ART DELS 80 I 90

EXERCICI FINAL PERJAUME I ALICIA FRAMIS

alum. Gerard Ortn Castellv | prof. Pilar Bonet | ass. Art dels anys 80 i 90 del s.XX alum. Gerard Ortn Castellv | prof. Pilar Bonet | ass. Art dels anys 80 i 90 del s.XX

L'ART DELS ANYS 80 I 90 DEL SEGLE XX

EXERCICI FINAL | GENER DE 2010

El paisatge: un altre subterfugi de la contemporanetat. A todas las escalas individuales y colectivas, tanto en lo que respecta a la vida cotidiana como a la reivindicacin de la democracia, en el registro del urbanismo, de la creacin artstica, del deporte, etc., siempre se trata de interesarse por lo que podran ser dispositivos de produccin de subjetividad que van en el sentido de una resingularizacin individual y/o colectiva ms bien que en el de una fabricacin mass-meditica sinnimo de angustia y desesperacin.1 Si hagussim de trobar algun treball en consonncia amb aquesta cita, el de Perejaume resultaria pertinent. Sota l'aparena d'una actitud romntica i sense renunciar-hi, d'entrada trobem un treball que explora una gran quantitat de matisos dins els marges de la pintura, els lmits del llenguatge, els usos de la imatge (els sistemes de representaci), l'anacronisme en la histria o ns i tot en l'experincia la vivncia com un precepte epistemolgic. Paisatge i subjecte articulen aquest discurs on la natura s, en moltes ocasions, tan sols un pretext per a una prctica divergent que ens parla d'altres coses. Amb una particular versi de com s'ha d'entendre la producci artstica, s'allunya de qualsevol tendncia per mantenir el rigor i la sosticaci d'una aposta personal (per alhora completament actualitzada). L'obra de la imatge s resultat d'una de les seves caminades l'any 1998, en qu traslladava alguns quadres de la collecci del Museu de Pintura de Sant Pol de Mar. La caminada era una excursi en grup on es carregaven les obres a la motxilla i es realitzava un itinerari. Es tractava de fer caminar les obres. En arribar al lloc especc (que decidia l'artista) es collocaven, s'ordenaven a terra formant aquesta catifa que recorda algun treball del land art, o potser a aquella manera de disposar els mduls que tenia Carl Andr a les seves Floor Pieces. En aquest cas, per, es tractava de quadres que sortien de la sala d'exposicions per fer una passejada. Caminar ns al lmit de la pintura on la pintura era retornada al lloc d'on provenia el seu referent; delegada de nou a la natura. La natura ha estat un lloc com en les temtiques de les arts visuals, amb antecedents histrics que demostren una insistncia obcecada al llarg dels anys. Per, qu s avui la natura ms enll d'un terme extremadament frgil?2 En ocasions l'utilitzem per denir un lmit moral o un punt de referncia des del que comparem un determinat comportament: s natural que hagi succet aix. All natural s aqu una convenci lingstica i social. s un esquema preestablert que acceptem per que alg ha imposat abans. Es concreta, aix, el llindar de qu s all que esta b i all que est malament. Llavors, qui s el responsable d'aquesta reducci dual? Alguns dels anlisis que s'han fet en els darrers anys troben la resposta en els media. Els media sn avui la nova natura, la nova referncia.3 Per Perejaume es desmarca, ns i tot, d'aquesta idea de natura construda si b la t completament present. En una entrevista amb Rosa Olivares proposa una altra manera d'entendre el paisatge: [...] {R.O.} Tal vez lo natural para el hombre de hoy es la ciudad, no la Naturaleza. {Pj.}: Estoy de acuerdo, pero lo que ocurre con este tipo de operaciones del lenguaje es que hay que ir con cuidado. Cada vez que hay un debate sobre el paisaje se dice que el paisaje siempre ha estado construido y que,

PEREJAUME

L'ART DELS ANYS 80 I 90 DEL SEGLE XX

EXERCICI FINAL | GENER DE 2010

por lo tanto, el paisaje no existe en estado natural...Un tipo de discurso que acaba eliminando lo no humano [...] Es sano, como mnimo, reservar en el pensamiento un espacio para lo no humano, y esta palabra no es ni paisaje ni territorio, porque todo esto no quiere decir nada. Tal vez si les cambiramos el gnero y dijramos la paisaje, la territorio, tal vez podran volver a signicar algo nuevo, pero ahora ya no dicen nada.4 Apareix aqu un altre element important en la seva obra. El llenguatge s, per a Perejaume, un espai molt ms salvatge i abrupte que la realitat. Amb un ampli treball que passa pel format textual (Ludwig Jujol5, Oli damunt de paper6, La pintura i la boca7 o El paisatge s rod8 entre d'altres), sovint utilitza els jocs de paraules com a dispersions lingstiques que li permeten especular amb nous termes i acotar altres espais des dels que pensar el paisatge, el territori, el subjecte, etc., per tamb la pintura, l'escultura, la fotograa i el vdeo; redirigeix constantment el seu treball cap al camp expandit9. La seva obra literria s'afegeix a una insistncia per rebatre alguns paradigmes moderns. Ludwig Jujol n's un exemple clar, on l'artista ens enfronta directament amb l'anacronisme histric, entre el Baix Camp i la Baviera del segle XIX. Com? Un assaig histric? En aquest cas es tracta ms aviat d'un subterfugi per idear un terreny ctici des del que l'artista exerceix una certa llibertat narrativa: obre uns marges que d'una altra manera no hi serien. Sn els marges de la no-linealitat, d'aquest collage que de vegades apropa ms el seu treball al de l'editor que al del creador. Es tracta d'una posici poltica envers la historia i el seu devenir en forma de progrs. No deixa mai de banda la dimensi potica que es pugui destillar del seu treball; al contrari, la utilitza d'una manera recursiva.
Insereix la geograa i la toponmia, com elements estranys en la lgica del llenguatge artstic convencional i per proposar interferncies. Es mou entre una versi subjectiva dels fets i la pretesa objectivitat que li haurien de proporcionar aquestes cincies auxiliars. s una estratgia semblant a la que utilitzava Broodthaers l'any 86 amb el seu Museu d'art modern, Departament de les guiles, on proposava la transversalitat cap a altres formats d'exhibici. Perejaume, per, utilitza la ironia com un element indispensable per atenuar la pretensi que podrien cobrar els grans temes amb qu treballa: La irona y la ingenuidad van juntas. La irona es como un engrasante, sin la irona quedaran petulantes muchas de las cosas que digo, prepotentes, excesivas, un poco grandilocuentes, y la irona las pone en otro lugar, es como una accin de discrecin que las hace pasar por debajo, desmontarlo y montarlo de otra manera10. L'ambivalncia que s'intueix en Perejaume s la d'utilitzar el llenguatge com un instrument com una eina per alhora com un objecte d'anlisi o ns i tot de deconstrucci11. Barthes deia a propsit dels girs lingstics (les gures): [] La gura est circunscrita (como un signo) y es memorable (como una imagen o un cuento). Una gura se funda si al menos alguien puede decir : A que cierto es! Reconozco esta escena de lenguaje []12. En explorar els lmits de la representaci Perejaume indaga, igualment, en els lmits del llenguatge: Mondrian, mondrian, mondrian... ns que se us faci estrany el nom.13 Moltes altres corrents han proposat el llenguatge escrit com un mitj ms per a la prctica artstica, sense anar ms lluny, el context del Nova York dels 60 en va ser un exemple. Desprs de la literalitat i la teatralitat del Minimalisme (Judd, Andr, Lewitt, etc.) i de les propostes que abandonaven la sala,

PEREJAUME

L'ART DELS ANYS 80 I 90 DEL SEGLE XX

EXERCICI FINAL | GENER DE 2010

les del land art (Smithson, Long, Heizer), artistes com Robert Morris van anar assentant les bases per a l'art conceptual de nals de la dcada. Aix, Joseph Kosuth, Terry Atkinson, Michael Baldwing, On Kawara i l'Art & Language, entre d'altres, utilitzaven la paraula i el text com una eina ms on l'obra ja s'havia desplaat al procs continuat de l'artista. Per el treball de Perejaume pren distncia d'aquestes tendncies i mai no conclou en formalitzacions tan fredes i aptiques com les dels conceptuals dels 60. Amb tot, a vegades es pot mostrar deudor d'alguns referents d' avantguarda per ho pot fer igualment dels pintors de fa dos segles. L'eclecticisme que adopta en la seva producci inclou tamb com a referncies les obres d'alguns artistes catalans com Tpies, Mir, el poeta Foix i, sobretot, Joan Brossa. L'aportaci d'aquest ltim en el camp de la poesia visual, els seus poemes objecte i la facilitat amb que es movia entre l'mbit teatral, el musical o el literari, fan de Brossa un referent indispensable. Tan s aix que van collaborar en alguns treballs (i publicaren El bosc a casa 1990 i Cartaci 2000). Tot i que cada cop ho fa amb ms dicultat, la majoria de vegades parteix del mitj pictric per ser un mitj que ha treballat sempre i que coneix. Ms aviat, tal i com ell mateix es posiciona, treballa la despintura (i la desescultura), fet que el porta a altres suports com poden ser el vdeo, la installaci o ns i tot les caminades. A la farragosa pregunta de l'esttica romntica: qu s ms bell, un bon paisatge o una bona pintura d'un bon paisatge? Perejaume contesta desplaant 35 butaques del Palau de la Msica de Barceona al Fangar del Delta de l'Ebre. s aix pintura? L'artista aix ho considera i titula la fotograa que documenta l'acci Pintura i representaci (1989). En la imatge noms queda el dispositiu per a observar el paisatge. La natura com espectacle s, sobretot, una herncia cultural, ns i tot anterior al romanticisme. El sublim com a contenidor d'all aterrador i, alhora, d'all bell les tempestes de Turner s una excusa perfecte per a l'espectacle. El reclam del pblic per omplir les butaques resulta irnic en un paisatge desolat com aquest. La potica de la imatge s inevitable, per tampoc podem desprendre'n la crrega crtica. On ne peut penser et crire qu'assis [No se puede pensar ni escribir ms que sentado] (G. Flaubert). Con esto te tengo, nihilista! La carne del trasero es cabalmente el pecado contra el espritu santo. Slo tienen valor los pensamientos caminados.14 La caminada s per a Perejaume una eina ms del seu treball, com ho ha estat per a tants altres des del passeig del neur ns a la deriva situacionista; o les passejades de Francis Als, o les ms recents derives sonores de Jannet Cardi; o el treball de camp del gegraf que precisaven d'una noci subjectiva i directa del mapa. La pintura havia estat al segle XIX, a Amrica, un mitj de documentaci del paisatge verge, no trepitjat per l'home. Tergiversant-ne la representaci, els pintors d'aquella poca (Catlin, Cole, Church, Bierstadt, Moran, etc.,) eren alhora antroplegs, etngrafs, gegrafs, exploradors i pintors en plein air, que documentaven i pintaven el que no tornaria a ser d'una altra manera (Yellowstone, Yosemite, el que ara sn Parcs Nacionals) poc abans que aparegus la fotograa15. La caminada i en un sentit ms ample el viatge s un antecedent histric de la pintura. En aquest amalgama anacrnic en el que Perejaume aconsegueix situar elements aparentment divergents a un mateix nivell, decideix carregar els quadres a la seva motxilla i, com qui diu, fer caminar la pintura. Aix mateix ens presenta peces com Recorregut a peu amb un dibuix de Federico Garca Lorca per les immediateses del Retaule Ports de Beseit, els dies 22 i 23 de novembre de 1995. Roser Beneyto, Jenny Garca, Pilar Crespo, Joan Grimalt, Ral Escriche, Begoa Movellan, Carolina Toms i Perejaume. o

PEREJAUME

L'ART DELS ANYS 80 I 90 DEL SEGLE XX

EXERCICI FINAL | GENER DE 2010

Recorregut a peu amb un quadre de Francis Picabia, des de la ciutat de Valncia ns a Sagunt els dies 8 i 9 de desembre de 1995. Jos Albelda, Eva Marn, Amlia Ortells, Xus Santano, Jos Snchez i Perejaume. on desprs exhibir un mapa amb el recorregut al costat del quadre. Una obra on comparteix l'autoria amb tots els qui l'acompanyen en el trajecte. Respecte de la seva obra diu : A la histria de l'art sempre s'ha parlat de la tendncia, de l'autor, ns i tot de la tcnica, per no es parla mai del que per a mi s ms consubstancial, que s el lloc. Totes les obres d'un autor no fan sin denir un lloc, un centre. Hi ha un lloc que s tan real com els llocs externs. De manera que es pot crear una confusi perfecta entre autor i toponmia. 16 D'una manera semblant l'artista Domnec miniaturitzava un edici-monument construt per Van der Rohe als dirigents de l'esquerra comunista Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. Un refugi auster, a escala 1:1, un sostre sota el que aixoplugar-se. Tota referncia a la arquitectura moderna i a un arquitecte icona de la funcionalitat i la racionalitat, quedava reduda a un mdul transportable una barraca que podia installar-se en qualsevol emplaament. Un mdul nomdic, de cmping. s una pea de bricolatge que installa al parc de La Devesa de Girona. En aquest cas hi ha una crtica molt clara al devenir de les utopies modernes on el triomf del capitalisme ha acabat reportant certes misries, milers de persones vivint en barraques de zones periurbanitzades, que semblaven evitables a priori.17 Potser el treball de Perejaume no accedeixi d'una manera tan directa al discurs poltic del que n's partcip per les solucions que adopta sn igualment hiperlocals i hiperglobals18, en el sentit que podrien resultar tamb d'aquests dispositius de producci de subjectivitat que mencionvem al principi. Tracten de temes tan genrics com la natura, el paisatge o la pintura en emplaaments tan particulars i especcs com Folgueroles, Sant Pol, Sot del Rosal o el Matagalls . Crec que el de Perejaume s un dels primers treballs d'un artista catal en el que podem identicar el desplaament d'una producci artstica basada en el resultat, les obres, les peces, els quadres, el producte, etc., cap a un treball centrat en els seus processos continuats, en la seva actitud i posicionament. Tot aix, amb el mrit afegit que ho fa des de la pintura.

PEREJAUME

1 GUATTARI, F. Las tres ecologas. Pretextos, Valencia : 1990 2 Terry Eagleton diu a propsit d'aquesta fragilitat o malleabilitat que de fet, resulta paradoxal que el sentit posmodern i pejoratiu del terme natural topi amb tota aquella concincia ecolgica-posmoderna tan obsessionada amb la fragilitat de la natura. Cultura y Naturaleza. Biblioteca Virtual de Ciencias Sociales. 3 ALBELDA, J. SABORIT, J. La construccin de la naturaleza. Generalitat Valenciana. Valencia: 1997. citant Agustn Garca Calvo. 4 OLIVARES, R. El mundo como sala de exposiciones. Entrevista a Perejaume, Exit Express, Maig de 2007, nm. 28, entrevista principal. 5 PEREJAUME. Ludwig Jujol. Qu s el collage sin acostar soledats? Llus II de Baviera, Josep Maria Jujol. Edicions de la Magrana, Barcelona : 1989. 6 PEREJAUME. Oli damunt Paper. Empries, Barcelona : 1992. 7 PEREJAUME. La pintura i la boca. Edicions de la Magrana, Barcelona : 1993. 8 PEREJAUME. El paisatge s rod. Eumo, Vic : 1995. 9 Terme Expanded Field de Rosalind Krauss, encunyat als anys 80 en el context de l'escultura emergent. 10 OLIVARES, R. El mundo.... 11 MONTORNS, F. Perejaume, 100 Artistas Espaoles, AA.VV., Exit Publicaciones, Madrid : 2009, pg. 320-322. 12 BARTHES, R. Fragmentos de un discurso amoroso. S.XXI Editores, Madrid : 2000. 13 PEREJAUME. La pintura i la boca. Citat per Carles Guerra a: AA.VV. Tres Dibujos, Perejaume. CGAC, Santiago de Compostela : 1997, pg. 27. 14 NIETZCHE, F. Crepsculo de los dolos. Alianza, Madrid : 2009, pg. 39. 15 MINKS, L. . e Hudson River School : e landscape art of Bierstadt, Cole, Church, Durand, Heade and twenty other artists. Crescent Books, New Jersey: 1989. 16 GUASCH, A.M. El arte ltimo del siglo XX. Alianza Forma, Madrid : 2000, pg. 165-195, 336, 337. 17 Aquest treball ens el va mostrar una companya de classe en l'exposici oral de la passada mostra del MACBA Modernologies. Es tractava de una installaci anomenada Existenzminimum (2002) de Domnec. 18 Terme extret de Rem Koolhaas al text La Ciudad Genrica. Ggili, Barcelona : 2006.

L'ART DELS ANYS 80 I 90 DEL SEGLE XX

EXERCICI FINAL | GENER DE 2010

Alicia Framis: Estratgies personals d'antagonisme biopoltic.

Juntament amb algunes obres de Jean-Marc Bustamante, Miguel Caldern, Douglas Gordon, Jonathan Monk, Simon Patterson, omas Ru o David Shirgley, s'exposava ns el passat 8 de gener a la galeria Estrany-de la Mota un vdeo que formava part d'aquesta srie Antidog (2003), en el que es mostrava una intervenci de l'artista a l'Ajax Football Stadium. En el vdeo hi apareixien un grup de models femenines vestides amb aquestes robes ignfugues, anti-bales i resistents als atacs canins, realitzant una performance davant de l'estadi de futbol de l'Ajax (a Amsterdam). Prenia aix un dels centres de reuni masculins de la ciutat; la ciutat est dissenyada per homes i per a homes deia l'artista. Les models havien de restar quietes, posant com esttues humanes a les sortides de graderia dels sectors ms radicals, les dels acionats hooligans1. Eren models que representven alguns collectius marginals com les immigrants o les prostitutes. Desprs de quatre minuts de vdeo on es dilatava poc a poc la tensi, en un encreuament entre la sortida atropellada dels acionats i l'actitud impassible de les models, una d'elles es deixa caure al terra en un gest de venciment. Les masses d'homes mostraven la seva apatia passant de llarg, evitant el cos com un obstacle situat davant seu. Aquest projecte sorgia del temps que l'artista va estar residint a Berln, a la zona de Marzahn, on va poder comprovar la vigncia de la violncia racista i de gnere per part de grups Skinhead. Es passejaven per la zona amb gossos grans i d'aparena agressiva. Fent una petita recerca va trobar aquest material innovador anomenat Twaron, que estava suposant una revoluci en el camp de la protecci i el refor i que tenia aquest acabat brillant i daurat que Framis buscava per a les seves peces. Va treballar en collaboraci amb dissenyadors i models d'arreu. Va ampliar el projecte a diverses ciutats Amsterdam (2003), Pars (2003), Helsinborg (2002), Birmingham (2003), Vencia (2003) i ns i tot Madrid (2003) i Barcelona (2003). En cada ciutat hi va afegir dissenys especcs per a la ocasi. A Helsinborg (Sucia) els collectius de dones demanaven una illuminaci decent als carrers ms perillosos de la ciutat. Treballant amb aquest grup de dones van elaborar vestits que generaven llum i que emfasitzaven la visibilitat de les dones. A Pars es va fer una passarella durant la Setmana de la Moda. A Birmingham les dones duien faldilles enormes amb lemes com ara Aquest no s el teu pas retolats amb el copyright; aquests lemes no es podien tornar a utilitzar a l'espai pblic.2 Per la de Framis forma part d'una srie de prctiques que no han escapat de les observacions per part de la crtica institucional i dels sectors ms severs i exigents amb l'tica de les prctiques artstiques: Hal Foster (1996) critic al artista en cuanto etngrafo volcado a lo real, sobre todo bajo la forma del otro cultural, sin tomar en consideracin las crticas que se le han hecho a la etnografa [] es irnico que el giro cultural o la antropologizacin de las artes y otras disciplinas (la crtica y la poltica) que hacen de esta instrumentalizacin un medio para que los excluidos demanden valor cultural, termine produciendo autoridad y legitimidad, especialmente en los mbitos educacionales y lantrpicos.3 Tot i que la de Framis no s ben b una prctica etnogrca s que es tracta d'un treball que parteix del lloc especc, del context social especc. Sempre reporta una certa controvrsia aquest binomi artpoltica, per acceptem, d'entrada, la validesa de la prctica artstica sense condemnar-la pel carcter

ALICIA FRAMIS

L'ART DELS ANYS 80 I 90 DEL SEGLE XX

EXERCICI FINAL | GENER DE 2010

pblic que pugui tenir. El que Ydice critica en aquest text s la desvinculaci de l'artista amb el problema original, amb el conicte social d'origen. Aix s degut sobretot als tempos amb el que es vertebren els projectes artstics (molt diferents al dels projectes socials, antropolgics, etnogrcs, etc.) Per contrriament al qu els succeeix a artistes que treballen en aquests mateixos marges (Sierra, Abad, Tllez, Jaar, Wodizcko etc.) crec que Framis estableix una distinci necessria: es tracta de noves maneres de manifestar-se. Aix emmarca el seu treball en una mena d'activisme personal i particular per alhora collaboratiu i genric. La manifestaci s una acci puntual que no pretn sin assenyalar una determinada situaci problemtica, que no resoldre-la directament. Per tant, tots els esforos van dirigits a crear l'impacte i la visibilitat necessries, en unes manifestacions que no troben l'eccia en la quanticaci i la mobilitzaci massives sin ms aviat en la deguda articulaci meditica del problema. Resulta inevitable trobar analogies entre les prctiques del culture jamming (el terrorisme potic, la contracultura, el dtournement publicitri, etc.) i aquest treball d'Alicia Framis, si b provenen de llocs diferents. Al llarg dels anys, i desprs del precedent situacionista al maig del 68 francs, hem assistit a nombroses campanyes activistes: Adbusters, Reclaim the Streets, e Yes Man, Wu Ming, Cesky Sen, 01, NOAZ, etc., tots ells sorgits en moments i en contextos de manifestacions diverses 4. Voldria mencionar, en relaci al treball d'Alicia Framis, un conegut projecte de Las Agencias que va tenir lloc en el context de les manifestacions dels moviments anti-globalitzaci al 2001. Es tracta del projecte Prt A Revolter que sorgia de l'Agencia de Moda (Las Agencias estaven integrades per una Agencia Grca, una Fotogrca, una de Medios i una Espacial i Gatogrca en un projecte que feia de pon entre els grups socials i les institucions). Este Prt A Revolter o Preparados para la revuelta, moda de protesta, es un ejemplo de sus amplias campaas. Prt A Revolter consiste en unos diseos coloridos que contienen bolsillos escondidos permitiendo al portador acoplar materiales para atenuar los golpes de las porras de los antidisturbios, o integrar cmaras para documentar posibles abusos durante las manifestaciones.5 Es volia, aix, marcar una tendncia per a la nova imatge del collectiu anti-globalitzaci. Era la imatge que apareixeria en els mitjans de comunicaci. Els vestits eren modulars i permetien ser combinats i adaptats segons els criteris de l'usuari. Una de les idees que tamb es va posar en prctica era la dels vestits arrancables. D'aquesta manera, quan un manifestant era perseguit per la policia i se li estirava la roba per aturar-lo el vestit despullava a l'usuari i el policia es quedava amb la roba a les mans el manifestant seguia corrent despullat, davant el desconcert del policia. Una idea senzilla per que suggeria una altra forma de mobilitzaci on es rebatia creativament la violncia de les crregues i els enfrontaments. Tots aquests vestits van ser provats a les diverses manifestacions que varen tenir lloc durant aquells anys, que era on havien de funcionar. Las Agencias denien molt b el sentit de la seva prctica: Cuando se preguntaba a Las Agencias cul era exactamente el trabajo que vena desarrollando y qu lugar ocupaba en la interseccin entre arte y poltica, se acostumbraba a contestar que Las Agencias era una red de grupos autnomos que trabajaba construyendo posiciones de antagonismo biopoltico cuando los campos correspondientes a la construccin de formas culturales, de modos de vida, y los tangenciales a la organizacin del cuerpo poltico tambin haban dejado de ser espacios separados.6 Apareix aqu el terme biopoltica que s un terme encunyat per Michel Focault. Fa referncia, sobretot, a totes aquelles propietats comportaments, tcniques, tecnologies, habilitats, costums, etc.,

ALICIA FRAMIS

L'ART DELS ANYS 80 I 90 DEL SEGLE XX

EXERCICI FINAL | GENER DE 2010

del subjecte, que contribueixen d'una manera o altra en l'acompliment dels objectius de l'estat. L'antagonisme biopoltic s, doncs, una posici contrria a aquest mecanisme. D'una manera o altra, Alicia Framis s'oposa a l'omissi meditica d'un problema real que queda soterrat per l'espectacle de masses que s el futbol masses masculines. La sumptuositat del futbol com a show li atorga una incidncia social desmesurada. Per un partit de futbol es mobilitzen milions de persones arreu del mn7. Controlar i gestionar aquest espectacle pot ser un allicient per a aquesta voluntat de l'estat. Per tant, podem considerar la posici del treball de Framis com una posici de construcci d'antagonisme biopoltic biopoltica de les comunitats minoritries, en aquest cas els immigrants. Igualment, en una altra ocasi, l'estat es bolcava en la Setmana de la Moda de Pars i Alicia Framis es dedicava generar petites interferncies. A woman always walk a mile more, e darkness tells me I can not take shortcuts in the city, the corners are in the dark..., Belleza contra puos, Foreigners are taking our money , Don't touch me . Pel que fa a la manera en que utilitza els lemes en l'espai pblic, el seu treball ens remet a antecedents feministes (i activistes) com Jenny Holzer, quan situava demandes particulars a l'espai pblic en forma d'anuncis publicitaris (Protect me from what I am, Installaci al Picadilly Circus, 1988); o el Dear friend, I am black d'Adrian Piper; o els eslgans de Barbara Kruger on l's de la paraula compromet la lectura de la imatge (Untitled Your gaze hits the side of my face, 1981). Sempre intentant evidenciar aquestes relacions entre la comunicaci i la companyia, entre les pors i les ansietats generades per la violncia. Les maneres de viure i d'interactuar condueixen a Framis a parlar de les ccions contempornies en la construcci d'imatge pblica8. El treball de Minerva Cuevas hi t molt a veure, quan crea una corporaci a partir d'una iniciativa personal (Mejor vida corp. For a Human interface, 1998); tamb les intervencions a l'espai pblic de Rogelio Lpez Cuenca des dels dtorunements a les senyalitzacions de la ciutat (Traverser les ides, 1990) ns al dels suports publicitaris (Muntanyenc, 1998). En tots els casos s'aproten les estructures meditiques i l'experincia meditica per retornar la vivncia individual al subjecte, com una forma ms d'aprehendre el mn9. L'estratgia de Bourriaud d'inventar relacions amb el ve10 s un punt de fuga del que Alicia Framis s'ha nodrit. s una d'aquestes artistes que aposta pel treball immaterial i informe per real i immediat. En aquest marc situem projectes ms antics com Dream Keepers (Amsterdam, 1997) en qu s'oferia per fer companyia durant la nit. El treball quedava registrat en una srie fotogrca on l'obturador de la cmera havia estat obert tota la nit i, per tant, el temps quedava contingut en la imatge. En un altre treball l'any 1997 a Amsterdam, l'artista proposava un monument efmer, una construcci de cossos, un Castell. Un pilar realitzat per Castellers que a Amsterdam sn, sobretot, turistes per substituir el Monument Nacional d'Amsterdam que havia aixecat molta controvrsia al llarg dels anys. Un encrrec d'escultura pblica que es resol en una arquitectura humana, un esdeveniment efmer que es contraposa amb la voluntat de memria i de registre perenne dels monuments. Alicia Framis ha demostrat en la seva trajectria un treball molt divers fet que denota que la seva manera de treballar passa per traar diferents estratagemes en virtut del projecte especc. El seu treball s un procs constant en el que ella exerceix iniciatives personals per aportar nous posicionaments poltics i esttics; una opci per repensar les relacions en els diversos contextos socials.

ALICIA FRAMIS

1 Mostra Fora de Joc entre les galeries del GIC. Galeria Estrany-de la Mota del 8 de novembre de 2009 al 8 de gener de 2010. Antidog. Ajax Football Stadium. Alicia Framis, 2003. Vdeo transferit a DVD. 3'52. Ed. 2/3. 2 FRAMIS, A. New ways of making demonstrations. Ed. Maribel Lpez, Lleida : 2004. 3 YDICE, G. El Recurso de la Cultura.Gedisa, Barcelona : 2002. en el captol La vanguardizacin de los pblicos y los procesos citant: FOSTER, H. El Retorno de lo Real: La vanguardia a nales de siglo. Akal, Madrid : 2001, en el captol El artista como etngrafo. 4 En una de les exposicions orals vam poder veure alguns exemples d'aquest culture jamming. 5 SHOLETTE, G.G. Dark Matter, Las Agencias, and the Aesthetics of Tactical Embarrassment, e Journal of Aesthetics and Protest, Volume 1, Issue 2. ?/08/2003. 6 MARTN, L. Acerca de Las Agencias Publicado en leodecerca.net 7 Vull mencionar aqu el treball que s'exposava al costat del d'Alicia Framis: The Oscar Wilde Piesce II. Douglas Gordon y Jonathan Monk, 2009. Installaci. Llums de ne. 180 x 340 cm. En aquest treball es documentava una nal de la Champions League a partir de les cerveses que es prenien els artistes en cada un dels gols, en bars de diferents pasos. Banalitzaven aix la retransmissi del partit en una pea que frega l'absurd del disseny de la informaci i que dona una rellevncia a la faceta social de l'esport, la cultura de bar de l'acionat. 8 FRAMIS, A. Secret Strike. CGAC. Santiago de Compostela : 2007. pg. 46. (per Manuel Olveira). 9 PERAN, M. Puestas en-medio. Sobre prcticas artsticas y mquinas mediticas. Publicado en martiperan.net. Barcelona : 2002. 10 BOURRIAUD, N. Esttica relacional. Ed: Adriana Hidalgo, Buenos aires : 2006. Tamb en una de les exposicions orals de classe vam parlar d'aquesta noci del treball desplaat de l'artista mitjanant el terme encunyat per Nicolas Bourriaud Postproducci que extreu del llenguatge audiovisual per denir estratgies de les prctiques artstiques contempornies.

Walking Monument. Alicia Framis. Amsterdam, 1997

Antidog Ajax football Stadium. Alicia Framis. 2003

Recorregut a peu amb un dibuix de Federico Garca Lorca per les immediateses del Retaule Ports de Beseit, els dies 22 i 23 de novembre de 1995. Roser Beneyto, Jenny Garca, Pilar Crespo, Joan Grimalt, Ral Escriche, Begoa Movellan, Carolina Toms i Perejaume.

Recorregut a peu amb un quadre de Francis Picabia, des de la ciutat de Valncia fins a Sagunt els dies 8 i 9 de desembre de 1995. Jos Albelda, Eva Marn, Amlia Ortells, Xus Santano, Jos Snchez i Perejaume.

Pintura i respresentaci. Perejaume, 1989.

Dreamkeeper. Alicia Framis, 2003.