COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: SETEMBRE 2011

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2011

VALENCI: Llengua i literatura II

VALENCIANO: Lengua y literatura II

BAREM DE LEXAMEN: Comprensi del text: 3 punts; Anlisi lingstica del text: 3 punts; Expressi i reflexi crtica: 4 punts.

Tria una daquestes dues opcions

Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents. 1 rem en ple hivern, i jo tenia els meus peus que no sabia de qui eren: enfredorits, gelats materialment, penjant de lalta banqueta on seia davant una de tantes taules de la secci de tallat disposades en quatre rengleres paralleles, a propsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. Tamb em feien mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mnec i els 5 senzills patrons de cart durssim que em corresponien com a aprenent dun bon ofici en la divisi del treball: el de tallador. Aquell seguit denormes sales i compartiments plens de gent atrafegada (homes i dones i xics i xiques), de mquines estranyes i sorolloses, de confusi dordres en veu alta, de crits i finals de canons de les operries, agrupades en seccions especials, em semblava un atordidor empresonament, 10 i jo cercava la vista que salbirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora evasi, i veia de cara a lest un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies rides, de pujols sense grcia i duna claredat de cel lmpid i eixut. Mhavien manat de fer tiretes de xarol duns quinze centmetres de llargria per un i mig dample i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera o de segona, per indefectiblement 15 orgulls de la seua percia, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no s que em criticava obertament. Desprs, cada volta que arribava a les cinquanta tiretes, em calia agafar-les, travessar la sala i entrar en un petit magatzem i donar el producte del meu treball inexpert a un vell encarregat, un home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot aspre i rogenc i mirada hostil, el qual governava la secci i administrava aquell atapement de rotllos de cuiro de vedella, de jnec, de bou o de cabra, 20 policroms i valuosos, que tenia al darrere del seu taulell en una prestatgeria, i aquells munts de patrons complicadssims que penjaven ordenadament, tots numerats, per les quatre parets. Sentiments molt encontrats rebullien en el meu pit tendre: en primer lloc, un dintensa desolaci pel canvi de vida tan radical que significava la meua adscripci a aquell treball en srie i la prdua de moltes de les llibertats i illusions de qu havia gaudit fins aleshores. Havia desitjat una collocaci 25 en oficines, per els meus nuls coneixements de comptabilitat, malgrat els meus estudis, no em facultaven per a fer dauxiliar comptable. [...] En segon lloc, experimentava alhora una fonda sensaci abans desconeguda. La de posseir una gran fora desperit enfront de la vida; i una insinuant tranquillitat semparava de mi tot pensant que el sacrifici significava la meua petita per efica aportaci a la resoluci del greu problema que ens havia turmentat durant molts anys. Ajudava, per 30 fi!, a assegurar el pa de cada dia de la famlia, a garantir la possessi dun domicili decent: a sobreviure, en un sol mot. Enric VALOR, Cicle de Cassana. Temps de batuda, Valncia: Ed. Tndem Edicions, 1991, p. 38-39.
(maldestrament: de manera poc destra, sense habilitat; albirar: veure de lluny; aconhortadora: consoladora, que dna consol)

1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text [05 punts] d) Identifica i justifica les marques de modalitzaci del text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: -0,25] 1. hivern (lnia 1): oberta o tancada? 2. disposades en (l. 3): sorda o sonora? 3. plens de (l. 7): sorda o sonora? 4. aleshores (l. 24): oberta o tancada? b) Torna a escriure el primer pargraf del text ajustant els temps verbals a aquest inici de text: Som en ple hivern.... Subratlla els canvis que faces. [1 punt] c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt] 1. cercava (lnia 10) 2. de tant en tant (l. 10) 3. gruixuts (l. 18) 4. percia (l. 15)

3. Expressi i reflexi crtica a) Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot quant al registre, la tipologia, els recursos expressius i la veu del discurs. Ha de dur com a ttol: El primer dia a la faena.... Hi pots aprofitar experincies prpies o de persones conegudes, altres textos que hages llegit, pellcules o la teua prpia imaginaci. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents.

1 No hi ha dubte que assistim a un inters mundial creixent per la diversitat lingstica. Una de les primeres raons daquest inters s, precisament, la justificada preocupaci per les conseqncies que sobre la diversitat lingstica pot tenir el model de mundialitzaci que sest implantant. En efecte, de les sis mil llenges que aproximadament es parlen avui al mn, noms unes dues5 centes compten amb ms dun mili de parlants. Es calcula que la meitat de les llenges del mn tenen menys de 10.000 parlants i la quarta part no arriben als 1.000. La diversitat lingstica depn, doncs, en gran part, duna constellaci de petites comunitats tradicionals sotmeses a uns canvis vertiginosos en la seva relaci amb lentorn i en les seves formes de vida, uns canvis que rarament tenen possibilitat de dirigir o dorientar. El comenament del tercer millenni pot ser linici de la 10 destrucci massiva de la diversitat lingstica i cultural de la humanitat. Daquesta preocupaci va nixer el projecte de la Declaraci Universal de Drets Lingstics, proclamada a Barcelona el 1996, i, fa poc, ha nascut la Declaraci de la UNESCO sobre Diversitat Cultural, aprovada el 2 de novembre de 2001. Al continent europeu, la situaci lingstica s molt ms equilibrada, per est lluny de ser 15 igualitria. Com ens recorda [...] Ignasi Badia i Capdevila, tamb hi ha llenges europees que es troben a les portes de lextinci, i no arriben al quaranta per cent del total les que desenvolupen una plenitud de funcions sociolingstiques. s cert que les institucions europees shan caracteritzat per una posici relativament favorable a la diversitat lingstica. El multilingisme integral de la Uni Europea amb onze llenges oficials i de 20 treball o la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries del Consell dEuropa en sn exemples rellevants. Tanmateix, els desequilibris i les desigualtats lingstiques abunden tamb a Europa i representen per a tots nosaltres un repte immediat. Cal aconseguir que lampliaci i la reforma institucional que ha emprs la Uni Europea converteixin en una poltica activa i efica la declaraci que fa la Carta 25 de Drets Fonamentals de la mateixa UE [Uni Europea] en el seu article 22: La Uni respecta la diversitat cultural, religiosa i lingstica. Isidor MAR i Miquel STRUBELL, Prleg, dins Ignasi BADIA I CAPDEVILA, Diccionari de les llenges dEuropa, Barcelona: Diccionaris temtics, Enciclopdia, 2002, p. 11-12.

1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] d) Identifica el registre del text i justifica la resposta amb exemples [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text [3 punts] a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: -0,25] 1. que assistim (lnia 1): selideix o no selideix? 2. raons (l. 2): oberta o tancada? 3. noms unes (l. 4): sonora o sorda? 4. compten (l. 5): oberta o tancada? b) Substitueix lelement subratllat a cada fragment pel pronom feble adequat. [1 punt] 1. No hi ha dubte que assistim a un inters mundial creixent per la diversitat lingstica (lnia 1) 2. [...] de les sis mil llenges que aproximadament es parlen avui al mn, noms unes duescentes compten amb ms dun mili de parlants (l. 4-5) 3. La diversitat lingstica depn, doncs, en gran part, duna constellaci de petites comunitats tradicionals (l. 6-7) 4. Al continent europeu, la situaci lingstica s molt ms equilibrada (l. 14) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt] 1. doncs (lnia 7) 2. vertiginosos (l. 8) 3. es troben a les portes de (l. 15-16) 4. tanmateix (l. 22) 3. Expressi i reflexi crtica [4 punts] a) Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Ha de dur com a ttol: Com podem preservar la diversitat lingstica i cultural?. Cal que tingues en compte tot el que ja saps sobre aquesta qesti i el contingut daquest mateix text. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]