Gabino Bolívar Subirats – 1-A Batxillerat

Tècniques experimentals, 17-5-2004

Índex:
-La inducció

-Números de Lucas i successió de Fibonacci

-Número d’or (Obtenció a partir de la successió de Fibonacci i altres processos)

-Obtenció de la successió de Fibonacci a partir del número d’or

-Influèncias del número d’or: -Generals

-Naturalesa
-Música

-El rectangle d’or. Obtenció d’espirals.

-Bibliografia
La inducció:

La inducció, en el camp filosòfic (concretament lògica), és un procés en el qual

es raona des d’un cas particular fins a un més general, al contrari que la deducció. La
seva base és la suposició de que si quelcom és veritat en algunes situacions, també ho és
en situacions semblants encara que no s’hagin observat. La probabilitat d’encertar depèn
del número de fenòmens observats. Una de les formes més simples d’inducció apareix a
l’interpretar les enquestes d’opinió, en les quals, les respostes donades per una petitat
part de la població total es projecten per a tot un país. El raonament inductiu va ser
desenvolupat per molts filòsofs, des de Francis Bacon fins David Hume, John Stuart
Mill i Charles Sanders Peirce.

Números de Lucas i successió de Fibonacci:

Els números de Lucas són una successió de nombres que responen a la següent
fórmula:

F (n − 1) + F (n) = F (n + 1)

Com es pot veure, cada número és la suma dels dos anteriors. El problema és
que no s’especifica quins són els números per on hem de començar. Així, tendríem
infinites possibilitats.
Per poder fer la successió de Fibonacci, empram la mateixa fórmula, però especificant
els dos valors inicials, que en aquest cas són iguals:

F 1 = F 2 =1
Així, combinant la fórmula dels números de Lucas i donant com a valors inicials
el mateix, 1, aconseguim la successió del renaixentista Fibonacci. Aquests serien els
primers números:

− 8,5,−3,2,−1,1,0,1,1,2,3,5,8,13, 21,34,55,89,144 ,233

Fibonacci, a la fotografia de la dreta, va ser un dels

matemàtics més importants de l’Edat mitjana a Europa. El
seu nom era Leonardo de Pisa, però era conegut com a
Fibonacci, “fill de Bonacci” (filius Bonacci). Va néixer a
Pisa, Itàlia, cap a 1170/80, ciutat important, centre comercial
i econòmic. Va estudiar matemàtiques, ensenyat per
musulmans, a Bougie (Argèlia), al 1192. El seu pare tenia
una factoria comercial. Fins al 1200 no tornà a Pisa, però
viatjà per Provença, Sicília, Grècia, Berberia, Síria i Egipte,
on estudià les diverses maneres de calcular, amb ajuda de
l’àbac i el nou sistema d’Al-Jwarizmi, amb numeració
aràbiga: nou xifres i el zero. Destaca la seva obra “Liber abaci”. Va estar sempre pròxim
a la Cort, de l’Emperador Federic II i del filòsof Joan de Palerm. Va rebre nombroses
condecoracions i morí a Pisa cap a 1250.

Número d’or:

Així, si agafam alguns casos de la successió de Fibonacci donant valors a N,

podem trobar quan valen F(n) i F(n-1), i fer el quocient:

Fn
q=
Fn − 1

N F(n-1) F(n) q=F(n)/F(n-1)

2 1 1 1
3 1 2 2
4 2 3 1,5
5 3 5 1,666666667
6 5 8 1,6
7 8 13 1,625
8 13 21 1,615384615
9 21 34 1,619047619
10 34 55 1,617647059
11 55 89 1,618181818
12 89 144 1,617977528
13 144 233 1,618055556
14 233 377 1,618025751
15 377 610 1,618037135
16 610 987 1,618032787
17 987 1597 1,618034448
18 1597 2584 1,618033813
19 2584 4181 1,618034056
20 4181 6765 1,618033963
21 6765 10946 1,618033999
22 10946 17711 1,618033985
23 17711 28657 1,61803399
24 28657 46368 1,618033988
25 46368 75025 1,618033989
26 75025 121393 1,618033989
27 121393 196418 1,618033989
28 196418 317811 1,618033989
29 317811 514229 1,618033989
30 514229 832040 1,618033989

Elaborant aquesta taula, veim que el quocient arriba a estabilitzar-se al valor

aproximat de 1.618033989. Podem veure aquesta estabilització fent les gràfiques
emprant com a dades el quocient i el diferent cas. Poden observar-se a la pàgina
següent:

q=F(n)/F(n-1)

1,9

1,8

1,7

1,6

1,5

1,4

1,3

1,2
Valor de "q"

1,1

1 Serie1

0,9

0,8

0,7

0,6

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0
1 8 15 22 29
Cas

La gràfica va oscil· lant fins estabilitzar-se a un valor, però si ens atracam amb un
zoom a la zona on mostra una recta, la gràfica seguiria oscil· lant. Així, quan el valor
tendeix a infinit és quant tenim el número aproximat al màxim.

Podem calcular el valor exacte d’aquest número, que anomenarem “phi”: Φ

F ( n + 1) = F (n ) + F ( n − 1) F ( n + 1)
=1+
F ( n − 1)
F ( n) F ( n)
 F (n + 1)  1
 F (n)  = 1 + F ( n + 1) 1
   F (n)  lim =1+
n →∞ F (n ) F (n )
 F (n − 1)  lim
  F ( n − 1)

1
Φ =1 + Φ 2 − Φ −1 = 0
Φ
 1 ± 12 + 4 1 ± 5
Φ= =
2 2

D’aquesta fórmula treim dues solucions:

1+ 5
Φ= = 1.618033989...
2

1− 5
ϕ= = −0 .618033989 ...
2

La primera és el pròpiament dit número d’or, representat per la lletra grega “phi”
majúscula. La segona és la “phi” minúscula.

I encara podem treure el número d’or de dues maneres diferents. La primera és

el desenvolupament continu, segons la fórmula d’abans:

Φ = 1 + Φ = 1 + 1 + Φ = 1 + 1 + 1 + 1 + 1 + ...

Si feim l’operació, moltes vegades, ens aproximam també al número.

La darrere manera d’aconseguir-lo és fent la fracció contínua, també amb una de

les anteriors fórmules:

1 1 1
Φ =1 + =1 + =1+
Φ 1 1
1+ 1+
Φ 1
1+
1
1+
1...

L’arquitecte grec Phidias va emprar molt aquest número en les seves

construccios (El partenó d’Atenes, etc.), i per això el van anomenar “Phi”, concretament
va ser el matemàtic americà Mark Barr, qui elegí la lletra grega. Emprant una
calculadora científica especial, podem aproximar el número a unes 5000 xifres
decimales, que tenim recollides en la següent pàgina. S’ha de tenir en compte que
aquesta pàgina plena de xifres és només una aproximació, ja que el número té infinites
xifres decimals:
1.61803398874989484820458683436563811772030917980576286213544862270526046281890244970
7207204189391137484754088075386891752126633862223536931793180060766726354433389086595
9395829056383226613199282902678806752087668925017116962070322210432162695486262963136
1443814975870122034080588795445474924618569536486444924104432077134494704956584678850
9874339442212544877066478091588460749988712400765217057517978834166256249407589069704
0002812104276217711177780531531714101170466659914669798731761356006708748071013179523
6894275219484353056783002287856997829778347845878228911097625003026961561700250464338
2437764861028383126833037242926752631165339247316711121158818638513316203840052221657
9128667529465490681131715993432359734949850904094762132229810172610705961164562990981
6290555208524790352406020172799747175342777592778625619432082750513121815628551222480
9394712341451702237358057727861600868838295230459264787801788992199027077690389532196
8198615143780314997411069260886742962267575605231727775203536139362107673893764556060
6059216589466759551900400555908950229530942312482355212212415444006470340565734797663
9723949499465845788730396230903750339938562102423690251386804145779956981224457471780
3417312645322041639723213404444948730231541767689375210306873788034417009395440962795
5898678723209512426893557309704509595684401755519881921802064052905518934947592600734
8522821010881946445442223188913192946896220023014437702699230078030852611807545192887
7050210968424936271359251876077788466583615023891349333312231053392321362431926372891
0670503399282265263556209029798642472759772565508615487543574826471814145127000602389
0162077732244994353088999095016803281121943204819643876758633147985719113978153978074
7615077221175082694586393204565209896985556781410696837288405874610337810544439094368
3583581381131168993855576975484149144534150912954070050194775486163075422641729394680
3673198058618339183285991303960720144559504497792120761247856459161608370594987860069
7018940988640076443617093341727091914336501371576601148038143062623805143211734815100
5590134561011800790506381421527093085880928757034505078081454588199063361298279814117
4533927312080928972792221329806429468782427487401745055406778757083237310975915117762
9784432847479081765180977872684161176325038612112914368343767023503711163307258698832
5871033632223810980901211019899176841491751233134015273384383723450093478604979294599
1582201258104598230925528721241370436149102054718554961180876426576511060545881475604
4317847985845397312863016254487611485202170644041116607669505977578325703951108782308
2710647893902111569103927683845386333321565829659773103436032322545743637204124406408
8826737584339536795931232213437320995749889469956564736007295999839128810319742631251
7971414320123112795518947781726914158911779919564812558001845506563295285985910009086
2180297756378925999164994642819302229355234667475932695165421402109136301819472270789
0122087287361707348649998156255472811373479871656952748900814438405327483781378246691
7444229634914708157007352545707089772675469343822619546861533120953357923801460927351
0210119190218360675097308957528957746814229543394385493155339630380729169175846101460
9950550648036793041472365720398600735507609023173125016132048435836481770484818109916
0244252327167219018933459637860878752870173935930301335901123710239171265904702634940
2830766876743638651327106280323174069317334482343564531850581353108549733350759966778
7124490583636754132890862406324563953572125242611702780286560432349428373017255744058
3727826799603173936401328762770124367983114464369476705312724924104716700138247831286
5650649343418039004101780533950587724586655755229391582397084177298337282311525692609
2995942240000560626678674357923972454084817651973436265268944888552720274778747335983
5367277614075917120513269344837529916499809360246178442675727767900191919070380522046
1232482391326104327191684512306023627893545432461769975753689041763650254785138246314
6583363833760235778992672988632161858395903639981838458276449124598093704305555961379
7343261348304949496868108953569634828178128862536460842033946538194419457142666823718
3949183237090857485026656803989744066210536030640026081711266599541993687316094572288
8109207788227720363668448153256172841176909792666655223846883113718529919216319052015
6863122282071559987646842355205928537175780765605036773130975191223973887224682580571
5974457404842987807352215984266766257807706201943040054255015831250301753409411719101
9298903844725033298802450143679684416947959545304591031381162187045679978663661746059
5700034459701135251813460065655352034788811741499412748264152135567763940390710387088
1823380680335003804680017480822059109684420264464021877053401003180288166441530913939
4815640319282278548241451050318882518997007486228794215589574282021665706218809057808
8050324676991297287210387073697406435667458920258656573978560859566534107035997832044
6336346485489497663885351045527298242290699848853696828046459745762651434359050938321
243743333870516657149005907105670248879858043718151261004403814880407252440616429........
Obtenció de la successió de Fibonacci a partir del número d’or

Peró amb aquest nombre, emprant les seves equacions, podem extreure els
nombres de Fibonacci de nou:

Fn = F (n−1) + F (n − 2) Φ2 = Φ + 1
A partir d’aquestes dues equacions, treim el valor de “phi” quan està elevat a 0,
1... fins a 10:

Φ0 =1 Φ1 = Φ Φ2 = Φ +1

Φ 3 = Φ ⋅ Φ 2 = Φ (Φ + 1) = Φ 2 + Φ = Φ + 1 + Φ = 2Φ + 1

Φ 4 = (2Φ + 1) ⋅ Φ = 2Φ 2 + Φ = 2 ⋅ (Φ + 1) + Φ = 2Φ + 2 + Φ = 3Φ + 2

Φ 5 = (3Φ + 2) ⋅ Φ = 3Φ 2 + 2Φ = 3 ⋅ (Φ + 1) + 2Φ = 3Φ + 3 + 2Φ = 5Φ +

Φ 6 = Φ 5 ⋅ Φ = (5Φ + 3) ⋅ Φ = 5Φ 2 + 3Φ = 5 ⋅ (Φ + 1) + 3Φ = 5Φ + 5 + 3Φ = 8Φ + 5

Φ 7 = Φ 6 ⋅ Φ = (8Φ + 5) ⋅ Φ = 8Φ 2 + 5Φ = 8 ⋅ (Φ + 1) + 5Φ = 8Φ + 8 + 5Φ = 13Φ + 8

Φ 8 = Φ 7 ⋅ Φ = (13Φ + 8) ⋅ Φ = 13Φ 2 + 8Φ = 13 ⋅ (Φ + 1) + 8Φ = 13Φ + 13 + 8Φ = 21Φ + 13

Φ 9 = Φ 8 ⋅ Φ = (21Φ + 13) ⋅ Φ = 21Φ 2 + 13Φ = 21⋅ (Φ + 1) + 13Φ = 21Φ + 21+ 13Φ = 34Φ + 21

Φ10 =Φ5 ⋅ Φ5 = (5Φ+ 3) ⋅ (5Φ+ 3) = 25Φ2 +9 + 30Φ= 25⋅ (Φ+1) + 9 +30Φ = 25Φ+ 25+9 +30Φ= 55Φ+ 34

Podem veure clarament que el resultat de cada potència de “phi” ens dóna un
parell de nombres de Fibonacci, un és factor de “phi” i l’altre és l’anterior a aquest. A
partir de tots aquests exemples, podem treure dues fórmules generals:

Φ n = Fn ⋅ Φ + F ( n−1) Φ n = Φ n −1 + Φ n −2

La segona fórmula és molt semblant a aquesta, ja vista:

Fn = F (n−1) + F (n −2 )

Però podem trobar una relació entre aquestes dues darreres fórmules. Si dividim
“phi” elevat a “n”, entre el número de Fibonacci “n”, ens donarà un valor que s’atraca a
la rel de 5, com ho demostra la següent taula:
 N F(n) Φn Φ n/F(n)
-20 -6765 0,0000661069618 -9,77191E-09
-19 4181 0,0001069633111 2,55832E-08
-18 -2584 0,0001730702729 -6,69777E-08
-17 1597 0,0002800335838 1,7535E-07
-16 -987 0,0004531038565 -4,59072E-07
-15 610 0,0007331374399 1,20186E-06
-14 -377 0,0011862412958 -3,14653E-06
-13 233 0,0019193787348 8,23768E-06
-12 -144 0,0031056200290 -2,15668E-05
-11 89 0,0050249987611 5,64607E-05
-10 -55 0,0081306187859 -0,000147829
-9 34 0,0131556175403 0,00038693
-8 -21 0,0212862363154 -0,00101363
-7 13 0,0344418538380 0,002649373
-6 -8 0,0557280901248 -0,006966011
-5 5 0,0901699439167 0,018033989
-4 -3 0,1458980339667 -0,048632678
-3 2 0,2360679777624 0,118033989
-2 -1 0,3819660115334 -0,381966012
-1 1 0,6180339889791 0,618033989
0 0 1,0000000000000 #¡DIV/0!
1 1 1,6180339881499 1,618033988
2 1 2,6180339868082 2,618033987
3 2 4,2360679727873 2,118033986
4 3 6,8541019560830 2,284700652
5 5 11,0901699231870 2,218033985
6 8 17,9442718700742 2,243033984
7 13 29,0344417783821 2,233418598
8 21 46,9787136243813 2,237081601
9 34 76,0131553638093 2,23568104
10 55 122,9918689251620 2,236215799
11 89 199,0050241869880 2,236011508
12 144 321,9968929471370 2,236089534
13 233 521,0019168671290 2,236059729
14 377 842,9988093822590 2,236071112
15 610 1364,0007255503800 2,236066763
16 987 2206,9995338016300 2,236068423
17 1597 3571,0002575220000 2,236067788
18 2584 5777,9997883626100 2,23606803
19 4181 9349,0000410935800 2,236067936
20 6765 15126,9998217041000 2,236067971

Φn Φn (− Φ )− n Φ n − (− Φ )
−n

= 5 Fn = − =
Fn 5 5 5
 Φ n = Φ n −1 + Φ n − 2 Φ ⋅ Fn + Fn − 1 = Φ Fn − 1 + Fn − 2 + Φ Fn − 2 + Fn − 3

Φ Fn = Φ Fn − 1 + ΦFn − 2 + [Fn − 2 + Fn − 3 + Fn − 1] Així, com el darrer membre dels

tres de dins del claudàtor pot
substituir-se per la fórmula ja vista, i si simplificam tot per “phi”, queda:

Fn = Fn − 1 + Fn − 2 0 = F n − 2 + F n − 3 − Fn − 1 0=0

La divisió, que s’atraca a la rel de 5, ens pot donar un pentàgon d’or. Si

doblegam un paper i feim una espècie de nus, tallant els extrems sobrants, ens donarà
aquest pentàgon estrellat:

Observam a la figura els diferents trams de

diagonals, etc, que estan en funció dels números
de Fibonacci. Si cada costat del pentàgon mesura
una unitat, qualsevol, les distàncies A-C, A-D, B-
D, B-E i C-E han de val “phi”.

Influències generals del número d’or:

El número d’or, o bé els números de Fibonacci, han tingut una gran influència en
l’art i la nostra cultura. Es troba també en la naturalesa, però aquest tema, juntament
amb la música, seran tractats més detingudament als
següents apartats.

El model més conegut i important és l’home de

“vitrubio”, de Leonardo da Vinci, a la dreta.

El número d’or pot trobar-se sobretot en

arquitectura. Arquitectes com Gaudí, Le Corbusier
(amb el seu “Modulor”, Phidias, etc, l’han emprat en
les seves construccions. També està en la Alhambra,
el Escorial, etc. Podem destacar les següents obres:
La piràmide de Keops, construida en el 2600
abans de Crist.

El partenó d’Atenes, dissenyat per l’arquitecte

Phidias. També el Panteó de Roma.

La catedral de Nôtre Dame de París, també te la divina

proporció, tal com mostra l’esquema.

La catedral francesa d’Estrasburg.

En qüestions literàries, hi ha menys exemples, però cal destacar molts poemes de

la Índia, on el número de síl· labes de cada vers va creixent segons la successió de
Fibonacci.

En el cinema, la pel· lícula soviètica “The Battleship Potemkin”, de Sergie

Eisenstein, de l’any 1925, està dividida en escenes de tal manera que la duració d’una
escena és la duració de l’anterior per “phi”. Dura uns 75 minuts.
També trobam la successió de Fibonacci en escultura (Venus de Boticelli) i en pintura,
cal destacar l’obra de Pietro della Francesca, Durero, Rafael, Miguel Àngel, Leonardo
da Vinci (Gioconda, Anunciació, etc.), Dalí, Boticelli, etc. Cal destacar “La creació”, on
Adam i Déu és toquen amb el dit, just on es forma un rectangle d’or. A continuació
algunes mostres:

També podem citar les tesseles de “penrose”, formades per una sèrie de dibuixos que
formen un encaix, i un dibuix quemai es repeteix:

Trobam la proporció aurea en les targetes de crèdit, el carnet d’identitat, les

capses de tabac, etc. També en possibilitats. Ho podem veure amb un exemple: Tenint
en compte l’ordre, calcular totes les maneres possibles de pagar 0, 1... fins a 6 euros,
emprant monedes d’1 i de 2.
 0 euros 1 euro 2 euros 3 euros 4 euros 5 euros 6 euros
x 1 1+1 1+1+1 1+1+1+1 1+1+1+1+1 1+1+1+1+1+1
2 2+1 1+1+2 2+1+1+1 1+1+1+1+2
1+2 2+2 1+2+1+1 1+1+1+2+1
1+2+1 1+1+2+1 1+1+2+1+1
2+1+1 1+1+1+2 1+2+1+1+1
2+2+1 2+1+1+1+1
2+1+2 1+1+2+2
1+2+2 1+2+1+2
2+1+2+1
2+2+1+1
1+2+2+1
2+1+1+2
2+2+2
1 1 2 3 5 8 13

Sorprenentment, el número de possibilitas va augmentant segons la successió de

Fibonacci.

Per acabar aquest apartat, podem dir que la famosa successió és emprada avui dia per
realitzar anàlisis tècnics dels mercats financers. Cada dia s’obren i tanquen milions
d’operacions bursàtils, seguint els nivells de Fibonacci marcats als gràfics. Una
equivocació a l’interpetar els números i un pot arruinar-se. Així, Fibonacci està marcant
l’economia capitalista, fent referència a la Borsa mundial.

Influències del número d’or en la naturalesa:

Sorprenentment, la natura ens ofereix moltíssimes mostres de la pressència del

número d’or o la successió de Fibonacci. Podem veure alguns exemples concrets.

Trobam Φ en la configuració de l’ou de gallina. La

seva geometria està definida pel número d’or, i en la
seva estranya forma hi ha un segment característic
d’una paràbola. No es sap com es formen els
característics arcs parabòlic i apuntat, però sí és un
procés bastant ràpid per tenir aquesta forma tan
perfecta. La forma sí serveix perquè quan la gallina
posa l’ou en una superfícia plana, no s’en vagi rodant,
ja que al tenir un extrem més “pesat”, l’ou dóna voltes
sobre ell mateix.

La successió de Fibonacci apareix en unproblema que el

matemàtic ja es plantejà: “Una parella de conills tarda un
mes en arribar a l’edat fèrtil, a partir d’aquest moment
cada vegada engendra una parella de conills, que a la
vegada, quan siguin fèrtils, engendraran cada mes una parella de conills. Quants conills
hi haurà després d’un número determinat de mesos?” Com mostra el gràfic de
l’esquerra, les parelles de conills van seguint perfectament la successió de Fibonacci.

Més curiositats. Les rames i les fulles de les plantes es

distribueixen cercant sempre rebre el màxim de llum per cada una
d’elles. Per aquest motiu, cap fulla neix just en la vertical de
l’anterior. La distribució de les fulles alrededor del tall de les plantes
es produeix seguint les seqüències basades exclusivament en aquests
números.

El número d’espirals en nombroses flors i fruits

també s’ajusta a parelles consecutives de termes d’aquesta
successió: els girasols tenen 55 espirals en un sentit i 89 en
l’altre, o bé 89 i 144. Igual passa amb quasevol varietat de
pinya, 8 i 13 o 5 i 8. Les margarites presenten llavors en
forma de 21 i 34 espirals. Sembla així que alguns éssers
vius tenen el número d’or en el codi genètic.

A més, la distància entre el nostre braç en repòs amb relació al terra i el genoll
també és “phi”, així com de les espatlles amb relació a l’extrem de la mà i el nas. A
continuació veim més casos: la proporció d’un braç i els ossos, una formiga, un pardal,
una flor, una rosa, la cara d’un tigre, el dibuix de la cua d’un gall d’indi, una papallona i
l’espiral del caragol nautilus. També, en teoria, si dividim la llargària nostra del terra
fins al melic i ho dividim per l’alçada del melic fins dalt del cap, ens dóna el número
d’or.
Influències del número d’or en la música:

La música és considerada com una de les arts més matematitzades. Les seves
lleis bàsiques, les primeres que es coneixen, van ser elaborades pel famós matemàtic
grec Pitàgores. Va observar que una corda tensada, si vibra per complet, produeix una
nota. El punt fixe de la corda s’anomena nodo, i si l’anam traslladant dividint en parts
més petites la corda, s’obtenen altres notes (més agudes) que estan en harmonia amb la
nota original. Aquest punts són números exactes. Però si situam el nodo en altres punts,
innexactes, produïm una disonància. Pitàgores deduí que la vida divina està en
harmonia amb la música de l’Univers. Així, la ciència matemàtica s’ha centrat en la
recerca de l’harmonia humana.

Així, Pitàgores va notar que dividint de forma successiva la longitud d’una corda
d’una lira per la meitat, es podien produïr les notes de l’escala musical. Va destacar que
les vibracions creadores de la música es produïen en qualsevol objecte i que l’Univers
ballava al ritme de la música creada per la pròpia dança.

En la construcció de violins, el famós luthier Stradivarius emprava aquesta

proporció, concretament en les distàncies que s’aprecien en la foto:

Així, fent que la llargària de la caixa de ressonància dividida per la resta del
màstil fos Φ , Stradivarius aconseguia que els violins tinguessin una millor sonoritat.
Sembla que aquesta proporció no és fruit de la casualitat, el luthier feia els instruments
amb la màxima precissió possible, el que donava una gran cualitat i prestigi. Avui dia,
els seus instruments es conserven en museus o són considerats obres d’art valoredes en
milions d’euros.També parla d’aquest tema el “Mètode de construcció de violins”, de
Baginsky.

Més endavant veurem com es formen les espirals a partir de rectangles d’or,
característiques del caragol “Nautilus”. Però si ens hi fixam bé, la clau de “Fa”,
emprada en música, tendeix de forma intencionada o casual a la forma d’aquesta espiral,
com obsvam a continuació:

També podem trobar la successió en el piano. Si agafam una octava quasevol,

tenim 5 tecles negres i 8 de blanques, que sumades fan un total de 13. Aquests números
van seguits en la successió de Fibonacci. S’ha de comentar, però, que sons diferents
només n’hi ha 12, el 13 és la repetició del primer, pero forma
l’octava.

Si entram en compositors concrets, molts han utilitzat

aquesta proporció, de forma pensada i altres vegades per casualitat, el que ens fa pensar
que les persones “tenim” el número en els gens. Una dels primers en utilitzar-lo va ser
el compositor barroc alemany J.S. Bach, concretament a les seves dues cantates italianes
i també a la primera fuga de “L’art de la fuga”.

Mozart ha emprat nombroses vegades la proporció a quasi totes les seves sonates
per a piano, com la “Sonata Nº1 per piano en Do major”, que divideix en dues parts,
proporcionades pel número d’or. Aquestes parts són la introducció i el desenvolupament
del tema. No sembla que conegués aquestes raons matemàtiques.

Beethoven, a la seva famosa “Quinta simfonia”, en el moviment inicial “motto”,

també emprà la divina proporció. El tema més conegut, el del destí cridant a la seva
porta, apareix en els primers compasos, al final (compàs 601, abans de la coda), però
també al compàs 372, exactament en el punt que forma el número 0.618. Casualitat?

Schubert, també al piano, emprà la proporció en molts dels seus estudis. Podem
destacar la seva darrera “Sonata en La major per piano”, D.959. També podem citar als
francesos Debussy i Satie, que també empraren la proporció d’or en les seves obres per
piano.

Però el compositor que més ha emprat la proporció és l’húngar Béla Bartók,

concretament en la “Concert per cordes, percussió i celesta”. Aquí, en la fuga, la segona
part, després del clímax, és en extensió a la primera com aquesta al total de l’obra, i la
proporció és el número d’or. El compostior solia fer coincidir els clímax de les seves
obres amb la secció aurea. També l’han emprada menys coneguts, com Hindemith,
Stockhausen y Ferneyhough.

Avui dia podem destacar el canon de Nørgård, aquest sí ja fet absolutament de

manera conscient amb la proporció d’or. Podem veure l’esquema que va seguir
seguidament:

1
10
101
10110
10110101
1011010110110
101101011011010110101
...
El grup “Perfect Fifth” de Londres, amb una peça anomenada “Fibonacci”,
també ha emprat la proporció.

Però ara ens centrarem en un compositor i una obra més concret. Es tracta del
“Il· lidi de Sigfrid”, de 1870, del comositor-poeta alemany Richard Wagner (1813-
1883). Aquesta obra també és anomenada “de l’escala”, perquè és on s’interpretà per
primera vegada, a l’escala de casa seva, dedicant-la a la seva dona Còsima, després de
tenir el seu primer fill, Sigfrid. Va ser un regal. El tema principal de l’obra, el
“blickmotiv” o “motiu de la mirada”, que apareix a l’obra “Sigfrid”, segona jornada de
“L’anell del Nibelung”. L’obra té una durada d’uns 18 minuts, 405 compasos. Aquests
compasos es troben relacionats formant una doble secció aurea, és a dir, es produeix un
canvi entre els compasos 147 i 148 passant d’un compàs quaternari a un de ternari,
marcant un punt d’inflexió i reflexió, que ofereix un porcentatge en número de
compasos idèntic al que es produex entre els compasos 258 i 259, quan torna el compàs
quaternari, mostrant-nos una nova secció aurea des del final:

Així, la primera part i la tercera són quaternàries, i la segona part, entre els
commpasos 147 i 258, és ternària. Al compàs 91, on l’oboe agafa la inversió del tema
de l’idil· li, s’aconsegueix una obra cíclica, íntegra. Aquest tema principal està format
per 5 sons transportats a la tonalitat de Mi major:

Al compàs 259, comença la tercera part del “Idil· li”, corresponent a la secció
aurea que es forma des del final de l’obra. Ha tornat el ritme quaternari, amb pressència
de la trompa, i a partir del compàs 275, la música entra en una ambigüetat tonal que
desembocarà de nou en el tema principal, al compàs 286, fins acabar l’obra.
L’instrumentació és per a 13 instruments, on el violí ens recorda a Isolda i el violoncel a
Tristany, de l’òpera “Tristany i Isolda”, també de Wagner. Aquesta peça, composta fa
134 anys, empra la secció aurea i aconsegueix arribar a l’intemporalitat, i ens indica el
que arribarà a ser el dodecafonisme, al segle XX.

El rectangle d’or. Obtenció d’espirals

Podem obtenir aquest rectangle dibuixant un quadrat. Després marcam el punt

mitjà d’un dels seus costats. L’unim amb un dels vértex del costat oposat i duim aquesta
distància sobre el costat inicial, amb un compàs. Així obtenim el costat major del
rectangle. Si el costat val 2 unitats, el costat major ha de valer un més rel de 5, i així, la
proporció entre els dos costats és Φ. La proporció és el quocient dels dos costats, el més
llarg entre el més curt. També es pot formar començant amb un quadrat, fent-ne un
igual davall, a l’esquerra posar-ne un que tengui de costat la suma dels dos anteriors, a
dalt posar-ne un de costat igual al que suma aquest tercer amb el primer, etc. Així, un
rectangle d’or sempre es pot dividir en un quadrat i un altre rectangle, també d’or.
Podem agafar un rectangle d’or i dir que el quadrat que el forma val 1. Així, la
proporció és:
x +1
P1 =
1
1
Si feim el mateix amb el rectangle més petit, la proporció és: P2 =
x

Podem igualar les proporcions, que són la mateixa:

x +1 1 1 −1± 5
= ⇒ x +1= ⇒ x2 + x −1= 0 ⇒ x = ⇒ x + 1 = 1.618...
1 x x 2

Aquestes proporcions, emprant la rel de 2, és la que es fa servir pel paper DIN,

dissenyant per un grup d’enginyeers que volien que tothom emprés el mateix tipus de
paper, per així no tenir tants de problemes. El tamany fol és DIN-A-4, si augmentam el
número, el paper es va reduint a la meitat, i si el reduïm, es va duplicant.

Per acabar, si amb un compàs unim els dos vértex de cada quadrat, emprant de
centre el vértex més pròxim al punt on hem començat el rectangle, obtenim una espiral,
que cada vegada s’obra més. És l’espiral d’un tipus de caragol, el “nautilus”, com hem
vist abans. A la pàgina següent veim el gràfic, amb el rectangle i les mides, empran la
successió de Fibonacci. També hi ha la bibliografia emprada per realitzar aquest treball.
Bibliografia:

-Enciclopèdia Larousse 2000

-Enciclopèdia Encarta 2004 en CD-ROOM

-www.archivowagner.net

-www.epsilones.com

-plus.maths.org

-www.math.washington.edu