Copies de seguretat

Una cpia de seguretat o backup (el seu nom en angls) t la finalitat que aquestes cpies addicionals es puguin utilitzar per restaurar l'original desprs d'una eventual prdua de dades. Fonamentalment sn tils per a dues coses: Primer: recuperar-se d'una catstrofe informtica, Segon: recuperar una petita quantitat d'arxius que poden haver-se eliminat accidentalment o corromput. La prdua de dades s molt com. Ja que els sistemes de suport contenen almenys una cpia de totes les dades que val la pena salvar, s'han de tenir en compte els requeriments d'emmagatzematge. Abans que les dades siguin enviats al seu lloc d'emmagatzematge l'hi deu seleccionar, extreure i manipular. S'han desenvolupat moltes tcniques diferents per optimitzar el procediment d'efectuar els backups. Aquests procediments inclouen entre d'altres optimitzacions per treballar amb arxius oberts i fonts de dades en s i tamb inclouen processos de compressi, xifrat, i processos de deduplicaci, entenent per aix ltim a una forma especfica de compressi on les dades superflus sn eliminats. Moltes organitzacions i individus intenten fer el procs de backup s'efectu de la manera esperada i treballen en l'avaluaci i la validaci de les tcniques utilitzades. Tamb s important reconixer les limitacions i els factors humans que estan involucrats en qualsevol esquema de backup que s'utilitzi. Les cpies de seguretat garanteixen dos objectius: integritat i disponibilitat Decidir qu es va a incloure en la cpia de seguretat s un procs ms complex del que sembla a priori. Si copiem moltes dades redundants esgotem la capacitat d'emmagatzematge disponible rpidament. Si no realitzem una cpia de seguretat de les suficients dades, podria perdre informaci crtica. La clau est a guardar cpies de seguretat noms d'all que s'ha modificat.

Tipus:
Tipus de cpia de seguretat En funci de la quantitat d'arxius que es salvaguarden a l'hora de realitzar la cpia de seguretat, podem distingir tres tipus de cpia: - Cpia de seguretat total o ntegra - Cpia de seguretat incremental - Cpia de seguretat diferencial Cpia normal o cpia total Una cpia de seguretat normal, s una cpia de seguretat total de tots els arxius i directoris seleccionats. Cpia incremental En un procs de cpia de seguretat incremental, es fa una cpia de seguretat noms dels arxius que 1

han canviat des de l'ltima cpia de seguretat realitzada. Exemple, si fem cpia de seguretat total el dia 1 de cada mes i cpia de seguretat incremental la resta dels dies, cada cpia incremental noms guardar els arxius que s'hagin modificat aquest dia. Si hem de realitzar la restauraci d'arxius davant un desastre, hem de disposar de la cpia total i de totes les cpies incrementals que haguem realitzat des de la cpia total. Cpia diferencial Una cpia de seguretat diferencial s una cpia de tots els fitxers que han canviat des de l'ltima cpia de seguretat total que haguem fet. Exemple, si fem cpia de seguretat total el dia 1 de cada mes i cpia de seguretat diferencial la resta dels dies, cada cpia diferencial guardar els fitxers que s'hagin modificat des del dia 1. L'avantatge s que es requereix menys espai que la cpia total i que en el procs de restauraci nicament necessitarem l'ltima cpia total i la ltima cpia diferencial. Una cpia diferencial anul la cpia diferencial anterior. Per contra, es consumeix ms temps a realitzar la cpia i tamb ms espai que en el cas de cpia incremental.

Opcions:
- Noms copiar els fitxers que s'hagin modificat. - Copiar el sistema de fitxers que tenen els fitxers copiats. Aix normalment implica desmuntar el sistema de fitxers i fer funcionar un programa com un dipsit. Aix s tamb conegut com cpia de seguretat particionada en brut. Aquest tipus de cpia de seguretat t la possibilitat de fer funcionar una cpia ms rpida que la simple cpia de fitxers. (Norton Ghost, Clonezilla...) Control de canvis: - Alguns sistemes de fitxers posseeixen un bit d'arxiu per a cada fitxer aquest ens indica si recentment ha estat modificat. Alguns programari de cpia de seguretat miren la data del fitxer i la comparen amb l'ltima cpia de seguretat, per aix determinar si l'arxiu s'ha modificat. Incremental a nivell de bloc: - Un sistema ms sofisticat de cpia de seguretat de fitxers s el basat en solament copiar els blocs fsics del fitxer que han sofert algun canvi. Aix requereix un alt nivell d'integraci entre el sistema de fitxers i el programa de la cpia de seguretat. Incremental o diferencial binria: - El mtode s similar a la Incremental a nivell de bloc, per basada en reflectir les variacions binries que pateixen els fitxers respecte a l'anterior backup. Mentre les tecnologies a nivell de bloc treballen amb unitats de canvi relativament grans (blocs de 8Ks, 4Ks, 1K) les tecnologies a nivell de byte treballen amb la unitat mnima capa d'estalviar espai per reflectir un canvi. Una altra diferncia important s que sn independents del sistema de fitxers. Actualment sn les tecnologies que aconsegueixen la mxima compressi relativa de la informaci i ofereixen aix un avantatge important en les cpies de seguretat a travs d'Internet. Versionat del sistema de fitxers - El versionat del sistema de fitxers es mant atent als canvis del fitxer i crea aquests canvis accessibles a l'usuari. (Subversion, Git ...)

Cpia de seguretat de dades en s

Si un ordinador est en s mentre s'executa la seva cpia de seguretat, hi ha la possibilitat que hi hagi fitxers oberts, ja que pot ser que s'estigui treballant sobre ells. Si un fitxer est obert, el contingut en el disc possiblement no reflecteixi exactament el que l'usuari veu. Aix s 2

especialment freqent en fitxers de bases de dades. Quan s'intenta entendre la logstica de la cpia de seguretat de fitxers oberts, un ha de considerar que el procs de cpia de seguretat pot portar diversos minuts a copiar un gran fitxer com una bases de dades. Per tal de copiar un fitxer en s, s vital que la cpia de seguretat sencera representi un nic pas. Aix representa un repte quan s'est copiant un fitxer en contnua modificaci. Encara que l'arxiu de base de dades estigui bloquejat per evitar canvis, s'ha d'implementar un mtode per assegurar que l'original sigui preservat amb temps de sobres per ser copiat, fins i tot quan es mantinguin els canvis. Snapshot - Cpia en escriptura - La cpia instantnia de volum, s una funci d'alguns sistemes que realitzen cpies dels fitxers com si estiguessin congelats en un moment determinat. Cpia de seguretat de fitxers oberts - Fitxers bloquejats - Alguns paquets de programari de cpies de seguretat no posseeixen la capacitat de realitzar cpies de fitxers oberts. Simplement comproven que el fitxer estigui tancat i si no ho est ho intenten ms tard. Cpies de seguretat de bases de dades en calent - Alguns sistemes de gesti de bases de dades ofereixen mitjans per realitzar imatges de cpies de seguretat d'una base de dades mentre estigui activa i en s (en calent). Aix normalment inclou una imatge consistent dels fitxers de dades en un cert moment ms un registre dels canvis fets mentre l'algorisme est funcionant.

Manipulaci de les dades de la cpia de seguretat

s una prctica habitual el manipular les dades guardades en les cpies de seguretat per optimitzar tant els processos de cpia com l'emmagatzematge. Compressi: La compressi s el millor mtode per disminuir l'espai d'emmagatzematge necessari i d'aquesta manera reduir el cost. Redundncia: Quan diversos sistemes guarden les seves cpies de seguretat en el mateix sistema d'emmagatzematge, existeix la possibilitat de redundncia en les dades copiades. Si tenim estacions amb el mateix sistema operatiu compartint el mateix magatzem de dades, existeix la possibilitat que la majoria dels arxius del sistema siguin comuns. El magatzem de dades realment noms necessita emmagatzemar una cpia d'aquests fitxers per desprs ser utilitzada per qualsevol de les estacions. Aquesta tcnica pot ser aplicada al nivell de fitxers o fins i tot al nivell de blocs de dades, reduint l'espai utilitzat per emmagatzemar. Des-duplicaci: Algunes vegades les cpies de seguretat estan duplicades en un segon suport d'emmagatzematge. Aix es pot fer per canviar de lloc imatges, per optimitzar velocitats de restauraci, o fins i tot per disposar d'una segona cpia fora de perill en un lloc diferent o en suports d'emmagatzematge diferents. Xifrat: L'alta capacitat dels suports d'emmagatzematge desmuntables implica un risc de perdre o ser robats. Si es xifra la informaci d'aquests suports es pot mitigar el problema, encara que aix presenta nous inconvenients. Primer, xifrar s un procs que consumeix molt temps de CPU i pot baixar la velocitat de copiat. En segon lloc, un cop xifrats les dades, la compressi s menys efica. 3

Implementaci
Assolir els objectius definits en vista de les limitacions existents pot ser una tasca difcil. Les eines i conceptes descrits a continuaci poden fer que aquesta tasca sigui ms assolible. Horaris: Programar un horari d'execuci de les cpies de seguretat augmenta considerablement la seva efectivitat i nivell d'optimitzaci. Molts paquets de programari de cpies de seguretat ofereixen aquesta possibilitat. Autentificaci: Sobre el curs d'operacions regulars, els comptes d'usuari i / o els agents del sistema que representen la cpia de seguretat necessiten ser autenticats a cert nivell. El poder de copiar totes les dades fora o dins del sistema requereix accs sense restricci. Utilitzar un mecanisme d'autenticaci s una bona manera d'evitar que l'esquema de la cpia de seguretat sigui usat per activitats sense autoritzar. Cadena de confiana: Els suports d'emmagatzematge porttils sn elements fsics i han de ser gestionats noms per persones de confiana. Establir una cadena de confiana individual s crtic per defensar la seguretat de les dades. Validaci de cpies de seguretat: El procs pel qual els amos de les dades poden obtenir informaci considerant com van ser copiats aquestes dades. El mateix procs s tamb usat per provar conformitat per als cossos reguladors fora de l'organitzaci. Terrorisme, complexitat de dades, valors de dades i augment de la dependncia sobre volums de dades creixents, tots contribueixen a una ansietat al voltant i dependncia sobre cpies de seguretat satisfactries. Per aix diverses organitzacions normalment releguen sobre terceres persones o solucions independents l'esbrinament, validaci, optimitzaci i el fer-se crrec de les seves operacions de cpia de seguretat. Alguns programaris de cpies de seguretat modernes han incorporat capacitats de validaci. Reportant: En configuracions ms llargues, els reports sn tils per monitoritzar els mitjans usats, l'estat de dispositius, errors, coordinaci de salts i qualsevol altra informaci sobre el procs de cpia de seguretat. Registrant: En suma a la histria dels reportis generats per l'ordinador, activitats i registres de canvi sn tils per aix entendre millor la cpia de seguretat. Verificaci: Molts programes de cpia de seguretat fan s de Sumes de verifacin o hashes. Aix ofereix molts avantatges. Primer, aquests permeten a la integritat de les dades ser verificada sense fer referncia a l'arxiu original: si l'arxiu guardat en un mitj de cpia t la mateixa suma de verificaci que el valor salvat, desprs s molt probable que sigui correcte. Segon, alguns programes de cpies de seguretat poden usar sumes de verificaci per evitar fer redundants cpies d'arxius, i aix millorar la velocitat de la cpia de seguretat. Aix s particularment til en processos de reduplicat.

Copies de seguretat en Windows 2008:

Respecte a altres versions anteriors, Windows 2008 presenta novetats en les cpies de seguretat. En les caracterstiques ms interessants: Es basa en volums i blocs. Perment general instantnies de volum que faciliten la gesti i les cpies incrementals. Es poden fer varies copies incrementals de manera que sons guarda les modificacins. No es poden fer cpies de carpetes o arxius per separat. No es poden guardar en el volumn del qual es fa la copia. No es poden guardar en DVD o volumns no gestionats per windows 2008 Windows 2008 server diferencia les cpies espordiques de les programades. No cal fer una cpia inicial espordica si es programa correctament. Les programades permeten una gesti ms eficient del espai de les cpies incrementals. No es poden fer cpies de seguretat automtiques amb ms d'un dia de diferncia. Es pot usar el programador de tareas si volem fer una cada setmana, per exemple.

Copies de Seguretat en Linux:

Com en tot, Linux no t una manera oficial de fer les cpies de seguretat. Anem a vorer cm fer els diferents tipus de copies: Copies totals en Linux: Es poden fer amb Clonezilla copiant tota la partici o el disc dur. Amb rsync per a copiar tots els fitxers d'un lloc a un altre. unison mant sincronitzades dues carpetes. Amb tar perment comprimir, xifrar i fer cpies incrementals o diferencials, si el resultat es sincronitza amb rsync es pot mantindre en un servidor remot:

Cpiesdeseguretatambtar
Aquutilitzaremlacompressibzip2perserunade lesquemscomprimeix.Elsarxiustarcomprimitsen bzip2solenportarextensi'.Tar.bz2'. //Utilitzacidetar //Percrearcpiadeseguretatdediversescarpetes

tarjcvfCopiaTotal.tar.bz2carpeta1carpeta2 carpeta3... Opcions: j:Comprimirutilitzantbzip2 c:Crearunfitxer v:Mostraelsfitxersafegits f:Escriurecapaunarxiu //Perextreureelsarxiusquecontelfitxer tar.bz2 tarjxvfcopia.tar.bz2 //Perextreurenomsunfitxerdel'arxiu tar.bz2 tarjxvfcopia.tar.bz2rutadelarchivo/nombre delarchivo //Perveureunallistadelsarxiusquecontel fitxertar.bz2 tarjtvfcopia.tar.bz2 //Percrearcpiadeseguretatdelsarxius modificatsdesprsd'unadatadonada tarjcvfCopiaDiferencial.tar.bz2N1feb2012 L'opciNal'ordretarsignificaNewerque traduts'msnouque'.Siincloeml'opciN 1feb12voldirquenomsvaaafegirelsarxius ques'hanmodificatambposterioritataaquesta data,sadir,msnousquel'1defebrerde2012 ales0hores,0minuts. Exemple,siavuifos1febrer2012idesitgemfer unacpiadeseguretattotalalacarpeta/tmp (temporal)delescarpetes/homei/etc,elnom delfitxerserCopiaTotal_etc home_01feb12.tar.bz2ilacomandaquehemde llanarser: //Creaunacpiatotal

tarjcvf/tmp/CopiaTotal_etc home_01feb12.tar.bz2/home/etc Siutilitzemelcomandament'date'podemferque esposiautomticamentladataactualenelnomde l'arxiuiensservirperaqualsevoldiajaque prendrladatadelsistema.Lacomandadate mostraladatadelsistema.Sivolemquemostrila dataenunformatespecialcomara13sep12,cal escriuredate+%d%b%i. Enescriurelacomandadateentrecometessimples inclinades(`),lasortidadel'ordredate substituiralacomandaalseulloc,sadir,on posa'date+%d%b%i`quedarsubstitutper 14feb12siavuifosaquestadata: //Creaunacpiatotalposantladatad'avuiel nomdelfitxer tarjcvf/tmp/CopiaTotal_etchome_'date+%d% b%i`.tar.bz2/home/etc Exemple,siavuifos8febrer2012ivolgussim ferunacpiadeseguretatdiferencialdelscanvis produtsdesdeldia1defebrerde2012ala carpeta/tmp(temporal)delescarpetes/home i/etc,elnomdelarxiuser CopiaDiferencial_etchome_01feb1208feb12.tar.bz2 ilacomandaquehemdellanarser: //Crearcpiadiferencial tarjcvf/tmp/CopiaDiferencial_etchome_01feb12 08feb12.tar.bz2/home/etcN01febrer12 Persienllocd'escriuredirectament01feb12 08feb12escrivim01'date%b%i`'date+%d%b% i`ensservirelmateixordrepercadadia.