11 doctubre, de serveis socials regula els serveis socials bsics, els quals constitueixen el punt daccs ms immediat al Sistema Catal de Serveis Socials i sn
165
competncia dels ens locals, amb el suport i assistncia de la Generalitat de Catalunya. En els pressupostos per al 2011 es destinen 117,4 milions deuros, 6,6 milions addicionals que en el 2010, al programa Serveis socials bsics per contribuir al finanament daquests serveis mitjanant la formalitzaci de contractes programa amb els ajuntaments de ms de 20.000 habitants i els consells comarcals.
Cal destacar els recursos destinats a promoure, a travs del programa Altres serveis de protecci social, la qualitat de vida i el benestar integral daquells collectius amb necessitats datenci especial com sn les persones amb trastorns mentals, amb drogodependncies i els malalts de SIDA. A aquest programa shi assigna 91,1 milions deuros amb els quals, entre daltres serveis, es poden mantenir ms de 500 places en centres residencials datenci a les drogodependncies i prop de 150 places en llars-residncies per a persones amb SIDA. Finalment, en matria dimmigraci durant el 2011 es destinaran 16,7 milions deuros al programa Atenci a la immigraci per tal dimpulsar el desplegament de la nova Llei dacollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya mitjanant la qual, actuant des de diferents mbits, com lhabitatge, el coneixement del catal i el foment de la participaci en el mn associatiu, sordenar i millorar la integraci dels nouvinguts en la nostra societat, contribuint aix a avanar cap a una societat ms cohesionada.
Promoci social (32)
Els pressupostos de la Generalitat per al 2011 incideixen en diversos mbits i collectius relacionats amb la poltica de Promoci social, a la qual shi destinen 77,5 milions deuros, distributs en quatre programes de despesa. En el programa Serveis a la comunitat es dota per al 2011 amb 30,9 milions deuros, que sn gestionats majoritriament pel Departament de Benestar Social i Famlia i en menor mesura per lempresa pblica Gesti dInfraestructures SA que executa les inversions necessries per garantir la prestaci daquest tipus de serveis amb els quals es vol fomentar el civisme, el voluntariat i el suport al tercer sector amb la finalitat dafermar la confiana en la societat i les seves iniciatives. Un altre dels objectius daquesta poltica de despesa s contribuir a millorar la situaci dels joves, especialment en els mbits de locupaci, lhabitatge, laccs al mn del treball, la formaci i la cultura. Per aix, des del Departament de Benestar Social i Famlia, duna
166
banda, i mitjanant dues entitats com sn lAgncia Catalana de la Joventut i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, de laltra, es dna suport a la implicaci dels joves en la construcci dun mn ms avanat i just, mitjanant el suport a les associacions i a les plataformes juvenils. En total, en els pressupostos per al 2011 es destinen 34,8 milions deuros al programa Serveis a la joventut. Ms detalladament, per citar alguns exemples concrets, des de la Secretaria de Joventut de lesmentat departament est previst finanar 679 plans locals de joventut, 64 programes comarcals i assolir la participaci de 1.600 joves catalans en camps de treball juvenil. Aix mateix, un altre collectiu sobre el qual cal incidir, per garantir la igualtat doportunitats real i no noms de dret, s el de les dones. Per a aix, des de lInstitut Catal de les Dones es duen a terme diferents actuacions amb les quals durant aquest 2011 es vol incrementar els serveis dinformaci i atenci a les dones, augmentar la seva presncia en tots els mbits de la vida social i eradicar progressivament la violncia de gnere, mitjanant el desplegament de la Llei 5/2008, de 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista. En concret, els recursos assignats al programa desenvolupament de poltiques de dones en els pressupostos per al 2011 sn 9,8 milions deuros. Finalment, en els pressupostos per al 2011 i dins daquesta poltica de despesa, mitjanant el Departament de Governaci i Relacions Institucionals, es destinen 2 milions deuros al programa Relacions amb les confessions religioses. Foment de locupaci (33) La poltica de foment de locupaci t com a finalitat millorar locupaci a Catalunya, per a fer-ho es duen a terme actuacions en les diferents modalitats de treball. Duna banda, i pel que fa a la modalitat de treball per compte ali, es duen a terme accions dirigides a ladaptaci dels treballadors i aturats a les noves exigncies tecnolgiques i formatives del sistema productiu, amb lobjectiu daconseguir una millora constant de la productivitat i, per tant, de la competitivitat de les empreses. Pel que fa a la modalitat de treball per compte propi, la lnia prioritria s aplicar un pla integral de suport a lemprenedoria i al treball autnom per a facilitar la creaci, creixement i consolidaci de les seves iniciatives empresarials, en collaboraci amb els agents implicats per afavorir una millora del teixit empresarial i la competitivitat de leconomia catalana. Tanmateix tamb saborden les qestions relacionades amb la reducci de la incidncia de fenmens com la temporalitat de locupaci, la sinistralitat laboral o la manca digualtat doportunitats.
167
En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es destinen 614 milions deuros a la poltica Foment a locupaci, xifra que representa prop del 2% del pressupost consolidat del sector pblic i una reducci del 16,2%, si b limport assignat supera en 33,6 milions deuros ms que en el 2009. Els recursos daquesta poltica els gestiona prcticament en la seva totalitat (99%) el Departament dEmpresa i Ocupaci i el Servei dOcupaci de Catalunya. Tot i aix, donat el seu marcat carcter transversal, tamb es duen a terme actuacions des del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural i des del Departament dEconomia i Coneixement. Aquesta poltica engloba sis programes, dels quals tres concentren el 94% dels recursos. Aquest any el programa de Promoci de locupaci, dotat amb ms de 230 milions deuros, concentra el 37,6% dels recursos de la poltica de despesa de foment a locupaci. La prioritat daquest programa respon a la voluntat de millorar el teixit empresarial i la competitivitat de leconomia catalana per tal de millorar locupaci i fer front a les elevades taxes datur i destrucci docupaci que presenta actualment leconomia catalana. Amb aquesta finalitat les actuacions prioritries en aquest mbit durant el 2011 tindran per objecte impulsar la creaci, el creixement i la consolidaci del treball autnom, construir una subxarxa especialitzada amb entitats Inicia, plataforma per a la creaci dempreses per a la promoci del treball autnom, promoure un Pla integral de suport a la creaci dempreses, dur a termes mesures de sensibilitzaci de la poblaci vers el foment de lesperit emprenedor i promoure el desenvolupament local del territori per tal de crear ocupaci de qualitat. Daltra banda siniciar un procs de transformaci del Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) per tal de reorientar-lo i adaptar-lo a les necessitats actuals i futures del mercat de treball, lobjectiu s oferir un servei docupaci orientat a les persones i a les empreses per millorar el mercat de treball i la qualificaci de les persones i convertir al SOC en lagent de locupabilitat de Catalunya. El programa de Poltiques digualtat en lmbit de locupaci, dotat amb 196,9 milions deuros, s laltre programa que concentra un gruix important dels recursos daquesta poltica de despesa (32,1%), amb un increment del 15,4%. Les actuacions daquest programa es destinen a garantir la igualtat doportunitats de determinats collectius (dones, persones discapacitades, persones immigrades extracomunitries, persones amb risc dexclusi social i joves) que per diferents motius tenen dificultats dintegraci en el mercat laboral o ho fan en pitjors condicions salarials. Donada lelevada taxa datur que registra leconomia catalana i la necessitat de protegir els collectius que presenten majors dificultats dinserci laboral sha incrementat la dotaci de la Renda Mnima dInserci en 30 milions deuros.
168
El programa Qualificaci professional, amb una dotaci de 149,2 milions deuros concentra el 24,3% dels recursos assignats a aquesta poltica. Aquest programa centra els seus esforos en promocionar accions formatives que millorin la qualificaci professional i per tant locupabilitat de les persones treballadores i aturades, adequant les capacitats i qualificacions de les persones a les necessitats de les empreses. Entre les accions prioritries que es duran a terme durant aquest any 2011 destaca la dimpulsar, conjuntament amb el departament dEnsenyament, un model integrat de formaci professional (amb una oferta formativa adequada a la demanda) que faciliti la qualificaci i locupaci i que incorpori lempresa en la seva planificaci i execuci
Pel que fa al programa Assessorament i intermediaci ocupacional, gestionat principalment pel Servei dOcupaci de Catalunya (85,1%), els pressupostos per al 2011 hi destinen 24,6 milions deuros. La missi daquest programa s facilitar locupabilitat de les persones treballadores i alhora donar suport a les empreses pel que fa a la cobertura de llocs de treball i a la formaci del seu personal, mitjanant serveis dorientaci, intermediaci i datenci a les empreses. Entre les actuacions prioritries destaca el disseny i execuci dun pla de desplegament de la Xarxa dorientaci i intermediaci a Tarragona, Lleida i Girona, el desplegament del sistema informtic Galileu com a eina metodolgica dorientaci que permeti la traabilitat dels usuaris/ies pels diferents dispositius dorientaci i inserci de Catalunya, aix com signar convenis i/o contractes programa amb entitats pbliques i privades que permetin millorar els serveis oferts a les persones treballadores en situaci datur. Tanmateix, aquest 2011 tamb shan pressupostat 3,6 milions deuros a lICF Equipaments S.A.U. en el marc daquest programa, per tal que inverteixi en la construcci dequipaments per a lassessorament ocupacional. En relaci a lmbit de les relacions laborals i les condicions de treball i riscos laborals, la situaci a Catalunya presenta alguns desequilibris que fan necessria la intervenci dels poders pblics per augmentar el seu nivell de qualitat, entesa com una ocupaci ms estable i amb millors condicions de treball i seguretat. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a lexercici 2011 hi destinen 10 milions deuros. Finalment, cal destacar que el Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural assigna a aquesta poltica de despesa 2,3 milions deuros, a travs del programa Formaci professional agrria i pesquera, en els mbits de la formaci inicial reglada i la formaci contnua del sector agroalimentari i del mn rural, per donar resposta al nous reptes empresarials del sector.
169
rea de despesa 4
Producci de bns pblics de carcter social
Quadre 8.1.3.6 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 4 PRODUCCI DE BNS PBLICS DE CARCTER SOCIAL Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 3.192,6 6.216,7 117,1 356,8 9.883,1 4.996,7 1.073,3 1,3 172,7 56,8 8,2 6.308,9 512,7 83,8 596,5 7,4 203,0 81,4 161,4 453,2 42,5 42,5 14,7 14,7 17.298,9 154,6 17.453,5 Pressupost 2011 2.811,9 6.262,1 100,8 334,3 9.509,1 4.743,2 926,2 130,8 31,4 4,5 5.836,1 356,8 84,9 441,7 6,3 163,0 69,6 131,3 370,3 40,7 40,7 9,9 9,9 16.208,0 111,1 16.319,0 Variaci 2011/2010 Import % -380,6 -11,9 45,4 0,7 -16,2 -13,9 -22,5 -6,3 -374,0 -3,8 -253,5 -5,1 -147,1 -13,7 -1,3 -100,0 -41,8 -24,2 -25,4 -44,8 -3,6 -44,5 -472,7 -7,5 -155,9 -30,4 1,1 1,3 -154,8 -25,9 -1,1 -14,6 -40,0 -19,7 -11,8 -14,4 -30,1 -18,6 -82,9 -18,3 -1,7 -4,0 -1,7 -4,0 -4,8 -32,7 -4,8 -32,7 -1.090,9 -6,3 -43,5 -28,1 -1.134,4 -6,5
411 Atenci primria de salut 412 Atenci especialitzada de salut 414 Salut pblica 419 Altres serveis de salut 41 Salut 421 Educaci general 422 Educaci universitria 423 Innovaci educativa 424 Serveis complementaris a l'educaci 425 Beques i ajuts a l'estudi 426 Formaci del personal docent 42 Educaci 431 Habitatge 432 Barris i nuclis antics 43 Habitatge i altres actuacions urbanes 441 Equipaments culturals 442 Sup. a la creaci, prod., promoci i dif. cultural 443 Protecci i conservaci del patrimoni cultural 444 Esports i educaci fsica 44 Cultura i esports 451 Promoci de la Llengua catalana 45 Llengua catalana 461 Ordenaci, control i informaci sobre el consum 46 Consum Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Salut (41)
La poltica de Salut s la poltica a la qual els pressupostos de la Generalitat de Catalunya destinen una major quantitat de recursos, en concret, 9.509,1 milions deuros, que representen el 28% dels pressupostos consolidats. En el context dausteritat i restricci pressupostria en el qual semmarquen els pressupostos per al 2011, aquesta despesa es redueix un 3,8% en relaci a lany 2010, si b en part aquest menor ajust es deu a la incorporaci en els pressupostos per al 2011 del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona que ha assumit les funcions que desenvolupava a Barcelona lInstitut Municipal dAssistncia Sanitria; amb termes homogenis la reducci s del 6,8%. Tanmateix, ats que aquesta reducci s inferior a la mitjana del conjunt del sector pblic el pes daquesta poltica de despesa sincrementa, respecte el 2010, en ms dun punt percentual en relaci al conjunt del sector pblic de la Generalitat.
170
En els darrers anys la despesa sanitria ha experimentat una notable expansi (entre el 2006 i el 2010 el creixement ha estat del 25%): Malgrat el fort creixement dels recursos destinats a aquesta finalitat, en diverses ocasions la despesa efectiva va superar el pressupost disponible. Aquesta despesa no comptabilitzada lany 2009 va ser regularitzada grcies als recursos addicionals provinents del nou sistema de finanament autonmic. No obstant aix, el mateix 2010 es va tornar a generar una desviaci pressupostria de 850 milions deuros. Amb aquests antecedents, i ateses les dificultats a les quals es veuen sotmeses les finances pbliques de la Generalitat, el sector sanitari ha de contribuir a lesfor conjunt de contenci pressupostria. Amb aquest propsit el Departament de Salut ha elaborat un Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat de sistema sanitari pblic que inclou un seguit dactuacions dimpacte immediat per adequar la despesa als recursos disponibles pel 2011. Daltra banda, des de lesmentat departament tamb es treballa en la definici dactuacions a implantar a mig termini per garantir la sostenibilitat del sistema que es recolliran en lEscenari de sostenibilitat i progrs del sistema sanitari 2011-2014. El Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat de sistema sanitari pblic sestructura en diferents mbits dactuaci: simplificaci administrativa, serveis sanitaris i assistencials, farmcia, inversions i incidncia en decisions de lEstat. El primer, simplificaci de lestructura administrativa, s el que concentra el major impacte, amb un estalvi estimat del 25%, seguit de la reprogramaci dinversions que es redueixen un 20% i de la despesa farmacutica amb un 11%. Finalment, el serveis sanitaris sn lmbit dactuaci en qu limpacte de lajust s menor (proper al 7,5%) perqu sha prioritzat latenci directa als ciutadans per sobre daltres rees. Els eixos dactuaci principals sn la millora de la productivitat, mitjanant lincrement deficincia en costos (saplica una reducci del 2% a les tarifes de totes les lnies de serveis) i en activitat (revisi de programes i prestacions, aplicar models de gesti clnica a les llistes despera, etc), la reordenaci de serveis i daltres actuacions. Lorganitzaci del sistema sanitari pblic catal, amb unes caracterstiques histricament diferenciades, respon a un model en el qual les responsabilitats es distribueixen entre els diferents agents. Aix, el Departament de Salut s el responsable de la planificaci, lordenaci i la regulaci del sistema, tot assegurant la seva sostenibilitat i qualitat, mentre que el Servei Catal de la Salut s lencarregat de garantir la provisi de les prestacions assistencials del sistema pblic amb criteris dequitat (personal i territorial), eficcia i eficincia.
171
El sistema de provisi pblica es concreta en la poltica de compra dels serveis de salut als diferents provedors (Institut Catal de la Salut, consorcis i empreses pbliques) que conformen la xarxa dutilitzaci pblica. Entre els provedors de serveis sanitaris destaca de manera clara lInstitut Catal de la Salut (amb 10 hospitals i ms de 41.000 professionals sanitaris) el qual est immers en un procs de reforma i modernitzaci, iniciat amb laprovaci de la Llei 8/2007 del 30 de juliol, per tal de transformar-se en una organitzaci ms desburocratitzada, participativa i prxima al ciutad que garanteixi una millor assistncia integral al malalt. Addicionalment, tamb cal esmentar la participaci de les entitats Gesti dInfraestructures SA i ICF Equipaments SAU en lexecuci i el finanament de les inversions en infraestructures sanitries. Dacord amb lexercici de planificaci estratgica realitzat pel Departament de Salut per als propers quatre anys, concretat en el Pla dacci departamental 2011-2014, els principis que inspiren aquest sistema sanitari giren entorn de la qualitat, lequitat, leficincia, la transversalitat (entre sectors i departaments de la Generalitat), la integraci (a nivell territorial), la participaci (i implicaci), la transparncia, la susidiarietat (entre
administracions), la substitubilitat (de recursos) i la sostenibilitat econmica.
Entre les prioritats del Departament de Salut per al 2011 hi ha la definici del nou Pla de Salut 2011-2014, que juntament amb els plans directors i amb els plans dinnovaci i ordenaci dels serveis, constitueixen les eines fonamentals de la planificaci sanitria a Catalunya.
Pel que fa als programes pressupostaris que conformen aquesta poltica de despesa, cal destacar el programa Atenci primria de salut (que constitueix el primer nivell daccs dels ciutadans a lassistncia sanitria), que representa un 30% dels seus recursos. Els objectius per al 2011 es proposen resoldre duna manera ms gil, propera i integral els problemes de salut de les persones, potenciar el treball en xarxa amb la resta de serveis de salut i millorar la prevenci i educaci sanitries. De manera ms concreta es poden esmentar un conjunt dactivitats previstes per al 2011: facilitar la capacitat dautonomia de gesti a latenci primria millorar laccs a les proves diagnstiques complementries per incrementar la resoluci de casos en aquest nivell assistencial incentivar el ple desenvolupament de les capacitats, coneixements, habilitats i actituds de cada mbit professional, fent especial mfasi en augmentar el grau de resoluci del personal dinfermeria en atenci a la patologia aguda, prescripci i petici de determinades proves complementries
172
promoure conjuntament amb la resta de lnies de serveis el model datenci al pacient crnic complex amb la finalitat de mantenir la qualitat de vida daquests pacients i reduir els reingressos facilitar la mxima funcionalitat de la Histria clnica compartida, la Carpeta de Salut i la recepta electrnica Dins daquest mateix programa, cal fer referncia tamb a les mesures de racionalitzaci de la despesa farmacutica (fomentant la prescripci de medicaments genrics) i de millora de leficincia en la gesti (potenciant la implantaci de models de corresponsabilitzaci de la despesa farmacutica a les entitats provedores), ats que la despesa en medicaments absorbeix un volum important dels recursos daquesta poltica i est sotmesa a pressions a lala derivades de lincrement poblacional i de lesperana de vida.
Pel que fa al programa pressupostari Atenci especialitzada de salut, cal destacar lelevat volum de recursos (6.262 milions deuros) destinats a aquest conjunt divers de serveis format per latenci hospitalria, latenci sociosanitria, latenci psiquitrica i la salut mental, latenci a les drogodependncies i altres serveis especialitzats com la rehabilitaci o el tractament de la insuficincia renal. En concret, els recursos assignats a aquest programa representen un 66% del total de la poltica i experimenten un modest creixement del 0,7%, que contrasta amb la tendncia generalitzada de reducci de la despesa.
Un dels objectius prioritaris plantejats per al 2011 en referncia a aquest conjunt de serveis s la reordenaci dels serveis dalta especialitzaci, identificats per la seva complexitat, baixa prevalena o elevat cost per millorar la seva eficincia. Daltra banda, en aquest mbit resulta clau garantir una bona assistncia en els terminis adequats per cada patologia i optimitzar lequitat daccs a latenci sanitria.
Pel que fa als serveis sociosanitaris durant el 2011 cal avanar per aconseguir un equilibri de cobertura territorial en el desplegament dels recursos dinternament en les diferents modalitats i en altres recursos datenci dirna i equips de suport. En aquest sentit, resulten decisius els serveis datenci ambulatria (EAIA) o latenci prestada per equips de suport (PADES) pel seu important paper, tant en lactivitat assistencial com en la tasca de coordinaci entre nivells.
Els objectius plantejats per al 2011 en els serveis de salut mental, en la lnia de les prioritats establertes pel Pla director de salut mental i addiccions, sn consolidar la cartera de serveis de salut mental i addicions no greus a latenci primria, reordenar latenci psiquitrica i
173
psicolgica de la poblaci infantil i juvenil, redefinir el model datenci psiquitrica a Catalunya i consolidar un model datenci integral a les persones amb trastorns mentals greus. En lmbit del programa Salut pblica, entesa aquesta com un conjunt dinstruments impulsats pels poders pblics amb lobjectiu de prevenir els riscos que afecten la salut del conjunt de la poblaci i promocionar hbits de vida saludables, shan dotat 100,8 milions deuros. Durant el 2011 caldr garantir ladequat compliment de la nova Llei de salut pblica de Catalunya, amb la qual es reconeix la importncia de lacci interdepartamental i intersectorial per promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia i savana en la lluita contra les desigualtats que es produeixen en matria de salut per ra de gnere, classe social i grup tnic. La nova norma reconeix les prestacions i els serveis que en matria de salut pblica ha de prestar el sistema sanitari pblic a Catalunya, incorporant dins del seu catleg les prestacions adreades a les persones de forma individual (com el suport per deixar de fumar) i els serveis adreats a collectivitats (com els plans de promoci de lexercici fsic i de lalimentaci saludable) i als riscos ambientals (promoci dentorns saludables). Cal tenir en compte que les actuacions en matria de salut pblica, a ms de revertir en una millora de la salut i la qualitat de vida individual i collectiva, tamb suposen un estalvi considerable a llarg termini amb el qual senforteix la sostenibilitat financera del sistema. Finalment, en virtut de la mateixa llei, durant el 2011 es preveu aprovar els estatuts de lAgncia Catalana de Salut Pblica, entitat que integrar les actuals agncies de Protecci de la Salut i de Seguretat Alimentria.
Finalment, en relaci al programa Altres serveis de salut, cal esmentar les actuacions destinades a millorar latenci de les urgncies i les emergncies mdiques in situ i el transport assistit al centre adequat que realitza lempresa pblica Sistema dEmergncies Mdiques SA (SEMSA), aix com tamb el transport sanitari no urgent, s a dir, el trasllat de les persones malaltes o accidentades que no poden utilitzar el transport ordinari per anar al centre del sistema sanitari pblic que els correspon. En total aquest programa t assignats un total de 334,3 milions deuros per a lany 2011. Educaci (42) La poltica dEducaci s una de les prioritats fixades en el Pla de Govern 2011-2014 i un dels principals eixos per als pressupostos 2011, amb una assignaci total de recursos de 5.836,1 milions deuros, representant el 17,2% del pressupost consolidat del sector pblic de
174
la Generalitat, i essent la segona poltica de despesa quant al volum de recursos pressupostaris. Aquesta poltica inclou la despesa destinada a leducaci no universitria, la qual s gestionada pel Departament dEnsenyament, i, en el cas especfic de la ciutat de Barcelona, pel Consorci dEducaci de Barcelona, i la destinada a leducaci universitria, en mans del Departament dEconomia i Coneixement, de les seves entitats adscrites, per la Fundaci Privada Escola Superior de Msica de Catalunya i per la Fundaci Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Finalment, cal tenir en compte les inversions educatives que realitzen les entitats ICF Equipaments SAU i Gesti dInfraestructures SA. Dins lactual context de crisi econmica, caracteritzat, entre altres aspectes, per una elevada destrucci de llocs de treball, especialment els de menys qualificaci, la inversi en poltiques educatives es presenta com un dels principals eixos dactuaci per a fer front a aquesta situaci. Ladequat disseny i gesti de les poltiques educatives esdev un dels principals instruments que t lAdministraci per a construir les bases per a la recuperaci econmica i, sobretot, per la construcci dun nou model de creixement econmic, que permeti la creaci de llocs de treball de major qualificaci i permeti increments en la productivitat de la nostra economia. Leducaci, en ser alhora un instrument de cohesi social i de formaci i perfeccionament dels coneixements i habilitats de la poblaci, esdev en lesmentat marc una poltica prioritria, fet el qual es tradueix en una reducci de la seva dotaci del 7,5%, significativament per sota de la reducci del conjunt de les despeses de les poltiques sectorials.
Dins aquesta poltica de despesa, el programa pressupostari amb una major dotaci de recursos s el dEducaci general, amb un total de 4.743,2 milions deuros (un 81,3% del total de recursos de la poltica), valor que representa una reducci del 5,1% dels recursos en relaci a lexercici anterior, si b, cal tenir present que en el present exercici sha reclassificat a aquest programa el personal dadministraci dels centres educatius que fins ara figurava en el programa Administraci i serveis generals. Educaci general comprn totes les despeses associades a leducaci no universitria, s a dir, leducaci infantil, la primria, la secundria obligatria, el batxillerat i la formaci professional (FP), i t per principals objectius el de garantir el dret a l'educaci en condicions d'igualtat, d'equitat i de justcia social, el doferir un servei educatiu innovador i de qualitat i afavorir lxit i excellncia en leducaci.
175
En relaci a leducaci infantil, cal emfatitzar la continuaci del desplegament del Pla de foment de llars dinfants en els pressupostos per al 2011, on es preveu crear un total de 3.200 noves places i de 53 noves llars dinfants pbliques.
Per un altre costat, cal destacar la rellevncia estratgica actual de la formaci professional com a factor de competitivitat del nostre pas, ja que disposar d'un model consolidat de formaci professional al llarg de la vida a Catalunya s un requisit indefugible per assolir una estructura socioeconmica ptima que ens situ adequadament en l'escenari de l'economia global. Per al curs 2010-2011, s'han ofertat ms de 122.000 places per a alumnes que estudien algun dels ensenyaments professionalitzadors. Aix suposa un 22% d'increment respecte a les places del curs anterior. Aquest increment ha anat acompanyat d'un augment de l'oferta i mesures flexibilitzadores d'aquest ensenyaments, i ha estat possible grcies a algunes de les iniciatives dutes a terme els ltims anys i que es tradueixen en una ms gran collaboraci entre Ensenyament, el territori i l'empresa per mirar de retenir en el sistema educatiu els estudiants d'FP, aix com en trobar noves vies d'accs per a alumnat que ha abandonat els estudis i en facilitar que persones treballadores en actiu per sense titulaci puguin obtenir-la mitjanant la convalidaci de la seva experincia laboral. Pel que fa al programa deducaci universitria les prioritats per aquest any 2011 sn proposar un nou model de governana a les universitats que garanteixi ladequada distribuci de responsabilitats entre els diferents rgans de govern per millorar el procs de presa de decisions, i aix tamb el funcionament de les universitats, revisar el model de finanament de les universitats pbliques, de forma que es doni un major pes als recursos condicionats a lassoliment dobjectius per tal de promoure lexcellncia i la qualitat en lensenyament universitari. Tanmateix es preveu revisar loferta universitria per tal de millorar la qualitat, visibilitat i preparaci personal dels estudiants aix com adequar lestructura acadmica universitria per afrontar els reptes de la docncia, la recerca i la transferncia de coneixement. En conjunt, aquest programa compta amb una dotaci econmica per al 2011 de 926,2 milions deuros que representen un 16% dels recursos globals de la poltica dEducaci. Amb els objectius de facilitar lescolaritzaci dels alumnes, afavorir la conciliaci laboral i familiar i facilitar que tot lalumnat, especialment els que es troben en situaci de dificultats, sigui escolaritzat en igualtat de condicions, en els pressupostos 2011 sha previst una dotaci de recursos del programa de Serveis complementaris a leducaci de 130,8 milions deuros. Aquesta dotaci de recursos ha perms mantenir en nivells similars als de lexercici anterior el volum de prestaci dels principals serveis inclosos dins el programa , s a dir, els
176
plans educatius dentorn, les aules dacollida, els serveis i ajuts per transport i menjador escolar i les unitats descolaritzaci compartida, entre altres.
Per tal de fer front a les possibles conseqncies que pugui tenir la present crisi econmica en les llars ms vulnerables i donar suport a la igualtat doportunitats en lmbit de leducaci, en els pressupostos del 2011 el programa de Beques i ajuts a lestudi sha dotat amb un total de 31,4 milions deuros. En lmbit de leducaci no universitria, a fi de millorar i afavorir l'atenci als collectius ms desfavorits o amb necessitats educatives especials i facilitar la mobilitat transfronterera de l'alumnat de l'ensenyament secundari postobligatori, entre altres mesures, destaquen en els pressupostos per al 2011 els ajuts per a l'escolaritzaci d'infants entre 0 i 3 anys matriculats en llars d'infants municipals, les beques a alumnes d'estudis postobligatoris que resideixen en comarques de baixa densitat de poblaci, les beques als alumnes que han tingut un bon rendiment escolar a 4t d'ESO per tal que continun estudiant ensenyaments postobligatoris en lloc de passar al mn laboral, els ajuts a l'alumnat amb necessitats educatives especials (discapacitats psquiques, motrius o sensorials) matriculat en centres educatius sostinguts amb fons pblics, per a l'assistncia a convivncies escolars i les subvencions per a facilitar la mobilitat europea dels alumnes de la Formaci Professional. Daltra banda, en lmbit universitari cal destacar les actuacions orientades a garantir la igualtat doportunitats en laccs i la seva continutat i a fomentar la mobilitat dels estudiants en el marc del programa Erasmus, aix com el sistema complementari dajuts finanat amb recursos propis per tal dadaptar al mxim el sistema de beques i ajuts a la realitat socioeconmica i territorial de Catalunya.
Finalment, amb el programa de Formaci del personal docent, amb una dotaci de 4,5 milions deuros, simpulsaran activitats formatives per al professorat per tal de perfeccionar i actualitzar els seus coneixements, principalment en els mbits de la utilitzaci de les TIC, currculum i innovaci educativa, millora personal i desenvolupament professional, la gesti de centres i serveis educatius, laven cap a una escola inclusiva i en llenges estrangeres. Habitatge i altres actuacions urbanes (43) La crisi econmica i financera en la qual est immers lEstat espanyol, que ja va donar els primers avisos en els darrers mesos de 2007 i que es va aprofundir en la segona meitat del 2008 i sobretot el 2009, i noms molt recentment ha comenat a donar senyals de
177
recuperaci, ha tingut i continua tenint un fort impacte sobre el sector immobiliari, sector que havia experimentat creixements extraordinaris en els deu anys anteriors. Lactual conjuntura econmica, caracteritzada per creixements negatius o molt minsos del PIB i un molt elevat nivell datur, juntament amb unes condicions financeres per accedir a les hipoteques i altres crdits molt dures, han provocat un desajust important entre la demanda i loferta al mercat dhabitatge lliure de manera que en aquest moment hi ha un estoc important d'habitatges per vendre. Aix mateix, la demanda dhabitatge protegit sha desplaat als habitatges de lloguer. La reducci drstica de la demanda dhabitatges ha tingut com a conseqncia la caiguda de lactivitat constructora, el que sha tradut en el tancament dempreses i en la prdua continuada de llocs de treball en el sector immobiliari. Des del punt de vista de les famlies, tot i el reajustament a la baixa que sest produint a causa de la crisi, el preu dels pisos segueix sent excessivament car respecte al nivell de renda de moltes persones que hi volen accedir mentre que, daltra banda, la prdua dingressos de moltes llars a causa de lincrement de latur ha fet augmentar les seves dificultats a lhora de pagar les hipoteques, els lloguers o de rehabilitar els seus habitatges. L'objectiu principal de la poltica d'habitatge durant aquest exercici ha de ser posar els instruments necessaris per, duna banda, posar les bases per a la reactivaci del sector immobiliari i incrementar l'ocupaci en el sector de la construcci, i duna altra, establir les condicions per facilitar als ciutadans l'accs a l'habitatge i el seu manteniment. Daltra banda, moltes rees de pobles i ciutats de Catalunya pateixen dficits urbanstics i socials dimportncia, concentrats fonamentalment en barris vells i nuclis antics, a les rees dexpansi urbana nascudes de processos d'urbanitzaci marginal, als polgons dhabitatge sorgits a les onades migratries dels anys 60 i 70 i en urbanitzacions disperses amb manca de serveis. Per aquest motiu, des del Govern es duen a terme una srie dactuacions encaminades a resoldre aquest dficits centrades en la rehabilitaci dels barris i urbanitzacions amb problemtiques especfiques i la recuperaci dels nuclis antics.
A la conjuntura econmica global s'hi afegeix el comproms que tenen les administracions pbliques de contenir el dficit, el que comporta haver de moderar la seva despesa en un context de fort descens dels ingressos. Per aix, els pressupostos per a lexercici 2011 presenten reduccions significatives de les seves dotacions en els crdits de la poltica de despesa dHabitatge i altres actuacions urbanes, amb un import de 441,7 milions deuros. Concretament es redueixen 154,8 milions deuros, xifra que representa una variaci relativa del -25,9%.
178
La poltica dHabitatge i altres actuacions urbanes s competncia del Departament de Territori i Sostenibilitat i dens adscrits a lesmentat Departament: Es desglossa en dos programes: Habitatge i Barris i nuclis antics. Els recursos consolidats assignats al programa Habitatge sumen 356,8 milions deuros amb una reducci de 155,9 milions deuros en relaci al 2010 (de fet s en aquest programa on es concentra tota la reducci del pressupost en aquesta poltica). En aquest programa hi intervenen una Secretaria i quatre entitats. La Secretaria dHabitatge i Millora Urbana s la unitat encarregada de dissenyar les poltiques dhabitatge de la Generalitat; compta amb un pressupost consolidat de 42,6 milions deuros destinats en bona part a atorgar subvencions a famlies per a la rehabilitaci del seu habitatge i als collectius ms vulnerables per ajudar a pagar el seu habitatge. Per la seva banda, lAgncia de lHabitatge de Catalunya ha estat creada amb la finalitat dexecutar amb eficincia les poltiques dhabitatge impulsades des de la Secretaria dHabitatge i Millora Urbana; compta amb un pressupost consolidat de 136,5 milions deuros que es destinen a reactivar el sector immobiliari i incrementar l'ocupaci i a facilitar als ciutadans l'accs a l'habitatge. La major dotaci pressupostria consolidada correspon a lInstitut Catal del Sl (INCASL), ens que t una activitat fonamentalment inversora i que destina un import de 143,7 milions deuros a afavorir l'existncia d'una oferta suficient i a preu assequible de sl residencial, a garantir loferta dhabitatge social, a augmentar loferta dhabitatges de lloguer i de lloguer amb opci de compra, millorar el parc dhabitatges i garantir l'allotjament dels collectius amb menys recursos econmics i de les persones amb discapacitats. Per la seva banda, el Consorci de lHabitatge de Barcelona destina un pressupost consolidat de 32,2 milions deuros fonamentalment a latorgament dajuts per a rehabilitaci i per al pagament de lhabitatge en lmbit de la ciutat de Barcelona. Els seus recursos provenen de la Generalitat, de lAjuntament de Barcelona i de lEstat. Finalment, el Consorci de lHabitatge de lrea Metropolitana de Barcelona t un pressupost consolidat d1,7 milions deuros per coordinar les accions que en matria de poltica d'habitatge es desenvolupen a lesmentat territori i donar suport als municipis que l'integren.
Pel que respecta al programa Barris i nuclis antics, el pressupost per al 2010 s de 84,9 milions deuros, amb un augment d1,2 milions deuros en relaci als crdits per al 2010 (1,3%). Aquest increment s conseqncia de laugment del volum dobra executada pels ens locals en el marc del programa de barris i nuclis antics, la qual ha de ser subvencionada per la Generalitat. El Departament de Territori i Sostenibilitat, a travs de la Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, destina la totalitat del seu pressupost consolidat (66,1 milions deuros) a latorgament de subvencions de capital a corporacions locals per finanar
179
lexecuci de programes integrals de barris, viles amb projectes i contractes de barris aprovats aix com la superaci de les condicions de precarietat urbanstica i manca de serveis de les urbanitzacions de baixa densitat. Per la seva banda, lINCASL t un pressupost consolidat de 15,3 milions deuros destinat a la rehabilitaci de nuclis antics de viles i a la restauraci de monuments. Finalment, lempresa Remodelacions Urbanes, SA sencarrega de la remodelaci integral de zones urbanes especialment degradades, activitat que comprn des de lenderrocament dhabitatges degradats fins al reallotjament de les famlies en nous habitatges. El seu pressupost consolidat per al 2011 s de 3,5 milions deuros. Cultura i esports (44)
La cultura suposa un element central en el benestar de les societats actuals, tant pel que fa al seu impacte quant a enriquiment personal de la ciutadania com en relaci a la millora de les condicions econmiques i socials. Aix s que, les inversions, tant pbliques com privades, orientades a facilitar laccs a la cultura, aix com la seva creaci, producci i difusi tenen un efecte multiplicador i generen resultats en la societat, els quals transcendeixen als del propi sector, i repercuteixen en millores del benestar general de la poblaci. Per un altre costat, la poltica esportiva, sha convertit en un referent social, tant pels seus efectes beneficiosos per la salut com per la rellevncia que ha assolit en el temps doci en les societats modernes, s per aix que sha de posar a labats de totes les persones, per tal de millorar lestat fsic i psquic dels ciutadans i afavorir la cohesi social.
La instrumentaci de les poltiques de cultura i esports es realitzen principalment mitjanant els Departaments de Cultura i la Presidncia respectivament, tant a travs de les seves prpies unitats com, especialment, mitjanant les seves entitats adscrites.
La poltica de cultura i esports inclou els programes de despesa Equipaments culturals, Suport a la Creaci, producci, promoci i difusi cultural, Protecci i conservaci del patrimoni cultural i Esports i educaci fsica. La Generalitat ha pressupostat per a lexercici 2011 en la poltica de Cultura i esports una despesa de 370,3 milions deuros, xifra que suposa una minoraci de 82,9 milions deuros en relaci al pressupost del 2010 (decrement del 18,3%). En relaci als programa equipaments culturals dotat amb 6,3 milions deuros cal tenir present que Catalunya compta amb un sistema cultural dens i amb una estructura d'equipaments que comena a ser competitiva, motiu pel qual cal establir un marc de
180
cooperaci entre administracions, institucions i entitats dels sectors culturals amb la finalitat d'impulsar l'activitat i l'oferta cultural per assegurar l'accs a la cultura al conjunt de la ciutadania i, aix mateix, facilitar la incorporaci d'una nova generaci d'equipaments culturals.
Els objectius i les activitats previstes en el programa de despesa Suport a la creaci, producci, promoci i difusi cultural sorienten a promocionar, difondre i facilitar laccs de la cultura a la ciutadania, donar suport a la creaci i innovaci artstica i cultural i impulsar el desenvolupament, competitivitat i internacionalitzaci de les indstries culturals de Catalunya. Aquest programa de despesa est dotat per al pressupost del 2011 amb 163 milions deuros.
En relaci al programa Protecci i conservaci del patrimoni cultural, cal tenir en compte que Catalunya compta amb un patrimoni ric i divers distribut arreu del territori que constitueix un potent actiu cultural i econmic de present, valor de qualitat de vida per a les persones, i font de coneixement i creativitat per a la societat actual i tamb per a les generacions futures. Tenint en compte aquests fets, el programa t per missi protegir, defensar, documentar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya, a travs del coneixement i l'accessibilitat al ciutad, de la recerca, la documentaci, i la seva consideraci com a element de generaci de riquesa, en collaboraci amb els sectors turstic, mediambiental i educatiu. El pressupost 2011 del programa s de 69,6 milions deuros. Les principals entitats que executen les poltiques del Govern en matria deducaci fsica i esport, sn lInstitut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya (INEFC), que assumeix les tasques de docncia universitria i la tasca de recerca i dinvestigaci prpia de les rees del coneixement en lmbit de les cincies de lactivitat fsica i lesport; el Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR), que dna suport a lesport delit perqu sigui competitiu a nivell internacional i el Consell Catal de lEsport, que s lencarregat de promoure la prctica esportiva en tots els seus vessants, mitjanant programes especfics adreats a lesport ciutad, a lesport escolar, i a lesport federat de base i dalt rendiment. Altres entitats que participen en aquest programa sn: les entitats vinculades als circuits de Catalunya i de motocrs, GISA i Equacat, SA Com a principals actuacions dins la poltica desport podem destacar la promoci de lactivitat fsica en sectors especfics com gent gran, persones discapacitades, inactius i famlies, la revisi del Pla dimplantaci progressiva de la prescripci mdica dactivitat fsica (PAFES) i la finalitzaci del mdul esportiu al Centre dAlt Rendiment.
181
La poblaci objectiu del programa desports i educaci fsica gaireb es correspon amb la totalitat de la poblaci catalana, ja que la diversitat de formes de prctica esportiva permeten una adaptaci flexible daquesta a les necessitats de gaireb tots els collectius, esdevenint una eina dinclusi social. Llengua catalana (45)
La conjuntura actual de crisi econmica t conseqncies directes per a les poltiques lingstiques. En destaquem duna banda, lestabilitzaci de la immigraci, que ja no es preveu que augmenti, per a la qual cal garantir laccs al coneixement del catal en benefici de la igualtat i la cohesi social i daltra banda laugment de latur. Tots dos factors afavoreixen lincrement de la demanda de formaci en llengua catalana i alhora laugment de valor daquesta formaci en el context empresarial. Un altre element que continua sent determinant per a levoluci del coneixement i ls de la llengua catalana s la generalitzaci de ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Duna banda, com a oportunitat per oferir telemticament productes i serveis que afavoreixin laugment del coneixement de la llengua i de laltra com a repte per incorporar ls del catal en aquests entorns.
Cal doncs, desenvolupar i implantar poltiques que fomentin la competncia multilinge, per que alhora garanteixin la sostenibilitat de la llengua prpia en el territori. Lanlisi dels diferents escenaris fa evident la necessitat i loportunitat davanar en la
cultura de la planificaci transversal en els mbits de la salut, el treball, la justcia i la immigraci.
Aquesta poltica de despesa es gestiona bsicament per la Direcci General de Poltica Lingstica del Departament de Cultura i dos dels seus Consorcis: el de Normalitzaci Lingstica de Catalunya i el Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT. Lobjectiu del programa s incrementar l's social del catal, promovent l'accs de la poblaci adulta al coneixement de la llengua, l'impuls del catal com a llengua d's habitual de les persones catalanoparlants i l'existncia d'una oferta adequada de serveis i productes en catal en tots els sectors d'activitat, pblics i privats.
182
Les actuacions previstes en aquesta poltica per al 2011 sadrecen a millorar el coneixement del catal de la poblaci major de 18 anys, especialment en el cas de la nova immigraci, fins a un nivell que li permeti usar-lo amb normalitat en les activitats quotidianes i professionals, fomentar l's del catal en les relacions interpersonals i en les comunicacions institucionals i empresarials.
La poltica de despesa Llengua catalana, es desenvolupa amb un nic programa: Promoci de la llengua catalana. En conjunt, per a lexercici 2011 els recursos destinats a la promoci de la llengua catalana, ascendeixen a 40,7 milions deuros, xifra que suposa una reducci del 4% en relaci a la despesa pressupostada per al 2010.
Consum (46) El pressupost per al 2011 daquest poltica i el seu nic programa, Ordenaci, control i informaci sobre el consum, s de 10 milions deuros. Aquesta poltica est orientada a garantir els drets i la seguretat de tota persona com a consumidora, potenciar el model de consum responsable com a element de competitivitat i qualitat de vida, i aconseguir un mercat en el que els operadors actun complint la normativa daplicaci. LAgncia Catalana del Consum concentra el 99,4% del pressupost daquesta poltica per a dur a terme les actuacions dinformaci, formaci, inspecci, divulgaci i mediaci i arbitratge que t encomanades. La resta del pressupost, un 0,6%, el gestiona lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria, per a mantenir un elevat nivell de confiana en el sistema catal de seguretat alimentria.
183
rea de despesa 5
Producci de bens pblics de carcter econmic
Quadre 8.1.3.7 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 5 PRODUCCI DE BNS PBLICS DE CARCTER ECONMIC Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 574,5 513,2 1.087,8 575,8 1.319,5 1.087,0 21,9 22,7 15,2 3.042,1 266,7 41,8 497,5 805,9 3,1 25,0 97,8 3,7 129,6 196,5 124,2 7,7 8,6 336,9 5,8 256,4 262,1 177,4 41,6 189,8 199,5 608,3 38,5 8,0 10,2 2,0 58,7 6.331,4 368,2 6.699,7 Pressupost 2011 207,9 304,3 512,2 337,4 739,0 1.049,6 20,2 25,4 16,3 36,1 2.224,0 200,1 37,0 446,8 683,9 22,9 66,4 1,8 91,1 108,9 114,3 4,3 5,9 233,5 16,7 203,3 220,0 161,7 40,5 231,7 25,4 459,3 30,0 6,3 8,7 1,3 46,3 4.470,4 375,8 4.846,1 Variaci 2011/2010 Import % -366,7 -63,8 -208,9 -40,7 -575,6 -52,9 -238,4 -41,4 -580,5 -44,0 -37,3 -3,4 -1,8 -8,1 2,7 11,8 1,2 7,6 36,1 ---818,0 -26,9 -66,6 -25,0 -4,7 -11,3 -50,7 -10,2 -122,0 -15,1 -3,1 -100,0 -2,0 -8,1 -31,4 -32,1 -1,9 -51,4 -38,5 -29,7 -87,5 -44,5 -9,8 -7,9 -3,5 -44,9 -2,7 -30,9 -103,5 -30,7 10,9 189,0 -53,1 -20,7 -42,1 -16,1 -15,7 -8,8 -1,0 -2,4 41,9 22,1 -174,1 -87,3 -148,9 -24,5 -8,6 -22,3 -1,6 -20,5 -1,5 -14,6 -0,7 -35,1 -12,4 -21,1 -1.861,1 -29,4 7,5 2,0 -1.853,5 -27,7
511 Disponibilitat i abastament d'aigua 512 Sanejament d'aigua 51 Cicle de l'aigua 521 Carreteres 522 Infraestructures ferroviries 523 Suport al transport pblic de viatgers 524 Ports i transport martim 525 Aeroports i transport aeri 526 Logstica i al. act. de sup. al tr. de mercaderies 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera 52 Transport 531 Telecomunicacions 532 Societat de la informaci i el coneixement 533 Mitjans de comunicaci social 53 Societat de la informaci i el coneixement i telecom. 541 Urbanisme 542 Ordenaci del territori i urbanisme 543 Orden. i prom. de sl i ed. industrials i serveis 544 Actuacions a la costa 54 Urbanisme i ordenaci del territori 551 Protecci i conservaci del medi natural 552 Infraestructura i gesti de tractament de residus 553 Poltiques i sensibilitzaci ambientals 554 Prevenci i control ambiental 55 Actuacions ambientals 561 Infraestructures per al desenvolupament rural 562 Transformaci i millora en matria de regadius 56 Infraestructures agrries i rurals 571 Recerca i Desenvolupament 572 Recerca i Desenvolupament en cincia i tecnologia agroalimentria 573 Recerca i Desenvolupament Biomdics i en cincies de la salut 574 Innovaci 57 Recerca, desenvolupament i innovaci 581 Cartografia, geologia i geofsica 582 Meteorologia 583 Estadstica 584 Avaluaci de poltiques i estudis d'opini 58 Altres actuacions de carcter econmic Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Cicle de l'aigua (51)
L'aigua s un b de primera necessitat que ha esdevingut un recurs escs i frgil que cal distribuir, tractar i gestionar amb eficincia. Catalunya es caracteritza per un gran desequilibri en l'ocupaci del territori i per una limitaci significativa dels seus recursos hdrics. Aix mateix, en els darrers anys shan viscut mltiples episodis de sequera que,
184
combinats amb un increment molt important de la poblaci, han evidenciat un cert dficit estructural en la disponibilitat daquest recurs a Catalunya. Aix mateix, les prediccions de canvi climtic no apunten cap a una millora daquesta situaci sin ms aviat al contrari. Daltra banda, tamb s necessari tractar les aiges residuals provinents tant de ls domstic com de lindustrial mitjanant depuradores per tal de retornar-les al medi amb les condicions adequades perqu alterin el mnim possible els parmetres fsics, qumics o biolgics del medi receptor o per poder ser reutilitzades. La situaci econmica i financera en qu es troba l'Agncia Catalana de lAigua, principal entitat executora daquesta poltica de despesa, aix com l'actual context econmic en el qual s'emmarquen els pressupostos de l'any 2011 condicionen de forma substancial les diferents actuacions que es portaran a terme. En aquest sentit, s necessria una prioritzaci molt estricta de les diferents activitats i, a continuaci, una reducci dels nivells de prestaci de servei en cadascuna de les mateixes que tindr diferents graus d'abast en funci de la prioritzaci de cada activitat. Aix mateix, durant l'any 2011 lAgncia Catalana de lAigua no iniciar noves actuacions inversores. Els recursos consolidats destinats a la poltica del Cicle de laigua en els pressupostos de la Generalitat per a lexercici 2011 sumen 512,2 milions deuros, xifra que representa un fort descens de 575,6 milions deuros en relaci a la pressupostada per a lexercici 2010. Gaireb la totalitat de la disminuci est causada per la reducci de les previsions de recursos procedents tant de la Uni Europea a travs del Fons de cohesi com de lEstat en concepte dinversions de la Disposici Addicional 3 de lEstatut. La poltica de Cicle de lAigua es desglossa en dos programes de despesa: duna banda, el programa de Disponibilitat i abastament daigua dotat amb un pressupost de 207,9 milions deuros, i de laltra, el programa de Sanejament daigua dotat de 304,3 milions deuros. En el programa Disponibilitat i abastament daigua, lAgncia Catalana de lAigua (ACA) disposa dun pressupost consolidat de 64,2 milions deuros per vetllar amb eficcia i eficincia per la qualitat, quantitat i garantia dels recursos hdrics a Catalunya destinats als diferents usos: abastament de la poblaci, usos industrials, usos ldics, usos agraris, usos ramaders, usos municipals, etc. dacord amb el principi de sostenibilitat. Dins daquest mateix programa de despesa, lentitat Aiges Ter-Llobregat destina un pressupost consolidat de 143,7 milions deuros a labastament daigua potable a ms de cent municipis de lrea de Barcelona, amb un poblaci aproximada de quatre milions i mig dhabitants.
185
En el programa Sanejament dAigua, lAgncia Catalana de lAigua disposa dun pressupost total de 298,6 milions deuros per tal de continuar portant a terme actuacions de sanejament daiges residuals urbanes en base al Programa de sanejament daiges residuals aprovat per Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 de Juny de 2006. Entre les funcions de lACA en aquest programa destaquen lexplotaci i reposici de les estacions depuradores daiges residuals (EDAR) en funcionament, la gesti de lexplotaci dels tractaments trmics eficients aix com la resta dinfraestructures de tractaments dels fangs procedents de la depuraci i la realitzaci del control de la qualitat i de la contaminaci de les aiges. Transport (52) La disponibilitat duna xarxa adequada dinfraestructures de transport s necessria per assegurar la competitivitat de leconomia catalana i fer-la capa denfrontar-se en millors condicions als reptes que planteja la globalitzaci i, en aquests moments, la desfavorable conjuntura econmica. El departament competent en matria de transports s el Departament de Territori i Sostenibilitat i executa les actuacions corresponents b directament o b indirectament mitjanant consorcis, societats mercantils o entitats daltres tipologies jurdiques. Les prioritats del Departament de Territori i Sostenibilitat per al 2011 en el marc daquesta poltica sn promoure una xarxa d'infraestructures integrada que millori la competitivitat i el desenvolupament econmic, dotar el pas d'una xarxa viria adequada, segura i que garanteixi l'accessibilitat a tot el territori, fomentar un transport pblic de viatgers integrat, de qualitat i sostenible econmicament que garanteixi una mobilitat suficient i millorar la gesti i les infraestructures dels serveis ferroviaris de viatgers.
Pel que fa als crdits pressupostaris, la poltica de Transport t una dotaci de 2.224 milions deuros i es pot remarcar que s la quarta segons el volum de recursos que shi destinen desprs de les poltiques de Salut, dEducaci i de Suport financer als ens locals. Tanmateix, com en la resta de poltiques de despesa i a causa de la necessitat de reduir el dficit de la Generalitat, els seus crdits pressupostaris han experimentat una reducci en relaci al pressupost 2010 per un import de 818 milions deuros. Cal dir que, addicionalment a les inversions finanades amb crrec al pressupost, la Generalitat tamb executa inversions en collaboraci amb el sector privat i que no tenen reflex en el pressupost daquest exercici (veure Annex dinversions reals).
Per programes de despesa, destaquen els recursos destinats als programes 522 Infraestructures ferroviries (739 milions deuros) i 523 Suport al transport pblic de viatgers (1.049,6 milions deuros). Les inversions finanades amb els crdits pressupostaris previstos
186
al programa 522 Infraestructures ferroviries tenen per objectiu millorar i ampliar les xarxes de ferrocarril per tal de fer-les ms competitives davant daltres medis de transport com ara el vehicle privat. Entre aquestes inversions, es pot destacar la continuaci de la construcci de la lnia 9 del metro de Barcelona i el perllongament de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa. La reducci de la despesa en aquest programa es focalitza en el pressupost de lens Infraestructures Ferroviries de Catalunya (IFERCAT) ja que shan hagut de reprogramar les seves inversions a causa de la necessitat de reduir la despesa pblica.
El programa 523 Suport al transport pblic de viatgers, amb una dotaci de 1.049 milions deuros, inclou les despeses destinades a fomentar la competitivitat del transport pblic mitjanant la integraci tarifria per augmentar-ne ls enfront del vehicle privat amb la finalitat d'assolir un model de mobilitat ms sostenible basat en els mitjans de transport menys contaminants, reduir la congesti de la xarxa viria i reduir la sinistralitat en els desplaaments. Tamb sinclou en aquest programa lafavoriment de laccessibilitat als polgons industrials amb transport pblic. Al programa 521 Carreteres, shi destina un pressupost consolidat de 337,4 milions deuros. Els objectius a llarg termini del Govern en aquest programa sn dotar Catalunya d'una xarxa viria moderna, segura, sostenible, equilibrada territorialment i viable econmicament, mitjanant la creaci de nous eixos viaris i la millora dels ja existents per tal de garantir l'accessibilitat a tot el territori, la connectivitat amb la xarxa transeuropea i amb la resta de la pennsula ibrica, la seguretat en els desplaaments i evitar la congesti, a l'rea de Barcelona. Aix mateix, pel que fa als peatges, es mant la poltica de gratutat per als usuaris habituals de certes autopistes. En aquest programa, tamb una part significativa de les obres executades per la Generalitat es financen amb capital privat mitjanant el sistema de concessi i, per tant, no tenen reflex en el pressupost per al 2011 (veure Annex dInversions Reals). En sn exemples el desdoblament de lEix Transversal i el desdoblament de la C-17 (Centelles Ripoll). El programa 524 Ports i transport martim inclou les despeses dexplotaci, promoci, modernitzaci i millora de les installacions porturies de Catalunya, llevat dels de Barcelona i Tarragona. Aquestes actuacions tenen un pressupost consolidat de 20,2 milions deuros per a lexercici 2011 i estan emmarcades en el Pla de ports 2007- 2015. Al programa 525 Aeroports i transport aeri shi destinen 25,4 milions deuros amb la finalitat dimpulsar una xarxa daeroports i aerdroms per garantir que les grans ciutats catalanes disposin duna infraestructura aeroporturia adequada a les seves necessitats. Dins del programa de
187
despesa Logstica i altres actuacions de suport al transport de mercaderies, la Generalitat destinar el 2011 un import de 16,3 milions deuros a promoure una xarxa de transport i logstica integrada i multimodal, mitjanant la construcci o l'impuls de plataformes i infraestructures per a activitats logstiques. En aquest sentit, en els pressupostos per al 2011 hi ha tres entitats ms que gestionen els recursos daquest programa: Cargometro Rail Transport, SA, Terminal Intermodal de lEmpord, SL i FGC Mobilitat, SA. A lexercici 2011 sincorpora un nou programa de despesa, Infraestructures del transport de viatgers per carretera, dotat amb 36,1 milions deuros i que inclou inversions en carrils ds exclusiu per a autobusos, vehicles dalta ocupaci i vehicles elctrics aix com en estacions i intercanviadors dautobusos. Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions (53) En una situaci de crisi econmica com lactual, dur a terme una bona implantaci de les eines TIC s molt important, per tal de lligar leconomia al coneixement i la tecnologia i afavorir la prosperitat del territori. Des del Govern de la Generalitat es vol fer una aposta per la connectivitat i laccessibilitat a la banda ampla, mitjanant un desenvolupament de les infraestructures, tant del territori, com a empreses i famlies, impulsant lintercanvi de dades, el comer electrnic aix com apostar per la simplificaci administrativa i la factura electrnica. Es vol donar un impuls a les tecnologies de la informaci i les comunicacions que afecti a tota la societat, des de les famlies, les empreses, el territori, per tamb a ladministraci de la Generalitat, s a dir fer un pas endavant fent servir les tecnologies de la informaci com una via per guanyar eficincia i per a la millora de la competitivitat de leconomia catalana i la seva societat. Per aix en els pressupostos del 2011 sassignen 683,9 milions deuros a desenvolupar les actuacions daquesta poltica de despesa.
La societat de la informaci i el coneixement i les telecomunicacions afecten tots els mbits de la nostra vida i la nostra societat, aquesta transversalitat de la poltica dona lloc a que dins de la Generalitat de Catalunya sigui gestionada per mltiples gestors, cada un amb una finalitat especfica per aconseguir lobjectiu general de vincular la societat i leconomia al coneixement. El departament dEmpresa i Ocupaci s lencarregat de definir la planificaci estratgica de les TIC, aix com dur a terme el seu desplegament en el territori, i per aquest motiu gestiona el 30,6% dels recursos daquest poltica de despesa. El grup dempreses vinculats als mitjans de comunicaci, adscrites al departament de Presidncia, gestionen el 65,3% dels recursos per tal de mantenir uns mitjans de comunicaci pblics de qualitat i donar suport als privats. El departament de Governaci i Relacions Institucionals, amb un
188
2,3% dels recursos, impulsa i promou la implantaci de ladministraci electrnica en lmbit del Sector Pblic de les administracions catalanes, mentre que el departament de Salut potencia les tecnologies de la informaci i les comunicacions com un mitj per impulsar els objectius estratgics departamentals i finalment, la Fundaci Universitat Oberta de Catalunya du a terme recerca en aquest mbit mitjanant lInstitut de recerca IN3.
El 98% dels recursos assignats al programa de Telecomunicacions, es gestionen des de lentitat de dret pblic Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci, que sencarrega de les TIC de la Generalitat de Catalunya i depn del departament dEmpresa i Ocupaci, i t com a objectius prioritaris aquest 2011 avanar en leficincia dels serveis tecnolgics, tant en laspecte econmic com en limpuls de ls dels instruments corporatius, millorar els processos i els serveis a ciutad a travs de laplicaci exhaustiva de les TIC i finalment facilitar ls de les TIC al pas. Per a lexercici 2011 es destinen a aquest programa de despesa 200,1 milions deuros en total. Al programa Societat de la informaci i el coneixement shi destinen 37 milions deuros, els objectius del programa van adreats a garantir laven de ladministraci electrnica per tal que els ciutadans, les empreses i altres organitzacions tinguin accs als serveis pblics, a millorar la interoperabilitat dins de lAdministraci de la Generalitat, entre administracions i entre aquestes i altres institucions. Hi participa el Consorci Administraci Oberta Electrnica de Catalunya amb les finalitats de fomentar la modernitzaci de les administracions pbliques i impulsar un desenvolupament de ladministraci electrnica que garanteixi els requisits de seguretat jurdica i tcnica i generi confiana en els usuaris. El sector dels mitjans de comunicaci viu en lactualitat una situaci difcil com a conseqncia de la reducci dels ingressos per publicitat. Alhora, estan immersos en un procs de canvi de model, tant per irrupci de les noves tecnologies com pel canvi dhbits, especialment entre les generacions ms joves. Aquests dos elements conduiran a la reestructuraci del sector. En aquest context, resulta imprescindible fer poltiques actives de suport a les empreses de mitjans de comunicaci en catal, tant pbliques com privades, per assegurar una oferta suficient i equilibrada de comunicaci. Un dels objectius daquest programa de despesa, s oferir a tots els ciutadans de Catalunya un servei pblic audiovisual de qualitat, comproms amb els principis tics i democrtics i amb la promoci de la cultura i la llengua catalana, amb criteris deficincia i buscant la mxima acceptaci per part del pblic. Els recursos que es destinen al programa de despesa Mitjans de comunicaci social per al 2011 sn 446,8 milions deuros.
189
Les actuacions de la Generalitat referides a la poltica de despesa de Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions gestionen 683,9 milions deuros, que per a lexercici 2011 representen el 15,3% del total de despesa prevista en els pressupostos de la Generalitat per a lrea de Producci de bns pblics de carcter econmic. Si be els recursos que es destinen a aquesta poltica el 2011 pateixen una minoraci del 15% en el seu conjunt.
Urbanisme i ordenaci del territori (54)
Les actuacions de la Generalitat dins de la poltica d'Urbanisme i ordenaci del territori sn dissenyades pel Departament de Territori i Sostenibilitat i executades directament o b a travs dens adscrits al mateix. Cal destacar que es duen a terme en el marc de la planificaci concretada en el Pla Territorial General de Catalunya i en els plans territorials sectorials o parcials amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament ordenat, equilibrar el territori i de ser el marc orientador de les accions que s'emprenguin amb incidncia territorial. Aix mateix, alguns territoris que presenten problemtiques especfiques com ara una forta regressi socioeconmica i demogrfica han estat objecte duna planificaci especial. Els objectius en el marc daquesta poltica sn promoure un desenvolupament urbanstic que garanteixi la sostenibilitat i la prosperitat dels municipis i del conjunt del pas, garantir una gesti adequada dels recursos naturals i territorials i cercar el millor encaix en el territori tant de les iniciatives locals com dels grans projectes de pas. La poltica dUrbanisme i ordenaci del territori est dotada a l'exercici 2011 amb un pressupost de 91,1 milions d'euros, xifra que suposa una disminuci de 38,5 milions deuros respecte al pressupost per al 2010. Aquesta poltica est desglossada en tres programes: Ordenaci del territori i urbanisme, amb un pressupost de 22,9 milions d'euros; Ordenaci i promoci de sl i edificis industrials i de serveis, amb un import previst de 66,4 milions d'euros, i, finalment, Actuacions a la costa, amb un pressupost d1,8 milions d'euros.
En el programa Ordenaci del territori i urbanisme, destaca que la Direcci General dUrbanisme destina 15,1 milions deuros en diferents lnies dajuts a corporacions locals. Aix mateix, tamb destaquen les actuacions de promoci del seu mbit territorial que duen a terme lInstitut per al Desenvolupament de les Comarques de lEbre i lInstitut per al Desenvolupament i la Promoci de lAlt Pirineu i Aran. En aquest programa tamb hi participen el Consorci del Parc de lEspai dInters Natural de Gallecs, que gestiona aquest espai, amb un pressupost de 0,7 milions deuros; el Consorci de lObservatori del Paisatge,
190
ens dassessorament del Govern, amb un pressupost de 0,4 milions deuros, i el Consorci Patronat de la Vall de Nria, amb un pressupost de 0,1 milions deuros.
Amb el programa Ordenaci i promoci de sl i edificis industrials i serveis, executat a travs de l'INCASL, el Govern cerca garantir una oferta suficient i atractiva de sl per a l'activitat econmica i equipaments. El pressupost que l'INCASL destina a aquest programa s de 66,4 milions d'euros.
Finalment, el programa Actuacions a la costa t per finalitat fer compatibles el desenvolupament econmic i urbanstic amb la millora de la qualitat de lentorn costaner. En aquest marc, la Direcci General dUrbanisme dna suport financer als municipis mitjanant la lnia de subvencions del Fons de gesti del sl no urbanitzable del sistema costaner, estableix plans d'ordenaci de platges i du a terme actuacions d'estabilitzaci del litoral i regeneraci de platges. Aix mateix, a travs de GISA es duen a terme actuacions de recuperaci dels camins de rondes a les zones litorals, aprofitant itineraris existents en el passat.
Actuacions ambientals (55) Les competncies de la poltica dActuacions ambientals estan distribudes entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural. En el marc daquesta poltica, les prioritats del Govern per a lexercici 2011 sn garantir labastament i la qualitat de laigua, impulsar la gesti sostenible dels residus ambientalment, econmicament i social, impulsar poltiques ambientals i de lluita contra el canvi climtic, prevenir la contaminaci atmosfrica, acstica i lluminosa, promoure la responsabilitat ambiental, impulsar una gesti forestal sostenible, prevenir incendis forestals, evitar la forestaci de la superfcie agrria, incrementar les actuacions de conservaci de la biodiversitat i fer compatible la preservaci dels valors naturals amb el creixement econmic. La dotaci pressupostria consolidada de la poltica dActuacions ambientals per al 2011 s de 233,5 milions deuros, xifra inferior en 103,5 milions deuros a la pressupostada en lexercici anterior. La reducci dels crdits, causada per la necessitat de reduir les despeses per contenir el dficit pblic, s significativa, del 30,7%. Per captols de despesa, destaca la reducci de les despeses de capital (inversi directa i transferncies de capital) que disminueixen 68,1 milions deuros, les despeses de funcionament baixen 23,8 milions deuros i les transferncies corrents es redueixen en 11 milions deuros. Per serveis i
191
entitats, destaquen les reduccions del pressupost de lAgncia Catalana de lAigua (64,6 milions deuros), de lAgncia de Residus de Catalunya (16,8 milions deuros) i de Forestal Catalana, SA (11,5 milions deuros) com a conseqncia de la necessitat dadaptar els seus pressupostos de despeses a una previsi dingressos inferior a la de lexercici anterior. La resta de serveis pressupostaris i entitats participants en aquesta poltica tamb han hagut de reduir les seves previsions de despesa.
La poltica es desglossa en quatre programes de despesa. El Protecci i conservaci del medi natural, dotat amb 108,9 milions deuros, import molt inferior al pressupost de 2010 que era de 196,5 milions deuros. En aquest programa, lAgncia Catalana de lAigua t crdits per import de 27,5 milions deuros (reducci significativa de 64,6 milions deuros en relaci a 2010) destinats a la millora dels ecosistemes aqutics i fluvials i prevenir els danys a bns i persones com a conseqncia d'avingudes. Per la seva banda, la Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat disposa dun pressupost de 33,5 milions deuros (reducci homognia, s a dir, sense tenir en compte les despeses de personal dels agents rurals, de 8,9 milions deuros respecte al pressupost per al 2010), que es destinen, entre daltres actuacions, a mantenir diverses lnies dajut a espais naturals i a la prevenci dincendis forestals, a millorar la gesti dels espais naturals inclosos en la Xarxa Natura 2000 o a conservar la biodiversitat. El pressupost de Forestal Catalana, SA s de 15,1 milions deuros (disminuci d11,5 milions deuros en relaci a 2010) i est destinat a executar obres i serveis relacionats amb la protecci i la conservaci del medi natural. El Centre de la Propietat Forestal, compta amb una dotaci de 7,5 milions deuros destinats a la collaboraci amb els propietaris privats per assolir una gesti forestal sostenible. Finalment, les despeses de personal del Cos dAgents Rurals tenen una dotaci pressupostria de 24,1 milions deuros.
El programa Infraestructura i gesti de tractament de residus t un pressupost consolidat per al 2011 de 114,3 milions deuros i hi destaca el pressupost de l'Agncia de Residus de Catalunya (ARC) per import de 105,5 milions d'euros. Les actuacions de l'ARC es fan en el marc del Programa de gesti de residus municipals (PROGREMIC), el Programa de gesti dels residus industrials (PROGRIC) i del Programa de gesti dels residus de la construcci (PROGROC). Es prioritzen les actuacions de prevenci i valoritzaci de residus, la generalitzaci de la recollida selectiva per reduir la deposici del rebuig i la regeneraci dels espais degradats per abocaments incontrolats. Una bona part de la seva despesa es destina a finanar inversions previstes a la primera fase del Pla territorial sectorial dinfraestructures de residus municipals. En aquest mateix programa, lempresa Ecoparc de Residus Industrials, SA, explota una planta de tractament de residus industrials especials.
192
Al programa Poltiques i sensibilitzaci ambientals shi destinen recursos per import de 4,3 milions deuros del pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat a travs de la Direcci General de Poltiques Ambientals. Els objectius sn desenvolupar una estratgia catalana de sostenibilitat davant el canvi climtic, impulsar la informaci, la sensibilitzaci i l'educaci ambiental per al conjunt de la ciutadania i incorporar criteris mediambientals i de protecci de la biodiversitat en el conjunt de l'acci de Govern.
Finalment, el programa Prevenci i control ambiental est dotat amb uns recursos de 5,9 milions deuros al pressupost de la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. Els objectius principals sn prevenir la contaminaci atmosfrica, lluminosa, acstica i electromagntica i promoure la competitivitat responsable de les empreses i l'administraci catalanes mitjanant l's eficient dels recursos i la reducci de l'impacte ambiental de productes i serveis. Infraestructures agrries i rurals (56) La poltica dInfraestructures agrries i rurals pretn aconseguir un major desenvolupament dels nuclis rurals, potenciant la inversi en les infraestructures rurals mitjanant la realitzaci d'obres destinades a palliar el dficit d'infraestructures i la modernitzaci dels regadius tradicionals, per tal de millorar la competitivitat de les explotacions agrries, les inversions alternatives al mn rural (com l'artesania, agroindstria, el turisme rural...) i en definitiva millorar les condicions de vida al mn rural i la pagesia, el reequilibri territorial i la cohesi social.
Aquesta poltica t un import per al 2011 de 220,0 milions d'euros, que suposa una reducci del 16,1% respecte el 2010, si b es mant en un nivell superior al del 2008. La poltica est integrada per dos programes pressupostaris duts a terme pel Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural i per les entitats Regs de Catalunya, SA (REGSA) i Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA), actualment adscrites al Departament dEconomia i Coneixement.
El programa 561 Infraestructures per al desenvolupament rural t un pressupost de 16,7 milions deuros, el qual gaireb triplica limport de 2010, per un augment de les inversions de lentitat REGSA, destinats a millorar la infraestructura viria bsica del nucli rural mitjanant larranjament i millora de la xarxa de camins existents en el territori i la obertura de nous camins per comunicar totes les rees dactivitat econmica i social.
193
El programa 562 Transformaci i millora en matria de regadius est gestionat per REGSA i REGSEGA i disposa dun pressupost de 203,3 milions deuros, dels quals 159,2 estan dotats en el pressupost de lentitat REGSEGA amb lobjectiu dexecutar les infraestructures necessries per a la distribuci de laigua procedent del canal Segarra-Garrigues per garantir el subministrament daigua de reg als 75 municipis afectats, i augmentar el valor afegir de la producci agrria de la zona amb la transformaci en regadiu les seves terres agrcoles.
Recerca, desenvolupament i innovaci (57) En un context econmic com lactual i en un escenari mundial caracteritzat per la globalitzaci dels mercats, la Recerca, el Desenvolupament i la Innovaci esdevenen factors essencials per avanar cap a un canvi de model socioeconmic que potenci un creixement econmic sostingut a llarg termini i una millora de la competitivitat de les empreses.
En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 es destinen 459,3 milions deuros a la poltica de Recerca, Desenvolupament i Innovaci. Lobjectiu s incentivar la recerca i el desenvolupament en els mbits pblic i privat focalitzada en el capital hum, les universitats, els centres de recerca i les grans installacions cientfiques i tecnolgiques, alhora que es promou la innovaci i la transferncia de coneixement i tecnologia de lmbit cientfic a lmbit empresarial. Aquesta poltica de despesa, que dacord amb el seu marcat carcter transversal s gestionada per un nombre molt elevat de centres gestors, est integrada per quatre programes: Dacord amb el pes de cada programa dins la poltica de Recerca, Desenvolupament i Innovaci, cal destacar en primer lloc el programa Recerca Biomdica i en Cincies de la Salut. Aquest programa est dotat en els pressupostos del 2011 amb 231,7 milions deuros, el que representa el 50,4% de la despesa daquesta poltica i suposa un creixement del 22,1% respecte dels pressupostos del 2010. Si b cal dir, que aquest creixement respon a la incorporaci en els pressupostos del Sector Pblic del 2011 de sis entitats que duen a terme recerca en aquest mbit14 i que en exercicis anteriors no formaven part del seu sector pblic. Lobjectiu en aquest programa s millorar la qualitat del sistema sanitari mitjanant el suport i forment dactivitats que generin coneixement en biomedicina i cincies de la salut, aix com a
14
Shan incorporat a lmbit institucional del Sector Pblic: la Fundaci Privada de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB), la
Fundaci Institut Mar dInvestigacions Mdiques (IMIM), la Fundaci Hospital Universitari Vall dHebron-Institut de Recerca (HUVH, IR), la Fundaci Institut dinvestigaci Sanitria Pere Virgili (IISPV), lInstitut de Recerca Biomdica de Lleida, Fundaci Dr. Pifarr i la Fundaci Institut de Recerca contra la leucmia Josep Carreras.
194
travs de la transferncia i divulgaci daquest coneixement generant sinrgies entre els mbits assistencial, cientfic, formatiu i empresarial.
Recerca i Desenvolupament, s el programa al qual es destinen el 35,2% dels recursos daquesta poltica, concretament aquest programa esta dotat amb 161,7 milions deuros, amb una reducci del 8,8%, si b cal tenir present que en aquest exercici no shan incls els recursos que es preveu obtenir en rgim de concurrncia. Daquests, 157,2 milions deuros sn gestionats pel Departament dEconomia i Coneixement i els seus ens adscrits. Entre les actuacions en aquest mbit destaquen les de foment, a travs de diverses lnies dajut al personal investigador que abracen els diferents estadis de la carrera investigadora, les de foment dun perfil ms emprenedor o les de millora de les infraestructures i equipaments a les universitats i als centres de recerca. Per aquest 2011 i com a actuacions prioritries destaquen donar suport a la consolidaci del Sincrotr ALBA, coordinar i donar suport als centres CERCA i iniciar-ne els processos davaluaci, aix com destinar 22,5 milions deuros al Programa ICREA per a la contractaci dinvestigadors en base al mrit cientfic i a lexcellncia. A ms de lactivitat desplegada directament pel departament, cal destacar, pel volum de despesa que gestionen en el marc daquest programa, lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca (34,7 milions deuros), la Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats, Fundaci privada (23,1 milions deuros), la Fundaci Privada Institut Catal d'Investigaci Qumica (13,3 milions deuros), la Fundaci Institut de Cincies Fotniques (ICFO) (11,4 milions deuros) o la Fundaci Privada Institut Catal de Nanotecnologia (ICN) (7,8 milions deuros). Daltra banda, el programa Recerca i Desenvolupament en cincia i tecnologia agroalimentria, amb un pressupost de 40,5 milions deuros s gestionat per lInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) i en menor mesura pel departament dEconomia i Coneixement. Entre els objectius de lIRTA hi figura impulsar la investigaci i la innovaci tecnolgica en lmbit agroalimentari i aqcola i transferir la tecnologia i els avenos cientfics al sector empresarial per a contribuir a la modernitzaci, competitivitat i sostenibilitat del sector primari. Per la seva banda, el departament dEconomia i Coneixement dona suport financer als centres de recerca agroalimentria per tal dincrementar i millorar el nivell dexcellncia i infraestructures daquests centres. Finalment, el programa dInnovaci Tecnolgica, amb una dotaci per al 2011 de 25,4 milions deuros passa a ser el programa amb menor dotaci econmica dins daquesta poltica. Aquest programa, gestionat principalment per lAgncia de Suport a lEmpresa Catalana (ACC1), es redueix un 87,3% respecte dels pressupostos del 2010 a
195
conseqncia de qu duna banda, shan eliminat les lnies especfiques de prstecs a linnovaci que gestionava aquesta entitat i de laltra sha redut en 26 milions deuros la dotaci de les diferents lnies dajuts. Aquests canvis en les activitats es deu, en part, per evitar el solapament daquestes lnies de crdit amb la nova lnia de crdit i finanament per impulsar la inversi de les empreses catalanes immerses en processos de millora de la competitivitat, entre els que es contemplen els processos dinnovaci, i de laltra al procs de consolidaci financera en qu est immersa la Generalitat de Catalunya i que aquest 2011 ha obligat a dur a terme una revisi exhaustiva de les despeses i les prioritats. En aquest sentit el departament dEmpresa i Ocupaci ha decidit, entre daltres, per aquest exercici substituir els ajuts directes a la innovaci i prioritzar les actuacions encaminades a reactivar leconomia i consolidar el teixit productiu i la seva competitivitat fomentant linnovaci per la via de lassessorament i de facilitar laccs al finanament a petites i mitjanes empreses que duguin a terme activitats innovadores. Com a principals actuacions daquest programa destaquen lesfor que es vol dur a terme per a reforar la transferncia tecnolgica a Catalunya (TECNIO) i internacional (Plans dactuaci Agents TECNIO), aix com donar suport a la xarxa de regions europees de recerca i innovaci (ERRIN) i impulsar el programa dinnovaci en enginyeria en collaboraci amb la Universitat de California, Irvine. Altres actuacions de carcter econmic (58) La poltica dAltres actuacions de carcter econmic t un pressupost per al 2011 de 46,3 milions deuros, el que representa una disminuci de 21,1% respecte a lexercici anterior. En aquesta poltica shi inclouen quatre programes de despesa de caire divers: Cartografia, geologia i geofsica, Meteorologia, Estadstica i Avaluaci de poltiques i estudis dopini, els quals sn gestionats per entitats adscrites als departaments de Territori i Sostenibilitat, dEconomia i Coneixement i de la Presidncia.
El programa amb major import s Cartografia, geologia i geofsica, el qual s desenvolupat per tres entitats. L'Institut Cartogrfic de Catalunya, amb una despesa assignada de 18,2 milions deuros, t per missi mantenir i millorar el nivell de coneixement cartogrfic i geogrfic de les administracions pbliques i dels ciutadans. L'Institut Geolgic de Catalunya destina el seu pressupost, 9,3 milions deuros, a obtenir, analitzar i difondre dades, informaci i coneixement sobre el sl i el subsl del territori de Catalunya i sobre els seus fenmens geolgics. I finalment, lentitat Geocat Gesti de Projectes, SA, destina 2,5 milions deuros a lexecuci, la supervisi i la direcci destudis, projectes i obres en els mbits de la enginyeria, la geologia i el medi ambient.
196
Pel que fa al programa Meteorologia, el Servei Meteorolgic de Catalunya, amb un pressupost de 6,3 milions deuros, s l'ens encarregat de garantir la disponibilitat d'informaci meteorolgica de qualitat en l'mbit de Catalunya. El programa Estadstica t un import de 8,7 milions deuros i s dut a terme per lInstitut dEstadstica de Catalunya, el qual destina els recursos a programar, gestionar i difondre l'estadstica oficial catalana amb criteris internacionals de qualitat, per donar suport a la presa de decisions dels agents econmics i socials, pblics i privats. Finalment el pressupost del programa 584 Avaluaci de poltiques i estudis dopini, s d1,3 milions deuros, i s gestionat pel Centre dEstudis dOpini, el qual t funcions doferir un servei dinformaci rigorosa i de qualitat a totes les institucions i ciutadans sobre levoluci de lopini pblica catalana i inclou tamb les transferncies al Consorci Institut Catal dAvaluaci de Poltiques Pbliques.
197
rea de despesa 6
Foment i regulaci de sectors productius
Quadre 8.1.3.8 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 6 FOMENT I REGULACI DE SECTORS PRODUCTIUS Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 7,8 41,9 63,8 63,8 7,6 184,8 2,6 162,8 165,4 40,2 1,0 41,3 42,6 36,9 79,5 61,2 26,6 87,8 17,0 17,0 1,0 1.331,6 1.332,6 2,0 2,0 1.910,4 414,5 2.324,9 Pressupost 2011 6,1 26,4 41,7 70,0 9,1 153,4 1,8 150,9 152,7 58,7 1,2 59,9 109,6 11,8 121,4 42,2 21,2 63,4 33,0 33,0 0,7 1.716,9 1.717,6 1,8 1,8 2.303,1 405,3 2.708,4 Variaci 2011/2010 Import % -1,6 -15,5 -22,1 6,3 1,5 -31,5 -0,8 -11,9 -12,7 18,5 0,2 18,7 67,0 -25,2 41,8 -19,0 -5,4 -24,4 16,0 16,0 -0,3 385,3 384,9 -0,2 -0,2 392,7 -9,2 383,5 -20,9 -36,9 -34,6 9,8 19,1 -17,0 -29,8 -7,3 -7,7 46,0 18,0 45,3 157,2 -68,1 52,6 -31,0 -20,4 -27,8 94,5 94,5 -32,8 28,9 28,9 -10,2 -10,2 20,6 -2,2 16,5
611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions 612 Orden., reconv. i suport subsec. agrari i pesquer 613 Suport a l'Agroindstria,la comerc.i la regul. de mercats 614 Modernit.i millora estruct.empres.agrries i pesq. 616 Diversif. econm. i qualitat de vida al mn rural 61 Agricultura, ramaderia i pesca 621 Seguretat i prevenci del risc 622 Suport a la indstria 62 Indstria 631 Energia 634 Actuacions en mineria i protecci radiolgica 63 Energia i mines 641 Ordenaci i promoci del comer i l'artesania 642 Internacional., prom. i foment del comer exterior 64 Comer 651 Promoci i foment del sector turstic 652 Ordenaci i millora de les infra. i est. turstics 65 Turisme i oci 661 Foment empresarial 66 Desenvolupament empresarial 671 Foment i regulaci del sector financer 672 Crdit oficial 67 Sector financer 681 Promoci i defensa de la competncia 68 Promoci i defensa de la competncia Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Agricultura, ramaderia i pesca (61) La poltica dAgricultura, ramaderia i pesca t un import per al 2011 de 153,4 milions deuros, el qual suposa una reducci del 17% respecte el 2010, i situa els recursos disponibles per aquesta poltica a un nivell superior que el de 2007. La poltica est integrada per cinc programes pressupostaris duts a terme pel Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural i les seves entitats adscrites.
El programa 611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions t un pressupost de 6,1 milions deuros, i el seu objectiu s vetllar per unes produccions agrcoles i ramaderes sanes, segures i de qualitat, mitjanant el desplegament de mesures adreades al control i al foment de la millora de les produccions i dels processos de transformaci, incloent la seguretat alimentria i la gesti de la fertilitzaci agrria.
198
El programa 612 Ordenaci, reconversi i suport als subsectors agrari i pesquer, amb un pressupost de 26,4 milions deuros, es destina a ordenar el sector agrari per tal de millorar el seu nivell de renda assegurant la utilitzaci de prctiques agrries que garanteixin en tot moment un bon estat de conservaci de les terres, proporcionant ajuts directes als diversos sectors agraris i dotant-los dels sistemes dinformaci necessaris per a la seva ptima gesti, incloent el sector vitivincola, la producci integrada, la producci agrria ecolgica i el mn rural.
El programa el 613 Suport a l'agroindstria, la comercialitzaci i la regulaci de mercats, amb un import de 41,7 milions d'euros, pretn millorar la competitivitat del sector agroalimentari a travs de mesures estratgiques en matria d'indstries i comercialitzaci fomentant la seguretat alimentria, la qualitat dels productes i l'orientaci de l'oferta als mercats mitjanant el suport a les empreses i l'endegament de mesures de foment, incloent accions de promoci internacional. El programa amb ms pes dins daquesta poltica s el 614 Modernitzaci i millora de les estructures empresarials agrries i pesqueres el qual t una dotaci de 70 milions d'euros i representa un augment del 9,8% respecte lexercici anterior. Aquest programa es destina a millorar les estructures productives del sector primari mitjanant ajuts a les inversions per la modernitzaci de les explotacions i millores mediambientals per fer-les ms competitives i sostenibles i fomentar la seva orientaci als mercats. Aquest programa contempla les diverses lnies dajuts del Contracte global dexplotaci, que formen part del Pla de desenvolupament rural 2007-2013.
Finalment, el programa 616 Diversificaci econmica i qualitat de vida al mn rural est dotat amb 9,1 milions deuros (import superior al de 2010) i es dedica a promoure una activitat econmica al medi rural diversificada i millorar la qualitat de vida mitjanant la promoci d'un teixit social i econmic al territori per tal de crear unes condicions de benestar i renda que contribueixi a un ptim equilibri territorial.
Indstria (62)
La poltica industrial de la Generalitat de Catalunya t per objecte l'augment de la competitivitat de la indstria catalana, incidint majoritriament en la petita i mitjana empresa, mitjanant l'increment sostingut de la productivitat per tal dafavorir el seu posicionament en el mercat globalitzat, i vetllar perqu aquest increment vagi acompanyat per una millora en la qualitat de locupaci i una reducci de laccidentalitat. Tot i la virulncia de la crisi
199
econmica en aquest sector durant lany 2009, amb una caiguda del seu producte interior brut del 13,6%, durant el 2010 es va produir un aven en levoluci del sector industrial que en va situar el creixement interanual en termes de valor afegit brut en un 2,2%, si b tot i la continutat del dinamisme de les exportacions, durant el 2011 sha atenuat el creixement industrial. Per tant, cal seguir potenciant aquest sector com una altra via de recuperar el creixement econmica. En els pressupostos del 2011 sha assignat a la poltica de despesa dindstria 152, milions deuros que representa un reducci del 7,7% respecte dels pressupostos del 2010, si b shi destina un import molt superior a la dotaci dels pressupostos del 2009 (30,7 milions deuros). El 99% de la despesa daquesta poltica es concentra en el programa de Suport Industrial, que t per finalitat fomentar els sectors estratgics de leconomia catalana.
El programa Suport a la indstria est dotat amb 150,9 milions d'euros, destinats a reactivar la inversi industrial i a enfortir lestructura empresarial del sector industrial. Entre daltres, les actuacions principals per aquest 2011 s fomentar la inversi industrial, especialment en els sectors tractors, i gestionar projectes dinversions, a travs del programa inversions empresarials dalt impacte, fomentar la cooperaci empresarials en lmbit dels clsters estratgics i promoure mesures de suport al creixement i el dimensionament empresarial. Daltra banda, i a travs de lEmpresa de Promoci i Localitzaci Industrial de Catalunya SA (AVANSA), sofereix assessorament a les empreses amb dificultats i a aquelles amb un potencial de creixement important per tal de fer-les ms competitives i ajudar-les a lexpansi mitjanant la participaci directa amb projectes de capitalitzaci estratgica i/o a travs de la cerca de nous socis industrials. Des de l'Institut d'Investigaci Aplicada de l'Autombil (IDIADA) i del Laboratori General dAssaigs i Investigacions (LGAI) es dona suport tecnolgic a la indstria mitjanant serveis denginyeria, tests i homologacions al sector de lautombil, com mitjanant la realitzaci dassaigs de laboratori, calibracions dequips de mesura, certificacions i formaci tcnica i la recerca, el desenvolupament i la innovaci per tal de fomentar la transferncia tecnolgica als sectors industrials i millorar-ne la competitivitat.
Per la seva banda, el programa Seguretat i prevenci del risc est dotat amb 1,8 milions deuros al pressupost 2011. T per finalitat reduir el risc daccidentalitat a les installacions industrials i domstiques, als productes industrials i al parc de vehicles autombils, tant pel que fa a reduir la probabilitat daccidents com a limitar les seves conseqncies, vetllant pel compliment dels diferents reglaments daplicaci, incentivant i promovent actuacions preventives de seguretat industrial. Per aquest exercici 2011, la lnia dactuaci prioritria s
200
completar la transici al nou model definit a la Llei de Seguretat Industrial (desplegament territorial xarxa ITV, adaptaci normativa de seguretat industrial al nou model de gesti i a la directiva de serveis). Energia i mines (63) En els pressupostos per al 2011 shan assignat prop de 60 milions deuros a aquesta poltica de despesa, que integra el programa Energia (631), que representa un 98% de la poltica, i Actuacions en mineria i protecci radiolgica (634).
La poltica energtica catalana t per objecte assegurar un subministrament de qualitat per a empreses, institucions i ciutadans, i per a fer-ho sha dotat el programa dEnergia amb 58,7 milions deuros en els pressupostos del 2011, amb un creixement del 46% que es deu sobretot a la incorporaci en els pressupostos per al 2011 de les transferncies de lEstat destinades a aquesta finalitat. Lobjectiu prioritari en aquest mbit s avanar cap a dindependncia energtica de Catalunya en tots els mbits, el que implica duna banda millorar les connexions i de laltra apostar per les energies renovables, per tal que aquestes prenguin cada cop un paper ms important en el subministrament. Les actuacions ms rellevants en aquest mbit sn lelaboraci del Pla de lEnergia de Catalunya 2012-2020, laprovaci del Decret sobre els procediments de control i de les condicions de seguretat de les installacions elctriques, assegurar que la xarxa elctrica de distribuci no presenta deficincies duent a terme 1.200 inspeccions i desenvolupar el Pla dElectrificaci Rural de Catalunya (PERC) i el Pla dExtensi de la Gasificaci de Catalunya (PLEGAC). Aquest programa s gestionat pel departament dEmpresa i Ocupaci (17,5 milions deuros) i quatre entitats: lInstitut Catal dEnergia (38 milions deuros), Energtica dInstallacions Sanitries SA (1,7 milions deuros), Eficincia Energtica, SA (1,4 milions deuros) i Sanejament Energia, SA (0,2 milions deuros).
El programa Actuacions en mineria i protecci radiolgica, gestionat en la seva totalitat pel departament dEmpresa i Ocupaci, t per missi garantir la sostenibilitat de lexplotaci dels recursos minerals i assegurar la protecci radiolgica dels ciutadans i sha dotat en els pressupostos del 2011 amb 1,2 milions deuros. Comer (64)
El sector comercial catal es caracteritza per la coexistncia equilibrada de diferents formats de distribuci detallista i per haver consolidat un model propi en qu ha esdevingut un
201
element clau en la configuraci de ciutats compactes, complexes i socialment cohesionades, es tracta dun sector eficient i integrador en el marc de la funci econmica i social que desenvolupa i que, sensible a lentorn canviant, requereix una adequaci permanent de les seves estructures. Daltra banda, en lmbit de la internacionalitzaci, Catalunya ha avanat considerablement durant els darrers anys, encapalant el sector exterior de lEstat espanyol, tot i aix les empreses catalanes encara presenten un important potencial de creixement en el camp de la internacionalitzaci, que juntament amb el context econmic actual caracteritzat per la debilitat de la demana interna, fa necessari seguir promovent lobertura de les empreses a nous mercats que els permetin mantenir i/o incrementar el seu nivell de producci. En els pressupostos de la Generalitat per al 2011 es destinen 121,4 milions deuros a la poltica de Comer que engloba duna banda les actuacions de la Generalitat destinades al mercat interior, a travs del programa Ordenaci i promoci del comer i lartesania, que inclou actuacions destinades a reforar la competitivitat i eficincia de les empreses comercials catalanes i leficincia del model comercial catal, com les relatives al mercat exterior a travs del programa dInternacionalitzaci, promoci i foment del comer exterior, que integra aquelles actuacions destinades a facilitar lobertura de les empreses catalanes a nous mercats. Ordenaci i promoci del comer i lartesania est dotat amb 109,6 milions deuros, un 52,6% ms de recursos que en els pressupostos de lexercici 2010, si b aquest creixement es deu a la incorporaci de la Fira 2000 en lmbit del Sector Pblic de la Generalitat, entitat que es finana bsicament amb recursos propis. Les actuacions que es duran a terme en aquest mbit es centraran duna banda en garantir el compliment de les normes que vetllen per la transparncia i la competncia lleial, com en posar a labast de les empreses instruments de crdit i daval per tal de garantir la supervivncia de les empreses viables, aix com dur a terme poltiques que afavoreixin locupaci en el sector i la qualificaci dels professionals que hi treballen. Aix mateix, es duran a terme actuacions de foment de les activitats comercials.
Internacionalitzaci, promoci i foment del comer exterior est dotat amb 11,8 milions deuros, el gestiona en la seva totalitat lAgncia de Suport a lEmpresa Catalana (ACC1) i persegueix proporcionar solucions especfiques a les empreses en totes les etapes del procs dinternacionalitzaci. Per aquest 2011 es volen potenciar els programes diniciaci,
202
consolidaci i expansi a lexportaci i oferir serveis dorientaci integrals mitjanant els Centres de Promoci de Negocis (CPN). Turisme i oci (65) El turisme s un sector econmic amb un pes especfic fora important dins de l'economia catalana pel volum d'ingressos i els llocs de treball que genera aix com per l'elevat efecte d'impuls sobre altres activitats productives. En tractar-se dun sector estratgic per la economia catalana i amb un marcat efecte procclic, es vol impulsar la diversificaci i millora de la qualitat de l'oferta turstica per tal de contribuir a la seva desestacionalitzaci, la creaci de riquesa i l'ocupaci estable i assegurar la viabilitat futura de les empreses del sector, les quals s'enfronten a la conjuntura econmica actual i a una competncia creixent daltres destinacions amb preus ms competitius.
En els pressupostos per al 2011, la Generalitat destina a la poltica de Turisme i oci, un pressupost de 63,4 milions d'euros, un 27,8% inferior als pressupostos del 2010, si b mant el seu pes relatiu respecte el pressupost consolidat del sector pblic i es situa, en termes dassignaci pressupostaria. Aquesta poltica de despesa engloba les actuacions destinades a la Promoci i el Foment del sector turstic per tal de consolidar Catalunya com a destinaci turstica de referncia internacional, i a la Ordenaci i millora de les infraestructures i establiments turstics amb la finalitat de promoure una oferta destabliments, recursos i productes de qualitat respectant els criteris dequilibri territorial i ambiental. El programa Promoci i foment del sector turstic est dotat amb 42,2 milions deuros i hi el gestionen tres entitats: lAgncia Catalana de Turisme, adscrita al Departament d'Empresa i Ocupaci amb un pressupost de 14,9 milions deuros; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que gestiona els serveis i infraestructures turstics de La Molina, Vall de Nria i Montserrat i fomenta el desenvolupament turstic d'aquestes destinacions i la seva rea d'influncia, amb un pressupost de 27,3 milions deuros i finalment el Patronat de la Muntanya de Montserrat, amb un pressupost de 0,07 milions deuros. Daltra banda, el Departament d'Empresa i Ocupaci assigna un pressupost de 21,2 milions deuros al programa d'Ordenaci i millora de les infraestructures i establiments turstics, amb la finalitat de fomentar i promoure una oferta destabliments, recursos i productes turstics competitius i sostenibles incorporant criteris dequilibri territorial i de qualitat. Dentre les actuacions que es duran a terme aquest any destaquen lobertura duna lnia de
203
finanament per a la inversi de les empreses del sector turstic (6 milions deuros) i lelaboraci del Pla estratgic de Turisme Catalunya 2011-2015. Desenvolupament empresarial (66) La poltica de Desenvolupament empresarial s gestionada per les agrupacions dEconomia i Coneixement en un 66,4% i dEmpresa i Ocupaci en un 33,6%, si b un 15,3% (5 milions deuros) dels recursos que gestiona Economia i Coneixement sn del fons no departamental Despeses de Diversos Departaments. Aquesta poltica i el seu nic programa, Foment empresarial, t un pressupost per al 2011 de 33 milions deuros, un 94,5% ms de recursos que en els pressupostos del 2010. El Departament dEconomia i Finances assigna prop de 17 milions deuros a aquest programa, per tal dafavorir la millora de la competitivitat de l'economia catalana i dels seus agents econmics i socials. Entre les mesures previstes dur a terme aquest any, sinclou lestabliment duna lnia de suport a les petites i mitjanes empreses amb domicili a Catalunya i als treballadors autnoms, consistent en una bonificaci dinteressos de les operacions de crdit que es contractin per a finanar projectes dinversi. Daltra banda, sassignen al pressupost daquest programa al Fons no departamental de Despeses de Diversos Departaments, 5 milions deuros per tal dafavorir la consolidaci dSpanair com a companyia aeronutica de referncia al pas com a mitj per aconseguir convertir Barcelona com un gran hub al sud dEuropa. Malgrat no formar part dels crdits pressupostaris, cal tenir present que la llei de pressupostos preveu que lInstitut Catal de Finances pugui destinar fins a 350 milions deuros a la prestaci davals per al foment de lactivitat empresarial i locupaci, Per altra banda, el Departament dEmpresa i Ocupaci assigna aquest programa 11,1 milions deuros, per tal de promoure el desenvolupament empresarial facilitant linici i la prctica de lactivitat emprenedora. Dentre les diferents mesures que es duran a terme durant aquest exercici hi ha la incorporaci dun 10% dels trmits administratius a la Finestreta nica Empresarial, la construcci dun Mapa de Trmit Informatiu amb la finalitat de reduir els temps despera de les empreses i/o emprenedors amb les seves relacions amb ladministraci, aix com promoure la creaci i consolidaci de les empreses deconomia cooperativa, per tal de contribuir a la millora de la competitivitat de leconomia catalana.
204
Sector financer (67) La poltica de Sector financer t un pressupost per al 2011 de 1.717,6 milions deuros, el qual representa un augment del 28,9% respecte lexercici anterior (bsicament per un increment de la dotaci del programa principal de la poltica, Crdit oficial), la qual cosa permet ampliar les possibilitats daccs al finanament de tercers. i s duta a terme pel Departament dEconomia i Coneixement i les seves entitats adscrites.
En aquesta poltica existeixen dos programes. El programa 671 Foment i regulaci del sector financer t un import de 0,7 milions deuros per al 2011 i es destina a desenvolupar l'actuaci corresponent en matria de tutela financera, supervisi, inspecci, ordenaci, orientaci i foment de les entitats i mercats de valors que integren el sector financer i assegurador i que formen part de l'mbit competencial de la Generalitat. Laltre programa, amb un pes substancialment major, s el 672 Crdit oficial, amb una dotaci de 1.716,9 milions deuros, el qual pretn facilitar finanament als sectors pblic i privat de l'economia catalana per promoure activitats econmiques que contribueixin al creixement econmic, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. En aquest programa destaquen les dotacions pressupostries de: lInstitut Catal de Finances (1.540 milions deuros) que ofereix recursos i serveis financers que facilitin el creixement i la competitivitat de les empreses (tals com prstecs conveniats, finanament a pimes i finanament per a la internacionalitzaci de leconomia catalana), lInstitut Catal del Crdit Agrari (75,1 milions deuros) per al finanament dinfraestructures agrries per a l'impuls, al desenvolupament i al foment del mn rural i pesquer, lICF Holding, SAU (73,2 milions deuros) que amplia les possibilitats d'accs al finanament a llarg termini de les empreses catalanes, i Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU (8,8 milions deuros) que ampliar les possibilitats d'accs al finanament a mig i llarg termini de les pimes catalanes. El conjunt de les mesures incloses en aquest programa han de contribuir, encara que en una mesura modesta, a superar una de les grans dificultats a qu han de fer front les empreses en la conjuntura actual com s laccs al crdit. Promoci i defensa de la competncia (68)
Aquesta poltica, i el seu nic programa Promoci i defensa de la competncia, per al 2011 est dotat amb un import de 1,8 milions deuros, el qual representa una disminuci del 10,2% respecte el 2010.
205
Lobjectiu daquesta poltica, duta a terme nicament per lAutoritat Catalana de la Competncia, s millorar permanentment l'entorn competitiu de tots els mercats de bns i serveis de Catalunya, tant en la faceta reactiva (defensa de la competncia) davant les conductes anticompetitives prohibides o amb el control previ de les concentracions empresarials notificables, com en la faceta proactiva (promoci de la competncia) amb actuacions d'anlisi, informe, recomanaci i difusi.
rea de despesa 7
Suport financer als ens locals
Quadre 8.1.3.9 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 205,1 2.386,3 97,8 2.689,2 2.689,2 2.689,2 Pressupost 2011 175,5 2.670,2 66,0 2.911,7 2.911,7 2.911,7 Variaci 2011/2010 Import % -29,6 284,0 -31,8 222,5 222,5 222,5 -14,4 11,9 -32,6 8,3 8,3 --8,3
711 Suport financer de la GC als ens locals 712 Part. dels ens locals en els ingressos de l'Estat 713 Suport a obres i serveis dels ens locals 71 Suport financer als ens locals Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Suport financer als ens locals (71)
La poltica de Suport financer als ens locals, porta a terme la gesti del pagament als ens locals, amb criteris d'eficcia i eficincia, per tal de garantir-los els recursos necessaris per a lexercici de les seves competncies i donar suport als municipis per a obres i serveis. Aquests pagaments procedeixen, duna banda, de l'Estat en concepte de la seva participaci en els tributs de l'Estat, i de laltra, del Fons de cooperaci local de Catalunya en concepte de la seva participaci en els ingressos de la Generalitat. I tamb inclou els recursos destinats al finanament del Conselh Generau dera Val dAran. Finalment, cal esmentar el programa Suport a obres i serveis dels ens locals en el qual sinclouen els recursos del Pla nic dobres i serveis de Catalunya, mitjanant el qual es dna suport a municipis per palliar els seus dficits dinfraestructures.
Els pressupostos per al 2011 assignen a aquesta poltica de despesa un import de 2.911,7 milions deuros (increment 8,3%), dels quals 2.670,2 corresponen a la participaci dels ens locals en els ingressos de lEstat i 241,5, milions deuros es destinen al suport de la Generalitat als ens locals.
206
rea de despesa 8
Fons de Contingncia
Quadre 8.1.3.10 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 8 FONS DE CONTINGNCIA Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 150,0 150,0 150,0 150,0 Pressupost 2011 39,0 39,0 39,0 39,0 Variaci 2011/2010 Import % -111,0 -111,0 -111,0 -111,0 -74,0 -74,0 -74,0 ---74,0
811 Fons de contingncia 81 Fons de contingncia Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
Fons de Contingncia (81) El Fons de Contingncia t la finalitat datendre les necessitats inajornables de carcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici, daquesta manera sevita la tendncia expansiva de la despesa de lexercici causada per l'aprovaci de modificacions de crdit. Limport dels pressupostos per al 2011 assignat a aquesta poltica s de 39 milions deuros. Per valorar correctament aquesta xifra de volum de recursos cal tenir en compte que la llei de pressupostos per al 2011 saprovar pel Parlament de Catalunya previsiblement durant el mes de juliol del mateix 2011 (atesa la prrroga pressupostria conseqncia de la dissoluci del Parlament i la celebraci deleccions el 28 de novembre de 2010) i que per tant els 39 milions noms hauran de fer front als imprevistos que puguin sorgir al llarg de la segona meitat de lany.
rea de despesa 9
Deute pblic
Quadre 8.1.3.11 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PBLIC REA DE DESPESA 9 DEUTE PBLIC Milions Codi Poltiques i programes de despesa Pressupost 2010 1.120,2 1.120,2 1.120,2 1.794,5 2.914,7 Pressupost 2011 1.482,6 1.482,6 1.482,6 4.492,9 5.975,5 Variaci 2011/2010 Import % 362,5 362,5 362,5 2.698,3 3.060,8 32,4 32,4 32,4 150,4 105,0
911 Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic * 91 Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic * Total captols 1 a 8 Captol 9 (correspon a l'amortitzaci de l'endeutament) Total captols 1 a 9
207
Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic (91)
Aquesta poltica, i el seu nic programa Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic, per al 2011 est dotat amb un import de 5.975,5 milions deuros, el qual representa el doble de limport de 2010. Aquest increment de necessitat dendeutament es produeix en un context de major complexitat i dificultat per accedir als mercats de capitals. Daquest import, 1.482,6 milions deuros corresponen a despeses corrents, principalment interessos i, en molt menor mesura, despeses associades a les emissions de deute de la Generalitat. El seu creixement s del 32,4% com a conseqncia tant de lincrement del deute viu de la Generalitat com del superior cost financer que els mercats estan exigint en les actuals circumstncies en qu diversos pasos de lentorn europeu han requerit el suport de la Uni Europea i dels organismes financers internacionals per a fer front als compromisos del seu deute sobir. La resta, 4.492,9 milions deuros corresponen a amortitzacions de deute de la Generalitat. El creixement en relaci a lexercici anterior (150,4%) est relacionat amb la reducci de la vida mitjana de lendeutament, sobretot, com a conseqncia de la nova modalitat demissions adreades directament al gran pblic que shan efectuat a terminis molt curts. La missi daquesta poltica s formalitzar lendeutament de la Generalitat en les millors condicions de mercat i de manera sostenible, aix com gestionar i controlar lendeutament de la Generalitat dacord amb la normativa vigent per tal de garantir leficcia i eficincia en la seva gesti. Limport daquesta poltica es destina a fer front al pagament dels passius financers corresponents a les amortitzacions del deute formalitzat d'acord amb el calendari preestablert damortitzacions, aix com tamb al pagament de les despeses financeres associades a l'endeutament viu al llarg de l'any 2011.
208
8.1.4 Lacord estratgic

El 16 de febrer de 2005, i com a fruit dun procs danlisi i concertaci, es va signar el primer Acord estratgic per a la internacionalitzaci, la qualitat de locupaci i la competitivitat de leconomia catalana per part del Govern i dels principals agents econmics i socials de Catalunya (CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball, Pimec i Fepime).
La seva finalitat s promoure la transformaci del model econmic de Catalunya de manera que pugui fer front als reptes i aprofitar les oportunitats derivades de la globalitzaci dels mercats, lampliaci cap a lest de la Uni Europea i la pressi de les economies emergents, juntament amb la intensificaci del canvi tecnolgic. Alhora, la millora de la competitivitat hauria de ser conseqncia dun augment de la productivitat. Aquest increment hauria dassolir-se mitjanant la construcci de les infraestructures necessries, la millora de la formaci de la poblaci activa i limpuls a la recerca, el desenvolupament i la transferncia de tecnologia. Tanmateix, lAcord vol millorar el marc de relacions laborals i avanar en la cohesi social. LAcord estratgic ha esdevingut un eix vertebrador fonamental de les poltiques econmiques i socials perqu estableix les despeses i les inversions prioritries a efectuar en aquestes matries. Desprs de tres anys des de la seva posada en marxa, els signants van iniciar-ne una profunda revisi amb la voluntat de donar-li un nou impuls, per a la qual cosa van tenir en compte els efectes de la desacceleraci de leconomia catalana i mundial. Fruit daquest nou procs danlisi, negociaci i concertaci, en data 7 de juliol de 2008 es va formalitzar la signatura dun document de revisi i nou impuls de lAcord per al perode 2008-2011. LAcord estratgic 2008-2011, involucrava inicialment onze departaments de la Generalitat, tot i que amb la reestructuraci del Govern, actualment sn nou els que hi participen. A continuaci senumeren els blocs temtics i les lnies de treball en qu sestructura lAcord estratgic 2008-2011: Bloc 1 : innovaci i coneixement Lnia 1: Innovaci i transferncia tecnolgica (impuls estratgic) Lnia 2: R+D Lnia 3: Atracci i retenci de talent Bloc 2 : educaci i qualificaci de les persones
209
Lnia 4: Formaci professional (impuls estratgic) Lnia 5: xit escolar (impuls estratgic) Lnia 6: Angls (impuls estratgic) Lnia 7: Poltica universitria Bloc 3 : infraestructures Lnia 8: Infraestructures estratgiques (impuls estratgic) Lnia 9: Poltica de mobilitat Bloc 4 : competitivitat empresarial Lnia 10: Regulaci, competncia, simplificaci administrativa i contractaci pblica (impuls estratgic) Lnia 11: Dimensionament, clsters i cooperaci empresarial Lnia 12: Finanament de l'activitat econmica Lnia 13: Atracci d'inversions i internacionalitzaci Lnia 14: Foment de l'emprenedoria Lnia 15: Poltica energtica i de telecomunicacions Lnia 16: Sl i polgons industrials Bloc 5 : activitat econmica i medi ambient Lnia 17: L's racional i de qualitat dels recursos (impuls estratgic) Lnia 18: Desenvolupament sostenible i canvi climtic Bloc 6 : qualitat de l'ocupaci Lnia 19: Immigraci i mercat laboral (impuls estratgic) Lnia 20: Poltiques actives d'ocupaci Lnia 21: Relacions laborals Lnia 22: Model de competitivitat i contractaci pblica Bloc 7 : cohesi social Lnia 23: Cohesi social i atenci a la dependncia El text complet de lAcord estratgic es pot consultar a la segent pgina web: http://www.acordestrategic.cat/doc/doc_27532135_1.pdf Pressupost de lAcord Estratgic per al 2011 Aquest any s el darrer en qu s daplicaci lAcord Estratgic en els termes pactats lany 2008. El total de lAcord per aquest any t un pressupost previst de gaireb 5.300 milions deuros, dacord amb la segent distribuci:
210
Quadre 8.1.4.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 ACORD ESTRATGIC PER LA INTERNACIONALITZACI, LA QUALITAT DE L'OCUPACI I LA COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANA 2008-2011 Milions Lnia / Bloc Lnia 1 Lnia 2 Lnia 3 Bloc 1 Lnia 4 Lnia 5 Lnia 6 Lnia 7 Bloc 2 Lnia 8 Lnia 9 Bloc 3 Lnia 10 Lnia 11 Lnia 12 Lnia 13 Lnia 14 Lnia 15 Lnia 16 Bloc 4 Lnia 17 Lnia 18 Bloc 5 Lnia 19 Lnia 20 Lnia 21 Lnia 22 Bloc 6 Lnia 23 Bloc 7 Innovaci i transferncia tecnolgica R+D Atracci i retenci de talent Innovaci i coneixement Formaci professional xit escolar Angls Poltica universitria Educaci i qualificaci de les persones Infraestructures estratgiques Poltica de mobilitat Infraestructures Regulaci, competncia, simplificaci administrativa i contractaci pblica Dimensionament, clsters i cooperaci empresarial Finanament de l'activitat econmica Atracci d'inversions i internacionalitzaci Foment de l'emprenedoria Poltica energtica i de telecomunicacions Sl i polgons industrials Competitivitat empresarial L's racional i de qualitat dels recursos Desenvolupament sostenible i canvi climtic Activitat econmica i medi ambient Immigraci i mercat laboral Poltiques actives d'ocupaci Relacions laborals Model de competitivitat i contractaci pblica Qualitat de l'ocupaci Cohesi social i atenci a la dependncia Cohesi social Total Previsi 24,7 288,9 25,0 338,7 111,0 373,0 26,4 31,9 542,3 454,3 102,1 556,4 7,0 37,5 708,8 23,3 22,1 89,6 95,1 983,4 804,7 27,4 832,1 16,8 39,5 29,1 147,9 233,2 1.808,6 1.808,6 5.294,7
8.1.5
La perspectiva de gnere
La perspectiva de gnere als pressupostos pblics, i especficament als programes pressupostaris i les seves memries de programa, s una manera danalitzar el pressupost des duna de les perspectives possibles, tot aprofundint en les poltiques transversals. Aquesta visi sintegra en els objectius de la pressupostaci orientada a resultats (eficincia, rendici de comptes i transparncia) i afegeix els objectius propis de la perspectiva de gnere (equitat social i transversalitat). La memria dels programes pressupostaris inclou lapartat Impacte sobre poltiques transversals que pretn identificar la incidncia de cadascun dels programes en la poltica transversal de gnere (aix com en la de medi ambient i la de competitivitat).
211
Del conjunt de les 515 memries de programa que contenen els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011, 134 identifiquen un impacte sobre la poltica transversal de gnere. Agregadament, per programes pressupostaris (considerant que un programa t impacte si almenys un dels seus gestors lexplicita a la memria), 60 dels 110 programes de lestructura pressupostria tenen impacte de gnere (aquests sn mostrats al quadre); i per poltiques de despesa, 22 de les 34 poltiques tenen impacte de gnere.
Pel que fa als indicadors pressupostaris, amb perspectiva de gnere, 96 han estat identificats com a indicadors de gnere, i mesuren el grau dassoliment dobjectius principalment en els sectors social, laboral, i de recerca i desenvolupament. Del contingut de les descripcions de lapartat dimpacte sobre la poltica transversal de gnere de les memries de programa, en destaca: la igualtat efectiva de dones i homes en lAdministraci de la Generalitat, i la desagregaci de dades per sexe en els mbits propis de cada departament; la incorporaci de la perspectiva de gnere en els continguts de les activitats formatives i en lavaluaci de riscos laborals; lequitat de gnere en els mbits judicial, de seguretat, i de relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament; latenci a les necessitats diferenciades dhomes i dones en lmbit social (ciutadania, immigraci, dependncia, discapacitat, infncia, joventut...); lexistncia de mesures especfiques en la promoci de locupaci, laccs al mn empresarial i la qualificaci professional; la prestaci de serveis sanitaris per atendre les necessitats de gnere; el foment de la igualtat de gnere als centres educatius, en lmbit universitari i en lmbit de la recerca i desenvolupament; la igualtat doportunitats en lmbit de la creaci cultural, laccs a la societat de la informaci i la prctica esportiva; la presncia del gnere als mitjans de comunicaci i el foment del llenguatge no androcntric; la poltica de gnere en els programes dhabitatges i de barris, en la mobilitat del territori, i en lmbit agrari i rural; la participaci dels diferents departaments al Pla de poltiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011 (http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Institut/Documents/pla_accio/pub_eines12.pdf).
212
Quadre 8.1.5.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 IMPACTE DE GNERE ALS PROGRAMES PRESSUPOSTARIS Program es pressupostaris am b im pacte de gnere 111 121 122 123 131 211 212 215 221 224 231 232 311 313 314 315 316 317 318 321 322 323 324 331 332 333 334 335 336 rgans superiors de la Generalitat i control extern Direcci i administraci generals Formaci del personal d'administraci i serveis Prevenci de riscos lab. del pers. de l'adm. de la Gen. Participaci ciutadana i qualitat democrtica Administraci de Justcia i Ministeri Fiscal Justcia juvenil Formaci del personal de l'mbit de Justcia Seguretat ciutadana Formaci del personal de seguretat Relacions exteriors Cooperaci al desenvolupament Pensions i prestacions assistencials Atenci a les famlies i drets de ciutadania Atenci a la immigraci Atenci a la gent gran amb dependncia Atenci a les persones amb discapacitats Altres serveis de protecci social Atenci a la infncia i l'adolescncia Serveis a la joventut Desenvolupament de poltiques de dones Serveis a la comunitat Relacions amb les confessions religioses Assessorament i intermediaci ocupacional Promoci de l'ocupaci Poltiques d'igualtat en l'mbit de l'ocupaci Qualificaci professional Formaci professional agrria i pesquera Relacions laborals, condicions de treball i riscos lab. 412 414 419 421 422 424 425 431 432 442 443 444 451 522 523 524 532 533 551 571 573 574 583 584 612 613 614 616 641 642 672 Atenci especialitzada de salut Salut pblica Altres serveis de salut Educaci general Educaci universitria Serveis complementaris a l'educaci Beques i ajuts a l'estudi Habitatge Barris i nuclis antics Suport a la creaci, producci, promoci i difusi cultural Protecci i conservaci del patrimoni cultural Esports i educaci fsica Promoci de la llengua catalana Infraestructures ferroviries Suport al transport pblic de viatgers Ports i transport martim Societat de la informaci i el coneixement Mitjans de comunicaci social Protecci i conservaci del medi natural Recerca i Desenvolupament Recerca i Desenvolupament Biomdics i en cincies de la salut Innovaci Estadstica Avaluaci de poltiques i estudis d'opini Ordenaci, reconversi i suport als subsectors agraris i pesquers Suport a l'Agroindstria, la comercialitzaci i la regulaci de mercats Modernitzaci i millora de les estructures empresarials agrries i pesq. Diversificaci econmica i qualitat de vida al mn rural Ordenaci i promoci del comer i l'artesania Internacionalitzaci, promoci i foment del comer exterior Crdit oficial
8.2.
Els pressupostos consolidats del sector Administraci pblica de la Generalitat, en termes del SEC
La legislaci vigent sobre estabilitat pressupostria15 estableix que lelaboraci, aprovaci i execuci dels pressupostos del sector Administraci pblica es realitzar en un marc destabilitat pressupostria, entenent com a tal la situaci d'equilibri o de supervit computada al llarg del cicle econmic en termes de capacitat de finanament, dacord amb la definici continguda en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC)16.
El SEC estableix un marc comptable comparable a escala internacional amb la finalitat de realitzar una descripci sistemtica i detallada duna economia en el seu conjunt, dels seus components i les seves relacions amb altres economies. En particular, el SEC estableix
15
Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refs de la Llei general destabilitat pressupostria i Llei orgnica 5/2001, de 13 de desembre, complementria de la Llei general d'estabilitat pressupostria, en la redacci donada per la Llei Orgnica 3/2006, de 26 de maig, que la reforma. 16 El sistema europeu de comptes vigent s el SEC95. El Reglament nmero 2223/96 del publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees nmero L 310/1 de 30 de novembre, Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC95).
213
unes normes i criteris delaboraci tant dels comptes financers com dels no financers del conjunt d'una economia en termes de comptabilitat nacional i les administracions pbliques, a banda de per finalitats estadstiques, els han dutilitzar als efectes tant del procediment de dficit excessiu del Pacte destabilitat i creixement europeu com del compliment de les obligacions destabilitat pressupostria que estableix la legislaci espanyola.
Per tant, la Generalitat, com totes les administracions pbliques de la Uni Europea, ha daplicar la normativa del SEC per obtenir les magnituds necessries per mesurar el grau de compliment dels objectius destabilitat pressupostria. Aix suposa, duna banda, delimitar lmbit institucional de referncia, s a dir, les entitats dependents totalment o parcialment de la Generalitat que formen part del seu sector Administraci pblica i, duna altra, ajustar algunes operacions del clcul pressupostari de la capacitat (o necessitat) de finanament als criteris de la comptabilitat nacional.
Per motius de transparncia i de la mateixa manera que en els darrers exercicis, els pressupostos de la Generalitat per al 2011 incorporen els estats consolidats dingressos i de despeses del seu sector Administraci pblica dacord amb la definici del SEC (base 2000).
8.2.1
Definici del sector Administraci pblica de la Generalitat
Dacord amb la normativa SEC, sinclouen dins del sector Administraci pblica totes aquelles unitats institucionals pbliques (segons criteri de control efectiu en els rgans de govern) que es consideren productors no de mercat (s a dir, amb uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de producci). Aplicant aquests criteris i les directrius dinterpretaci dEurostat en aquest mbit, el grup de treball integrat per lInstitut Nacional dEstadstica, el Banc dEspanya i la Intervenci General de lAdministraci de lEstat (IGAE) determina les entitats que en cada moment integren el sector Administraci pblica de la Generalitat segons el SEC, amb lobjectiu delaborar els comptes del sector Administraci pblica del conjunt de leconomia estatal. Per a lexercici 2011, el sector Administraci pblica en termes SEC (AP SEC) de la Generalitat est integrat per un total de 183 entitats: la prpia Administraci de la Generalitat, les seves entitats autnomes administratives, el Servei Catal de la Salut, lInstitut Catal de la Salut i lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials, dues entitats autnomes comercials i financeres, trenta-sis entitats de dret pblic, divuit societats mercantils, setanta-tres consorcis i vint-i-cinc fundacions.
214
Cal tenir present que el permetre de consolidaci de les entitats considerades Administraci pblica segons el SEC no s esttic perqu el grup de treball esmentat anteriorment revisa peridicament la classificaci dentitats i acorda noves incorporacions. Aix, respecte els pressupostos inicials per al 2011 shan incorporat a aquest permetre de consolidaci cinquanta-dos unitats institucionals (set entitats de dret pblic, vint-i-tres consorcis i vint-idos fundacions) mentre que shan donat de baixa una entitat autnoma administrativa i un consorci. En total, el sector Administraci pblica de la Generalitat sha ampliat en cinquanta unitats. La relaci dentitats classificades AP-SEC es pot consultar a lapartat 3 daquesta memria explicativa. Al segent quadre es mostra levoluci des de 2006 del nombre dentitats del sector AP SEC de la Generalitat.
Quadre 8.2.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 EVOLUCI NOMBRE D'ENTITATS Subsector AP SEC participaci majoritria Generalitat SCS, ICS i ICASS Entitats Autnomes Administratives Entitats Autnomes Comercials i Financeres Entitats de Dret Pblic Societats Mercantils Consorcis Fundacions a) Subtotal AP SEC participaci majoritria AP SEC participaci no majoritria Societats Mercantils Consorcis Fundacions b) Subtotal AP SEC participaci no majoritria Total AP SEC Generalitat SCS, ICS i ICASS Entitats Autnomes Administratives Entitats Autnomes Comercials i Financeres Entitats de Dret Pblic Societats Mercantils Consorcis Fundacions a+b) Total AP SEC 2006 2007 2008 2009 2010 2011
1 3 24 1 21 18 13 1 82
1 3 24 1 22 18 20 1 90
1 3 25 1 23 18 23 1 95
1 3 26 1 23 17 25 1 97
1 3 26 2 29 17 33 1 112
1 3 25 2 36 17 48 23 155
1 2 1 4
1 7 1 9
1 9 1 11
1 12 1 14
1 18 2 21
1 25 2 28
1 3 24 1 21 19 15 2 86
1 3 24 1 22 19 27 2 99
1 3 25 1 23 19 32 2 106
1 3 26 1 23 18 37 2 111
1 3 26 2 29 18 51 3 133
1 3 25 2 36 18 73 25 183
Com sha explicat a lapartat 3 daquesta memria explicativa, cal tenir present que les entitats classificades AP SEC en les quals la Generalitat no hi t participaci majoritria no sintegren en el Sector pblic de la Generalitat ja que aquesta no en t el control efectiu en els rgans de govern. Com es pot veure al quadre 8.2.1.1 es tracta de vint-i-vuit entitats: una societat mercantil, vint-i-cinc consorcis i dues fundacions.
215
Finalment, sha desmentar que les universitats pbliques, aix com les seves entitats dependents, en la mesura que el grup de treball abans esmentat les classifica dins del sector Administraci pblica de la Generalitat, dacord amb els criteris del SEC, cal considerar-les en el clcul del resultat no financer daquest mbit. Tanmateix, en no formar part de lmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat, cal ajustar la xifra de capacitat/necessitat de finanament derivada de les dades pressupostries afegint la mateixa magnitud referida a les universitats i les seves entitats que en depenen de forma exclusiva per tal dobtenir la capacitat/necessitat de finanament del conjunt del sector AP SEC de la Generalitat. Aix i tot, dacord amb lestablert a la llei, les universitats i aquestes entitats dependents han de presentar un pressupost equilibrat en termes no financers i, en conseqncia, no s necessari efectuar cap ajust.
8.2.2
Els ingressos i les despeses consolidades del sector pblic en termes SEC
El pressupost consolidat del sector AP SEC de la Generalitat per al 2011 s de 35.744,6 milions d'euros, xifra que suposa una molt lleu disminuci del 0,2% en relaci a lexercici 2010. En el cas que no shagus ampliat el permetre de consolidaci daquest sector, el seu pressupost consolidat hagus estat de 35.162,4 milions deuros i la disminuci en relaci al 2010, en termes homogenis, de l1,9%. Es preveu lobtenci dingressos corrents per un import consolidat de 23.659,9 milions deuros, un 4,5% menys que en lexercici anterior com a conseqncia de la davallada dels ingressos del model de finanament. Destaca limportant transvasament que es produeix en les fonts daquests ingressos com a conseqncia del canvi del model de finanament que ha comportat lincrement molt notable dels ingressos tributaris, com a conseqncia de laugment del percentatge de les principals figures impositives, mentre que disminueixen tamb molt significativament els ingressos per transferncies corrents. Tanmateix, cal assenyalar que en relaci als exercicis precedents els ingressos no preveuen un import en concepte de bestreta a compte del fons de competitivitat.
216
Quadre 8.2.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 6.387,5 6.322,9 1.999,7 9.992,6 67,7 24.770,4 665,5 659,8 1.325,3 26.095,7 35,3 9.699,2 9.734,5 35.830,2 Pressupost 2011 8.358,5 8.567,4 2.289,7 4.403,7 40,6 23.659,9 620,1 970,9 1.591,0 25.250,9 234,4 10.259,4 10.493,8 35.744,6 Variaci 2011/2010 Import % 1.971,1 2.244,4 290,0 -5.588,9 -27,1 -1.110,5 -45,4 311,1 265,7 -844,8 199,0 560,2 759,3 -85,6 30,9 35,5 14,5 -55,9 -40,0 -4,5 -6,8 47,1 20,0 -3,2 563,3 5,8 7,8 -0,2
Pel que fa als ingressos de capital, limport consolidat estimat per al 2011 s de 1.591 milions deuros, el que suposa un augment del 20% en relaci al previst per al 2010. Mentre que els ingressos per alienaci dinversions reals disminueixen un 6,8%; en canvi, les transferncies de capital augmenten un 47,1%. La ra fonamental daquests increment s laugment dels ingressos procedents de lAdministraci General de lEstat fonamentalment en aplicaci de la Disposici addicional 3a de lEstatut. Finalment, pel que fa als ingressos financers, es preveu un increment molt notable de la variaci dactius financers, que quasi es multiplica per sis, com a conseqncia de la previsi dingressos extraordinaris per la venda dactius financers; mentre que la variaci de passius financers creix un 5,8%. Cal assenyalar, per, que la variaci neta de passius financers disminueix un 28,4%, com a conseqncia de les importants mesures dajust que redueixen de forma molt notable el dficit previst i, en conseqncia, les necessitats del seu finanament.
La informaci sobre els ingressos consolidats del sector Administraci pblica de la Generalitat segons el SEC tamb es detalla per subsectors, la qual cosa posa en evidncia la diferent estructura dingressos que presenta cadascun. Duna banda, els ingressos de carcter impositiu noms poden ser obtinguts per part de lAdministraci de la Generalitat i representen, en aquest pressupost per al 2011, un 47,4% dels ingressos consolidats, front al 35,5% de lexercici anterior, fonamentalment per la plasmaci en el present pressupost del canvi del model de finanament que comporta lincrement de la participaci en els principals tributs de lestat.
217
Pel que fa a la resta de recursos, es pot destacar, la major importncia en lestructura dingressos dels procedents de taxes, venda de bns i prestaci de serveis en els subsectors dels consorcis i de les fundacions (al voltant del 60%) i, en menor mesura, en el de les entitats de dret pblic (39%) i en el de les societats mercantils (29%); mentre que en els subsectors CatSalut, ICS i ICASS, entitats autnomes administratives i entitats autnomes comercials i financeres es fa pals el predomini de les transferncies corrents (97%, 81% i 74%, respectivament). Un altre tret caracterstic daquesta estructura s la importncia relativa dels ingressos de capital i dels ingressos per variaci dactius financers en el subsector entitats de dret pblic, tant per aportacions al fons patrimonial com els derivats del retorn de prstecs i bestretes. En les societats mercantils, destaquen els ingressos procedents de lalienaci dinversions reals obtinguts, derivats fonamentalment dels encrrecs efectuats per la Generalitat .
218
Quadre 8.2.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS PER SUBSECTORS Milions
Captols CatSalut, ICS i ICASS Consorcis Fundacions 181,5 12.961,0 0,5 13.142,9 222,8 222,8 13.365,8 69,9 69,9 13.435,7 117,1 639,1 0,3 756,5 23,6 23,6 780,1 0,2 5,0 5,2 785,3 0,8 5,0 0,0 5,8 5,8 1,0 1,0 6,8 771,3 507,9 1,1 1.280,3 79,6 189,5 269,1 1.549,4 434,1 17,9 452,0 2.001,4 489,8 18,1 121,9 629,8 657,0 0,6 657,6 1.287,4 308,8 122,7 431,5 1.719,0 2.220,8 911,9 4,4 3.137,2 119,5 72,2 191,7 3.328,9 60,9 5,3 66,2 3.395,2 362,8 199,5 11,7 574,1 0,0 19,6 19,7 593,8 0,1 2,2 2,3 596,1 8.358,5 8.567,4 4.609,5 19.132,6 149,9 40.817,9 1.056,2 1.341,9 2.398,0 43.215,9 1.085,1 10.268,4 11.353,5 54.569,4 2.319,8 14.728,9 109,3 17.158,0 436,1 371,0 807,1 17.965,1 850,7 9,0 859,7 18.824,8 Ent. autnomes administratives Ent. autnomes comerc. i fin. Entitats dret pblic Societats mercantils Total sense consolidar Ingressos consolidables
Generalitat
Total consolidat 8.358,5 8.567,4 2.289,7 4.403,7 40,6 23.659,9 620,1 970,9 1.591,0 25.250,9 234,4 10.259,4 10.493,8 35.744,6
1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda bns i serveis i altres ing. 4. Transferncies corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienaci d'inversions reals 7. Transferncies de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variaci d'actius financers 9. Variaci de passius financers Total ingressos financers Total
8.358,5 8.567,4 465,4 3.890,1 9,9 21.291,2 200,0 813,5 1.013,5 22.304,7 210,1 10.115,3 10.325,3 32.630,0
(*) Inclou aquelles entitats del Sector Pblic que d'acord amb les normes SEC han estat classificades dins del sector Administraci pblica de la Generalitat. s a dir, aquelles unitats institucionals de titularitat pblica (segons criteris de control) que es consideren productors no de mercat (s a dir, amb uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de producci).
219
Pel que fa al pressupost consolidat de despeses del sector Administraci Pblica de la Generalitat segons el SEC, assoleix els 35.744,6 milions deuros, amb una lleu disminuci del 0,2% que, en termes homogenis, s de l1,9%. Les operacions corrents, amb un import de 28.1895 milions deuros, disminueixen un 2,7% i representen el 78,9% de la despesa prevista per al 2011. Concretament, les remuneracions del personal representen un 26,5% del total de despeses, les transferncies corrents un 26% i les despeses corrents de bns i serveis un 21,8%. Finalment, les despeses financeres, que inclouen els interessos, comissions i altres derivades del deute i els prstecs, representen un 4,5%, si b experimenten un significatiu creixement (36,3%), a causa de lincrement tant del volum de lendeutament com de les previsions daugment del cost mitj del mateix. Pel que fa a la variaci de les remuneracions de personal, la reducci de l1,8% que mostra el quadre infravalora limpacte de lajust en la despesa de personal a causa de la incorporaci dins del permetre del sector de noves entitats, entre les quals nhi ha alguna de lmbit sanitari i de recerca amb un volum important de recursos humans. Aix, en termes homogenis amb el 2010, la reducci de les remuneracions de personal hauria estat del 6,9%.
Quadre 8.2.2.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 9.630,7 7.930,8 1.186,0 10.061,6 150,0 28.959,1 2.887,5 1.030,8 3.918,4 32.877,5 1.011,7 1.941,1 2.952,7 35.830,2 Pressupost 2011 9.461,3 7.774,5 1.616,4 9.293,8 39,0 28.185,0 1.632,1 765,5 2.397,6 30.582,6 459,9 4.702,1 5.162,0 35.744,6 Variaci 2011/2010 Import %
- Full: Resum
1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de bns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferncies corrents 5. Fons contingncia execuci pressupostria Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferncies de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variaci d'actius financers 9. Variaci de passius financers Total despeses financeres Total despeses
-169,4 -156,3 430,4 -767,8 -111,0 -774,1 -1.255,4 -265,3 -1.520,8 -2.294,9 -551,7 2.761,0 2.209,3 -85,6
-1,8 - AP SEC -2,0 36,3 -7,6 -74,0 -2,7 -43,5 -25,7 -38,8 -7,0 -54,5 142,2 74,8 -0,2
Pel que fa a les operacions de capital, sumen un import de 2.397,6 milions deuros i representen el 6,7% del pressupost consolidat. En el seu conjunt experimenten una davallada del 38,8%, de forma que constitueixen un dels epgrafs ms importants de lajust en la despesa; de fet, prcticament el doble de lajust que sefectua en les despeses corrents. Les inversions reals assoleixen els 1.632,1 milions deuros, amb un pes relatiu del
220
4,6% i les transferncies de capital arriben als 765,5 milions deuros, amb un pes relatiu del 2,1% i un decreixement inferior al de les inversions reals. Les operacions financeres arriben als 5.162 milions deuros i suposen el 14,4% del pressupost consolidat. El seu fort creixement sexplica per lincrement de les necessitats damortitzaci dendeutament, en bona part a causa de la reducci de la vida mitjana de lendeutament vinculada a les emissions de bons adreades al pblic en general efectuades a terminis breus. En canvi, com sha esmentat, les necessitats dendeutament net disminueixen sensiblement com a conseqncia de la reducci prevista del dficit.
Com en el cas dels ingressos, la informaci sobre les despeses consolidades del sector Administraci pblica de la Generalitat segons el SEC tamb es presenta agrupada per subsectors, el que mostra les diferncies en lestructura de despesa de cada subsector dacord amb les funcions que tenen atribudes. En la majoria de subsectors les despeses corrents representen la part ms important de la despesa. Concretament, en els casos del subsector CatSalut, ICS i ICASS, del de les entitats autnomes administratives, del dels consorcis i del de les fundacions, aquest percentatge supera el 90%, assolint el mxim en el primer daquests subsectors amb el 97,8%.
Aquest percentatge disminueix en el cas de les entitats autnomes comercials i financeres fins al 85%, en favor de les inversions reals, i tamb en el cas de les entitats de dret pblic, on es queda en el 63% i on el relleu el prenen tant les despeses de capital (sobretot les inversions reals) com les operacions financeres (sobretot la variaci dactius financers). Un cas a part, s el del subsector de les societats mercantils on el pes de les inversions reals assoleix un 47%, no gaire per sota del pes que hi tenen les despeses corrents.
En els subsectors Generalitat i Entitats autnomes administratives, la despesa es concentra en les transferncies corrents (al voltant del 55%) mentre que en el subsector CatSalut, ICS i ICASS destaca tamb el captol 2, el qual suposa un 44,5% de la despesa a causa, sobretot, del volum dels concerts sanitaris i de la medicaci hospitalria de dispensaci ambulatria. En aquest subsector, les transferncies corrents tamb tenen un gran pes (38,5%) i inclouen, entre altres conceptes, les despeses corresponents a les receptes mdiques i les corresponents als ajuts de carcter social prestats per lICASS.
221
Quadre 8.2.2.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS Milions
Captols CatSalut, ICS i ICASS Consorcis Fundacions Ent. autnomes administratives Ent. autnomes comerc. i fin. Entitats dret pblic Societats mercantils Total sense consolidar Despeses consolidables
Generalitat
Total consolidat 9.461,3 7.774,5 1.616,4 9.293,8 39,0 28.185,0
5.159,2 1.336,6 1.477,9 17.646,6 39,0 25.659,3 648,1 914,6 1.562,7 27.222,0 915,2 4.492,9 5.408,1 32.630,0
1.997,3 5.978,6 5.167,0 13.142,9 164,1 58,8 222,8 13.365,8 69,9 69,9 13.435,7
156,9 141,4 0,0 445,0 743,3 24,6 12,1 36,8 780,1 5,2 5,2 785,3
2,6 3,2 5,8 1,0 1,0 6,8 6,8
425,0 622,6 26,7 186,3 1.260,6 275,0 94,4 369,4 1.630,0 324,5 46,9 371,4 2.001,4
236,9 543,7 69,3 849,9 803,6 803,6 1.653,4 1,2 64,3 65,5 1.719,0
1.186,7 1.328,6 29,0 570,8 3.115,2 135,9 56,5 192,4 3.307,6 1,7 85,9 87,6 3.395,2
296,6 250,9 13,5 7,0 568,1 15,9 15,9 584,0 12,1 12,1 596,1
9.461,3 10.205,7 1.616,4 24.022,7 39,0 45.345,1 2.068,2 1.136,3 3.204,5 48.549,6 1.317,7 4.702,1 6.019,8 54.569,4
2.431,1 14.728,9 17.160,0 436,1 370,8 806,9 17.967,0 857,8 857,8 18.824,8
2.397,6 30.582,6
5.162,0 35.744,6
(*) Inclou aquelles entitats del Sector Pblic que d'acord amb les normes SEC han estat classificades dins del sector Administraci pblica de la Generalitat. s a dir, aquelles unitats institucionals de titularitat pblica (segons criteris de control) que es consideren productors no de mercat (s a dir, amb uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de producci).
222
8.2.3
El compte financer en termes del SEC
Com sha esmentat al principi daquest apartat, lmbit del sector Administraci pblica de la Generalitat definit dacord amb els criteris de la normativa del SEC s el rellevant des del punt de vista del compliment de la legislaci destabilitat pressupostria. Aquest s, doncs, lmbit rellevant per a calcular el resultat pressupostari que sexpressa en forma de capacitat o necessitat de finanament. En conseqncia cal tenir present que aquest permetre difereix del permetre dentitats incloses en els pressupostos de la Generalitat, per dues raons, en primer lloc perqu no inclou aquelles entitats que integren el sector pblic de la Generalitat per que dacord amb els criteris del SEC no formen part del sector de les administracions pbliques. En sentit contrari, existeixen algunes entitats que no formen part del sector pblic de la Generalitat, perqu aquesta no en t el control efectiu en els rgans de govern, per, en canvi, han estat classificades dins del sector administracions pbliques de la Generalitat.
A continuaci es presenta el compte financer del sector AP SEC de la Generalitat. Dins daquest, la diferncia entre els ingressos i les despeses corrents sanomena estalvi brut o estalvi per operacions corrents mentre que el saldo del compte de les operacions de capital sanomena capacitat (positiu) o necessitat (negatiu) per a la formaci bruta de capital. Si a les operacions corrents sincorporen les de capital, s a dir, si es considera el conjunt de les operacions no financeres, el saldo que sobt sanomena capacitat o necessitat de finanament (supervit o dficit no financer). Tanmateix, lobjectiu destabilitat pressupostria est expressat en termes de comptabilitat nacional, s a dir, aplicant els criteris metodolgics del SEC. Daltra banda, algunes de les operacions efectuades per les administracions pbliques reben un tractament en comptabilitat pressupostria diferent al que sels dna en comptabilitat nacional. Quan aquestes diferncies en la comptabilitzaci afecten a la valoraci dels ingressos i les despeses no financeres, cal ajustar el resultat no financer obtingut de la comptabilitat pressupostria per obtenir el resultat no financer en termes de comptabilitat nacional i poder determinar, amb criteris homogenis, el resultat en termes de capacitat o necessitat de finanament.
223
Quadre 8.2.3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR ADMINISTRACI PBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 COMPTE FINANCER Milions Captols 1. OPERACIONS CORRENTS 1.1 Ingressos corrents Impostos directes Impostos indirectes Altres ingressos corrents 1.2 Despeses corrents Remuneracions de personal Despeses corrents de bns i serveis Interessos Transferncies corrents A = 1.1 - 1.2 ESTALVI PER OPERACIONS CORRENTS 2. OPERACIONS DE CAPITAL 2.1 Ingressos de capital Alienaci d'inversions reals Transferncies de capital 2.2 Despeses de capital Inversions reals Transferncies de capital B = 2.1 - 2.2 NECESSITAT FORMACI BRUTA DE CAPITAL C Fons de contingncia D = A + B - C RESULTAT NO FINANCER PRESSUPOSTARI Ajustos SEC Cinquena part Imputaci liquidaci negativa 2008 TOTAL AJUSTOS SEC NECESSITAT / CAPACITAT DE FINANAMENT en termes SEC ENDEUTAMENT BRUT AMORTITZACIONS ENDEUTAMENT NET 665,5 659,8 2.887,5 1.030,8 -2.593,1 150,0 -6.781,8 415,2 415,2 -6.366,5 9.699,2 1.941,1 7.758,1 620,1 970,9 1.632,1 765,5 -806,6 39,0 -5.331,8 -214,7 138,1 -76,6 -5.408,4 10.259,4 4.702,1 5.557,3 -45,4 311,1 -1.255,4 -265,3 1.786,4 1.450,0 -630,0 138,1 -491,8 958,2 560,2 2.761,0 -2.200,8 -6,8 47,1 -43,5 -25,7 -68,9 -21,4 -151,7 -118,4 -15,0 5,8 142,2 -28,4 Pressupost 2010 Pressupost 2011 Variaci 2011/20010 Import %
6.387,5 6.322,9 12.060,0 9.630,7 7.930,8 1.186,0 10.061,6 -4.038,7
8.358,5 8.567,4 6.734,0 9.461,3 7.774,5 1.616,4 9.293,8 -4.486,1
1.971,1 2.244,4 -5.326,0 -169,4 -156,3 430,4 -767,8 -447,4
30,9 35,5 -44,2 -1,8 -2,0 36,3 -7,6 11
Per a lexercici 2011, el dficit no financer pressupostari del sector AP SEC de la Generalitat sestima en 5.331,8 milions deuros, xifra que resulta dun estalvi brut negatiu de 4.486,1 milions deuros, duna necessitat per a la formaci bruta de capital de 806,6 milions deuros i dun fons de contingncia de 39 milions deuros17. En relaci a lexercici 2010, destaca el menor estalvi brut com a conseqncia fonamentalment de la disminuci dels ingressos del model de finanament. Com sha esmentat anteriorment, per tal de mesurar el compliment dels objectius destabilitat pressupostria cal expressar la capacitat/necessitat de finanament en els termes que estableix el SEC i, per tant, shan daplicar al saldo pressupostari els ajustos pertinents per adequar-lo als criteris de la comptabilitat nacional.
Els factors ms rellevants que donen lloc a les diferncies entre aquestes dues perspectives comptables sn, duna banda, que la comptabilitat nacional es regeix pel criteri del
17
Lmbit institucional dels pressupostos no inclou les universitats ni les seves entitats que en depenen de forma
exclusiva, per la capacitat/necessitat de finanament del sector Administraci pblica de la Generalitat no es veu alterada quan sajusta amb el resultat pressupostari de les universitats ats que el pressupost inicial daquestes s equilibrat.
224
meritament, mentre que la comptabilitat pressupostria es regeix pel criteri de caixa. Daltra banda, determinades operacions que es consideren financeres sota criteris pressupostaris, es consideren no financeres sota criteris de comptabilitat nacional.
Per aquests motius per determinar la capacitat o necessitat de finanament de la Generalitat de Catalunya s necessari establir lequivalncia entre el saldo pressupostari de les operacions no financeres del sector AP SEC de la Generalitat i el saldo no financer en comptabilitat nacional. Per a lany 2011 el conjunt dels ajustos que shan dut a terme pugen un total de 214,7 milions deuros i sn els segents:
1. Ajust per aportacions de capital de la Generalitat a entitats pbliques fora del sector AP SEC per compensar prdues. En comptabilitat pressupostria les aportacions de capital per compensar prdues a les entitats de la resta del sector pblic es consideren com a despeses financeres, per en comptabilitat nacional shan dajustar com a despesa no financera. Per a lany 2011 es preveu un ajust negatiu de 94,7 M que suposa un major dficit. 2. Ajust per censos. A linrevs que en lajust anterior, les quotes dels censos es consignen com a despesa no financera des del punt de vist pressupostari, per sota el criteri de la comptabilitat nacional, una part de la quota del cens correspon a despesa financera. Per a lany 2011 es preveu un ajust positiu de 71,5 M que suposa un menor dficit.
3.
Ajust per meritament. En el pressupost, conceptes com els interessos del deute i els ingressos procedents de la Uni Europea es comptabilitzen seguin el criteri de caixa mentre que en comptabilitat nacional cal aplicar limport efectivament meritat. Per a lany 2011 es preveu un ajust negatiu de 136 M que suposa un major dficit.
4. Ajust per recaptaci incerta. En comptabilitat pressupostria lestat dingressos inclou la previsi de drets a liquidar, mentre que en comptabilitat nacional cal minorar la previsi de recaptaci incerta. Per a lany 2011 es preveu un ajust negatiu de 215 M que suposa un major dficit. 5. Ajust per inexecuci. Amb carcter general, el grau dexecuci pressupostria final es situa per sota del 100 per cent del pressupost aprovat, que suposa realitzar una menor despesa i per tant tamb un menor dficit. Atesa la situaci excepcional de pressupost minorat, aquest ajust tamb es minora significativament respecte els anys
225
anteriors i per a lany 2011 sestima un ajust positiu per inexecuci de 159,5 M que redueix el dficit. A ms daquest conjunt dajustos que suposen un increment del dficit per un import de 214,7 M, en aquest exercici cal incorporar un ajust addicional. Lexercici 2008 es va tancar amb una liquidaci negativa amb lAGE del sistema de finanament que va tenir el seu corresponent impacte en el dficit daquell exercici. Els acords amb lAGE preveuen que aquesta liquidaci es saldi en fraccions iguals en un perode de 5 anys. En conseqncia, el pagament daquest import en lexercici 2011 que suposa 138,1 milions deuros comporta un ajust de signe contrari.
Per tant, en conjunt, els ajustos SEC dels pressupostos 2011 ascendeixen a un import de 76,6 milions deuros i augmenten el dficit pressupostari fins a 5.408,4 milions deuros que representa una reducci respecte del dficit inicialment previst pel 2010 de 958,2 milions deuros, s a dir, dun 15%. Aquest dficit no financer representaria el 2,66% del PIB18 catal previst per al 2011.
No obstant aix, cal assenyalar que, com que el dficit pressupostari del 2010 finalment es va desbordar respecte de les previsions i va assolir el 7.607 milions deuros (que representa un 3,86% del PIB de lexercici), la reducci sobre els pressupostos liquidats s molt superior, assolint el 28,9%. En relaci al PIB comporta una reducci d1,20 punts.
En conseqncia, els pressupostos de la Generalitat pel 2011, en termes SEC, incorporen un ajust molt notable de la despesa no financera a crrec de recursos generals respecte de la liquidada en lexercici 2010. Lobjectiu de reducci sha establert en el 10% daquesta despesa, el que representa una reducci de 2.680 milions deuros. Tot i lambici daquesta reducci de la despesa, es considera que aquest esfor s factible dexecutar-lo i , daltra banda, es considera que s indispensable per trencar la dinmica dacumulaci creixent de deute, amb la consegent repercussi en termes de costos financers que deixen menys marge per al finanament de les diverses poltiques sectorials. Daltra banda, aquest exercici resulta indispensable per tal de poder garantir a mig i llarg termini lEstat del benestar i el mateix autogovern.
18
El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislaci destabilitat pressupostria s el de lInstitut Nacional dEstadstica.
226
Daquesta forma, a ms, la Generalitat assumeix el comproms de contribuir als objectius del Pacte destabilitat i creixement de la Uni Europea, si b dacord amb un ritme que, tot i ser molt exigent, s lnic que resulta factible. En aquest sentit, cal tenir present que el comproms que adopta la Generalitat de reduir el dficit 1,20 punts del PIB, en relaci al dficit liquidat el 2010, supera els 1,10 punts que representa lobjectiu normatiu per al conjunt de comunitats autnomes (reducci del 2,40% a l1,30% del PIB) per al 2010. Cal assenyalar que, tot i que lobjectiu dajust pressupostari adoptat pel Govern de la Generalitat comporta arribar a final de lexercici 2011 a un dficit equivalent al 2,66% del PIB, aquest resultat sassoleix sense incorporar entre els ingressos de la Generalitat per a lexercici cap import en concepte de bestreta del fons de competitivitat. El Govern de la Generalitat, malgrat la presentaci del projecte de pressupostos en aquests termes, t el propsit de seguir negociant amb el Govern de lEstat amb lobjecte de poder incorporar aquest ingrs aix com altres millores que podrien permetre arribar a reduir el dficit per al 2011 fins a l1,30% en relaci al PIB.
Finalment, cal recordar que, ats que el dficit no financer del sector AP SEC de la Generalitat previst per al 2011 supera el lmit que estableix la normativa destabilitat pressupostria en funci del cicle econmic, cal presentar un pla econmic i financer de reequilibri.
227
9. ELS PRESSUPOSTOS PER SUBSECTORS, AGRUPACIONS I GRUPS CORPORATIUS
229
Memria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011 (Projecte) 9. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
9.1
9.1.1
Els pressupostos per subsectors

El pressupost de la Generalitat
El subsector Generalitat est integrat pels departaments de lAdministraci de la Generalitat, pels rgans Superiors i altres rgans i els Fons no departamentals. Cadascun dels departaments i cadascun dels rgans i fons que integren els altres dos grups esmentats est definit com una secci pressupostria, la qual inclou un o ms serveis pressupostaris.
El pressupost previst per al 2011 del subsector Generalitat assoleix la xifra de 32.630 milions d'euros, amb un increment de 111,3 milions d'euros respecte al pressupost 2010, el que suposa una variaci relativa del 0,3%. El pressupost de la Generalitat es presenta equilibrat, s a dir, amb una xifra dingressos igual a la xifra de despeses.
Els ingressos
En la previsi dingressos de la Generalitat, les operacions corrents, amb un volum de 21.291,2 milions deuros, tenen un pes relatiu del 65,3% dels ingressos del subsector. Alhora, cal destacar que la principal font dingressos seran els impostos indirectes amb 8.567,4 milions deuros; en segon lloc els impostos directes amb una previsi de 8.358,5 milions deuros; i en tercer lloc les transferncies corrents amb 3.890,1 milions deuros. Ms lluny quant a volum queden les previsions dingressos per taxes, venda de bns i prestaci de serveis, amb 465,4 milions deuros i els patrimonials, amb 9,9 milions deuros. Cal destacar que els ingressos impositius suposen un 51,9% del total dingressos del pressupost per al 2011 enfront a l11,9% que suposen les transferncies corrents, mentre que al pressupost per al 2010 en suposaven el 39,1% i el 29,3%, respectivament. Pels ingressos corrents sestima una reducci de 1.495,1 milions deuros (6,6% de minoraci en termes relatius) en relaci a les previsions inicials del pressupost 2010. Dentre els ingressos corrents, cal destacar que mentre que els impostos directes i indirectes mostren un elevat creixement (1.971,1 i 2.244,4 milions deuros respectivament i un 30,9% i un 35,5% en termes relatius), les transferncies corrents es redueixen en 5.642,5 milions deuros (una reducci del 59,2%). Aquesta circumstncia es deu, bsicament, a la plena visualitzaci en el pressupost dels increments en els percentatges de cessi en ingressos participats i cedits de lEstat i la nova composici i dinmica de transferncies associats a laplicaci del nou model de finanament autonmic. Els ingressos de capital es preveuen
231
en 1.013,5 milions deuros, import superior al de lany anterior, amb un augment del 223,1%. Pel que fa al seu origen, procedeixen principalment de transferncies de capital daltres administracions, entre les que destaca una dotaci molt rellevant com a conseqncia de la liquidaci dels compromisos dinversi de lEstat a Catalunya continguts en addicional tercera de lEstatut. Finalment, els ingressos financers, que sestimen en 10.325,3 milions deuros, experimenten un augment de 906,5 milions d'euros, que representa un creixement del 9,6% de creixement respecte al pressupost per al 2010. Aquesta xifra correspon nicament a la variaci de passius financers, s a dir, a lincrement brut de lendeutament. la disposici
Quadre 9.1.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 6.387,5 6.322,9 489,5 9.532,7 53,7 22.786,3 313,6 313,6 23.099,9 9.418,8 9.418,8 32.518,7 Pressupost 2011 8.358,5 8.567,4 465,4 3.890,1 9,9 21.291,2 200,0 813,5 1.013,5 22.304,7 210,1 10.115,3 10.325,3 32.630,0 Variaci 2011/2010 Import % 1.971,1 2.244,4 -24,1 -5.642,6 -43,8 -1.495,1 200,0 499,9 699,9 -795,2 210,1 696,5 906,5 111,3 30,9 35,5 -4,9 -59,2 -81,7 -6,6 -159,4 223,1 -3,4 -7,4 9,6 0,3
1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos 4. Transferncies corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienaci d'inversions reals 7. Transferncies de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Actius financers 9. Passius financers Total ingressos financers Total
A continuaci es fa una anlisi ms detallada dels ingressos de la Generalitat atenent a si tenen l'origen en el model de finanament autonmic o si procedeixen d'altres fonts. Els recursos del model de finanament
Els pressupostos 2011 sn els primers pressupostos en qu ja es visualitzen de forma plena els nous percentatges de cessi dels tributs cedits parcialment i els nous fons de transferncies. Els ingressos de la Generalitat vinculats al model de finanament sestimen en 17.644,4 milions d'euros per al 2011, import que representa una disminuci de 1.676,6 milions d'euros (-8,7% de variaci relativa), respecte del pressupost inicial del 2010. Cal esmentar que
232
aquesta davallada mostra una magnitud inferior si es comparen les previsions 2011 envers els imports liquidats del 2010, produint-se en aquest cas una minoraci del 5,2% dels ingressos associats al model de finanament.
Els ingressos del model de finanament representen el 54,1% dels recursos totals del subsector Generalitat i el 79,1% dels ingressos no financers.
Els recursos del model de finanament es desglossen, d'una banda, en ingressos procedents de tributs cedits (parcialment i plenament) per import de 17.220,2 milions d'euros, que representen el 97,6% dels ingressos del model, i, duna altra, en ingressos per transferncies, que amb 424,2 milions d'euros en representen el 2,4% restant. Cal esmentar que aquesta distribuci es diferencia de forma molt notable respecte del pressupost 2010, on els tributs cedits suposaven el 67,3% i les transferncies el 32,7%, en ser el pressupost 2011 el primer exercici en qu sincorpora i visualitza plenament lestructura del nou model de finanament.
Si es comparen els imports previstos per al 2011 dels ingressos procedents de tributs cedits i de les transferncies amb el pressupost aprovat per al 2010, sobserva com aquests primers incrementen en un 32,4%, mentre que els corresponents a les transferncies disminueixen en un 93,3%. Un factor que cal tenir en compte en aquestes variacions s lestructura nova que suposa el model de finanament aprovat al 2009, on sincrementen de manera notable els percentatges de cessi de determinats tributs cedits parcialment (IRPF, IVA, impost sobre les labors del tabac, impost sobre alcohols, i limpost sobre hidrocarburs) i apareixen unes noves figures de transferncies de recursos. El canvi agregat del nou model suposa un increment dels pes dels recursos procedents dels impostos cedits i una minoraci dels ingressos procedents per les transferncies. A continuaci es presenta el quadre comparatiu 2010-2011 dels recursos procedents del model de finanament.
233
Quadre 9.1.1.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR GENERALITAT RECURSOS DEL MODEL DE FINANAMENT Milions Conceptes Pressupost 2010 899,7 1.466,0 309,2 280,1 321,5 351,9 3.628,4 5.472,5 2.438,8 680,1 81,1 703,5 0,0 9.375,9 13.004,3 2.508,3 103,5 103,1 0,0 3.601,8 6.316,7 19.321,0 Pressupost 2011 288,6 1.286,6 308,3 279,3 110,0 280,4 2.553,2 8.055,9 4.619,0 953,7 122,3 996,6 -80,3 14.667,1 17.220,2 102,0 -57,8 1.840,1 -1.460,0 424,2 17.644,4 Variaci 2011/2010 Import % -611,1 -179,4 -0,9 -0,8 -211,5 -71,5 -1.075,2 2.583,4 2.180,2 273,6 41,1 293,1 -80,3 5.291,1 4.215,9 -1,5 --57,8 -5.892,5 -1.676,6 -67,9 -12,2 -0,3 -0,3 -65,8 -20,3 -29,6 47,2 89,4 40,2 50,7 41,7 56,4 32,4 -1,4 -93,3 -8,7
Impost s/successions i donacions Impost s/transmissions patrimonials i AJD Tributs sobre el joc Impost s/energia Impost s/determinats mitjans de transport Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs Tributs cedits totalment IRPF (tram autonmic) IVA (participaci en l'impost estatal) Impost s/labors del tabac (participaci en l'impost estatal) Impost s/alcohols (participaci en l'impost estatal) Impost s/hidrocarburs (participaci en l'impost estatal) Liquidacions pendents impostos cedits (*) Tributs cedits parcialment Total ingressos tributs cedits i participats Fons de suficincia Fons especfics sanitaris (**) Transferncies per al finanament de la sanitat Liquidacions pendents fons de suficincia Bestreta a compte del nou model de finanament(***) Fons de Suficincia Global (bestreta) Fons de Garantia dels Serveis Pblics Fonamentals (bestreta) Total ingressos per transferncies Total recursos de model de finanament
(*) Correspon a la cinquena part de la liquidaci negativa de l'IVA de l'exercici 2008 (a pagar entre 2011 i 2015) (**) Fons de cohesi sanitria, control incapacitat temporal i facturaci d'accidents i estrangers. (***) Inclou tamb la compensaci per la supressi de l'impost sobre el patrimoni i el finanament de la policia autonmica.
En relaci als ingressos per tributs cedits, el ms rellevant quantitativament s l'IRPF (tram autonmic), amb un import previst de 8.055,9 milions d'euros, el que suposa un increment del 42,7% respecte al pressupostat per al 2010. En volum de recaptaci prevista el segueix l'impost sobre el valor afegit, per import de 4.619 milions d'euros, amb una taxa de creixement del 89,4%. En relaci a lIVA, en els pressupostos 2011 i dins de la partida de liquidacions pendents dimpostos cedits, hi ha pressupostat un import de -80,3 milions deuros, import que suposa la cinquena part de la liquidaci negativa de lexercici 2008 daquest impost, el qual es retornar a lEstat en el perode 2011-2015. Cal tenir present que tant en els dos impostos esmentats, com en el cas dels impostos sobre les labors del tabac, alcohols i hidrocarburs, els seus elevats creixements sexpliquen principalment pel canvi de percentatge en la seva cessi que suposa el nou model de finanament. Desprs de lIRPF i lIVA, el tercer impost quant a generaci de recursos s l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats, el qual t un import previst per al 2011 de 1.286,6 milions deuros, suposant una reducci del 12,2% en els seus rendiments, fet explicat principalment tant per la dinmica del mercat immobiliri com tamb pels efectes dels canvis normatius produts en limpost sobre operacions societries. Per un altre costat, cal remarcar tamb la reducci en els imports previstos en limpost sobre successions i donacions (-
234
67,9%) i en limpost sobre determinats mitjans de transport (-65,8%), on el primer s degut essencialment als canvis normatius produts en limpost en el 2010 i 2011, i en el segons cas, a un major ajust de les previsions a la dinmica actual de les matriculacions de vehicles. En lapartat de les transferncies del model de finanament, conv esmentar els importants canvis succets en la seva estructura envers el 2010. Apareixen, per un costat, noves partides destacades com sn ara el fons de suficincia global (1.841,1 milions deuros), el fons de garantia dels serveis pblics fonamentals (-1.460 milions deuros) i el fons de competitivitat (previst inicialment amb un import de 0 euros), i per un altre, desapareixen el fons de suficincia, la bestreta del nou model de finanament, aix com altres fons, dels quals, en alguns casos, sintegren dins del model de finanament de forma no diferenciada (com s el cas del finanament de la policia autonmica i la compensaci per la supressi de limpost sobre el patrimoni). Finalment, per un altre costat, esmentar que en el pressupost 2011 hi ha previst per import de -57,8 milions deuros una liquidaci pendent negativa dexercicis anteriors del fons de suficincia.
Recursos no procedents del model de finanament
Els recursos del subsector Generalitat que no procedeixen del model de finanament es preveuen en la quantitat de 14.985,6 milions d'euros. Aquest import s superior en 1.787,9 milions d'euros al pressupostat per al 2010 (variaci relativa del 13,5%).
Al marge dels ingressos financers, els ms importants per volum provenen de les transferncies en concepte de participaci dels ens locals en els ingressos tributaris de l'Estat, que es canalitzen a travs dels pressupostos de la Generalitat. El seu import previst pel 2011, tant en el pressupost d'ingressos com en el de despeses, s de 2.670,2 milions d'euros, el qual suposa un increment del 11,9% respecte del 2010.
La resta d'ingressos no financers del pressupost del subsector Generalitat s de 1.990,1 milions d'euros, amb un augment respecte al pressupost 2010 del 42,9%. Entre aquests ingressos destaquen quant a import els generats per les taxes, bns i altres ingressos, pressupostats en 465,4 milions d'euros, aix com les transferncies procedents de ladministraci de lEstat i de la Uni Europea i lalienaci dinversions. Finalment, els ingressos financers previstos pel 2011 es situen en 10.325,2 milions d'euros, el que suposa un augment del 9,6% respecte al pressupostat pel 2010, que correspon tant a lincrement de lendeutament brut, com dels ingressos procedents de la variaci dactius
235
financers, on per aquest darrer concepte cal esmentar que shan previst 200 milions deuros per vendes dactius financers al 2011, quan al 2010 inicialment no es va preveure cap ingrs per aquest concepte.
Les despeses
A continuaci es fa una descripci de la despesa pressupostada per al 2011 del subsector Generalitat atenent a la triple classificaci orgnica, per programes i econmica. Aquest subsector presenta un pressupost de despeses per aquest exercici de 32.630 milions d'euros, amb un augment de 111,3 milions d'euros respecte al pressupost aprovat per al 2010, el que suposa una variaci del 0,3%.
La classificaci orgnica
Des de la perspectiva de la classificaci orgnica, el pressupost de despeses del subsector Generalitat per al 2011 es divideix en vint-i-tres seccions pressupostries agrupades en tres blocs: sis seccions corresponents als rgans superiors i altres rgans, dotze seccions corresponents als departaments i cinc seccions corresponents als fons no departamentals.
236
Quadre 9.1.1.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACI ORGNICA Milions Seccions pressupostries Pressupost 2010 (*) 74,4 4,1 13,3 6,0 3,9 3,3 3,8 108,9 694,6 445,8 1.593,4 5.317,6 9.709,4 1.301,6 2.013,2 366,4 576,1 2.216,0 1.456,8 1.007,3 26.698,3 4,6 2.914,7 256,0 2.386,3 150,0 5.711,5 32.518,7 Pressupost 2011 67,6 3,6 12,0 5,4 3,5 2,9 95,1 544,7 342,7 1.279,9 4.894,3 9.127,9 1.203,0 1.389,5 302,4 429,7 2.085,5 1.126,9 917,8 23.644,3 4,1 5.975,5 201,9 2.670,2 39,0 8.890,7 32.630,0 Variaci 2011/2010 Import % -6,8 -0,5 -1,3 -0,6 -0,4 -0,4 -3,8 -13,8 -149,9 -103,1 -313,6 -423,3 -581,5 -98,6 -623,7 -64,0 -146,4 -130,5 -329,9 -89,6 -3.054,0 -0,5 3.060,8 -54,1 284,0 -111,0 3.179,1 111,3 -9,2 -12,1 -10,0 -9,8 -10,7 -11,0 -100,0 -12,7 -21,6 -23,1 -19,7 -8,0 -6,0 -7,6 -31,0 -17,5 -25,4 -5,9 -22,6 -8,9 -11,4 -10,9 105,0 -21,1 11,9 -74,0 55,7 0,3
Parlament de Catalunya Consell de Garanties Estatutries Sindicatura de Comptes Oficina Antifrau Comissi Jurdica Assessora Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya Agncia Catalana de Protecci de Dades (**) rgans superiors Presidncia Governaci i Relacions Institucionals Economia i Coneixement Ensenyament (***) Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Benestar Social i Famlia (****) Empresa i Ocupaci Justcia Departaments Pensions Deute Despeses Diversos Departaments Participaci Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat Fons de Contingncia Fons no departamentals Total (*) Pressupost 2010 amb estructura departamental de 2011.
(**) A l'exercici 2011 s'incorpora al subsector Entitats de dret pblic l'Autoritat Catalana de Protecci de Dades, entitat que fins al 2010 era considerada com una secci del subsector Generalitat. (***) Inclou les remuneracions del personal corresponents a aquelles dotacions de la Generalitat gestionades pel Consorci d'Educaci de Barcelona. (****) Inclou les remuneracions del personal d'aquelles dotacions de la Generalitat traspassades al Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
El volum de despesa previst per al 2011 gestionat des dels departaments s de 23.644,3 milions d'euros, amb una taxa de variaci negativa de l11,4%, i representa el 72,5% de la despesa del subsector Generalitat. Els fons no departamentals tenen pressupostada una despesa de 8.890,7 milions d'euros, amb un increment percentual del 55,7%, el que suposa un 27,2% de la despesa del subsector. Finalment, el Parlament i els rgans superiors i altres rgans tenen prevista una despesa de 95,1 milions d'euros, que comporten una variaci negativa del 12,7% i representen el 0,3% de la despesa del subsector. Pel que fa als departaments, el de Salut, amb 9.127,9 milions d'euros, i el dEnsenyament, amb 4.894,3 milions d'euros, sn els que gestionen una part ms important de la despesa de lany 2011, representant un 28% i un 15% del total del subsector, respectivament. En conjunt, aquests dos departaments concentren el 43% de les despeses del pressupost del subsector Generalitat per al 2011.
237
La classificaci per programes La classificaci per programes del pressupost del subsector Generalitat per a lany 2011 mostra que l'rea de despesa de Producci de bns pblics de carcter social concentra un 46,8% del pressupost del subsector amb un import de 15.269,9 milions deuros. D'aquest import, 9.063 milions d'euros corresponen a la poltica de Salut (27,8% de la despesa del subsector) i 5.615,6 milions d'euros corresponen a Educaci (17,2% de la despesa del subsector). Aix mateix, les poltiques de l'rea de Protecci i promoci social, amb 2.565,2 milions d'euros, suposen el 7,9% de la despesa del subsector, de manera que aquestes poltiques de carcter eminentment social suposen el 54,7% de la seva despesa.
Tamb s de destacar que els Serveis pblics generals, amb 2.000,4 milions d'euros, i el Producci de bns pblics de carcter econmic, amb 1.739,5 milions d'euros, suposen el 6,1% i el 5,3% de les despeses pressupostades del subsector Generalitat.
238
Quadre 9.1.1.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 108,9 1.781,3 48,3 1.938,5 931,1 1.199,3 56,4 2.186,8 1.992,7 84,3 728,6 2.805,5 9.606,3 6.029,8 306,3 380,6 31,0 14,9 16.368,8 151,1 1.253,8 431,9 31,0 185,4 134,4 427,8 49,0 2.664,3 179,3 166,1 34,3 73,8 46,4 17,5 281,5 2,0 800,8 2.689,2 2.689,2 150,0 150,0 2.914,7 2.914,7 32.518,7 Pressupost 2011 98,3 1.443,1 24,1 1.565,4 848,0 1.117,8 34,6 2.000,4 1.882,8 63,6 618,7 2.565,2 9.063,0 5.615,6 256,2 297,6 27,7 9,9 15.269,9 16,3 866,0 358,6 24,2 148,4 66,6 220,9 38,6 1.739,5 148,5 152,3 32,8 25,5 35,2 38,9 128,4 1,8 563,5 2.911,7 2.911,7 39,0 39,0 5.975,5 5.975,5 32.630,0 Variaci 2011/2010 Import % -10,6 -338,3 -24,2 -373,1 -83,1 -81,5 -21,8 -186,4 -109,9 -20,6 -109,9 -240,4 -543,2 -414,2 -50,1 -83,0 -3,3 -5,1 -1.098,9 -134,8 -387,8 -73,3 -6,9 -37,0 -67,8 -206,9 -10,5 -924,9 -30,8 -13,8 -1,5 -48,4 -11,2 21,5 -153,1 -0,2 -237,4 222,5 222,5 -111,0 -111,0 3.060,8 3.060,8 111,3 -9,8 -19,0 -50,1 -19,2 -8,9 -6,8 -38,6 -8,5 -5,5 -24,5 -15,1 -8,6 -5,7 -6,9 -16,4 -21,8 -10,5 -34,0 -6,7 -89,2 -30,9 -17,0 -22,2 -20,0 -50,5 -48,4 -21,3 -34,7 -17,2 -8,3 -4,3 -65,5 -24,2 123,2 -54,4 -10,5 -29,6 8,3 8,3 -74,0 -74,0 105,0 105,0 0,3
11 12 13 1 21 22 23 2 31 32 33 3 41 42 43 44 45 46 4 51 52 53 54 55 56 57 58 5 61 62 63 64 65 66 67 68 6 71 7 81 8 91 9 Total
Alta direcci de la Generalitat i el seu govern Administraci i serveis generals Participaci ciutadana i processos electorals Funcionament de les institucions i administraci general Justcia Seguretat i protecci civil Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament Serveis pblics generals Protecci social Promoci social Foment de l'ocupaci Protecci i promoci social Salut Educaci Habitatge i altres actuacions urbanes Cultura i esports Llengua catalana Consum Producci de bns pblics de carcter social Cicle de l'aigua Transport Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions Urbanisme i ordenaci del territori Actuacions ambientals Infraestructures agrries i rurals Recerca, desenvolupament i innovaci Altres actuacions de carcter econmic Producci de bns pblics de carcter econmic Agricultura, ramaderia i pesca Indstria Energia i Mines Comer Turisme i oci Desenvolupament empresarial Sector financer Defensa de la competncia Foment i regulaci de sectors productius Suport financer als ens locals Suport financer als ens locals Fons de contingncia Fons de contingncia Amortitzaci i despeses financeres del deute pblic Deute pblic
Pel que fa a increments de recursos en relaci a lany 2010, aquest es produeix principalment en lrea de despesa de Deute pblic, amb un increment de 3.060,8 milions deuros. Tanmateix, en termes relatius sn importants els creixements de les poltiques de Desenvolupament empresarial i Suport financer als ens locals. Per un altre costat, la majoria de poltiques de despeses registren una minoraci de les seves assignacions envers lexercici anterior, essent les que mostren un menor retrocs relatiu, Protecci social, Salut, Seguretat i protecci civil i Educaci.
239
La classificaci econmica
Pel que fa a la classificaci econmica de les despeses, les operacions corrents ascendeixen a 25.659,3 milions deuros, amb un decrement respecte al 2010 del 4,3%; les operacions de capital sumen 1.562,7 milions deuros i experimenten una reducci del 35,2%; i les operacions financeres, per valor de 5.408,1 milions deuros, sincrementen en un 63,8%.
Les operacions corrents representen el 78,6% del total de les despeses previstes pel subsector Generalitat lany 2011. El captol pressupostari amb un pes ms rellevant s el de transferncies corrents, que representa un 54,1% del total, seguit per les remuneracions de personal, amb un 15,8%.
Les operacions de capital representen el 4,8% del pressupost previst per al 2011. Les despeses no financeres (la suma de les operacions corrents i de les operacions de capital) assoleixen la xifra de 27.222 milions d'euros, xifra que suposa una minoraci del 6,8% respecte al pressupost aprovat pel 2010, i representen el 83,4% del pressupost del subsector.
Finalment, les despeses financeres sumen 5.408,1 milions d'euros i representen un 16,6% del pressupost total del 2011. Resulta dinters assenyalar que, si sexclou de les despeses els captols 3 i 9, s a dir les despeses financeres i la reducci de passius financers (bsicament interessos i amortitzaci del deute de la Generalitat), la resta de recursos disponibles per a destinar a les diverses poltiques sectorials disminueixen en un 10%.
240
Quadre 9.1.1.5 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 5.479,2 1.564,6 1.118,7 18.494,4 150,0 26.806,9 1.124,2 1.286,1 2.410,4 29.217,3 1.506,9 1.794,5 3.301,4 32.518,7 Pressupost 2011 5.159,2 1.336,6 1.477,9 17.646,6 39,0 25.659,3 648,1 914,6 1.562,7 27.222,0 915,2 4.492,9 5.408,1 32.630,0 Variaci 2011/2010 Import % -320,0 -228,0 359,2 -847,8 -111,0 -1.147,6 -476,1 -371,6 -847,7 -1.995,3 -591,7 2.698,3 2.106,6 111,3 -5,8 -14,6 32,1 -4,6 -74,0 -4,3 -42,4 -28,9 -35,2 -6,8 -39,3 150,4 63,8 0,3
A continuaci samplia la informaci sobre els captols de personal, de transferncies corrents i de capital i variaci dactius financers. Pel que fa a les inversions reals es remet el lector al volum Informe Econmic i Financer de la documentaci pressupostria, concretament a la Tercera part. Remuneracions de personal
Les despeses de personal del subsector Generalitat ascendeixen a 5.159,2 milions d'euros i suposen el 15,8% del seu pressupost. Aquestes despeses experimenten una reducci en relaci al pressupost 2010 en 320 milions d'euros, suposant una variaci relativa negativa del 5,8%.
Per seccions pressupostries, les que tenen majors despeses de personal sn el Departament d'Ensenyament, amb 2.965,6 milions d'euros que representen el 57,5% d'aquesta despesa i que inclouen les retribucions del personal docent no universitari; el Departament d'Interior, amb 993 milions d'euros i un pes relatiu del 19,2%, que inclou les retribucions dels mossos d'esquadra i bombers, i el Departament de Justcia, amb un pressupost de 560,5 milions d'euros i un pes relatiu del 10,9%, que inclou les retribucions del personal de l'Administraci de Justcia i dels serveis penitenciaris. Cal dir que el personal sanitari est adscrit fonamentalment a ens d'altres subsectors, principalment a lInstitut Catal de la Salut del subsector Catsalut, ICS i ICASS.
241
Quadre 9.1.1.6 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR GENERALITAT DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COLLECTIUS Dotacions pressupost inicial 2010 Dotacions pressupost inicial 2011 662 71.650 17.451 7.781 5.327 3.055 525 531 25.465 132.447 Variaci 2011/2010 Dotacions -62 578 343 -45 -10 -123 0 -9 96 768 % -8,6 0,8 2,0 -0,6 -0,2 -3,9 0,0 -1,7 0,4 0,6
Collectius de personal
Personal dels rgans Superiors i altres rgans 724 Personal docent no universitari 71.072 Mossos d'esquadra 17.108 Administraci de Justcia 7.826 Penitenciaris 5.337 Bombers 3.178 Agents rurals 525 Sanitaris locals 540 Resta de personal dels departaments 25.369 Total 131.679 (*) S'entn per "dotacions" de personal les places pressupostades.
En aquest quadre es pot observar que per a l'exercici 2011 es preveu una reducci de les dotacions inicials de personal dels rgans i ens del subsector Generalitat de 62 efectius, el que equival a una minoraci del 8,6% respecte a les dotacions inicials previstes per al 2010. Si b, en part aquesta reducci es deu a qu amb la nova llei que regula lAutoritat Catalana de Protecci de Dades com a ens amb personalitat jurdica prpia i amb pressupost diferenciat del de la Generalitat, el seu personal ha passat a computar-se en el subsector de les entitats de dret pblic; sense aquest canvi la davallada seria de tan sols un 3%. Per collectius de personal, destaquen els increments en 578 dotacions del personal docent no universitari i en 343 dotacions dels mossos desquadra, i les minoracions en 45 i 123 de les dotacions del personal dadministraci de justcia i els bombers respectivament. Transferncies corrents
Les transferncies corrents del subsector Generalitat ascendeixen a 17.646,6 milions d'euros, suposant una reducci respecte al pressupost per al 2010 de 847,8 milions d'euros que representa una minoraci relativa del 4,6%. Daquesta despesa que suposa el 54,1% del pressupost de la Generalitat, 12.829,3 milions d'euros sn transferncies a altres subsectors del seu sector pblic. La resta, 4.817,3 milions d'euros sn transferncies externes entre les quals, destaquen 3.170,8 milions d'euros per als ens i corporacions locals i 1.553 milions d'euros a famlies i institucions sense fi de lucre.
Els nics augments de recursos que es produeixen en aquest tipus de despesa es concentren gaireb totalment a les transferncies als ens i corporacions locals, que
242
s'incrementen en 199,4 milions d'euros (6,7% de variaci relativa). La resta de transferncies es redueixen de manera notable, destacant les transferncies al Servei Catal de la Salut i entitats gestores de serveis sanitaris i socials (-3,4%), a les famlies i institucions sense nim de lucre (-17%), a empreses, ens de la Generalitat i universitats pbliques (-7,6%), a les entitats autnomes de la Generalitat (-14,8%) i a empreses privades (-52,7%).
Quadre 9.1.1.7 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR GENERALITAT CAPTOL 4 TRANSFERNCIES CORRENTS Milions Article Denominaci Pressupost 2010 0,5 0,2 10.619,6 753,4 2.083,3 2.971,4 192,7 1.871,3 2,1 18.494,4 Pressupost 2011 0,1 0,0 10.262,6 641,5 1.925,2 3.170,8 91,2 1.553,0 2,3 17.646,6 Variaci 2011/2010 Import % -0,5 -0,2 -357,0 -111,9 -158,1 199,4 -101,5 -318,3 0,1 -847,8 -89,4
-
40 41 42 43 44 46 47 48 49 Total
Al sector pblic estatal A l'Administraci de la Generalitat Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials A entitats autnomes de la Generalitat A empreses/ens Generalitat i a universitats pbl. A ens i corporacions locals A empreses privades A famlies i institucions sense fi de lucre A l'exterior
-3,4 -14,8 -7,6 6,7 -52,7 -17,0 6,2 -4,6
Transferncies de capital
Les transferncies de capital del subsector Generalitat assoleixen la xifra de 914,6 milions d'euros amb una reducci respecte al pressupost per al 2010 de 371,6 milions d'euros, el que representa una variaci negativa del 28,9%.
Del total de transferncies de capital, 431,4 milions d'euros corresponen a transferncies a altres subsectors del sector pblic i a les universitats pbliques. Aix mateix, 483,2 milions d'euros corresponen a transferncies externes (de les quals, 278,7 milions d'euros a ens i corporacions locals, 169,8 milions d'euros a empreses privades i 34,7 milions d'euros a famlies i institucions sense fi de lucre).
243
Quadre 9.1.1.8 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2010 SUBSECTOR GENERALITAT CAPTOL 7 TRANSFERNCIES DE CAPITAL Milions Article Denominaci Pressupost 2010 0,1 300,7 39,1 385,6 311,5 178,7 70,4 1.286,1 Pressupost 2011 209,8 31,6 190,0 278,7 169,8 34,7 914,6 Variaci 2011/2010 Import % -0,1 -100,0 -90,8 -7,5 -195,6 -32,8 -8,9 -35,7 -371,6 -30,2 -19,3 -50,7 -10,5 -5,0 -50,7 -28,9
70 72 73 74 76 77 78 Total
Al sector pblic estatal Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials A entitats autnomes de la Generalitat A empreses/ens Generalitat i a universitats pbl. A ens i corporacions locals A empreses privades A famlies i institucions sense fi de lucre
Variaci dactius financers Limport destinat a variaci dactius financers assoleix la xifra de 915,2 milions deuros, amb un decreixement del 39,3% en relaci al pressupost per al 2010. El gruix dels recursos es centra en les aportacions de capital (per dotar de recursos a les entitats dependents o per la presa de participaci en daltres entitats) per un import de 688,5 milions deuros, reduint els seus imports en 41,3% en relaci al pressupost de lany anterior. Laltra destinaci a destacar s la concessi de prstecs i bestretes fora del sector pblic al qual shi destinen 178,5 milions deuros, import que suposa una disminuci del 26% en relaci a lexercici 2010. Finalment, la concessi de prstecs i bestretes al sector pblic experimenta una reducci del 48,5%, assolint un import de 48,2 milions deuros.
9.1.2
Els pressupostos del Servei Catal de la Salut, lInstitut Catal de la Salut i lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials
El Servei Catal de la Salut (CatSalut), lInstitut Catal de la Salut (ICS) i lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS) sn entitats que, per la seva rellevncia, requereixen que el procediment delaboraci pressupostria, de seguiment i control es mantingui en un subsector pressupostari especfic, independentment de la naturalesa jurdica daquestes entitats. La seva significaci prov de la magnitud del pressupost que gestionen, de la tipologia de serveis que presten (de salut i dassistncia social) i del volum de personal empleat.
Pel que fa a la naturalesa jurdica, el Servei Catal de la Salut est definit a la Llei 11/1995, de 29 de setembre, de modificaci parcial de la Llei 15/1990, dordenaci sanitria de Catalunya, com un ens pblic de naturalesa institucional que, en termes generals, ha dajustar la seva activitat al dret privat. Per la seva banda, la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de
244
lInstitut Catal de la Salut el defineix com a entitat de dret pblic adscrita al departament competent en matria de salut. Finalment, segons larticle 52 del Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matria d'assistncia i serveis socials, l'Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials t naturalesa d'entitat gestora de la Seguretat Social. Dacord amb aix, el CatSalut i lICS es regeixen pel dret privat llevat de les matries que shan de regir pel dret pblic segons les lleis i estatuts que els regulen. Per la seva banda, lICASS sotmet la seva activitat nicament al dret pblic.
El CatSalut i l'ICS sn ens adscrits al Departament de Salut mentre que l'ICASS est adscrit al Departament de Benestar Social i Famlia. Aquestes tres entitats estan incloses en el sector Administraci pblica de la Generalitat de Catalunya dacord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC).
Els ingressos i les despeses consolidades

La consolidaci dels pressupostos dels tres ens que integren aquest subsector, una vegada dedudes les transferncies internes, assoleix la xifra de 10.720,5 milions deuros. Aquest import s inferior en 547,8 milions deuros a la xifra pressupostada per al 2010 i representa una taxa de decreixement del 4,9%.
Quadre 9.1.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACI ORGNICA Milions Agrup. Codi Entitats Pressupost 2010 9.547,8 2.915,5 1.624,5 14.087,8 2.819,5 11.268,3 Pressupost 2011 8.931,1 2.771,3 1.733,2 13.435,7 2.715,2 10.720,5 Variaci 2011/2010 Import % -616,7 -144,2 108,8 -652,1 -104,3 -547,8 -6,5 -4,9 6,7 -4,6 -3,7 -4,9
SA 5100 Servei Catal de la Salut SA 5200 Institut Catal de la Salut BE 5000 Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat
Pel que fa a lestructura econmica, el 95,7% dels ingressos sn transferncies corrents, el 2% transferncies de capital, l1,7% sn taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos i el 0,7% restant correspon a variaci dactius financers. Per aquest mateix motiu, destaca disminuci del volum de transferncies corrents (428,7 milions deuros) i la de capital (90,8 milions euros). Tamb destaca la reducci dels ingressos per variaci dactius financers (15,5 milions deuros).
245
Quant a lorigen dels ingressos, cal assenyalar que el 98,6% procedeixen del sector pblic de la Generalitat (10.568,7 milions deuros) sobretot en concepte de transferncies corrents i de capital, en aportacions a fons propis i en menor mesura en concepte de prestaci de serveis. Cal matisar que el que el 3,4% daquests ingressos corresponen a ingressos finalistes rebuts de lAdministraci General de lEstat.
Quadre 9.1.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 189,9 10.691,3 1,0 10.882,2 300,7 300,7 11.182,9 85,4 85,4 11.268,3 Pressupost 2011 177,6 10.262,6 0,5 10.440,7 209,8 209,8 10.650,6 69,9 69,9 10.720,5 Variaci 2011/2010 Import % -12,3 -428,7 -0,5 -441,5 -90,8 -90,8 -532,3 -15,5 -15,5 -547,8 -----6,5 -4,0 -49,0 -4,1 ---30,2 -30,2 -4,8 -18,1 ---18,1 -4,9
1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos 4. Transferncies corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienaci d'inversions reals 7. Transferncies de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variaci d'actius financers 9. Variaci de passius financers Total ingressos financers Total consolidat
Quan a les despeses, aquestes es concentren fonamentalment en la poltica de despesa Salut la qual, amb una xifra total consolidada de 8.867,4 milions deuros, representa el 82,7% del subsector, i en la poltica de Protecci social, amb una xifra total consolidada de 1.720,1 milions deuros, la qual representa el 16% del subsector.
Quadre 9.1.2.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 141,2 141,2 1.611,8 1.611,8 9.513,1 9.513,1 2,1 2,1 11.268,3 Pressupost 2011 130,8 130,8 1.720,1 1.720,1 8.867,4 8.867,4 2,2 2,2 10.720,5 Variaci 2011/2010 Import % -10,4 -10,4 108,2 108,2 -645,7 -645,7 0,1 0,1 -547,8 -7,4 -7,4 6,7 6,7 -6,8 -6,8 7,1 7,1 -4,9
12 1 31 3 41 4 57 5 Total
Administraci i serveis generals FUNCIONAMENT INSTITUCIONS I ADMINISTRACI GENERAL Protecci social PROTECCI I PROMOCI SOCIAL Salut PRODUCCI DE BNS PBLICS DE CARCTER SOCIAL Recerca, desenvolupament i innovaci PRODUCCI DE BNS PBLICS DE CARCTER ECONMIC consolidat
246
Segons la naturalesa econmica, les despeses corrents sumen 10.440,7 milions deuros i representen el 97,4% del total del pressupost consolidat del subsector mentre que les operacions de capital en representen el 2% i el 0,7% restant correspon a aportacions de capital i altres fons propis a entitats del sector pblic i a altres entitats participades.
En relaci al 2010, les despeses disminueixen segons la seva naturalesa a taxes similars a la dels ingressos: un 10,3% les remuneracions del personal, un 4,3% les transferncies corrents, un 30,2% les despeses de capital i un 18% les aportacions de capital.
Quadre 9.1.2.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 2.226,8 6.074,6 2.580,7 10.882,2 243,8 56,8 300,7 11.182,9 85,4 85,4 11.268,3 Pressupost 2011 1.997,3 5.974,8 2.468,6 10.440,7 164,1 45,8 209,8 10.650,6 69,9 69,9 10.720,5 Variaci 2011/2010 Import % -229,5 -99,8 -112,1 -441,5 -79,8 -11,1 -90,8 -532,3 -15,5 -15,5 -547,8 -10,3 -1,6 ---4,3 ---4,1 -32,7 -19,5 -30,2 -4,8 -18,1 ---18,1 -4,9
1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de bns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferncies corrents 5. Fons de Contingncia Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferncies de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variaci d'actius financers 9. Variaci de passius financers Total despeses financeres Total consolidat
Els pressupostos consolidats del Servei Catal de la Salut i lInstitut Catal de la Salut
Els ingressos consolidats del Servei Catal de la Salut (CatSalut) i de lInstitut Catal de la Salut (ICS) previstos per al 2011 assoleixen la xifra de 8.991,1 milions deuros. Aquest import s un 6,8% inferior als ingressos previstos per al 2010, el que es tradueix en una disminuci de 652,7 milions deuros. Els fons provinents del sector pblic de la Generalitat de Catalunya sumen la quantitat de 8.957 milions deuros i representen el 99,6% dels ingressos consolidats del CatSalut i de lICS.
247
Quadre 9.1.2.5 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 CONSOLIDAT SERVEI CATAL DE LA SALUT - INSTITUT CATAL DE LA SALUT CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 97,1 9.199,5 1,0 9.297,5 261,1 261,1 9.558,7 85,1 85,1 9.643,8 Pressupost 2011 60,1 8.669,5 0,5 8.730,1 191,3 191,3 8.921,4 69,7 69,7 8.991,1 Variaci 2011/2010 Import % -36,9 -530,0 -0,5 -567,4 -69,8 -69,8 -637,2 -15,5 -15,5 -652,7 -----38,0 -5,8 -49,0 -6,1 ---26,7 -26,7 -6,7 -18,1 ---18,1 -6,8
Segons la classificaci econmica, les despeses corrents sumen la quantitat de 8.730,1 milions deuros i representen el 97,1% del total del pressupost. Les despeses de capital sumen la quantitat de 191,3 milions deuros i representen el 2,1% del total del pressupost. Finalment, la variaci dactius financers sumen la quantitat de 69,7 milions deuros, import que es correspon a aportacions de capital i altres fons propis a entitats del sector pblic i a altres entitats participades. Lestat de despeses del CatSalut reflecteix, duna banda, les contraprestacions econmiques derivades de la seva actuaci com a responsable de garantir les prestacions del sistema sanitari pblic, funci que efectua a travs de la compra de serveis a l'ICS i a daltres agents provedors. Duna altra, inclou les transferncies corrents destinades a la prestaci farmacutica (de les oficines de farmcia), les destinades al finanament doperacions de capital per dotar infraestructures sanitries, les aportacions als fons patrimonials de les seves empreses i les corresponents a la seva estructura organitzativa. En aquest sentit destaca la despesa en assistncia sanitria amb mitjans aliens (inclosa la medicaci hospitalria de dispensaci ambulatria) que assoleix els 4.552,1 milions deuros i representa un 51% de la despesa pressupostada i li segueix la despesa per transferncies corrents a lICS (2.698,3 milions deuros) tamb per contraprestaci de serveis. Tamb t un pes important la despesa en farmcia (receptes mdiques) que, amb un import de 1.285 milions deuros, representa el 14,4% del pressupost del CatSalut.
248
Lestat de despeses de l'ICS reflecteix les dotacions corresponents als mitjans humans i materials afectes a la provisi de serveis sanitaris en els centres i institucions de titularitat pblica, aix com les despeses dorganitzaci i administraci general. Cal destacar, duna banda, les remuneracions del personal que assoleixen la xifra de 1.905 milions deuros (un 10,6% menys que el 2010), i de laltra, les despeses corrents de bns i serveis que assoleixen la xifra de 853,2 milions deuros (un 12,31% ms que en el 2010) i que inclouen 55 milions deuros en concepte de prestaci de serveis amb mitjans aliens amb entitats de la Generalitat i altres entitats.
Quadre 9.1.2.6 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 CONSOLIDAT SERVEI CATAL DE LA SALUT - INSTITUT CATAL DE LA SALUT CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 2.156,7 5.588,3 1.552,5 9.297,5 215,4 45,7 261,1 9.558,7 85,1 85,1 9.643,8 Pressupost 2011 1.930,9 5.439,6 1.359,6 8.730,1 148,1 43,2 191,3 8.921,4 69,7 69,7 8.991,1 Variaci 2011/2010 Import % -225,8 -148,7 -192,9 -567,4 -67,3 -2,5 -69,8 -637,2 -15,5 -15,5 -652,7 -10,5 -2,7 ---12,4 ---6,1 -31,2 -5,5 -26,7 -6,7 -18,1 ---18,1 -6,8
El pressupost de lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials

El pressupost dingressos de lICASS per al 2011 s un 6,7% superior als ingressos previstos per a lany 2010 i que en termes absoluts es tradueix en 108,8 milions deuros. Aquest increment respon a lesfor pressupostari destinat a continuar amb el desplegament del Sistema Catal dAutonomia i Atenci a la Dependncia, tant en la prestaci de serveis com en el pagament de prestacions econmiques a aquest collectiu. Quant a lorigen dels ingressos, el 93,2% procedeixen del sector pblic de la Generalitat (1.615,5 milions deuros) sobretot en concepte de transferncies corrents i en menor mesura en concepte de prestaci de serveis. Cal matisar que el que el 17,1% daquests ingressos corresponen a ingressos finalistes rebuts de lAdministraci General de lEstat.
249
Quadre 9.1.2.7 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS) CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 92,8 1.491,8 0,0 1.584,6 39,6 39,6 1.624,2 0,2 0,2 1.624,5 Pressupost 2011 121,3 1.593,1 0,0 1.714,5 18,5 18,5 1.733,0 0,2 0,2 1.733,2 Variaci 2011/2010 Import % 28,5 101,3 129,8 -21,1 -21,1 108,8 108,8 ----30,7 6,8 0,0 8,2 ---53,2 -53,2 6,7 0,0 --0,0 6,7
Lestat de despeses de l'Institut Catal dAssistncia i Serveis Socials reflecteix les dotacions pressupostries destinades a la poltica de protecci social.
Segons la classificaci econmica, les despeses corrents representen el 98,9% del total del pressupost mentre que les de capital representen l1,1%. En aquest sentit destaquen, duna banda, les transferncies corrents a famlies i institucions sense fi de lucre que assoleixen els 955,9 milions deuros i que representen el 55,2% de la despesa pressupostada i, de laltra, la prestaci de serveis amb mitjans aliens que, amb un import de 356,9 milions deuros, en representa el 20,6%. En relaci al 2010, lincrement del pressupost de despeses es concentra en els captols de bns corrents i de serveis (28,5 milions deuros) i de transferncies corrents (101,3 milions deuros) i respon a lincrement de despesa en latenci a la dependncia. En canvi, es redueixen en un 5,3% les remuneracions del personal i en un 43,9% les inversions.
250
Quadre 9.1.2.8 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 INSTITUT CATAL D'ASSISTNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS) CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 70,1 486,3 1.028,2 1.584,6 28,5 11,1 39,6 1.624,2 0,2 0,2 1.624,5 Pressupost 2011 66,4 539,0 1.109,0 1.714,5 16,0 2,5 18,5 1.733,0 0,2 0,2 1.733,2 Variaci 2011/2010 Import % -3,7 52,7 80,8 129,8 -12,5 -8,6 -21,1 108,8 108,8 -5,3 10,8 --7,9 --8,2 -43,9 -77,1 -53,2 6,7 0,0 --0,0 6,7
9.1.3
Els pressupostos de les entitats autnomes administratives
Les entitats autnomes administratives es regeixen per les seves respectives lleis de creaci, les disposicions que les desenvolupen, els seus estatuts i per la resta de disposicions de dret administratiu, i estan dotades de personalitat jurdica prpia diferenciada, patrimoni i tresoreria propis. Aquestes entitats duen a terme, per compte de lAdministraci de la qual depenen i en rgim de descentralitzaci funcional, activitats administratives que sn titularitat daquesta, incloent lexercici de potestats pbliques aix com activitats de foment.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2011 inclouen vint-i-cinc entitats autnomes administratives, una menys que en els pressupostos per al 2010, a causa de la supressi de lInstitut per a la Promoci i la Formaci Cooperatives dacord amb el que disposa el Decret Llei 4/2010, de 3 dagost, de mesures de racionalitzaci i simplificaci de lestructura del sector pblic de la Generalitat de Catalunya. El patrimoni, el personal i les funcions daquest Institut sincorpora al departament competent en matria de personal de lAdministraci de la Generalitat. El pressupost previst per al 2011 per al conjunt dentitats autnomes administratives s de 785,3 milions deuros, xifra inferior en un 15,2% a la del pressupost per al 2010, i que representa una disminuci de 140,7 milions deuros.
251
Els pressupostos individuals ms elevats sn el del Servei dOcupaci de Catalunya (SOC), amb un import de 456,1 milions deuros, que representa el 58,1% del total del pressupost de les entitats autnomes administratives, el del Servei Catal de Trnsit, amb 96,6 milions deuros, el del Consell Catal de lEsport, amb 55,9 milions deuros, i el de lAgncia de Protecci de la Salut, amb 49,3 milions deuros. La reducci del pressupost de les tres primeres entitats expliquen el 82,2% de la reducci del pressupost daquest subsector.
Quadre 9.1.3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACI ORGNICA Milions Agrup. Codi Denominaci Pressupost 2010 3,9 12,7 71,6 2,0 10,4 10,2 2,0 5,6 1,2 3,8 50,1 126,4 18,3 1,8 1,0 3,2 4,0 6,4 11,2 5,0 11,7 15,9 0,6 14,9 526,3 5,5 926,0 Pressupost 2011 3,0 12,0 55,9 1,4 10,1 8,8 1,8 5,0 0,7 3,8 49,3 96,6 14,3 1,4 0,8 2,9 3,4 4,9 9,0 4,1 9,9 15,6 9,9 456,1 4,6 785,3 Variaci 2011/2010 Import % -0,9 -22,2 -0,8 -5,9 -15,7 -21,9 -0,6 -30,4 -0,3 -2,7 -1,4 -14,1 -0,2 -10,5 -0,5 -9,5 -0,5 -42,2 -0,0 -0,6 -0,9 -1,7 -29,8 -23,6 -4,0 -22,0 -0,4 -20,6 -0,2 -20,9 -0,4 -12,0 -0,7 -16,3 -1,5 -23,4 -2,2 -19,3 -0,9 -17,5 -1,8 -15,7 -0,3 -1,9 -0,6 -100,0 -5,1 -34,0 -70,2 -13,3 -1,0 -17,6 -140,7 -15,2
PR PR PR PR GO EC EC SA SA SA SA IT IT PO PO CU CU CU CU AG BE BE IU IU IU JU Total
6000 6090 6100 6207 6030 6040 6209 6110 6202 6205 6206 6200 6208 6120 6201 6050 6060 6070 6080 6130 6010 6160 6140 6170 6204 6150
Patronat de la Muntanya de Montserrat Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (INEFC) Consell Catal de l'Esport Centre d'Estudis d'Opini Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Institut dEstadstica de Catalunya (Idescat) Autoritat Catalana de la Competncia Institut dEstudis de la Salut (IES) Agncia Catalana de Seguretat Alimentria Institut Catal dAvaluacions Mdiques Agncia de Protecci de la Salut Servei Catal de Trnsit Institut de Seguretat Pblica de Catalunya Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) Institut per al Desenvolupament i la Promoci de l'Alt Pirineu i Aran Instituci de les Lletres Catalanes Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya Museus dArqueologia Biblioteca de Catalunya Institut Catal de la Vinya i el Vi (Incavi) Institut Catal de les Dones (ICD) Institut Catal de lAdopci Institut per a la Promoci i la Formaci Cooperatives (IPFC) Agncia Catalana del Consum Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) Centre d'Estudis Jurdics i Formaci Especialitzada
En el quadre 9.1.3.2 es pot apreciar lestructura econmica dels ingressos. Les entitats autnomes administratives es financen principalment mitjanant transferncies corrents, les quals representen el 81,4% dels seus ingressos, i per taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos que representen el 14,9% del total dels ingressos daquestes entitats.
Pel que fa als ingressos per transferncies corrents, es preveu un import de 639,1 milions deuros, el que suposa un 14,6% menys que en els pressupostos per al 2010. En relaci als ingressos per transferncies de capital, es preveu un import de 23,6 milions deuros, el que representa una disminuci del 25,7% respecte lany anterior. Daltra banda, la disminuci del 25% de la dotaci dactius financers s fictcia ja que corresponen a romanents de tresoreria dexercicis anteriors que el Servei Catal de Trnsit va incloure en el pressupost del 2010,
252
per import de 30 milions deuros, i que per tant ja van ser pressupostats com ingressos amb anterioritat al 2010. Quant a lorigen dels ingressos, cal assenyalar que el 84,8% procedeixen del sector pblic de la Generalitat, en particular, el 81,2% sn transferncies corrents i el 3% ho sn de capital. Cal matisar per que el 44,2% daquestes transferncies sn ingressos finalistes rebuts de lAdministraci General de lEstat (principalment per al Servei dOcupaci de Catalunya).
Quadre 9.1.3.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 114,7 748,1 1,2 864,0 31,8 31,8 895,8 30,2 30,2 926,0 Pressupost 2011 117,1 639,1 0,3 756,5 23,6 23,6 780,1 0,2 5,0 5,2 785,3 Variaci 2011/2010 Import % 2,4 -109,1 -0,9 -107,5 -8,2 -8,2 -115,7 -30,0 5,0 -25,0 -140,7 ----2,1 -14,6 -71,6 -12,4 ---25,7 -25,7 -12,9 -99,4 ---82,9 -15,2
Pel que fa a les despeses de les entitats daquest subsector, segons la classificaci per programes, les poltiques amb un pes ms rellevant sn: Foment de locupaci, amb 389,4 milions deuros, desenvolupada pel Servei dOcupaci de Catalunya; Seguretat i protecci civil amb 110,9 milions deuros, destinats a trnsit i seguretat viria i la formaci del personal de seguretat mitjanant el Servei Catal del Trnsit i lInstitut de Seguretat pblica de Catalunya i el Servei Catal del Trnsit, i la poltica de Cultura i esports, amb 88,1 milions deuros, en la que destaca el foment de la prctica i formaci esportiva, mitjanant lInstitut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya i el Consell Catal de lEsport. El conjunt daquestes tres poltiques esmentades comporten el 74,9% de les despeses del subsector.
253
Quadre 9.1.3.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 83,3 83,3 5,5 144,7 150,2 15,9 11,7 456,5 484,1 59,6 109,2 14,8 183,7 2,8 0,5 1,3 12,2 16,7 5,2 0,2 0,6 2,0 7,9 926,0 Pressupost 2011 79,4 79,4 4,6 110,9 115,4 15,6 9,9 389,4 414,9 58,1 88,1 9,9 156,2 2,2 0,4 0,5 10,1 13,3 4,3 0,1 1,8 6,1 785,3 Variaci 2011/2010 Import % -3,8 -4,6 -3,8 -4,6 -1,0 -17,6 -33,9 -23,4 -34,8 -23,2 -0,3 -1,9 -1,8 -15,7 -67,1 -14,7 -69,3 -14,3 -1,5 -2,5 -21,1 -19,3 -4,9 -33,2 -27,5 -15,0 -0,6 -20,7 -0,1 -14,4 -0,8 -59,4 -2,0 -16,7 -3,4 -20,6 -0,9 -17,6 -0,1 -58,2 -0,6 -100,0 -0,2 -10,5 -1,8 -22,6 -140,7 -15,2
12 1 21 22 2 31 32 33 3 41 44 46 4 54 55 57 58 5 61 65 66 68 6 Total
Administraci i serveis generals Funcionament de les institucions i administraci general Justcia Seguretat i protecci civil Serveis pblics generals Protecci social Promoci social Foment de l'ocupaci Protecci i promoci social Salut Cultura i esports Consum Producci de bns pblics de carcter social Urbanisme i ordenaci del territori Actuacions ambientals Recerca, desenvolupament i innovaci Altres actuacions de carcter econmic Producci de bns pblics de carcter econmic Agricultura, ramaderia i pesca Turisme i oci Desenvolupament empresarial Defensa de la competncia Foment i regulaci de sectors productius
Dacord amb la classificaci econmica i en relaci al 2010 el captol de transferncies corrents s el que sha redut ms en termes absoluts (-103,6 milions deuros), seguit del de les inversions reals (-11,7 milions deuros).
Pel que fa a les principals despeses de les entitats autnomes administratives el 94,7% correspon a despeses corrents, amb un import de 743,3 milions deuros. El captol amb ms pes s el de transferncies corrents, que representa un 56,7% del total de despeses daquest subsector, amb un import de 445 milions deuros, dels quals 352,7 milions deuros corresponen a transferncies corrents efectuades pel Servei Catal dOcupaci. Daltra banda, les operacions de capital representen un 5,5% del pressupost agregat daquestes entitats, amb un import de 36,8 milions deuros, que es corresponen, principalment, a inversions reals del Servei Catal de Trnsit (12,8 milions deuros) i del Servei dOcupaci de Catalunya (5,7 milions deuros) i a transferncies de capital del Consell Catal de lEsport a corporacions locals i a altres ens (12 milions deuros).
254
Quadre 9.1.3.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 169,7 156,5 0,0 548,6 874,9 36,3 14,5 50,8 925,6 0,3 0,3 926,0 Pressupost 2011 156,9 141,4 0,0 445,0 743,3 24,6 12,1 36,8 780,1 5,2 5,2 785,3 Variaci 2011/2010 Import % -12,8 -15,1 -0,0 -103,6 -131,5 -11,7 -2,4 -14,0 -145,5 4,9 4,9 -140,7 -7,5 -9,6 -76,3 -18,9 -15,0 -32,1 -16,4 -27,6 -15,7 1.583 1.583 -15,2
9.1.4
Els pressupostos de les entitats autnomes comercials i financeres
El rgim pressupostari general de les entitats autnomes comercials i financeres est regulat als articles 13 a 15 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei 4/1985, de 29 de mar, de l'Estatut de l'empresa pblica catalana. A l'article 15 es disposa que els seus pressupostos s'han d'incloure al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a la seva aprovaci pel Parlament.
Les entitats autnomes comercials i financeres es caracteritzen perqu duen a terme activitats daquestes naturaleses en rgim de dret privat, sense perjudici de la normativa de dret pblic que li sigui aplicable, i d'all establert en la seva llei de creaci o en els seus estatuts. Els pressupostos de la Generalitat per al 2011 inclouen quatre entitats de tipus comercial lEntitat Autnoma Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), lAgncia Catalana de Certificaci, lEntitat Autnoma de Jocs i Apostes (EAJA) i lEntitat Autnoma de Difusi Cultural i una entitat de tipus financer, lInstitut Catal de Crdit Agrari (ICCA).
255
El pressupost del conjunt de les entitats autnomes comercials i financeres per al 2011 s de 131,2 milions deuros, xifra que representa una minoraci del 4,8% respecte al pressupost del 2010.
Pel que fa als pressupostos individuals, les entitats amb un pressupost ms elevat en termes quantitatius sn lInstitut Catal de Crdit Agrari (100,3 milions deuros) i lEntitat Autnoma de Jocs i Apostes (16,3 milions deuros). Respecte el pressupost per al 2010, la primera lha incrementat en un 3,3%, mentre que la segona lha redut en un 31,6%.
Quadre 9.1.4.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACI ORGNICA Milions Agrup. Codi Denominaci Pressupost 2010 8,7 5,0 97,1 23,8 3,3 137,9 Pressupost 2011 7,9 4,3 100,3 16,3 2,5 131,2 Variaci 2011/2010 Import % -0,8 -0,7 3,2 -7,5 -0,8 -6,7 -9,3 -14,6 3,3 -31,6 -24,6 -4,8
PR GO EC EC CU Total
6210 6988 6220 6230 6240
Ent. Aut. del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) Agncia Catalana de Certificaci Institut Catal del Crdit Agrari (ICCA) Entitat Autnoma de Jocs i Apostes (EAJA) Entitat Autnoma de Difusi Cultural
Pel quie fa a lestructura dingressos daquest subsector el 63,9% sn ingressos financers que en un 98,3% corresponen a loperativa de lInstitut Catal de Crdit Agrari. Daltra banda, el 18,2% tenen el seu origen en taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos; el 5% transferncies corrents; el 6,4% ingressos patrimonials; i el 6,6% restant sn transferncies de capital. Aix no obstant, lestructura econmica s fora diferent entre les diverses entitats: lEntitat Autnoma de Jocs i Apostes i lEntitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya es financen sobretot amb ingressos procedents de taxes i venda de bns respectivament; lEntitat Autnoma de Difusi Cultural i lAgncia Catalana de Certificaci amb transferncies corrents procedents del pressupost de la Generalitat i lInstitut Catal de Crdit Agrari amb recursos de carcter financer. Pel que fa a lorigen dels ingressos, el 12% provenen del sector pblic de la Generalitat, en particular, el 5% de les transferncies corrents i el 6,2% de les de capital.
256
Quadre 9.1.4.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 30,6 11,0 8,1 49,7 7,4 7,4 57,0 26,0 54,9 80,9 137,9 Pressupost 2011 23,8 6,6 8,4 38,8 8,6 8,6 47,4 36,0 47,8 83,8 131,2 Variaci 2011/2010 Import % -6,7 -4,5 0,3 -10,9 1,3 1,3 -9,7 10,1 -7,1 3,0 -6,7 -----22,0 -40,4 3,2 -21,9 --17,0 17,0 -16,9 38,8 -12,9 3,7 -4,8
Quant a les despeses agregades de les entitats autnomes comercials i financeres, les poltiques amb un pes ms rellevant sn les relatives a Sector financer, amb 100,3 milions deuros, destinats a la concessi de prstecs mitjanant lInstitut Catal del Crdit Agrari; Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions per import de 4,3 milions deuros, vinculats en la seva totalitat a lactivitat de lAgncia Catalana de Certificaci, i Cultura i esports, en la qual sinclouen despeses destinades al manteniment i difusi de la cultura catalana, per import de 2,5 milions deuros, dactuacions de lEntitat Autnoma de Difusi Cultural.
Quadre 9.1.4.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 32,5 32,5 3,3 3,3 5,0 5,0 97,1 97,1 137,9 Pressupost 2011 24,1 24,1 2,5 2,5 4,3 4,3 100,3 100,3 131,2 Variaci 2011/2010 Import % -8,3 -8,3 -0,8 -0,8 -0,7 -0,7 3,2 3,2 -6,7 -25,7 -25,7 -24,6 -24,6 -14,6 -14,6 3,3 3,3 -4,8
12 1 44 4 53 5 67 6 Total
Administraci i serveis generals Funcionament de les institucions i administraci general Cultura i esports Producci de bns pblics de carcter social Societat de la Informaci i el coneixement i telecomunicacions Producci de bns pblics de carcter econmic Sector financer Foment i regulaci de sectors productius
257
Pel que fa a la classificaci econmica de les despeses, la variaci dactius financers s de 67,1 milions deuros, xifra que correspon gaireb en la seva totalitat a la concessi de prstecs fora del sector pblic de la Generalitat per part de lInstitut Catal de Crdit Agrari, que representa el 66,8% del seu pressupost. Daltra banda, les quatre entitats de tipus comercial destinen 29,4 milions deuros a operacions corrents, que representen el 95% del seu pressupost; finalment, el captol dinversions reals augmenta en 0,5 milions deuros respecte al 2010.
Quadre 9.1.4.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS AUTNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 12,0 14,2 5,2 16,0 47,3 1,8 1,8 49,1 71,1 17,7 88,8 137,9 Pressupost 2011 10,4 11,7 4,5 10,1 36,6 2,3 2,3 39,0 67,1 25,2 92,3 131,2 Variaci 2011/2010 Import % -1,6 -2,5 -0,7 -5,9 -10,7 0,5 0,5 -10,2 -4,0 7,5 3,5 -6,7 -13,1 -17,6 -13,4 -37,2 ---22,6 29,1 --29,1 -20,7 -5,6 42,1 3,9 -4,8
9.1.5
Els pressupostos de les entitats de dret pblic
El rgim pressupostari de les entitats de dret pblic sotmeses a lordenament jurdic privat est regulat als articles 30 i 31 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei 4/1985, de 29 de mar, de l'Estatut de l'empresa pblica catalana. El seu pressupost tamb s'ha d'incloure al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a la seva aprovaci pel Parlament. Aquestes entitats es regeixen pel dret privat llevat daquelles matries que estan reservades al dret pblic dacord amb les seves lleis de creaci i els seus estatuts. A ms, dins del subsector entitats de dret pblic, a efectes exclusivament pressupostaris, sinclouen tamb aquells ens pblics que sense estar sotmesos expressament al rgim de dret privat presenten algunes caracterstiques similars. Lany 2011 es presenten els pressupostos de quaranta-sis entitats de dret pblic i ens pblics assimilats, dos ms que a lexercici 2010. Duna banda, shan incorporat als
258
pressupostos lAutoritat Catalana de Protecci de Dades (que en el 2010 figurava com a secci pressupostria), adscrita al Departament de Governaci i Relacions Institucionals, lAgncia de Suport a l'Empresa Catalana, adscrita al Departament dEmpresa i Ocupaci, que integra el Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) i el Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), i lAgncia de l'Habitatge de Catalunya, del Departament de Territori i Sostenibilitat, que assumeix les competncies de la societat mercantil Administraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA). Daltra banda, sha donat de baixa el CIDEM.
El pressupost agregat previst per al 2011 del conjunt de les entitats de dret pblic i assimilades s de 5.467,0 milions deuros, un 18% menys que el previst en els pressupostos del 2010. Pel que fa als pressupostos individuals, destaquen les segents entitats: lInstitut Catal de Finances, amb un pressupost de 1.973,5 milions deuros, a distncia, lAgncia Catalana de lAigua, amb 581,9 milions deuros i un conjunt dentitats amb uns pressupostos entorn els 350 milions deuros (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Infraestructures Ferroviries de Catalunya, Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals i Institut Catal del Sl).
259
Quadre 9.1.5.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PBLIC CLASSIFICACI ORGNICA Milions Agrup. Codi Denominaci Pressupost 2010 357,5 26,1 39,3 10,7 3,7 2,3 1.628,1 49,0 3,4 33,3 28,8 58,3 101,8 20,5 4,4 164,7 73,8 25,3 9,1 327,5 1.117,5 125,3 347,9 23,7 20,1 521,8 8,0 802,9 12,0 53,7 15,5 42,1 8,8 1,2 1,4 0,6 22,2 285,8 191,1 4,7 14,0 19,0 22,6 37,6 6.667,2 104,9 6.562,2 Pressupost 2011 324,3 20,0 22,2 7,0 3,2 2,3 1,6 1.973,5 42,8 3,1 26,9 31,0 64,8 91,5 18,0 7,9 153,1 72,1 25,0 9,1 383,5 581,9 107,3 153,1 18,8 18,8 315,4 6,3 327,7 138,5 9,3 64,7 11,2 41,4 7,5 1,1 1,4 0,4 20,8 212,9 1,7 8,2 38,2 47,4 15,0 35,2 5.467,0 5,2 5.461,8 Variaci 2011/2010 Import % -33,3 -9,3 -6,1 -23,5 -17,2 -43,7 -3,7 -34,6 3,2 ---1,4 -37,8 -0,7 -29,7 345,4 21,2 -6,2 -12,6 -0,3 -7,8 -6,5 -19,4 2,2 7,7 6,5 11,2 -10,3 -10,1 -2,4 -11,9 3,4 78,1 -11,6 -7,1 -1,7 -2,3 -0,3 -1,4 -0,0 -0,2 56,0 17,1 -535,6 -47,9 -17,9 -14,3 -194,9 -56,0 -4,9 -20,6 -1,4 -6,8 -206,4 -39,6 -1,6 -20,5 -475,2 -59,2 138,5 ---2,7 -22,7 11,0 20,5 -4,3 -27,8 -0,7 -1,6 -1,3 -15,0 -0,1 -6,2 -0,0 -0,9 -0,1 -24,2 -1,4 -6,4 -72,9 -25,5 -191,1 -100,0 -3,0 -64,1 -5,8 -41,4 19,2 101,2 47,4 ---7,6 -33,7 -2,4 -6,5 -1.200,2 -18,0 -99,8 -95,1 -1.100,4 -16,8
PR 6250 Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) PR 6350 Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR) PR 6880 Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament PR 7705 Consell de l'Audiovisual de Catalunya GO 7095 Autoritat Catalana de Protecci de Dades GO 8060 Memorial Democrtic GO 8140 Institut Catal Internacional per la Pau EC 6330 Institut Catal de Finances (ICF) EC 6800 Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca EC 6890 Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya EC 7910 Agncia Tributria de Catalunya SA 6600 Institut de Diagnstic per la Imatge (IDI) SA 6620 Gesti de Serveis Sanitaris (GSS) SA 6630 Institut dAssistncia Sanitria (IAS) SA 6640 Gesti i Prestaci de Serveis de Salut (GPSS) SA 6660 Agncia dInformaci, Avaluaci i Qualitat en Salut SA 6670 Institut Catal dOncologia (ICO) SA 6680 Banc de Sang i Teixits (BST) SA 6750 Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) IT 8630 Centre d'Atenci i Gesti de Trucades d'Urgncia 112 Catalunya PO 6360 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya PO 6540 Agncia Catalana de lAigua (ACA) PO 6550 Agncia de Residus de Catalunya PO 6590 Aiges Ter-Llobregat (ATLL) PO 6710 Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC) PO 6720 Ports de la Generalitat PO 6740 Institut Catal del Sl (INCASOL) PO 6810 Servei Meteorolgic de Catalunya PO 6830 Infraestructures Ferroviries de Catalunya PO 7215 Agncia de l'Habitatge de Catalunya PO 7250 Institut Geolgic de Catalunya CU 6760 Institut Catal de les Indstries Culturals CU 7970 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts AG 6430 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) AG 6570 Centre de la Propietat Forestal AG 7790 Consell Catal de la Producci Integrada AG 7800 Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica BE 7900 Consell Nacional de la Joventut de Catalunya BE 7940 Agncia Catalana de la Joventut IU 6290 Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci IU 6470 Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) IU 6480 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) IU 6490 Institut dInvestigaci Aplicada de lAutombil (IDIADA) IU 6500 Institut Catal dEnergia (ICAEN) IU 7025 Agncia de Suport a l'Empresa Catalana IU 8755 Agncia Catalana de Turisme JU 6460 Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) Total Despeses consolidables Total consolidat
En relaci amb el 2010, cal destacar la reducci del pressupost de bona part de les entitats que centren la seva activitat en la inversi dinfraestructures i que estan adscrites al Departament de Territori i Sostenibilitat. En aquest sentit, el pressupost de lAgncia Catalana de lAigua sha redut en 535,6 milions deuros (un 47,9%), el dInfraestructures Ferroviries de Catalunya sha redut en 475,2 milions deuros (un 59,2%), el de lInstitut Catal del Sl en 206,4 milions deuros (un 39,6%) i el dAiges Ter-Llobregat en 194,9 milions deuros (un 56%). Daltra banda, tamb cal remarcar lincrement del pressupost de lInstitut Catal de Finances en 345,4 milions deuros.
260
Pel que fa a lestructura econmica dels ingressos del conjunt de les entitats de dret pblic, el 39,7% corresponen a ingressos corrents, el 7,3% a ingressos de capital i el 53% a ingressos financers. Aquesta estructura s fora diferent de la que presentava en els pressupostos per al 2010, quan el pes dels ingressos de capital eren del 26%. El motiu s la reducci dels ingressos de capital en un 77,1% (1.334,3 milions deuros), tant pel que fa als ingressos per alienaci dinversions, com els corresponents a transferncies de capital. Quant a lorigen dels ingressos daquest subsector, un 31,8% provenen del sector pblic de la Generalitat, concretament, el 22,1% en concepte de transferncies i aportacions de capital.
Quadre 9.1.5.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PBLIC CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 1.406,1 485,0 118,2 2.009,4 643,2 1.088,2 1.731,4 3.740,9 1.333,3 1.488,1 2.821,4 6.562,2 Pressupost 2011 1.367,4 586,7 216,7 2.170,9 158,1 239,1 397,1 2.568,0 1.238,8 1.655,0 2.893,9 5.461,8 Variaci 2011/2010 Import % -38,7 101,7 98,5 161,4 -485,2 -849,2 -1.334,3 -1.172,9 -94,5 166,9 72,5 -1.100,4 -----2,8 21,0 83,3 8,0 -75,4 -78,0 -77,1 -31,4 -7,1 11,2 2,6 -16,8
Pel que fa a la classificaci per programes, les poltiques de despesa amb ms pes es concentren, duna banda, en lrea de Foment i regulaci de sector productius, principalment en la poltica del Sector Financer amb 1.973,5 milions deuros, un 21,2% ms que per als pressupostos de 2010. Tamb cal destacar, com a novetat, la poltica de Comer, que com a conseqncia de la incorporaci en els pressupostos de lAgncia de Suport a lEmpresa Catalana, assoleix la xifra d11,8 milions deuros. Daltra banda, en lrea de producci de bns pblics de carcter econmic, les poltiques amb ms pes sn la de Transport (699,3 milions deuros), la de Cicle de laigua (697,3 milions deuros) i la de Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions (537,0 milions deuros). Tampoc cal oblidar les poltiques de Salut i Habitatge i altres actuacions urbanes, amb un pressupost previst de 455,5 milions deuros i 360,9 milions deuros, respectivament.
261
Quadre 9.1.5.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PBLIC CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 10,0 29,2 6,0 45,2 37,6 9,0 39,3 86,0 21,6 21,6 473,1 8,9 412,1 95,3 989,5 1.267,0 1.116,1 643,3 109,7 235,8 269,3 43,7 3.684,8 2,6 28,7 18,8 57,0 1.628,1 1.735,2 6.562,2 Pressupost 2011 9,9 49,2 3,9 62,9 35,2 8,7 22,0 66,0 21,1 21,1 455,5 7,3 360,9 95,9 919,5 697,3 699,3 537,0 93,0 152,5 97,5 34,4 2.310,9 2,5 9,9 38,0 11,8 45,6 1.973,5 2.081,4 5.461,8 Variaci 2011/2010 Import % -0,1 20,0 -2,1 17,8 -2,4 -0,3 -17,3 -20,0 -0,6 -0,6 -17,6 -1,6 -51,3 0,6 -69,9 -569,7 -416,9 -106,3 -16,7 -83,3 -171,8 -9,2 -1.373,9 -0,1 -18,8 19,3 11,8 -11,4 345,4 346,2 -1.100,4 -1,0 68,4 -35,0 39,4 -6,5 -3,5 -43,9 -23,3 -2,6 -2,6 -3,7 -18,3 -12,4 0,6 -7,1 -45,0 -37,3 -16,5 -15,2 -35,3 -63,8 -21,2 -37,3 -3,3 -65,6 102,5 ---19,9 21,2 20,0 -16,8
11 12 13 1 21 22 23 2 32 3 41 42 43 44 4 51 52 53 54 55 57 58 5 61 62 63 64 65 67 6 Total
rgans superiors Generalitat i control extern Administraci i serveis generals Participaci ciutadana i processos electorals Funcionament de les institucions i administraci general Justcia Seguretat i protecci civil Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament Serveis pblics generals Promoci social Protecci i promoci social Salut Educaci Habitatge i altres actuacions urbanes Cultura i esports Producci de bns pblics de carcter social Cicle de l'aigua Transport Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions Urbanisme i ordenaci del territori Actuacions ambientals Recerca, desenvolupament i innovaci Altres actuacions de carcter econmic Producci de bns pblics de carcter econmic Agricultura, Ramaderia i Pesca Indstria Energia i Mines Comer Turisme i oci Sector financer Foment i regulaci de sectors productius consolidat
En relaci amb lestructura econmica del pressupost de despeses, un 36,7% correspon a despeses corrents, un 16,5% a despeses de capital i un 46,8% a despeses financeres. El pes ms important correspon al captol de variaci dactius financers, que ha augmentat en 220 milions deuros respecte dels pressupostos del 2010. De la matixa manera que amb els ingressos, destaca la reducci de les despeses de capital, que minven en 1.273,4 milions deuros, s a dir, un 58,5%.
262
Quadre 9.1.5.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PBLIC CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 604,4 994,4 219,1 175,3 1.993,2 1.941,0 235,0 2.176,0 4.169,1 1.586,3 806,8 2.393,1 6.562,2 Pressupost 2011 589,6 984,1 231,2 198,0 2.003,0 793,0 109,5 902,5 2.905,5 1.807,1 749,2 2.556,3 5.461,8 Variaci 2011/2010 Import % -14,8 -10,3 12,1 22,8 9,8 -1.148,0 -125,4 -1.273,4 -1.263,6 220,8 -57,5 163,3 -1.100,4 -2,5 -1,0 5,5 13,0 --0,5 -59,1 -53,4 -58,5 -30,3 13,9 -7,1 6,8 -16,8
9.1.6
Els pressupostos de les societats mercantils
Les societats mercantils es regeixen pel que disposen el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel que saprova el Text refs de la Llei 4/1985, de 29 de mar, de lEstatut de lEmpresa Pblica Catalana, els seus estatut i les normes de dret privat.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2011 inclouen cinquanta-dues societats mercantils, dues ms que a lexercici 2010. Aquesta variaci correspon a set noves incorporacions i cinc baixes. Duna banda, shan incorporat tres societats adscrites al Departament de Territori i Sostenibilitat (Terminal Intermodal de l'Empord, SL; FGC Mobilitat, SA; Cargometro Rail Transport, SA), dos al Departament dEconomia i Coneixement (Institut Catal de Finances Capital, SGECR, SAU; Fira 2000, SA) i dos al Departament de Salut (Consorci de Prevenci i Salut Terrassa, SL; Coordinaci Logstica Sanitria, AIE). Daltra banda, les baixes corresponen a lAgncia de Patrocini i Mecenatge, SA, Sanitat Integral del Baix Llobregat, SL, Viatges de Muntanya, SA i Mesfilms Inversions, SL, que es troben en procs de dissoluci com a conseqncia del Pla de racionalitzaci del sector pblic. Tamb causa baixa Administraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA), com a resultat de la creaci de lAgncia de lHabitatge de Catalunya.
263
El pressupost previst per al 2011 per al conjunt de les societats mercantils s de 2.345,0 milions deuros, xifra que representa una reducci del 21,4% respecte dels pressupostos per al 2010. Les entitats que presenten un pressupost ms elevat sn: Gesti dInfraestructures, SAU (GISA) amb una previsi de 681,9 milions deuros (29,1% respecte del total de pressupost del subsector societats mercantils), Televisi de Catalunya, SA amb un pressupost de 388,9 milions deuros (16,6%), Sistema dEmergncies Mdiques, SA amb un pressupost de 224,1 milions deuros (9,6%) i ICF Equipaments, SAU amb 215,9 milions deuros (9,2%).
264
Quadre 9.1.6.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACI ORGNICA Milions Agrup. Codi Denominaci Pressupost 2010 405,6 53,8 0,7 1,7 12,1 5,6 4,9 33,8 0,7 0,6 1.056,7 94,6 161,8 317,6 33,2 20,3 1,0 4,9 0,5 4,5 253,3 29,4 3,6 0,4 0,3 10,8 6,0 12,4 8,1 204,8 1,6 38,1 26,8 1,9 10,7 1,1 4,6 6,2 2,9 1,1 107,5 7,5 15,8 1,1 5,9 26,6 21,5 0,1 1,2 0,2 3.025,8 113,7 2.912,1 Pressupost 2011 388,9 49,8 1,2 1,2 10,2 4,8 3,9 34,1 0,7 681,9 54,7 159,2 215,9 0,8 73,2 91,8 8,8 0,9 3,7 0,5 1,8 224,1 26,9 3,6 0,4 1,0 0,2 11,1 5,2 2,6 15,7 123,3 1,5 37,3 31,9 1,6 3,7 0,1 19,2 1,1 3,5 4,2 2,5 1,6 0,1 12,5 4,5 15,1 1,1 0,1 1,4 0,2 2.345,0 54,7 2.290,3 Variaci 2011/2010 Import % -16,7 -4,0 0,5 -0,5 -1,9 -0,8 -1,0 0,3 -0,0 -0,6 -374,7 -39,9 -2,7 -101,6 0,8 39,9 91,8 -11,5 -0,1 -1,2 0,1 -2,6 -29,2 -2,5 0,1 0,4 0,6 -0,1 0,2 -0,9 2,6 3,3 -8,1 -81,6 -0,1 -0,8 5,0 1,6 1,8 0,1 8,5 -0,0 -1,1 -2,0 -0,4 0,4 0,1 -107,5 -7,5 -3,3 -1,1 -1,3 -11,6 -20,4 0,2 0,0 -680,8 -59,0 -621,8 -4,1 -7,4 68,7 -28,8 -15,6 -13,9 -20,6 0,9 -2,9 -100,0 -35,5 -42,2 -1,6 -32,0 --120,1 ---56,5 -7,3 -25,1 12,2 -59,2 -11,5 -8,5 1,5 --184,3 -32,8 2,2 -14,5 --26,8 -100,0 -39,8 -5,4 -2,2 18,8 --99,3 --79,6 -0,6 -24,3 -32,0 -12,7 37,8 ---100,0 -100,0 -20,8 -100,0 -22,5 -43,5 -95,1 0,0 15,7 10,2 -22,5 -51,9 -21,4
PR 6260 Televisi de Catalunya, SA (TVC) PR 6270 Catalunya Rdio SRG, SA PR 6300 TVC Edicions i Publicacions, SA PR 6690 TVC Multimdia, SL PR 6700 CCRTV Interactiva, SA PR 6770 Activa Multimdia Digital, SL PR 6900 Intracatalonia, SA PR 8620 Circuits de Catalunya, SL PR 8785 Circuit de Motocrs de Catalunya, SL PR 6320 Agncia de Patrocini i Mecenatge, SA EC 6390 Gesti dInfraestructures, SAU (GISA) EC 6450 Regs de Catalunya, SAU (REGSA) EC 6840 Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) EC 6910 ICF Equipaments, SAU EC 7065 Institut Catal de Finances Capital, SGECR, SAU EC 7100 ICF Holding, SAU EC 7290 Fira 2000, SA EC 8650 Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU EC 8870 Grup UOC, SL EC 8880 Eureca Media, SL EC 8890 Editorial UOC, SL SA 6610 Energtica dInstallacions Sanitries, SA (EISSA) SA 6650 Sistema dEmergncies Mdiques, SA (SEMSA) SA 7110 UDIAT, Centre Diagnstic, SA SA 7670 Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA SA 8790 Consorci de Prevenci i Salut Terrassa, SL SA 8800 Aura Salut Pblica i Serveis Sociosanitaris, SL SA 8835 For Tissues and Cells SA 8855 Barnaclnic, SA SA 8865 Gesclnic, SA SA 7235 Coordinaci Logstica Sanitria, AIE SA 7750 Logaritme Serveis Logstics AIE SA 8590 Sanitat Integral del Baix Llobregat, SL PO 6380 TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA PO 6400 Equacat, SA PO 6410 Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logstiques, SA (CIMALSA) PO 6420 Tnel del Cad, SAC PO 7225 Cargometro Rail Transport, SA PO 7260 Ecoparc de Residus Industrials, SA PO 7295 Terminal Intermodal de l'Empord, SL PO 7930 Aeroports pblics de Catalunya, SLU PO 8680 Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA PO 8690 Remodelacions Urbanes, SA PO 8700 Gesti de Mrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU PO 8710 Geocat, Gesti de Projectes, SA PO 8720 Autometro, SA PO 8730 FGC Mobilitat, SA PO 6730 Administraci, Promoci i Gesti, SA (ADIGSA) PO 8670 Viatges de Muntanya, SA CU 6340 Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) CU 8760 Mesfilms Inversions, SL AG 6440 Promotora dExportacions Catalanes, SA (PRODECA) AG 6580 Forestal Catalana, SA IU 6510 Empresa de Promoci i Localitzaci Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) IU 8410 Societat Catalana d'Inversi en Empreses de Base Tecnolgica, SA IU 6520 Eficincia Energtica, SA IU 6530 Sanejament Energia, SA Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat
De lestructura econmica dingressos i despeses es desprn, bsicament, el carcter inversor de lactivitat de gran part de les societats mercantils amb els pressupostos ms elevats i el seu paper en lactivitat inversora del sector pblic de la Generalitat. Quan a lestructura dingressos, el pes dels ingressos corrents s del 37,4%, els de capital 27% i els financers 35,6%. Dins dels ingressos corrents destaca limport previst en el captol
265
de taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos, amb 669,6 milions deuros, dels quals un 38,9% corresponen a la prestaci de serveis dassistncia sanitria. Pel que fa als ingressos de capital, cal posar de relleu limport previst en el captol dalienaci dinversions reals, amb 618,8 milions deuros.
Respecte al pressupost 2010, tots els captols es redueixen a excepci feta dels ingressos patrimonials. Cal tenir en compte que aquests ingressos provenen majoritriament dinteressos de bestretes i prstecs i de lloguers de bns immobles dICF Equipaments. Les reduccions ms importants es preveuen en els ingressos per prestaci de serveis, que disminueixen en 142,7 milions deuros, i en els derivats de lalienaci dinversions reals, que es redueixen en 269,9 milions deuros. Daltra banda, pel que fa a lorigen dels ingressos, el 59,1% provenen del sector pblic de la Generalitat.
Quadre 9.1.6.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 812,3 101,1 124,6 1.038,0 888,7 3,7 892,5 1.930,5 546,1 435,5 981,6 2.912,1 Pressupost 2011 669,6 37,8 148,3 855,7 618,8 1,3 620,1 1.475,8 477,1 337,4 814,5 2.290,3 Variaci 2011/2010 Import % -142,7 -63,3 23,7 -182,3 -269,9 -2,5 -272,4 -454,7 -69,0 -98,0 -167,1 -621,8 -----17,6 -62,6 19,1 -17,6 -30,4 -66,1 -30,5 -23,6 -12,6 -22,5 -17,0 -21,4
Pel que fa a les despeses segons la classificaci per programes, les rees de despesa amb major pes relatiu sn la Producci de bns pblics de carcter econmic (52,5%) i la Producci de bns pblics de carcter social (30,7%). Dins de la primera rea de despesa esmentada destaca, en primer lloc, la poltica de Transport amb 517,9 milions deuros; en segon lloc, la poltica de Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions, amb 448,3 milions deuros i, en menor mesura, la poltica dInfraestructures agrries i rurals, amb 213,8 milions deuros gestionats per REGSA i REGSEGA. Pel que fa a lrea de despesa de
266
Producci de bens pblics de carcter social destaca la poltica de Salut, amb 373,2 milions deuros, dels quals el 60% sn gestionats per SEMSA i el 22% corresponen a inversions de GISA i ICF Equipaments, SAU, i la poltica dEducaci, amb 267,3 milions deuros, tamb gestionats per GISA i ICF Equipaments per a inversions.
Quadre 9.1.6.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 234,9 234,9 10,0 39,5 49,5 41,5 5,3 5,1 51,9 445,1 408,6 112,1 76,5 1.042,3 673,0 478,3 3,1 28,5 253,4 0,1 2,9 1.439,2 5,9 21,5 5,8 7,5 53,6 94,3 2.912,1 Pressupost 2011 156,8 156,8 8,2 16,7 24,9 12,4 2,8 3,7 18,8 373,2 267,3 3,5 60,0 704,0 517,9 448,6 0,7 18,8 213,8 2,5 1.202,2 4,5 1,1 3,4 91,8 82,8 183,6 2.290,3 Variaci 2011/2010 Import % -78,1 -33,3 -78,1 -33,3 -1,8 -18,0 -22,8 -57,8 -24,6 -49,7 -29,2 -70,2 -2,5 -46,7 -1,4 -28,4 -33,1 -63,7 -71,9 -16,2 -141,4 -34,6 -108,6 -96,9 -16,4 -21,5 -338,3 -32,5 -155,1 -23,0 -29,7 -6,2 -2,4 -77,4 -9,7 -34,2 -39,6 -15,6 -0,1 -100,0 -0,4 -12,7 -237,0 -16,5 -1,3 -22,5 -20,4 -95,1 -2,4 -42,0 91,8 ---7,5 -100,0 29,2 54,5 89,3 94,7 -621,8 -21,4
12 1 21 22 2 31 32 33 3 41 42 43 44 4 52 53 54 55 56 57 58 5 61 62 63 64 65 67 6 Total
Administraci i serveis generals Funcionament de les institucions i administraci general Justcia Seguretat i protecci civil Serveis pblics generals Protecci social Promoci social Foment de l'ocupaci Protecci i promoci social Salut Educaci Habitatge i altres actuacions urbanes Cultura i esports Producci de bns pblics de carcter social Transport Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions Urbanisme i ordenaci del territori Actuacions ambientals Infraestructures agrries i rurals Recerca, desenvolupament i innovaci Altres actuacions de carcter econmic Producci de bns pblics de carcter econmic Agricultura, ramaderia i pesca Indstria Energia i mines Comer Turisme i oci Sector financer Foment i regulaci de sectors productius consolidat
Quant a la classificaci econmica de les despeses, el captol dinversions reals (1.062,8 milions deuros) absorbeix el 46,4% del total del pressupost. Gaireb el 50% daquestes inversions estan previstes en el pressupost de GISA, i la resta es concentra en els pressupostos dICF Equipaments SAU, TABASA, REGSEGA i REGSA. Daltra banda, les despeses corrents (1.048,0 milions deuros) representen el 45,8% del total del pressupost del subsector societats mercantils i les despeses financeres el 7,8% restant.
267
En relaci al 2010, el captol dinversions reals s el que sha redut ms en termes absoluts (-462,7 milions deuros), seguit de les despeses corrents de bns i serveis (-166,1 milions deuros). Tamb destaca laugment de les despeses financeres derivat dun increment, tant en el volum net de la variaci dactius financers com de la previsi dincrement del cost mitj de lendeutament.
Quadre 9.1.6.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 325,2 811,4 63,1 5,1 1.204,9 1.525,5 2,7 1.528,2 2.733,1 73,3 105,7 179,0 2.912,1 Pressupost 2011 287,8 645,3 114,4 0,5 1.048,0 1.062,8 1.062,8 2.110,8 81,1 98,5 179,5 2.290,3 Variaci 2011/2010 Import % -37,4 -11,5 -166,1 -20,5 51,2 81,2 -4,6 -89,4 ---156,9 -13,0 -462,7 -30,3 -2,7 -100,0 -465,4 -30,5 -622,3 -22,8 7,8 10,6 -7,2 -6,8 0,5 0,3 -621,8 -21,4
9.1.7
Els pressupostos dels consorcis
Els consorcis sn ens pblics constituts en el marc dels convenis de collaboraci formalitzats per la Generalitat i les seves entitats amb altres administracions o entitats pbliques o privades sense nim de lucre per al compliment de finalitats dinters pblic o dutilitat social. Tenen personalitat jurdica prpia diferenciada, patrimoni i tresoreria propis i actuen sotmesos plenament al dret pblic.
Els pressupostos del sector pblic de la Generalitat per al 2010 inclouen seixanta-dos consorcis, tres ms que en lexercici 2010. Aquesta variaci correspon a la incorporaci de cinc consorcis i a dues baixes. Concretament shan incorporat cinc consorcis: Consorci de Gesti Corporaci Sanitria i Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona (adscrits al Departament de Salut), Consorci Urbanstic Portal Costa Brava-Illa de Blanes (Departament de la Presidncia), Consorci del Museu Memorial de l'Exili (Departament de Governaci i Relacions Institucionals) i Consorci Torreblanca (Departament de Benestar Social i Famlia).
268
Les dues baixes corresponen al Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus, que sha reclassificat com a entitat no majoritria AP-SEC i al Consorci de Promoci Comercial de Catalunya, que sintegra a lAgncia de Suport a l'Empresa Catalana.
El pressupost agregat previst per al 2011 per al conjunt de consorcis del sector pblic s de 3.223,8 milions deuros, un 4% ms que per als pressupostos del 2010. Tanmateix, si es compara en termes homogenis el pressupost del subsector s de 2.906,3 milions deuros, s a dir, un 4,8% menys que per als pressupostos del 2010. Aquesta diferncia sexplica principalment per la incorporaci del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona (que assumeix a Barcelona les funcions de lInstitut Municipal dAssistncia Sanitria) amb un pressupost de 300,2 milions deuros. Pel seu pes especfic, el Consorci de lAutoritat del Transport Metropolit, que articula la cooperaci entre els administracions pbliques titulars dels serveis i de les infraestructures del transport pblic collectiu de la Regi Metropolitana de Barcelona, s el que preveu un pressupost ms elevat, concretament 1.071,8 milions deuros, xifra que representa el 33,2% del conjunt del pressupost del subsector.
269
Quadre 9.1.7.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACI ORGNICA Milions Agrup. Codi Denominaci Pressupost 2010 4,0 2,6 0,6 0,6 0,5 18,9 2,8 2,1 4,1 27,9 2,1 15,5 1,7 0,9 3,0 3,2 0,4 7,2 167,5 242,4 157,5 23,1 99,0 226,5 37,5 65,0 2,4 15,3 122,1 4,0 9,8 471,8 0,9 1.077,9 0,1 2,0 1,0 0,8 0,5 2,0 13,9 5,7 3,9 10,1 3,8 5,6 2,9 21,6 32,2 1,6 4,2 1,3 1,1 9,1 38,9 44,8 0,5 39,4 31,1 3.098,8 Pressupost 2011 3,1 1,8 2,0 0,4 0,8 13,1 0,5 1,6 2,2 3,9 18,7 2,2 16,5 1,7 0,6 2,5 4,4 0,8 8,3 168,1 216,1 135,9 19,0 85,7 210,8 33,1 62,7 2,3 14,1 109,0 5,1 300,2 9,0 449,8 1,1 15,0 1.071,8 0,1 2,1 0,7 0,7 0,4 2,2 12,0 5,4 3,6 32,2 4,0 1,7 2,5 18,9 33,4 1,5 0,8 1,0 0,8 0,1 4,9 43,7 0,6 39,9 17,4 3.223,8 Variaci 2011/2010 Import % -1,0 -24,6 1,8 ---0,6 -23,9 -0,2 -35,2 0,2 34,0 -0,5 -100,0 -5,7 -30,4 0,5 ---1,1 -41,3 0,1 3,3 -0,2 -5,7 -9,2 -32,9 0,1 3,9 1,0 6,3 0,0 0,2 -0,3 -36,9 -0,6 -18,4 1,2 36,9 0,3 82,3 1,1 15,0 0,5 0,3 -26,3 -10,8 -21,6 -13,7 -4,2 -17,9 -13,3 -13,4 -15,8 -7,0 -4,4 -11,8 -2,3 -3,5 -0,1 -5,8 -1,2 -8,1 -13,1 -10,7 1,1 26,5 300,2 ---0,8 -8,4 -22,0 -4,7 0,2 23,5 15,0 ---6,2 -0,6 -0,0 -20,0 0,1 5,1 -0,4 -34,5 -0,0 -5,0 -0,1 -19,3 0,2 8,5 -1,9 -13,8 -0,3 -5,8 -0,3 -7,2 22,2 220,6 0,2 6,4 -3,9 -69,4 -0,4 -14,9 -2,7 -12,4 1,2 3,7 -0,0 -3,0 -3,4 -81,8 -0,3 -21,0 -0,3 -26,5 0,1 ---4,2 -46,3 4,8 12,3 -44,8 -100,0 0,1 27,2 0,5 1,3 -13,7 -44 126,0 4,1
PR PR PR PR PR PR GO GO EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EN SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO CU CU CU CU CU CU AG BE BE BE IU IU IU IU Total
6920 7035 7230 7400 7420 8540 7210 8930 7200 7450 7460 7470 7510 7530 8130 8420 8440 8450 8910 8995 7870 6950 6960 6970 6980 6990 7000 7010 7020 7030 7040 7540 7785 7920 8250 8810 8875 6930 7180 7720 7960 8120 8150 8160 8170 8180 8190 8510 8520 8530 7160 7490 7520 8030 8050 8770 8370 7085 7150 8500 7060 8090 8390 8775
Consorci del Circuit de Catalunya Consorci Urbanstic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Patronat Catalunya Mn Consorci del Circuit de Motocrs de Catalunya Consorci del Montsec Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus Consorci Administraci Oberta Electrnica de Catalunya Consorci del Museu Memorial de l'Exili Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional Consorci Institut Catal d'Arqueologia Clssica Consorci Institut Catal de Cincies Cardiovasculars Consorci Institut d'Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer Consorci Centre de Recerca Matemtica Consorci Parc de Recerca Biomdica de Barcelona Consorci Institut de Geomtica Consorci Laboratori de Llum de Sincrotr Consorci Centre de Visi per Computador Consorci Institut de Fsica d'Altes Energies Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) Consorci Centre Internacional de Mtodes Numrics a l'Enginyeria Consorci d'Educaci de Barcelona Corporaci Sanitria Parc Taul de Sabadell Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari de Barcelona Consorci Hospitalari de Vic Consorci Sanitari Integral Consorci Sanitari de lAlt Peneds Consorci Sanitari de lAnoia Consorci Sanitari de Mollet del Valls Consorci del Laboratori Intercomarcal de lAlt Peneds, lAnoia i el Garraf Consorci Sanitari del Maresme Consorci de Castelldefels Agents de Salut Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Consorci d'Atenci Primria de Salut de l'Eixample Hospital Clnic i Provincial de Barcelona Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat Consorci de Gesti Corporaci Sanitria (CGCS) Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolit Consorci Patronat de la Vall de Nria Consorci Port de Matar Consorci del Parc de l'Espai d'Inters Natural de Gallecs Consorci Port de Portbou Consorci de l'Observatori del Paisatge Consorci Centre d'Estudis per a la Innovaci del Transport (CENIT) Consorci del Transport Pblic del Camp de Tarragona Consorci del Transport Pblic de l'rea de Girona Consorci del Transport Pblic de l'rea de Lleida Consorci de l'Habitatge de Barcelona Consorci Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals Consorci de l'Habitatge de l'rea Metropolitana de Barcelona Consorci del Teatre Fortuny de Reus Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT Consorci Casa de les Llenges Consorci Catalan Films & TV Consorci Gesti de la Fertilitzaci Agrria de Catalunya Consorci Torreblanca Consorci Sant Gregori, de Girona Consorci de Serveis Socials de Barcelona Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA) Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya
270
Daltra banda, el pressupost agregat del conjunt dentitats de lmbit de prestaci de serveis sanitaris assoleix la xifra de 1.668,7 milions deuros, el que representa un 51,8% de limport total daquest subsector. Els consorcis que presenten un pressupost ms elevat en lmbit de salut sn lHospital Clnic i Provincial de Barcelona (assimilat a consorci) i el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona.
En les reduccions generalitzades en els pressupostos dels consorcis respecte dels previstos per al 2010, destaquen les de lmbit de prestaci de serveis sanitaris. En sentit contrari, el consorci de Serveis Socials de Barcelona i el Consorci de lHabitatge de Barcelona incrementen el seu pressupost en 4,8 i 22 milions deuros respectivament Aquest darrer Consorci, de posada en funcionament relativament recent, refora la seva activitat, si b, cal destacar que el 69% dels ingressos que rep corresponen a transferncies provinents de fora del sector pblic de la Generalitat.
Quadre 9.1.7.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 1.903,7 919,0 12,4 2.835,1 55,4 83,5 138,9 2.974,0 87,5 37,3 124,8 3.098,8 Pressupost 2011 2.123,1 905,4 13,6 3.042,1 49,4 63,0 112,4 3.154,5 60,5 8,9 69,3 3.223,8 Variaci 2011/2010 Import % 219,4 -13,6 1,2 207,0 -6,0 -20,5 -26,5 180,5 -27,1 -28,4 -55,5 125,0 ----11,5 -1,5 9,7 7,3 -10,8 -24,6 -19,1 6,1 -30,9 -76,2 -44,5 4,0
Pel que fa a lestructura econmica dels ingressos, el 94,7% del total corresponen a ingressos corrents. El captol de taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos, amb 2.123,1 milions deuros, que es generen principalment de la prestaci de serveis, s el ms elevat i ha augmentat en 219,4 milions deuros (un 11,5%) respecte dels pressupostos per al 2010. Destaca, tamb, la disminuci tant de les transferncies de capital com dels ingressos per variaci dactius i passius financers per un import dentre 20 i 28 milions deuros cadascun.
271
Daltra banda, pel que fa a lorigen dels ingressos, un 54,9% dels mateixos provenen del sector pblic de la Generalitat. En particular, un 37% corresponen al captol de taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos i un 17,2% en concepte per aportacions de capital i transferncies.
Les principals poltiques de despesa dels pressupostos dels consorcis sn la poltica de Salut, amb 1.648,7 milions deuros, que representa el 51% del total del subsector i la poltica de Transport, amb 1.095,6 milions deuros, que representa el 34% del total. Tamb destaquen, a distncia, les poltiques dEducaci (168,1 milions deuros), en mans del Consorci dEducaci de Barcelona, i la de Recerca, desenvolupament i innovaci (70,4 milions deuros).
Quadre 9.1.7.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 25,0 25,0 2,6 2,6 46,7 39,4 86,1 1.453,5 167,5 15,7 34,5 33,8 1.705,0 1.104,2 19,3 1,1 0,5 78,0 1.203,1 1,1 75,8 77,0 3.098,8 Pressupost 2011 23,0 0,5 23,5 2,0 2,0 47,2 39,9 87,2 1.648,7 168,1 34,0 26,5 34,9 1.912,2 1.095,6 13,7 1,1 70,4 1.180,7 0,8 17,4 18,2 3.223,8 Variaci 2011/2010 Import % -2,0 -7,9 0,5 ---1,5 -6,1 -0,6 -23,9 -0,6 -23,9 0,5 1,1 0,5 1,3 1,1 1,2 195,2 13,4 0,5 0,3 18,3 116,8 -8,0 -23,1 1,2 3,4 207,2 12,2 -8,6 -0,8 -5,6 -29,0 -0,0 -0,6 -0,5 -100,0 -7,6 -9,8 -22,3 -1,9 -0,3 -26,5 -58,5 -77,1 -----58,8 -76,3 125,0 4,0
12 13 1 23 2 31 33 3 41 42 43 44 45 4 52 53 54 55 57 5 61 64 65 66 6 Total
Administraci i serveis generals Participaci ciutadana i processos electorals Funcionament de les institucions i administraci general Relacions exteriors i cooperaci al desenvolupament Serveis pblics generals Protecci social Foment de l'ocupaci Protecci i promoci social Salut Educaci Habitatge i altres actuacions urbanes Cultura i esports Llengua catalana Producci de bns pblics de carcter social Transport Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions Urbanisme i ordenaci del territori Actuacions ambientals Recerca, desenvolupament i innovaci Producci de bns pblics de carcter econmic Agricultura, ramaderia i pesca Comer Turisme i oci Desenvolupament empresarial Foment i regulaci de sectors productius
Pel que fa a les variacions respecte dels pressupostos per al 2010, destaca la poltica dHabitatge, que augmenta en 18,3 milions deuros (un 116,8%), sobretot per lincrement de lactivitat del Consorci de lHabitatge de Barcelona. En canvi, lincrement en la poltica de Salut i la disminuci en la poltica de Comer sexpliquen per la variaci de les entitats incloses en aquest subsector descrita al principi daquest apartat.
272
Quant a la classificaci econmica de les despeses, tal i com correspon a un subsector amb un pes especfic de les entitats especialitzades en prestaci de serveis sanitaris, les ms rellevants sn les despeses corrents, que representen el 93,6% del total del pressupost del subsector. Les despeses de capital sumen 153,9 milions deuros. El captol de transferncies de capital, amb un import de 56,5 milions deuros, correspon majoritriament a transferncies del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolit a empreses privades (28,8 milions deuros) i a transferncies del Consorci de l'Habitatge de Barcelona a famlies (25,3 milions deuros).
Quadre 9.1.7.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 1.001,1 1.155,4 19,5 625,7 2.801,8 153,8 71,0 224,9 3.026,7 24,8 47,4 72,1 3.098,8 Pressupost 2011 1.108,8 1.286,3 28,0 593,4 3.016,6 97,4 56,5 153,9 3.170,5 7,0 46,3 53,3 3.223,8 Variaci 2011/2010 Import % 107,7 130,9 8,5 -32,3 214,8 -56,4 -14,5 -71,0 143,9 -17,7 -1,1 -18,8 125,0 10,8 11,3 43,9 -5,2 --7,7 -36,7 -20,5 -31,6 4,8 -71,7 -2,3 -26,1 4,0
En relaci al 2010, les despeses corrents augmenten en 214,8 milions deuros (a una taxa del 7,7%). Tamb destaca la disminuci de les despeses de capital en un 31,6%, el que representa una disminuci de 71 milions deuros respecte del pressupost del 2010, i la reducci del captol de variaci dactius financers en un 71,7%, principalment, per la reducci de la concessi prstecs fora del sector pblic.
9.1.8
Els pressupostos de les fundacions
Les fundacions es regeixen per la legislaci catalana de fundacions i els correspon la realitzaci dactivitats de foment o de caire social que no puguin ser prestades directament per lAdministraci o pels seus ens administratius.
273
En els pressupostos de la Generalitat per al 2011 sinclouen un total de quaranta-sis fundacions, deu ms que en lexercici 2010. Aquesta variaci correspon a la incorporaci donze fundacions i una baixa. Daquestes noves incorporacions, sis sadscriuen al Departament de Salut (Fundaci Institut Mar d'Investigacions Mdiques, Fundaci Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca, Fundaci Institut d'Investigaci Sanitria Pere Virgili, Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr, Fundaci Institut de recerca contra la leucmia Josep Carreras i Fundaci Privada Parc de Recerca Biomdica de Barcelona), tres al Departament dEmpresa i Ocupaci (Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya, Fundaci Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya i Fundaci Privada I2CAT, Internet i Innovaci Digital a Catalunya) i dues al Departament dEconomia i Coneixement (Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca i Fundaci Instituci dels Centres de Recerca de Catalunya). La baixa correspon a la Fundaci Privada Assaig per a la Recerca Sanitria, adscrita al Departament de Salut i dissolta com a conseqncia del Pla de racionalitzaci del sector pblic de la Generalitat. El pressupost previst per al 2011 per al conjunt de fundacions s de 698,9 milions deuros, un 8% ms que el dels pressupostos per al 2010. El pressupost ms elevat correspon al de la Fundaci Privada de Gesti Sanitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb 309,6 milions deuros. La segueix la Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya, amb un pressupost de 98,3 milions deuros. A distncia cal destacar la Fundaci Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca, la Fundaci Privada Centre de Regulaci Genmica, la Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Bellvitge i la Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats.
274
Quadre 9.1.8.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR FUNDACIONS CLASSIFICACI ORGNICA Milions Agrup. Codi Denominaci Pressupost 2010 1,9 7,2 96,6 31,1 7,0 12,5 12,2 5,9 26,2 4,3 0,9 3,7 0,3 1,9 22,9 1,0 12,8 0,9 4,9 3,2 23,1 2,6 2,7 3,2 7,2 1,0 3,3 2,8 0,4 5,0 329,6 0,1 6,4 2,0 0,8 0,4 648,1 Pressupost 2011 1,4 7,2 98,3 3,2 0,4 27,7 6,6 14,1 13,1 8,2 21,0 3,4 1,1 3,3 0,3 1,8 23,1 1,5 11,6 0,8 0,1 17,0 34,8 2,6 3,7 1,8 7,4 4,0 23,4 1,8 2,6 3,9 6,6 1,0 4,9 2,1 5,4 309,6 0,3 9,3 1,2 0,6 1,0 5,5 0,0 0,1 698,9 Variaci 2011/2010 Import %
PR PR EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EN EN SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA CU AG IU IU IU IU Total
8020 8780 7070 7080 7105 7580 7590 7600 7610 7660 7760 7990 8080 8460 8470 8480 8490 8920 8220 8230 7115 7135 7145 7155 7175 7185 8280 8290 8300 8330 8340 8350 8360 8820 8840 8320 8830 8885 8990 8260 8270 8240 8380 7275 7620 8100 8110
Centre de Documentaci Poltica Fundaci La Marat de TV3 Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya Fundaci Instituci Catalana de Suport a la Recerca Fundaci Instituci dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundaci I-CERCA) Fundaci Privada Centre de Regulaci Genmica Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Fundaci Privada Institut Catal d'Investigaci Qumica Fundaci Institut de Cincies Fotniques (ICFO) Fundaci Privada Institut Catal de Nanotecnologia (ICN) Fundaci Privada Institut de Recerca Biomdica (IRB) Fundaci Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Cncer (IMPPC) Fundaci Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Angls i l'Educaci en Angls Institut Catal de Recerca de l'Aigua, Fundaci Privada (ICRA) Institut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundaci Privada (ICRPC) Institut Catal de Paleontologia, Fundaci Privada (ICP) Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats, Fundaci Privada Fundaci Privada Institut Catal de Cincies del Clima (IC3) Fundaci Privada per a l'Escola Superior de Msica de Catalunya Fundaci Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya Fundaci Privada Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB) Fundaci Institut Mar d'Investigacions Mdiques (IMIM) Fundaci Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fundaci Institut d'Investigaci Sanitria Pere Virgili (IISPV) Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr Fundaci Institut de recerca contra la leucmia Josep Carreras Fundaci Privada Institut d'Investigaci Oncolgica de Vall-Hebron (VHIO) Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) Fundaci Institut d'Investigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) Fundaci Privada Centre Tic i Salut Fundaci Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Fundaci Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Fundaci Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme Fundaci Parc Taul, Fundaci Privada Fundaci Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya Fundaci Privada Assaig per a la Recerca Sanitria Transplant Services Foundation (TSF) Fundaci Privada de Gesti Sanitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fundaci Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docncia Fundaci Institut d'Investigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) Fundaci Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrnia Fundaci Privada del Mn Rural Fundaci Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya. Fundaci Privada I2CAT, Internet i Innovaci Digital a Catalunya Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundaci Privada Fundaci Privada Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya
0,0 0,1 1,7 1,7 3,2 --0,4 ---3,4 -11,0 -0,4 -5,5 1,6 12,7 0,9 7,0 2,3 39,3 -5,3 -20,2 -0,9 -21,1 0,2 24,6 -0,4 -11,4 0,0 1,7 -0,1 -2,7 0,2 0,9 0,4 41,2 -1,1 -8,9 -0,1 -15,3 0,1 --17,0 --34,8 --2,6 --3,7 --1,8 --2,5 50,9 0,8 24,4 0,4 1,6 -0,8 -31,6 -0,1 -5,0 0,7 20,7 -0,7 -9,2 0,0 1,6 1,6 48,6 -0,7 -25,5 -0,4 -100,0 0,4 8,4 -20,0 -6,1 0,2 167,9 2,9 45,2 -0,9 -41,9 -0,2 -23,1 1,0 --5,5 --0,0 ---0,3 -70,5 51,2 7,9
Pel que fa a lestructura econmica dels ingressos, cal destacar que el 95,7% sn ingressos corrents, un 3,9% sn de capital i el 0,4% restant sn ingressos financers. Pel que fa als ingressos corrents, destaquen el captol de taxes, venda de bns i serveis i altres ingressos, amb un import de 393,2 milions deuros (un 56,3% respecte del total) i el de transferncies corrents, per un import de 262,4 milions deuros (un 37,5% respecte del total). Quan a lorigen dels ingressos, un 61,8% dels mateixos provenen del sector pblic de la Generalitat, que en bona part corresponen a la contraprestaci dels serveis sanitaris per part de la Fundaci Privada de Gesti Sanitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
275
Quadre 9.1.8.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR FUNDACIONS CLASSIFICACI ECONMICA DELS INGRESSOS Milions Captols Pressupost 2010 395,6 219,4 3,7 618,7 25,7 25,7 644,3 1,2 2,6 3,8 648,1 Pressupost 2011 393,2 262,4 13,4 669,0 0,0 27,1 27,2 696,2 0,4 2,2 2,6 698,9 Variaci 2011/2010 Import % -2,3 43,0 9,7 50,4 0,0 1,5 1,5 51,9 -0,8 -0,4 -1,2 50,7 -----0,6 19,6 264,9 8,1 --5,8 5,9 8,1 -63,4 -15,5 -30,9 7,8
Pel que fa a les principals poltiques de despesa, destaca la poltica de Salut, amb 318,1 milions deuros, i la poltica dEducaci, amb 107,5 milions deuros, despesa prevista en gran part en el pressupost per la Fundaci Privada de Gesti Sanitria de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau i el de la Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya respectivament. Tamb cal destacar la poltica de Recerca, desenvolupament i innovaci, amb 257,3 milions deuros.
Precisament, la poltica de Recerca, desenvolupament i innovaci s la que presenta lincrement ms important en termes absoluts (34,8%). El creixement dels recursos que es destinen a recerca, desenvolupament i innovaci calculat en termes homogenis s de 3,2 milions deuros, s a dir, un 1,7% ms que en el 2010.
276
Quadre 9.1.8.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 SUBSECTOR FUNDACIONS CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER POLTIQUES (Captols d'1 a 9) Milions Codi rees i poltiques de despesa Pressupost 2010 1,9 1,9 338,3 106,2 2,0 446,5 8,1 190,9 199,0 0,8 0,8 648,1 Pressupost 2011 1,4 1,4 318,1 107,5 1,2 426,8 12,7 257,3 270,1 0,6 0,6 698,9 Variaci 2011/2010 Import % -0,5 -0,5 -20,2 1,4 -0,9 -19,7 4,6 66,5 71,1 -0,2 -0,2 50,7 -24,8 -24,8 -6,0 1,3 -41,9 -4,4 56,6 34,8 35,7 -23,1 -23,1 7,8
12 1 41 42 44 4 53 57 5 61 6 Total
Administraci i serveis generals Funcionament de les institucions i administraci general Salut Educaci Cultura i esports Producci de bns pblics de carcter social Societat de la informaci i el coneixement i telecomunicacions Recerca, desenvolupament i innovaci Producci de bns pblics de carcter econmic Agricultura, ramaderia i pesca Foment i regulaci de sectors productius
Pel que fa a la classificaci econmica de les despeses, les ms significatives sn les despeses corrents, que representen el 94,5% del total. Daquest volum de despeses, 339,6 milions deuros corresponen a remuneracions del personal i 258,8 milions deuros a despeses corrents de bns i serveis. Precisament, en relaci amb el pressupost del 2010 destaca lincrement daquests dos captols en un 4,3% i 12,9%, respectivament. Tamb destaca laugment dun 45,8% de la variaci de passius financers, que es deu principalment a un augment de la cancellaci de prstecs de fora del sector pblic, que comporta una reducci del saldo viu de lendeutament en aquest subsector.
9.2
Els pressupostos per agrupacions
Amb la finalitat de tenir una visi completa de la totalitat de les despeses que es gestionen sota la responsabilitat dun departament, b sigui directament o b a travs de les entitats que t adscrites, als pressupostos de la Generalitat es presenten resums de les despeses consolidades per agrupacions. Shan definit 14 agrupacions: 12 agrupacions departamentals, una per cada departament de lAdministraci de la Generalitat i les entitats que hi tenen adscrites, i 2 agrupacions especfiques formades pel conjunt drgans Superiors i altres rgans i pel conjunt de Fons no departamentals19.
19
A lapartat 4.2.1 daquesta memria es poden veure les diferents entitats i serveis pressupostaris que integren cadascuna de
les agrupacions.
277
Al quadre segent es visualitza la despesa consolidada de cada agrupaci (restant les transferncies entre les seves entitats) pressupostada per a lexercici 2011 comparada amb la pressupostada per al 2010 (dacord amb lestructura orgnica de lexercici 2011). La penltima lnia del quadre correspon a les transferncies de recursos entre entitats dagrupacions diferents.
Quadre 9.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 MBIT SECTOR PUBLIC CLASSIFICACI DE LES DESPESES PER AGRUPACIONS Milions Agrupacions Pressupost 2010 (*) 908,2 447,3 4.919,5 5.406,8 10.176,7 1.429,2 5.818,3 402,1 620,7 2.335,4 1.756,2 1.036,8 35.257,2 108,9 5.711,5 5.820,4 41.077,6 1.378,4 39.699,3 Pressupost 2011 759,7 344,2 4.679,6 4.988,8 9.865,8 1.301,5 4.044,9 338,7 473,4 2.228,8 1.371,0 946,8 31.343,2 95,1 8.890,7 8.985,8 40.329,0 975,0 39.354,0 Variaci 2011/2010 Import % -148,5 -103,1 -239,9 -417,9 -310,9 -127,8 -1.773,4 -63,4 -147,2 -106,6 -385,2 -90,0 -3.914,0 -13,8 3.179,1 3.165,3 -748,6 -403,4 -345,3 -16,4 -23,1 -4,9 -7,7 -3,1 -8,9 -30,5 -15,8 -23,7 -4,6 -21,9 -8,7 -11,1 -12,7 55,7 54,4 -1,8 -29,3 -0,9
Presidncia Governaci i Relacions Institucionals Economia i Coneixement Ensenyament Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Benestar Social i Famlia Empresa i Ocupaci Justcia Total agrupacions departamentals rgans superiors Fons no departamentals Total altres agrupacions Total Despeses consolidables entre agrupacions Total
A continuaci es fa una breu descripci del pressupost consolidat de cada agrupaci, destacant els trets ms significatius en relaci a les poltiques de despesa. El volum de despesa pressupostria de lagrupaci rgans Superiors i altres rgans per a lexercici 2011 s de 95,1 milions deuros, imputats en la seva totalitat a la poltica dAlta direcci de la Generalitat i el seu Govern. Lagrupaci Presidncia disposa dun pressupost consolidat de 759,7 milions deuros, un 16,4% menys que en el 2010. El seu pressupost es concentra fonamentalment en les poltiques de Societat de la Informaci i el coneixement i telecomunicacions (462,2 milions deuros, que corresponen principalment a la despesa de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals i les seves entitats), Cultura i Esports (132,3 milions deuros) i Administraci i serveis generals (115,8 milions deuros).
278
Quant a lagrupaci Governaci i Relacions Institucionals t un pressupost de 344,2 milions deuros, un 23,1% menys que en el 2010. La major part daquests recursos es destinen a la poltica de Suport financer als ens locals (241,5 milions deuros). Pel que fa a lagrupaci Economia i Coneixement, limport consolidat de les seves despeses s de 4.679,6 milions deuros, un 4,9% menys que en el 2010. La major part daquestes despeses es concentren en el programa de Crdit oficial (2.118,6 milions deuros) i el programa dEducaci universitria (916,6 milions deuros). Lagrupaci Ensenyament t un pressupost de 4.988,8 milions deuros per al 2011, un 7,7% menys que en el 2010, i destina el 97,2% dels seus recursos a la poltica dEducaci. Lagrupaci Salut t un pressupost total consolidat de 9.865,8 milions deuros, un 3,1% menys que en el 2010, que es destinen bsicament a la poltica de Salut (9.534,7 milions deuros). Lagrupaci Interior t un pressupost de 1.301,5 milions deuros, un 8,9% menys que en el 2010. La major part daquests recursos es destinen a la poltica de Seguretat i protecci civil (1.216,2 milions deuros), distributs fonamentalment en els programes de Seguretat ciutadana (915,3 milions deuros), Prevenci, extinci dincendis i salvaments (178,6 milions deuros) i Trnsit i seguretat viria (95,6 milions deuros). Quant a lagrupaci Territori i Sostenibilitat, t un pressupost consolidat de 4.044,9 milions deuros, un 30,5% menys que en el 2010. Daquest import, 2.358,8 milions deuros es destinen a la poltica de Transport, 703,1 milions deuros a la poltica de Cicle de lAigua i 507 milions deuros a la poltica dHabitatge i altres actuacions urbanes. Limport consolidat del pressupost de lagrupaci departamental Cultura s de 338,7 milions deuros, 15,8% menys que en el 2010, i es concentren majoritriament en els programes de Suport a la creaci, producci, promoci i difusi cultural (163,1 milions deuros) i de Protecci i conservaci del patrimoni cultural (70,9 milions deuros). Pel que fa a lagrupaci Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural, est dotada amb un pressupost de 473,4 milions deuros, un 23,7% menys que en el 2010, destinats fonamentalment a les poltiques dAgricultura, ramaderia i pesca (153,4 milions deuros), dAdministraci i serveis generals (116,7 milions deuros) i dActuacions ambientals (81,4 milions deuros).
279
El pressupost de Benestar Social i Famlia s de 2.228,8 milions deuros, un 4,6% menys que en el 2010, i es concentra fonamentalment en la poltica de Protecci social (2.005,8 milions deuros). El pressupost de lagrupaci Empresa i Ocupaci s de 1.371 milions deuros, un 21,9% menys que en el 2010. La major part dels seus recursos es destinen al programes de Foment de locupaci (614,8 milions deuros), Societat de la informaci i el coneixement i Telecomunicacions (226,3 milions deuros), Administraci i serveis generals (212,5 milions deuros) i Indstria (158 milions deuros). Lagrupaci Justcia t un pressupost per a lexercici 2011 de 946,8 milions deuros, un 8,7% menys que en el 2010, destinats principalment a la poltica de Justcia (960,6 milions deuros). El major volum de recursos s per als programes Administraci de Justcia i Ministeri Fiscal (461,7 milions deuros) i Serveis penitenciaris (371,5 milions deuros). Finalment, limport destinat als programes de lagrupaci Fons no departamentals s de 8.890,7 milions deuros, un 55,7% ms que en el 2010. Per poltiques de despesa, destaquen la dAmortitzaci i despeses financeres del deute pblic, amb 5.975,5 milions deuros, i la de Suport financer de la Generalitat de Catalunya als ens locals, amb 2.670,2 milions deuros.
9.3
Els pressupostos dels grups corporatius
Als pressupostos de la Generalitat per al 2011 sinclouen, en compliment de lestablert a les lleis que regulen la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals i lInstitut Catal de la Salut, els pressupostos consolidats dels dos grups corporatius respectius.
9.3.1
Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals
Larticle 28 de la Llei 11/2007, d11 doctubre de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, estableix que lavantprojecte de pressupost de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals i de cada una de les seves empreses filials sha de trametre al Govern de la Generalitat perqu els integri en el Projecte de la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Aix mateix, a larticle 29.2, es disposa que sha destablir un pressupost consolidat amb la finalitat devitar dficits de caixa eventuals o definitius i de permetre una
280
cobertura mitjanant el supervit de les entitats i les societats incloses en el pressupost integrat. Finalment, dacord amb larticle 18 de lesmentada Llei, la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de gestionar el servei pblic de comunicaci audiovisual establert a la Llei 11/2007 per mitj dempreses pbliques de naturalesa societria, el capital de les quals ha de subscriure completament. Dacord amb lanterior, es presenta el pressupost consolidat del grup corporatiu de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, el qual est integrat pel pressupost de la prpia entitat de dret pblic Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, pels de les societats mercantils Televisi de Catalunya, SA (TVC); Catalunya Rdio SRG, SA; TVC Edicions i Publicacions, SA; CCRTV Interactiva, SA; Activa Multimdia Digital, SL i pel de la Fundaci La Marat de TV3.
El pressupost consolidat del grup corporatiu de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per al 2011 assoleix limport de 451,7 milions deuros, 28,7 milions menys que en els pressupostos per al 2010. Cal tenir present que el pressupost agregat de totes aquestes entitats s de 787,5 milions deuros, el que indica lelevat pes de les transferncies de recursos intragrup.
Pel que fa als pressupostos individuals, els ms elevats sn, en primer lloc, el de Televisi de Catalunya, SA (TVC, amb un import de 388,9 milions deuros i que representa el 49,4% del pressupost total sense consolidar de la corporaci i, en segon lloc, el de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb 324,3 milions deuros, que representa un 41,2%.
Quadre 9.3.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACI CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS CLASSIFICACI ORGNICA Milions Entitats Pressupost 2010 357,5 405,6 53,8 0,7 1,7 12,1 5,6 7,2 844,1 363,7 480,4 Pressupost 2011 324,3 388,9 49,8 1,2 1,2 10,2 4,8 7,2 787,5 335,8 451,7 Variaci 2011/2010 Import % -33,3 -16,7 -4,0 0,5 -0,5 -1,9 -0,8 0,0 -56,6 -27,9 -28,7 -9,3 -4,1 -7,4 68,7 -28,8 -15,6 -13,9 0,1 -6,7 -7,7 -6,0
Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Televisi de Catalunya, SA (TVC) Catalunya Rdio SRG, SA TVC Edicions i Publicacions, SA TVC Multimdia, SL CCRTV Interactiva, SA Activa Multimdia Digital, SL Fundaci La Marat de TV3 Total sense consolidar Transferncies internes Total consolidat
281
Pel que fa a la classificaci econmica de les despeses, destaca el pes de les despeses corrents de bns i serveis, dotades amb un import de 201,8 milions deuros, i el de les remuneracions de personal, amb 166,1 milions deuros, tot i que en relaci amb el pressupost de 2010, aquests dos captols shan redut en un 2,7% i un 7,4%, respectivament. Tamb cal destacar el pes de les inversions reals (76,6 milions deuros), que es redueixen en un 10,8% respecte del 2010.
Quadre 9.3.1.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACI CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 179,5 207,4 1,9 5,7 394,5 85,9 85,9 480,4 480,4 Pressupost 2011 166,1 201,8 1,5 5,6 375,1 76,6 76,6 451,7 451,7 Variaci 2011/2010 Import % -13,3 -5,6 -0,4 -0,1 -19,4 -9,3 -9,3 -28,7 -28,7 -7,4 -2,7 -21,1 -2,0 ---4,9 -10,8 ---10,8 -6,0 -------6,0
9.3.2
Els pressupostos del grup corporatiu de lInstitut Catal de la Salut
Per mitj de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de lInstitut Catal de la Salut, es crea lentitat de dret pblic de la Generalitat Institut Catal de la Salut (ICS), la qual dacord amb la Disposici addicional primera, es subroga en tots els drets i deures de lInstitut Catal de la Salut, creat per la Llei 12/1983, de 14 de juliol, dadministraci institucional de la sanitat i de lassistncia i els serveis socials de Catalunya. Larticle 26.2 de la Llei 8/2007 estableix, duna banda, que lICS adequa el seu funcionament al pressupost incls en cada llei de pressupostos de la Generalitat i, daltra banda, que el pressupost de lICS integra els ingressos i les despeses dels centres, els serveis i els establiments per mitj dels quals actua lInstitut.
282
Aix mateix, dacord amb larticle 26.4 de la llei de lICS, aquesta entitat ha de presentar, a ms del seu pressupost, el pressupost consolidat amb els consorcis i les societats de dret privat en qu participa. Per tant, als pressupostos de la Generalitat per al 2011 sinclou el pressupost de lICS consolidat amb el del Consorci de Castelldefels Agents de Salut, amb el de Logaritme Serveis Logstics AIE, amb el Consorci dAtenci Primria de Salut de lEixample, amb la Fundaci Privada de lHospital de Viladecans per a la Recerca i la Docncia i amb lInstitut dInvestigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol, entitats en les quals participa de forma majoritria. El pressupost consolidat del grup corporatiu de lICS assoleix la xifra de 2.793,2 milions deuros, dels quals 2.771,3 milions deuros, s a dir, un 99,2%, corresponen a aquesta entitat. En relaci al 2010, el pressupost consolidat del grup disminueix en 142,9 milions deuros, el que representa una reducci del 4,9%.
Quadre 9.3.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATAL DE LA SALUT CLASSIFICACI ORGNICA Milions Entitats Pressupost 2010 2.915,5 4,0 12,4 9,8 0,1 6,4 2.948,3 12,2 2.936,1 Pressupost 2011 2.771,3 5,1 15,7 9,0 0,3 9,3 2.810,8 17,6 2.793,2 Variaci 2011/2010 Import % -144,2 1,1 3,3 -0,8 0,2 2,9 -137,5 5,4 -142,9 -4,9 26,5 26,8 -8,4 167,9 45,2 -4,7 44,0 -4,9
Institut Catal de la Salut Consorci de Castelldefels Agents de Salut Logaritme Serveis Logstics AIE Consorci d'Atenci Primria de Salut de l'Eixample Fund.Priv. de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docncia Institut d'Investigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol, Fund.Priv. Total sense consolidar Transferncies internes Total consolidat
Pel que fa a les despeses consolidades del grup corporatiu de lICS dacord amb la classificaci econmica, destaca el pes de les remuneracions del personal que representen el 69% del total, seguit de les despeses corrents de bns i serveis, que representen el 30,4% del total. Respecte dels pressupostos del 2010, cal destacar la reducci de les remuneracions de personal, mentre que les despeses corrents de bns i serveis augmenten en un 12%. Tamb cal fer menci a la disminuci del captol dinversions reals, que tot i no ser molt significatiu en termes absoluts, representa un 44% menys que en els pressupostos per al 2010.
283
Quadre 9.3.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011 GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATAL DE LA SALUT CLASSIFICACI ECONMICA DE LES DESPESES Milions Captols Pressupost 2010 2.149,1 759,4 0,0 0,2 2.908,7 27,4 27,4 2.936,1 2.936,1 Pressupost 2011 1.926,5 850,4 0,1 0,4 2.777,4 15,4 15,4 2.792,8 0,4 0,4 2.793,2 Variaci 2011/2010 Import % -222,6 -10,4 91,1 12,0 0,1 7928,1 0,2 109,7 ---131,2 -4,5 -12,1 -44,0 ---12,1 -44,0 -143,3 -4,9 --0,4 --0,4 ---142,9 -4,9
1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de bns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferncies corrents 5. Fons de contingncia Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferncies de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variaci d'actius financers 9. Variaci de passius financers Total despeses financeres Total
284

Vol P Mex

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Vol P Mex

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Projecte

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2011

PRIMERA PART INTRODUCCI I CARACTERSTIQUES DEL PRESSUPOST

2. EL PRESSUPOST I EL SEU MARC DELABORACI

2.2. Un pressupost que sorienta als resultats

3. MBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS

Criteris per a la delimitaci de lmbit institucional dels pressupostos

Lmbit institucional dels pressupostos del sector pblic de la Generalitat

Benestar Social i Famlia Empresa i Ocupaci Justcia

Agrupaci Nom de les entitats

Sector Adm.Pbl. SEC

Sector Adm.Pbl. SEC

Sector Adm.Pbl. SEC

Les entitats no majoritries del sector AP-SEC de la Generalitat

Al quadre 3.4 es pot veure la relaci daquestes entitats.

Agrupaci Nom de les entitats

Pel que fa a la classificaci econmica de les despeses destaquen:

Captol 1 Captol 2 Captol 3 Captol 4 Captol 5

Alienaci d'inversions reals Transferncies de capital

Variaci d'actius financers Variaci de passius financers

Captol 1 Impostos directes

Captol 2 Impostos indirectes

Captol 7 Transferncies de capital

Pressupostos d'ingressos: estructura econmica

4.2.1. Lestructura institucional i orgnica

Sinclou dins del subsector consorcis lHospital Clnic i Provincial de Barcelona

Pressupost de despeses: estructura orgnica

Servei Pressupostari / Entitat

FUNDACIONS Fundaci Privada Catalana pel progrs del Mn Rural 8380

4.2.2. Lestructura per programes

Pressupostos de despeses: estructura per programes

4.2.3. Lestructura econmica

Captol 1 Captol 2 Captol 3 Captol 4 Captol 5

Inversions reals Transferncies de capital

Variaci d'actius financers Variaci de passius financers

Captol 7 Transferncies de capital

Pressupost de despeses: estructura econmica CAPTOLS

89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS 890 Altres variacions d'actius financers

5. EL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS I EL PROJECTE DE LLEI DE MESURES FISCALS I FINANCERES

El Projecte de llei de pressupostos

El Projecte de llei de mesures fiscals i financeres

6. DOCUMENTACI QUE ACOMPANYA AL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS

Informe econmic i financer

Projecte de mesures fiscals i financeres

Liquidaci dels pressupostos per al 2009

7. CONTEXT ECONMIC I FINANCER I PRIORITATS ESTRATGIQUES

El context econmic i financer

sn negatives:-3% i -1,5%, respectivament.

pbliques i reforar lestabilitat financera.

Despesa no financera en termes SEC a crrec de recursos generals.

Les prioritats estratgiques

provenen majoritriament de la participaci en els ingressos de lEstat.

ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2011

Els pressupostos consolidats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya

8.1.1. Els ingressos i les despeses consolidades

El resultat de les operacions no financeres, s a dir, la diferncia entre els ingressos

Aquests ingressos es destinen a finanar els tres blocs esmentats:

8.1.2. La despesa i les dotacions de personal del sector pblic de la Generalitat

132.447 44.479 4.018 230 12.548 5.342 24.399 7.550 231.013

768 -494 -123 -26 246 -443 3.656 1.107 4.691

0,6 -1,1 -3,0 -10,2 2,0 -7,7 17,6 17,2 2,1

CatSalut, ICS i ICASS Consorcis Fundacions

Ent. autnomes Ent. autnomes administratives comerc. i fin.