Larevolucitecnolgicadel sistemaeducatiuaCatalunya

Estemproupreparats pelcanvi?

Laura Ayuso i Cano Elena Ferran i Snchez Caterina Tarrs i Farrs

Investigaci i Tcniques de Mercat - ITM Universitat Autnoma de Barcelona Juny de 2010 1

Volem agrair la collaboraci i el temps que han dedicat a ajudar-nos en la realitzaci daquest projecte a...

...a Pilar Farrs Pujol, professora de Tecnologia i tutora de 2n dESO de lIES Castell dEmpries ...a Roser Nebot, professora de matemtiques, tutora de 2n dESO i Coordinadora dESO de lEscola Paula Montal - Escolpies de Figueres ...a Roser Salip, professora de Fsica i Qumica i tutora de 4t dESO de lEscola Paula Montal -Escolpies de Figueres ...a Maria Antonia Snchez Prades, Cap regional de vendes de la zona Catalunya Nord, de lEditorial Crulla Grup SM ... a la Fundaci dEscoles Vedrunes de la provncia de Girona ...a Pilar Lpez Belbeze, coordinadora de la llicenciatura Investigaci i Tcniques de Mercat de la UAB i tutora daquest projecte ...i molt especialment tots als docents que han participat en lenquesta aportant-nos la seva visi sobre el terreny, sense els quals no tindria sentit aquest projecte

NDEX
ndex..............................................................................................................................................3 1. a. b. 2. a. b. 3. a. b. c. d. e. f. 4. a. b. c. 5. a. b. c. d. 6. a. b. c. Introducci ............................................................................................................................5 Tema a tractar .................................................................................................................5 Motivacions personals ....................................................................................................5 Objectius i hiptesis .............................................................................................................7 Objectius ..........................................................................................................................7 Hiptesis ..........................................................................................................................8 Marc teric............................................................................................................................9 Aspectes legals i normatius............................................................................................9 Pla pilot de la Generalitat de Catalunya ......................................................................11 Eines digitals .................................................................................................................14 Exemples de digitalitzaci en altres territoris .............................................................18 Pedagogia del canvi ......................................................................................................20 La societat de la informaci .........................................................................................23 Metodologia ........................................................................................................................26 Target .............................................................................................................................26 Descripci metodolgica ..............................................................................................26 Disseny mostral.............................................................................................................28 En contacte amb el procs de digitalitzaci.....................................................................30 Entrevista amb la Directora regional de vendes de l'Editorial Crulla........................30 Jornades Del llibre en paper al suport digital Sabadell ........................................30 Jornades formatives sobre el llibre digital Vedrunes de Girona .............................33 Entrevistes amb professorat de secundria ...............................................................36 Anlisi i resultats de les dades obtingudes ......................................................................38 Adaptaci sistema educatiu .........................................................................................41 Actitud professorat davant el canvi .............................................................................52 Avantatges i desavantatges de la digitalitzaci ..........................................................72 3

7. a. b. c. 8. 9. a. b. c. d. e.

Conclusions i recomanacions......................................................................................... 115 Conclusions ................................................................................................................ 115 Recomanacions al Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya ....... 118 Recomanacions al sector editorial............................................................................ 118 Bibliografia....................................................................................................................... 119 Annex ............................................................................................................................... 121 Carta a la direcci / secretaria.................................................................................. 121 Carta de reenviament de lenquesta ........................................................................ 122 Carta de presentaci.................................................................................................. 123 Qestionari ................................................................................................................. 124 Exemple de fullet comunicatiu ................................................................................ 131

1. INTRODUCCI
a. Tema a tractar
Ls de recursos tecnolgics ha evolucionat considerablement durant els ltims anys a molts mbits de la societat. La rapidesa, la innovaci o la facilitat ds es situen com a factors claus daquest xit. Fruit de la immersi en una societat de la informaci ja no es estrany, actualment, tenir mbil, ordinador o connexi a Internet. Aquesta evoluci tecnolgica, tot i que est implantada en molts sectors socials, encara no ha arribat a mbits tant importants com leducaci. Leducaci s un sector poc donat al canvi, tot i que ja es comencen a observar petits rajos de recursos tecnolgics en els seus mtodes educatius per part dels professors ms avantatjats. Des de la Generalitat de Catalunya es vol implantar un programa que contribueixi a digitalitzar les aules i fer arribar els ltims recursos tecnolgics als centres educatius catalans. Canviar els tradicionals libres de cellulosa pels llibres digitals i proporcionar un ordinador per cada alumne s lobjectiu principal que sha marcat la instituci: aconseguir aix la implantar la tecnologia a les aules. A partir del proper setembre, des de la Generalitat de Catalunya, es recomana que tots els centres educatius que imparteixen educaci secundria obligatria (ESO) sadaptin a aquesta iniciativa per tal de digitalitzar les aules. Des daquest punt partirem per tal delaborar el nostre projecte destudi i conixer quina s la situaci actual del procs de digitalitzaci dels centres educatius.

b. Motivacions personals
No era noms una la ra que ens va dur a prendre el tema de la digitalitzaci de leducaci com a fil conductor del nostre projecte, sin vries. En primer lloc, com a universitries hem vist engegar aquest procs de canvi a les aules de les nostres facultats. Segurament, i degut a les nombroses diferncies que hi ha entre la tasca educativa realitzada als instituts i a les universitats, aquest procs ser portat amb mtodes i objectius diferents, per volem veure com la introducci daquestes noves eines sestava gestionant en les primeres etapes educatives. En segon lloc, criem que molts (per no dir tots) els mbits del nostre dia a dia es veuen gaireb obligats a adherir-se a aquest canvi tecnolgic; des de lempresa privada fins a les organitzacions pbliques passant per la cultura, lart... i aquest procs no podia ser obviat 5

per la comunitat educativa. Pensem que les noves tecnologies poden ser un magnfic suport a la tasca educativa i ens interessava molt conixer com aquest canvi es duia a terme, donat que estem en un moment clau daquest procs. Finalment, coneixem tant per experincia prpia com per la dels nostres propers, les dificultats que comporten aquests canvis de metodologia i eines en altres mbits del nostre entorn i sobretot en lempresa privada, i buscvem entendre com safrontaven aquestes dificultats en un sector tant peculiar com s leducatiu.

2. OBJECTIUS I HIPTESIS
a. Objectius
El nostre projecte est realitzat amb la intenci de poder servir com a recurs pel Departament dEducaci i les editorials que treballen en lmbit dels llibres digitals. Aquest projecte pretn poder donar una idea a aquests actors de quina s la situaci del sector envers la digitalitzaci, quina s la posici del professorat, qu en pensen de la digitalitzaci... i aix poder-los oferir recomanacions dactuacions per tal de poder incidir de forma ms efica en aquest mercat. Des del punt de vista del Departament dEducaci de la Generalitat, podran trobar en aquest informe respostes a quin s lestat del procs en els diferents centres dESO de Catalunya i quines sn les barreres que aquests tenen davant de la digitalitzaci. Des del punt de vista de les editorials, pretenem donar-los respostes a qu s el que valoren els mestres en un recurs digital, quins acostumen a utilitzar amb ms freqncia,... Dins dels objectius daquest projecte podem distingir un objectiu de recerca general, per el podem desglossar en 3 focus diferents dinvestigaci. Objectiu general Conixer la situaci actual de ls de llibres i recursos digitals als centres educatius on simparteix educaci secundria obligatria (ESO) a Catalunya i quin s el seu grau de digitalitzaci. Objectius especfics Adaptaci actual del sistema educatiu catal a les noves tecnologies (formaci del professorat, infraestructures, etc.) Actitud del professorat davant el canvi cap a lescola digital: barreres i motivacions Conixer avantatges i desavantatges en ls de recursos digitals a les escoles

b. Hiptesis
Dacord amb els objectius que shan especificat anteriorment, les hiptesis en les que fonamentem el nostre projecte sn les segents. Hiptesi general Actualment, la gran majoria de les escoles catalanes no estan preparades per convertir-se en escoles digitals. Hiptesis especfiques La gran majoria del professorat catal no utilitza recursos ni llibres digitals de forma significativa a lhora dimpartir les seves classes. Les escoles catalanes encara no estan adaptades tecnolgicament (infraestructures) per afrontar els reptes de lescola digital. Gran part de la comunitat educativa s reticent a aquest canvi de metodologia. La utilitzaci de recursos digitals pot reportar de manera positiva a la formaci dels estudiants.

3. MARC TERIC
a. Aspectes legals i normatius
Educat 1x1, el programa que vol implantar els llibres digitals a les escoles a Catalunya, forma part dels acords bilaterals de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri dEducaci del Govern de lEstat Espanyol en el marc del Programa Escuela 2.0 del PlanE. Aquest programa t com a finalitat principal adaptar el sistema i espais educatius del pas de manera que responguin a la realitat duna societat de la informaci, com la que vivim. Lestat busca amb aquest pla, fer que les TIC siguin un mitj ds habitual i vital per lalumne, dotant-lo no noms de coneixements sin deines que els ajudin a buscar informaci, transformar-la i aprendre-la de manera dinmica. Daquesta manera, es dna a lalumne la manera dobtenir un desenvolupament personal i professional, que prioritza la creaci de capital hum i que elimina lescletxa digital1. La creaci daquest programa Escuela 2.0 est en concordana amb la implantaci Llei Orgnica dEducaci (LOE), que contempla dins de les competncies bsiques a assolir pels alumnes, la competncia digital i el tractament de la informaci, que es conforma per les habilitats per buscar, obtenir, processar, comunicar la informaci i transformar-la en coneixement, cosa que fa que ls de les TIC hagi de ser un element essencial en leducaci daquests alumnes. El Consell de Ministres va aprovar el 4 de setembre del 2009 un Acord amb una dotaci econmica de 200 milions deuros, amb la finalitat de modernitzar els sistemes educatius de la ma de les TIC, fent que els centres educatius espanyols disposin de material informtic suficient per adaptar-los a les noves tecnologies. Aquest pla est co-finanat entre ladministraci central i les Comunitats Autnomes. Un acord firmat amb el Consell de Ministres permet la subscripci del conveni del programa Escuela 2.0 entre el Ministeri dEducaci i la Generalitat de Catalunya. Mitjanant aquest conveni sacord laportaci de 15,4 milions deuros per part del Ministeri pel desenvolupament de Escola 2.0 a Catalunya. La Generalitat, per la seva banda, aportar la mateixa quantitat, ja que s un programa co-finanat.
1

Per veure la definici descletxa digital, dirigir-se a lapartat 3.f La societat de la informaci

En el seu moment, aquest conveni se sumava als ja subscrits pel Ministeri amb Andalusia, Arag, Cantaria, Canries i Castella i Lle.

Beneficiaris
Les actuacions emmarcades dins del programa Escuela 2.0 estan pensades per comenar-se a aplicar durant el curs acadmic 2009-2010 a les aules de 5 de primria i 1er dESO, i a partir daqu saniran ampliant els cursos que utilitzin aquest sistema any rere any, fins a aconseguir la digitalitzaci total del sistema educatiu. Lobjectiu del Programa Escuela 2.0 era que a labril del 2010 390.000 alumnes i 20.000 professors, en ms de 14.400 aules completament digitalitzades de tot lEstat Espanyol, utilitzin un ordinador personal ultraporttil.

Actuacions
Lactuaci central daquest programa es centra en dotar dinfraestructures digitals les aules, contemplant les tres vessants: alumne, professor i aula: Alumne: tots els alumnes disposaran dun ordinador porttil de mides redudes que

els permeti treballar amb el seu propi material, tant a casa com a lescola. Aquests ordinadors seran co-finanats entre la Generalitat de Catalunya i les famlies dels escolars, i per tant lordinador ser propietat de lalumne, fent que la famlia en sigui la responsable de la seva cautela i manteniment. Aix fa que la famlia prengui un paper important dins daquesta modernitzaci i que simpliqui en aquest procs de canvi. Professorat: el professorat disposar a laula del material informtic i de comunicaci necessaris per donar la classe dacord amb les noves tecnologies. Per tal de que aquest tingui ple coneixement de com fer funcionar el material de laula i tingui recursos suficients per utilitzar-lo de forma integral a les seves classes, simpartiran cursos de formaci per docents on sels donaran les eines necessries. Parallelament, es procurar als professors tot tipus de material didctic per fer ms fcil ls de les TIC a laula. Aula: el programa Escuela 2.0 contempla la informatitzaci de les aules, de

manera que totes disposin duna pissarra digital, ordinador pel mestre, connexi inallmbrica a Internet i prestatgeries on guardar i recarregar els ordinadors porttils dels alumnes.

10

A ttol de resum...

El conveni entre les dues administracions preveu una inversi a parts iguals de 30,8 milions deuros per la digitalitzaci de les aules a Catalunya

La inversi permetr tenir connexi a Internet a les aules, la installaci de pissarres digitals, la formaci dels docents, laccs a continguts digitals i ordinadors porttils per a 60.000 alumnes

A Catalunya, la digitalitzaci de les aules es desenvolupa a travs del programa Educat 1x1 i ha apostat per comenar el procs en lEducaci Secundria Obligatria

b. Pla pilot de la Generalitat de Catalunya

A Catalunya, el Programa EduCAT 1x1, que es va comenar a desenvolupar el mes de setembre del 2008, s un dels programes que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa dins de lrea dactuaci Innovaci educativa. Aquesta rea dactuaci, per exemple, inclou altres programes com el Projecte lingstic, Biblioteca escolar puntedu, Entorn, Tecnologies per a laprenentatge i el coneixement, o Formaci del personal docent, entre daltres. EduCAT 1x1 t tres caracterstiques principals:

11

La planificaci del desenvolupament de la implantaci daquestes noves eines i modalitats densenyament es va idear amb quatre fases: Primera fase (setembre - desembre 2009): dues modalitats de desenvolupament Al mes de juny del 2009 es van proposar a les escoles projecte: dues modalitats de

desenvolupament a les que acollir-se per avanar en la consecuci dels objectius del

Modalitat 1x1: cada un dels alumnes i professors disposen dun miniordinador i els
alumnes tenen llicncies dels llibres digitals.

Participants:
Hi participen 63 centres, aproximadament 6.222 alumnes.

Requisits:
Les aules han de tenir pissarra electrnica i xarxa Wi-Fi. En el 60% de les matries (almenys 5 assignatures) s'han d'utilitzar llibres de text i quaderns d'exercicis electrnics. El professorat ha d'emplenar uns qestionaris d'avaluaci dels materials digitals. Tot l'alumnat i el professorat han de tenir un ordinador personal.

Modalitat de coexistncia: els alumnes tenen llicncies dels llibres digitals per encara
usen els llibres en paper ja que no disposen de miniordinadors.

Participants:
Hi participen 137 centres, aproximadament 15.775 alumnes. Fins al desembre del 2009 es combina l's dels llibres de text en paper amb el dels electrnics, tant a l'aula com a casa, i no cal tenir ordinador. A partir del gener del 2010, quan el centre ho consideri convenient, es podr passar a la modalitat 1x1.

Requisits:
Les aules han de tenir pissarra electrnica. En el 25% de les matries (almenys 2 assignatures) s'han d'utilitzar llibres de text i quaderns d'exercicis electrnics. El professorat ha d'emplenar uns qestionaris d'avaluaci dels materials digitals. Els centres han de tenir espais amb ordinadors connectats a Internet on l'alumnat pugui fer els exercicis o consultar els llibres electrnics fora de l'horari escolar.

12

Fase 2: del gener a l'abril del 2010 Es preveia treballar amb 8 centres d'educaci primria per estudiar com cal plantejar el projecte 1x1 en l'educaci primria. Quatre d'aquestes escoles tenen encomanada la missi d'elaborar una guia de bones prctiques, ats que ja han experimentat l's intensiu de l'ordinador a l'aula; les altres quatre escoles sn les encarregades de posar-les en prctica.

Fase 3: de l'abril al juny del 2010 S'han d'incorporar a la modalitat 1x1 aproximadament 11.500 alumnes ms.

Fase 4: a partir del setembre del 2010 A l'inici del curs 2010-2011 el projecte EduCat 1x1 s'ha d'estendre a tot l'alumnat de primer i segon d'ESO. Posteriorment, s'haur d'ampliar als darrers cursos de primria.

13

c. Eines digitals
Per tal de ser una escola digitalitzada, les aules participants en aquest projecte de digitalitzaci (segons fonts del Departament dEducaci) han de disposar dels segents recursos digitals: o Un projector i una pissarra electrnica connectada a un ordinador. o Una installaci elctrica que permet la connexi simultnia de tots els ordinadors de l'alumnat. o Dues lnies de connexi directa a Internet amb un ample de banda equivalent a 3 Mbps. o Una xarxa Wi-Fi d'altes prestacions amb control d'accs individualitzat mitjanant un mecanisme de RADIUS i codis d's i contrasenyes per a l'alumnat i el personal docent que participen en el projecte Sovint, la installaci de tot aquest maquinari comporta una reestructuraci fsica de les aules i la seva organitzaci.

Ordinador o porttil
Lordinador s una eina indispensable per avanar cap a la digitalitzaci de leducaci. Per tal de poder utilitzar la pissarra digital s necessari que el professor disposi dun ordinador a partir del qual podr obrir els arxius que vol mostrar a lalumnat. A la modalitat de coexistncia encara no es necessari que lalumnat disposi de ordinadors porttils, per s a la modalitat 1x1 on els alumnes hauran de tenir un porttil per poder treballar les matries, ja que els llibres convencionals no seran ja utilitzats. Els centres educatius shan dencarregar de tenir la installaci elctrica necessria per connectar tots els ordinadors de les classes (ja siguin porttils o de sobre taula). A les aules hi haur una connexi a Internet (Wi-Fi) amb banda ample i cobertura suficient per donar cobertura a tots els ordinadors connectats a la xarxa. Aquesta connexi s finanada i gestionada pel Departament dEducaci i els Serveis Territorials daquest.

14

Pissarra digital
Una pissarra digital s un sistema tecnolgic, generalment integrat per un ordinador i un

videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format adient per visualitzar en grup. Es pot interactuar sobre las imatges projectades utilitzant els perifrics de lordenador: ratol, teclat... la pissarra digital est formada per lordinador, el videoprojector i la pantalla. La seva funcionalitat consisteix en projectar, sobre una pantalla situada en un lloc adient a laula, qualsevol tipus dinformaci procedent de lordinador, dInternet o des de qualsevol dispositiu analgic connectat a lordinador. La pissarra digital s una font inesgotable dinformaci multimdia i interactiva disponible de manera immediata. Permet una visualitzaci dels documents que permet compartir i comentar els recursos. Els estudiants, al ser un recurs interactiu, comprenen millor els continguts i participen ms. A ms, pel professorat s fcil dutilitzar augmentant lautoestima professional. A ms de les presentacions del professorat a travs de la pissarra digital, els alumnes tenen la oportunitat de fer presentacions sobre temes tractats a classe o treballs que hagin de presentar en pblic.

15

La pissarra digital no noms s una pantalla on es projecten imatges que provenen de lordinador, tamb s una pissarra on el professor pot projectar qualsevol informaci que escrigui com si ho fes en una pissarra convencional. Les pissarres digitals interactives (PDI) disposen dun llapis que permet escriure sobre elles e interaccionar des de la pantalla amb els programes. Tot i lelevat cost de les PDI, aquestes tenen ms avantatges que les pissarres digitals.

Llibres de text electrnics

Els llibres electrnics del projecte EduCat 1x1 sn continguts en format digital que abracen la totalitat del currculum oficial de les matries que tenen com a objecte i fan servir, en un grau raonable, la potncia del mitj digital (animacions, simulacions, vdeos, etc.) amb diversos objectius combinats: transmetre informaci, desenvolupar habilitats, potenciar actituds, etc. Estan integrats per mduls o seccions ms o menys equivalents als captols d'un llibre de text convencional, inclouen una mena d'itinerari recomanat que enllaa els diferents mduls i contenen recursos o referncies a recursos d'Internet com a material complementari. Inclouen tamb exercicis fora automatitzats que faciliten tant l'autoavaluaci com l'avaluaci que du a terme el professorat. Finalment, com a caracterstica prpia de tots els llibres digitals que sofereixen a lactualitat en el mercat espanyol, tots necessiten estar connectats a la xarxa per utilitzarlos, s a dir que per poder accedir a llegir el llibre o fer exercicis daquest es necessita que els alumnes estiguin connectats a Internet.

16

Ats que s el centre qui tria els llibres de text electrnics que ha de comprar l'alumnat, el Departament d'Educaci subvencionar la compra de les llicncies d's dels llibres de text electrnics amb 30 euros per alumne. Amb aquesta subvenci, la Generalitat de Catalunya tenia intenci dassumir tot el cost dels llibres de totes les matries d'un curs de l'ESO. Tot i aix, els preus fixats per les editorials fan pensar que ser insuficient aquesta quantitat i que les famlies dels alumnes hauran daportar la diferncia.

Plataformes virtuals
Les plataformes digitals tenen la funci de crear, administrar i gestionar duna manera ms flexible els continguts via Internet. La incorporaci daquestes plataformes a lmbit educatiu no noms sha de centrar en la inclusi dels materials educatius sin tamb en el treball collaboratiu que fomenten aquests entorns, aix com les habilitats didctiques que es poden generar amb les seves aplicacions. Gaireb totes les plataformes digitals disposen de diferents tipus deines de: contingut, comunicaci, avaluaci i seguiment. Totes aquestes eines sn imprescindibles per laprenentatge educatiu i didctic dels alumnes i permeten crear continguts adaptats a uns objectius o resultats definits prviament, tot collaborant amb altres usuaris. Leina de comunicaci tant entre el professor i lalumne com entre els usuaris, propicien la retroalimentaci que estimulen a travs de wikis, blogs o frums. Moodle s una de les plataformes virtuals ms importants pel professorat. La seva difusi va en augment arribant als dos milions dusuaris a nivell mundial. Moodle s una plataforma virtual interactiva, adaptada a la formaci i utilitzada com a complement o suport a la tasca docent en molts centres educatius. Que Moodle sigui un software lliure i que es pugui modificar per adaptar el seu funcionament a casa necessitat, unit al nul cost de la seva installaci, fa que aquesta plataforma tingui un valor afegit. Dins de Moodle es pot trobar el mdul de tasques, de consulta, del frum o de wiki entre daltres El marc virtual s un medi molt qualificat per lensenyament en el futur. Si les eines estan dotades dhabilitats didctiques adequades pel desenvolupament dels continguts educatius podrem contribuir a una educaci tecnolgica molt ms completa i eficient.

17

d. Exemples de digitalitzaci en altres territoris

El cas espanyol: Programa Escuela 2.0 A partir del que exposa el pla Escuela 2.0 del govern central, algunes comunitats autnomes han aplicat diferents accions per facilitar la transici de laula tradicional a una aula informatitzada. Sn molts els governs autonmics que han dut a terme accions per amplificar aquest pla i a continuaci resumim a ttol dexemple les que han desenvolupat la Junta de Andalusia o el Gobierno de Euskadi.

A Andalusia... La Junta de Andalucia ha desenvolupat un portal dInternet anomenat Escuela TIC 2.0 (http://escuelatic20.weebly.com), dedicat tant a alumnes, com a mestres i a familiars, on es pot trobar informaci sobre laplicaci del programa Escuela 2.0 a la Daltra banda, tamb seva Comunitat creat Autnoma, recursos didctics pels professors, wikis sobre la digitalitzaci de les aules, notcies, links dinters, ... sha laplicaci Mochila Digital (www.juntadeandalucia.es/averroes/mochiladigital), que consisteix en un altre portal, per aquest ms enfocat a la comunitat docent, per tamb als estudiants, on poden trobar informaci sobre el pla estatal, continguts i materials didctics per aplicar les noves tecnologies a laula, tutorials per aprendre a dominar les eines informtiques,... Aquest portal permet tamb als usuaris pujar informaci i documents, cosa que afavoreix la proactivitat davant del canvi i el treball en comunitat dels docents. A Euskadi... El govern basc, aplicant el projecte Escuela 2.0, ha implantat algunes modificacions, com per exemple la formaci del professorat en software lliure, que els permeti dissenyar a ells mateixos aquelles aplicacions que ms satinguin a les seves classes. Daltra banda, tamb centra els seus esforos en crear xarxes de treball entre els docents, fent que aquests comparteixin la seva feina i aprenguin de la dels dems.

18

Daltra banda, tamb han creat el portal Eskola 2.0 (http://www.eskola20.euskadi.net), on es poden trobar, duna manera fora similar al seu homleg andals, informaci sobre bones prctiques, continguts multimdia, activitats complementries, suport per les famlies, una hemeroteca i mediateca,...

19

e. Pedagogia del canvi

Leducaci s tradicionalment un sector poc donat a canvis i novetats. La realitat de les escoles quaranta anys enrere amb les actuals no es diferencia molt. El mtode d impartir classes a les escoles catalanes i espanyoles ha evolucionat a mesura que ho feia la societat. Lescola s una instituci que ha devolucionar parallelament a la situaci de moment. Durant lpoca pre-franquista i franquista, lescola tradicional es caracteritzava per seguir un mtode rgid i parcial a la practica educativa. La disciplina i el cstig en aquest mtode densenyament sn fonamentals, ja que es considera que el cstig estimula el progrs de lalumne. El professor s la figura principal i a ell li correspon organitzar el coneixement i elaborar la matria que ha de ser apresa. El professor s el model que sha dimitar i obeir. Els alumnes no participen, tenen un rol passiu i noms el professor s el protagonista. La interacci que es produeix a les classes s sobre tot unidireccional professor - alumne i molt poques vegades grupal o alumne - alumne. Una de les caracterstiques principals de lescola tradicional s laprenentatge memorstic o repetitiu a partir de la capacitat de retenir informaci sense la necessitat de comprendre-la. A lescola tradicional no es donava educaci, era un ensenyament basat en la instrucci. Poc a poc, al produir-se canvis a la societat, els mtodes portats a terme per les escoles shan anat modificant parcialment. Actualment es vol aconseguir que lalumne adopti una posici activa davant laprenentatge i deixi de ser un simple espectador. Es vol que el nen surti preparat per viure en el seu medi social mostrant inters pel coneixement. A ms, el professor ja no adopta el rol de simple transmissor de coneixement, sin que hi ha una comunicaci ms bidireccional on lalumne pot donar resposta a les seves inquietuds. Les expectatives dels mtodes densenyament han canviat durant els ltims anys degut a laparici de noves tecnologies que suggereixen la necessitat de crear nous ambients de daprenentatge. Tot i que el sistema educatiu no s un ambient on la tecnologia hagi tingut un paper rellevant per les tasques que es porten a terme, segons Joan Maj2, lera de lordinador trencar amb el model tradicional descola i convertir en obsoleta les rgides estructures de les aules, i una de les facetes que caldr extingir ser la clssica divisi de matries. La revoluci tecnolgica s una realitat i est afectant actualment a la educaci. Ja ho deien nombrosos estudis, llibres i congressos dels anys 90 on destacaven que la societat
2

Maj.J. (1997) Xips, cables i poder. Barcelona: Planeta.

20

de la informaci seria la societat del coneixement i laprenentatge. Per exemple al 1995 el Libro blanco sobre la educacin y la formacin afirmava que la societat del futur seria una societat del coneixement i que en aquesta societat la educaci i la formaci serien les principals eines de promoci social. En el s. XXI lsser hum utilitza tecnologia quotidianament i s necessari que aquesta sincorpori en tots els mbits i principalment a leducatiu ja que sha daprendre i saber utilitzar aquesta tecnologia. Les generacions actuals dalumnes ja han comenat a tenir experincia o contacte amb ls de les tecnologies digitals a partir duna edat primerenca, sobretot a travs de ls de videojocs. Les tecnologies de la informaci permeten ladaptaci dels mtodes educatius a les noves necessitats socials, ja sigui per la qualificaci professional continuada com per deducaci integral. Subministren els elements necessaris per permetre una revoluci en els sistemes densenyament, en les formes daprenentatge i en les institucions docents. La societat de la informaci ha de crear mecanismes per tal que la formaci arribi a persones que necessitaran nous coneixements o habilitats. Aqu, les noves tecnologies tenen un paper rellevant, no noms com a contingut de la formaci sin com a mitj per transmetre. La societat exigeix uns estudiants familiaritzats amb la informtica, i la educaci ha de desenvolupar un paper essencial per cobrir aquestes necessitats. La expansi de les tecnologies de la informaci ja est influenciant de diferents maneres la docncia que es porta a terme a les escoles. Les aules virtuals, la educaci en lnea, etc s una forma de proporcionar coneixements y habilitats als estudiants. Com comenta Bosco3, "Lobjectiu s utilitzar la informaci per crear a les escoles un entorn propici pel desenvolupament dindividus que tinguin la capacitat i la inclinaci per utilitzar els recursos de la tecnologia de la informaci en el seu creixement intellectual i expansi de les habilitats. Les noves tecnologies estan promovent una nova visi del coneixement i laprenentatge. Amb leducaci basada en les TIC, leducaci est centrada en lalumne, hi ha ms flexibilitat densenyament i aprenentatge, visualitzaci dall aprs, etc. Les TIC permeten que la comunicaci viatgi ms rpidament espacialment i es tingui accs a realitats que acaben de passar a laltre part del mn. Amb aquesta nova escola, els alumnes sn ms participatius i ms autodidactes, ja que safavoreix lautonomia en laprenentatge. No s el mateix llegir un llibre i que el nen es mostri passiu que estudiar amb un ordinador per mitj dun programa interactiu. Tot procs educatiu s, abans que res, interactiu. Per tant, lensenyament per via electrnica s molt ms ric i cont un potencial educatiu ms elevat.
3

Bosco, J (1995).Schoolinf and learning in a infomation society. Future Visions

21

Lescola basada en les TIC no pretn fer desaparixer laprenentatge clssic, sin complementar la relaci entre alumne - professor i modificar de manera positiva la transmissi de coneixements. El mestre s imprescindible, per ha de canviar el seu paper respecte de lestudiant. La societat de la informaci ha de tenir com a pilars amplies reformes a leducaci i ens els propis mtodes educatius que bona part del professorat es resisteix a assumir. Tot i que al llarg del temps shan consolidat una srie de formes de fer les coses que sn difcils de canviar a curt termini, els nous entorns de lensenyament exigeixen uns professors formats i estudiants capaos dadaptar-se a la societat de la informaci. El sector docent s el qui ha de protagonitzar ladaptaci. No es pot garantir una formaci adequada si ells mateixos no adquireixen les competncies fonamentals de caire tecnolgic. Segons un estudi portat a terme pel Plan Avanza a nivell espanyol, el 90% dels professors ha tingut formaci a les TIC i ja el 60% daquests preparen temes destudi i materials on-line. A Catalunya, segons fonts de la Generalitat de Catalunya del 2008, gaireb la meitat dels professors de cincies i el 47% dels professors de matemtiques utilitzaven les noves tecnologies. Tot i que consideraven que les utilitzaven ms per preparar-se les classes que no pas per impartir-les. Els professors catalans, seguint els resultats de lestudi de SITES, consideren que tenen formaci en TIC per voldrien ms formaci per aplicar-la a la seva matria. Per, com comentava el socileg M. Castells la societat de la informaci pot donar lloc a una polaritzaci on noms els ms preparats o amb ms recursos tindrien accs a les noves tecnologies. Per tant les institucions pbliques han de garantir laccs a la formaci i tecnologia. Moltes vegades, per, la materialitzaci dalgunes de les possibilitats que presenta els avenos tecnolgics, depenen ms de decisions poltiques i compromisos institucionals que dels propis avenos. Durant els ltims anys a nivell espanyol, la utilitzaci de les tecnologies a les escoles sha transformat per mitj duna srie diniciatives nacionals i autonmiques amb lobjectiu de modernitzar e informatitzar els centres densenyament.

22

f. La societat de la informaci
Des de fa molt de temps, molts autors, entre ells M. Castells o Touraine, anunciaven larribada de la societat de la informaci: conjunt de transformacions econmiques i socials que canviarien la base de la nostra societat. Ara s una realitat. Societat de la Informaci s un procs de transformaci multidimensional on la informaci forma part important de les activitats culturals i econmiques. Per Manel Castells, la difusi i el desenvolupament del sistema tecnolgic ha canviat la base material de les nostres vides; com produm, com i en qu treballem, com ens eduquem, com ens informem... Les noves tecnologies de la informaci no determinen el que passa a la societat, per canvien tant la realitat que sin les aprenem de nou, patirem el control daquells que arribin a conixer els codis daccs a les fonts del saber i del poder. La realitat de la societat catalana i espanyola respecte a les tecnologies de la informaci i coneixement (TIC) ha variat considerablement durant els ltims anys. Levoluci que ha tingut la societat de la informaci catalana i espanyola sha caracteritzat per la generalitzaci de ls de la telefonia mbil i per ls majoritari de lordinador i Internet per part de ciutadans i empreses. Tot i aix encara queda un llarg cam per tal que la societat arribi als nivells mundials. Durant el 2010 continua laugment de ls de les TIC per part dels ciutadans. Actualment, segons lInstitut dEstadstica de Catalunya - IDESCAT, el 72,9% de les llars catalanes t ordinador a casa seva (un 9% ms que a la resta dEspanya). Per aquesta xifra arriba al 96%4 si noms considerem els joves entre 12 i 16 anys. A nivell global, es superen els 1.500 milions dusuaris dInternet (un de cada quatre ciutadans del mn). A les llars catalanes laccs a Internet s del 62,7%5 (14% ms que a la resta dEspanya). A Espanya, ls dInternet s encara inferior a les mitjanes europees, per entre els segments ms joves de la poblaci aquestes diferencies desapareixen, i Espanya es situa al mateix nivell que la resta dEuropa. Segons un estudi portat a terme per FOBSIC (Fundaci Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya), si ens referim els usos que fan els catalans de les tecnologies, cal considerar que hi ha una tendncia creixent respecte als anys anterior en quant a persones que han utilitzat lordinador i Internet durant els ltims 3 mesos. Tamb cada cop

4 5

Estudi de la Agncia Catalana del Consum Institut destadstica de Catalunya - IDESCAT

23

hi ha ms gent que utilitza els serveis que proporcionen les TIC, fet que situa les tasques relacionades amb Internet (correu, frums, xats, etc.) molt per sobre de lany anterior. Internet cada cop sest convertint en una activitat quotidiana a la vida dels ciutadans i no pas una activitat puntual. Segons un estudi de la Fundaci Telefnica, el 90% dels usuaris espanyols es connecta setmanalment i gaireb un 70% tots els dies, el que demostra fins a quin punt es una costum que ha passat a ser important en la vida dels ciutadans. A ms, la gran majoria dels internautes es connecta des de casa, cosa que tamb indica que el grau de connexi des de les llars s alt. A lactualitat prop del 97% de les connexions a Internet sn per banda ampla, xifra superior a la mitjana europea. Tot i els avenos que sestan portant a terme a la societat de la informaci encara hi ha poblaci que es mostra esquiva a unir-se, sent els motius principals la falta dinters o la idea de dificultat. Per aix s important mostrar a aquesta societat els beneficis que la societat de la informaci podria reportar a les seves vides. La edat s, sense dubte, una de les variables claus per laccs a Internet, ja que prop del 93% dels nens entre 10 i 15 anys (segons IDESCAT)ha entrat a Internet durant els ltims tres mesos, i la xifra en majors de 65 anys s de l11%. Aquelles persones que estan a favor de la societat de la informaci consideren que la incorporaci de les TIC a tots els processos productius facilita la inserci als mercats globals on existeix una intensa competncia. Tot i que la escletxa digital s un dels principals problemes en aquest model de desenvolupament. Lescletxa digital s la diferencia socioeconmica entre aquelles comunitats o persones que tenen accs a les tecnologies de la informaci, a Internet, banda ampla, etc. i les que no. Aquest terme tamb fa referncia a les diferencies que hi ha entre els grups segons la seva capacitat per utilitzar les TIC de forma efica. En els pasos ms desenvolupats dEuropa, les diferencies entre les zones rurals i les ciutats van desapareixent, tot i que encara sobserven escletxes digitals ja que a les zones rurals hi ha una menor adhesi a la societat de la informaci que a les comarques urbanes.

24

Per tal darribar a una igualtat amb la resta dEuropa i avanar cap a una societat ms desenvolupada, les administracions han delaborar unes poltiques adequades i portar-les a terme: Garantir unes infraestructures adequades que donin lloc a la lliure competncia entre les empreses provedores. Evitar discriminacions entre ciutadans i empreses pel seu lloc de residencia o lloc on estiguin ubicades. Dotar a la ciutadania duna amplia i slida formaci no noms en coneixements tecnolgics sin tamb en competncies globals que possibilitin un s del avenos tecnolgics. Arribar a ser una societat en la que desapareguin les escletxes digitals per motiu de gnere, edat o nivell educatiu. Donar forma a un entorn social propens a la innovaci i a la adquisici de les noves tecnologies, tant a ls individual como empresarial. Potenciar un sector TIC amb capacitats per ser fort en un entorn global competitiu, multicultural i canviant. Aix implica disposar dun element hum necessari; shan de formar professionals. Generar una societat TIC segura, independentment si el seu entorn real s fsic o en la xarxa. Disposar dunes TIC al servei dels ciutadans i les empreses. El model ha de garantir que els ciutadans i empreses puguin gaudir duna societat de la informaci en la seva llengua prpia.

25

4. METODOLOGIA
a. Target
Els nostre estudi es dirigeix a la totalitat del professorat que treballa a Catalunya en general, tant en escoles privades com pbliques o concertades, sense lmits dedat ni gnere. En particular, hem buscat docents que imparteixin assignatures de secundria (sigui quina sigui la seva rea de coneixement), ja que s lmbit on sespera implantar la digitalitzaci de les aules a Catalunya.

b. Descripci metodolgica
El mtode principal: lenquesta
Lelaboraci denquestes de caire quantitatiu al nostre target group ha estat metodologia central utilitzada per la nostra investigaci i ens ha perms obtenir un retrat fidel de la situaci actual del sistema educatiu, el grau de predisposici del sector al canvi cap a la digitalitzaci de les aules, els aspectes que es valoren en els recursos digitals, quines sn les barreres i els incentius de ls daquestes metodologies,... Aquestes enquestes shan realitzat amb metodologia on-line, mitjanant el suport de Google Docs. Amb la finalitat de poder arribar a la totalitat dels centres educatius catalans on simparteix ESO, es va desenvolupar una base de dades de 1.040 adreces electrniques, que ens va permetre arribar a gran nombre de professionals. Per tal de fer arribar lenquesta al professorat es va redactar una carta on es demanava als directors/secretaris dels centres que fessin arribar lenquesta als seus companys professors. En el mateix correu electrnic shi va adjuntar una carta de presentaci on sexplicava qui rem i sexposaven els objectius de la recerca.6 Un cop enviada lenquesta a la mostra ens vam adonar que, degut a un problema de connexi de dades, el link de la carta de presentaci que dirigia als mestres a lenquesta on-line no funcionava b. s per aix que es va fer un segon enviament de correus electrnics on es donava les grcies a aquells centres que ja havien participat i es
6

Ambds documents disponibles a lannex daquest document

26

demanava als que no ho haguessin fet que utilitzessin la nova adrea web de lenquesta. Daquesta manera vam aconseguir solucionar els problemes daccs a lenquesta i recordar la nostra petici a aquells que encara no havien participat, amb uns excellents resultats de resposta. La recollida de dades va tenir lloc entre els dies 9 dabril i 11 de maig de 2010.

Tcniques dapropament al sector: la investigaci qualitativa

Tot i utilitzar lenquesta quantitativa com a pilar en la nostre recerca, vam creure necessari dur a terme una investigaci parallela que ens permets entendre la situaci actual en que la que es trobava el sector i les problemtiques presents, i aix poder dissenyar correctament lenquesta en que sha fonamentat el nostre estudi. Per obtenir aquest retrat de la situaci vam utilitzar diferents tcniques qualitatives que ens van ajudar a dissenyar el nostre projecte, que sn bsicament entrevistes i tractament dinformaci secundria, per tamb assistncia a jornades especialitzades.

Aix doncs, com hem comentat anteriorment, hem participat en una srie dactivitats que ens han ajudat a entendre aquest mercat i les seves caracterstiques. A lapartat 4. En contacte amb el procs de digitalitzaci daquest document, es pot trobar un resum de les diferents activitats que hem dut a terme per tal dapropar-nos i entendre el procs de canvi en que est immers el sistema educatiu catal.

27

Entrevista amb la Directora regional de vendes de l'Editorial Crulla Jornades Del llibre en paper al suport digital Sabadell (organitzades pels Serveis Territorials del Valls Occidental del Departament dEducaci) Jornades formatives sobre el llibre digital Caldes de Malavella (organitzades per la congregaci de les monges Vedrunes de la provncia de Girona) Entrevistes amb professorat de secundria .

c. Disseny mostral
En un inici, per la realitzaci de les enquestes vam tenir en compte que els mestres en actiu en rees deducaci secundria (dades curs 2008-2009)7 seguien la segent distribuci. ESCOLA PBLICA 28.815 (67%) ESCOLA PRIVADA 13.932 (33%)

TOTAL

DONES

HOMES

MESTRES EDUCACI SECUNDRIA

24.708 42.747 (58%)

18.039 (42%)

Tenint en compte doncs, que la poblaci total a la que ens dirigem era de 42.747 individus, vam estimar una mostra mnima de 381 individus, amb un interval de confiana de 95% i un error mostral mxim de 0,05 (suposant p=q=0,5 en un univers finit). Per seguir la mateixa proporci que en el total de la poblaci, necessitvem que aquests 381 individus es distribussin de forma que fossin: 220 dones, 161 homes, 257 treballadors descoles pbliques i 124 descoles privades. En quant a sexe, si que hem pogut tenir una distribuci similar a la de lunivers (44% homes i 56% dones). En termes de tipologia de centres, no hem pogut aconseguir les quotes fixades, ja que hem rebut un 81% denquestes de centres pblics i un 19% de centres privats/concertats. En total es van enviar enquestes a un total de 1.040 centres de secundria i hem obtingut un total de 548 respostes per part de professors, suposant una taxa del 53% de resposta. Aquesta alta taxa de resposta latribum al fet de que les escoles hagin tingut una actitud proactiva a lhora de distribuir el nostre qestionari entre el professorat del seu centre.

Font: Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya (www.gencat.cat/educacio)

28

La distribuci de la mostra final obtinguda s la segent8:

D1 Edat Freqncia De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys De 51 a 55 anys 56 i ms Total 30 248 100 74 37 489 Percentatge Vlid 6,1 50,7 20,4 15,1 7,6 100 A5_1 Dna classe a 1r d'ESO A5_2 Dna classe a 2n d'ESO A5_3 Dna classe a 3r d'ESO A5_4 Dna classe a 4t d'ESO A5_5 Dna classe a l'Aula d'Acollida Total A5 Mltiple cursos Respuestas Percentatge de casos 237 240 229 270 23 999 48% 49% 47% 55% 5% 204%

D2 Gnere Freqncia Home Dona Total 214 275 489 Percentatge Vlid 43,8 56,2 100 A6_1 Imparteix matemtiques

A6 Assingatures Mltiple Respuestas Percentatge de casos 109 70 48 92 77 71 54 68 19 12 22 12 157 Total 811 23,0% 14,8% 10,1% 19,4% 16,2% 15,0% 11,4% 14,3% 4,0% 2,5% 4,6% 2,5% 33,1% 171% A6_2 Imparteix Cincies Socials i Ciutadania A6_3 Imparteix Informtica A6_4 Imparteix Cincies Naturals A6_5 Imparteix Tecnologia Percentatge Vlid 81,4 18,6 100 A6_6 Imparteix Llengua Catalana A6_7 Imparteix Llengua Castellana A6_8 Imparteix Llengua Estrangera A6_9 Imparteix Educaci Visual i Plstica A6_10 Imparteix tica A6_11 Imparteix Msica Percentatge Vlid 50,4 19,5 17,2 13,0 100 Una lnia Dues lnies Percentatge Vlid 13,5 4,2 5,7 13,1 17,9 21,2 24,5 100 Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta Alta Total A11 Classe social alumnat Freqncia 36 337 114 2 489 Percentatge Vlid 7,4 68,9 23,3 0,4 100 Tres lnies Ms de tres lnies Total Nmero de lnies per curs Freqncia 34 165 173 176 548 Percentatge Vlid 6,2 30,1 31,6 32,1 100 A6_12 Imparteix Religi A6_13 Imparteix UNDUP Llenges

Tipologia de centre Freqncia Centre Pblic Centre Privat/Concertat Total 446 102 548

Provncia Freqncia Barcelona Girona Tarragona Lleida Total 276 107 94 71 548

Crrec de l'enquestat Freqncia Direcci Secretaria Cap d'Estudis Cap de Departament Coordinaci Tutoria Professor/a Total 74 23 31 72 98 116 134 548

8 Som conscients que a la variable Edat hagussim hagut de fer servir una pregunta oberta, de manera que pogussim obtenir una variable descala i no dinterval. El fet dutilitzar una variable dintervals desiguals ha pogut ocasionar alguns resultats distorsionats.

29

5. EN CONTACTE AMB EL PROCS DE DIGITALITZACI

Dins del nostre procs de familiaritzaci amb els canvis que est patint el sistema educatiu actualment hem dut a terme certes activitats que ens han perms entendre aquest cam. A continuaci es detallen a grans trets les activitats que hem dut a terme i quines han estat les principals conclusions o idees que nhem pogut extreure.

a. Entrevista amb la Directora regional de vendes de l'Editorial Crulla

Aquesta entrevista va ser duta a terme molt al inici de la realitzaci daquest projecte (Gener de 2010). Es va tractar duna entrevista amb carcter exploratori que ens va ajudar a obtenir un primer retrat del sector educatiu actual. Tot i aquest carcter general, vam poder tenir una idea de qu requereix aquest procs, qu poden oferir les editorials al sector educatiu en quant al procs de digitalitzaci i quines sn les barreres que es troben. A grans trets les conclusions que es poden extreure daquella entrevista sn les segents: Tot i ser un procs de canvi natural, en tant que dna continutat a un procs de canvi present a tots els estadis de leconomia, presenta moltes dificultats daplicaci en tots els estaments daquest sistema (tant per les editorials, els centres educatius, els alumnes,...). Un exemple molt esclaridor s la poca adaptabilitat de les actuals aules als canvis cap a la digitalitzaci, com per exemple la falta de connexi a Internet, la falta dordinadors, la falta de professorat format especficament per impartir classes a partir de recursos digitals,... Les editorials, tot i estar adaptant els seus materials a aquestes noves necessitats, tamb sn noves en aquest procs densenyament; els mestres no treballen encara amb aquestes metodologies i per tant les editorials no tenen referncies clares de qu s el que aquest collectiu prefereix o necessita quan dna classes.

b. Jornades Del llibre en paper al suport digital Sabadell

El passat 13 de mar vam assistir a unes jornades dirigides a professors i pares dalumnes on, entre daltres temes, es va tractar el procs de digitalitzaci de les aules.

30

Aquestes jornades estaven organitzades pel Consell Escolar Municipal de Sabadell, amb el suport dels Serveis Territorials dEducaci del Valls Occidentals i hi van participar els segents ponents: Montserrat Moragas, directora de linstitut Jonqueres de Sabadell. El seu institut est immers en el procs de digitalitzaci educatiu i participa en el projecte EduCat 1x1 de la Generalitat de Catalunya. Robert Muoz, director de lescola Jacint Verdaguer de Sant Sadurn dAnoia, i Ramon Ravents, mestre daquesta mateixa escola. Aquest centre s pioner a lestat espanyol en quant a procs educatiu assistit amb ordinadors i amb laplicaci de les noves tecnologies al mn de lensenyament. El seu centre s utilitzat com a exemple per altres centres i ha estat protagonista de varis articles en diverses publicacions especialitzades on es tracta aquesta temtica. Josep Maria Silva, Gestor Territorial de lrea TIC dels Serveis Territorials dEducaci del Valls Occidental i professor de Psicologia de la UAB. En aquestes jornades es van exposar les experincies dimplantaci dels processos tecnolgics i la posici del departament deducaci respecte a aquests temes. Tamb va ser de gran utilitat conixer la trajectria de lInstitu-Escola Jacint Verdaguer, de Sant Sadurn dAnoia, ja que sn un gran referent dins del sector per la seva tasca informatitzada. Dins de les principals conclusions que vam poder extreure daquestes jornades podem parar atenci de manera especial a les preocupacions que el professorat que participava en aquestes jornades va mostrar: Un dels temes preocupants pels participants s la variabilitat de personal amb el que fa referncia, entre daltres, a la formaci en TIC. El problema sorgeix quan les escoles tenen part del seu professorat treballant com a inter (cosa que passa a la gran majoria descoles pbliques del pas), ja que la majoria de formaci sobre les TIC prov de la experincia del professorat. Si lescola t un grau dutilitzaci de les noves tecnologies elevat i integrat en el procs educatiu i arriba un nou treballador que no est suficientment format per ls daquests recursos salenteix molt la labor educativa, frenant el ritme del curs. Com a crida aquesta necessitat, plantejaven processos de formaci globals per a la totalitat del professorat catal, de manera que tothom tingui un mnim nivell de coneixement sobre aquestes eines.

31

Parallelament, els representants de lInstitu-Escola Jacint Verdaguer, i fent referncia a la seva mplia experincia, explicaven que a la seva escola disposaven dun pla perqu aquells professors que arribaven nous al centre poguessin assolir els nivells desitjats de formaci. Aquest pla consistia en un agermanament del professor nouvingut amb un professor que ports temps treballant al centre, de manera que el professor nouvingut t un tutor que lajuda amb els processos que sn nous per ell. A ms a ms, trimestralment es fan uns claustres de professorat extraordinaris duna durada de 2 o 3 dies, on es comenta levoluci de lescola en termes de digitalitzaci, quins recursos sestan utilitzant, fan formaci de noves eines... Com a apunt interessant, els representant s daquesta escola a les jornades comentaven que tamb sn molt els alumnes qui demanen al professorat que utilitzi les eines digitals, ja que per ells sn molt ms didctiques i amenes i els faciliten el procs daprenentatge. Daquesta manera, quan un nou professor arriba a lescola i no utilitza suficientment les eines digitals a les que els alumnes estan acostumats, sn tamb aquests qui exigeix al professor que sactualitzi amb el tema de les eines digitals. Els professors tamb van fer molt mfasi en la necessitat de disposar duna xarxa de connexi a Internet potent i que permets treballar als alumnes amb fludesa. Les raons per les que es preocupen per aquest tema s perqu si no disposen de bona velocitat de xarxa no poden estar tots els alumnes utilitzant Internet i, per tant, fa lenta i pesada la consecuci de la classe. Daltra banda, els professors tamb van puntualitzar que el fet de tenir ordinadors per tots els alumnes i utilitzar llibres digitals no volia dir que ja shavia arribat a la meta, sin que aquest ha de ser un procs continuat. Van fer referncia al canvi que pateix leducaci com un canvi de metodologia, no un canvi de tecnologia, ja que la tecnologia s altament canviant i dia a dia evoluciona per donar-nos unes noves eines millors i ms rpides. s per aix que no noms sha de focalitzar aquest procs cap al canvi tecnolgic sin cap a una nova manera dentendre la educaci, de fer que els alumnes siguin autnoms i responsables del seu propi procs daprenentatge. Finalment, com a referncia, facilitem el link daquestes jornades.

http://www.delllibrealsuportdigital.blogspot.com/

32

c. Jornades formatives sobre el llibre digital Vedrunes de Girona

El dia 17 dAbril van tenir lloc a la localitat de Caldes de Malavella aquestes jornades organitzades per la congregaci de les Vedrunes amb la finalitat de mostrar a tot el professorat daquesta congregaci a la provncia de Girona qu s el que ofereixen les editorials en el moment i quin s ls que es pot donar a les pissarres digitals. Les Vedrunes sn una congregaci religiosa que va fundar una educadora insigne: Joaquima de Vedruna i de Mas. Aquesta congregaci t una setantena escoles a les segents provncies espanyoles: Barcelona, Girona, Lle, Madrid, Tarragona, Valencia, Valladolid i Vitria. Daquesta setantena descoles 35 sn en territori catal. Aquestes jornades ens van ser molt tils per entendre la situaci del mercat educatiu, la situaci del professorat davant la digitalitzaci i els beneficis que pot aportar aquest procs a un sector tant concret com leducatiu. Dins daquestes jornades vam poder assistir a les presentacions de les editorials Santillana, McGrawHill i Crulla on es presentaven materials educatius de les assignatures de Cincies Naturals i Socials, Llengua Catalana i Tecnologia. Les idees majoritries que es poden extreure daquestes jornades sn: Al professorat en general lhi preocupa molt el fet de que el llibre digital estigui nicament lligat a una connexi inallmbrica. Actualment, totes les editorials de llibres de text estan oferint llibres digitals que simplement sn una versi on-line, s a dir que no sn descarregables. La forma daccedir a aquests llibres s a partir duna adrea web i aix fa pensar al professorat que, si falla la connexi a les aules, no es podria desenvolupar la classe amb normalitat. A ms, si els alumnes no disposessin de connexi a Internet a casa seva no podrien accedir al llibre o fer les activitats que aquest proposa. Respecte a aquest aspecte, la majoria deditorials oferiran de cara al curs que ve un petits llibres on els alumnes podran trobar petits resums de cada tema, textos terics i algunes activitats amb la finalitat de poder enfrontar-se a aquests moments sense connexi. Tot i aix, els materials que presenten sn fora senzills i de poca qualitat (en blanc i negre, paper de poca qualitat,...). A part daquests petits llibres, gaireb totes les editorials ofereixen activitats, esquemes, resums,... en versions pdf (per vinculats als seus llibres digitals) de manera que el professorat ho pot descarregar i tenir-ho emmagatzemat en els seus discs durs per tal de poder solucionar aquest problema. Aquestes solucions, per sn percebudes pels mestres com a un peda a la possible situaci temuda per que no s una resposta consistent al problema.

33

Un altre tema que preocupa fora al professorat s que ells mateixos puguin modificar els llibres o enriquir-los d'alguna manera. En aquest tema algunes editorials, com per exemple Crulla i McGrawHill ofereixen la possibilitat de poder afegir links, fotografies, subratllar textos, afegir notes... en la mesura que el professor vulgui. Daltra banda, editorials com Santillana ofereixen un model de llibre ms similar a una pgina web, on hi ha el text de l'apartat del llibre i a la dreta una srie de links a les activitats,... Aix fa que aquest model de llibre digital no pugui oferir que els profes que modifiquin al seu gust els llibres, ja que no es tracta dun arxiu vinculat a Internet sin una pgina web de pagament. Els mestres es mostren molt reticents a la impossibilitat de modificar el llibre, ja que creuen que si a partir dara la eina de treball a laula han de ser les pissarres digitals i els ordinadors no s positiu el fet de no poder crear el seu propi material didctic a partir del llibre. Dins daquest mateix tema, leditorial Crulla ofereix tamb als seus clients la possibilitat de modificar els llibres a nivell de congregaci o associaci descoles, s a dir que si la congregaci considera adient afegir un text en concret, leditorial pot afegir-lo al llibre digital de manera que tots els alumnes que pertanyen a la congregaci el tinguin afegit. Lligat a aquesta problemtica, al professorat tamb linteressa molt el fet de poder conservar les seves aportacions als llibres (afegir fotografies, links,...) dun any a laltre. Daltra manera, el professor hauria de modificar el seu llibre any rere any i crearia una forta incomoditat. Tamb fora professors van exposar dubtes respecte a ls de plataformes que permetin la gesti dels processos amb els alumnes, aix com compartir documents, posar notes, gestionar lagenda, enviar avisos,... Aquestes plataformes sutilitzen de manera parallela als llibres digitals per tot i aix algunes editorials ofereixen solucions vinculades a aquests usos: Editorial Crulla ofereix una petita plataforma, on els profes poden veure les notes de les activitats dels alumnes, el que han fallat,... i un bloc per comunicar-se amb els alumnes i poden gestionar al mateix lloc tots els llibres de leditorial que utilitzen. Aquesta plataforma tamb permet crear grups d'alumnes i fer que segons del grup al que pertanyin els alumnes (fins i tot dins de la mateixa classe) hagin de fer uns exercicis diferents en funci de la dificultat. Aquesta plataforma s fora senzilla comparat amb el que es pot configurar amb altres plataformes o programari lliure, per tot i aix, s un servei gratut que ofereix la editorial.

34

LEditorial McGrawHill est integrada dins d'una plataforma anomenada VIRTUS BOOKS, on participen moltes editorials diferents (com per exemple Castellnou, Edeb, Oxford, Barcanova,...). Aix fa que el mestre pugui gestionar diferents llibres de diferents editorials des de la mateixa plataforma, cosa que pot ser molt til, perqu aix disposen dels mateixos serveis i la mateixa metodologia per tots els llibres. Aix pot ser til, ja que la gran majoria descoles combinen ls de llibres de diferents editorials i aix els permet un us compartit.

LEditorial Santillana ofereix una gesti de Moodle gratuta. A part, Santillana tamb t acords de compatibilitat les principals plataformes del mercat, per si les escoles ja nutilitzen alguna en concret, per ells no nofereixen cap dins dels seus serveis.

35

d. Entrevistes amb professorat de secundria

Vam realitzar 3 entrevistes a professors que imparteixen classe a diferents rees i cursos de secundria per conixer quines eren les seves referncies sobre el procs de digitalitzaci, els recursos digitals, la transformaci de les aules,... Aquestes entrevistes ens van servir bsicament pel disseny del qestionari, per entendre les necessitats dels mestres i els beneficis que els aporta la digitalitzaci. En cada cas, les converses- entrevistes es va intentar dirigir cap a aspectes determinats del procs segons el crrec i experincia en aquestes metodologies tot i donar llibertat plena per desviar lentrevista cap a temes que preocupaven o interessaven a aquestes persones. Aix doncs, en el cas de la Cap dEstudis amb la que vam contactar la conversa es va enfocar sobre tot en la percepci que hi havia des de la coordinaci dels cursos de Educaci Secundria Obligatria sobre la implantaci del programa a les escoles de Catalunya i en la seva en general. Tamb es va parlar sobre la pressa de decisi de lescola per acollir-se o no al programa. En el moment de contactar amb aquesta persona la primera impressi que es va percebre era un cert descontentament per la manca dinformaci per part del departament sobre els motius pedaggics, informaci sobre el programa en general i passos a seguir per adequarse al pla i rebre les diferents subvencions per lalumnat, el centre i les llicncies dels llibres digitals. La informaci rebuda pel departament era insuficient segons el seu criteri. El centre havia decidit, desprs de lexperincia dun any utilitzant llibres de Digital Text i dalgunes reunions del professorat dESO i la direcci del centre, incorporar-shi el curs vinent sobretot per aprofitar les subvencions que donen des del Departament. En tot cas semblaven convenuts que pel que fa a les editorials noms Digital Text havia fet realment llibres digitals. Segons ens va explicar eren els nics que els havien mostrat aquests llibres lany anterior.

36

Seguidament vam contactar amb una professora dun centre concertat que en el curs 2009 2010 havia utilitzat per la seva matria un llibre digital. En aquest cas ens interessava saber quins aspectes pedaggics i prctics veia positius i quins negatius del nou model. Havien estat utilitzant el de leditorial Digital Text. Es mostrava satisfeta del material, tot i que creia que hi havia molts aspectes a millorar com el fet de tenir imatges inadequades a ledat de lalumnat (dibuixos en comptes de fotos reals). A ms a ms, comentava que tot i est ben preparat no donava la possibilitat de afegir material que ella prepars. Creia que la metodologia, o ms aviat les eines, podien ser tils, per que vendreu com la soluci a la desmotivaci de part de lalumnat o les dificultats dalguns dells no era real. Tenir ms eines, ens comentava, sempre ajuda per els que ara funcionen, aprenen i estan motivats seran els que ho podran o voldran aprofitar-ho, altres que ja no hi posen part seva no milloraran grcies a aquestes eines. Tamb apuntava a que no empitjorarien. Les distraccions i temes de descontrol a les classes que li vam plantejar no semblava preocupar-li massa. Ens comentava que ara a les classes sempre nhi ha algun fent un tres en ratlla, desprs potser ser el cerca mines, el que es vulgui distreure no li cal un ordinador. Lexperincia daquest curs amb els llibres digitals havia sortit a proposta dels professors de secundria i ella ho havia cregut oport a qumica, una de les matries que imparteix. No formaven part, per del Pla Pilot. Lexperincia, ens comentava havia estat positiva i en el moment de lentrevista es plantejaven inscriures al projecte EduCAT 1x1.

Finalment, tamb vam parlar amb una tutora i professora de tecnologia de secundria dun institut pblic. No shavien inscrit en el Pla Pilot del Departament, ni havien utilitzat llibres digitals en el seu institut, per volien comenar aquest nou curs 2010/2011. Aquesta professora ens va comentar que ja shavien apuntat i ella, a ms a ms shavia apuntat com molts dels seus companys a cursos on-line per saber utilitzar les pissarres digitals. Aquesta persona ser, com hem sabut posteriorment a la trobada, la persona encarregada de la coordinaci de la implantaci de la nova metodologia al seu institut.

37

6. ANLISI I RESULTATS DE LES DADES OBTINGUDES

Per tal de donar resposta a cadascun dels objectius que ens vam marcar en el plantejament del treball i poder determinar si les hiptesis inicials corresponen amb la realitat, em trobat adient separar el nostre anlisis en tres grans blocs. El sistema educatiu que donar resposta a la adaptaci dels sistema catal a les noves tecnologies (objectiu 1) El professorat que donar resposta a lobjectiu 2, Actitud del professorat davant el canvi cap a lescola digital: barreres i motivacions. La digitalitzaci dels recursos digitals (avantatges i desavantatges) que ens donar una idea dels beneficis dels recursos digitals. Amb aquests blocs volem analitzar cadascuna de les parts que estan implicades en aquest procs de transformaci metodolgic que, en uns anys, ser una realitat a tots els centres educatius.

38

Es important remarcar que, per tal de fer un anlisis ms exhaustiu del cas, vam considerar adient crear unes variables a posteriori que ens donessin ms informaci per tal danalitzar cadascuna de les variables. Variables creades a posteriori Vam considerar adient crear unes variables a posteriori per poder enriquir el nostre treball. A travs de variables incloses en el qestionari vam crear la variable digitalitzaci del professorat i digitalitzaci dels centres educatius que ens aportarien a lanlisi una visi ms objectiva de la situaci actual dels recursos digitals als centres educatius Digitalitzaci del professorat Per poder crear aquesta variable vam considerar adient utilitzar algunes variables que van incloure en el formulari. En aquest cas, variables relacionades amb ls que personalment feien amb el PC o amb Internet, o recursos digitals que utilitzen a les classes van ser el tipus que vam utilitzar. En aquesta variable no shan tingut en compte aquell professorat que no impartia classe a la ESO. En primer lloc vam crear una nova variable ordinadors persona/llar a partir de les variables D5 (ordinadors a casa) i D3 (persones a la llar). Independentment, tamb vam utilitzar la variable D6 (Total usos personals que fa del PC); la variable D7 (s dInternet i PC a nivell personal); la B7 (Creu que est preparat per afrontar el canvi?); la C2 (Quins recursos digitals acostuma a utilitzar a les seves classes?); i la C3 (En quina mesura utilitza vost recursos digitals?). Amb totes aquestes variables vam crear la Digitalitzaci del professorat i vam crear intervals per tal duna millor utilitzaci de la variable.
Digitalitzaci professorat intervals

Frequncia
Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total 33 129 311 8 481

Percentatge
6,0% 23,5% 56,8% 1,5% 88%

Percentatge vlid
7% 27% 65% 2% 100%

39

 Digitalitzaci del centre Per crear aquesta variable em utilitzat variables del qestionari que feien referncia a les infraestructures que disposen els centres educatius per afrontar aquest canvi metodolgic a les aules. En aquest cas tampoc em tingut en compte les respostes del professorat que no impartia classe a la ESO. Aix, em tingut en compte variables com la A7 (En el seu centre, en quin grau hi ha aules on tots els alumnes disposen dordinador per treballar ?); la A8 (quantes aules disposen de canons?), la A9 (Quantes aules tenen pissarres electrniques?) i la A10 (Quantes aules disposen de connexi a Internet a les aules?) per crear aquesta variable a posteriori. Un cop la variable va estar creada vam rectificar-la per tal de crear intervals i fer els anlisis ms productius.
Digitalitzacio centres educatius

Frequncia
Digitalitzaci molt baixa Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total 65 155 167 81 21 489

Percentatge
11,9% 28,3% 30,5% 14,8% 3,8% 89,2%

Percentatge vlid
13% 32% 34% 17% 4% 100%

40

a. Adaptaci sistema educatiu

En

aquest primer anlisis veurem a travs de les

enquestes realitzades quina s, objectivament, la preparaci tecnologia de la que disposen els centres educatius de Catalunya en el moment actual i quina s la percepci que en tenen els docents de la preparaci per afrontar el nou Pla a aquests centres i ells mateixos. Grcies a lenquesta realitzada disposem de preguntes enfocades objectivament i daltres que estaven clarament enfocades a esbrinar quina era la visi subjectiva que en tenia lenquestat. Aix mateix, analitzarem lindicador creat digitalitzaci del centres composat mitjanant preguntes daspectes tcnics relacionats amb la preparaci tecnolgica dels centres. A ms a ms, hem cregut oport establir certes variables control per veure fins a quin punt aspectes relacionats amb les caracterstiques sociodemogrfiques i de situaci o mbit laboral ens aportaven alguna classe de relaci significativa amb les variables objectives i subjectives que analitzem.

41

ANLISI DASPECTES OBJECTIUS: EQUIPAMENT TECNOLGIC DE LES AULES A nivell de preparaci de centres vam preguntar sobre lequipament tecnolgic de les aules. Ens interessava saber de manera ms o menys objectiva quin era el grau dequipament en PC per lalumnat, nombre daules amb projector, pissarres digitals i connexi a Internet9. Equipament necessari per una bona implementaci del projecte del Departament dEducaci de la Generalitat. Com veiem a continuaci, a nivell general, veiem que en el moment de fer lenquesta lequipament era mnim. A excepci de la connexi a Internet on la moda en les respostes a aquesta pregunta s Totes, el que representa gaireb el 50% de les respostes vlides. Si entrem en detall podem apreciar nivells dinserci diferents daquests equipaments tecnolgics als centres catalans.
A7 Aules amb PC N Vlids Perduts Moda Mnim Mxim 489 59 1 0 4

A7 Aules amb PC Freqncia Vlids Cap Molt poques Algunes La majoria Totes Perduts Total No imparteix classe a l'ESO 31 370 61 15 12 489 59 548 Percentatge 5,66% 67,52% 11,13% 2,74% 2,19% 89,23% 10,77% 100,00% Percentatge Percentatge vlid acumulat 6,34% 75,66% 12,47% 3,07% 2,45% 100,00% 6,34% 82,00% 94,48% 97,55% 100,00%

Total

En aquest cas lenquesta ens mostra que sn molt poques les aules les que disposen dordinadors per lalumnat. Tot i que en entrar a EduCat 1x1 sentn que els alumnes disposaran dordinadors porttils personals, podem apreciar que limpacte del canvi en la metodologia i el dia a dia de les classes suposar un gran esfor dadaptaci en ser molt poques les aules que ja utilitzen o que com a mnim tenen la preparaci per fer una classe amb un PC per a cada alumne.

Veure les preguntes A7, A8, A9, A10 de lenquesta a Annexes.

42

En el cas de les aules actuals i la disposici daquestes amb canons veiem que els percentatges estan molt ms repartits. I podem apreciar que en prcticament tots els centres, com a mnim una aula deu disposar de canons per projectar.
A8 Aules amb canons N Vlids Perduts Moda Mnim Mxim 489 59 1 0 4

A8 Aules amb canons Freqncia Vlids Cap Molt poques Algunes La majoria Totes Total Perduts Total No imparteix classe a l'ESO 19 165 105 104 96 489 59 548 Percentatge 3,47% 30,11% 19,16% 18,98% 17,52% 89,23% 10,77% 100,00% Percentatge vlid 3,89% 33,74% 21,47% 21,27% 19,63% 100,00% Percentatge acumulat 3,89% 37,63% 59,10% 80,37% 100,00%

La implantaci de les pissarres digitals sembla encara menys estesa als centres educatius catalans. Gaireb el 50% del professors que ens ha contestat diuen no disposar de cap pissarra digital en el seu centre. I un 36% consideren que nhi ha molt poques. Com veiem, noms el 3,5% treballen en centres on tenen totes les aules equipades amb pissarres digitals.
A9 Aules amb pissarres digitals N Vlids Perduts Moda Mnim Mxim 489 59 0 0 4

43

A9 Aules amb pissarres digitals Freqncia Vlids Cap Molt poques Algunes La majoria Totes Total Perduts No imparteix classe a l'ESO Total 59 548 10,77% 100,00% 232 177 42 21 17 489 Percentatge 42,34% 32,30% 7,66% 3,83% 3,10% 89,23% Percentatge vlid 47,44% 36,20% 8,59% 4,29% 3,48% 100,00% Percentatge acumulat 47,44% 83,64% 92,23% 96,52% 100,00%

Lnic punt on es veu una implantaci ms estesa de les noves tecnologies s en el cas de la connexi a Internet. On un de cada dos enquestat afirma que totes les aules del centre on imparteix classes disposa de Internet. De totes maneres sembla remarcable que un 25% dells contesti que molt poques aules disposen dInternet, ja que el canvi de metodologia daquest nou Pla Educatiu t una de les seves bases en la connexi a la Xarxa.
A10 Aules amb internet N Vlids Perduts Moda Mnim Mxim 489 59 4 0 4

A10 Aules amb internet Freqncia Vlids Cap Molt poques Algunes La majoria Totes Total Perduts Total No imparteix classe a l'ESO 12 104 58 94 221 489 59 548 Percentatge 2,19% 18,98% 10,58% 17,15% 40,33% 89,23% 10,77% 100,00% Percentatge vlid 2,45% 21,27% 11,86% 19,22% 45,19% 100,00% Percentatge acumulat 2,45% 23,72% 35,58% 54,81% 100,00%

Tot i aix, i tal com hem vist, la majoria de respostes es troben en els graus centrals dimplantaci de les diferents tecnologies exposades. Aix doncs, podrem parlar duna digitalitzaci dels centres mitjana.

44

Aquest ndex de digitalitzaci creat a partir de les preguntes anteriors ens aporta aquesta primera conclusi de manera global.
Estadstics N Media Mediana Moda Desv. tp. Varianza Digitalitzacio_centres_intervals Vlidos 489 Perdidos 59 2,67 3,00 3 1,039 1,079

Grau de digitalitzaci dels centres (%)

17% 4% 13% Digitalitzaci molt baixa 32% 34% Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta

Actualment, la digitalitzaci dels centres catalans no superaria la categoria de digitalitzaci mitjana. Podem extrapolar que noms un 20% dels docents que ha contestat a lenquesta imparteixen classe en centres digitalment preparats per afrontar el nou pla sense que aquest suposi un gran impacte en el dia a dia dels alumnes i professorat.

45

ANLISI DASPECTES OBJECTIUS: PARTICIPACI EN EL PLA PILOT EDUCAT 1x1 Una altra part de lenquesta era detectar quin grau de participaci hi havia en el pla pilot al territori, a ms a ms, amb la intenci de veure quin era el coneixement daquest nou pla per part dels docents.

Estadstics B3 Participacio a educat1x1 N Vlids Perduts Moda Mnim Mxim 469 79 0 0 1

B4 Modalitat d'educat 1x1 184 364 1 1 97

Una mica ms de la meitat dels enquestats no participaven el curs 2009/10 en el Pla Pilot de la Generalitat de Catalunya i daquests la majoria ho feien en la modalitat 1x1 (tot i que no era molt menor la participaci en la modalitat de coexistncia).

Participaci a EduCAT 1x1

No S No coneix educat 1x1 No Imparteix classe a l'ESO

33% 11%

15%

4% 52%

10

Com veiem noms el 33% dels docents que van respondre a la nostra enquesta on-line participaven al Pla Pilot i fins a un 4% no coneixia lexistncia del Pla. I dels que sabien que participaven en el Pla Pilot el 3% no en coneixia la modalitat. Per contra, dels docents que ens han contestat que no participaven en el Pla Pilot prcticament la totalitat (un 93,5%) tenia coneixement daquest nou Pla.
Els sectors de color taronja corresponen als valors definits com a perduts en cada una de les preguntes.
10

46

Modalitat d'EduCAT1x1
Modalitat 1x1 Participa per no coneix la modalitat No coneix educat 1x1 Modalitat coexistncia No participa a educat1x1 per el coneix

3%

58% 16%

62%

19% 4%

ANLISI ASPECTES SUBJECTIUS: PREPARACI DELS DOCENTS Ens interessava saber quina era la seva percepci de la preparaci per afrontar el nou Pla per part dels centres i dels propis docents, ja que s un bon termmetre dels nims per entrar de ple a aquest canvi de metodologia i on volem percebre possibles pors, mancances percebudes, inquietuds, etc.

Estadstics B5 Preparaci sistema educatiu N Vlids Perduts Moda Mnim Mxim 488 60 1 0 3 B7 Preparaci professorat 489 59 3

Les dues preguntes focalitzaven la seva atenci en el sistema educatiu actual i la seva preparaci per assumir i assolir amb xit el canvi i la preparaci de la massa actual de docents per a assolir aquest mateix objectiu.

47

Com podem apreciar en el primer camp els docents que han respost a la pregunta deien com a resposta moda que no veien el sistema educatiu preparat. Fins a un 90% veient una poca o nulla preparaci per afrontar-ho amb xit.
B5 Preparaci sistema educatiu Freqncia Vlids No est preparat Est poc preparat Est bastant preparat Molt preparat Perduts Total No imparteix classes a l'ESO Sistema Total Total 108 333 43 4 488 59 1 60 548 Percentatge 19,71% 60,77% 7,85% 0,73% 89,05% 10,77% 0,18% 10,95% 100,00% Percentatge Percentatge vlid acumulat 22,13% 68,24% 8,81% 0,82% 100,00% 22,13% 90,37% 99,18% 100,00%

Si mirem ms en detall quins sn els motius pels que les persones que han respost a lenquesta no veuen preparat el sistema i, a ms a ms, ho creuem amb la classe social de lalumnat podrem apreciar algunes diferencies i necessitats dels centres segons la seva situaci, o millor dit la del seu alumnat.

48

A11 Classe social alumnat Baixa Nivell de preparaci B6_1 No preparat per poques infraestructures Recompte % dins de preparacio_pel_canvi % dins de A11 B6_2 No preparat per formaci professorat Recompte % dins de preparacio_pel_canvi % dins de A11 B6_3 No preparat per alumnes no preparats Recompte % dins de preparacio_pel_canvi % dins de A11 B6_4 No preparat per falta de recursos econmics Recompte % dins de preparacio_pel_canvi % dins de A11 B6_5 No preparat altres Recompte % dins de preparacio_pel_canvi % dins de A11 B6_6 No preparat per falta de recursos digitals Recompte % dins de preparacio_pel_canvi % dins de A11 Total Recompte % del total 25 7,35% Mitja-Baixa 239 70,29% Mitja-Alta 74 21,76% Alta 2 0,59% Total 340

80,65% 18 5,07%

78,10% 248 69,86%

71,84% 87 24,51%

100,00% 2 0,56% 355

58,06% 5 4,59%

81,05% 81 74,31%

84,47% 23 21,10%

100,00% 0 0,00% 109

16,13% 25 9,47%

26,47% 181 68,56%

22,33% 57 21,59%

0,00% 1 0,38% 264

80,65% 1 3,57%

59,15% 21 75,00%

55,34% 6 21,43%

50,00% 0 0,00% 28

3,23% 0 0,00%

6,86% 5 55,56%

5,83% 4 44,44%

0,00% 0 0,00% 9

0,00% 31 7%

1,63% 306 69%

3,88% 103 23%

0,00% 2 0% 442 100%

Nivell de preparaci segonsla classe social de l'alumnat

100,00% 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00%

Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta Alta

B6_1 No preparat B6_2 No preparat B6_3 No preparat B6_4 No preparat B6_5 No preparat B6_6 No preparat per poques per formaci per alumnes no per falta de altres per falta de infraestructures professorat preparats recursos recursos digitals econmics

11

Aix doncs, mentre que com veiem en el grfic la falta de recursos digitals no s un dels motius principals, la poca preparaci en infraestructures, formaci del professorat, preparaci de lalumnat i recursos econmics sembla afectar de manera desigual segons la classe social de lalumnat del centre.

11

Cal tenir en compte que noms dos dels docents enquestats imparteixen classe en centres amb alumnat de classe social alta, i per tant no en podem treure conclusions directes.

49

En general, sembla que els motius ms predominants sn les poques infraestructures, la formaci del professorat i la falta de recursos econmics. La falta de recursos econmics sembla ser percebut en major grau on els alumnes procedeixen, a criteri de lenquestat, de famlies de classe social baixa. En el cas de la formaci o la manca daquesta del professorat s un dels motius que ms sembla importar a docents amb alumnes de classes altes i en molta menys mesura a docents amb alumnes de classe social baixa. Tot i aix, cal tenir en compte que dacord amb les proves de significaci, noms la pregunta relacionada amb la formaci del professorat estableix una relaci significativa amb la classe social de lalumnat (Chi cuadrado: 0,01). Si ens centrem en la prpia concepci de la preparaci de lenquestat veiem que la majoria dells se senten preparats pel canvi. Gaireb un 80% dells ha fet cursos sobre recursos tecnolgics o li interessen aquests temes.
B7 Preparaci professorat Freqncia Vlids S, cursos sobre recursos tecnolgics S, l'escola ens obliga a formar-nos S, m'interessen els temes tecnolgics No, no he fet cap curs 51 No, no m'interessa S, tinc planejat formarme/m'estic formant actualment No, estic format per no ho domino Altres 7 Total 489 Perduts Total No imparteixo classes a l'ESO 59 548 89,23% 10,77% 100,00% 100,00% 1,28% 1,43% 100,00% 11 10 9,31% 2,01% 1,82% 10,43% 2,25% 2,04% 89,37% 91,62% 93,66% 181 7 198 Percentatge 33,03% 1,28% 36,13% Percentatge Percentatge vlid acumulat 37,01% 1,43% 40,49% 37,01% 38,45% 78,94%

24

4,38%

4,91%

98,57%

De la taula anterior, ens sobta que tant a prop de la lentrada a la digitalitzaci de les escoles, encara un 10% dels enquestats no hagi fet cap curs formatiu sobre recursos digitals.

50

En creuar aquesta variable amb altres variables de control hem comprovat que ni ledat, la provncia, la tipologia de centre o el gnere no tenen una relaci significativa amb lauto percepci de la preparaci per afrontar aquest nou Pla.

CONCLUSIONS En resum, hem pogut veure que els centres tenen mancances per afrontar amb garanties la posada en marxa total del projecte EduCAT1x1. Mancances en tecnologies bsiques com la possessi de canons i, sobretot, de pissarres digitals, una de les eines fonamentals pel canvi de metodologia que es vol implantar a les escoles catalanes. La digitalitzaci dels centres en el moment de lenquesta sembla ser baixa o molt baixa, segons lindicador creat. Noms un 21% dels centres dels docents que han contestat sembla tenir un grau de digitalitzaci alta o molt alta. Els docents sembla que, a ms a ms, no se senten preparats per la formaci que han assolit daquests tipus deines. Analitzem a continuaci alguns dels motius, mancances o pors que sembla haver-hi entre aquests professionals.

51

b. Actitud professorat davant el canvi

Un cop hem ents quina s la situaci actual del sistema educatiu en quant al grau dadaptaci daquest a les noves tendncies de digitalitzaci, creiem adient focalitzar el nostre anlisi en quina s lactitud del conjunt del professorat davant aquest procs de canvi. s per aix que en aquest apartat estudiarem variables com el grau de notorietat del programa Educat1x1, la opini que el professorat en t, els beneficis percebuts dels recursos digitals, ls que en fan a laula i la freqncia amb que els utilitzen. NOTORIETAT DEL PROGRAMA EDUCAT1x1 (B1) En la pregunta B1, on preguntvem al professorat si coneixia el programa Educat 1x1 de la Generalitat de Catalunya, veiem com prcticament la totalitat dels professors/es coneixen aquest programa.
B1 Coneix educat1x1 Percentatge vlid 4,1% 95,9% 100,0%

Vlids
No S Total

Freqncia 20 469 489

Tot i que els nivells de coneixement de lEducat 1x1 sn molt alts, si mirem com es comporta en funci daltres variables veiem com12:

Crrec: Veiem com els directors/es dels centres tenen un major coneixement del
projecte Educat 1x1, mentre que els tutors, tot i estar informats en un 90% dels casos, sn significativament el collectiu menys informat. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,03)
Crrec de l'enquestat Direcci B1 Coneix educat1x1 No Recompte % dins de Crrec d l' t t Residu S Recompte % dins de Crrec d l' t t Residu
12

Secretaria 0 0,0% -,6 15 100,0% ,6

Cap d'Estudis 0 0,0% -1,1 27 100,0% 1,1

Cap de Coordinaci Departament 1 1,4% -1,8 68 98,6% 1,8 3 3,4% -,6 85 96,6% ,6

Tutoria 10 9,5% 5,7 95 90,5% -5,7

Professor/a 6 4,9% 1,0 116 95,1% -1,0

Total

0 0,0% -2,6 63 100,0% 2,6

20 4,1% 469 95,9%

No hi ha diferncies significatives entre edat o gnere del professorat, classe social de lalumnat, provncia, tipus de centre o nombre de lnies per curs, cursos o assignatures als que el professor dna classe, en quant al grau de coneixement del programa Educat 1x1

52

OPINI DEL PROGRAMA EDUCAT1x1 (B2) A tots aquells enquestats que van declarar conixer el programa Educat 1x1 els vam fer la pregunta B2, on els demanvem la seva opini sobre aquest programa.
B2 Opini sobre educat1x1

Tant en la taula adjunta com en el grfic,

Percentage vlid 7,1 34,2 51,5 7,1 100,0

Vlids
Molt desfavorable Desfavorable Favorable Molt favorable Total

Freqncia 33 158 238 33 462

podem veure com hi ha un percentatge ms elevat de gent que considera favorable el programa Educat 1x1 en front als que no el consideren favorable. Tot i aix, podem veure com no hi ha una elevada diferncia entre el percentatge de Total Favorable i Total

Desfavorable. Aix doncs, podem dir que lopini del professorat est molt dividida en quant a la valoraci que els mereix el programa Educat 1x1.

Opini del programa Educat 1x1

51,5%

Total Desfavorable: 41,3%

7,1%

7,1%

Total Favorable: 58,7%

Molt desfavorable

34,2% Desfavorable

Favorable

Molt favorable

Per analitzar com es comporta la opini del programa al llarg de la resta de variables hem creat una nova variable que aglutina el codi Molt Favorable+Favorable i el Molt Desfavorable+Desfavorable. Daquesta manera podrem veure si realment s ms gran el nivell de Favorable o Desfavorable respecte el total de la poblaci.

53

En fer lanlisi de les influncies daquesta variable podem veure com el grau de significaci del coeficient Chi Quadrat sn fora alts. Les niques variables que presenten una significaci menor al 0,1 sn13: Crrec: Veiem com els directors i els coordinadors sn qui tenen una valoraci ms favorable del programa, mentre que els Tutors i els professors sn que el valoren ms desfavorablement. Aquest creuament entre variables presenta un coeficient Chi-quadrat de Pearson= 0,00 i un valor del test de V de Crammer de 0,239, cosa que indica que a part destablir una relaci significativa, aquesta relaci entre variable dependent i independent es fora robusta.
Crrec de l'enquestat

B2 Opini sobre educat1x1

Recompte Molt desfavorable + % dins de Crrec de l'enquestat Desfavorable Residu Recompte Molt favorable % dins de Crrec de l'enquestat + Favorable Residu

Direcci 14 22,2% -12,0 49 77,8% 12,0

Secretaria 5 33,3% -1,2 10 66,7% 1,2

Cap d'Estudis 11 40,7% -,2 16 59,3% ,2

Cap de Coordinaci Departament 27 41,5% ,1 38 58,5% -,1 24 28,9% -10,3 59 71,1% 10,3

Tutoria 47 50,5% 8,6 46 49,5% -8,6

Professor/a 63 54,3% 15,0 53 45,7% -15,0

Total 191 41,3% 271 58,7%

Provncia: Podem veure com el personal docent de la provncia de Girona s el que presenta un nivell ms alt en quant a opini favorable del programa Educat 1x1. Com a contrapartida, els docents de Tarragona tenen una opini totalment neutra sobre el programa; un 50% dels docents el valoren favorablement i el 50% el valoren desfavorablement. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,091).

B2 Opini sobre educat1x1

Recompte Molt desfavorable + % dins de Provincia Desfavorable Residu Recompte Molt favorable % dins de Provincia + Favorable Residu

Provncia Barcelona 96 42,1% 1,7 132 57,9% -1,7 Girona 26 31,0% -8,7 58 69,0% 8,7 Tarragona 43 50,0% 7,4 43 50,0% -7,4 Lleida 26 40,6% -,5 38 59,4% ,5

Total
191 41,3% 271 58,7%

13

No hi ha diferncies significatives entre assignatures impartides, cursos als que es dna classe, edat, tipologia de centre o classe social de lalumnat.

54

Dimensi del centre: Observem que el nivell de valoraci del programa Educat 1x1 es mant gaireb al nivell del total de la poblaci en els centres de una o dues lnies, mentre que assoleix el seu nivell mxim de valoraci favorable en els centres de tres lnies. Finalment, i com a excepci que trenca la regla, els centres de ms de tres lnies presenten una valoraci significativament ms desfavorable respecte al programa que el total de la poblaci. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,075).
Nmero de lnies per curs

B2 Opini sobre educat1x1

Recompte Molt % dins de Nmero de desfavorable + lnies per curs Desfavorable Residu Recompte Molt favorable % dins de Nmero de + Favorable lnies per curs Residu

Una lnia 11 40,7% -,2 16 59,3% ,2

Dues lnies 58 40,3% -1,5 86 59,7% 1,5

Tres lnies 49 34,3% -10,1 94 65,7% 10,1

Ms de tres lnies 73 49,3% 11,8 75 50,7% -11,8

Total
191 41,3%

271 58,7%

Gnere: Podem veure que tot i tenir un coeficient Chi-quadrat de Pearson= 0,076, podem veure com existeixen diferncies significatives entre el fet de ser home o dona en relaci a la valoraci sobre el programa Educat 1x1. Veiem com els homes tenen una valoraci ms positiva daquest programa mentre que les dones destaquen per donar-li una valoraci ms desfavorable.

B2 Opini sobre educat1x1

Recompte Molt desfavorable/ % dins de D2 Gnere Desfavorable Residu Molt favorable/Favo % dins de D2 Gnere rable Residu Recompte

D2 Gnere Home 75 36,8% -9,3 129 63,2% 9,3 Dona 116 45,0% 9,3 142 55,0% -9,3

Total 191 41,3% 271 58,7%

55

BENEFICIS DELS RECURSOS DIGITALS (C1) En la pregunta C1 preguntvem als entrevistats en quin grau consideraven beneficis ls de recursos digitals en la formaci dels alumnes. Amb la simple distribuci dels resultats daquesta variable ja podem veure com aquesta opini s clarament favorable a ls dels recursos digitals i, per tant, com no sobserven barreres de rellevncia a ls dels recursos digitals.

Aix com hem fet amb la variable de lopini del professorat sobre el programa Educat 1x1 (pregunta B2), tamb en aquest cas hem agrupat els valors positius i negatis de la variable per poder veure si realment uns sn majors que els altres. Aix doncs, la distribuci de la mostra queda de la segent manera:
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals Freqncia Vlids Molt poc/poc beneficis Indiferent Molt beneficis/ beneficis Total Perduts Total No imparteixo classes a l'ESO 37 48 404 489 59 548 Percentatge vlid 7,6 9,8 82,6 100,0

56

Quan estudiem el comportament daquesta variable en funci daltres factors veiem com14: Cursos: Veiem com en aquesta variable si que s significatiu els cursos als que simparteixi classe. Podem veure com el fet de donar classe a 2on dESO o Aula dAcollida fa que la valoraci dels beneficis que ofereixen els recursos digitals s menor, mentre que el fet de donar classe a 4rt dESO fa que es valorin millor.
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals Recompte Molt poc/poc % dins de A5_1 Dna beneficis classe a 1r d'ESO Residu Recompte Indiferent % dins de A5_1 Dna classe a 1r d'ESO Residu Recompte Molt % dins de A5_1 Dna beneficis/ classe a 1r d'ESO beneficis Residu

1er ESO
22 9,3% 4,1 24 10,1% ,7 191 80,6% -4,8

2on ESO
27 11,3% 8,8 25 10,4% 1,4 188 78,3% -10,3

3er E O S
17 7,4% -,3 25 10,9% 2,5 187 81,7% -2,2

4rt ESO
13 4,8% -7,4 26 9,6% -,5 231 85,6% 7,9

Aula d'Acollida
7 30,4% 5,3 1 4,3% -1,3 15 65,2% -4,0

Total 37 7,6%

48 9,8%

404 82,6%

Chi-cuadrado de Pearson V de Cramer

0,356 0,065

0,008 0,141

0,744 0,035

0,035 0,117

0,000 0,193

Crrec de lenquestat: Podem veure com sobserven diferncies en funci del crrec que ocupa el professor a lhora de valorar els beneficis dels recursos digitals. Daquesta manera, els directors/es, caps de departament i coordinadors tenen una visi significativament ms positives sobre els recursos digitals. Daltra banda, els professors i tutors tenen una visi ms negativa. Aix ens pot portar a pensar, com ja hem vist en altres preguntes, que el professor i tutor, que estan ms al peu del can, veuen ms dificultats en aquest procs. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,001 / V de Crammer = 0,255).

C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals

Recompte Molt poc/poc % dins de Crrec de beneficis l'enquestat Residu Recompte Indiferent % dins de Crrec de l'enquestat Residu

Direcci 0 0,0% -4,8 3 4,8% -3,2 60 95,2% 8,0

Secretaria 0 0,0% -1,1 2 13,3% ,5 13 86,7% ,6

Cap d'Estudis 0 0,0% -2,0 3 11,1% ,3 24 88,9% 1,7

Crrec de l'enquestat Cap de Departament Coordinaci 4 5,8% -1,2 2 2,9% -4,8 63 91,3% 6,0 4 4,5% -2,7 8 9,1% -,6 76 86,4% 3,3

Tutoria 16 15,2% 8,1 12 11,4% 1,7 77 73,3% -9,7

Professor/a 13 10,7% 3,8 18 14,8% 6,0 91 74,6% -9,8

Total 37 7,6% 48 9,8% 404 82,6%

Recompte Molt % dins de Crrec de beneficis/ l'enquestat beneficis Residu

14

No hi ha diferncies significatives entre assignatures impartides provncia, tipus de centre, dimensi del centre o el nombre de cursos als que es dna classe.

57

Classe social de lalumnat: Els resultats de la nostra enquesta ens demostren que els docents de centres educatius amb alumnat de classe baixa creuen menys en els beneficis dels recursos digitals, mentre que a major classe social major grau de benefici sels hi atorga. Podem creure que aix s derivat a les complicacions que pot tenir un centre amb alumnat de classe baixa (problemes dintegraci, recursos,...) per accedir als recursos digitals. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,09 / V de
Crammer = 0,150).

C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals

Molt poc/poc Recompte beneficis % dins de A11 Classe social alumnat Residu Indiferent Recompte % dins de A11 Classe social alumnat Residu Molt beneficis/ beneficis Recompte % dins de A11 Classe social alumnat Residu

A11 Classe social alumnat Baixa 7 19,4% 4,3 3 8,3% -,5 26 72,2% -3,7 Mitja-Baixa 21 6,2% -4,5 38 11,3% 4,9 278 82,5% -,4 Mitja-Alta 9 7,9% ,4 7 6,1% -4,2 98 86,0% 3,8 Alta 0 0,0% -,2 0 0,0% -,2 2 100,0% ,3 404 82,6% 48 9,8% Total 37 7,6%

Gnere: En quant a gnere, i seguint la tendncia que havem observat amb la valoraci del programa Educat 1x1, les dones donen una valoraci ms negativa als beneficis dels recursos digitals, mentre que els homes hi veuen ms avantatges. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,043 / V de Crammer = 0,113).
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals
Molt poc/poc Recompte beneficis % dins de D2 Gnere Residu Indiferent Recompte % dins de D2 Gnere Residu Molt beneficis/ beneficis Recompte % dins de D2 Gnere Residu D2 Gnere Home 9 4,2% -7,2 23 10,7% 2,0 182 85,0% 5,2 Dona 28 10,2% 7,2 25 9,1% -2,0 222 80,7% -5,2 404 82,6% 48 9,8% Total 37 7,6%

58

S DELS RECURSOS DIGITALS (C2) Quan estudiem els resultats obtinguts a la pregunta C2 s dels recursos digitals, veiem com es pot diferenciar entre dos grans grups deines usades. En primer lloc, tenim el grup format per les recerques a Internet, activitats interactives proporcionades per plataformes i els Power Point, que sn eines fora esteses entre el professorat (Entre un 65% i 79% les utilitzen). En canvi, en segon lloc tenim un grup deines que sn usades amb molt poca fora, com per exemple les pissarres digitals, els materials propis, els llibres digitals,... amb un percentatge dus al voltant del 20% o inferior.
Respostes N 387 343 322 104 88 77 16 8 8 36 Percentatge 27,9% 24,7% 23,2% 7,5% 6,3% 5,5% 1,2% 0,6% 0,6% 2,6% 100% Percentatge de casos 79,3% 70,3% 66,0% 21,3% 18,0% 15,8% 3,3% 1,6% 1,6% 7,4% 285%

C2 s dels recursos digitals

C2_2 s recerques a Internet C2_3 s activitats interactives, plataforma C2_6 s Power Point C2_5 s pissarres digitals C2_4 s activitats interactives, editorials C2_1 s llibres digitals C2_8 s material propi C2_9 s projeccions C2_10 s altres C2_7 s No utilitzo recursos digitals

Total

1389

59

Quan analitzem ls dels recursos digitals en funci daltres variables veiem com:15 Provncia: Si tenim en compte la provncia del centre docent, veiem com s significativament diferent ls que es fa de les recerques dInternet i de les activitats interactives proporcionades per les editorials. En el cas de les recerques a Internet, podem veure com a les provncies de Barcelona i Lleida sutilitzen en major grau. Daltra banda, els centres escolars de la demarcaci de Girona sn els que menys les utilitzen. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,032).
C2_2 s recerques a Internet
Recompte No % dins de Provncia Residu Recompte S % dins de Provncia Residu Provncia Barcelona 45 18,4% -5,9 199 81,6% 5,9 Girona 29 32,2% 10,2 61 67,8% -10,2 Tarragona 17 19,1% -1,6 72 80,9% 1,6 Lleida 11 16,7% -2,8 55 83,3% 2,8 387 79,1% Total 102 20,9%

En quant a ls de les activitats interactives proporcionades per les editorials, podem veure que mentre en el total de la poblaci noms un 18% les utilitza, en el cas de la provncia de Tarragona aquest percentatge arriba al 27% i en el cas de Lleida no arriba a un 8%. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,02).
C2_4 s activitats interactives, editorials
No Recompte % dins de Provncia Residu S Recompte % dins de Provncia Residu Provncia Barcelona 200 82,0% -,1 44 18,0% ,1 Girona 75 83,3% 1,2 15 16,7% -1,2 Tarragona 65 73,0% -8,0 24 27,0% 8,0 Lleida 61 92,4% 6,9 5 7,6% -6,9 88 18,0% Total 401 82,0%

15

No hi ha diferncies significatives entre assignatures impartides, tipus de centre, dimensi del centre, gnere, edat, classe social de lalumnat o el nombre de cursos als que es dna classe.

60

Crrec de lentrevistat: Si tenim en compte ls dels recursos digitals en funci del crrec de lentrevistat, podem veure com tamb existeixen diferncies significatives. En quant a ls de projeccions, que t un percentatge global ds molt baix (1,6% dels entrevistats), veiem que els coordinadors/es, tot i amb un nivell molt baix, sn qui ms ho utilitzen, amb un 5,7%. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,044).
Crrec de l'enquestat

C2_9 s projeccions
Direcci Recompte % dins de Crrec de l'enquestat Residu Recompte % dins de Crrec de l'enquestat Residu 63 100,0% 1,0 0 0,0% -1,0 Secretaria 15 100,0% ,2 0 0,0% -,2

Cap d'Estudis 26 96,3% -,6 1 3,7% ,6

Cap de Departament Coordinaci 69 100,0% 1,1 0 0,0% -1,1 83 94,3% -3,6 5 5,7% 3,6

Tutoria 104 99,0% ,7 1 1,0% -,7

Professor/a 121 99,2% 1,0 1 0,8% -1,0

Total 481 98,4%

No

8 1,6%

Grau de digitalitzaci del professorat: Finalment, si creuem el nivell de digitalitzaci del professorat amb ls de les diferents eines digitals, veiem com realment aquells que tenen ndex de digitalitzaci personal ms alts sn aquells que utilitzen ms els diferents recursos digitals. (es mostra noms el detall de les eines digitals amb relaci significativa amb el grau de digitalitzaci del professorat)
Digitalitzaci_professorat Digitalitzaci Digitalitzaci Digitalitzaci Digitalitzaci baixa mitjana alta molt alta Recompte Total 75 15,6% ,000 ,197 Chicuadrado de V de Cramer Pearson

C2_1 s llibres digitals

2 6,1% -3,1 24 72,7% -2,1 19 57,6% -4,1 3 9,1% -4,1 14 42,4% -7,6 7 21,2% 4,6

14 10,9% -6,1 89 69,0% -12,9 82 63,6% -8,1 17 13,2% -10,6 72 55,8% -12,5 16 12,4% 6,6

54 17,4% 5,5 260 83,6% 14,3 227 73,0% 9,8 78 25,1% 11,4 222 71,4% 18,3 12 3,9% -10,6

5 62,5% 3,8 7 87,5% ,7 8 100,0% 2,4 5 62,5% 3,3 7 87,5% 1,8 0 0,0% -,6

% dins de Digitalitzaci_professorat Residu Recompte

C2_2 s % dins de recerques a Digitalitzaci_professorat Internet Residu C2_3 s activitats interactives, plataforma C2_5 s pissarres digitals Recompte % dins de Digitalitzaci_professorat Residu Recompte % dins de Digitalitzaci_professorat Residu Recompte C2_6 s % dins de Power Point Digitalitzaci_professorat Residu C2_7 s No utilitzo recursos digitals Recompte % dins de Digitalitzaci_professorat Residu

380 79,0% ,005 ,164

336 69,9% ,021 ,142

103 21,4% ,000 ,197

315 65,5% ,000 ,202

35 7,3% ,000 ,207

61

Parallelament, a part de saber quins sn els recursos digitals que utilitza el professorat, tamb ens interessa saber quans recursos utilitzen. s per aix, que hem creat la variable C2 Total de recursos que utilitza, que ens permet estudiar-ho.
Freqncia Vlids 0 1 2 3 4 5 6 Total 1 75 125 150 92 30 16 489 Percentatge vlid ,2 15,3 25,6 30,7 18,8 6,1 3,3 100,0 Mitjana Mediana Moda N C2_Total recursos utilitza Vlidos Perdidos 489 59 2,84 3,00 3

Aix doncs, veiem com la majoria de professorat acostuma a utilitzar al voltant de 3 i 4 recursos digitals.

35,0 30,0 25,6 25,0

Freqncia

30,7

20,0 15,3 15,0 10,0 5,0 ,2 ,0 1 2 3 4

18,8

6,1 3,3

Nombre total de recursos utilitzats

Aquesta variable no presenta diferncies significatives amb altres variables de categoritzaci de la nostra base de dades. (test realitzat: Anova)

62

FREQNCIA DS DELS RECURSOS DIGITALS (C3) A part de saber quins sn els recursos digitals utilitzats pel professorat catal, tamb s de gran inters pel nostre projecte saber amb quina freqncia els utilitzen. En la distribuci de la pregunta C3 del qestionari, que ens ajuda a recollir aquesta informaci, veiem com un elevat percentatge de professorat (60%) els utilitza espordicament o amb menor freqncia.

Si estudiem el comportament de la freqncia ds de recursos digitals a laula en funci daltres variables veiem com16: Provncia: Si tenim en compte la provncia del centre docent, veiem com els centres de Barcelona i Lleida sn els que utilitzen ms freqentment recursos digitals. Com a contrapartida, veiem com els centres de Girona o Tarragona tenen un alt percentatge despordics i/o usuaris poc freqents. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,05 / V de Crammer = 0,195).
C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe
Mai/rarament Recompte % dins de Provncia Residu Espordicament Recompte % dins de Provncia Residu Molt sovint/Sovint Recompte % dins de Provncia Residu Provncia Barcelona 56 23,0% 1,1 86 35,2% -5,8 102 41,8% 4,7 Girona 25 27,8% 4,8 42 46,7% 8,1 23 25,6% -12,9 Tarragona 23 25,8% 3,0 33 37,1% -,5 33 37,1% -2,5 Lleida 6 9,1% -8,8 23 34,8% -1,8 37 56,1% 10,7 195 39,9% 184 37,6% Total 110 22,5%

No hi ha diferncies significatives entre crrec de lentrevistat, provncia, tipus de centre, dimensi del centre, gnere, edat, classe social de lalumnat o el nombre de cursos als que es dna classe.
16

63

 Crrec de lenquestat: Dacord amb el crrec de lenquestat, podem veure com els
directors/es o coordinadors sn els usuaris de recursos digitals amb ms freqncia, mentre que els caps destudi, tutors i professors es caracteritzen per tenir les freqncies ds de recursos digitals ms baixes. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,011 / V de Crammer = 0,231).
Crrec de l'enquestat

C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe

Recompte Mai/rarament % dins de Crrec de l'enquestat Residu Recompte % dins de Crrec de Espordicament l'enquestat Residu Recompte % dins de Crrec de Molt sovint/Sovint l'enquestat Residu

Direcci 11 17,5% -3,2 22 34,9% -1,7 30 47,6% 4,9

Secretaria 2 13,3% -1,4 8 53,3% 2,4 5 33,3% -1,0

Cap d'Estudis 11 40,7% 4,9 8 29,6% -2,2 8 29,6% -2,8

Cap de Coordinaci Departament 12 17,4% -3,5 34 49,3% 8,0 23 33,3% -4,5 12 13,6% -7,8 28 31,8% -5,1 48 54,5% 12,9

Tutoria 28 26,7% 4,4 43 41,0% 3,5 34 32,4% -7,9

Professor/a 34 27,9% 6,6 41 33,6% -4,9 47 38,5% -1,7

Total

110 22,5%

184 37,6%

195 39,9%

Imparteix classe a laula dacollida: Podem veure com aquells professors de laula dacollida es caracteritzen per ser usuaris espordics deines digitals. (Chi-cuadrado
de Pearson= 0,049).
A5_5 Dna classe a l'Aula d'Acollida No 108 23,2% 3,2 170 36,5% -5,3 188 40,3% 2,2 S 2 8,7% -3,2 14 60,9% 5,3 7 30,4% -2,2 195 39,9% 184 37,6% 110 22,5%

C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe

Recompte Mai/rarament % dins de A5_5 Dna classe a l'Aula d'Acollida Residu Recompte % dins de A5_5 Dna Espordicament classe a l'Aula d'Acollida Residu Recompte % dins de A5_5 Dna Molt sovint/Sovint classe a l'Aula d'Acollida Residu

Total

64

 Imparteix matemtiques o llenges: Els professors/es que imparteixen

lassignatura de matemtiques o alguna assignatura de llenges (catal, castell o angls) es caracteritzen per utilitzar amb poca freqncia (rarament o mai) o espordicament els recursos digitals a laula en una proporci significativament major al total dels entrevistats. (MATEMTIQUES: Chi-cuadrado de Pearson= 0,00 / V de
Crammer = 0,183 ) (LLENGES: Chi-cuadrado de Pearson= 0,010 / V de Crammer = 0,137).
A6_1 Imparteix matemtiques No 70 18,4% -15,5 152 40,0% 9,0 158 41,6% 6,5 S 40 36,7% 15,5 32 29,4% -9,0 37 33,9% -6,5 195 39,9% 184 37,6%

C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe

Recompte Mai/rarament % dins de A6_1 Imparteix matemtiques Residu Recompte Espordicament % dins de A6_1 Imparteix matemtiques Residu Recompte Molt sovint/Sovint % dins de A6_1 Imparteix matemtiques Residu

Total 110 22,5%

C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe

Mai/rarament Recompte % dins de A6_13 Imparteix Llenges Residu Espordicament Recompte % dins de A6_13 Imparteix Llenges Residu Molt sovint/Sovint Recompte % dins de A6_13 Imparteix Llenges Residu

A6_13 Imparteix Llenges No 75 22,6% ,3 111 33,4% -13,9 146 44,0% 13,6 S 35 22,3% -,3 73 46,5% 13,9 49 31,2% -13,6

Total 110 22,5% 184 37,6% 195 39,9%

65

 Imparteix tecnologia o informtica: Els professors/es que imparteixen lassignatura

de tecnologia o informtica caracteritzen per utilitzar amb una freqncia ms elevada les eines digitals a laula. (TECNOLOGIA: Chi-cuadrado de Pearson= 0,00 / V de
Crammer = 0,177 ) (INFORMTICA: Chi-cuadrado de Pearson= 0,00 / V de Crammer = 0,210 ).

C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe

Recompte Mai/rarament % dins de A6_3 Imparteix Informtica Residu Recompte Espordicament % dins de A6_3 Imparteix Informtica Residu Recompte Molt sovint/Sovint % dins de A6_3 Imparteix Informtica Residu

A6_3 Imparteix Informtica No 106 24,0% 6,8 174 39,5% 8,1 161 36,5% -14,9 S 4 8,3% -6,8 10 20,8% -8,1 34 70,8% 14,9

Total 110 22,5% 184 37,6% 195 39,9%

C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe

Recompte Mai/rarament % dins de A6_5 Imparteix Tecnologia Residu Recompte Espordicament % dins de A6_5 Imparteix Tecnologia Residu Recompte Molt sovint/Sovint % dins de A6_5 Imparteix Tecnologia Residu

A6_5 Imparteix Tecnologia No 97 23,5% 4,3 166 40,3% 11,0 149 36,2% -15,3 S 13 16,9% -4,3 18 23,4% -11,0 46 59,7% 15,3

Total 110 22,5% 184 37,6% 195 39,9%

66

S PERSONAL DE LA TECNOLOGIA (D6) Per tal de conixer quina s la realitat de ls de la tecnologia del professorat vam incloure una pregunta on els demanvem en quins casos utilitzava lordinador (pregunta D6), amb una pregunta que permetia mltiples respostes. A continuaci veiem com es comporta aquesta variable:
D6 s personal de la tecnologia Respostes N D6_1 Consulto el correu electrnic D6_5 Busco informaci i recursos per les classes D6_8Creo documents per a la feina D6_7 Utilitzo lordinador per emmagatzemar fotografies i retocar-les D6_2 Navego per Internet per diversi D6_11 Per fer cursos telemtics D6_3 Llegeixo la premsa electrnica per estar informat/da per Internet D6_4 Xarxes Socials D6_10 Escolto msica D6_9 Lutilitzo per jugar D6_6 Entro i participo en xats D6_12 Altres 488 478 450 374 343 338 282 186 156 56 44 27 Percentatge 15,1% 14,8% 14,0% 11,6% 10,6% 10,5% 8,8% 5,8% 4,8% 1,7% 1,4% 0,8% 100% Percentatge de casos 100% 98,0% 92,2% 76,6% 70,3% 69,3% 57,8% 38,1% 32,0% 11,5% 9,0% 5,5% 660%

Total

3222

Com era desperar donada la metodologia que vam utilitzar per fer lenquesta, un 100% dels entrevistats declara consultar el correu electrnic. Seguit daquesta activitat, trobem com les accions ms populars sn la recerca dinformaci per a recolzar les classes (98%) i la creaci de documents per la tasca docent (92%). Aix ens indica que la immensa majoria dels entrevistats acostumen a utilitzar la tecnologia aplicada a la seva feina, i aix s una bona noticia si ho relacionem amb el procs de digitalitzaci de leducaci. Seguit daquestes accions, tamb veiem com altres usos ms personals com navegar per diversi utilitzar el ordinador per emmagatzemar i retocar fotografies, llegir la premsa electrnica,...

67

A partir daquesta variable, hem estudiat com variava ls dels recursos digitals a nivell personal en funci daltres factors17: Gnere: En analitzar aquesta variable en funci del gnere, podem veure com les dones utilitzen significativament menys els ordinadors per llegir la premsa electrnica o per navegar per Internet per diversi.

D6_3 Llegeixo la premsa electrnica per estar informat/da per Internet

Recompte No % dins de D2 Gnere Residu Recompte S % dins de D2 Gnere Residu

D2 Gnere Home 69 32,2% -21,3 145 67,8% 21,3 Dona 137 50,0% 21,3 137 50,0% -21,3

Total 206 42,2%

282 57,8%

Chi-cuadrado de Pearson: ,000

D6_2 Navego per Internet per diversi

Recompte No % dins de D2 Gnere Residu Recompte S % dins de D2 Gnere Residu

D2 Gnere Home 45 21,0% -18,6 169 79,0% 18,6 Dona 100 36,5% 18,6 174 63,5% -18,6

Total 145 29,7%

343 70,3%

Chi-cuadrado de Pearson: ,000

Edat: En quant a ledat, veiem com els ms joves es caracteritzen per escoltar ms msica amb lordinador, mentre que els ms grans ho fan amb menys freqncia.
D1 Edat

D6_10 Escolto msica

Recompte No % dins de D1 Edat Residu Recompte S % dins de D1 Edat Residu

De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys 13 43,3% -7,4 17 56,7% 7,4 167 67,6% -1,0 80 32,4% 1,0

De 46 a 50 anys 70 70,0% 2,0 30 30,0% -2,0

De 51 a 55 anys 54 73,0% 3,7 20 27,0% -3,7

56 i ms 28 75,7% 2,8 9 24,3% -2,8

Total 332 68,0% 156 32,0%

Chi-cuadrado de Pearson: ,034

68

Parallelament, podem veure com les edats ms extremes, els ms joves i els ms grans, sn qui utilitza ms el ordinador personal per jugar. Aix pot ser degut a que aquests collectius tenen majors espais de temps lliure.
D1 Edat

D6_9 Lutilitzo per jugar

Recompte No % dins de D1 Edat Residu Recompte S % dins de D1 Edat Residu

De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys 23 76,7% -3,6 7 23,3% 3,6 222 89,9% 3,3 25 10,1% -3,3

De 46 a 50 anys 89 89,0% ,5 11 11,0% -,5

De 51 a 55 anys 69 93,2% 3,5 5 6,8% -3,5

56 i ms 29 78,4% -3,8 8 21,6% 3,8

Total 432 88,5% 56 11,5%

Chi-cuadrado de Pearson: ,041

Finalment, i lligat encara amb ledat, veiem com ls de xarxes socials i la realitzaci els cursos telemtics es comporten duna manera molt similar al fet descoltar msica, com ms joves sn ms trobem aquestes activitats i a mesura que creix ledat decreix el nombre denquestats que les realitzen.
D1 Edat

D6_4 Xarxes Socials

Recompte No % dins de D1 Edat Residu Recompte S % dins de D1 Edat Residu

De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys 7 23,3% -11,6 23 76,7% 11,6 147 59,5% -5,9 100 40,5% 5,9

De 46 a 50 anys 69 69,0% 7,1 31 31,0% -7,1

De 51 a 55 anys 51 68,9% 5,2 23 31,1% -5,2

56 i ms 28 75,7% 5,1 9 24,3% -5,1

Total 302 61,9% 186 38,1%

Chi-cuadrado de Pearson: ,000

D6_11 Per fer cursos telemtics

Recompte No % dins de D1 Edat Residu Recompte S % dins de D1 Edat Residu

D1 Edat De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys 3 10,0% -6,2 27 90,0% 6,2 67 27,1% -8,9 180 72,9% 8,9 De 46 a 50 anys 33 33,0% 2,3 67 67,0% -2,3 De 51 a 55 anys 29 39,2% 6,3 45 60,8% -6,3 56 i ms 18 48,6% 6,6 19 51,4% -6,6 338 69,3% Total 150 30,7%

Chi-cuadrado de Pearson: ,003

Aquesta variable no presenta diferncies significatives en creuar-la per nombre dassigntaures a les que dna classe, provncia, assignatures a les que dna classe, classe social de lalumnat o crrec
17

69

Ordinadors per persona a la llar: El fet de tenir ms o menys disponibilitat dordinadors pot afectar fora directament a la realitzaci de determinades accions digitals. Daquesta manera, veiem com les persones en llars amb rtios ms elevades dordinadors per persona a la llar sn qui els utilitza ms per consultar xarxes socials, per jugar o per escoltar msica
Pc_persona_llar_intervals

D6_4 Xarxes Socials

Recompte % dins de Pc_persona_llar_intervals Residu Recompte S % dins de Pc_persona_llar_intervals Residu

Menys de 1 pc/persona 265 64,6% 11,3 145 35,4% -11,3

De 1 a 1,99 pc/persona 21 45,7% -7,5 25 54,3% 7,5

2 o ms pc/persona 16 50,0% -3,8 16 50,0% 3,8

Total 302 61,9%

No

186 38,1%

Chi-cuadrado de Pearson: ,015

Pc_persona_llar_intervals

D6_9 Lutilitzo per jugar

Recompte % dins de Pc_persona_llar_intervals Residu Recompte S % dins de Pc_persona_llar_intervals Residu

Menys de 1 pc/persona 368 89,8% 5,0 42 10,2% -5,0

De 1 a 1,99 pc/persona 42 91,3% 1,3 4 8,7% -1,3

2 o ms pc/persona 22 68,8% -6,3 10 31,3% 6,3

Total 432 88,5%

No

56 11,5%

Chi-cuadrado de Pearson: ,001

Pc_persona_llar_intervals

D6_10 Escolto msica

Recompte % dins de Pc_persona_llar_intervals Residu Recompte S % dins de Pc_persona_llar_intervals Residu

Menys de 1 pc/persona 288 70,2% 9,1 122 29,8% -9,1

De 1 a 1,99 pc/persona 28 60,9% -3,3 18 39,1% 3,3

2 o ms pc/persona 16 50,0% -5,8 16 50,0% 5,8

Total 332 68,0%

No

156 32,0%

Chi-cuadrado de Pearson: ,034

70

CONCLUSIONS A ttol de resum, podem veure doncs, com lactitud del professorat davant el procs de canvi s la segent:

71

c. Avantatges i desavantatges de la digitalitzaci

En aquest apartat volem conixer quins sn els avantatges i desavantatges que, des del punt de vista del professorat, presenten els recursos digitals. Per tal de donar resposta a aquesta inquietud vam trobar adient incloure en el formulari un seguit denunciats positius i negatius sobre les implicacions dels recursos digitals sobre professorat i alumnat. Els enquestats havien dindicar en una escala de l1 al 5 el seu grau dacord o desacord sobre els anunciats. A part danalitzar les freqncies de cadascuna de les afirmacions, creiem necessari creuar les afirmacions per determinades variables que ens poden donar ms informaci sobre els avantatges i desavantatges dels recursos digitals. Aix doncs, variables com la digitalitzaci del professorat, el tipus de centre on imparteix classe, la classe social de lalumnat, els cursos on dna classe, assignatures impartides, el gnere o ledat seran utilitzades per donar explicaci a cadascun dels enunciats. s important remarcar que en aquest estudi noms inclourem aquelles variables que tinguin una relaci significativa amb els enunciats.

ENUNCIATS RELACIONATS AMB EL PROFESSORAT Per tal de conixer les implicacions positives o negatives que ls de recursos digitals pot aportar al professorat vam optar per incloure 9 enunciats positius i negatius per tal de conixer els avantatges o desavantatges que el seu s pot implicar en el professorat.

Tinc ms informaci sobre lesfor i el temps dedicat als exercicis per part de lalumnat

Tinc ms informaci sobre l'esfor i el temps dedicat als exercicis per part de lalumne Frequncia Percentatge Percentatge vlid 17 3,1% 3,5% Totalment en desacord 81 14,8% 16,6% E desacord n 162 29,8% 33,1% Indiferent 187 34,1% 38,2% D'acord 42 7,7% 8,6% Totalment d'acord 489 89,5% 100,0% Total
72

Tal i com observem a la taula, el 47% dels enquestats est dacord (38%) o totalment dacord (9%) amb aquesta afirmaci. Es important tenir en compte, tamb, lelevat percentatge de professorat que no indica una opci positiva o negativa, tot marcant la opci indiferent (33%). Aix, gaireb la meitat del professorat enquestat considera que els recursos digitals els permet tenir informaci sobre lesfor i el temps dedicat als exercicis per part de lalumnat. Per tal de dindagar ms en aquesta informaci mirarem la relaci existent entre la opini que t el professorat sobre la informaci que li pot proporcionar els recursos digitals en la dedicaci de lalumnat i la digitalitzaci del professorat.
Tinc ms informaci sobre l'esfor i el temps dedicat als exercicis per part de lalumne
recompte

Digitalitzaci baixa 1 3,0%

Digitalitzaci professorat intervals Digitalitzaci Digitalitzaci Digitalitzaci mitjana alta molt alta 7 8 0 5,4% 2,6% 0,0%

Total 16 3,3% 80 16,6% 158 32,8% 185 38,5% 42 8,7% 481 100%

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

-,1
11 33,3%

2,7
30 23,3%

-2,3
37 11,9%

-,3
2 25,0%

E desacord n

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

5,5
11 33,3%

8,5
48 37,2%

-14,7
99 31,8%

,7
0 0,0%

Indiferent

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

,2
8 24,2%

5,6
37 28,7%

-3,2
134 43,1%

-2,6
6 75,0%

D'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

-4,7
2 6,1%

-12,6
7 5,4%

14,4
33 10,6%

2,9
0 0,0%

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu

-,9
33 100%

-4,3
129 100%

5,8
311 100%

-,7
8 100%

Total

Sent una relaci significativa, observem com el professorat que t una digitalitzaci ms baixa considera que els recursos digitals no els ofereix informaci sobre el temps dedicat als exercicis per part de lalumnat. A mesura que el grau de digitalitzaci del professorat va augmentant, la creena de que els recursos ofereixen ms informaci sobre lesfor de lalumnat s ms positiva. Daquests resultats podem extreure que com ms es coneixen els recursos digitals disponibles per leducaci, ms positiva s lopini del professorat sobre els beneficis que pot oferir, com en aquest cas de disposar dun feedback de lesfor de lalumnat. s important remarcar que lenunciat de tenir ms informaci sobre lesfor i el temps dedicat als exercicis per part de lalumnat no s significativa amb variables sociodemogrfiques com edat, gnere ni amb la provncia, la classe social de lalumnat, el tipus de centre, cursos on dna classe, assignatures.

73

Puc tenir gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click

Jo puc tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click Frequncia Percentatge Percentatge vlid 4 0,7% 0,8% Totalment en desacord 26 4,7% 5,3% E desacord n 66 12,0% 13,5% Indiferent 271 49,5% 55,4% D'acord 122 22,3% 24,9% Totalment d'acord 489 89,2% 100,0% Total
El 80% dels enquestats est dacord (55%) o molt dacord (25%) amb el fet de que els recursos digitals ofereixen la possibilitat de tenir al seu abast molta informaci. Aquest s un fet que sembla irrefutable en ls dels recursos digitals, tant s aix que noms un 6% no est dacord amb aquesta informaci.
C3 Freqncia utilitza recursos digitals a classe J puc tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb o un sol click
recompte Mai Rarament Espordicament Sovint Molt sovint Total

1 6,3% ,9 0 0,0% -,9 4 25,0% 1,8 7 43,8% -1,9 4 25,0% ,0 16 100%

0 0,0% -,8 10 10,6% 5,0 18 19,1% 5,3 53 56,4% ,9 13 13,8% -10,5 94 100%

0 0,0% -1,5 9 4,9% -,8 29 15,8% 4,2 108 58,7% 6,0 38 20,7% -7,9 184 100%

1 0,9% ,1 5 4,6% -,7 7 6,5% -7,6 62 57,4% 2,1 33 30,6% 6,1 108 100%

2 2,3% -1,3 2 2,3% -2,6 8 9,2% -3,7 41 47,1% -7,2 34 39,1% -12,3 87 100%

4 0,8% 26 5,3% 66 13,5% 271 55,4% 122 24,9% 489 100%

Totalment en desacord

% dins freqncia s recursos digitals Residu recompte % dins freqncia s recursos digitals Residu recompte % dins freqncia s recursos digitals Residu recompte

E desacord n

Indiferent

D'acord

% dins freqncia s recursos digitals Residu recompte % dins freqncia s recursos digitals Residu

Totalment d'acord

Total

Tot i que no trobem moltes diferencies rellevants entre aquells que mai utilitzen recursos o entre els que els utilitzen molt sovint, si que podem determinar que ms del 50% dels enquestats, en cadascun dels intervals de freqncia, estan dacord amb lafirmaci de que els recursos digitals ofereixen gran quantitat dinformaci. Aix, determinem que independentment de la digitalitzaci del professorat, la idea de que grcies als recursos digitals el professorat pot obtenir ms informaci s afirmativa en la majoria dels casos. s important comentar que aquest enunciat no s significatiu amb variables sociodemogrfiques com edat i gnere ni amb la provncia, classe social de lalumnat, tipus de centre, cursos on dna classe, o assignatures.

74

Facilita la planificaci de les classes

Facilita la planificaci de les classes Frequncia Percentatge Totalment en desacord E desacord n Indiferent D'acord Totalment d'acord Total
14 63 196 166 50 489 2,6% 11,5% 35,8% 30,3% 9,1% 89,2

Percentatge vlid
2,9% 12,9% 40,1% 33,9% 10,2% 100,0%

Aquesta afirmaci presenta un alt percentatge (40%) de professorat que no est dacord ni en desacord amb la idea de que els recursos digitals faciliten la planificaci de les classes. Intentem, per, esbrinar ms caracterstiques daquesta afirmaci a partir de dos variables; la digitalitzaci del professorat i el tipus de centre on simparteix classe.
Digitalitzaci professorat intervals Facilita la planificaci de les classes
recompte Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte % dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

En desacord

Indiferent

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu

Total

3 9,1% 2,0 13 39,4% 8,9 11 33,3% -2,2 5 15,2% -6,3 1 3,0% -2,4 33 100%

8 6,2% 4,2 19 14,7% 2,9 61 47,3% 9,5 36 27,9% -8,3 5 3,9% -8,4 129 100%

3 1,0% -6,1 28 9,0% -10,8 119 38,3% -5,1 121 38,9% 14,3 40 12,9% 7,7 311 100%

0 0,0% -,2 0 0,0% -1,0 1 12,5% -2,2 3 37,5% ,3 4 50,0% 3,2 8 100%

14 2,9% 60 12,5% 192 39,9% 165 34,3% 50 10,4% 481 100%

Els percentatges ms elevats dopini positiva vers la facilitaci de la planificaci de les classes es dna entre el professorat amb digitalitzaci ms alta, gaireb arribant al 90% entre persones que estan dacord o totalment dacord. A mesura que la digitalitzaci del professorat va disminuint, els percentatges de professorat que es posiciona en desacord amb aquesta afirmaci va augmentant. Aix, podrem dir que a mesura que la digitalitzaci del professorat augmenta tamb ho fa la seva opini positiva vers la facilitaci de la planificaci de les classes.

75

Tipologia de centre Facilita la planificaci de les classes

Centre Pblic recompte Centre Privat/Concertat Total

Totalment en desacord % dins tipologia centre

Residu recompte

En desacord

% dins tipologia centre Residu recompte

Indiferent

% dins tipologia centre Residu recompte % dins tipologia centre Residu recompte % dins tipologia centre Residu

D'acord

Totalment d'acord

Total

12 3,0% ,4 55 13,6% 2,8 169 41,7% 6,7 136 33,6% -1,5 33 8,1% -8,4 405 100%

2 2,4% -,4 8 9,5% -2,8 27 32,1% -6,7 30 35,7% 1,5 17 20,2% 8,4 84 100%

14 2,9% 63 12,9% 196 40,1% 166 33,9% 50 10,2% 489 100%

Si tenim en compte la tipologia de centre no observem diferencies significatives tot i que el professorat que imparteix classe a centres privats o concertats mostra un percentatge ms elevat destar totalment dacord que els que imparteixen classe a centres pblics. Aquest enunciat no s significatiu amb variables sociodemogrfiques com gnere o edat ni amb ni amb provncia, classe social de lalumnat, cursos on dna classe o assignatures.

Facilita lexplicaci dels conceptes

Facilita lexplicaci dels conceptes Frequncia Percentatge Totalment en desacord E desacord n Indiferent D'acord Totalment d'acord Total
7 21 55 259 147 489 1,3% 3,8% 10,0% 47,3% 26,8% 89,2%

Percentatge vlid
1,4% 4,3% 11,2% 53,0% 30,1% 100%

Ms del 80% dels enquestats est dacord o totalment dacord amb que els recursos digitals faciliten lexplicaci dels conceptes. Sembla ser una afirmaci clarament relacionada amb els recursos digitals.

76

Digitalitzaci professorat intervals Facilita lexplicaci dels conceptes

recompte Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

En desacord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu

Total

1 3,0% ,5 3 9,1% 1,7 12 36,4% 8,3 15 45,5% -2,5 2 6,1% -8,0 33 100%

1 0,8% -,9 9 7,0% 3,9 22 17,1% 7,5 71 55,0% 2,6 26 20,2% -13,2 129 100%

5 1,6% ,5 7 2,3% -5,3 20 6,4% -14,9 165 53,1% ,1 114 36,7% 19,6 311 100%

0 0,0% -,1 0 0,0% -,3 0 0,0% -,9 4 50,0% -,2 4 50,0% 1,6 8 100%

7 1,5% 19 4,0% 54 11,2% 255 53,0% 146 30,4% 481 100%

Independentment de quina sigui la digitalitzaci del professorat, ms del 50% dels enquestats est dacord o totalment dacord amb el fet de que els recursos digitals facilitin lexplicaci de conceptes. Tot i aix hi ha un percentatge significatiu del professorat amb una digitalitzaci ms baixa que considera que els recursos digitals no faciliten lexplicaci dels conceptes i, a mesura que la digitalitzaci del professor/a augmenta, tamb ho fa la seva visi positiva daquest avantatge.
Tipologia de centre Facilita lexplicaci dels conceptes
recompte Centre Pblic Centre Privat/Concertat Total

Totalment en desacord % dins tipologia centre

Residu recompte

E desacord n

% dins tipologia centre Residu recompte

Indiferent

% dins tipologia centre Residu recompte

D'acord

% dins tipologia centre Residu recompte

Totalment d'acord

% dins tipologia centre Residu

Total

6 1,5% ,2 21 5,2% 3,6 49 12,1% 3,4 218 53,8% 3,5 111 27,4% -10,7 405 100%

1 1,2% -,2 0 0,0% -3,6 6 7,1% -3,4 41 48,8% -3,5 36 42,9% 10,7 84 100%

7 1,4% 21 4,3% 55 11,2% 259 53,0% 147 30,1% 489 100%

Relacionant lenunciat de que el recursos digitals faciliten lexplicaci dels conceptes amb el tipus de centre on lenquestat imparteix classe observem algunes diferencies. Tot i que ambds tipus de centre presenten una opini favorable a aquesta afirmaci, els centres privats presenten un percentatge superior (ms del 90%) en estar dacord o totalment dacord a lafirmaci.

77

Facilita lexplicaci dels conceptes

Recuento

Llenges

Cincies Socials i Ciutadania

Totalment en desacord

% dentro d'assignatures Residu Recuento

E desacord n

% dentro d'assignatures Residu Recuento

Indiferent

% dentro d'assignatures Residu Recuento

D'acord

% dentro d'assignatures Residu Recuento

Totalment d'acord

% dentro d'assignatures Residu

Total

4 2,5% 1,8 12 7,6% 5,3 29 18,5% 11,3 82 52,2% -1,2 30 19,1% -17,2 157 100%

0 0,0% -1,0 0 0,0% -3,0 2 2,9% -5,9 46 65,7% 8,9 22 31,4% 1,0 70 100,0%

Els professors que imparteixen cincies socials i ciutadania consideren que els recursos digitals faciliten lexplicaci dels conceptes, mentre que els de llenges tenen una actitud indiferent o en desacord. Aquest enunciat no s significatiu amb variables sociodemogrfiques com gnere o edat ni amb provncia, classe social de lalumnat, cursos on dna classe.

Estalvio temps en preparar els meus propis materials

E stalvio temps en preparar els meus propis materials Frequncia Percentatge Percentatge vlid 96 17,5% 19,6% Totalment en desacord 190 34,7% 38,9% E desacord n 75 13,7% 15,3% Indiferent 101 18,4% 20,7% D'acord 27 4,9% 5,0% Totalment d'acord 489 89,2% 100,0% Total
Gaireb el 60% del professorat enquestat est en desacord amb aquesta afirmaci. Aix, creuen que els recursos digitals no els estalvien temps en preparar el seu propi material. Tot i aix, hi ha un 25% del professorat que considera que si que estalvien temps.

78

E stalvio temps en preparar els meus propis materials

Recuento % dentro de A6_9 Imparteix Educaci Visual i Plstica Residuo Recuento % dentro de A6_9 Imparteix Educaci Visual i Plstica Residuo Recuento % dentro de A6_9 Imparteix Educaci Visual i Plstica Residuo Recuento % dentro de A6_9 Imparteix Educaci Visual i Plstica Residuo Recuento % dentro de A6_9 Imparteix Educaci Visual i Plstica Residuo

E ducaci Visual i Plstica

No S Total

89 18,9% -3,3 186 39,6% 3,4 75 16,0% 2,9 96 20,4% -1,1 24 5,1% -2,0 470 100,0%

7 36,8% 3,3 4 21,1% -3,4 0 0,0% -2,9 5 26,3% 1,1 3 15,8% 2,0 19 100,0%

96 19,6% 190 38,9% 75 15,3% 101 20,7% 27 5,5% 489 100,0%

Totalment en desacord

E desacord n

Indiferent

D'acord

Totalment d'acord

Total

Els professors deducaci visual i plstica consideren que no estalvien temps en preparar els seus propis materials. Un cop comprovat la significaci daquesta afirmaci amb unes variables de control determinades, afirmem que no hi ha relaci significativa amb variables com edat, gnere, digitalitzaci del professorat, etc.

Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies ms actuals (treball cooperatiu, amb lnia amb les habilitats dirigides als alumnes...)

Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies ms actuals Frequncia Percentatge Percentatge vlid 6 1,1% 1,2% Totalment en desacord 28 5,2% 5,7% E desacord n 59 10,8% 12,1% Indiferent 283 51,6% 57,9% D'acord 113 20,6% 23,1% Totalment d'acord 489 89% 100,0% Total
El 81% dels enquestats est dacord (58%) o totalment en dacord (23%) amb que els recursos digitals ajuden a modernitzar la tasca educativa amb metodologies ms actuals. Sembla ser, tamb, una afirmaci molt lligada als recursos digitals.

79

Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies ms actuals (treball cooperatiu, en lnia amb les habilitats digitals dels alumnes,...)
recompte

Digitalitzaci professorat intervals

Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

E desacord n

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci del professorat Residu

Total

1 3,0% ,6 4 12,1% 2,1 12 36,4% 8,1 15 45,5% -4,1 1 3,0% -6,8 33 100%

2 1,6% ,4 11 8,5% 3,8 21 16,3% 5,7 77 59,7% 2,4 18 14,0% -12,3 129 100%

3 1,0% -,9 12 3,9% -5,5 24 7,7% -12,9 181 58,2% 1,3 91 29,3% 17,9 311 100%

0 0,0% -,1 0 0,0% -,4 0 0,0% -,9 5 62,5% ,4 3 37,5% 1,1 8 100%

6 1,2% 27 5,6% 57 11,9% 278 57,8% 113 23,5% 481 100%

Observem que, sense grans diferencies, a mesura que el grau de digitalitzaci del professorat va augmentant, el percentatge denquestats que est dacord o totalment dacord amb aquesta afirmaci augmenta. Igualment, el professorat amb digitalitzaci ms baixa, es mostra ms reticent a estar dacord amb aquesta afirmaci. Aquest enunciat no s significatiu amb variables sociodemogrfiques com gnere o edat, amb tipologia del centre, provncia, classe social de lalumnat, cursos on dna classe ni amb assignatures.

No domino prou els recursos tecnolgics (PC, pissarra, projector)

No domino prou els recursos tecnolgics (PC pissarra, projector) , Frequncia Percentatge Percentatge vlid 157 28,7% 32,1% Totalment en desacord 183 33,4% 37,4% E desacord n 53 9,7% 10,8% Indiferent 81 14,8% 16,6% D'acord 15 2,7% 3,1% Totalment d'acord 489 89,2% 100% Total
El 69,5% dels professors enquestats estan en desacord o totalment en desacord amb aquesta afirmaci. Aix, si analitzem els resultats de manera inversa podem dir que gaireb un 70% dels enquestats afirma dominar prou b els recursos tecnolgics. Per per laltra part, prop del 20% afirma no dominar els recursos tecnolgics, fet molt rellevant en la digitalitzaci de leducaci.

80

No domino prou els recursos tecnolgics (PC, pissarra, projector)

recompte

Gnere
Home Dona Total

Totalment en desacord

% dins gnere Residu recompte

E desacord n

% dins gnere Residu recompte

Indiferent

% dins gnere Residu recompte

D'acord

% dins gnere Residu recompte

Totalment d'acord

% dins gnere Residu

Total

94 43,9% 25,3 70 32,7% -10,1 22 10,3% -1,2 22 10,3% -13,4 6 2,8% -,6 214 100%

63 22,9% -25,3 113 41,1% 10,1 31 11,3% 1,2 59 21,5% 13,4 9 3,3% ,6 275 100%

157 32,1% 183 37,4% 53 10,8% 81 16,6% 15 3,1% 489 100%

Tenint en compte el gnere podem veure algunes diferencies entre homes i dones. Ms del 76% (44% totalment en desacord + 33% en desacord) dels homes consideren que dominen els recursos tecnolgics com lordinador o la pissarra digital, front al 64% de les dones. Podem deduir que el gnere mascul afirma tenir uns coneixements ms elevats que les dones en quant a recursos tecnolgics. A ms de tenir en compte el gnere, per tal de fer un anlisi ms complex tamb em considerat altres variables que presentaven significaci amb aquesta pregunta com edat, o digitalitzaci del professorat.

No domino prou els recursos tecnolgics (PC, pissarra, projector)

recompte

Edat
De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys De 51 a 55 anys 56 i ms Total

Totalment en desacord

% dins edat Residu recompte

12 40,0% 2,4 10 33,3% -1,2 5 16,7% 1,7 2 6,7% -3,0 1 3,3% ,1 30 100%

82 33,1% 2,4 97 39,1% 4,2 31 12,5% 4,1 35 14,1% -6,1 3 1,2% -4,6 248 100%

35 35,0% 2,9 42 42,0% 4,6 2 2,0% -8,8 17 17,0% ,4 4 4,0% ,9 100 100%

22 29,7% -1,8 20 27,0% -7,7 11 14,9% 3,0 16 21,6% 3,7 5 6,8% 2,7 74 100%

6 16,2% -5,9 14 37,8% 0,2 4 10,8% ,0 11 29,7% 4,9 2 5,4% 0,9 37 100%

157 32,1%

En desacord

% dins edat Residu recompte

183 37,4% 53 10,8% 81 16,6%

Indiferent

% dins edat Residu recompte

D'acord

% dins edat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins edat Residu

15 3,1% 489 100%

Total

81

Tal i com observem a la taula a mesura que les franges dedat van augmentant, la tendncia de la resposta es va modificant. Aix, el professorat jove s el que presenta un percentatge ms alt de totalment en desacord en aquesta pregunta, considerant que sn els que ms dominen els recursos tecnolgics. Tant s aix que prop de 3 quartes parts dels joves professors de 22 a 30 anys afirmen dominar prou els recursos tecnolgics. En canvi, quan ledat del professorat supera als 50 anys, poc ms del 50% dels enquestats considera que domina prou els recursos tecnolgics. Ledat es una variable molt rellevant ja que ens mostra que quan ms grans sn els professors menys dominen els recursos tecnolgics.
No domino prou els recursos tecnolgics (PC, pissarra, projector)
recompte

Digitalitzaci professorat intervals

Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

En desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

0 0,0% -10,6 5 15,2% -7,4 3 9,1% -,6 21 63,6% 15,6 4 12,1% 3,0 33 100%

20 15,5% -21,6 42 32,6% -6,5 18 14,0% 4,1 40 31,0% 18,8 9 7,0% 5,2 129 100%

130 41,8% 29,8 132 42,4% 15,0 30 9,6% -3,6 18 5,8% -33,1 1 0,3% -8,1 311 100%

5 62,5% 2,4 2 25,0% -1,0 1 12,5% ,1 0 0,0% -1,3 0 0,0% -,2 8 100%

155 32,2% 181 37,6% 52 10,8% 79 16,4% 14 2,9% 481 100%

La digitalitzaci del professorat tamb s una variable que ens dna molta informaci relacionada amb la idea que els professors tenen sobre si dominen o no els recursos tecnolgics. Veiem clarament com tamb hi ha una clara tendncia sobre aquestes variables; a mesura que augmenta la digitalitzaci del professorat la tendncia es a estar desacord amb lafirmaci, donant per ents que sn persones que dominen prou els recursos digitals. Ms del 75% del professorat que t una digitalitzaci baixa considera que no domina prou els recursos digitals. A mesura que el grau de digitalitzaci va augmentant, els percentatges de persones que consideren que no dominen prou els recursos digitals va disminuint considerablement. En lanlisi daquest enunciat tamb tindrem en compte les assignatures impartides per professorat.

82

No domino prou els recursos tecnolgics (PC, pissarra, projector)

Recompte

Informtica

Llenges

Tecnologia

Totalment en desacord

% dins d'assignatures Residu Recompte

E desacord n

% dins d'assignatures Residu Recompte

Indiferent

% dins d'assignatures Residu Recompte

D'acord

% dins d'assignatures Residu Recompte

Totalment d'acord

% dins d'assignatures Residu

Total

28 58,3% 12,6 14 29,2% -4,0 2 4,2% -3,2 3 6,3% -5,0 1 2,1% -,5 48 100%

37 23,6% -13,4 57 36,3% -1,8 22 14,0% 5,0 37 23,6% 11,0 4 2,5% -,8 157 100%

33 42,9% 8,3 34 44,2% 5,2 5 6,5% -3,3 4 5,2% -8,8 1 1,3% -1,4 77 100%

El professorat que imparteix classes dinformtica i tecnologia domina ms els recursos tecnolgics que els professors/es que imparteixen llenges. Altres variables com tipus de centre, classe social o provncia no shan tingut en compte al no presentar significaci amb la pregunta. Mimposen el material que he dutilitzar a les classes

Mimposen el material que he dutilitzar a les classes Frequncia Percentatge Percentatge vlid 156 28,5% 31,9% Totalment en desacord 151 27,6% 30,9% E desacord n 97 17,7% 19,8% Indiferent 64 11,7% 13,1% D'acord 21 3,8% 4,3% Totalment d'acord 489 89,2% 100% Total
Prop del 63% del professorat est en desacord o totalment en desacord amb la idea de que els recursos digitals limposen el material que ha dutilitzar a les classes. Per nhi ha un 17% dels enquestats que s que consideren que limposen el material.

83

Mimposen el material que he dutilitzar a les classes

recompte

Gnere
Home Dona Total

Totalment en desacord % dins gnere

Residu recompte

E desacord n

% dins gnere Residu recompte

Indiferent

% dins gnere Residu recompte

D'acord

% dins gnere Residu recompte

Totalment d'acord

% dins gnere Residu

Total

73 34,1% 4,7 55 25,7% -11,1 57 26,6% 14,6 20 9,3% -8,0 9 4,2% -,2 214 100%

83 30,2% -4,7 96 34,9% 11,1 40 14,5% -14,6 44 16,0% 8,0 12 4,4% ,2 275 100%

156 31,9% 151 30,9% 97 19,8% 64 13,1% 21 4,3% 489 100%

Tenint en compte la taula de gnere creuada amb mimposen el material que he dutilitzar a les classes, observem que hi ha petites diferncies entre homes i dones. Les dones presenten un alt percentatge (65.1%) es estar en desacord o totalment en desacord amb la pregunta, i els homes prop del 60%. Aix, podem dir que el gnere no s una variable clau que mostri diferncies en aquesta pregunta. Tenint en compte ledat, tot i que s una variable amb significaci, no mostra moltes diferncies clares atenent a aquesta pregunta.

Digitalitzaci_professorat_intervals Mimposen el material que he dutilitzar a les classes

recompte Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

En desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

6 18,2% -4,5 4 12,1% -6,2 10 30,3% 3,4 12 36,4% 7,7 1 3,0% -,4 33 100%

27 20,9% -14,0 42 32,6% 2,0 29 22,5% 3,3 25 19,4% 8,1 6 4,7% ,6 129 100%

118 37,9% 19,1 98 31,5% 1,7 56 18,0% -6,1 26 8,4% -14,7 13 4,2% ,1 311 100%

2 25,0% -,5 5 62,5% 2,5 1 12,5% -,6 0 0,0% -1,0 0 0,0% -,3 8 100%

153 31,8% 149 31,0% 96 20,0% 63 13,1% 20 4,2% 481 100%

84

Clarament, la variable digitalitzaci del professorat s molt interessant per esbrinar diferncies entre grups. Del professorat que t una digitalitzaci baixa, prop del 40% dels enquestats considera que els recursos digitals els imposen el material que han dutilitzar, i una part molt important (30%) es mostra indiferent sobre aquesta pregunta. Per a mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant, el percentatge de persones que esta en desacord amb aquesta afirmaci va augmentant. Aix, podrem dir que aquell professorat que te uns coneixements sobre els recursos digitals, no considera que limposin el material que ha dutilitzar a les classes, mentre que aquells que tenen un coneixement limitat o nul tenen una idea preconcebuda de que els recursos limposen el material. Tenint en compte les provncies, tot i ser una variable amb significaci, observem que en cadascuna delles ms del 50% dels enquestats est en desacord o totalment en desacord amb la pregunta. Lleida, tot i aix, seria la provncia on la idea de que els recursos tecnolgics limposen utilitzar el material que ha dutilitzar es ms baixa.

Per acabar amb lanlisi daquesta pregunta, utilitzarem la variable tipologia del centre
Tipologia de centre Mimposen el material que he dutilitzar a les classes
recompte Centre Pblic Centre Privat/Concertat Total

Totalment en desacord % dins tipologia centre

Residu recompte % dins tipologia centre Residu recompte

En desacord

Indiferent

% dins tipologia centre Residu recompte % dins tipologia centre Residu recompte

D'acord

Totalment d'acord

% dins tipologia centre Residu

Total

116 28,6% -13,2 136 33,6% 10,9 80 19,8% -,3 52 12,8% -1,0 21 5,2% 3,6 405 100%

40 47,6% 13,2 15 17,9% -10,9 17 20,2% ,3 12 14,3% 1,0 0 0,0% -3,6 84 100%

156 31,9% 151 30,9% 97 19,8% 64 13,1% 21 4,3% 489 100%

Per tipologia de centres observem poques diferencies. Tot i que a primera vista sembla que els professors que imparteixen classe a centres privats estiguin ms en desacord amb aquest enunciat, si tenim en compte el percentatge de totalment en desacord o en desacord la diferncia noms s de 3 punts (62.2% en centres pblics i 65.5% en centres privats). Als centres pblics, el 18% dels professors est dacord amb que limposen el material, vers al 14.3% del professorat del centre privat / concertat. 85

Mimposen el material que he dutilitzar a les classes

Recompte

Tecnologia No S

Total

Totalment en desacord

% dins assignatures Residu Recompte

En desacord

% dins assignatures Residu Recompte

Indiferent

% dins assignatures Residu Recompte

D'acord

% dins assignatures Residu Recompte

Totalment d'acord

% dins assignatures Residu

Total

125 30,3% -6,4 126 30,6% -1,2 80 19,4% -1,7 61 14,8% 7,1 20 4,9% 2,3 412 100%

31 40,3% 6,4 25 32,5% 1,2 17 22,1% 1,7 3 3,9% -7,1 1 1,3% -2,3 77 100%

156 31,9% 151 30,9% 97 19,8% 64 13,1% 21 4,3% 489 100%

Els professors de tecnologia consideren que els recursos tecnolgics no els imposen els materials que han dutilitzar Classe social de lalumnat, cursos on dna classe son variables que no shan tingut en compte ja que no presentaven significaci amb lenunciat. Fa ms lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa,)

Fa ms lent el ritme de la classe Frequncia Percentatge Totalment en desacord E desacord n Indiferent D'acord Totalment d'acord Total
42 90 120 161 76 489 7,7% 16,4% 21,9% 29,4% 13,9% 89,2%

Percentatge vlid
8,6% 18,4% 24,5% 32,9% 15,5% 100,0%

Gaireb la meitat del professorat enquestat est dacord o en totalment dacord amb la idea de que els recursos tecnolgics fan ms lent el ritme de la classe. s important destacar lalt percentatge de persones que es mostra indiferent davant daquesta pregunta. Per tal de poder aprofundir en aquesta pregunta utilitzarem les variables gnere, digitalitzaci del professorat, tipus de centre i cursos on dna classe per poder tenir una visi ms clara de lenunciat. 86

Fa ms lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa, )
recompte

Gnere
Home Dona Total

Totalment en desacord

% dins gnere Residu recompte

En desacord

% dins gnere Residu recompte

Indiferent

% dins gnere Residu recompte

D'acord

% dins gnere Residu recompte

Totalment d'acord

% dins gnere Residu

Total

20 9,3% 1,6 50 23,4% 10,6 57 26,6% 4,5 62 29,0% -8,5 25 11,7% -8,3 214 100%

22 8,0% -1,6 40 14,5% -10,6 63 22,9% -4,5 99 36,0% 8,5 51 18,5% 8,3 275 100%

42 8,6% 90 18,4% 120 24,5% 161 32,9% 76 15,5% 489 100%

Les dones presenten un percentatge ms alt en estar dacord amb la idea de que els recursos tecnolgics fan ms lent el ritme de classe (gaireb el 55% de les professores tenen aquesta idea front al 40% dels homes).
Fa ms lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa, )
recompte

Digitalitzaci_professorat_intervals
Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

En desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

0 0,0% -2,8 3 9,1% -3,1 4 12,1% -4,2 15 45,5% 4,1 11 33,3% 6,0 33 100%

4 3,1% -7,0 20 15,5% -3,9 31 24,0% -,9 46 35,7% 3,4 28 21,7% 8,4 129 100%

35 11,3% 8,5 62 19,9% 4,5 83 26,7% 6,1 98 31,5% -4,8 33 10,6% -14,2 311 100%

2 25,0% 1,3 4 50,0% 2,5 1 12,5% -1,0 0 0,0% -2,6 1 12,5% -,2 8 100%

41 8,5% 89 18,5% 119 24,7% 159 33,1% 73 15,2% 481 100%

Gaireb el 80% dels enquestats que tenen una digitalitzaci baixa est dacord o molt dacord amb que els recursos digitals fan ms lent el ritme de la classe, per a mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant, aquest percentatge va disminuint. Tot i que el percentatge destar dacord amb aquest enunciat va baixant, es mostren percentatges bastant elevats en tots els intervals de digitalitzaci. Podrem concloure que tot i que la digitalitzaci del professorat s una variable molt significativa en aquest enunciat i que a mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant la idea de que els recursos fan

87

ms lent el ritme de les classes perd fora, hi ha un percentatge elevat del professorat de tots els nivells que opina que els recursos provoquen prdua de temps.
Fa ms lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa, )
recompte

Tipologia de centre
Centre Pblic Centre Privat/Concertat Total

Totalment en desacord

% dins tipologia centre Residu recompte

E desacord n

% dins tipologia centre Residu recompte

Indiferent

% dins tipologia centre Residu recompte

D'acord

% dins tipologia centre Residu recompte

Totalment d'acord

% dins tipologia centre Residu

Total

33 8,1% -1,8 69 17,0% -5,5 94 23,2% -5,4 140 34,6% 6,7 69 17,0% 6,1 405 100%

9 10,7% 1,8 21 25,0% 5,5 26 31,0% 5,4 21 25,0% -6,7 7 8,3% -6,1 84 100%

42 8,6% 90 18,4% 120 24,5% 161 32,9% 76 15,5% 489 100%

Ms del 50% del professorat enquestat que dna classe a centre pblic considera que els recursos digitals fan ms lent el ritme de les classes, tot i que ms dun 30% del professorat que imparteix classe a centre privat opina el mateix. Els percentatges dindiferncia en ambds casos sn molt elevats. Si considerem les opinions en contra de lenunciat fa ms lent el ritme de les classes viem com sn els centres privats els que tenen un opini ms negativa. Si considerem les classes on el professorat dna classe, tot i ser una variable significativa, no hi ha moltes diferncies rellevants. En aquest anlisi no em tingut en compte ledat, lassignatura, provncia, classe social de lalumnat al no presentar significaci.

88

ENUNCIATS RELACIONATS AMB LALUMNAT A lenquesta tamb van incloure un seguit denunciats positius i negatius per conixer quina era lopini del professorat sobre els beneficis o desavantatges que ls de recursos digitals pot aportar a lalumnat. Permet que lalumnat participi activament a les classes

Permet que l'alumnat participi activament a les classes Frequncia Percentatge Percentatge vlid
Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 2 63 157 236 31 489 0,4% 11,5% 28,6% 43,1% 5,7% 89,2% 0,4% 12,9% 32,1% 48,3% 6,3% 100%

Ms del 50% del professorat enquestat considera que els recursos tecnolgics permeten que lalumnat participi activament a les classes. s important no obviar lalt percentatge de persones que mostren una actitud indiferent respecte a lenunciat. Considerem que s important tenir en compte la variable digitalitzaci del professorat per fer un anlisi ms profund sobre aquest enunciat.
Permet que l'alumnat participin activament a les classes
recompte

Digitalitzaci professorat intervals

Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord % dins digitalitzaci professorat

Residu recompte

E desacord n

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

0 0,0% -,1 12 36,4% 7,8 14 42,4% 3,5 6 18,2% -10,1 1 3,0% -1,1 33 100%

1 0,8% ,7 22 17,1% 5,6 40 31,0% -1,0 64 49,6% 1,0 2 1,6% -6,3 129 100%

0 0,0% -,6 26 8,4% -13,4 97 31,2% -1,9 161 51,8% 9,1 27 8,7% 7,0 311 100%

0 0,0% ,0 1 12,5% ,0 2 25,0% -,5 4 50,0% ,1 1 12,5% ,5 8 100%

1 0,2% 61 12,7% 153 31,8% 235 48,9% 31 6,4% 481 100%

El professorat amb una digitalitzaci baixa presenta percentatges ms elevats en estar en desacord amb aquest enunciat, possiblement, degut al desconeixement dels avantatges que pot oferir els recursos tecnolgics. A mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant, tamb augmenta el nivell destar dacord amb la idea de que els recursos digitals permeten que lalumnat participi ms activament a les classes. Aix, un major 89

coneixement de les eines digitals es tradueix en una actitud ms positiva en quant a la idea de la participaci dels nens a la classe. Variables com edat, gnere, provncia, assignatura, cursos on imparteix classe o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci. Permet que lalumnat participi activament en el seu procs daprenentatge

Permet que l'alumnat participin activament en el seu propi procs daprenentatge Frequncia Percentatge Percentatge vlid
Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 1 34 131 275 47 488 1,8% 6,2% 23,9% 50,2% 8,6% 89,1% 2,0% 7,0% 26,8% 56,4% 9,6% 100%

El 66% dels enquestats est dacord (56.4%) o molt dacord (9.6%) en que grcies als recursos tecnolgics, lalumnat participa ms activament en el seu procs daprenentatge. Em de tenir en compte que una de les claus dels recursos digitals s que lalumnat pot tenir a labast una gran font dinformaci on el professorat ha dajudar a treuren profit.
Permet que l'alumnat participin activament en el seu propi procs daprenentatge
recompte

Digitalitzaci professorat intervals

Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord % dins digitalitzaci professorat

Residu recompte

E desacord n

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

0 0,0% -,1 6 18,2% 3,9 15 45,5% 6,1 11 33,3% -7,8 1 3,0% -2,2 33 100%

1 0,8% ,7 8 6,2% -,1 40 31,0% 5,3 76 58,9% 2,6 4 3,1% -8,6 129 100%

0 0,0% -,6 16 5,2% -3,4 71 22,9% -12,3 181 58,4% 4,7 42 13,5% 11,6 310 100%

0 0,0% ,0 0 0,0% -,5 3 37,5% ,9 5 62,5% ,5 0 0,0% -,8 8 100%

1 0,2% 30 6,3% 129 26,9% 273 56,9% 47 9,8% 480 100%

Total

Tamb hem considerat la variable digitalitzaci del professorat. Com observem a la taula el professorat que te una digitalitzaci baixa sn les persones que estan ms en desacord amb aquesta afirmaci, considerant aix que permetre a lalumnat que participi en el seu procs daprenentatge no s un dels punts claus dels recursos tecnolgics. Com ms augmenta el nivell de digitalitzaci del professorat ms creuen que els recursos digitals

90

permeten a lalumnat participar en el seu procs daprenentatge. La digitalitzaci alta s el grup que mostra percentatges ms alts destar dacord o totalment dacord (72%).
Permet que l'alumnat participin activament en el seu propi procs daprenentatge
Recompte Llenges No S Total

Totalment en desacord

% dins assignatura Residu Recompte

En desacord

% dins assignatura Residu Recompte

Indiferent

% dins assignatura Residu Recompte

D'acord

% dins assignatura Residu Recompte

Totalment d'acord

% dins assignatura Residu

Total

1 0,3% ,3 23 6,9% -,1 71 21,5% -17,9 202 61,0% 15,5 34 10,3% 2,1 331 100%

0 0,0% -,3 11 7,0% ,1 60 38,2% 17,9 73 46,5% -15,5 13 8,3% -2,1 157 100%

1 0,2% 34 7,0% 131 26,8% 275 56,4% 47 9,6% 488 100%

El professorat que imparteix classes de llenges considera que els recursos digitals no permeten que lalumnat participi activament en el seu propi procs daprenentatge. Variables com edat, gnere, provncia, cursos on imparteix classe o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci. Ofereix autonomia a lalumnat (autocorrecci, exercicis complementaris, recerca dinformaci...)

Ofereix autonomia a l'alumnat Frequncia Percentatge

Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 5 25 63 325 71 489 0,9% 4,6% 11,5% 59,3% 13,0% 89,2%

Percentatge vlid
1,0% 5,1% 12,9% 66,5% 14,5% 100%

El 81% dels enquestats considera que est dacord o totalment dacord amb el fet de que els recursos tecnolgics ofereixen autonomia a lalumnat. Aix, ms de tres quartes parts del professorat creu que el fet dutilitzar ordinadors porttils augmenta lautonomia. Tot i que aquesta variable presenta significaci amb el total de cursos on imparteix classe i lassignatura de naturals, no hi ha diferncies rellevants.

91

L'alumnat pot tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click

L 'alumnat pot tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click Frequncia Percentatge Percentatge vlid
Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 1 14 42 295 137 489 0,2% 2,6% 7,7% 53,8% 25,0% 89,2% 0,2% 2,9% 8,6% 60,3% 28,0% 100%

Gaireb el 90% del professorat enquestats est dacord o molt dacord amb la idea de que lalumnat, grcies als recursos digitals, pot tenir una gran quantitat dinformaci al seu abast amb un sol click. Aquest resultat s contundent i dna la evidncia de que els recursos digitals sn una eina per entrar en un mn dinformaci. Per intentar esbrinar si hi ha diferncies em utilitzat variables com la digitalitzaci del professorat, classe social de lalumnat, provncia i cursos on el professor imparteix classe, significatives amb lenunciat. Si considerem la provncia, tot i no trobar moltes diferncies importants, ja que en totes les provncies ms del 80% del professorat est dacord amb lafirmaci, observem que Barcelona s la provncia que presenta un nivell de percentatge ms alt en quant a indiferncia. Els cursos on dna classe el professorat, tot i ser una variable amb significaci, no hi ha grans diferncies significatives. En la totalitat dels cursos el percentatge destar dacord o totalment dacord supera el 80%.
L 'alumnat pot tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click
recompte

Digitalitzaci professorat intervals

Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord % dins digitalitzaci professorat

Residu recompte % dins digitalitzaci professorat Residu recompte % dins digitalitzaci professorat Residu recompte % dins digitalitzaci professorat Residu recompte % dins digitalitzaci professorat Residu

En desacord

Indiferent

D'acord

Totalment d'acord

Total

0 0,0% -,1 0 0,0% -1,0 11 33,3% 8,2 19 57,6% -,8 3 9,1% -6,3 33 100%

0 0,0% -,3 6 4,7% 2,2 10 7,8% -1,0 89 69,0% 11,5 24 18,6% -12,5 129 100%

1 0,3% ,4 8 2,6% -1,1 20 6,4% -6,5 176 56,6% -10,9 106 34,1% 18,1 311 100%

0 0,0% ,0 0 0,0% -,2 0 0,0% -,7 5 62,5% ,2 3 37,5% ,7 8 100%

1 0,2% 14 2,9% 41 8,5% 289 60,1% 136 28,3% 481 100%

92

A mesura que la digitalitzaci del professorat augmenta, la idea de que lalumnat pot tenir molta informaci al seu abast agafa ms importncia. Sha de tenir en compte, per, que en tots els nivell hi ha una clara tendncia en estar dacord amb lenunciat, ja que ms del 60% del professorat de tots els graus de digitalitzaci est dacord o totalment dacord.
L 'alumnat pot tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click
recompte

Classe social alumnat

Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta Alta Total

Totalment en desacord

% dins classe social alumnat Residu recompte % dins classe social alumnat Residu recompte % dins classe social alumnat Residu recompte % dins classe social alumnat Residu recompte % dins classe social alumnat Residu

E desacord n

Indiferent

D'acord

Totalment d'acord

Total

0 0,0% -,1 2 5,6% 1,0 8 22,2% 4,9 16 44,4% -5,7 10 27,8% -,1 36 100%

0 0,0% -,7 10 3,0% ,4 21 6,2% -7,9 212 62,9% 8,7 94 27,9% -,4 337 100%

1 0,9% ,8 2 1,8% -1,3 13 11,4% 3,2 67 58,8% -1,8 31 27,2% -,9 114 100%

0 0,0% ,0 0 0,0% -,1 0 0,0% -,2 0 0,0% -1,2 2 100,0% 1,4 2 100%

1 0,2% 14 2,9% 42 8,6% 295 60,3% 137 28,0% 489 100%

Si considerem la classe social de lalumnat podem veure a travs de la taula que el professorat que imparteix classe en un centre on els alumnes sn de classe social baixa, mostra un percentatge ms petit destar dacord o totalment dacord amb la idea de que lalumnat pot tenir molta informaci al seu abast. Tot i aix, el percentatge dacord o totalment dacord de tots els nivells de classe social s superior al 70%.

Facilita la comprensi de l'alumnat

Facilita la comprensi de l'alumnat Frequncia Percentatge

Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 5 25 115 269 75 489 0,9% 4,6% 21,0% 49,1% 13,7% 89,2%

Percentatge vlid
1,0% 5,1% 23,5% 55,0% 15,3% 100%

El 70% del professorat considera que els recursos digitals faciliten la comprensi de lalumnat. Aquesta idea pot ser conseqncia del fet de que les pissarres digitals mostren duna manera ms illustrativa la matria que sest donant a classe, aix com altres eines que ajuden a la comprensi.

93

Digitalitzaci professorat intervals Facilita la comprensi de l'alumnat

recompte Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord % dins digitalitzaci professorat

Residu recompte

E desacord n

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

2 6,1% 1,7 2 6,1% ,4 12 36,4% 4,5 16 48,5% -2,3 1 3,0% -4,1 33 100%

3 2,3% 1,7 5 3,9% -1,4 41 31,8% 11,5 69 53,5% -2,6 11 8,5% -9,1 129 100%

0 0,0% -3,2 16 5,1% ,5 56 18,0% -15,1 178 57,2% 5,4 61 19,6% 12,5 311 100%

0 0,0% -,1 1 12,5% ,6 1 12,5% -,8 4 50,0% -,4 2 25,0% ,8 8 100%

5 1,0% 24 5,0% 110 22,9% 267 55,5% 75 15,6% 481 100%

El professorat que mostra una digitalitzaci alta presenta uns nivells destar dacord o totalment dacord ms elevats (77%) que la resta de nivells. A mesura que la digitalitzaci del professorat va disminuint, tamb ho fa el grau dacord en que els recursos faciliten la comprensi de lalumnat.
Facilita la comprensi de l'alumnat
Recompte Cincies Socials i Ciutadania llenges tecnologia

Totalment en desacord % dins d'assignatura

Residu Recompte

En desacord

% dins d'assignatura Residu Recompte

Indiferent

% dins d'assignatura Residu Recompte

D'acord

% dins d'assignatura Residu Recompte

Totalment d'acord

% dins d'assignatura Residu

Total

1 1,4% ,3 2 2,9% -1,6 8 11,4% -8,5 51 72,9% 12,5 8 11,4% -2,7 70 100%

1 0,6% -,6 14 8,9% 6,0 53 33,8% 16,1 70 44,6% -16,4 19 12,1% -5,1 157 100%

0 0,0%
-,8

3 3,9%
-,9

10 13,0% -8,1 45 58,4% 2,6 19 24,7% 7,2 77 100%

Els professors de tecnologia sn els que ms consideren que els recursos digitals faciliten la comprensi de lalumnat, mentre que el docent que imparteix classe de llenges te una actitud ms negativa. Variables com edat, gnere, provncia, cursos on imparteix classe o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci.

94

Fa les classes ms dinmiques per l'alumnat

Fa les classes ms dinmiques per l'alumnat Frequncia Percentatge Percentatge vlid

Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 1 21 65 322 80 489 0,2% 3,8% 11,9% 58,8% 14,6% 89,2% 0,2% 4,3% 13,3% 65,8% 16,4% 100%

Ms del 82% dels enquestats creu que els recursos digitals fan les classes ms dinmiques. Em de tenir en compte que els recursos digitals utilitzats als centres educatius estan formats per la pissarra digitals, els canons, els ordinadors porttils...eines que deixen rere seu al clssic llibre de paper que feia les classes tan avorrides...
Digitalitzaci professorat intervals Fa les classes ms dinmiques per l'alumnat
recompte Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

E desacord n

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

1 3,0% ,9 3 9,1% 1,6 10 30,3% 5,7 16 48,5% -5,8 3 9,1% -2,4 33 100%

0 0,0% -,3 7 5,4% 1,6 20 15,5% 3,1 93 72,1% 7,7 9 7,0% -12,2 129 100%

0 0,0% -,6 9 2,9% -3,9 32 10,3% -8,7 205 65,9% -,6 65 20,9% 13,9 311 100%

0 0,0% ,0 1 12,5% ,7 1 12,5% ,0 4 50,0% -1,3 2 25,0% ,7 8 100%

1 0,2% 20 4,2% 63 13,1% 318 66,1% 79 16,4% 481 100%

Com ve passant, la variable digitalitzaci del professorat s una variable molt determinant sobre lactitud del professorat front les eines digitals. En aquest cas, tamb observem com a mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant, tamb ho fa el nivell destar dacord o totalment dacord amb la idea de la dinamitzaci de les classes. Aix, aquells professors que tenen coneixements digitals i utilitzen aquest mecanismes consideren que les classes sn dinmiques. Es possible que una bona part daquells que diuen estar en desacord amb aquesta afirmaci formin part del grup de professors que encara no utilitzen o no volen utilitzar aquestes eines.

95

Tipologia de centre Fa les classes ms dinmiques per l'alumnat

recompte Centre Pblic Centre Privat/Concertat Total

Totalment en desacord

% dins tipologia del centre Residu recompte

E desacord n

% dins tipologia del centre Residu recompte

Indiferent

% dins tipologia del centre Residu recompte

D'acord

% dins tipologia del centre Residu recompte

Totalment d'acord

% dins tipologia del centre Residu

Total

0 0,0% -,8 19 4,7% 1,6 58 14,3% 4,2 269 66,4% 2,3 59 14,6% -7,3 405 100%

1 1,2% ,8 2 2,4% -1,6 7 8,3% -4,2 53 63,1% -2,3 21 25,0% 7,3 84 100%

1 0,2% 21 4,3% 65 13,3% 322 65,8% 80 16,4% 489 100%

En aquesta taula observem que tot i que els percentatges que presenten els centres pblic o privats sn molt semblants, el 88% dels professors que donen classe als centres privats/concertats estan dacord o totalment dacord amb aquesta afirmaci front al 81% del professorat de centre pblic. Tamb el percentatge dindiferncia s ms important en centres pblics. Variables com edat, gnere, provncia, assignatura, cursos on imparteix classe o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci.

Els recursos digitals tenen conseqncies positives en els resultats acadmics de l'alumnat

E recursos digitals tenen conseqncies positives en els resultats acadmics de l'alumnat ls Frequncia Percentatge Percentatge vlid
Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 12 41 237 172 27 489 2,2% 7,5% 43,2% 31,4% 4,9% 89,2% 2,5% 8,4% 48,5% 35,2% 5,5% 100%

En aquesta taula s molt important remarcar lalta indiferncia que mostra aquest enunciat. Gaireb la meitat dels enquestats mostra una actitud indiferent. Aquest resultat pot ser degut al fet de que com s un sistema molt nou encara el professorat i la comunitat educativa en general no sap els resultats i/o conseqncies que els recursos digitals poden aportar a la formaci de lalumnat. 96

En aquest enunciat utilitzarem la variable digitalitzaci del professorat per tenir una idea ms exhaustiva. Altres variables com gnere, edat, assignatures que imparteix o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la no significaci.
Els recursos digitals tenen conseqncies positives en els resultats acadmics de l'alumnat
recompte

Digitalitzaci professorat intervals

Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

En desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

3 9,1% 2,2 8 24,2% 5,3 16 48,5% ,1 6 18,2% -5,7 0 0,0% -1,9 33 100%

3 2,3% ,0 19 14,7% 8,3 72 55,8% 9,8 31 24,0% -14,9 4 3,1% -3,2 129 100%

5 1,6% -2,1 12 3,9% -13,9 140 45,0% -10,0 132 42,4% 21,4 22 7,1% 4,5 311 100%

0 0,0% -,2 1 12,5% ,3 4 50,0% ,1 2 25,0% -,8 1 12,5% ,6 8 100%

11 2,3% 40 8,3% 232 48,2% 171 35,6% 27 5,6% 481 100%

Els percentatges ms alts en tots els nivells de digitalitzaci es troben en la indiferncia, arribant o superant el 50%. Tot i aix, el professorat duna digitalitzaci alta mostra una actitud ms positiva cap al fet de que els recursos digitals tenen conseqncies positives en els resultats acadmics, tot i que no arriba al 50%.

Augmenta la interacci professor - alumne

Augmenta la interacci professor-alumne Frequncia Percentatge

Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 20 88 194 155 32 489 3,7% 16,1% 35,4% 28,3% 5,8% 89,2%

Percentatge vlid
4,1% 18,0% 39,7% 31,7% 6,5% 100%

Noms un 38% del professorat enquestat est dacord o molt dacord amb que els recursos digitals augmenten la interacci professor - alumnat, i gaireb un 40% ho considera indiferent. Digitalitzaci del professorat, edat o total cursos on dna classe sn variables que tenen significaci amb lenunciat. Daltres com gnere, assignatures, provncia o tipus de centre no shan tingut en compte al no mostrar significaci.

97

Digitalitzaci professorat intervals Augmenta la interacci professor-alumne

recompte Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

En desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

5 15,2% 3,8 13 39,4% 7,1 12 36,4% -1,1 3 9,1% -7,6 0 0,0% -2,2 33 100%

7 5,4% 2,4 29 22,5% 5,9 59 45,7% 7,8 31 24,0% -10,6 3 2,3% -5,6 129 100%

5 1,6% -6,0 43 13,8% -12,6 120 38,6% -3,5 117 37,6% 16,8 26 8,4% 5,3 311 100%

0 0,0% -,3 1 12,5% -,4 0 0,0% -3,2 4 50,0% 1,4 3 37,5% 2,5 8 100%

17 3,5% 86 17,9% 191 39,7% 155 32,2% 32 6,7% 481 100%

Tot i que el nivell dacord o totalment dacord del professorat enquestat no s molt elevat, podem afirmar que com ms gran s la digitalitzaci del professorat ms favorable s la seva opini sobre la idea de que augmenta la interacci professor. Noms un 9% del professorat de digitalitzaci baixa est a favor daquest enunciat front al 87.5% del professorat de digitalitzaci molt alta.
Augmenta la interacci professor-alumne
recompte

Total de cursos on imparteix classes

un curs dos cursos tres cursos quatre cursos cinc cursos Total

Totalment en desacord

% dins cursos on imparteix classes Residu recompte % dins cursos on imparteix classes Residu recompte % dins cursos on imparteix classes Residu recompte

E desacord n

Indiferent

D'acord

% dins cursos on imparteix classes Residu recompte % dins cursos on imparteix classes Residu

Totalment d'acord

Total

3 1,9% -1,2 27 17,3% 5,6 66 42,3% 1,1 54 34,6% -5,5 6 3,8% ,0 156 100%

12 5,8% 4,9 33 15,9% 3,4 84 40,6% -1,4 59 28,5% -5,6 19 9,2% -1,2 207 100%

2 2,8% -1,1 22 30,6% -13,0 26 36,1% 10,3 19 26,4% 1,3 3 4,2% 2,5 72 100%

3 5,7% -2,0 5 9,4% 1,7 18 34,0% -4,4 23 43,4% 5,5 4 7,5% -,8 53 100%

0 0,0% -,5 1 100,0% 2,3 0 0,0% -5,7 0 0,0% 4,3 0 0,0% -,4 1 100%

20 4,1% 88 18,0% 194 39,7% 155 31,7% 32 6,5% 489 100%

Aquells professors que donen classe a quatre cursos diferents de lESO tenen una actitud ms positiva que la resta amb la idea de que els recursos digitals augmenten la interacci professor. Tot i aix, no trobem una relaci lineal amb lenunciat augmenta la interacci professor amb la variable total de cursos on dna classe, ja que a mesura que el professor dna classe a menys cursos la seva idea de que els recursos digitals augmenten la interacci professor - alumne no de decreix gradualment.

98

Edat Augmenta la interacci professor-alumne

recompte De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys De 51 a 55 anys 56 i ms Total

Totalment en desacord

% dins edat Residu recompte

En desacord

% dins edat Residu recompte

Indiferent

% dins edat Residu recompte

D'acord

% dins edat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins edat Residu

Total

0 0,0% -3,4 11 36,7% -1,1 13 43,3% 4,1 4 13,3% 4,6 2 6,7% -4,2 30 100%

15 6,0% 3,5 48 19,4% -4,3 97 39,1% 1,9 73 29,4% -6,6 15 6,0% 5,5 248 100%

3 3,0% -,9 5 5,0% 9,0 50 50,0% -2,6 33 33,0% -3,8 9 9,0% -1,7 100 100%

1 1,4% ,8 15 20,3% -4,5 25 33,8% -3,0 29 39,2% 6,2 4 5,4% ,5 74 100%

1 2,7% ,0 9 24,3% ,8 9 24,3% -,4 16 43,2% -,3 2 5,4% -,1 37 100%

20 4,1% 88 18,0% 194 39,7% 155 31,7% 32 6,5% 489 100%

El professorat de 56 anys o ms s aquell que est ms dacord amb el fet de que els recursos digitals augmenten la interacci entre el professorat i lalumnat. Contrriament, a mesura que ledat del professor/a va disminuint, tamb ho fa el seu grau destar dacord o totalment dacord sobre lenunciat daugmentar la interacci de professor- alumne. Aix, podrem dir que el professorat ms jovent, tot i semblar ms propens a tenir una actitud ms positiva cap als recursos digitals, considera que els recursos no augmenten la interacci professor/a- alumne/a. Variables com gnere, provncia, assignatura o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci.

L'alumnat es distreu fcilment

L 'alumnat es distreuen fcilment Frequncia Percentatge

Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 11 133 128 167 50 489 2,0% 24,3% 23,4% 30,5% 9,1% 89,2%

Percentatge vlid
2,2% 27,2% 26,2% 34,2% 10,2% 100%

Aquest enunciat no mostra uns resultats molt clarificadors. Gaireb el 30% del professorat enquestat creu que amb aquests recursos lalumne/a no es distreu fcilment, mentre que el 44% est dacord amb la idea de que els recursos provoquen que lalumnat es distregui. s important destacar tamb lelevat grau d'indiferncia.

99

Aix, per tal de tenir una visi ms clara sobre quin s el perfil del professorat que est dacord o en desacord amb aquesta afirmaci utilitzarem variables que han mostrat significaci com digitalitzaci del professorat i provncia.
Digitalitzaci professorat intervals L 'alumnat es distreuen fcilment
recompte Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

E desacord n

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

0 0,0% -,8 6 18,2% -3,1 7 21,2% -1,6 18 54,5% 6,7 2 6,1% -1,3 33 100%

2 1,6% -1,0 22 17,1% -13,4 34 26,4% ,2 53 41,1% 9,0 18 14,0% 5,1 129 100%

8 2,6% ,9 100 32,2% 14,7 84 27,0% 2,5 92 29,6% -14,0 27 8,7% -4,0 311 100%

1 12,5% ,8 4 50,0% 1,8 1 12,5% -1,1 1 12,5% -1,7 1 12,5% ,2 8 100%

11 2,3% 132 27,4% 126 26,2% 164 34,1% 48 10,0% 481 100%

A mesura que el nivell de digitalitzaci del professorat va baixant, ms augmenta el grau destar dacord amb el fet de que els recursos digitals faciliten la distracci de lalumnat. Aquesta idea pot estar condicionada per una informaci errnia de fonts secundaries ja que el professor de baixa digitalitzaci utilitza els recursos digitals de manera espordica o mai i no coneix les conseqncies que els seu s pot reportar.
L 'alumnat es distreuen fcilment
recompte

Provincia
Barcelona Girona Tarragona Lleida Total

Totalment en desacord

% dins provncia Residu recompte

E desacord n

% dins provncia Residu recompte

Indiferent

% dins provncia Residu recompte

D'acord

% dins provncia Residu recompte

Totalment d'acord

% dins provncia Residu

Total

8 3,3% 2,5 70 28,7% 3,6 75 30,7% 11,1 66 27,0% -17,3 25 10,2% ,1 244 100%

1 1,1% -1,0 23 25,6% -1,5 20 22,2% -3,6 40 44,4% 9,3 6 6,7% -3,2 90 100%

0 0,0% -2,0 17 19,1% -7,2 21 23,6% -2,3 37 41,6% 6,6 14 15,7% 4,9 89 100%

2 3,0% ,5 23 34,8% 5,0 12 18,2% -5,3 24 36,4% 1,5 5 7,6% -1,7 66 100%

11 2,2% 133 27,2% 128 26,2% 167 34,2% 50 10,2% 489 100%

Es important destacar que no hi ha moltes diferncies significatives entre provncies, ja que totes segueixen la mateixa tendncia, per de totes maneres Barcelona s la provncia que ms en desacord est amb la idea de que lalumnat es distreu fcilment amb els recursos digitals.

100

L 'alumnat es distreuen fcilment

Recompte

Llenges No S Total

6 1,8% -1,5 103 31,0% 12,7 90 27,1% 3,1 100 30,1% -13,4 33 9,9% -,9 332 100%

5 3,2% 1,5 30 19,1% -12,7 38 24,2% -3,1 67 42,7% 13,4 17 10,8% ,9 157 100%

11 2,2% 133 27,2% 128 26,2% 167 34,2% 50 10,2% 489 100%

Totalment en desacord

% dins assignatura Residuo Recompte

E desacord n

% dins assignatura Residuo Recompte

Indiferent

% dins assignatura Residuo Recompte

D'acord

% dins assignatura Residuo Recompte

Totalment d'acord

% dins assignatura Residuo

Total

Els professors de llenges estan dacord amb lenunciat de que lalumnat es distreu ms fcilment. Variables com gnere, edat o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci. Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnolgics (PC)

Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnolgics (PC ) Frequncia Percentatge Percentatge vlid
Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 19 157 92 189 32 489 3,5% 26,7% 16,8% 34,5% 5,8% 89,2% 3,9% 32,1% 18,8% 38,7% 6,5% 100%

Un 45% del professorat enquestat creu que si que hi ha alumant que no domina prou els recursos tecnolgics sent un problema a lhora dimpartir la classe. Per, un 36% dels enquestats considera que al centre educatiu on ell imparteix classe no hi ha alumnes o nhi ha molts pocs que no dominin els recursos digitals. Ser important conixer la classe social de lalumnat i la tipologia del centre on els professors imparteixen classe per saber si sn factors claus.

101

Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnolgics (PC)

recompte

Classe social alumnat

Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta Alta Total

Totalment en desacord

% dins classe social alumnat Residu recompte

E desacord n

% dins classe social alumnat Residu recompte

Indiferent

% dins classe social alumnat Residu recompte

D'acord

% dins classe social alumnat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins classe social alumnat Residu

Total

0 0,0% -1,4 9 25,0% -2,6 9 25,0% 2,2 14 38,9% ,1 4 11,1% 1,6 36 100,0%

10 3,0% -3,1 108 32,0% -,2 64 19,0% ,6 135 40,1% 4,7 20 5,9% -2,1 337 100,0%

8 7,0% 3,6 40 35,1% 3,4 18 15,8% -3,4 40 35,1% -4,1 8 7,0% ,5 114 100,0%

1 50,0% ,9 0 0,0% -,6 1 50,0% ,6 0 0,0% -,8 0 0,0% -,1 2 100,0%

19 3,9% 157 32,1% 92 18,8% 189 38,7% 32 6,5% 489 100,0%

Aquells professors/es que donen classe a centres on lalumnat s de classe social baixa son els que ms consideren que hi ha alumnat que no domina prou els recursos digitals. A mesura que la classe social de lalumnat va creixent, el grau dacord del professorat sobre que hi hagi alumnes que no dominen prou els recursos digitals va disminuint. Laccs a Internet, tenir ordinadors personals a la llar o altres eines electrniques pot ser rellevant perqu el nen domini els recursos digitals a lescola.
Tipologia de centre Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnolgics (PC)
recompte Centre Pblic Centre Privat/Concertat Total

Totalment en desacord

% dins tipologia de centre Residu recompte % dins tipologia de centre Residu recompte % dins tipologia de centre Residu recompte % dins tipologia de centre Residu recompte

En desacord

Indiferent

D'acord

Totalment d'acord

% dins tipologia de centre Residu

Total

10 2,5% -5,7 123 30,4% -7,0 76 18,8% -,2 167 41,2% 10,5 29 7,2% 2,5 405 100,0%

9 10,7% 5,7 34 40,5% 7,0 16 19,0% ,2 22 26,2% -10,5 3 3,6% -2,5 84 100,0%

19 3,9% 157 32,1% 92 18,8% 189 38,7% 32 6,5% 489 100,0%

Si considerem la tipologia del centre on el professor imparteix classe observem la mateixa lnea que amb la variable classe social de lalumnat, ja que entre elles hi ha una relaci de significaci. Aix, els professors que imparteixen classe a centres pblics estan ms dacord (48.4%) amb la idea de que hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnolgics,

102

mentre que el percentatge del professorat que dona classe a centres privats / concertats que pensa igual no arriba al 30%.
Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnolgics (PC)
recompte

Provincia
Barcelona Girona Tarragona Lleida Total

Totalment en desacord

% dins provncia Residu recompte

E desacord n

% dins provncia Residu recompte

Indiferent

% dins provncia Residu recompte

D'acord

% dins provncia Residu recompte

Totalment d'acord

% dins provncia Residu

Total

16 6,6% 6,5 83 34,0% 4,7 43 17,6% -2,9 85 34,8% -9,3 17 7,0% 1,0 244 100,0%

1 1,1% -2,5 26 28,9% -2,9 20 22,2% 3,1 37 41,1% 2,2 6 6,7% ,1 90 100,0%

1 1,1% -2,5 20 22,5% -8,6 20 22,5% 3,3 44 49,4% 9,6 4 4,5% -1,8 89 100,0%

1 1,5% -1,6 28 42,4% 6,8 9 13,6% -3,4 23 34,8% -2,5 5 7,6% ,7 66 100,0%

19 3,9% 157 32,1% 92 18,8% 189 38,7% 32 6,5% 489 100,0%

Tarragona i Girona sn les provncies on ms del 50% del professorat enquestat considera que hi ha alumnes que no dominen prou els recursos digitals, mentre que el professorat que dna classe a Barcelona i Lleida sn els que ms en desacord estan amb aquesta idea. Variables com gnere, edat, assignatura o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci.

103

El treball amb ordinadors afavoreix lindividualisme de l'alumnat

E treball amb ordinadors afavoreix lindividualisme de l'alumnat l Frequncia Percentatge Percentatge vlid
Totalment en desacord En desacord Indiferent D'acord Totalment d'acord Total 20 122 162 142 43 489 3,7% 22,3% 29,6% 25,9% 7,8% 89,2% 4,1% 24,9% 33,1% 29,0% 8,8% 100%

El 37% dels enquestats est dacord o totalment dacord amb la idea de que el treball amb ordinador afavoreix lindividualisme de lalumnat, i el 29% est en desacord. No observem moltes diferncies clares en aquest enunciat.
E treball amb ordinadors afavoreix lindividualisme de l l'alumnat
recompte

Digitalitzaci professorat intervals

Digitalitzaci baixa Digitalitzaci mitjana Digitalitzaci alta Digitalitzaci molt alta Total

Totalment en desacord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

E desacord n

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Indiferent

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

D'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu recompte

Totalment d'acord

% dins digitalitzaci professorat Residu

Total

0 0,0% -1,4 4 12,1% -4,3 8 24,2% -2,9 14 42,4% 4,5 7 21,2% 4,1 33 100,0%

4 3,1% -1,4 21 16,3% -11,5 50 38,8% 7,4 44 34,1% 6,7 10 7,8% -1,3 129 100,0%

15 4,8% 2,1 93 29,9% 14,8 100 32,2% -2,8 78 25,1% -11,9 25 8,0% -2,2 311 100,0%

1 12,5% ,7 3 37,5% 1,0 1 12,5% -1,6 3 37,5% ,7 0 0,0% -,7 8 100,0%

20 4,2% 121 25,2% 159 33,1% 139 28,9% 42 8,7% 481 100,0%

Tot i que no hi moltes diferncies que aclareixin aquest enunciat, la digitalitzaci del professorat ens pot donar una idea. El professorat amb una digitalitzaci baixa est ms dacord o totalment dacord (63.6%) que els que tenen una digitalitzaci alta (33%). Aix, de nou, aquells professors que tenen una actitud ms positiva cap a la digitalitzaci son els que menys creuen que els recursos digitals afavoreixin lindividualisme de lalumnat. Tot i que ledat presentava significaci amb lenunciat El treball amb ordinadors afavoreix lindividualisme de l'alumnat, no hi ha diferncies importants entre edats.

104

El treball amb ordinadors afavoreix lindividualisme de l'alumnat

recompte

Gnere
Home Dona Total

Totalment en desacord

% dins gnere Residu recompte

En desacord

% dins gnere Residu recompte

Indiferent

% dins gnere Residu recompte

D'acord

% dins gnere Residu recompte

Totalment d'acord

% dins gnere Residu

Total

12 5,6% 3,2 66 30,8% 12,6 76 35,5% 5,1 45 21,0% -17,1 15 7,0% -3,8 214 100,0%

8 2,9% -3,2 56 20,4% -12,6 86 31,3% -5,1 97 35,3% 17,1 28 10,2% 3,8 275 100,0%

20 4,1% 122 24,9% 162 33,1% 142 29,0% 43 8,8% 489 100,0%

Les dones sn les que ms dacord o totalment dacord (45%) estan amb la idea de que el treball amb ordinador afavoreix lindividualisme de lalumnat, tot i no ser el gnere amb un menor nivell de digitalitzaci.
E treball amb ordinadors afavoreix lindividualisme de l l'alumnat
Reccmpte

Llenges

Religi

Totalment en desacord

% dins assignatures Residu Reccmpte

E desacord n

% dins assignatures Residu Reccmpte

Indiferent

% dins assignatures Residu Reccmpte

D'acord

% dins assignatures Residu Reccmpte

Totalment d'acord

% dins assignatures Residu

Total

4 2,5% -2,4 25 15,9% -14,2 60 38,2% 8,0 54 34,4% 8,4 14 8,9% ,2 157 100,0%

0 0,0% -,5 2 16,7% -1,0 2 16,7% -2,0 3 25,0% -,5 5 41,7% 3,9 12 100,0%

Els professorat que imparteix classes de llenges i religi considera que el treball amb ordinador afavoreix l individualisme de lalumnat. Variables com provncia, tipus de centre o classe social de lalumnat no shan tingut en compte degut a la seva poca significaci.

105

CONCLUSIONS DOMINI RECURSOS DIGITALS A partir de la resposta de dos enunciats que hem realitzat, un sobre el professorat i laltre sobre lalumnat, deduirem la preparaci que tenen els alumnes/as i professors/es per afrontar aquest canvi metodolgic. Si agafem lenunciat No domino prou els recursos tecnolgics (PC, pissarra, projector) podrem determinar quin s el percentatge del professorat que est preparat per afrontar el canvi o aquell que encara sha de preparar. Aix, un cop analitzat les taules, observem que gaireb el 70% dels enquestats afirma dominar els recursos (PC, pissarres digitals, canons...). Per un fet molt important s que el 20% afirma no dominar-los. Per edat, sn els professors/es ms joves el grup dedat que afirma tenir un domini dels recursos ms elevats, donat, possiblement, per la seva convivncia amb eines digitals des de que eren petits. Tamb a mesura que la digitalitzaci del professor/a s ms gran, tamb ho s el seu domini dels recursos. Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnolgics (PC) s el segon enunciat que utilitzarem per conixer la preparaci de lalumnat per afrontar aquest canvi metodolgic. Gaireb el 50% del professorat enquestat considera que lalumnat no domina prou els recursos tecnolgics. Aquesta xifra s una mica alarmant ja que els alumnes shauran dafrontar a la utilitzaci de les eines per poder tenir un rendiment positiu a les classes i el professorat haur de fer un sobreesfor en aquells alumnes que no dominen les eines. Per em de tenir en compte les diferncies sociodemogrfiques com la classe social de lalumnat per fer-nos una idea ms clara. Segons les nostres dades, aquells professors/es que donen classe a centres on lalumnat s de classe social baixa son els que ms consideren que hi ha alumnat que no domina prou els recursos digitals. Laccs a Internet, tenir ordinadors personals a la llar o altres eines electrniques pot ser rellevant perqu el nen domini o no els recursos digitals a lescola.

106

AVANTATGES DELS RECURSOS DIGITALS Tenint en compte algunes preguntes podem definir quins sn els aspectes dels recursos digitals ms valorats pel professorat que ens donaran una idea sobre els beneficis que els reporten en el seu dia a dia a les escoles. Un dels principals beneficis que els recursos digitals tenen s laccs a la informaci. A travs de les eines digitals tant el professorat com lalumnat pot tenir una gran quantitat dinformaci a labast dun sol click, sense necessitat dhaver de traslladar-se a la biblioteca a fer consultes o haver de portar pesats llibres a les motxilles. Les TIC permeten que la comunicaci viatgi ms rpidament espacialment i es tingui accs a realitats que acaben de passar a laltre part del mn. Aquest benefici ha estat considerat per un 80% del professorat enquestat, independentment del seu grau de digitalitzaci. Si, a ms, tenim en compte laccs a la informaci per part de lalumnat, el 90% dels enquestats est dacord o molt dacord. Un altra dels avantatges que ms del 80% del professorat enquestat ha considerat s que els recursos digitals faciliten lexplicaci dels conceptes. Sentn com a recurs digital totes les eines que comporten el projecte de digitalitzaci com; pissarres digitals, porttils, etc. Aquestes eines ofereixen un material ms interactiu en el qual lalumnat pot tenir una visi ms didctica i clara del contingut explicat a classe. Relacionat amb aquest benefici, ms del 82% del professorat enquestat creu que els recursos digitals fan les classes ms dinmiques. En aquest cas observem com a mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant, tamb ho fa el nivell destar dacord o totalment dacord amb la idea de la dinamitzaci de les classes, tot i que els percentatges sn molt elevats en tots els casos. A ms, el 70% del professorat considera que els recursos digitals faciliten la comprensi de lalumnat. Tamb observem com a mesura que la digitalitzaci del professorat va disminuint (digitalitzaci baixa o molt baixa) tamb ho fa el seu grau dacord en que els recursos faciliten la comprensi de lalumnat. La idea de que els recursos digitals ajuden a modernitzar la tasca educativa amb metodologies ms actuals es contempla com un benefici dels recursos tecnolgics, ja que el 81% dels enquestats est dacord o totalment dacord amb aquest enunciat, independentment de ls que ells facin dels recursos i del seu nivell de digitalitzaci.

107

Els recursos digitals ofereixen molta autonomia a lalumnat donat les seves eines, porttil o llibre de text, aix ho pensa el 81% del professorat enquestat que est dacord o molt dacord amb aquesta idea. Prop del 63% dels enquestats no creu que els recursos digitals els imposin el material que han dutilitzar, tot i que segons el nivell de digitalitzaci, els que tenen una digitalitzaci ms baixa sn ms afins a creure que les editorials, a travs dels llibres digitals, els imposen el material que han dutilitzar. Per ltim, el 66% dels enquestats est dacord o molt dacord en que grcies als recursos tecnolgics, lalumnat participa ms activament en el seu procs daprenentatge. Com ve passant, els professors/es que tenen una digitalitzaci baixa sn aquells que estan ms en desacord amb aquesta afirmaci, considerant aix que permetre a lalumnat que participi en el seu procs daprenentatge no s un dels punts claus dels recursos tecnolgics. En general observem que el professorat que te un nivell digital ms elevat, te una actitud ms positiva cap als beneficis dels recursos digitals. Aix, com ms es coneixen els recursos digitals disponibles per leducaci, ms positiva s la opini del professorat sobre els beneficis que pot oferir.

DESAVANTATGES DELS RECURSOS DIGITALS El temps que el professorat utilitza en preparar el material no es redueix al utilitzar els recursos digitals. Aquesta idea sextreu a partir dels resultats sobre lenunciat Estalvio temps en preparar els meus propis materials, on gaireb el 60% del professorat enquestat est en desacord amb aquesta afirmaci. La meitat del professorat enquestat est dacord o en totalment dacord amb la idea de que els recursos tecnolgics fan ms lent el ritme de la classe. Podrem concloure que tot i que la digitalitzaci del professorat s una variable molt significativa en aquest enunciat i que a mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant la idea de que els recursos fan ms lent el ritme de les classes perd fora, hi ha un percentatge elevat del professorat de tots els nivells que opina que els recursos provoquen prdua de temps.

INDIFERNCIA (idees no rellevants sobre els recursos digitals) A continuaci mostrem els enunciats que no podem considerar ni avantatges ni inconvenients dels recursos digitals ja que el nivell dindiferncia per part del professorat

108

enquestats s elevat. Sn enunciats que no sn claus a lhora de definir els recursos digitals. Tenir ms informaci sobre lesfor i el temps dedicat als exercicis per part de lalumnat no s una caracterstica determinant dels recursos digitals, ja que menys del 50% dels enquestats est dacord amb aquesta idea. Tot i aix, a mesura que la digitalitzaci del professor/a augmenta tamb ho fa la idea de que els recursos proporcionen informaci sobre lesfor de lalumnat. La idea de que els recursos digitals ajuden a planificar les classes tampoc s una caracterstica molt remarcada pel professorat ja que ms del 40% t una actitud indiferent davant daquest enunciat. Tot i aix, a mesura que la digitalitzaci del professorat s ms elevada tamb ho s la opini favorable cap a lenunciat. Els recursos digitals permeten participar activament a lalumnat a classe no s clau en la definici dels recursos digitals, ja que poc ms del 50% est a favor daquest enunciat. A mesura que la digitalitzaci del professorat va augmentant, tamb augmenta el nivell destar dacord amb la idea de que els recursos digitals permeten que lalumnat participi ms activament a les classes Lenunciat de que els recursos digitals tenen conseqncies positives en els resultats acadmics de lalumnat no s un dels avantatges que el professorat considera, ja que gaireb la meitat dels enquestats mostra una actitud indiferent. Que els recursos digitals facilitin la interacci professor/a- alumne/a no s rellevant des del punt de vista del professorat ja que noms un 37% dels enquestats est dacord i la taxa dindiferncia s molt elevada. Hi ha un 44% del professorat que considera que lalumnat es distreu fcilment amb els recursos tecnolgics com lordinador porttil utilitzat com a eina educativa. A ms, com ms baix s el nivell educatiu, ms alt s el grau destar dacord amb la idea de que lalumnat es distreu fcilment. Menys del 40% dels enquestats creu que els recursos digitals afavoreixen lindividualisme, i una part molt important del professorat mostra una actitud indiferent vers aquest enunciat. De nou, aquells professors que tenen una actitud ms positiva cap a la digitalitzaci son els que menys creuen que els recursos digitals afavoreixin lindividualisme de lalumnat.

109

110

QU DEMANEN ELS DOCENTS ALS LLIBRES DIGITALS? En preguntar als docents pel aspectes i eines que hauria de contenir aquest nou format, els llibres digitals, aquestes van ser les respostes. Ms de la meitat dels docents que van respondre els interessaria que fossin una plataforma dinteracci, fcils dutilitzar, amb varietat dexercicis, on es pogus editar el contingut i que continguessin exercicis per la diversitat existent en les aules.

Zoom visualitzaci Plataforma control Disseny adequat a l'edat Contingui totalitat Currculum Plataforma interacci Fcil d'utilitzar Varietat d'exercicis Editar continguts Exercicis per la diversitat 0% 10% 20%

25% 45% 47% 48% 52% 79% 81% 82% 82% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

En mirar quin patr podien seguir les respostes i creuar la variable mltiple hem comprovat que noms hi havia una relaci significativa en: el cas de relacionar les respostes amb la variable classe social de lalumnat i gnere per la resposta exercicis per la diversitat; en el cas de creuar-les amb crrec per la resposta interacci; i tipologia de centre en el cas de voler un disseny adequat a ledat.

111

 Classe social: Com veiem en el quadre els docents que diuen tenir un alumnat de
classe social baixa sn els que creuen ms necessria disposar dexercicis adequats a la diversitat de les aules (88,89%). (Chi-cuadrado de Pearson= 0,14)

A11 Classe social alumnat Baixa No C5_3 Contingut llibre digital: Exercicis per la diversitat S Recompte % dins de A11 Classe social alumnat Residu Recompte % dins de A11 Classe social alumnat Residu Total Recompte % dins de A11 Classe social alumnat 4 11,11% Mitja-Baixa 61 18,10% Mitja-Alta 19 16,67% Alta 2 100,00% Total 86 17,59%

-2,3 32 88,89%

1,7 276 81,90%

-1,0 95 83,33%

1,6 0 0,00% 403 82,41%

2,3 36 100,00%

-1,7 337 100,00%

1,0 114 100,00%

-1,6 2 100,00% 489 100,00%

Gnere: A ms a ms hi ha una relaci significativa entre creure necessari que els

llibres continguin exercicis per la diversitat i el gnere de lenquestat. Tot i que la majoria ho creu necessari el ser dona sembla tenir una relaci positiva en creure-ho necessari. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,045)

D2 Gnere Home C5_3 No Contingut llibre digital: Exercicis per la diversitat S Recompte % dins de D2 Gnere Residu Recompte % dins de D2 Gnere Residu Total Recompte % dins de D2 Gnere 46 21,50% 8,4 168 78,50% -8,4 214 100% Dona 40 14,55% -8,4 235 85,45% 8,4 275 100% 489 100% 403 82,41% Total 86 17,59%

112

 Crrec: Que els llibres digitals siguin dalguna manera, a ms a ms, una plataforma
dinteracci amb lalumnat sembla importar ms a crrecs directius i significativament menys al professorat que seria qui viu el dia a dia a les classes i el contacte amb lalumnat. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,006)
Crrec de l'enquestat Cap d'Estudis 7 46,67% 8 29,63% Cap de Departament Coordinaci 41 59,42% 41 46,59%

Direcci No C5_4 Contingut llibre digital: Plataforma interacci S Recompte % dins de Crrec de l'enquestat Residu Recompte % dins de Crrec de l'enquestat Residu Total Recompte % dins de Crrec de l'enquestat 19 30,16%

Secretaria

Tutoria 50 47,62%

Professor/a 68 55,74%

Total 234 47,85%

-11,1 44 69,84%

-,2 8 53,33%

-4,9 19 70,37%

8,0 28 40,58%

-1,1 47 53,41%

-,2 55 52,38%

9,6 54 44,26% 255 52,15%

11,1 63 100%

,2 15 100%

4,9 27 100%

-8,0 69 100%

1,1 88 100%

,2 105 100%

-9,6 122 100% 489 100%

Tipologia de centre: Per ltim sembla haver-hi una relaci entre la tipologia de centre
on simparteix classe i la creena de la necessitat de que el llibre digital tingui un disseny adequat a ledat de lalumnat. Segons els resultats els docents dels centres privat no ho creuen tant important com els docents dels centres privat o concertats.
(Chi-cuadrado de Pearson= 0,002)

Tipologia de centre Centre Centre Privat/Conce Pblic rtat C5_6 No Contingut llibre digital: Disseny adequat a l'edat S Recompte % dins de Tipologia de centre Residu Recompte % dins de Tipologia de centre Residu Total Recompte % dins de Tipologia de centre 226 55,80% 31 36,90%

Total 257 52,56%

13,1 179 44,20%

-13,1 53 63,10% 232 47,44%

-13,1 405 100%

13,1 84 100% 489 100%

113

Com hem vist les necessitats sn diverses i pot variar segons el perfil del docent o centre. Les editorials tenen una gran feina a fer per comunicar quin ser el seu producte a les escoles i adaptar-se tan com puguin a les demandes dels centres. La clau ser poder actuar sobre els diferents punts esmentats i aconseguir que el llibre digital sigui: una plataforma dinteracci, fcils dutilitzar, amb varietat dexercicis, on els docents puguin editar el contingut i en certa mesura continguin exercicis per la diversitat.

114

7. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
a. Conclusions
Dacord amb les dades obtingudes de lenquesta realitzada on-line del 9 dabril a l11 de maig de 2010, podem concloure que la situaci actual del sistema educatiu catal envers el procs de digitalitzaci s la segent:

El procs de comunicaci del pla Educat 1x1, impulsat per la Generalitat de Catalunya, ha estat positiu en termes de notorietat, ja que 9 de cada 10 dels enquestats declara conixer el pla mencionat.

Atenent als coneixements sobre eines informtiques per part del professorat, hem pogut veure com, tot i no tenir necessriament un nivell molt avanat en ls de les eines digitals, s un segment de la poblaci amb una bona predisposici cap a aquest canvi metodolgic. Arribem a aquesta conclusi a partir dels resultats obtinguts en tant que el 80% dels entrevistats consideren tenir una preparaci suficient davant daquest nou model densenyament i que, addicionalment, utilitzen en un elevat percentatge eines i recursos digitals, tant de manera personal (xats, xarxes socials, escoltar msica,...) com professional (buscar informaci i recursos per les classes, crear documents,...)

Parallelament, veiem com el professorat considera positiu la nova metodologia educativa basada en la digitalitzaci. Tant s aix que la immensa majoria dels docents enquestats declaren que s beneficis ls de recursos digitals en la formaci de lalumnat. En concret, consideren com a beneficis de la digitalitzaci el fet de que faciliti laccs a la informaci, tant per lalumnat com pel professorat, dinamitza la realitzaci de les classes i modernitza la tasca educativa, millora la comprensi dels conceptes exposats a classe, que dota dautonomia tant a lalumnat en el procs daprenentatge com al professorat en la preparaci dels seus propis materials, permet a lalumnat participar de manera activa en el seu propi procs educatiu,...

A ms a ms, hem pogut observar que aquells docents amb un nivell de digitalitzaci ms elevat valoren ms positivament tot all que les eines digitals els hi proporcionen. Daquesta manera, si la gent que actualment treballa amb recursos digitals reconeix el seu

115

bon funcionament, ens indica que aquest procs s encertat i que pot beneficis pel sistema educatiu a mig i llarg termini. Tot i aquesta srie de factors que semblen haver devocar a una situaci idnia per la implantaci daquesta metodologia, podem veure com encara existeixen barreres que dificulten aquest procs.

Una barrera molt rellevant a ls dels recursos digitals s la manca dinfraestructures que presenten els centres educatius catalans. A ttol dexemple, actualment noms un 8% del professorat declara disposar de pissarra digital en totes o gaireb totes les aules del centre on imparteix classe. Seguint la mateixa lnia, noms 4 de cada 10 enquestats indica que totes o gaireb totes les aules del seu centre disposen de canons projectors. Tot i que aquesta xifra no sembla alarmant des dun punt de vista inicial, hem de considerar que els canons projectors sn una eina bsica en el procs de digitalitzaci, i el fet de que el 60% del professorat declari no disposar en totes o gaireb totes les aules dun can pot comprometre la viabilitat de la implantaci daquests nous mtodes educatius. Com sha pogut veure en els resultats de lenquesta, noms un 5% del professorat declara disposar dordinador per tots els alumnes en totes o la majoria daules del centre. Tot i aix, aquesta xifra no la considerem com a barrera rellevant a la implantaci del pla educatiu, ja que el fet de disposar dordinadors personals per tots els alumnes va estretament lligat a la participaci en el projecte de digitalitzaci, i sentn que en el moment que un centre docent decideixi participar en aquest pla, els alumnes aportaran aquest ordinador, co-finanat per la Generalitat de Catalunya.

De manera molt relacionada amb la manca dinfraestructures digitals als centres educatius catalans, trobem el fet de que una gran part del professorat no utilitza recursos digitals a les seves classes: un 60% dels docents utilitza els recursos digitals a laula de manera espordica o amb una freqncia menor. Aix doncs, atribum la baixa freqncia de ls dels recursos digitals per part del professorat a la manca dinfraestructures, ja que la predisposici del professorat o la seva formaci inicial s positiva.

Tenint en compte que la comunicaci sobre el pla entre la Generalitat i la comunitat educativa ha estat efectiva i que la predisposici del professorat al canvi cap a la digitalizaci s positiva, sens planteja el dubte de perqu al voltant del 40% dels docents t una actitud desfavorable envers el pla impulsat pel Departament dEducaci. Segons la nostra opini, el focus de desavinena entre la Generalitat i els docents recau sobre la 116

manera com la Generalitat vol dur a terme el canvi cap a la digitalitzaci. Atenent als comentaris que el professorat ens ha fet arribar a travs dun espai obert al final de lenquesta, veiem com els principals motius de discordana entre ambdues parts implicades, Generalitat i comunitat educativa, estan bsicament relacionats amb la falta de participaci del professorat en la implantaci daquest pla i amb el fet de que aquest no sigui un procs gradual, sin un canvi metodolgic radical en el dia a dia de les escoles. A ms a ms, els docents tamb mencionen que lalumnat no est preparat per treballar el 100% del seu temps amb aquests recursos com a eines destudi, i que per tant, no noms el professorat necessita temps i formaci per adaptar-se a aquests nous mtodes, sin tamb lalumnat.

117

b. Recomanacions al Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya

c. Recomanacions al sector editorial

118

8. BIBLIOGRAFIA
INFORMACI ONLINE Escuela 2.0. Plan E. Gobierno de Espaa. http://www.plane.gob.es/escuela-20[13 de mar del 2010] Euskadi.net http://www.eskola20.euskadi.net [26 de mar del 2010] Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci. www.gencat.cat/educacio [13 de mar del 2010 ] Institut dEstadstica de Catalunya. www.idescat.cat [16 de mar del 2010] Instituto de Tecnologias de la Educacin. Gobierno de Espaa. www.ite.educacion.es [29 de mar del 2010] IMAE - Innovaci en Metodologies de l'Aprenentatge i l'Ensenyament. Programa dInnovaci educativa de talncia. Catalunya Recerca http://imae.wikispaces.com [16 de mar del 2010] Junta de Andalusia. http://www.juntadeandalucia.es/averroes/mochiladigital 2010] Tecnologia Educativa. Web Pere Marqus http://www.pangea.org/peremarques [20 de mar del 2010] Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya. Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya. http://www.xtec.cat/innova/projecte1per1/ [15 de mar del 2010] [15de mar del

119

LLIBRES Maj, .J. (1997) Xips, cables i poder. Barcelona: Planeta. Bosco, J (1995).Schoolinf and learning in an infomation society. Future Visions

ARTICLES Collell, Jaume. La escuela digital. La Vanguardia: Magazine. 10 de Gener de 2009: Pgines 24 a 33.

120

9. ANNEX
a. Carta a la direcci / secretaria
Aquest s el correu electrnic que es va enviar als centres docents per demanar la seva collaboraci.

Benvolgut/da senyor/a, Som tres estudiants de la llicenciatura dInvestigaci i Tcniques de Mercat de la Universitat Autnoma de Barcelona. Ens adrecem a vost per tal de demanar-li la seva collaboraci en el nostre projecte de final de carrera que aborda ls i el procs de la digitalitzaci dels centres educatius. Aquest projecte es basa en la realitzaci i anlisi dels resultats obtinguts a partir duna enquesta. Degut a la dificultat daccedir directament al professorat ens adrecem als centres educatius de Catalunya per demanar la seva collaboraci amb la difusi daquesta enquesta. Agrairem que fes arribar aquest correu a tants professors de secundria com sigui possible. Ms avall trobar el link que el conduir a lenquesta on-line. Li adjuntem tamb la carta de presentaci als professors on pot trobar ms detallats els objectius del projecte. http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dERaTDdDaF9iMk1xSjBLMU9URnM3 dlE6MA Per part nostra noms ens queda agrair-li la seva participaci. Atentament, Laura Ayuso
Llicenciada en Sociologia per la UB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Elena Ferran
Diplomada en Cincies Empresarials per la UAB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Caterina Tarrs Farrs

Llicenciada en Cincies Poltiques i de lAdministraci per la UAB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Les dades extretes de les enquestes en cap cas seran utilitzades per altres fins que la realitzaci daquest projecte i sassegura lanonimat dels participants ja que en cap cas es demanen dades personals fora de les mnimes necessries per a la caracteritzaci de la mostra i la conseqent anlisi sociodemogrfica daquesta.

121

b. Carta de reenviament de lenquesta

La carta que es pot observar a continuaci s la que va ser utilitzada en el reenviament de lenquesta.

Benvolgut/da senyor/a, Fa unes setmanes vam enviar-los un correu electrnic on demanvem la seva participaci en un estudi sobre la digitalitzaci dels centres educatius i ls de recursos digitals. En primer lloc volem donar-los les grcies per la seva difusi entre el professorat del seu centre i el recolzament inestimable que aix suposa pel nostre projecte de final de carrera. En segon lloc, hem pogut detectar que hi havia un error en el link del fitxer adjunt que els vam enviar que no permetia enllaar correctament amb la pgina web del qestionari, i s per aix que els hi fem arribar de nou amb aquest problema solucionat. El link de lenquesta s el segent (tamb el trobaran a la carta de presentaci corregida que els hi adjuntem)
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dERaTDdDaF9iMk1xSjBLMU9URnM3dlE6MA

Moltes grcies de nou per la seva participaci i disculpin les molsties que aquest error els hagi pogut ocasionar.

Atentament, Laura Ayuso

Llicenciada en Sociologia per la UB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Elena Ferran
Diplomada en Cincies Empresarials per la UAB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Caterina Tarrs Farrs

Llicenciada en Cincies Poltiques i de lAdministraci per la UAB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Les dades extretes de les enquestes en cap cas seran utilitzades per altres fins que la realitzaci daquest projecte i sassegura lanonimat dels participants ja que en cap cas es demanen dades personals fora de les mnimes necessries per a la caracteritzaci de la mostra i la conseqent anlisi sociodemogrfica daquesta.

122

c. Carta de presentaci
A continuaci es pot trobar la carta de presentaci que va ser enviada a tots els mestres que sels va convidar a participar en lestudi, on sanomenaven els objectius de lestudi i es garantia lanonimat del tractament de dades.

Benvolgut/da professor/a, Veient les reformes que es volen implantar des del Departament dEducaci de la Generalitat hem cregut interessant analitzar des de diferents mbits la implantaci duna nova metodologia: els llibres de text digitals; i els efectes sobre els diferents agent que shi troben implicats. Som tres estudiants de la llicenciatura dInvestigaci i Tcniques de Mercat de la Universitat Autnoma de Barcelona, ens adrecem a vost per tal de demanar-li la seva collaboraci en el nostre projecte de final de carrera. Com a una de les principals parts implicades en aquest procs, ens volem adrear al professorat per veure limpacte que han tingut, estan tenint i poden tenir aquestes noves eines en el seu dia a dia a les escoles. Li agrairem per tant, la seva participaci mitjanant la realitzaci duna enquesta que es pot omplir en menys de 10 minuts. La seva participaci ser essencial per a obtenir uns resultats coherents i que ens mostrin una bona fotografia de la realitat de les aules. Resultats que ens aportaran un major coneixement daquest mbit per a realitzar una part final de propostes i conclusions. Li agrairem que a fi de tenir representat en un alt grau el collectiu docent, faci arribar aquesta enquesta a tants mestres de secundria com conegui perqu tamb quedi reflectida la seva opini. Aix doncs, si vol realitzar lenquesta noms ha de clickar sobre el segent link:
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dERaTDdDaF9iMk1xSjBLMU9URnM3dlE6 MA

En finalitzar el projecte, aquells que ho desitgin podran rebre una cpia dels resultats. Atentament, Laura Ayuso
Llicenciada en Sociologia per la UB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Elena Ferran
Diplomada en Cincies Empresarials per la UAB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB

Caterina Tarrs Farrs

Llicenciada en Cincies Poltiques i de lAdministraci per la UAB i estudiant dInvestigaci i Tcniques de Mercat a la UAB Les dades extretes de les enquestes en cap cas seran utilitzades per altres fins que la realitzaci daquest projecte i sassegura lanonimat dels participants ja que en cap cas es demanen dades personals fora de les mnimes necessries per a la caracteritzaci de la mostra i la conseqent anlisi sociodemogrfica daquesta.

123

d. Qestionari
El document que hi ha a continuaci s el qestionari ntegre utilitzat per lobtenci de dades. Bon dia/bona tarda/ bona nit: Us demanem la vostra collaboraci en la realitzaci daquesta enquesta. Per descomptat, totes les dades que aqu ens proporcioneu sn totalment annimes emprades noms per la realitzaci de lestudi. Moltes grcies per la seva atenci. BLOC A perfil demogrfic de lescola

Primerament, li demanarem que ens respongus algunes preguntes per conixer caracterstiques de lescola on imparteix classes. A1 En quina comarca es troba situat el centre on imparteix classes? (Resposta nica) (afegir llista de comarques) A2 A quin tipus descola dna classes? (Resposta nica) 1. Centre pblic 2. Centre concertat / privat A3 Ens podria dir quantes lnies hi ha per curs de secundria en el centre on treballa? 1. 2. 3. 4. A4 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Una lnia Dos lnies Tres lnies Ms de 3 lnies

(Resposta nica)

Quin crrec ocupa vost dins del seu centre escolar? (Resposta nica) Direcci Secretari/a Cap dEstudis Cap de departament Coordinaci Tutoria Professor/a

124

A5.a

Imparteix vost classe a grups de secundria? Fi dentrevista

1. S 2. No A5.b

A quins daquests cursos de secundria imparteix classe? Seleccioni tantes 1. 2. A 1r dESO A 2n dESO 3. A 3r dESO 4. A 4t dESO

caselles com correspongui. (Resposta Mltiple)

A6

En quina/es de les segents rees dna classe? Seleccioni tantes caselles com 1. Cincies Socials (geografia, histria,...) 2. Matemtiques 3. Cincies Naturals (qumica, biologia, fsica, cincies de la terra,...) 4. Tecnologia 5. Llengua catalana 6. Llengua castellana 7. Llengua estrangera 8. Llengua clssica 9. Educaci Fsica 10. Religi 11. tica 12. Educaci per a la ciutadania 13. Educaci Visual i Plstica 14. Msica 15. Informtica

correspongui. (Resposta Mltiple)

Ara li farem algunes preguntes relacionades amb lestat actual de la digitalitzaci del centre educatiu on treballa: A7 En el seu centre, en quin grau hi ha aules on tots els alumnes disposen dordinador 1. Cap aula est equipada amb ordinadors 2. Hi ha poques aules equipades, i la majoria o totes elles corresponen a les aules informtiques del centre (al voltant del 25% de les aules) 3. Algunes aules disposen dordinadors per tots els alumnes (al voltant del 50% de les aules) 4. La majoria daules disposen dordinadors per tots els alumnes (al voltant del 75% de les aules) 5. Tots els alumnes disposen dun ordinador (al voltant del 100% de les aules) A8 Quantes aules de secundria del seu centre disposen de canons projectors? 1. 2. 3. 4. 5. Cap Molt poques (al voltant del 25% de les aules) Algunes (al voltant del 50% de les aules) La majoria (al voltant del 75% de les aules) Totes (al voltant del 100% de les aules) 125

per treballar (aules de secundria)? (Resposta nica)

(sentn connectat a lordinador del docent) (Resposta nica)

A9

I quantes aules del centre on treballa disposa de pissarres digitals? (aules de 1. 2. 3. 4. 5. Cap Molt poques (al voltant del 25% de les aules) Algunes (al voltant del 50% de les aules) La majoria (al voltant del 75% de les aules) Totes (al voltant del 100% de les aules)

secundria) (Resposta nica)

A10

I quantes aules del centre on treballa tenen connexi a Internet? (Resposta nica) 1. 2. 3. 4. 5. Cap Molt poques (al voltant del 25% de les aules) Algunes (al voltant del 50% de les aules) La majoria (al voltant del 75% de les aules) Totes (al voltant del 100% de les aules)

A11

Quina consideraria que s la situaci econmica predominant de les famlies de 1. 2. 3. 4. Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta Alta

l'alumnat al seu centre? (Resposta nica)

BLOC B

Digitalitzaci i pla pilot

Entrant ms a conixer la vostra opini sobre lobjecte destudi, a partir daqu lhi formularem unes preguntes relacionades amb la situaci actual del sistema educatiu a Catalunya en relaci a les noves tecnologies. B1 Vost coneix el programa impulsat per la Generalitat EduCAT1x1, amb el qual es vol 1. S 2. No B2 1. 2. 3. 4. B3 passar a B2 passar a B5

impulsar la digitalitzaci de les aules als centres educatius catalans? (Resposta nica)

Quina s la seva opini sobre el pla impulsat per la Generalitat? (Resposta nica) Molt desfavorable Desfavorable Favorable Molt favorable La seva escola est participant (curs 2009-2010) en el programa pilot 1. S passar a B4 2. No passar a B5 126

EduCAT1x1? (Resposta nica)

B4

En quina modalitat hi participa (curs actual, 2009-2010)? (Resposta nica) 1. Modalitat 1x1: on cada alumne i professor disposa dun miniordinador i els alumnes tenen llicncies dels llibres digitals (mnim 5 assignatures). 2. Modalitat de coexistncia: els alumnes tenen llicncies dels llibres digitals per encara usen els llibres en paper (mnim 2 assignatures). 3. Ns/Nc

B5 Creu que el sistema educatiu est preparat pel canvi cap a la digitalitzaci? (Resposta nica) 1. No, no est preparat Passar a 3. Est bastant preparat Passar a B6 B7 4. Est molt preparat Passar a B7 2. Est poc preparat Passar a B6 B6 Per qu creu que no est preparat/est poc preparat? (Resposta Mltiple) 1. 2. 3. 4. 5. Falta recursos econmics Centres educatius amb poques infraestructures Poca formaci del professorat Els alumnes no estan preparats. Altres: ____________________

B7 Creu que com a professor vost est preparat/format per afrontar aquest canvi? (Resposta nica) 1. 2. 3. 4. 5. 6. S, perqu he fet cursos sobre recursos tecnolgics S, perqu lescola ens obliga a formar-nos S, perqu minteressen els temes tecnolgics No, perqu no he fet cap curs sobre recursos tecnolgics No, perqu no minteressen aquests temes Altres: _____________

BLOC C Ara

recursos digitals (llibres digitals, material didctic, exercicis,...)

aprofundirem una mica ms en els recursos digitals que sutilitzen als centres

educatius. C1 En quin grau considera vost que s beneficis ls de recursos digitals en la formaci dels alumnes? (Resposta nica) 1. Molt poc beneficis 2. Poc Beneficis 3. Indiferent 4. Beneficis 5. Molt beneficis

127

C2

Quins dels segents recursos digitals acostuma a utilitzar a les seves classes? 1. Llibres digitals 2. Recerques a Internet 3. Activitats interactives proporcionades per plataformes web (per exemple Xtec.cat, Moodle, Edu365.cat, Edu3.cat, Recursoseducatius.com,...) 4. Activitats interactives proporcionades per les Editorials de llibres de text 5. Pissarres digitals 6. Presentacions de Power Point 7. Altres: ____________________

(Resposta Mltiple)

C3

En quina mesura utilitza vost recursos digitals a classe? (Resposta nica) a) b) c) d) e) Molt sovint (entre el 75% i el 100% de les meves classes) Sovint (entre el 50% i el 75% de les classes) Espordicament (entre el 25% i el 50% de les classes) Rarament (entre el 1% i 25% de les classes) Mai, no utilitzo recursos digitals a laula

C4

A continuaci trobar un llistat dafirmacions sobre la utilitzaci de recursos digitals

a les seves classes. Si us plau, indiqui en quina mesura est dacord amb les afirmacions en referncia a la utilitzaci dels recursos digitals a laula. (Resposta nica per afirmaci) ESCALA: Totalment en desacord, En desacord, Indiferent, Dacord i Totalment dacord
Facilita lexplicaci dels conceptes Facilita la planificaci de les classes Estalvio temps en preparar els meus propis materials Mimposen el material que he dutilitzar a les classes No domino prou els recursos tecnolgics (PC, pissarra, projector) Tinc ms informaci sobre lesfor i el temps dedicat als exercicis per part lalumne Jo puc tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies ms actuals (treball cooperatiu, en lnia amb les habilitats digitals dels alumnes,...) Fa ms lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa,...) Facilita la comprensi de lalumnat Lalumnat es distreuen fcilment Fa les classes ms dinmiques per lalumnat Hi ha alumnes que no dominen prou els recursos tecnolgics (PC) Permet que lalumnat participin activament a les classes Permet que lalumnat participin activament en el seu propi procs daprenentatge Ofereix autonomia a lalumnat (autocorrecci, exercicis complementaris, recerca dinformaci,...) Lalumnat pot tenir una gran quantitat dinformaci a labast amb un sol click El treball amb ordinadors afavoreix lindividualisme de lalumnat Els recursos digitals tenen conseqncies positives en els resultats acadmics de lalumnat Augmenta la interacci professorat-alumnat

128

C5 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Si ens centrem purament en els LLIBRES DIGITALS, qu creu vost que hauria Que contingui tot el temari del currculum determinat pel Departament dEducaci Que sigui fcil dusar; didctic tan pel docent com per lalumne Que permeti visualitzar els llibres amb diferents tamanys (zoom) Que el disseny i la illustraci sigui adequat a ledat Que el format doni oportunitat al docent deditar els continguts (afegir links, afegir o treure temes, adaptar els continguts...) Que ofereixi mltiples i variats exercicis en diferents formats (autocorrecci, de redacci, autoavaluaci per lalumne,...) Que ofereixin exercicis adequats a la diversitat de laprenentatge dins les aules Que faciliti alguna plataforma dinteracci a la xarxa entre alumnes i professors (que permetin intercanviar documents, resoldre dubtes, blogs, etc.) Que disposi duna plataforma que funcioni com a agenda digital per controlar els deures dels alumnes i la seva assistncia

doferir un bon llibre digital? (Resposta Mltiple - fixar TOP 5)

BLOC D

perfil demogrfic personals

Per acabar li farem algunes preguntes sociodemogrfiques. Li demanem que respongui cada una de les preguntes: D1 Sisplau, selecciona el grup dedat en el que es troba: (Resposta nica) 1. Entre 22 i 30 anys 2. Entre 31 i 45 anys 3. Entre 46 i 50 anys D2 Vost s... (Resposta nica) 1. Home D3 nica) 1. Viu sol/a 2. 2 persones 3. 3 persones D4 Quants menors de 18 anys resideixen a la seva llar? (Resposta nica) 1. Cap 2. 1 menor 3. 2 menors 4. 3 menors 129 5. ms de 3 menors 4. 4 persones 5. ms de 4 persones 2. Dona 4. Entre 51 i 55 anys 5. Entre 56 anys i ms

Ens podria dir quantes persones inclosa vost resideixen a la seva llar? (Resposta

D5

Ens podria dir de quants ordinadors (ja siguin de sobretaula o porttils) disposen a 1. Cap Fi denquesta

la seva llar? (Resposta nica) 2. 1 ordinador 3. 2 ordinadors 4. 3 ordinadors 5. ms de 3 ordinadors D6 A continuaci li presentem un seguit dusos personals de lordinador. Seleccioni 1. Consulto el correu electrnic 2. Navego per Internet per diversi 3. Entro i participo en xats 4. Tinc compte a Facebook, Twitter, Tuenti... 6. Llegeixo la premsa electrnica per estar informat/da per Internet 7. Escolto msica via Internet en portals com Spotify o la radio en streaming 8. Busco informaci i recursos per les classes 9. Utilitzo lordinador per emmagatzemar fotografies i retocar-les 9. Creo documents per a la feina 10. Lutilitzo per jugar 11. fer cursos telemtics 12. Altres (Especificar) D7 Finalitzant aquest bloc li demanem que puntu ls que fa de lordinador i Internet a 1. s nul 2. s gaireb nul (menys dun cop per setmana) 3.s poc freqent (1 cop per setmana) 4. s freqent (2 -3 cops per setmana) 5. s gaireb diari (4-5 cops per setmana) 6. s diari (cada dia com a norma general) 7. s molt freqent (en qualsevol moment del dia, ms dun cop) A continuaci trobar un quadre de text per facilitar-nos la seva adrea electrnica per si li interessa rebre una cpia dels resultats de lestudi en que ha participat. Tamb pot utilitzar aquest quadre de text per expressar qualsevol aspecte que vulgui comentar al voltant de la digitalitzaci de leducaci i que no hagi quedat recollit en aquesta enquesta. Moltes grcies per la seva collaboraci. tots els usos que en fa: (Resposta Mltiple)

nivell personal en una escala de 1 a 7, on 1 representa un s nul i 7 gran s.

130

e. Exemple de fullet comunicatiu

131