Grau

dHumanitats | Histria I Cori Comajuncosas Unitat 4 CIVILITZACIONS EUROPEES ANTIGUES 29/05/11

En els inicis del mn indoeuropeu, VI millenni abans aC, les civilitzacions clssiques, conceben la representaci del mn dins una funcionalitat ternria, estructurada amb tres categories: la funci sobirana, representada per el poder exercit per reis, sacerdots, caps i dus sobirans; la funci guerrera, la guerra com a mitja defensiu i expansiu, dut a terme per guerres, soldats i cavallers; per ltim la funci nutritiva, manifestada amb la fertilitat en els mbits de l'alimentaci, agricultura, ramaderia, artesania i comer, a les mans de la societat. A la vegada aquesta trifuncionalitat indoeuropea es pot subdividir en un sistema dual, per exemple segons el historiador francs Georges Dumzil en la llengenda de l'origen de Roma, descriu els primers reis romans Rmul i Numa oposats com dos aspectes complementaris, si per un cant l'activitat de Rmul s la guerra, per l'altre banda Numa intenta deshabituar els romans de la guerra, cercant formes que impedeixin o limitin la violncia, caracteritzat per la creaci de institucions religioses, sacerdotals i la legislaci. Per l'altre banda la cultura meridional o africana, te una concepci del mn dual, per exemple els Egipcis, tot i tenir dus sobirans (Amn), guerrers (Horus/set) i fertilitzaci (Osiris), per ells el cosmos depn de dues forces oposades complementaries, el du Horus el qual representa l'ordre i Set el caos, o b la dualitat monrquica de l'alt i baix Egipte,... Tamb la religi dels Perses mazdeisme, fundada per Zaratrusta, es manifesta aquesta dualitat, el mn est subjecte a les forces del b guiades per du, Ahura Mazda i les forces del mal dirigides per l'esperit maligne de Nabucodonosor. La trifuncionalitat s un sistema de discurs mtic per tamb es succex en contextos de discurs lgic. Grcia i Roma sn societats de discurs lgics per en la seva fases inicials s'inscriuen en un univers mtic. Els dos discursos son oposats, doncs no comparteixen l'explicaci ontolgica del mn, per conviuen en el mateix context i ambds son partcips d'un sentiment religis, per exemple la ciutat de Roma avarca set turons tots ells coronats per temples, aquest fet descriu un arquetip celestial el qual recerca el "centre", punt d'uni entre el cel i la terra, com descriu Eliade en el seu llibre El mite del retorn etern. La permeabilitat del discurs mtic sobre el discurs lgic, es pot veure en la llegenda de la fundaci de Roma, on es narra que Rea Slvia allada i empresonada va ser engendrada per el du Mart o tamb en el ritus de fundaci de la ciutat, Rmul mata a Rem per profanar el recinte sagrat. El discurs lgic apareix el a Grcia al final del seu perode de colonitzaci, segle VI i V aC i dominar l'mbit de la poltica, les institucions, l'administraci i la cultura acadmica, com a conseqncia de diferents factors, entre ells l'aparici de figures com historiadors, filsofs i cientfics. Neix una nova ontologia, hi ha una recerca de causes fenomenolgiques i socials en relaci a la realitat material i dels fets per ells mateixos, es cerca una relaci causa-efecte en l'esfera transcendent. Aquest fets va ocasionar una nova dimensi de l'espai absenta de models csmics i del temps, lineal i histric. L'espai, l'expansi colonial grega comporta una planificaci i organitzaci de les comunitats, aix es plasma amb les polis, composta de dos elements complementaris, la ciutat (astu) i el seu territori (khora). Hipdam de Milet s el responsable de la recerca d'un model d'urbanisme per les noves fundacions gregues, traa un retcula modular per organitzar les necessitats i les noves funcionalitats de les polis d'una forma harmnica. Els filsofs coetanis creen teories sobre la ciutat ideal com Plat. Els romans hereten el model grec, la creaci d'una comunitat estable, aeterna. La divisi de l'espai es fa de forma racional, segons les caracterstiques del terreny i les necessitats d'explotaci, mitjanant unitats de centries, a fi de atribuir un territori perfectament delimitat a cada comunitat. Api Claudi va aportar una reforma de les lleis i la demografia, entre d'altres coses va inscriure els antics esclaus, lliberts, en les diferents tribus rstiques, permeten-los entrar en el repartiment de terres, ager publicus i afavorint d'aquesta manera l'expansi econmica. Aquest model de ciutat estructurada en un ordre ens remet a la mitologia, representaria el cosmos enfront el caos. El model de ciutat de discurs lgic s'oposa a la concepci de l'espai mitolgic, on la ciutat s'organitza al voltant dels edificis sagrats, com s el cas de Babilnia en poca neobabilnica. La histria neix a Grcia el segle V i VI aC, el primer precedent es la figura del loggraf, el qual relata fets fonamentalment geogrfics i etnolgics, mancats de la tradici llegendria dels poetes i el discurs mitolgic. Per no s fins Herodot que es considera l'inici de la histria, aquest explicava esdeveniment

histrics sota un criteri de veracitat, noms recorre a la mitologia i divinitats per explicar fets sobrenaturals. Viatjar per totes els pobles de Grcia, Egipte i Prsia, se'l considera el socileg i gegraf de l'poca, va escriure Els Nous llibres de la histria, on narra els antagonismes entre Grcia i sia. Un altre historiador fou Tucdides, es centrar ms en explicar aspectes poltics i militars de Grcia com en el seu llibre les Histria de la Guerra del Pelopons, a diferncia de Herodot prescindeix del mite, els oracles i la causalitat sobrenatural. El mateix historiador comentava: "L'historiador no ha de servir-se de la histria per provocar l'emoci dels lectors per mitj del fantstic (...), sin presentar els fets i les paraules absolutament d'acord amb la veritat, dhuc si per ventura sn molt ordinaris". Doncs la fi de la histria no consisteix a "commoure i fascinar per un moment als odors" sin a "instruir i convncer per sempre a les persones estudioses amb actes i discursos veritables". Desprs d'aquest dos historiadors no sorgeix cap altre figura digna de ser-ho fins tres segles ms tard amb el grec Polibio, que dedicar la seva obra a relatar la tradici histric romana, va recollir les aportacions poltiques de Plat i Aristtil i crea una teoria cclica de les constitucions de governs: monarquia-tirania, aristocrcia-oligarquia i democrcia-demagoia. Els historiadors romans ms importants foren, Juli Csar, Sallusti, Tit Livi i Tcit. Les civilitzacions de discurs mitolgic, com les egpcia, estan desprovet de funcionalitat histrica, perqu no concebren una succi cronolgica dels fets, per ells aquests responen a una repetici dels arquetipus primordials en el temps de la cosmogonia i en el constant retorn. Un altre factor que es va donar en aquesta poca va ser el pas de la tradici oral a l'escrita, aquest fet es tradueix en dues bandes, per un canto els textos de discurs mtic estan emmarcats dins una narraci de tipus llegendria, amb un llenguatge ms proper a l'sser ordinari i conjugant amb tcniques persuasives i amb un s de la paraula emocional. Per l'altre banda hi ha una escriptura que elabora un llenguatge abstracte, nu de misteris i suggestions, racional, com lemprat per la filosofia i el discurs lgic. Roma no posseeix narracions de caire mitolgic div, te un conjunt de llegendes referents els grans homes dels seus orgens. Un dels relats que ens ha arribat els nostres dies ha estat l'autobiografia del emperador August. A diferncia dels escrits dels dels reis egipcis, aquesta narraci no utilitza personatges sobrenaturals, l'emperador s escollit per el senat, en canvi els textos egipcis descriu com els faraons son elegits per els dus com a mediadors entre aquests i l'sser hum, a ms a ms, a Egipte en comparaci amb Roma, no existeix cap instrument legal per substituir al rei. Un altre punt distant s que la biografia d'August est inserida en un temps i en un espai real, per contra els textos egipcis son atemporals i passen en un pla diferent, es remeten sempre a repetir els arquetips celestials, s per aquest motiu que no existeixen biografies de faraons perqu tots es basen en el mateixos principis primordials. Ambds cultures els governats sn venerats i elogiats pel poble, representen l'autoritat mxima per no poden actuar arbitrriament, els faraons estan regits per la Maat i els emperadors per varies institucions, per aix com el rei egipci es l'nica font d'autoritat, no hi ha divisi entre el poder judicial, executiu i legislatiu, en canvia Roma des de els seus inicis esta governat per una diarquia, Rmul i Tit Tcit, desprs s tradueix en el binomi de les figures dels consols, i al final de l'Imperi l'emperador Diocleci intentar introduir sense xit la tetrarquia. Tamb en poca de la Repblica romana, hi ha unes subfigures autoritaries, els triumvir, magistrats amb autoritat governativa, August en va formar part del segon triumvir l'any 43 aC. Per acabar els context histric on succexen tots aquest canvis va des de segle V aC amb una Roma republicana, caracteritzada per el expansi territorial, fet que ocasionar diferents crisis com a conseqncia de la difcil integraci dels diferents pobles, lo qual s'intenta solucionar amb la igualtat de drets. Posteriorment el govern d'August enceta el rgim imperial, per tal resoldre la inestabilitat poltica causada per la inadequaci de les estructures i la creixent tensi social. Mitjanant les reformes flvies les quals succexen una guerra civil es potenciar les ciutats i el territori. Amb el govern de Traj hi ha una continutat i s'arriba a la mxima extensi territorial, el succex Adri que potenciar les ciutats amb la monumentalitzaci. Per amb el temps l'imperi s'anir debilitant i en poca de la dinastia dels Severs segle III dC s'inicia una fragmentaci progressiva i disminuci del territori. Culmina el segle V dC amb una situaci de ruptura i crisis.

Com a conclusi, ambds cultures, discurs mtic i discurs lgic, son riques ideolgicament per la seva diferenciaci no s fruit de l'ambient sin conseqncia de la idiosincrsia cultural. Tot i ser discursos antagnics conviuen en el mateix context i comparteixen "ritus" contraris al seu discurs, en principi noms en l'mbit religis, per tamb permeabilitza en altres fets, com per exemple quan els romans havien de dur a terme una guerra consultaven els oracles i actuaven segons les seves prediccions. Grcies els escrits de i el discurs lgic podem saber amb ms precisi els fets histrics, a diferncia de les societats de discurs mtic, on noms podem arribar als fets, grcies a les restes arqueolgiques.

Bibliografia
Eliade, M. (1972). El mito del eterno retorno, (Alianza Ed., El Libro de Bolsillo n 379, Madrid, 1972). Mayer Oliv, M. Histria de Roma. Barcelona. Fundaci Universitat Oberta Remesal Rodrguez, J. i Revilla Calvo, V. Histria de Grcia.Barcelona. Fundaci Universitat Oberta Res Gestae Diui Augusti. 1985. Cuadernos de Historia 16, nm. 252 (Augusto), Madrid. [Traduccin y notas: Guillermo Fats] Universidad de Zaragoza. Frankfort, H. (1988). Reyes y dioses. Estudio de la religin del Oriente Prximo en la Antigedad en tanto que integracin de la sociedad y la naturaleza. Madrid, Alianza Editorial (Alianza Universidad, 308), 1981, 1988 (3 reimpr.). [1. ed. inglesa: Chicago, 1948; 1. ed. esp.: Madrid, 1976] Vernant,J-P. (1985). Mito y pensamiento en la Grecia antigua. Barcelona: Ariel. Pags, P. (1983). "La constitucin de la historia como ciencia. Protohistoria e historiografa clsica". Introduccin a la Historia. Epistemologa, teora, y problemas de mtodo en los estudios histricos (cap. 4, pg. 105-149 [105-119]). Barcelona (Barcanova). Dumzil, G. (1977). "Los cuatro primeros reyes de Roma10". A: Mito y Epopeya. (cap. II-1, pg. 245-265). Barcelona: Seix Barral. Lpez Paz, P. (1994) La ciudad romana ideal. 1. El Territorio, en Pereira-Menaut, G. (ed.), La economa poltica de los romanos I, Santiago de Compostela.