COMENTARI DELS VIDEOS DE LESCOLA DE BARBIANA I DE PALMER.

Universitat dAlacant Grau en Mestre deducaci Primria Curs acadmic 2010-2011 Grup 4-A GMEZ ALCARAZ, M Jos

LESCOLA DE BARBIANA

Barbiana va ser una xicoteta escola secundaria fonamentalment laica, situada en una xicoteta aldea anomenada Barbiana, al nord de Florncia (Itlia) i dirigida per Don Lorenzo Milani que era un sacerdot exiliat. Aquest home era un revolucionari, per com diu un alumne seu en el vdeo ell era un revolucionari obedient. Era un home molt culte i havia rebut una formaci privilegiada. El video est compost per una srie de testimonis procedents dels alumnes que va tenir aquesta escola i de mestres que hi van treballar all. Quan Don Lorenzo de Milani arrib a Barbiana es va adonar de la necessitat de crear all una escola. Tots els xiquets que vivien en Barbiana eren fills de camperols i agricultors i com sempre shavia fet, els xiquets els haurien dajudar en el seu treball, per Don Millan va anar a parlar amb ells i els va convncer per tal de dur els seus fills a lescoleta de Barbiana. All tamb hi acudien xiquets dels pobles del voltant que no tenien medis per anar a altra escola deducaci secundria, o que els havien tirat del seu collegi per suspendre entre altres coses. Els xiquets que venien daquests pobles, caminaven moltes hores fins arribar a lescola, ja que estava una miqueta lluny i ads no hi havia cotxes com ara per anar dun lloc a un altre. Segons els testimonis dels alumnes que parlen al vdeo, les classes no eren avorrides sino tot el contrari i els nics deures que Don Milani els posava era estudiar, estudiar b i molt. Estudiaven els set dies de la setmana, els tres cents seixanta cinc dies de lany durant dotze hores diries. Aix es feia aix perqu Don Milani considerava que havien de recuperar tot el temps que shavia perdut durant molts anys. Diuen, que el mestre no parava dexplicar fins que entenien el que estava explicant. Tots els xiquets tenien que ajudar-se entre ells per tal que ning es quedara endarrerit i tots tenien molt dinters en comprendre les coses perqu els majors ajudaven els petits, per tant pensaven que pot ser dintre duns mesos ells tindrien que ensenyar el que en eixe moment estaven aprenent. Cap xiquet es posava mai malalt, lnic que de vegades es posava malalt era el sacerdot, per no se suspenien les classes. Don Milani donava molta importncia a litali i al fet de parlar b. Ell volia dotar als xiquets duna gran quantitat de vocabulari per a que es pogueren defendre

molt b en una conversa. Tots els dies el mestre portava el peridic i comentava els articles principals. Explicava les paraules que els alumnes li preguntaven i si no les preguntaven, aleshores el mestre els preguntava a ells per una determinada paraula i si no sabien el seu significat, el mestre es cabrejava molt amb els seus alumnes. Daquesta manera, llegint el peridic, sensenyava indirectament geografia perqu estudiaven les guerres que hi havia, els governes i parlaven sobre tot all i mentre ho feien estudiaven el pas en qesti. En definitiva els xiquets tocaven totes les rees directa o indirectament. Els testimonis diuen que Don Milani ensenyava a llegir entre lnies i no inculcava ideologies, sino que ensenyava a obrir les ments per a que cada un dels xiquets pugues triar el cam que ms li agrads. A ms a ms, tampoc els obligava a ser catlics, ni els parlava dels sagraments ni de Du. Don Milani deia que no volia que els xics sescudaren darrere duna ordre ja que cadasc s responsable dall que fa. En lesbarjo jugaven al rescate i a nadar. Don Milani va manar construir una piscina. Tamb conduen ciclomotors i els pares estaven prou involucrats en lescola i els ajudaven a fer les coses que es necessits com per exemple a construir la piscina. Don Milani portava a diferents persones a lescola de Barbiana per a que ensenyaren als xiquets diferents tipus de coses. Per exemple, li va dir a un ferrater que ensenys als xiquets a fer-se una cadira de ferro. El xic li digu que li pareixia molt complicat, i Don Milani li va dir que donava igual, que ells que ho feren i que si ho feien mal es caurien i aprendrien a fer-lo millor. Don Milani volia que els xics aprengueren, que preguntaren i comentaren i moltes vegades deia: Magradaria posar-li un clau al Sol perqu tenim moltes coses a fer. Els xics veien el mn com a futurs ciutadans i no com a xiquets que estan assentats per a que els claven coses al cap. Quan a lescola anava alguna persona que els podia ensenyar alguna cosa com ministres, advocats o ferreters com hem dit ads entre altres, els xiquets escoltaven tot all que anaven perqu aquestes persones amb atenci. Havien daprofitar la oportunitat per a saber ms coses i per tant havien de fer preguntes. Al dia segent tots feien una redacci sobre el tema, la persona que havia anat i el que havien aprs.

Els alumnes que va tenir lescola, en el video diuen que si alg soposava a les idees de Don Milani, aquest li rebatia i els ensenyava que no devien deixar-se xafar per ning. Conten que un dia va visitar un cardenal lescola de Barbiana. Aquest cardenal era enemic de Don Milani perqu per culpa dell shavia hagut dexiliar. Quan el cardenal arrib va voler parlar amb Don Milani baix clau, en una cambra. Don Milani li digu que no, que totes les coses que volguera dir, hauria de fer-lo davant dels xiquets, perqu ells encara havien daprendre. Al cap dun temps, Don Milani va escriure un article sobre els capellans militars en un peridic comunista. Mitjanant aquest article, pretenia ensenyar als seus alumnes que per que un home no vaja a la mili, no es un covard. Aquest article va tindre molta repercussi i va eixir en nombrosos canals de comunicaci. A final de curs, els alumnes shavien de presentar a uns exmens de lescola pblica que duraven quinze dies. Un mes abans de comenar els exmens seguien un programa i redoblaven el treball sense necessitat de que ning els ho imposara. Estaven molt motivats. La majoria dels mestres daltres escoles estaven en contra de lescola de Barbiana i de Don Milan i per aquest motiu, als alumnes que venien daquesta escola no els perdonaven ni una, sino que volien una resposta perfecta i aprofitaven qualsevol oportunitat per dir als xics: es que no heu estudiat aix? Malgrat aix el 99,99% dels xiquets aprovaven aquests exmens, per els mestres de lEstat no volien que passaren de curs, perqu deien que no sabien molts coses i que a ms a ms eren insolents. Don Milani solia dir als seus alumnes que no deixaren que els mestres de lestat els marcaren el programa, sino que ho feren ells mateixos i que tingueren en compte que el paper (lexamen) que aquests mestres consideraven important no anava a servir durant tota la vida. Quan arribava lestiu, els xiquets se nanaven de viatge en tren o autoestop a un altre pas per aprendre idiomes. Ells es tenien que buscar treball i per la vesprada tenien classe didioma. Els xics viatjaven per parelles. Els pares sangoixaven pel fet que els seus fills eixiren forma per Don Milani tenia totes les dades apuntades i als xics controlats. Els viatjants estaven obligats a escriure dues o tres cartes al mestre per setmana. Don Milani coneixia molt b als seus alumnes i deia que com eren fills de camperols, havien dadquirir una cultura obrera i no una general. Pensava que aquests xiquets no devien eixir de la seua classe social i que era molt important

aconseguir donar als alumnes un profund sentit delecci. De fet, segons el sacerdot, lescola devia ajudar als seus alumnes per a que foren rebels i que el dia de dem qestionen als mestres que els han ensenyat. En el video un alumne diu que lnica cosa que pot reprotxar a lescola de Babiana era que ells no eren lliures, sino que estaven fets a imatge del cura i que encara que eren xiquets els tractava com adults. De fet una vegada al mes pujava un barber i tallava el monyo a tots igual, molt curt. Al cap del temps, Don Milani va emmalaltir de leucmia. El sacerdot va arribar a classe i digu als seus alumnes el que el passava. Els alumnes van preguntar al mestre que era la leucmia i el mestre els digu que ho buscaren en una enciclopdia. Daquesta manera, a poc a poc els va preparar per a la seua mort. Don Milani no volia que lescola continuara desprs de la seua mort. Entre tots van escriure una carta, que era una crtica al sistema educatiu i en alguns dels testimonis, els alumnes diuen que daquesta carta es del que ms orgullosos estan. Quan el mestre va morir, alguns dels alumnes volien continuar amb la tasca de Don Milani per finalment van decidir tancar lescola perqu creien que no podien dur endavant aquesta tasca de la mateixa manera que Don Milani. Ell va morir als 44 anys, per el pensament que va crear no va morir, lexperincia que van rebre els seus alumnes els va fer transferir els ensenyaments a la vida cada dia. De fet en el seu testament, Don Milani, va escriure als xiquets. Al eixir de Barbiana els xics van haver de buscar un lloc en la vida. Tots van arribar a uns bons llocs de treball i la majoria dells es van fer sindicalistes i van ocupar llocs de responsabilitat. Don Milani els va ensenyar fonamentalment a no baixar el cap davant ning i a expressar la seua opini obertament.

VIDEO DE PALMER

En aquest vdeo, es mostra una escola totalment diferent de lescola de Barbiana. El vdeo est compost per una seqncia de testimonis de xiquets, pares, els quals volen que els seus fills puguen anar a eixa escola i de mestres que treballen en aquest collegi. Lescola de la qual parlem, s una escola de xiques, on aquestes alumnes son seleccionades a travs dunes proves inicials. Molts pares, volen dur a les seues filles a aquest collegi perqu diuen que s una escola molt bona, i encara que no tinguen diners per a poder pagar-la faran tot el que estiga en la seua m, incls vendre la casa, a canvi que les seues filles vagen a un bon collegi. Cada plaa que aquesta escola t, se la disputen set xiquetes. Un pare, el pare de Lea concretament, diu que quan una xiqueta va a un collegi privat, es suposa que pertany a lelit de la societat, per diu que ells no volen donar eixe ensenyament a la seua filla, per tamb es cert que pensen que en un collegi privat li donaran una millor educaci que en lescola pblica que li assignen. Altres pares pensen que no es just que noms puguen a anar a aquest tipus de collegis la gent amb possibles. Diuen que leducaci tofereix majors oportunitats en la vida i que per aquest motiu el govern deuria proporcionar els mateixos nivells educatius per a tots. Tamb pensen que s injust que si no tens diners per a poder anar a un collegi privat, deus anar a lescola que la societat indica que els teus fills puguen anar. Com ja hem comentat ads, els xiquets fan unes proves daccs per tal daconseguir una plaa en el collegi. Aquestes proves estan compostes per uns exmens escrits de diferents matries en primria, els quals tenen una hora i quart per a resoldre, i desprs els fan unes proves orals dintelligncia. Als xiquets que passen aquestes proves sels entrevistar i als seus pares tamb. En les proves dadmissi de xiquets de preescolar, es fan un altre tipus de proves, com per exemple unir puntets en poc temps, retallar, pintar, etc. I tamb tenen en compte altre tipus de coses com per exemple el temps que tarda la xiqueta en fer aquestes activitats, si savorreix fent-les, si s curiosa, etc. No tots els xiquets que fan aquestes proves les passen, incls de vegades els pares els posen mestres particulars per a poder millorar el seu rendiment i el seu coneixement per suspenen igual. Durant el dia en el que les xiquetes fan els exmens daccs els mestres examinen els seus comportaments en diferents moments, com per exemple mentre dinen en el menjador, mentre es relacionen entre ells. Intenten veure la seua personalitat, la seua cultura, etc. Quan acaba el dia de les proves, els mestres es reuneixen per a seleccionar a les candidates. Els mestres agafen a aquelles xiquetes que ells creuen les millors per a la seua escola, es a dir, no tenen una diversitat dalumnat, sin que totes son ms o menys semblants. De fet, en les reunions, no tot el que tenen en compte es el coneixement que tenen

les xiquetes sin altres qestions. Resulta molt curis escoltar una reuni de mestres on diuen que a aquesta xiqueta no la agarren perqu no est molt motivada, perqu no hi ha molt per a treballar o perqu es massa sosa, i que altres resulten candidates per tindre un somriure bonic o perqu parega simptica. Personalment, em va cridar prou latenci daquestes reunions que quan parlaven de xiquets de preescolar, alguns dels comentaris que els mestres feien eren que la xiqueta pareixia una mica immadura, que no era res dinquieta, que estava limitada en laspecte acadmic, etc. Lescola busca famlies que treballen amb els seus fills per a facilitar la seua tasca, per tant, podem dir que parteixen ja de coneixements alts en els xiquets. Quan acaba tot aquest protocol de proves i entrevistes a alumnes i als seus pares, lescola envia unes cartes a les famlies on diu si son admeses en lescola o si no ho son. Totes les xiquetes que hi van, han de dur uniforme i acceptar les normes de lescola. Per acabar, magradaria apuntar un comentari que va fer una mestra de lescola i que em va cridar molt latenci. Aquesta mestra deia que les xiquetes son el seu producte i que estan molt orgulloses delles.

OPINI PERSONAL

Com tots podem veure, si veiem els dos vdeos ens nadonem que existeixen unes grans diferncies entre una escola i una altra. Per comenar lescola de Barbiana no elegeix als seus alumnes, sin que sadapta al context en el qual es situa i intenta que tots els seus alumnes, independentment dels problemes, circumstncies o aptituds individuals que isquen de lescola amb una bona formaci tant de coneixements com de valors que els puguen ajudar a defendres durant tota la seua vida, per tant, els ensenyaments que simparteixen en aquesta escola estan molt propers a la realitat. En canvi, la segona escola ofereix una educaci composta per un gran grau de disciplina i a ms a ms aquesta escola si que elegeix a les seues alumnes, segons unes caracterstiques determinades, i el que fa es tractar-les a totes per igual, com si foren una espcie de titelles, tallades totes pel mateix patr sense atendre a diferents tipus de diversitat, ms que res per que no hi ha diversitat a causa de que elegeixen al seu propi alumnat. En contra de lescola de Barbiana, que apropa als seus alumnes a la realitat, aquesta escola privada els allunya ja que eduquen a les xiquetes com si formaren part de lelit de la societat, quan de vegades no s aix. Hem de dir, que aquestes dues escoles van existir durant la mateixa poca ms o menys. En lescola privada seleccionen a les alumnes segons un cert grau dintelligncia, tamb les trien segons estiguin motivats o si les famlies posen de la seua part i contribueixen a leducaci dels seus fills, a ms a ms compten amb molts ms recursos dels que poden contar lescola de Barbiana o qualsevol altra escola pblica, per tant no s res estrany que obtinguen un gran resultat, millors que els duna escola pblica perqu les escoles publiques shan dadaptar a una gran diversitat de famlies, de xiquets, etc. Personalment, si tinguera que triar una daquestes dues escoles per a portar als meus fills, sens dubte els duria a lescola de Barbiana, perqu pense que all els proporcionen una formaci molt ms adequada als xiquets i sense necessitat de donar una gran quantitat de disciplina a aquests, els ensenyaments, valors i aptituds que tenen quan ixen daquesta escola son molt majors que els que tenen en lescola privada i a ms son ensenyaments que no oblidaran al llarg de la seua vida i que els podran traspassar a la realitat dia a dia com algun dels alumnes daquesta escola digu al video. Sincerament, mha agradat molt aquesta prctica i tindre la oportunitat de poder veure aquests dos vdeos i la gran diferncia que hi ha entre una escola i una altra, entre el tipus deducaci que inculca una i laltra i de com ho fa una i laltra. Aquest vdeo mha fet plantejar-me moltes coses com per exemple en quin tipus descola magradaria treballar, quin tipus dalumnes magradaria tenir i quin tipus de mestra desitge ser en un futur i he arribat a la conclusi de que seria meravells poder treballar en una escola pareguda a lescola de Barbiana i ser una mestra com Don Milani que va ensenyar tantes coses als seus alumnes i que ho va fer duna manera tan particular. Magradaria que els meus

alumnes em recordaren com una mestra que els enseny coses que de veritat han fet servir dia a dia en la seua vida i que ho ha fet duna manera dinmica i tan peculiar com la de Don Milani.