EL MODEL DE RESCORLA I WAGNER (1972)

Assignatura: Aprenentatge i Motivaci

Profs: Victoria D. Chamizo Jos Prados Joan Sansa Juan Manuel Toro Josep B. Trobalon Joan Sansa Jos Prados Josep B. Trobalon
Departament de Psicologia Bsica

Responsables:

1- El model general d'aprenentatge Quan s'exposa a un animal a una relaci EC-EI, difcilment s suficient un nic aparellament per produir un aprenentatge complet, sin que en la majoria dels casos l'aprenentatge, expressat a travs de determinats ndex conductuals, augmenta gradualment d'un a un altre aparellament. s de suposar que el carcter progressiu d'aquests canvis conductuals reflexa l'enfortiment gradual de la representaci interna de l'associaci EC-EI conseqent a cada aparellament. A la fora de la representaci se l'anomena fora associativa de l'EC i se la representa amb la lletra V. La tasca de qualsevol teoria de l'aprenentatge consisteix en especificar com canvia la fora associativa d'un determinat EC de resultes de cada experincia d'aprenentatge en que interv. Un supsit que pot servir com a punt de partida s que el canvi de la fora associativa produt en un determinat assaig o aparellament dependr del grau en que l'EC i l'EI siguin processats conjuntament. Aquesta idea pot expressar-se mitjanant la segent equaci:

V = (processament de l' EC) (processament de l' EI)

on V s la variaci de la fora associativa de l'EC en un determinat assaig (Dickinson, 1980).

(1)

2 - Formulaci i supsits bsics del model de Rescorla i Wagner del 1972 Partint d'aquest marc teric general, el problema que ha d'afrontar qualsevol interpretaci de l'aprenentatge associatiu s el de delimitar quins factors determinen el processament de l'EC i l'EI. Segons el model de Rescorla i Wagner, cada EI t una capacitat limitada per convertir als estmuls que l'antecedeixen en ECs. Dit d'una altra manera, un estmul aparellat amb un EI pot assolir una fora associativa, el nivell mxim de la qual est determinat per la naturalesa i caracterstiques de l'EI. Aquest mxim de fora associativa que pot aportar un EI est representat en el parmetre

, que determina el nivell final o assimpttic de condicionament que pot

assolir un estmul aparellat amb un determinat EI.

n

La fora associativa que un estmul A posseeix en un moment n est representada per V A , que s igual a la suma de les quantitats de fora associativa adquirida per A fins l'assaig n-1 incls.

L'afirmaci fonamental del model de Rescorla i Wagner s que la fora associativa que un determinat estmul A adquireix en un assaig n, en el que sigui aparellat amb un EI, s directament proporcional a la diferncia entre fora associativa que l'estmul ha adquirit fins a assaig immediatament previ (V A ) :
n 1

i la

( V An 1 )
n 1

(2)

La diferncia ( V A ) s, en realitat, una expressi formal de la capacitat de sorprendre de l'EI. El model de Rescorla i Wagner suposa que l'EI noms aportar fora associativa als estmuls que l'antecedeixen si no s totalment predit per ells, s a dir, si s sorprenent o inesperat en presncia d'aquests estmuls. Per exemple, considerem el cas d'una srie d'aparellaments EC-EI. El que en un determinat aparellament l'animal esperi l'EI, una vegada presentat l'EC, dependr de si coneix ja la relaci entre ambds estmuls o, amb altres paraules, de la fora associativa de l'EC. Quan major sigui el valor de V, menor ser la diferncia

( V ) i per tant, menys sorprenent ser l'ocurrncia de l'EI. Com V 0,

que en el primer aparellament l'animal no ha tingut encara l'oportunitat d'aprendre la relaci EC-EI, la V inicial, o

ser igual a 0 i l'EI ser totalment inesperat. Per consegent, l'EI ser processat, el que portar a un augment de la fora associativa de l'EC. En un segon aparellament, el processament de l'EC ser igual a

menys el grau en que el subjecte

1

ja l'espera o, amb altres paraules, menys la fora associativa adquirida per l'EC en el primer assaig (V ) . D'aquesta manera, la repetici dels assaigs EC-EI anir reduint la discrepncia entre

iV

fins un punt en que

=V

; en

aquest moment, el condicionament s'aturar i l'EC no guanyar ms fora associativa malgrat que segueixi aparellant-se amb l'EI. Aix doncs, per a que un aparellament EC-EI atorgui a l'EC fora associativa, ha d'haver una discrepncia positiva entre i V , de forma que

>V

El model de Rescorla i Wagner s en realitat, una teoria sobre la variaci de l'eficcia dels EIs per condicionar als estmuls que els antecedeixen. Se suposa que aquesta eficcia est directament relacionada amb la capacitat de sorprendre de l'EI. Ha de quedar clar, no obstant aix, que segons la teoria de la variaci de l'eficcia de l'EI no afecta a la capacitat d'aquest per condicionar a tots els possibles estmuls que l'antecedeixin, sin noms a la seva capacitat per condicionar als estmuls que ja l'assenyalen o, com veurem ms endavant, a nous estmuls que es presentin simultniament amb ells. Com ja s'ha dit, normalment el procs d'adquisici d'una RC t lloc al llarg de diversos assaigs, depenent el seu nombre de les propietats de l'EC, de l'EI i del sistema de resposta que s'est mesurant. Per reflectir aquest fet, el model de Rescorla i Wagner incorpora dos parmetres de velocitat d'aprenentatge corresponents a l'EC i a l'EI.

s el

parmetre de velocitat d'aprenentatge corresponent a l'EC i el seu valor est determinat fonamentalment per la intensitat o la salincia de l'estmul. Per una altra part,

s el parmetre de velocitat d'aprenentatge corresponent a l'EI. Mentre

que el valor de

afecta al nivell assimpttic de fora associativa adquirida per l'EC,

determinen nicament la

velocitat amb que l'EC assoleix aquest nivell assimpttic. Dos ECs amb diferent aparellats per separat amb un mateix EI assoliran el mateix nivell final de fora associativa, encara que en un nmero diferent d'assaigs. Donat que per al model de Rescorla i Wagner els valors de i modifiquen per la experincia, el producte

sn fixes per a cada estmul i no es

n 1

s una quantitat constant al llarg de l'entrenament. Ambds

parmetres tenen un valor entre 0 i 1 (0 < ,

< 1) . Per determinar quina ser la fora associativa que adquirir un

estmul A en un assaig n, la diferncia ( V A ) ha de ser multiplicada per aquesta constant. Ara podem completar lequaci 2 de manera que la fora associativa que adquireix un determinat estmul en un assaig n vindr expressada per:

V An = A ( V An 1 )

(3)

Per determinar la quantitat d'aprenentatge acumulat per un estmul A desprs d'un cert nombre d'assaigs noms ens cal sumar els increments successius de la fora associativa d'aquest estmul, produts per cada aparellament. La fora associativa d'un estmul A desprs d'un aparellament, V A , vindr donada per la suma de l'increment en l'ensim aparellament, V A , i la fora associativa total desprs de n-1 aparellaments, V A , de forma que:
n n 1 n

V An = V An 1 + V An
Si substitum V A pel seu valor a lequaci 3 obtenim:
n

(4)

V An = V An 1 + ( A ( V An 1 ))
Si

(5)

>V

, tindr lloc un condicionament excitador de l'EC present en l'assaig; per si < V , llavors tindr

lloc un condicionament inhibidor. Finalment, si = V , no hi haur cap canvi en el valor associatiu de l'EC, i per tant, no hi haur condicionament.

3- Aprenentatge d'una relaci EC-EI segons el model de Rescorla i Wagner A fi dillustrar l'aplicaci del model, considerem un exemple numric simple en el qual els diferents parmetres tenen els segents valors:

 A = 0.4

= 0.8

= 1.0
0

Abans del primer aparellament, la fora associativa de l'EC respecte de l'EI, V A , s zero. Aplicant lequaci 5 podem deduir la fora associativa acumulada en el primer assaig V A :
1 0 0 V A = V A + ( A ( V A )) = 0.0 + (0.4 0.8 (1.0 0.0)) = 0.32 1

Desprs de dos aparellaments, la fora associativa, V A , estar determinada per:

1 1 V A2 = V A + ( A ( V A )) = 0.32 + (0.4 0.8 (1.0 0.32)) = 0.54

En el tercer aparellament, V A , estar determinada per:

3 V A = V A2 + ( A ( V A2 )) = 0.54 + (0.4 0.8 (1.0 0.54)) = 0.69

En el quart aparellament, V A :
3 3 V A4 = V A + ( A ( V A )) = 0.69 + (0.4 0.8 (1.0 0.69)) = 0.79

En el cinqu aparellament, V A :
5 V A = V A4 + ( A ( V A4 )) = 0.79 + (0.4 0.8 (1.0 0.79)) = 0.86

En el sis aparellament, V A :
5 5 V A6 = V A + ( A ( V A )) = 0.86 + (0.4 0.8 (1.0 0.86)) = 0.90

D'aquesta forma podem traar la corba d'aprenentatge (Grfica 1) precisant quins sn els canvis registrats en la fora associativa de l'EC al llarg de successius aparellaments amb l'EI.

Fora associativa (V)

1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 0 1 2 3 Assaigs 4 5 6

Grfica 1. Fora associativa adquirida per un EC desprs de diversos aparellaments EC-EI segons el model de Rescorla i Wagner (1972).

Aquesta corba d'aprenentatge s negativament accelerada, de forma que en el curs dels successius aparellaments, la fora associativa s'aproxima gradualment a un nivell mxim, o assmptota, igual a

4- El model de Rescorla i Wagner i l'aprenentatge amb estmuls compostos Fins ara hem vist el model de Rescorla i Wagner en el cas d'un EC simple. No obstant aix, l'mpetu original per a la formulaci de la teoria de Rescorla i Wagner el van proporcionar els resultats obtinguts en experiments de condicionament amb estmuls compostos. Com hem vist anteriorment, si els elements d'un estmul compost tenen diferent intensitat o salincia, el ms intens o salient impedir que l'element ms feble es condicioni com ho faria normalment si fos aparellat per s sol amb l'EI (aombrament). Per una altra part, si un dels elements del compost ha estat anteriorment aparellat per si sol amb l'EI, l'altre element no es condicionar (bloqueig). Aquests resultats semblen indicar que els elements d'un estmul compost no adquireixen fora associativa de manera independent; pot dir-se, ms aviat, que la quantitat de fora associativa adquirida per un element d'un estmul compost en virtut del seu aparellament amb l'EI no noms est determinada per aquest aparellament, sin tamb per les propietats dels altres elements del compost. Per a Rescorla i Wagner (1972) l'efecte que t un reforament en el canvi de la fora associativa d'un estmul depn de la fora associativa existent, no noms d'aquest estmul, sin tamb dels altres estmuls presents simultniament durant un assaig, incloent el context. D'acord amb aix, en el cas que presentem un EC compost de dos elements (per exemple, un to i una llum simultniament), els dos elements presents durant el condicionament competiran entre s i el context per assolir major fora associativa, de manera que aquesta s'ha de repartir entre ells i, com a conseqncia, la fora associativa d'un estmul determinat s menor que si shagus presentat sol davant de l'EI durant el condicionament. Aquesta dependncia del total de la fora associativa s el centre del model de Rescorla i Wagner. L'anterior equaci 5 la podem expressar ara com:

V An = V An 1 + ( A ( V n 1 ))
on

(6)

n 1

s la suma de les forces associatives de tots els ECs presents en l'assaig.

Una altra consideraci d'aquest model s que el nivell de RC als elements d'un estmul compost depn de l'associaci directa de cada element amb l'EI, de manera que si en un assaig n dos estmuls A i X presents simultniament sn aparellats amb un EI, la fora associativa de cada element adquirida en aquest assaig ser directament proporcional a la diferncia entre

i la suma total de fora associativa dels dos elements. La fora associativa adquirida per cadascun

dels elements ser igual a:

V An = V An 1 + ( A ( (V An 1 + V Xn 1 )))
(7)

V Xn = V Xn 1 + ( X ( (V An 1 + V Xn 1 )))
Finalment, cal assenyalar que la fora associativa total del compost ser igual a la suma de les forces associatives de tots els estmuls presents en l'assaig. 5- Explicacions del bloqueig i de l'aombrament segons el model de Rescorla i Wagner L'explicaci del bloqueig segons el model de Rescorla i Wagner s la segent. Durant la primera fase, en la qual un estmul A s aparellat repetidament amb un EI, l'estmul A adquireix tota la fora associativa que pot aportar l'EI, de forma que V A =

. Quan a la segona fase, en la que un compost format per l'estmul A ms un altre element afegit
i

(X) s tamb aparellat amb el mateix EI, X no adquirir fora associativa, degut a la absncia de discrepncia entre

V . Aix explica perqu el grau de bloqueig depn del nivell de condicionament adquirit per A durant el seu
aparellament en solitari. Per un altre costat, segons la teoria de Rescorla i Wagner, l'aombrament es deu a que, al ser diferents els valors de

corresponents a cada element del compost, l'estmul ms intents o salient es condicionar ms rpidament que

l'estmul ms feble, eliminant en pocs assaigs la discrepncia entre i V i impedint que l'estmul ms feble adquireixi suficient fora associativa. A continuaci illustrarem les explicacions anteriors mitjanant l'exemple d'un experiment imaginari amb tres grups d'animals (Dickinson, 1980). En aquest experiment actuen com a ECs un llum, un to o un compost d'ambds estmuls, i com a EI una descrrega elctrica. En la fase 1, el grup de bloqueig rep dos assaigs en els que el to s 7

aparellat amb la descrrega, mentre que els altres grups no reben cap entrenament. En la fase dos, tant el grup de bloqueig com el d'aombrament reben dos assaigs d'aparellament del compost to/llum amb la descrrega. El tercer grup, llum sol, rep en aquesta mateixa fase dos assaigs en els que el llum s aparellat per separat amb la descrrega. Finalment, en la fase de prova, s'introdueix un assaig final per mesurar ho que ha aprs sobre l'associaci llum-descrrega (veure Taula 1)

Fase 1 Grups Bloqueig Aombrament Llum sol A1 T d ----A2 T d ----A3

Fase 2 A4 LT d LT d L d

Prova A5 L L L

LT d LT d L d

Taula 1. Disseny d'un experiment de bloqueig i aombrament Dickinson (1980). T = to; L = llum; d = descrrega elctrica; A = assaig. Sabem que el preentrenament amb el to durant la fase 1 bloqueja l'aprenentatge de l'associaci llum-descrrega a la fase 2 (grup de bloqueig). A ms, la presncia del to en el compost llum/to de la fase 2 (grup d'aombrament) ombreja l'aprenentatge de l'associaci llum-descrrega. Donarem als parmetres que intervenen en les equacions, els valors segents:

T = 0.4

L = 0.2

= 0.8

= 1. 0

Suposem, tamb, que la fora associativa del llum (V L ) i del to (VT ) abans de comenar l'entrenament s zero. En els dos assaigs de la fase 1, el to s aparellat amb la descrrega. Aplicant lequaci 5 podrem determinar la fora associativa acumulada pel to en el primer assaig VT :
1

VT1 = VT0 + ( T ( VT0 )) = 0.0 + (0.4 0.8 (1.0 0.0)) = 0.32

Desprs del segon aparellament, la fora associativa, VT , estar determinada per:
1

VT2 = VT1 + ( T ( VT1 )) = 0.32 + (0.4 0.8 (1.0 0.32)) = 0.54

Aix doncs, al final de la fase 1, la fora associativa del to desprs de dos assaigs, VT , ser 0.54. En el primer assaig de la fase 2, assaig 3, trobem una nova situaci en la que estan presents dos ECs, el to i el llum. El model de Rescorla i Wagner prediu que el que l'animal aprn com a resultat d'un aparellament EC-EI, depn de la discrepncia entre el grau de processament de l'EI i la fora associativa existent de tots els ECs presents en un determinat assaig. D'acord amb aquesta consideraci, el processament de la descrrega quan estan presents el llum i el to estaria determinat per la discrepncia ( (VT + V L )) . Aix doncs, per saber les forces associatives del to i el llum haurem d'aplicar les equacions 7:

VTn = VTn 1 + ( T ( (VTn 1 + V Ln 1 ))) V Ln = V Ln 1 + ( L ( (VTn 1 + V Ln 1 )))

Desprs de l'assaig dos, la fora associativa del to s 0.54 i la del llum s 0, ja que els animals no han estat entrenats anteriorment amb el llum. Aplicant les equacions anteriors obtindrem les forces associatives acumulades pel to i el llum desprs de l'assaig 3:

VT3 = 0.54 + (0.4 0.8 (1.0 (0.54 + 0.0))) = 0.69 V L3 = 0.0 + (0.2 0.8 (1.0 (0.54 + 0.0))) = 0.07
En l'assaig 4, les forces associatives del to i el llum seran:

VT4 = 0.69 + (0.4 0.8 (1.0 (0.69 + 0.07))) = 0.77 V L4 = 0.07 + (0.2 0.8 (1.0 (0.69 + 0.07))) = 0.11
En el grup d'aombrament partim del supsit que les forces associatives del to i el llum a l'inici de l'assaig 3 sn ambdues 0. Llavors, la fora associativa acumulada pel to i el llum en l'assaig 3 ser:

VT3 = 0.0 + (0.4 0.8 (1.0 (0.0 + 0.0))) = 0.32 V L3 = 0.0 + (0.2 0.8 (1.0 (0.0 + 0.0))) = 0.16
En l'assaig 4, les forces associatives del to i el llum seran: 9

VT4 = 0.32 + (0.4 0.8 (1.0 (0.32 + 0.16))) = 0.49 V L4 = 0.16 + (0.2 0.8 (1.0 (0.32 + 0.16))) = 0.24
En el grup de llum sol no es donen ms que dos assaigs amb un nic EC, el llum, pel que la fora associativa desprs d'aquests dos nics assaigs ser:

V L1 = VL0 + ( L ( VL0 )) = 0.0 + (0.2 0.8 (1.0 0.0)) = 0.16

Desprs del segon aparellament, assaig 4, la fora associativa del llum estar determinada per:

V L2 = VL1 + ( L ( V L1 )) = 0.16 + (0.2 0.8 (1.0 0.16)) = 0.29

Aix doncs, al final de l'assaig 4, la fora associativa del llum ser 0.29. L'efecte bsic de bloqueig sorgeix perqu, en l'assaig de prova, la fora associativa final del llum s de 0.11 en el grup de bloqueig, mentre que en el grup daombrament (que s el grup de control en un disseny de bloqueig) s de 0.24 (veure Grfica 2). L'efecte d'aombrament sorgeix perqu, en l'assaig de prova, la fora associativa del llum en el grup d'aombrament s 0.24, en canvi en el grup de llum sol s de 0.29 (veure Grfica 2).

0,35 Fora associativa (V) 0,3 0,25 0,2 0,15 0,1 0,05 0 5 Assaigs Bloqueig Aombrament Llum sol

Grfica 2. Fora associativa del llum durant la prova dels grups de bloqueig, aombrament i llum sol. 10

SIMULACI On est el programa

A les aules dinformtica de la Facultat de Psicologia (Vag 1, Planta 3a.), el programa est ubicat al segent directori: F:\Basica\Aprenentatge\SIC\. Per accedir a aquest directori obriu lexplorador de Windows, entreu a la unitat F, obriu la carpeta Basica, desprs obriu la carpeta Aprenentatge, i finalment a la carpeta SIC. Al obrir aquesta carpeta, apareixer la icona del programa SIC.EXE. Per executar el programa feu doble clic a la icona.

Nota Important. Aquesta via per accedir al programa SIC.EXE s vlida a data 6 de febrer de 2004. Els professors no ens fem responsables de qualsevol modificaci per part dels responsables de laula dinformtica.

11

Funcionament del programa SIC

A lentrar al programa apareixer una pantalla similar a la que es mostra a la figura. La columna de lesquerra us indica les diferents simulacions que es poden realitzar. A la columna de la dreta sindiquen diverses funcions. Per comenar fixeu-vos que a la primera fila de la columna de la dreta apareix Modelo de Rescorla y Wagner. Si no fos aix, teclegeu M fins que aparegui. Assegureu-vos que a la segona fila de la mateixa columna apareix Simulacin por golpe de tecla. Si no fos aix, teclegeu V fins que es seleccioni.

Per realitzar simulacions heu de teclejar la lletra que apareix al davant de cada simulaci de la columna de la esquerra. Per fer una simulaci sobre Adquisici, teclegeu la lletra A.

12

Simulaci dadquisici
Premeu la tecla A. Lordinador us demanar els valors dels diferents parmetres necessaris per fer la simulaci. Entre corxets [ ] us indica un valor per defecte. Si no introduu cap valor i premeu Intro () directament, lordinador utilitzar el valor per defecte. Us demana els parmetres un a un:

Un cop introduts els valors apareixer una pantalla nova on es presenta unes coordenades. A leix de les ordenades es representa el valor de la fora associativa dels estmuls condicionats i a leix de les abscisses shi representa el nmero dassaigs. A cada cop de tecla es dibuixa un punt a la grfica. A la part de sota del grfic apareix a lesquerra els valors dels parmetres que sutilitzen i al centre els valors de V.

13

A la figura podeu veure el resultat final de la simulaci. La grfica representa levoluci de la fora associativa de lestmul condicionat al llarg dels 15 assaigs. Sota la grfica hi ha una columna on apareixen els valors dels parmetres utilitzats. Al centre shi pot veure el valor de lltim increment de V i la fora associativa al final dels 15 assaigs.

14

Extinci
Premeu la tecla E. Lordinador us demanar els valors dels diferents parmetres necessaris per fer la simulaci. Entre corxets [ ] us indica un valor per defecte. Si no introduu cap valor i premeu Intro () directament, lordinador utilitzar el valor per defecte. Us demana els parmetres un a un:

Un cop introduts els valors apareixer una pantalla nova on es presenta unes coordenades. A leix de les ordenades es representa el valor de la fora associativa dels estmuls condicionats i a leix de les abscisses shi representa el nmero dassaigs. A cada cop de tecla es dibuixa un punt a la grfica. A la part de sota de la grfica apareix a lesquerra els valors dels parmetres que sutilitzen i al centre els valors de V. Quan sinici la fase dextinci apareixer una lnia vertical entre el darrer assaig dadquisici i el primer dextinci.

15

16

Aombrament
Premeu la tecla N. Lordinador us demanar els valors dels diferents parmetres necessaris per fer la simulaci. Entre corxets [ ] us indica un valor per defecte. Si no introduu cap valor i premeu Intro () directament, lordinador utilitzar el valor per defecte. Us demana els parmetres un a un. Heu dobservar que la simulaci que fareu per defecte implica dos saliencies diferents dels dos estmuls que es condicionaran en compost (a y b).

Un cop introduts els valors apareixer una pantalla nova on es presenten dues grfiques. Per totes dues grfiques, leix de les ordenades es representa el valor de la fora associativa dels estmuls condicionats i a leix de les abscisses shi representa el nmero dassaigs. A la grfica superior, grup daombrament, es representa la fora associativa dels dos estmuls que shan condicionat en compost i a la grfica inferior, grups de control, es representa la fora associativa dels dos estmuls que han estat condicionats per separat. A cada cop de tecla es dibuixen dos punts a cada grfica. A la part de sota de cada grfica apareix a lesquerra els valors dels parmetres que sutilitzen i al centre els valor de V.

17

Heu dobservar que la fora associativa final dels dos estmuls condicionats en solitari (condicions de control) s molt superior a la dels estmuls condicionats en compost (grup daombrament), prcticament el doble. Aquesta diferncia observada s lefecte daombrament.

18

Bloqueig
Premeu la tecla B. Lordinador us demanar els valors dels diferents parmetres necessaris per fer la simulaci. Entre corxets [ ] us indica un valor per defecte. Si no introduu cap valor i premeu Intro () directament, lordinador utilitzar el valor per defecte. Us demana els parmetres un a un. Heu dobservar que la simulaci que fareu per defecte implica dos salincies diferents dels dos estmuls que es condicionaran en compost (a y b), a ms a ms, que es faran 10 Assaigs dentrenament, 2 Assaigs en la fase dentrenament amb un nic estmuls i 8 Assaigs en la fase dentrenament amb el compost (a lassaig 3 comena lentrenament amb lestmul compost).

Un cop introduts els valors apareixer una pantalla nova on es presenten dues grfiques. Per totes dues grfiques, leix de les ordenades es representa el valor de la fora associativa dels estmuls condicionats i a leix de les abscisses shi representa el nmero dassaigs. A la grfica superior, grup de bloqueig, quan sinici la segona fase, entrenament amb el compost, apareixer una lnia vertical entre el darrer assaig de la primera fase (entrenament amb lestmul nic) i el primer de la segona fase (entrenament amb el compost). La lnia superior daquesta figura representa la fora associativa de lestmul que ha estat condicionat en solitari en la primera fase i que continua en compost amb lestmul afegit en la segona fase, la lnia inferior representa la fora associativa de lestmul afegit en la segona fase i que, per

19

tant, es condiciona en compost. A la grfica inferior, grups de control, es representa la fora associativa dels dos estmuls que han estat condicionats per separat. A cada cop de tecla es dibuixen dos punts a cada grfica. A la part de sota de cada grfica apareix a lesquerra els valors dels parmetres que sutilitzen i al centre els valors de V.

Heu dobservar que la fora associativa final dels dos estmuls condicionats en solitari (condicions de control) s molt superior a la de lestmul afegit i condicionat en compost (grup de bloqueig, lnia inferior). Aquesta diferncia observada s lefecte de bloqueig.

20

Suggeriments per fer simulacions amb el programa SIC.

1. Simulaci de un procs de condicionament simple

Exercici 1: Exercici 2:

A = 0. 5

= 1.0 = 1.0

= 1.0
= 0.75

nombre d' assaigs = 15 nombre d' assaigs = 15

A = 0.5

Heu dobservar que sha manipulat la salincia de lEI ( ) .

2.

Comparaci de corves dadquisici per ECs de diferent salincia.

Exercici 3:

A = 0. 5 B = 0.25

= 1.0
= 1.0

= 1.0
= 1. 0

nombre d' assaigs = 20

nombre d' assaigs = 20

Exercici 4:

A = 0.5 B = 0.1

= 1.0 = 1.0

= 1.0
= 1. 0

nombre d' assaigs = 50 nombre d' assaigs = 50

3.

Simulaci dun procs de condicionament i posterior extinci

Exercici 5:

A = 0.5

= 1.0

= 1. 0

nombre d' assaigs = 20 assaigs d' adquisici = 10 assaigs d' extinci = 10

Exercici 6:

A = 0.25

= 1.0

= 1. 0

nombre d' assaigs = 40 assaigs d' adquisici = 20 assaigs d' extinci = 20

4.

Simulaci dun efecte daombrament

Exercici 7:

A = 0.5 B = 0.5

= 1.0

= 1. 0

nombre d' assaigs = 10

(els dos estmuls A i B sn igualment salients)

21

Exercici 8:

A = 0.5
B = 0.25

= 1.0

= 1. 0

nombre d' assaigs = 10

(els dos estmuls A i B sn de salincies diferents) 5. Simulaci dun efecte de bloqueig

Exercici 9:

A = 0.5
B = 0. 5

= 1.0 = 1.0 = 1.0

= 1. 0

nombre d' assaigs = 15 inici compost = 3

Exercici 10:

A = 0.5 B = 0.25 A = 0.5 B = 0.25

= 1.0
= 1. 0

nombre d' assaigs = 15 inici compost = 6 nombre d' assaigs = 15

inici compost = 2

Exercici 11:

(Heu dobservar que la diferncia entre lexercici 10 i 11 s la durada de la fase 1, si aquesta fase s molt llarga es dna un efecte de bloqueig ms intens).

22