Emprenedoria, maquillant la realitat - La Segarrenca Maria Barbal - Autonomia, pensament propi i llibertat Violencia de genere: deixem-nos d histories - Dona

salut ...

nmero 10 | Primavera 2012

editorial

la bstia

2-3

un caf amb...

4-6 13

mots en dansa

EMPRENEDORIA MAQUILLANTLAREALITAT
s ben sabut que estem en un context de crisi; una crisi, val la pena especificar-ho, fruit dun model de gesti neoliberal que ha posat per davant lengrossiment del sector financer (i especulador), que la satisfacci de les necessitats de la poblaci. En altres paraules, es tracta dun model econmic que ha omplert les butxaques daquells qui ja les tenien plenes, i ha escatimat en drets socials. Daqu vnen les famoses retallades per poder seguir mantenint aquest model, a costa de lafebliment dels serveis pblics bsics. Aquest model ens ha dut a laccentuaci mxima de les desigualtats de gnere. Les necessitats de tenir cura de les persones han estat satisfetes des del sobretreball femen i no pas des de la responsabilitat de les administracions, el deure de les quals s invertir els impostos de la ciutadania per cobrir les necessitats daquesta mena. Tot plegat no ha fet ms que accentuar la precarietat laboral femenina, evidenciada en la major temporalitat, la contractaci a temps parcial, nivells salarials menors, etc. I, per si fos poc, les reformes proposades pels diferents governs van encaminades a realar-ho encara ms, a base de retallades de drets laborals, de prestacions socials i de la privatitzaci dall pblic, quan, realment, el que cal s una transformaci profunda dels mbits econmics que han generat aquesta crisi, i que us podem assegurar que no ha estat el collectiu de dones treballadores (el seminari dEconomia Crtica Taifa afirma que el frau fiscal de lempresariat catal s sis vegades limport de la primera onada de retallades). Actualment, la gran majoria de poltiques digualtat va encaminada a la famosa emprenedoria. s un invent per dissimular la gran precarietat que pateix el collectiu de dones, i fa bandera de lautoocupaci. El cinisme augmenta. Retallem en prestacions i en serveis socials i responsabilitzem les persones de la seva precarietat laboral. Lemprenedoria est de moda i vesteix en els discursos dels poltics, per en realitat amaga la incapacitat (o la no-voluntat) de fer front a una xacra de terribles conseqncies en un futur ben proper. En definitiva, ladministraci no noms no assumeix les seves responsabilitats, sin que ens vol fer creure que s a les nostres mans sortir-nos de certes situacions, com, per exemple, latur. Llavors, com pot ser que latur noms faci que augmentar? Som una colla de borregos? No ens deixem enganyar. Nosaltres no en som els responsables. Menys retallades en serveis pblics i ms fiscalitzaci dels impostos de les grans fortunes.

te nadones?

mirades

8-9 16

10-12
tot distreu

ves quina cosa! men del dia

14-15
dhomes i dones

dona salut

17

18-19

la bafarada

20

EDITA: La Segarrenca, Associaci per a la Igualtat - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf EQUIP de REDACCI: Mireia Brandon, Flors Pericon, Roser Pericon, Slvia Pons i Roser Pont CORRECCI: Slvia Pons i Maite Puig * DISSENY ORIGINAL: Carme Cucurull * MAQUETACI: Xavi Miret DISTRIBUCI: Centre Ocupacional lEspgol de Cervera * PORTADA: We can do it de J. Howard Miller (1942)

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

l@ bsti@
La Segarrenca. Associaci per a la Igualtat La baixa maternal de Soraya Senz de Santamara

s ben conegut que a Espanya la baixa per maternitat s de setze setmanes atenci, sovint equival a menys de quatre mesos. Tamb s ben conegut, i parlo com a mare recentment estrenada, que aquest temps s ben just per comenar a treballar i deixar un nad sense la sensaci de lescalfor i lamor que li has donat durant aquest temps. No s un temps suficient i no es mereix passar pel trngol de lenyorament. s massa petit i feble per entendre-ho. Doncs b, la senyora vicepresidenta del Govern va optar per fer-se la valenta i fer prevaldre les seves nsies de poder per aconseguir un lloc privilegiat dins la seva vida laboral, a canvi duna baixa maternal de DEU DIES. S que hem de defensar la igualtat doportunitats de la dona, per no ho malentenguem. La Sra. Senz de Santamara tenia tot el dret del mn daconseguir aquest lloc de treball, per no a costa de menystenir la seva figura com a mare. No confonguem les coses. Que la seva parella pugui gaudir de la baixa de paternitat en lloc della no s

lequivalent a all que la mare pot aportar a un nad de pocs mesos (entre moltes altres coses, la lactncia materna). No ens pensem que ha estat una mare avanada ni progre perqu ha compartit la criana del seu fill amb la seva parella. En altres pasos, com Sucia, les parelles tamb poden dividir-se el perms de maternitat/paternitat perqu totes dues parts puguin participar en la criana dels fills. Per no estem parlant de setze setmanes, sin de vint-i-dos mesos per repartir-se! Amb aquesta actuaci desafortunada de la vicepresidenta, les mares i futures mares treballadores hem perdut una oportunitat dor per fer prevaldre els nostres drets de conciliaci. En lloc dinterpretar la igualtat doportunitats a favor de la vida laboral, la senyora vicepresidenta podia haver fet s de la seva posici privilegiada per donar exemple i lluitar per aconseguir que la conciliaci de la vida laboral i familiar no hagus de malmetre cap de les dues posicions. Aix seria una igualtat doportunitats tal com Du mana. Roser Pont

Associaci per a la Igualtat de la Segarra es va crear fa ms de deu anys amb el nom dAssociaci de Dones Progressistes de la Segarra. Ara, un temps desprs, reneix amb el nom de La Segarrenca. Associaci per a la Igualtat. El canvi de nom es va aprovar en assemblea el mes de novembre de 2011, en un moment en el qual lAssociaci comptava, ja des de feia uns mesos, amb una nova junta, jove i renovada. Tot i que les finalitats principals de lAssociaci continuen sent les mateixes, la nova junta ha volgut modificar lleugerament algunes qestions que, amb el pas del temps, possiblement han quedat obsoletes, entre elles el nom i el logotip de lAssociaci (en aquest ltim cas, se nha fet una lleugera adaptaci). El nom La Segarrenca es va considerar encertat, ja que complia els criteris que shavia proposat la nova junta. Duna banda, es volia treure el mot dones del nom antic (la lluita s cosa de dones i dhomes). De laltra, es mant la referncia geogrfica i es considera interessant fer s del gentilici segarrenca, com un homenatge a la dona de la Segarra. En aquest punt, cal comentar que un dels objectius de la nova junta s obrir lAssociaci a homes i a dones, cosa que fins ara els estatuts no preveien.

Lessncia i la ideologia de lAssociaci s, prcticament, la mateixa: treballar per a la consecuci de la igualtat doportunitats en tots els mbits de la vida pblica i privada, en els quals la desigualtat s present; promoure lintercanvi dopinions, treballs i documents relatius a la situaci de les dones en el context social, i estudiar la realitat social en qu viuen les dones amb la intenci destablir accions positives que nafavoreixin la promoci. A ms, per, es pretn ampliar el concepte digualtat i no parlar noms de la qesti que fa referncia al gnere. Aix doncs, des de lAssociaci es pretn treballar per a lassoliment de la igualtat entre les persones (gnere, racisme). Al llarg daquests anys, els objectius de lAssociaci shan anat materialitzant a travs de diferents serveis i activitats: servei dassessorament jurdic, servei datenci psicolgica, collaboraci amb altres entitats de Cervera i de la comarca, atenci especfica a les dones que pateixen maltractaments, xerrades informatives, publicaci de la revista La Figuera, taules rodones, tallers, actes commemoratius i reivindicatius, soparscolloqui, participaci en activitats de la ciutat En aquest punt, la nova junta es proposa augmentar el ventall dactivitats i fer ms visible lAssociaci. Us animem a formar-ne part! Junta de la Segarrenca. Associaci per a la Igualtat

3 3

El fet de ser dona ha condicionat que jo rebs plenament lherncia que les generacions anteriors, sobretot padrines, mare, tietes, etc., em van deixar i volgus comprendre-la.

Maria, vost ha fet molts anys de professora. Qu la va moure a deixar la docncia per dedicar-se plenament a lescriptura? La necessitat de concentrar-me en lescriptura. Diria que la seva literatura est plenament lligada a la seva vida i al fet de ser dona? A la meva vida, i a lherncia que les generacions anteriors, sobretot padrines, mare, tietes, etc., em van deixar. El fet de ser dona ha condicionat que jo rebs plenament aquesta herncia i volgus comprendre-la.

Sn els llibres tots sols els qui es troben essent darreu, universals; no crec que qui escriu pugui programar aquest resultat. Sembla que els personatges de les seves obres tenen moltes coses en com. Podria definir-los a grans trets? No tots els meus personatges sassemblen, per he reincidit en la creaci duna protagonista dona, amb greus dificultats, resistent i sensible. Podrem dir que el pblicmassa coneix Maria Barbal, sobretot, per Pedra de tartera. Considera injust que a una escriptora amb una carrera destacada com la seva se la conegui, sobretot, per la seva primera obra? Ho considero tan just com que se la conegui per la segona o per una altra qualsevol. A Pedra de tartera, Conxa retrata la duresa de la vida duna dona pagesa de principis i mitjan segle XX al Pallars. Creu que encara existeix alguna part daquesta Conxa en el segle XXI? S. Als nostres pobles de muntanya hi deu ser residual, per s habitual en altres zones daltres pasos.

M
4

ARIA BARBAL

Els seus llibres shan tradut a diverses llenges i triomfen en molts altres indrets del mn. Quan escriu, pretn fer histries universals? Quin s per a vost el pbliclector ideal? Jo he escrit per entendre i, al mateix temps, amb el desig de difondre histries que mhan emocionat ferit, commogut, illusionat. Els lectors sn els qui generosament reben el text i hi dialoguen. Les persones que escrivim, en tot cas, els podem trobar al final de la nostra aventura literria. Per a mi, el lector lliure i atent ja s lideal; no pas el forat o el qui llegeix saltant lnies.

Maria Barbal va nixer a Tremp lany 1949. s novellista i durant molts anys va ser professora de secundria. El dia 10 de febrer ens va visitar al Tastalletres de Cervera per presentar dos dels seus llibres: La pressa del temps i Cada dia penso en tu. En aquest nmero de La Figuera hem tingut loportunitat dentrevistar-la.

Penso que la literatura s un dileg que aporta vivncia i reflexi; per tant, contribueix a la millora de les relacions humanes dins la societat.

I dins lhabitaci, no ho sap ning, per hi fa un jersei, fa un jersei tot ell de color vermell, de ganxet petitet, amb una ratlla de verd, i un bot a cada puny, per si fa fred o pel juny. I el guarda embolicat, en secret, ben tapat.

Considera que portar Pedra de tartera al teatre ha fet ms meditica lobra i la seva figura descriptora? Potser, s. Li ha allargat els seus alegres vint-i-sis anys de vida des duna perspectiva diferent. Tenint en compte que vost s novellista i no dramaturga, com valora les adaptacions que shan fet dels seus textos Pedra de tartera o Ulleres sol a altres llenguatges, com lescnic? Li fa por que perverteixin lessncia de lobra original? Sempre neguiteja que alg altre parteixi duna obra concebuda i portada a terme en solitari i la doti de canvis, per crec que han estat adaptacions respectuoses i fetes amb cura. La seva literatura evidencia una preocupaci per la desigualtat entre homes i dones. Creu que la literatura pot ajudar en el cam cap a la igualtat? Penso que la literatura s un dileg que aporta vivncia i reflexi; per tant, contribueix a la millora de les relacions humanes dins la societat.

Creu que el mn de la literatura s jerrquic pel que fa al gnere? No, de cara a publicar; per sovint, s, de cara a ocupar els nmeros primers de les llistes que propicien alguns mitjans per fer-ne balan. Diriament detectem casos de sexisme i androcentrisme en els mitjans de comunicaci i en tants altres mbits. Quin creu que s el cam per combatrels? Noms tenim leducaci dels menuts, a casa i a lescola, i un intens esfor per parlar-ne, homes i dones, una vegada i una altra. I, per acabar, ens recomana un llibre? S. Us recomano llibres de lautora canadenca Alice Munro. Nhi ha un que escau a la vostra revista: La vida de las mujeres. MOLTES GRCIES!

Ella cus
I des del seu sill del menjador, sota el finestral, agafa un didal. Damunt dels genolls, la roba li cau avall fins als mitjons. I passa el fil, i en silenci cus, amaga els forats, de tants anys estripats. I no es nota res dins daquell pis tan endreat. Tot est tan ben brodat. I ella fa, ella fa, com si res no hagus passat. Ella no es queixar mai. Ella creu, ella seu, ella no diu ni piu, ella riu, ella somriu.

I a dins dun regal surt el jersei per Nadal. s per a tu, s per a tu. Diu: Proval, potser et va just. No sap si tagradar, potser mai tel veur. Dem ja no hi ser. La Iaia

Del disc: Les ratlles del banyador

Maria-Merc Maral va nixer el 13 de novembre de 1952 a Barcelona i va morir tamb a Barcelona el 5 de juliol de 1998. Fins als deu anys va viure a Ivars dUrgell, don ella es considerava originria. Les figures importants que van traar la seva trajectria van ser: la seva mare, a qui li encantava el teatre i les canons; el seu pare, que va incentivar-li sempre lestudi i lamor cap a la cultura, i la seva tieta Merc, que per a ella va ser la dona que em va llegar el sentit de lautonomia, de la individualitat i de la solidaritat conjugades en femen. Maria-Merc Maral va comenar a escriure poesia de ben jove. Lescrivia en castell ja que la seva formaci, a causa de la dictadura, havia estat fins aleshores en aquesta llengua. Influda per la Nova Can, va comenar ms tard a escriure els seus primers versos en catal. El 1969 es va traslladar a Barcelona per estudiar la llicenciatura de Filologia Clssica a la Universitat de Barcelona. Durant aquest perode va estar en contacte amb joves poetes, com Miquel Desclot, Jaume Medina i Ramon Pinyol, amb qui es va casar lany 1972. Durant tota la seva vida va exercir com a professora de llengua i literatura catalanes de secundria, i es va iniciar en un marc de resistncia poltica i cultural antifranquista de lpoca. Durant la dcada dels setanta va participar en la creaci dels Llibres del Mall, una editorial que naixia amb la voluntat de publicar sobretot poesia. El 1976 recollia el premi Carles Riba de poesia amb el recull de poemes Cau de llunes. Fou en aquest perode dels setanta, doncs, quan ella va fer la seva entrada en el mn literari, i tamb en el poltic. Va militar en el nacionalisme desquerra i, parallelament, va prendre contacte amb el moviment feminista i amb grups de dones. Durant tot aquest perode no noms es comen a fer popular per la seva obra potica, sin tamb per seves intervencions i publicacions en el marc del feminisme. Mentre participava en el muntatge La sala de nines, de Merc Rodoreda, o quedava finalista del premi Ausis

March de Gandia amb el recull Festanyal de laigua, collaborava tamb en cursos sobre feminisme i literatura a la Universitat Catalana dEstiu de Prada de Conflent. Ja separada de Ramon Pinyol, el 1980 naixia la seva filla Heura, i esdevenia una transgressora mare soltera. En aquella poca dels vuitanta escrigu, entre daltres, Terra de Mai, un destacat recull de poemes que parlen de lhomosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana. A Desgla, reprengu aquest tema i alhora intent traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare.
Fonts: Fundaci Maria-Merc Maral (www.fmmm.cat) www.escriptors.cat/autors/m arcalmm

Lany 1984 va conixer Fina Biruls, pensadora i professora universitria de filosofia, que va ser la seva companya fins a la seva mort. En els anys noranta va publicar la seva nica i extensa novella, La passi segons Rene Vivien, que li port una pluja de premis i represent la seva consolidaci com a narradora, tot i la seva classificaci inevitable com una de les poetes ms importants de la literatura catalana dels ltims temps. Han cantat les seves lletres Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsol, Cinta Massip i Toti Soler, entre daltres. No abandon mai la militncia en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritria en el terreny cultural i literari. En els ltims anys de la seva trajectria, impuls la creaci del Comit de Dones Escriptores dins el Centre Catal del PEN Club, arran de la fundaci daquest moviment femen internacional el 1992. Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa dun cncer, als quaranta-cinc anys, just quan comenava a viure la seva maduresa com a escriptora.

AUTONOMIA, PENSAMENT PROPI I LLIBERTAT

per Oriol Pedraza
En El Salvador, el pas ms petit de lAmrica Central, per nombroses raons celebren, el 8 de mar, el Dia de la Dona Treballadora amb molt sentiment i molta passi. En aquest pas, les dones, a ms de constituir un 52,7% de la poblaci salvadorenya, de sis milions dhabitants, sn el pilar de leconomia familiar, sustentada pel comer informal i de les remeses que arriben dels familiars emigrats (situats principalment als Estats Units i al Canad). Entrant en la realitat que he pogut observar en el dia a dia salvadoreny, he vist que sn molts els mals que afecten les dones: el masclisme, la paternitat irresponsable, la discriminaci de la dona en el mn laboral i una educaci totalment patriarcal sn fets habituals que es repeteixen, lluny dun model amb perspectiva de gnere. Aquesta conjuntura s fruit de molts factors, alguns coneguts per les societats del nord; daltres sn producte de les realitats histriques que han afectat aquest petit pas, com la llarga i cruenta guerra civil (19801992) que va patir la poblaci. Un altre factor ha estat i s la migraci cap als pasos del nord, a la recerca fonamentalment duna vida millor. Majoritriament, sn els homes els qui han participat tant en el conflicte bllic fratricida com en lemigraci cap a lestranger, la qual cosa ha produt un buit en la societat en forma de famlies desestructurades. Aquest fet s producte duna conducta social heretada de les estructures patriarcals del pas, en qu la dona tradicionalment ha estat relegada a les tasques de casa i a la criana de fills. Amb aquestes condicions no s estrany veure pels carrers de San Salvador, i principalment en els ambients rurals del pas, on es troben els mercats formals i informals, dones venent des dhortalisses fins a productes bsics. Moltes daquestes dones sn mares solteres, i la seva nica sortida i la dels seus fills depn de les vendes del dia. Aquest fenomen, tot i que sembli estrany, va lligat a la paternitat irresponsable, producte dabusos a menors dedat, amb tretze anys, catorze o quinze. La Procuradoria General dels Drets Humans s inefica en aquest aspecte, ja que a la prctica no hi ha reglaments ni lleis que posin a la pres els abusadors de menors. Cal aclarir, per, que lactitud dalgunes dones no ha decaigut, sin tot el contrari. Moltes shan organitzat i han creat un bon grapat dorganitzacions feministes que tenen plataformes de treball per a la defensa dels drets de la dona salvadorenya. Entre elles, hi ha les organitzacions feministes Las Mlidas1 i Las Dignas2, aix com la concertaci feminista Prudncia Ayala3. La fundaci Flor de Piedra4 mereix una menci especial. Imparteix mesures sanitries entre les prostitutes joves per protegir-se de les malalties de transmissi sexual. Amb aquesta breu explicaci no he volgut mostrar una ferida a sang viva, ni tampoc esperar del lector/a un pensament de pobres dones i ja est, sin tot el contrari: plasmar una realitat que pateixen moltes altres dones arreu del mn. En alguns pasos direm que es tracta de casos allats; en daltres, com podria ser aquest, s un fet estructural. Sense voler anar ms lluny, magradaria transmetre que si una realitat s ms dura o la podem observar a primer cop dull, s simplement perqu gira entorn la pobresa. I s aqu quan ens hem de plantejar per qu succeeix aquest fet en les nostres societats, per entrarem en un altre camp, que ens portaria al comenament daquest escrit. Finalment, magradaria compartir una reflexi: Quan veiem situacions de pobresa no ens han de fer llstima, sin que ens han de generar rbia, aquestes situacions, perqu ser llavors quan la lluita que realitzem en els diferents mbits de la societat deixar de ser discursiva per ser una prctica en el nostre dia a dia.
http://www.lasmelidas.org/ www.lasdignas.org 3 http://www.concertacionfeministaprudenciaayala.org/ 4 http://www.un-mundo.org/contrapartes/ver.php/57
1 2

10

11

DECONSTRUINT LA MASCULINITAT. CONSTRUINT MASCULINITATS per Roser Pericon

Entenem que la masculinitat hegemnica tradicional s aquella marcada pel patr dhome de veritat, un patr que obliga a un rol mascul heterosexual, que amaga els sentiments i les emocions, agressiu, competitiu, violent i que exerceix el poder en tots els mbits (patriarcat). Aquest marc tan estricte pel que fa al que cal ser per ser un home de veritat1 comporta que molts nens, joves i homes adults vegin la necessitat de demostrar constantment la seva masculinitat, una masculinitat lligada a la virilitat. Daqu que tot all femen sigui considerat humiliant i degradant per als homes. Expressions com Plores com una nena! sn encara vigents, com si plorar fos indigne o assemblarse a una nena fos un insult! En definitiva, la masculinitat hegemnica s aquella que fa bandera de valors com la duresa, la valentia, el control de les emocions, lxit, la superioritat, etc., com una mostra indiscutible de virilitat. A la vegada, competir i guanyar s una forma masculina de demostrar lxit i el valor com a homes, aix com de reafirmar-ne la superioritat 2. I s que aquesta construcci de la mas1 2

Per aquest canvi s necessari que vingui tamb sota el guiatge dels mateixos homes. Pensar que el sexisme pot eradicar-se noms canviant el paper social de les dones s una postura illusa. La societat patriarcal en qu vivim sorganitza basant-se en la relaci de poder i desigualtat entre homes i dones; per tant, el rol que cal desenvolupar per ambds sexes est estretament relacionat. Els homes tamb necessiten redefinir el seu paper, reivindicant una masculinitat igualitria i no masclista. Noms daquesta manera podrem aspirar a una societat ms justa i igualitria.

Qu an El t s

En el terreny quotidi, aquesta forma de ser home de veritat juga en contra tamb dels mateixos homes, ja que parlar duna masculinitat en singular s una forma de dominaci. Hi ha moltes formes, i molt diverses, de viure i sentir-se home, i cal treballar perqu totes i cadascuna de les masculinitats siguin prestigiades per la societat. Hem de treballar perqu arribi el moment en qu, quan un adolescent renunci a barallar-se en sortir de linstitut, ning no li cridi Marica!, pensant-se que lest insultant. I s que la identitat masculina masclista sha consolidat mitjanant el procs de protecci davant dues amenaces: la feminitat i lhomosexualitat 3.

VES QUINA COSA! CURIOSITATS

in gr es se m? El ic f tr
ns e io ct il el li m d de 00 v l .0 pro 8% pe 10 cs l 9 ls ls mi de s ua a n a al an ins eco ori exu ys f is aj s an ar ic m ns gu ib ef ra fi s rr en do b el a b ra am ns a , en ts pa c fi ri es od es la fi b ta id p qu ac tr am re MP. Un es a a A c ec s on d un del . fi S APR on rs 5% i es tr al. i ci pe 8 , es en e xu at Na de El al im n obr se alt s gu s . xu ct i le fic ars se v nes uia taci dI G ns r l r es do t: plo tat go t d me l n n ex Es Se de de co de s Fo d d

Al primer senyal truca al 016!

Del 3 de setembre del 2007 al 31 dagost del 2011, les trucades ateses al servei telefnic 016 van ser efectuades per: 204.333 dones que es trobaven en una situaci de violncia masclista. 59.224 familiars i persones properes. 7.475 persones desconegudes de les dones en situaci de violncia.
Font: Ministerio de Sanidad, Poltica Social e Igualdad.

GABARR, D. (2008). Transformar a los hombres: un reto social. Barcelona: Bubok Publishing, p. 31. GABARR, D. (2008). Transformar a los hombres: un reto social. Barcelona: Bubok Publishing, p. 57. 3 LOMAS, C. (comp.) (2004). Los chicos tambin lloran. Identidades masculinas, igualdad entre sexos y coeducacin. Barcelona: Paids, p.16.

12

i hom po es ss c Fo eei onc nt xe en n tr un : G AB el en re A 99 el to RR , % d 90 so e % ci D. le de al ( s ls . 20 pr i Ba 08 rc ). opi ngr el et es on Tr at so a: an s s sf es en Bu bo or cr l k ma ip Pu r tu mb bl ra it is a l de m hi os s un ng ho . al di mb m al, re n. s:

Comprendre el paper clau que juga el gnere en la construcci de la identitat de les persones permet adoptar una postura ms crtica i autocrtica pel que fa als comportaments que sesperen tant de les dones com dels homes. Lobjectiu daquestes lnies, per, s centrar-se en els darrers i, ms concretament, en el rol mascul ents de forma hegemnica.

culinitat tradicional est molt arrelada en limaginari social collectiu i, a grans trets, ens condueix a unes conseqncies globals desastroses: la violncia impregnada en tots els mbits, generadora de conflictes constants.

de

pe

rs

on

es

13

Per Jaume Miret

Violncia de gnere: deixem-nos dhistries

Dissortadament, hem encetat lany amb un recompte ms que negre en qesti de criminalitat. Hem tancat el proppassat gener amb prop duna vintena de morts violentes arreu de Catalunya, de les quals aproximadament la meitat corresponen a la ja, per desgrcia, clssica i recurrent violncia anomenada de gnere o, el que s el mateix, la mort de dones en mans de les seves parelles o exparelles. Els mitjans de comunicaci acostumen a descriure la reiterada freqncia daquest fenomen com a degoteig incessant, quan valdria ms que ho titllessin de xfec inclement, una plaga que sega vides amb una freqncia que fa feredat. A hores dara, ja sha donat tantes vegades la volta al com, al don ve, al perqu i a les possibles solucions al problema, que hom t ja la sensaci aquella dhabituaci freda i resignada de la societat al fet. Potser ja fra hora que els responsables i tcnics diversos del sistema poltic i jurdic/legal es plantegessin, i amb agilitat, si pot ser, que el que fa falta sn mesures extraordinries i excepcionals per a un tipus de crim

excepcionalment atro, un mal social que escala posicions en el rnquing de causalitat de mortalitat femenina a una velocitat esborronadora. Els suposats avenos en la matria, com sn les ordres dallunyament per als agressors i les xarxes socials pbliques o privades de suport i acollida a les dones maltractades i agredides, han esdevingut mesures palliatives clarament insuficients per al tractament duna malaltia enquistada que va pel cam de convertir-se en crnica. Criminlegs i psiclegs us explicaran molt millor que no pas jo que, en un tant per cent majoritari dels casos de violncia de gnere, es donen unes clares condicions psicoptiques pel que fa a lagressor: un individu incapa de contenir unes explosions dira que acaben esdevenint intenci punitiva violenta contra aquella que consideren que els pertany o pertanyia, alg que no veuen sin com un objecte de la seva propietat i que, quan consideren que els ha estat arrabassada, prefereixen veure morta. No cal discutir que aquest fet es veu condicionat i agreujat per uns estmuls discriminatoris i masclistes que encara campen lliurement en el nostre substrat cultural i social. Contra aix cal lluitar-hi amb la pedagogia des de la ms tendra infncia, per tal dinculcar als ms petits uns valors digualtat de gnere quant a drets i deures en tots els mbits de la vida de les persones, s; per,

no ens enganyem, el sistema legal ha dactuar amb la fermesa necessria per tal de reprimir i castigar aquesta brutal criminalitat. I no ens hauria de fer ni por ni vergonya el que aquest mot, reprimir, implica en aquest context, perqu de vegades fa lefecte, escoltant lopini dalguns representants dalgunes capelletes nyonyoprogres i ja em perdonaran si alg se sent ofs, per s que a mi no sem va demanar que, en escriure aquest article, hagus dagradar a tothom, i menys a ning en particular, que, en lloc dhaver-hi una vctima definida, brutalment assassinada, i un agressor, assass despietat, embogit, o no, nhi hagi talment dues, de vctimes, que ho sn basant-se en unes variables diverses de problemtica social i conflictivitat diversa, i que en cap cas lenduriment de les mesures penals no seria una soluci desitjable, i mesquino les vestidures noms de pensar-hi, i fatxa qui ho proposi, etc. Li poden anar cantant la can a tots aquells i per desgrcia sn molts que han perdut la mare, la germana, la filla, la parella, etc. Farien b danar a fer un tomb per la seva, mimagino, idealitzada Holanda, com a paradigma de llibertat de costums i aven social, i potser se sorprendrien de saber que la justcia holandesa pot arribar a castigar amb la condemna a perpetutat i perpetutat, all, no s un terme relatiu, com aqu el delicte criminal de la violncia de gnere. Potser els holandesos molt ms

vells com a demcrates que nosaltres, per cert han ents el que aqu encara no sassumeix per culpa de certs prejudicis ideolgics estereotipats: que per viure en llibertat plena i progressar com a individus i com a pobles cal educar, s, per tamb cal actuar amb duresa contra aquells qui atempten, per exemple, contra la llibertat, la integritat fsica i la vida de les dones. Aqu no discutirem pas la saviesa de la pedagoga que va deixar per a la histria la clebre frase Obriu escoles i tancareu presons, i rs ms lluny que qestionar la finalitat ltima de reinserci en general del nostre sistema penal, per s que, mirin, hi ha delictes i delictes. I el crim que aqu ens ocupa s un crim majscul, que ha de ser tractat i penat en majscules.

14

15

Coneixem el cncer dter?

Per Laia Sabat Arnau Metge de famlia del CAP de Cervera

Lter, o b matriu, s lrgan per excellncia de la gestaci, i forma part de laparell reproductor femen. T la mida i la forma duna pera, s buit i es troba situat a la pelvis. El cncer dendometri sorigina en la capa ms interna que recobreix lter. s el tercer cncer ms freqent en dones, i apareix habitualment desprs dels cinquanta anys. El sagnat vaginal durant la menopausa s el signe dalarma. La dona es troba en menopausa en complir dotze mesos dabsncia de menstruaci. Per tant, tot sagnat vaginal que aparegui desprs daquesta retirada de la menstruaci sempre sha de consultar als professionals sanitaris de referncia. Ells ens informaran del circuit que cal seguir i de les proves complementries que shan de realitzar. El cncer de coll dter o cncer de crvix sorigina en el coll de la matriu, la part que es dilata per expulsi del fetus durant el part. La causa indispensable s adquirir la infecci pel virus del papilloma hum (VPH). El contagi es produeix en tenir relacions sexuals amb una parella infectada i sense la utilitzaci del preservatiu. Mundialment, s el segon cncer ms freqent, per a lEstat espanyol la seva incidncia s de les ms baixes, grcies a la introducci de la citologia. La citologia identifica lesions precanceroses potencialment tractables i, aix, evita la progressi a cncer invasiu. Sha de realitzar a totes les dones sexualment actives, entre els vint-i-cinc i els seixanta-cinc anys, anualment en dues ocasions i, si no es detecten lesions, cal fer controls cada tres o cinc anys. Per acabar, cal assenyalar la importncia de consultar-ho al metge, en cas daparici de sagnat vaginal durant la menopausa; utilitzar sempre el preservatiu en les relacions sexuals poc segures, i realitzar-se les citologies de control fins als seixanta-cinc anys.
Per qu et queixes? s la secretria? Qu fa a la cuina?

16

17

De mal pair
REFORMA LABORAL
La recent reforma laboral decretada pel govern del Partit Popular s un atac als drets aconseguits pels treballadors i treballadores, fruit de molts anys de lluita. Malgrat que els poltics ho argumenten com un mitj per crear ocupaci, les noves mesures abarateixen i faciliten lacomiadament, i deixen la classe treballadora a lempara dels desitjos i capricis de lempresariat. A grans trets, aquesta regressi en els drets laborals es materialitza en aspectes tan totalitaris com, per exemple: Valorem de manera molt positiva una iniciativa com aquesta, que afavoreix tots aquells pares i mares treballadors, els horaris laborals dels quals, sovint, no concorden amb els de les guarderies, i les butxaques dels quals no es poden permetre ampliar horari a les mateixes guarderies o a altres llocs que ofereixen serveis similars. A ara b, i quan linfant compleix els quatre anys o deixa de ser infant? Podeu trobar ms informaci daquest projecte a www.gencat.cat, al Departament de Benestar Social i Famlia. Tots els acomiadaments sentendran, a priori, com a procedents, i ser la persona treballadora qui, mitjanant el sistema judicial, demostri que s improcedent. Si lempresari allega provades raons econmiques (tres trimestres amb menys ingressos), pot rebaixar els salaris unilateralment, sense negociar amb els agents sindicals, noms anunciant-ho amb quinze dies dantelaci. Aquesta rebaixa salarial es pot aplicar individualment o a grups de treballadors i treballadores. Simpulsar la contractaci a temps parcial per afavorir, segons ells, la compatibilitat del treball assalariat amb la vida familiar i personal. Aquest nou marc de les relacions laborals crea ms precarietat, ms inseguretat laboral, i deixa la classe treballadora en la condici duna nova forma desclavatge. Tenint en compte qu e els collectius ms vulnerables en el ferotge mercat de treball actual sn la gent jove i les dones, no cal ser gaire espavilat per predir les conseqncies que tindran aquestes mesures: augment de latur femen, dificultats per conciliar vida laboral i familiar, precarietat, etc.

De bon pair
PROJECTE MINUTS MENUTS
El Departament de Benestar Social i Famlia impulsa el programa Minuts Menuts, que neix com un servei universal destinat a conciliar el temps personal i familiar. Sofereix un serveix de guarda dinfants, dels quatre mesos als tres anys, fora de lhorari escolar. Shi pot deixar linfant un mxim de tres hores seguides i dos dies a la setmana, al preu dun euro per hora. El que tamb es pretn amb aquest servei s promoure una xarxa de famlies a travs de la qual es permeti la comunicaci i lintercanvi dexperincies, aix com donarlos assessorament en la cura dels infants.

18

19

BUTLLETA dINSCRIPCI a LA SEGARRENCA Associaci per a la igualtat

COGNOMS i NOM: ADREA: NMERO DNI: TELFON DE CONTACTE: CORREU ELECTRNIC: PAGAMENT QUOTA: 20 /any DATA: SIGNATURA: POBLACI: DATA NAIXEMENT:

Cal fer-la arribar a la Segarrenca Associaci per a la igualtat a ledi ci de Renfe, s/n de Cervera i contactarem amb vost.

20

SOLUCI DELS JEROGLFICS (PGINA 17)

Per qu et queixes? Mhas pegat. s la secretria? No, s la cap. Qu fa a la cuina? La pinta.

lafiguera.r@gmail.com

Segueix-nos a Twitter: @lasegarrenca Segueix-nos a Facebook: www.facebook.com/lasegarrenca

Edifici Renfe, s/n 25200 Cervera Tel. 638 863 475

www.revistalafiguera.blogspot.com