Canvis socials i econmics del segle XIX Al segle XIX es coneix lapariment de noves classes i la desaparici dels grups

socials ( privilegiats i no privilegiats).

Fins al segle XVIII, no podies canviar destament, a partir del segle XIX els estaments sn permeables, s a dir si neixes pags tens la opci de ser burgs. Dues sn les grans classes durant el segle XIX: -Burgesia -Obrer Dues classes que neixen unides i seran les protagonistes dels grans canvis al segle XIX. En el mn obrer els nens podien treballar amb 7 anys als telers. Aquest nou ordre social es basava en la riquesa, si ets ric, ests a dalt; si ets pobre, ests a baix. Tamb est basat en un nou ordre econmic que es el capitalisme, tot es pot comprar i tot es pot vendre; mentre hi hagi una oferta, cal oferir una demanda. Vida urbana: la gent viur a les ciutats, tothom emigra cap a elles. A partir del segle XIX ser la ciutat qui oferir les noves tendncies de vida (noves frmules doci, de treball, noves condicions de vida..) s produeix tamb el gran fenomen de la emigracions interiors (del camp a la ciutat, a les noves ciutats industrialitzades).

Que passa a Catalunya a partir del 1830 i concretament a Barcelona i rodalies? A partir del 1830 a Catalunya i a Barcelona es produeixen grans canvis socials i econmics. Al 1830 a Catalunya sinicia la industrialitzaci que necessita una m dobra no especialitzada i que donar lloc a una nova classe social que s el proletariat. Aquest proletariat est format majoritriament per gent que ha perdut la seva feina al camp i que t diferents orgens peninsulars (qualsevol part dEspanya). Aquesta arribada massiva dimmigrants provocar un creixement urb. Barcelona inclour dins el seu permetre urb petits pobles o viles properes a la ciutat. Aquesta immigraci portar a una superpoblaci que provocar problemes dhigiene i dinsalubritat. Mesures davant daquests problemes -A partir del segle XIX (anys 50) Barcelona decideix enderrocar les muralles medievals i crear una nova Barcelona.

-Es creen els primers barris obrers (el Rabal i la Barceloneta), sn barris que estan a prop de les fabriques perqu lobrer no pugui arribar tard a la feina. La burgesia en canvi, marxar lluny de lobrer i sinstallar a nous barris, com leixample de Barcelona. Per facilitar la comunicaci entre leixample i el port, la nova burgesia voldr nous carrers que els comuniquin directament i aquest carrers sn la via laietana, la inacabada rambla del raval, la meridiana , el parallel i el diagonal. Burgesia: classe que t diners. Proletariat/obrer: els que es beneficien. Rebran diners pel seu treball. La burgesia era propagandstica, volia demostrar el seu poder econmic. Demografa- poblaci 1830 A partir del segle XVIII es produeix un augment de la poblaci. Aquest augment ve donat per la millora de les tcniques agrcoles, per la introducci de nous aliments, per lexistncia duna alimentaci ms variada i ms equilibrada. Ens trobem amb una poblaci ms adaptada a les malalties, a ms a ms, naixeran ms nens i baixar la mortalitat; haur un fort descens de la mortalitat infantil. s produeix un avan en ledat matrimonial (els joves es casen abans dhora i aix tenen ms temps de tenir fills). En el segle XVIII i XIX hi ha un augment de poblaci molt important i de poblaci jove, neixen molts nens. Quan hi ha una guerra sempre s perd una generaci, en qualsevol ciutat ens trobem amb una poblaci formada per gent gran i gent jove.

El concepte famlia del segle XIX a Catalunya Cada membre de la famlia t el seu paper. Els avis formaven el cap de les famlies, com capitans. I desprs deixaven el poder als pares. El pare sencarregava de portar els negocis, la mare sencarregava de les tasques de la llar i dels fills i a ms, de cuidar dels avis. Els fills: -1r fill mascle pot ser lhereu, per no necessriament, tenia lobligaci de mantenir el patrimoni familiar i havia de vigilar pels seus germans (els havia de collocar b). Tamb estava obligat a donar una part de lherncia als seus germans, fins i tot amb els que eren fora del matrimoni. La legtima era una quantitat de diners estable que s obligatori que rebi qualsevol membre reconegut encara que estigui desheretat. A les famlies espanyoles, el primognit s qui ho hereta tot, sigui com sigui.

2n fill mascle, Normalment s el que marxava de casa. Rebia la legtima i/o b muntava un negoci a la ciutat, o tamb podia marxar a lestranger. 3r fill mascle, sempre feia la carrera sacerdotal/eclesistica 4t fill mascle, a partir del quart fill, lhereu era lencarregat de collocar-lo, rebia la legitima i podia treballar les terres, emigrava, o muntava un negoci.

-1 filla dona, sempre ser la pubilla i en cas de que no hi hagi nois ser lhereva. La tasca de la pubilla s casar-se ben casada, esta obligada a casar-se amb alg de la mateixa classe social o superior. I quan s casa, sempre portar el dot. El dot s una quantitat de diners, o propietats o mobles. La dona catalana sempre mantenia la propietat dels seus diners i de les seves terres. A Espanya en quant la dona s casava el dot passava a ser del marit, i quan moria el marit, el dot passava a ser de la famlia dell. -2 filla estava obligada a casar-se amb alg de la seva classe social o podia marxar de la ciutat a fer dinstitutriu, per tant, tamb rebia estudis. -3 filla es ficava a monja i feia la carrera eclesistica. -3 filla, a partir de la tercera, lhereu intentava buscar-li un futur. -La ltima filla femenina estar obligada de cuidar als pares fins a la mort dells. I ser la nica que rebr la legtima de petita. Altres canvis socials del segle XIX La noblesa: perden gran part dels seus privilegis, excepte els anomenats Grandes dEspanya. La noblesa comenar a casar-se amb la burgesia per poder mantenir el seu estil de vida. Lesglsia es lestat social que ms privilegis i poders perd. Les diferents formes agrries fan tancar molts monestirs i noms es podran dedicar a lensenyana i als hospitals. Burgesia Hi ha tres tipus: -Burgesia rural terratinent -Burgesia urbana empresria

-Burgesia intellectual (amb estudis universitaris). Aquesta burgesia ser la que provocar mobilitzacions universitries. Dins de la burgesia tamb cal parlar de laparici dels indianoso americanos, sn espanyols o catalans que van emigrar a les colnies americanes i que tornen a les seves terres carregats de diners. I sinstallaran a prop de Barcelona (Maresme, Garraf). Dins de les classes baixes trobem a: -La pagesia, que perd molt poder econmic desprs de les reformes agrries. Alguns pagesos marxaran a la ciutat, altres emigraran a lestranger i un grup molt redut es dedicar al bandolerisme. -Proletariat industrial: s una nova classe social que apareix noms en les zones industrialitzades, eren persones que vivien en el llindar de la pobresa.

Classes populars Sn els que entenem com a classe mitja, persones amb carreres o estudis universitaris que ocupen crrecs intermedis en la industria o el comer. Aquesta classe ser molt activa i poltica, tant dun punt de vista poltic com dideologia (durant el segle XIX).

Marginats Persones sense feina que vivien en la ms absoluta misria i que es dediquen a la delinqncia.

Fenomen social que apareix al segle XIX a partir del 1830 relacionat amb la industrialitzaci i que el coneixem amb el nom de: MOVIMENT OBRER. Moviment obrer Qualsevol manifestaci organitzativa, reivindicativa o revolucionria de lobrer industrial en defensa dels seus interessos con a treballador. Busca el benefici i la millora collectiva. T dos grans fases: -Del 1830 al 1860 -Del 1860 al 1932 Primera fase (1830 al 1860)

No s poltic, noms de conscienciaci com a classe obrera, el que vol reivindicar es el seu paper coprotagonista en el procs dindustrialitzaci. En aquesta primera fase lobrer busca el seu paper social. No hi ha cap motiu poltic, noms volen que sigui valorat el seu paper com a protagonistes de la revoluci industrial a Espanya i a Europa. Reivindicacions dels moviments no politics: (totes eren a nivell laboral)

-Volien acabar amb els reglaments severs (malalties, acomiadaments,no els deixaven anar al lavabo, no podien deixar el seu lloc de treball ni quan estaven parint). -Volien baixar les jornades laborals (eren de 12 a 14h), igual per homes, dones i nens. -Un altre reivindicaci era augmentar els salaris. A partir del 1870 la reivindicaci ser la igualtat de salaris entre homes, dones i nens, i leliminaci del treball infantil. -Un altre s lexplotaci femenina i infantil.

Quines eines utilitza lobrer per fer-se escoltar? -La vaga general (deixar dassistir als llocs de treball) -Latac a les mquines o ludisme A Catalunya hi ha dos moviments molt violents entre les vagues i el ludisme: 1835 les bullangues, amb la crema de la fbrica Bona Plata i laltre les vagues generals que hi va haver a partir de la segona fase del regnat dIsabel II a partir del 1854. Leina ms efectiva va ser lassociaci collectiva no poltica. La primer a Catalunya va ser del mon txtil, Associaci Mutua dobrers de la indstria cotonera. -I desprs la societat de teixidors. Al pas basc les primeres associacions estaran relacionades amb la industria siderometallrgica. El moviment obrer canvia a partir dels anys 60-70, i entrem en una segona fase. En aquesta segona fase el moviment obrer es torna poltic. Fins al 1932 aproximadament. Els obrers espanyols i catalans entraran en contacte amb els membres de lassociaci internacional de treballadors (AIT), tamb coneguda com primera internacional. A partir dara les reclamacions obreres estaran recolzades per ideologies politiques i les seves demandes giraran al voltant de la llibertat dassociaci, horari fix de treball i

comissions mixtes damos i obrers.

Objectius aconseguits a partir dels anys 60 -Disposar del diumenge festiu de manera obligatria i duna tarda a la setmana segons la necessitat de lempresa. Ideologies obreres que apareixen a partir del 1860 -El socialisme utpic: la ideologia era aconseguir societats perfectament estructurades i igualitries. Va ser molt important Saint-Simon. -El comunisme: significa la desaparici de les classes socials que desprs duna dictadura del proletariat sorgiria una societat igualitria i un estat fort amb un poder poltic que marcaria les bases duna societat igualitria. Lideoleg es Karl Marx, era un burgs alemany, jueu i acomodat. -Lanarquisme: tamb vol una societat sense classes socials, per lestat no tindr cap poder poltic, sin que tota la poblaci treballar per aconseguir la igualtat. Els idelegs son dos, Pierre Proudhon i Mikhal Bakunin. Les diferncies eren les segents, per Proudhon la societat sha dauto gestionar a si mateixa i amb Bakunin no hi ha dhaver propietat privada.

Que passa a Catalunya amb el moviment obrer a partir del 1870? A partir del 1860 hi ha primers intents de sindicat. El primer sindicat que apareix s el sindicat de les tres classes de vapor. Aquest sindicat incloa tant el treballador no qualificat com el treballador mitjanament qualificat. Dins daquesta associaci trobem la ideologia republicana federal i entre lobrer no qualificat el comunisme marxista. La ideologia anarquista tindr xit en el mn rural catal grcies a la tasca pedagogstica i ideolgica que va fer un anarquista itali, Ouisseppe Fanalli.

Seguint la imatge de la primera internacional, el 1870 es crea el primer congres de societats obreres. El que buscar aquesta primera associaci obrera s buscar aquesta revoluci social que eliminar les classes buscant una societat ms igualitria que no estigui lligada a cap ideologia poltica

Durant els anys del sexenni revolucionari un sindicalista anomenat Pablo Esglsies entra en contacte amb el marxista Lafargue i crea, al cap dun temps, el primer partit poltic dideologia marxista a Espanya el PSOE ( Partit socialista obrer espanyol)

Tota aquesta poltica sindicalista i obrera sacabar ( es prohibir) a partir del 1874, quan sinici la restauraci espanyola

DEOLOGIES OBRERES QUE S IMPLANTES A CATALUNYA 1. Anarquisme : lanarquisme buscava la revolta social que aniquilaria el sistema establert i imposaria lautogesti personal A Catalunya arrelen (tenen un xit entre la societat) dues tendncies ideolgiques anarquistes lanarcosindicalisme i lanarcocomunisme Anarcosindicalisme: reclama que siguin els obres els qui inicin revolta social i facin desaparixer lestat desprs duna revolta social violenta i armada Anarcocomunisme: reclama la desaparici de lestat desprs luna revolta social violenta i armada

En les zones ms industrials de Catalunya, les diferents ideologies anarquistes faran sentir la seva veu a partir de lacci directa, comenaran a posar bombes (Liceu) o faran atemptats a poltics de renom ( assassinat de Cnoves del Castillo, Martnez Campos..) el poder legal persegueix aquesta acci directa , sobre tot a Catalunya molts anarquistes sn empresonats i ajusticiats desprs de judicis poc clars. ( sense proves, corruptes) Aix comportar una onada datemptat, violents a VCN com a resposta anarquista, cosa que va fer que BCN es conegus com la ciutat de les bombes. En poc ms dun mes van haver 20 atemptats a la ciutat

Desprs daquesta etapa la ideologia anarquista va deixar de banda la tendncia violenta dels anarcocomunismes i sencanonar cap al cam dels anarcosindicalistes El 1910 es fundar la CNT, el 1906, la solidaritat obrera, la qual barrejava demandes obreres amb catalanisme

2. Socialisme El socialisme darrel marxista es fa fort socialment a Madrid i al 1979 Pablo Iglesias funda el PSOE, lidearia del qual era iniciar la revolta social per fer desaparixer les classes socials i aconseguir l0estat socialista a igualitari Aquesta revolta social seguia lobjectiu fina lun programa poltic que demanava reformes pels obrers i ms drets collectius. Per arribar al mon obrer, el parit socialista obrer espanyol (PSOE) Fundat al 1888 la UGT quin s el paper de la dna dins el moviment obrer? Punt de vista histric esta molt oblidada ja que la historia la expliquen els vencedors i els vencedors sn homes a partir de la poca neoltica

Lhome des de llavors, t el poder. Tot i que el moviment obrer sinicia el 1930, no s fins lany 1932 quan les demandes de les dones no van ser escoltades Al llarg de tot el segle XIX el paper de la dona no tenia cap importncia ni legal ni social. Fins i tot, a partir de la llei de Mayano( llei deducaci dIsabel II) sobligava als nens i les nenes a tenir una educaci primria obligatria per separada per sexes, en el noi sel preparava per estudis superiors i a la noia, per ser esposa i mare de famlia El en mon rural el paper de la dona encara era pitjor: la seva feina no acabava mai, perqu hagi de treballar al camp i a casa sense drets i sense sou Tot i aquesta poca importncia social, el moviment obrer a Espanya i el mon va tenir xit gracies a les demandes i els sacrificis de les dones ( ex: el primer de maig- unes dones dAnglaterra van tancar-se en una fabrica sense practicar ludisme per el propietari de la fabrica va cremar-la amb elles a dins