PREPS

CM YK

Alejandro Gonzlez Vargas, B12a

PREPS

CM YK

sTeva

DISCURS
Amb motiu de la declaraci del Dia Internacional contra la violncia vers les dones,volem expressar el nostre rebuig ms rotund a la violncia de gnere. Una violncia malauradament encara present a les nostres ciutats, i que ens obliga a esmerar tots els esforos, recursos i voluntats per assolir la seva eradicaci. Si tenim present els ltims tres anys, les dones mortes a mans dels seus marits o exparelles han anat augmentant notablement, i avui, dia 25 de novembre del 2008, les dones mortes sn 54, unes 17 menys que lany passat, encara que hem de tenir present que lany encara no sha acabat. Per encara sn moltes!!! I recorda: Pensa... Desprs actua. Discurs Dia contra la violncia de Gnere a lEsteve Terradas 25 Novembre 2008. Alex Cifuentes 1r de Batxillerat.
PREPS

efectes ms esferedors i garantir els drets bsics de les dones. Tothom de manera individual o collectiva, en lmbit social, poltic o institucional pot, i t lobligaci de fer alguna cosa contra aquesta xacra. I per aquests motius estem aqu reunits a lEsteve Terradas, on la violncia de gnere s el nostre pitjor enemic. Per aix diem: PROU A LA VIOLNCIA DE GNERE !!

CM YK

El maltracte es pot sofrir a qualsevol edat, en qualsevol moment i en qualsevol circumstncia. I no t per qu ser fsic, pot ser verbal i tamb psicolgic. Per prevenir aquestes situacions seria bo tenir present que en cada relaci des dun principi sha de respectar lespai de laltre. Daquesta manera sevitaran discussions que poden avocar en maltractaments i en situacions dabs. En definitiva, si cada component de la parella t el seu espai, es poden evitar moltes desgrcies. La violncia de gnere sestn al llarg del temps i a travs de cultures, creences i societats, provocant patiment a les dones independentment del seu nivell econmic, de la seva formaci, del seu origen, o de la seva edat. Aquesta dimensi globalitzant de la violncia de gnere no ha desdevenir cap obstacle per actuar, contribuir a minvar els seus

MALTRATO
Soabas con caricias y palabras delicadas y no encontraste ms que amenazas. Queras gritar y tu boca estaba callada, de tus ojos salan lgrimas amargas. Yo te quiero, te deca cada maana, y a la noche sus palabras en golpes se transformaban. Y yo te digo: mujer, habla!, grita!, denuncia!, que el que te quiere no te maltrata. Alvaro Cano 2n de Batxillerat (B-21)

PREPS

CM YK

sTeva

Laura lo oculta, sin decir nada y por la noche llora en su almohada.

Laura se ha enamorado de un hombre equivocado

Pasa el tiempo y todo sigue igual, ya tiene un hijo y estn los dos mal. El nio le dice que no puede aguantar, pues teme que un da la llegue a matar.

Primero es educado y atento, pero pronto se muestra violento. Se pone celoso de cualquier colega, y a ella la insulta y luego le pega.

Frida Kahlo va nixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacan (Mxic). Tot i la salut frgil a causa de la poliomielitis que va patir als sis anys i dun greu accident que va patir als divuit anys, va ser una important pintora pertanyent al moviment del surrealisme i lexpressionisme, dideals comunistes i lluitadora feminista. Ella sempre va dir que va nixer el 1910, a linici de la Revoluci Mexicana, en comptes del 1907, perqu volia que la seva vida comencs amb el Mxic modern, demostrant amb aquesta afirmaci la seva singular personalitat. El 1922 va entrar a lEscola Nacional Preparatria de Ciutat de Mxic, una prestigiosa instituci educativa que tot just comenava a acollir noies com a alumnes. Desprs del greu accident que va patir als divuit anys i que li provoc lesions permanents, el 1926, a causa de lavorriment destar prostrada al llit, va comenar a pintar. Va pintar el primer autoretrat, que va anar seguit de molts ms en qu expressava els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. Es va casar amb Diego Rivera el 1929, una relaci que va consistir en amor, aventures amb altres persones, vincle creatiu, odi i un divorci el 1940 que noms va durar un any. Entre 1937 i 1939, el revolucionari comunista Lev Trotsky va viure exiliat a casa de Frida, amb qui va tenir un roman. El 1938, lartista surrealista Andr Breton va qualificar lobra de Frida de surrealista per ella va declarar ms tard que ella no pintava els seus somnis, sin la seva prpia realitat. El 1939 va exposar a la galeria Renn et Collea de Pars, on tamb va relacionar-se amb Picasso i va aparixer a la porta del Vogue francs. A partir de 1943 va donar classes a lescola La Maragda de Mxic. El 1953, la Galeria dArt Contemporani de Mxic li va organitzar una important exposici. La salut de Frida era molt precria en aquells dies i els metges li van prohibir lassistncia per ella hi va assistir en un llit dhospital. Aquell mateix any li van haver damputar una cama per sota del genoll a causa duna infecci de gangrena,

Por fin se decide y va a la comisara, se marcha de casa con alegra.

Frida Kahlo

cosa que la va sumir en una gran depressi que la va dur a intentar el sucidi en un parell docasions. Durant aquest temps escrivia poemes als diaris, relacionats amb el dolor i el remordiment. Va morir el 13 de juliol de 1954 a Coyoacan (Mxic) i va ser vetllada al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mxic, on el seu fretre va ser cobert amb la bandera del Partit Comunista mexic. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres les alberga la Casa Blava de Coyocan, que quatre anys ms tard es va convertir en el Museu Frida Kahlo. Diversos museus li han dedicat retrospectives i el 2007, al centenari del seu naixement, es van preparar mostres, esdeveniment i homenatges. La mostra que es van organitzar al Palau de Belles Arts de Mxic i que exhibia 354 peces va rebre 415.000 visitants, trencant rcords dassistncia i mostrant, cent anys desprs, la seva fama com a artista.

Dibuixos: Sheila Martnez 3r D Text: Clase 3r B

Su vida ha cambiado totalmente, cuida de su hijo y trabaja felizmente. Ahora mucho cuidado tendr con el hombre que su nueva vida compartir. No necesita que sea rico, guapo o coqueto lo nico que exige es que le tenga respeto.
MAR 09

sTeva

sTeva
AL ENTORN DE LA DIADA DEL 8 DE MAR, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, TENIM EL GRAN HONOR DE REBRE AL NOSTRE INSTITUT A LA NEUS CATAL, LA CONEGUDA LLUITADORA ANTIFEIXISTA I SUPERVIVENT CATALANA DELS CAMPS DEXTERMINI NAZIS
La Neus neix lany 1915 dins duna famlia de camperols dels Guiamets, un poblet de la comarca del Priorat, i ja des de petita treballar al camp ajudant el pare i ms tard de dependenta a la Cooperativa agrcola del poble. La seva infncia la recorda molt feli, per des de ben aviat va adonar-se de les desigualtats socials i de ladveniment del feixisme. Per aquesta ra, en produir-se el cop destat feixista del 36 contra la II Repblica espanyola i esclatar la guerra civil, la Neus decideix implicar-se en la seva defensa, organitzar les JSUC (les Juventuts Socialistes Unificades de Catalunya) del seu poble i entrar a militar tamb al PSUC (Partit Socalista Unificat de Catalunya). Infermera de professi acabar sent la cap sanitria duna colnia de nens refugiats a Premi de Dalt, amb els quals travessar la frontera cap a lexili el mes de febrer del 39. Refugiada a Frana, un cop comenada la 2a guerra mundial, continuar la lluita contra el feixisme amb lorganitzaci dun maquis, fent sobretot la feina denlla. El 1943 s denunciada i detinguda per la Gestapo i reclosa primer a la pres de Limoges. Dos mesos ms tard, ser deportada als camps dextermini nazi, don sortir amb vida, grcies a la sort, per tamb grcies a la solidaritat, lafecte i la cultura que es les companyes es transmetien i al manteniment de la moral de lluita per sobre de tot. Un cop alliberada va continuar implicada en la lluita clandestina contra el franquisme, portant propaganda per al partit comunista des de lexterior; i militar a la Unin de Mujeres Antifascistas Espaolas i a la Uni de Dones de Catalunya, on organitzar activitats sobretot en foment de la pau i en defensa de la infncia i els drets humans. Els darrers anys de la seva vida els ha dedicat a la recuperaci de la memria histrica, especialment de les dones Per saber-ne ms:
- De la Resistencia y la deportacin. 50 testimonios de mujeres espaolas. Neus Catal. Edicions Pennsula 62. Barcelona 2000 - Neus Catal, memria i lluita. Elisenda Belenguer. Edita de barris. Fundaci Pere Ardiaca. 2006. - Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig. Edicions 62. Barcelona 2001.

espanyoles que van participar en la Resistncia francesa i que van patir la deportaci als camps dextermini. Avui, la Neus, guardonada amb la Creu de St. Jordi 2005 per la Generalitat de Catalunya i premiada com a catalana de lany 2006 ha aconseguit per fi un reconeixement col.lectiu, al qual ens volem afegir, rebent-la al nostre Institut.

PREPS

CM YK

PREPS

CM YK

LLIBRE: El diari dAnna Frank

La noia que el va escriure va ser Maria Frank Hollander, (Anna Frank). Va nixer a Frankfurt el 12 de juny del 1929. La seva famlia era jueva, per la qual cosa el 1933 van haver de traslladar-se a Amsterdam, ja que al seu pas comenava lpoca nazi. Tot i que Anna i la seva germana van ser criades a Holanda, no van oblidar les seves arrels jueves i alemanyes. Un dia, lAnna va veure en una botiga un diari i va demanar al seu pare que li comprs per al seu aniversari. El 1940 les tropes alemanyes van envair Holanda, i des del 1942 fins al 1944 van viure amagats en un edifici, on treballava els seu pare. Durant aquells anys ella anava escrivint el que vivia. A lagost del 1944 lAnna i la seva famlia van ser trobats. Al desembre les dues germanes van ser portades a un camp de concentraci alemany. El 6 de gener de 1945 va morir la seva mare a Auschwitz. L Anna i la seva germana van morir el mar de 1945 a causa del tifus. Va ser el pare qui, al 1947 va voler , publicar el diari. Sara Garin 4tA ESO

PREPS

CM YK

Rosa Luxemburg
Rosa Luxemburg va nixer a Polnia el 5 de mar de 1871 i va ser una poltica revolucionria alemanya, filla d'una famlia jueva de Zamosc, a la Polnia sota ocupaci russa. Va estudiar a Varsvia per als 18 anys va haver de fugir a Sussa a causa de les seves activitats poltiques. A Sussa va acabar els seus estudis de dret i economia i es va unir al Partit Socialdemcrata Polons. Contrria a tot nacionalisme, es va traslladar a A l e m a n y a p e r u n i r- s e a l p o d e r s P a r t i t Socialdemcrata daquell pas, va defendre lortodxia marxista davant els revisionisme de Bernstein i va fer aportacions teriques sobre limperialisme. Ms tard, es va convertir en la lder principal del Partit Socialdemcrata i va ser ella qui va crear les bases teriques de la Lliga Espartaquista (1918) que va fer abdicar lemperador Guillem II. Finalment, arrel de la Revoluci Espartaquista del 1919 , el 15 de gener de 1919 va morir a mans dels militars encarregats de la seva repressi. Carmen Bailen 1r Batxillerat

PREPS

CM YK

Des de fa uns anys han sorgit un seguit diniciatives protagonitzades per dones que lluiten contra aquesta lgica de la destrucci. A Jerusalem, cap a 1988, va sorgir una grup de dones palestines i israelianes que volien acabar amb la guerra que patien: Les Dones de Negre. Des del primer nucli inicial, van anar constituint una xarxa dabast mundial, adquirint molta fora durant la Guerra dels Balcans. Actualment un nou grup ha sorgit a Colmbia, la Ruta pacfica de las mujeres que recorre el seu pas treballant per a la no violncia. Les Dones de Negre han estat nominades al premi Nobel de la Pau per la seva lluita a favor del dileg i la vida davant la mort i la destrucci. Sn un exemple dels valors que hi ha implcits en la coeducaci, entre els quals no hi poden mancar el de lantimilitarisme, leducaci per la pau i la no violncia.

Per altra banda, el 30 de gener, vrem dedicar aquest dia a treballar la No Violncia i la Pau. Totes dues jornades tenen molt a veure, ja que qui ms pateix els conflictes armats s la poblaci civil, majoritriament les dones i les seves filles i fills. Aix s el resultat de la dimensi total que les guerres han adquirit des del segle XX. La lluita ja no es produeix noms entre els exrcits contendents, sin que cal assegurar la destrucci total de les forces del contrari. La reraguarda s un objectiu militar prioritari.

Professorat responsable: Rosa Aznar(Coordinaci) i Jordi Mora (Part Tcnica) Volem agrar la seva collaboraci activa a Montse Morte, Nicoleta Garbelota, Alba Pascual i Elisabeth Huguet, Dolors Freixenet, Maribel Barba, Elisenda Berenguer, Fali Moreno, Charo Navarro, Isabel Ortega, Pilar Espax i Maite Aizcorbes. I com no, a tot lalumnat que ha treballat per tal que sorts aquest nmero: Lalumnat de laula dacollida, de laula oberta, de la USEE, de lESO , Batxillerats i Cicles .

Han fet possible aquest projecte:

Tamb hi trobars escampats, en una o altra banda, per tota la revista un seguit deslgans dedicats a combatre la violncia masclista. Tots ells provenen de lacte que vrem fer a linstitut, amb motiu del 25 de novembre, el dia internacional contra la violncia de gnere. Amb aquest acte vrem manifestar molt clarament que no acceptem com a inevitable la violncia contra les dones.

El nmero dos de la teva revista de lEsteve, s Teva, ja t un any. La tens a les teves mans. El que trobars en aquest nmero ser un bon grapat darticles, jocs, dibuixos i moltes ms coses, preparades per algunes de les teves companyes i companys.

La coberta s una creaci original de Sheila Martnez, de 3r C de lESO. La tasca de preimpressi sha realitzat al Departament dArts Grfiques de lIES SEP Esteve Terradas i Illa de Cornell de Llobregat. Per a la realitzaci de les diverses fases del treball shan emprat les aplicacions informtiques Word, FreeHand i Photoshop en entorns operatius Windows i Macintosh. La impressi sha realitzat a Artyplan.

sTeva

sTeva
EDITORIAL

Aula dAcollida

Desxifra les cites amagades

sTeva