INTRODUCCI

En el darrer ter del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme en el context de la segona revoluci industrial va originar un gran creixement econmic i demogrfic en la major part dels estats europeus, i tamb als Estats Units i el Jap.

Per diverses causes, les potncies industrials van iniciar una cursa frentica per a conquerir territoris, que palesava tant les limitacions del seu propi desenvolupament econmic, com les ambicions de poder i les rivalitats internacionals per aconseguir l'hegemonia mundial. Entre 1870 i 1914, van protagonitzar l'era de l'imperialisme, perode caracteritzat per l'explotaci sistemtica de territoris dominats polticament i econmicament.

L'imperialisme va significar el repartiment d'frica i de bona part d'sia i Oceania entre les grans potncies europees, encapalades per la Gran Bretanya i Frana, encara que tamb van intervenir-hi els Estats Units i el Jap.

L'expansi colonial va originar profundes transformacions en les societats indgenes i tensions i conflictes internacionals entre les potncies imperialistes. El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'poca sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en qu es van trobar, i es troben encara, amb la descolonitzaci. s per aix que l'imperialisme s un fenomen clau per a entendre el mn actual.

Temes relacionats La Revoluci Industrial La Segona Revoluci Industrial La Primera Guerra Mundial Descolonitzaci i Tercer Mn

Gui conceptual. 1. El context histric: la Segona Revoluci Industrial. 2. L'Imperialisme. - Imperialisme i colonialisme. - Conceptes bsics.

3. Factors impulsors de l'imperialisme. - Causes demogrfiques. - Causes econmiques. - Causes poltiques. - Causes ideolgiques. 4. La conquesta del territori. 5. L'organitzaci de la colnia. 6. Tipus de colnies. - Colnies i protectorats. - Altres formes de dominaci. - Colnies d'explotaci i de poblament. 7. L'explotaci econmica. 8. L'ocupaci d'frica. - La Conferncia de Berln. - Els conflictes. 9. L'ocupaci d'sia. - Els conflictes. 10. Imperis ms importants. - L'Imperi Britnic. 11. L'impacte sobre els pobles colonitzats. - Conseqncies demogrfiques. - Conseqncies econmiques. - Conseqncies socials. - Conseqncies culturals. 12. El temps a venir. - El cam cap a l'emancipaci. - El rastre de l'imperialisme. L'expansi colonial va lligada a la Segona Revoluci Industrial. Segona Revoluci Industrial

La segona revoluci industrial s una nova etapa de creixement econmic, caracteritzada per un extraordinari progrs cientfic i tcnic que va facilitar un rpid desenvolupament de tots els mitjans de producci i de noves formes d'organitzar la producci i el treball. Aquesta nova etapa en el desenvolupament econmic de les potncies industrials es va perllongar fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. L'aplicaci de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i noves primeres matries (acer, alumini...) van afavorir la diversificaci dels sectors industrials. La siderrgia va prendre el relleu de la txtil com a sector punta i apareixen noves indstries, molt dinmiques, com ara l'elctrica i la qumica. L'expansi de l'economia industrial i la concentraci empresarial comporten la consolidaci del sistema capitalista i l'aparici de noves potncies industrials, dins i fora d'Europa, que van superar la Gran Bretanya. El predomini de la gran indstria i la gran banca es va consolidar, mentre que la tendncia a reduir els costos de producci, a fixar els preus i a eliminar la competncia va fer nixer l'anomenat capitalisme monopolista o financer.

Imperialisme i colonialisme. Imperialisme Ideologia i prctica poltica que propugna l'expansi territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini poltic, econmic i militar sobre uns altres pobles. Tendncia d'un estat a l'expansi econmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles. Referit, de primer a l'expansi territorial, el terme fou aplicat, amb l'inici de la industrialitzaci, a la poltica econmica expansionista. Aix, al s XIX l'imperialisme es manifest a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econmica, hom volgu accentuar els lligams entre la metrpoli i les colnies amb un rigors sistema proteccionista que garants, amb mercats actius de consum, el progrs de la producci. Un imperialisme econmico-poltic s tamb a la base del colonialisme alemany i de l'expansi en el continent americ per part dels EUA. Hom parla modernament d'imperialisme referint-lo a l'expansionisme econmic i poltic de les diverses potncies (imperialisme nord-americ, imperialisme rus, etc). Colonialisme Doctrina i actitud que defensen amb raonaments racials, tnics, econmics, poltics o morals la colonitzaci, o sigui l'existncia d'unes relacions de subordinaci entre una naci dominant i els pobles o territoris que en depenen (colnia, colonitzaci). Colonitzaci Acci de colonitzar, d'establir una colnia o convertir un territori en colnia. Expansionisme Tendncia d'un estat a l'expansi poltica, econmica i territorial, en detriment d'altres estats i pobles, els quals resten sotmesos i, si ms no, influts per aquell. Equival a imperialisme.

Conceptes bsics. Imperi colonial

Cadascun dels conjunts de territoris colonitzats per diverses potncies europees i sotmesos a llur sobirania. Colnia Establiment fundat per un cert nombre d'habitants d'un pas que van a poblar una terra allunyada d'aquell, amb el qual continuen vinculats. A les poques moderna i contempornia, territori dels pasos descoberts, sotmesos a un domini poltic i administratiu i a una explotaci econmica per part d'una potncia. Les primeres colnies d'aquest perode foren les dels castellans i portuguesos a Amrica, per ben aviat altres potncies europees en expansi crearen llurs propis imperis colonials. Algun d'aquests territoris ha continuat sota el domini de la metrpoli fins a l'actualitat. La majoria de les vegades el rgim colonial -llevat d'algunes aportacions culturals o institucionals- fou perjudicial des del punt de vista de la colnia, que estigu sotmesa a una explotaci intensiva dels seus recursos naturals. L'explotaci comercial de l'agricultura de les colnies les ha sotmeses a un rgim de monocultura que sovint ha provocat greus desequilibris segons les fluctuacions dels preus en el mercat internacional. Durant la segona meitat del s XX, el colonialisme de vell encuny (poltico-econmic) ha deixat pas al colonialisme dels capitals, exclusivament econmic per igualment efica per als interessos de la metrpoli. Segons el grau de dominaci i segons llurs caracterstiques trobem diferents tipus de colnies: d'explotaci, de poblament, protectorat, etc. D'altra banda, arran de les disposicions de l'ONU a favor de la descolonitzaci, el concepte i l'organitzaci de les colnies han anat canviant i han aparegut formes ambiges de colonialisme : territoris d'ultramar, provncies d'ultramar, estats associats, etc. Metrpoli Nom que rep l'Estat colonitzador respecte a les seves colnies. Colon Persona que forma part d'una colnia. Indgena Que s nat en el pas que habita. Que creix, que es fa o habita naturalment en una regi, no importat. Que pertany a un grup tnic existent en un pas d'ultramar abans de la seva colonitzaci.

Hi ha diversos factors impulsors de l'imperialisme. Causes demogrfiques. Pressi demogrfica Relaci entre el nombre d'individus d'una poblaci i els recursos de qu disposa. Excedent demogrfic

Inadequaci entre la poblaci i els recursos econmics en un lloc i un moment donats. Aquest concepte, estretament lligat amb el de superpoblaci, s molt relatiu, puix que la pressi de la poblaci sobre els recursos pot sser d'intensitat molt variable, i s difcil de precisar quan s insostenible o quan sobra poblaci i quan els recursos sn mal mobilitzats. El concepte t validesa per a aquelles societats d'economia tericament estable on tot augment quantitatiu de la poblaci dna lloc a un descens de la renda per cpita i a una manca de llocs de treball. Tot l'escreix de poblaci respecte al volum d'equilibri constitueix l'excedent que, o b emigra, o b s eliminat per una mortalitat accentuada provocada per la fam i les epidmies consegents.

Causes econmiques. Imperialisme comercial Imperialisme lligat a les necessitats comercials. Segons aquesta teoria, la causa de l'expansionisme europeu va ser la recerca d'uns mercats susceptibles tant de rebre productes de la metrpoli com de facilitar-ne el provement de primeres matries necessries per a la indstria. A la segona meitat del segle XIX, amb la implantaci del capitalisme monopolista, les indstries no podien subsistir sense els mercats exteriors, atesa l'existncia als pasos industrialitzats d'un mercat limitat. La Gran Depressi (crisis de 1873, 1882 i 1890) va fer indispensable poder disposar de mercats i de recursos en altres zones del mn i els pasos desenvolupats van haver de dirigir-se cap a d'altres rees no explotades (sia, frica i l'Amrica Llatina). Un cop iniciat el procs de colonitzaci, cada pas va tendir a garantir el seu domini imperial i a assegurar-se un mercat sense competncies (proteccionisme). Imperialisme financer Imperialisme lligat a la necessitat d'inversi de capitals. Segons aquesta teoria, la causa de l'expansionisme europeu va ser la recerca de nous territoris per invertir-hi els excedents de capital. En arribar-se al capitalisme monopolista (capitalisme financer), les expectatives de beneficis sn limitades, a causa del control del mercat i dels preus per part d'un nombre redut d'empreses, la qual cosa fa que no sigui rendible reinvertir els beneficis en el mateix mercat o en els mateixos sectors. Per aix els capitalistes van buscar altres territoris on invertir llurs capitals, i els van trobar on hi havia primeres matries abundants i m d'obra barata. Gran Depressi Fase de recessi econmica que afect Europa entre 1873 i 1890, caracteritzada per un descens general dels preus, tant de les primeres matries com dels productes agrcoles i industrials. Aquesta baixa de preus, per, no va anar acompanyada d'una disminuci ni de la producci ni del comer. Es va tractar d'una crisi de sobreproducci: l'acumulaci d'estocs va fer baixar els preus i moltes empreses van haver de tancar. Aix va significar una davallada dels beneficis i un augment encara ms fort de la competncia. Aquesta situaci va facilitar la concentraci industrial, caracterstica de la Segona Revoluci Industrial. Crisi de sobreproducci

Excs d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perqu ja el posseeixen la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda). Crisi de subconsum Desajust en la circulaci econmica motivat per una insuficincia de la demanda per a absorbir tots els productes que s'ofereixen en el mercat. Capitalisme financer o monopolista Fase del capitalisme posterior a la de la lliure competncia i caracteritzada per les creixents restriccions als lliures moviments de l'oferta i la demanda. Es desenvolupa a travs d'un procs de concentraci que suposa un increment progressiu de la quantitat de capital sota el control d'una sola unitat de producci. Capital financer Procs d'interpretaci i difusi entre el gran capital bancari i el capital industrial per formar grups financers sovint dominats pels bancs. Proteccionisme Doctrina econmica que preconitza la defensa de la producci d'un estat, protegint els seus productes de la competncia estrangera, normalment mitjanant l'establiment d'importants impostos duaners a les importacions. Poltica comercial que consisteix a defensar de la competncia estrangera els productes d'un pas mitjanant l'aplicaci d'aranzels (impostos) que graven l'entrada de productes manufacturats i la sortida de matries primeres. Es contraposa a lliurecanvisme. Revoluci dels transports Procs en qu es millora el sistema de transport. Experimentat des de la segona meitat del segle XIX , amb l'aparici del ferrocarril i del vaixell de vapor, va permetre una millor, ms rpida, ms segura i ms barata, circulaci de passatgers i de mercaderies.

Causes poltiques. Hegemonia Supremacia que un estat exerceix sobre d'altres, que un poble exerceix sobre els seus vens o confederats. Potncia Estat poders, capacitat global d'un estat.

Causes ideolgiques. Nacionalisme

Actitud poltica derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny tico-poltic, un valor altssim al fet nacional o a la naci. Nacionalisme expansionista Tipus de nacionalisme agressiu, que es dna quan una naci es considera superior i alimenta actituds de menyspreu i afanys de dominaci envers d'altres. Racisme Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotaci econmica, a segregaci social o dhuc a destrucci fsica. De fet s una forma activa d'etnocentrisme, comuna a tots els grups humans. El racisme blanc s un fenomen relativament recent, iniciat als ss XV i XVI i que culmin al s XX amb les doctrines imperialistes. Alguns autors anglesos R.Kipling n's el representant ms contemporani defensaren, influts pel darwinisme, el dest de les nacions d'Occident com a potncies civilitzadores en una concepci eurocntrica i colonial del mn. Etnocentrisme Actitud dels components d'un grup tnic de considerar llur grup superior als altres grups racials o culturals. tnia Agrupaci natural d'individus amb unes caracterstiques prpies. Entre els criteris que determinen una tnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, b que no sempre es reconeixen diferncia tnica i lingstica, ni identitat de llengua i d'tnia. Tamb en sn codeterminants elements com la conscincia tnica, les diferncies religioses, culturals, poltiques i econmico-socials i unes determinades contingncies histriques.

La conquesta i organitzaci dels imperis colonials passa per tres fases: la primera, l'exploraci del territori. Exploraci Acci d'examinar minuciosament (una cosa o un lloc) per trobar-hi el que hi ha i que hom desconeix. Conquesta Acci de fer-se seu per la fora (un pas, un territori, etc). Expedici Anada o tramesa d'homes, de naus, etc, a una regi determinada, amb un fi militar, cientfic, comercial, etc. Missi

Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa. Missioner -a Persona dedicada a l'evangelitzaci d'un pas de majoria no cristiana, on no s establerta la jerarquia indgena.

La segona, l'organitzaci de la colnia. Administraci metropolitana Conjunt d'atribucions que tenen legalment assignades i activitat que realitzen les entitats pbliques i els rgans que constitueixen l'administraci pblica, en l'exercici de les facultats i les competncies que les lleis els atorguen. s la forma de govern imposat per les metrpolis a les seves colnies per tal d'administrar-les. Governador Funcionari al capdavant d'una colnia. La designaci de governadors esdevingu necessria des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgu delegar l'autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les provncies. Autogovern Situaci d'una entitat poltica que mant una subjecci envers un altre estat (normalment en els aspectes de defensa i de relacions exteriors) per que gaudeix de sobirania plena, o quasi plena, quant a l'organitzaci poltica, econmica, social i cultural i quan a l'administraci interior. Sovint constitueix una etapa d'una antiga colnia vers la plena independncia.

Hi ha diversos tipus de colnies. Segons la seva forma de govern, poden ser colnies o protectorats. Colnia Sn les colnies prpiament dites, anomenades "colnies de la Corona" a l'Imperi Britnic. No tenen govern propi i depenen directament de l'administraci metropolitana, que hi exerceix una veritable poltica d'ocupaci. L'autoritat s en mans d'un governador, que actua ajudat per funcionaris, que constitueixen una autntica elit dirigent. Protectorat Relaci de tutela que s'instaura entre dos estats mitjanant un tractat que assigna al ms fort el poder de control sobre la poltica exterior del ms feble. Als segles XIX i XX les grans potncies el van imposar, sovint unilateralment, a alguns pasos colonials per intervenir tamb en la seva poltica interna. Fou un model utilitzat per Frana i tamb per la Gran Bretanya a l'ndia i a Birmnia. Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern per reservant-se les relacions exteriors. Rgim convencional

entre dos estats, suposa un tractat especial -no existeix un dret com- que determina les diverses competncies. La forma normal de l'estat protegit suposa noms la intervenci del protector en les relacions exteriors, b que existeixen els protectorats colonials, on les ingerncies atenyen la mateixa poltica interna i, en conseqncia, manquen de personalitat jurdica internacional. Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la modalitat, prcticament ha desaparegut amb la descolonitzaci.

Altres formes de dominaci. Territoris metropolitans Es consideraven les colnies com una prolongaci del territori metropolit i les institucions de la metrpolis representaven els habitants. Sistema emprat per Frana. El cas ms caracterstic fou Algria, que es divid en tres departaments, segons el sistema administratiu francs. Concessi O concessi internacional. Conveni segons el qual un estat cedeix a un altre l'exercici efectiu de la sobirania sobre una part del seu territori b que conservant-ne la sobirania terica per un temps determinat i en canvi d'un cnon. L'estat cessionari pot establir-s'hi i desenvolupar-hi lliurement el propi comer sota la protecci de la prpia autoritat. La concessi pot sser feta a diversos estats o a un de sol. B que actualment no sn emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s XIX i a comenament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats europeus.

Segons el grau d'explotaci econmica, poden ser colnies d'explotaci o colnies de poblament. Colnia d'explotaci Territori on els interessos econmics estaven absolutament sotmesos a les estructures econmiques i administratives metropolitanes. Tota l'economia est sota el control d'empreses occidentals i la majoritria poblaci indgena resta dominada per un govern minoritari integrat per funcionaris i militars europeus. Colnia de poblament Territori on s'estableix de manera permanent una abundant poblaci europea, originant-se nuclis socials de tipus occidental que s'imposen a la poblaci indgena. Els models d'aquest tipus de colonitzaci sn els Dominis britnics. Domini / Dominion En l'Imperi colonial britnic, nom que, des de 1907, van rebre les antigues colnies de poblament. Els dominis (dominion) es caracteritzaven per tenir abundant poblaci europea i una forma de vida fora occidentalitzada; disposaven d'un govern autnom, per en poltica exterior depenien de la metrpoli. Conjunt dels territoris que formaven part de l'imperi britnic i que sn ara estats sobirans i gaudeixen d'una plena capacitat de decisi tant en l'ordre intern com en llur poltica exterior.

El primer dominion a obtenir l'autonomia fou el Canad (s XIX), seguit ms tard (principi del s XX) per Austrlia, Nova Zelanda i la Repblica de Sud-frica. A poc a poc, per, accediren a la independncia, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931. Des del 1977 el terme s'an substituint pel de membre de la Commonwealth.

La tercera fase s l'explotaci econmica. Monocultiu Cultiu d'un sol producte molt rendible comercialment, en extenses zones d'un pas determinat. Monoproducci Sistema d'explotaci econmica basada en el predomini, de vegades gaireb absolut, d'un sol producte -caf, tabac, sucre, etc.-. En els pasos pobres, el rgim de monoproducci ha generat una dependncia de les exportacions i, en molts casos, ha contribut a mantenir unes relacions econmiques desiguals amb els pasos desenvolupats. Plantaci Conreu, sobretot extensiu, de plantes, especialment industrials. Pacte colonial Rgim d'intercanvi comercial entre la metrpoli i les colnies que consistia en el fet que les colnies actuaven com un gran mercat on la metrpoli venia la seva producci manufacturera. El pas colonitzador obtenia de les colnies tot tipus de matries primeres amb les quals fabricava bona part de les manufactures que posteriorment hi venia. La colnia es veia obligada a comerciar amb la seva prpia metrpoli.

Les potncies industrials van repartir-se el mn, rivalitzant entre elles o imposant-se a la resistncia indgena. Conferncia de Berln Conferncia poltica reunida a Berln del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per Frana i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l'amenaa de la influncia anglo-portuguesa sobre la zona del baix Congo. Anomenada oficialment Conferncia de l'frica Occidental, hi participaren delegats de Rssia, ustriaHongria, Blgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Sucia, Noruega, Turquia, Itlia i els Pasos Baixos, i Bismarck n'ocup la presidncia. La conferncia deliber la creaci de l'estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Blgica, acord la llibertat de navegaci pels rius Nger i Congo i proclam la neutralitat del territori congols. Els membres s'obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat. Jurdicament, consolid la teoria de les zones d'influncia, i foren creades les bases per a l'expansi imperialista i el posterior repartiment de l'frica entre les potncies colonials.

Conflictes en l'ocupaci d'frica. Projecte britnic El projecte britnic a l'frica tractava de connectar el nord amb el sud (ferrocarril des del Cap al Caire) i dominar la faana oriental del continent per tal de controlar l'oce ndic. Projecte francs El projecte francs a l'frica pretenia dominar des de l'oest a l'est del continent. El seu projecte va topar amb el projecte britnic a la zona del Sudan. Canal de Suez Via navegable artificial de 161 km que connecta la Mediterrnia amb la mar Roja, excavada entre el 1859 i el 1869 segons el projecte de l'enginyer francs Ferdinand de Lesseps. Fou inaugurada el 17 de novembre de 1869. Incident de Fashoda Incident diplomaticomilitar entre francesos i britnics, que va tenir lloc a l'aldea sudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona de l'frica. Quan una expedici francesa hi va arribar, els britnics la van obligar a retirar-se, tot i que a l'any segent van arribar a un acord, fruit del qual va ser el domini francs del Txad. Guerra dels bers Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repbliques bers d'Orange i Transvaal (18991902), que acab amb la incorporaci d'ambdues repbliques com a colnies britniques. L'expansionisme britnic a l'frica del Sud, la no-acceptaci per part dels bors dels nous immigrats anglesos (uitlanders), cada cop ms nombrosos, i la poltica divergent d'uns o altres envers els nadius originaren el conflicte. Iniciada la guerra, els bers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victries, sota la direcci d'hbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i grcies a la millor adaptaci de llurs tropes a les condicions de la guerra, per els britnics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament els bers a Paardeberg (febrer del 1900), els quals, perdudes les principals ciutats (Pretria i Bloemfontein), continuaren la lluita en forma de guerrilles fins a la pau de Vereeniging (1902). Ber Individu d'un poble de l'frica del Sud d'ascendncia principalment neerlandesa, anomenat tamb afrikaner. Afrikaner Individu d'un poble de l'frica del Sud, anomenat tamb ber, format pels descendents dels pagesos (boeren, en neerlands) procedents dels Pasos Baixos i establerts a partir del 1652 per la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals al cap de Bona Esperana. La poblaci resultant, que practic un calvinisme estricte, an endinsant-se pel territori ve, llavors poblat per hotentots i boiximans. A partir del 1685 (abrogaci de l'edicte de Nantes) reberen el refor de molts hugonots francesos que havien primerament fugit a les Provncies Unides. Arran de la

conquesta britnica i amb motiu dels conflictes que esclataren entre els afrikaner i el nou poder (abolici de l'esclavitud, 1833), una gran part d'afrikaner comen el procs de penetraci ms enll de l'Orange i, desprs, del Vaal, on constituren diversos estats republicans. El primer fou el de Graaff-Reynet (1795) de curta durada. L'estat lliure d'Orange, creat entre el 1836 i el 1842, fou reconegut pels anglesos el 1854, per, a causa d'haver-se aliat amb el Transvaal en la guerra anglo-ber (1899-1902), pass a formar part de la corona britnica. La repblica independent de Natal, creada el 1839, fou annexada com a colnia pels anglesos el 1843. Les dues repbliques del Transvaal (Lydenburg i Utrecht), creades al voltant del 1850, s'uniren el 1860 formant la Repblica de Sud-frica, que el 1881 fou reconeguda pels anglesos i prengu el nom de Transvaal (que el 1884 prengu de nou el nom de Repblica de Sud-frica) i que el 1902, derrotada en la guerra anglo-ber, pass a la corona britnica. Els estats de Stellaland i Goosen foren creats el 1882, i el 1884 foren annexionats amb l'ocupaci britnica de Betxuanalndia. La poblaci afrikaner, que actualment s de 3 000 000 h, conserva les seves caracterstiques de poble fonamentalment pags, la seva religi calvinista i la seva llengua afrikaans.

Conflictes en l'ocupaci d'sia. Revolta dels sipais Revolta protagonitzada pels sipais (soldats indgenes de l'exrcit britnic) l'any 1857, capitanejada per Nana Sahib, que afect sobretot les terres del curs mitj del Ganges. La rebel.li es va iniciar arran de la negativa dels soldats hinds d'utilitzar cartutxos engreixinats amb productes animals, ja que aix anava contra les seves creences religioses. Bahadur Sah, l'ltim descendent del Gran Mogol, fou proclamat emperador a Delhi. Les tropes britniques, per, no trigaren gaire a dominar la rebelli. Bahadur Sah fou desterrat a Birmnia i la Companyia de l'ndia Oriental fou dissolta (1858). Sipai Soldat indi al servei de Frana, Portugal i la Gran Bretanya durant els segles XVIII i XIX. Organitzats sobretot pel francs Joseph-Franois Dupleix i l'angls Robert Clive, foren mantinguts desprs per la companyia de les ndies Orientals. L'any 1857 esclat una revolta d'aquestes tropes contra la penetraci dels britnics a l'ndia, per aquests darrers no trigaren gaire a dominar la rebel.li. Nom amb qu eren coneguts els soldats indis integrants de les tropes colonials britniques, comandades per oficials anglesos. Als ss XVIII i XIX, soldat indi al servei de Frana, Portugal i la Gran Bretanya. Organitzats sobretot pel francs Joseph-Franois Dupleix i l'angls Robert Clive, foren mantinguts desprs per la Companyia de l'ndia Oriental. L'any 1857 esclat una revolta d'aquestes tropes, capitanejada per Nana Sahib, que afect sobretot les terres del curs mitj del Ganges. Bahadur Sah, l'ltim descendent del Gran Mogol, fou proclamat emperador a Delhi. Les tropes britniques, per, no trigaren gaire a dominar la rebelli. Bahadur Sah fou desterrat a Birmnia i la Companyia de l'ndia Oriental fou dissolta (1858). Posteriorment, els regiments de sipais foren reorganitzats.

Guerres de l'opi Guerres de la Gran Bretanya contra la Xina per mantenir i assegurar el lliure comer de l'opi en el mercat xins, on n'estava prohibit el consum i del qual s'obtenien elevats rendiments. La primera guerra comen quan la dinastia Qing orden que es confisquessin i es cremessin a Canton grans quantitats d'opi, la major part propietat de comerciants anglesos. La guerra acab amb la victria de la Gran Bretanya, que va obligar la Xina a mantenir oberts cinc ports al comer internacional i a cedir-los el territori de Hong Kong. Conflicte que enfront la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42). L'emperador xins, preocupat per l'increment del consum d'opi entre els seus sbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britnics, en prohib la importaci i en fu llanar 20 000 caixes a la mar. La Gran Bretanya respongu a aquest acte amb la guerra (1840). Desprs d'haver ocupat Xangai, els britnics obtingueren pel tractat de Nanqun la cessi de Hong-Kong, l'obertura de la Xina al comer europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs sbdits a sser jutjats noms per llurs cnsols. Aquest tractat, del qual les altres potncies europees volgueren beneficiar-se immediatament, obr la Xina als occidentals. Tractat de Nanqun Tractat signat a Nanqun el 1842 entre la Gran Bretanya i la Xina, que clogu les guerres de l'opi i pel que els britnics obtingueren la cessi de Hong-Kong, l'obertura de la Xina al comer europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs sbdits a sser jutjats noms per llurs cnsols. Aquest tractat, del qual les altres potncies europees volgueren beneficiar-se immediatament, obr la Xina als occidentals. Revolta dels Bxers La revolta dels bxers, que culmin amb l'assalt de les legacions estrangeres a Pequn (1900), fou l'expressi del descontentament nacional xins davant la penetraci occidental. Com en altres ocasions, les societats secretes actuaren d'element aglutinador. L'any 1898 comen a manifestar-se al nord de la Xina l'agrupaci "Punys de justcia i de concrdia" (Yihequan), procedent de la Bailian hui, en les activitats de la qual ocupava un lloc important la boxa ritual. D'aqu deriva el nom angls (boxer, boxador) del moviment. Els bxers s'identificaren amb les milcies locals (tuan), obtingueren l'ajuda d'alguns elements de la cort manx i, rompent la tradici legitimista de les altres sectes secretes que aspiraven a la restauraci de l'antiga dinastia nacional Ming, adoptaren el lema "defensa dels Qing (manxs) i destrucci dels estrangers". El moviment reclut partidaris entre els camperols sense terra i els desocupats. Els seus objectius, tanmateix, no eren socials, sin de lluita contra les missions cristianes, que fruen de privilegis irritants, contra el maquinisme industrial i l'ensorrament de la Xina enfront de la pressi estrangera. Desprs d'unes vacillacions inicials, la cort imperial s'inclin a favor dels bxers. Les legacions de Pequn foren atacades i les potncies occidentals enviaren un cos expedicionari que alliber els assetjats per l'agost de 1900. L'emperadriu vdua de Cixi fug amb la cort a Xi'an, d'on no torn fins el 1902. El protocol del 1901 impos a la Xina el pagament d'una forta indemnitzaci i la concessi de ms avantatges a les potncies occidentals. La Xina actual considera els bxers com un moviment popular i nacional.

Bxer Membre d'una societat secreta xinesa de carcter xenfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Jap (1895) i de les pressions politicoeconmiques de les potncies europees a la darrera dcada del s XIX. La revolta dels bxers, que culmin amb l'assalt de les legacions estrangeres a Pequn (1900), fou l'expressi d'aquest descontentament nacional xins davant la penetraci occidental. Guerra russojaponesa Conflicte entre Rssia i el Jap (1904-1905) per la supremacia militar a l'Extrem Orient i pel control de Corea i Manxria. Conflicte armat (1904-05) que es desenvolup a Manxria, provocat per l'oposici dels interessos russos i japonesos a l'sia Oriental. L'imperi japons, contrari a la creixent intervenci de les potncies europees a la Xina, decid d'intervenir contra Rssia quan aquesta potncia s'install a Liaodong. Fracassades les negociacions russo-japoneses sobre l'evacuaci de Manxria (1903), l'esquadra japonesa atac Port Arthur (1904) i s'assegur el domini martim de la zona, que confirm en destruir l'esquadra russa de Vladivostok. Forces japoneses desembarcaren a Corea i ocuparen Sel, travessaren el Yalu i s'apoderaren del port de Dalian. El 1905, desprs de la capitulaci russa de Port Arthur, es produ la batalla de Shenyang, de resultat indecs, i la destrucci de l'armada russa de la Bltica a Tsushima. La guerra acab amb la victria del Jap (tractat de Portsmouth, 1905). Les conseqncies d'aquesta guerra foren importants tant des del punt de vista tctic (utilitzaci de la metralladora i del can de tret rpid i creaci de fronts continus slidament organitzats, amb la decadncia subsegent de les crregues de cavalleria) com del poltic (enfonsament de l'imperi tsarista i aparici del Jap com a gran potncia). Pel que fa a les prdues territorials, Corea, el S de Manxria, Port Arthur i Dalian (actual Lda) i la meitat S de Sakhalin passaren al Jap. Tractat de Portsmouth Acord signat a la ciutat homnima de l'estat de Nou Hampshire, als EUA, entre Rssia i el Jap (1905), que conclogu la guerra entre els dos pasos. Els nord-americans hi feren de mitjancers. Supos un seguit de concessions russes als japonesos, entre les quals es destac la del protectorat de Corea.

L'imperi ms important fou el que bast la Gran Bretanya. Entre les seves colnies destacava l'ndia, "la joia de la Corona". Imperi Britnic Conjunt de territoris colonials sota sobirania britnica, els quals des del 1917 comenaren a sser anomenats Commonwealth; aquesta denominaci, per, no fou precisada fins a la conferncia imperial del 1926 i, definitivament, a l'estatut de Westminster del 1931. A la segona meitat del s XVI Anglaterra impuls les seves expedicions comercials (Muscovy Company), i durant el s XVII organitz les grans companyies privilegiades capdavanteres de la colonitzaci anglesa a l'sia, Amrica del Nord i frica (British East India Company, 1 600;

Hudson's Bay Company, 1670; Royal African Company, 1672, etc). La colonitzaci anglesa, que, segons les teories mercantilistes del pacte colonial, aspir ms a establir bones bases comercials i estratgiques que no pas a incorporar amplis territoris, hagu de lluitar amb la competncia francesa, holandesa, castellana i portuguesa. L'esfor comercial i colonitzador angls reb un impuls important amb la Navigation Act del 1651, el triomf whig del 1689 i les dissidncies religioses de l'anglicanisme. Des dels darrers decennis del s XVII i durant el s XVIII l'Imperi Britnic consolid el comer triangular, que assol el mxim desenvolupament en 1760-70 i en el qual cal destacar sobretot l'exportaci de manufactures angleses a les colnies, l'intercanvi de primeres matries i de productes alimentaris entre les colnies i llur explotaci a Europa, i l'exportaci d'esclaus negres d'frica a les ndies occidentals amb el sucre com a carregament de retorn a la metrpoli. A travs de la guerra de Successi hispnica (1702-14) i de la guerra dels Set Anys (1756-63), la Gran Bretanya engrand el seu imperi (a Amrica, a les ndies Orientals i a l'frica occidental) i les seves possibilitats comercials en l'mbit de l'imperi castell. Companyia de l'ndia Oriental Societat mercantil privada anglesa que va tenir el monopoli del comer amb l'ndia des del 1616 fins al 1858. Des del segle XVIII tingu plena jurisdicci civil i militar sobre els territoris que dominava en aquell pas. Al segle XIX el govern britnic va intervenir directament en els afers d'aquesta Companyia, i va alliberar el comer a l'ndia als seus sbdits. El 1858 l'ndia pass a ser controlada directament pel govern britnic, i la Companyia es dissolgu. Societat anglesa fundada el 1599, per explotar el comer amb l'ndia i l'Extrem Orient, des del 1600 amb privilegi de monopoli. Assol grans beneficis, b que la rivalitat holandesa provoc seriosos conflictes. El 1691 aparegu una companyia rival, protegida pels whigs, per el 1709 es fusionaren totes dues en la Companyia Unida de Comerciants, de caire similar. El 1813 perd el monopoli del comer amb l'ndia, i des del 1833 s'introdu a la Xina. El 1858 els seus bns passaren a la corona anglesa. La Joia de la Corona Apel.latiu amb el qual es designava l'ndia pel fet de ser la colnia britnica ms rendible. Sahib Tractament ('amo') donat pels indgenes a la poblaci blanca durant l'poca colonial a l'ndia. Presidncia Divisi administrativa de l'ndia britnica, governada per un president. Creades per la Companyia de l'ndia Oriental (1672-99), les de Madrs i de Bombai) sobrevisqueren a l'acta del 1784, en qu passaren sota l'autoritat del governador general de l'ndia; la de Bengala (1699), dividida en dues (Agra i Fort Williams), hi pass el 1834. Foren transformades en provncies el 1937. Imperial

Dit de la srie de conferncies convocades per la corona britnica i celebrades, des del 1887 al 1937, en diverses ciutats de l'Imperi per tal de tractar sobre diversos problemes comuns.

Impacte de la colonitzaci sobre els pobles dominats. Conseqncies demogrfiques. Superpoblaci Concepte demoeconmic que fa referncia a un desajust entre la poblaci i els recursos en un territori determinat, atribuble a un excs de la primera variable. Aquest desajust es manifesta, entre altres smptomes, per fam, atur, manca d'habitatges, etc, factors que, alhora, sn considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social. Tanmateix, com que el factor recurs s un fenomen en gran part social, s molt difcil de destriar quan el desajust poblaci-recursos s degut a un excs de poblaci o a una inadequada utilitzaci o distribuci social de les potencialitats del territori. s freqent que en territoris grans i poc poblats, rics en potencialitats (estocs de primeres matries i recursos humans), una gran part de la poblaci visqui en la misria a causa de la mala administraci i l'egoisme de les classes dominants, mentre que en pasos petits i mal dotats per la natura visqui sense problemes un contingent de poblaci comparativament nombrs. En conseqncia, la superpoblaci s un concepte relatiu, relacionat tant amb l'estructura scio-econmica com amb les potencialitats naturals. Per aix, hom pot dir que la superpoblaci apareix en un territori determinat quan, a causa d'unes estructures scio-econmiques invariables, tot augment del nombre d'individus significa una minva dels nivells de vida de la majoria de la poblaci i un obstacle de cara a un desenvolupament posterior. xode rural Aband del camp per una part de la poblaci o per la totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrcola hi fa difcil l'absorci d'un creixement demogrfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions episdiques d'emigraci, en general cap a les ciutats. La Revoluci Industrial produ un creixent desequilibri econmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L'atracci de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urb, absorb, no solament l'excedent demogrfic rural, sin d'altres persones; la poblaci rural perd l'equilibri i entr en un procs irreversible de despoblament. La despoblaci del camp dna lloc a una reestructuraci racional de l'agricultura i a un augment de la renda per cpita que pot neutralitzar l'atracci urbana, per generalment succeeix el fet contrari: l'xode s selectiu, i els qui se'n van sn els joves i els ms emprenedors, amb la qual cosa la vida social i econmica decau i s'intensifica l'emigraci. L'xode rural s un procs antic i ja prcticament acabat als pasos industrialitzats. Noms la urbanitzaci del camp pot aturar-ne la despoblaci. A la llarga, l'xode permet la modernitzaci de l'economia agrria. Urbanitzaci Fenomen consistent en la creixena accelerada de les ciutats en poblaci i en superfcie i en l'expansi dels modes de vida urbans. Encara que apareix en fases histriques diverses, l'explosi urbana contempornia s un dels elements de la revoluci demogrfica que, a les rees de cultures europees, va lligada amb la Revoluci Industrial. Alhora, a partir d'un ritme

en el creixement de la poblaci urbana, s'ha produt una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urb i el circumdant, ha ests els sectors econmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals.

Conseqncies econmiques. Economia dualista Superposici, en els sistemes econmics subdesenvolupats, de dues estructures productives que no tenen entre elles cap lligam econmic. Una de tradicional, generlament de producci agrria de subsistncia, amb sistema de permuta, i una altra de constituda per un sector industrial modern en el qual la majoria d'empreses sn de propietat estrangera, amb tecnologia moderna i amb poca m d'obra autctona, indstries normalment dedicades a la primera transformaci d'alguna primera matria de l'estat per a l'exportaci. Aquesta situaci generlament no s dna, car el contacte amb l'economia dominant no afecta solament el sector de l'economia, sin tota l'economia. Economia de mercat Sistema de producci en qu predominen les relacions mercantils. s prpia dels estats capitalistes. Economia de bescanvi Procs de circulaci de mercaderies en el qual no interv el diner com a mesura de valor. Com a sistema econmic, constitueix la forma ms simple de trfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l'economia natural, b que aquesta implica la inexistncia de la divisi del treball. L'economia de bescanvi s vigent en moltes zones del mn d'una manera ms o menys encoberta, i tamb a l'interior de comunitats tancades de carcter agrcola i ramader. Com a fenomen marginal tamb apareix en les societats desenvolupades quan sn sotmeses a situacions anormals (guerres) que comporten l'alteraci o la paralitzaci dels mecanismes econmics i del circuit monetari. Subalimentaci Alimentaci insuficient o deficient; desnutrici. Subdesenvolupament Estadi econmic, generalment referit a un pas o a una rea ms gran, caracteritzat per un endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als pasos industrialitzats amb economia expansiva.

Conseqncies socials. Societat classista Societat dividida en classes. Es tracta del model tpic de la societat burgesa capitalista, on cada grup -o classe- es classifica en la jerarquia social en funci de la seva propietat o el seu capital. Aix, els nous grups socials venen definits per la propietat o el capital que posseeixen,

distingint-se un ampli ventall de categories socials, des de les classes altes-riques fins a les classes ms baixes-pobres. Malgrat que totes les classes socials tenen tericament una condici jurdica igual, segueix existint la desigualtat econmica i, per tant, la desigualtat d'oportunitats. Classe social Grup social que es distingeix dels altres per la seva relaci de propietat respecte als mitjans de producci i de distribuci. Tribu Grup social que aplega nombroses famlies o clans, units per vincles lingstics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurdic propi i sota l'obedincia d'un cap. Homognia i autnoma des del punt de vista scio-poltic, la tribu s la unitat ms extensa de poblaci de qu s'ocupa tradicionalment l'etnografia. Una tribu s formada de grups ms reduts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederaci amb finalitats militars o religioses, per no pas poltiques: quasi mai no t un sistema centralitzat d'autoritat poltica o jurdica sobre la confederaci. Clan Grup social de base, intermedi entre la famlia i l'estructura tribal, a la qual pertany.

Conseqncies culturals. Aculturaci Procs d'adquisici, per part d'una comunitat determinada, d'elements culturals aliens (formes de comunicaci, llengua, costums...), que comporta la prdua dels propis, com a conseqncia del contacte directe amb una altra civilitzaci. Procs de canvi cultural. El mot aculturaci s emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introdudes en les funcions socials d'una societat a travs del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent: quan dues o ms societats humanes es relacionen per cooperaci, a travs de conquesta militar, per imposici poltica d'una sobre l'altra, una d'elles, almenys, adquireix formes de vida de l'altra. El procs d'adquisici d'aquestes formes de vida -el procs d'aculturaci- s anomenat manlleu cultural. Aix, la presa de contacte i la continutat de les relacions entre pobles o tnies diferents implica un intercanvi de cultura la importncia relativa del qual depn de la intensitat i de la freqncia o duraci d'aquest contacte. Subcultura Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major. La cultura d'un imperi, d'un estat modern, etc, s en realitat un conglomerat de subcultures. En una tribu o en una civilitzaci pre-industrial les subcultures corresponen als distints grups socials (dirigents, sacerdots, guerrers, etc) ms o menys permanents dins la societat. Ms extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials (subcultura del

proletariat, de la burgesia, de l'aristocrcia, etc). Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprn la suma de les subcultures ms llur interacci. B que hom pot conixer diverses subcultures, difcilment es comporta segons els models d'una cultura que no sigui la prpia. La subcultura s el smbol de la seva pertinena a la cultura major i, doncs, de la seva identitat. Generalment les subcultures s'adapten les unes a les altres; amb tot, en algunes societats, les diverses subcultures poden funcionar amb una relativa independncia (el cas dels antics gremis). Evangelitzaci Difusi de l'evangeli en els pobles on no s conegut. La histria de l'evangelitzaci s ms coneguda com a histria de les missions. Indigenisme Veu o modisme incorporat a una llengua d'un poble invasor o colonitzador i provinent de la llengua indgena, generalment no europea, del lloc ocupat.

Amb el temps, les colnies iniciaren el cam cap a l'emancipaci. Emancipaci Procs histrico-poltic d'una colnia que tendeix a la seva independncia. Principi de nacionalitat Principi jurdic i poltic segons el qual hi ha d'haver la plena identitat entre naci i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se en estat independent. Es basa, per tant, a fer coincidir els estats amb les nacions i defensa els drets dels pobles a disposar de si mateixos. s la frmula establerta al s XIX d'all que, al s XX, ha estat ms conegut amb el nom de principi de l'autodeterminaci o d'autogovern dels pobles. Representa, doncs, bsicament, l'aspecte dinmic, en l'ordre poltic, del reconeixement de l'existncia de la naci o del fet nacional. Autodeterminaci Dret de tot poble de disposar lliurement, dins d'un marc territorial, de la prpia sobirania i, especialment, de constituir-se en una entitat estatal autnoma o independent. s el dret dels pobles a escollir lliurement el seu futur poltic. Independentisme Moviment que cerca la independncia d'un poble, un pas, una naci, etc. s una aspiraci prpia dels nacionalismes d'afirmaci i d'alliberament. s la modalitat poltica de nacionalisme dels pobles que estan dominats per altres nacions i que organitzen moviments de separaci, o de les colnies que volen desfer-se de la dominaci de la metrpoli i organitzen moviments d'alliberament.

Nacionalisme d'afirmaci i d'alliberament Es dna quan s'engrandeix i s'exalta el sentiment nacional en una naci que se sent oprimida, privada de la seva llibertat nacional, negada, falsejada o amenaada. En aquest cas, el nacionalisme que s'origina respon a una actitud defensiva, d'afirmaci i d'alliberament. Negritud Moviment social i intellectual que reivindica la tradici cultural negra. Africanisme Defensa dels valors culturals, dels interessos poltics, etc, dels africans, especialment dels africans negres. Congrs Nacional Indi Indian National Congress. Moviment, desprs partit poltic indi, fundat el 1885. D'orientaci socialitzant, democrtica, secularista, fou partidari del no-alineament, i entre els seus primers lders es destacaren el mahatma Gandhi (1920-33) i Nehru (1951-54). Protagonitz el moviment per la independncia de l'ndia (1947) i detingu el poder sense interrupci fins el 1977, b que el 1969 se n'escind l'Indian National Congress (Organization), esdevingut el primer partit de l'oposici i que el mateix any cofund el partit Janata, el qual derrot el Partit del Congrs. El 1978, I.Gandhi protagonitz una escissi, l'Indian National Congress (I), que es convert en la primera fora de l'oposici i que des de les eleccions del 1980 torn a governar el pas fins el 1996. Morts en atemptat I.Gandhi (1984) i el seu successor, el seu fill Rajiv (1991), en 1991-96 Narasimha Rao fou primer ministre i president del partit, crrec que posteriorment han ocupat Sitaram Kresi fins el 1998 i, des d'aquest any, Sonia Gandhi, vdua de Rajiv. Lliga Musulmana Organitzaci poltica pro-musulmana fundada a l'ndia (1906) per Mohammed Ali Jinnah. Enfrontada amb el fort nacionalisme hind del Congrs Nacional Indi, propugn (1940) la creaci d'un estat islmic independent, el futur Pakistan. Amb la consecuci d'aquest particip activament en la seva vida poltica fins que fou abolida per Iskander Mirza (1958). Tingu l'ltima revifalla durant el govern d'Yyyub Khan. Descolonitzaci Procs que tendeix a la independncia o a l'autodeterminaci poltica dels pasos colonitzats. El colonialisme europeu, obligat pels moviments d'alliberament nacional i per la nova correlaci de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independncia poltica a la gran majoria de les seves colnies. El corrent descolonitzador, iniciat al comenament del s XX i avivat en el perode d'entreguerres, adquir una gran fora d'en de la Segona Guerra Mundial, amb la creaci de l'ONU i l'extensi dels moviments d'alliberament nacional al decenni dels seixanta.

El rastre de l'imperialisme. Estatut de Westminster Llei que institu el Commonwealth of Nations. Preparat per la conferncia imperial del 1927, fou aprovat pel parlament britnic l'11 de desembre de 1931. The Commonwealth O Commonwealth of Nations. Associaci de nacions constituda per la Gran Bretanya (amb les seves colnies i dependncies) i per una srie d'estats sobirans nascuts de l'imperi colonial britnic. Es regeix per un complex sistema de reunions i consultes, entre els quals sobresurten les reunions de ministres de finances i les conferncies de caps de govern. L'rgan permanent del Commonwealth s la seva secretaria general, creada el 1965. L'organitzaci comprn indistintament repbliques i monarquies, totes les quals, per, accepten el monarca britnic com a cap. Dels 54 membres que el Commonwealth tenia l'any 2000, 33 eren repbliques, 5 tenien monarquia prpia i unes altres 16 monarquies tenien com a cap d'estat la reina d'Anglaterra. Les grans diferncies econmiques, culturals i poltiques que separen i sovint afronten els membres del Commonwealth n'esterilitzen en gran part l'eficcia. Noms en el terreny aranzelari (tarifes preferencials) hom ha assolit acords importants. B que fins el 1926 no es produ la primera formulaci oficial, cal situar-ne els orgens a la segona meitat del s XIX i els primers decennis del s XX, perode de temps durant el qual les colnies britniques amb majoria de poblaci blanca (el Canad, Austrlia, etc) assoliren l'estatut de domini i, ensems, una autonomia que s'assemblava molt a la independncia, perqu noms en el terreny de les relacions internacionals seguien la tutela de la metrpoli. Els tractats de pau signats, en acabar-se la Primera Guerra Mundial, pels dominis en qualitat d'estats independents posaren en relleu la necessitat d'adequar les estructures legals a la realitat. Per aix, la conferncia imperial del 1926 proclam que 'La Gran Bretanya i els dominis (el Canad, Austrlia, Nova Zelanda, Sud-frica, Estat Lliure d'Irlanda i Terranova) constitueixen comunitats autnomes dins l'imperi Britnic, amb igualtat de drets i sobirania, b que unides per una mateixa fidelitat a la corona i lliurement associades com a membres del British Commonwealth of Nations'. El 1931, el parlament britnic revoc, en virtut de l'estatut de Westminster, les disposicions que restringien el poder dels parlaments dels dominis. L'onada descolonitzadora que segu la Segona Guerra Mundial ampli notablement el nombre d'estats membres del Commonwealth: l'ndia i el Pakistan (1947), Sri Lanka (1948), Ghana i Malisia (1957), Nigria (1960), Xipre, Sierra Leone i Tanganyika (1961) (aquest darrer pas s'un el 1964 a Zanzbar i constituren l'estat de Tanznia), Jamaica, Trinitat i Tobago i Uganda (1962), Zanzbar i Kenya (1963), Malawi, Malta i Zmbia (1964), Gmbia i Singapur (1965), Guyana, Botswana, Lesotho i Barbados (1966), Maurici, Swazilndia i Nauru (1968), les Tonga, Samoa Occidental (des del 1997 Samoa) i les Fiji (1970), Bangla Desh (1972), les Bahames (1973), Grenada (1974), Papua Nova Guinea (1975), les Seychelles (1976), les Salom, Dominica i Tuvalu (1978), Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia i Kiribati (1979), Vanuatu i Zimbabwe (1980), Antigua i Barbuda i Belize (1981), les Maldives (1982), Saint Christopher i Nevis (1983), Brunei (1984), Nambia (1990) i el Camerun (1995). L'excepci de Moambic, antiga colnia portuguesa que el 1995 ingress a l'organitzaci, fou justificada adduint els lligams histrics d'aquest estat amb el Commonwealth des de la seva independncia (1975). El 1976 fou concedit al Commonwealth el status d'observador a les Nacions Unides. L'any 2000, el Commonwealth constava de 54 membres. Alguns estats membres han abandonat l'organitzaci: Irlanda (1949), Sri Lanka

(1972, reintegrada poc desprs) i el Pakistan (1972, reintegrat el 1989). D'altra banda, el comproms genric de tots els membres amb la democrcia, contra el racisme i la repressi poltica, subscrit en les declaracions de Singapur (1971) i Harare (1991), entre d'altres, ha determinat la sortida de l'organitzaci de Sud-frica (1961, readmesa el 1994), el Pakistan (des del 1999) i les Fiji (1987, readmeses el 1997). Per aquest motiu, han estat suspesos de l'estatut de membres Nigria (1995) i Sierra Leone (1997). Les divisions internes per les sancions i l'embargament a la Repblica de Sud-frica per l'apartheid s'allargaren durant els anys vuitanta i es comenaren a suavitzar arran de l'aband de Margaret Thatcher del govern, el 1991. Es reintegraren al Commonwealth el Pakistan (1989), la Repblica de Sud-frica (1994), i s'hi integraren per primer cop el Camerun i Moambic (1995). A la cimera d'Auckland (Nova Zelanda), el novembre del 1995, s'acord suspendre Nigria de l'organitzaci desprs de l'execuci de 9 opositors del partit del rgim. Al juny del 1996 hi havia 53 estats membres. Conferncia de Brazzaville Reuni celebrada a Brazzaville, al gener del 1944 pels representants de les colnies de Frana, presidida pel general De Gaulle i per Ren Pleven. La conferncia establ els principis de les reformes diplomtiques administratives i socials que conduren a la creaci de la Union Franaise (1946). Uni Francesa Union Franaise. Associaci de pasos i territoris formada, d'acord amb la constituci francesa del 1946, per la Frana metropolitana, les seves colnies (que foren anomenades departaments i territoris d'Ultramar) i els seus mandats i protectorats (amb el nom de territoris i estats associats). Sota el president de la Repblica, els seus organismes suprems eren l'Assemblea de la Uni, de carcter consultiu, i l'Alt Consell. Fou un intent de transformar l'imperi colonial francs tot preservant-lo dels corrents independentistes que aparegueren desprs de la Segona Guerra Mundial; no ho aconsegu, per, i l'any 1958, d'acord amb la nova constituci, don pas a la Communaut Franaise. Comunitat Francesa Communaut Franaise. Associaci d'estats creada per la constituci francesa de 4 d'octubre de 1958 que comprenia, a ms de l'estat francs, les dotze antigues colnies d'frica que havien optat per l'estatut d'estat membre i que havien acceptat d'entrar a la Communaut. Els estats membres, que tenien una competncia general fora de les matries que la constituci havia expressament atribut a la Communaut, s a dir, a l'estat francs, posseen l'autonomia interna, per no pas la sobirania ni tampoc la independncia internacional. De dret, podien sortir de la Communaut quan ho desitjaven reivindicant llur idependncia. La Communaut se situava en una perspectiva de tipus federalista; havia estat imaginada pel general De Gaulle com una tcnica liberal de descolonitzaci. La seva existncia fou, per, molt efmera, perqu els estats africans de la Communaut accediren a la independncia entre el 1959 i el 1960. Si oficialment no ha estat mai dissolta, en realitat ha deixat d'existir i noms conserva un inters limitat pels territoris d'ultramar encara integrats dins l'estat francs.

--------------------------------------------------------------------------------

Introducci

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes PERSONATGES Exploradors. Amundsen, Roald (1872-1928) Explorador noruec. El 1897 fou timoner en l'expedici de De Gerlache a l'Antrtida. Estimulat per alguns cientfics ale manys, i desprs d'un perode d'estudis a Hamburg, elabor un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l'Atlntic amb el Pacfic a l'Amrica rtica. Al juny del 1903 sort d'Oslo amb el petit vaixell "Gja" cap a l'estret de Lancaster, l'illa del Rei Guillem i finalment a l'illa Herschel, on arrib el 1905. Les seves observacions en aquest perode confirmaren el moviment del pol magntic de la Terra. A l'agost del 1906 segu vorejant la costa nord d'Amrica i arrib a Nome, ja en el Pacfic. Project una altra expedici a l'rtic, aprovada per la Societat Geogrfica de Noruega, per ja en ruta, la notcia de l'arribada de Peary al Pol Nord el fu variar de pla, i es dirig llavors a l'Antrtida: el 14 de desembre de 1911 fou el primer d'arribar al Pol Sud, dos mesos abans que Scott. El 1925 intent de

sobrevolar el Pol Nord amb l'aviador i mecenes Ellsworth i l'itali Nobile, per no ho aconsegu. Un segon intent (11 de maig de 1926), a bord del dirigible Norge, reeix. Amundsen desaparegu al juny del 1928 quan anava a socrrer l'expedici del dirigible "Italia" de Nobile, a bord de l'hidroavi "Latham". Public molts resums de les seves exploracions, entre els quals Die Eroberung des Sdpols (1912)i My life as an Explorer (1927). Livingstone, David (1813-1873) Explorador i missioner escocs. Del 1849 al 1856 explor el Kalahari, i naveg pel Zambesi i descobr les cascades de Victria. El 1858 comen noves exploracions per l'frica oriental i occidental, en particular per les regions dels llacs Moero i Tanganyika, on el trob Stanley. Mor durant una expedici a la recerca de les fonts del Nil, vctima de la disenteria i la fatiga. Escriv, entre altres obres, Missionary Travels and Researches in South Africa (1857). El seu nom fou donat a les cascades que forma el riu Congo en travessar la serralada costanera. McClure, Robert John Le Mesurier(1807-1873) Explorador britnic de l'rtida. Recorregu la darrera secci del pas del NW (des de l'estret de Bering, per la mar de Beaufort, fins al de Melville). Nansen, Fridtjof (1861-1930) Naturalista, explorador i cientfic noruec. El 1888 travess Grenlndia d'est a oest; posteriorment, i a bord del vaixell Fram, arrib a l'arxiplag de Nova Sibria i, desprs de deixar el vaixell, assol, juntament amb Johansen, la latitud 8614' nord, la mxima aconseguida el 1895. Fou professor de zoologia (1897-1908) i d'oceanografia a la universitat d'Oslo. El 1905 fou designat primer ministre plenipotenciari de la Noruega independent (1906-08). A partir del 1920 fins a la mort serv com a delegat de la Societat de Nacions, que el nomen alt comissari per a la repatriaci de presoners de guerra per als refugiats russos (1921-23) i per als refugiats en general (1923-24). Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1922. Public The Norwegian North Polar Expedition (1893-96) i Scientific Results (1900-06). Nordenskild, Nils Adolf Erik (1832-1901) Explorador i cartgraf suec. Del 1858 al 1872 particip en cinc expedicions polars. Naveg per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgu la incgnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d'aquest riu fins al Jap, a bord del Vega. Encara fu una darrera expedici a Grenlndia. Sn importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que fu sobre la histria de la cartografia. Peary, Robert Edwin (1856-1920) Mar i explorador nord-americ. Entre el 1886 i el 1901 fu expedicions a Grenlndia, on explor l'interior d'aquelles terres i en comprov la insularitat. El 1909 descobr el pol Nord. Escriv Northward over the Great Ice (1898), The North Pole: Its Discovery in 1909 (1910). Stanley, Henry Morton (1841-1904)

Nom que prengu John Rowlands, periodista i explorador britnic. Mariner, fou adoptat per un nord-americ anomenat Stanley. El 1869 fou enviat pel "New York Herald" a l'frica, a la recerca de Livingstone, que trob a la riba oriental del llac Tanganyika. Havent tornat a Europa, el 1874 comen un nou viatge a l'frica explorant regions de la zona intertropical: llacs Victria, Albert, Tanganyika, conca del riu Congo. En una altra expedici (1879-84) remunt, en una primera etapa, el riu Congo fins al Stanley Pool. De retorn a Anglaterra, desprs d'haver fet una srie d'altres exploracions, reb el ttol de sir i fou elegit membre de la cambra dels comuns. Entre els molts relats dels seus viatges, hom pot esmentar How I Found Livingstone (1872), Through the Dark Continent (1878), Through South Africa (1898). Thompson, David (1770-1857) Explorador britnic. De famlia modesta, de jove entr al servei de la Hudson's Bay Company, al Canad. Durant les seves primeres exploracions viatj per la provncia d'Alberta i el 1785 arrib fins al llac Athabasca. Ms tard pass al servei de la North Western Fur Company i tingu ms possibilitats d'ampliar les seves exploracions per la regi de les Rocalloses i la vall del Columbia. Dugu a terme tamb una gran tasca cartogrfica. Entre el 1816 i el 1822 fou membre de la comissi internacional de fronteres entre els EUA i el Canad. Wilkes, Charles (1798-1877) Explorador i mar nord-americ. Fu llargs viatges d'exploraci per les mars australs, i particularment per l'Antrtic. Cartografi la costa occidental dels EUA i una part de les costes de l'Antrtida. L'any 1838 sort de Hampton Road amb sis naus a les seves ordres, per a un llarg periple. Desprs d'haver passat per la Terra del Foc, arrib a 70 de latitud S; continu el viatge i an cap a Austrlia. De Sidney, embarc l'any 1839 cap a l'Antrtida (sector de l'actual Terra de Wilkes), i desprs continu pel Pacfic, fins a la costa occidental dels EUA. Finalment es fu de nou a la mar i, a travs del Pacfic, l'ndic i el cap de Bona Esperana, arrib a les costes orientals nord-americanes. Wilkins, George Hubert (1888-1958) Explorador britnic. S'interess de jove pels estudis d'enginyeria, per es dedic aviat, durant una bona part de la seva vida, a les exploracions de les regions rtiques i antrtiques. Les primeres foren realitzades entre els anys 1913 i 1921. A partir del 1926 empr l'avi per a explorar l'rtic (1926-27) i l'Antrtic (1928-29) i cartografi la Terra de Graham, se serv d'un submar (1931) per a una expedici sota la banquisa rtica, i finalment, els anys 1933 i 1936, com a comandant de la nau Wyatt Earp, prengu part en una expedici a l'Antrtic. Deix una srie de relacions escrites dels seus viatges, entre les quals Flying the Artic (1928) i Under the North Pole (1931). Reb el ttol de sir el 1928. Personatges lligats a l'imperialisme. Bismarck, Otto von (1815-1898) Prncep de Bismarck-Schnhausen, duc de Lauenburg. Primer ministre de Prssia i desprs canceller d'Alemanya -anomenat "el canceller de ferro"- entre els anys 1862 i 1890. D'una famlia de Junkern, establerta des del s XIII a l'Altmark, estudi a Berln i a Gttingen i ingress a l'administraci prussiana el 1835. El 1847 fou diputat en el primer Landtag (parlament) general de Prssia, convocat a Berln per Frederic Guillem IV. Fou extremadament

conservador, i en el seu primer discurs deman la creaci d'un banc de crdit agrari. Preconitz la repressi enrgica del moviment revolucionari del 1848, i es mostr realista i calculador quan ustria impos a Prssia la renncia a una primera forma d'unitat nacional alemanya (Olmtz, 1850). En 1851-59 fou conseller de l'ambaixada de Prssia a la Dieta de Frankfurt; aleshores perfeccion els seus coneixements poltics: el Junker conservador, devot de l'imperi dels Habsburg, adversari del liberalisme, es convert en un diplomtic hbil lliurat a la causa de Prssia i de la unitat alemanya contra l'hegemonia de Viena, amb les ajudes possibles: Rssia i tamb la Frana de Napole III. Del 1859 al 1862 Bismarck fou ambaixador de Prssia a Rssia, i el 1862 a Pars. Pel setembre d'aquell mateix any esdevingu primer ministre i ministre d'afers estrangers de Guillem I de Prssia. Durant els primers anys de govern, Bismarck es lliur a la seva obra: la unitat alemanya i l'establiment de l'Imperi Alemany (Segon Reich). En collaboraci amb ustria, impos a Dinamarca la cessi dels ducats de Slesvig i Holstein (1864). El 1865 li fou concedit el ttol de comte de Bismarck-Schnhausen. Les discrdies sorgides entre Viena i Berln, aprofitades per Bismarck, desembocaren en la guerra austroprussiana: la batalla de Sadov (Kniggratz), el 1866, fou netament favorable a les tropes prussianes de Moltke (Bismarck havia allat ustria i s'havia aliat amb Frana i amb Itlia). Aix es trenc el dualisme alemany del s XVIII i Prssia s'al amb la clara hegemonia a travs de la creaci de la Confederaci d'Alemanya del Nord i del Zollverein. El tercer pas fou la guerra amb Frana. Els exrcits de Napole III, derrotats a Metz i a Sedan, capitularen (2 de setembre de 1870). El 18 de gener de 1871 fou proclamat a Versalles el Segon Imperi Alemany; Bismarck en fou nomenat canceller i reb el ttol de prncep. El 10 de mar segent la pau de Frankfurt annex Alscia i Lorena a Alemanya. Bismarck domin la poltica internacional europea fins a la seva retirada del poder, l'any 1890: el seu sistema -la "pau armada"- es bas en l'allament de Frana i l'aliana amb les potncies orientals (aliana dels tres emperadors: Alemanya, ustria, Rssia). Amb motiu de les rivalitats austro-russes als Balcans, Bismarck intervengu al congrs de Berln del 1878, que presid; fu aix mateix en virtut dels antagonismes colonials entre Frana, Itlia i el Regne Unit. El 1882 Itlia s'adher a l'eix Berln-Viena (Triple Aliana), que mantingu excel.lents relacions amb Anglaterra; i el 1887 Bismarck sign un pacte d'amistat amb Rssia; Frana rest, doncs, allada. Bismarck, disconforme amb les orientacions del nou emperador Guillem II, dimit el 18 de mar de 1890. Del 1872 al 1880 Bismarck desencaden el Kulturkampf ('lluita per la cultura') contra els catlics, considerats adversaris de la unitat alemanya des del punt de vista del protestantisme prussi. A partir del 1881 el canceller (que havia mantigut contactes amb el socialista Ferdinand Lassalle uns quants anys abans) impuls una legislaci social (llei d'accidents del treball, reconeixement de sindicats, assegurances contra malalties, accidents o invalidesa), convenut que noms l'acci de l'estat podria neutralitzar les idees revolucionries. El "canceller de ferro" govern Alemanya com un veritable dictador, b que mantingu les formes democrtiques de la constituci de l'Imperi. Primerament tingu el suport dels nacional-liberals contra els catlics; desprs el del centre contra els socialistes i, darrerament, el dels conservadors contra el centre, amb l'objectiu de consolidar la unitat alemanya, amb l'ajuda d'un exrcit nacional i de la unificaci econmica, jurdica i financera. Mor retirat a les seves terres de Friedrichsruh. Deix escrites les seves memries (Erinnerung und Gedanke). Chamberlain, Joseph (1836-1914)

Poltic britnic. Prestigis industrial i home de negocis, fou alcalde de Birmingham (1873-76). Elegit diputat liberal (1876), fou nomenat ministre de comer (1880-85). Trenc amb William Gladstone oposant-se a la Home Rule irlandesa i cre el partit liberalunionista (1886). Ministre de colnies (1895), sostingu una poltica imperialista que contribu a l'esclat de la guerra contra els bers (1899-1902). Acord l'estatut de domini a Austrlia i a Nova Zelanda (1900). Contrari al lliure canvi, elabor un sistema comercial proteccionista, favorable al comer entre els membres de l'imperi Britnic. El projecte no fou acceptat per la resta del govern, la qual cosa provoc la seva dimissi (1903). Derrotat el partit liberalunionista en les eleccions del 1906, es retir de la poltica. Les tarifes del seu sistema proteccionista foren posades en prctica, desprs de la seva mort, el 1919 i el 1932. Disraeli, Benjamin (1804-1881) Poltic angls. Descendent d'una famlia de jueus venecians que es trasllad a Anglaterra al s XVIII, fou elegit membre del parlament angls el 1837, desprs d'haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense xit. El 1839 es cas amb Wyndham Lewis. Polticament es decant cap a l'ala radical del Tory Party, i el 1842 fu costat al moviment de la Young England. Durant els primers anys de la seva carrera poltica fou un ferm defensor del proteccionisme, per acab acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intent, com a mesura d'oportunisme poltic, que el proteccionisme deixs d'sser una de les consignes del conservadorisme. Fou chancellor of the exchequer (ministre de finances) en tres ocasions (1852, 1858-59 i 1866-67). De febrer a desembre de 1868 fou primer ministre. El 1872 establ les bases de The Conservative and Unionist Party. Esdevingu un altre cop primer ministre (febrer del 1874, abril del 1880) i fou lder del partit fins a la seva mort. El 1876 li fou concedit el ttol de comte de Beaconsfield. Com a primer ministre, el centre de la seva actuaci fou l'expansi imperialista de la Gran Bretanya. Alguns dels resultats d'aquesta poltica foren la seva participaci al congrs de Berln, on aconsegu la cessi de Xipre a la Gran Bretanya, i la coronaci de la reina Victria emperadriu de l'ndia. Cre les bases de l'expansi imperial a l'sia i a l'frica i adquir un 40% de les accions del canal de Suez per assegurar la lliure circulaci de la ruta de les ndies. Escriv algunes novelles, on expressava els seus punts de vista poltics: Vivian Grey (1826-27), Coningsby (1844) i Sybil (1845). Ferry, Jules-Franois-Camille (1832-1893) Poltic francs. Diputat republic (1869), form part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de Pars (1870). Fou ambaixador a Atenes (1872-73), ministre d'instrucci pblica i de belles arts (1879-83), president del consell (1880-81 i 1883-85) i ministre d'afers estrangers (1883-85). Amb l'assessorament de Buisson, elabor lleis escolars noves. Decret l'ensenyament primari gratut, laic i obligatori, fu efectives una srie de reformes (escola normal superior, nous instituts, etc) i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l'ensenyament. Hom el considera creador de l'aparell escolar francs republicanoburgs. Sn notables, tamb, els seus escrits en defensa del colonialisme. Gambetta, Lon (1838-1882) Poltic francs. Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirig els republicans radicals, oposat a Napole III. Elabor un programa radical basat en el sufragi universal, la supressi de ttols,

l'elecci de funcionaris, la supressi de l'exrcit, l'abolici dels monopolis, etc. El 1870 proclam la Tercera Repblica i mald per salvar Pars; dimit com a protesta per la cessi d'Alscia i de Lorena. Reelegit pel juliol del 1871, fu costat a Thiers contra els monrquics i dirig la uni republicana basada en la petita burgesia, per ms tard s'ali amb els centristes i vot la constituci del 1875. Presid la cambra de diputats (1879) i fou uns quants mesos cap de govern, el 1881. Fou un gran orador d'idees democrtiques i anticlericals, influ molt sobre els governs radicals de la seva poca i afavor l'expansi colonial. Gladstone, William Ewart (1809-1898) Estadista britnic. D'origen escocs aristocrtic, estudi a Oxford, d'on sort afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes. Form part del govern de Peel com a ministre de comer (1843-45) i com a ministre de les colnies (1845-46). Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acab presentant-se al Liberal Party. Ministre de finances (1852-55 i 1859-66), aconsegu la reducci d'imposts, men una poltica lliurecanvista i propugn una nova reforma electoral. Dirigent del partit (1867) i primer ministre (1868-74), despleg una activitat reformadora de carcter progressista. Venut a les eleccions del 1874 per Disraeli, inici una dura campanya de crtica a les pretensions imperialistes d'aquest, i propugnava, a canvi, una poltica d'equilibri europeu. Torn al poder (1880-85), per tingu nombroses dificultats en poltica internacional (la guerra dels bers, l'agitaci a Egipte i la qesti irlandesa), que feren minvar notablement el seu prestigi. Novament cap de govern (1886 i 1892-94), intent de concedir una mplia autonomia per resoldre el problema irlands (Home rule); per, presentat al parlament el projecte, no aconsegu de superar l'oposici dels seus enemics poltics. Cansat, dimit i es retir a Penarlg. Kipling, Rudyard (1865-1936) Escriptor angls. S'educ a la Gran Bretanya i el 1882 torn a l'ndia, el seu pas natal, on adquir una rpida popularitat com a periodista i autor de contes (Plain Tales of the Hills, 'Contes planers dels turons', 1887). Novament a Anglaterra (1889), fou el gran cantor de l'imperialisme britnic, en novelles com The Light that Failed ('La llum que s'acab', 1891) i els poemes de Barrack-room Ballads ('Balades de la caserna', 1892), tot i que les seves obres ms reeixides sn les que recreen ambients de l'ndia, com The Jungle Book ('El llibre de la jungla', 1894; traducci catalana de M& Manent, 1962) i, sobretot, Kim (1901). Obtingu el Premi Nobel de literatura el 1907. Leopold II de Blgica (1835-1909) Rei de Blgica (1865-1909) i de l'antiga colnia del Congo Belga (1885-1907), actual estat independent del Zaire. Succe el seu pare, Leopold I. El suport d'Anglaterra li permet de seguir una poltica de neutralitat a Europa. L'any 1876 fund l'Associaci Internacional Africana, que explot el Congo en benefici del rei, el qual el deix (1890) en testament a Blgica. Nogensmenys, el 1908 hagu de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressi del parlament. Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Clo de Mrode foren clebres a Europa. Monroe, James (1758-1831)

Poltic nord-americ. Elegit diputat per Virgnia (1782-86), fou senador (1790), ambaixador a Pars (1794-96) i governador de Virgnia (1799-1802). El 1803 Jefferson li encarreg la compra de la Louisiana. Secretari d'estat (1811-17), candidat pels republicans, fou elegit president (1817-21) i reelegit (1821-25). Obtingu la Florida de la monarquia hispnica (1819) i intent d'oposar-se als estats esclavistes del sud en limitar llur expansi (comproms de Missouri, 1820). Reconegu les repbliques sud-americanes i preconitz la denominada doctrina Monroe, que proclamava el tancament d'Amrica a la colonitzaci europea i que fou sintetitzada en el lema "Amrica per als americans"; el 1854 fou reconeguda oficialment com a doctrina del govern dels EUA. Mutsuhito I del Jap (1852-1912) Emperador del Jap (1867-1912), conegut tamb amb el nom de Meiji Tenno. Succe el seu pare, Komei Tenno. Ajudat per homes capaos, fou un sobir previsor i prudent. L'any 1868 va suprimir el shogunat i el rgim feudal. Instal.l la capital a Tquio, i el 1889 atorg al Jap una constituci. Introdu la civilitzaci occidental al pas i pos les bases per al seu desenvolupament industrial. Amb ell s'inaugura l'poca Meiji al Jap.Durant el seu regnat tingueren lloc les guerres contra la Xina (1894-95) i contra Rssia (1904-05), que iniciaren l'expansi del Jap i el seu desenvolupament com a potncia mundial. Excell tamb com a poeta. Rhodes, Cecil John (1853-1902) Colonitzador angls. Fill d'un pastor protestant, el 1870 emigr per raons de salut a l'frica del Sud, on es dedic al conreu del cot fins el 1872. Representant del capitalisme colonial britnic, enriquit amb l'explotaci de diamants a Kimberley (frica del Sud), fou elegit diputat al parlament del Cap (1881) i des del seu esc exig l'expansi anglesa cap a l'interior. La penetraci alemanya cap al Transvaal don fora als seus arguments i el govern del Cap estengu el seu protectorat a Betxuanalndia (1885). Fund la British South Africa Company, que finan amb l'explotaci de les mines d'or, i obtingu dels bantus concessions mineres a l'actual Rhodsia del Sud (1893) i estengu desprs les activitats de la companyia entre el Zambesi i el llac Tanganyika, territori sota protectorat britnic. Primer ministre del Cap (1890), s'esfor a conciliar els interessos britnics amb els dels bers. Les relacions estaven especialment enverinades per les explotacions aurferes de Witwatersrand. Tamb es revel com un bon administrador, que desenvolup la colnia del Cap. La resistncia dels bers a federar-se amb el Cap l'enfront directament al Transvaal. El 1896 fracass una expedici britnica manada per Jameson des de Betxuanalndia contra el Transvaal, i Rhodes hagu de dimitir, a causa de les crtiques al Cap i a la Gran Bretanya. Es lliur a la colonitzaci de Rhodsia i s'esfor per unir el Cap i el Caire per ferrocarril i per telgraf. Roosevelt, Theodore (1858-1919) Poltic nord-americ. Membre del partit republic, fou diputat a la cambra de representants de l'estat de Nova York (1882-84). Nomenat secretari adjunt de la marina (1897), dimit per poder participar en la guerra de Cuba, en la qual fou coronel dels Rough Riders (voluntaris de cavalleria). Governador de l'estat de Nova York (1898) i vice-president amb McKinley (1900), fou president dels Estats Units en sser assassinat McKinley per un anarquista (1901) i fou

reelegit l'any 1904. Impuls una poltica econmica contrria als interessos dels grans monopolis i afavor la conservaci i explotaci racional de les riqueses naturals. En poltica exterior, afavor l'intervencionisme sobretot en les repbliques sud-americanes (poltica del big stick, o bon bast) i cre la Zona Americana del Canal de Panam. No es present a la reelecci l'any 1909 i abon el republic Taft. Ms tard s'escind del partit republic i fou candidat pel partit progressista a les eleccions presidencials del 1912, per fou derrotat pel demcrata Wilson. Victria I d'Anglaterra (1819-1901) Reina de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'ndia (1876-1901). Filla del prncep Eduard d'Anglaterra, duc de Kent, succe en el tron britnic el seu oncle Guillem IV. Es cas (1840) amb el prncep Albert de Saxnia-Coburg-Gotha, cos-germ seu. Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerncies en la poltica exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentries britniques, i la seva figura esdevingu el smbol d'una etapa brillant de la histria britnica, anomenada 'era victoriana", durant la qual l'imperi colonial britnic assol l'esplendor mxima. Durant el seu llarg regnat (65 anys), la Gran Bretanya adopt el lliurecanvisme (Peel), fou fundat el Labour Party (1900), fou duta a terme la segona reforma electoral (Disraeli, 1867) i, sobretot, tingu lloc la gran empenta colonial, amb l'increment de la colonitzaci de Birmnia, la creaci del protectorat de l'Afganistan, l'acabament de la conquesta de l'ndia de la qual Disraeli la fu proclamar emperadriu, el gran impuls de la penetraci colonial a l'frica (Egipte, el Sudan, Nigria, Rhodsia, frica del Sud, etc), la concessi de l'estatut de domini al Canad i, en general, l'assentament de les bases del Commonwealth. A Europa, en canvi, la Gran Bretanya tend a evitar d'involucrar-se en els conflictes continentals ("l'allament esplndid"). Continu, per, i amb una virulncia creixent, l'agitaci irlandesa, amb relaci a la qual la reina Victria fou partidria de la submissi total dels irlandesos a la Gran Bretanya. En conjunt, la corona britnica assol un gran prestigi, i el pas visqu uns quants anys d'eufria i de prosperitat econmica i cultural. Per la poltica d'aliances matrimonials que port amb el seu esps fou anomenada "l'via d'Europa". La succe el seu fill Eduard VII. Personatges lligats a l'antiimperialisme. Clemenceau, Georges (1841-1929) Poltic francs. Durant la Comuna intent en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris. Diputat per Pars (1876-93), milit entre els republicans radicals i atac la poltica dels moderats. Orador incisiu, fu perdre la majoria al govern Ferry (1885) en denunciar-ne la poltica colonial. Les relacions amb persones implicades en l'escndol del canal de Panam li feren perdre l'esc de diputat (1893). Ms tard, el cas Dreyfus li fu guanyar popularitat, novament, en publicar al diari L'Aurore, que ell dirigia, l'article de Zola J'accuse. Quan la victria del dreyfusisme determin l'ascensi dels radicals al poder, Clemenceau fou elegit senador pel Var (1902). Fou ministre de l'interior (1906) i president del consell (190609). Durant aquest perode rehabilit plenament Dreyfus i continu la poltica de separaci de l'esglsia i l'estat; tamb reprim amb energia diverses vagues, la qual cosa l'enemist amb els socialistes. El 1910 se separ del partit radical. Durant la Primera Guerra Mundial propugn la concentraci de tots els recursos nacionals en l'esfor bllic. Pel novembre del 1917 fou designat cap de govern; restabl la disciplina a l'exrcit i la moral de victria. En el tractat de

Versalles (1919) fu incloure les clusules d'ocupaci del Rin i d'indemnitzacions de guerra i es neg a prendre en consideraci cap reivindicaci catalana. En sser derrotat en l'elecci per a president de la Repblica (1920), es retir de la poltica. Hobson, John Atkinson (1858-1940) Economista britnic. S'opos a l'ortodxia marshalliana de la seva poca i elabor la teoria del subconsum: els consumidors es comporten irracionalment perqu hi ha factors institucionals que els condicionen. Per contrastar els efectes de la injusta distribuci de la renda propos la implantaci reformista de l'estat providncia (poltica de salaris mnims, gesti social dels negocis, etc). Obres: The Physiology of Industry (1889), The Evolution of Modern Capitalism (1894), The Industrial System (1909) i The Economics of Unemployment (1922). La seva aportaci terica, poc reconeguda en principi, fou recollida en l'obra de J.M.Keynes. Jaurs, Jean (1858-1914) Poltic francs. Fou professor de filosofia a la universitat de Tolosa (Llenguadoc). Accept els postulats econmics del marxisme, per propugn un socialisme amb finalitats essencialment tiques. Fundador del partit socialista francs (1901), fou diputat des del 1902 fins que mor, fundador del diari L'Humanit (1904) i defensor de la uni dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. No accept la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradici cultural i que, concretament els francesos, sn hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revoluci Francesa. De les seves obres cal destacar l'Histoire Socialiste de la Repblique Franaise (1901-08), en tretze volums. A L'arme nouvelle (1911) defensava un exrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un nacionalista exaltat, perqu era contrari a la guerra amb Alemanya. Aquest, que havia estat indultat, fou executat (1936), a Eivissa, on residia, per elements anarco-sindicalistes. Lenin, Vladimir Il'ic (1870-1924) Nom amb qu s conegut Vladimir Il'ic Ul'janov, revolucionari, teric marxista i dirigent poltic rus. Fill d'un inspector d'escoles liberal, el seu germ Alexandre fou executat arran d'un atemptat contra el tsar. Expulsat de la universitat de Kazan', estudi dret pel seu compte a Samara, on fu relaci amb populistes i socialdemcrates. Ja amb formaci marxista, el 1893 an a Peterburg, on organitz grups obrers i inici el treball teric. A la fi del 1895 fou detingut i deportat (1900) a Sibria, on es cas amb Nadezda K&Krupskaja, companya de lluita. Alliberat el mateix any i novament perseguit, inici un exili que dur fins a la revoluci del 1905: amb Plejanov i altres fund, a Sussa, l'Iskra, rgan central del Partit Socialdemcrata Obrer Rus, i fou dirigent de la fracci bolxevic del partit, que propugnava una organitzaci revolucionria centralitzada per la dictadura democrtica dels obrers i camperols. El 1908 hagu d'anar-se'n novament a l'estranger; polemitz amb els qui volien liquidar el partit clandest i amb els qui proposaven la retirada de la duma, entre altres. El 1912, constituts ja com a partit els bolxevics, Lenin s'install a Cracvia, per dirigir des d'all el seu rgan, Pravda. Declarada la Primera Guerra Mundial, s'esfor a agrupar l'esquerra del socialisme internacional (conferncies de Zimmerwald i Kienthal) entorn de la consigna de transformar la guerra en guerra civil. Desprs de la caiguda del tsarisme (1917) torn a Rssia amb l'ajut alemany (travess en tren tot Alemanya fins a Sucia i, a travs de Finlndia, arrib a Petrograd. All

proclam les anomenades tesis d'abril: punt final a la guerra i a l'etapa burgesa de la revoluci, tot el poder per als soviets i confiscaci de les terres, la banca i els consorcis capitalistes. Amb aquestes directrius, els bolxevics prepararen la insurrecci contra el govern provisional que els port al poder (Revoluci d'Octubre). Lenin fou nomenat president del govern (Consell dels Comissaris del Poble), i dirig democrticament el partit, prenent posici en els debats de la pau, la guerra civil, l'organitzaci de l'URSS, la constituci de la Tercera Internacional, la Nova Poltica Econmica, els sindicats, etc. El 1922 tingu els primers atacs cerebrals, per continu treballant. El 1923 dict el seu testament poltic, preocupat per la burocratitzaci i el creixent poder de Stalin, i pel mar d'aquell mateix any perd la parla, que ja no recuper. L'obra de Lenin consta de ms d'un miler d'escrits, de diferent ambici i circumstncia, en els quals pretn d'aplicar i de desenvolupar el marxisme, no pas de crear una doctrina nova. Centrades en la teoria de l'estat, el partit, la qesti nacional i colonial i les relacions del proletariat amb els camperols, les aportacions teriques de Lenin s'articulen entorn de la seva visi de l'actualitat de la revoluci, enfront del marxisme imperant a la Segona Internacional, que professava concepcions deterministes, resoltes per una prctica parlamentria i economicista. Lenin accentua l'aspecte voluntari, inserit en una concepci totalitzadora de les possibilitats revolucionries de l'poca, la de l'imperialisme, en la qual la concentraci capitalista aguditza a les metrpolis la lluita de classes, exporta el conflicte a les colnies i desemboca en guerres imperialistes, com la Primera Guerra Mundial, que havia de constituir, aix, una gran ocasi revolucionria. El moviment obrer t els seus aliats en els camperols -tema bsic lenini- i en les nacionalitats oprimides, respecte a les quals Lenin proclama el dret a l' autodeterminaci. Com a instrument de dominaci d'una classe, l'estat no pot, segons Lenin, sser reformat: ha d'esser destrut i substitut pel govern de la classe proletria, la dictadura de la qual cal que es basi en els soviets i sigui instrument de repressi de la contrarevoluci, alhora que una forma ms elevada de democrcia. El proletariat, per, no pot arribar, per ell mateix, a la conscincia revolucionria; aquesta li ha de venir mitjanant un partit dirigit per revolucionaris professionals. Quant a les obres de Lenin, cal destacar Cto delat'? ('Qu cal fer?', 1902), sobre el partit, Materializm i empiriokriticizm ('Materialisme i empiriocriticisme', 1908), on combat la influncia empiriocriticista entre els bolxevics mateixos, Imperializm, kak vyssaja stadija kapitalizma ('L'imperialisme, estadi superior del capitalisme', 1916), Gosudartsvo i revol'ucia (L'estat i la revoluci', 1917) i Detskaja bolezn' levizny v kommunizme ('L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme', 1920). Altres personatges. Bahadur, Ahmad Khan (1817-1898) Erudit i poltic indi que entr al servei de l'administraci anglesa. Convenut de la superioritat de la cultura europea, lluit per tal d'aconseguir la modernitzaci de l'islam. Fund el 1878 l'Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i cre una societat reformista, la Muslim Educational Conference (1886). La seva actuaci reformista promogu grans reaccions, per el moviment segu endavant sostingut per nombrosos homes de lletres (Muhammad Iqbal, Nazir Ahmad, Hali). Lesseps, Ferdinand-Marie de (1805-1894) Diplomtic i administrador francs. Nomenat cnsol al Caire, el 1833, la seva intervenci durant l'epidmia de pesta a Alexandria (1834-35) li guany l'amistat de l'hereu del tron, Sa'id,

fill de Mehmet 'Ali. Durant aquest temps s'interess pel projecte d'obertura d'un canal entre la Mediterrnia i la mar Roja. Traslladat a Barcelona, com a cnsol (1842-48), intervingu a favor de la ciutat durant el bombardeig d'Espartero (1842). El 1849 abandon la diplomcia, i el 1854 obtingu de Sa'id la concessi de la companyia internacional que havia d'obrir el canal de Suez i explotar-lo. El 1876 fund una companyia per a obrir un canal a Panam. Nana Sahib (~1820-~1859) Nom amb qu s conegut el prncep indi Dhondu Pant. Cap preeminent de la rebelli dels sipais (juny del 1857), ocup Kanpur i es destac per la crueltat de la repressi contra els britnics. Proclamat pesva (juliol), fou derrotat pel general Henry Havelock i per sir Colin Campbell (desembre) i fou condut al Nepal, on mor. Nacionalistes a l'ndia britnica. Gandhi, Mohandas Karamchand (1869-1948) Poltic i pensador indi, capdavanter del moviment a favor de la independncia de l'ndia. s conegut amb el ttol honorfic de mahatma. Estudi dret a Oxford (1888-91) i exerc com a advocat a Bombai, fins el 1893, que part a Natal, on inici un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistncia no violenta (satyagraha). Establ diferents granges cooperatives (ashrams) i se serv del diari Indian Opinion, fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees. Empresonat diverses vegades, torn al seu pas (1914), on, davant la misria que comportava el colonialisme britnic, propugn el retorn als sistemes scioeconmics tradicionals com a enfrontament poltic, amb campanyes de desobedincia civil (hartal). Empresonat en diferents ocasions, pass a ocupar la presidncia del partit del congrs (1924), principal organisme d'enfrontament poltic. Particip en la conferncia de la Taula Rodona (Londres, 1931), en la qual reclam la independncia de l'ndia, per fou un fracs. En tornar al seu pas, inici els dejunis en senyal de protesta i, empresonat novament, fou alliberat el 1944. El 1947 fou assignada l'acta d'independncia amb la separaci de l'ndia i el Pakistan, fet al qual ell era contrari. El 1948 fou assassinat per un extremista hind; el seu cos fou incinerat i les cendres foren escampades al Ganges. Jinnah, Mohammed Ali (1876-1948) Poltic pakistans. Estudi a Anglaterra i exerc d'advocat a Bombai. President de la lliga musulmana des del 1916, romp les relacions amb Gandhi i propugn la creaci del Pakistan. Fou el primer governador general i president de l'assemblea constituent del nou estat (1947).

CRONOLOGIA 1839-1842 1856-1858 Primera Guerra de l'Opi entre la Gran Bretanya i la Xina. Acaba amb el tractat de Nanqun. Segona Guerra de l'Opi entre la Gran Bretanya-Frana i la Xina.

1857 1860 1864 1867 1868-1912 1875 1875-1877 1876 1878 1879 1880 1882 1884-1885 1885 1887 1891 1891-1901 1894-1895 1895 1896

Revolta dels sipais a l'ndia britnica. L'expansi russa cap a l'est arriba a les costes del Pacfic. Inauguraci del canal de Suez. El Canad esdev el primer domini britnic. poca Meiji al Jap. La Gran Bretanya, principal accionista del canal de Suez. Exploracions de Brazza i Stanley al Congo. Proclamaci de l'Imperi de les ndies (sobirania britnica). La reina Victria d'Anglaterra, emperadriu de l'ndia. Creaci a Brussel.les de la Societat Internacional del Congo. Egipte passa a ser protectorat britnic. Es complet l'expansi russa a sia Central. Ocupaci d'Egipte per part de la Gran Bretanya. Conferncia de Berln. Creaci del Congrs Nacional Indi. La Gran Bretranya s'annexiona Birmnia. Creaci de la Uni d'Indoxina per part de Frana. Els Estats Units s'annexionen les illes Hawaii. La partici d'frica en el terreny. Guerra xinesojaponesa ( o sinojaponesa). Els Estats Units intervenen a Veneuela. Derrota italiana a Etipia. Incident francobritnic a Fashoda. Aixecament dels Cent Dies a la Xina. Guerra hispanonord-americana: Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam passen a mans dels Estats Units. Guerra dels Bers (Transvaal).

1898

1899-1902

1900 1901 1902 1903 1904 1904-1905 1905 1907 1908 1910 1911 1912 1926 1958

Revolta nacionalista dels bxers a la Xina. Austrlia, domini britnic. Aliana anglojaponesa. Els Estats Units intervenen a Panam. Corol.lari Roosevelt. Guerra russojaponesa. Primera crisi del Marroc (francoalemanya). Nova Zelanda, domini britnic. Cessi a Blgica, per part de Leopold II, del territori del Congo. Sud-frica, domini britnic. Segona crisi del Marroc (francoalemanya). Protectorat francs sobre el Marroc. Creaci de la Commonwealth, successora de l'Imperi britnic: els dominion obtenen els mateixos drets que la metrpoli. Creaci de la Communaut Franaise.

La colonitzaci: pasos i territoris ocupats 1801 1801-1813 1803 1806 1812 Ucrana (Rssia). Transcaucsia (Rssia). Tasmnia (Gran Bretanya). El Cap (Gran Bretanya). Bessarbia (Rssia). 1878 1879 1881 1882 1883 Xipre (Gran Bretanya). Congo (Blgica). Tunsia (Frana). Egipte (Gran Bretanya). Eritrea (Itlia). Guinea (Portugal). Dahomey (Frana). Somlia (Gran Bretanya). Tanganyika, Togo i frica sud-occidental (Alemanya).

1815

Polnia, Finlndia i els pasos bltics (Rssia).

1884

1824

Singapur (Gran Bretanya).

1885

Knya i Rhodsia (gran Bretanya). Tonqun (Frana). Ro de Oro (Espanya). Nova Guinea i Illes Bismarck (Alemanya). Borneo (Gran Bretanya). Nauru (Alemanya). Somlia (Itlia). Uganda i Zanzbar (Gran Bretanya). Laos (Frana). Madagascar (Frana). Congo (Frana). Camerun (Alemanya). Port Arthur (Rssia). Illes Carolines, Mariannes i Palau (Alemanya). Guinea (Espanya). Transvaal i Tonga (Gran Bretanya). Manxria (Rssia). Marroc (Frana). Lbia (Itlia). Samoa (Gran Bretanya).

1830

Presa d'Alger. Inici de la conquesta francesa d'Algria. Illes Malvines (Gran Bretanya). Aden (Gran Bretanya). Nova Zelanda (Gran Bretanya). Hong Kong (Gran Bretanya).

1886

1833 1838 1840 1842 1843 1849 1854

1888 1889 1890 1893

Nova Calednia i Tahit (Frana). 1896 Fernando Poo (Espanya). Senegal (Frana). Crimea (Rssia). Regi de l'Amur (Rssia). 1897 1898

1858

1899

1859 1863 1864 1867 1874 1874-1895

Saigon (Frana). Cambodja (Frana). Turquestan (Rssia). Cotxinxina (Frana). Illes Fiji i Costa d'Or (Gran Bretanya). Malisia (Gran Bretanya).

1900 1900-1905 1906 1911 1914

L'Imperi colonial britnic 1763 1787 Canad i ndia (cedides per Frana). Nova Gal.les del Sud, Sierra Leone i 1807 1810 Helgoland (arrabassada als danesos). Illa Maurici (arrabassada a Frana).

illes Norfolk. 1789 Illes Adaman (per establir-hi una pres). Illes Seychelles (arrabassada a Frana). 1815 Illa de l'Ascensi.

1794 1796 1797 1800

1824

Singapur. Birmnia (inici de l'ocupaci). Austrlia occidental. Nova Zelanda (que passa a la condici de colnia). Hong Kong (cedida per la Xina).

Ceilan (arrabassada als holandesos). 1828 Illa Trinitat (arrabassada a Espanya). 1829 Malta (arrabassada a Frana). Tasmnia i Santa Lucia (arrabassada a Frana). El Cap (arrabassat als holandesos). 1840

1803 1806

1842

BIBLIOGRAFIA OBRES ESPECFIQUES

ACOSTA SNCHEZ, J. El imperialismo capitalista. Concepto, perodos y mecanismos de funcionamiento. Barcelona, 1977. FIELDHOUSE, D.K. Economia e Imperio. La expansin de Europa, 1830-1914. Siglo XXI. Madrid, 1977. FIELDHOUSE, D.K. Los Imperios coloniales desde el siglo XVIII. Siglo XXI. Madrid, 1981. HALL, J.W. El imperio japons. Siglo XXI. Madrid, 1980. LICHTHEIM, G. El Imperialismo. Alianza. Madrid, 1972. MAURO, F. La expansin europea. Labor. Barcelona, 1968. MOMMSEN, W.J. La poca del Imperialismo. Europa, 1885-1918. Siglo XXI. Madrid, 1994. VIDAL VILLA, J.M. Teoras del imperialismo. Anagrama. Barcelona, 1976. OBRES GENERALS

HEFFER, J. i SERMAN, W. De las revoluciones a los imperialismos, 1815-1914. Akal. Madrid, 1988. HOBSBAWM, E.J. Industria e Imperio. Ariel. Barcelona, 1977. MIGE, J.L. Expansin europea y descolonizacin, de 1870 a nuestros das. Labor. Barcelona, 1980. PAGS, P. Las claves del nacionalismo y el imperialismo. Planeta. Barcelona, 1991. RODNEY, W. Cmo subdesarroll Europa a frica. Siglo XXI. Madrid, 1982. MATERIALS DIDCTICS

COLORADO, A. Imperialismo y colonialismo. Biblioteca Bsica de Historia. Anaya. Madrid, 1991. DD.AA. El reparto de frica. Cuadernos Historia 16, n 39. Madrid, 1985. PERTIERRA DE ROJAS, J.F. La expansin imperialista en el siglo XIX. Col.Historia del Mundo Contemporneo. Akal. Madrid, 1988. OBRES COMPLEMENTRIES

CONRAD, J. En el cor de les tenebres. Edicions 62. Barcelona, 1989. HOBSON, J.A. Estudio del imperialismo. Alianza Editorial. Madrid, 1981. TAN, A. La dona del du de la cuina. Columna-Muchnik. Barcelona, 1992.

FILMOGRAFIA Las cuatro plumas. Zoltan Korda, 1939. 55 dies a Pequn. Nicholas Ray, 1963. Zulu. Cy Enfield, 1963. Karthoum. Basil Dearden, 1966. Queimada. Gillo Pontecorvo, 1969. Gandhi. Richard Attenborough, 1982. Memorias de frica. Sidney Pollack, 1985.