You are on page 1of 95

Num. 5783 / 12.06.

2008

66482

Conselleria dEducaci
ORDE de 27 de maig de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en leducaci secundria obligatria. [2008/7244] El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a leducaci secundria obligatria (BOE nm. 5, de 05.01.07), en larticle 4.6, establix que, en el conjunt dels tres primers cursos, els alumnes podran cursar alguna matria optativa dacord amb el marc que establisquen les administracions educatives; aix mateix, en larticle 5.6 i en relaci amb lorganitzaci de quart curs deducaci secundria obligatria, disposa que els alumnes podran cursar una o ms matries optatives dacord amb el marc que establisquen les administracions educatives. El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de leducaci secundria obligatria a la Comunitat Valenciana (DOCV nm. 5.562, de 24.07.07), dictamina, en els articles 6 i 7, que la conselleria competent en matria deducaci ordenar loferta de les matries optatives al llarg de letapa i nestablir el currculum i les condicions per a lelecci per part de lalumnat. Les noves previsions normatives per a leducaci secundria obligatria, juntament amb lexperincia acumulada al llarg dels anys en qu sha impartit esta etapa educativa, aconsellen la reestructuraci de les matries optatives. Desta manera, fins i tot mantenint bsicament la funci i les caracterstiques que han tingut, sels assigna una presncia diferent en letapa, que necessriament porta a la valoraci de cada una. Cal, aix mateix, lactualitzaci dalguna destes matries per a adequar-la millor a la nova estructura de letapa, a les necessitats les alumnes i els alumnes i a levoluci dels camps de coneixements en qu es basen. Loptativitat sintrodux en el currculum en un moment en qu els interessos de lalumnat es manifesten de forma diferenciada per a cada alumne i cada alumna. Les matries optatives sn una ferramenta fonamental per a conciliar la formaci comuna i latenci a la diversitat i proporcionen una varietat dopcions per a adaptar els processos densenyana i aprenentatge a la complexitat prpia de letapa associada a la varietat i evoluci dels jvens en estes edats. Per tot aix, facultat per la disposici final primera del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de leducaci secundria obligatria en la Comunitat Valenciana i, en virtut de les competncies que matribux lapartat e) de larticle 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, ORDENE Article 1. Objecte i mbit daplicaci 1. Esta orde t com a objecte regular les matries optatives, ordenar-ne loferta al llarg de leducaci secundria obligatria i establirne el currculum, aix com les condicions per a lelecci per part de lalumnat. 2. La present orde saplicar en els centres docents pblics i privats que, degudament autoritzats, impartisquen educaci secundria obligatria i estiguen ubicats en lmbit territorial de gesti de la Comunitat Valenciana. Article 2. Caracterstiques i finalitat 1. Els centres educatius que impartisquen ensenyances deducaci secundria obligatria en la Comunitat Valenciana oferiran a lalumnat matries optatives dacord amb el que preveuen els articles 6 i 7 del Decret 112/2007, de 20 de juliol, i amb el que sestablix la present orde. 2. Loferta de matries optatives prevista per a tots els cursos de leducaci secundria obligatria s una via ordinria datendre a la diversitat des del currculum. Loferta de matries optatives haur de

Conselleria de Educacin
ORDEN de 27 de mayo de 2008, de la Conselleria de Educacin, por la que se regulan las materias optativas en la educacin secundaria obligatoria. [2008/7244] El Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la educacin secundaria obligatoria (BOE nm. 5, de 05.01.07), en el artculo 4.6, establece que en el conjunto de los tres cursos, los alumnos podrn cursar alguna materia optativa de acuerdo con el marco que establezcan las administraciones educativas; as mismo, en el artculo 5.6 y en relacin con la organizacin de cuarto curso de educacin secundaria obligatoria, dispone que los alumnos podrn cursar una o ms materias optativas de acuerdo con el marco que establezcan las administraciones educativas. El Decreto 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que establece el currculo de la educacin secundaria obligatoria en la Comunitat Valenciana (DOCV nm. 5.562, de 24.07.07), establece, en sus artculos 6 y 7, que la conselleria competente en materia de educacin ordenar la oferta de las materias optativas a lo largo de la etapa, establecer su currculo y las condiciones para su eleccin por parte del alumnado. Las nuevas previsiones normativas para la educacin secundaria obligatoria, junto con la experiencia acumulada a lo largo de los aos en que se ha venido impartiendo esta etapa educativa aconsejan la reestructuracin de las materias optativas. De este modo, aun manteniendo bsicamente la funcin y las caractersticas que han venido teniendo, tienen asignada una presencia diferente en la etapa, que necesariamente lleva a la valoracin de cada una de ellas. Es preciso, asimismo, la actualizacin de alguna de estas materias para adecuarlas mejor a la nueva estructura de la etapa, a las necesidades de las alumnas y los alumnos y a la evolucin de los campos de conocimientos en los que se basan. La optatividad se introduce en el currculo en un momento en el que los intereses del alumnado se manifiestan de forma diferenciada para cada alumno y cada alumna. Las materias optativas son una herramienta fundamental para conciliar la formacin comn y la atencin a la diversidad, proporcionan una variedad de opciones para adaptar los procesos de enseanza y aprendizaje a la complejidad propia de la etapa asociada a la variedad y evolucin de los jvenes en estas edades. Por todo ello, facultado por la disposicin final primera del Decreto 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo de la educacin secundaria obligatoria en la Comunitat Valenciana y, en virtud de las competencias que me atribuye el apartado e) del artculo 28 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, ORDENO Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin 1. Esta orden tiene como objeto regular las materias optativas, ordenar su oferta a lo largo de la educacin secundaria obligatoria, establecer su currculo, as como las condiciones para su eleccin por parte del alumnado. 2. La presente orden ser de aplicacin en los centros docentes pblicos y privados que, debidamente autorizados, impartan educacin secundaria obligatoria y estn ubicados en el mbito territorial de gestin de la Comunitat Valenciana. Artculo 2. Caractersticas y finalidad 1. Los centros educativos que impartan enseanzas de educacin secundaria obligatoria en la Comunitat Valenciana ofertarn al alumnado materias optativas de acuerdo con lo previsto en los artculos 6 y 7 del Decreto 112/2007, de 20 de julio, y con lo establecido en la presente orden. 2. La oferta de materias optativas prevista para todos los cursos de la educacin secundaria obligatoria es una va ordinaria de atender a la diversidad desde el currculo. La oferta de materias optativas deber

Num. 5783 / 12.06.2008

66483

respondre als diferents interessos, motivacions i necessitats de lalumnat, ampliar la seua orientaci, facilitar la seua transici a la vida activa i contribuir a ladquisici de les competncies bsiques i a la consecuci dels objectius generals de letapa. 3. A fi de respondre a les finalitats exposades en el punt anterior, loferta de matries optatives, en cada curs i al llarg de letapa, haur de ser diversa i equilibrada entre els diferents mbits del saber, i contribuir a ampliar loferta educativa dels centres docents. Article 3. Oferta Loferta de matries optatives que els centres docents proposen al seu alumnat sajustar al catleg segent: 1.Matries optatives doferta obligada. Tots els centres docents inclouran en la seua oferta de matries optatives: 1.1. Segona llengua estrangera i Informtica, en tots els cursos de primer a tercer. 1.2. Optativa instrumental: Taller de llengua: Castell; Taller de llengua: Valenci; Taller de Matemtiques, en primer i segon curs. 1.3. Cultura clssica i Orientaci i iniciaci professionals, en tercer curs. 1.4. Treball monogrfic dinvestigaci, en quart curs. El currculum destes matries sestablir dacord amb el que sha indicat en lannex I desta orde. 2. Matries optatives doferta general. Els centres docents podran augmentar loferta de matries optatives en funci de les seues possibilitats organitzatives i dels seus recursos disponibles per a atendre adequadament les necessitats i els interessos del seu alumnat, amb la incorporaci a loferta obligada dalguna de les matries optatives segents: 2.1. En primer curs, Taller de Msica, Comunicaci audiovisual. 2.2. En segon curs, Taller de disseny, Taller de Tecnologies. 2.3. En tercer curs, Dramatitzaci/Teatre, Educaci mediambiental, Taller del gegraf i de lhistoriador, El laboratori de Biologia i Geologia, El laboratori de Fsica i Qumica, Optativa instrumental (Taller de Matemtiques, Taller de llengua: Castell, Taller de llengua: Valenci), Taller de llengua estrangera i Sector turstic en la Comunitat Valenciana. El currculum destes matries s el que figura en lannex II de la present orde. 3. Matries optatives de disseny propi. Els centres docents podran sollicitar, a ms, lautoritzaci per a impartir en tercer curs matries optatives diniciaci professional vinculades a les ensenyances de formaci professional del centre o del seu entorn productiu. El procediment de sollicitud, supervisi i autoritzaci ser el que establix larticle set de la present orde. En tot cas, esta oferta estar condicionada a les possibilitats organitzatives i a la disponibilitat de recursos del centre. Article 4. Elecci de matria 1. Lalumnat cursar una matria optativa del catleg de matries previst en larticle 3 desta orde en cada un dels quatre cursos de leducaci secundria obligatria. 2. Els tutors i les tutores, amb el suport del departament dorientaci del centre o de qui tinga atribudes les seues funcions, assessoraran els alumnes i les alumnes en lelecci de les matries optatives, per mitj dels plans dacci tutorial i dorientaci acadmica i professional, a fi que estes responguen als seus interessos, les seues capacitats i les seues necessitats formatives. 3. En els casos en qu un alumne o una alumna haja de repetir curs podr canviar de matria optativa. 4. En primer i segon els alumnes i les alumnes cursaran la matria optativa de Segona llengua estrangera o Informtica, llevat que presenten dificultats daprenentatge, i en este cas cursaran una matria optativa instrumental: Taller de llengua: Castell, Taller de llengua: Valenci, i Taller de Matemtiques. No obstant aix, amb lautoritzaci de la direcci del centre i atenent a les especials caracterstiques

responder a los diferentes intereses, motivaciones y necesidades del alumnado, ampliar su orientacin, facilitar su transicin a la vida activa y contribuir a la adquisicin de las competencias bsicas y a la consecucin de los objetivos generales de la etapa. 3. A fin de responder a las finalidades expuestas en el punto anterior, la oferta de materias optativas, en cada curso y a lo largo de la etapa, deber ser diversa y equilibrada entre los diferentes mbitos del saber, y contribuir a ampliar la oferta educativa de los centros docentes. Artculo 3. Oferta La oferta de materias optativas que los centros docentes propongan a su alumnado se ajustar al siguiente catlogo: 1. Materias optativas de oferta obligada. Todos los centros docentes incluirn en su oferta de materias optativas: 1.1. Segunda lengua extranjera e Informtica, en todos los cursos de primero a tercero, 1.2. Optativa instrumental: Taller de lengua: Castellano; Taller de lengua: Valenciano, y Taller de Matemticas, en primer y segundo curso, 1.3. Cultura clsica y Orientacin e iniciacin profesional, en tercer curso, 1.4. Trabajo monogrfico de investigacin, en cuarto curso. El currculo de estas materias se establecer de acuerdo con lo indicado en el anexo I de esta orden. 2. Materias optativas de oferta general. Los centros docentes podrn aumentar la oferta de materias optativas en funcin de sus posibilidades organizativas y de sus recursos disponibles para atender adecuadamente las necesidades e intereses de su alumnado, incorporando a su oferta alguna de las materias optativas siguientes: 2.1. En primer curso, Taller de Msica, Comunicacin audiovisual. 2.2. En segundo curso: Taller de diseo, Taller de Tecnologas. 2.3. En tercer curso: Dramatizacin/Teatro, Educacin medioambiental, Taller del gegrafo y del historiador, El laboratorio de Biologa y Geologa, El laboratorio de Fsica y Qumica, Optativa instrumental (Taller de Matemticas, Taller de lengua: Castellano; Taller de lengua: Valenciano), Taller de lengua extranjera y Sector turstico en la Comunitat Valenciana. El currculo de estas materias es el que figura en el anexo II de la presenta orden. 3. Materias optativas de diseo propio. Los centros docentes podrn solicitar, adems, la autorizacin para impartir en tercer curso materias optativas de iniciacin profesional vinculadas a las enseanzas de formacin profesional del centro o de su entorno productivo. El procedimiento de solicitud, supervisin y autorizacin ser el establecido en el artculo siete de la presente orden. En todo caso, esta oferta estar condicionada a las posibilidades organizativas y a la disponibilidad de recursos del centro. Artculo 4. Eleccin de materia 1. El alumnado cursar una materia optativa del catlogo de materias previsto en el artculo 3 de esta orden en cada uno de los cuatro cursos de la educacin secundaria obligatoria. 2. Los tutores y tutoras, con el apoyo del departamento de orientacin del centro o de quien tenga atribuidas sus funciones, asesorarn a los alumnos y alumnas en la eleccin de las materias optativas, mediante los planes de accin tutorial y de orientacin acadmica y profesional, con el fin de que stas respondan a sus intereses, capacidades y necesidades formativas. 3. En los casos en los que un alumno o alumna tenga que repetir curso podr cambiar de materia optativa. 4. En primero y segundo los alumnos y alumnas cursarn la materia optativa de Segunda lengua extranjera o Informtica, salvo que presenten dificultades de aprendizaje, en cuyo caso cursarn una materia optativa instrumental: Taller de lengua: Castellano; Taller de lengua: Valenciano, y Taller de Matemticas. No obstante, con la autorizacin de la direccin del centro y atendiendo a las especiales caractersticas

Num. 5783 / 12.06.2008

66484

de lalumnat, podran cursar una altra matria optativa diferent dacord amb loferta del centre. 5. En tercer curs, els alumnes i les alumnes triaran una matria optativa dentre les que oferisca el centre i estiguen previstes en larticle 3 de la present orde. En quart curs, lalumnat cursar el projecte de Treball monogrfic dinvestigaci. 6. Lalumnat no podr estudiar la mateixa optativa en ms dun curs deducaci secundria obligatria, excepte les matries doferta obligada: Segona llengua estrangera, Informtica i Optativa instrumental. Article 5. Grups En els centres pblics, el nombre de grups que es constitusquen per a cursar matries optatives no podr superar, en cada un dels cursos de letapa, el doble dels grups constituts per al desenrotllament de les matries troncals del currculum. Article 6. Selecci de matries 1. El claustre del professorat establir els procediments necessaris per a conixer el tipus de matries optatives que millor sadapten a les caracterstiques de lalumnat del centre. Els procediments establits constaran en el projecte educatiu del centre. 2. Els centres seleccionaran la relaci de matries optatives doferta general que oferiran a lalumnat en cada curs tenint en compte els criteris segents: a) Adequaci a les caracterstiques del centre i a la diversitat de lalumnat considerant, si s el cas, les necessitats derivades de: Les modalitats de batxillerat i els cicles formatius de grau mitj que impartix el centre. Les distintes necessitats educatives que es deriven de la diversitat dels alumnes. b) Contribuci a la consecuci dels objectius de letapa. c) Contribuci al projecte de normalitzaci lingstica del centre. d) Qualificaci del professorat que es compromet a desenrotllar loptativa, garantia de permanncia en el centre i disponibilitat horria en el departament a qu pertany. e) Adequaci del material didctic del que es disposa. f) Possibilitats organitzatives i disponibilitat de recursos. g) Altres, que completen els criteris anteriors, a ju del claustre de professors. 3. Una vegada decidida loferta de matries optatives que es realitzar en cada un dels cursos de letapa, els departaments didctics elaboraran les programacions corresponents. Article 7. Matries de disseny propi 1. Loferta de matries optatives diniciaci professional, de disseny propi dels centres, tant pblics com privats, requerir lautoritzaci prvia de la Direcci General competent en matria dordenaci i centres docents, vista la proposta de la Direcci Territorial competent en matria deducaci. 2. En els centres pblics i privats concertats les sollicituds dautoritzaci les realitzar el director o el titular, respectivament, a proposta del claustre de professors, vist linforme dels departaments i desprs de loportuna aprovaci per part del consell escolar. En els centres privats no concertats la sollicitud la realitzar el titular. 3. Les dites sollicituds es presentaran en les respectives direccions territorials competents en matria deducaci o en qualsevol de les formes previstes en larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, al llarg del mes de gener anterior al comenament del curs en qu es desitge iniciar les dites ensenyances i sacompanyaran duna memria en qu sincloga: a) Criteris que nhan justificat la selecci. b) Currculum de la matria, que inclour, almenys, els apartats segents: introducci, contribuci a ladquisici de les competncies bsiques, objectius, continguts i criteris davaluaci. c) Materials i mitjans didctics de qu es disposa per al desenrotllament de les matries proposades.

del alumnado, podrn cursar otra materia optativa distinta de acuerdo con la oferta del centro. 5. En tercer curso, los alumnos y alumnas elegirn una materia optativa de entre las que oferte el centro y estn contempladas en el artculo 3 de la presente orden. En cuarto curso, el alumnado cursar el proyecto de Trabajo monogrfico de investigacin. 6. El alumnado no podr estudiar la misma optativa en ms de un curso de educacin secundaria obligatoria, excepto las materias de oferta obligada: Segunda lengua extranjera, Informtica, y Optativa instrumental. Artculo 5. Grupos En los centros pblicos el nmero de grupos que se constituyan para cursar materias optativas no podr superar, en cada uno de los cursos de la etapa, el doble de los grupos constituidos para el desarrollo de las materias troncales del currculo. Artculo 6. Seleccin de materias 1. El claustro del profesorado establecer los procedimientos necesarios para conocer el tipo de materias optativas que mejor se adaptan a las caractersticas del alumnado del centro. Los procedimientos establecidos constarn en el proyecto educativo del centro. 2. Los centros seleccionarn la relacin de materias optativas de oferta general que ofrecern al alumnado en cada curso teniendo en cuenta los siguientes criterios: a) Adecuacin a las caractersticas del centro y a la diversidad del alumnado considerando, en su caso, las necesidades derivadas de: las modalidades de bachillerato y los ciclos formativos de grado medio que imparte el centro; las distintas necesidades educativas que se derivan de la diversidad de los alumnos. b) Contribucin a la consecucin de los objetivos de la etapa. c) Contribucin al proyecto de normalizacin lingstica del centro. d) Cualificacin del profesorado que se compromete a desarrollarla, garanta de permanencia en el centro y disponibilidad horaria en el departamento al que pertenece. e) Adecuacin del material didctico del que se dispone. f) Posibilidades organizativas y disponibilidad de recursos. g) Otros, que completen los criterios anteriores, a juicio del claustro de profesores. 3. Una vez decidida la oferta de materias optativas que se va a realizar en cada uno de los cursos de la etapa, los departamentos didcticos elaborarn las programaciones correspondientes. Artculo 7. Materias de diseo propio 1. La oferta de materias optativas de iniciacin profesional, de diseo propio de los centros, tanto pblicos como privados, requerir la autorizacin previa de la Direccin General competente en materia de ordenacin y centros docentes, a vista la propuesta de la Direccin Territorial competente en materia de educacin. 2. En los centros pblicos y privados concertados las solicitudes de autorizacin las realizar el director o el titular, respectivamente, a propuesta del claustro de profesores, visto el informe de los departamentos y tras la oportuna aprobacin por parte del consejo escolar. En los centros privados no concertados la solicitud la realizar el titular. 3. Dichas solicitudes se presentarn en las respectivas Direcciones Territoriales competentes en materia de educacin o en cualquiera de las formas previstas en el artculo 38.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, a lo largo del mes de enero anterior al comienzo del curso en que se desee iniciar dichas enseanzas y se acompaarn de una memoria en la que se incluya: a) Criterios que han justificado su seleccin. b) Currculo de la materia, que incluir, al menos, los siguientes apartados: introduccin, contribucin a la adquisicin de las competencias bsicas, objetivos, contenidos y criterios de evaluacin. c) Materiales y medios didcticos de los que se dispone para el desarrollo de las materias propuestas.

Num. 5783 / 12.06.2008

66485

d) Professor o professora del centre, preferentment amb dest definitiu, que sen responsabilitzar del desenrotllament; qualificaci per a impartir-la i disponibilitat horria dins del departament. Article 8. Supervisi de matries optatives i autoritzaci de matries de disseny propi 1. La Inspecci Educativa supervisar tant la selecci de matries optatives de loferta general que realitzen els centres com les sollicituds de matries optatives de disseny propi, dacord amb els criteris establits en els articles cinc, sis i set desta orde i comunicar de forma expressa als directors o titulars dels centres les modificacions que, si s el cas, hagen dintroduir en la seua proposta i el termini de qu disposen per a aix i elaborar un informe al director territorial, tot aix en els terminis que marquen les instruccions que es dicten a este efecte. 2. En el cas de les matries optatives de disseny propi, les Direccions Territorials competents en matria deducaci proposaran, abans del 15 de mar de cada curs acadmic, el que procedisca autoritzar per al curs segent a la Direcci General competent en matria dordenaci i centres docents, perqu resolga respecte a lautoritzaci. 3. Les matries optatives de disseny propi dels centres, autoritzades per la Direcci General, podran impartir-se en els cursos successius sense necessitat nova autoritzaci, fins que no es modifiquen les condicions en les quals van ser autoritzades. Article 9. Alumnes per grup 1. En els centres pblics i privats concertats, les matries optatives de disseny propi i doferta general autoritzades noms podran ser impartides si hi ha un nombre mnim de 15 alumnes matriculats. En el cas de les matries doferta obligada per part dels centres, no ser necessari un nombre mnim dalumnes matriculats per a la seua impartici, sempre que hi haja disponibilitat horria del professorat i no supose un augment de la plantilla prevista. 2. Excepcionalment, es podran impartir les matries optatives a un nombre menor dalumnes del que sha establit amb carcter general, quan les peculiaritats del centre aix ho requerisquen, o circumstncies especials aix ho aconsellen, amb lautoritzaci de la Direcci General competent en matria dordenaci i centres docents. Article 10. Currculum i programaci 1. Els departaments de Castell: llengua i literatura; Valenci: llengua i literatura i de Matemtiques es responsabilitzaran de la matria optativa instrumental corresponent i dissenyaran les programacions dacord amb les orientacions curriculars de lannex I. Per a esta programaci tindran en compte les necessitats educatives detectades en els alumnes i les alumnes i les programacions de les matries respectives del curs corresponent i anteriors, incloent-se, si s necessari i a estos efectes, el que corresponga a leducaci primria. Esta programaci ser adaptada pels professors i les professores que impartisquen estes matries a les necessitats especfiques del seu alumnat, amb la finalitat que puga assolir els objectius fixats per a cada una de les respectives matries. En tot cas, els dits departaments hauran destablir criteris davaluaci que guarden coherncia entre la matria optativa a cada un dells adscrita i la corresponent matria instrumental. 2. En els centres pblics, els departaments didctics que es responsabilitzen de la impartici de les matries optatives dissenyades pels centres i autoritzades per ladministraci educativa seran els responsables, aix mateix, delaborar-ne el currculum. Esta mateixa responsabilitat satribux en els centres privats a les professores i els professors encarregats dimpartir-les. Article 11. Planificaci i incorporaci de lalumnat 1. Amb carcter general, la planificaci de les matries optatives ser de curs, excepte les relatives a la Segona llengua estrangera, la Informtica i les optatives corresponents a les matries instrumentals que es programaran per a primer, segon i tercer.

d) Profesor o profesora del centro, preferentemente con destino definitivo, que se responsabilizar de su desarrollo; cualificacin para impartirla y disponibilidad horaria dentro del departamento. Artculo 8. Supervisin de materias optativas y autorizacin de materias de diseo propio 1. La Inspeccin Educativa supervisar tanto la seleccin de materias optativas de la oferta general que realicen los centros como las solicitudes de materias optativas de diseo propio, de acuerdo con los criterios establecidos en los artculos cinco, seis y siete de esta orden y comunicar de forma expresa a los directores o titulares de los centros las modificaciones que, en su caso, deban introducir en su propuesta y el plazo de que disponen para ello y elaborar un informe al director Territorial, todo ello en los plazos que determinen las instrucciones que se dicten al efecto. 2. En el caso de las materias optativas de diseo propio, las Direcciones Territoriales competentes en materia de educacin propondrn, antes del 15 de marzo de cada curso acadmico, lo que proceda autorizar para el curso siguiente a la Direccin General competente en materia de ordenacin y centros docentes, para que resuelva respecto a su autorizacin. 3. Las materias optativas de diseo propio de los centros, autorizadas por la Direccin General, podrn impartirse en los cursos sucesivos sin necesidad de nueva autorizacin, en tanto no se modifiquen las condiciones en las cuales fueron autorizadas. Artculo 9. Alumnos y alumnas por grupo 1. En los centros pblicos y privados concertados, las materias optativas de diseo propio y de oferta general autorizadas slo podrn ser impartidas si existe un nmero mnimo de 15 alumnos y alumnas matriculados. En el caso de las materias de oferta obligada por parte de los centros, no ser necesario un nmero mnimo de alumnos matriculados para su imparticin, siempre que exista disponibilidad horaria del profesorado y no suponga un aumento de la plantilla prevista. 2. Excepcionalmente, se podrn impartir las materias optativas a un nmero menor de alumnos o alumnas de lo establecido con carcter general, cuando las peculiaridades del centro as lo requieran, o circunstancias especiales as lo aconsejen, con la autorizacin de la Direccin General competente en materia de ordenacin y centros docentes. Artculo 10. Currculo y programacin 1. Los departamentos de Castellano: lengua y literatura; Valenciano: lengua y literatura y de Matemticas se responsabilizarn de la materia optativa instrumental correspondiente y disearn las programaciones de acuerdo con las orientaciones curriculares del anexo I. Para esta programacin tendrn en cuenta las necesidades educativas detectadas en los alumnos y las alumnas y las programaciones de las materias respectivas del curso correspondiente y anteriores, incluyndose, si es necesario y a estos efectos, lo que corresponda a la educacin primaria. Esta programacin ser adaptada por los profesores y profesoras que impartan estas materias a las necesidades especficas de su alumnado, con la finalidad de que pueda alcanzar los objetivos fijados para cada una de las respectivas materias. En todo caso, dichos departamentos debern establecer criterios de evaluacin que guarden coherencia entre la materia optativa a cada uno de ellos adscrita y la correspondiente materia instrumental. 2. En los centros pblicos, los departamentos didcticos que se responsabilicen de la imparticin de las materias optativas diseadas por los centros y autorizadas por la administracin educativa sern los responsables, asimismo, de elaborar su currculo. Esta misma responsabilidad se atribuye en los centros privados a las profesoras y profesores encargados de impartirlas. Artculo 11. Planificacin e incorporacin del alumnado 1. Con carcter general, la planificacin de las materias optativas ser de curso, excepto las relativas a la Segunda lengua extranjera, la Informtica y las optativas correspondientes a las materias instrumentales que se programarn para primero, segundo y tercero.

Num. 5783 / 12.06.2008

66486

2. Els alumnes i les alumnes podran optar per cursar loptativa de Segona llengua estrangera des de linici de letapa, o b incorporarse en qualsevol dels cursos. Sempre que les possibilitats dorganitzaci del centre i la disponibilitat horria del professorat ho permeten sorganitzaran els grups per nivells de competncia. En cas contrari, el professor o la professora de la matria adoptar les mesures educatives complementries ms idnies perqu els alumnes i les alumnes puguen assolir els objectius previstos. 3. Lalumnat no podr canviar a una Segona llengua estrangera diferent de la iniciada al comenament de letapa. Correspon al director del centre, assessorat pel departament corresponent, valorar amb carcter excepcional, una vegada estudiades les justificacions presentades per les alumnes i els alumnes o els seus representants legals, si hi ha raons fonamentades que feren justificable el canvi. Article 12. Impartici de matries instrumentals 1. La impartici de les matries optatives corresponents a les matries instrumentals es podr organitzar, depenent de lorganitzaci i disponibilitat del centre, de manera que lalumnat que ho precise reba, de forma simultnia o successiva al llarg dels tres cursos, suport per a superar les seues dificultats daprenentatge de Castell: llengua i literatura, Valenci: llengua i literatura i Matemtiques. En tot cas, la suma dels temps dedicats a estes matries haur de coincidir amb lhorari total de les matries optatives en cada curs. 2. La proposta dinclusi en les optatives corresponents a les matries instrumentals ser realitzada, abans del comenament del curs o durant el primer trimestre, pel departament dorientaci del centre, o per qui tinga atribudes les seues funcions, basant-se en el coneixement que, sobre el desenrotllament del procs daprenentatge de lalumnat i sobre les dificultats sorgides al llarg del mateix, puguen aportar els informes dels tutors i les tutores o els informes daprenentatge que shauran elaborat al finalitzar el tercer cicle de leducaci primria. 3. Lalumnat que haja cursat en primer o en segon una matria optativa instrumental podr incorporar-se, a linici del segon curs, a les ensenyances duna Segona llengua estrangera, Informtica o a una altra matria optativa, sempre que a ju de lequip educatiu, assessorat pel departament dorientaci, o per qui tinga atribudes les seues funcions, els alumnes i les alumnes hagen superat les dificultats daprenentatge detectades en el seu moment. Article 13. Treball monogrfic dinvestigaci 1. Per a lelecci per lalumnat del Treball monogrfic dinvestigaci en quart curs, els centres realitzaran una oferta que permeta triar dentre, almenys, tres camps de coneixement. 2. El Treball monogrfic dinvestigaci tindr carcter individual, encara que es puga treballar en grup, i es podr elaborar, a ms dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, en una de les llenges estrangeres que oferisca el centre. 3. El Treball monogrfic dinvestigaci es dur a terme, preferentment, davall lorientaci dun dels professors del grup, que es far crrec tamb del seu seguiment i la seua avaluaci. El desenrotllament del Treball monogrfic dinvestigaci i la seua avaluaci sajustaran a les especificacions arreplegades en lannex I. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera En relaci amb la convalidaci de matries optatives amb les relatives a les ensenyances professionals de msica i dansa, caldr ajustarse al que disposa la normativa vigent. Segona 1. De conformitat amb el que disposa lannex XI de lOrde de 14 de juny de 2000, de la conselleria de Cultura i Educaci, per la qual es regula la implantaci dels programes formatius dirigits a la formaci de persones adultes establits en els annexos I i III del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valenci, i per la qual es

2. Los alumnos y alumnas podrn optar por cursar la optativa de Segunda lengua extranjera desde el inicio de la etapa, o bien incorporarse en cualquiera de los cursos. Siempre que las posibilidades de organizacin del centro y la disponibilidad horaria del profesorado lo permita se organizarn los grupos por niveles de competencia. En caso contrario, el profesor o profesora de la materia adoptar las medidas educativas complementarias ms idneas para que los alumnos y las alumnas puedan alcanzar los objetivos previstos. 3. El alumnado no podr cambiar a una Segunda lengua extranjera diferente de la iniciada al comienzo de la etapa. Corresponde al director del centro, asesorado por el departamento correspondiente, valorar con carcter excepcional, una vez estudiadas las justificaciones presentadas por las alumnas y los alumnos o sus representantes legales, si existen razones fundamentadas que hicieran justificable el cambio. Artculo 12. Imparticin de materias instrumentales 1. La imparticin de las materias optativas correspondientes a las materias instrumentales se podr organizar, dependiendo de la organizacin y disponibilidad del centro, de manera que el alumnado que lo precise reciba, de forma simultnea o sucesiva a lo largo de los tres cursos, apoyo para superar sus dificultades de aprendizaje de Castellano: lengua y literatura, Valenciano: lengua y literatura y Matemticas. En cualquier caso, la suma de los tiempos dedicados a estas materias deber coincidir con el horario total de las materias optativas en cada curso. 2. La propuesta de inclusin en las optativas correspondientes a las materias instrumentales ser realizada, antes del comienzo del curso o durante el primer trimestre, por el departamento de orientacin del centro, o por quien tenga atribuidas sus funciones, basndose en el conocimiento que, sobre el desarrollo del proceso de aprendizaje del alumnado y sobre las dificultades surgidas a lo largo del mismo, puedan aportar los informes de los tutores y tutoras o los informes de aprendizaje que se habrn elaborado al finalizar el tercer ciclo de la educacin primaria. 3. El alumnado que haya cursado en primero o en segundo una materia optativa instrumental podr incorporarse, al inicio del segundo curso, a las enseanzas de una Segunda lengua extranjera, Informtica o a otra materia optativa, siempre que a juicio del equipo educativo, asesorado por el departamento de orientacin, o por quien tenga atribuidas sus funciones, los alumnos y las alumnas hayan superado las dificultades de aprendizaje detectadas en su momento. Artculo 13. Trabajo monogrfico de investigacin 1. Para la eleccin por el alumnado del Trabajo monogrfico de investigacin en cuarto curso, los centros realizarn una oferta que permita elegir de, entre al menos, tres campos de conocimiento. 2. El Trabajo monogrfico de investigacin tendr carcter individual, aunque se pueda trabajar en grupo, y se podr elaborar, adems de los idiomas oficiales de la Comunitat Valenciana, en una lengua extranjera de las que oferte el centro. 3. El Trabajo monogrfico de investigacin se llevar a cabo, preferentemente, bajo la orientacin de uno de los profesores del grupo, que se har cargo tambin de su seguimiento y evaluacin. El desarrollo del Trabajo monogrfico de investigacin y su evaluacin se ajustarn a las especificaciones recogidas en el anexo I. DISPOSICIONES ADICIONALES Primera En relacin con la convalidacin de materias optativas con las relativas a las enseanzas profesionales de msica y danza, se estar a lo dispuesto en la normativa vigente. Segunda 1. De conformidad con lo dispuesto en el anexo XI de la Orden de 14 de junio de 2000, de la conselleria de Cultura y Educacin, por la que se regula la implantacin de los programas formativos dirigidos a la formacin de personas adultas establecidos en los anexos I y III del Decreto 220/1999, de 23 de noviembre, del Gobierno Valenciano,

Num. 5783 / 12.06.2008

66487

dicten instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics de formaci de persones adultes de la Comunitat Valenciana (DOGV nm. 3.781, de 28.06.00), en el cicle II de la Formaci Bsica de Persones Adultes simpartiran tres mduls optatius. Segons les seues possibilitats organitzatives, els centres de Formaci de Persones Adultes oferiran, almenys, tres dentre les matries optatives que figuren en la present orde. 2. Per a impartir mduls optatius diferents de les matries optatives que es proposen en la present orde, els centres de Formaci de Persones Adultes hauran de ser autoritzats per la Direcci General competent en matria dordenaci i centres docents, segons el procediment establit a este efecte en lapartat quatre, punt 3.3.1.2 i segents de la mencionada Orde de 14 de juny de 2000, de la conselleria de Cultura i Educaci. Tercera La implantaci de les matries optatives regulades en esta orde es realitzar a partir del curs 2008-2009. DISPOSICI TRANSITRIA nica Per al curs 2008-2009, la presentaci de sollicituds dautoritzaci de matries optatives de disseny propi a qu es referix larticle 7.3 de la present orde, en els registres de les Direcci Territorial competent en matria deducaci, o en qualsevol de les formes previstes en larticle 38.4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, finalitzar el dia 16 de juny de 2008. DISPOSICI DEROGATRIA nica Queden derogades lOrde de 9 de maig de 1995 (DOGV de 05.07.95), de la conselleria dEducaci i Cincia, per la qual es regulen les matries optatives en leducaci secundria obligatria, aix com lOrde de 29 de juny de 2000 (DOGV de 10.07.00), per la qual es modifica parcialment lanterior i lOrde de 31 de maig de 2004 (DOGV de 23.06.04), de la conselleria de Cultura, Educaci i Esport, que amplia lOrde de 9 de maig abans citada. Aix mateix queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o dun rang inferior soposen al que disposa la present orde. DISPOSICIONS FINALS Primera La conselleria competent en matria deducaci dictar les disposicions necessries per a la interpretaci, aplicaci i desenrotllament del que establix esta orde. Segona. Entrada en vigor Esta orde entrar en vigor lendem de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valncia 27 de maig de 2008
El conseller dEducaci, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

y por la que se dictan instrucciones para la organizacin y funcionamiento de los centros pblicos de formacin de personas adultas de la Comunidad Valenciana (DOGV nm. 3.781, de 28.06.00), en el ciclo II de la Formacin Bsica de Personas Adultas se impartirn tres mdulos optativos. Segn sus posibilidades organizativas, los centros de Formacin de Personas Adultas ofrecern, al menos, tres de entre las materias optativas que figuran en la presente orden. 2. Para impartir mdulos optativos diferentes a las materias optativas que se proponen en la presente orden, los centros de Formacin de Personas Adultas debern ser autorizados por la Direccin General competente en materia de ordenacin y centros docentes, segn el procedimiento establecido al efecto en el apartado cuatro, punto 3.3.1.2 y siguientes de la mencionada Orden de 14 de junio de 2000, de la conselleria de Cultura y Educacin. Tercera La implantacin de las materias optativas reguladas en esta orden se realizar a partir del curso 2008-2009. DISPOSICIN TRANSITORIA nica Para el curso 2008-2009, la presentacin de solicitudes de autorizacin de materias optativas de diseo propio a que se refiere el artculo 7.3 de la presente orden, en los registros de las Direccin Territorial competente en materia de educacin, o en cualquiera de las formas previstas en el artculo 38.4 de la Ley 30/1992 de 26 de noviembre, finalizar el da 16 de junio de 2008. DISPOSICIN DEROGATORIA nica Quedan derogadas la Orden de 9 de mayo de 1995 (DOGV de 05.07.95), de la conselleria de Educacin y Ciencia, por la que se regulan las materias optativas en la educacin secundaria obligatoria, as como la Orden de 29 de junio de 2000 (DOGV de 10.07.00), por la que se modifica parcialmente la anterior y la Orden de 31 de mayo de 2004 (DOGV de 23.06.04), de la conselleria de Cultura, Educacin y Deporte, que amplia la Orden de 9 de mayo antes citada. As mismo quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en la presente orden. DISPOSICIONES FINALES Primera La conselleria competente en materia de educacin dictar las disposiciones necesarias para la interpretacin, aplicacin y desarrollo de lo establecido en esta orden. Segunda. Entrada en vigor Esta orden entrar en vigor el da siguiente de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia 27 de mayo de 2008
El conseller de Educacin, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

ANNEX I SEGONA LLENGUA ESTRANGERA Laprenentatge duna segona llengua estrangera incidix en la formaci general i contribux especficament al desenrotllament de les capacitats del llenguatge i de la comunicaci al mateix temps que prepara lalumnat per a utilitzar esta llengua en els seus estudis posteriors o en la seua inserci en el mn del treball.

ANEXO I SEGUNDA LENGUA EXTRANJERA El aprendizaje de una segunda lengua extranjera incide en la formacin general y contribuye especficamente al desarrollo de las capacidades del lenguaje y de la comunicacin a la vez que prepara al alumnado para utilizar esa lengua en sus estudios posteriores o en su insercin en el mundo del trabajo.

Num. 5783 / 12.06.2008

66488

Les llenges estrangeres sn actualment un element clau en lafirmaci de la identitat europea: una identitat plurilinge i multicultural. A ms, el coneixement de diverses llenges estrangeres afavorix la lliure circulaci de persones i facilita la cooperaci cultural, econmica, tcnica i cientfica entre els pasos. Loportunitat de conixer diverses llenges estrangeres suposa, en este sentit, poder participar en els camps de les relacions internacionals, de la cultura, de les cincies, de la tcnica i del treball i accedir en un pla digualtat amb persones daltres pasos a mltiples possibilitats personals i laborals, i preparar-se per a un espai geogrfic en qu el domini de diverses llenges contribuir a un major enteniment entre els pobles. El Marc com europeu de referncia per a les llenges estrangeres: aprenentatge, ensenyana, avaluaci, que va servir de referent per als continguts i criteris davaluaci de la primera llengua estrangera, ho ser tamb per a la segona llengua estrangera i, en conseqncia, senfocar el seu aprenentatge cap al seu s a fi de desenrotllar la competncia comunicativa en distints contextos i sota distintes condicions. La dita competncia es posa en funcionament quan es realitzen distintes activitats de la llengua que comprenen la comprensi i lexpressi orals i escrites, i sutilitzen estratgies apropiades per a cada situaci. En lEducaci Secundria Obligatria, la Segona Llengua Estrangera s una matria opcional en els tres primers cursos. No obstant aix, els alumnes que la cursen poden haver iniciat el seu aprenentatge com a matria optativa en qualsevol curs o, incls, en lEducaci Primria. Per aix, el currculum per a la segona llengua estrangera ha de ser prou flexible per a ajustar-se a la diversitat de nivells que pot presentar lalumnat que t la possibilitat diniciar-ne i finalitzar-ne laprenentatge en qualsevol dels cursos de letapa. Per tant, este currculum desenrotlla els nivells bsics prenent com a referncia el currculum general de llengua estrangera que haur de ser ajustat tenint en compte les caracterstiques de lalumnat. Daltra banda, per a optimitzar els aprenentatges de la segona llengua estrangera, cal tindre en compte que, encara que accedisca per primera vegada a estudiar una segona llengua estrangera, lalumnat ja t uns coneixements lingstics generals i una competncia comunicativa grcies a laprenentatge formal i a ls social dalmenys tres llenges valenci, castell i una estrangera. A ms, compta amb un bagatge de coneixements lingstics concrets referits als aspectes formals de les tres llenges conegudes i, a ms, amb uns hbits de reflexi i unes estratgies daprenentatge que cal rendibilitzar en lestudi desta segona llengua estrangera. Per tant, sha de construir laprenentatge deixa segona llengua estrangera sobre la base de les capacitats que els estudiants ja possexen i que dalguna manera facilitaran lensenyana i laprenentatge de la nova llengua. Iniciar eixe estudi sense tindre en compte esta situaci de partida seria desaprofitar un potencial valuosssim per a la consecuci dels objectius que es pretenen aconseguir. En lnia amb tot lanterior, la segona llengua estrangera contribux al desenrotllament de les competncies bsiques en el mateix sentit i amb la mateixa orientaci que ho fa lestudi de la primera llengua estrangera, el currculum de la qual recull el Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana. Per tant, sn vlides per a la segona llengua estrangera les consideracions fetes sobre la contribuci de la primera llengua al desenrotllament de les dites competncies. Especificacions sobre els objectius i els continguts Les ensenyances duna segona llengua estrangera han danar dirigides a assolir els objectius establits per a la primera, amb la necessria adequaci al nivell de partida dels alumnes, en el tercer curs de letapa. En relaci amb els continguts, el desenrotllament de la capacitat comunicativa en la segona llengua estrangera suposa treballar les destreses bsiques de la mateixa manera que amb la primera llengua, en el nivell que corresponga a la situaci inicial de lalumnat. En particular i per a cada un dels blocs en qu sorganitza el currculum de Llengua Estrangera, cal fer les consideracions segents, que es referixen a continguts que en tot cas han de tractar-se.

Las lenguas extranjeras son actualmente un elemento clave en la afirmacin de la identidad europea: una identidad plurilinge y multicultural. Adems, el conocimiento de varias lenguas extranjeras favorece la libre circulacin de personas y facilita la cooperacin cultural, econmica, tcnica y cientfica entre los pases. La oportunidad de conocer varias lenguas extranjeras supone, en tal sentido, poder participar en los campos de las relaciones internacionales, de la cultura, de las ciencias, de la tcnica y del trabajo y acceder en un plano de igualdad con personas de otros pases a mltiples posibilidades personales y laborales, y prepararse para un espacio geogrfico en el que el dominio de varias lenguas contribuir a un mayor entendimiento entre los pueblos. El Marco comn europeo de referencia para las lenguas extranjeras: aprendizaje, enseanza, evaluacin, que sirvi de referente para los contenidos y criterios de evaluacin de la primera lengua extranjera, lo ser tambin para la segunda lengua extranjera y, en consecuencia, se enfocar su aprendizaje hacia su uso con el fin de desarrollar la competencia comunicativa en distintos contextos y bajo distintas condiciones. Dicha competencia se pone en funcionamiento cuando se realizan distintas actividades de la lengua que comprenden la comprensin y expresin orales y escritas, y utilizando estrategias apropiadas para cada situacin. En la Educacin Secundaria Obligatoria, la Segunda lengua extranjera es una materia opcional en los tres primeros cursos. Sin embargo, los alumnos que la cursan pueden haber iniciado su aprendizaje como materia optativa en cualquier curso o incluso, en la Educacin Primaria. Por ello, el currculo para la segunda lengua extranjera debe ser lo suficientemente flexible como para ajustarse a la diversidad de niveles que puede presentar el alumnado que tiene la posibilidad de iniciar y finalizar su aprendizaje en cualquiera de los cursos de la etapa. Por lo tanto, este currculo desarrolla los niveles bsicos tomando como referencia el currculo general de lengua extranjera que deber ser ajustado teniendo en cuenta las caractersticas del alumnado. Por otra parte, para optimizar los aprendizajes de la segunda lengua extranjera, hay que tener en cuenta que, aunque acceda por vez primera a estudiar una Segunda lengua extranjera, el alumnado ya tiene unos conocimientos lingsticos generales y una competencia comunicativa gracias al aprendizaje formal y al uso social de al menos tres lenguas valenciano, castellano y una extranjera-. Adems, cuenta con un bagaje de conocimientos lingsticos concretos referidos a los aspectos formales de las tres lenguas conocidas y adems unos hbitos de reflexin y unas estrategias de aprendizaje que hay que rentabilizar en el estudio de esta Segunda lengua extranjera. Se ha de construir pues el aprendizaje de esa Segunda lengua extranjera sobre la base de las capacidades que los estudiantes ya poseen y que de alguna manera facilitarn la enseanza y el aprendizaje de la nueva lengua. Iniciar ese estudio sin tener en cuenta esta situacin de partida sera desaprovechar un potencial valiossimo para la consecucin de los objetivos que se pretenden conseguir. En lnea con lo anterior, la Segunda lengua extranjera contribuye al desarrollo de las competencias bsicas en el mismo sentido y con la misma orientacin que lo hace el estudio de la primera lengua extranjera, cuyo currculo viene recogido en el Decreto 112/2007, de 20 de julio, por el que se establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunidad Valenciana. Son vlidas, pues, para la Segunda lengua extranjera las consideraciones hechas sobre la contribucin de la primera al desarrollo de dichas competencias. Especificaciones sobre los objetivos y contenidos. Las enseanzas de una Segunda lengua extranjera deben ir dirigidas a alcanzar los objetivos establecidos para la primera, con la necesaria adecuacin al nivel de partida de los alumnos, en el tercer curso de la etapa. En relacin con los contenidos, el desarrollo de la capacidad comunicativa en la Segunda lengua extranjera supone trabajar las destrezas bsicas del mismo modo que con la primera lengua, en el nivel que corresponda a la situacin inicial del alumnado. En particular y para cada uno de los bloques en los que se organiza el currculo de Lengua extranjera, cabe hacer las siguientes consideraciones, que se refieren a contenidos que en todo caso han de tratarse.

Num. 5783 / 12.06.2008

66489

Bloc 1. Comprendre, parlar i conversar Respecte a les destreses orals: comprendre, parlar i conversar, les alumnes i els alumnes han de ser capaos descoltar i comprendre missatges breus relacionats amb les activitats daula: instruccions, preguntes, comentaris, etc., aix com dobtindre informaci general i especifica en dilegs i textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles. Tamb hauran de desenrotllar les estratgies bsiques de comprensi de missatges orals, usant el context verbal i no verbal i els coneixements previs sobre la situaci. Aprendran a produir textos orals curts sobre temes quotidians i dinters personal, amb estructura lgica i amb pronunciaci adequada. Seran capaos de respondre adequadament a les informacions requerides pel professor i els companys en les activitats daula i participaran en conversacions en parella i en grup dins de laula. s important que desenrotllen les estratgies per a superar les interrupcions en la comunicaci, fent s delements verbals i no verbals per a expressar-se oralment en les activitats de parella i en grup. Bloc 2. Llegir i escriure En relaci amb la comprensi de textos escrits, es treballar la comprensi general i la identificaci dinformacions especifiques en diferents tipus de textos adaptats, en suport paper i digital, sobre diversos temes relacionats amb continguts de distints mbits del coneixement. Aix mateix, es desenrotllar ls destratgies bsiques de comprensi lectora: la identificaci del tema dun text pel context visual, ls dels coneixements previs sobre el tema, la inferncia de significats pel context, per elements visuals, per comparaci de paraules o frases semblants a les llenges que coneixen. Quant a la producci escrita, s important el reconeixement dalgunes de les caracterstiques i convencions del llenguatge escrit i com es diferencia del llenguatge oral. El desenrotllament de lexpressi escrita es realitzar de manera que permeta arribar a redactar textos curts de forma molt controlada, atenent els elements bsics de cohesi i les distintes intencions comunicatives. Ls de les regles bsiques dortografia i de puntuaci sintroduir progressivament i sempre associat a ls funcional per a lxit duna comunicaci efica. Bloc 3. Reflexi sobre la llengua i el seu aprenentatge Els alumnes desta matria han tingut ocasi dincorporar la reflexi sobre la llengua en laprenentatge tant de la llengua o llenges prpies com de la primera llengua estrangera. Esta circumstncia permetr remetre els continguts deste bloc als coneixements ja estudiats sobre estructures lingstiques, i centrar-se, desta manera, en elements diferenciadors i en tot el que puga ser til per a comunicar-se i comprendre els altres. La reflexi sobre laprenentatge inclour, com en la primera llengua estrangera, laplicaci destratgies bsiques per a recordar, emmagatzemar i revisar vocabulari, i ls progressiu de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de consulta i tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, siniciaran en la reflexi sobre la utilitzaci i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. Daltra banda, hauran daprendre a autoavaluar-se i corregir les seues produccions orals i escrites i a acceptar lerror com a part del procs daprenentatge i mostrar una actitud positiva per a superar-lo. Bloc 4. Dimensi social i cultural Finalment, els alumnes han de reconixer i valorar la segona llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, o amb persones daltres cultures, al mateix temps que valoren lenriquiment personal que suposa la relaci amb persones pertanyents a altres cultures i desenrotllen el respecte cap als parlants de la llengua estrangera. Han dadquirir coneixements sobre els costums i els trets de la vida quotidiana propis dels pasos on es parla eixa llengua i mostrar inters per obtindre informacions de tipus histric, geogrfic o literari destos pasos. Especificacions sobre els criteris davaluaci La diversitat de possibles nivells inicials aconsella que lavaluaci es fonamente en el grau davan que sha aconseguit a partir de la situaci de partida de cada un dels alumnes. En este sentit, els criteris

Bloque 1. Comprender, hablar y conversar. Con respeto a las destrezas orales comprender, hablar y conversar, las alumnas y los alumnos deben ser capaces de escuchar y comprender mensajes breves relacionados con las actividades de aula: instrucciones, preguntas, comentarios, etc., as como de obtener informacin general y especifica en dilogos y textos orales sobre asuntos cotidianos y predecibles. Tambin habrn de desarrollar las estrategias bsicas de comprensin de mensajes orales, usando el contexto verbal y no verbal y los conocimientos previos sobre la situacin. Aprendern a producir textos orales cortos sobre temas cotidianos y de inters personal, con estructura lgica y con pronunciacin adecuada. Sern capaces de responder adecuadamente a las informaciones requeridas por el profesor y los compaeros en las actividades de aula y participarn en conversaciones en pareja y en grupo dentro del aula. Es importante que desarrollen las estrategias para superar las interrupciones en la comunicacin, haciendo uso de elementos verbales y no verbales para expresarse oralmente en las actividades de pareja y en grupo. Bloque 2. Leer y escribir. En relacin con la comprensin de textos escritos, se trabajar la comprensin general y la identificacin de informaciones especificas en diferentes tipos de textos adaptados, en soporte papel y digital, sobre diversos temas relacionados con contenidos de distintos mbitos del conocimiento. Asimismo, se desarrollar el uso de estrategias bsicas de comprensin lectora: la identificacin del tema de un texto por el contexto visual, el uso de los conocimientos previos sobre el tema, la inferencia de significados por el contexto, por elementos visuales, por comparacin de palabras o frases similares a las lenguas que conocen. En cuanto a la produccin escrita, es importante el reconocimiento de algunas de las caractersticas y convenciones del lenguaje escrito y cmo se diferencia del lenguaje oral. El desarrollo de la expresin escrita se realizar de modo que permita llegar a redactar textos cortos de forma muy controlada, atendiendo a los elementos bsicos de cohesin y a distintas intenciones comunicativas. El uso de las reglas bsicas de ortografa y de puntuacin se introducir progresivamente y siempre asociado al uso funcional para el logro de una comunicacin eficaz. Bloque 3. Reflexin sobre la lengua y su aprendizaje. Los alumnos de esta materia han tenido ocasin de incorporar la reflexin sobre la lengua en el aprendizaje tanto de la lengua o lenguas propias como de la primera lengua extranjera. Esta circunstancia permitir remitir los contenidos de este bloque a los conocimientos ya realizados sobre estructuras lingsticas, centrndose, de este modo, en elementos diferenciadores y en todo lo que pueda ser til para comunicarse y comprender a otros. La reflexin sobre el aprendizaje incluir, como en la primera lengua extranjera, la aplicacin de estrategias bsicas para recordar, almacenar y revisar vocabulario, y el uso progresivo de recursos para el aprendizaje: diccionarios, libros de consulta y tecnologas de la informacin y la comunicacin. Adems, se iniciarn en la reflexin sobre la utilizacin y el significado de las formas gramaticales adecuadas a distintas intenciones comunicativas. Por otro lado, tendrn que aprender a autoevaluarse y corregir sus producciones orales y escritas, y a aceptar el error como parte del proceso de aprendizaje mostrando una actitud positiva para superarlo. Bloque 4. Dimensin social y cultural. Por ltimo, los alumnos han de reconocer y valorar la Segunda lengua extranjera como instrumento de comunicacin en el aula, o con personas de otras culturas, a la vez que valoran el enriquecimiento personal que supone la relacin con personas pertenecientes a otras culturas y desarrollan el respeto hacia los hablantes de la lengua extranjera. Deben adquirir conocimientos sobre las costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de los pases donde se habla esa lengua y mostrar inters por obtener informaciones de tipo histrico, geogrfico o literario de estos mismos pases. Especificaciones sobre los Criterios de evaluacin. La diversidad de posibles niveles iniciales aconseja que la evaluacin se fundamente en el grado de avance que se ha logrado a partir de la situacin de partida de cada uno de los alumnos. En este sentido, los

Num. 5783 / 12.06.2008

66490

davaluaci de la primera llengua estrangera han dutilitzar-se com a referent tant per a la determinaci del punt de partida com per a la del nivell final i, en funci daix, del grau davan experimentat per cada un dels alumnes. INFORMTICA Al llarg de lltim segle, la tecnologia ha anat adquirint una importncia progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de la societat. Dins de les diverses tecnologies, destaca la informtica, o tecnologies de la informaci, com a branca que estudia el tractament desta per mitj de ls de mquines automtiques. El seu protagonisme actual rau a ser dinamitzadora duna tercera revoluci productiva en qu la informaci ocupa el lloc de lenergia. Els sistemes de comunicacions han suposat limpuls definitiu han generat un nou entorn tecnolgic que es caracteritza per la seua interactivitat. La nostra societat sha vist condicionada per tots estos desenrotllaments fins al punt de denominar-se societat de la informaci. Ja en 1970 sindicava que els mitjans de producci es desplaaven des dels sectors industrials als sectors de servicis, on destaca la manipulaci i el processament de qualsevol tipus dinformaci. Des del punt de vista econmic, les tecnologies de la informaci es consideren nous motors de desenrotllament i progrs, en un procs que no ha deixat dincrementar-se en les ltimes dcades. Per no podem perdre de vista el marc sociocultural, on nombrosos reptes ens condicionen. Duna banda, el creixement de la bretxa digital ens ha dimpulsar a analitzar les llums i les ombres deste model de societat que, a pesar de dotar-nos de mitjans per a accedir quasi universalment a la informaci, no aconseguix incorporar tots els membres de la societat humana a este procs. Tamb hem dafegir a la nostra reflexi com lenorme flux dinformaci influx en els, cada dia ms comuns, conflictes entre accs lliure i lleis de copyright o drets dautor. Finalment, i en especial des del mn de leducaci, hem de considerar que la informaci no s el mateix que el coneixement. Este canvi de paradigma sha proposat des de nombroses fonts, ja que el coneixement s el fruit dun procs de construcci activa, que requerix tractar la informaci amb esperit crtic, analitzar-la, seleccionar els diferents elements que la componen i incorporar els ms interessants a una base de coneixements. Per la seua importncia, es proposa esta matria opcional en els tres primers cursos dEducaci Secundria Obligatria. No s tan sols una matria instrumental, sin que tamb ha de capacitar per a comprendre un present cultural i social. La seua finalitat s, doncs, formar lalumnat en el coneixement i s responsable de la informtica com a ferramenta de treball, de creativitat, de comunicaci, dorganitzaci i doci. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Esta matria contribux a ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el medi fsic per mitj del coneixement de lentorn informtic i a travs del desenrotllament de destreses tcniques per a interactuar amb este en diversos processos i activitats. La contribuci a lautonomia i la iniciativa personal es presentar per mitj duna metodologia activa que, com en altres mbits de leducaci tecnolgica, utilitze processos en forma de projectes que permeten, en la mesura que siga possible, la necessria aportaci personal. El tractament especfic de les tecnologies de la informaci i la comunicaci sintegra en esta matria de forma principal. No sols planteja un coneixement instrumental i tcnic, sin tota la necessria reflexi sobre el marc social i cultural que la informtica ha modificat des de la seua irrupci a finals del segle XX. Ladquisici de la competncia social i ciutadana es construx tant a partir de les possibilitats de projectes daplicaci que permeten adquirir destreses socials bsiques des de la interacci i presa de decisions de lalumnat, com de la imprescindible reflexi sobre les responsabilitats ciutadanes adquirides en ls de les tecnologies de la informaci. Per a millorar el coneixement de lorganitzaci i el funcionament de les societats, es collabora des de lanlisi i ls de la informaci i

criterios de evaluacin de la primera lengua extranjera deben utilizarse como referente tanto para la determinacin del punto de partida como para la del nivel final y, en funcin de ello, del grado de avance experimentado por cada uno de los alumnos. INFORMTICA A lo largo del ltimo siglo la tecnologa ha ido adquiriendo una importancia progresiva en la vida de las personas y en el funcionamiento de la sociedad. Dentro de las diversas tecnologas destaca la informtica, o tecnologas de la informacin, como rama que estudia el tratamiento de sta mediante el uso de mquinas automticas. Su protagonismo actual radica en ser dinamizadora de una tercera revolucin productiva en la que la informacin ocupa el lugar de la energa. Los sistemas de comunicaciones han supuesto el impulso definitivo han generado un nuevo entorno tecnolgico que se caracteriza por su interactividad. Nuestra sociedad se ha visto condicionada por todos estos desarrollos hasta el punto de denominarse sociedad de la informacin. Ya en 1970 se indicaba que los medios de produccin se desplazaban desde los sectores industriales a los sectores de servicios, donde destaca la manipulacin y procesamiento de todo tipo de informacin. Desde el punto de vista econmico, las tecnologas de la informacin se consideran nuevos motores de desarrollo y progreso, en un proceso que no ha dejado de incrementarse en las ltimas dcadas. Pero no podemos perder de vista el marco sociocultural, donde numerosos retos nos condicionan. Por un lado, el crecimiento de la brecha digital nos debe impulsar a analizar las luces y las sombras de este modelo de sociedad que, a pesar de dotarnos de medios para acceder casi universalmente a la informacin, no consigue incorporar a todos los miembros de la sociedad humana a este proceso. Tambin debemos aadir a nuestra reflexin cmo el enorme flujo de informacin influye en los, cada da ms comunes, conflictos entre acceso libre y leyes de copyright o derechos de autor. Finalmente, y en especial desde el mundo de la educacin, debemos considerar que la informacin no es lo mismo que el conocimiento. Este cambio de paradigma se ha propuesto desde numerosas fuentes, ya que el conocimiento es el fruto de un proceso de construccin activa, que requiere tratar la informacin con espritu crtico, analizarla, seleccionar sus distintos elementos e incorporar los ms interesantes a una base de conocimientos. Por su importancia, se propone esta materia opcional en los tres primeros cursos de Educacin Secundaria Obligatoria. No es tan slo una materia instrumental, sino que tambin debe capacitar para comprender un presente cultural y social. Su finalidad es, pues, formar al alumnado en el conocimiento y uso responsable de la informtica como herramienta de trabajo, de creatividad, de comunicacin, de organizacin y de ocio. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas Esta materia contribuye a la adquisicin de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el medio fsico mediante el conocimiento del entorno informtico y a travs del desarrollo de destrezas tcnicas para interactuar con ste en diversos procesos y actividades. La contribucin a la autonoma e iniciativa personal se desarrollar mediante una metodologa activa que, como en otros mbitos de la educacin tecnolgica, emplee procesos en forma de proyectos que permitan, dentro de lo posible, la necesaria aportacin personal. El tratamiento especfico de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, se integra en esta materia de forma principal. No slo plantea un conocimiento instrumental y tcnico, sino toda la necesaria reflexin sobre el marco social y cultural que la Informtica ha modificado desde su irrupcin a finales del siglo XX. La adquisicin de la competencia social y ciudadana se construye tanto a partir de las posibilidades de proyectos de aplicacin que permitan adquirir destrezas sociales bsicas desde la interaccin y toma de decisiones del alumnado, como de la imprescindible reflexin sobre las responsabilidades ciudadanas adquiridas en el uso de las tecnologas de la informacin. Para mejorar el conocimiento de la organizacin y funcionamiento de las sociedades se colabora desde el anlisis y uso de la informacin

Num. 5783 / 12.06.2008

66491

la comunicaci com a fonts de comprensi i transformaci de lentorn social. La contribuci a la competncia en comunicaci lingstica es realitza a travs de ladquisici de vocabulari especfic en els processos de cerca, anlisi, selecci, resum i comunicaci dinformaci, i en totes les activitats que proposen com a finalitat la publicaci i la difusi de continguts. La contribuci a la competncia per a aprendre a aprendre es materialitza per mitj destratgies de resoluci de problemes on, desprs dadquirir els necessaris coneixements, s imprescindible fer-los significatius per a abordar un projecte. Informtica. 1r dESO Informtica: lordinador i la navegaci per Internet Objectius Es pretn que lalumne 1. Prenga conscincia de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, en valore lexistncia, les aportacions i els riscos. 2. Siga capa de reconixer les tecnologies de la informaci expressades en qualsevol forma o mode en el seu entorn quotidi. 3. Domine, se senta segur i adquirisca les habilitats necessries en ls inicial i bsic de lordinador. 4. Faa de lordinador una ferramenta habitual en el seu quefer diari, especialment en les tasques adequades al seu nivell acadmic: recerca dinformaci, generaci de documents amb text i imatges. Blocs de continguts Informtica i societat. 4 hores 1. La informtica com a element dinnovaci. mbits: domstic, cientfic, social, industrial. 2. Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia. 3. La societat de la informaci. Accs universal a la informaci, facilitats daccs per als ciutadans, bretxa digital, alfabetitzaci digital. Sistemes informtics. 8 hores 1. Elements dun S.I. Maquinari: tipus dordinadors, components, perifrics. Programari: sistemes operatius i aplicacions. 2. s prctic de lordinador. s bsic. 3. Perifrics. Tipologia i manteniment. Installaci i manteniment de perifrics: escners i impressores. 4. Protecci del sistema. Antivirus. Installaci, i actualitzaci. Exploraci del sistema; caracterstiques de lantivirus. Mesures preventives. Sistemes operatius i organitzaci de la informaci. 12 hores 1. Conceptes i caracterstiques dels sistemes operatius. Terminologia i elements dun SO: tasques o processos, servicis, usuaris, recursos, entorn grfic/consola, escriptori, servidor/client. 2. Aspectes comuns de la interfcie de les aplicacions. Finestres, mens, barres de ferramentes, barres de desplaament. 3. Lescriptori i els seus elements. Barra de tasques, mens, icones, accessos directes. 4. Organitzaci de la informaci. s i creaci de directoris, subdirectoris, arxius, copiar, moure, esborrar arxius i directoris. Internet. 16 hores 1. Conceptes, terminologia i funcionament. Usos en els diferents mbits. Terminologia, elements i estructura dInternet. Modes de connexi i factors que determinen la velocitat. 2. WWW. Terminologia de www: servidor, clients, servicis, URL, dominis. 3. Navegaci en el web. Navegaci eficient, generaci i seguiment ditineraris rellevants per al treball que es vol realitzar. 4. Navegadors web. Configuraci, parmetres, aspecte i maneig, restriccions de seguretat, utilitzaci de proxy/cach, organitzaci de direccions URL i pgines visitades anteriorment. 5. Recerca dinformaci i recursos en Internet. Buscadors: tipus i caracterstiques. 6. Correu electrnic a travs de web. 7. Actituds en Internet: prudncia, correcci, cortesia i responsabilitat a lintercanviar informaci.

y la comunicacin como fuentes de comprensin y transformacin del entorno social. La contribucin a la competencia en comunicacin lingstica se realiza a travs de la adquisicin de vocabulario especfico en los procesos de bsqueda, anlisis, seleccin, resumen y comunicacin de informacin, y en todas las actividades que proponen como finalidad la publicacin y difusin de contenidos. La contribucin a la competencia para aprender a aprender se materializa mediante estrategias de resolucin de problemas donde, tras adquirir los necesarios conocimientos, es imprescindible hacerlos significativos para abordar un proyecto. Informtica. 1 de ESO Informtica: el ordenador y la navegacin por Internet Objetivos Se pretende que el alumno 1. Tome conciencia de las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin, valore su existencia, sus aportaciones y sus riesgos. 2. Sea capaz de reconocer las Tecnologas de la Informacin expresadas en cualquier forma o modo en su entorno cotidiano. 3. Domine, se sienta seguro y adquiera las habilidades necesarias en el uso inicial y bsico del ordenador. 4. Haga del ordenador una herramienta habitual en su quehacer diario, especialmente en las tareas acordes a su nivel acadmico: bsqueda de informacin, generacin de documentos con texto e imgenes. Bloques de contenidos Informtica y sociedad. 4 Horas 1. La informtica como elemento de innovacin. mbitos: domstico, cientfico, social, industrial. 2. Seguridad e higiene. Precauciones, riesgos y ergonoma. 3. La Sociedad de la Informacin. Acceso universal a la informacin, facilidades de acceso para los ciudadanos, brecha digital, alfabetizacin digital. Sistemas informticos. 8 Horas 1. Elementos de un S.I. Hardware: Tipos de ordenadores, componentes, perifricos. Software: Sistemas Operativos y aplicaciones. 2. Uso prctico del ordenador. Uso bsico. 3. Perifricos. Tipologa y mantenimiento. Instalacin y mantenimiento de perifricos: escners e impresoras. 4. Proteccin del sistema. Antivirus. Instalacin, y actualizacin. Exploracin del sistema; caractersticas del antivirus. Medidas preventivas. Sistemas operativos y Organizacin de la informacin. 12 Horas 1. Conceptos y caractersticas de los sistemas operativos. Terminologa y elementos de un S.O.: tareas y/o procesos, servicios, usuarios, recursos, entorno grfico/consola, escritorio, servidor/cliente. 2. Aspectos comunes de la interfaz de las aplicaciones. Ventanas, mens, barras de herramientas, barras de desplazamiento. 3. El escritorio y sus elementos. Barra de tareas, mens, iconos, accesos directos. 4. Organizacin de la informacin. Uso y creacin de directorios, subdirectorios, archivos, copiar, mover, borrar archivos y directorios. Internet. 16 Horas 1. Conceptos, terminologa y funcionamiento. Usos en los diferentes mbitos. Terminologa, elementos, y estructura de Internet. Modos de conexin y factores que determinan la velocidad. 2. WWW. Terminologa de www: servidor, clientes, servicios, URL, dominios. 3. Navegacin en la web. Navegacin eficiente, generacin y seguimiento de itinerarios relevantes para el trabajo que se desea realizar. 4. Navegadores web. Configuracin parmetros, aspecto y manejo, restricciones de seguridad, utilizacin de proxy/cach, organizacin de direcciones URL y pginas visitadas anteriormente. 5. Bsqueda de informacin y recursos en Internet. Buscadores: tipos y caractersticas. 6. Correo electrnico a travs de web. 7. Actitudes en Internet: prudencia, correccin, cortesa y responsabilidad al intercambiar informacin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66492

Imatge i so. 12 hores 1. Conceptes, elements i operacions dedici. Conceptes: Mapa de bits, pxel, color, mostreig. Elements: Objectes, textos, formes, colors, tons, contorns, efectes, vores, marcs, brotxes, pinzells, capes, paletes, mscares, etc. Operacions dedici: moure, rotar, duplicar, agrupar, escalar. 2. Editor de mapa de bits. Realitzaci de dibuixos en mapa de bits. 3. Reproductors de so. Distints tipus de formats. s de reproductors per als distints formats de so. Processador de text. 20 hores 1. Elements dun document: Encapalament, peu, pargraf, fonts, formats. 2. Format dun text: de carcter, pargraf, pgina, secci i document. Tipus de fonts i caracterstiques. Idioma. Alineacions, marges, sagnies. Vinyetes, enumeracions i columnes. Estils. Saber utilitzar els formats adequats en funci del document que sha delaborar. 3. Edici de textos. Creaci de documents, emmagatzemament i impressi. 4. Taules. 5. Treball amb objectes grfics. Criteris davaluaci 1. Analitzar la informtica com a element dinnovaci i en quins mbits ha modificat substancialment la nostra vida. 2. Prendre conscincia de la seguretat i la higiene, precaucions, riscos i ergonomia quan es treballa amb sistemes informtics. 3. Familiaritzar-se amb la societat de la informaci i tot el que comporta. 4. Reconixer i discernir els elements dun sistema informtic En maquinari: tipus dordinadors, components, perifrics. Conixer i identificar tipologies dordinadors i els seus components. s bsic. En programari: sistemes operatius i aplicacions. Conixer i identificar els diferents tipus daplicacions / sistema operatiu. 5. Fer un s prctic de lordinador. Aprendre a usar el ratol, el teclat, el monitor i la impressora. 6. Classificar i conixer els perifrics, installaci i manteniment. 7. Protegir el sistema, installar i actualitzar antivirus. 8. Conixer els conceptes, les caracterstiques, la terminologia i els elements dun sistema operatiu. 9. Conixer aspectes comuns de la interfcie de les aplicacions. 10. Utilitzar lescriptori i els seus elements, com a interfcie dusuari. 11. Organitzar la informaci. Usar i crear directoris, subdirectoris, arxius, copiar, moure, esborrar arxius i directoris. 12. Conixer els conceptes, la terminologia i el funcionament. 13. Navegar de forma eficient. Extraure, emmagatzemar, organitzar i utilitzar la informaci. 14. Configurar parmetres, aspecte i maneig, de navegadors web. 15. Buscar informaci i recursos en Internet. Identificar lobjectiu de recerca i elecci del buscador adequat per a cada cas. Desenrotllar capacitats de recerca, interpretaci, discriminaci i valoraci de la informaci obtinguda a travs dInternet. Conixer diverses fonts dinformaci com biblioteques, cursos, materials formatius, premsa, etc. 16. Comunicar-se a travs de correu electrnic. 17. Valorar actituds en Internet. 18. Fer s dels conceptes, elements i operacions dedici. 19. Realitzar dibuixos en mapa de bits. 20. Reproduir so i analitzar-ne formats. 21. Utilitzar els elements dun document: Encapalament, peu, pargraf, fonts, formats. 22. Utilitzar i fer s del format dun text. 23. Editar textos. Elaborar documents, emmagatzemar-los i imprimir-los. 24. Treballar amb taules, objectes grfics. Informtica: comunicacions per internet i ofimtica optativa informtica segon dESO

Imagen y sonido. 12 Horas 1. Conceptos, elementos y operaciones de edicin. Conceptos: Mapa de bits, pxel, color, muestreo. Elementos: Objetos, textos, formas, colores, tonos, contornos, efectos, bordes, marcos, brochas, pinceles, capas, paletas, mscaras, etc. Operaciones de edicin: mover, rotar, duplicar, agrupar, escalar. 2. Editor de mapa de bits. Realizacin de dibujos en mapa de bits. 3. Reproductores de sonido. Distintos tipos de formatos. Uso de reproductores para los distintos formatos de sonido. Procesador de texto. 20 Horas 1. Elementos de un documento: Encabezado, pie, prrafo, fuentes, formatos. 2. Formato de un texto: de carcter, prrafo, pgina, seccin y documento. Tipos de fuentes y caractersticas. Idioma. Alineaciones, mrgenes, sangras. Vietas, enumeraciones y columnas. Estilos. Saber utilizar los formatos adecuados en funcin del documento a elaborar. 3. Edicin de textos. Creacin de documentos, almacenamiento e impresin. 4. Tablas 5. Trabajo con objetos grficos. Criterios de evaluacin 1. Analizar la informtica como elemento de innovacin y en que mbitos ha modificado sustancialmente nuestra vida. 2. Tomar conciencia de la seguridad e higiene, precauciones, riesgos y ergonoma cuando se trabaja con sistemas informticos. 3. Familiarizarse con la Sociedad de la Informacin y todo lo que ella conlleva. 4. Reconocer y discernir los elementos de un S.I. En hardware: Tipos de ordenadores, componentes, perifricos. Conocer e identificar tipologas de ordenadores y sus componentes. Uso bsico. En software: Sistemas Operativos y aplicaciones. Conocer e identificar los diferentes tipos de aplicaciones / S.O. 5. Hacer un uso prctico del ordenador. Aprender a usar el ratn, teclado, monitor e impresora. 6. Clasificar y conocer los perifricos, instalacin y mantenimiento. 7. Proteger el sistema, instalar y actualizar antivirus. 8. Conocer los conceptos, caractersticas, terminologa y elementos de un S.O. 9. Conocer aspectos comunes de la interfaz de las aplicaciones. 10. Utilizar el escritorio y sus elementos, como interfaz de usuario. 11. Organizar la informacin. Usar y crear directorios, subdirectorios, archivos, copiar, mover, borrar archivos y directorios. 12. Conocer los conceptos, terminologa y funcionamiento. 13. Navegar de forma eficiente. Extraer, almacenar, organizar y utilizar la informacin. 14. Configurar parmetros, aspecto y manejo, de navegadores web. 15. Buscar informacin y recursos en Internet. Identificar el objetivo de bsqueda y eleccin del buscador adecuado para cada caso. Desarrollar capacidades de bsqueda, interpretacin, discriminacin y valoracin de la informacin obtenida a travs de Internet. Conocer diversas fuentes de informacin como bibliotecas, cursos, materiales formativos, prensa, etc. 16. Comunicarse a travs de correo electrnico. 17. Valorar actitudes en Internet. 18. Hacer uso de los conceptos, elementos y operaciones de edicin. 19. Realizar dibujos en mapa de bits. 20. Reproducir sonido analizando formatos. 21. Utilizar los elementos de un documento: Encabezado, pie, prrafo, fuentes, formatos. 22. Utilizar y hacer uso del formato de un texto. 23. Editar textos. Elaborar documentos, almacenarlos e imprimirlos. 24. Trabajar con tablas, objetos grficos. Informtica: comunicaciones por internet y ofimtica optativa informtica segundo ESO.

Num. 5783 / 12.06.2008

66493

Objectius Es pretn que lalumne: 1. Prenga conscincia que ell, com a individu, est immers en la societat de la informaci, que en valore les aportacions i els riscos. 2. Siga capa de relacionar-se amb grups de treball o grups dinters i dintegrar-shi a travs de les noves tecnologies. 3. Faa de lordinador una ferramenta habitual en el seu quefer diari, especialment en les tasques adequades al seu nivell acadmic: generaci dimatges generaci de text clcul recerca dinformaci en la xarxa. 4. Siga capa de combinar les diferents ferramentes apreses, per a generar documents i informes, inserint o vinculant fonts dinformaci. 5. Intercanvie informaci utilitzant el correu electrnic i la missatgeria electrnica. Blocs de continguts Informtica i societat. 4 hores 1. Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia. 2. Introducci i evoluci histrica de la informtica. 3. La societat de la informaci. Accs universal a la informaci, facilitats daccs per als ciutadans, bretxa digital, alfabetitzaci digital. 4. Comer electrnic. Aspectes socials, actitudinals i mbits ds del comer electrnic. Sistemes informtics. 4 hores 1. s fluid i prctic de lordinador. El ratol, el teclat, el monitor i la impressora. 2. Digitalitzaci de la informaci. Concepte danalgic i digital. Concepte de mostratge. 3. Protecci del sistema. Antivirus. Sistemes operatius. 4 hores 1. Lescriptori i els seus elements. 2. Configuraci del sistema operatiu. Personalitzaci del sistema operatiu, configuraci de lhora, lidioma, la moneda, estalvi de pantalles, fonts... 3. s i creaci de directoris, subdirectoris, arxius. Copiar, moure, esborrar arxius i directoris. Cpies de seguretat. 4. Utilitats del sistema operatiu. 5. Perifrics: installaci, desinstallaci i configuraci. Impressora, escner, ratol Internet. 14 hores 1.Navegacin en el web. Navegaci eficient, generaci i seguiment ditineraris rellevants per al treball que es vol realitzar. 2. Navegadors web. Configuraci, parmetres, aspecte i maneig, restriccions de seguretat, utilitzaci de proxy/cach, organitzaci de direccions URL i pgines visitades anteriorment. 3. Busca dinformaci i recursos en Internet. Buscadors: tipus i caracterstiques. 4. Correu electrnic. Enviament i recepci de missatges de correu electrnic. Llibreta de direccions. Annexat darxius. Organitzaci i filtratge de missatges. Precaucions que shan de prendre. Normes de cortesia en la comunicaci. Fiabilitat i credibilitat dels missatges rebuts. 5. Actituds en Internet: prudncia, correcci, cortesia i responsabilitat quan sintercanvia informaci. 6. Mitjans de comunicaci en Internet. Premsa digital, rdio i televisi a travs dInternet. 7. Missatgeria instantnia. Tractament dimatges. 10 hores 1.Conceptes, elements i operacions dedici. Conceptes: mapa de bits, pxel, color, mostratge. Elements: objectes, textos, formes, colors, tons, contorns, efectes, vores, marcs, brotxes, pinzells, capes, paletes, mscares, etc. Operacions dedici: moure, rotar, duplicar, agrupar, escalar.

Objetivos Se pretende que el alumno 1. Tome conciencia de que l, como individuo, esta inmerso en la Sociedad de la Informacin, que valore sus aportaciones y sus riesgos. 2. Sea capaz de relacionarse con e integrarse en, grupos de trabajo y/o grupos de inters, a travs de las nuevas tecnologas. 3. Haga del ordenador una herramienta habitual en su quehacer diario, especialmente en las tareas acordes a su nivel acadmico: generacin de imgenes generacin de texto clculo bsqueda de informacin en la red. 4. Sea capaz de combinar las diferentes herramientas aprendidas, para generar documentos e informes, insertando y/o vinculando fuentes de informacin. 5. Intercambie informacin utilizando el correo electrnico, y la mensajera electrnica. Bloques de contenidos Informtica y sociedad. 4 horas. 1. Seguridad e higiene. Precauciones, riesgos y ergonoma. 2. Introduccin y evolucin histrica de la informtica. 3. La Sociedad de la Informacin. Acceso universal a la informacin, facilidades de acceso para los ciudadanos, brecha digital, alfabetizacin digital. 4. Comercio electrnico. Aspectos sociales, actitudinales y mbitos de uso del comercio electrnico. Sistemas informticos. 4 horas. 1. Uso fluido y prctico del ordenador. Ratn, Teclado, Monitor e Impresora. 2. Digitalizacin de la informacin. Concepto de analgico y digital. Concepto de muestreo. 3. Proteccin del sistema. Antivirus. Sistemas operativos. 4 horas. 1. El escritorio y sus elementos. 2. Configuracin del Sistema Operativo. Personalizacin del S.O., configuracin de la hora, idioma, moneda, salvapantallas, fuentes... 3. Uso y creacin de directorios, subdirectorios, archivos, copiar, mover, borrar archivos y directorios. Copias de seguridad. 4. Utilidades del Sistema Operativo. 5. Perifricos: Instalacin, desinstalacin y configuracin. Impresora, escner, ratn Internet. 14 horas. 1. Navegacin en la web. Navegacin eficiente, generacin y seguimiento de itinerarios relevantes para el trabajo que se desea realizar. 2. Navegadores web. Configuracin parmetros, aspecto y manejo, restricciones de seguridad, utilizacin de proxy/cach, organizacin de direcciones URL y pginas visitadas anteriormente. 3. Bsqueda de informacin y recursos en Internet. Buscadores: tipos y caractersticas. 4. Correo electrnico. Envo y recepcin de mensajes de correo electrnico. Libreta de direcciones. Anexionado de archivos. Organizacin y filtrado de mensajes. Precauciones que se deben tomar. Normas de cortesa en la comunicacin. Fiabilidad y credibilidad de los mensajes recibidos. 5. Actitudes en Internet: prudencia, correccin, cortesa y responsabilidad al intercambiar informacin. 6. Medios de comunicacin en Internet. Prensa digital, radio y televisin a travs de Internet. 7. Mensajera instantnea. Tratamiento de imgenes. 10 horas. 1. Conceptos, elementos y operaciones de edicin. Conceptos: mapa de bits, pxel, color, muestreo. Elementos: objetos, textos, formas, colores, tonos, contornos, efectos, bordes, marcos, brochas, pinceles, capas, paletas, mscaras, etc. Operaciones de edicin: mover, rotar, duplicar, agrupar, escalar.

Num. 5783 / 12.06.2008

66494

2. Captura dimatges. Dispositius. Reconeixement ptic de carcters. Escner, cmera fotogrfica digital, captura de pantalles, cmeres web. 3. Formats demmagatzemament dimatges. Conversi. 4. Retoc fotogrfic. Fotocomposicions, efectes fotogrfics, filtres, dimensionat, qualitat, compressi i resoluci. Tractament de so. 6 hores 1. Conceptes sobre so digital i analgic. Ones i freqncies de mostratge, qualitat, soroll. 2. Reproductors dels distints tipus de formats. Processador de text. 18 hores 1. Elements dun document: Encapalament, peu, pargraf, fonts, formats. 2. Format dun text: de carcter, pargraf, pgina, secci i document. Tipus de fonts i caracterstiques. Idioma. Alineacions, marges, sagnies. Vinyetes, enumeracions i columnes. Estils. 3. Edici de textos. Elaborar documents, emmagatzemar-los i imprimir-los. 4. Taules, vores i marcs. 5. Objectes grfics. 6. Ferramentes de dibuix prpies del processador de textos. 7. Tipus de documents. Plantilles. 8. Ferramentes del processador de textos: recerca, substituci, corrector, sinnims, guions, autocorrecci, indexaci, marcadors i hiperenllaos, combinaci amb fonts de dades. Fulls de clcul. 12 hores 1. Introducci als programes cientfics per al clcul. 2. Elements dun full de clcul: fulls, files, columnes, celles, rangs, dades i frmules. 3. Edici de celles: Introduir, desplaar, omplir, bloquejar, ocultar, protegir. 4. Formats de celles i tipus de dades. Criteris davaluaci 1.Valoraci de la seguretat i higiene, precaucions, riscos i ergonomia en ls dun sistema informtic. 2. Analitzar i valorar levoluci histrica de la informtica. 3. Ponderar la societat de la informaci. Incidir en aspectes com laccs universal a la informaci, facilitats daccs per als ciutadans, bretxa digital, alfabetitzaci digital. 4. Conixer el comer electrnic i el seu impacte social. 5. Usar de forma fluida i prctica lordinador. 6. Definir conceptes de digitalitzaci de la informaci. 7. Protegir el sistema. Analitzar el sistema amb antivirus. 8. Conixer i utilitzar lescriptori i els seus elements. 9. Configurar el sistema operatiu. 10. Organitzar la informaci. 11. Conixer utilitats del sistema operatiu. 12. Definir, conixer, installar, desinstallar i configurar perifrics. 13. Navegar en el web de forma eficient, generar itineraris rellevants. Extraure, emmagatzemar, organitzar i utilitzar la informaci. 14. Configurar parmetres, aspecte i maneig de navegadors web. 15. Buscar informaci i recursos en Internet. Identificar lobjectiu de recerca i elecci del buscador adequat per a cada cas. Desenrotllar capacitats de recerca, interpretaci, discriminaci i valoraci de la informaci obtinguda a travs dInternet. Conixer diverses fonts dinformaci com biblioteques, cursos, materials formatius, premsa, etc. 16. Enviar i rebre missatges de correu electrnic. Configurar el compte del correu electrnic. 17. Valorar ls dInternet, a nivell temporal i de continguts. 18. Analitzar notcies i saber informar-se en webs de mitjans de comunicaci en Internet. 19. Saber usar missatgeria instantnia 20. Conixer els elements i operacions dedici. 21. Capturar imatges. 22. Emmagatzemar i convertir fitxers dimatges en distints formats. 23. Fer retocs fotogrfics i realitzar fotocomposicions. 24. Conixer els principals conceptes sobre so digital i analgic.

2. Captura de imgenes. Dispositivos. Reconocimiento ptico de caracteres. Escner, cmara fotogrfica digital, captura de pantallas, webcams. 3. Formatos de almacenamiento de imgenes. Conversin. 4. Retoque fotogrfico. Fotocomposiciones, efectos fotogrficos, filtros, dimensionado, calidad, compresin y resolucin. Tratamiento de sonido. 6 horas. 1. Conceptos sobre sonido digital y analgico. Ondas y frecuencias de muestreo, calidad, ruido. 2. Reproductores de los distintos tipos de formatos. Procesador de texto. 18 horas. 1. Elementos de un documento: Encabezado, pie, prrafo, fuentes, formatos. 2. Formato de un texto: de carcter, prrafo, pgina, seccin y documento. Tipos de fuentes y caractersticas. Idioma. Alineaciones, mrgenes, sangras. Vietas, enumeraciones y columnas. Estilos. 3. Edicin de textos. Elaborar documentos, almacenarlos e imprimirlos. 4. Tablas, bordes y marcos. 5. Objetos grficos. 6. Herramientas de dibujo propias del procesador de textos. 7. Tipos de documentos. Plantillas. 8. Herramientas del procesador de textos: bsqueda, sustitucin, corrector, sinnimos, guionado, autocorreccin, indexacin, marcadores e hiperenlaces, combinacin con fuentes de datos. Hojas de clculo. 12 horas. 1. Introduccin a los programas cientficos para el clculo. 2. Elementos de una hoja de clculo: hojas, filas, columnas, celdas, rangos, datos y frmulas. 3. Edicin de celdas: Introducir, desplazar, rellenar, bloquear, ocultar, proteger 4. Formatos de celdas y tipos de datos. Criterios de evaluacin 1. Valoracin de la seguridad e higiene, precauciones, riesgos y ergonoma en el uso de un sistema informtico. 2. Analizar y valorar la evolucin histrica de la informtica. 3. Ponderar la Sociedad de la Informacin. Incidir en aspectos como el acceso universal a la informacin, facilidades de acceso para los ciudadanos, brecha digital, alfabetizacin digital. 4. Conocer el comercio electrnico y su impacto social. 5. Usar de forma fluida y prctica el ordenador. 6. Definir conceptos de digitalizacin de la informacin. 7. Proteger el sistema. Analizar el sistema con antivirus. 8. Conocer y utilizar el escritorio y sus elementos. 9. Configurar el Sistema Operativo. 10. Organizar la informacin. 11. Conocer utilidades del Sistema Operativo. 12. Definir, conocer, instalar, desinstalar y configurar perifricos. 13. Navegar en la web de forma eficiente, generar itinerarios relevantes. Extraer, almacenar, organizar y utilizar la informacin. 14. Configurar parmetros, aspecto y manejo de navegadores web. 15. Buscar informacin y recursos en Internet. Identificar el objetivo de bsqueda y eleccin del buscador adecuado para cada caso. Desarrollar capacidades de bsqueda, interpretacin, discriminacin y valoracin de la informacin obtenida a travs de Internet. Conocer diversas fuentes de informacin como bibliotecas, cursos, materiales formativos, prensa, etc. 16. Enviar y recibir mensajes de correo electrnico. Configurar la cuenta del correo electrnico. 17. Valorar el uso de Internet, a nivel temporal y de contenidos. 18. Analizar noticias y saber informarse en webs de medios de comunicacin en Internet. 19. Saber usar mensajera instantnea 20. Conocer los elementos y operaciones de edicin. 21. Capturar imgenes. 22. Almacenar y convertir ficheros de imgenes en distintos formatos. 23. Hacer retoques fotogrficos y realizar fotocomposiciones. 24. Conocer los principales conceptos sobre sonido digital y analgico.

Num. 5783 / 12.06.2008

66495

25. Reproduir so en distints tipus de formats. 26. Editar textos. Elaborar documents correctament formatats, emmagatzemar-los i imprimir-los. 27. Inserir i tractar objectes grfics, taules, vores i marcs en un document. 28. Dibuixar cercles, quadrats, lnies, fletxes, etc. 29. Personalitzar documents per mitj de plantilles. Elaborar distints tipus de documents com cartes, sobres, etiquetes, portades. 30. Fer s de les ferramentes del processador de textos. 31. Conixer programes cientfics per a clcul. 32. Fer s delements dun full de clcul: fulls, files, columnes, celles, rangs, dades i frmules. 33. Editar celles. 34. Aplicar formats de celles i tipus de dades a les celles. Informtica : publicacions digitals i gesti de dades optativa informtica * tercer dESO Objectius Es pretn que lalumne: 1. Interactue, siga un membre actiu, i actue amb seguretat i habilitat, dins de la societat en qu conviu, a travs de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 2. Siga conscient de limpacte social, legal i tic de la seua activitat en lentorn de la societat de la informaci. 3. Siga capa de generar i presentar informaci, adequada, precisa i correcta. Blocs de continguts Informtica i societat. 6 hores 1. Aspectes tics i legals. Tipologies de programari: comercial/lliure. Programari lliure i programari comercial, diferncies, avantatges i inconvenients. Tipus de llicncies. monousuari, multiusuari, en xarxa, cooperativa, GPL Propietat intellectual. Copyright, copyleft, patents. Regles de comportament. Regles de comportament en la comunicaci en la xarxa, responsabilitat en ls i finalitat de la informaci, cultura pirata, pirates. 2. Informtica i oci. Aspectes socials i educatius dels jocs. Sistemes operatius. 4 hores 1. Organitzaci de la informaci. s i creaci de directoris, subdirectoris, arxius, copiar, moure, esborrar arxius i directoris. 2. Ferramentes administratives i del sistema. Creaci de suports darrancada auxiliars. 3. Cpies de seguretat i restauraci. 4. Installaci i personalitzaci daplicacions. 5. Ajudes del sistema operatiu i de les aplicacions. Internet. 16 hores 1. Ferramentes i servicis. Transferncia darxius per mitj dun client de FTP. Notcies. Utilitzar els servicis de notcies news a travs pgina web i de client de correu per a buscar informaci. Xats. Fer s dels servicis de xat a travs de pgina web i de programes dIRC. Frums. Videoconferncia. Altres. Tractament dimatges. 10 hores 1. Editor vectorial. s dun editor per fer dibuixos vectorials. 2. Formats demmagatzemament dimatges. Conversi. Presentacions digitals. 10 hores 1. Elements de les presentacions. Diapositives, ttols, fons, anotacions, modes de visualitzaci i elecci del dispositiu deixida. 2. Esquemes i plantilles. 3. Transicions i animacions. 4. Interactivitat. Assignaci daccions a elements de la diapositiva. 5. Integraci amb ofimtica i multimdia. Inserci dobjectes: imatges, vdeo, so, etc.

25. Reproducir sonido en distintos tipos de formatos. 26. Editar textos. Elaborar documentos correctamente formateados, almacenarlos e imprimirlos. 27. Insertar y tratar objetos grficos, tablas, bordes y marcos en un documento. 28. Dibujar crculos, cuadrados, lneas, flechas, etc. 29. Personalizar documentos mediante plantillas. Elaborar distintos tipos de documentos como cartas, sobres, etiquetas, portadas. 30. Hacer uso de las herramientas del procesador de textos. 31. Conocer programas cientficos para clculo. 32. Hacer uso de elementos de una hoja de clculo: hojas, filas, columnas, celdas, rangos, datos y frmulas. 33. Editar celdas. 34. Aplicar formatos de celdas y tipos de datos a las celdas. Informtica : publicaciones digitales y gestion de datos optativa informtica * tercero eso Objetivos Se pretende que el alumno 1. Interacte, sea un miembro activo, y se desenvuelva con seguridad y habilidad, dentro de la sociedad en la que convive, a travs de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. 2. Sea consciente del impacto social, legal y tico de su actividad en el entorno de la Sociedad de la Informacin. 3. Sea capaz de generar y presentar informacin, acorde, precisa y correcta. Bloques de contenidos Informtica y sociedad. 6 horas 1. Aspectos ticos y legales. Tipologas de software: comercial/libre. S. libre, S. comercial, diferencias, ventajas e inconvenientes. Tipos de licencias. monousuario, multiusuario, en red, cooperativa, GPL Propiedad intelectual. Copyright, copyleft, patentes. Reglas de comportamiento. Reglas de comportamiento en la comunicacin en la red, responsabilidad en el uso y finalidad de la informacin, cultura hacker, crackers. 2. Informtica y ocio. Aspectos sociales y educativos de los juegos. Sistemas operativos. 4 horas 1. Organizacin de la informacin. Uso y creacin de directorios, subdirectorios, archivos, copiar, mover, borrar archivos y directorios. 2. Herramientas administrativas y del sistema. Creacin de soportes de arranque auxiliares. 3. Copias de seguridad y restauracin. 4. Instalacin y personalizacin de aplicaciones. 5. Ayudas del S.O. y de las aplicaciones. Internet. 16 horas 1. Herramientas y Servicios. Transferencia de archivos mediante un cliente de FTP. Noticias. Utilizar los servicios de noticias .news. a travs pgina web y de cliente de correo para buscar informacin. Chats. Hacer uso de los servicios de chat a travs de pgina web y de programas de IRC. Foros. Videoconferencia. Otros. Tratamiento de imgenes. 10 horas 1. Editor vectorial. Uso de un editor para la realizacin de dibujos vectoriales. 2. Formatos de almacenamiento de imgenes. Conversin. Presentaciones digitales. 10 horas 1. Elementos de las presentaciones. Diapositivas, ttulos, fondos, anotaciones, modos de visualizacin y eleccin del dispositivo de salida. 2. Esquemas y plantillas. 3. Transiciones y animaciones. 4. Interactividad. Asignacin de acciones a elementos de la diapositiva. 5. Integracin con ofimtica y multimedia. Insercin de objetos: imgenes, vdeo, sonido, etc.

Num. 5783 / 12.06.2008

66496

Base de dades. 26 hores 1. Conceptes i usos de les bases de dades. 2. Introducci a lanlisi i disseny duna base de dades. 3. Taules: registres, camps, claus i ndexs. Tipus de dades, restriccions i mscares. 4. Relacions entre taules. 5. Recerques, filtres, ordenaci i manteniment de dades. 6. Formularis. Disseny. Tipus delements: camps dedici, llistes, botons. 7. Consultes. Criteris de selecci i ordenaci. Tipus 8. Informes. Disseny i presentaci. Parts i nivells dagrupament. Criteris davaluaci 1. Conixer els aspectes tics i legals quant a les tipologies de programari, tipus de llicncies, propietat intellectual, regles ds i comportament. 2. Compaginar informtica i oci, detectar i diferenciar els aspectes socials i educatius dels jocs. 3. Organitzar la informaci. 4. Conixer les ferramentes administratives i del sistema. 5. Fer cpies de seguretat i restauraci. 6. Installar, personalitzar i configurar aplicacions. 7. Usar ajudes del sistema operatiu i de les aplicacions. 8. Transferir arxius per mitj dun client dFTP. 9. Utilitzar els servicis de notcies news. a travs de pgina web i de client de correu per a buscar informaci. 10. Fer s dels servicis de xat a travs de pgina web i de programes dIRC, aix com de frums i videoconferncia. 11. Usar un editor per a fer dibuixos vectorials. 12. Conixer els distints formats demmagatzemament i saber quins sn els adequats per a cada cas. 13. Saber convertir entre els distints formats. 14. Realitzar vincles, importacions i exportacions entre aplicacions ofimtiques. 15. Conixer els elements de les presentacions. 16. Implementar esquemes i plantilles, transicions i animacions. 17. Produir interactivitat en la presentaci. 18. Integrar ofimtica, multimdia i presentaci digital. 19. Conixer els conceptes i usos de les bases de dades. 20. Conixer el concepte i ls de les taules; i les relacions entre estes. 21. Dissenyar xicotetes bases de dades. 22. Buscar informaci, per mitj de filtres, procediments dordenaci, i manteniment de dades. 23. Definir i generar formularis. 24. Organitzar adequadament la informaci per a realitzar consultes, amb criteris de selecci i ordenaci. 25. Presentaci de la informaci per mitj de la confecci dels corresponents informes. TALLER DE LLENGUA: VALENCI TALLER DE LLENGUA: CASTELL Estes matries optatives es presenten com a matries de refor que han de facilitar ladquisici de les competncies bsiques i la consecuci dels objectius de lEducaci Secundria Obligatria. Per aix, es dirigixen a lalumnat que cursa primer, segon o tercer curs desta etapa i presenta dificultats en la organitzaci personal del treball i, ms concretament, en el desenrotllament de la competncia en comunicaci lingstica. La dita competncia s clau per a lorganitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta, per a interpretar i comprendre la realitat, aix com per a construir i comunicar el coneixement. Lassoliment desta competncia condiciona decisivament la capacitat daprendre, dac que lobjectiu destes optatives siga dotar els alumnes de les estratgies bsiques de planificaci personal i les habilitats necessries per a comprendre i expressar-se oralment i per escrit, contribuint a possibilitar i garantir la continutat de laprenentatge.

Base de datos. 26 horas 1. Conceptos y usos de las bases de datos. 2. Introduccin al anlisis y diseo de una base de datos. 3. Tablas: registros, campos, claves e ndices. Tipos de datos, restricciones y mscaras. 4. Relaciones entre tablas. 5. Bsquedas, filtros, ordenacin y mantenimiento de datos. 6. Formularios. Diseo. Tipos de elementos: campos de edicin, listas, botones. 7. Consultas. Criterios de seleccin y ordenacin. Tipos 8. Informes. Diseo y presentacin. Partes y niveles de agrupamiento. Criterios de evaluacin 1. Conocer los aspectos ticos y legales en cuanto a las tipologas de software, tipos de licencias, propiedad intelectual, reglas de uso y comportamiento. 2. Compaginar informtica y ocio, detectando y diferenciando los aspectos sociales y educativos de los juegos. 3. Organizar la informacin. 4. Conocer las herramientas administrativas y del sistema. 5. Hacer copias de seguridad y restauracin. 6. Instalar, personalizar y configurar aplicaciones. 7. Usar ayudas del S.O. y de las aplicaciones. 8. Transferir archivos mediante un cliente de FTP 9. Utilizar los servicios de noticias .news. a travs pgina web y de cliente de correo para buscar informacin. 10. Hacer uso de los servicios de chat a travs de pgina web y de programas de IRC, as como de foros y videoconferencia. 11. Usar un editor para la realizacin de dibujos vectoriales. 12. Conocer los distintos formatos de almacenamiento y saber cuales de ellos son los adecuados para cada caso. 13. Saber convertir entre los distintos formatos. 14. Realizar vnculos, importaciones y exportaciones entre aplicaciones ofimticas. 15. Conocer los elementos de las presentaciones. 16. Implementar esquemas y plantillas, transiciones y animaciones. 17. Producir interactividad en la presentacin. 18. Integrar ofimtica, multimedia y presentacin digital. 19. Conocer los conceptos y usos de las bases de datos. 20. Conocer el concepto y uso de las tablas; y las relaciones entre ellas. 21. Disear pequeas bases de datos 22. Buscar informacin, mediante filtros, procedimientos de ordenacin, y mantenimiento de datos. 23. Definir y generar formularios. 24. Organizar adecuadamente la informacin para realizar consultas, con criterios de seleccin y ordenacin 25. Presentacin de la informacin mediante la confeccin de los correspondientes informes TALLER DE LENGUA: VALENCIANO TALLER DE LENGUA: CASTELLANO Estas materias optativas se presentan como materias de refuerzo que deben facilitar la adquisicin de las competencias bsicas y la consecucin de los objetivos de la Educacin Secundaria Obligatoria. Por ello, se dirigen al alumnado que cursa primero, segundo o tercer curso de esta etapa y presenta dificultades en la organizacin personal del trabajo y, ms concretamente, en el desarrollo de la competencia en comunicacin lingstica. Dicha competencia es clave para la organizacin y autorregulacin del pensamiento, las emociones y la conducta, para interpretar y comprender la realidad, as como para construir y comunicar el conocimiento. La consecucin de esta competencia condiciona decisivamente la capacidad de aprender, de aqu que el objetivo de estas optativas sea dotar los alumnos de las estrategias bsicas de planificacin personal y las habilidades necesarias para comprender y expresarse oralmente y por escrito, contribuyendo a posibilitar y garantizar la continuidad del aprendizaje.

Num. 5783 / 12.06.2008

66497

Els continguts destes optatives estan orientats a lacci, ra per la qual tot el que es treballe ha de mobilitzar aprenentatges susceptibles de ser aplicats en diversos contextos i ha dexercitar lalumnat en ls destratgies adequades que milloren progressivament la capacitat daprendre. Cada optativa es planteja com un taller daprenentatge que facilita incorporar els continguts de cursos anteriors de les matries de Valenci. Llengua i literatura i/o Castell. Llengua i literatura, ja que la finalitat s facilitar que lalumnat adquirisca estratgies i coneixements que li permeten superar les dificultats que poden estar incidint negativament en els aprenentatges. No obstant, tamb es plantegen altres finalitats, com ara, fomentar lautonomia de lalumnat per a usar els seus coneixements lingstics en altres matries i afavorir el seu correcte desenrotllament emocional. Estes matries, com Valencia: llengua i literatura i Castell: llengua i literatura, sn procedimentals, per la qual cosa sorienten a un saber fer reflexiu que implica ladquisici de coneixements per a usar adequadament la llengua i la potenciaci dactituds de collaboraci, de respecte i inters pel treball ben fet. Els diferents tipus de procediments partixen de laprenentatge dun conjunt dactuacions, tcniques i processos que han danar automatitzant-se com a rutines imprescindibles per a aconseguir copsar les estratgies que impliquen presa de decisions i planificaci dels propis processos daprenentatge. Un primer pas per a aconseguir este objectiu i fomentar lautonomia en laprenentatge s ensenyar lalumnat a organitzar-se i a desenrotllar estratgies de reflexi, la qual cosa es far de forma molt pautada i amb models clars al principi per a afavorir lautomatitzaci deixes estratgies gradualment. En el desenrollament destes matries sha de considerar, tamb, la falta de motivaci que sol incidir en lalumnat amb una histria de fracs repetit. Per aix s important donar-los loportunitat de plantejar-se metes abastables i a curt termini, per a fer-los vore la utilitat del seu esfor i que prenguen decisions, perqu experimenten que sn part activa en el seu procs daprenentatge i que este pot ser gratificant; en definitiva, es tracta de contribuir a augmentar les expectatives dxit i la confiana en les prpies possibilitats. Des del punt de vista metodlogic es recomana la realitzaci de projectes de treball per tasques. Com en el cas de Valenci. Llengua i Literatura i Castell. Llengua i Literatura, estes dos optatives presenten uns objectius i uns criteris davaluaci comuns, mentre que la relaci de continguts apareix diferenciada per a atendre els aspectes comunicatius, formals i literaris de cada llengua. No obstant aix, la distribuci dels continguts en cada bloc permet lenfocament integrat de laprenentatge lingstic i literari de lalumnat. Els continguts sorganitzen en tres nivells corresponents, respectivament, al 1r, el 2n i el 3r curs de lEducaci Secundria Obligatria; no obstant, en esta matria s fonamental el tractament individualitzat sense oblidar la metodologia de la interacci grupal i ladequaci a les necessitats acadmiques de cada alumne, per la qual cosa les programacions daula hauran de ser tan flexibles com lalumnat ho requerisca. Leix del currculum, com en el cas de les matries de Valenci. Llengua i Literatura i Castell. Llengua i Literatura, el constituxen els procediments, tcniques i estratgies que es posen en funcionament per a parlar, escriure, escoltar, llegir i interactuar en mbits significatius de lactivitat social, cultural i acadmica. Els continguts sorganitzen en tres blocs: La llengua com a instrument daprenentatge i comunicaci, Coneixement de la llengua i Educaci literria. Aix no ha dimpedir que, en funci del nivell i les caracterstiques de lalumnat, es puga programar la matria des dun punt de vista global. En tot cas, sempre haur de primar lenfocament prctic i funcional. En cada bloc els continguts es presenten numerats, per esta numeraci no respon a una seqncia ordenada ni una jerarquia determinada, sin que t com a objectiu facilitar la localitzaci i la referncia de cada contingut a lhora de programar el procs densenyament-aprenentatge i lavaluaci. El bloc 1. La llengua com a instrument daprenentatge i comunicaci, recull una srie dtems que sarticulen al voltant de les estratgies

Los contenidos de estas optativas estn orientados a la prctica, razn por la que todo lo que se trabaje debe movilizar aprendizajes susceptibles de ser aplicados en varios contextos y debe ejercitar al alumnado en el uso de estrategias adecuadas que mejoren progresivamente la capacidad de aprender. Cada optativa se plantea como un taller de aprendizaje que facilita incorporar los contenidos de cursos anteriores de las materias de Valenciano. Lengua y literatura y/o Castellano. Lengua y literatura, ya que la finalidad es facilitar que el alumnado adquiera estrategias y conocimientos que le permitan superar las dificultades que pueden estar incidiendo negativamente en los aprendizajes. No obstante, tambin se plantean otras finalidades, como, fomentar la autonoma del alumnado para usar sus conocimientos lingsticos en otras materias y favorecer su correcto desarrollo emocional. Estas materias, como Valenciano: lengua y literatura y Castellano: lengua y literatura, son instrumentales, por lo que se orientan a un saber hacer reflexivo que implica la adquisicin de conocimientos para usar adecuadamente la lengua y la potenciacin de actitudes de colaboracin, de respeto e inters por el trabajo bien hecho. Los diferentes tipos de procedimientos parten del aprendizaje de un conjunto de actuaciones, tcnicas y procesos que deben ir automatizndose como rutinas imprescindibles para conseguir comprender las estrategias que implican toma de decisiones y planificacin de los propios procesos de aprendizaje. Un primer paso para conseguir este objetivo y fomentar la autonoma en el aprendizaje es ensear al alumnado a organizarse y a desarrollar estrategias de reflexin, lo cual se har de forma muy pautada y con modelos claros al principio para favorecer la automatizacin de esas estrategias gradualmente. En el desarrollo de estas materias se debe considerar, tambin, la falta de motivacin que suele incidir en el alumnado con una historia de fracaso repetido. Por eso es importante darles la oportunidad de plantearse metas alcanzables y a corto plazo, para hacerles ver la utilidad de su esfuerzo y que tomen decisiones, para que experimenten que son parte activa en su proceso de aprendizaje y que este puede ser gratificante; en definitiva, se trata de contribuir a aumentar las expectativas de xito y la confianza en las propias posibilidades. Desde el punto de vista metodolgico se recomienda la realizacin de proyectos de trabajo por tareas. Como en el caso de Valenciano: Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Literatura, estas dos optativas presentan unos objetivos y unos criterios de evaluacin comn, mientras que la relacin de contenidos aparece diferenciada para atender los aspectos comunicativos, formales y literarios de cada lengua. No obstante, la distribucin de los contenidos en cada bloque permite el enfoque integrado del aprendizaje lingstico y literario del alumnado. Los contenidos se organizan en tres niveles correspondientes, respectivamente, a primero, a segundo y a tercer curso de la Educacin Secundaria Obligatoria; no obstante, en esta materia es fundamental el tratamiento individualizado sin olvidar la metodologa de la interaccin grupal y la adecuacin a las necesidades acadmicas de cada alumno, por lo que las programaciones de aula debern ser tan flexibles como el alumnado lo requiera. El eje del currculo, como en el caso de las materias de Valenciano. Lengua y Literatura y Castellano. Lengua y Literatura, lo constituyen los procedimientos, tcnicas y estrategias que se ponen en funcionamiento para hablar, escribir, escuchar, leer e interactuar en mbitos significativos de la actividad social, cultural y acadmica. Los contenidos se organizan en tres bloques: La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin, Conocimiento de la lengua y Educacin literaria. Esto no debe impedir que, en funcin del nivel y las caractersticas del alumnado, se pueda programar la materia desde un punto de vista global. En todo caso, siempre deber primar el enfoque prctico y funcional. En cada bloque los contenidos se presentan numerados, pero esta numeracin no responde a una secuencia ordenada ni una jerarqua determinada, sino que tiene como objetivo facilitar la localizacin y la referencia de cada contenido a la hora de programar el proceso de enseanza-aprendizaje y la evaluacin. El bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin, recoge una serie de tems que se articulan alrededor de las

Num. 5783 / 12.06.2008

66498

que es posen en funcionament per activar els processos daprenentatge en combinaci amb les habilitats lingstiques. Shi para una especial atenci a ls i aplicaci de les tcniques de recerca i tractament de la informaci tant amb els mitjans tradicionals com amb laplicaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. El bloc 2. Coneixement de la llengua, basa la seua organitzaci en els processos dobservaci, anlisi, identificaci, reconeixement i sistematitzaci del sistema lingstic i els seus components, des de lortografia fins a les situacions comunicatives i els factors que hi incidixen. Tot aix amb un carcter prctic i centrat en laplicaci de laprenentatge dels processos i tcniques que es treballen en el bloc 1. Pel que fa al coneixement de la llengua, cal insistir, especialment, en la reflexi sobre les semblances i les diferncies entre el Valenci i el Castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. Finalment, el bloc 3. Educaci literria, recull continguts de tipus genric referits a la literatura, que servixen tant per consolidar lhbit de lectura, practicar la lectura i la recreaci de textos, adequant tot a a les noves necessitats de simbolitzaci de lexperincia i de lexpressi dels sentiments, com per sistematitzar les observacions sobre les convencions literries. Existix la possibilitat que en alguns centres es configuren grups de 3r curs, lobjectiu dels quals no siga el refor sin lampliaci de Valenci. Llengua i literatura i Castell. Llengua i literatura. En este cas el professorat ha de programar lensenyament-aprenentatge a partir dels objectius, continguts i criteris davaluaci de la matria objecte dampliaci, amb una especial incidncia en els registres lingstics, la modalitzaci, els trets distintius entre loralitat i lescriptura, el context histric i social de les obres i autors literaris i laplicaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. En la concreci de continguts al llarg dels cursos sha primat la seua funcionalitat i utilitat considerant que loptativa est concebuda com a matria de refor. s per aix que en cada nivell es tenen en compte els continguts fonamentals de letapa o curs anterior. El currculum destes matries contribux a ladquisici de les competncies bsiques de la mateixa manera que les matries de Valenci. Llengua i Literatura i Castell. Llengua i Literatura, segons el currculum presentat en lAnnex del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana. Linters est centrat en la competncia en comunicaci lingstica, la referent a aprendre a aprendre, la que potencia lautonomia i iniciativa personal, en el tractament de la informaci i competncia digital, per alhora hi ha la intenci de contribuir a lassoliment de la competncia cultural i artstica, de la competncia social i ciutadana, de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i de la competncia matemtica. Totes elles sn part important en el desenrotllament de lindividu i, per aix, han sigut considerades en la determinaci dels objectius, continguts, i criteris davaluaci. Objectius 1. Participar en lorganitzaci i realitzaci de les tasques grupals, amb flexibilitat i responsabilitat, prenent conscincia de la importncia de les aportacions individuals en lenriquiment del treball collectiu. 2. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat social, cultural i acadmica, i analitzar-los amb sentit crtic. 3. Reconixer i utilitzar les diverses tipologies dels textos escrits i orals, i les seues estructures formals, per mitj de les quals es produx la comunicaci amb les institucions pbliques, les privades i les de la vida laboral, aix com fer-ne un s correcte. 4. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada a les distintes funcions, en cada situaci de comunicaci i en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, per a satisfer les necessitats de comunicaci, per a prendre conscincia dels propis sentiments i idees, i per a controlar la prpia conducta, amb una actitud respectuosa i de cooperaci.

estrategias que se ponen en funcionamiento para activar los procesos de aprendizaje en combinacin con las habilidades lingsticas. Se pondr una especial atencin al uso y aplicacin de las tcnicas de bsqueda y tratamiento de la informacin tanto con los medios tradicionales como con la aplicacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. El bloque 2. Conocimiento de la lengua, basa su organizacin en los procesos de observacin, anlisis, identificacin, reconocimiento y sistematizacin del sistema lingstico y sus componentes, desde la ortografa hasta las situaciones comunicativas y los factores que inciden en ellas. Todo eso con un carcter prctico y centrado en la aplicacin del aprendizaje de los procesos y tcnicas que se trabajan en el bloque 1. Por lo que respecta al conocimiento de la lengua, hay que insistir, especialmente, en la reflexin sobre las semejanzas y las diferencias entre el Valenciano y el Castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos. Finalmente, el bloque 3. Educacin literaria, recoge contenidos de tipo genrico referidos a la literatura, que sirven tanto para consolidar el hbito de lectura, practicar la lectura y la recreacin de textos, adecuando todo esto a las nuevas necesidades de simbolizacin de la experiencia y de la expresin de los sentimientos, como para sistematizar las observaciones sobre las convenciones literarias. Existe la posibilidad de que en algunos centros se configuren grupos de tercer curso, cuyo objetivo no sea el refuerzo sino la ampliacin de Valenciano. Lengua y literatura y Castellano. Lengua y literatura. En este caso el profesorado debe programar la enseanza-aprendizaje a partir de los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de la materia objeto de ampliacin, con una especial incidencia en los registros lingsticos, la modalizacin, los rasgos distintivos entre el lenguaje oral y la escritura, el contexto histrico y social de las obras y autores literarios y la aplicacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. En la concrecin de contenidos a lo largo de los cursos se ha primado su funcionalidad y utilidad considerando que la optativa est concebida como materia de refuerzo. Es por eso que en cada nivel se tienen en cuenta los contenidos fundamentales de la etapa o curso anterior. El currculo de estas materias contribuye a la adquisicin de las competencias bsicas de la misma manera que las materias de Valenciano. Lengua y Literatura y Castellano. Lengua y Literatura, segn el currculo presentado en el Anexo del Decreto 112/2007, de 20 de julio, del Consejo, por el que se establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunidad Valenciana. El inters est centrado en la competencia en comunicacin lingstica, la referente a aprender a aprender, la que potencia la autonoma e iniciativa personal, en el tratamiento de la informacin y competencia digital, pero al mismo tiempo tiene la intencin de contribuir a la consecucin de la competencia cultural y artstica, de la competencia social y ciudadana, de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico y de la competencia matemtica. Todas ellas son parte importando en el desarrollo del individuo y, por ello, han sido consideradas en la determinacin de los objetivos, contenidos, y criterios de evaluacin. Objetivos 1. Participar en la organizacin y realizacin de las tareas de grupo, con flexibilidad y responsabilidad, tomando conciencia de la importancia de las aportaciones individuales en el enriquecimiento del trabajo colectivo. 2. Comprender discursos orales y escritos en los diversos contextos de la actividad social, cultural y acadmica, y analizarlos con sentido crtico. 3. Reconocer y utilizar las diversas tipologas de los textos escritos y orales, y sus estructuras formales, a travs de las que se produce la comunicacin con las instituciones pblicas, las privadas y las de la vida laboral, as como hacer un uso correcto. 4. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralmente y por escrito, de manera coherente y adecuada a las distintas funciones, en cada situacin de comunicacin y en los diversos contextos de la actividad social y cultural, para satisfacer las necesidades de comunicacin, para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideas, y para controlar la propia conducta, con una actitud respetuosa y de cooperacin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66499

5. Aplicar, amb progressiva autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci (cuidant lestructura del text, els aspectes normatius, la calligrafia, lorde i la neteja), tant en valenci com en castell. Reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 6. Utilitzar les destreses bsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) per participar de manera efica en diverses situacions de lactivitat escolar, tant orals com escrites, per a adquirir nous coneixements, per a buscar, seleccionar i processar informaci, elaborar i memoritzar conceptes, i per a escriure textos propis de lmbit acadmic amb iniciativa, responsabilitat i esfor. Adoptar una actitud de cooperaci i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres. 7. Llegir amb la fludesa i lentonaci adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a ledat, i utilitzar la lectura com a mitj per a ampliar el vocabulari i fixar lortografia correcta. 8. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propsits comunicatius i utilitzar simultniament les llenges del currculum com a eines dinformaci i daprenentatge tenint en compte la competncia que es t en cada una. 9. Saber aprofitar, en ladquisici duna llengua, aquells coneixements conceptuals i estratgics ja apreses en el procs dadquisici daltres llenges, aix com usar les semblances i diferncies dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de lestructura, del significat o de ls. 10. Interpretar i utilitzar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment personal i de coneixement del mn, i consolidar hbits lectors per mitj de textos adequats a ledat. 11. Comprendre textos literaris de gneres diversos, adequats quant a temtica i complexitat, utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gnere, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics. 12. Utilitzar estratgies dautoaprenentatge i desenrotllar hbits de treball i estudi, identificant els factors que milloren leficcia i el treball personal i grupal, i fent s de ferramentes per a lorganitzaci i seguiment del treball personal. 13. Aprendre i utilitzar, amb progressiva autonomia, tcniques senzilles de maneig de la informaci (recerca, elaboraci, interpretaci, presentaci i valoraci) com a instruments de treball i aprenentatge, amb lajuda dels mitjans tradicionals, les biblioteques, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, aix com per a la producci escrita de notcies. Primer curs Continguts Taller de llengua: Valenci Bloc 1. La llengua com a instrument daprenentatge i comunicaci 1 Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de carcter ms formal (narracions dexperincies personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a informar-se. 2 s de les estratgies adequades en situaci descolta especfiques del llenguatge oral com a instrument daprenentatge: mantindre latenci, comportar-se de manera adequada durant lexposici, prendre notes i dades i participar activament en el colloqui. 3 Participaci com a oient en intervencions orals formals (exposicions del professorat, xarrada dun visitant expert, visita dun autor) amb la finalitat de rebre informacions dinters o de conixer les opinions dun personatge. 4 Comprensi de textos orals amb seqncies narratives, descriptives, informatives i persuasives (com notcies, entrevistes, reportatges juvenils, debats o comentaris dactualitat) procedents dels mitjans de comunicaci o dInternet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundries, reconeixent les idees no explcites i valorant els continguts transmesos distingint informaci dopini. Producci de tals textos per a oferir i compartir informaci i opini.

5. Aplicar, con progresiva autonoma, los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para comprender textos orales y escritos y para escribir y hablar con adecuacin, coherencia, cohesin y correccin (cuidando la estructura del texto, los aspectos normativos, la caligrafa, el orden y la limpieza), tanto en valenciano como en castellano. Reconocer las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones. 6. Utilizar las destrezas bsicas de la lengua (escuchar, hablar, leer, escribir y conversar) por participar de manera eficaz en varias situaciones de la actividad escolar, tanto orales como escritas, para adquirir nuevos conocimientos, para buscar, seleccionar y procesar informacin, elaborar y memorizar conceptos, y para escribir textos propios del mbito acadmico con iniciativa, responsabilidad y esfuerzo. Adoptar una actitud de cooperacin y de respeto con los sentimientos, las ideas, las opiniones y los conocimientos de los otros. 7. Leer con la fluidez y la entonacin adecuadas, comprender distintos tipo de textos adaptados a la edad, y utilizar la lectura como medio para ampliar el vocabulario y fijar la ortografa correcta. 8. Interpretar y traducir textos breves en situaciones que lo exijan y con varios propsitos comunicativos y utilizar simultneamente las lenguas del currculo como herramientas de informacin y de aprendizaje teniendo en cuenta la competencia que se tiene en cada una. 9. Saber aprovechar, en la adquisicin de una lengua, aquellos conocimientos conceptuales y estratgicos ya aprendidos en el proceso de adquisicin de otras lenguas, as como usar las semejanzas y diferencias de los cdigos para aclarar algn punto conflictivo de la estructura, del significado o del uso. 10. Interpretar y utilizar la lectura y la escritura como fuentes de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo, y consolidar hbitos de lectura por medio de textos adecuados a la edad. 11. Comprender textos literarios de gneros diversos, adecuados en cuanto a temtica y complejidad, utilizando los conocimientos sobre las convenciones de cada gnero, los temas y motivos de la tradicin literaria y los recursos estilsticos. 12. Utilizar estrategias de autoaprendizaje y desarrollar hbitos de trabajo y estudio, identificando los factores que mejoran la eficacia y el trabajo personal y grupal, y haciendo uso de herramientas para la organizacin y seguimiento del trabajo personal. 13. Aprender y utilizar, con progresiva autonoma, tcnicas sencillas de manejo de la informacin (bsqueda, elaboracin, interpretacin, presentacin y valoracin) como instrumentos de trabajo y aprendizaje, con la ayuda de los medios tradicionales, las bibliotecas, los medios de comunicacin y las tecnologas de la informacin y la comunicacin, as como para la produccin escrita de noticias. Primer curso Contenidos Taller de lengua: Valenciano Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin 1 Comprensin y produccin de textos orales, tanto carcter cotidiano (explicaciones de clase, trabajos en equipo, documentales, entrevistas, debates y conversaciones entre iguales) como de carcter ms formal (narraciones de experiencias personales, resmenes orales de textos, exposiciones de conocimientos y opiniones, cuentos populares y descripciones sencillas) para aprender y para informarse. 2 Uso de las estrategias adecuadas, en situacin de escucha, especficas del lenguaje oral como instrumento de aprendizaje: mantener la atencin, comportarse de manera adecuada durante la exposicin, tomar notas y datos y participar activamente en el coloquio. 3 Participacin como oyente en intervenciones orales formales (exposiciones del profesorado, charla de un visitante experto, visita de un autor) con la finalidad de recibir informaciones de inters o de conocer las opiniones de un personaje. 4 Comprensin de textos orales con secuencias narrativas, descriptivas, informativas y persuasivas (como noticias, entrevistas, reportajes juveniles, debates o comentarios de actualidad) procedentes de los medios de comunicacin o de Internet, captando el sentido global del texto y las ideas principales y secundarias, reconociendo las ideas no explcitas y valorando los contenidos transmitidos distinguiendo informacin de opinin. Produccin de tales textos para ofrecer y compartir informacin y opinin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66500

5 s de documents videogrfics i sonors com a mitj dobtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges. 6 Comprensi de textos de lmbit escolar produts amb la finalitat daprendre i dinformar-se. 7 s destratgies per a la comprensi lectora: elaboraci i comprovaci dhiptesis, realitzaci dinferncies sobre el text, descobriment del significat de paraules a partir del context, de la informaci paratextual (divisi en captols, ttols, subttols, illustracions) i de laplicaci dels coneixements i experincies prvies; consulta al diccionari, mesures correctores necessries si falla la comprensi (relectura) i resum final. 8 Participaci com a ponent en intervencions orals formals que exigisquen una planificaci prvia i una organitzaci del discurs (breus exposicions orals, debats) per a exposar els resultats duna xicoteta investigaci o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua opini o emetent jus de valor. s de les estratgies adequades en una exposici oral formal: atenent les diferents parts de lexposici (salutaci, introducci del tema, organitzaci de la intervenci, desenrotllament de lexposici, conclusi, avaluaci i comiat) amb ajuda dun gui ms o menys extens. 9 Coneixement de lestructura dels textos escrits propis de lmbit acadmic, social, cultural i dinterrelaci amb lentorn (qestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions) i aplicaci de tals coneixements a la comprensi i composici de textos. 10 Coneixement dels elements bsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenci) i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci oral i escrita. 11 Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensi lectora i la memoritzaci de textos populars i cultes llegits en veu alta o en silenci, llegits amb fludesa i entonaci adequades. Transposici de textos (dramatitzaci dun relat, conversi dun relat en cmic, prctica del pas destil directe a indirecte en la narraci). 12 s destratgies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar i interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (grfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres illustracions). 13 Localitzaci de la informaci en textos documentals (enciclopdies, diccionaris, catlegs, fullets dinstruccions) i reelaboraci de la informaci (sntesi, fitxa, nota, esquema, mapa conceptual, resum) per a la seua utilitzaci posterior. 14 s de les estratgies bsiques en la producci de textos: planificaci (concreci de la intenci comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de lorganitzaci del contingut), redacci de lesborrany i avaluaci i revisi del text per a millorar-lo. 15 Aplicaci de les normes ortogrfiques i tipogrfiques; les que regulen laccentuaci grfica i ls dels signes de puntuaci i dentonaci, tant en lescriptura manuscrita com en ls dels mitjans informtics, amb especial atenci al cos i estil en la jerarquia dinformacions, ttols, subttols, paraules clau, conceptes 16 Atenci en la qualitat, orde, calligrafia i presentaci dels textos propis i dels altres com a mitj per a garantir una comunicaci fluda, clara, i com a eina de recerca dexpressivitat i de creativitat. 17 Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies i de regulaci de la convivncia. 18 Producci de treballs per a organitzar la comunicaci i per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (murals, informes dexperiments, investigacions, treballs en grup, presentacions multimdia). 19 Producci de textos escrits propis de la vida social de laula per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (normes, notes, cartes, notcies, treballs daula...) dacord amb les caracterstiques prpies destos gneres.

5 Uso de documentos videogrficos y sonoros como medio para obtener, seleccionar y relacionar con progresiva autonoma, informaciones relevantes para ampliar los aprendizajes. 6 Comprensin de textos del mbito escolar producidos con la finalidad de aprender y de informarse. 7 Uso de estrategias para la comprensin lectora: elaboracin y comprobacin de hiptesis, realizacin de inferencias sobre el texto, descubrimiento del significado de palabras a partir del contexto, de la informacin paratextual (divisin en captulos, ttulos, subttulos, ilustraciones) y de la aplicacin de los conocimientos y experiencias previas; consulta al diccionario, medidas correctoras necesarias si falla la comprensin (relectura) y resumen final. 8 Participacin como ponente en intervenciones orales formales que exijan una planificacin previa y una organizacin del discurso (breves exposiciones orales, debates) para exponer los resultados de una pequea investigacin o trabajo, discutir puntos de vista, manifestando su opinin o emitiendo juicios de valor. Uso de las estrategias adecuadas en una exposicin oral formal: atendiendo las diferentes partes de la exposicin (saludo, introduccin del tema, organizacin de la intervencin, desarrollo de la exposicin, conclusin, evaluacin y despedida) con ayuda de un guin ms o menos extenso. 9 Conocimiento de la estructura de los textos escritos propios del mbito acadmico, social, cultural y de interrelacin con el entorno (cuestionarios, encuestas, resmenes, esquemas, informes, descripciones, explicaciones) y aplicacin de tales conocimientos a la comprensin y composicin de textos. 10 Conocimiento de los elementos bsicos de los discursos narrativos, explicativos, argumentativos, descriptivos, informativos y persuasivos (estructura, sentido global, intencin) y su aplicacin en la comprensin y en la produccin oral y escrita. 11 Juegos motivadores con la lengua que faciliten la comprensin lectora y la memorizacin de textos populares y cultos ledos en voz alta o en silencio, ledos con fluidez y entonacin adecuadas. Transposicin de textos (dramatizacin de un relato, conversin de un relato en cmico, prctica del paso de estilo directo a indirecto en la narracin). 12 Uso de estrategias para ampliar y dar sentido a los aprendizajes: localizar, comparar, clasificar, identificar e interpretar y reelaborar los conocimientos y las informaciones (grficos y esquemas, tablas, mapas conceptuales y otras ilustraciones). 13 Localizacin de la informacin en textos documentales (enciclopedias, diccionarios, catlogos, folletos de instrucciones) y reelaboracin de la informacin (sntesis, ficha, nota, esquema, mapa conceptual, resumen) para su utilizacin posterior. 14 Uso de las estrategias bsicas en la produccin de textos: planificacin (concrecin de la intencin comunicativa y del destinatario, del tipo de texto, de la organizacin del contenido), redaccin del borrador y evaluacin y revisin del texto para mejorar. 15 Aplicacin de las normas ortogrficas y tipogrficas; las que regulen la acentuacin grfica y el uso de los signos de puntuacin y de entonacin, tanto en la escritura manuscrita como en el uso de los medios informticos, con especial atencin al cuerpo y estilo en la jerarqua de informaciones, ttulos, subttulos, palabras clave, conceptos 16 Atencin en la calidad, orden, caligrafa y presentacin de los textos propios y de los otros como medio para garantizar una comunicacin fluida, clara, y como herramienta de bsqueda de expresividad y de creatividad. 17 Inters por los textos escritos como fuente de informacin y aprendizaje y como medio de comunicacin de experiencias y de regulacin de la convivencia. 18 Produccin de trabajos para organizar la comunicacin y para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (murales, informes de experimentos, investigaciones, trabajos en grupo, presentaciones multimedia). 19 Produccin de textos escritos propios de la vida social del aula para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (normas, notas, cartas, noticias, trabajos de aula...) de acuerdo con las caractersticas propias de estos gneros.

Num. 5783 / 12.06.2008

66501

20 Composici de textos dinformaci i dopini propis dels mitjans de comunicaci social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb especial incidncia en la notcia, lentrevista, la ressenya de llibres o de msica, la carta al director, en mitjans de lmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o simulades. 21 s de les tecnologies de la informaci i de la biblioteca daula i de centre com a llocs privilegiats per a laprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts dinformaci i elaboraci de treballs personals, respectant les normes ds. 22 Valoraci de lescolta, la lectura i lescriptura com a ferramenta de comunicaci, font dinformaci i daprenentatge, i com a mitj dorganitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. Bloc 2. Coneixement de la llengua 1 Anlisi i identificaci de la importncia del context i de les relacions entre els seus elements i les formes lingstiques en qu es manifesten els discursos orals i escrits; identificaci dels components i tipus de situacions comunicatives (informals i formals). 2 Observaci i comparaci en les seqncies textuals de les formes lingstiques i de les estructures sintctiques que fan el missatge adequat a la situaci comunicativa en funci del registre, per a reconixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives; adequaci de la prpia expressi a la situaci comunicativa 3 Reconeixement dels diferents significats, equivalncies i alteracions del significat. 4 Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingstics bsics per a assegurar la coherncia i la cohesi textual (causa, conseqncia, finalitat, contradicci, condici), especialment la inserci i coordinaci oracional en el text explicatiu. 5 Sistematitzaci de lortografia, apreciant el seu valor social i la utilitzaci constant en els propis escrits. s dels signes de puntuaci per a cohesionar el text i superar el llenguatge enumeratiu. 6 Observaci de formes lxiques, ortogrfiques i sintctiques a partir de lanlisi, la manipulaci i la transformaci de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinaci de pronoms, lellipsi, la inserci, la supressi, el canvi dorde, la segmentaci i la reescriptura. Sistematitzaci de les observacions realitzades per a facilitar el desenrotllament dels conceptes lingstics i del metallenguatge i per a observar lequivalncia semntica o els canvis de significat. 7 Explicitar coneixements gramaticals que es dominen implcitament. Consolidaci de nocions gramaticals, lxiques, fonolgiques i ortogrfiques adquirides en etapes anteriors. Aplicaci destos coneixements a la prpia producci discursiva. 8 Observaci, per comparaci i contrast, i classificaci de les paraules en primitives, derivades i compostes dacord amb la seua estructura morfolgica per a la generalitzaci de normes ortogrfiques. 9 Exploraci del lxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homnimes i les paraules polismiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes, significats i mbits daplicaci. 10 Observaci, anlisi i creaci de paraules noves per mitj de la derivaci (els augmentatius i els diminutius) i la composici. 11 Observaci de les relacions entre una paraula genrica i les paraules especfiques corresponents; les paraules que configuren una famlia lxica i un camp lxic; paraules sinnimes i antnimes; tot a com a mitj per a consolidar-ne ladquisici i facilitar el seu s. 12 Ampliaci del domini del vocabulari a travs de laprenentatge incidental en la lectura, la discussi collectiva i ls efica del diccionari. 13 Exploraci de lestructura morfolgica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bsics en la flexi i la derivaci i daplicar-les a la prpia producci discursiva: La persona gramatical Singular i plural Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars ms freqents

20 Composicin de textos de informacin y de opinin propios de los medios de comunicacin social (en particular la prensa local) sobre hechos y acontecimientos que resulten significativos, con especial incidencia en la noticia, la entrevista, la resea de libros o de msica, la carta al director, en medios del mbito escolar y de la prensa local, en situaciones reales o simuladas. 21 Uso de las tecnologas de la informacin y de la biblioteca de aula y de centro como lugares privilegiados para el aprendizaje y para la bsqueda y consulta de fuentes de informacin y elaboracin de trabajos personales, respetando las normas de uso. 22 Valoracin de la escucha, la lectura y la escritura como herramienta de comunicacin, fuente de informacin y de aprendizaje, y como medio de organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana. Bloque 2. Conocimiento de la lengua 1 Anlisis e identificacin de la importancia del contexto y de las relaciones entre sus elementos y las formas lingsticas en que se manifiestan los discursos orales y escritos; identificacin de los componentes y tipo de situaciones comunicativas (informales y formales); 2 Observacin y comparacin en las secuencias textuales de las formas lingsticas y de las estructuras sintcticas que hacen el mensaje adecuado a la situacin comunicativa en funcin del registro, para reconocer las estructuras narrativas, instructivas, descriptivas y explicativas; adecuacin de la propia expresin a la situacin comunicativa. 3 Reconocimiento de los diferentes significados, equivalencias y alteraciones del significado. 4 Descubrimiento y dominio de los mecanismos y recursos lingsticos bsicos para asegurar la coherencia y la cohesin textual (causa, consecuencia, finalidad, contradiccin, condicin), especialmente la insercin y coordinacin oracional en el texto explicativo. 5 Sistematizacin de la ortografa, apreciando su valor social y la utilizacin constante en los propios escritos. Uso de los signos de puntuacin para cohesionar el texto y superar el lenguaje enumerativo. 6 Observacin de formas lxicas, ortogrficas y sintcticas a partir del anlisis, la manipulacin y la transformacin de fragmentos de textos sencillos utilizando pronombres y combinacin de pronombres, la elipsis, la insercin, la supresin, el cambio de orden, la segmentacin y la reescritura. Sistematizacin de las observaciones realizadas para facilitar el desarrollo de los conceptos lingsticos y del metalenguaje y para observar la equivalencia semntica o los cambios de significado. 7 Explicitar conocimientos gramaticales que se dominan implcitamente. Consolidacin de nociones gramaticales, lxicas, fonolgicas y ortogrficas adquiridas en etapas anteriores. Aplicacin de estos conocimientos a la propia produccin discursiva. 8 Observacin, por comparacin y contraste, y clasificacin de las palabras en primitivas, derivadas y compuestas de acuerdo con su estructura morfolgica para la generalizacin de normas ortogrficas. 9 Exploracin del lxico general de la lengua para descubrir las particularidades del vocabulario: los arcasmos, los neologismos y los extranjerismos; las palabras homnimas y las palabras polismicas, las locuciones y frases hechas. Estudio de sus formas, significados y mbitos de aplicacin. 10 Observacin, anlisis y creacin de palabras nuevas por medio de la derivacin (los aumentativos y los diminutivos) y la composicin. 11 Observacin de las relaciones entre una palabra genrica y las palabras especficas correspondientes; las palabras que configuran una familia lxica y un campo lxico; palabras sinnimas y antnimas; todo ello como medio para consolidar la adquisicin y facilitar su uso. 12 Ampliacin del dominio del vocabulario a travs del aprendizaje incidental en la lectura, la discusin colectiva y el uso eficaz del diccionario. 13 Exploracin de la estructura morfolgica de las palabras con el fin de descubrir las formas, significados y usos bsicos en la flexin y la derivacin y de aplicarlas a la propia produccin discursiva: La persona gramatical Singular y plural Modo imperativo, indicativo y subjuntivo de los verbos regulares e irregulares ms frecuentes

Num. 5783 / 12.06.2008

66502

Temps verbals: passat imperfet i passat perfet, simple, perifrstic i compost. 14 Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oraci simple i manipulaci doracions senzilles per a identificar les funcions bsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i lorganitzaci dels grups que realitzen estes funcions (complements del nom i del verb). Paper semntic del subjecte (agent, pacient i causa). 15 Observaci de fenmens sillbics. La sllaba tnica i tona, diftong i hiat. Separaci duna paraula en sllabes. Classificaci de paraules segons la sllaba tnica. Les regles daccentuaci grfica (paraules monosllabes, interrogatius i hiats). Laccent diacrtic. Utilitzaci en els propis escrits. 16 Transformaci doracions dactiva en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes dagent i dobjecte per a la comprensi de determinats textos. 17 Inserci, coordinaci i enlla doracions com a procediments propis de lexplicaci, per a practicar el pas destil directe a estil indirecte en la narraci i per a explorar les possibilitats del seu s per a expressar causa, conseqncia, finalitat o condici en la composici de textos. 18 Inventari, adquisici i automatitzaci de formes genunes valencianes en referncia al gnere de certes paraules, formes de plural, de partitiu, els quantificatius, les preposicions, s dels pronoms adverbials en i hi, deure + infinitiu per a indicar probabilitat, haver de + infinitiu per a indicar obligaci, usos bsics dels verbs ser i estar. 19 Observaci i sistematitzaci dels usos bsics de lapstrof, el gui i la diresi, i aplicaci a les prpies produccions escrites. 20 Prctica constant de la pronunciaci correcta de certs elements (consonants sonores, emmudiments, geminacions, enllaos fnics, elisions) relacionant-los amb la realitzaci grfica. 21 Reflexi sobre semblances i diferncies entre el valenci i castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. 22 Valoraci de la reflexi sobre la llengua com a mitj denriquiment dels recursos lingstics personals en lxit duna bona comprensi i duna expressi correcta, apropiada i genuna. 23 Acceptaci, respecte i valoraci positiva de les normes i convencions lingstiques bsiques. Valoraci de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres quant a ladequaci, la coherncia i la correcci. Bloc 3. Educaci literria 1 Coneixement, identificaci i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, canons populars, auques); adaptacions dobres clssiques o mostres de literatura actual o de literatura juvenil, tant del gnere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novella realista, daventures, de misteri, de cincia-ficci, de fantasia) com daltres gneres com el teatre o la poesia, en paper i en suport audiovisual i informtic. 2 Audici, comprensi i memoritzaci de diferents textos potics ajustats a ledat i de producci prpia, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci adequades. 3 Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement de les convencions literries (gneres, figures) i la presncia de certs temes i motius recurrents. 4 Prctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris ajustats a ledat i als interessos de lalumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada. 5 Producci de textos dintenci literria per a comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals, descripcions, cmics, redaccions) a partir de lexploraci de les possibilitats expressives de la llengua per mitj de lobservaci i lanlisi de textos model (histries o contes narrats pel professor) i lajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la creativitat.

Tiempos verbales: pasado imperfecto y pasado perfecto, simple, perifrstico y compuesto. 14 Descubrimiento de las diferentes formas que puede presentar una oracin simple y manipulacin de oraciones sencillas para identificar las funciones bsicas (sujeto y predicado) y descubrir los elementos y la organizacin de los grupos que realizan estas funciones (complementos del nombre y del verbo). Papel semntico del sujeto (agente, paciente y causa). 15 Observacin de fenmenos silbicos. La slaba tnica y tona, diptongo y hiato. Separacin de una palabra en slabas. Clasificacin de palabras segn la slaba tnica. Las reglas de acentuacin grfica (palabras monoslabas, interrogativos e hiatos). El acento diacrtico. Utilizacin en los propios escritos. 16 Transformacin de oraciones de activa en pasiva y viceversa, con la finalidad de construir los conceptos de agente y de objeto para la comprensin de determinados textos. 17 Insercin, coordinacin y enlace de oraciones como procedimientos propios de la explicacin, para practicar el paso de estilo directo a estilo indirecto en la narracin y para explorar las posibilidades de su uso para expresar causa, consecuencia, finalidad o condicin en la composicin de textos. 18 Inventario, adquisicin y automatizacin de formas genuinas valencianas en referencia al gnero de ciertas palabras, formas de plural, de partitivo, los cuantificativos, las preposiciones, uso de los pronombres adverbiales en e hi, deure + infinitivo para indicar probabilidad, haver de + infinitivo para indicar obligacin, usos bsicos de los verbos ser y estar. 19 Observacin y sistematizacin de los usos bsicos del apstrofe, el guin y la diresis, y aplicacin a las propias producciones escritas. 20 Prctica constante de la pronunciacin correcta de ciertos elementos (consonantes sonoras, enmudecimientos, geminaciones, enlaces fnicos, elisiones) relacionndolos con la realizacin grfica. 21 Reflexin sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos. 22 Valoracin de la reflexin sobre la lengua como medio de enriquecimiento de los recursos lingsticos personales en el xito de una buena comprensin y de una expresin correcta, apropiada y genuina. 23 Aceptacin, respeto y valoracin positiva de las normas y convenciones lingsticas bsicas. Valoracin de la calidad y efectividad de los textos propios y de los otros en cuanto a la adecuacin, la coherencia y la correccin. Bloque 3. Educacin literaria 1 Conocimiento, identificacin y lectura guiada de diferentes muestras de textos literarios: literatura tradicional oral y escrita (fbulas, leyendas, canciones populares, auques); adaptaciones de obras clsicas o muestras de literatura actual o de literatura juvenil, tanto del gnero narrativo (cuentos, biografas, autobiografas, novela realista, de aventuras, de misterio, de ciencia-ficcin, de fantasa) como de otros gneros como el teatro o la poesa, en papel y en soporte audiovisual e informtico. 2 Audicin, comprensin y memorizacin de diferentes textos poticos ajustados a la edad y de produccin propia, con el ritmo, la pronunciacin y la entonacin adecuados. 3 Lectura comentada de poemas, relatos y obras teatrales teniendo en cuenta el conocimiento de las convenciones literarias (gneros, figuras) y la presencia de ciertos temas y motivos recurrentes. 4 Prctica de diferentes tipos de lectura con obras y textos literarios ajustados a la edad y a los intereses del alumnado: lectura silenciosa y en voz alta, lectura expresiva, escenificada. 5 Produccin de textos de intencin literaria para comunicar sentimientos, emociones, estados de nimo o recuerdos (cuentos, poemas, pequeas piezas teatrales, descripciones, cmics, redacciones) a partir de la exploracin de las posibilidades expresivas de la lengua por medio de la observacin y el anlisis de textos modelo (historias o cuentos narrados por el profesor) y la ayuda de distintos recursos y juegos que estimulan la imaginacin y la creatividad.

Num. 5783 / 12.06.2008

66503

Primer curs Continguts Taller de llengua: Castell Bloc 1. La llengua com a instrument daprenentatge i comunicaci 1 Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de carcter ms formal (narracions dexperincies personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a informar-se 2 s de les estratgies adequades en situaci descolta especfiques del llenguatge oral com a instrument daprenentatge: mantindre latenci, comportar-se de manera adequada durant lexposici, prendre notes i dades i participar activament en el colloqui. 3 Participaci com a oient en intervencions orals formals (exposicions del professorat, xarrada dun visitant expert, visita dun autor) amb la finalitat de rebre informacions dinters o de conixer les opinions dun personatge. 4 Comprensi de textos orals amb seqncies narratives, descriptives, informatives i persuasives (com notcies, entrevistes, reportatges juvenils, debats o comentaris dactualitat) procedents dels mitjans de comunicaci o dinternet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundries, reconeixent les idees no explcites i valorant els continguts transmesos distingint informaci dopini. Producci de tals textos per a oferir i compartir informaci i opini. 5 s de documents videogrfics i sonors com a mitj dobtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges. 6 Comprensi de textos de lmbit escolar produts amb la finalitat daprendre i dinformar-se. 7 s destratgies per a la comprensi lectora: elaboraci i comprovaci dhiptesis, realitzaci dinferncies sobre el text, descobriment del significat de paraules a partir del context, de la informaci paratextual (divisi en captols, ttols, dels subttols, illustracions) i de laplicaci dels coneixements i experincies prvies; consulta al diccionari, mesures correctores necessries si falla la comprensi (relectura) i resum final. 8 Participaci com a ponent en intervencions orals formals que exigisquen una planificaci prvia i una organitzaci del discurs (breus exposicions orals, debats) per a exposar els resultats duna xicoteta investigaci o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua opini o emetent jus de valor. s de les estratgies adequades en una exposici oral formal: atenent els diferents parts de lexposici (salutaci, introducci del tema, organitzaci de la intervenci, desenrotllament de lexposici, conclusi, avaluaci i comiat) amb ajuda dun gui ms o menys extens. 9 Coneixement de lestructura dels textos escrits propis de lmbit acadmic, social, cultural i dinterrelaci amb lentorn (qestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions) i aplicaci de tals coneixements a la comprensi i composici de textos. 10 Coneixement dels elements bsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenci...) i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci oral i escrita. 11 Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensi lectora i la memoritzaci de textos populars i cultes llegits en veu alta o en silenci, a partir de textos populars i cultes llegits amb fludesa i entonaci adequades. Transposici de textos (dramatitzaci dun relat, conversi dun relat en cmic, prctica del pas destil directe a indirecte en la narraci...). 12 s destratgies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar i interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (grfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres illustracions). 13 Localitzaci de la informaci en textos documentals (enciclopdies, diccionaris, catlegs, fullets dinstruccions...) i reelaboraci de la

Primer curso Contenidos Taller de lengua: Castellano Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin 1 Comprensin y produccin de textos orales, tanto carcter cotidiano (explicaciones de clase, trabajos en equipo, documentales, entrevistas, debates y conversaciones entre iguales) como de carcter ms formal (narraciones de experiencias personales, resmenes orales de textos, exposiciones de conocimientos y opiniones, cuentos populares y descripciones sencillas) para aprender y para informarse. 2 Uso de las estrategias adecuadas en situacin de escucha especficas del lenguaje oral como instrumento de aprendizaje: mantener la atencin, comportarse de manera adecuada durante la exposicin, tomar notas y datos y participar activamente en el coloquio. 3 Participacin como oyente en intervenciones orales formales (exposiciones del profesorado, charla de un visitante experto, visita de un autor) con la finalidad de recibir informaciones de inters o de conocer las opiniones de un personaje. 4 Comprensin de textos orales con secuencias narrativas, descriptivas, informativas y persuasivas (como noticias, entrevistas, reportajes juveniles, debates o comentarios de actualidad) procedentes de los medios de comunicacin o de internet, captando el sentido global del texto y las ideas principales y secundarias, reconociendo las ideas no explcitas y valorando los contenidos transmitidos distinguiendo informacin de opinin. Produccin de tales textos para ofrecer y compartir informacin y opinin. 5 Uso de documentos videogrficos y sonoros como medio para obtener, seleccionar y relacionar con progresiva autonoma, informaciones relevantes para ampliar los aprendizajes. 6 Comprensin de textos del mbito escolar producidos con la finalidad de aprender y de informarse. 7 Uso de estrategias para la comprensin lectora: elaboracin y comprobacin de hiptesis, realizacin de inferencias sobre el texto, descubrimiento del significado de palabras a partir del contexto, de la informacin paratextual (divisin en captulos, ttulos, de los subttulos, ilustraciones) y de la aplicacin de los conocimientos y experiencias previas; consulta al diccionario, medidas correctoras necesarias si falla la comprensin (relectura) y resumen final. 8 Participacin como ponente en intervenciones orales formales que exijan una planificacin previa y una organizacin del discurso (breves exposiciones orales, debates) para exponer los resultados de una pequea investigacin o trabajo, discutir puntos de vista, manifestando su opinin o emitiendo juicios de valor. Uso de las estrategias adecuadas en una exposicin oral formal: atendiendo las diferentes partes de la exposicin (saludo, introduccin del tema, organizacin de la intervencin, desarrollo de la exposicin, conclusin, evaluacin y despedida) con ayuda de un guin ms o menos extenso. 9 Conocimiento de la estructura de los textos escritos propios del mbito acadmico, social, cultural y de interrelacin con el entorno (cuestionarios, encuestas, resmenes, esquemas, informes, descripciones, explicaciones) y aplicacin de tales conocimientos a la comprensin y composicin de textos. 10 Conocimiento de los elementos bsicos de los discursos narrativos, explicativos, argumentativos, descriptivos, informativos y persuasivos (estructura, sentido global, intencin...) y su aplicacin en la comprensin y en la produccin oral y escrita. 11 Juegos motivadores con la lengua que faciliten la comprensin lectora y la memorizacin de textos populares y cultos ledos en voz alta o en silencio, a partir de textos populares y cultos ledos con fluidez y entonacin adecuadas. Transposicin de textos (dramatizacin de un relato, conversin de un relato en cmico, prctica del paso de estilo directo a indirecto en la narracin...). 12 Uso de estrategias para ampliar y dar sentido a los aprendizajes: localizar, comparar, clasificar, identificar e interpretar y reelaborar los conocimientos y las informaciones (grficos y esquemas, tablas, mapas conceptuales y otras ilustraciones). 13 Localizacin de la informacin en textos documentales (enciclopedias, diccionarios, catlogos, folletos de instrucciones...) y reela-

Num. 5783 / 12.06.2008

66504

informaci (sntesi, fitxa, nota, esquema, mapa conceptual, resum) per a la seua utilitzaci posterior. 14 s de les estratgies bsiques en la producci de textos: planificaci (concreci de la intenci comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de lorganitzaci del contingut), redacci de lesborrany i avaluaci i revisi del text per a millorar-lo. 15 Aplicaci de les normes ortogrfiques i tipogrfiques; les que regulen laccentuaci grfica i ls dels signes de puntuaci i dentonaci, tant en lescriptura manuscrita com en ls dels mitjans informtics, amb especial atenci al cos i estil en la jerarquia dinformacions, ttols, subttols, paraules clau, conceptes 16 Atenci en la qualitat, orde, calligrafia i presentaci dels textos propis i dels altres com a mitj per a garantir una comunicaci fluda, clara, i com a eina de recerca dexpressivitat i de creativitat. 17 Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies i de regulaci de la convivncia. 18 Producci de treballs per a organitzar la comunicaci i per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (murals, informes dexperiments, investigacions, treballs en grup, presentacions multimdia). 19 Producci de textos escrits propis de la vida social de laula per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (normes, notes, cartes, notcies, treballs daula...) dacord amb les caracterstiques prpies destos gneres. 20 Composici de textos dinformaci i dopini propis dels mitjans de comunicaci social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius. amb especial incidncia en la notcia, lentrevista, la ressenya de llibres o de msica, la carta al director, en mitjans de lmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o simulades. 21 s de les tecnologies de la informaci i de la biblioteca daula i de centre com a llocs privilegiats per a laprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts dinformaci i elaboraci de treballs personals, respectant les normes ds. 22 Valoraci de lescolta, la lectura i lescriptura com a ferramenta de comunicaci, font dinformaci i daprenentatge, i com a mitj dorganitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. Bloc 2. Coneixement de la llengua 1 Anlisi i identificaci de la importncia del context i de les relacions entre els seus elements i les formes lingstiques en qu es manifesten els discursos orals i escrits; identificaci dels components i tipus de situacions comunicatives (informals i formals). 2 Observaci i comparaci en les seqncies textuals de les formes lingstiques i de les estructures sintctiques que fan el missatge adequat a la situaci comunicativa en funci del registre, per a reconixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives; adequaci de la prpia expressi a la situaci comunicativa 3 Reconeixement dels diferents significats, equivalncies i alteracions del significat. 4 Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingstics bsics per a assegurar la coherncia i la cohesi textual (causa, conseqncia, finalitat, contradicci, condici), especialment la inserci i coordinaci oracional en el text explicatiu. 5 Sistematitzaci de lortografia, apreciant el seu valor social i la utilitzaci constant en els propis escrits. s dels signes de puntuaci per a cohesionar el text i superar el llenguatge enumeratiu. 6 Observaci de formes lxiques, ortogrfiques i sintctiques a partir de lanlisi, la manipulaci i la transformaci de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinaci de pronoms, lellipsi, la inserci, la supressi, el canvi dorde, la segmentaci i la reescriptura. Sistematitzaci de les observacions realitzades per a facilitar el desenrotllament dels conceptes lingstics i del metallenguatge i per a observar lequivalncia semntica o els canvis de significat 7 Explicitar coneixements gramaticals que es dominen implcitament. Consolidaci de nocions gramaticals, lxiques, fonolgiques i

boracin de la informacin (sntesis, ficha, nota, esquema, mapa conceptual, resumen) para su utilizacin posterior. 14 Uso de las estrategias bsicas en la produccin de textos: planificacin (concrecin de la intencin comunicativa y del destinatario, del tipo de texto, de la organizacin del contenido), redaccin del borrador y evaluacin y revisin del texto para mejorarlo. 15 Aplicacin de las normas ortogrficas y tipogrficas; las que regulan la acentuacin grfica y el uso de los signos de puntuacin y de entonacin, tanto en la escritura manuscrita como en el uso de los medios informticos, con especial atencin al cuerpo y estilo en la jerarqua de informaciones, ttulos, subttulos, palabras clave, conceptos 16 Atencin en la calidad, orden, caligrafa y presentacin de los textos propios y de los otros como medio para garantizar una comunicacin fluida, clara, y como herramienta de bsqueda de expresividad y de creatividad. 17 Inters por los textos escritos como fuente de informacin y aprendizaje y como medio de comunicacin de experiencias y de regulacin de la convivencia. 18 Produccin de trabajos para organizar la comunicacin y para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (murales, informes de experimentos, investigaciones, trabajos en grupo, presentaciones multimedia). 19 Produccin de textos escritos propios de la vida social del aula para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (normas, notas, cartas, noticias, trabajos de aula...) de acuerdo con las caractersticas propias de estos gneros. 20 Composicin de textos de informacin y de opinin propios de los medios de comunicacin social (en particular la prensa local) sobre hechos y acontecimientos que resulten significativos, con especial incidencia en la noticia, la entrevista, la resea de libros o de msica, la carta al director, en medios del mbito escolar y de la prensa local, en situaciones reales o simuladas. 21 Uso de las tecnologas de la informacin y de la biblioteca de aula y de centro como lugares privilegiados para el aprendizaje y para la bsqueda y consulta de fuentes de informacin y elaboracin de trabajos personales, respetando las normas de uso. 22 Valoracin de la escucha, la lectura y la escritura como herramienta de comunicacin, fuente de informacin y de aprendizaje, y como medio de organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana. Bloque 2. Conocimiento de la lengua 1 Anlisis e identificacin de la importancia del contexto y de las relaciones entre sus elementos y las formas lingsticas en que se manifiestan los discursos orales y escritos; identificacin de los componentes y tipos de situaciones comunicativas (informales y formales). 2 Observacin y comparacin en las secuencias textuales de las formas lingsticas y de las estructuras sintcticas que hacen el mensaje adecuado a la situacin comunicativa en funcin del registro, para reconocer las estructuras narrativas, instructivas, descriptivas y explicativas; adecuacin de la propia expresin a la situacin comunicativa. 3 Reconocimiento de los diferentes significados, equivalencias y alteraciones del significado. 4 Descubrimiento y dominio de los mecanismos y recursos lingsticos bsicos para asegurar la coherencia y la cohesin textual (causa, consecuencia, finalidad, contradiccin, condicin), especialmente la insercin y coordinacin oracional en el texto explicativo. 5 Sistematizacin de la ortografa, apreciando su valor social y la utilizacin constante en los propios escritos. Uso de los signos de puntuacin para cohesionar el texto y superar el lenguaje enumerativo. 6 Observacin de formas lxicas, ortogrficas y sintcticas a partir del anlisis, la manipulacin y la transformacin de fragmentos de textos sencillos utilizando pronombres y combinacin de pronombres, la elipsis, la insercin, la supresin, el cambio de orden, la segmentacin y la reescritura. Sistematizacin de las observaciones realizadas para facilitar el desarrollo de los conceptos lingsticos y del metalenguaje y para observar la equivalencia semntica o los cambios de significado. 7 Explicitar conocimientos gramaticales que se dominan implcitamente. Consolidacin de nociones gramaticales, lxicas, fonolgicas y

Num. 5783 / 12.06.2008

66505

ortogrfiques adquirides en etapes anteriors. Aplicaci destos coneixements a la prpia producci discursiva. 8 Observaci, per comparaci i contrast, i classificaci de les paraules en primitives, derivades i compostes dacord amb la seua estructura morfolgica per a la generalitzaci de normes ortogrfiques. 9 Exploraci del lxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homnimes i les paraules polismiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes, significats i mbits daplicaci. 10 Observaci, anlisi i creaci de paraules noves per mitj de la derivaci (els augmentatius i els diminutius) i la composici. 11 Observaci de les relacions entre una paraula genrica i les paraules especfiques corresponents; les paraules que configuren una famlia lxica i un camp lxic; paraules sinnimes i antnimes; tot a com a mitj per a consolidar ladquisici i facilitar el seu s. 12 Ampliaci del domini del vocabulari a travs de laprenentatge incidental en la lectura, la discussi collectiva i ls efica del diccionari. 13 Exploraci de lestructura morfolgica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bsics en la flexi i la derivaci i daplicar-les a la prpia producci discursiva: La persona gramatical Singular i plural Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars ms freqents Temps verbals: pretrit imperfet i pretrit perfet, simple i compost. 14 Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oraci simple i manipulaci doracions senzilles per a identificar les funcions bsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i lorganitzaci dels grups que realitzen estes funcions (complements del nom i del verb). Paper semntic del subjecte (agent, pacient i causa). 15 Observaci de fenmens sillbics. La sllaba tnica i tona, diftong i hiat. Separaci duna paraula en sllabes. Classificaci de paraules segons la sllaba tnica. Les regles daccentuaci grfica (paraules monosllabes, interrogatius i hiats). Laccent diacrtic. Utilitzaci en els propis escrits. 16 Transformaci doracions dactiva en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes dagent i objecte per a la comprensi de determinats textos. 17 Inserci, coordinaci i enlla doracions com a procediments propis de lexplicaci, per a practicar el pas destil directe a estil indirecte en la narraci i per a explorar les possibilitats del seu s per a expressar causa, conseqncia, finalitat o condici en la composici de textos. 18 Reflexi sobre semblances i diferncies entre el valenci i el castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. 19 Valoraci de la reflexi sobre la llengua com a mitj denriquiment dels recursos lingstics personals en lxit duna bona comprensi i duna expressi correcta, apropiada i genuna. 20 Acceptaci, respecte i valoraci positiva de les normes i convencions lingstiques bsiques. Valoraci de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres respecte a ladequaci, la coherncia i la correcci. Bloc 3. Educaci literria 1 Coneixement, identificaci i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, canons populars); adaptacions dobres clssiques o mostres de literatura actual o de literatura juvenil, tant del gnere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novella realista, daventures, de misteri, de cincia-ficci, de fantasia) com daltres gneres com el teatre o la poesia, en paper i en suport audiovisual i informtic. 2 Audici, comprensi i memoritzaci de diferents textos potics ajustats a ledat i de producci prpia, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci adequades.

ortogrficas adquiridas en etapas anteriores. Aplicacin de estos conocimientos a la propia produccin discursiva. 8 Observacin, por comparacin y contraste, y clasificacin de las palabras en primitivas, derivadas y compuestas de acuerdo con su estructura morfolgica para la generalizacin de normas ortogrficas. 9 Exploracin del lxico general de la lengua para descubrir las particularidades del vocabulario: los arcasmos, los neologismos y los extranjerismos; las palabras homnimas y las palabras polismicas, las locuciones y frases hechas. Estudio de sus formas, significados y mbitos de aplicacin. 10 Observacin, anlisis y creacin de palabras nuevas por medio de la derivacin (los aumentativos y los diminutivos) y la composicin. 11 Observacin de las relaciones entre una palabra genrica y las palabras especficas correspondientes; las palabras que configuran una familia lxica y un campo lxico; palabras sinnimas y antnimas; todo ello como medio para consolidar la adquisicin y facilitar su uso. 12 Ampliacin del dominio del vocabulario a travs del aprendizaje incidental en la lectura, la discusin colectiva y el uso eficaz del diccionario. 13 Exploracin de la estructura morfolgica de las palabras con el fin de descubrir las formas, significados y usos bsicos en la flexin y la derivacin y de aplicarlas a la propia produccin discursiva: La persona gramatical Singular y plural Modo imperativo, indicativo y subjuntivo de los verbos regulares e irregulares ms frecuentes Tiempo verbales: pretrito imperfecto y pretrito perfecto, simple y compuesto. 14 Descubrimiento de las diferentes formas que puede presentar una oracin simple y manipulacin de oraciones sencillas para identificar las funciones bsicas (sujeto y predicado) y descubrir los elementos y la organizacin de los grupos que realizan estas funciones (complementos del nombre y del verbo). Papel semntico del sujeto (agente, paciente y causa). 15 Observacin de fenmenos silbicos. La slaba tnica y tona, diptongo e hiato. Separacin de una palabra en slabas. Clasificacin de palabras segn la slaba tnica. Las reglas de acentuacin grfica (palabras monoslabas, interrogativos e hiatos). El acento diacrtico. Utilizacin en los propios escritos. 16 Transformacin de oraciones de activa en pasiva y viceversa, con la finalidad de construir los conceptos de agente y objeto para la comprensin de determinados textos. 17 Insercin, coordinacin y enlace de oraciones como procedimientos propios de la explicacin, para practicar el paso de estilo directo a estilo indirecto en la narracin y para explorar las posibilidades de su uso para expresar causa, consecuencia, finalidad o condicin en la composicin de textos. 18 Reflexin sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y el castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos. 19 Valoracin de la reflexin sobre la lengua como medio de enriquecimiento de los recursos lingsticos personales en el xito de una buena comprensin y de una expresin correcta, apropiada y genuina. 20 Aceptacin, respeto y valoracin positiva de las normas y convenciones lingsticas bsicas. Valoracin de la calidad y efectividad de los textos propios y de los otros con respecto a la adecuacin, la coherencia y la correccin. Bloque 3. Educacin literaria 1 Conocimiento, identificacin y lectura guiada de diferentes muestras de textos literarios: literatura tradicional oral y escrita (fbulas, leyendas, canciones populares); adaptaciones de obras clsicas o muestras de literatura actual o de literatura juvenil, tanto del gnero narrativo (cuentos, biografas, autobiografas, novela realista, de aventuras, de misterio, de ciencia-ficcin, de fantasa) como de otros gneros como el teatro o la poesa, en papel y en soporte audiovisual e informtico. 2 Audicin, comprensin y memorizacin de diferentes textos poticos ajustados a la edad y de produccin propia, con el ritmo, la pronunciacin y la entonacin adecuados.

Num. 5783 / 12.06.2008

66506

3 Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement de les convencions literries (gneres, figures) i la presncia de certs temes i motius recurrents. 4 Prctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris ajustats a ledat i als interessos de lalumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada. 5 Producci de textos dintenci literria per a comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals, descripcions, cmics, redaccions) a partir de lexploraci de les possibilitats expressives de la llengua per mitj de lobservaci i lanlisi de textos model (histries o contes narrats pel professor) i lajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la creativitat. Criteris davaluaci 1. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precs i una estructura coherent. 3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundries i identificant idees o valors no explcits. 4. Interpretar i integrar les idees prpies amb les contingudes en els textos, comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar la comprensi a travs de la lectura en veu alta amb lentonaci i la fludesa adequades. 5. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificaci i revisi dels textos aix com les normes gramaticals i ortogrfiques i tenint cura amb la calligrafia, lorde i la presentaci. 6. Utilitzar estratgies de lectura i descriptura per a planificar treballs, localitzar i recuperar informaci, realitzar inferncies, esquemes, i resumir els textos llegits reflectint lestructura i les idees principals i secundries. 7. Usar les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments dorganitzaci i selecci dobres i altres materials. Collaborar en latenci i millora dels materials bibliogrfics i altres documents disponibles en laula i en el centre. 8. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingstica prpia del curs en les activitats de producci i comprensi de textos. 9. Usar les tcniques (enumeraci, referncia, aclariments, parfrasis, comparaci, classificaci, etc.) que despleguen les estratgies daprenentatge aplicades a continguts de les rees no lingstiques per a construir coneixements, processar informaci i exposar conclusions i resultats per mitj de textos orals i escrits. 10. Conixer i comprendre les principals formes i gneres de la tradici literria. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. 11. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de breus treballs dinvestigaci. Iniciar-se en ls dels processadors de textos per aplicar-los a treballs senzills, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.). Segon curs Continguts Taller de llengua: Valenci Bloc 1. La llengua com a instrument daprenentage i comunicaci 1 Elements de la comunicaci.

3 Lectura comentada de poemas, relatos y obras teatrales teniendo en cuenta el conocimiento de las convenciones literarias (gneros, figuras) y la presencia de ciertos temas y motivos recurrentes. 4 Prctica de diferentes tipos de lectura con obras y textos literarios ajustados a la edad y a los intereses del alumnado: lectura silenciosa y en voz alta, lectura expresiva, escenificada. 5 Produccin de textos de intencin literaria para comunicar sentimientos, emociones, estados de nimo o recuerdos (cuentos, poemas, pequeas piezas teatrales, descripciones, cmics, redacciones) a partir de la exploracin de las posibilidades expresivas de la lengua por medio de la observacin y el anlisis de textos modelo (historias o cuentos narrados por el profesor) y la ayuda de distintos recursos y juegos que estimulen la imaginacin y la creatividad. Criterios de evaluacin 1. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra, organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los otros. 2. Expresarse de forma oral para transmitir hechos, conocimientos y opiniones o para llevar a cabo las diferentes funciones comunicativas, utilizando un vocabulario preciso y una estructura coherente. 3. Comprender el sentido global de los textos orales, reconociendo las ideas principales y secundarias e identificando ideas o valores no explcitos. 4. Interpretar e integrar las ideas propias con las contenidas en los textos, comparando y contrastando informaciones diversas, y mostrar la comprensin a travs de la lectura en voz alta con la entonacin y la fluidez adecuadas. 5. Narrar, explicar, describir, resumir y exponer opiniones e informaciones en textos relacionados con situaciones cotidianas y escolares, de forma ordenada, adecuada, relacionando los enunciados entre s, usando de forma habitual los procedimientos de planificacin y revisin de los textos as como las normas gramaticales y ortogrficas y teniendo cuidado con la caligrafa, el orden y la presentacin. 6. Utilizar estrategias de lectura y de escritura para planificar trabajos, localizar y recuperar informacin, realizar inferencias, esquemas, y resumir los textos ledos reflejando la estructura y las ideas principales y secundarias. 7. Usar las bibliotecas, videotecas, etc. y comprender los mecanismos y procedimientos de organizacin y seleccin de obras y otros materiales. Colaborar en la atencin y mejora de los materiales bibliogrficos y otros documentos disponibles en el aula y en el centro. 8. Comprender y utilizar la terminologa gramatical y lingstica propia del curso en las actividades de produccin y comprensin de textos. 9. Usar las tcnicas (enumeracin, referencia, aclaraciones, parfrasis, comparacin, clasificacin, etc.) que despliegan las estrategias de aprendizaje aplicadas a contenidos de las reas no lingsticas para construir conocimientos, procesar informacin y exponer conclusiones y resultados por medio de textos orales y escritos. 10. Conocer y comprender las principales formas y gneros de la tradicin literaria. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en su totalidad, reconocer los elementos estructurales bsicos, los grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal. 11. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informacin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios tradicionales y la aplicacin de las nuevas tecnologas. Planificar y llevar a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios especializados y obras de consulta diversas, en el marco de breves trabajos de investigacin. Iniciarse en el uso de los procesadores de textos para aplicarlos a trabajos sencillos, utilizando los medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, etc.). Segundo curso Contenidos Taller de lengua: Valenciano Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin 1 Elementos de la comunicacin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66507

2 Observaci de diferncies rellevants, contextuals i formals, entre comunicaci oral i escrita i entre els usos colloquials i formals, especialment els propis de lmbit escolar. 3 Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de forma directa. 4 Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, dileg i conversa. 5 Comprensi de notcies dactualitat prximes als interessos de lalumnat i procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. 6 Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions de documentals procedents dels mitjans de comunicaci. 7 Exposici dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci. 8 Narraci oral, a partir dun gui preparat prviament, de fets relacionats amb lexperincia, presentada de forma seqenciada i amb claredat, en qu sincloguen descripcions senzilles i tamb sentiments i valoracions respecte al que sexposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 9 Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en la petici daclariments davant duna instrucci, en les propostes sobre la manera dorganitzar les tasques, en la descripci de seqncies senzilles dactivitats realitzades, en lintercanvi dopinions i en lexposici de conclusions. 10 Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. 11 Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. 12 Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 13 Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara instruccions ds, normes i avisos. 14 Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, tenint en compte lestructura del peridic (seccions i gneres) i els elements paratextuals, amb atenci especial a les notcies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informaci de fets. 15 Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als de carcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. 16 Actitud reflexiva i crtica quant a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 17 Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com cartes, notes i avisos. 18 Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment notcies, destinats a un suport imprs i digital. 19 Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. 20 Inters per la composici escrita com a font dinformaci i daprenentatge, com a forma de comunicar les experincies, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

2 Observacin de diferencias relevantes, contextuales y formales, entre comunicacin oral y escrita y entre los usos coloquiales y formales, especialmente los propios del mbito escolar. 3 Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. 4 Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, dilogo y conversacin. 5 Comprensin de noticias de actualidad prximas a los intereses del alumnado y procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. 6 Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico, con especial atencin a la presentacin de trabajos y a las instrucciones para hacerlos, a las exposiciones orales breves y a la obtencin de informaciones de documentales procedentes de los medios de comunicacin. 7 Exposicin de informaciones de actualidad procedentes de los medios de comunicacin. 8 Narracin oral, a partir de un guin preparado previamente, de hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuenciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas y sentimientos y valoraciones en relacin con lo expuesto, ayudados de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. 9 Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en la peticin de aclaraciones ante una instruccin, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas, en la descripcin de secuencias sencillas de actividades realizadas, en el intercambio de opiniones y en la exposicin de conclusiones. 10 Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. 11 Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, manifestando comentarios orales y juicio personal respetuosos con las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos de los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. 12 Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 13 Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como instrucciones de uso, normas y avisos. 14 Comprensin de textos de los medios de comunicacin, atendiendo a la estructura del peridico (secciones y gneros) y los elementos paratextuales, con especial atencin a las noticias relacionadas con la vida cotidiana y la informacin de hechos. 15 Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin, especialmente, a los de carcter expositivo y explicativo; a las instrucciones para hacer tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas. 16 Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 17 Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como cartas, notas y avisos. 18 Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente noticias, destinados a un soporte impreso y digital. 19 Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones sencillas, glosarios y conclusiones sobre las tareas y aprendizajes efectuados. 20 Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y de aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opiniones y conocimientos propios, y como forma de regular la conducta.

Num. 5783 / 12.06.2008

66508

21 Iniciaci a ls del diccionari, les enciclopdies, els correctors ortogrfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. 22 Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia), i la normativa lingstica. 23 Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. 24 Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes conceptuals. 25 Utilitzaci dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. 26 Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos. 27 Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Bloc 2. Coneixement de la llengua 1 Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 2 Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials. 3 Correspondncia entre sons i grafies. Lalfabet i els dgrafs. Vocals obertes i tancades. 4 La sllaba. Principals esquemes sillbics. Diftongs, triftongs i hiats. 5 Nocions bsiques daccentuaci i puntuaci. s de la diresi. 6 Reconeixement de les principals normes fontiques. 7 Qestions morfolgiques: larticle (lapstrof, les contraccions, larticle personal), el gnere i el nombre. 8 Lectura en veu alta: lenunciat. Dicci, entonaci, intensitat i pausa. 9 Lxic: barbarismes i vulgarismes. 10 Estructura de la paraula. 11 Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb: la conjugaci. Ladverbi. La preposici. La conjunci. La interjecci. 12 Estructura de loraci simple. La concordana. 13 Reconeixement del funcionament sintctic de verbs ds freqent a partir del seu significat, identificaci del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals i no necessaris o circumstancials; comprensi duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. 14 Coneixement de les modalitats de loraci i dels modes del verb com a formes dexpressar les intencions dels parlants. 15 Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, amb especial atenci als temporals, explicatius i dorde, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lxics (repeticions, sinnims i ellipsis). 16 Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als temps de pretrit en la narraci. La distinci entre el passat simple i el passat perifrstic. 17 s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci en loraci dexpressions amb valor explicatiu, com laposici, ladjectiu i loraci de relatiu. 18 Distinci entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals. 19 Identificaci i s de les formes lingstiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.

21 Iniciacin al uso del diccionario, enciclopedias, correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta. 22 Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y las otras obras de consulta, especialmente sobre clases de palabras, relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia), y la normativa lingstica. 23 Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. 24 Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes, mapas conceptuales. 25 Utilizacin dirigida de la biblioteca del centro, de las bibliotecas virtuales y, en general, de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita. 26 Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos. 27 Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Bloque 2. Conocimiento de la lengua 1 Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y de la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 2 Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. 3 Correspondencia entre sonidos y grafas. El alfabeto y los dgrafos. Vocales abiertas y cerradas. 4 La slaba. Principales esquemas silbicos. Diptongos, triptongos e hiatos. 5 Nociones bsicas de acentuacin y puntuacin. Uso de la diresis. 6 Reconocimiento de las principales normas fonticas. 7 Cuestiones morfolgicas: el artculo (el apstrofo, las contracciones, el artculo personal), el gnero y el nmero. 8 Lectura en voz alta: el enunciado. Diccin, entonacin, intensidad y pausa. 9 Lxico: barbarismos y vulgarismos. 10 Estructura de la palabra. 11 Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas). El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El verbo: la conjugacin. El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La interjeccin. 12 Estructura de la oracin simple. La concordancia. 13 Reconocimiento del funcionamiento sintctico de verbos de uso frecuente a partir de su significado, identificacin del sujeto y de los complementos del verbo: necesarios o argumentales y no necesarios o circunstanciales; comprensin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto, verbo y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal. 14 Conocimiento de las modalidades de la oracin y de los modos del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes. 15 Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, con especial atencin a los temporales, explicativos y de orden, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pronombres personales, posesivos y demostrativos) como lxicos (repeticiones, sinnimos y elipsis). 16 Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los tiempos de pretrito en la narracin. La distincin entre el pasado simple y el pasado perifrstico. 17 Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente, la insercin en la oracin de expresiones con valor explicativo, como la aposicin, el adjetivo y la oracin de relativo. 18 Distincin entre palabras flexivas y no flexivas; y reconocimiento de las diferentes categoras gramaticales. 19 Identificacin y uso de las formas lingsticas de la deixis personal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) en textos orales y escritos como cartas y normas.

Num. 5783 / 12.06.2008

66509

20 Reconeixement dels mecanismes de formaci de paraules: composici i derivaci. s del guionet. 21. Reflexi sobre semblances i diferncies entre el valenci i el castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. Bloc 3. Educaci literria 1 Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement del mn i del patrimoni cultural valenci. 2 Introducci als gneres literaris a travs de la lectura comentada de fragments representatius dobres adequades a ledat. Anlisi dels seus trets ms caracterstics. 3 El llenguatge literari. Identificaci dels recursos lingstics propis dels textos de carcter literari. 4 Lectura comentada, recitaci de poemes i audici de poemes musicats de la nostra tradici, reconeixent els elements bsics del ritme, la versificaci i les figures semntiques ms rellevants. 5 Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funci i les caracterstiques de les narracions orals. 6 Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. Segon curs Continguts Taller de llengua: Castell Bloc 1. La llengua com a instrument daprenentage i comunicaci 1 Elements de la comunicaci. 2 Observaci de diferncies rellevants, contextuals i formals, entre comunicaci oral i escrita i entre els usos colloquials i formals, especialment els propis de lmbit escolar. 3 Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de forma directa. 4 Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, dileg i conversa. 5 Comprensi de notcies dactualitat prximes als interessos de lalumnat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. 6 Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions de documentals procedents dels mitjans de comunicaci. 7 Exposici dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci. 8 Narraci oral, a partir dun gui preparat prviament, de fets relacionats amb lexperincia, presentada de forma seqenciada i amb claredat, en qu sincloguen descripcions senzilles i tamb sentiments i valoracions respecte al que sexposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 9 Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en la petici daclariments davant duna instrucci, en les propostes sobre la manera dorganitzar les tasques, en la descripci de seqncies senzilles dactivitats realitzades, en lintercanvi dopinions i en lexposici de conclusions. 10 Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. 11 Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, controlant la impulsivitat, manifestant comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent s de les frmules de cortesia. 12 Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix.

20 Reconocimiento de los mecanismos de formacin de palabras: composicin y derivacin. Uso del guionet. 21. Reflexin sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y el castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos. Bloque 3. Educacin literaria 1 Desarrollo de la autonoma lectora y valoracin de la literatura como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonio cultural valenciano. 2 Introduccin a los gneros literarios a travs de la lectura comentada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. Anlisis de sus rasgos ms caractersticos. 3 El lenguaje literario. Identificacin de los recursos lingsticos propios de los textos de carcter literario. 4 Lectura comentada, recitacin de poemas y audicin de poemas musicados de nuestra tradicin, reconociendo los elementos bsicos del ritmo, la versificacin y las figuras semnticas ms relevantes. 5 Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas de diferentes culturas, reconociendo los elementos del relato literario y su funcionalidad. Lectura comentada de rondalles, reconociendo la funcin y las caractersticas de las narraciones orales. 6 Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o de fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral. Segundo curso Contenidos Taller de lengua: Castellano Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin 1 Elementos de la comunicacin. 2 Observacin de diferencias relevantes, contextuales y formales, entre comunicacin oral y escrita y entre los usos coloquiales y formales, especialmente los propios del mbito escolar. 3 Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de forma directa. 4 Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, dilogo y conversacin. 5 Comprensin de noticias de actualidad prximas a los intereses del alumnado y procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. 6 Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico, con especial atencin a la presentacin de trabajos y a las instrucciones para hacerlos, a las exposiciones orales breves y a la obtencin de informaciones de documentales procedentes de los medios de comunicacin. 7 Exposicin de informaciones de actualidad procedentes de los medios de comunicacin. 8 Narracin oral, a partir de un guin preparado previamente, de hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuenciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas y sentimientos y valoraciones en relacin con lo expuesto, ayudados de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. 9 Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en la peticin de aclaraciones ante una instruccin, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas, en la descripcin de secuencias sencillas de actividades realizadas, en el intercambio de opiniones y en la exposicin de conclusiones. 10 Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. 11 Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, manifestando comentarios orales y juicio personal respetuosos con las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos de los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. 12 Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta.

Num. 5783 / 12.06.2008

66510

13 Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara instruccions ds, normes i avisos. 14 Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, tenint en compte lestructura del peridic (seccions i gneres) i els elements paratextuals, amb atenci especial a les notcies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informaci de fets. 15 Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als de carcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. 16 Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 17 Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com cartes, notes i avisos. 18 Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment notcies, destinats a un suport imprs i digital. 19 Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. 20 Inters per la composici escrita com a font dinformaci i daprenentatge, com a forma de comunicar les experincies, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. 21 Iniciaci a ls del diccionari, les enciclopdies, els correctors ortogrfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. 22 Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia) i la normativa lingstica. 23 Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. 24 Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes conceptuals. 25 Utilitzaci dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. 26 Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos. 27 Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Bloc 2. Coneixement de la llengua 1 Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 2 Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials. 3 Correspondncia entre sons i grafies. Lalfabet i la sllaba. 4 La sllaba. Principals esquemes sillbics. Diftongs, triftongs i hiats. 5 Nocions bsiques daccentuaci i puntuaci. s de la diresi. 6 Reconeixement de les principals normes fontiques. 7 Qestions morfolgiques: larticle (les contraccions), el gnere i el nombre. 8 Lectura en veu alta: lenunciat. Dicci, entonaci, intensitat i pausa. 9 Lxic: barbarismes i vulgarismes. 10 Estructura de la paraula. 11 Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb: la conjugaci. Ladverbi. La preposici. La conjunci. La interjecci.

13 Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como instrucciones de uso, normas y avisos. 14 Comprensin de textos de los medios de comunicacin, atendiendo a la estructura del peridico (secciones y gneros) y los elementos paratextuales, con especial atencin a las noticias relacionadas con la vida cotidiana y la informacin de hechos. 15 Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin, especialmente, a los de carcter expositivo y explicativo; a las instrucciones para hacer tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas. 16 Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 17 Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como cartas, notas y avisos. 18 Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente noticias, destinados a un soporte impreso y digital. 19 Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones sencillas, glosarios y conclusiones sobre las tareas y aprendizajes efectuados. 20 Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y de aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opiniones y conocimientos propios, y como forma de regular la conducta. 21 Iniciacin al uso del diccionario, enciclopedias, correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta. 22 Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares y las otras obras de consulta, especialmente sobre clases de palabras, relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia), y la normativa lingstica. 23 Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. 24 Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes, mapas conceptuales. 25 Utilizacin dirigida de la biblioteca del centro, de las bibliotecas virtuales y, en general, de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita. 26 Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos. 27 Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Bloque 2. Conocimiento de la lengua 1 Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, reconocimiento de su valor social y de la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 2 Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. 3 Correspondencia entre sonidos y grafas. El alfabeto y la slaba. 4 La slaba. Principales esquemas silbicos. Diptongos, triptongos e hiatos. 5 Nociones bsicas de acentuacin y puntuacin. Uso de la diresis. 6 Reconocimiento de las principales normas fonticas. 7 Cuestiones morfolgicas: el artculo (las contracciones), el gnero y el nmero. 8 Lectura en voz alta: el enunciado. Diccin, entonacin, intensidad y pausa. 9 Lxico: barbarismos y vulgarismos. 10 Estructura de la palabra. 11 Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas). El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El verbo: la conjugacin. El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La interjeccin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66511

12 Estructura de loraci simple. La concordana. 13 Reconeixement del funcionament sintctic de verbs ds freqent a partir del seu significat, identificaci del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals i no necessaris o circumstancials; comprensi duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. 14 Coneixement de les modalitats de loraci i dels modes del verb com a formes dexpressar les intencions dels parlants. 15 Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, amb especial atenci als temporals, explicatius i dorde, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lxics (repeticions, sinnims i ellipsis). 16 Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als temps de pretrit en la narraci. 17 s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci en loraci dexpressions amb valor explicatiu, com laposici, ladjectiu i loraci de relatiu. 18 Distinci entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals. 19 Identificaci i s de les formes lingstiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes. 20 Reconeixement dels mecanismes de formaci de paraules: composici i derivaci. 21. Reflexi sobre semblances i diferncies entre el valenci i el castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. Bloc 3. Educaci literria 1 Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement del mn i del patrimoni cultural valenci. 2 Introducci als gneres literaris a travs de la lectura comentada de fragments representatius dobres adequades a ledat. Anlisi dels seus trets ms caracterstics. 3 El llenguatge literari. Identificaci dels recursos lingstics propis dels textos de carcter literari. 4 Lectura comentada, recitaci de poemes i audici de poemes musicats de la nostra tradici, reconeixent els elements bsics del ritme, la versificaci i les figures semntiques ms rellevants. 5 Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Reconeixement de la funci i les caracterstiques de les narracions orals. 6 Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. Criteris davaluaci 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements. 2. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conixer els principis fonamentals de la gramtica; reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a la composici i la revisi dirigida dels textos propis deste curs. Identificar els elements de la comunicaci. 4. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. 5. Reconixer el propsit i la idea general en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i de lmbit acadmic; captar la idea global dinformacions escoltades en rdio o en televisi i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques daprenentatge. 6. Narrar oralment, de manera ordenada, clara i ben estructurada, experincies viscudes, partint dun pla o gui previ; seguir un orde

12 Estructura de la oracin simple. La concordancia. 13 Reconocimiento del funcionamiento sintctico de verbos de uso frecuente a partir de su significado, identificacin del sujeto y de los complementos del verbo: necesarios o argumentales y no necesarios o circunstanciales; comprensin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto, verbo y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal. 14 Conocimiento de las modalidades de la oracin y de los modos del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes. 15 Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, con especial atencin a los temporales, explicativos y de orden, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pronombres personales, posesivos y demostrativos) como lxicos (repeticiones, sinnimos y elipsis). 16 Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los tiempos de pretrito en la narracin. 17 Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente, la insercin en la oracin de expresiones con valor explicativo, como la aposicin, el adjetivo y la oracin de relativo. 18 Distincin entre palabras flexivas y no flexivas; y reconocimiento de las diferentes categoras gramaticales. 19 Identificacin y uso de las formas lingsticas de la deixis personal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) en textos orales y escritos como cartas y normas. 20 Reconocimiento de los mecanismos de formacin de palabras: composicin y derivacin. 21. Reflexin sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y el castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos. Bloque 3. Educacin literaria 1 Desarrollo de la autonoma lectora y valoracin de la literatura como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonio cultural valenciano. 2 Introduccin a los gneros literarios a travs de la lectura comentada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. Anlisis de sus rasgos ms caractersticos. 3 El lenguaje literario. Identificacin de los recursos lingsticos propios de los textos de carcter literario. 4 Lectura comentada, recitacin de poemas y audicin de poemas musicados de nuestra tradicin, reconociendo los elementos bsicos del ritmo, la versificacin y las figuras semnticas ms relevantes. 5 Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas de diferentes culturas, reconociendo los elementos del relato literario y su funcionalidad. Reconocimiento de la funcin y las caractersticas de las narraciones orales. 6 Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o de fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral. Criterios de evaluacin 1 Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, de diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, y reproducir el contenido en textos orales o escritos. Utilizar la lengua para adquirir nuevos conocimientos. 2. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos y sus estructuras formales. Conocer los principios fundamentales de la gramtica; reconocer las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones. 3. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para solucionar problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para la composicin y la revisin dirigida de los textos propios de este curso. Identificar los elementos de la comunicacin. 4. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de manera directa. 5. Reconocer el propsito y la idea general en textos orales de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado y del mbito acadmico; captar la idea global de informaciones odas en radio o en televisin y seguir instrucciones poco complejas para realizar tareas de aprendizaje. 6. Narrar oralmente, de manera ordenada, clara y bien estructurada, experiencias vividas, partiendo de uno plan o guin previo; seguir

Num. 5783 / 12.06.2008

66512

lgic en la presentaci dinformacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaci comunicativa, amb lajuda de mitjans audiovisuals; mantindre latenci del receptor. 7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar una opini personal. 8. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi. 9. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en qu el tema general apareix explcit i distingir les parts del text. Aplicar tcniques dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes conceptuals. 10. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades; respectar els criteris de correcci gramatical i ortogrfica; valorar la importncia de planificar i revisar el text. 11. Conixer i utilitzar les normes lingstiques, amb especial atenci a les ortogrfiques. 12. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre ls. Conixer i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents. Conixer lestructura de loraci i les diferents classes doracions. 13. Conixer i comprendre les principals formes i gneres de la tradici literria. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. 14. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogrfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.). Tercer curs Continguts Taller de llengua: Valenci Bloc 1. La llengua com a instrument daprenentatge i comunicaci 1 Funcions del llenguatge. 2 Reconeixement de les diferncies contextuals i formals rellevants entre comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i formals, en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis. 3 Reconeixement dalguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci. 4 Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i escrita, fent resums de la llengua de lemissor, quan el receptor no comprn el missatge original. 5 Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumentaci, conversa i dileg. 6 Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. 7 Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de comunicaci a travs dinformatius i documentals.

un orden lgico en la presentacin de informaciones y argumentos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido y a la situacin comunicativa, con la ayuda de medios audiovisuales; mantener la atencin del receptor. 7. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expositivos, identificar sus intenciones, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer posibles incoherencias o ambigedades en el contenido y aportar una opinin personal. 8. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en que se reflejen tanto las informaciones principales y los puntos de vista encontrados como el punto de vista propio. 9. Extraer informaciones concretas e identificar el propsito en textos escritos de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado; seguir instrucciones sencillas; identificar los enunciados en los que el tema general aparece explcito y distinguir las partes del texto. Aplicar tcnicas de organizacin de ideas, como esquemas jerrquicos o mapas conceptuales. 10. Narrar, exponer y resumir en soporte de papel y digital; usar el registro adecuado; organizar las ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar los criterios de correccin gramatical y ortogrfica; valorar la importancia de planificar y revisar el texto. 11. Conocer y emplear las normas lingsticas, con especial atencin a las ortogrficas. 12. Conocer una terminologa lingstica bsica en las actividades de reflexin sobre el uso. Conocer y aplicar correctamente las normas de acentuacin vigentes. Conocer la estructura de la oracin y las diferentes clases de oraciones. 13. Conocer y comprender las principales formas y gneros de la tradicin literaria. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en su totalidad, reconocer los elementos estructurales bsicos, los grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal. 14. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informacin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios tradicionales y la aplicacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Planificar y llevar a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios especializados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos monogrficos. Utilizar los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, etc.). Tercer curso Contenidos Taller de lengua: Valenciano Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin 1 Funciones del lenguaje. 2 Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales relevantes entre comunicacin oral y escrita, entre los usos coloquiales y formales, en los discursos ajenos y en la elaboracin de los propios. 3 Reconocimiento de algunos significados contextuales que pueden adquirir las modalidades de la oracin. 4 Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de manera directa. Utilizacin de la interpretacin oral y escrita, haciendo resmenes de la lengua del emisor, cuando el receptor no comprende el mensaje original. 5 Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, argumentacin, conversacin y dilogo. 6 Comprensin de informaciones de actualidad procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. 7 Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico, atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones para su realizacin, a las exposiciones orales breves y a la obtencin de informaciones de los medios de comunicacin en informativos y documentales.

Num. 5783 / 12.06.2008

66513

8 Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comunicaci, posant en relleu les diferncies observades en la manera de presentar uns mateixos fets. 9 Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes dinters per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 10 Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades. 11 Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. 12 Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent s de les frmules de cortesia. 13 Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 14 Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara normes, avisos i comunicacions. 15 Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestructura del peridic, en suport de paper i digital, i els elements paratextuals. 16 Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. 17 Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 18 Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb especial atenci a la participaci en frums i a les cartes de sollicitud. 19 Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment crniques, destinats a un suport imprs o digital, a udio o a vdeo. 20 Composici, en suport de paper o digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes i conclusions de les tasques i els aprenentatges efectuats. 21 Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. 22 s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. 23 Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia), i la normativa lingstica. 24 Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. 25 Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes conceptuals. 26 Utilitzaci, progressivament autnoma, de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. 27 Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos.

8 Exposicin de informaciones sacadas de diversos medios de comunicacin, y puesta en relieve de las diferencias observadas en la manera de presentar unos mismos hechos. 9 Presentacin de informaciones, previamente preparadas, sobre temas de inters para el alumnado, de manera ordenada y clara, con ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. 10 Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre la manera de organizar la actividad, en la aportacin de informaciones tiles para el trabajo en comn y en la exposicin de informes breves sobre las tareas realizadas. 11 Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. 12 Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal respetuosos con las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos de los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. 13 Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 14 Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como normas, avisos y comunicaciones. 15 Comprensin de textos de los medios de comunicacin, especialmente de informacin sobre hechos, noticias y crnicas, atendiendo a la estructura del peridico, en soporte de papel y digital, y los elementos paratextuales. 16 Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin especial a los expositivos y explicativos; a las instrucciones para realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas. 17 Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante de los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 18 Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, con especial atencin a la participacin en foros y a las cartas de solicitud. 19 Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente crnicas, destinados a un soporte impreso o digital, a audio o a vdeo. 20 Composicin, en soporte de papel o digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones y explicaciones sencillas, glosarios e informes y conclusiones de las tareas y los aprendizajes efectuados. 21 Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios, y como forma de regular la conducta. 22 Uso de diccionarios especializados (sinnimos, refranes, locuciones, dudas, etc.) y de correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital. 23 Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras, sobre relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia), y la normativa lingstica. 24 Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. 25 Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes y mapas conceptuales. 26 Utilizacin, progresivamente autnoma, de las bibliotecas (del centro, virtuales, etc.) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita. 27 Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos.

Num. 5783 / 12.06.2008

66514

28 Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Bloc 2. Coneixement de la llengua 1 Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 2 Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials; valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. 3 Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques. 4 s de laccent grfic i la diresi en combinacions vocliques (diftongs, triftongs, hiats). 5 La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del gui, la ratlla, les cometes i el parntesi. 6 Pronunciaci dels grups cultes. 7 Pronoms personals tnics i tons. 8 Interrogatius. 9 Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci distintiva de la dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa. 10 Lxic: dialectalismes. 11 Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes doracions. 12 Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del seu significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb: argumentals i no argumentals; transformaci doracions per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient. 13 Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els dorde, explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, especialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret. 14 Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als distints valors del present dindicatiu. 15 s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la utilitzaci de construccions de participi i de gerundi. 16 Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits. 17 Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia. 18 Reflexi sobre semblances i diferncies entre el valenci i el castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. Bloc 3. Educaci literria 1 Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres cultures. 2 Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels principals subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses obres adequades a ledat. 3 La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic del llenguatge potic i al sentit dels recursos retrics ms importants, reconeixent els procediments de la versificaci. Valoraci de la funci de tots estos elements en el poema. 4 La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la histria, formes dinici, desenrotllament cronolgic, desenllaos... 5 El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres teatrals; reconixer alguns subgneres; posar atenci a lestructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una representaci teatral.

28 Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte de papel como digital, y respeto por las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Bloque 2. Conocimiento de la lengua 1 Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 2 Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales; valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa. 3 Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas. 4 Uso del acento grfico y la diresis en combinaciones voclicas (diptongos, triptongos, hiatos). 5 La puntuacin. Uso de los signos de exclamacin e interrogacin. Uso del guionet, la raya, las comillas y el parntesis. 6 Pronunciacin de los grupos cultos. 7 Pronombres personales tnicos y tonos. 8 Interrogativos. 9 Lectura en voz alta: prrafos de distinta estructura. Funcin distintiva de la diccin, la entonacin, la intensidad y la pausa. 10 Lxico: dialectalismos. 11 La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipo de complementos. Clases de oraciones. 12 Reconocimiento del funcionamiento sintctico del verbo a partir de su significado; identificacin del sujeto y de los complementos del verbo: argumentales y no argumentales; transformacin de oraciones para observar diferentes papeles semnticos del sujeto (agente, causa, paciente); utilizacin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente. 13 Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronominales) como lxicos, especialmente la elipsis y el uso de hipernimos de significado concreto. 14 Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los distintos valores del presente de indicativo. 15 Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente la insercin de expresiones explicativas y la utilizacin de construcciones de participio y de gerundio. 16 Identificacin y uso de las formas de deixis personal, temporal y espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales y escritos. 17 Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia. 18 Reflexin sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y el castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos. Bloque 3. Educacin literaria 1 Desarrollo de la autonoma lectora y valoracin de la literatura como fuente de placer y de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y de otras culturas. 2 Los gneros literarios. Rasgos caractersticos. Diferenciacin de los principales subgneros literarios a travs de la lectura comentada de varias obras adecuadas a la edad. 3 La lrica: el ritmo y la rima. Mtrica. Versos y estrofas. Lectura comentada y recitacin de poemas, poniendo atencin al valor simblico del lenguaje potico y al sentido de los recursos retricos ms importantes, reconociendo los procedimientos de la versificacin. Valoracin de la funcin de todos estos elementos en el poema. 4 La narrativa: estructura. La pica, el cuento y la novela. Lectura comentada de relatos, comparar y contrastar temas y elementos de la historia, formas de inicio, desarrollo cronolgico, desenlaces... 5 El teatro: texto y representacin. Aspectos generales de la tragedia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentos de obras teatrales; reconocer algunos subgneros; prestar atencin a la estructura y a los componentes del texto teatral y a las posibilidades de plasmacin en una representacin teatral.

Num. 5783 / 12.06.2008

66515

Tercer curs Continguts Taller de llengua: Castell Bloc 1. La llengua com a instrument daprenentatge i comunicaci 1 Funcions del llenguatge. 2 Reconeixement de les diferncies contextuals i formals rellevants entre comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i formals, en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis. 3 Reconeixement dalguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci. 4 Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i escrita, fent resums de la llengua de lemissor, quan el receptor no comprn el missatge original. 5 Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumentaci, conversa i dileg. 6 Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. 7 Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de comunicaci a travs dinformatius i documentals. 8 Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comunicaci posant en relleu les diferncies observades en la manera de presentar uns mateixos fets. 9 Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes dinters per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 10 Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades. 11 Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. 12 Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent s de les frmules de cortesia. 13 Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mateix. 14 Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara normes, avisos i comunicacions. 15 Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestructura del peridic, en suport de paper i digital, i els elements paratextuals. 16 Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. 17 Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. 18 Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb especial atenci a la participaci en frums i a les cartes de sollicitud. 19 Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment crniques, destinats a un suport imprs o digital, a udio o a vdeo.

Tercer curso Contenidos Taller de lengua: Castellano Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicacin 1 Funciones del lenguaje. 2 Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales relevantes entre comunicacin oral y escrita, entre los usos coloquiales y formales, en los discursos ajenos y en la elaboracin de los propios. 3 Reconocimiento de algunos significados contextuales que pueden adquirir las modalidades de la oracin. 4 Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de manera directa. Utilizacin de la interpretacin oral y escrita, haciendo resmenes de la lengua del emisor, cuando el receptor no comprende el mensaje original. 5 Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, argumentacin, conversacin y dilogo. 6 Comprensin de informaciones de actualidad procedentes de los medios de comunicacin audiovisual. 7 Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico, atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones para su realizacin, a las exposiciones orales breves y a la obtencin de informaciones de los medios de comunicacin en informativos y documentales. 8 Exposicin de informaciones sacadas de diversos medios de comunicacin, y puesta en relieve de las diferencias observadas en la manera de presentar unos mismos hechos. 9 Presentacin de informaciones, previamente preparadas, sobre temas de inters para el alumnado, de manera ordenada y clara, con ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. 10 Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre la manera de organizar la actividad, en la aportacin de informaciones tiles para el trabajo en comn y en la exposicin de informes breves sobre las tareas realizadas. 11 Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido. 12 Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la impulsividad, comentarios orales y juicio personal respetuosos con las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos de los otros, y atencin a las frmulas de cortesa. 13 Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conocimientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia conducta. 14 Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, como normas, avisos y comunicaciones. 15 Comprensin de textos de los medios de comunicacin, especialmente de informacin sobre hechos, noticias y crnicas, atendiendo a la estructura del peridico, en soporte de papel y digital, y los elementos paratextuales. 16 Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin especial a los expositivos y explicativos; a las instrucciones para realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas web educativas. 17 Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponible ante de los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin, incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos. 18 Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado, con especial atencin a la participacin en foros y a las cartas de solicitud. 19 Composicin de textos propios de los medios de comunicacin, especialmente crnicas, destinados a un soporte impreso o digital, a audio o a vdeo.

Num. 5783 / 12.06.2008

66516

20 Composici, en suport de paper o digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes i conclusions de les tasques i els aprenentatges efectuats. 21 Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. 22 s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. 23 Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia) i sobre la normativa lingstica. 24 Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. 25 Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes conceptuals. 26 Utilitzaci, progressivament autnoma, de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. 27 Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos. 28 Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). Bloc 2. Coneixement de la llengua 1 Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. 2 Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials; valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. 3 Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques. 4 s de laccent grfic i la diresi en combinacions vocliques (diftongs, triftongs, hiats). 5 La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del gui, la ratlla, les cometes i el parntesi. 6 Pronunciaci dels grups cultes. 7 Pronoms personals. 8 Interrogatius. 9 Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci distintiva de la dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa. 10 Lxic: dialectalismes. 11 Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes doracions. 12 Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del seu significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb: entre argumentals i no argumentals; transformaci doracions per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient. 13 Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els dorde, explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, especialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret. 14 Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als distints valors del present dindicatiu. 15 s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la utilitzaci de construccions de participi i de gerundi. 16 Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.

20 Composicin, en soporte de papel o digital, de textos propios del mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones y explicaciones sencillas, glosarios e informes y conclusiones de las tareas y los aprendizajes efectuados. 21 Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conocimientos propios, y como forma de regular la conducta. 22 Uso de diccionarios especializados (sinnimos, refranes, locuciones, dudas, etc.) y de correctores ortogrficos sobre textos en soporte digital. 23 Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcionan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras, sobre relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia), y la normativa lingstica. 24 Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la toma de anotaciones. 25 Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes y mapas conceptuales. 26 Utilizacin, progresivamente autnoma, de las bibliotecas (del centro, virtuales, etc.) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composicin escrita. 27 Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de textos. 28 Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en soporte de papel como digital, y respeto por las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos, etc.). Bloque 2. Conocimiento de la lengua 1 Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos. 2 Observacin de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales; valoracin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de la situacin comunicativa. 3 Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas. 4 Uso de la tilde y la diresis en combinaciones voclicas (diptongos, triptongos, hiatos). 5 La puntuacin. Uso de los signos de exclamacin e interrogacin. Uso del guin, la raya, las comillas y el parntesis. 6 Pronunciacin de los grupos cultos. 7 Pronombres personales. 8 Interrogativos. 9 Lectura en voz alta: prrafos de distinta estructura. Funcin distintiva de la diccin, la entonacin, la intensidad y la pausa. 10 Lxico: dialectalismos. 11 La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipo de complementos. Clases de oraciones. 12 Reconocimiento del funcionamiento sintctico del verbo a partir de su significado; identificacin del sujeto y de los complementos del verbo: argumentales y no argumentales; transformacin de oraciones para observar diferentes papeles semnticos del sujeto (agente, causa, paciente); utilizacin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y paciente. 13 Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales, como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronominales) como lxicos, especialmente la elipsis y el uso de hipernimos de significado concreto. 14 Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con especial atencin a los distintos valores del presente de indicativo. 15 Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo cohesionado, especialmente la insercin de expresiones explicativas y el empleo de construcciones de participio y de gerundio. 16 Identificacin y uso de las formas de deixis personal, temporal y espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales y escritos.

Num. 5783 / 12.06.2008

66517

17 Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia. 18 Reflexi sobre semblances i diferncies entre el valenci i el castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. Bloc 3. Educaci literria 1 Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de plaer i de coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres cultures. 2 Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels principals subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses obres adequades a ledat. 3 La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic del llenguatge potic i al sentit dels recursos retrics ms importants, reconeixent els procediments de la versificaci. Valoraci de la funci de tots estos elements en el poema. 4 La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la histria, formes dinici, desenrotllament cronolgic, desenllaos... 5 El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres teatrals; reconixer alguns subgneres; posar atenci a lestructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una representaci teatral. Criteris davaluaci 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements. 2. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 3. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals. Conixer els principis fonamentals de la gramtica; reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 4. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autnoma, els textos propis deste curs. Reconixer en un text les diferents funcions del llenguatge. 5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral, fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original. 6 Reconixer, junt amb el propsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i de lmbit acadmic; captar la idea global i la rellevncia dinformacions escoltades en rdio o en televisi i seguir instruccions per a realitzar autnomament tasques daprenentatge. 7 Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen inters per a lalumnat i que siguen prxims al seu entorn, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, de manera ordenada i fluda, ajustant-se a un pla o gui previ; seguir un orde lgic en la presentaci dinformacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaci comunicativa; mantindre latenci del receptor. 8 Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar una opini personal. 9 Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre un tema especfic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants. 10. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les

17 Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia. 18 Reflexin sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y el castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos. Bloque 3. Educacin literaria 1 Desarrollo de la autonoma lectora y valoracin de la literatura como fuente de placer y de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y otros culturas. 2 Los gneros literarios. Rasgos caractersticos. Diferenciacin de los principales subgneros literarios a travs de la lectura comentada de varias obras adecuadas a la edad. 3 La lrica: el ritmo y la rima. Mtrica. Versos y estrofas. Lectura comentada y recitacin de poemas, poniendo atencin al valor simblico del lenguaje potico y al sentido de los recursos retricos ms importantes, reconocimiento de los procedimientos de la versificacin. Valoracin de la funcin de todos estos elementos en el poema. 4 La narrativa: estructura. La pica, el cuento y la novela. Lectura comentada de relatos, comparar y contrastar temas y elementos de la historia, formas de inicio, desarrollo cronolgico, desenlaces... 5 El teatro: texto y representacin. Aspectos generales de la tragedia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentos de obras teatrales; reconocer algunos subgneros; prestar atencin a la estructura y a los componentes del texto teatral y a las posibilidades de plasmacin en una representacin teatral. Criterios de evaluacin 1 Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, de diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, y reproducir el contenido en textos orales o escritos. Utilizar la lengua para adquirir nuevos conocimientos. 2. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: usar el turno de palabra; organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los dems. 3. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos (expositivos, narrativos, descriptivos, argumentativos, conversacionales y dialogados) y sus estructuras formales. Conocer los principios fundamentales de la gramtica; reconocer las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones. 4. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para solucionar problemas de comprensin de textos orales y escritos y para la composicin y revisin, progresivamente autnoma, de los textos propios de este curso. Reconocer en un texto las diferentes funciones del lenguaje. 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de manera directa. Utilizar la interpretacin oral, haciendo resmenes de la lengua del emisor, cuando el receptor no comprende el mensaje original. 6 Reconocer, junto al propsito y la idea general, ideas, hechos o datos relevantes en textos orales de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado y en el mbito acadmico; captar la idea global y la relevancia de informaciones odas en radio o en televisin y seguir instrucciones para realizar autnomamente tareas de aprendizaje. 7 Realizar exposiciones orales sencillas sobre temas que sean de inters para el alumnado y prximos a su entorno, con la ayuda de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, de manera ordenada y fluida, ajustndose a un plan o guin previo; seguir un orden lgico en la presentacin de informaciones y argumentos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido y a la situacin comunicativa; mantener la atencin del receptor. 8 Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expositivos y argumentativos, identificar sus intenciones, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer posibles incoherencias o ambigedades en el contenido y aportar una opinin personal. 9 Elaborar el resumen de una exposicin o argumentacin oral sobre un tema especfico y conocido, reflejando los principales argumentos y puntos de vista de los participantes. 10. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en el que se refle-

Num. 5783 / 12.06.2008

66518

informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi. 11. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions de certa extensi en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com est organitzada la informaci. Aplicar tcniques dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes conceptuals. 12. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques. Valorar la importncia de planificar i revisar el text. Redactar crniques periodstiques breus i amb una organitzaci jerrquica de la informaci. 13. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre ls. Conixer i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents. Conixer lestructura de loraci i les diferents classes doraci. Esbrinar les principals relacions de significat. 14. Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gneres literaris. 15. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogrfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.). TALLER DE MATEMTIQUES Introducci Esta matria optativa est dissenyada per a reforar els coneixements matemtics bsics que necessita lalumnat que inicia lEducaci Secundria Obligatria. Per tant, es dirigix a aquell alumnat de primer, segon i tercer curs dEducaci Secundria Obligatria que no domina les competncies matemtiques necessries per a emprendre sense dificultats els nous conceptes que adquirir en esta etapa. Lobjectiu desta matria s procurar que estos alumnes adquirisquen la destresa i la seguretat necessries per a afrontar amb xit les matemtiques, incidir en el refor dels continguts conceptuals elementals, i proporcionar-los de forma indirecta ferramentes que els permeten comprendre millor els procediments utilitzats en altres matries. Estes dificultats sarrosseguen des de lltim cicle de primria i es van complicant en lESO perqu es necessita ms raonament abstracte, per aix el professorat ha dutilitzar una metodologia que sadapte a cada grup dalumnat, que potencie ladquisici de destreses bsiques, esquemes i estratgies a lhora denfrontar-se a una situaci problemtica. Com a este tipus dalumnat, que ha de seguir la programaci ordinria de matemtiques s difcil poder atendrel duna manera diferenciada i amb el temps suficient, conv que curse la matria optativa instrumental: Taller de Matemtiques, per a afavorir el desenrotllament del raonament matemtic. Sintentar anar buscant objectius fcilment assequibles, la consecuci dels quals els anime a lestudi. Per a aix, a partir duns conceptes clars, practicant i realitzant amb atenci activitats relacionades amb situacions quotidianes, podrem aconseguir que este alumnat puga progressar i avanar en els coneixements matemtics i aix recuperar els aspectes deficitaris que els impedixen seguir els aprenentatges amb normalitat. Com loptativa est pensada com a matria que refora la matria de Matemtiques, en els seus continguts es dna prioritat a laplicaci

jen tanto las informaciones principales y puntos de vista encontrados como el punto de vista propio. 11. Extraer informaciones concretas e identificar el propsito en textos escritos de mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado; seguir instrucciones de cierta extensin en procesos poco complejos; identificar el tema general y los temas secundarios; y distinguir como est organizada la informacin. Aplicar tcnicas de organizacin de ideas, como esquemas jerrquicos o mapas conceptuales. 12. Narrar, exponer, explicar, resumir y comentar en soporte de papel y digital; utilizar el registro adecuado; organizar las ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas. Valorar la importancia de la planificacin y la revisin de los textos. Redactar crnicas periodsticas breves organizando la informacin de forma jerrquica. 13. Conocer una terminologa lingstica bsica en las actividades de reflexin sobre el uso. Conocer y aplicar correctamente las normas de acentuacin vigentes. Conocer la estructura de la oracin y las diferentes clases de oracin. Averiguar las principales relaciones de significado. 14. Conocer los gneros literarios. Identificar el gnero a que pertenece un texto literario ledo en su totalidad, reconocer los elementos estructurales bsicos, los grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal. Aprender a clasificar los textos ledos por gneros literarios. 15. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informacin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios tradicionales y la aplicacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Planificar y llevar a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios especializados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos monogrficos. Utilizar los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos de investigacin, haciendo uso de los medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, procesadores de textos, etc.). TALLER DE MATEMTICAS Introduccin Esta materia optativa est diseada para reforzar los conocimientos matemticos bsicos que necesita el alumnado que inicia la Educacin Secundaria Obligatoria. Por tanto, se dirige a aquel alumnado de primero, segundo y tercer curso de Educacin Secundaria Obligatoria que no domina las competencias matemticas necesarias para emprender sin dificultades los nuevos conceptos que va a adquirir en esta etapa. El objetivo de esta materia es procurar que estos alumnos adquieran la destreza y seguridad necesaria para afrontar con xito las matemticas, incidiendo en el refuerzo de los contenidos conceptuales elementales, proporcionndoles de forma indirecta herramientas que les permiten comprender mejor los procedimientos utilizados en otras materias. Estas dificultades se arrastran desde el ltimo ciclo de primaria y se van complicando en la ESO porque se va necesitando de un mayor razonamiento abstracto, por eso el profesorado debe utilizar una metodologa que se adapte a cada grupo de alumnado, que potencie la adquisicin de destrezas bsicas, esquemas y estrategias a la hora de enfrentarse a una situacin problemtica. Como a este tipo de alumnado que debe seguir la programacin ordinaria de matemticas es difcil poder atenderlo de una manera diferenciada y con el tiempo suficiente, conviene que curse la materia optativa instrumental: Taller de Matemticas, para favorecer el desarrollo del razonamiento matemtico. Se intentar ir buscando objetivos fcilmente asequibles, cuya consecucin les anime al estudio. Para ello, a partir de unos conceptos claros, practicando y realizando con atencin actividades relacionadas con situaciones cotidianas podremos conseguir que este alumnado pueda progresar y avanzar en sus conocimientos matemticos y as recuperar los aspectos deficitarios que les impiden seguir los aprendizajes con normalidad. Como la optativa est pensada como materia que refuerza a la materia de Matemticas, en sus contenidos se da prioridad a la apli-

Num. 5783 / 12.06.2008

66519

en contextos quotidians utilitzant enunciats de situacions reals. A ms, conv utilitzar sempre que siga possible les ferramentes tecnolgiques com a recurs didctic. El currculum desta matria contribux a ladquisici de les competncies bsiques de la mateixa manera que la matria de Matemtiques, segons el currculum que presenta lannex del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria (DOCV de 24.07.2007). Desta manera, podrem aconseguir que este alumnat supere el rebuig que li produxen les matemtiques, afavorisca la seua autoestima i reforce la seua seguretat en laprenentatge. En tercer curs de lESO, segons les possibilitats organitzatives del centre, podria impartir-se esta matria optativa dirigida a alumnat sense deficincies bsiques i que ha aconseguit els objectius de Matemtiques; i en este cas el departament haur de programar lampliaci dels continguts, objectius i criteris davaluaci que considere oportuns. Objectius 1. Aconseguir que lalumnat senfronte amb soltesa a situacions que requerixen ls de nombres. 2. Millorar la capacitat de comprensi i de resoluci davant de problemes de la vida quotidiana. 3. Potenciar lautoestima i la confiana en un mateix a travs dactivitats que reforcen el seu inters. 4. Discernir de forma crtica les distintes informacions davant duna mateixa qesti. 5. Estimar mentalment clculs que es donen de forma habitual. 6. Expressar amb el llenguatge adequat enunciats tant matemtics com reals. 7. Manejar de forma adequada els distints mitjans tecnolgics. 8. Estimular la percepci plana i espacial i identificar elements bsics de les figures i cossos geomtrics. 9. Interpretar situacions del seu entorn que estan presentades de forma grfica. 10. Aconseguir que adquirisquen la destresa i lhabilitat necessries per a afrontar amb xit lassignatura de matemtiques del curs de referncia. Primer curs Continguts Bloc 1: Nombres Situacions reals en qu apareguen la lectura, escriptura, ordenaci, comparaci i operacions amb els nombres naturals. Situacions de la vida quotidiana en qu es necessite la lectura, escriptura, ordenaci, comparaci i operacions amb els nombres decimals. Resoluci de problemes aritmtics amb operacions combinades. Lectura, escriptura i clcul de potncies senzilles (de base i exponent nombres naturals). Mltiples i divisors. Descomposici de nombres en factors primers i la seua aplicaci al clcul del mcm. Descripci de situacions en qu apareguen els diferents significats dels nombres racionals, lectura, escriptura, ordenaci, comparaci i operacions senzilles amb estos nombres. Clculs de percentatges que sutilitzen de forma habitual i el seu s en contextos diaris. Clcul directe de termes en proporcions simples. Bloc 2: lgebra Descripci de relacions algebraiques amb ajuda de les expressions adequades (ms, menys, quntuple, vegades, quart). Traducci denunciats del llenguatge algebraic a lordinari i viceversa. Obtenci de valors numrics en frmules senzilles. Bloc 3: Geometria Angles. Tipus. Classificaci de triangles segons els seus angles i segons els seus costats. Clcul del permetre i rea en contextos reals. Classificaci dels parallelograms. Clcul del permetre i rea en situacions quotidianes. Bloc 4: Taules i grfiques

cacin en contextos cotidianos utilizando enunciados de situaciones reales. Adems, conviene utilizar siempre que sea posible las herramientas tecnolgicas como recurso didctico. El currculum de esta materia contribuye a la adquisicin de las competencias bsicas de la misma manera que la materia de Matemticas, segn el currculum presentado en el Anexo del Decreto 112/2007 de 20 de julio, del Consell, por el cual se establece el currculum de la Educacin Secundaria Obligatoria (DOCV de 24.07.2007). De esta manera, podremos conseguir que este alumnado supere el rechazo que le producen las matemticas, favorezca su autoestima y refuerce su seguridad en el aprendizaje. En tercer curso de la ESO, segn las posibilidades organizativas del centro, podra impartirse esta materia optativa dirigida a alumnado sin deficiencias bsicas y que ha alcanzado los objetivos de las Matemticas; en cuyo caso el departamento deber programar la ampliacin de los contenidos, objetivos y criterios de evaluacin que considere oportunos. Objetivos 1. Conseguir que el alumnado se enfrente con soltura a situaciones que requieren del uso de nmeros. 2. Mejorar la capacidad de comprensin y de resolucin ante problemas de la vida cotidiana. 3. Potenciar la autoestima y la confianza en s mismo a travs de actividades que refuercen su inters. 4. Discernir de forma crtica las distintas informaciones frente a una misma cuestin. 5. Estimar mentalmente clculos que se dan de forma habitual. 6. Expresar con el lenguaje adecuado enunciados tanto matemticos como reales. 7. Manejar de forma adecuada los distintos medios tecnolgicos. 8. Estimular la percepcin plana y espacial e identificar elementos bsicos de las figuras y cuerpos geomtricos. 9. Interpretar situaciones de su entorno que vienen presentadas de forma grfica. 10. Conseguir que adquieran destreza y habilidad necesaria para afrontar con xito la asignatura de matemticas del curso de referencia. Primer curso Contenidos Bloque 1.: Nmeros Situaciones reales donde aparezcan la lectura, escritura, ordenacin, comparacin y operaciones con los nmeros naturales. Situaciones de la vida cotidiana donde se necesite la lectura, escritura, ordenacin, comparacin y operaciones con los nmeros decimales. Resolucin de problemas aritmticos con operaciones combinadas. Lectura, escritura y clculo de potencias sencillas (de base y exponente nmeros naturales). Mltiplos y divisores. Descomposicin de nmeros en factores primos y su aplicacin al clculo del mcm. Descripcin de situaciones donde aparezcan los diferentes significados de los nmeros racionales, lectura, escritura, ordenacin, comparacin y operaciones sencillas con estos nmeros. Clculos de porcentajes que se utilizan de forma habitual y su uso en contextos diarios. Clculo directo de trminos en proporciones simples. Bloque 2: lgebra Descripcin de relaciones algebraicas con ayuda de las expresiones adecuadas (ms, menos, quntuplo, veces, cuarto,). Traduccin de enunciados del lenguaje algebraico al ordinario y viceversa. Obtencin de valores numricos en frmulas sencillas. Bloque 3: Geometra ngulos. Tipos. Clasificacin de tringulos segn sus ngulos y segn sus lados. Clculo del permetro y rea en contextos reales. Clasificacin de los paralelogramos. Clculo del permetro y rea en situaciones cotidianas. Bloque 4: Tablas y grficas

Num. 5783 / 12.06.2008

66520

Interpretaci i lectura de grfiques relacionades amb els fenmens naturals i el mn de la informaci. Organitzaci de la informaci en taules. La seua representaci per mitj dun diagrama de barres i la seua anlisi posterior. Segon curs Continguts Bloc 1: Nombres Nombres naturals: Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Situacions reals en qu apareixen la lectura, escriptura, ordenaci, comparaci i operacions amb els nombres enters. Clcul de potncies senzilles de base entera i exponent natural. Operacions aritmtiques senzilles amb els nombres racionals. Relaci entre magnituds. Resoluci de problemes en contextos de la vida quotidiana en qu apareguen el clcul de percentatges, increments i descomptes. Bloc 2: lgebra El llenguatge algebraic. Expressions algebraiques. Equacions de primer grau. Utilitzaci de les equacions per a resoldre problemes que motiven lalumnat. Bloc 3: Geometria Classificaci dels quadrilters. Resoluci de problemes que impliquen el clcul de longituds i superfcies. Circumferncia i cercle. Clcul de la longitud i rea. Prismes i pirmides quadrangulars: descripci i propietats. Bloc 4: Taules i grfiques Representaci dels punts en el plnol i determinaci de les coordenades dun punt duna grfica. Descripci local i global de fenmens presentats de forma grfica. Bloc 5: Estadstica Interpretaci de grfics estadstics que apareguen en els mitjans de comunicaci. Construcci de taules de freqncia i clcul de la mitjana aritmtica i de la moda. Tercer curs Continguts Bloc 1: Nombres Nombres enters. Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Relaci entre nombres decimals i fraccions. Resoluci de problemes aritmtics en qu apareguen els diferents significats dels nombres racionals. Clcul de potncies senzilles dexponent sencer. La notaci cientfica en la calculadora. Bloc 2: lgebra Resoluci de problemes de la vida quotidiana que es resolguen per mitj dequacions de primer grau. Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Resoluci algebraica de sistemes lineals de dos equacions amb dos incgnites i aplicar-los a la resoluci de problemes amb enunciats reals. Bloc 3: Geometria Teorema de Pitgores i la seua aplicaci en la resoluci de problemes geomtrics senzills. Clcul drees i volums de figures geomtriques senzilles. Bloc 4: Funcions Identificaci de funcions. Estudi grfic duna funci: creixement, decreixement, mxims, mnims i continutat. Representaci grfica de les funcions constants, lineals i afins. Bloc 5: Estadstica Interpretaci de grfics estadstics que permeten diferenciar les variables discretes i contnues. Clcul de la mitjana aritmtica, moda i mitjana de variables discretes en problemes que apareixen en situacions reals i en els mitjans dinformaci. Criteris davaluaci

Interpretacin y lectura de grficas relacionadas con los fenmenos naturales y el mundo de la informacin. Organizacin de la informacin en tablas. Su representacin mediante un diagrama de barras y su posterior anlisis. Segundo curso Contenidos Bloque 1: Nmeros Nmeros naturales: Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis. Situaciones reales donde aparecen la lectura, escritura, ordenacin, comparacin y operaciones con los nmeros enteros. Clculo de potencias sencillas de base entera y exponente natural. Operaciones aritmticas sencillas con los nmeros racionales. Relacin entre magnitudes. Resolucin de problemas en contextos de la vida cotidiana donde aparezcan el clculo de porcentajes, incrementos y descuentos. Bloque 2: lgebra El lenguaje algebraico. Expresiones algebraicas. Ecuaciones de primer grado. Utilizacin de las ecuaciones para la resolucin de problemas que motiven al alumnado. Bloque 3: Geometra Clasificacin de los cuadrilteros. Resolucin de problemas que impliquen el clculo de longitudes y superficies. Circunferencia y crculo. Clculo de su longitud y rea. Prismas y pirmides cuadrangulares: descripcin y propiedades. Bloque 4: Tablas y grficas Representacin de los puntos en el plano y determinacin de las coordenadas de un punto de una grfica. Descripcin local y global de fenmenos presentados de forma grfica. Bloque 5: Estadstica Interpretacin de grficos estadsticos que aparezcan en los medios de comunicacin. Construccin de tablas de frecuencia y clculo de la media aritmtica y de la moda. Tercer curso Contenidos Bloque 1: Nmeros Nmeros enteros. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis. Relacin entre nmeros decimales y fracciones. Resolucin de problemas aritmticos donde aparezcan los diferentes significados de los nmeros racionales. Clculo de potencias sencillas de exponente entero. La notacin cientfica en la calculadora. Bloque 2: lgebra Resolucin de problemas de la vida cotidiana que se resuelvan mediante ecuaciones de primer grado. Resolucin algebraica de ecuaciones de segundo grado. Resolucin algebraica de sistemas lineales de dos ecuaciones con dos incgnitas y su aplicacin en la resolucin de problemas con enunciados reales. Bloque 3: Geometra Teorema de Pitgoras y su aplicacin en la resolucin de problemas geomtricos sencillos. Clculo de reas y volmenes de figuras geomtricas sencillas. Bloque 4: Funciones Identificacin de funciones. Estudio grfico de una funcin: crecimiento, decrecimiento, mximos, mnimos y continuidad. Representacin grfica de las funciones constantes, lineales y afines. Bloque 5: Estadstica Interpretacin de grficos estadsticos que permitan diferenciar las variables discretas y continuas. Clculo de la media aritmtica, moda y mediana de variables discretas en problemas que aparecen en situaciones reales y en los medios de informacin. Criterios de evaluacin

Num. 5783 / 12.06.2008

66521

Primer curs 1. Utilitzar els nombres naturals i decimals, les fraccions senzilles i els percentatges ms habituals, les seues operacions i propietats per a arreplegar, intercanviar i produir informaci. Ls adequat dels nombres que avalua este criteri inclou el coneixement prctic dels diferents tipus de nombres, Interpretant el seu valor i la seua adequaci a la situaci real que representa, i la capacitat de realitzar operacions senzilles amb els dits nombres. 2. Utilitzar la terminologia bsica de la divisibilitat. Identificar els nombres primers ms xicotets i descompondre nombres compostos en factors primers. Determinar el mcm de dos o tres nombres, per mitj de lalgoritme de la descomposici i per mitj de clcul mental. Amb este criteri es pretn avaluar ladquisici dels conceptes i procediments bsics de la divisibilitat i la capacitat daplicar-los a problemes senzills. 3. Resoldre problemes, per als quals fa falta la utilitzaci de les quatre operacions bsiques amb nombres naturals, decimals i fraccions senzilles, triant la forma de clcul apropiada i valorant ladequaci del resultat al context del problema. Es tracta de valorar la capacitat per a assignar a les distintes operacions els seus corresponents significats i determinar quins dels mtodes (manual, mental o amb calculadora) s ladequat per a resoldre problemes en situacions reals. 4. Utilitzar lletres per a expressar relacions quantitatives entre variables que descriuen situacions senzilles en el seu entorn. Este criteri avalua la capacitat de traduir a llenguatge algebraic enunciats senzills i de calcular valors numrics de frmules conegudes. 5. Reconixer, descriure i dibuixar figures planes elementals: triangles i parallelograms, i utilitzar les seues propietats per a abordar distintes situacions de la vida quotidiana. Amb este criteri es pretn avaluar ladquisici de conceptes bsics de la geometria plana i la capacitat dutilitzar-los per a descriure la realitat que ens rodeja. 6. Calcular permetres i rees de triangles i parallelograms utilitzant les unitats de mesura adequades. Es pretn valorar la capacitat per a mesurar magnituds conegudes, longituds i rees, de triangles i parallelograms, aix com la utilitzaci de les unitats de mesura adequades en cada cas. 7. Obtindre i interpretar informacions diverses rebudes per mitj de grfiques i taules, que es referisquen a aspectes coneguts de la realitat. Amb este criteri es valora lhabilitat per a llegir la informaci no verbal continguda en grfiques, aix com savalua ls i la interpretaci de taules de freqncies i diagrames de barres per a arreplegar informaci. 8. Utilitzar estratgies i tcniques simples en la resoluci de problemes, com ara lanlisi de lenunciat, la resoluci dun problema ms senzill, la realitzaci dun dibuix i comprovar que la soluci sadequa al context del problema. Amb este criteri es valora la manera denfrontar-se a la resoluci de problemes. Savalua des de la comprensi de lenunciat fins a laplicaci destratgies simples de resoluci, aix com la disposici favorable a la revisi i millora del resultat. Segon curs 1. Utilitzar els nombres naturals, enters, fraccions, decimals i percentatges i operar amb estos per a resoldre situacions de la vida quotidiana. Savaluar el maneig dels distints tipus de nombres en activitats preses de la vida real. Tamb es tracta davaluar la capacitat per a calcular expressions numriques molt senzilles on apareguen les quatre operacions bsiques i les potncies dexponent natural. 2. Resoldre problemes en qu calga la utilitzaci de les quatre operacions bsiques amb nombres enters, decimals i fraccions triant la forma de clcul apropiada, aix com identificar situacions de proporcionalitat en activitats quotidianes. Es tracta davaluar la capacitat per a donar significat a les distintes operacions i triar el tipus de clcul ms adequat a cada situaci (manual, mental, amb calculadora) i utilitzar els procediments bsics de la

Primer curso 1. Utilizar los nmeros naturales y decimales, las fracciones sencillas y los porcentajes ms habituales, sus operaciones y propiedades para recoger, intercambiar y producir informacin. El uso adecuado de los nmeros que evala este criterio incluye el conocimiento prctico de los diferentes tipos de nmeros, Interpretando su valor y su adecuacin a la situacin real que representa, y la capacidad de realizar operaciones sencillas con dichos nmeros. 2. Utilizar la terminologa bsica de la divisibilidad. Identificar los nmeros primos ms pequeos y descomponer nmeros compuestos en factores primos. Determinar el m.c.m. de dos o tres nmeros, mediante el algoritmo de la descomposicin y mediante clculo mental. Con este criterio se pretende evaluar la adquisicin de los conceptos y procedimientos bsicos de la divisibilidad y la capacidad de aplicarlos a problemas sencillos. 3. Resolver problemas, para los que se precisa la utilizacin de las cuatro operaciones bsicas con nmeros naturales, decimales y fracciones sencillas, eligiendo la forma de clculo apropiada y valorando la adecuacin del resultado al contexto del problema. Se trata de valorar la capacidad para asignar a las distintas operaciones sus correspondientes significados y determinar cules de los mtodos (manual, mental o con calculadora) es el adecuado para resolver problemas en situaciones reales. 4. Utilizar letras para expresar relaciones cuantitativas entre variables que describen situaciones sencillas en su entorno. Este criterio evala la capacidad de traducir a lenguaje algebraico enunciados sencillos y de calcular valores numricos de frmulas conocidas. 5. Reconocer, describir y dibujar figuras planas elementales: tringulos y paralelogramos, y utilizar sus propiedades para abordar distintas situaciones de la vida cotidiana. Con este criterio se pretende evaluar la adquisicin de conceptos bsicos de la geometra plana y la capacidad de utilizarlos para describir la realidad que nos rodea. 6. Calcular permetros y reas de tringulos y paralelogramos utilizando las unidades de medida adecuadas. Se pretende valorar la capacidad para medir magnitudes conocidas, longitudes y reas, de tringulos y paralelogramos, as como la utilizacin de las unidades de medida adecuadas en cada caso. 7 Obtener e interpretar informaciones diversas recibidas mediante grficas y tablas, que se refieran a aspectos conocidos de la realidad. Con este criterio se valora la habilidad para leer la informacin no verbal contenida en grficas, as como se evala el uso y la interpretacin de tablas de frecuencias y diagramas de barras para recoger informacin. 8. Utilizar estrategias y tcnicas simples en la resolucin de problemas, como el anlisis del enunciado, la resolucin de un problema ms sencillo, la realizacin de un dibujo y comprobar que la solucin se adecua al contexto del problema. Con este criterio se valora la forma de enfrentarse a la resolucin de problemas. Se evala desde la comprensin del enunciado, hasta la aplicacin de estrategias simples de resolucin, as como la disposicin favorable a la revisin y mejora del resultado. Segundo curso 1. Utilizar los nmeros naturales, enteros, fracciones, decimales y porcentajes y operar con ellos para resolver situaciones de la vida cotidiana. Se evaluar el manejo de los distintos tipos de nmeros en actividades tomadas de la vida real. Tambin se trata de evaluar la capacidad para calcular expresiones numricas muy sencillas donde aparezcan las cuatro operaciones bsicas y las potencias de exponente natural. 2. Resolver problemas en los que se precise la utilizacin de las cuatro operaciones bsicas con nmeros enteros, decimales y fracciones eligiendo la forma de clculo apropiada, as como identificar situaciones de proporcionalidad en actividades cotidianas. Se trata de evaluar la capacidad para dar significado a las distintas operaciones y elegir el tipo de clculo ms adecuado a cada situacin (manual, mental, con calculadora) y utilizar los procedimientos bsi-

Num. 5783 / 12.06.2008

66522

proporcionalitat (regla de tres, reducci a la unitat, o clcul de percentatges) per a resoldre problemes. 3. Utilitzar el llenguatge algebraic per a simbolitzar relacions entre variables que descriguen fenmens coneguts i plantejar i resoldre equacions de primer grau. Amb este criteri es valorar la capacitat de traduir, a llenguatge algebraic, expressions molt senzilles i calcular valors numrics de frmules conegudes. Tamb es valorar la capacitat per a resoldre problemes en qu siguen necessaris el plantejament i la resoluci dequacions de primer grau. 4. Reconixer, descriure i dibuixar figures planes elementals: quadrilters, cercles, i cossos geomtrics elementals: prismes i pirmides quadrangulars, cilindres. Utilitzar les seues propietats per a aplicar-les a situacions prctiques. Amb este criteri es pretn avaluar ladquisici dels conceptes bsics de la geometria plana i dels cossos geomtrics i la capacitat per a abordar situacions i problemes de la vida quotidiana. 5. Calcular permetres i rees de figures planes: quadrilters, circumferncies i cercles, utilitzant les unitats de mesura adequades. Este criteri tracta de comprovar la capacitat per a utilitzar les unitats de mesura adequades en la geometria, aix com la utilitzaci de diversos mtodes per a calcular rees de figures planes que apareguen en el seu entorn. 6. Obtindre, interpretar i intercanviar informaci entre taules i grfics dun conjunt de dades relatives a lentorn quotidi. Amb este criteri es pretn avaluar la capacitat per a descriure les caracterstiques duna grfica senzilla i interpretar la informaci que cont. 7. Obtindre la taula de freqncies, el diagrama de barres, la moda i la mitjana aritmtica dun conjunt de poques dades utilitzant la calculadora. Este criteri avalua ls i la interpretaci de les taules de freqncia i els diagrames de barres i el clcul dels parmetres estadstics ms senzills, la moda i la mitjana aritmtica. 8. Utilitzar estratgies i tcniques simples en la resoluci de problemes, com ara lanlisi de lenunciat, la resoluci dun problema ms senzill, la realitzaci dun esquema i comprovar que la soluci sadequa al context del problema. Amb este criteri es valora la manera denfrontar-se a la resoluci de problemes. Savalua des de la comprensi de lenunciat, fins a laplicaci destratgies simples de resoluci, aix com la disposici favorable a la revisi i millora del resultat. Tercer curs 1. Utilitzar amb fludesa els nombres enters, les seues operacions i propietats, fent s del parntesi i de la prioritat de les operacions. Este criteri pretn avaluar la soltesa i confiana en ls dels nombres enters i la seua aplicaci prctica a la resoluci de problemes de situacions quotidianes. 2. Resoldre problemes aritmtics que requerisquen el coneixement dels distints significats de les fraccions i calcular el valor dexpressions numriques senzilles de fraccions i potncies dexponent sencer. Es tracta de valorar la capacitat per a assignar a les fraccions els diferents significats i aplicar-los en la resoluci de problemes, i avaluar ls adequat de la notaci cientfica, amb ajuda de la calculadora, en el context dels diversos camps del coneixement. 3. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu siga necessari el plantejament i la resoluci dequacions de primer grau, de segon grau o de sistemes de dos equacions lineals amb dos incgnites. Amb este criteri savaluar la capacitat per a resoldre problemes senzills amb lajuda del llenguatge algebraic. 4. Utilitzar el teorema de Pitgores i les frmules per al clcul de permetres i rees de figures planes i de volums de cossos geomtrics elementals en la resoluci de problemes geomtrics senzills. Es pretn valorar la capacitat per a calcular permetres, rees i volums de figures planes i volums de cossos geomtrics del seu entorn, utilitzant les unitats de mesura adequades.

cos de la proporcionalidad (regla de tres, reduccin a la unidad, o clculo de porcentajes) para resolver problemas. 3. Utilizar el lenguaje algebraico para simbolizar relaciones entre variables que describan fenmenos conocidos y plantear y resolver ecuaciones de primer grado. Con este criterio se valorar l capacidad de traducir a lenguaje algebraico expresiones muy sencillas y calcular valores numricos de frmulas conocidas. Tambin se valorar la capacidad para resolver problemas en los que se precise el planteamiento y la resolucin de ecuaciones de primer grado. 4. Reconocer, describir y dibujar figuras planas elementales: cuadrilteros, crculos y cuerpos geomtricos elementales: prismas y pirmides cuadrangulares, cilindros. Utilizar sus propiedades para aplicarlas a situaciones prcticas. Con este criterio se pretende evaluar la adquisicin de los conceptos bsicos de la geometra plana y de los cuerpos geomtricos y la capacidad para abordar situaciones y problemas de la vida cotidiana. 5. Calcular permetros y reas de figuras planas: cuadrilteros, circunferencias y crculos, utilizando las unidades de medida adecuada. Este criterio trata de comprobar la capacidad para utilizar las unidades de medida adecuadas en la geometra, as como la utilizacin de diversos mtodos para calcular reas de figuras planas que aparezcan en su entorno. 6. Obtener, interpretar e intercambiar informacin entre tablas y grficos de un conjunto de datos relativos al entorno cotidiano. Con este criterio se pretende evaluar la capacidad para describir las caractersticas de una grfica sencilla e interpretar la informacin que contiene. 7. Obtener la tabla de frecuencias, el diagrama de barras, la moda y la media aritmtica d un conjunto de pocos datos utilizando la calculadora. Este criterio evala el uso e interpretacin de las tablas de frecuencia y los diagramas de barras y el clculo de los parmetros estadsticos ms sencillos, la moda y la media aritmtica. 8. Utilizar estrategias y tcnicas simples en la resolucin de problemas, como el anlisis del enunciado, la resolucin de un problema ms sencillo, la realizacin de un esquema y comprobar que la solucin se adecua al contexto del problema. Con este criterio se valora la forma de enfrentarse a la resolucin de problemas. Se evala desde la comprensin del enunciado, hasta la aplicacin de estrategias simples de resolucin, as como la disposicin favorable a la revisin y mejora del resultado. Tercer curso 1. Utilizar con fluidez los nmeros enteros, sus operaciones y propiedades, haciendo uso del parntesis y de la prioridad de las operaciones. Este criterio pretende evaluar la soltura y confianza en el uso de los nmeros enteros y su aplicacin prctica a la resolucin de problemas de situaciones cotidianas. 2. Resolver problemas aritmticos que requieran el conocimiento de los distintos significados de las fracciones y calcular el valor de expresiones numricas sencillas de fracciones y potencias de exponente entero. Se trata de valorar la capacidad para asignar a las fracciones sus diferentes significados y aplicarlos en la resolucin de problemas, y evaluar el uso adecuado de la notacin cientfica, con ayuda de la calculadora, en el contexto de los diversos campos del conocimiento. 3. Resolver problemas de la vida cotidiana en las que se precise el planteamiento y la resolucin de ecuaciones de primer grado, de segundo grado o de sistemas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas. Con este criterio se evaluar la capacidad para resolver problemas sencillos con la ayuda del lenguaje algebraico. 4. Utilizar el Teorema de Pitgoras y las frmulas para el clculo de permetros y reas de figuras planas y de volmenes de cuerpos geomtricos elementales en la resolucin de problemas geomtricos sencillos. Se pretende valorar la capacidad para calcular permetros, reas y volmenes de figuras planas y volmenes de cuerpos geomtricos de su entorno, utilizando las unidades de medida adecuadas.

Num. 5783 / 12.06.2008

66523

5. Reconixer les caracterstiques bsiques de les funcions que vnen donades en forma grfica i representar en un diagrama cartesi les funcions constant, lineal i af que estiguen expressades per mitj duna taula o una expressi algebraica. Este criteri avalua la capacitat per a descriure les caracterstiques (creixement, decreixement, mxims, mnims, continutat) duna grfica senzilla i interpretar la informaci que cont, aix com la capacitat per a representar amb grfiques de punts o rectes, informacions que vnen donades per mitj denunciats, taules o frmules. 6. Obtindre i interpretar informacions diverses rebudes per mitj de grfics estadstics (diagrama de barres, histogrames, etc.) diferenciant el tipus de variable entre contnua i discreta. Calcular la mitjana, la moda i mitjana aritmtica en variables discretes utilitzant la calculadora. Amb este criteri savalua ls i la interpretaci de grfics i el clcul de parmetres estadstics en distribucions discretes senzilles tretes de situacions reals i dels mitjans de comunicaci. 7. Utilitzar estratgies i tcniques simples en la resoluci de problemes, com ara lanlisi de lenunciat, la resoluci dun problema ms senzill, la realitzaci dun esquema o dibuix i comprovar que la soluci sadequa al context del problema. Amb este criteri es valora la manera denfrontar-se a la resoluci de problemes. Savalua des de la comprensi de lenunciat, fins a laplicaci destratgies simples de resoluci, aix com la disposici favorable a la revisi i millora del resultat. CULTURA CLSSICA Introducci Letapa de lEducaci Secundria Obligatria s un marc de formaci clau en el desenrotllament personal i acadmic de lalumne. s all on semmarca lestudi de la Cultura Clssica en tercer curs de lESO. La matria Cultura Clssica obri un cam fonamental per a entendre el llegat cultural dOccident. El seu estudi proporciona a lalumne loportunitat de conixer de prop el mn clssic i la seua repercussi en la societat actual. Potser constituir el primer acostament de lalumne al mn grecollat. Amb esta matria es pretn que lalumnat reconega la gran influncia que tant la cultura grega com la romana han exercit en la forma de vida de la civilitzaci occidental: pensament, formes de vida quotidianes, dret, art, jocs Som deutors directes de les civilitzacions grega i llatina. Ajudar lalumne a analitzar la pervivncia de la dita cultura en el seu entorn i en el seu marc de referncia, la Comunitat Valenciana, a travs de lestudi dels vestigis que hi han sobreviscut, la qual cosa li suposar tamb un major coneixement del seu patrimoni cultural. La presncia de la matria Cultura Clssica en el currculum de lEducaci Secundria Obligatria ajuda a reflexionar sobre els mecanismes de formaci del lxic que utilitza lalumne i la seua mplia repercussi en el mn de la cincia i la tecnologia modernes. Lxic que sha anat incorporant al llenguatge quotidi. La cultura europea sassenta sobre la base de la cultura grecollatina i este fet no pot passar desapercebut per als nostres alumnes. La matria Cultura Clssica contribux al desenrotllament de les competncies bsiques de letapa. Contribux de manera directa a ladquisici de la competncia lingstica en les dos llenges cooficials de la Comunitat Valenciana. Ajuda a la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita. Des de la cultura clssica es contribux a la competncia en el tractament de la informaci, ja que lalumne lobtindr a travs dInternet o llibres especialitzats. Contribux a la competncia daprendre a aprendre en la mesura que afavorix la reflexi i exercita la recuperaci de dades per mitj de la memoritzaci. Contribux a la competncia social i ciutadana: aprn lalumne a treballar a soles o en grup.

5. Reconocer las caractersticas bsicas de las funciones que vienen dadas en forma grfica y representar en un diagrama cartesiano las funciones constante, lineal y afn que vengan expresadas mediante una tabla o una expresin algebraica. Este criterio evala la capacidad para describir las caractersticas (crecimiento, decrecimiento, mximos, mnimos, continuidad) de una grfica sencilla e interpretar la informacin que contiene, as como la capacidad para representar con grficas de puntos o rectas, informaciones que vienen dadas mediante enunciados, tablas o frmulas. 6. Obtener e interpretar informaciones diversas recibidas mediante grficos estadsticos (diagrama de barras, histogramas, etc.) diferenciando el tipo de variable entre continua y discreta. Calcular la mediana, moda y media aritmtica en variables discretas utilizando la calculadora. Con este criterio se evala el uso y la interpretacin de grficos y el clculo de parmetros estadsticos en distribuciones discretas sencillas sacadas de situaciones reales y de los medios de comunicacin. 7. Utilizar estrategias y tcnicas simples en la resolucin de problemas, como el anlisis del enunciado, la resolucin de un problema ms sencillo, la realizacin de un esquema o dibujo y comprobar que la solucin se adecua al contexto del problema. Con este criterio se valora la forma de enfrentarse a la resolucin de problemas. Se evala desde la comprensin del enunciado, hasta la aplicacin de estrategias simples de resolucin, as como la disposicin favorable a la revisin y mejora del resultado. CULTURA CLSICA Introduccin La etapa de la Enseanza Secundaria Obligatoria es un marco de formacin clave en el desarrollo personal y acadmico del alumno. Es all donde se enmarca el estudio de la Cultura Clsica en tercer curso de la ESO. La materia Cultura Clsica abre un camino fundamental para entender el legado cultural de Occidente. Su estudio proporciona al alumno la oportunidad de conocer de cerca el mundo clsico y su repercusin en la sociedad actual. Quizs constituye el primer acercamiento del alumno al mundo grecolatino Con esta materia se pretende que el alumnado reconozca la gran influencia que tanto la cultura griega como la romana han ejercido en la forma de vida de la civilizacin occidental: pensamiento, formas de vida cotidianas, derecho, arte, juegos,Somos deudores directos de las civilizaciones griega y latina. Ayudar al alumno a analizar la pervivencia de dicha cultura en su entorno y en su marco de referencia, la Comunidad Valenciana, a travs del estudio de los vestigios que en ella han sobrevivido, lo que le supondr tambin un mayor conocimiento de su propio patrimonio cultural. La presencia de la materia Cultura Clsica en el curriculum de la Educacin Secundaria Obligatoria ayuda a reflexionar sobre los mecanismos de formacin del lxico que utiliza el alumno y su amplia repercusin en el mundo de la ciencia y la tecnologa modernas. Lxico que se ha ido incorporando al lenguaje cotidiano. La cultura europea se asienta sobre la base de la cultura grecolatina y este hecho no puede pasar desapercibido para nuestros alumnos. La materia Cultura Clsica contribuye al desarrollo de las competencias bsicas de la etapa. Contribuye de modo directo a la adquisicin de la competencia lingstica en las dos lenguas cooficiales de la Comunidad Valenciana. Ayuda a la utilizacin del lenguaje como instrumento de comunicacin oral y escrita. Desde la Cultura Clsica se contribuye a la competencia en el tratamiento de la informacin, ya que el alumno la obtendr a travs de Internet o libros especializados. Contribuye a la competencia de aprender a aprender en la medida que favorece la reflexin y ejercita la recuperacin de datos mediante la memorizacin. Contribuye a la competencia social y ciudadana: aprende el alumno a trabajar solo o en grupo.

Num. 5783 / 12.06.2008

66524

En especial, la cultura clssica contribux a ladquisici de la competncia artstica i cultural. El gran patrimoni de lantiguitat clssica a la Comunitat Valenciana ha de ser conegut pels alumnes i fomentar linters per la seua conservaci. Daltra banda, el coneixement del mn clssic pot ser el primer pas que condusca lalumne a interessar-se, duna manera ms profunda, per les humanitats, especialment per lestudi de les llenges grega i llatina, esta ltima la podr cursar de manera opcional en 4t curs de lEducaci Secundria Obligatria. Objectius 1. Conixer i valorar les arrels culturals i lingstiques dEuropa, en general i de la nostra Comunitat Valenciana en particular. Apreciar diferents cultures i llenges, ja que vivim en una societat pluricultural i plurilinge. 2. Valorar laportaci del coneixement del llat i el grec per a laprenentatge daltres llenges dorigen romnic, o no. 3. Reflexionar sobre les estructures bsiques de les llenges grega i llatina, i en especial el lxic, per a ampliar-ne el vocabulari i millorar lexpressi oral i escrita. 4. Contrastar el mn clssic amb el mn modern. 5. Dotar lalumnat dels instruments necessaris per a dur a terme lanlisi del seu entorn. 6. Valorar la influncia del mn clssic en les manifestacions artstiques que li sn prximes. 7. Facilitar altres modes daprenentatge. 8. Recuperar els valors humanstics i cientfics que han tingut el seu origen en lantiguitat. 9. Fomentar linters de lalumne pel seu patrimoni cultural i artstic. 10. Reconixer en la nostra vida els elements de la tradici clssica en les institucions, lleis i costums. Continguts Esta s una proposta que el professor encarregat dimpartir la matria Cultura Clssica podr adaptar a les necessitats de laula, coneixent la diversitat que hi ha en esta i els distints interessos per part de lalumnat. 1. Grcia Marc histric i geogrfic de Grcia. La llengua grega. Lalfabet . Vida quotidiana: la famlia, leducaci, els jocs. Organitzaci sociopoltica de la Grcia clssica: les polis i la democrcia atenesa. Els gneres literaris grecs: la poesia pica. La poesia lrica. El teatre grec: Tragdia i comdia. El pensament filosfic: Scrates, Plat, Aristtil. La mitologia grega: dus i herois. Larquitectura grega: el temple, el teatre. 2. Roma Lorigen de Roma: mite i histria. Marc histric i geogrfic de lImperi rom. Les llenges indoeuropees: el llat i les llenges romniques. Principals institucions poltiques de Roma: el senat. La religiositat romana. La societat romana: el matrimoni, les festes, leducaci, el calendari. El dret rom com a fonament del dret europeu actual. Principals manifestacions literries: oratria, historiografia, teatre i lrica Larquitectura romana: la casa romana, el teatre. 3. Pervivncia del mn clssic Situaci geogrfica de les llenges indoeuropees i romniques. Pervivncia delements lingstics grecollatins en les llenges cooficials de la Comunitat. Terminologia cientfica: derivaci i composici sobre bases gregues i llatines. Repercussi dels mites en la literatura i en les arts modernes. La romanitzaci: etapes, divisions administratives dHispnia. Vestigis de la romanitzaci a la Comunitat Valenciana.

Y en especial la Cultura Clsica contribuye a la adquisicin de la competencia artstica y cultural. El gran patrimonio de la antigedad clsica en la Comunidad Valenciana debe ser conocido por los alumnos fomentando su inters por su conservacin Por otra parte, el conocimiento del mundo clsico puede ser el primer paso que conduzca al alumno a interesarse, de un modo ms profundo, por las Humanidades, especialmente por el estudio de las lenguas griega y latina, sta ltima que podr cursar de modo opcional en 4 curso de la Educacin Secundaria Obligartoria. Objetivos 1. Conocer y valorar las races culturales y lingsticas de Europa en general y en particular de nuestra Comunidad Valenciana. Apreciar diferentes culturas y lenguas ya que vivimos en una sociedad pluricultural y plurilinge. 2. Valorar la aportacin del conocimiento del latn y el griego para el aprendizaje de otras lenguas de origen o no romnico. 3. Reflexionar sobre las estructuras bsicas de las lenguas griega y latina, y en especial el lxico, para ampliar su vocabulario y mejorar la expresin oral y escrita. 4. Contrastar el mundo clsico con el mundo moderno. 5. Dotar al alumnado de los instrumentos necesarios para llevar a cabo el anlisis de su entorno. 6. Valorar la influencia del mundo clsico en las manifestaciones artsticas que le son cercanas. 7. Facilitar otros modos de aprendizaje 8. Recuperar los valores humansticos y cientficos que han tenido su origen en la Antigedad. 9. Fomentar el inters del alumno por su patrimonio cultural y artstico. 10. Reconocer en nuestra vida los elementos de la tradicin clsica en las Instituciones, leyes y costumbres. Contenidos Esta es una propuesta que el profesor encargado de impartir la materia Cultura Clsica podr adaptar a las necesidades del aula, conociendo la diversidad que hay en ella y los distintos intereses por parte del alumnado. 1. Grecia Marco histrico y geogrfico de Grecia. La lengua griega. El alfabeto . Vida cotidiana: la familia, la educacin, los juegos. Organizacin socio-poltica de la Grecia clsica: las polis y la democracia ateniense. Los gneros literarios griegos: la poesa pica. La poesa lrica. El teatro griego: tragedia y comedia. El pensamiento filosfico: Scrates, Platn, Aristteles. La mitologa griega: dioses y hroes. La arquitectura griega: el templo, el teatro. 2. Roma El origen de Roma: mito e historia. Marco histrico y geogrfico del Imperio romano. Las lenguas indoeuropeas: el latn y las lenguas romnicas. Principales Instituciones polticas de Roma: el Senado. La religiosidad romana. La sociedad romana: el matrimonio, las fiestas, la educacin, el calendario. El Derecho romano como fundamento del derecho europeo actual. Principales manifestaciones literarias: oratoria, historiografa, teatro y lrica La arquitectura romana: la casa romana, el teatro. 3. Pervivencia del mundo clsico Situacin geogrfica de las lenguas indoeuropeas y romances. Pervivencia de elementos lingsticos grecolatinos en las lenguas cooficiales de la Comunidad. Terminologa cientfica: derivacin y composicin sobre bases griegas y latinas. Repercusin de los mitos en la literatura y en las artes modernas. La romanizacin: etapas, divisiones administrativas de Hispania. Vestigios de la romanizacin en la Comunitat Valenciana.

Num. 5783 / 12.06.2008

66525

Metodologia Per a aconseguir que lalumne se senta motivat a estudiar Cultura Clssica el treball en laula i en lmbit personal ser el ms variat possible. Utilitzarem tant el treball en grup com individual com a ferramentes diries. Lalumne, desta manera, podr valorar les aportacions dels seus companys, aix com acceptar els seus errors i corregirlos. El treball personal es vor valorat en el seu esfor, presentaci i originalitat. s important que els alumnes posen en com els coneixements que van adquirint personalment o en grup. Es promouran els mtodes actius i dexperimentaci aix com la coordinaci de diverses rees: Cincies Socials, Geografia, seminaris de llenges. La lectura de textos clssics adaptats als alumnes ens ser dutilitat en la lectura i comprensi. Podrem vore com els distints temes de la literatura clssica seguixen vigents en lactualitat. Utilitzarem els mitjans audiovisuals al nostre abast com a elements presents en la nostra vida quotidiana, per no deixarem de banda lassistncia a representacions dobres clssiques, visites a museus, confecci de mapes on lalumne puga representar les principals colnies gregues, els assentaments romans, etc. Tots els recursos serviran per a motivar lalumnat a interessar-se cada vegada ms i millor per la vigncia i pervivncia del mn clssic. Criteris davaluaci 1. Conixer el marc geogrfic de Grcia i Roma. 2. Situar les distintes llenges romniques en el seu entorn geogr-

Metodologa Para conseguir que el alumno se sienta motivado a estudiar Cultura Clsica el trabajo en el aula y personal ser lo ms variado posible. Utilizaremos tanto el trabajo grupal como individual como herramientas diarias. El alumno de este modo podr valorar las aportaciones de sus compaeros as como aceptar sus errores y corregirlos. El trabajo personal se ver valorado en su esfuerzo, presentacin y originalidad. Es importante que los alumnos hagan puesta en comn de los conocimientos que van adquiriendo personalmente o en grupo. Se promover los mtodos activos y de experimentacin as como la coordinacin de diversas reas: Ciencias Sociales, Geografa, Seminarios de lenguas. La lectura de textos clsicos adaptados a los alumnos nos ser de utilidad en su lectura y comprensin. Podremos ver cmo los distintos temas de la literatura clsica siguen vigentes en la actualidad. Utilizaremos los medios audiovisuales a nuestro alcance como elementos presentes en nuestra vida cotidiana pero no dejaremos de lado la asistencia a representaciones de obras clsicas, visitas a museos, confeccin de mapas donde el alumno pueda representar las principales colonias griegas y los asentamientos romanos, etc. Todos los recursos servirn para motivar al alumnado ha interesarse cada vez ms y mejor por la vigencia y pervivencia del mundo clsico. Criterios de evaluacin 1. Conocer el marco geogrfico de Grecia y Roma. 2. Situar las distintas lenguas romances en su entorno geogrfico. 3. Identificar el origen grecolatino del lxico cientfico y tcnico. 4. Saber valorar la repercusin de las instituciones griegas y romanas en la actualidad. 5. Reconocer la importancia de la mitologa clsica en nuestras manifestaciones artsticas y culturales: arquitectura, pintura, literatura, msica, 6. Conocer y localizar los principales monumentos clsicos del patrimonio espaol, y en especial el de la Comunitat Valenciana. 7. Conocer el proceso de la romanizacin. ORIENTACIN E INSERCIN PROFESIONAL Introduccin La presente materia optativa est diseada para su oferta en tercer curso de la Educacin Secundaria Obligatoria. La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (BOE 04.05.2006) establece entre los objetivos de la Educacin Secundaria Obligatoria el de desarrollar en el alumnado capacidades que les permitan desarrollar el espritu emprendedor y la confianza en s mismo, la participacin, el sentido crtico, la iniciativa personal y la capacidad para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir responsabilidades. El Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria (BOE 05.01.2007) fija las competencias bsicas que los alumnos y las alumnas debern haber adquirido al final de esta etapa. El Decreto 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana (DOCV 24.07.2007) dispone que en las distintas materias de la etapa se prestar una atencin especial al desarrollo de dichas competencias, que el alumnado deber haber adquirido al finalizar la enseanza bsica. Al finalizar su enseanza bsica, parte del alumnado va a incorporarse al mundo del trabajo o a continuar sus estudios en la Formacin Profesional, por lo que resulta apropiado que antes desarrollen las competencias de gestin personal a partir del conocimiento de s mismo, exploracin de los itinerarios formativos y de la vida profesional y conocimiento del mundo del trabajo. En la educacin secundaria obligatoria se debe prestar especial atencin a la orientacin educativa y profesional del alumnado, por lo que se insiste en el anlisis por parte de ste de sus intereses, aptitu-

fic.

3. Identificar lorigen grecollat del lxic cientfic i tcnic. 4. Saber valorar la repercussi de les institucions gregues i romanes en lactualitat. 5. Reconixer la importncia de la mitologia clssica en les nostres manifestacions artstiques i culturals: arquitectura, pintura, literatura, msica 6. Conixer i localitzar els principals monuments clssics del patrimoni espanyol, i en especial, el de la Comunitat Valenciana. 7. Conixer el procs de la romanitzaci. ORIENTACI I INSERCI PROFESSIONAL Introducci La present matria optativa est dissenyada per a oferir-la en tercer curs de lEducaci Secundria Obligatria. La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 04.05.2006), establix entre els objectius de lEducaci Secundria Obligatria el de desenrotllar en lalumnat capacitats que els permeten desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria (BOE 05.01.2007), fixa les competncies bsiques que els alumnes i les alumnes hauran dhaver adquirit al final desta etapa. El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana (DOCV 24.07.2007), disposa que en les distintes matries de letapa es prestar una atenci especial al desenrotllament de les dites competncies, que lalumnat haur dhaver adquirit en finalitzar lensenyana bsica. Al finalitzar la seua ensenyana bsica, part de lalumnat sincorporar al mn del treball o continuar els estudis en la Formaci Professional, per la qual cosa resulta apropiat que abans desenrotllen les competncies de gesti personal a partir del coneixement de si mateix, exploraci dels itineraris formatius i de la vida professional i coneixement del mn del treball. En lEducaci Secundria Obligatria sha de prestar especial atenci a lorientaci educativa i professional de lalumnat, per la qual cosa sinsistix en lanlisi per part deste dels seus interessos, aptituds

Num. 5783 / 12.06.2008

66526

i qualitats personals, en lelaboraci del propi perfil professional i en la necessitat de revisar-lo al llarg de la seua vida. En este apartat, ls de les tecnologies interactives de la informaci i la comunicaci evidencia la seua importncia perqu lalumnat reba la retroalimentaci adequada als seus interessos, aptituds i qualitats i la seua relaci amb els que exigixen les ocupacions. La realitzaci de treballs monogrfics sobre diferents professions i ocupacions contribuxen a fer que lalumnat saproxime duna manera realista a les complexitats del mn del treball. El marc ms adequat s una aula o un espai habilitat on cada alumne puga disposar dun ordinador amb accs a Internet i una impressora, en qu safavorisca la reflexi i el treball individual davant de la informaci proporcionada per webs i programes dorientaci. Esta matria optativa dOrientaci i Inserci Professional permet a lalumnat dissenyar els seus itineraris formatius i laborals i elaborar el propi pla de desenrotllament personal i professional. s convenient utilitzar metodologies basades en el treball en equip, en xicotets grups que desenrotllen un treball cooperatiu a partir duna recerca dinformaci individual, planificada i organitzada des dun enfocament complementari. Les interrelacions entre els iguals sn bsiques per a poder desenrotllar arguments i adoptar punts de vista complementaris en el disseny dels itineraris formatius i laborals. La posada en com en el grup classe requerix una canalitzaci del professor en la introducci delements nous que enriquisquen lanlisi. Els continguts del mn del treball contribuxen a fer que lalumnat saproxime tant als diversos elements que hi interaccionen com al coneixement dalgunes professions i ocupacions. Per a aix s necessari desenrotllar en lalumnat les capacitats cognitives relacionades amb el mn laboral. Les habilitats socials, especialment les relacionades amb la negociaci, sn bsiques en este apartat. Lanlisi de les demandes docupaci i els processos de selecci que apareixen en els mitjans tradicionals de comunicaci, la premsa, la rdio i la televisi, es veuen complementats amb la incorporaci de les noves tecnologies. Les eixides i visites a empreses es configuren com la metodologia ms adequada per a aproximar lalumnat a les prctiques professionals reals, perqu redundar en la seua motivaci i li permetr desenrotllar capacitats com ara lobservaci del propi entorn de treball, la iniciativa i presa de decisions, lorganitzaci i la planificaci. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques La contribuci a la competncia en comunicaci lingstica es realitza en el procs dautoconeixement, en el disseny de litinerari formatiu professional i en el coneixement del mn laboral per mitj de ladquisici dun vocabulari propi destos mbits. Sinclouen coneixements, destreses i actituds que desenrotllen esta competncia, per mitj de la comprensi o lexpressi dels pensaments, emocions, vivncies i opinions, tant en lautoconeixement com en el disseny ditineraris formatius i laborals, com en laproximaci al mn del treball. La matria Orientaci i Inserci Professional contribux a la competncia en el coneixement i la interacci en el mn fsic per mitj de la incorporaci dhabilitats necessries per a eixir-sen adequadament amb autonomia i seguretat en lactivitat productiva al mateix temps que contribux a la responsabilitat dun desenrotllament econmic sostenible. En esta matria, els continguts de lautoconeixement, de la valoraci de les condicions personals i de la presa de decisions, contribuxen a lxit duna major competncia social i ciutadana, perqu lalumnat ha de posar en prctica aspectes com ara treball en equip, solidaritat, cooperaci i integraci social. Ser en els diferents entorns laborals on posar en prctica de manera ms concreta esta competncia, a travs de situacions com ara la negociaci collectiva. La competncia en el tractament de la informaci i la competncia digital sadquirixen a travs de ls de les noves ferramentes tecnolgiques i per mitj dels processos de cerca, selecci i interpretaci de la informaci que contribusca en la presa de decisions per a lelecci ditineraris formatius i per al coneixement del mn del treball.

des y cualidades personales, en la elaboracin del propio perfil profesional y en la necesidad de revisarlo a lo largo de su vida. En este apartado, el uso de las tecnologas interactivas de la informacin y la comunicacin evidencia su importancia para que el alumnado reciba la retroalimentacin adecuada a sus intereses, aptitudes y cualidades y su relacin con los que exigen las ocupaciones. La realizacin de trabajos monogrficos sobre diferentes profesiones y ocupaciones contribuyen a que el alumnado se aproxime de una forma realista a las complejidades del mundo del trabajo. El marco ms adecuado es un aula o espacio habilitado donde cada alumno pueda disponer de un ordenador con acceso a Internet y una impresora en la que se favorezca la reflexin y el trabajo individual ante la informacin proporcionada por webs y programas de orientacin. Esta materia optativa de Orientacin e insercin profesional permite al alumnado disear sus itinerarios formativos y laborales y elaborar su propio plan de desarrollo personal y profesional. Es conveniente utilzar metodologas basadas en el trabajo en equipo, en pequeos grupos que desarrollen un trabajo cooperativo a partir de una bsqueda informacin individual, planificada y organizada desde un enfoque complementario. Las interrelaciones entre los iguales son bsicas para poder desarrollar argumentos y adoptar puntos de vista complementarios en el diseo de los itinerarios formativos y laborales. La puesta en comn en el grupo clase requiere una canalizacin del profesor en la introduccin de elementos nuevos que enriquezcan el anlisis. Los contenidos del mundo del trabajo contribuyen a que el alumnado se aproxime tanto a los diferentes elementos que interaccionan en l como al conocimiento de algunas profesiones y ocupaciones. Para ello es necesario desarrollar en el alumnado las capacidades cognitivas relacionadas con el mundo laboral. Las habilidades sociales, especialmente las relacionadas con la negociacin, son bsicas en este apartado. El anlisis de las demandas de empleo y los procesos de seleccin que aparecen en los medios tradicionales de comunicacin, la prensa, la radio y la televisin, se ven complementados con la incorporacin de las nuevas tecnologas. Las salidas y visitas a empresas se configuran como la metodologa ms adecuada para aproximar al alumnado a las prcticas profesionales reales, pues redundar en su motivacin y le va a permitir desarrollar capacidades tales como la observacin del propio entorno de trabajo, la iniciativa y toma de decisiones, la organizacin y la planificacin. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas La contribucin a la competencia en comunicacin lingstica se realiza en el proceso de autoconocimiento, en el diseo del itinerario formativo profesional y en el conocimiento del mundo laboral mediante la adquisicin de un vocabulario propio de estos mbitos. Se incluyen conocimientos, destrezas y actitudes que desarrollan esta competencia, mediante la comprensin o expresin de los pensamientos, emociones, vivencias y opiniones, tanto en el autoconocimiento como en el diseo de itinerarios formativos y laborales as como en la aproximacin al mundo del trabajo. La materia Orientacin e insercin profesional contribuye a la competencia en el conocimiento y la interaccin en el mundo fsico mediante la incorporacin de habilidades necesarias para desenvolverse adecuadamente con autonoma y seguridad en la actividad productiva a la vez que contribuye a la responsabilidad de un desarrollo econmico sostenible. En esta materia, los contenidos del autoconocimiento, de la valoracin de las condiciones personales y de la toma de decisiones, contribuyen al logro de una mayor competencia social y ciudadana, pues con ella el alumnado debe poner en prctica aspectos tales como trabajo en equipo, solidaridad, cooperacin e integracin social. Ser en los diferentes entornos laborales donde pondr en prctica de manera ms concreta esta competencia, a travs de situaciones tales como la negociacin colectiva. La competencia en el tratamiento de la informacin y competencia digital se adquiere a travs del uso de las nuevas herramientas tecnolgicas y por medio de los procesos bsqueda, seleccin e interpretacin de la informacin que contribuya en la toma de decisiones para la eleccin de itinerarios formativos y para el conocimiento del mundo del trabajo.

Num. 5783 / 12.06.2008

66527

La competncia per a aprendre a aprendre es desenrotlla des desta matria per mitj daquells continguts propis en els quals el coneixement de les prpies capacitats i habilitats representen un punt de partida per a dissenyar les estratgies necessries per al desenrotllament destos elements i la utilitzaci adequada dels mitjans disponibles. Tamb el coneixement de les prpies capacitats i habilitats servix per a ser conscient del que se sap, de les mancances i del que ss capa de fer, per a partir dac poder dissenyar les estratgies necessries per a desenrotllar-se i buscar els mitjans necessaris per a aix. LOrientaci i Inserci Professional contribux especialment a la competncia dautonomia i iniciativa personal, ja que en el coneixement de la presa de decisions sinclouen elements com ara la capacitat dimaginar i avaluar les seues possibilitats laborals amb confiana i responsabilitat. A ms, aquells continguts que desenrotllen elements del mn del treball, contribuxen a fer que lalumnat prenga en consideraci la seua importncia tant per al seu desenrotllament personal com professional. Objectius Lensenyana i laprenentatge desta matria optativa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Identificar les variables personals que influxen en el procs de presa de decisions en lelecci professional. 2. Conixer i comprendre la importncia dels requeriments del sistema productiu en lelecci professional. 3. Aplicar les tcniques necessries en la cerca, selecci i interpretaci de la informaci a fi dutilitzar-la de manera responsable i fundada. 4. Valorar la importncia de la formaci per a una elecci responsable en el disseny dun itinerari formatiu. 5. Conixer i manejar lestructura del sistema nacional de formaci professional en el context productiu. 6. Reconixer la necessitat dun pla de desenrotllament personal com a instrument tant per a la formaci al llarg de la vida com per a la integraci social. 7. Conixer i comprendre les estructures, els mecanismes i els principals elements que configuren el mercat de treball. 8. Utilitzar els instruments ms adequats en la cerca de treball en les diferents opcions disponibles en el sistema productiu. Prendre conscincia de la igualtat doportunitats entre dones i hmens. 9. Tindre una actitud positiva envers el treball com a integrant dun equip en qu hi ha un repartiment de responsabilitats i tasques per mitj de la cooperaci, la tolerncia i la solidaritat. 10. Conixer i identificar els elements de lorganitzaci empresarial i la interrelaci entre estos. 11. Valorar la importncia dels agents socials i la relaci entre estos com a elements bsics del sistema productiu. 12. Conixer i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i valorar-ne la importncia en la salut tant en lmbit personal com en el collectiu. Blocs de continguts Els diferents continguts desta matria sorganitzen en tres grans blocs diferenciats. Les programacions que sestablisquen poden seguir o no lorde que es proposa, ser el professorat en el disseny destes qui establir la seqncia ms adequada, tenint en compte la interrelaci de continguts, el procs densenyana-aprenentatge i la resta delements curriculars de la matria. Les activitats que es proposen per a les diferents unitats haurien de tindre en compte aspectes, com ara linters de lalumnat per conixer-se, per identificar com sestructura el mn del treball, per la generalitzaci del coneixement ms enll de les matries curriculars, per generar comportaments i actituds positives que sestendran al llarg de la seua vida o pel desenrotllament de les competncies bsiques en contextos productius. Bloc 1. Autoconeixement. Este bloc aborda diferents temes relacionats amb la prpia persona des del seu autoconeixement basat en lanlisi dels propis interessos,

La competencia para aprender a aprender se desarrolla desde esta materia por medio de aquellos contenidos propios en los que el conocimiento de las propias capacidades y habilidades representan un punto de partida para disear las estrategias necesarias para el desarrollo de estos elementos y la utilizacin adecuada de los medios disponibles. Tambin el conocimiento de las propias capacidades y habilidades sirve para ser consciente de lo que se sabe, de lo que se carece y de lo que se es capaz de hacer, para a partir de ah poder disear las estrategias necesarias para desarrollarse y buscar los medios necesarios para ello. La Orientacin e insercin profesional contribuye especialmente a la competencia de autonoma e iniciativa personal puesto que en el conocimiento de la toma de decisiones se incluyen elementos tales como la capacidad de imaginar y evaluar sus posibilidades laborales con confianza y responsabilidad. Adems aquellos contenidos que desarrollan elementos del mundo del trabajo, contribuyen a que el alumnado tome en consideracin su importancia tanto para su desarrollo personal como profesional. Objetivos La enseanza y el aprendizaje de esta materia optativa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Identificar las variables personales que influyen en el proceso de toma de decisiones en la eleccin profesional. 2. Conocer y comprender la importancia de los requerimientos del sistema productivo en la eleccin profesional. 3. Aplicar las tcnicas necesarias en la bsqueda, seleccin e interpretacin de la informacin con el fin de utilizarla de manera responsable y fundada. 4. Valorar la importancia de la formacin para una eleccin responsable en el diseo de un itinerario formativo. 5. Conocer y manejar la estructura del sistema nacional de formacin profesional en el contexto productivo. 6. Reconocer la necesidad de un plan de desarrollo personal como instrumento tanto para la formacin a lo largo de la vida como para la integracin social. 7. Conocer y comprender las estructuras, los mecanismos y los principales elementos que configuran el mercado de trabajo. 8. Utilizar los instrumentos ms adecuados en la bsqueda de trabajo en las diferentes opciones disponibles en el sistema productivo. Tomar conciencia de la igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres. 9. Tener una actitud positiva hacia el trabajo como integrante de un equipo en el que existe un reparto de responsabilidades y tareas mediante la cooperacin, tolerancia y solidaridad. 10. Conocer e identificar los elementos de la organizacin empresarial y la interrelacin entre ellos. 11. Valorar la importancia de los agentes sociales y la relacin entre ellos como elementos bsicos del sistema productivo. 12. Conocer y respetar las normas de seguridad e higiene en el trabajo y valorar su importancia en la salud tanto en el mbito personal como en el colectivo. Bloques de contenidos Los diferentes contenidos de esta materia se organizan en tres grandes bloques diferenciados. Las programaciones que se establezcan pueden seguir o no el orden que se propone, ser el profesorado en el diseo de las mismas el que establecer la secuencia ms adecuada, teniendo en cuenta la interrelacin de contenidos, el proceso de enseanza-aprendizaje, as como el resto de elementos curriculares de la materia. Las actividades que se propongan para las diferentes unidades, deberan tener en cuenta aspectos tales como inters del alumnado por conocerse, por identificar cmo se estructura el mundo del trabajo, por la generalizacin del conocimiento ms all de las materias curriculares, por generar comportamientos y actitudes positivas que se extendern a lo largo de su vida o por el desarrollo de las competencias bsicas en contextos productivos. Bloque 1. Autoconocimiento. Este bloque aborda diferentes temas relacionados con la propia persona desde su autoconomiento basado en el anlisis de los propios

Num. 5783 / 12.06.2008

66528

aptituds i qualitats, aix com ferramentes per a facilitar el procs dautovaloraci i elecci. 1. Interessos, aptituds i qualitats personals. Autoavaluaci. Prioritzaci en lelecci. 2. Perfil professional. Competncies professionals. Sectors productius. Exigncies de les ocupacions. Igualtat doportunitats entre dones i hmens. 3. Fonts dinformaci i presa de decisions. Programes dorientaci. Internet. 4. Aprenentatge i orientaci al llarg de la vida. Bloc 2. Disseny ditineraris formatius i laborals. Este bloc inclou informaci relativa a les professions, les seues famlies, catleg, nivells i requeriments del sistema productiu. En el desenrotllament destos continguts han dordenar-se els procediments de creaci del pla de desenrotllament personal i professional. 1. Accs al mn laboral des del sistema educatiu. Itineraris. Fonts dinformaci. Oferta laboral i caracterstiques dels llocs de treball. Busca docupaci: tcniques i estratgies. Currculum: Europass 2. El Sistema Nacional de Formaci Professional. El Catleg Nacional de Qualificacions. Famlies professionals. Nivells de qualificaci. Ocupacions. La Formaci Professional en el sistema educatiu. La Formaci Professional contnua i ocupacional. 3. El pla de desenrotllament personal i professional. Dossier de competncies. Professions preferides. Bloc 3. El mn del treball. En este bloc sinclouen temes relacionats amb el mn del treball. Entre ells, les relacions laborals en el marc de les empreses, el coneixement del marc legal, el desenrotllament de qualitats i habilitats com ara la responsabilitat, lautocrtica i la iniciativa, aix com mesures de prevenci i salut laboral. Esta realitat ha de reflectir-se en lenfocament de les activitats de laula. 1.El mercat laboral. Les condicions de treball. Empleabilitat. 2. El treball per compte daltri. Relacions laborals. Accs al mercat de treball, cerca en les fonts dinformaci: SERVEF, cambra de comer, oferta pblica docupaci, empreses de treball temporal (ETT), etc. El contracte de treball: modalitats Convenis collectius. Organitzacions sindicals i empresarials. rgans de representaci dels treballadors. Drets i obligacions derivats dels convenis i altres acords. Seguretat Social: fins, rgims, afiliaci dels treballadors i prestacions en cas de malaltia, accident, desocupaci, etc. El salari i les seues derivacions socials. Conflicte laboral i resoluci. 3. El treball per compte propi. Treballadors autnoms. Tipus de societats. Cooperatives. Autoocupaci. 4. Sistema productiu. Llei doferta i demanda. Sectors econmics. Famlies professionals i ocupacions. Procs de creaci duna empresa: tramitaci. 5. Organitzaci, estructura i funcionament de lempresa. Activitat i tipus dempresa. Propietat. Presa de decisions. Agents. Organigrama: departaments, servicis, llocs de treball i processos de fabricaci.

intereses, aptitudes y cualidades, as como herramientas para facilitar el proceso de autovaloracin y eleccin. 1. Intereses, aptitudes y cualidades personales. Autoevaluacin. Priorizacin en la eleccin. 2. Perfil profesional. Competencias profesionales. Sectores productivos. Exigencias de las ocupaciones. Igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres. 3. Fuentes de informacin y de toma de decisiones. Programas de orientacin. Internet. 4. Aprendizaje y orientacin a lo largo de la vida. Bloque 2. Diseo de itinerarios formativos y laborales. Este bloque incluye informacin relativa a las profesiones, sus familias, catlogo, niveles y requerimientos del sistema productivo. En el desarrollo de estos contenidos deben ordenarse los procedimientos de creacin del plan de desarrollo personal y profesional. 1. Acceso al mundo laboral desde el sistema educativo. Itinerarios. Fuentes de informacin. Oferta laboral y caractersticas de los puestos de trabajo. Bsqueda de empleo: tcnicas y estrategias. Curriculum vitae: Europass 2. El Sistema Nacional de Formacin Profesional. El Catlogo Nacional de Cualificaciones. Familias profesionales. Niveles de cualificacin. Ocupaciones. La Formacin Profesional en el Sistema Educativo. La Formacin Profesional continua y ocupacional. 3. El plan de desarrollo personal y profesional. Dossier de competencias. Profesiones preferidas. Bloque 3. El mundo del trabajo. En este bloque se incluyen temas relacionados con el mundo del trabajo. Entre ellos, las relaciones laborales en el marco de las empresas, el conocimiento del marco legal, el desarrollo de cualidades y habilidades como la responsabilidad, la autocrtica y la iniciativa as como medidas de prevencin y salud laboral. Esta realidad debe reflejarse en el enfoque de las actividades del aula. 1. El mercado laboral. Las condiciones de trabajo. Empleabilidad. 2. El trabajo por cuenta ajena. Relaciones laborales. Acceso al mercado de trabajo, bsqueda en las fuentes de informacin: SERVEF, Cmara de Comercio, Oferta pblica de empleo, Empresas de Trabajo Temporal (ETT) etctera. El contrato de trabajo: modalidades Convenios colectivos. Organizaciones sindicales y empresariales. rganos de representacin de los trabajadores. Derechos y obligaciones derivados de los convenios y otros acuerdos. Seguridad Social: fines, regmenes, afiliacin de los trabajadores y prestaciones en caso de enfermedad, accidente, desempleo, etctera. El Salario y sus derivaciones sociales. Conflicto laboral y resolucin. 3. El trabajo por cuenta propia. Trabajadores autnomos. Tipos de sociedades. Cooperativas. Autoempleo. 4. Sistema productivo. Ley de oferta y demanda. Sectores econmicos. Familias profesionales y ocupaciones. Proceso de creacin de una empresa: Tramitacin. 5. Organizacin, estructura y funcionamiento de la empresa. Actividad y tipo de empresa. Propiedad. Toma de decisiones. Agentes. Organigrama: departamentos, servicios, puestos de trabajo y procesos de fabricacin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66529

La comunicaci en lempresa. Procs de resoluci de problemes i presa de decisions en grup. Equips de treball. La motivaci i el clima laboral. 6. La salut laboral. Seguretat laboral, legislaci en matria de salut laboral. Organismes responsables en matria de salut laboral. Servicis de prevenci. Primers auxilis en lempresa. Equips i mesures de protecci. Malalties professionals, la prevenci i els factors que les ocasionen. Desocupaci i salut. Criteris davaluaci 1. Identificar i avaluar els interessos, les aptituds i les qualitats per a adequar-los al disseny dun itinerari formatiu o laboral. 2. Dissenyar un pla de desenrotllament personal i professional en qu sadeqen els elements personals i els requeriments del mn del treball. 3. Identificar i utilitzar adequadament les fonts dinformaci disponibles en lentorn tenint en compte la finalitat desta. 4. Distingir els diferents models doferta formativa i adaptar-los a les necessitats personals que es puguen anar produint al llarg de la vida. 5. Identificar les diferents professions i ocupacions existents en el seu entorn i la seua relaci amb els diferents sectors productius. 6. Reconixer les caracterstiques que fan falta per a accedir al mercat de treball i la seua adequaci a les caracterstiques personals sense prejus sexistes. 7. Analitzar les diferents ofertes docupaci. 8. Classificar els principals models organitzatius i productius existents, aix com la participaci dels seus elements en el conjunt destos. 9. Distingir els drets i deures que comporta el desenrotllament duna activitat laboral. 10. Identificar els diferents agents socials, la seua importncia en el mercat laboral i la negociaci com a mecanisme dinterrelaci entre estos. TREBALL MONOGRFIC DINVESTIGACI Introducci El treball monogrfic dinvestigaci socupar de desenrotllar, aplicar i posar en prctica les competncies bsiques previstes per a lEducaci Secundria Obligatria. Aix mateix, ser el mecanisme adequat perqu lalumnat puga mostrar la consecuci aconseguida dels objectius generals de letapa. El treball monogrfic es concep com una labor personal realitzada durant un perode llarg de temps: un curs acadmic, encara que puga tindre diverses fases o apartats coincidents amb les avaluacions del curs. La seua finalitat no s nicament mostrar els coneixements adquirits sobre un determinat tema o matria, sin aplicar mtodes i tcniques de treball a travs de continguts diversos que illustren la seua assimilaci. Per esta ra, la seua planificaci hauria de centrar-se en la indagaci, la investigaci i la prpia creativitat, ms que en la recopilaci de dades o la simple acumulaci dinformaci. Es tracta dacostar els alumnes i les alumnes a una manera de treballar metdica on es puguen aplicar els procediments i les habilitats apresos i afavorir la curiositat i linters en la seua realitzaci, i per descomptat la finalitat no s estudiar un nou temari o currculum. La proposta de treball monogrfic dinvestigaci que oferisca el centre tindr en compte que el tema siga motivador: el perfil del professorat, els recursos disponibles, la proposta de continguts que aporten els departaments didctics i les caracterstiques de lalumnat. Esta elecci, treball monogrfic dinvestigaci, complir els principis segents: Que facilite, requerisca i estimule la cerca dinformacions, laplicaci global del coneixement, dels sabers prctics, capacitats socials i destreses, no necessriament relacionats amb les matries del currculum, almenys, no tots. Que implique la realitzaci de coses tangibles (prototips, objectes, intervencions en el medi natural, social i cultural, inventaris,

La comunicacin en la empresa. Proceso de resolucin de problemas y toma de decisiones en grupo. Equipos de trabajo. La motivacin y el clima laboral. 6. La salud laboral. Seguridad laboral, legislacin en materia de salud laboral. Organismos responsables en materia de salud laboral. Servicios de prevencin. Primeros auxilios en la empresa. Equipos y medidas de proteccin. Enfermedades profesionales, su prevencin y factores que las ocasionan. Paro y salud. Criterios de evaluacin 1. Identificar y evaluar los intereses, las aptitudes y las cualidades para adecuarlos al diseo de un itinerario formativo o laboral. 2. Disear un plan de desarrollo personal y profesional en el que se adecuen los elementos personales y los requerimientos del mundo del trabajo. 3. Identificar y utilizar adecuadamente las fuentes de informacin disponibles en el entorno teniendo en cuenta la finalidad de la misma. 4. Distinguir los diferentes modelos de oferta formativa y adaptarlos a las necesidades personales que se puedan ir produciendo a lo largo de la vida. 5. Identificar las diferentes profesiones y ocupaciones existentes en su entorno y su relacin con los diferentes sectores productivos. 6. Reconocer las caractersticas que se precisan para acceder al mercado de trabajo y su adecuacin a las caractersticas personales sin prejuicios sexistas. 7. Analizar las diferentes ofertas de empleo. 8. Clasificar los principales modelos organizativos y productivos existentes, as como la participacin de sus elementos en el conjunto de los mismos. 9. Distinguir los derechos y deberes que comporta el desarrollo de una actividad laboral. 10. Identificar los diferentes agentes sociales, su importancia en el mercado laboral y la negociacin como mecanismo interrelacin entre ellos. TRABAJO MONOGRFICO DE INVESTIGACIN Introduccin El trabajo monogrfico de investigacin se ocupar de desarrollar, aplicar, y poner en prctica las competencias bsicas previstas para la educacin secundaria obligatoria. As mismo, ser el mecanismo adecuado para que el alumnado pueda mostrar la consecucin alcanzada de los objetivos generales de la etapa. El trabajo monogrfico se concibe como una labor personal realizada durante un periodo largo de tiempo: un curso acadmico, aunque pueda tener varias fases o apartados coincidentes con las evaluaciones del curso. Su finalidad no es nicamente mostrar los conocimientos adquiridos sobre un determinado tema o materia, sino aplicar mtodos y tcnicas de trabajo a travs de contenidos diversos que ilustren su asimilacin. Por esta razn su planificacin debera centrarse en la indagacin, investigacin y la propia creatividad, ms que en la recopilacin de datos o la simple acumulacin de informacin. Se trata de acercar a los alumnos y alumnas a un modo de trabajar metdico donde poder aplicar los procedimientos y habilidades aprendidos, favoreciendo la curiosidad y el inters en su realizacin, y por supuesto su finalidad no es estudiar un nuevo temario o currculum. La propuesta de trabajo monogrfico de investigacin que oferte el centro tendr en cuenta para que el tema sea motivador: el perfil del profesorado, los recursos disponibles, la propuesta de contenidos que aporten los departamentos didcticos y las caractersticas del alumnado. Esta eleccin trabajo monogrfico de investigacin cumplir los siguientes principios: Que facilite, requiera y estimule la bsqueda de informaciones, la aplicacin global del conocimiento, de los saberes prcticos, capacidades sociales y destrezas, no necesariamente relacionados con las materias del currculo, al menos no todos ellos. Que implique la realizacin de algo tangible (prototipos, objetos, intervenciones en el medio natural, social y cultural, inventarios, reco-

Num. 5783 / 12.06.2008

66530

recopilacions, exposicions, digitalitzacions, plans, estudis de camp, enquestes, recuperaci de tradicions i de llocs dinters, publicacions, etc.). Que contribusca a realitzar activitats que dalguna manera connecten amb el mn real, els treballs i les ocupacions de la vida real adulta i posterior a lescolaritzaci. Que trie com a nucli vertebrador quelcom que tinga connexi amb la realitat, que done oportunitats per a aplicar i integrar coneixements diversos i done motius per a actuar dins i fora dels centres docents. Que els alumnes i les alumnes seguisquen i visquen lautenticitat del treball real, seguint el desenrotllament complet del procs, des de la planificaci, les distintes fases de la realitzaci i lxit del resultat final. Que fomente la participaci de tots i totes en les discussions, en la presa de decisi i en la realitzaci del projecte, sense perju que puguen repartir se tasques i responsabilitats. Que considere les repercussions del treball i les accions humanes en general, aix com la utilitzaci de qualsevol tipus de recursos, les actuacions sobre el medi natural, social, econmic o cultural presents i de les generacions futures. Estos principis imprimixen al treball un carcter fonamentalment interdisciplinari i fomenten la combinaci dels diferents tipus daprenentatge. Objectius El procs delaboraci tutelada i la presentaci del treball monogrfic tindr com a finalitat el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Adquirir la disciplina intellectual ms adequada per a realitzar un treball de manera metdica, utilitzant procediments i recursos coherents amb el fi perseguit, fomentant el sentit de lautonomia i la responsabilitat individual i collectiva. 2. Resoldre problemes i prendre decisions, incorporant el rigor i la satisfacci pel treball ben fet, i la voluntat de corregir-lo i perfeccionar-lo. 3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, mostrant iniciativa, inters i motivaci pel tema. 4. Utilitzar les tecnologies de la informaci i de la comunicaci com a ferramenta daprenentatge i de comunicaci, valorar-ne ls per a treballar de manera autnoma, com a instrument de collaboraci i de desenrotllament de projectes de treball cooperatiu. 5. Expressar i comunicar experincies, oralment i per escrit, i apreciar la necessitat duna utilitzaci acurada del llenguatge, dun vocabulari precs i dun registre adequat, interpretant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives. 6. Participar activament tant en la realitzaci i lexposici oral del treball com en la realitzaci dun xicotet resum que valore lexposici dels seus companys. Continguts Vindran donats fonamentalment en loferta feta pel departament o professor. Un esquema general podria ser: 1. Realitzaci del treball Planificaci: Elecci de tema, idea o projecte. Identificaci dobjectius. Disseny del contingut. Descripci de les fases i passos que shan de seguir. Establiment de terminis. Previsi dactivitats: lectures, recollida de dades, entrevistes, visites, etc., i previsi inicial del producte final. Desenrotllament: Tcniques que afavorixen ladquisici, la interpretaci i la transmissi de la informaci: quadres, mapes conceptuals, grfics, elements visuals, dades estadstiques, audiovisuals, etc. Interpretaci i conversi de llenguatges escrits i grfics. Obtenci dinformaci provinent de lintercanvi dexperincies i del treball cooperatiu en el marc de treball alumne-professor i entre iguals. Presentaci del treball: Caracterstiques del text parlat i del text escrit. Elaboraci dun esborrany. Aplicaci dels recursos ms adequats per a comunicar el treball realitzat. Possibilitats que oferixen les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. La presentaci oral.

pilaciones, exposiciones, digitalizaciones, planes, estudios de campo, encuestas, recuperacin de tradiciones y de lugares de inters, publicaciones, etc.) Que contribuya a realizar actividades que de alguna forma conecten con el mundo real, los trabajos y ocupaciones de la vida real adulta y posterior a la escolarizacin. Que elija como ncleo vertebrador algo que tenga conexin con la realidad, que d oportunidades para aplicar e integrar conocimientos diversos y d motivos para actuar dentro y fuera de los centros docentes. Que los alumnos y alumnas sigan y vivan la autenticidad del trabajo real, siguiendo el desarrollo completo del proceso, desde su planificacin, distintas fases de su realizacin y logro del resultado final. Que fomente la participacin de todos y todas en las discusiones, toma de decisin y en la realizacin del proyecto, sin perjuicio de que puedan repartirse tareas y responsabilidades. Que considere las repercusiones del trabajo y de las acciones humanas en general, as como la utilizacin de cualquier tipo de recursos, las actuaciones sobre el medio natural, social, econmico o cultural presentes y de las generaciones venideras. Estos principios imprimen al trabajo un carcter fundamentalmente interdisciplinar y fomentan la combinacin de los diferentes tipos de aprendizaje. Objetivos El proceso de elaboracin tutelada y presentacin del Trabajo monogrfico tendr como finalidad el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Adquirir la disciplina intelectual ms adecuada para realizar un trabajo de forma metdica, utilizando procedimientos y recursos coherentes con el fin perseguido, fomentando el sentido de la autonoma y la responsabilidad individual y colectiva. 2. Resolver problemas y tomar decisiones, incorporando el rigor y la satisfaccin por el trabajo bien hecho, y la voluntad de corregirlo y perfeccionarlo. 3. Integrar y aplicar en la realidad personal los conocimientos adquiridos, mostrando iniciativa, inters y motivacin por el tema. 4. Utilizar las tecnologas de la informacin y de la comunicacin como herramienta de aprendizaje y de comunicacin, valorando su uso para trabajar de forma autnoma, como instrumento de colaboracin y de desarrollo de proyectos de trabajo cooperativo. 5. Expresar y comunicar experiencias, oralmente y por escrito, apreciando la necesidad de una utilizacin cuidadosa del lenguaje, de un vocabulario preciso y de un registro adecuado, interpretando y ajustando el discurso a las diversas situaciones comunicativas. 6. Participar activamente tanto en la realizacin y exposicin oral del trabajo como en la realizacin de un pequeo resumen que valore la exposicin de sus compaeros. Contenidos Vendrn dados fundamentalmente en la oferta hecha por el departamento o profesor. Un esquema general podra ser: 1. Realizacin del trabajo. Planificacin: Eleccin de tema, idea o proyecto. Identificacin de objetivos. Diseo del contenido. Descripcin de las fases y pasos a seguir. Establecimiento de plazos. Previsin de actividades: lecturas, recogida de datos, entrevistas, visitas, etc, y previsin inicial del producto final. Desarrollo: Tcnicas que favorecen la adquisicin, interpretacin y transmisin de la informacin: cuadros, mapas conceptuales, grficos, elementos visuales, datos estadsticos, audiovisuales, etc. Interpretacin y conversin de lenguajes escritos y grficos. Obtencin de informacin proveniente del intercambio de experiencias y del trabajo cooperativo en el marco de trabajo alumno-profesor y entre iguales. Presentacin del trabajo: Caractersticas del texto hablado y del texto escrito. Elaboracin de un borrador. Aplicacin de los recursos ms adecuados para comunicar el trabajo realizado. Posibilidades que ofrecen las tecnologas de la informacin y de la comunicacin. La presentacin oral.

Num. 5783 / 12.06.2008

66531

2. Estructura final del treball Siga quina siga la modalitat de treball triada, lalumne haur de realitzar una valoraci personal escrita clarament estructurada, que haur de tindre en compte els punts segents: Quan es tracte dun assaig, esta valoraci ser dunes 300-500 paraules i haur dincloure les reflexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicaci de les connexions amb altres matries, la contribuci a la comprensi per part de lestudiant de les seues diverses dimensions i una autoavaluaci sobre el procs i el resultat final. Quan el treball adopte la forma de desenrotllament dun projecte o la realitzaci duna obra, la valoraci personal consistir en una declaraci escrita ms extensa, entre 1.000 i 1.500 paraules, on sinclouran els aspectes segents: informaci sobre la seua elecci i les etapes delaboraci; les fonts dinvestigaci, una descripci de les diverses caracterstiques, aspectes o components del treball; una relaci dels reptes o dificultats especials a qu ha hagut denfrontar-se i les solucions triades; i una autoavaluaci tant del procs com del resultat final respecte als objectius inicials. Criteris davaluaci Els criteris que sutilitzen hauran de tindre en compte lavaluaci del producte final, la del procs seguit i laportaci de lautoavaluaci per part de lalumne. Es presenten a continuaci aquells aspectes que hauran de valorar-se: Adequaci del treball final als objectius i plantejaments marcats, aix com als terminis i fases previstos. Capacitat de sntesi, danlisi de les dificultats i valoraci crtica del treball i de laportaci personal. Estructura adequada del treball escrit (justificaci, descripci del projecte proposat, explicaci dels resultats i elaboraci de conclusions). Adequaci i varietat de fonts i recursos, aix com ladequaci de ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci en el desenrotllament del projecte, en la realitzaci escrita i en la presentaci oral. Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca dinformaci, en la seua tipologia, aix com ladequaci als fins proposats. Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alternatius. La iniciativa personal, lesperit emprenedor, lautonomia i la confiana en si mateix; a ms es consideraran els hbits de disciplina, lesfor i el treball individual i en grup. Correcci de lexpressi oral i escrita, incloent-hi la utilitzaci adequada i variada de recursos grfics o audiovisuals i la presentaci dels materials. Altres aspectes relacionats amb lobjecte o tema especfic de treball. Els criteris i els instruments davaluaci hauran de ser comuns per a tots els alumnes que la cursen, independentment del tema sobre el qual treballen o la modalitat de treball adoptada. ANNEX II TALLER DE MSICA Introducci El pas de Primria a Secundria, dos etapes educatives ben diferenciades, suposa canvis importants per als alumnes, i per a molts constitux un repte que han de superar. s en este context de transici, on el Taller de Msica exercix de nexe entre la msica en lEducaci Primria i en lEducaci Secundria. En esta nova etapa, leducaci musical ha de fonamentar-se en dos potencialitats bsiques que suposen no sols un valor en si mateixes, sin que impliquen un refor i un desenrotllament de les competncies bsiques que articulen la base deste nou tram educatiu: Duna banda, la msica com a experincia collectiva, que afavorix la socialitzaci.

2. Estructura final del trabajo. Cualquiera que sea la modalidad de trabajo elegida, el alumno deber realizar una valoracin personal escrita claramente estructurada, que deber tener en cuenta los puntos siguientes: Cuando se trate de un ensayo, esta valoracin ser de unas 300500 palabras y deber incluir las reflexiones acerca de las razones que le hicieron elegir el tema, una explicacin de las conexiones con otras materias, la contribucin a la comprensin por parte del estudiante de sus diversas dimensiones y una autoevaluacin sobre el proceso y el resultado final. Cuando el trabajo adopte la forma de desarrollo de un proyecto o la realizacin de una obra, la valoracin personal consistir en una declaracin escrita ms extensa, entre 1.000-1.500 palabras, donde se incluirn los siguientes aspectos: informacin sobre su eleccin y las etapas de elaboracin; las fuentes de investigacin, una descripcin de las diversas caractersticas, aspectos o componentes del trabajo; una relacin de los retos o dificultades especiales a los que ha tenido que enfrentarse y las soluciones elegidas; y una autoevaluacin tanto del proceso como del resultado final con respecto a los objetivos iniciales. Criterios de evaluacin Los criterios que se utilicen habrn de tener en cuenta la evaluacin del producto final, la del proceso seguido y la aportacin de la autoevaluacin por parte del alumno. Se presentan a continuacin aquellos aspectos que habrn de valorarse: Adecuacin del trabajo final a los objetivos y planteamientos marcados, as como a los plazos y fases previstos. Capacidad de sntesis, de anlisis de las dificultades y valoracin crtica del trabajo y de la aportacin personal. Estructura adecuada del trabajo escrito (justificacin, descripcin del proyecto propuesto, explicacin de los resultados y elaboracin de conclusiones). Adecuacin y variedad de fuentes y recursos, as como la adecuacin del uso de las tecnologas de la informacin y de la comunicacin en el desarrollo del proyecto, en la realizacin escrita y en la presentacin oral. Riqueza y variedad de procedimientos utilizados en la bsqueda de informacin, en su tipologa, as como la adecuacin a los fines propuestos. Capacidad creativa y emprendedora y la capacidad para modificar y aplicar caminos y recursos alternativos. Iniciativa personal, el espritu emprendedor, la autonoma y la confianza en s mismo; adems se considerarn los hbitos de disciplina, el esfuerzo y el trabajo individual y en grupo. Correccin de la expresin oral y escrita, incluyendo la utilizacin adecuada y variada de recursos grficos o audiovisuales y la presentacin de los materiales. Otros aspectos relacionados con el objeto o tema especfico de trabajo. Los criterios y los instrumentos de evaluacin habrn de ser comunes para todos los alumnos que la cursen, independientemente del tema sobre el que trabajen o la modalidad de trabajo adoptada. ANEXO II TALLER DE MSICA Introduccin El paso de Primaria a Secundaria, dos etapas educativas bien diferenciadas, supone cambios importantes para los alumnos, y para muchos constituye un reto que deben superar. Es en este contexto de transicin donde el Taller de Msica ejerce de nexo entre la Msica en la Educacin Primaria y la Educacin Secundaria. En esta nueva etapa, la Educacin Musical debe fundamentarse en dos potencialidades bsicas que suponen no solamente un valor en si mismas, sino que implican un refuerzo y desarrollo de las competencias bsicas que articulan la base de este nuevo tramo educativo: Por un lado, la Msica como experiencia colectiva, que favorece la socializacin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66532

Duna altra, el desenrotllament de les habilitats implicades en la prctica musical, la qual fomenta la potenciaci de destreses i actituds que contribuxen a laprenentatge global de lalumne, i que poden ser aplicades a qualsevol altre aprenentatge. Habilitats, com ara, exercitar la concentraci, latenci, el treball dhabilitats motores, etc., que suposen una gran aportaci al desenrotllament cognitiu de lalumne. El Taller de Msica proposa com a eix central del seu plantejament la prctica de la msica en grup, duna manera ldica i atractiva, alhora que es reforcen els continguts musicals treballats en Primria. Per tant, les tres possibles vies de concreci serien: a) Conjunt Instrumental b) Cant coral c) Conjunt coral i instrumental La decisi sobre quina destes tres opcions es prendr vindr donada per les condicions particulars del centre (recursos, materials), aix com tamb, i donat el carcter optatiu de la matria, del nombre i grup dalumnes resultant que la trien. Aix mateix, el que seria recomanable seria que, al llarg del curs acadmic, es pogueren treballar les tres vies de concreci ads mencionades, ats que tenen elements comuns i es permet un trnsit fluid entre estes. Lobjectiu desta assignatura no s treballar o ampliar conceptes musicals bsics, sin ladquisici progressiva dhabilitats i recursos per fer msica de forma collectiva i, encara que en menor grau, tamb de forma individual. Esta interpretaci musical en grup possex implicacions didctiques que lensenyana ha daprofitar. La musicalitat que satorga a lacte dinterpretar msica en grup residix en lexigncia imposada per la seua prpia estructura, ja que s plantejada en els termes de pregunta/resposta. s, per tant, el recurs de la imitaci el que oferix un horitz dinesgotables possibilitats daprenentatge musical. Aix mateix, la relaci individu/grup, establida per la tasca musical de la interpretaci, fa de lexecuci un fet verdaderament enriquidor, tant en laspecte personal com en el musical. La ra s que la msica influx directament en les relacions interpersonals dels alumnes, i passa a ser el verdader element catalitzador de les relacions amb els companys. Finalment, cal afegir que lacci dinterpretar msica portar ladaptaci del grup a la consecuci duns objectius comuns. Relaci amb els objectius generals de letapa Una concepci de la msica com la que ac es proposa participa de les capacitats proposades en els objectius generals de letapa. Per tant, ha de contribuir al coneixement i a la comprensi del propi cos, tant des del desenrotllament de la tcnica instrumental com de la tcnica vocal, ja que en ladquisici destes habilitats estan involucrats processos bsics del funcionament del cos hum, com sn la respiraci controlada, en el cas del cant, o la coordinaci i motricitat fina, en el cas de la tcnica instrumental. Aix mateix, tamb es treballa la interpretaci i la producci de missatges amb propietat, autonomia i creativitat, a travs de la utilitzaci de codis artstics, ja que este objectiu general detapa troba a travs de la interpretaci musical en grup, la manera ms efica per al seu desenrotllament. Relaci amb les competncies bsiques La matria de Taller de Msica contribux de forma directa a ladquisici de la competncia cultural i artstica en tots els seus aspectes: fomenta la capacitat daprendre, comprendre i valorar crticament diferents manifestacions culturals i musicals a travs dexperincies perceptives i expressives i del coneixement de msiques de diferents cultures, poques i estils. Tamb contribux al desenrotllament de la competncia dautonomia i iniciativa personal, per mitj del treball en grup i de lhabilitat per dur a terme projectes comuns. Aix mateix, tamb es desenrotllen destreses i habilitats com la disciplina, la responsabilitat, lautocrtica i lautoestima, que sn cabdals per a ladquisici desta competncia. El Taller de Msica tamb collabora en ladquisici de la competncia social i ciutadana, ja que la participaci en qualsevol activitat musical que implique la interpretaci requerix un treball cooperatiu i, per tant, es treballa ladquisici dhabilitats socials.

Por el otro, el desarrollo de las habilidades implicadas en la prctica musical, la cual fomenta la potenciacin de destrezas y actitudes que contribuyen al aprendizaje global del alumno, pudiendo ser aplicadas a cualquiera otro aprendizaje. Habilidades como: ejercitar la concentracin, la atencin, trabajar habilidades motoras... que suponen una gran aportacin al desarrollo cognitivo del alumno. El Taller de Msica propone como eje central de su planteamiento la prctica de la msica en grupo, de una manera ldica y atractiva, al mismo tiempo que se refuerzan los contenidos musicales trabajados en Primaria. Por lo tanto, las tres posibles vas de concrecin seran: a) Conjunto Instrumental b) Canto Coral c) Conjunto Coral e instrumental La decisin sobre cul de estas tres opciones se tomar vendr dada por las condiciones particulares del centro (recursos, materiales), as como tambin, y dado el carcter optativo de la materia, del nmero y grupo de alumnos resultante que elijan esta. Asimismo, lo que sera recomendable sera que a lo largo del curso acadmico se pudieran trabajar las tres vas de concrecin antes mencionadas, dado que tienen elementos comunes y se permite un trnsito fluido entre ellas. El objetivo de esta asignatura no es trabajar o ampliar conceptos musicales bsicos, sino la adquisicin progresiva de habilidades y recursos por hacer msica de forma colectiva y, aunque en menor medida, tambin de forma individual. Esta interpretacin musical en grupo posee implicaciones didcticas que la enseanza debe aprovechar. La musicalidad que se le otorga al acto de interpretar msica en grupo reside en la exigencia impuesta por su propia estructura, ya que es planteada en los trminos de pregunta/respuesta. Es por lo tanto el recurso de la imitacin el que ofrece un horizonte de inagotables posibilidades de aprendizaje musical. Asimismo, la relacin individuo/grupo, establecida por la tarea musical de la interpretacin, hace de la ejecucin un hecho verdaderamente enriquecedor, tanto en lo personal como en lo musical. La razn es que la msica influye directamente en las relaciones interpersonales de los alumnos, pasando a ser en verdadero elemento catalizador de las relaciones con los compaeros. Por ltimo, hay que aadir que la accin de interpretar msica llevar la adaptacin del grupo a la consecucin de unos objetivos comunes. Relacin con los objetivos generales de la etapa Una concepcin de la msica como la que aqu se propone participa de las capacidades propuestas en los objetivos generales de la etapa. As pues, debe contribuir al conocimiento y comprensin del propio cuerpo tanto desde el desarrollo de la tcnica instrumental como de la tcnica vocal, ya que en la adquisicin de estas habilidades estn involucrados procesos bsicos del funcionamiento del cuerpo humano, como son la respiracin controlada, en el caso del canto, o la coordinacin y motricidad fina, en el caso de la tcnica instrumental. Asimismo, tambin se trabaja la interpretacin y produccin de mensajes con propiedad, autonoma y creatividad, a travs de la utilizacin de cdigos artsticos, ya que este objetivo general de etapa encuentra a travs de la interpretacin musical en grupo, la manera ms eficaz para su desarrollo. Relacin con las competencias bsicas La materia de Taller de Msica contribuye de forma directa a la adquisicin de la competencia cultural y artstica en todos sus aspectos: fomenta la capacidad de aprender, comprender y valorar crticamente diferentes manifestaciones culturales y musicales a travs de experiencias perceptivas y expresivas y del conocimiento de msicas de diferentes culturas, pocas y estilos. Tambin contribuye al desarrollo de la competencia de autonoma e iniciativa personal, por medio del trabajo en grupo y de la habilidad por llevar a cabo proyectos comunes. Asimismo, tambin se desarrollan destrezas y habilidades como la disciplina, la responsabilidad, la autocrtica y la autoestima, que son relevantes para la adquisicin de esta competencia. El Taller de Msica tambin colabora en la adquisicin de la competencia social y ciudadana, ya que la participacin en cualquier actividad musical que implique la interpretacin requiere de un trabajo cooperativo, y por lo tanto se trabaja la adquisicin de habilidades sociales.

Num. 5783 / 12.06.2008

66533

Una altra competncia a qu contribux s a la de tractament de la informaci i competncia digital. Els recursos informtics i/o tecnolgics sn una ferramenta que pot ser de gran ajuda per a la matria Taller de Msica: acompanyaments musicals en els ms diversos formats digitals per a acompanyar peces vocals i/o instrumentals, iniciar els alumnes en les tcniques de tractament i gravaci del so (per exemple, enregistrar les peces que shan interpretat al llarg del curs acadmic perqu les puguen escoltar quan vullguen). Aix mateix, ajuda al desenrotllament de la competncia per a aprendre a aprendre, ja que es potencien capacitats i destreses fonamentals per a laprenentatge guiat i autnom, aix com per al desenrotllament de latenci, de la concentraci i la memria. Al mateix temps, contribux a la competncia en comunicaci lingstica, perqu sadquirix un vocabulari musical bsic i establix relacions entre el llenguatge verbal i el musical. Finalment, cal ressenyar que contribux parallelament a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, ja que tots aquells continguts relacionats amb ls correcte de laparell respiratori, de laparell fonador, aquells destinats a evitar lexcs de soroll, aix com els que tamb exigixen un s correcte de determinades postures corporals (per exemple, una tcnica instrumental determinada), no sutilitzen noms per a aconseguir uns determinats resultats musicals, sin tamb per a previndre problemes de salut. Objectius 1. Interpretar i crear msica utilitzant la veu, els instruments i recursos de laula, aix com aquells instruments que els alumnes puguen aportar. 2. Conixer i aplicar els principis bsics de lemissi de la tcnica vocal per a una correcta emissi del so. 3. Conixer i aplicar els principis bsics de lemissi de la tcnica instrumental de la flauta de bec, aix com dels instruments de laula (instrumental Orff, xicoteta percussi...). 4. Participar en les activitats de grup respectant les aportacions dels companys i valorant de manera convenient les fites aconseguides, tant les individuals com les collectives, i superar les limitacions individuals a travs del recolzament i la collaboraci del grup. 5. Interpretar amb propietat peces corals, instrumentals o mixtes adaptades a les possibilitats prpies del conjunt. 6. Desenrotllar la sensibilitat auditiva necessria per a utilitzar el fraseig, larticulaci, la dinmica i laggica a travs del cant i dels instruments. 7. Conixer els termes musicals que siguen necessaris i utilitzarlos de forma adequada en les activitats dexpressi musical que es duen a terme a laula. 8. Utilitzar diferents fonts dinformaci (partitures, recursos informtics, internet, mitjans audiovisuals i altres recursos) com a recolzament de la prctica musical a laula. 9. Respectar i apreciar altres formes dexpressi musical diferents de la prpia i les dominants de lentorn, fins a superar estereotips i convencionalismes. 10. Valorar el silenci com a marc de la interpretaci musical. Continguts Bloc 1: Interpretaci Interpretaci de canons en grup (els tipus de canons utilitzades estaran determinades per les caracterstiques vocals i per les possibilitats del grup): mondiques, cnons senzills, canons per a veus iguals, canons per a veus mixtes, tant a capella com amb diferents tipus dacompanyament. Respiraci i preparaci corporal per a executar les tasques dinterpretaci vocal i/o instrumental. Treballar els textos de les canons per a aconseguir una correcta interpretaci. Prctica de les habilitats tcniques i els exercicis que requerixen els instruments. Utilitzaci dels instruments per a acompanyar la veu. Interpretaci dun repertori instrumental variat utilitzant els instruments de laula i/o altres que aporten els alumnes. El grup instru-

Otra competencia a que contribuye es a la de tratamiento de la informacin y competencia digital. Los recursos informticos y/o tecnolgicos son una herramienta que pueden ser de gran ayuda para la materia Taller de Msica: acompaamientos musicales en los ms distintos formatos digitales para acompaar piezas vocales y/o instrumentales, iniciar a los alumnos en las tcnicas de tratamiento y grabacin del sonido (por ejemplo, registrar las piezas que se han interpretado a lo largo del curso acadmico para que las puedan escuchar cuando quieran). Asimismo, ayuda al desarrollo de la competencia para aprender a aprender, ya que se potencian capacidades y destrezas fundamentales por al aprendizaje guiado y autnomo, as como para el desarrollo de la atencin, de la concentracin y la memoria. A la vez, contribuye a la competencia en comunicacin lingstica, porque se adquiere un vocabulario musical bsico y establece relaciones entre el lenguaje verbal y el musical. Por ltimo, hay que resear que contribuye paralelamente a la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico, ya que todos aquellos contenidos relacionados con el uso correcto del aparato respiratorio, del aparato fonador, aquellos destinados a evitar el exceso de ruido, as como los que tambin exigen un uso correcto de determinadas posturas corporales (por ejemplo, una tcnica instrumental determinada), no se utilizan solamente para conseguir unos determinados resultados musicales, sino tambin para prevenir problemas de salud. Objetivos 1. Interpretar y crear msica utilizando la voz, los instrumentos y recursos del aula, as como tambin aquellos instrumentos que los alumnos puedan aportar. 2. Conocer y aplicar los principios bsicos de la emisin de la tcnica vocal para una correcta emisin del sonido. 3. Conocer y aplicar los principios bsicos de la emisin de la tcnica instrumental de la flauta de pico, as como de los instrumentos del aula (instrumental Orff, pequea percusin...). 4. Participar en las actividades de grupo respetando las aportaciones de los compaeros y valorando de manera conveniente los hitos conseguidos, tanto las individuales como las colectivas, superando las limitaciones individuales a travs del acodamiento y la colaboracin del grupo. 5. Interpretar con propiedad piezas corales, instrumentales o mixtas adaptadas a las posibilidades propias del conjunto. 6. Desarrollar la sensibilidad auditiva necesaria para utilizar la fraseo, la articulacin, la dinmica y el aggica a travs del canto y de los instrumentos. 7. Conocer los trminos musicales que sean necesarios y utilizarlos de forma adecuada en las actividades de expresin musical que se llevan a cabo al aula. 8. Utilizar diferentes fuentes de informacin (partituras, recursos informticos, internet, medios audiovisuales y otros recursos) como acodamiento de la prctica musical al aula. 9. Respetar y apreciar otras formas de expresin musical diferentes a la propia y las dominantes del entorno, superando estereotipos y convencionalismos. 10. Valorar el silencio como marco de la interpretacin musical. Contenidos Bloque 1: Interpretacin Interpretacin de canciones en grupo (los tipos de canciones empleadas vendrn determinados por las caractersticas vocales y por las posibilidades del grupo): mondicas, cnones sencillos, canciones para voces iguales, canciones para voces mixtas, tanto a capella como con diferentes tipo de acompaamiento. Respiracin y preparacin corporal para ejecutar las tareas de interpretacin vocal y/o instrumental. Trabajar los textos de las canciones para conseguir una correcta interpretacin. Prctica de las habilidades tcnicas y los ejercicios que requieren los instrumentos. Utilizacin de los instrumentos para acompaar la voz. Interpretacin de un repertorio instrumental variado utilizando los instrumentos del aula y/u otros que aportan los alumnos. El grupo

Num. 5783 / 12.06.2008

66534

mental vindr determinat per les caracterstiques i les possibilitats del grup, aix com pel nombre dels seus components. Confeccionar improvisacions rtmiques i meldiques amb fonemes i textos diversos. Bloc 2: Creaci Utilitzar la improvisaci com a recurs per a la creaci musical. Utilitzar les qualitats de so (altura, duraci, intensitat i timbre) com a matria primera en la creaci de peces. Creaci i interpretaci de peces destructura senzilla. Posar en prctica jocs dimitaci amb la veu i els instruments. Sonoritzaci de textos. Audici de peces musicals de diferents repertoris com a inspiraci per als treballs de creaci a laula. Bloc 3: Prctica musical El silenci com a condici prvia i part constitutiva de lexecuci musical. Manteniment duna actitud adequada que permeta tant el treball del professor com la interpretaci musical. Respecte cap a si mateix i cap als companys. Els diferents moments i espais de la prctica musical: lassaig i el concert. Objectius, formes de treball en grup i normes per al correcte desenrotllament. Els rols en la prctica musical en grup: solista, conjunt, direcci, pblic. Participaci adequada en la planificaci i el desenrotllament de les activitats dexpressi musical que es duen a terme, acceptant el paper que a cada un li correspon. Tindre cura dels instruments i materials, tant propis com de laula. Ser conscient de les possibilitats de cada u, i tindre una actitud de superaci i millora destes. Criteris davaluaci 1. Participar amb respecte i atenci en totes les activitats musicals mantenint una actitud oberta i crtica que permeta el dileg i la collaboraci entre els alumnes i el professor. 2. Valorar el silenci com a element previ i necessari per a tota activitat musical. 3. Utilitzar correctament les habilitats i les destreses necessries per a la interpretaci musical, tant vocal com instrumental. 4. Ser capa de seguir les indicacions del professor/director del conjunt vocal i/o instrumental. 5. Intentar escoltar els companys mentres sest interpretant el propi paper. 6. Mantindre el pols i lafinaci en diferents situacions dinterpretaci. 7. Collaborar de forma activa en ladequat manteniment i organitzaci dels recursos de laula de msica. 8. Adquirir de manera progressiva el control del propi cos en les situacions ms variades: classe, assaig, concert. 9. Valorar la capacitat de coordinaci de la interpretaci musical pel que fa al grup. 10. Valorar altres manifestacions musicals diferents de les prpies i diferents de les que dicta la societat de consum, com a manera denriquiment personal. COMUNICACI AUDIOVISUAL Introducci En la societat actual s un fet inqestionable la ubiqitat dels mitjans de comunicaci de masses. La societat de consum moderna ha intensificat la presncia destos mass media en la nostra vida. La intervenci educativa ha de posar els mitjans perqu els alumnes assimilen de forma significativa i crtica les bases de la cultura del nostre temps a partir del llenguatge i la comunicaci audiovisual, i desta manera desenrotllar les competncies bsiques necessries per a aconseguir la seua realitzaci personal i exercir una ciutadania crtica en la societat democrtica.

instrumental vendr determinado por las caractersticas y posibilidades del grupo, as como por el nmero de componentes. Confeccionar improvisaciones rtmicas y meldicas con fonemas y textos diversos. Bloque 2: Creacin Utilizar la improvisacin como recurso para la creacin musical. Utilizar las calidades de sonido (altura, duracin, intensidad y timbre) como materia prima en la creacin de piezas. Creacin e interpretacin de piezas de estructura sencilla. Poner en prctica juegos de imitacin con la voz y los instrumentos. Sonorizacin de textos Audicin de piezas musicales de diferentes repertorios como inspiracin para los trabajos de creacin al aula. Bloque 3: Prctica musical El silencio como condicin previa y parte constitutiva de la ejecucin musical. Mantenimiento de una actitud adecuada que permita tanto el trabajo del profesor como la interpretacin musical. Respeto hacia s mismo y hacia los compaeros. Los diferentes momentos y espacios de la prctica musical: el ensayo y el concierto. Objetivos, formas de trabajo en grupo y normas para su correcto desarrollo. Los roles en la prctica musical en grupo: solista, conjunto, direccin, pblico. Participacin adecuada en la planificacin y desarrollo de las actividades de expresin musical que se llevan a cabo, aceptando el papel que a cada uno le corresponde. Tener cuidado de los instrumentos y materiales, tanto propios como del aula. Ser consciente de las posibilidades de cada uno, y tener una actitud de superacin y mejora de las mismas. Criterios de Evaluacin 1. Participar con respeto y atencin en todas las actividades musicales, manteniendo una actitud abierta y crtica que permita el dilogo y la colaboracin entre los alumnos y el profesor. 2. Valorar el silencio como elemento previo y necesario para toda actividad musical. 3. Utilizar correctamente las habilidades y destrezas necesarias para la interpretacin musical, tanto vocal como instrumental. 4. Ser capaz de seguir las indicaciones del profesor/director del conjunto vocal y/o instrumental. 5. Intentar escuchar a los compaeros mientras se est interpretando el propio papel. 6. Mantener el pulso y la afinacin en diferentes situaciones de interpretacin. 7. Colaborar de forma activa en el adecuado mantenimiento y organizacin de los recursos del aula de msica. 8. Adquirir de manera progresiva el control del propio cuerpo en las situaciones ms variadas: clase, ensayo, concierto. 9. Valorar la capacidad de coordinacin de la interpretacin musical con respecto al grupo. 10. Valorar otras manifestaciones musicales diferentes de las propias y diferentes de las que dicta la sociedad de consumo, como manera de enriquecimiento personal. COMUNICACIN AUDIOVISUAL Introduccin En la sociedad actual, es un hecho incuestionable la ubicuidad de los medios de comunicacin de masas. La sociedad de consumo moderna ha intensificado la presencia de estos mass media en nuestra vida. La intervencin educativa debe poner los medios para que los alumnos asimilen de forma significativa y crtica las bases de la cultura de nuestro tiempo a partir del lenguaje y la comunicacin audiovisual, y de esta manera desarrollar las competencias bsicas necesarias para lograr su realizacin personal y ejercer una ciudadana crtica en la sociedad democrtica.

Num. 5783 / 12.06.2008

66535

La formaci audiovisual proposta per a esta matria optativa parts dels segents pressupsits bsics: Els mitjans audiovisuals sn una forma de percebre i organitzar la realitat: com ms es coneguen i analitzen els seus mecanismes, major i ms profund ser el coneixement desta realitat. Els mitjans audiovisuals formen part de la vida quotidiana i de lentorn immediat: conixer-los i controlar-los suposa al mateix temps el coneixement i el domini deste entorn. Els mitjans audiovisuals generen actituds i valors socials: creen opini pblica i confronten el ciutad modern amb els missatges i els valors transmesos per estos, com una font dinformaci addicional a lmbit familiar i educatiu. Els mitjans audiovisuals afavorixen lactitud crtica: lanlisi i el coneixement de la comunicaci audiovisual capacita el ciutad per a desenrotllar un esperit reflexiu enfront de la sobreinformaci i la desinformaci dels emissors, i fomenten al mateix temps la seua capacitat de retroalimentaci per mitj de la creaci de nous missatges. Daltra banda, un pressupsit que ha dorientar tot el procs daprenentatge s que la imatge no s la realitat. De fet, la percepci duna imatge est estretament vinculada al conjunt dexperincies, motivacions i interessos individuals de cada persona. Ara b, tot llenguatge disposa dels seus propis codis. Els signes del llenguatge audiovisual creen una representaci de la realitat complexa i infestada de connotacions i missatges subliminars, que moltes vegades passen desapercebuts per a lindividu. Per esta ra, simposa una identificaci del codi audiovisual i el coneixement de les estratgies informatives dels mitjans de comunicaci. En el procs densenyana i aprenentatge de lalumne, la incorporaci dels mitjans de comunicaci audiovisual com a recurs didctic resulta altament rendible. En la societat actual, estos mitjans sn part del nostre bagatge cultural: formen lalumne i constituxen ferramentes a la seua disposici en el futur. Amb estos pressupsits generals, lobjecte daprenentatge desta matria es definix a partir dels elements bsics del procs comunicatiu: lemissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el context/entorn. En el terreny de laprenentatge de lalumne com a receptor de missatges audiovisuals, han de diferenciar-se dos actituds: la del mer observador passiu sense pretensions, i la posici activa enfront dels mitjans, que comporta lanlisi crtica i la discriminaci de la informaci. Desta reflexi contnua sobre el fet audiovisual es concreten els elements metalingstics adequats per a produir i interpretar missatges audiovisuals. Esta reflexi sobre el llenguatge especfic dels mitjans no ha desgotar-se en una mera classificaci, sin que estos han de considerar-se davall el prisma de ladequaci al context comunicatiu i preguntar-se quins procediments asseguren i potencien la cohesi de lobra i quines sn les regles compositives que fan que vegem un producte audiovisual com a correcte i un altre no. En resum, es tracta de fer una anlisi no sols descriptiva, sin tamb funcional. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Donat el carcter interdisciplinari de les competncies bsiques, la matria optativa Comunicaci Audiovisual complementa la seua adquisici junt amb altres matries de letapa. Abans que res, esta matria desenrotlla la competncia bsica en comunicaci lingstica, perqu analitza els elements bsics del procs comunicatiu en general i del llenguatge dels mitjans de comunicaci en particular. Esta anlisi es realitza de manera crtica i reflexiva tenint en compte la capacitat dels mitjans de comunicaci de masses per a crear opini pblica. El tractament de la informaci s una competncia bsica que lalumne ha dadquirir en Comunicaci Audiovisual. Partint del domini del llenguatge visual i sonor, la matria analitza els mitjans tecnolgics i desenrotlla lhabilitat per a obtindre i seleccionar la informaci dels mitjans de comunicaci i utilitzar el codi audiovisual de manera activa i efectiva. Esta destresa de transformar la informaci en coneixement es desenrotlla dins del context sociocultural marcat per la creixent globalitzaci i la sobreinformaci meditica.

La formacin audiovisual propuesta para esta materia optativa parte de los siguientes presupuestos bsicos: Los medios audiovisuales son una forma de percibir y organizar la realidad: cuanto ms se conozcan y analicen sus mecanismos, mayor y ms profundo ser el conocimiento de esta realidad. Los medios audiovisuales forman parte de la vida cotidiana y del entorno inmediato: conocerlos y controlarlos supone a la vez el conocimiento y dominio de este entorno. Los medios audiovisuales generan actitudes y valores sociales: crean opinin pblica y confrontan al ciudadano moderno con los mensajes y los valores transmitidos por ellos, como una fuente de informacin adicional al mbito familiar y educativo. Los medios audiovisuales favorecen la actitud crtica: el anlisis y el conocimiento de la comunicacin audiovisual capacita al ciudadano para desarrollar un espritu reflexivo frente a la sobreinformacin y la desinformacin de los emisores fomentando, al mismo tiempo, su capacidad de retroalimentacin, mediante la creacin de nuevos mensajes. Por otra parte, un presupuesto que ha de orientar todo el proceso de aprendizaje es que la imagen no es la realidad. De hecho, la percepcin de una imagen est estrechamente vinculada al conjunto de experiencias, motivaciones e intereses individuales de cada persona. Ahora bien, todo lenguaje dispone de sus propios cdigos. Los signos del lenguaje audiovisual crean una representacin de la realidad compleja y plagada de connotaciones y mensajes subliminales, que muchas veces pasan desapercibidos para el individuo. Por esta razn, se impone una identificacin del cdigo audiovisual y el conocimiento de las estrategias informativas de los medios de comunicacin. En el proceso de enseanza y aprendizaje del alumno, la incorporacin de los medios de comunicacin audiovisual como recurso didctico resulta altamente rentable. En la sociedad actual, estos medios son parte de nuestro bagaje cultural: forman al alumno y constituyen herramientas a su disposicin en el futuro. Con estos presupuestos generales, el objeto de aprendizaje de esta materia se define a partir de los elementos bsicos del proceso comunicativo: el emisor, el receptor, el mensaje, el canal, el cdigo y el contexto/entorno. En el terreno del aprendizaje del alumno como receptor de mensajes audiovisuales, deben diferenciarse dos actitudes: la del mero observador pasivo sin pretensiones, y la posicin activa frente a los medios, que comporta el anlisis crtico y la discriminacin de la informacin. De esta reflexin continua sobre el hecho audiovisual se concretan los elementos metalingsticos adecuados para producir e interpretar mensajes audiovisuales. Esta reflexin sobre el lenguaje especfico de los medios no ha de agotarse en una mera clasificacin, sino que stos han de considerarse bajo el prisma de la adecuacin al contexto comunicativo, preguntndose qu procedimientos aseguran y potencian la cohesin de la obra y cules son las reglas compositivas que hacen que veamos un producto audiovisual como correcto y otro no. En resumen, se trata de hacer un anlisis no slo descriptivo, sino tambin funcional. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas Dado el carcter interdisciplinar de las competencias bsicas, la materia optativa Comunicacin audiovisual complementa su adquisicin junto con otras materias de la etapa. Ante todo, esta materia desarrolla la competencia bsica en comunicacin lingstica, porque analiza los elementos bsicos del proceso comunicativo en general y del lenguaje de los medios de comunicacin en particular. Este anlisis se realiza de manera crtica y reflexiva teniendo en cuenta la capacidad de los medios de comunicacin de masas para crear opinin pblica. El tratamiento de la informacin es una competencia bsica que el alumno debe adquirir en Comunicacin audiovisual. Partiendo del dominio del lenguaje visual y sonoro, la materia analiza los medios tecnolgicos y desarrolla la habilidad para obtener y seleccionar la informacin de los medios de comunicacin y utilizar el cdigo audiovisual de manera activa y efectiva. Esta destreza de transformar la informacin en conocimiento se desarrolla dentro del contexto sociocultural marcado por la creciente globalizacin y sobreinformacin meditica.

Num. 5783 / 12.06.2008

66536

La competncia digital es fa necessria en el segle xxi a causa del desenrotllament dels mitjans tecnolgics i leclosi de lera digital en els processos demissi, transmissi i recepci audiovisuals. La telefonia mbil, la rdio i la premsa digitals, la televisi per cable, satllit i terrestre, i els sistemes digitals dalta definici en televisi, vdeo i cine, aix com laparici de nous mitjans de comunicaci de masses, com ara internet, justifiquen els blocs de continguts impartits en la matria Comunicaci Audiovisual. A ladquisici de la competncia social i ciutadana contribux en la mesura que lalumne aprn a valorar de manera crtica els missatges dels mitjans de comunicaci sobre la realitat social, amb la finalitat de formar-se una opini prpia que li permeta prendre decisions, exercir els seus drets i complir les obligacions prpies del ciutad actiu i responsable duna societat democrtica. Esta matria tamb contribux a ladquisici de la competncia cultural i artstica, perqu els mitjans de comunicaci constituxen una font de divulgaci i coneixement de les diferents cultures del mn i de les seues manifestacions artstiques. Els mitjans de comunicaci ajuden a comprendre la realitat dels pobles mostrant la seua histria, les seues obres, les seues tcniques, les seues convencions i manifestacions, i fomentant el respecte, la llibertat dexpressi i el dret a la diversitat cultural. Amb esta matria saprn a aprendre, ja que sadquirixen les destreses necessries per a obtindre informaci i transformar-la en coneixement propi a partir dels coneixements previs i de la prpia experincia personal. De la mateixa manera, en la part tcnica de la matria saprn a treballar en equip i solucionar els problemes de manera efectiva dins dels terminis establits, a acceptar els errors i aprendre amb els altres. Finalment, la matria fomenta lautonomia i la iniciativa personal. La producci i realitzaci de projectes audiovisuals creatius requerix la contnua presa de decisions i lassumpci de responsabilitats, aix com la cooperaci i el treball en equip. Objectius Lensenyana i laprenentatge de la matria optativa Comunicaci Audiovisual tindr com a finalitat el desenrotllament en els alumnes i en les alumnes de les capacitats segents: 1. Conixer els processos comunicatius presents en la societat actual i els elements que els integren. 2. Conixer el funcionament dels diferents mitjans audiovisuals analgics i digitals: fotografia, cine, vdeo/televisi, rdio, premsa i internet. 3. Comprendre i interpretar els elements i caracterstiques dels mitjans audiovisuals en el seu aspecte tcnic, esttic i narratiu. 4. Conixer les causes i les aplicacions del desenrotllament tecnolgic dels mitjans audiovisuals, mentre es constata i valora la seua incidncia en la societat actual; valorar crticament els seus efectes sobre la qualitat de vida, lopini pblica i la creaci i substituci de valors socials. 5. Consumir i seleccionar la informaci dels mitjans de comunicaci de masses de manera crtica i reflexiva, i contribuir a la realitzaci i lequilibri personals. 6. Realitzar produccions audiovisuals amb diverses intencions comunicatives utilitzant els mitjans tecnolgics adequats i fomentant lesperit crtic i la iniciativa personal. 7. Valorar i estimar el patrimoni audiovisual com a font de coneixement i com a salvaguarda de la memria collectiva; conixer les fites ms rellevants de la producci audiovisual en rdio, televisi i cine. 8. Valorar positivament el treball en equip i adoptar actituds de solidaritat, collaboraci i tolerncia, alhora que es rebutja tot tipus de discriminaci. 9. Conixer i utilitzar amb propietat les noves tecnologies audiovisuals en les tasques acadmiques i professionals. Continguts Bloc 1 La comunicaci. El procs comunicatiu. Elements bsics del procs comunicatiu: lemissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el context o entorn. Models de comuni-

La competencia digital se hace necesaria en el siglo XXI debido al desarrollo de los medios tecnolgicos y la eclosin de la era digital en los procesos de emisin, transmisin y recepcin audiovisuales. La telefona mvil, la radio y la prensa digitales, la televisin por cable, satlite y terrestre, y los sistemas digitales de alta definicin en televisin, vdeo y cine, as como la aparicin de nuevos medios de comunicacin de masas, como internet, justifican los bloques de contenidos impartidos en la materia Comunicacin audiovisual. A la adquisicin de la competencia social y ciudadana contribuye en la medida en que el alumno aprende a valorar de manera crtica los mensajes de los medios de comunicacin acerca de la realidad social, con la finalidad de formarse una opinin propia que le permita tomar decisiones, ejercer sus derechos y cumplir con las obligaciones propias del ciudadano activo y responsable de una sociedad democrtica. Esta materia tambin contribuye a la adquisicin de la competencia cultural y artstica, porque los medios de comunicacin constituyen una fuente de divulgacin y conocimiento de las diferentes culturas del mundo y de sus manifestaciones artsticas. Los medios de comunicacin ayudan a comprender la realidad de los pueblos mostrando su historia, sus obras, sus tcnicas, sus convenciones y manifestaciones, fomentando el respeto, la libertad de expresin y el derecho a la diversidad cultural. Con esta materia se aprende a aprender, ya que se adquieren las destrezas necesarias para obtener informacin y transformarla en conocimiento propio a partir de los conocimientos previos y de la propia experiencia personal. De la misma manera, en la parte tcnica de la materia se aprende a trabajar en equipo y solucionar los problemas de manera efectiva dentro de los plazos establecidos, a aceptar los errores y aprender con los dems. Por ltimo, la materia fomenta la autonoma y la iniciativa personal. La produccin y realizacin de proyectos audiovisuales creativos requiere la continua toma de decisiones y la asuncin de responsabilidades, as como la cooperacin y el trabajo en equipo. Objetivos La enseanza y el aprendizaje de la materia optativa Comunicacin audiovisual tendr como finalidad el desarrollo en los alumnos y en las alumnas de las siguientes capacidades: 1. Conocer los procesos comunicativos presentes en la sociedad actual y los elementos que los integran. 2. Conocer el funcionamiento de los diferentes medios audiovisuales analgicos y digitales: fotografa, cine, vdeo/televisin, radio, prensa e internet. 3. Comprender e interpretar los elementos y caractersticas de los medios audiovisuales, en su aspecto tcnico, esttico y narrativo. 4. Conocer las causas y aplicaciones del desarrollo tecnolgico de los medios audiovisuales, constatando y valorando su incidencia en la sociedad actual; valorar crticamente sus efectos sobre la calidad de vida, la opinin pblica y la creacin y sustitucin de valores sociales. 5. Consumir y seleccionar la informacin de los medios de comunicacin de masas de manera crtica y reflexiva, contribuyendo a la realizacin y el equilibrio personales. 6. Realizar producciones audiovisuales con diversas intenciones comunicativas, utilizando los medios tecnolgicos adecuados y fomentando el espritu crtico y la iniciativa personal. 7. Valorar y estimar el patrimonio audiovisual como fuente de conocimiento y como salvaguardia de la memoria colectiva; conocer los hitos ms relevantes de la produccin audiovisual en radio, televisin y cine. 8. Valorar positivamente el trabajo en equipo y adoptar actitudes de solidaridad, colaboracin y tolerancia, rechazando todo tipo de discriminacin. 9. Conocer y utilizar con propiedad las nuevas tecnologas audiovisuales en las tareas acadmicas y profesionales. Contenidos Bloque 1 La comunicacin. El proceso comunicativo. Elementos bsicos del proceso comunicativo: emisor, receptor, mensaje, canal, cdigo y contexto/entorno. Modelos de comunicacin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66537

caci. Comunicaci directa i comunicaci mediada. Comunicaci unidireccional i bidireccional. La retroalimentaci o feedback. Bloc 2 Comunicaci i llenguatge audiovisual. La comunicaci audiovisual. La imatge. Elements bsics de la imatge: punt, lnia i forma. Llum i color. Elements descales: composici, enquadrament i escala de plans. Punt de vista: estatisme i dinamisme, simetria, equilibri, tensi, moviment i ritme. Lectura de la imatge: denotaci i connotaci, lectura objectiva i subjectiva. El so. Elements bsics de la banda sonora: veu, msica, efectes i silenci. Caracterstiques del so: to, intensitat i timbre. El signe: indici, icona, smbol i senyal. Intenci comunicativa. Els mitjans de comunicaci de masses. La informaci analgica i digital. Processos demissi, transmissi i recepci en premsa, fotografia, rdio, vdeo/televisi, cine i internet. Bloc 3 Creaci i producci audiovisual. A. Fotografia. Origen i evoluci. Cmeres compactes i cmeres rflex. El cos de la cmera: parts i funcions. Obturador i diafragma. Visors. Suports analgics i digitals. Pellcula i CCD. Sistemes demmagatzemament digital. Disc dur, disc compacte i targetes de memria flash. Accessoris. Suports de cmera: el trpode. Filtres. Fonts dilluminaci natural i artificial. El flaix. Fotografia expressiva, informativa i publicitria. Tcniques. Composici i enquadrament. Angulaci i escala de plans. Enfocament i profunditat de camp. Exposici El laboratori digital. Retoc digital. El fotomuntatge. B. 1. Cine La imatge en moviment. Origen i evoluci. La cmera de cine. Cos, sistema darrossegament, xasss, objectiu i visor. Suports analgics i digitals. Pellcula i CCD. Registre del so. Magnetfon, gravador digital en disc dur i en targeta flaix. El llenguatge cinematogrfic. La indstria cinematogrfica. Preproducci. Producci, gravaci, rodatge o realitzaci. Postproducci: muntatge o edici, distribuci i projecci. La idea. El storyline. La sinopsi. El tractament. Gui literari i gui tcnic. El gui grfic o storyboard. Planificaci i posada en escena. Composici i enquadrament. Escala de plans. Angulaci i punt de vista. Moviments de cmera. El ritme i el temps. Lellipsi. El flashback. Continutat i raccord. Signes de puntuaci: tall, fos, cortineta i agranat. Els gneres cinematogrfics. Corrents esttics. Grans autors. B.2. Vdeo i televisi Origen i evoluci. El senyal de vdeo. La cmera de vdeo analgica i digital. Cmeres domstiques i professionals. Elements bsics de la cmera. El cos de la cmera. Parts, controls i funcions. El CCD. Filtres i balan de blancs. Objectius. Controls: enfocament, iris i distncia focal. Suports analgics i digitals: cinta magntica, disc compacte, targeta flaix i disc dur. El magnetoscopi.

Comunicacin directa y comunicacin mediada. Comunicacin unidireccional y bidireccional. La retroalimentacin o feedback. Bloque 2 Comunicacin y lenguaje audiovisual. La comunicacin audiovisual. La imagen. Elementos bsicos de la imagen: punto, lnea y forma. Luz y color. Elementos escalares: composicin, encuadre y escala de planos. Punto de vista: estatismo y dinamismo, simetra, equilibrio, tensin, movimiento y ritmo. Lectura de la imagen: denotacin y connotacin, lectura objetiva y subjetiva. El sonido. Elementos bsicos de la banda sonora: voz, msica, efectos y silencio. Caractersticas del sonido: tono, intensidad y timbre. El signo: indicio, icono, smbolo y seal. Intencin comunicativa. Los medios de comunicacin de masas. La informacin analgica y digital. Procesos de emisin, transmisin y recepcin en prensa, fotografa, radio, vdeo/televisin, cine e internet. Bloque 3 Creacin y produccin audiovisual. A. Fotografa. Origen y evolucin. Cmaras compactas y cmaras rflex. El cuerpo de la cmara: partes y funciones. Obturador y diafragma. Visores. Soportes analgicos y digitales. Pelcula y CCD. Sistemas de almacenamiento digital. Disco duro, disco compacto y tarjetas de memoria flash. Accesorios. Soportes de cmara: el trpode. Filtros. Fuentes de iluminacin natural y artificial. El flash. Fotografa expresiva, informativa y publicitaria. Tcnicas. Composicin y encuadre. Angulacin y escala de planos. Enfoque y profundidad de campo. Exposicin El laboratorio digital. Retoque digital. El fotomontaje. B. 1. Cine La imagen en movimiento. Origen y evolucin. La cmara de cine. Cuerpo, sistema de arrastre, chasis, objetivo y visor. Soportes analgicos y digitales. Pelcula y CCD. Registro del sonido. Magnetfono, grabador digital en disco duro y en tarjeta flash. El lenguaje cinematogrfico. La industria cinematogrfica. Preproduccin. Produccin, grabacin, rodaje o realizacin. Posproduccin: montaje o edicin, distribucin y proyeccin. La idea. El storyline. La sinopsis. El tratamiento. Guin literario y guin tcnico. El guin grfico o storyboard. Planificacin y puesta en escena. Composicin y encuadre. Escala de planos. Angulacin y punto de vista. Movimientos de cmara. El ritmo y el tiempo. La elipsis. El flashback. Continuidad y raccord. Signos de puntuacin: corte, fundido, cortinilla y barrido. Los gneros cinematogrficos. Corrientes estticas. Grandes autores. B.2. Vdeo y televisin Origen y evolucin. La seal de vdeo. La cmara de vdeo analgica y digital. Cmaras domsticas y profesionales. Elementos bsicos de la cmara. El cuerpo de la cmara. Partes, controles y funciones. El CCD. Filtros y balance de blancos. Objetivos. Controles: enfoque, iris y distancia focal. Soportes analgicos y digitales: cinta magntica, disco compacto, tarjeta flash y disco duro. El magnetoscopio.

Num. 5783 / 12.06.2008

66538

Ledici digital. Ttols i sobreimpressions. Efectes i transicions. Tcniques de gravaci en televisi. El plat de televisi. La unitat mbil. El periodisme electrnic ENG. La programaci televisiva. Informatius. Entrevistes. Documentals. Concursos. Didctics i educativoculturals. Reportatges. Magacines. Esportius. Videocine. Sries i telenovelles. Reality shows. La publicitat en televisi. El vdeo expressiu. El videoclip. C. Rdio La comunicaci visual i la sonora. El so com a recurs expressiu. El funcionament duna emissora. Ones i transmissi del so. El centre emissor. Els receptors. Documentaci i redacci. La cabina de control i lestudi o locutori. Els gneres radiofnics. Informatius. Culturals. Dramtics. Musicals. Esportius. Magacines. Serials. La publicitat. La falca radiofnica. Tcniques de persuasi. D. Premsa digital Diferncies entre premsa clssica i premsa digital. Llenguatge periodstic en la xarxa. Gneres periodstics: informaci i opini. La notcia i el reportatge. Leditorial i larticle dopini. Lentrevista, la crnica i la crtica. Disseny grfic. La imatge en premsa digital: retoc i manipulaci. El contingut multimdia. Integraci de text, so, imatge, animaci i vdeo. Lhipertext. Lhipervincle o enlla. Programes i direccions Web de disseny de peridics. Criteris davaluaci 1. Reconixer els elements bsics del llenguatge audiovisual, tant iconogrfics com verbals, i aplicar-los en les realitzacions audiovisuals, tenint en compte les caracterstiques ms rellevants dels distints gneres, aix com els codis i els elements expressius ms importants. 2. Analitzar missatges audiovisuals des dun punt de vista formal i descobrir les estructures narratives i els recursos estilstics i expressius emprats. 3. Descriure les influncies dels mitjans de comunicaci audiovisual i identificar les tcniques de persuasi i manipulaci ms utilitzades. 4. Ajustar-se a un gui i elaborar la preproducci dun projecte audiovisual. 5. Participar en la producci, rodatge o gravaci de realitzacions audiovisuals i mostrar iniciativa i respecte cap al treball de lequip tcnic i artstic. 6. Realitzar la postproducci dun producte audiovisual, com el retoc digital dimatges, ledici de vdeo o el muntatge de bandes sonores. TALLER DE DISSENY Introducci La matria optativa de Taller de Disseny complix tres funcions essencials dins del currculum de lESO. Duna banda, cobrix labsncia curricular en segon curs de lESO duna matria vinculada a leducaci visual i plstica. Es configura, per tant, com un pont entre primer i tercer curs. Duna altra, servix per a aprofundir els coneixements especfics en matria de disseny, ats que lassignatura dEducaci Visual i Plstica s de carcter ms generalista, orientada a la formaci bsica de la persona en matria esttica i en laprenentatge de tcniques i procediments que servisquen per a qualsevol mbit de la creaci artstica, b siga el de les arts pures com el de les arts vinculades a rees projectuals. Finalment, ats que el disseny s un mbit interdisciplinari on confluxen aspectes tecnolgics, creatius i humanstics, la introducci al projecte que proporciona esta matria ha de servir per a vincular

La edicin digital. Ttulos y sobreimpresiones. Efectos y transiciones. Tcnicas de grabacin en televisin. El plat de televisin. La unidad mvil. El periodismo electrnico ENG. La programacin televisiva. Informativos. Entrevistas. Documentales. Concursos. Didcticos y educativo-culturales. Reportajes. Magacines. Deportivos. Vdeo-cine. Series y telenovelas. Reality shows. La publicidad en televisin. El vdeo expresivo. El videoclip. C. Radio La comunicacin visual y la sonora. El sonido como recurso expresivo. El funcionamiento de una emisora. Ondas y transmisin del sonido. El centro emisor. Los receptores. Documentacin y redaccin. La cabina de control y el estudio o locutorio. Los gneros radiofnicos. Informativos. Culturales. Dramticos. Musicales. Deportivos. Magacines. Seriales. La publicidad. La cua radiofnica. Tcnicas de persuasin. D. Prensa digital Diferencias entre prensa clsica y prensa digital. Lenguaje periodstico en la red. Gneros periodsticos: informacin y opinin. La noticia y el reportaje. El editorial y el artculo de opinin. La entrevista, la crnica y la crtica. Diseo grfico. La imagen en prensa digital: retoque y manipulacin. El contenido multimedia. Integracin de texto, sonido, imagen, animacin y vdeo. El hipertexto. El hipervnculo o enlace. Programas y direcciones Web de diseo de peridicos. Criterios de evaluacin 1. Reconocer los elementos bsicos del lenguaje audiovisual, tanto iconogrficos como verbales, y aplicarlos en las realizaciones audiovisuales, teniendo en cuenta las caractersticas ms relevantes de los distintos gneros, as como los cdigos y elementos expresivos ms importantes. 2. Analizar mensajes audiovisuales desde un punto de vista formal, descubriendo las estructuras narrativas y los recursos estilsticos y expresivos empleados. 3. Describir las influencias de los medios de comunicacin audiovisual, identificando las tcnicas de persuasin y manipulacin ms utilizadas. 4. Ajustarse a un guin y elaborar la preproduccin de un proyecto audiovisual. 5. Participar en la produccin, rodaje o grabacin de realizaciones audiovisuales, mostrando iniciativa y respeto hacia el trabajo del equipo tcnico y artstico. 6. Realizar la posproduccin de un producto audiovisual, como el retoque digital de imgenes, la edicin de vdeo o el montaje de bandas sonoras. TALLER DE DISEO Introduccin La materia optativa de Taller de Diseo cumple tres funciones esenciales dentro del currculo de la ESO. Por un lado cubre la ausencia curricular en segundo curso de la ESO de una materia vinculada a la educacin visual y plstica. Se configura por tanto como un puente entre primero y tercero. Por otro, sirve para profundizar los conocimientos especficos en materia de diseo, dado que la asignatura de educacin visual y plstica es de carcter ms generalista, orientada a la formacin bsica de la persona en materia esttica y en el aprendizaje de tcnicas y procedimientos que sirvan para cualquier mbito de la creacin artstica, ya sea el de las artes puras como de las vinculadas a reas proyectuales. Por ltimo, dado que el diseo es un mbito interdisciplinar donde confluyen aspectos tecnolgicos, creativos y humansticos, la introduccin al proyecto que proporciona esta materia sirva para vincular

Num. 5783 / 12.06.2008

66539

coneixements que moltes vegades han quedat massa allats en el seu traat curricular. La introducci al disseny, a ms dels aspectes curriculars ressenyats, contribux a comprendre millor fenmens quotidians tan importants com sn el nou aspecte de les nostres cases, edificis pblics i ciutats, grcies a una arquitectura, mobiliari urb, senyaltica i urbanisme que cuida el medi ambient, evita les barreres arquitectniques i contribux, en general, a millorar la nostra qualitat de vida. Aix mateix, un mbit tan prxim als nostres adolescents com s el de la imatge i les marques de productes, fonamentalment de roba i complements, sn fruit dunes lnies de disseny determinades conscientment, on es dna una exhaustiva planificaci, estudis de mercat, estratgies dimplantaci, difusi, distribuci i comunicaci. Tot aix configura el complex i apassionant mn del disseny. Un disseny que s degustat per del qual poques vegades ens adonem del procs i els estudis previs. Tots estos conceptes poden ser poc assimilables per al nivell de segon de lESO, per, en realitat, sn tot al contrari, ja que partixen de lentorn prxim i quotidi. s ms, si es compta amb uns objectius clars, uns continguts ben estructurats, i sobretot, si saplica una metodologia didctica activa i significativa, que propicie processos dimmersi vivencial en els temes tractats, la matria de Taller de Disseny pot convertir-se en un recurs fonamental per a articular i estimular altres mbits ms ardus dassimilar. Ac hem de dissenyar laprenentatge del disseny, aix s, desenrotllar estratgies projectuals per a laprenentatge del mateix disseny. Comptem amb un gran avantatge, la confluncia de conceptes propis de lmbit projectual amb altres provinents dels corrents pedaggics ms innovadores. Aix, els tradicionals diagrames de bambolles emprats en el disseny amb assidutat, sn assimilables i tenen molt a veure amb els mapes conceptuals de les teories constructivistes. Cal indicar, aix mateix, que esta matria no s un salt al buit, ja que compartix amb lrea dEducaci Plstica i Visual els dos eixos que organitzen el seu contingut. Estos sn saber veure per a comprendre i saber fer per a comunicar-se. Ara b, el disseny incidix en la mirada intencionada, una mirada que busca la intenci implcita en cada artefacte, la seua funci ds, de canvi i de smbol. Tamb s un fer, per no sols per a comunicar-se, sin tamb per a produir i construir bns que milloren la nostra vida quotidiana. Contribuci de la matria a les competncies bsiques Tal com sha indicat en el punt anterior, el disseny s, abans que res, un espai de confluncies de diverses rees de coneixement. De fet, en les metodologies del disseny es parla de processos de divergncia, transformaci i convergncia. s a dir, de capacitat danlisi i sntesi. Aix mateix, qualsevol projecte, des dels tractats clssics, ha dincloure tant els aspectes formals, com els tcnics i constructius, i els funcionals o socials. En estos conceptes trobem la contribuci del disseny a la formaci en les competncies bsiques que requerix lESO. Estes, contemplades des de lptica de lensenyana del Taller de Disseny, es podrien sintetitzar en els punts segents: 1. La competncia social i ciutadana, ja que tot disseny semmarca en un context sociocultural, sense el qual no tindria sentit, ats que no tindria s i aplicaci. 2. Coneixement en la interacci del ser hum amb el seu medi ambient, ja que cada vegada estan ms presents en qualsevol disseny els problemes derivats de limpacte mediambiental, el control energtic, el reciclatge i altres factors fonamentals per a preservar un equilibri en el nostre ecosistema. 3. En funci dels mitjans que dispose el centre escolar, el disseny s, a ms, un camp ideal per a introduir-se en el tractament dinformaci, dimatges i, en general, de tot all que suposa la introducci de la tecnologia digital com a ferramenta de treball. No obstant aix, cal evitar que esta es convertisca en un fi en si mateix. Sinsistir, per tant, a saber diferenciar clarament laprenentatge del disseny de laprenentatge de programes amb una funci estrictament tcnica vinculada a lrea dinformtica. 4. Un altre dels avantatges del disseny s la multidisciplinarietat dels llenguatges emprats. Tant el llenguatge escrit, com el matemtic

conocimientos que en muchas ocasiones han quedado demasiado aislados en su trazado curricular. La introduccin al diseo, adems de los aspectos curriculares reseados, contribuye a comprender mejor fenmenos cotidianos tan importantes como son el nuevo aspecto de nuestras casas, edificios pblicos y ciudades, gracias a una arquitectura, mobiliario urbano, sealtica y urbanismo que cuida el medio ambiente, evita las barreras arquitectnicas y contribuye, en general, a mejorar nuestra calidad de vida. Asimismo, un mbito tan prximo a nuestros adolescentes como es el de la imagen y las marcas de productos, fundamentalmente de ropa y complementos, son fruto de unas lneas de diseo determinadas conscientemente, donde se da una exhaustiva planificacin, estudios de mercado, estrategias de implantacin, difusin, distribucin y comunicacin. Todo ello configura el complejo y apasionante mundo del diseo. Un diseo que es degustado pero del cul pocas veces nos percatamos del proceso y estudios previos. Todos estos conceptos pueden resultar poco asimilables para el nivel de segundo de la ESO, pero en realidad son todo lo contrario, puesto que parten del entorno prximo y cotidiano. Es ms, si se cuenta con unos objetivos claros, unos contenidos bien estructurados, y sobre todo, si se aplica una metodologa didctica activa y significativa, que propicie procesos de inmersin vivencial en los temas tratados, la materia de Taller de Diseo puede convertirse en un recurso fundamental para articular y estimular otros mbitos ms arduos de asimilar. Aqu debemos disear el aprendizaje del diseo, esto es, desarrollar estrategias proyectuales para el aprendizaje del propio diseo. Contamos con una gran ventaja, la confluencia de conceptos propios del mbito proyectual con otros provenientes de las corrientes pedaggicas ms innovadoras. As, los tradicionales diagramas de burbujas empleados en el diseo con asiduidad, son asimilables y tienen mucho que ver con los mapas conceptuales de las teoras constructivistas. Hay que indicar asimismo que esta materia no es un salto al vaco, puesto que comparte con el rea de Educacin plstica y visual los dos ejes que organizan su contenido. Estos son el saber ver para comprender y saber hacer para comunicarse. Ahora bien, el diseo incide en la mirada intencionada, una mirada que busca la intencin implcita en cada artefacto, su funcin de uso, de cambio y de smbolo. Tambin es un hacer, pero no slo para comunicarse, sino tambin para producir y construir bienes que mejoran nuestra vida cotidiana. Contribucin de la materia a las competencias bsicas Tal como se ha indicado en el punto anterior, el diseo es ante todo un espacio de confluencias de diversas reas de conocimiento. De hecho, en las metodologas del diseo se habla de procesos de divergencia, transformacin y convergencia. Esto es, de capacidad de anlisis y sntesis. Asimismo, cualquier proyecto desde los tratados clsicos, debe contemplar tanto los aspectos formales, como los tcnicos y constructivos y los funcionales o sociales. En estos conceptos encontramos la contribucin del diseo a la formacin en las competencias bsicas que requiere la ESO. Estas, contempladas desde la ptica de la enseanza del Taller de Diseo, se podran sintetizar en los siguientes puntos: 1. La competencia social y ciudadana, puesto que todo diseo se enmarca en un contexto sociocultural, sin el cual no tendra sentido, dado que carecera de uso y aplicacin. 2. Conocimiento en la interaccin del ser humano con su medio ambiente, puesto que cada vez estn ms presentes en cualquier diseo los problemas derivados del impacto medioambiental, el control energtico, el reciclaje y otros factores fundamentales para preservar un equilibrio en nuestro ecosistema. 3. En funcin de los medios que disponga el centro escolar, el diseo es adems un campo ideal para introducirse en el tratamiento de informacin, de imgenes y en general de todo aquello que supone la introduccin de la tecnologa digital como herramienta de trabajo. No obstante, hay que evitar que sta se convierta en un fin en s mismo. Se insistir, por tanto, en saber diferenciar claramente el aprendizaje del diseo del aprendizaje de programas con una funcin estrictamente tcnica vinculada al rea de informtica. 4. Otra de las ventajas del diseo es la multidisciplinariedad de los lenguajes empleados. Tanto el lenguaje escrito, como el matemtico y

Num. 5783 / 12.06.2008

66540

i licnic, interactuen en lelaboraci, la presentaci i lexecuci de qualsevol disseny. A manera dexemple, podem observar com qualsevol pla, fins i tot en estat de croquis, cont representacions grfiques acompanyades de nombroses notes marginals o llegendes, que especifiquen els acabats i les caracterstiques materials, a ms de nombroses xifres numriques que indiquen les cotes i lescala. 5. Ats que el disseny s una disciplina jove, oberta i, per tant, molt flexible, permet i propicia processos de construcci del coneixement, aix com un aprendre a aprendre, ja que no hi ha un contingut tancat prviament establit per endavant, sin nicament i exclusivament unes pautes amb qu poder orientar-se. No cal oblidar mai este principi bsic: el mapa no s el territori. 6. Finalment, un factor bsic en tot disseny s la constant presa de decisions sobre la idonetat duna opci projectual o una altra, sobre diferents acabats o sobre distintes maneres de presentaci i representaci del producte, o fins i tot sobre les estratgies ms convenients per a la seua venda i distribuci. La reflexi sobre estos temes afavorix la maduresa de lalumne en adonar-se este que davant dun mateix problema hi ha distintes opcions o solucions possibles. Objectius 1. Comprendre les etapes necessries en lelaboraci dun disseny. 2. Analitzar els aspectes que incidixen en este (culturals, socials, materials, econmics, psicolgics, formals, etc.). 3. Descobrir els principis esttics, constructius i funcionals del disseny. 4. Conixer les tendncies ms importants del disseny del segle XX, aix com els seus protagonistes ms destacats. 5. Comprendre la importncia que t el disseny en la nostra vida quotidiana. Descobrir com tot lentorn que ens rodeja est duna manera o un altra dissenyat. 6. Saber manipular formes bsiques per a elaborar-ne daltres ms complexes. 7. Fomentar la creativitat en la creaci de formes. 8. Desenrotllar el raonament lgic per mitj de laplicaci de metodologies prpies dels processos dexecuci i avaluaci dun projecte. 9. Estimular tant la iniciativa personal com el treball en grup, ja que ambds facetes sn fonamentals en lelaboraci de qualsevol projecte i poden ser transferibles a altres rees de coneixement. Continguts Shan estructurat en tres grans blocs temtics o unitats didctiques, dos orientats principalment a la reflexi i al treball de camp, amb la consegent recopilaci dinformaci sobre el disseny en el nostre entorn quotidi, i un tercer que servisca diniciaci molt elemental al desenrotllament duna proposta de disseny. Este contingut noms t un carcter orientatiu. Shauran de seguir els tres blocs proposats, per cada centre podr adaptar els continguts especfics en funci del projecte curricular de centre i de les caracterstiques concretes en relaci al nivell de lalumnat, els seus interessos i els mitjans disponibles. Tal com es podr deduir, tant la crrega horria com el nivell de lalumnat de segon de lESO i el conjunt de matries que cursen, aconsellen que noms es desenrotllen alguns punts daquells que enumerem com a contingut global de la matria. Sha cregut convenient mostrar cada punt en tota la seua extensi per a donar una major opci a lhora dadaptar-lo a les distintes situacions curriculars de cada centre. 1. Els processos del disseny Processos conscients i inconscients: els processos de caixa negra i caixa transparent. El mtode en lart, el disseny i lartesania. La definici dun projecte: programa inicial i etapes necessries per a la seua resoluci: els diagrames de bambolles. Mtodes de divergncia analtica (la busca dinformaci, la selecci i orientaci desta) i creativa (la tempestat didees o brainstorming, els canvis de context, les analogies, etc.) Mtodes de transformaci: efectes de les variacions cromtiques, de proporci, dimensi, composici, materials, acabats, etc.

el icnico, interactan en la elaboracin, presentacin y ejecucin de cualquier diseo. A modo de ejemplo podemos observar cmo cualquier plano, incluso en estado de croquis, contiene representaciones grficas acompaadas de numerosas notas marginales o leyendas, que especifican los acabados y caractersticas materiales, adems de numerosas cifras numricas que indican las cotas y la escala. 5. Dado que el diseo es una disciplina joven, abierta y, por tanto, muy flexible, permite y propicia procesos de construccin del conocimiento, as como un aprender a aprender, puesto que no hay un contenido cerrado previamente establecido de antemano, sino nica y exclusivamente unas pautas con las que poder orientarse. No hay que olvidar nunca este principio bsico: el mapa no es el territorio. 6. Por ltimo, un factor bsico en todo diseo es la constante toma de decisiones sobre la idoneidad de una opcin proyectual u otra, sobre diferentes acabados o sobre distintos modos de presentacin y representacin del producto, o incluso sobre las estrategias ms convenientes para su venta y distribucin. La reflexin sobre estos temas favorece la madurez del alumno al percatarse ste que ante un mismo problema hay distintas opciones o soluciones posibles. Objetivos 1. Comprender las etapas necesarias en la elaboracin de un diseo. 2. Analizar los aspectos que inciden en el mismo (culturales, sociales, materiales, econmicos, psicolgicos, formales ) 3. Descubrir los principios estticos, constructivos y funcionales del diseo. 4. Conocer las tendencias ms importantes del diseo del siglo XX, as como sus protagonistas ms destacados. 5. Comprender la importancia que tiene el diseo en nuestra vida cotidiana. Descubrir cmo todo el entorno que nos rodea est de un modo u otro diseado. 6. Saber manipular formas bsicas para elaborar otras ms complejas. 7. Fomentar la creatividad en la creacin de formas. 8. Desarrollar el razonamiento lgico mediante la aplicacin de metodologas propias de los procesos de ejecucin y evaluacin de un proyecto. 9. Estimular tanto la iniciativa personal como el trabajo en grupo, puesto que ambas facetas son fundamentales en la elaboracin de cualquier proyecto y pueden ser transferibles a otras reas de conocimiento. Contenidos Se han estructurado en tres grandes bloques temticos o unidades didcticas, dos orientados principalmente a la reflexin y al trabajo de campo, con la consiguiente recopilacin de informacin sobre el diseo en nuestro entorno cotidiano, y un tercero que sirva de iniciacin muy elemental al desarrollo de una propuesta de diseo. Este contenido slo tiene un carcter orientativo. Se debern seguir los tres bloques propuestos, pero cada centro podr adaptar los contenidos especficos en funcin del proyecto curricular de centro y de las caractersticas concretas en relacin al nivel del alumnado, sus intereses y los medios disponibles. Tal como se podr deducir, tanto la carga horaria como el nivel del alumnado de segundo de la ESO y el conjunto de materias que cursan, aconseja que slo se desarrollen algunos puntos de aquellos que enumeramos como contenido global de la materia. Se ha credo conveniente mostrar cada punto en toda su extensin para dar una mayor opcin a la hora de adaptarlo a las distintas situaciones curriculares de cada centro. 1. Los procesos del diseo Procesos conscientes e inconscientes: los procesos de caja negra y caja transparente. El mtodo en el arte, el diseo y la artesana. La definicin de un proyecto: programa inicial y etapas necesarias para su resolucin: los diagramas de burbujas. Mtodos de divergencia analtica (la bsqueda de informacin, la seleccin y orientacin del la misma) y creativa (la tormenta de ideas o brainstorming, los cambios de contexto, las analogas, ) Mtodos de transformacin: efectos de las variaciones cromticas, de proporcin, dimensin, composicin, materiales, acabados,

Num. 5783 / 12.06.2008

66541

Mtodes de convergncia: les matrius davaluaci, les maquetes i els prototips. 2. El mn del disseny El disseny i lentorn quotidi. Comunicaci i difusi del disseny: la publicitat, els estands, els show-room i les passarelles de moda. Les escoles i els estudis de disseny. Les associacions i els collegis professionals en disseny. La imatge global: la identitat corporativa i la imatge de marca. Senyaltica i comunicaci visual. Disseny i ecologia. Disseny i barreres arquitectniques. Disseny global i autcton. Els dissenys ms destacats del segle XX. 3. Les rees del disseny 3.1. Disseny grfic El camp professional del disseny grfic: de la comunicaci global a la illustraci. Exercicis gestltics dinteracci figura-fons. Les tipografies bsiques: crear un abecedari a partir de lalteraci dalguna dada. La relaci text-imatge: crear un logo-smbol; illustrar un breu text amb una imatge; fer un cmic o el story-board dun anunci publicitari. 3.2. Disseny de moda El camp professional del disseny de moda: la roba i els complements. El dibuix de figurins: exercicis a partir de xicotets maniquins articulats. Cpia simplificada, aplicant distintes tcniques, dimatges de revistes de moda. Fer un mostrari de teixits. Crear una collecci de temporada a partir de la cpia dun disseny. Partint de les obres dun artista contemporani, crear complements que estiguen relacionats amb les seues caracterstiques estilstiques. 3.3. Disseny dinteriors El camp professional del disseny dinteriors: de lhbitat a larquitectura efmera de promoci i esdeveniments culturals. La representaci de lespai interior. Zonificaci i distribuci despais: analitzar la prpia escola. Circulaci interior i illuminaci natural i artificial: tornar a prendre el centre com a espai danlisi. Les dimensions humanes dels espais interiors: prendre les mides de les portes, les cadires, les taules, etc., i veure la seua relaci amb el cos hum. 3.4. Disseny dun producte El camp professional del disseny dun producte: souvenir, electrodomstics, mobles, joguets, xicotets vehicles, Descompondre un objecte en els seus components i dibuixar-los. Analitzar les relacions funcionals i formals destos. Treballar amb lalteraci dels slids platnics i dArquimedes. Construir-los en cartolina. Reciclar per a un nou s un objecte de rebuig (tetrabrik, recipients, joguets trencats o que no funcionen, etc.) Metodologia didctica Si tenim en compte la complexitat i, especialment, la novetat de la matria, no inclosa fins al moment en el currculum escolar, es fa convenient un aprenentatge que es desenrotlle sobretot des de la prctica, seguint la premissa bsica de la pedagogia activa dun aprendre fent. Este mtode ser especialment gratificant tant per a lalumnat com per al professorat. Per a lalumnat, ja que partir del camp concret, del seu entorn quotidi i doperacions bsiques que lindusquen a descobrir a poc a poc lamplitud i el significat del disseny, sense abstraccions ni teories prvies. Per al professorat, ja que desta manera compta amb unes ferramentes que li faciliten els processos davaluaci i, al mateix temps, la dosificaci necessria en exercicis puntuals de laprenentat-

Mtodos de convergencia: las matrices de evaluacin, las maquetas y los prototipos. 2. El mundo del diseo El diseo y el entorno cotidiano. Comunicacin y difusin del diseo: la publicidad, los stands, los show-room y las pasarelas de moda. Las escuelas y los estudios de diseo. Las asociaciones y colegios profesionales en diseo. La imagen global: la identidad corporativa y la imagen de marca. Sealtica y comunicacin visual. Diseo y ecologa. Diseo y barreras arquitectnicas. Diseo global y autctono. Los diseo ms destacados del siglo XX. 3. Las reas del diseo 3.1. Diseo grfico El campo profesional del diseo grfico: de la comunicacin global a la ilustracin. Ejercicios gestlticos de interaccin figura-fondo Las tipografas bsicas: crear un abecedario a partir de la alteracin del alguno dado. La relacin texto-imagen: crear un logo-smbolo; ilustrar un breve texto con una imagen; hacer un cmic o el story-board de un anuncio publicitario. 3.2. Diseo de moda El campo profesional del diseo de moda: la ropa y los complementos. El dibujo de figurines: ejercicios a partir de pequeos maniques articulados. Copia simplificada, aplicando distintas tcnicas, de imgenes de revistas de moda. Hacer un muestrario de tejidos. Crear una coleccin de temporada a partir de la copia de un diseo. Partiendo de las obras de un artista contemporneo crear complementos que estn relacionados con sus caractersticas estilsticas. 3.3. Diseo de interiores El campo profesional del diseo de interiores: del hbitat a la arquitectura efmera de promocin y eventos culturales. La representacin del espacio interior. Zonificacin y distribucin de espacios: analizar la propia escuela Circulacin interior e iluminacin natural y artificial: volver a tomar el centro como espacio de anlisis. Las dimensiones humanas de los espacios interiores: medir las puertas, sillas, mesas, etc., y ver su relacin con el cuerpo humano. 3.4. Diseo de producto El campo profesional del diseo de producto: souvenir, electrodomsticos, muebles, juguetes, pequeos vehculos, Descomponer un objeto en sus componentes y dibujarlos. Analizar las relaciones funcionales y formales de stos. Trabajar con la alteracin de los slidos platnicos y de Arqumedes. Construirlos en cartulina. Reciclar para un nuevo uso un objeto de desecho (tetrabrik, recipientes, juguetes rotos o que no funcionen, ) Metodologa didctica Si tenemos en cuenta la complejidad y, especialmente, la novedad de la materia, no incluida hasta el momento en el currculo escolar, se hace conveniente un aprendizaje que se desarrolle sobre todo desde la prctica, siguiendo la premisa bsica de la pedagoga activa de un aprender haciendo. Este mtodo ser especialmente gratificante tanto para el alumnado como para el profesorado. Para el alumnado, puesto que partir de lo concreto, de su entorno cotidiano y de operaciones bsicas que le induzcan a descubrir poco a poco la amplitud y significado del diseo, sin abstracciones y teoras previas. Para el profesorado, puesto que de este modo cuenta con unas herramientas que le faciliten los procesos de evaluacin y, al mismo tiempo, la dosifica-

Num. 5783 / 12.06.2008

66542

ge en la matria, podent desta manera aprofundir i desenrotllar a la seua convenincia i en funci del grup concret dalumnes el contingut de lassignatura. Com concretar estes premisses? Cada un dels blocs temtics compta amb un concepte bsic que servix de guia dorientaci dels treballs prctics i dinvestigaci. El bloc u, Els processos del disseny, incidix en el disseny pas a pas. Lalumne descobrir la manera de generar un projecte per mitj de mapes conceptuals que descomponguen dissenys quotidians en cada una de les seues parts. El bloc dos, El mn del disseny, incidix en el paper comunicativament i especialment persuasiu de molts dissenys. Sota la premissa els objectes tamb parlen, sabordar lanlisi de productes, imatges i espais concrets. Finalment, el tercer bloc, Les rees del disseny, aborda la prctica projectual. No obstant aix, no shi desenrotllen exercicis prpiament de disseny. Fer-ho en letapa educativa de segon de lESO seria trivialitzar-ho. Es passaria com a disseny alguna cosa que, en realitat, seria poca ms que un exercici formal. Per tant, la prctica es desenrotllar a partir dall que van establir les escoles clssiques de disseny com a curs introductori i que, habitualment, es denomina disseny bsic. Este consistix en exercicis formals que tracten aspectes modulars, perceptius, dinvestigaci sobre materials i textures, No obstant aix, es pot arribar a alguna aplicaci projectual en una escala reduda (disseny dun cartell, targeta personal, expositor-aparador, reutilitzaci dobjectes, etc.), per sempre fent constar en tot moment que es tracta duna aproximaci al disseny, ats que el procs global deste inclou molts ms aspectes, tal com shaur analitzat en els dos primers blocs del contingut de la matria. Criteris davaluaci 1. Haver comprs els processos implcits en tot disseny. Els alumnes, distributs en grups, hauran de descobrir i comparar el procs de la creaci duna pea artesanal i un producte industrial (per exemple una cermica). 2. Saber analitzar els distints aspectes socioculturals, tecnolgics, esttics i funcionals i econmics, que donen origen a un disseny. Per a aix els alumnes hauran de prendre un objecte quotidi senzill del qual siga factible observar tots els seus components. Hauran de respondre a quin pblic pensen que va destinat, quins sn els seus components comunicatius, de quins materials est fet, quines sn les seues parts, com pensen que han sigut unides, la relaci de lobjecte amb el cos hum i, finalment, lorigen formal o creatiu deste. 3. Conixer les tendncies ms importants del disseny del segle xx, aix com els seus protagonistes ms destacats. Per a aix elaboraran un panell per grups, on situen els distints estils, els dissenys singulars, les innovacions que aporten i aquells components que tenen una continutat, ja siga amb els mateixos materials o amb una alteraci destos. 4. Comprendre la presncia del disseny en la vida quotidiana. Es partir del que tenen ms prxim, de les marques conegudes per ells, i elaboraran un llistat entre tota la classe. Dac es passar a buscar algun objecte o, fins i tot, aliment que no haja passat per un procs de disseny. Es far un estudi comparat entre els productes ms elaborats i aquells aparentment naturals. 5. Saber manipular formes geomtriques bsiques per a elaborar a partir destes unes altres de ms complexes. Es tracta dun exercici de disseny bsic per a desenrotllar la visi espacial. 6. Ser creatiu. Per a fomentar la creativitat es realitzaran exercicis amb diversos mtodes que desenrotllen la creativitat, com per exemple el brainstorming o les analogies, emprats habitualment per a generar idees. 7. Saber raonar lgicament. Aix s, ser ordenat i precs en la realitzaci dun projecte en els terminis previstos. s molt important que lalumne aprenga a planificar i jerarquitzar tasques. En el camp del disseny, especialment en la fase productiva, aix s vital. Per aix sincidir perqu lalumne siga conscient de la importncia destablir les seqncies correctes en qualsevol treball. Per a comprendre millor

cin necesaria en ejercicios puntuales del aprendizaje en la materia, pudiendo de este modo profundizar y desarrollar a su conveniencia y en funcin del grupo concreto de alumnos, el contenido de la asignatura. Cmo concretar estas premisas? Cada unos de los bloques temticos cuenta con un concepto bsico que sirve de gua de orientacin de los trabajos prcticos y de investigacin. El bloque uno, Los procesos del diseo, incide en el diseo paso a paso. El alumno descubrir el modo de generar un proyecto mediante mapas conceptuales que descompongan diseos cotidianos en cada una de sus partes. El bloque dos, El mundo del diseo, incide en el papel comunicativo y especialmente persuasivo de muchos diseos. Bajo la premisa de los objetos tambin hablan, se abordar el anlisis de productos, imgenes y espacios concretos. Por ltimo, el tercer bloque, Las reas del diseo, aborda la prctica proyectual. No obstante, no se desarrollan ejercicios propiamente de diseo. Hacerlo en la etapa educativa de segundo de la ESO sera trivializarlo. Se pasara como diseo algo que en realidad sera poca ms que un ejercicio formal. Por tanto, la prctica se desarrollar a partir de aquello que establecieron las escuelas clsicas de diseo como curso introductorio, y que habitualmente se viene denominando Diseo bsico. ste consiste en ejercicios formales que tratan aspectos modulares, perceptivos, de investigacin sobre materiales y texturas, No obstante, se puede llegar a alguna aplicacin proyectual en una escala reducida (diseo de un cartel, tarjeta personal, expositor-escaparate, reutilizacin de objetos, ), pero siempre haciendo constar en todo momento que se trata de una aproximacin al diseo, dado que el proceso global del mismo contempla muchos ms aspectos, tal como se habr analizado en los dos primeros bloques del contenido de la materia. Criterios de evaluacin 1. Haber comprendido los procesos implcitos en todo diseo. Los alumnos, distribuidos en grupos, debern descubrir y comparar el proceso de la creacin de una pieza artesanal y un producto industrial (por ejemplo una cermica). 2. Saber analizar los distintos aspectos socioculturales, tecnolgicos, estticos y funcionales y econmicos, que dan origen a un diseo. Para ello los alumnos debern tomar un objeto cotidiano sencillo del que sea factible observar todos sus componentes. Debern responder a qu pblico piensan que va destinado, cules son sus componentes comunicativos, de qu materiales est hecho, cuales son sus partes, cmo piensan que han sido unidas, la relacin del objeto con el cuerpo humano y, finalmente, el origen formal o creativo del mismo. 3. Conocer las tendencias ms importantes del diseo del siglo XX, as como sus protagonistas ms destacados. Para ello elaborarn un panel por grupos, donde siten los distintos estilos, los diseos singulares, las innovaciones que aportan y aquellos componentes que tienen una continuidad, ya sea con los mismos materiales o con una alteracin de los mismos. 4. Comprender la presencia del diseo en la vida cotidiana. Se partir de lo que tienen ms prximo, de las marcas por ellos conocidas, elaborando un listado entre toda la clase. De ah se pasar a buscar algn objeto o incluso alimento que no haya pasado por un proceso de diseo. Se har un estudio comparado entre los productos ms elaborados y aquellos aparentemente naturales. 5. Saber manipular formas geomtricas bsicas para elaborar a partir de sta otras ms complejas. Se trata de un ejercicio de diseo bsico para desarrollar la visin espacial. 6. Ser creativo. Para fomentar la creatividad se realizarn ejercicios con diversos mtodos que desarrollan la creatividad, como por ejemplo el brainstorming o las analogas, empleados habitualmente para generar ideas. 7. Saber razonar lgicamente. Esto es, ser ordenado y preciso en la realizacin de un proyecto en los plazos previstos. Es muy importante que el alumno aprende a planificar y jerarquizar tareas. En el campo del diseo, especialmente en la fase productiva, esto es vital. Por ello se incidir para que el alumno sea consciente de la importancia de establecer las secuencias correctas en cualquier trabajo. Para compren-

Num. 5783 / 12.06.2008

66543

este principi es faran visites a algun centre productiu (per exemple, una fbrica de mobles, ja que este s un sector molt important al nostre entorn). TALLER DE TECNOLOGIES Introducci El coneixement tecnolgic, essencialment interdisciplinari, est orientat cap a la resoluci de problemes i la presa de decisions en qestions moltes vegades quotidianes en qu la societat est implicada profundament, i en la qual conviuen coneixements terics i operacionals de diversos camps del saber. El coneixement tecnolgic t un carcter propi que el diferencia, formalment i substancialment, de loriginat per la cincia bsica. Les fases en qu sinspira qualsevol projecte tecnolgic es concreten generalment en: anlisi, disseny, desenrotllament i avaluaci, i sajusten a una lgica basada en la combinaci de conceptes cientfics que sadapten a les necessitats humanes, al seu context, i a una tradici metodolgica que fa possible transformar les idees en una realitzaci concreta. El saber tecnolgic t el propi mbit de problemes, teories, mtodes, procediments i tcniques que, emprant elements derivats del coneixement cientfic, sadapten, aglutinen i enriquixen els coneixements artesanals i tradicionals, basats en lexperincia acumulada, prctiques empresarials relacionades amb la comercialitzaci, la innovaci, aix com ls dels seus productes i servicis, conjuntament amb les restriccions del context social i cultural del temps en qu es troben. Aix, la Tecnologia ha desenrotllat els seus propis mtodes i els seus propis criteris per a validar les distintes maneres per a resoldre problemes de carcter tecnolgic, basant-se tant en lenginy com en la creativitat, la qual cosa suposa combinar adequadament tant la forma, com la funci dels objectes o artefactes projectats. Per tant, en lactivitat tecnolgica interactuen valors constitutius de la tecnologia com ara la racionalitat tcnica, el saber fer tecnolgic, leficincia, lesttica, leconomia, valors contextuals raons de benefici econmic, benestar social, etc... i valors que subjauen en lelecci dels problemes a resoldre amb la tecnologia, en el mateix disseny tecnolgic i en els criteris que sutilitzen per a avaluar els resultats de lopci triada. Tots estos valors es troben presents en les innovacions tecnolgiques, i solen transmetres a ms quan es transferix una tecnologia i en este cas poden entrar en conflicte amb els valors contextuals de la societat receptora i es mostren en desacord amb els valors socials dominants quan queda desfasada o sabandona una tecnologia determinada. La matria de taller de tecnologies tracta de combinar laprenentatge de coneixements cientificotcnics (problemes, mtodes, procediments i tcniques) amb el desenrotllament de coneixements artesanals, tradicionals i de destreses que permeten tant la compressi dels objectes tcnics com la seua utilitzaci. Es planteja desenrotllar la capacitaci necessria per a fomentar lesperit innovador en la busca de solucions a problemes existents utilitzant les tecnologies de la informaci i comunicaci com a ferramentes que servisquen per a buscar, representar, exposar i presentar idees. El taller de Tecnologies t per objectiu atendre preferentment els continguts que entenguen una educaci tecnolgica destinada sobretot a donar als estudiants una formaci de professional de base i una orientaci cap als possibles estudis posteriors. Per tant, la matria sarticula entorn duna activitat metodolgica recolzada en tres principis: ladquisici de coneixements tcnics i cientfics necessaris per a comprendre i desenrotllar lactivitat tecnolgica, laplicaci destos coneixements en lanlisi dobjectes tecnolgics i el desenrotllament dels processos de resoluci de problemes per mitj de la metodologia de projectes per tal demular i habituar lalumnat al treball i al desenrotllament de qualitats valorades en el mn laboral. La metodologia ms adequada ser aquella que conjugue els continguts i els objectius proposats en el currculum a travs duna programaci daula que fonamente les seues activitats en la formulaci,

der mejor este principio se harn visitas a algn centro productivo (por ejemplo una fbrica de muebles, al ser un sector muy importante en nuestro entorno). TALLER DE TECNOLOGAS Introduccin El conocimiento tecnolgico, esencialmente interdisciplinar, est orientado hacia la resolucin de problemas y la toma de decisiones en cuestiones muchas veces cotidianas en la que est implicada profundamente la sociedad, y en la que conviven conocimientos tericos y operacionales de diversos campos del saber. El conocimiento tecnolgico tiene un carcter propio que lo diferencia, formal y sustancialmente, del originado por la ciencia bsica. Las fases en las que se inspira cualquier proyecto tecnolgico se concretan por lo general en: anlisis, diseo, desarrollo y evaluacin, y se ajustan a una lgica basada en la combinacin de conceptos cientficos que se adaptan a las necesidades humanas, a su contexto, y a una tradicin metodolgica que hace posible transformar las ideas en una la realizacin concreta. El saber tecnolgico tiene su propio mbito de problemas, teoras, mtodos, procedimientos y tcnicas que, empleando elementos derivados del conocimiento cientfico, se adaptan, aglutinan y enriquecen los conocimientos artesanales y tradicionales, basadas en la experiencia acumulada, prcticas empresariales relacionadas con la comercializacin, la innovacin, as como el uso de sus productos y servicios conjuntamente con las restricciones del contexto social y cultural del tiempo en que se encuentran. As, la Tecnologa ha desarrollado sus propios mtodos y sus propios criterios para validar las distintas maneras para resolver problemas de carcter tecnolgico, apoyndose tanto en el ingenio, como en la creatividad, lo que supone combinar adecuadamente tanto la forma, como la funcin de los objetos o artefactos proyectados. Por tanto, en la actividad tecnolgica interactan valores constitutivos de la tecnologa tales como la racionalidad tcnica, el saber hacer tecnolgico, la eficiencia, la esttica, la economa, valores contextuales razones de beneficio econmico, bienestar social, etc.,. y valores que subyacen en la eleccin de los problemas a resolver con la tecnologa, en el propio diseo tecnolgico y en los criterios que se utilizan para evaluar los resultados de la opcin elegida. Todos estos valores se encuentran presentes en las innovaciones tecnolgicas, y suelen transmitirse adems cuando se transfiere una tecnologa pudiendo en tal caso entrar en conflicto con los valores contextuales de la sociedad receptora y se muestran en desacuerdo con los valores sociales dominantes cuando queda desfasada o se abandona una tecnologa determinada. La materia taller de tecnologas trata de combinar el aprendizaje de conocimientos cientfico-tcnicos (problemas, mtodos, procedimientos y tcnicas) con el desarrollo de conocimientos artesanales, tradicionales y de destrezas que permitan tanto la compresin de los objetos tcnicos como su utilizacin. Se plantea desarrollar la capacitacin necesaria para fomentar el espritu innovador en la bsqueda de soluciones a problemas existentes utilizando las tecnologas de la informacin y comunicacin como herramientas que sirvan para buscar, representar, exponer y presentar ideas. El taller de Tecnologas tiene por objetivo atender preferentemente los contenidos que entiendan una educacin tecnolgica destinada sobre todo a dar a los estudiantes una formacin de profesional de base y una orientacin hacia los posibles estudios posteriores. Por tanto, la materia se articula entorno a una actividad metodolgica apoyada en tres principios: la adquisicin de conocimientos tcnicos y cientficos necesarios para comprender y desarrollar la actividad tecnolgica, la aplicacin de estos conocimientos en el anlisis de objetos tecnolgicos, y el desarrollo de los procesos de resolucin de problemas mediante la metodologa de proyectos, emulando y habituando al alumnado al trabajo y al desarrollo de cualidades valoradas en el mundo laboral. La metodologa ms adecuada ser aquella que conjugue los contenidos y objetivos propuestos en el currculo a travs de una programacin de aula que fundamente sus actividades en la formulacin,

Num. 5783 / 12.06.2008

66544

el desenrotllament, lexecuci, la presentaci i lexposici de projectes i anlisi dobjectes. El desenrotllament dels continguts, per tant, ser una conseqncia i un mitj necessari per al correcte i adequat desenrotllament metodolgic de les activitats formulades. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Esta matria optativa contribux al desenrotllament de les competncies bsiques de letapa de forma parallela a la matria de Tecnologies, per la qual cosa s aplicable el que establix el currculum de Tecnologies (annex I del Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana). Objectius Lensenyana del Taller de Tecnologies tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnolgics treballant de forma ordenada i metdica per estudiar el problema, recopilar i seleccionar informaci procedent de distintes fonts, elaborar la documentaci pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idonetat des de distints punts de vista. 2. Adquirir destreses tcniques i coneixements suficients per a lanlisi, disseny i elaboraci dobjectes i sistemes tecnolgics per mitj de la manipulaci, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes. 3. Analitzar objectes i sistemes tcnics per a comprendre el seu funcionament, conixer els seus elements i les funcions que realitzen, reflexionar sobre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcci i valorar les repercussions que ha generat la seua existncia, sobretot la influncia sobre la societat i el medi ambient. 4. Conixer i adoptar destreses tecnolgiques prpies de lactivitat industrial i empresarial per a avaluar la qualitat dun producte, valorar i reconixer els aspectes innovadors desenrotllats de forma crtica i activa. 5. Expressar i comunicar idees i solucions tcniques, aix com explorar la seua viabilitat i abast utilitzant els mitjans tecnolgics, recursos grfics, la simbologia i el vocabulari adequats. 6. Analitzar i valorar crticament la investigaci, la innovaci i el desenrotllament tecnolgic i la seua influncia en la societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i collectiu actualment i histricament. 7. Manejar amb esperit crtic aplicacions informtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informaci, emprant de forma habitual les xarxes de comunicaci. 8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la busca de solucions, en la presa de decisions i en lexecuci de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperaci, tolerncia i solidaritat. 9. Respectar les normes de seguretat i higiene en el treball. Continguts Bloc: El saber pensar tecnolgic i el saber fer tcnic Laplicaci de la finalitat de les Tecnologies en el desenrotllament dun producte: estudi de lobtenci dun benefici econmic, benestar social, etc., com a valors implcits en la resoluci de problemes. Els coneixements tcnics: ferramentes necessries per a la prctica tecnolgica. La prctica del desenrotllament de capacitats, procediments, tcniques i destreses especfiques en el disseny, innovaci i construcci tecnolgica al taller. El treball a laula taller amb materials comercials i reciclables. Lelaboraci de documents tcnics necessaris per a elaborar un projecte. El disseny, la planificaci i la construcci de models per mitj de ls de materials, ferramentes i tcniques prpies del taller de Tecnologies.

desarrollo, ejecucin, presentacin y exposicin de proyectos y anlisis de objetos. El desarrollo de los contenidos, por tanto, ser una consecuencia y un medio necesario para el correcto y adecuado desarrollo metodolgico de las actividades formuladas. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas. Esta materia optativa contribuye al desarrollo de las competencias bsicas de la etapa de forma paralela a la materia de Tecnologias, por lo que es aplicable lo establecido en el currculo de Tecnologias (Anexo I del Decreto 112/2007, de 20 de julio, por el que se establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana). Objetivos La enseanza del Taller de Tecnologas tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Abordar con autonoma y creatividad, individualmente y en grupo, problemas tecnolgicos trabajando de forma ordenada y metdica para estudiar el problema, recopilar y seleccionar informacin procedente de distintas fuentes, elaborar la documentacin pertinente, concebir, disear, planificar y construir objetos o sistemas que resuelvan el problema estudiado y evaluar su idoneidad desde distintos puntos de vista. 2. Adquirir destrezas tcnicas y conocimientos suficientes para el anlisis, diseo y elaboracin de objetos y sistemas tecnolgicos mediante la manipulacin, de forma segura y precisa, de materiales y herramientas. 3. Analizar objetos y sistemas tcnicos para comprender su funcionamiento, conocer sus elementos y las funciones que realizan, reflexionar sobre las condiciones fundamentales que han intervenido en su diseo y construccin y valorar las repercusiones que ha generado su existencia, sobretodo la influencia sobre la sociedad y el medio ambiente 4. Conocer y adoptar destrezas tecnolgicas propias de la actividad industrial y empresarial para evaluar la calidad de un producto, valorar y reconocer los aspectos innovadores desarrollados de forma crtica y activa. 5. Expresar y comunicar ideas y soluciones tcnicas, as como explorar su viabilidad y alcance utilizando los medios tecnolgicos, recursos grficos, la simbologa y el vocabulario adecuados. 6. Analizar y valorar crticamente la investigacin, la innovacin y el desarrollo tecnolgico y su influencia en la sociedad, en el medio ambiente, en la salud y en el bienestar personal y colectivo actual e histricamente. 7. Manejar con espritu crtico aplicaciones informticas que permitan buscar, almacenar, organizar, manipular, recuperar y presentar informacin, empleando de forma habitual las redes de comunicacin. 8. Actuar de forma dialogante, flexible y responsable en el trabajo en equipo, en la bsqueda de soluciones, en la toma de decisiones y en la ejecucin de las tareas encomendadas con actitud de respeto, cooperacin, tolerancia y solidaridad. 9. Respetar las normas de seguridad e higiene en el trabajo. Contenidos Bloque El saber pensar tecnolgico y el saber hacer Tcnico La aplicacin de la finalidad de las Tecnologas en el desarrollo de un producto: estudio de la obtencin de un beneficio econmico, bienestar social,, como valores implcitos en la resolucin de problemas. Los conocimientos tcnicos: herramientas necesarias para la prctica tecnolgica. La prctica del desarrollo de capacidades, procedimientos, tcnicas y destrezas especficas en el diseo, innovacin y construccin tecnolgica en el taller. El trabajo en el aula taller con materiales comerciales y reciclados. La elaboracin de documentos tcnicos necesarios para elaborar un proyecto. El diseo, la planificacin y la construccin de modelos mediante el uso de materiales, herramientas y tcnicas propias del taller de Tecnologas.

Num. 5783 / 12.06.2008

66545

El desenrotllament i levoluci del procs tecnolgic del principi al final: matries primeres, recursos, productes obtinguts, comercialitzaci, rebutjos i abocaments. La defensa i lexposici oral de la resoluci tcnica del projecte. La importncia destudiar i aplicar els factors que influxen en la venda dun producte: posada en prctica en el projecte. La utilitzaci de lordinador com a ferramenta dexpressi grfica i de processament de text per a ladequada busca dinformaci, presentaci, desenrotllament, difusi i exposici del projecte. El desenrotllament de lanlisi dobjectes com a font important de coneixement, dinformaci i de resoluci de problemes tecnolgics. Bloc: Tcniques de creativitat i innovaci tecnolgica La creativitat i la innovaci tecnolgica com a factor determinant de la producci empresarial. Anlisi i aplicaci prctica de les tcniques de creativitat i innovaci al taller. La definici de nous conceptes i resoluci original dels problemes plantejats. La utilitzaci de recursos bsics i reciclatges en el desenrotllament didees i objectes innovadors. El disseny com a part del procs creatiu i dinnovaci. Beneficis de la seua aplicaci. Les patents com a part de lactivitat de la innovaci tecnolgica. La gesti del capital hum com a part de lactivitat dinnovaci tecnolgica. Bloc: Valors i coneixement sociocultural de les Tecnologies Lanlisi histrica del desenrotllament productiu, de la invenci, de la tcnica. La lnia del temps tecnolgica. Els usuaris i els consumidors dels productes tecnolgics: aplicaci de tcniques del seu estudi en el desenrotllament dun projecte. Lestudi i anlisi dels sectors productius de lentorn escolar. Les Tecnologies com a globalitzaci daspectes socioculturals, organitzatius, tcnics i ideolgics. Criteris davaluaci 1. Valorar i utilitzar el projecte tcnic com a instrument de resoluci ordenada de problemes. 2. Elaborar un pla de treball i realitzar les operacions tcniques previstes amb criteris de seguretat, considerant tots les condicionants en el desenrotllament i la resoluci del problema plantejat. 3. Utilitzar lanlisi dobjectes com a instrument per a identificar, comparar i desenrotllar solucions per a este i altres problemes a partir de la informaci extreta. 4. Valorar i utilitzar lanlisi dobjectes i el projecte tcnic com a instruments dinnovaci tecnolgica en el desenrotllament dun producte. 5. Emprar lordinador com a ferramenta de treball, per tal de comunicar, localitzar i manejar informaci i per a aplicar els procediments bsics dels processadors de text, lentorn grfic i les ferramentes en exposicions i presentacions. 6. Representar objectes senzills per mitj desbossos, croquis, vistes i perspectives, a fi de comunicar un treball tcnic. 7. Conixer les propietats fonamentals de materials bsics i reciclatges, identificar-los en les aplicacions ms usuals i emprar les seues tcniques bsiques de conformaci, uni i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats. 8. Utilitzar adequadament les magnituds fsiques utilitzades en el desenrotllament del projecte tecnolgic. 9. Valorar crticament la veracitat i la validesa de la informaci extreta des dInternet. 10. Analitzar les parts i descriure el funcionament dels objectes. 11. Aplicar el disseny com a part fonamental del desenrotllament i la innovaci dun producte. 12. Comprendre la importncia de les patents en el desenrotllament industrial i la innovaci tecnolgica. 13. Apreciar la influncia histrica del desenrotllament tecnolgic en la societat.

El desarrollo y la evolucin del proceso tecnolgico del principio al fin: materias primas, recursos, productos obtenidos, comercializacin, desechos y vertidos. La defensa y la exposicin oral de la resolucin tcnica del proyecto. La importancia de estudiar y aplicar los factores que influyen en la venta de un producto : puesta en prctica en el proyecto. La utilizacin del ordenador como herramienta de expresin grfica y de procesamiento de texto para la adecuada bsqueda de informacin, presentacin, desarrollo, difusin y exposicin del proyecto. El desarrollo del anlisis de objetos como fuente importante de conocimiento, informacin y de resolucin de problemas tecnolgicos. Bloque Tcnicas de creatividad e innovacin tecnolgica La creatividad e innovacin tecnolgica como factor determinante de la produccin empresarial. Anlisis y aplicacin prctica de las tcnicas de creatividad e innovacin en el taller. La definicin de nuevos conceptos y resolucin original de los problemas planteados. La utilizacin de recursos bsicos y reciclados en el desarrollo de ideas y objetos innovadores. El diseo como parte del proceso creativo y de innovacin. Beneficios de su aplicacin. Las patentes como parte de la actividad de la innovacin tecnolgica. La gestin del capital humano como parte de la actividad de innovacin tecnolgica. Bloque Valores y conocimiento socio-cultural de las Tecnologas El anlisis histrico del desarrollo productivo, de la invencin, de la tcnica. La lnea del tiempo Tecnolgica. Los usuarios y consumidores de los productos tecnolgicos : aplicacin de tcnicas de su estudio en el desarrollo de un proyecto. El estudio y anlisis de los sectores productivos del entorno escolar. La Tecnologas como globalizacin de aspectos socio-culturales, organizativos, tcnicos e ideolgicos. Criterios de Evaluacin 1. Valorar y utilizar el proyecto tcnico como instrumento de resolucin ordenada de problemas. 2. Elaborar un plan de trabajo y realizar las operaciones tcnicas previstas con criterios de seguridad, considerando todos las condicionantes en el desarrollo y resolucin del problema planteado. 3. Utilizar el anlisis de objetos como instrumento para identificar, comparar y desarrollar soluciones para ste y otros problemas a partir de la informacin extrada. 4. Valorar y utilizar el anlisis de objetos y el proyecto tcnico como instrumentos de innovacin tecnolgica en el desarrollo de un producto. 5. Emplear el ordenador como herramienta de trabajo, con el objeto de comunicar, localizar y manejar informacin y para aplicar los procedimientos bsicos de los procesadores de texto, el entorno grfico y herramientas en exposiciones y presentaciones. 6. Representar objetos sencillos mediante bocetos, croquis, vistas y perspectivas, con el fin de comunicar un trabajo tcnico. 7. Conocer las propiedades fundamentales de materiales bsicos y reciclados, identificarlos en las aplicaciones ms usuales y emplear sus tcnicas bsicas de conformacin, unin y acabado de forma correcta, respetando los criterios de seguridad adecuados. 8. Utilizar adecuadamente las magnitudes fsicas empleadas en el desarrollo del proyecto tecnolgico. 9. Valorar crticamente la veracidad y validez de la informacin extrada desde Internet. 10. Analizar las partes y describir el funcionamiento de los objetos. 11. Aplicar el diseo como parte fundamental del desarrollo y la innovacin de un producto. 12. Comprender la importancia de las patentes en el desarrollo industrial e innovacin tecnolgica. 13. Apreciar la influencia histrica del desarrollo tecnolgico en la sociedad.

Num. 5783 / 12.06.2008

66546

tiu.

14. Analitzar i valorar les oportunitats que oferix lentorn producDRAMATITZACI / TEATRE

14. Analizar y valorar las oportunidades que ofrece el entorno productivo. DRAMATIZACIN / TEATRO Introduccin La materia optativa Dramatizacin/Teatro pretende integrar dos maneras de concebir las actividades dramticas en la enseanza y el aprendizaje, ambas igualmente vlidas. La dramatizacin, ms centrada en el desarrollo personal, y el teatro, ms dirigido hacia las prcticas artsticas. Esta doble visin no significa dicotoma ni separacin, ya que ambos enfoques tienen una raz comn: el lenguaje dramtico. En este sentido, se puede empezar en los primeros cursos de la etapa con actividades centradas principalmente en la dramatizacin, para incluir actividades teatrales en los cursos ms avanzados y en los grupos de ms experiencia. Tanto la dramatizacin como el teatro son formas de representacin que utilizan el cuerpo, la voz, el espacio y el tiempo escnicos para expresar y comunicar ideas, sentimientos y vivencias. La dramatizacin puede entenderse, adems, como un procedimiento consistente en dar forma teatral a algo que en principio no la tiene: un poema, un cmic, una ancdota, un film, un cuadro, etc. La dramatizacin es una forma de expresin (del mismo nivel que la expresin oral, la escrita, la plstica y la rtmico musical) que utiliza los signos y la sintaxis propia del lenguaje dramtico. Se caracteriza por integrar los diferentes lenguajes (verbal, plstico, rtmico-musical, corporal) y por ser un poderoso medio de aprendizaje, ya que implica, simultneamente, aspectos cognoscitivos, afectivos y psicomotrices. Adems, la dramatizacin y el teatro, por su carcter transversal e interdisciplinario, se revelan como un instrumento didctico capaz de desarrollar aspectos de todas las competencias bsicas y especialmente las siguientes: competencia en comunicacin lingstica; competencia cultural y artstica; competencia social y ciudadana; competencia para aprender a aprender; y competencia en autonoma e iniciativa personal. Las virtualidades por tanto de las formas dramticas como instrumento de enseanza y aprendizaje se pueden concretar en los siguientes aspectos: 1. Las tcnicas dramticas son aplicables a una metodologa interdisciplinaria. Desde esta ptica, son ms bien un instrumento para la enseanza de otras cosas. Su funcin sera anloga a la de los medios audiovisuales o al de las competencias en tratamiento de la informacin y competencia digital. 2. Las tcnicas dramticas proporcionan oportunidad para realizar actividades auditivas, visuales, motrices y verbales. Posibilitan que el sujeto del aprendizaje tenga experiencias simultneas en todos los planos de su persona, no limitando el aprendizaje a una mera experiencia intelectual. 3. Las tcnicas dramticas producen una respuesta total, un conjunto de respuestas verbales y no verbales ante un estmulo o un grupo de estmulos. 4. Actan como puente de conexin entre las competencias en comunicacin lingstica o la competencia social y ciudadana, y la competencia cultural y artstica. 5. Son una herramienta inapreciable para el desarrollo de la competencia en autonoma e iniciativa personal cuando se propone a los alumnos el debate sobre alternativas en la conducta y la eleccin de los individuos. 6. Incrementan la motivacin al recurrir al instinto de juego de los alumnos, al tiempo que ofrecen la oportunidad de introducir el mundo exterior en el aula. 7. Demandan la participacin y la colaboracin. Favorecen la relacin armnica entre los componentes del grupo, puesto que permite a los participantes tomar conciencia colectiva del trabajo y realizarlo contando con el esfuerzo de todos, y posibilita situaciones en las que hay necesidad de una precisa y clara comunicacin. 8. Se establece un tipo de relacin no habitual entre los estudiantes y los docentes, ya que el marco global en que se desenvuelven las tcnicas dramticas suele ser ms ldico y creativo. En este ambiente

Introducci La matria optativa Dramatitzaci/Teatre pretn integrar dos maneres de concebre les activitats dramtiques en lensenyana i laprenentatge, ambds igualment vlides. La dramatitzaci, ms centrada en el desenrotllament personal, i el teatre, ms dirigit cap a les prctiques artstiques. Esta doble visi no significa dicotomia ni separaci, ja que ambds enfocaments tenen una arrel comuna: el llenguatge dramtic. En este sentit, es pot comenar en els primers cursos de letapa amb activitats centrades principalment en la dramatitzaci, per a incloure activitats teatrals en els cursos ms avanats i en els grups de ms experincia. Tant la dramatitzaci com el teatre sn formes de representaci que utilitzen el cos, la veu, lespai i el temps escnics per a expressar i comunicar idees, sentiments i vivncies. La dramatitzaci pot entendres, a ms, com un procediment consistent a donar forma teatral a alguna idea que, en principi, no en t: un poema, un cmic, una ancdota, una pellcula, un quadre, etc. La dramatitzaci s una forma dexpressi (del mateix nivell que lexpressi oral, lescrita, la plstica i el ritme musical) que utilitza els signes i la sintaxi prpia del llenguatge dramtic. Es caracteritza per integrar els diferents llenguatges (verbal, plstic, ritmicomusical, corporal) i per ser un poders mitj daprenentatge, ja que implica, simultniament, aspectes cognoscitius, afectius i psicomotrius. A ms, la dramatitzaci i el teatre, pel seu carcter transversal i interdisciplinari, es revelen com un instrument didctic capa de desenrotllar aspectes de totes les competncies, bsicament i especialment les segents: competncia en comunicaci lingstica, competncia cultural i artstica, competncia social i ciutadana, competncia per a aprendre a aprendre, i competncia en autonomia i iniciativa personal. Les virtualitats, per tant, de les formes dramtiques com a instrument densenyana i aprenentatge es poden concretar en els aspectes segents: 1. Les tcniques dramtiques sn aplicables a una metodologia interdisciplinria. Des desta ptica, sn ms ana un instrument per a lensenyana daltres coses. La seua funci seria anloga a la dels mitjans audiovisuals o a la de les competncies en tractament de la informaci i competncia digital. 2. Les tcniques dramtiques proporcionen oportunitat per a realitzar activitats auditives, visuals, motrius i verbals. Possibiliten que el subjecte de laprenentatge tinga experincies simultnies en tots els plans de la seua persona, i no limiten laprenentatge a una mera experincia intellectual. 3. Les tcniques dramtiques produxen una resposta total, un conjunt de respostes verbals i no verbals davant dun estmul o un grup destmuls. 4. Actuen com a pont de connexi entre les competncies en comunicaci lingstica o la competncia social i ciutadana, i la competncia cultural i artstica. 5. Sn una ferramenta inapreciable per al desenrotllament de la competncia en autonomia i iniciativa personal quan es proposa als alumnes el debat sobre alternatives en la conducta i lelecci dels individus. 6. Incrementen la motivaci quan recorren a linstint de joc dels alumnes, alhora que oferixen loportunitat dintroduir el mn exterior en laula. 7. Demanden la participaci i la collaboraci. Afavorixen la relaci harmnica entre els components del grup, ja que permeten als participants prendre conscincia collectiva del treball i realitzar-lo comptant amb lesfor de tots, i possibilita situacions en qu hi ha necessitat duna comunicaci precisa i clara. 8. Sestablix un tipus de relaci no habitual entre els estudiants i els docents, ja que el marc global en qu es desenrotllen les tcniques dramtiques sol ser ms ldic i creatiu. En este ambient, el professor

Num. 5783 / 12.06.2008

66547

o la professora inciten al joc i a la creaci i accepten els suggeriments dels alumnes. El teatre, ents com a art dramtic, s una activitat que busca un producte-espectacle i que requerix una repetici a travs dassajos per a obtindre uns determinats resultats esttics. Comporta laparici de rols (actor, director, escengraf, crtic, etc.) i necessita duns espectadors. s en ladolescncia quan el jove s capa dentendre la funci comunicativa de cada un dels elements teatrals, el seu valor com a signe, integrant cada un destos en un conjunt ms gran, lespectacle o el text dramtic. El teatre, ents com a matria denseanza en lEducaci Secundria Obligatria, no ha de consistir noms en fer i veure teatre. Tampoc ha de considerar-se com un cos de coneixements sobre la histria i la literatura dramtiques i sobre les tcniques actorals. En esta etapa educativa, cal optar per enfocaments ms flexibles i didcticament ms rics, centrats en el procs dinvestigaci i aprenentatge, en el procs de compartir i aportar idees i en el procs de creaci. En definitiva, la finalitat de la matria optativa Dramatitzaci/Teatre no s la de formar actors, directors teatrals o escengrafs, sin la de constituir un procs daprenentatge de lexpressi dramtica, la comunicaci grupal i la creaci a travs del joc teatral. Quan es tria una determinada proposta teatral (per exemple, representar una obra), cal integrar en el projecte un procs de dramatitzaci ms prxim als pressupsits de la didctica servint-se de les similituds entre ambds mbits. Eixa integraci redundar en benefici de laprenentatge. Objectius Lensenyana i laprenentatge desta matria optativa tindr com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats segents: 1. Desenrotllar la persona en totes les seues dimensions (corporal, intellectiva, afectiva), assegurant la consecuci de lautonomia personal i afavorint el desenrotllament de la creativitat. 2. Prendre conscincia que la persona s un ser social relacionat amb una collectivitat i amb grups arrelats en una histria comuna i en una cultura particular. 3. Realitzar improvisacions amb seqncies dramtiques que expressen emocions, idees i opinions. 4. Utilitzar els recursos de lexpressi i de la comunicaci en situacions dramtiques definides, assumint rols i emprant tcniques derivades del llenguatge teatral. 5. Conixer i usar procediments corporals i vocals que sempren en la comunicaci interpersonal i en lart (on el cos hum s protagonista) i valorar-los com a mitj de desenrotllament personal, com a mitj de relaci, dexpressi, de comunicaci, de creaci personal i com a mitj deducaci esttica. 6. Manifestar idees i sentiments per mitj de gestos i accions corporals, i tamb per mitj de la utilitzaci de lespai i dels objectes. 7. Descobrir i experimentar les potencialitats expressives del nostre cos per a reforar lautoestima. 8. Reconixer i produir els diferents signes del discurs teatral com a mitj dexpressi i de creaci de significats. 9. Experimentar les possibilitats de lexpressi, de la creaci collectiva i de la posada en escena com a mitjans de comunicaci i de relaci amb lentorn. 10. Participar activament en manifestacions dexpressi cultural i artstica per a desenrotllar la sensibilitat esttica i linters per conixer el patrimoni cultural de lentorn i de la societat en qu es viu. Continguts Lorde de presentaci de blocs no comporta una seqncia. Sutilitzaran transversalment els blocs, triant els que es consideren idonis per a la unitat didctica que en cada moment sen vaja a treballar. 1. Dramatitzaci. En este bloc es consideren els dos nivells bsics de la dramatitzaci: cognitiu o idea interna i expressiva o manifestaci externa. Joc dramtic.

el profesor o la profesora incitan al juego y a la creacin y aceptan las sugerencias de los alumnos. El teatro, entendido como arte dramtico, es una actividad que busca un producto-espectculo y que requiere una repeticin a travs de ensayos para obtener unos determinados resultados estticos. Conlleva la aparicin de roles (actor, director, escengrafo, crtico, etc.) y necesita de unos espectadores. Es en la adolescencia cuando el joven es capaz de entender la funcin comunicativa de cada uno de los elementos teatrales, su valor como signo, integrando cada uno de ellos en un conjunto mayor, el espectculo o el texto dramtico. El teatro, entendido como materia de enseanza en la Educacin Secundaria Obligatoria, no debe consistir solamente en hacer y ver teatro. Tampoco debe considerarse como un cuerpo de conocimientos sobre la historia y la literatura dramticas y sobre las tcnicas actorales. En esta etapa educativa, hay que optar por enfoques ms flexibles y didcticamente ms ricos, centrados en el proceso de investigacin y aprendizaje, en el proceso de compartir y aportar ideas y en el proceso de creacin. En definitiva, la finalidad de la materia optativa Dramatizacin/ Teatro no es la de formar actores, directores teatrales o escengrafos, sino la de constituir un proceso de aprendizaje de la expresin dramtica, la comunicacin grupal y la creacin a travs del juego teatral. Es necesario, cuando se elige una determinada propuesta teatral (por ejemplo, representar una obra), integrar en el proyecto un proceso de dramatizacin ms cercano a los presupuestos de la didctica, sirvindose de las semejanzas entre ambos mbitos. Esa integracin redundar en beneficio del aprendizaje. Objetivos La enseanza y el aprendizaje de esta materia optativa tendr como objetivo desarrollar en los alumnos y en las alumnas las siguientes capacidades: 1. Desarrollar la persona en todas sus dimensiones (corporal, intelectiva, afectiva), asegurando la consecucin de la autonoma personal y favoreciendo el desarrollo de la creatividad. 2. Tomar conciencia de que la persona es un ser social relacionado con una colectividad y con grupos enraizados en una historia comn y en una cultura particular. 3. Realizar improvisaciones con secuencias dramticas que expresen emociones, ideas y opiniones. 4. Utilizar los recursos de la expresin y de la comunicacin en situaciones dramticas definidas, asumiendo roles y empleando tcnicas derivadas del lenguaje teatral. 5. Conocer y usar procedimientos corporales y vocales que se emplean en la comunicacin interpersonal y en el arte (donde el cuerpo humano es protagonista) y valorarlos como medio de desarrollo personal, como medio de relacin, de expresin, de comunicacin, de creacin personal y como medio de educacin esttica. 6. Manifestar ideas y sentimientos por medio de gestos y acciones corporales, y tambin por medio de la utilizacin del espacio y de los objetos. 7. Descubrir y experimentar las potencialidades expresivas de nuestro cuerpo para reforzar la autoestima. 8. Reconocer y producir los diferentes signos del discurso teatral como medio de expresin y de creacin de significados. 9. Experimentar las posibilidades de la expresin, de la creacin colectiva y de la puesta en escena como medios de comunicacin y de relacin con el entorno. 10. Participar activamente en manifestaciones de expresin cultural y artstica para desarrollar la sensibilidad esttica y el inters por conocer el patrimonio cultural del entorno y de la sociedad en que se vive. Contenidos El orden de presentacin de bloques no comporta una secuencia. Se utilizarn transversalmente los bloques, eligiendo los que se consideren idneos para la unidad didctica que en cada momento se vaya a trabajar. 1. Dramatizacin. En este bloque se consideran los dos niveles bsicos de la Dramatizacin: cognitivo o idea interna y expresivo o manifestacin externa. Juego dramtico.

Num. 5783 / 12.06.2008

66548

Joc dexpressi, joc simblic, joc dramtic. Els participants i lexpressi espontnia de si mateixos. La creaci de vivncies. Els estmuls i la seua formulaci en consignes. Elements desencadenants del joc dramtic. Nivells dimplicaci i llibertat de creaci. Els elements de lesquema dramtic. El personatge. El conflicte. Lespai. El temps. Largument. El tema. Els elements de lesquema dramtic com a desencadenants de la dramatitzaci. La improvisaci verbal i no verbal Definici i parts de la improvisaci. La improvisaci com a recurs metdic. Combinar la paraula, el gest i el moviment per a realitzar una interpretaci efica i per a caracteritzar un personatge. Recrrer a la memria emocional i representar gestos i expressions del cos, la veu, el moviment i fer s de lespai. Triar les formes dramtiques ms efectives i els mitjans teatrals ms apropiats per a representar idees, experincies, sentiments, pensaments i creences determinats. Aplicar convencions teatrals per a la caracteritzaci de personatges. Composici dramtica: composici individual i collectiva Procs individual, procs collectiu. Procs directe, procs invers. Passos o parts dun procs de dramatitzaci. La teatralitzaci. Realitzar ladaptaci dun text o obra dramtica curta per mitj de lanlisi i determinaci de ls dels elements estructurals de lobra. Fer eleccions raonades dins de les dels lmits duna situaci dramtica donada, enfrontant-se a les dificultats i sabent resoldre-les. Elaborar collectivament textos dramtics. Participar de manera constructiva en el treball del grup, proposant i prenent iniciatives. 2. La representaci de papers. La simulaci. La simulaci de situacions humanes conflictives. Acceptaci i manteniment del paper durant la simulaci. La representaci de papers. Procs o fases de la representaci de papers. Estudi i anlisi de problemes per mitj del joc de rol. 3. Anlisi, dinamitzaci i creaci de textos. Este bloc integra tota la informaci que es referix la competncia en comunicaci lingstica en diferents contextos socials i culturals. Lectura i dicci. Lectura o dicci expressives. Lectura individual, dialogada i coral. Dicci de la prosa i del vers. La lectura o dicci interpretativa. Anlisi. Lanlisi del text com a pas previ a la posada en escena, com a comentari de text o com a primer moment duna improvisaci dramtica. Suport de la dinamitzaci en lanlisi del text dramtic. El text i la seua traducci als respectius llenguatges dinmics. Els desencadenants dinmics i la seua conversi en text. Apartats de la dinamitzaci: sonoritzar, dramatitzar, modificar i illustrar. 4. Expressi oral: lectura, dicci i interpretaci Este bloc integra tota la informaci que es referix al text i a la seua comunicaci o interpretaci sonora i pretn desenrotllar les competncies segents: Trobar diferents maneres dutilitzar la veu per a realar la interpretaci dun personatge i per a crear efectes concrets. Triar i utilitzar tcniques de veu especfiques i defectes vocals adequats en resposta a una interpretaci concreta i a diferents circumstncies.

Juego de expresin, juego simblico, juego dramtico. Los participantes y la expresin espontnea de s mismos. La creacin de vivencias. Los estmulos y su formulacin en consignas. Elementos desencadenantes del juego dramtico. Niveles de implicacin y libertad de creacin. Los elementos del esquema dramtico. El personaje. El conflicto. El espacio. El tiempo. El argumento. El tema. Los elementos del esquema dramtico como desencadenantes de la dramatizacin. La improvisacin verbal y no verbal Definicin y partes de la improvisacin. La improvisacin como recurso metdico. Combinar palabra, gesto y movimiento para realizar una interpretacin eficaz y para caracterizar un personaje. Recurrir a la memoria emocional y representar gestos y expresiones del cuerpo, voz, movimiento y hacer uso del espacio. Elegir las formas dramticas ms efectivas y los medios teatrales ms apropiados para representar ideas, experiencias, sentimientos, pensamientos y creencias determinados. Aplicar convenciones teatrales para la caracterizacin de personajes. Composicin dramtica: composicin individual y colectiva Proceso individual, proceso colectivo. Proceso directo, proceso inverso. Pasos o partes de un proceso de dramatizacin. La teatralizacin. Realizar la adaptacin de un texto u obra dramtica corta mediante el anlisis y determinacin del uso de los elementos estructurales de la obra. Hacer elecciones razonadas dentro de las de los lmites de una situacin dramtica dada, enfrentndose a las dificultades y sabiendo resolverlas. Elaborar colectivamente textos dramticos. Participar de manera constructiva en el trabajo del grupo, proponiendo y tomando iniciativas. 2. La representacin de papeles. La simulacin. La simulacin de situaciones humanas conflictivas. Aceptacin y mantenimiento del papel durante la simulacin. La representacin de papeles. Proceso o fases de la representacin de papeles. Estudio y anlisis de problemas por medio del juego de rol. 3. Anlisis, dinamizacin y creacin de textos. Este bloque integra toda la informacin que se refiere la competencia en comunicacin lingstica en diferentes contextos sociales y culturales. Lectura y diccin. Lectura o diccin expresivas. Lectura individual, dialogada y coral. Diccin de la prosa y del verso. La lectura o diccin interpretativa. Anlisis. El anlisis del texto como paso previo a la puesta en escena, como comentario de texto o como primer momento de una improvisacin dramtica. Apoyo de la dinamizacin en el anlisis del texto dramtico. El texto y su traduccin a los respectivos lenguajes dinmicos. Los desencadenantes dinmicos y su conversin en texto. Apartados de la dinamizacin: sonorizar, dramatizar, modificar e ilustrar. 4. Expresin oral: lectura, diccin e interpretacin Este bloque integra toda la informacin que se refiere al texto y a su comunicacin o interpretacin sonora y pretende desarrollar las siguientes competencias: Encontrar diferentes maneras de utilizar la voz para realzar la interpretacin de un personaje y para crear efectos concretos. Elegir y utilizar tcnicas de voz especficas y de efectos vocales adecuados en respuesta a una interpretacin concreta y a diferentes circunstancias.

Num. 5783 / 12.06.2008

66549

Projectar la veu apropiadament en lespai del taller amb intenci de comunicar. Emprar una articulaci i una dicci clares per a elaborar la caracteritzaci dun personatge o situaci. Sonoritzar poemes, situacions, imatges, etc. Realitzar la lectura expressiva i interpretativa de textos daus. Interpretar seqncies o obres dramtiques Apropiar-se el contingut duna obra o una seqncia dramtica. Utilitzar els elements del llenguatge dramtic, de les tcniques de joc, de les tcniques teatrals. Compartir la seua experincia dinterpretaci. Traure partit dels elements expressius inherents a la seqncia dramtica. Respectar les regles relatives al joc dramtic. 5. Expressi corporal. Les competncies especfiques a desenrotllar en este apartat sn: Trobar diferents maneres de moures per a realar la interpretaci dun personatge donat i per a crear uns efectes especfics. Triar i usar tcniques de moviment especfiques per a exterioritzar i comunicar sensacions, sentiments i idees, adaptant el moviment en resposta a diferents circumstncies donades. Demostrar fludesa proporcionant distintes respostes de moviment davant duna situaci i un temps limitats. Demostrar flexibilitat en els moviments incorporant nivells, velocitat, intensitat i direccions diferents en les activitats de moviment. Mostrar desinhibici i espontanetat en les activitats de moviment. Presa de conscincia i sensibilitzaci del propi cos. Esquema corporal: funci de cada una de les parts (rostre, braos i mans, tors, cames i peus) en la comunicaci. Concentraci, desinhibici i sensibilitzaci. Relaxaci i distensi. Llenguatge del cos. Principis bsics de la comunicaci no verbal. Lespontanetat, la tcnica i la creativitat corporals. Lexpressi democions i estats dnim. Postures, equilibri i moviment. Relacions amb lentorn. La relaci i la comunicaci interpersonals: desenrotllament grupal. Els objectes com a suports i desencadenants de lacci. Percepci i estructuraci de lespai-temps. Les iconografies o llenguatge de les postures. La vivncia rtmica. Els elements del moviment expressiu. 6. Elements i estructura del llenguatge dramtic. Els objectius que es volen aconseguir a nivell de competncies en este apartat sn estos: Planificar i representar escenes amb coherncia, desenrotllant el comenament, el mig i el final, i proposant finals alternatius a una situaci donada. Sintetitzar i comunicar clarament lobjectiu o tema duna situaci o escena. Utilitzar elements tcnics i escenogrfics per a realar lefecte dramtic. Teatralitzar textos no dramtics (poemes, relats, canons, imatges, notcies, etc.). Adoptar diferents rols teatrals (autor, actor, escengraf, crtic). Vetlar per les qualitats tcniques i esttiques de la representaci per a aconseguir un resultat acceptable. El bloc comprn els sistemes de signes operants en el discurs o espectacle teatral i les seues relacions. Sistemes amb referncia a lactor. El text pronunciat. La paraula o text literari. El to o la dicci-interpretaci oral del text. Lexpressi corporal. Mmica, gest i moviment.

Proyectar la voz apropiadamente en el espacio del taller con intencin de comunicar. Emplear una articulacin y diccin claras para elaborar la caracterizacin de un personaje o situacin, Sonorizar poemas, situaciones, imgenes, etc. Realizar la lectura expresiva e interpretativa de textos dados. Interpretar secuencias o obras dramticas Apropiarse el contenido de una obra o una secuencia dramtica. Utilizar los elementos del lenguaje dramtico, de las tcnicas de juego, de las tcnicas teatrales. Compartir su experiencia de interpretacin. Sacar partido de los elementos expresivos inherentes a la secuencia dramtica. Respectar las reglas relativas al juego dramtico. 5. Expresin corporal. Las competencias especficas a desarrollar en este apartado son: Encontrar diferentes maneras de moverse para realzar la interpretacin de un personaje dado y para crear unos efectos especficos. Elegir y usar tcnicas de movimiento especficas para exteriorizar y comunicar sensaciones, sentimientos e ideas, adaptando el movimiento en respuesta a diferentes circunstancias dadas. Demostrar fluidez proporcionando distintas respuestas de movimiento ante una situacin y un tiempo limitados. Demostrar flexibilidad en los movimientos incorporando niveles, velocidad, intensidad y direcciones diferentes en las actividades de movimiento Mostrar desinhibicin y espontaneidad en las actividades de movimiento. Toma de conciencia y sensibilizacin del propio cuerpo. Esquema corporal: funcin de cada una de las partes (rostro, brazos y manos, torso, piernas y pies) en la comunicacin. Concentracin, desinhibicin y sensibilizacin. Relajacin y distensin. Lenguaje del cuerpo. Principios bsicos de la comunicacin no verbal. La espontaneidad, la tcnica y la creatividad corporales. La expresin de emociones y estados de nimo. Posturas, equilibrio y movimiento. Relaciones con el entorno. La relacin y la comunicacin interpersonales: desarrollo grupal. Los objetos como soportes y desencadenantes de la accin. Percepcin y estructuracin del espacio-tiempo. Las iconografas o lenguaje de las posturas. La vivencia rtmica. Los elementos del movimiento expresivo. 6. Elementos y estructura del lenguaje dramtico. Los objetivos a conseguir a nivel de competencias en este apartado son estos: Planificar y representar escenas con coherencia, desarrollando el comienzo, el medio y el final y proponiendo finales alternativos a una situacin dada. Sintetizar y comunicar claramente el objetivo o tema de una situacin o escena. Utilizar elementos tcnicos y escenogrficos para realzar el efecto dramtico. Teatralizar textos no dramticos (poemas, relatos, canciones, imgenes, noticias, etc.) Adoptar diferentes roles teatrales (autor, actor, escengrafo, crtico). Velar por las cualidades tcnicas y estticas de la representacin para conseguir un resultado aceptable. El bloque comprende los sistemas de signos operantes en el discurso o espectculo teatral y sus relaciones. Sistemas con referencia al actor. El texto pronunciado. La palabra o texto literario. El tono o la diccin-interpretacin oral del texto. La expresin corporal. Mmica, gesto y movimiento.

Num. 5783 / 12.06.2008

66550

Aparences externes de lactor. Maquillatge i pentinat. Vestuari. Sistemes externs de lactor. Lespai teatral i les seues formes. Lespai escnic. Decorats. Objectes i accessoris. Lespai tcnic. Illuminaci. Msica i so. La relaci de lactor-personatge amb els sistemes de signes. La construcci interna del personatge. La manifestaci externa per mitj del text pronunciat, lexpressi corporal i les aparences externes. El moviment individual i de grup, la coreografia com a element creador o modificador de lespai escnic. 7. Muntatge de representacions dramtiques i assistncia a espectacles teatrals. El bloc tracta del procs de posada en escena de qualsevol tipus despectacle dramaticoteatral que shaja de representar davant dun pblic, aix com de lassistncia a espectacles produts fora de lmbit escolar. Per tant, tindrem dos blocs dobjectius diferenciats a lhora de desenrotllar les competncies especfiques: a) Inventar o crear seqncies dramtiques Traure partit didees per a una creaci dramtica. Compartir la seua experincia de creaci. Traure partit dels elements del llenguatge dramtic, de les tcniques de joc, de les tcniques teatrals. Estructurar una creaci dramtica. Donar una finalitat a la seua producci. b) Apreciar obres dramtiques Analitzar una obra teatral. Compartir la seua experincia dapreciaci. Tindre un ju crtic o esttic de lobra. Establir llaos entre el que experimenta (viscut) i el que analitza. El text dramtic. Elecci del text o de la intenci prvia (tema, idea, fets, etc.) per a la representaci. Creaci collectiva dun text o gui nous. Anlisi del text. Planificaci de la posada en escena. Divisi del treball i de les funcions dins del grup. La construcci dels personatges. Lespai escnic i tcnic. El llibre de direcci (gui de lactor, gui tcnic i gui escnic). Assajos i representaci. Les sessions de treball: diferents tipus dassajos. Anlisi i planificaci. Actuacions (anlisi posterior i replantejament de lespectacle). El paper de lespectador. Abans de lespectacle. Recollida dinformaci sobre lautor, lobra i el grup. El text i les crtiques de lespectacle. Durant lespectacle. Presncia activa: lectura i comprensi dels signes escnics. Participaci. Identificaci. Desprs de lespectacle. Pautes per a la crtica dels espectacles. Lectura de crtiques i debat. Metodologia Si partim de la idea que la dramatitzaci fa una triple aportaci al currculum escolar en els seus aspectes metodolgics ms importants (a: educaci en valors i habilitats socials; b: habilitats expressives, creatives i comunicatives, en diferents rees, i c: habilitats artstiques), del principi que en expressi dramtica limportant sn els processos i no els productes (a pesar que sabem que normalment un bon procs condux a excellents productes) conclourem que la metodologia del taller de dramatitzaci/teatre ajuda duna manera potent al desenrotllament de les competncies bsiques.

Apariencias externas del actor. Maquillaje y peinado. Vestuario. Sistemas externos del actor. El espacio teatral y sus formas. El espacio escnico. Decorados. Objetos y accesorios. El espacio tcnico. Iluminacin. Msica y sonido. La relacin del actor-personaje con los sistemas de signos. La construccin interna del personaje. La manifestacin externa por medio del texto pronunciado, la expresin corporal y las apariencias externas. El movimiento individual y de grupo, la coreografa como elemento creador o modificador del espacio escnico. 7. Montaje de representaciones dramticas y asistencia a espectculos teatrales. El bloque trata del proceso de puesta en escena de cualquier tipo de espectculo dramtico-teatral que se haya de representar ante un pblico, as como de la asistencia a espectculos producidos fuera del mbito escolar. Por tanto, tendremos dos bloques de objetivos diferenciados a la hora de desarrollar las competencias especficas: a) Inventar o crear secuencias dramticas Sacar partido de ideas para una creacin dramtica. Compartir su experiencia de creacin. Sacar partido de los elementos del lenguaje dramtico, de las tcnicas de juego, de las tcnicas teatrales. Estructurar una creacin dramtica. Dar una finalidad a su produccin. b) Apreciar obras dramticas Analizar una obra teatral. Compartir su experiencia de apreciacin. Tener un juicio crtico o esttico de la obra. Establecer lazos entre lo experimentado (vivido) y lo analizado. El texto dramtico. Eleccin del texto o de la intencin previa (tema, idea, hechos, etc.) para la representacin. Creacin colectiva de un texto o guin nuevos. Anlisis del texto. Planificacin de la puesta en escena. Divisin del trabajo y de las funciones dentro del grupo. La construccin de los personajes. El espacio escnico y tcnico. El libro de direccin (guin del actor, guin tcnico y guin escnico). Ensayos y representacin. Las sesiones de trabajo: diferentes tipos de ensayos. Anlisis y planificacin. Actuaciones (anlisis posterior y replanteamiento del espectculo). El papel del espectador. Antes del espectculo. Recogida de informacin sobre el autor, la obra y el grupo. El texto y las crticas del espectculo. Durante el espectculo. Presencia activa: lectura y comprensin de los signos escnicos. Participacin. Identificacin. Despus del espectculo. Pautas para la crtica de los espectculos. Lectura de crticas y debate. Metodologia Si partimos de la idea que la dramatizacin hace una triple aportacin al currculum escolar en sus aspectos metodolgicos ms importantes: a) educacin en valores y habilidades sociales; b) habilidades expresivas, creativas y comunicativas, en diferentes reas; y c) habilidades artsticas y, del principio de que en expresin dramtica lo importante son los procesos y no los productos (a pesar de que sabemos que normalmente un buen proceso conduce a excelentes productos) concluiremos que la metodologa del taller de dramatizacin/ teatro ayuda de una manera potente al desarrollo de las competencias bsicas.

Num. 5783 / 12.06.2008

66551

Les estratgies especfiques prpies de la dramatitzaci estan basades en la concepci del taller com un espai de creaci, reflexi i intercanvi didees. En este sentit, el model de taller dramatitzaci-teatre es construx sobre quatre variables: les fases del procs creatiu (1. Preparaci 2. Incubaci 3. Illuminaci 4. Revisi); el procs expressiu (qualsevol procs expressiu sarticula, des duna ptica constructivista i experiencial, sobre estes paraules clau: percebre, sentir, fer, reflexionar); el procs de representaci artstica van units als moments del taller didctic (a: posada en marxa, b: relaxaci, c: expressi-comunicaci, i d: retroacci), el tipus dactivitats realitzades i les frmules per a proposar tasques (consignes desencadenants del joc, i tcnica de la mescla utilitzada en cada cas). Criteris davaluaci Si partim del fet que lexpressi creativa depn no sols del talent, sin tamb de la motivaci, linters, lesfor i loportunitat, i que el procs creatiu, contrriament a lopini popular, est socialment protegit, culturalment influenciat i adquirit collaborativament, a lhora de concretar el contingut de lavaluaci del taller de dramatitzaci/teatre hem de concloure que els objectes sobre els quals es dirigir la mirada shan de centrar en el coneixement del llenguatge dramtic, les destreses i actituds desenrotllats pels subjectes, en els productes elaborats i els resultats obtinguts, en levoluci del grup, en el desenrotllament dels tallers, en lactuaci del professor i en les oportunitats que el context escolar i familiar dna al subjecte per a desenrotllar la seua potencialitat creativa. I tot aix, basat en uns criteris fixats per endavant. Laprenentatge del llenguatge de la dramatitzaci/teatre, com el de qualsevol art, suposa que lalumnat adquirisca habilitats per a expressar i comunicar amb un codi especfic el seu mn interior i les imatges que hi habiten. Per aix, els criteris a tindre en compte en lavaluaci seran principalment els segents: la novetat: o respostes no estereotipades; la coherncia interna: en el sentit que lorganitzaci dels elements del conjunt contribusquen a la seua funci; ladaptaci externa: la resposta a la situaci, conflicte o tasca proposada s acceptable la voluntat de progressar en la creaci, lexpressi i la comunicaci; la participaci activa en el projecte grupal, lescolta i el respecte del procs seguit per cada un; ladquisici del coneixement bsic del llenguatge de lart dramtic i de les tcniques teatrals; la capacitat diniciativa i dinvenci en la investigaci personal. Entre alguns dels procediments alternatius als tests estandarditzats, cal destacar: Lobservaci com a font primera i bsica per a obtindre dades per part del professorat. Els registres dobservaci consistixen en una graella de recollida de dades i informacions per part del professorat amb vista a verificar el grau de compliment dels objectius referits al desenrotllament del progrs de cada alumne. Lentrevista, que permet demanar dades sobre aspectes ms difcils dobservar externament, a travs de conversacions ms o menys informals. Lanlisi de tasques, que es realitza bsicament en la fase de retroacci. La triangulaci, que possibilita el contrast de dades obtingudes per diversos professors o professores. Les escales de valoraci amb qu el professor o la professora recull i valora els aprenentatges. Els anecdotaris, on sanoten els fets significatius de la conducta dun alumne o alumna al llarg dun perode determinat. Les llistes de control, en les quals sacumulen dades terminals sobre els objectius aconseguits pel conjunt dun grup. Els autoinformes i informes de companys. Lautoevaluaci i avaluaci per companys pot realitzar-se de manera oral o escrita. Limportant s oferir loportunitat que lalumnat comunique les seues impres-

Las estrategias especficas propias de la dramatizacin estn basadas en la concepcin del taller como un espacio de creacin, reflexin e intercambio de ideas. En este sentido el modelo de taller dramatizacin-teatro se construye sobre cuatro variables: las fases del proceso creativo (1. Preparacin 2. Incubacin 3. Iluminacin 4. Revisin); el proceso expresivo (cualquier proceso expresivo se articula, desde una ptica constructivista y experiencial, sobre estas palabras clave: percibir, sentir, hacer, reflexionar); el proceso de representacin artstica van unidos a los momentos del taller didctico (a. puesta en marcha, b. relajacin, c. expresin-comunicacin, y d. retroaccin), el tipo de actividades realizadas y las frmulas para proponer tareas (consignas desencadenantes del juego, y tcnica de la mezcla utilizada en cada caso). Criterios de evaluacin Si partimos de que la expresin creativa depende no slo del talento, sino tambin de la motivacin, el inters, el esfuerzo y la oportunidad y, de que el proceso creativo, contrariamente a la opinin popular, est socialmente respaldado, culturalmente influenciado y adquirido colaborativamente, a la hora de concretar el contenido de la evaluacin del taller de dramatizacin/teatro, tenemos que concluir que los objetos sobre los que se va a dirigir la mirada se deben centrar en el conocimiento del lenguaje dramtico, las destrezas y actitudes desarrollados por los sujetos, en los productos elaborados y los resultados obtenidos, en la evolucin del grupo, en el desarrollo de los talleres, en la actuacin del profesor y en las oportunidades que el contexto escolar y familiar da al sujeto para desarrollar su potencialidad creativa. Y todo ello basado en unos criterios fijados de antemano. El aprendizaje del lenguaje de la dramatizacin/teatro, como el de cualquier arte, supone que el alumnado adquiera habilidades para expresar y comunicar con un cdigo especfico su mundo interior y las imgenes que lo habitan. Por ello, los criterios a tener en cuenta en la evaluacin sern principalmente los siguientes: la novedad: o respuestas no estereotipadas; la coherencia interna: en el sentido de que la organizacin de los elementos del conjunto contribuyan a su funcin; la adaptacin externa: la respuesta a la situacin, conflicto o tarea propuesta es aceptable la voluntad de progresar en la creacin, la expresin y la comunicacin; la participacin activa en el proyecto grupal, la escucha y el respeto del proceso seguido por cada uno; la adquisicin del conocimiento bsico del lenguaje del arte dramtico y de las tcnicas teatrales; la capacidad de iniciativa y de invencin en la investigacin personal. Entre algunos de los procedimientos alternativos a los tests estandarizados cabe destacar: La observacin como fuente primera y bsica para obtener datos por parte del profesorado. Los registros de observacin consisten en una parrilla de recogida de datos e informaciones por parte del profesorado con vistas a verificar el grado de cumplimiento de los objetivos referidos al desarrollo del progreso de cada alumno. La entrevista, que permite recabar datos sobre aspectos ms difciles de observar externamente, a travs de conversaciones ms o menos informales. El anlisis de tareas, que se realiza bsicamente en la fase de retroaccin. La triangulacin, que posibilita el contraste de datos obtenidos por varios profesores o profesoras. Las escalas de valoracin con las que el profesor o la profesora recoge y valora los aprendizajes. Los anecdotarios, donde se anotan los hechos significativos de la conducta de un alumno o alumna a lo largo de un periodo determinado. Las listas de control, en las que se acumulan datos terminales sobre los objetivos alcanzados por el conjunto de un grupo. Los autoinformes e informes de compaeros. La autoevalaucin y evaluacin por compaeros puede realizarse de forma oral o escrita. Lo importante es ofrecer la oportunidad de que el alumnado comuni-

Num. 5783 / 12.06.2008

66552

sions, destacant els aspectes positius, negatius i altres incidncies que hagen tingut lloc al llarg dels tallers. En conclusi, veurem que no hi ha estratgies o mtodes vlids per si mateixos, sin coherents o no amb les decisions de fons que shagen adoptat a lhora de justificar i dissenyar lavaluaci. Quant als recursos i mitjans, shan doferir alternatives diferenciades, varietat de procediments, complementarietat de models quantitatius i qualitatius, tcniques i instruments, de manera que permeten una major comprensi del fenomen avaluat. Sense oblidar que una avaluaci de la creativitat en art dramtic hauria de ser: Una avaluaci informal, intutiva, integrada en els processos daprenentatge i en els danlisi reflexiva personal, que accepte la borrositat, la incertesa, el dubte, ja que estos formen part intrnseca de la realitat que es tracta davaluar, la creativitat dramtica. Una avaluaci que supere el que merament sha planificat, doncs, no ser fixa ni esttica en el temps, de manera que els processos avaluatius es regularitzen en la quotidianitat del treball densenyana-aprenentatge. Una avaluaci que sinterrogue sobre la legitimitat de lavaluador extern i que tinga en compte el fet que la posici i presncia deste influxen sobre els resultats i que provoca en el subjecte avaluat un sentiment de vulnerabilitat que cal minimitzar. Una avaluaci que integre la importncia de les representacions, les creences i illusions dels subjectes, i, encara ms, la distncia cultural entre els educadors i lalumnat, que evite tota normalitzaci, que accepte que no tots adquirixen les mateixes competncies i que respecte la intimitat de la persona. Una avaluaci en qu intervinguen diferents actors: alumnes, professors, instituci, etc., on es respecten els distints punts de vista, basada en multicriteris compartits; que tinga en compte interaccions mltiples; que integre lavaluaci de competncies collectives i estiga centrada tant en els productes com en els processos, el context i la persona. EDUCACI MEDIAMBIENTAL Introducci El dret a un medi ambient de qualitat ha sigut reclamat ja ben entrat el segle xx, quan lenorme desenrotllament cientificotcnic ha portat a laccelerada destrucci de lentorn natural del nostre planeta i a posar en perill la supervivncia de lespcie humana. El juny de 1972 se celebra a Estocolm la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Medi Hum. Sinicia aix el disseny dun Programa Internacional dEducaci Ambiental (PIEA). En record desta conferncia sestablix el dia 5 de juny com a Dia Internacional del Medi Ambient. Posteriorment, han sigut diverses les reunions internacionals dedicades al medi ambient, algunes de les quals, a lEducaci Ambiental. Aix, en 1975 es van reunir a Belgrad experts de ms de seixanta pasos en el Seminari Internacional dEducaci Ambiental. All shi va adoptar per unanimitat una declaraci coneguda com a Carta de Belgrad en la qual es van establir els principis i les directrius del que seria el desenrotllament de leducaci ambiental en el programa de les Nacions Unides. La meta de leducaci ambiental va quedar redactada en estos termes: Aconseguir que la poblaci mundial tinga conscincia del medi ambient i sinteresse per este i els seus problemes, i que compte amb els coneixements, actituds, motivaci i desitjos necessaris per a treballar individualment i collectivament en la cerca de solucions actuals i per a previndre els que pogueren sorgir en el futur. En la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenrotllament, celebrada a Rio de Janeiro en 1992 (Cimera de la Terra), es va acordar que la protecci del medi ambient i el desenrotllament social i econmic sn fonamentals per al desenrotllament sostenible. Les ltimes conferncies i cimeres mundials sobre el desenrotllament sostenible i el canvi climtic marquen la tendncia de la societat actual per la preocupaci del medi ambient i, per tant, la cerca de les estratgies per a solucionar la seua contnua degradaci. Leducaci ambiental ha contribut durant les ltimes tres dcades a crear este estat dopini i a despertar les conscincies sobre lestat de deteriorament ambiental, a comprendre el medi ambient en la seua totalitat i complexitat, a implicar-se en els problemes ambientals de lentorn

que sus impresiones, destacando los aspectos positivos, negativos y otras incidencias que hayan tenido lugar a lo largo de los talleres. En conclusin, veremos que no hay estrategias o mtodos vlidos por s mismos, sino coherentes o no con las decisiones de fondo que se hayan adoptado a la hora de justificar y disear la evaluacin. En cuanto a los recursos y medios, se han de ofertar alternativas diferenciadas, variedad de procedimientos, complementariedad de modelos cuantitativos y cualitativos, tcnicas e instrumentos, de modo que permitan una mayor comprensin del fenmeno evaluado. Sin olvidar que una evaluacin de la creatividad en arte dramtico tendra que ser : Una evaluacin informal, intuitiva, integrada en los procesos de aprendizaje y en los de anlisis reflexivo personal, que acepte la borrosidad, la incertidumbre, la duda, ya que stas forman parte intrnseca de la realidad que se trata de evaluar, la creatividad dramtica. Una evaluacin que supere lo meramente planificado, por lo tanto no estar fija ni esttica en el tiempo, de modo que los procesos evaluativos se regularicen en la cotidianidad del trabajo de enseanza-aprendizaje. Una evaluacin que se interrogue sobre la legitimidad del evaluador externo y que toma en cuenta el hecho de que la posicin y presencia de ste influyen sobre los resultados y que provoca en el sujeto evaluado un sentimiento de vulnerabilidad que hay que minimizar. Una evaluacin que integre la importancia de las representaciones, las creencias e ilusiones de los sujetos, y, an ms, la distancia cultural entre los enseantes y el alumnado, que evite toda normalizacin, que acepte que no todos adquieren las mismas competencias y que respete la intimidad de la persona. Una evaluacin en la que intervengan diferentes actores: alumnos, profesores, institucin, etc., donde se respeten los distintos puntos de vista, basada en multicriterios compartidos; que tenga en cuenta interacciones mltiples; que integre la evaluacin de competencias colectivas y est centrada tanto en los productos como en los procesos, el contexto y la persona. EDUCACIN MEDIOAMBIENTAL Introduccin El derecho a un medio ambiente de calidad ha sido reclamado ya bien entrado el siglo XX, cuando el enorme desarrollo cientfico-tcnico ha llevado a la acelerada destruccin del entorno natural de nuestro planeta y a poner en peligro la supervivencia de la especie humana. El junio de 1972 se celebra en Estocolmo la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Humano. Se inicia as el diseo de un Programa Internacional de Educacin Ambiental (PIEA). En recuerdo de esta conferencia se establece el da 5 de junio como Da Internacional del Medio Ambiente. Posteriormente, han sido varias las reuniones internacionales dedicadas al medio ambiente, algunas de ellas a la Educacin Ambiental. As, en 1975 se reunieron en Belgrado expertos de ms de sesenta pases en el Seminario Internacional de Educacin Ambiental. All se adopt por unanimidad una declaracin conocida como Carta de Belgrado en la que se establecieron los principios y directrices de lo que sera el desarrollo de la Educacin Ambiental en el programa de las Naciones Unidas. La meta de la Educacin Ambiental qued redactada en estos trminos: Lograr que la poblacin mundial tenga conciencia del medio ambiente y se interese por l y sus problemas y que cuente con los conocimientos, actitudes, motivacin y deseos necesarios para trabajar individual y colectivamente en la bsqueda de soluciones actuales y para prevenir los que pudieran surgir en el futuro. En la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo, celebrada en Ro de Janeiro en 1992 (Cumbre de la Tierra), se acord que la proteccin del medio ambiente y el desarrollo social y econmico son fundamentales para el desarrollo sostenible. Las ltimas conferencias y cumbres mundiales sobre Desarrollo Sostenible y el Cambio Climtico, marcan le tendencia de la sociedad actual por la preocupacin del medio ambiente y por tanto en la bsqueda de las estrategias para solucionar su continua degradacin. La educacin ambiental ha contribuido durante las ltimas tres dcadas a crear este estado de opinin y a despertar las conciencias sobre el estado de deterioro ambiental, a comprender el medio ambiente en su totalidad y complejidad, a implicarse en los problemas ambientales del entorno

Num. 5783 / 12.06.2008

66553

prxim i a instaurar hbits de respecte i atenci. Ens correspon, tant a la famlia com a lescola, reorientar amb vigor cap al desenrotllament sostenible i plantejar estratgies i recursos per a lestudi integrat del medi ambient i el desenrotllament i el foment de la cooperaci. Des de la publicaci en 1987 del document El nostre futur com, elaborat per la Comissi Mundial per al Desenrotllament i el Medi Ambient, el desenrotllament sostenible es considera que s el desenrotllament que satisf les necessitats de la generaci present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues prpies necessitats. Leducaci per a la sostenibilitat tracta de posar en joc diverses estratgies per a resoldre els problemes ambientals, laclariment de valors i la participaci en accions de millora en el si de la comunitat. Amb esta matria optativa, es pretn contribuir a la formaci de ciutadans millor preparats per a la vida activa que, sabent que totes les activitats humanes generen un impacte en el medi, siguen capaos de disminuir o evitar el deteriorament deste. Ciutadans que consideren que la Terra i els seus recursos sn limitats i patrimoni de tots els humans. Davant dels problemes ambientals que es plantegen al seu entorn immediat (proliferaci dabocadors incontrolats, contaminaci daqfers, tales indiscriminades, platges contaminades, incendis forestals, excessiu consum de combustibles fssils, emissions incontrolades de gasos defecte hivernacle, augment de la temperatura atmosfrica...), lalumnat elaborar estratgies per a contribuir a la seua soluci, sabent, per exemple, com actuar davant daquells i denunciar-los si arriba el cas. Sanalitzaran els mecanismes que regixen el funcionament del medi fsic, valorant les repercussions que sobre este tenen les activitats humanes i contribuint activament a la seua defensa, conservaci i millora com a element determinant de la qualitat de vida. Es tractar que coneguen i aprecien el patrimoni natural i cultural. Lalumnat utilitzar tamb els seus coneixements sobre el medi fsic i els sers vius per a gaudir del medi natural i per a proposar, valorar i participar en iniciatives encaminades a la conservaci i millora de lentorn. Esta matria optativa tindr un carcter eminentment prctic i funcional, orientat a posar en connexi els coneixements terics amb les observacions i experincies en lentorn quotidi. Es dna prioritat a ladquisici duns hbits de comportament i actituds positives cap a la defensa de lentorn i a la seua valoraci com un patrimoni collectiu que se sent com a propi i del que es coneix la seua interrelaci amb la salut i el benestar. Per la seua naturalesa, esta matria optativa est ntimament relacionada amb les rees de Cincies de la Naturalesa i de Cincies Socials, Geografia i Histria. Contribuci de leducaci mediambiental a ladquisici de les competncies bsiques Leducaci mediambiental contribux de manera directa a ladquisici dalgunes de les huit competncies bsiques del Reial Decret 1631/2006, annex I de 29 de desembre. Especialment, t una incidncia directa en ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. sn part desta competncia bsica ls responsable dels recursos naturals, latenci del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. s evident que leducaci mediambiental ajuda a ladquisici de coneixement del medi natural, a canviar actituds, adquirir hbits i habilitats per a millorar el medi ambient i contribuir a la difusi dels problemes mediambientals i de les seues possibles solucions entre la poblaci, tal com ho enumerem en els objectius. s una assignatura optativa amb una crrega ideolgica que es tradux en la necessitat de crear canvis en les actituds, hbits i comportaments de lalumnat per a deixar lnic mn que tenim en condicions adequades perqu les generacions futures puguen conixer-lo i gaudir-ne tal com ho anem fent les generacions presents. Ajudar desta manera a plantejar els perills que t un desenrotllament no sostenible en un mn de recursos finits.

cercano y a instaurar hbitos de respeto y cuidado. Nos corresponde tanto a la familia como a la escuela, a reorientar con vigor hacia el desarrollo sostenible y plantear estrategias y recursos para el estudio integrado del medio ambiente y el desarrollo y el fomento de la cooperacin. Desde la publicacin en 1987 del documento Nuestro futuro comn, elaborado por la Comisin Mundial para el Desarrollo y el Medio Ambiente, el desarrollo sostenible se entiende como el desarrollo que satisface las necesidades de la generacin presente sin comprometer la capacidad de las generaciones futuras para satisfacer sus propias necesidades. La educacin para la sostenibilidad trata de poner en juego diversas estrategias para resolver los problemas ambientales, la clarificacin de valores y la participacin en acciones de mejora en el seno de la comunidad. Con esta materia optativa se pretende contribuir a la formacin de ciudadanos mejor preparados para la vida activa que, sabiendo que todas las actividades humanas generan un impacto en el medio, sean capaces de disminuir o evitar su deterioro. Ciudadanos que consideren que la Tierra y sus recursos son limitados y patrimonio de todos los humanos. Ante los problemas ambientales que se plantean en su entorno inmediato, (proliferacin de vertederos incontrolados, contaminacin de acuferos, talas indiscriminadas, playas contaminadas, incendios forestales, excesivo consumo de combustibles fsiles, emisiones incontroladas de gases de efecto invernadero, aumento de la temperatura atmosfrica...), el alumnado elaborar estrategias para contribuir a su solucin, sabiendo, por ejemplo, cmo actuar ante ellos y denunciarlos si llega el caso. Se analizarn los mecanismos que rigen el funcionamiento del medio fsico, valorando las repercusiones que sobre l tienen las actividades humanas y contribuyendo activamente a su defensa, conservacin y mejora como elemento determinante de la calidad de vida. Se tratar de que conozcan y aprecien el patrimonio natural y cultural. El alumnado utilizar tambin sus conocimientos sobre el medio fsico y los seres vivos para disfrutar del medio natural y para proponer, valorar y participar en iniciativas encaminadas a la conservacin y mejora del entorno. Esta materia optativa tendr un carcter eminentemente prctico y funcional, orientado a poner en conexin los conocimientos tericos con las observaciones y experiencias en el entorno cotidiano. Se da prioridad a la adquisicin de unos hbitos de comportamiento y actitudes positivas hacia la defensa del entorno y a su valoracin como un patrimonio colectivo que se siente como propio y del que se conoce su interrelacin con la salud y el bienestar. Por su naturaleza, esta materia optativa est ntimamente relacionada con las reas de Ciencias de la Naturaleza y de Ciencias Sociales, Geografa e Historia. Contribucin de la educacin medioambiental a la adquisicin de las competencias bsicas La Educacin medioambiental contribuye de forma directa a la adquisicin de algunas de las ocho competencias bsicas del Real Decreto 1631/2006, anexo I de 29 de diciembre. Especialmente, tiene una incidencia directa en la adquisicin de la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico. son parte de esta competencia bsica el uso responsable de los recursos naturales, el cuidado del medio ambiente, el consumo racional y responsable, y la proteccin de la salud individual y colectiva como elementos clave de la calidad de vida de las personas. Es evidente que la educacin medioambiental ayuda a la adquisicin de conocimiento del medio natural, a cambiar actitudes, adquirir hbitos y habilidades para mejorar el medio ambiente y contribuir a la difusin de los problemas medioambientales y de sus posibles soluciones entre la poblacin, tal y como lo relacionamos en los objetivos. Es una asignatura optativa con una carga ideolgica que se traduce en la necesidad de crear cambios en las actitudes, hbitos y comportamientos del alumnado para dejar el nico mundo que tenemos en condiciones adecuadas para que las generaciones futuras puedan conocerlo y disfrutarlo tal y como lo venimos haciendo las generaciones presentes. Ayudar de esta manera a plantear los peligros que tiene un desarrollo no sostenible en un mundo de recursos finitos.

Num. 5783 / 12.06.2008

66554

Aix mateix, la competncia dinteractuar amb lespai fsic porta implcit ser conscient de la influncia que t la presncia de les persones en lespai, el seu assentament, la seua activitat, les modificacions que introduxen i els paisatges resultants, aix com de la importncia que tots els sers humans es beneficien del desenrotllament i que este procure la conservaci dels recursos i la diversitat natural, i es mantinga la solidaritat global i intergeneracional. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana. La possibilitat danalitzar i conixer millor la naturalesa i la interacci dels hmens i dones amb esta fa possible tamb el desenrotllament de la capacitat i la disposici per a aconseguir una vida saludable en un entorn tamb saludable. Esta competncia es referix a mbits del coneixement molt diversos (cincia, salut, activitat fsica, consum, processos tecnolgics, etc.) Esta competncia est ntimament lligada al coneixement del propi cos i les relacions entre els hbits i les formes de vida i la salut. La presa de decisions que es potencia en esta assignatura s fonamental per al desenrotllament integral de lalumnat de secundria i s una de les competncies bsiques que es pretenen adquirir amb el treball dels continguts desta optativa. Aix permet contribuir al desenrotllament de lautonomia i iniciativa personal. Es tracta que en la presa de decisions es tinga en compte la importncia de la preservaci del medi ambient, ls responsable i el consum racional dels recursos naturals i el foment de la cultura de protecci de la salut com a element clau de la qualitat de vida de les persones. Continuant amb la competncia dautonomia i iniciativa personal i la presa de decisions, leducaci mediambiental potencia la capacitat delaborar noves idees o buscar solucions en relaci amb els problemes mediambientals en lmbit local i en lentorn escolar i portar-les a la prctica. Implica idear, analitzar, planificar, prendre decisions, actuar, revisar all que sha fet, comparar els objectius previstos i els aconseguits, extraure conclusions i avaluar les possibilitats de millora. Exigix, aix mateix, tindre una visi estratgica dels problemes que ajude a marcar i complir els fins plantejats i a estar motivat per a aconseguir lxit en les tasques empreses. Per a poder desenrotllar molts dels continguts desta assignatura, s necessria la utilitzaci de recursos tecnolgics disponibles (simuladors per ordinador, Internet, aparells de mesurament connectats amb lordinador) per als processos darreplega i tractament de la informaci, transmissi en distints suports i anlisi desta. La utilitzaci de cmeres de gravaci digital (cmeres fotogrfiques i vdeo) s una altra de les activitats molt importants en el registre de determinats processos en la naturalesa i dexperincies tant de camp com de laboratori. Igualment s necessari fer una anlisi crtica de tota la informaci obtinguda, i en la majoria de les ocasions s necessari el treball en equip. Desta manera es desenrotlla la competncia digital. Igualment esta assignatura afavorix ladquisici de la competncia matemtica, ja que es necessita lhabilitat per a interpretar i expressar amb claredat i precisi informacions, dades i argumentacions, de mesuraments fets en experincies de camp relacionades amb la naturalesa (dades numriques dun sonmetre, mesurament del cabal dun corrent daigua, mesurament de partcules contaminants de latmosfera, dades atmosfriques, dades estadstiques duna poblaci, etc.) i la seua interpretaci per a lelaboraci dinformes. Conixer, comprendre i actuar, objectius primordials en esta assignatura optativa, resumixen de manera clara diverses de les competncies educatives que lalumnat ha daconseguir en finalitzar lensenyana obligatria per a poder aconseguir la seua realitzaci personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de desenrotllar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Treballant cada un dels continguts desta matria optativa es poden aconseguir ladquisici de la majoria de les competncies bsiques educatives. Objectius

Asimismo, la competencia de interactuar con el espacio fsico lleva implcito ser consciente de la influencia que tiene la presencia de las personas en el espacio, su asentamiento, su actividad, las modificaciones que introducen y los paisajes resultantes, as como de la importancia de que todos los seres humanos se beneficien del desarrollo y de que ste procure la conservacin de los recursos y la diversidad natural, y se mantenga la solidaridad global e intergeneracional. Supone asimismo demostrar espritu crtico en la observacin de la realidad y en el anlisis de los mensajes informativos y publicitarios, as como unos hbitos de consumo responsable en la vida cotidiana. La posibilidad de analizar y conocer mejor la naturaleza y la interaccin de los hombres y mujeres con ella, hace posible tambin el desarrollo de la capacidad y la disposicin para lograr una vida saludable en un entorno tambin saludable. Esta competencia se refiere a mbitos del conocimiento muy diversos (ciencia, salud, actividad fsica, consumo, procesos tecnolgicos, etc.) Esta competencia est ntimamente ligada al conocimiento del propio cuerpo y las relaciones entre los hbitos y las formas de vida y la salud. La toma de decisiones que se potencia en esta asignatura es fundamental para el desarrollo integral del alumnado de secundaria y es una de las competencias bsicas que se pretende adquirir con el trabajo de los contenidos de esta optativa. Esto permite contribuir al desarrollo de la autonoma e iniciativa personal. Se trata de que en la toma de decisiones se tenga en cuenta la importancia de la preservacin del medio ambiente, el uso responsable y el consumo racional de los recursos naturales y el fomento de la cultura de proteccin de la salud como elemento clave de la calidad de vida de las personas. Continuando con la competencia de autonoma e iniciativa personal y la toma de decisiones, la educacin medioambiental, potencia la capacidad de elaborar nuevas ideas o buscar soluciones en relacin con los problemas medioambientales a nivel local y en el entorno escolar y llevarlas a la prctica. Implica idear, analizar, planificar, tomar decisiones, actuar, revisar lo hecho, comparar los objetivos previstos y los alcanzados, extraer conclusiones y evaluar las posibilidades de mejora. Exige, asimismo, tener una visin estratgica de los problemas que ayude a marcar y cumplir los fines planteados y a estar motivado para lograr el xito en las tareas emprendidas. Para poder desarrollar muchos de los contenidos de esta asignatura, es necesaria la utilizacin de recursos tecnolgicos disponibles (simuladores por ordenador, internet, aparatos de medicin conectados con el ordenador) para los procesos de recogida y tratamiento de la informacin, transmisin en distintos soportes y anlisis de la misma. La utilizacin de cmaras de grabacin digital (cmaras fotogrficas y vdeo) es otra de las actividades muy importantes en el registro de determinados procesos en la naturaleza y de experiencias tanto de campo como de laboratorio. Igualmente es necesario hacer un anlisis crtico de todo la informacin obtenida y en la mayora de las ocasiones es necesario el trabajo en equipo. De esta manera se desarrolla la competencia digital. Igualmente esta asignatura favorece la adquisicin de la competencia matemtica, ya que se necesita la habilidad para interpretar y expresar con claridad y precisin informaciones, datos y argumentaciones, de mediciones tomadas en experiencias de campo relacionadas con la naturaleza (datos numricos de un sonmetro, medicin del caudal de una corriente de agua, medicin de partculas contaminantes de la atmsfera, datos atmosfricos, datos estadsticos de una poblacin, etc.) y su interpretacin para la elaboracin de informes. Conocer, comprender y actuar, objetivos primordiales en esta asignatura optativa, resumen de forma clara varias de las competencias educativas que el alumnado debe conseguir al finalizar la enseanza obligatoria para poder lograr su realizacin personal, ejercer la ciudadana activa, incorporarse a la vida adulta de manera satisfactoria y ser capaz de desarrollar un aprendizaje permanente a lo largo de la vida. Trabajando cada uno de los contenidos de esta materia optativa se pueden lograr la adquisicin de la mayora de las competencias bsicas educativas. Objetivos

Num. 5783 / 12.06.2008

66555

Lensenyana i laprenentatge desta matria optativa tindran com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats segents: 1. Adquirir un coneixement elemental de la composici de la biosfera, de la seua dinmica i dels processos i cicles que shi desenrotllen. Comprendre de manera bsica el funcionament dalguns dels ecosistemes ms significatius i dels que sn ms quotidians per a lalumnat. 2. Observar i analitzar els elements del medi natural i la seua interacci, tractant darribar a una visi global del medi ambient. 3. Comprendre la complexitat del medi ambiente natural i el creat per lhome, resultat este ltim de la interacci dels factors biolgics, fisicoqumics, socials, econmics i culturals, i la interacci existent entre la humanitat i la naturalesa. 4. Prendre conscincia que el desenrotllament de la cincia i de la tecnologia implica una gran capacitat de transformaci de tal manera que pot portar a un deteriorament irreversible del medi natural. 5. Ser conscients dels greus problemes mediambientals que la humanitat ha generat: superpoblaci, balafiament denergia i altres recursos, desertitzaci, contaminaci (hdrica, atmosfrica), residus, extinci despcies, calfament global, efecte hivernacle etc., i adquirir una visi elemental de la relaci entre medi ambient i desenrotllament, en el context de lactual divisi entre pasos rics i pobres. 6. Adquirir una cultura mediambiental que plantege un nou model de desenrotllament mundial respectus amb la naturalesa, amb tots els pobles de la Terra i amb les generacions futures, i ser conscients del que significa el consum responsable i el comer just. 7. Adquirir actituds i hbits no agressius amb lentorn. 8. Saber actuar davant duna agressi al medi ambient, coneixent les lleis que perseguixen estos delictes i sent conscients de la necessitat de collaborar amb la justcia en la conservaci i protecci de lentorn. 9. Conixer els ecosistemes de la Comunitat Valenciana i en especial els seus parcs i paratges naturals, i prendre conscincia del seu deteriorament. 10. Conixer i participar en lAgenda 21 local adaptant-la i aplicant-la al centre escolar, i desta manera analitzar i donar alternatives de millora als problemes ambientals de lentorn immediat, i contribuir activament a la sensibilitzaci de la poblaci. 11. Elaborar projectes mediambientals i desenrotllar una ecoauditoria escolar com a instrument de participaci en els problemes ambientals del centre i del municipi. Blocs de continguts Durant el desenrotllament dels blocs lalumnat anir adquirint tant conceptes bsics ambientals com habilitats concretes i actituds positives respecte al seu entorn. Els continguts dedicaran especial atenci als problemes ambientals de lentorn prxim i promouran al mateix temps la lectura crtica de la realitat ambiental prxima a lalumnat. 1. El medi natural. En este bloc saborden qestions bsiques referents al medi natural i a lecologia, necessries perqu lalumnat adquirisca una adequada capacitat de valoraci i decisi enfront de la problemtica ambiental que se li puga plantejar en la seua vida quotidiana. La idea conductora de tot el bloc s incidir en la concepci del medi natural com un sistema dinmic amb nombroses interconnexions i en contnua evoluci. La vida en el planeta Terra. Els cicles naturals: cicle de laigua, del carboni, del nitrogen. La biosfera i els seus principals ecosistemes. Anlisi dels ecosistemes valencians i dels seus parcs i paratges naturals. Realitzaci ditineraris integrats en el medi natural (biologia, geologia, geografia i histria i etnografia) i urbans. Experincies didctiques en granges-escola i equipaments deducaci ambiental. 2. Incidncia de lespcie humana en el medi natural. Grans problemes ambientals dels nostres dies.

La enseanza y el aprendizaje de esta materia optativa tendrn como objetivo desarrollar en los alumnos y en las alumnas las siguientes capacidades: 1. Adquirir un conocimiento elemental de la composicin de la Biosfera, de su dinmica y de los procesos y ciclos que en ella se desarrollan. Comprender de forma bsica el funcionamiento de algunos ecosistemas ms significativos y de los que resulten ms cotidianos para el alumnado. 2. Observar y analizar los elementos del medio natural y su interaccin, tratando de llegar a una visin global del medio ambiente. 3. Comprender la complejidad del medio ambiente natural y el creado por el hombre, resultado este ltimo de la interaccin de los factores biolgicos, fsico-qumicos, sociales, econmicos y culturales, y la interaccin existente entre la humanidad y la naturaleza. 4. Tomar conciencia de que el desarrollo de la ciencia y de la tecnologa implica una gran capacidad de transformacin tal que puede llevar a un deterioro irreversible del medio natural. 5. Ser conscientes de los graves problemas medioambientales que la humanidad ha generado: superpoblacin, despilfarro de energa y otros recursos, desertizacin, contaminacin (hdrica, atmosfrica), residuos, extincin de especies, calentamiento global, efecto invernadero etc., y adquirir una visin elemental de la relacin entre medio ambiente y desarrollo, en el contexto de la actual divisin entre pases ricos y pobres. 6. Adquirir una cultura medioambiental que plantee un nuevo modelo de desarrollo mundial respetuoso con la naturaleza, con todos los pueblos de la Tierra y con las generaciones futuras, siendo conscientes de lo que significa el consumo responsable y el comercio justo. 7. Adquirir actitudes y hbitos no agresivos con el entorno. 8. Saber actuar ante una agresin al medio ambiente, conociendo las leyes que persiguen estos delitos y siendo conscientes de la necesidad de colaborar con la justicia en la conservacin y proteccin del entorno. 9. Conocer los ecosistemas de la Comunitat Valenciana y en especial sus parques y parajes naturales, tomando conciencia de su deterioro. 10. Conocer y participar en la Agenda 21 local adaptndola y aplicndola al centro escolar, y de esta manera analizar y dar alternativas de mejora a los problemas ambientales del entorno inmediato, y contribuir activamente a la sensibilizacin de la poblacin. 11. Elaborar proyectos medioambientales y desarrollar una ecoauditora escolar como instrumento de participacin en los problemas ambientales del centro y del municipio. Bloques de contenidos Durante el desarrollo de los bloques el alumnado ir adquiriendo tanto conceptos bsicos ambientales como habilidades concretas y actitudes positivas con respecto a su entorno. Los contenidos dedicarn especial atencin a los problemas ambientales del entorno prximo y promovern al mismo tiempo la lectura crtica de la realidad ambiental cercana al alumnado. 1. El medio natural. En este bloque se abordan cuestiones bsicas referentes al medio natural y a la ecologa, precisas para que el alumnado adquiera una adecuada capacidad de valoracin y decisin frente a la problemtica ambiental que se le pueda plantear en su vida cotidiana. La idea conductora de todo el bloque es incidir en la concepcin del medio natural como un sistema dinmico con numerosas interconexiones y en continua evolucin. La vida en el planeta Tierra. Los ciclos naturales: ciclo del agua, del carbono, del nitrgeno. La Biosfera y sus principales ecosistemas. Anlisis de los ecosistemas valencianos y de sus parques y parajes naturales. Realizacin de itinerarios integrados en el medio natural (biologa, geologa, geografa e historia y etnografa) y urbanos. Experiencias didcticas en granjas-escuela y equipamientos de educacin ambiental. 2. Incidencia de la especie humana en el medio natural. grandes problemas ambientales de nuestros das.

Num. 5783 / 12.06.2008

66556

Es proposa el concepte despcie humana com a part integrant de la naturalesa, i per tant no autosuficient ni independent del mn natural. Debats i xicotetes investigacions sobre la influncia de lespcie humana sobre la biosfera al llarg de la histria. Elaboraci de monografies sobre els grans problemes ambientals en el nostre planeta: Efecte hivernacle, calfament global i canvi climtic. Prdua de biodiversitat. Destrucci de la capa doz. Contaminaci (hdrica, atmosfrica). Avan de la desertitzaci. Escassetat de recursos. Explosi demogrfica i pobresa en el tercer mn. Anlisi de problemes mediambientals de la Comunitat Valenciana. Incendis forestals, desertitzaci, escassetat de recursos hdrics, problemes de contaminaci dels nostres boscos, destrucci de fons del litoral mar (praderies de posidnies), prdua dhorta, destrucci del paisatge, pressi urbanstica costanera, prdua de patrimoni natural i cultural. Estudi de possibles solucions als problemes ambientals; energies renovables: Energia solar trmica i fotovoltaica. Energia elica. Energia minihidrulica. Energia geotrmica. Energia de la biomassa. Estalvi energtic. Edificacions bioclimtiques: s racional i eficient de lenergia. El ciutad Verd. Actituds i qualitats que caracteritzen un ciutad respectus amb el seu medi ambient: Regla de les 4 R reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar. Utilitzaci racional dels recursos del planeta (aigua, energia, etc.). Importncia dels hbits de consum ecolgics. Respecte dels bns collectius (medi natural, patrimoni cultural, elements urbans collectius, etc.). Elaboraci del Manual del Ciutad Verd. Agressions mediambientals: actuaci ciutadana. 3. Salut ambiental i entorn prxim. El nostre cos, lentorn ms immediat. Aplicaci de tcniques dexpressi corporal per a la presa de conscincia del nostre cos. Elaboraci dun pla individual de protecci i millora del nostre cos. Prctica de camp: Contacte amb la naturalesa i coneixement a travs dels sentits. Salut i ecologia. Investigaci sobre els factors que ms condicionen la salut humana. Debat sobre el tema Salut i malaltia. Investigaci sobre els fonaments del concepte ecolgic de salut. Grups de treball sobre: hbits de vida, condicions ambientals, biologia humana, estructura sanitria. Resoluci dun supsit prctic per mitj de tcniques de dramatitzaci (jocs de rol, per exemple). Entrevistes amb responsables de les rees de sanitat i medi ambient de lajuntament de la ciutat. Investigaci del microambient familiar. Elaboraci dun informe sobre la salut ambiental de lentorn familiar incloent-hi aspectes com caracterstiques de la vivenda (superfcie, nombre dhabitacions, nombre de cambres de bany, illuminaci, aireig, soroll...), nombre dhabitants, hbits de consum, prctica desports i activitats culturals, etc. Realitzaci dun esquema amb les condicions de la Vivenda Ecolgica 10.

Se propone el concepto de especie humana, como parte integrante de la naturaleza y por tanto no autosuficiente ni independiente del mundo natural. Debates y pequeas investigaciones sobre la influencia de la especie humana sobre la Biosfera a lo largo de la historia. Elaboracin de monografas sobre los grandes problemas ambientales en nuestro planeta: Efecto invernadero, calentamiento global y cambio climtico Prdida de biodiversidad. Destruccin de la capa de ozono. Contaminacin (hdrica, atmosfrica). Avance de la desertizacin. Escasez de recursos. Explosin demogrfica y pobreza en el tercer mundo. Anlisis de problemas medioambientales de la Comunitat Valenciana. Incendios forestales, desertizacin, escasez de recursos hdricos, problemas de contaminacin de nuestros bosques, destruccin de fondos del litoral marino (praderas de poseidonias), prdida de huerta, destruccin del paisaje, presin urbanstica costera, prdida de patrimonio natural y cultural. Estudio de posibles soluciones a los problemas ambientales: Energas renovables: Energa solar trmica y fotovoltaica. Energa elica Energa minihidrulica Energa geotrmica Energa de la biomasa Ahorro energtico Edificaciones bioclimticas: uso racional y eficiente de la energa El Ciudadano Verde. Actitudes y cualidades que caracterizan a un ciudadano respetuoso con su medio ambiente: Regla de las 4 R reducir, reutilizar, reciclar y recuperar. Utilizacin racional de los recursos del planeta (agua, energa, etc.). Importancia de los hbitos de consumo ecolgicos. Respeto de los bienes colectivos (medio natural, patrimonio cultural, elementos urbanos colectivos, etc.). Elaboracin del Manual del Ciudadano Verde. Agresiones medioambientales: actuacin ciudadana. 3. Salud ambiental y entorno prximo. Nuestro cuerpo, el entorno ms inmediato. Aplicacin de tcnicas de expresin corporal para la toma de conciencia de nuestro cuerpo. Elaboracin de un plan individual de proteccin y mejora de nuestro cuerpo. Prctica de campo: Contacto con la Naturaleza y conocimiento a travs de los sentidos. Salud y ecologa. Investigacin sobre los factores que ms condicionan la salud humana. Debate sobre el tema Salud y Enfermedad. Investigacin sobre los fundamentos del concepto ecolgico de salud. Grupos de trabajo sobre: hbitos de vida, condiciones ambientales, biologa humana, estructura sanitaria. Resolucin de un supuesto prctico mediante tcnicas de dramatizacin (juegos de rol, por ejemplo). Entrevistas con responsables de las reas de Sanidad y Medio Ambiente del Ayuntamiento de la ciudad. Investigacin del microambiente familiar. Elaboracin de un informe sobre la salud ambiental del entorno familiar incluyendo aspectos como caractersticas de la vivienda (superficie, nmero de habitaciones, nmero de cuartos de bao, iluminacin, aireacin, ruido...), nmero de habitantes, hbitos de consumo, prctica de deportes y actividades culturales, etc. Realizacin de un esquema con las condiciones de la Vivienda Ecolgica 10.

Num. 5783 / 12.06.2008

66557

4. Participaci en els problemes ambientals del municipi i del centre escolar: agenda 21 local, agenda 21 escolar i ecoauditoria escolar. LAgenda 21 va nixer lany 1992 en la Conferncia de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenrotllament. Dos anys desprs de la Cimera de la Terra, es va celebrar a Aalborg (Dinamarca) la primera Conferncia Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles. Desta trobada va sorgir la seua Carta dAalborg, un document on les ciutats europees es comprometeren a participar en les iniciatives locals de lAgenda 21. Aix, doncs, lagenda 21 local s un pla estratgic municipal basat en la integraci, amb criteris sostenibles, de les poltiques ambientals, econmiques i socials del municipi, i que sorgixen de la participaci i la presa de les decisions consensuades entre els representants poltics, personal tcnic municipal, agents implicats i ciutadans del municipi. Lagenda 21 escolar permet a lalumnat analitzar i comprendre la problemtica mediambiental del seu entorn i preparar-lo per a lexercici ciutad. T tres components bsics: la sostenibilitat ambiental del centre educatiu i de lentorn, la innovaci curricular i la participaci en la comunitat. Un instrument molt til en el desenrotllament de lAgenda 21 escolar s lecoauditoria escolar. s un procs educatiu basat en lauditoria ambiental. Amb este instrument es diagnostica la qualitat dels processos ambientals dun centre escolar utilitzant estratgies de participaci, autoavaluaci i autogesti encaminades a corregir les diferncies ambientals detectades i, a diferncia de les auditories ambientals empresarials, la seua finalitat ltima s la deducar i formar les persones en valors ambientals i a comprometre-les en la millora del medi ambient. El centre escolar s un ambient molt prxim a la realitat de lalumnat i pot ser considerat un verdader sistema (autoorganitzaci, circuits interiors, equilibri intern, interaccions amb el medi exterior...). Per tant, constitux tamb un microambient adequat per a experimentar les caracterstiques sistmiques de la naturalesa. En lmbit fisicomaterial es poden auditar els aspectes segents: Edifici i entorn interior i exterior: diversificaci daules (espais) i zones de recreaci, tanques, arbres, aparcaments, etc. Illuminaci i aireig. Mobiliari i materials. Qualitat de vida i relacions (aire, nivell sonor, accessos) Zones verdes, estanys, espais de jocs i trobada i zones de reciclatge (paper, vidre) Espais per a la potenciaci del transport alternatiu (bicicletes, transport collectiu pblic) Estalvi, reutilitzaci i s eficient de materials i recursos: paper, aigua, energia Avaluaci del nivell de seguretat dels carrers que rodegen el centre, reconversi dels seus usos (mobilitat-trobada-joc). s ms eficient dels espais comuns: biblioteques, ludoteques, patis, corredors. Participaci en lentorn i en campanyes comunitries en favor del medi ambient. Prioritzar les problemtiques ambientals del centre escolar. Planificar les accions pertinents dins i fora del centre: Investigaci del medi ambient del nostre municipi: Realitzaci de visites als departaments ambientals de lajuntament, institucions sanitries locals, associacions ciutadanes, etc. Elaboraci dinformes tcnics i monografies (sistema de recollida de fems, abastiment daigua potable, eliminaci i tractament de les aiges residuals, qualitat de laire, contaminaci sonora...) a partir de tota la informaci obtinguda. Posada en com de les conclusions i elaboraci dun document conjunt sobre la salut ambiental de la ciutat on sincloguen propostes realistes de solucions als principals problemes. Realitzaci de treballs ambientals de camp a lentorn prxim al centre: Contaminaci acstica: mesures amb un sonmetre dels nivells de soroll en distints barris de la ciutat.

4. Participacin en los problemas ambientales del municipio y del centro escolar: agenda 21 local, agenda 21 escolar y ecoauditora escolar. La Agenda 21 naci en el ao 1992 en la Conferencia de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente y el Desarrollo. Dos aos despus de la Cumbre de la Tierra, se celebr en Aalborg (Dinamarca) la primera Conferencia Europea de Ciudades y Pueblos Sostenibles. De esta encuentro surgi su Carta de Aalborg, un documento donde las ciudades europeas se comprometieran a participar en las iniciativas locales de la Agenda 21. As pues, la Agenda 21 Local es un Plan Estratgico Municipal basado en la integracin, con criterios sostenibles, de las polticas ambientales, econmicas i sociales del municipio, y que surgen de la participacin y la toma de las decisiones consensuadas entre los representantes polticos, personal tcnico municipal, agentes implicados y ciudadanos del municipio. La Agenda 21 escolar permite al alumnado analizar y comprender la problemtica medioambiental de su entorno y prepararle para el ejercicio ciudadano. Tiene tres componentes bsicos: la sostenibilidad ambiental del centro educativo y del entorno, la innovacin curricular y la participacin en la comunidad. Una herramienta muy til en el desarrollo de la Agenda 21 escolar es la ecoauditora escolar. Es un proceso educativo basado en la auditora ambiental. Con l se diagnostica la calidad de los procesos ambientales de un centro escolar utilizando estrategias de participacin, autoevaluacin y autogestin encaminadas a corregir las diferencias ambientales detectadas y, a diferencia de las auditorias ambientales empresariales, su finalidad ltima es la de educar y formar a las persones en valores ambientales y en comprometerlas en la mejora del medio ambiente. El centro escolar es un ambiente muy prximo a la realidad del alumnado y puede ser considerado un verdadero sistema (autoorganizacin, circuitos interiores, equilibrio interno, interacciones con el medio exterior...). Por tanto constituye tambin un microambiente adecuado para experimentar las caractersticas sistmicas de la naturaleza. En el mbito fsico-material se pueden auditar los siguientes aspectos: Edificio y entorno interior y exterior: diversificacin de aulas (espacios) y zonas de recreo, setos, rboles, aparcamientos, etc. Iluminacin y aireacin. Mobiliario y materiales. Calidad de vida y relaciones (aire, nivel sonoro, accesos) Zonas verdes, estanques, espacios de juegos y encuentro y zonas de reciclaje (papel, vidrio) Espacios para la potenciacin del transporte alternativo (bicicletas, transporte colectivo pblico) Ahorro, reutilizacin y uso eficiente de materiales y recursos: papel, agua, energa, Evaluacin del nivel de seguridad de las calles que rodean el centro, reconversin de sus usos (movilidad-encuentro-juego). Uso ms eficiente de los espacios comunes: bibliotecas, ludotecas, patios, pasillos. Participacin en el entorno y en campaas comunitarias en favor del medio ambiente. Priorizar las problemticas ambientales del Centro escolar. Planificar las acciones pertinentes dentro y fuera del Centro: Investigacin del medio ambiente de nuestro municipio: Realizacin de visitas a los departamentos ambientales del ayuntamiento, instituciones sanitarias locales, asociaciones ciudadanas, etc. Elaboracin de informes tcnicos y monografas (sistema de recogida de basuras, abastecimiento de agua potable, eliminacin y tratamiento de las aguas residuales, calidad del aire, contaminacin sonora...) a partir de toda la informacin obtenida. Puesta en comn de las conclusiones y elaboracin de un documento conjunto sobre la salud ambiental de la ciudad incluyendo propuestas realistas de soluciones a los principales problemas. Prctica de trabajos ambientales de campo en el entorno prximo al centro: Contaminacin acstica: medidas con un sonmetro de los niveles de ruido en distintos barrios de la ciudad.

Num. 5783 / 12.06.2008

66558

Contaminaci hdrica: mesura de la concentraci de clor i altres contaminants en laigua en distintes parts de la poblaci. Eixides a lentorn natural ms prxim per a conixer les espcies vegetals i animals ms caracterstiques o abundants. Recollida molt selectiva de mostres, quan siga imprescindible, o presa de fotografies per a posterior classificaci manejant-se guies de camp. Elaboraci duna guia de camp de la zona on sincloguen mapes, dibuixos a partir de totes les dades obtingudes. Avaluar i informar la comunitat escolar. Traslladar les conclusions al ple municipal. 5. Projectes mediambientals. Es pretn potenciar el principi de pensar globalment i actuar localment, destacat per les diferents associacions per a la defensa del medi ambient. En esta lnia es proposen els exemples segents: a) Posada en marxa dun hort escolar. A travs deste projecte lalumnat pot entrar en contacte amb els principis i mtodes de lagricultura ecolgica, on queden exclosos els abonaments de sntesi qumica industrial i els plaguicides sinttics pels seus demostrats perills ambientals. b) El compostador de matria orgnica. Fabricar el propi compostador o adquirir-lo en establiments especialitzats. Es pot reutilitzar tota la matria orgnica que es genera en un centre escolar, sobretot si hi ha menjador escolar, per a elaborar un compost que pot servir per a labonament del propi hort escolar del centre o per a les plantes de jard, tant del centre com les de les llars de lalumnat. Hi ha molt desconeixement entre la gent del que s un compostador i del benefici que comporta reciclar aquella matria orgnica que es genera. c) Taller de cuines, enginys solars i energies renovables. Sutilitzen les cuines solars, principalment, per a coure menjar i pasteuritzar aigua, encara que contnuament sen desenrotllen usos addicionals. Nombrosos factors, incloent-hi laccs als materials, la disponibilitat dels carburants de cuines tradicionals, el clima, les preferncies quant a lalimentaci, factors culturals i capacitats tcniques, afavorixen que les cuines solars siguen assequibles per a les persones, sobretot en pasos pobres amb escassetat de carburants i falta fins i tot de llenya, com lfrica subsahariana. Amb un coneixement dels principis bsics de lenergia solar i un accs a materials simples, com el cart, el paper dalumini i el vidre, es pot construir una cuina solar efica. Tamb es poden adquirir unes cuines solars parabliques en el mercat. Este taller potenciar ls de les energies renovables, sobretot la solar, i es veur de manera molt prctica la utilitat de molts ginys solars que es poden construir amb materials poc sofisticats. d) El viver escolar. Per mitj deste projecte, es pot potenciar el coneixement de les espcies vegetals autctones i la seua importncia en el manteniment dels ecosistemes mediterranis. e) Un centre saludable. Per mitj de la realitzaci de projectes de millora del centre, es pot aconseguir la participaci de lalumnat en la tasca de millorar les condicions ambientals i esttiques del centre educatiu. Criteris davaluaci 1. Diferenciar les diferents formes de vida del planeta Terra i els hbitats i ecosistemes en qu es desenrotllen. Determinar la influncia del gnere hum en les diferents formes de vida. 2. Enumerar els cicles naturals i especificar com influx el gnere hum en el seu manteniment i contaminaci. 3. Enumerar, caracteritzar i diferenciar els ecosistemes valencians. 4. Realitzar un informe detallat dun itinerari concret dels realitzats en un medi natural: llocs visitats, aspectes biolgics i geolgics dinters, aspectes histrics i geogrfics relacionats amb el medi ambient, impactes ambientals observats, etnografia de la zona. 5. Realitzar un informe de les activitats realitzades en alguna granja-escola o equipament deducaci ambiental. Manipular, elaborar i transformar aliments amb carcter ecolgic en la granja-escola (pa, formatge, melmelades, etc). Dissenyar mens ecolgics.

Contaminacin hdrica: medida de la concentracin de cloro y otros contaminantes en el agua en distintas partes de la poblacin. Salidas al entorno natural ms prximo para conocer las especies vegetales y animales ms caractersticas o abundantes. Recogida muy selectiva de muestras, cuando sea imprescindible, o toma de fotografas para posterior clasificacin manejando guas de campo. Elaboracin de una gua de campo de la zona incluyendo mapas, dibujos a partir de todos los datos obtenidos. Evaluar e informar a la comunidad escolar. Trasladar las conclusiones al pleno municipal 5. Proyectos medioambientales. Se pretende potenciar el principio de pensar globalmente y actuar localmente, destacado por las diferentes asociaciones para la defensa del medio ambiente. En esta lnea se proponen los siguientes ejemplos: a) Puesta en marcha de un huerto escolar. A travs de este proyecto el alumnado puede entrar en contacto con los principios y mtodos de la agricultura ecolgica, donde quedan excluidos los abonos de sntesis qumica industrial y los plaguicidas sintticos por sus demostrados peligros ambientales. b) El compostador de materia orgnica Fabricar el propio compostador o adquirirlo en establecimientos especializados. Se puede reutilizar toda la materia orgnica que se genera en un centro escolar, sobre todo si existe comedor escolar, para elaborar un compost que puede servir para el abono del propio huerto escolar del centro o para las plantas de jardn, tanto del centro como las de los hogares del alumnado. Hay mucho desconocimiento entre la gente de lo que es un compostador y del beneficio que comporta el reciclar aquella materia orgnica que se genera. c)Taller de cocinas, ingenios solares y energas renovables Se utilizan las cocinas solares, principalmente, para cocer comida y pasteurizar agua, aunque continuamente se desarrollan usos adicionales. Numerosos factores, incluyendo el acceso a los materiales, la disponibilidad de los carburantes de cocinas tradicionales, el clima, las preferencias en cuanto a la alimentacin factores culturales y capacidades tcnicas, favorecen que las cocinas solares sean asequibles para las personas, sobre todo en pases pobres con escasez de carburantes y falta incluso de lea, como el frica subsahariana. Con un conocimiento de los principios bsicos de la energa solar y un acceso a materiales simples, como el cartn, el papel de aluminio y el cristal, se puede construir una cocina solar eficaz. Tambin se pueden adquirir unas cocinas solares parablicas en el mercado. Este taller potenciar el uso de las energas renovables, sobre todo la solar y se ver de forma muy prctica la utilidad de muchos ingenios solares que se pueden construir con materiales poco sofisticados. d) El vivero escolar. Mediante este proyecto se puede potenciar el conocimiento de las especies vegetales autctonas y su importancia en el mantenimiento de los ecosistemas mediterrneos. e) Un centro saludable. Mediante la realizacin de proyectos de mejora del centro se puede conseguir la participacin del alumnado en la tarea de mejorar las condiciones ambientales y estticas del centro educativo. Criterios de evaluacin 1. Diferenciar las diferentes formas de vida del planeta tierra y los hbitats y ecosistemas en las que se desarrollan. Determinar la influencia del gnero humano en las diferentes formas de vida. 2. Enumerar los ciclos naturales y especificar cmo influye el gnero humano en su mantenimiento y contaminacin. 3. Enumerar, caracterizar y diferenciar los ecosistemas valencianos. 4. Realizar un informe detallado de un itinerario concreto de los realizados en un medio natural: lugares visitados, aspectos biolgicos y geolgicos de inters, aspectos histricos y geogrficos relacionados con el medio ambiente, impactos ambientales observados, etnografa de la zona. 5. Realizar un informe de las actividades realizadas en alguna granja-escuela o equipamiento de educacin ambiental. Manipular, elaborar y transformar alimentos con carcter ecolgico en la granjaescuela (pan, queso, mermeladas, etc). Disear mens ecolgicos.

Num. 5783 / 12.06.2008

66559

6. Realitzar monografies sobre alguns dels grans problemes ecolgics del planeta (efecte hivernacle, canvi climtic, explosi demogrfica i pobresa en el tercer mn) 7. Plantejar solucions als problemes ambientals ms immediats de la Comunitat Valenciana i elaborar accions per a la soluci destos. Elaborar cartes de denncia a les institucions i/o empreses que actuen de manera dolosa contra el medi ambient. 8. Definir el concepte de salut i malaltia. 9. Descriure els hbits de vida saludable i les seues repercussions en la societat. 10. Elaborar una guia, decleg o manifest per a conscienciar la resta de la comunitat escolar i habitants del municipi de les problemtiques ambientals ms immediates. 11. Realitzar un informe final duna ecoauditoria del mateix centre dalgun aspecte concret en lmbit fisicomaterial. 12. Elaborar un mapa sonor del centre escolar i el seu entorn. 13. Buscar informaci en Internet del pla estratgic municipal (agenda 21 local) del mateix municipi. 14. Dissenyar un pla dactuaci en el mateix centre per a una millora en lestalvi energtic, estalvi daigua i disminuci de residus slids. 15. Posar en funcionament un hort escolar amb les tcniques de lagricultura ecolgica. 16. Dissenyar el tipus de cultius per a cada poca. Dissenyar i construir una compostadora, buscant informaci en Internet. 17. Construir amb materials simples algun tipus de cuina o forn solar i dissenyar mens que siguen viables en la seua manufactura. Realitzar reportatges audiovisuals per a informar i sensibilitzar la comunitat ms prxima (centre escolar i poblaci del municipi) dels beneficis de les experincies realitzades. LENTORN: TALLER DEL GEGRAF I DE LHISTORIADOR Introducci En el nostre mn actual, on els mitjans de comunicaci, i en especial la televisi i les noves tecnologies a travs de jocs de simulaci, ens transporten amb la mxima facilitat a altres espais i a altres temps, la investigaci educativa ha demostrat com els alumnes i les alumnes fan seus, i viuen com a prxims, espais i temps que poden estar molt allunyats en la distncia i en el temps fsics. Aix, la intensitat amb qu es va viure la guerra del Golf Prsic, la batalla de les Termpiles en la seua versi digital, o la familiaritat amb qu es parla de llocs allunyats en la distncia per molt prxims per influncies de sries televisives, com Miami, fan que entenguem per entorn no sols el temps i lespai immediats sin el que es viu com a prxim, en un mn on els lmits del lluny i el prxim es difuminen amb la mxima facilitat. Lentorn, doncs, ser ents com el que s percebut, com el que s viscut en el sentit del que s notcia, del que ens afecta quotidianament. Daltra banda, tamb considerem que s entorn el que es troba prxim en distncia i temps i hi treballarem pel gran valor pedaggic que cont. Aix, en els blocs de continguts Litinerari o Investigaci i treballs de camp lentorn fsic immediat ser el laboratori on es poden verificar hiptesis, formular-se preguntes, arreplegar dades, etc. Aix doncs, el que es pretn amb esta matria optativa s ajudar a entendre els aspectes espacials, temporals i socials de lentorn partint de la percepci i de la capacitat emptica de lalumnat, collaborant que reconstrusca de manera crtica les seues concepcions respecte daix. Per a aix, sutilitzaran els conceptes que sn propis de les cincies socials, i en especial els de la geografia i la histria, perqu sn estes dos disciplines les triades com a suport conceptual i metodolgic. Des desta premissa sinsistix en una srie daprenentatges funcionals que siguen tils en la vida quotidiana i que permeten entendre millor el mn en qu es viu. I en este sentit, seran els continguts metodolgics o procedimentals, juntament amb les dades i informacions rellevants referides als problemes tractats, els eixos entorn dels quals sarticulen els continguts conceptuals i actitudinals. Es tracta que lalumnat perceba la fun-

6. Realizar monografas sobre algunos de los grandes problemas ecolgicos del planeta (Efecto invernadero, cambio climtico, explosin demogrfica y pobreza en el tercer mundo) 7. Plantear soluciones a los problemas ambientales ms inmediatos de la Comunitat Valenciana y elaborar acciones para su solucin. Elaborar cartas de denuncia a las instituciones y/o empresas que acten de forma dolosa contra el medio ambiente. 8. Definir el concepto de salud y enfermedad. 9. Describir los hbitos de vida saludable y sus repercusiones en la sociedad. 10. Elaborar una gua, declogo o manifiesto para concienciar al resto de la comunidad escolar y habitantes del municipio de las problemticas ambientales ms inmediatas. 11. Realizar un informe final de una ecoauditora del propio centro de algn aspecto concreto en el mbito fsico-material. 12. Elaborar un mapa sonoro del centro escolar y su entorno. 13. Buscar informacin en internet del Plan Estratgico Municipal (Agenda 21 Local) del propio municipio. 14. Disear un plan de actuacin en el propio centro para una mejora en el ahorro energtico, ahorro de agua y disminucin de residuos slidos. 15. Poner en funcionamiento un huerto escolar con las tcnicas de la agricultura ecolgica. 16. Disear el tipo de cultivos para cada poca. Disear y construir una compostadora, buscando informacin en internet. 17. Construir con materiales simples algn tipo de cocina u horno solar y disear mens que sean viables en su manufactura. Realizar reportajes audiovisuales para informar y sensibilizar a la comunidad ms prxima (centro escolar y poblacin del municipio) de los beneficios de las experiencias realizadas. EL ENTORNO: TALLER DEL GEGRAFO Y DEL HISTORIADOR Introduccin En nuestro mundo actual, donde los medios de comunicacin, y en especial la televisin y las nuevas tecnologas a travs de juegos de simulacin, nos transportan con suma facilidad a otros espacios y a otros tiempos, la investigacin educativa ha demostrado cmo los alumnos y las alumnas hacen suyos, y viven como prximos, espacios y tiempos que pueden estar muy alejados en la distancia y en el tiempo fsicos. As, la intensidad con la que se vivi la guerra del Golfo Prsico, la batalla de las Termpilas en su versin digital, o la familiaridad con que se habla de lugares alejados en la distancia pero muy prximos por influencias de series televisivas, como Miami, hacen que entendamos por entorno no slo el tiempo y el espacio inmediatos sino lo que se vive como prximo, en un mundo donde los lmites de lo lejano y lo prximo se difuminan con suma facilidad. El entorno, pues, ser entendido como lo percibido, como lo vivido en el sentido de lo que es noticia, de lo que nos afecta cotidianamente. Por otra parte, tambin entendemos por entorno lo prximo en distancia y tiempo y trabajaremos en l por el gran valor pedaggico que encierra. As, en los bloques de contenidos El itinerario o Investigacin y trabajos de campo el entorno fsico inmediato ser el laboratorio donde poder verificar hiptesis, formularse preguntas, recoger datos, etc. As pues, lo que se pretende con esta materia optativa es ayudar a entender los aspectos espaciales, temporales y sociales del entorno partiendo de la percepcin y de la capacidad emptica del alumnado, colaborando a que reconstruya de forma crtica sus concepciones al respecto. Para ello se utilizarn los conceptos que son propios de las ciencias sociales, y en especial los de la geografa y la historia, porque son estas dos disciplinas las elegidas como soporte conceptual y metodolgico. Desde esta premisa se hace hincapi en una serie de aprendizajes funcionales que sean tiles en la vida cotidiana y que permitan entender mejor el mundo en el que se vive. Y en este sentido, sern los contenidos metodolgicos o procedimentales junto a los datos e informaciones relevantes referidos a los problemas tratados, los ejes en torno a los cuales se articulen los contenidos conceptuales y actitudinales. Se trata de que el alumnado per-

Num. 5783 / 12.06.2008

66560

cionalitat immediata dels procediments i la satisfacci que produx el fet de saber fer que implica ls de les tcniques, per sense oblidar la conceptualitzaci, i tot aix, encaminat a afavorir actituds de respecte i tolerncia. Els cinc blocs de continguts que es proposen no sn de carcter temtic. Permeten la combinaci entre si originant mduls o temes que incloguen diverses estratgies daula. Aix, una activitat de simulaci pot precedir un debat, o, en un itinerari, shi pot incloure una activitat de simulaci, etc. Els recursos didctics imprescindibles per a programar una unitat didctica han dentendres com a instruments al servici duna metodologia concreta. En cap cas, els recursos no han de tindre el paper preponderant, ni sha de programar dacord amb estos. La metodologia ser necessria per a conduir el pensament a lelaboraci personal del coneixement i la construcci de significats per mitj de la seua negociaci amb la resta de la comunitat escolar. Per tant, de la metodologia en dependr larreplega dinformaci, el plantejament dhiptesis, la verificaci destes, etc. Lespai fsic en qu es desenrotlle el procs densenyana i aprenentatge ha dexcedir lmbit de laula i del centre educatiu. Este aspecte, lluny de ser un inconvenient, suposa una adequaci de la metodologia de treball als objectius que pretenen una comunicaci ms dinmica entre lalumnat i el seu entorn fsic immediat, a ms dintroduir els elements motivadors i fins i tot ldics que tota eixida del centre escolar comporta. Els blocs de continguts, els recursos didctics i les diferents estratgies daula que es proposen sn prou flexibles i diversos com per a poder ajustar-se a les necessitats dels estudiants, als recursos del centre i als interessos dels professors. El tractament de la diversitat per mitj de loptativitat implica la relaci amb les rees curriculars i amb altres matries optatives. La vinculaci amb lrea de Cincies Socials, Geografia i Histria s la ms estreta, per tamb poden establir-se propostes interdisciplinries amb les rees de Castell: Llengua i Literatura, Valenci: Llengua i Literatura, Llenges Estrangeres, Cincies de la Naturalesa, Educaci Plstica i Visual, Tecnologies, Informtica, Matemtiques i Msica. Daltra banda, s suggeridor establir connexions amb optatives com ara Dramatitzaci/Teatre i Comunicaci Audiovisual. Siga com siga, ser en el projecte curricular on sestablisca un marc ms adequat i real a la possible interdisciplinarietat. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques. Esta matria optativa contribux al desenrotllament de les competncies bsiques de letapa de manera parallela a la matria de Cincies Socials, Geografia i Histria, per la qual cosa hi s aplicable el que establix el currculum de Cincies Socials, Geografia i Histria (annex I del Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana). Objectius Lensenyana i laprenentatge desta matria optativa tindr com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats segents: 1. Analitzar els problemes ms apressants de les societats actuals i formar-sen un ju personal o social. 2. Comprendre i analitzar els factors que intervenen en una situaci problemtica de carcter social, establint la seua importncia i jerarquia per a aconseguir una explicaci acceptable. 3. Realitzar tasques en grup i participar en discussions i debats amb una actitud crtica per respectuosa i tolerant, fonamentant adequadament les seues opinions i propostes i valorant la discrepncia i el dileg com una via necessria per a la soluci dels problemes humans i socials. 4. Plantejar problemes adequadament i proposar solucions duent a terme estudis i xicotetes investigacions aplicant els instruments conceptuals, les tcniques i els procediments bsics dindagaci caracterstics de la geografia, la histria i altres cincies socials. 5. Utilitzar de manera crtica i autnoma diferentes fonts dinformaci: verbal, icnica, estadstica, cartogrfica i, en especial, els actuals mitjans de comunicaci social.

ciba la funcionalidad inmediata de los procedimientos y la satisfaccin que produce el saber hacer que implica el uso de las tcnicas, pero sin olvidar la conceptualizacin y todo ello encaminado a favorecer actitudes de respeto y tolerancia. Los cinco bloques de contenidos que se proponen no son de carcter temtico. Permiten la combinacin entre ellos originando mdulos o temas que incluyan diversas estrategias de aula. As, una actividad de simulacin puede preceder a un debate, o, en un itinerario, se puede incluir una actividad de simulacin, etc. Los recursos didcticos imprescindibles para programar una unidad didctica deben entenderse como instrumentos al servicio de una metodologa concreta. En ningn caso los recursos deben tener el papel preponderante, ni se debe programar en funcin de los mismos. La metodologa ser necesaria para conducir el pensamiento a la elaboracin personal del conocimiento y la construccin de significados mediante su negociacin con el resto de la comunidad escolar. Por tanto, de la metodologa depender la recogida de informacin, el planteamiento de hiptesis, su verificacin, etc. El espacio fsico en el que se desarrolle el proceso de enseanza y aprendizaje ha de exceder el mbito del aula y del centro educativo. Este aspecto, lejos de ser un inconveniente, supone una adecuacin de la metodologa de trabajo a los objetivos que pretenden una comunicacin ms dinmica entre el alumnado y su entorno fsico inmediato, adems de introducir los elementos motivadores e incluso ldicos que toda salida del centro escolar comporta. Los bloques de contenidos, los recursos didcticos y las diferentes estrategias de aula que se proponen son lo suficientemente flexibles y diversos como para poder ajustarse a las necesidades de los estudiantes, a los recursos del centro y a los intereses de los profesores. El tratamiento de la diversidad mediante la optatividad implica la relacin con las reas curriculares y con otras materias optativas. La vinculacin con el rea de Ciencias Sociales, Geografa e Historia es la ms estrecha, pero tambin pueden establecerse propuestas interdisciplinarias con las reas de Castellano: Lengua y Literatura, Valenciano: Lengua y Literatura, Lenguas Extranjeras, Ciencias de la Naturaleza, Educacin Plstica y Visual, Tecnologas, Informtica, Matemticas y Msica. Por otro lado, es sugerente establecer conexiones con optativas tales como Dramatizacin/Teatro y Comunicacin audiovisual. De cualquier modo, ser en el proyecto curricular donde se establezca un marco ms adecuado y real a la posible interdisciplinariedad. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas. Esta materia optativa contribuye al desarrollo de las competencias bsicas de la etapa de forma paralela a la materia de Ciencias Sociales, Geografa e Historia, por lo que es aplicable lo establecido en el currculo de Ciencias Sociales, Geografa e Historia (Anexo I del Decreto 112/2007, de 20 de julio, por el que se establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana). Objetivos La enseanza y el aprendizaje de esta materia optativa tendr como objetivo desarrollar en los alumnos y en las alumnas las siguientes capacidades: 1. Analizar los problemas ms acuciantes de las sociedades actuales, formndose un juicio personal o social. 2. Comprender y analizar los factores que intervienen en una situacin problemtica de carcter social, estableciendo su importancia y jerarqua para conseguir una explicacin aceptable. 3. Realizar tareas en grupo y participar en discusiones y debates con una actitud crtica pero respetuosa y tolerante, fundamentando adecuadamente sus opiniones y propuestas y valorando la discrepancia y el dilogo como una necesaria va para la solucin de los problemas humanos y sociales. 4. Plantear problemas adecuadamente y proponer soluciones llevando a cabo estudios y pequeas investigaciones aplicando los instrumentos conceptuales, las tcnicas y los procedimientos bsicos de indagacin caractersticos de la Geografa, la Historia y otras Ciencias Sociales. 5. Utilizar de forma crtica y autnoma diferentes fuentes de informacin: verbal, icnica, estadstica, cartogrfica y, en especial, los actuales medios de comunicacin social.

Num. 5783 / 12.06.2008

66561

6. Conixer les diferents tcniques estadstiques, cartogrfiques i grfiques que contribuxen a ordenar una informaci i a convertir-la en mapes temtics. 7. Comprendre els diferents desitjos i interessos dels diferents grups, concretats en projectes socials, respecte a la morfologia i a la funcionalitat de lentorn fsic i social. 8. Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, lingstic, artstic, histric i social, assumint les responsabilitats que suposen la conservaci i millora del dit patrimoni, apreciant-lo com a font de gaudi i utilitzant-lo com a recurs per al desenrotllament individual i collectiu. 9. Utilitzar de manera crtica i autnoma les noves tecnologies de la informaci i les comunicacions per a la realitzaci de tasques, la consulta dinformaci, utilitzaci i representaci grfica de dades, etc. 10. Utilitzar guions de treball per a ordenar la tasca que sha de desenrotllar, utilitzar materials i informacions de manera adequada a la resoluci de problemes, emetre hiptesis i verificar-les, i presentar i avaluar els resultats en diferents codis lingstics: verbals, icnics, cartogrfics, etc. Continguts Orientacions per a la selecci dels continguts desta matria optativa: 1. Es pretn que lalumnat perceba la funcionalitat immediata dels procediments dinvestigaci i explicaci, per sense detriment de la conceptualitzaci, i tot aix encaminat a afavorir les actituds de rigor respecte i tolerncia. Per aix, leix entorn del qual sarticulen els continguts conceptuals i actitudinals s el dels procediments i s convenient que prevalga lanlisi de temes conjunturals. 2. Conv que els dits temes siguen de rellevncia social compartits per sectors extraescolars, capaos dinteressar o que ja interessen a bona part de la societat. Esta perspectiva danlisi tan mplia permet el tractament des de la diversitat. 3. Han de ser temes de lentorn de lalumnat, considerant este entorn com a quelcom considerat prxim pels alumnes, encara que es tracte en un espai i en un temps molt allunyat dells. Cada un dels blocs que es proposen respon a una perspectiva procedimental, per no ha de limitar-se a aix. Aix mateix, els blocs poden conjugar-se entre si, traar trajectries paralleles o complementar-se amb vista a ladquisici dels continguts previstos, de manera que un procediment centrat en la investigaci, com pot ser el treball de camp, puga completar-se amb un debat, una simulaci, etc.; igual que un joc de simulaci pot recolzar en una base de dades i emmarcar-se en un itinerari. 1. El debat de temes dactualitat. El debat, a ms de linters implcit en els conceptes especfics de lassumpte que es debata, s molt adequat per a: Lexplicaci multifactorial i intencional. El tractament de les fonts dinformaci, especialment de les que procedixen dels mitjans de comunicaci La formulaci de preguntes, elaboraci dhiptesis, indagaci, etc., tots estos elements dun contingut metodolgic que els alumnes tamb han daprendre. Certes actituds de prudncia, cautela etc., junt amb la demanda de ms informaci abans de pronunciar-se sobre un tema. Els temes subjectes a debat. Perqu un debat siga capa daconseguir una disposici positiva en lalumnat, s necessari que siga un tema del seu inters. Generalment, els temes que interessen sn aquells que susciten controvrsies, que inunden els mitjans de comunicaci, que la societat en el seu conjunt debat. Solen ser temes que, encara que amb les arrels en el passat o molt allunyats dels nostres mbits espacials, una srie de factors conjunturals els ha portat a lactualitat, al present. En definitiva, es pot partir de lactualitat, per sha de conduir fins on el coneixement que explica eixa actualitat es trobe. Exemples de temes de debat poden ser: El deteriorament mediambiental que patix el nostre planeta. Conv tractar no sols temes llunyans com la destrucci de la capa doz o de lecosistema amaznic, sin tamb aspectes ms locals de lentorn prxim.

6. Conocer las diferentes tcnicas estadsticas, cartogrficas y grficas que contribuyen a ordenar una informacin y a convertirla en mapas temticos. 7. Comprender los diferentes deseos e intereses de los diferentes grupos, concretados en proyectos sociales, respecto a la morfologa y a la funcionalidad del entorno fsico y social. 8. Valorar y respetar el patrimonio natural, cultural, lingstico, artstico, histrico y social, asumiendo las responsabilidades que suponen su conservacin y mejora, aprecindolo como fuente de disfrute y utilizndolo como recurso para el desarrollo individual y colectivo. 9. Utilizar de forma crtica y autnoma las nuevas tecnologas de la informacin y las comunicaciones para la realizacin de tareas, la consulta de informacin, utilizacin y representacin grfica de datos etc. 10. Utilizar guiones de trabajo para ordenar la tarea que se va a desarrollar, utilizar materiales e informaciones de forma adecuada a la resolucin de problemas, emitir hiptesis y verificarlas y presentar y evaluar los resultados en diferentes cdigos lingsticos: verbales, icnicos, cartogrficos, etc. Contenidos Orientaciones para la seleccin de los contenidos de esta materia optativa: 1. Se pretende que el alumnado perciba la funcionalidad inmediata de los procedimientos de investigacin y explicacin, pero sin menoscabo de la conceptualizacin, y todo ello encaminado a favorecer las actitudes de rigor respeto y tolerancia. Por ello, el eje en torno al cual se articulan los contenidos conceptuales y actitudinales es el de los procedimientos y es conveniente que prevalezca el anlisis de temas coyunturales. 2. Conviene que dichos temas sean de relevancia social compartidos por sectores extraescolares, capaces de interesar o que ya interesan a buena parte de la sociedad. Esta perspectiva de anlisis tan amplia permite el tratamiento desde la diversidad. 3. Han de ser temas del entorno del alumnado, entendiendo este entorno como algo considerado prximo por los alumnos, aunque se trate en un espacio y en un tiempo muy alejado de ellos. Cada uno de los bloques que se proponen responde a una perspectiva procedimental pero no debe limitarse a ello. As mismo los bloques pueden conjugarse entre s, trazar trayectorias paralelas o complementarse de cara a la adquisicin de los contenidos previstos, de manera que un procedimiento centrado en la investigacin, como puede ser el trabajo de campo, pueda completarse con un debate, una simulacin, etc.; al igual que un juego de simulacin puede apoyarse en una base de datos y enmarcarse en un itinerario. 1. El debate de temas de actualidad. El debate, adems del inters implcito en los conceptos especficos del asunto que se debata, es muy adecuado para: La explicacin multifactorial e intencional. El tratamiento de las fuentes de informacin, especialmente de las que proceden de los medios de comunicacin La formulacin de preguntas, elaboracin de hiptesis, indagacin, etc. todos ellos elementos de un contenido metodolgico que los alumnos tambin tienen que aprender. Ciertas actitudes de prudencia, cautela etc., junto a la demanda de ms informacin antes de pronunciarse sobre un tema. Los temas sujetos a debate. Para que un debate sea capaz de conseguir una disposicin positiva en el alumnado, es necesario que sea un tema de su inters. Generalmente, los temas que interesan son aquellos que suscitan controversias, que inundan los medios de comunicacin, que la sociedad en su conjunto debate. Suelen ser temas que, aunque con las races en el pasado o muy alejados de nuestros mbitos espaciales, una serie de factores coyunturales los ha trado a la actualidad, al presente. En definitiva, se puede partir de la actualidad, pero se debe conducir hasta donde el conocimiento que explica esa actualidad se encuentre. Ejemplos de temas de debate pueden ser: El deterioro medioambiental que sufre nuestro planeta. Conviene tratar no slo temas lejanos como la destruccin de la capa de ozono o del ecosistema amaznico, sino tambin aspectos ms locales del entorno prximo.

Num. 5783 / 12.06.2008

66562

Els problemes de la immigraci a Espanya, contextualitzats en una escala europea i en la seua dimensi histrica. Els conflictes i tensions internacionals que enfronten diferents estats. Els conflictes intraestatals, entre els quals cal destacar els que deriven dels nacionalismes. El procs de construcci dEuropa i les contradiccions inherents a este procs complex. Els problemes derivats de lauge de lintegrisme als pasos islmics. 2. Investigaci i treball de camp. Els treballs de camp que es proposen requerixen que el tema destudi subique en un mbit geogrfic prxim, de manera que lalumnat puga acostar-se fsicament a eixa realitat en qualsevol fase de la construcci de coneixement sobre la dita realitat. Els conceptes que es perseguixen en este bloc de continguts, referits a la investigaci i al treball de camp, diferixen del que es considera com a estudi del medi local. No es tracta, per tant, de fer un estudi a xicoteta escala duna histria o duna geografia general. Es tracta de treballar conceptes epistemolgics dambds cincies partint de lentorn. Amb aix, es busca que lalumnat augmente el seu sentit social valorant lentorn que entn i reconeix com a patrimoni. Entre els temes que podrien ser objecte de treball de camp, poden assenyalar-sen alguns exemples: Sociologia de lalumnat dun centre a travs de les dades que sarrepleguen en este centre. Alguns problemes concrets en rees urbanes: la contaminaci, el transport, la distribuci dinfraestructures. Levoluci dels usos de lespai en relaci al potencial de recursos que possex. Investigacions sobre la histria immediata referides a la vida quotidiana a travs del mtode de la histria oral, que pot ser completada per mitj de fotografies i pellcules. Investigacions sobre vestigis del passat: un jaciment arqueolgic, un castell, una fbrica, la ciutat com a registre de la seua histria, restes urbanstiques o documentals. Histria de la vida quotidiana, en qu poden utilitzar-se, entre altres, els mtodes de letnologia. Elaboraci dun reportatge sobre la vida dun avi o un familiar o sobre algun fet histric viscut per ells amb incorporaci delements textuals, fotogrfics, registres sonors, etc. 3. Litinerari. Litinerari com a estratgia daprenentatge afavorix el coneixement de lentorn geogrfic, histric, artstic i social. Laproximaci a una evidncia (com un castell, per exemple) pot utilitzar-se per a provocar el plantejament de preguntes, de manera que sobligue a recrrer a les nocions de canvi i continutat, el desenrotllament de lempatia, lexplicaci dels fets, la percepci espacial, la localitzaci de fets i la combinaci descales en la qual sexpliquen. Poden utilitzar-se versions virtuals a travs dinformaci estreta de buscadors informtics. El ventall de possibilitats que ens permet desenrotllar este bloc de continguts s molt ampli. A manera dexemples, es proposen els tipus segents: Itineraris ecogeogrfics: els paisatges naturals, les costes i els processos de degradaci. Tamb poden incloures ac itineraris ecogeogrfics en mitjans urbans per a observar i analitzar problemes mediambientals. Itineraris etnolgics: es tractaria destudiar el pas duna societat rural i artesanal a una societat urbana i industrial. Itineraris arqueolgics: visites a jaciments i museus arqueolgics aix com jaciments objecte destudi de larqueologia industrial. Itineraris historicomonumentals: estudi de restes histriques com els castells, les talaies i els monestirs. Shi poden incloure centres historicomonumentals de gran inters. Itineraris urbans: servirien per a estudiar la morfologia de la ciutat i, a travs desta, la seua evoluci histrica. Lescena urbana en relaci amb lurbanisme.

Los problemas de la inmigracin en Espaa, contextualizados en una escala europea y en su dimensin histrica. Los conflictos y tensiones internacionales que enfrentan a diferentes estados. Los conflictos intraestatales, entre los que cabe destacar los que derivan de los nacionalismos. El proceso de construccin de Europa y las contradicciones inherentes a este proceso complejo. Los problemas derivados del auge del integrismo en los pases islmicos. 2. Investigacin y trabajo de campo. Los trabajos de campo que se propongan requieren que el tema de estudio se ubique en un mbito geogrfico cercano, de manera que el alumnado pueda acercarse fsicamente a esa realidad en cualquier fase de la construccin de conocimiento sobre la misma. Los conceptos que se persiguen en este bloque de contenidos referidos a la investigacin y al trabajo de campo, difieren de lo que se entiende por estudio del medio local. No se trata, por tanto, de hacer un estudio a pequea escala de una Historia o de una Geografa General. Se trata de trabajar conceptos epistemolgicos de ambas ciencias partiendo del entorno. Con ello se busca que el alumnado acreciente su sentido social al valorar el entorno que entiende y reconoce como patrimonio. Entre los temas que podran ser objeto de trabajo de campo pueden sealarse algunos ejemplos: Sociologa del alumnado de un centro a travs de los datos que en l se recogen. Algunos problemas concretos en reas urbanas: la contaminacin, el transporte, la distribucin de infraestructuras. La evolucin de los usos del espacio en relacin al potencial de recursos que posee. Investigaciones sobre la historia inmediata referidas a la vida cotidiana a travs del mtodo de la historia oral, que puede ser completada mediante fotografas y pelculas. Investigaciones sobre vestigios del pasado: un yacimiento arqueolgico, un castillo, una fbrica, la ciudad registro de su historia, restos urbansticos o documentales. Historia de la vida cotidiana en la que pueden utilizarse, entre otros, los mtodos de la etnologa. Elaboracin de un reportaje sobre la vida de un abuelo o un familiar o sobre algn hecho histrico vivido por ellos con incorporacin de elementos textuales, fotogrficos, registros sonoros, etc. 3. El itinerario. El itinerario como estrategia de aprendizaje favorece el conocimiento del entorno geogrfico, histrico, artstico y social. La aproximacin a una evidencia (como un castillo, por ejemplo) puede utilizarse para provocar el planteamiento de preguntas, obligando a recurrir a las nociones de cambio y continuidad, el desarrollo de la empata, la explicacin de los hechos, la percepcin espacial, la localizacin de hechos y la combinacin de escalas en la que se explican. Pueden utilizarse versiones virtuales a travs de informacin extraida de buscadores informticos. El abanico de posibilidades que nos permite desarrollar este bloque de contenidos es muy amplio. A modo de ejemplos se proponen los siguientes tipos: Itinerarios ecogeogrficos: los paisajes naturales, las costas y procesos de degradacin. Tambin pueden incluirse aqu itinerarios ecogeogrficos en medios urbanos para observar y analizar problemas medioambientales. Itinerarios etnolgicos: se tratara de estudiar el paso de una sociedad rural y artesanal a una sociedad urbana e industrial. Itinerarios arqueolgicos: visitas a yacimientos y museos arqueolgicos as como yacimientos objeto de estudio de la arqueologa industrial. Itinerarios histrico-monumentales: estudio de restos histricos como los castillos, atalayas, monasterios. Se pueden incluir centros histrico-monumentales de gran inters. Itinerarios urbanos: serviran para estudiar la morfologa de la ciudad y, a travs de ella, su evolucin histrica. La escena urbana en relacin con el urbanismo.

Num. 5783 / 12.06.2008

66563

Recreaci virtual del Cam del Cid o del Cam Valenci de Jaume I. 4. Treballs dhistria i de geografia sobre bases de dades. En este bloc de continguts es pretn que lalumnat es familiaritze amb lelaboraci i la utilitzaci destes bases de dades, que constituxen un conjunt enorme dinformacions de diveros tipus (estadstic, icnic, cartogrfic, etc.) organitzat en registres i camps amb uns criteris ms o menys complexos. Qualsevol destos pot plantejar-se com a exposici a travs duna presentaci informtica (Power Point). Estes activitats, en coherncia amb el sentit desta matria optativa, han de conjugar la temtica de lentorn amb uns camps de coneixement que possexen una important experincia acumulada, com la demografia (incloent-hi la demografia histrica), la geografia de la poblaci, la histria o la geografia econmica, la histria social, la geografia poltica, etc. Com a exemples es proposen els segents: Treballs de demografia histrica. Cerca, recollida i classificaci de dades procedents de fonts com els arxius parroquials. Anlisi de la conflictivitat social a partir de dades sobre vagues, vaguistes, hores de treball perdudes, etc. Fonts tils dinformaci poden ser la premsa, les dades del Ministeri de Treball o altres oficines governamentals, dels sindicats, etc. Anlisi de lestructura social. Es pot utilitzar com a base el cens o el padr municipal, aix com resums estadstics. Si se nutilitzen diverses sries, es pot fer una anlisi dels canvis i continutats, de conjuntures i estructures. Anlisi de resultats electorals posant-los en relaci amb factors dndole espacial que influxen en el vot. Es tracta destudiar la localitzaci del vot, les interrelacions de variables que lexpliquen, els processos de difusi del comportament electoral en lespai, etc. 5. Activitats de simulaci. Les activitats de simulaci poden ser enteses com un mtode i com una tcnica. El mtode de simulaci es va desenrotllar a partir dels mtodes matemtics que van permetre lelaboraci de models i que van influir en totes les disciplines que sagrupen sota la denominaci de cincies socials. Tot model, per definici, s una representaci simplificada de la realitat que realitza un investigador per a obtindre una previsi. Les activitats de simulaci ens permeten construir teories. Impliquen una consideraci de la realitat com un sistema del qual tractem de descobrir i analitzar el comportament en unes condicions donades espai-temporals. Esta realitat simplificada que presentem en una activitat de simulaci qualsevol facilita la realitzaci de manipulacions i inferncies que ens servixen per a arribar a conclusions sobre alguns problemes reals. Com a possibles exemples es proposen els segents: Dramatitzaci dun conflicte de carcter local: la repoblaci duna muntanya, la installaci duna urbanitzaci residencial o dun polgon industrial, la construcci duna autovia, ls dunes restes arqueolgiques i altres temes susciten diverses actituds i postures conflictives, que poden ser dramatitzades a travs dun debat. Simulaci de localitzacions dinfraestructures: un collegi, un hospital, una autopista, etc. Ac s important combinar lanlisi a travs de diverses escales que permeten acostar-se adequadament al problema en qesti. Simulaci dalgunes situacions de la vida quotidiana daltres perodes histrics i altres mbits geogrfics. La capacitat emptica ser imprescindible per a comprendre una manera de vida del passat. Pot utilitzar-se tamb la dramatitzaci i la comparaci de vides quotidianes de dos espais o temps distints. Anlisis de situacions daltres perodes histrics i altres mbits geogrfics a partir de jocs de simulaci ja existents en el mercat. Criteris davaluaci 1. Analitzar i comprendre situacions concretes geogrfiques o histriques manejant dades directes o indirectes i derivant les seues causes i els seus efectes tant a curt com a llarg termini.

Recreacin virtual del Camino del Cid o del Camino valenciano de Jaime I. 4. Trabajos de historia y de geografa sobre bases de datos. En este bloque de contenidos se pretende que el alumnado se familiarice con la elaboracin y la utilizacin de estas bases de datos, que constituyen un conjunto enorme de informaciones de diverso tipo (estadstico, icnico, cartogrfico, etc.) organizado en registros y campos con unos criterios ms o menos complejos. Cualquiera de ellos puede plantearse como exposicin a travs de una presentacin informtica (Power point). Estas actividades, en coherencia con el sentido de esta materia optativa, deben conjugar la temtica del entorno con unos campos de conocimiento que poseen una importante experiencia acumulada, como la demografa (incluida la demografa histrica), la geografa de la poblacin, la historia o la geografa econmica, la historia social, la geografa poltica, etc. Como ejemplos se proponen los siguientes: Trabajos de demografa histrica. Bsqueda, recogida y clasificacin de datos procedentes de fuentes como los archivos parroquiales. Anlisis de la conflictividad social a partir de datos sobre huelgas, huelguistas, horas de trabajo perdidas, etc. Fuentes tiles de informacin pueden ser la prensa, los datos del Ministerio de Trabajo u otras oficinas gubernamentales, de los sindicatos, etc. Anlisis de la estructura social. Se puede utilizar como base el censo o padrn municipal, as como resmenes estadsticos. Si se utilizan varias series se puede hacer un anlisis de los cambios y continuidades, de coyunturas y estructuras. Anlisis de resultados electorales ponindolos en relacin con factores de ndole espacial que influyen en el voto. Se trata de estudiar la localizacin del voto, las interrelaciones de variables que lo explican, los procesos de difusin del comportamiento electoral en el espacio, etc. 5. Actividades de simulacin. Las actividades de simulacin pueden ser entendidas como un mtodo y como una tcnica. El mtodo de simulacin se desarroll a partir de los mtodos matemticos que permitieron la elaboracin de modelos y que influyeron en todas las disciplinas que se agrupan bajo la denominacin de Ciencias Sociales. Todo modelo, por definicin, es una representacin simplificada de la realidad que realiza un investigador para obtener una previsin. Las actividades de simulacin nos permiten construir teoras. Implica una consideracin de la realidad como un sistema del que tratamos de descubrir y analizar su comportamiento en unas condiciones dadas espacio-temporales. Esta realidad simplificada que presentamos en una actividad de simulacin cualquiera facilita la realizacin de manipulaciones e inferencias que nos sirven para llegar a conclusiones sobre algunos problemas reales. Como posibles ejemplos se proponen los siguientes: Dramatizacin de un conflicto de carcter local: la repoblacin de un monte, la instalacin de una urbanizacin residencial o de un polgono industrial, la construccin de una autova, el uso de unos restos arqueolgicos y otros temas suscitan diversas actitudes y posturas conflictivas, que pueden ser dramatizadas a travs de un debate. Simulacin de localizaciones de infraestructuras: un colegio, un hospital, una autopista, etc. Aqu es importante combinar el anlisis a travs de diversas escalas que permitan acercarse adecuadamente al problema en cuestin. Simulacin de algunas situaciones de la vida cotidiana de otros periodos histricos y otros mbitos geogrficos. La capacidad emptica ser imprescindible para comprender un modo de vida del pasado. Puede utilizarse tambin la dramatizacin y la comparacin de vidas cotidianas de dos espacios o tiempos distintos. Anlisis de situaciones de otros perodos histricos y otros mbitos geogrficos a partir de juegos de simulacin ya existentes en el mercado. Criterios de evaluacin 1. Analizar y comprender situaciones concretas geogrficas o histricas manejando datos directos o indirectos y derivando sus causas y sus efectos tanto a corto como a largo plazo.

Num. 5783 / 12.06.2008

66564

2. Conixer i identificar els aspectes geogrfics de lentorn com a resultat de les interaccions entre el medi natural i lactivitat humana. 3. Manejar amb soltesa conceptes geogrfics i conceptes histrics utilitzant el vocabulari amb propietat. 4. Valorar el carcter canviant del medi geogrfic i del temps histric i integrar-lo en la presa de decisions per al futur. 5. Distingir les distintes duracions temporals de fets i processos histrics, utilitzant els conceptes temporals amb propietat, tant la duraci com la simultanetat. 6. Aplicar la informaci de totes les fonts possibles a problemes o preguntes formulades amb antelaci. 7. Contrastar la informaci disponible reconeixent la diferncia dinterpretacions per a fonamentar explicacions vlides i tractar delaborar una sntesi fonamentada amb una visi crtica. 8. Resoldre problemes i realitzar estudis i xicotets treballs dinvestigaci aplicant els instruments conceptuals i les tcniques i procediments bsics dindagaci caracterstics de la geografia i la histria. 9. Elaborar informes i participar en debats, utilitzant el vocabulari pertinent i la informaci obtinguda amb rigor i manifestant en les seues opinions actituds de tolerncia i solidaritat. EL LABORATORI DE BIOLOGIA I GEOLOGIA Introducci En lactualitat, les cincies no es consideren nicament com un vast cos teric de coneixements esttics, sin que inclouen tamb tots els processos pels quals este cos teric es genera i canvia al llarg del temps. La cincia i la tecnologia impregnen tots els mbits de la nostra vida quotidiana. Una matria optativa com el Laboratori de Biologia i Geologia pretn acostar els alumnes i les alumnes al coneixement de la cincia, proporcionant-los una concepci dinmica desta inserida en el seu context social. El mtode cientfic com a forma de treball a laula resulta de gran utilitat a lhora de fomentar lesperit crtic i despertar en lalumnat la creativitat i la curiositat per lentorn circumdant. Per a aconseguir-ho, la metodologia usada far especial mfasi en els continguts procedimentals, de manera que els alumnes i les alumnes aprenguen a desenrotllar les seues capacitats dinvestigaci a fi daplicar-les a la resoluci de problemes. La consecuci dels objectius previstos es dur a terme per mitj de la realitzaci de treballs prctics, com ara xicotetes investigacions en el laboratori o en el camp, en les quals saplicaran els procediments del treball cientfic. Estos procediments contribuiran al fet que lalumnat adquirisca les estratgies necessries per a explorar la realitat duna manera objectiva, rigorosa i contrastada. Esta metodologia inclou el plantejament de problemes, utilitzaci de fonts dinformaci, formulaci dhiptesis, disseny, optimitzaci i realitzaci dexperiments, recollida, organitzaci i anlisi dels resultats, contrastaci dhiptesis, discussi de conclusions i comunicaci de la informaci de manera organitzada i coherent. Les activitats i situacions daprenentatge en el laboratori han de fomentar el dileg, la comunicaci i la confrontaci de les idees prpies amb els altres, afavorint el treball cooperatiu. Lorganitzaci de lalumnat en grups pretn potenciar actituds de tolerncia, respecte i integraci per a afavorir desta manera la relaci interpersonal. Lobjectiu principal desta matria optativa no s ladquisici directa de continguts conceptuals. Les classes es basaran principalment en els continguts procedimentals i sarribar als conceptuals i actitudinals com a conseqncia de la utilitzaci dels primers, incidint de manera especial en ladquisici i desenrotllament de les habilitats i destreses prpies del treball cientfic. Es potenciar igualment la interrelaci de les conclusions obtingudes en les investigacions amb els fenmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnolgiques. El Laboratori de Biologia i Geologia s una matria optativa per a tercer curs de lEducaci Secundria Obligatria que es considera independent dels treballs prctics desenrotllats en lrea de Cincies de

2. Conocer e identificar los aspectos geogrficos del entorno como resultado de las interacciones entre el medio natural y la actividad humana. 3. Manejar con soltura conceptos geogrficos y conceptos histricos utilizando el vocabulario con propiedad. 4. Valorar el carcter cambiante del medio geogrfico y del tiempo histrico e integrarlo en la toma de decisiones para el futuro. 5. Distinguir las distintas duraciones temporales de hechos y procesos histricos, utilizando los conceptos temporales con propiedad, tanto la duracin como la simultaneidad. 6. Aplicar la informacin de todas las fuentes posibles a problemas o preguntas formuladas con antelacin. 7. Contrastar la informacin disponible reconociendo la diferencia de interpretaciones para fundamentar explicaciones vlidas y tratar de elaborar una sntesis fundamentada con una visin crtica. 8. Resolver problemas y realizar estudios y pequeos trabajos de investigacin aplicando los instrumentos conceptuales y las tcnicas y procedimientos bsicos de indagacin caractersticos de la geografa y la historia. 9. Elaborar informes y participar en debates, utilizando el vocabulario pertinente y la informacin obtenida con rigor y manifestando en sus opiniones actitudes de tolerancia y solidaridad. EL LABORATORIO DE BIOLOGA Y GEOLOGA Introduccin En la actualidad las ciencias no se consideran nicamente como un vasto cuerpo terico de conocimientos estticos, sino que incluyen tambin todos los procesos por los cuales este cuerpo terico se genera y cambia a la largo del tiempo. La ciencia y la tecnologa impregnan todos los mbitos de nuestra vida cotidiana. Una materia optativa como El laboratorio de Biologa y Geologa pretende acercar a los alumnos y las alumnas al conocimiento de la ciencia, proporcionndoles una concepcin dinmica de sta inserta en su contexto social. El mtodo cientfico como forma de trabajo en el aula resulta de gran utilidad a la hora de fomentar el espritu crtico y despertar en el alumnado la creatividad y la curiosidad por el entorno circundante. Para conseguirlo la metodologa empleada har especial nfasis en los contenidos procedimentales, de forma que los alumnos y las alumnas aprendan a desarrollar sus capacidades de investigacin con el fin de aplicarlas a la resolucin de problemas. La consecucin de los objetivos previstos se llevar a cabo mediante la realizacin de trabajos prcticos, como pequeas investigaciones en el laboratorio o en el campo, en los que se aplicarn los procedimientos del trabajo cientfico. Tales procedimientos contribuirn a que el alumnado adquiera las estrategias necesarias para explorar la realidad de una manera objetiva, rigurosa y contrastada. Esta metodologa incluye el planteamiento de problemas, utilizacin de fuentes de informacin, formulacin de hiptesis, diseo, optimizacin y realizacin de experimentos, recogida, organizacin y anlisis de los resultados, contrastacin de hiptesis, discusin de conclusiones y comunicacin de la informacin de forma organizada y coherente. Las actividades y situaciones de aprendizaje en el laboratorio deben fomentar el dilogo, la comunicacin y la confrontacin de las ideas propias con los dems, favoreciendo el trabajo cooperativo. La organizacin del alumnado en grupos pretende potenciar actitudes de tolerancia, respeto e integracin para favorecer de esta forma la relacin interpersonal. El objetivo principal de esta materia optativa no es la adquisicin directa de contenidos conceptuales. Las clases se basarn principalmente en los contenidos procedimentales y se llegar a los conceptuales y actitudinales como consecuencia de la utilizacin de los primeros, incidiendo de forma especial en la adquisicin y desarrollo de las habilidades y destrezas propias del trabajo cientfico. Se potenciar igualmente la interrelacin de las conclusiones obtenidas en las investigaciones con los fenmenos naturales, situaciones cotidianas y aplicaciones tecnolgicas. El laboratorio de Biologa y Geologa es una materia optativa para tercer curso de la Educacin Secundaria Obligatoria que se considera independiente de los trabajos prcticos desarrollados en el rea de

Num. 5783 / 12.06.2008

66565

la Naturalesa. Els blocs de continguts es troben organitzats de manera que poden seleccionar-se de manera independent. Es tindran en compte les relacions interdisciplinries desta matria optativa amb les segents rees de coneixement: Cincies Socials, Geografia i Histria, per la seua relaci amb la dimensi social de la cincia i amb la seua histria. Castell: Llengua i Literatura, i Valenci: Llengua i Literatura, per la seua relaci amb la transmissi i comunicaci dinformaci. Tecnologia, per laplicaci prctica dels principis cientfics i la utilitzaci destos en la vida quotidiana. Contribuci de la matria a ladquisici de competncies bsiques. La incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar lmfasi en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels sabers adquirits. La competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia nuclear per a esta matria. Destacarem alguns elements com lhabilitat progressiva per a posar en prctica els processos i actituds propis de lanlisi i la indagaci cientfica: identificar i plantejar problemes, realitzar observacions directes i indirectes, formular preguntes, localitzar, obtindre, analitzar i representar informaci qualitativa i quantitativa, plantejar hiptesi i contrastar-les. Reconixer la naturalesa. Potncia i lmits de lactivitat investigadora. La competncia en comunicaci lingstica s atesa des de la matria, ja que la comunicaci de lactivitat cientfica requerix la mobilitzaci dhabilitats de comprensi i representaci de la realitat, la cerca, el processament i la recopilaci de la informaci, aix com laplicaci efectiva del sistema de la llengua. La competncia matemtica es desenrotlla en el tractament, lorganitzaci i la reducci de les dades experimentals, aix com en lexpressi de mesures, grfics, algoritmes i seqncies. La competncia en el tractament de la informaci i de la competncia digital sn consubstancials i necessries per a la realitzaci dactivitats experimentals. La indagaci, cerca i selecci en la xarxa, la participaci dels resultats en lnia, larreplega de dades i laplicaci de lEAO (experimentaci assistida per ordinador), formen part essencial del mtode cientfic modern. Les competncies per a aprendre a aprendre i dautonomia i iniciativa personal troben una via de privilegi en esta matria on el disseny, la creativitat, la construcci de models fsics, virtuals i terics sn condici necessria per a laplicaci del mtode cientfic. En la mesura que estes competncies involucren altres persones, el treball en equip, inherent a lactivitat de laboratori, activa els recursos de la competncia social i ciutadana. Objectius Lensenyana i laprenentatge desta matria optativa tindr com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats segents: 1. Utilitzar de manera adequada els instruments, les tcniques i els procediments del treball cientfic per al desenrotllament de la capacitat de plantejar problemes, formular i contrastar hiptesis, dissenyar i realitzar experiments, extraure conclusions i comunicar-les de manera autnoma, organitzada i coherent. 2. Cuidar i respectar les installacions i el material de laboratori, i desenrotllar una actitud crtica enfront de situacions de comportament incvic que alteren la convivncia. 3. Desenrotllar la capacitat delaborar estratgies encaminades a la resoluci de problemes relacionats amb lentorn quotidi. 4. Potenciar la cooperaci entre els alumnes i les alumnes com a mtode habitual de treball, valorant les aportacions prpies i alienes i afavorint la tolerncia i integraci. 5. Adoptar una actitud crtica i reflexiva enfront dels fenmens naturals i els avanos cientfics i tecnolgics. 6. Analitzar crticament comportaments que puguen implicar riscos per a la salut, el medi ambient o la diversitat de formes de vida i ser capaos denfrontar-shi i evitar-les amb responsabilitat i criteris propis.

Ciencias de la Naturaleza. Los bloques de contenidos se encuentran organizados de forma que pueden seleccionarse de forma independiente. Se tendrn en cuenta las relaciones interdisciplinarias de esta materia optativa con las siguientes reas de conocimiento: Ciencias Sociales, Geografa e Historia, por su relacin con la dimensin social de la ciencia y con su historia. Castellano: Lengua y Literatura y Valenciano: Lengua y Literatura, por su relacin con la transmisin y comunicacin de informacin. Tecnologa, por la aplicacin prctica de los principios cientficos y su utilizacin en la vida cotidiana. Contribucin de la materia a la adquisicin de competencias bsicas. La incorporacin de competencias bsicas al currculo permite poner el acento en aquellos aprendizajes que se consideran imprescindibles desde un planteamiento integrador y orientado a la aplicacin de los saberes adquiridos. La competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico es una competencia nuclear para esta materia. Destacaremos algunos elementos como la habilidad progresiva para poner en prctica los procesos y actitudes propios del anlisis y la indagacin cientfica: identificar y plantear problemas, realizar observaciones directas e indirectas, formular preguntas, localizar, obtener, analizar y representar informacin cualitativa y cuantitativa, plantear hiptesis y contrastarlas. Reconocer la naturaleza. Potencia y lmites de la actividad investigadora. La competencia en comunicacin lingstica, es atendida desde la materia ya que la comunicacin de la actividad cientfica requiere la movilizacin de habilidades de comprensin y representacin de la realidad, la bsqueda, el procesamiento y la recopilacin de la informacin, as como la aplicacin efectiva del sistema de la lengua. La competencia matemtica se desarrolla en el tratamiento, organizacin y reduccin de los datos experimentales as como en la expresin de medidas, grficos, algoritmos y secuencias. La competencia en el tratamiento de la informacin y de la competencia digital son consustanciales y necesarias para la realizacin de actividades experimentales. La indagacin, bsqueda y seleccin en la red, la participacin de los resultados on line, la recogida de datos y la aplicacin de la EAO (experimentacin asistida por ordenador), forman parte esencial del mtodo cientfico moderno. Las competencias para aprender a aprender y de autonoma e iniciativa personal, encuentran una va de privilegio en esta materia en donde el diseo, la creatividad, la construccin de modelos fsicos, virtuales y tericos son condicin necesaria para la aplicacin del mtodo cientfico. En la medida en que estas competencias involucran a otras personas, el trabajo en equipo, inherente a la actividad de laboratorio activa los recursos de la competencia social y ciudadana. Objetivos La enseanza y el aprendizaje de esta materia optativa tendr como objetivo desarrollar en los alumnos y en las alumnas las siguientes capacidades: 1. Utilizar de forma adecuada los instrumentos, tcnicas y procedimientos del trabajo cientfico para el desarrollo de la capacidad de plantear problemas, formular y contrastar hiptesis, disear y realizar experimentos, extraer conclusiones y comunicarlas de forma autnoma, organizada y coherente. 2. Cuidar y respetar las instalaciones y material de laboratorio, desarrollando una actitud crtica frente a situaciones de comportamiento incvico que alteran la convivencia. 3. Desarrollar la capacidad de elaborar estrategias encaminadas a la resolucin de problemas relacionados con el entorno cotidiano. 4. Potenciar la cooperacin entre los alumnos y las alumnas como mtodo habitual de trabajo, valorando las aportaciones propias y ajenas y favoreciendo la tolerancia e integracin. 5. Adoptar una actitud crtica y reflexiva frente a los fenmenos naturales y los avances cientficos y tecnolgicos. 6. Analizar crticamente comportamientos que puedan implicar riesgos para la salud, el medio ambiente o la diversidad de formas de vida y ser capaces de enfrentarse a ellas y evitarlas con responsabilidad y criterios propios.

Num. 5783 / 12.06.2008

66566

7. Valorar les activitats prctiques com una via de trobar respostes a les preguntes que la naturalesa ens planteja. Blocs de continguts 1. Introducci al treball al laboratori de cincies. Es pretn amb este primer bloc que els alumnes i les alumnes es familiaritzen amb els elements del laboratori i adquirisquen la capacitat de funcionar en este amb autonomia. Sestabliran unes normes bsiques per a una utilitzaci segura, correcta i efica del laboratori, de manera que lalumnat prenga conscincia del perill que suposa per al grup i per a ells mateixos actituds irresponsables en el maneig de certs productes o instruments al laboratori. Normes de funcionament al laboratori de Biologia i Geologia. Normes bsiques de seguretat. Precaucions en cas daccident. Material bsic del laboratori de Biologia i Geologia. Classificaci i organitzaci del material. Conservaci i neteja. Tcniques elementals al laboratori de Biologia i Geologia. Instruments dobservaci i mesura. Maneig de la lupa i el microscopi. Preparaci de dissolucions, reactius i colorants. 2. El mtode cientfic. Lobjectiu deste bloc s el coneixement per part de lalumnat dels fonaments del mtode cientfic. Per a aix es desenrotllaran xicotetes experincies a travs de les quals els alumnes i les alumnes coneguen les pautes que shan de seguir en la investigaci cientfica. Reconeixement de situacions problemtiques. Utilitzaci de fonts dinformaci. Realitzaci dobservacions. Formulaci correcta del problema. Identificaci de les variables que hi intervenen. Elaboraci i emissi dhiptesis. Disseny, optimitzaci i realitzaci dexperiments. Recollida, sistematitzaci i tractament dels resultats. Discussi i conclusions. Comunicaci dels resultats. 3. Diversitat dels sers vius. Els sers vius presenten gran varietat de formes, han colonitzat els ms variats mitjans i han desenrotllat mltiples solucions per a resoldre els problemes de supervivncia. Els alumnes i les alumnes han de prendre conscincia que la gran diversitat de sers vius imposa la necessitat duna prvia classificaci en grups per a lestudi destos. Es pretn que els alumnes i les alumnes adquirisquen actituds de respecte i valoraci a tota forma de vida, de manera que es contribusca aix a desenrotllar en ells una major sensibilitat enfront dels processos dextinci sistemtica dalgunes espcies que tenen lloc en lactualitat. Criteris de classificaci. Identificaci de carcters vlids per a la classificaci. Carcters distintius dels cinc regnes. Utilitzaci de claus senzilles per a la classificaci dorganismes vegetals i animals en grans grups. Recollecci dindividus per a ser estudiats i classificats. Tcniques de conservaci de vegetals (assecament i premsatge). Tcniques de conservaci dexemplars animals. 4. Composici qumica i organitzaci de la matria viva. Este bloc es concep amb lobjectiu prioritari que els alumnes i les alumnes arriben a comprendre que tots els sers vius unicellulars o pluricellulars, animals o vegetals, estan formats per cllules. A partir de lobservaci de diferents teixits deduiran en part la teoria cellular, al mateix temps que adquiriran el coneixement de les diverses tcniques per a la realitzaci de preparacions microscpiques. Detecci de principis immediats orgnics i inorgnics. Determinaci de carbohidrats, greixos, protenes, aigua i sals minerals. Extracci de pigments fotosinttics. Observaci de preparacions microscpiques animals i vegetals. Diferncies i semblances entre cllula animal i vegetal. Maneig del microtom. Tincions cellulars. Identificaci de cllules i teixits. 5. Estudi de microorganismes. Els estudiants sacostaran en este bloc al mn dels sers microscpics. s important que coneguen lexistncia duna gran diversitat de microorganismes. Es posar especial mfasi en la presncia dels microorganismes en la vida quotidiana, aix com la seua utilitzaci en els processos industrials. Igualment, s important potenciar hbits dhigiene enfront de les infeccions microbianes.

7. Valorar las actividades prcticas como una va de encontrar respuestas a las preguntas que la Naturaleza nos plantea. Bloques de contenidos 1. Introduccin al trabajo en el laboratorio de ciencias. Se pretende con este primer bloque que los alumnos y las alumnas se familiaricen con los elementos del laboratorio y adquieran la capacidad de funcionar en l con autonoma. Se establecern unas normas bsicas para una utilizacin segura, correcta y eficaz del laboratorio, de forma que el alumnado tome conciencia del peligro que supone para el grupo y para ellos mismos actitudes irresponsables en el manejo de ciertos productos o instrumentos en el laboratorio. Normas de funcionamiento en el laboratorio de Biologa y Geologa. Normas bsicas de seguridad. Precauciones en caso de accidente. Material bsico del laboratorio de Biologa y Geologa. Clasificacin y organizacin del material. Conservacin y limpieza. Tcnicas elementales en el laboratorio de Biologa y Geologa. Instrumentos de observacin y medida. Manejo de la lupa y el microscopio. Preparacin de disoluciones, reactivos y colorantes. 2. El mtodo cientfico. El objetivo de este bloque es el conocimiento por parte del alumnado de los fundamentos del mtodo cientfico. Para ello se desarrollarn pequeas experiencias a travs de las cuales los alumnos y las alumnas conozcan las pautas que se deben seguir en la investigacin cientfica. Reconocimiento de situaciones problemticas. Utilizacin de fuentes de informacin. Realizacin de observaciones. Formulacin correcta del problema. Identificacin de las variables que intervienen. Elaboracin y emisin de hiptesis. Diseo, optimizacin y realizacin de experimentos. Recogida, sistematizacin y tratamiento de los resultados. Discusin y conclusiones. Comunicacin de los resultados. 3. Diversidad de los seres vivos. Los seres vivos presentan gran variedad de formas, han colonizado los ms variados medios y han desarrollado mltiples soluciones para resolver los problemas de supervivencia. Los alumnos y las alumnas han de tomar conciencia de que la gran diversidad de seres vivos impone la necesidad de una previa clasificacin en grupos para su estudio. Se pretende que los alumnos y las alumnas adquieran actitudes de respeto y valoracin a toda forma de vida contribuyendo as a desarrollar en ellos una mayor sensibilidad frente a los procesos de extincin sistemtica de algunas especies que estn teniendo lugar en la actualidad. Criterios de clasificacin. Identificacin de caracteres vlidos para la clasificacin. Caracteres distintivos de los cinco reinos. Utilizacin de claves sencillas para la clasificacin de organismos vegetales y animales en grandes grupos. Recoleccin de individuos para su estudio y clasificacin. Tcnicas de conservacin de vegetales (secado y prensado). Tcnicas de conservacin de ejemplares animales. 4. Composicin qumica y organizacin de la materia viva. Este bloque se concibe con el objetivo prioritario de que los alumnos y las alumnas lleguen a comprender que todos los seres vivos unicelulares o pluricelulares, animales o vegetales, estn formados por clulas. A partir de la observacin de diferentes tejidos deducirn en parte la teora celular, a la vez que adquirirn el conocimiento de las diversas tcnicas para la realizacin de preparaciones microscpicas. Deteccin de principios inmediatos orgnicos e inorgnicos. Determinacin de carbohidratos, grasas, protenas, agua y sales minerales. Extraccin de pigmentos fotosintticos. Observacin de preparaciones microscpicas animales y vegetales. Diferencias y semejanzas entre clula animal y vegetal. Manejo del microtomo. Tinciones celulares. Identificacin de clulas y tejidos. 5. Estudio de microorganismos. Los estudiantes se acercarn en este bloque al mundo de los seres microscpicos. Es importante que conozcan la existencia de una gran diversidad de microorganismos. Se pondr especial nfasis en la presencia de los microorganismos en la vida cotidiana, as como su utilizacin en los procesos industriales. Igualmente es importante potenciar hbitos de higiene frente a las infecciones microbianas.

Num. 5783 / 12.06.2008

66567

Tcniques desterilitzaci. Preparaci de mitjans de cultiu. Allament de microorganismes a partir de mostres ambientals i daliments. Sembra i cultiu. Observaci de la cllula procaritica. Tincions simples i diferencials. Realitzaci dexperincies que simulen, de manera senzilla, processos industrials en qu sutilitzen bacteris. Tcniques de conservaci daliments. 6. Estudi dels mecanismes fisiolgics en els sers vius. En els organismes vius es produxen complexos processos fisiolgics. Es pretn la comprensi per part de lalumnat destos processos i les seues interrelacions. El coneixement destos processos no pretn ser exhaustiu, sent lobjectiu ltim deste bloc la seua comprensi de manera general. Aix mateix, es potenciar el desenrotllament dhbits higinics saludables com a manera de previndre malalties i de crear un estil de vida en harmonia amb lentorn. Reconeixement dels distints processos dobtenci de matria i energia en els sers vius. Estudi de la fotosntesi. Estudi de la respiraci. Intercanvis gasosos com a conseqncia destos processos. Estudi de la ventilaci pulmonar. Investigaci del contingut energtic dels aliments. Digesti de substncies orgniques. Simulaci en el laboratori de processos digestius. Estudi al microscopi de lexcreci en protozous. Tcniques de dissecci. Estudis anatmics del cor, aparell respiratori, digestiu i excretor dun mamfer. 7. Estudi del comportament animal. Amb el desenrotllament deste bloc, els estudiants adquiriran un major coneixement de les interrelacions que sestablixen entre els sers vius en el medi ambient, la qual cosa es pretn que derive en una actitud de major respecte per les formes de vida presents en el seu entorn ms prxim. Observaci dels hbits de reproducci de diverses espcies. Estudi de conductes de seguici i defensa. Distribuci del treball en poblacions estatals. Estudi de conductes migratries. Construcci de la corba de creixement duna poblaci. Estudi de la natalitat i mortalitat. Construcci dun terrari. Construcci dun aquari. Observaci i estudi de les interrelacions entre organismes. 8. Influncia dels factors ambientals en el creixement i desenrotllament dels sers vius. Amb este bloc es pretn que els alumnes i les alumnes prenguen conscincia de la importncia que els factors mediambientals possexen en el desenrotllament dels sers vius i de com la influncia que sobre estos exercix lactivitat del ser hum pot afectar la subsistncia de les espcies. Es potenciaran actituds de conservaci i recuperaci del medi natural. Influncia de factors com la temperatura, salinitat, humitat, o presncia doxigen en el creixement i desenrotllament dels sers vius. Valors ptims de creixement. Influncia de la intensitat lumnica en el procs de la fotosntesi. Variacions destos factors com a conseqncia de lactivitat humana. Mapes de distribuci de sers vius. Cadenes trfiques. Efecte de la contaminaci sobre la desaparici despcies en lentorn immediat dels alumnes i les alumnes. Estudi del cicle de laigua. Importncia per a la vida. Anlisis fsiques, qumiques i biolgiques de mostres ambientals daiges. Reconeixement de cadenes trfiques. Presncia de substncies contaminants i el seu efecte sobre els sers vius. Eutrofitzaci. Estudi de la contaminaci trmica. Destrucci de la capa doz. Efecte hivernacle. Substncies contaminants al sl. Sobreexplotaci. Abocadors incontrolats i els seus efectes. Contaminaci daqfers. 9. Tcniques en geologia. Lobjectiu deste bloc s que els alumnes i les alumnes reconeguen lentorn geolgic en qu viuen. Analitzant les caracterstiques dels components del sl podran introduir-se aspectes relacionats amb lacci dels agents geolgics externs sobre el relleu i la seua meteoritzaci. Es pretn igualment un acostament als problemes relacionats amb la degradaci i sobreexplotaci del sl. s important que els alumnes i les alumnes aprenguen a interpretar mapes, reconixer estructures geolgiques, manejar brixoles, elaborar itineraris, etc.

Tcnicas de esterilizacin. Preparacin de medios de cultivo. Aislamiento de microorganismos a partir de muestras ambientales y de alimentos. Siembra y cultivo. Observacin de la clula procaritica. Tinciones simples y diferenciales. Realizacin de experiencias que simulen, a nivel sencillo, procesos industriales en los que se utilizan bacterias. Tcnicas de conservacin de alimentos. 6. Estudio de los mecanismos fisiolgicos en los seres vivos. En los organismos vivos se producen complejos procesos fisiolgicos. Se pretende la comprensin por parte del alumnado de estos procesos y sus interrelaciones. El conocimiento de estos procesos no pretende ser exhaustivo, siendo el objetivo ltimo de este bloque su comprensin a nivel general. Asimismo se potenciar el desarrollo de hbitos higinicos saludables como forma de prevenir enfermedades y de crear un estilo de vida en armona con el entorno. Reconocimiento de los distintos procesos de obtencin de materia y energa en los seres vivos. Estudio de la fotosntesis. Estudio de la respiracin. Intercambios gaseosos como consecuencia de estos procesos. Estudio de la ventilacin pulmonar. Investigacin del contenido energtico de los alimentos. Digestin de sustancias orgnicas. Simulacin en el laboratorio de procesos digestivos. Estudio al microscopio de la excrecin en protozoos. Tcnicas de diseccin. Estudios anatmicos del corazn, aparato respiratorio, digestivo y excretor de un mamfero. 7. Estudio del comportamiento animal. Con el desarrollo de este bloque los estudiantes adquirirn un mayor conocimiento de las interrelaciones que se establecen entre los seres vivos en el medio ambiente, lo que se pretende que derive en una actitud de mayor respeto por las formas de vida presentes en su entorno ms prximo. Observacin de los hbitos de reproduccin de diversas especies. Estudio de conductas de cortejo y defensa. Distribucin del trabajo en poblaciones estatales. Estudio de conductas migratorias. Construccin de la curva de crecimiento de una poblacin. Estudio de la natalidad y mortalidad. Construccin de un terrario. Construccin de un acuario. Observacin y estudio de las interrelaciones entre organismos. 8. Influencia de los factores ambientales en el crecimiento y desarrollo de los seres vivos. Con este bloque se pretende que los alumnos y las alumnas tomen conciencia de la importancia que los factores medioambientales poseen en el desarrollo de los seres vivos y de cmo la influencia que sobre stos ejerce la actividad del ser humano puede afectar a la subsistencia de las especies. Se potenciarn actitudes de conservacin y recuperacin del medio natural. Influencia de factores como la temperatura, salinidad, humedad, o presencia de oxgeno en el crecimiento y desarrollo de los seres vivos. Valores ptimos de crecimiento. Influencia de la intensidad lumnica en el proceso de la fotosntesis. Variaciones de estos factores como consecuencia de la actividad humana. Mapas de distribucin de seres vivos. Cadenas trficas. Efecto de la contaminacin sobre la desaparicin de especies en el entorno inmediato de los alumnos y las alumnas. Estudio del ciclo del agua. Importancia para la vida. Anlisis fsicos, qumicos y biolgicos de muestras ambientales de aguas. Reconocimiento de cadenas trficas. Presencia de sustancias contaminantes y su efecto sobre los seres vivos. Eutrofizacin. Estudio de la contaminacin trmica. Destruccin de la capa de ozono. Efecto invernadero. Sustancias contaminantes en el suelo. Sobreexplotacin. Vertederos incontrolados y sus efectos. Contaminacin de acuferos 9. Tcnicas en geologa. El objetivo de este bloque es que los alumnos y las alumnas reconozcan el entorno geolgico en el que viven. Analizando las caractersticas de los componentes del suelo podrn introducirse aspectos relacionados con la accin de los agentes geolgicos externos sobre el relieve y su meteorizacin. Se pretende igualmente un acercamiento a los problemas relacionados con la degradacin y sobreexplotacin del suelo. Es importante que los alumnos y las alumnas aprendan a interpretar mapas, reconocer estructuras geolgicas, manejar brjulas, elaborar itinerarios, etc.

Num. 5783 / 12.06.2008

66568

Recollecci de mostres geolgiques. Identificaci de minerals i roques per les seues caracterstiques fsiques i qumiques. Reconeixement dels minerals i roques presents habitualment a la llar i utilitzats en la construcci. Efecte de la pluja cida sobre les roques i la seua aplicaci a la conservaci de monuments i construccions. Elaboraci de perfils topogrfics. Interpretaci de mapes geolgics. Anlisi de fotografies per a determinar lactuaci dagents i processos geolgics. Estudi in situ destructures geolgiques senzilles. Interpretaci de fotografies aries. Estudi analtic del procs de desertitzaci. Separaci, identificaci i anlisi dels components dun sl i dalgunes de les seues propietats. Criteris davaluaci 1. Utilitzar amb propietat i precisi els elements materials del laboratori. Amb este criteri pretenem determinar la competncia de lalumnat en la utilitzaci de material corrent de laboratori, aix com en la neteja, classificaci i conservaci deste material. Igualment es mant net i disposat per al seu s per altres lespai fsic del laboratori. 2. Conixer i aplicar les normes de seguretat en el laboratori. La seguretat i higiene en el treball han de formar part del bagatge de coneixements demostrats i aplicats per lalumnat en el desenrotllament de qualsevol activitat daprenentatge. 3. Seguir amb orde els protocols experimentals. Amb este criteri pretenem determinar la competncia de lalumnat en la interpretaci dels protocols que establixen algoritmes experimentals. 4. Desenrotllar amb autonomia i precisi xicotetes investigacions. Amb este criteri, pretenem determinar la competncia de lalumnat en laplicaci dels distints elements del mtode cientfic als diversos continguts: plantejament de problemes, emissi dhiptesis, disseny i realitzaci dexperiments, tractament de resultats, discussi i comunicaci destos. 5. Utilitzar amb propietat i seguretat el microscopi i la lupa binocular. Amb este criteri pretenem determinar la competncia de lalumnat en la preparaci i lobservaci de mostres biolgiques de diferents cllules i teixits. 6. Determinar organismes animals i vegetals i minerals i roques. Este criteri pretn valorar la competncia de lalumnat en laplicaci de claus dicotmiques senzilles per a determinar grups dorganismes animals i vegetals. Aix mateix, per a determinar per mitj de propietats fsiques roques i minerals. 7. Identificar els principis immediats. Es tracta que lalumnat puga aplicar almenys una prova qumica senzilla que li permeta identificar lpids, glcids, i protenes. 8. Realitzar alguna xicoteta investigaci sobre la fisiologia de les plantes o dels animals. Per mitj deste criteri pretenem que lalumnat demostre la seua competncia en la utilitzaci de tcniques elementals (extracci, dissecci, observaci, anlisi qumic elemental, anlisi de dades, utilitzaci dexperimentaci assistida per ordinador, etc.) per a dur a terme una xicoteta investigaci dins del camp de les funcions de nutrici relaci i reproducci animal i vegetal. 9. Identificar i analitzar accidents geolgics. Per mitj deste criteri pretenem determinar si lalumnat s capa didentificar agents i processos geolgics en fotografies i de relacionar-los amb observacions directes del medi natural.

Recoleccin de muestras geolgicas. Identificacin de minerales y rocas por sus caractersticas fsicas y qumicas. Reconocimiento de los minerales y rocas presentes habitualmente en el hogar y utilizados en la construccin. Efecto de la lluvia cida sobre las rocas y su aplicacin a la conservacin de monumentos y construcciones. Elaboracin de perfiles topogrficos. Interpretacin de mapas geolgicos. Anlisis de fotografas para determinar la actuacin de agentes y procesos geolgicos. Estudio in situ de estructuras geolgicas sencillas. Interpretacin de fotografas areas. Estudio analtico del proceso de desertizacin. Separacin, identificacin y anlisis de los componentes de un suelo y de algunas de sus propiedades. Criterios de evaluacin 1. Utilizar con propiedad y precisin los elementos materiales del laboratorio. Con este criterio pretendemos determinar la competencia del alumnado en la utilizacin de material corriente de laboratorio, as como en su limpieza, clasificacin y conservacin. Igualmente si mantienen limpio y dispuesto para su uso por otros el espacio fsico del laboratorio. 2. Conocer y aplicar las normas de seguridad en el laboratorio. La seguridad e higiene en el trabajo deben formar parte del bagaje de conocimientos demostrados y aplicados por el alumnado en el desarrollo de cualquier actividad de aprendizaje. 3. Seguir con orden los protocolos experimentales. Con este criterio pretendemos determinar la competencia del alumnado en la interpretacin de los protocolos que establecen algoritmos experimentales. 4. Desarrollar con autonoma y precisin pequeas investigaciones. Con este criterio, pretendemos determinar la competencia del alumnado en la aplicacin de los distintos elementos del mtodo cientfico a los diversos contenidos: planteamiento de problemas, emisin de hiptesis, diseo y realizacin de experimentos, tratamiento de resultados, discusin y comunicacin de los mismos. 5. Utilizar con propiedad y seguridad el microscopio y la lupa binocular. Con este criterio pretendemos determinar la competencia del alumnado en la preparacin y observacin de muestras biolgicas de diferentes clulas y tejidos. 6. Determinar organismos animales y vegetales y minerales y rocas. Este criterio pretende valorar la competencia del alumnado en la aplicacin de claves dicotmicas sencillas para determinar grupos de organismos animales y vegetales. As mismo para determinar mediante propiedades fsicas rocas y minerales 7. Identificar los principios inmediatos Se trata de que el alumnado pueda aplicar al menos una prueba qumica sencilla que le permita identificar lpidos, glcidos, y protenas. 8. Realizar alguna pequea investigacin sobre la fisiologa de las plantas o de los animales. Mediante este criterio pretendemos que el alumnado demuestre su competencia en la utilizacin de tcnicas elementales (extraccin, diseccin, observacin, anlisis qumico elemental, anlisis de datos, utilizacin de experimentacin asistida por ordenador, etc.) para llevar a cabo una pequea investigacin dentro del campo de las funciones de nutricin relacin y reproduccin animal y vegetal. 9. Identificar y analizar accidentes geolgicos. Mediante este criterio pretendemos determinar si el alumnado es capaz de identificar agentes y procesos geolgicos en fotografas y de relacionarlos con observaciones directas del medio natural.

Num. 5783 / 12.06.2008

66569

EL LABORATORI DE FSICA I QUMICA Introducci La cincia ha sigut considerada, de manera reduccionista, com un cos de coneixements autoconsistents, estructurats i coherents. Estos coneixements permetrien no sols explicar i predir fenmens de la naturalesa sin modificar la percepci del mn. No obstant aix, la dita visi de la cincia no s completa. Tamb shan de tindre en compte un conjunt de processos per mitj dels quals selaboren els coneixements cientfics. Encara que la diferncia entre ambds termes pot resultar til des del punt de vista funcional, els coneixements i els processos cientfics sn conceptes totalment interrelacionats. Els processos cientfics contribuxen que els alumnes i les alumnes adquirisquen els instruments necessaris per a explorar la realitat duna manera objectiva, rigorosa i contrastada, utilitzant per a aix procediments del treball cientfic: plantejament de problemes, formulaci dhiptesis, disseny dexperiments, realitzaci destos, contrastaci dhiptesis, extracci de conclusions i comunicaci de la informaci de manera organitzada i coherent. Daltra banda, la utilitzaci dels processos cientfics dna lloc al fet que els alumnes i les alumnes desenrotllen les habilitats i destreses prpies del treball cientfic: flexibilitat intellectual, curiositat, sentit crtic, verificaci dels fets, qestionament de lobvi i establiment de relacions de cooperaci i de treball en grup. Els treballs prctics que es realitzen en esta matria optativa es consideraran independents dels desenrotllats en lrea de Cincies de la Naturalesa. La metodologia usada far mfasi en els continguts procedimentals, realitzant els treballs prctics com a xicotetes investigacions en qu apareixeran els procediments del treball cientfic. Les conclusions obtingudes es relacionaran amb altres fenmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnolgiques. Es tindr en compte la diversitat dels alumnes i de les alumnes, que se situaran en xicotets grups en qu es potenciar el desenrotllament de la capacitat dinserci, del treball cooperatiu i de la relaci interpersonal. El Laboratori de Fsica i Qumica es considera una matria optativa per a tercer curs de lEducaci Secundria Obligatria. Sestabliran relacions interdisciplinries desta matria optativa amb les rees segents: Cincies Socials, Geografia i Histria, per la seua relaci amb la dimensi social de la cincia i amb la seua histria. Castell: Llengua i Literatura, i Valenci: Llengua i Literatura, per la seua relaci amb la transmissi i comunicaci dinformaci. Matemtiques, pel tractament de dades i les representacions grfiques. Educaci Plstica i Visual, per la seua relaci amb el disseny experimental dels treballs prctics i la utilitzaci dinstruments. Tecnologia, per laplicaci prctica dels principis cientfics i la utilitzaci destos en la vida quotidiana. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques. Esta matria tindr especial incidncia en la competncia bsica en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. En lhabilitat per a interactuar amb el mn fsic, que possibilite la comprensi de successos, la predicci de conseqncies, per a interpretar el mn que ens envolta. Esta competncia fa possible identificar preguntes i problemes i obtindre conclusions basades en proves. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat. Tamb implica lhabilitat per a posar en prctica processos i actituds propis de lanlisi sistemtica i dindagaci cientfica: identificar i plantejar problemes, realitzar observacions directes i indirectes amb conscincia del marc teric o interpretatiu que les dirigix; plantejar i contrastar solucions temptatives o hiptesis; realitzar prediccions i inferncies de distint nivell de complexitat, i interpretar, avaluar i comunicar conclusions en diversos contextos. Aix mateix significa reconixer en la naturalesa fortaleses i lmits de lactivitat investigadora com a construcci social del coneixement al llarg de la histria.

EL LABORATORIO DE FSICA Y QUMICA Introduccin La ciencia ha sido considerada, de forma reduccionista, como un cuerpo de conocimientos autoconsistentes, estructurados y coherentes. Tales conocimientos permitiran no slo explicar y predecir fenmenos de la naturaleza sino modificar la percepcin del mundo. Sin embargo dicha visin de la ciencia no es completa. Tambin se deben tener en cuenta un conjunto de procesos mediante los cuales se elaboran los conocimientos cientficos. Aunque la diferencia entre ambos trminos puede resultar til desde el punto de vista funcional, los conocimientos y los procesos cientficos son conceptos totalmente interrelacionados. Los procesos cientficos contribuyen a que los alumnos y las alumnas adquieran los instrumentos necesarios para explorar la realidad de una manera objetiva, rigurosa y contrastada, utilizando para ello procedimientos del trabajo cientfico: planteamiento de problemas, formulacin de hiptesis, diseo de experimentos, realizacin de los mismos, contrastacin de hiptesis, extraccin de conclusiones y comunicacin de la informacin de manera organizada y coherente. Por otra parte la utilizacin de los procesos cientficos da lugar a que los alumnos y alumnas desarrollen las habilidades y destrezas propias del trabajo cientfico: flexibilidad intelectual, curiosidad, sentido crtico, verificacin de los hechos, cuestionamiento de lo obvio y establecimiento de relaciones de cooperacin y de trabajo en grupo. Los trabajos prcticos que se realicen en esta materia optativa se considerarn independientes de los desarrollados en el rea de Ciencias de la Naturaleza. La metodologa empleada har nfasis en los contenidos procedimentales, realizando los trabajos prcticos como pequeas investigaciones en las que aparecern los procedimientos del trabajo cientfico. Las conclusiones obtenidas se relacionarn con otros fenmenos naturales, situaciones cotidianas y aplicaciones tecnolgicas. Se tendr en cuenta la diversidad de los alumnos y alumnas que se situarn en pequeos grupos en los que se potenciar el desarrollo de la capacidad de insercin, del trabajo cooperativo y de la relacin interpersonal. El laboratorio de Fsica y Qumica se considera una materia optativa para tercer curso de la Educacin Secundaria Obligatoria. Se establecern relaciones interdisciplinarias de esta materia optativa con las siguientes reas: Ciencias Sociales, Geografa e Historia por su relacin con la dimensin social de la ciencia y con su historia. Castellano: Lengua y Literatura y Valenciano: Lengua y Literatura por su relacin con la transmisin y comunicacin de informacin. Matemticas por el tratamiento de datos y las representaciones grficas. Educacin plstica y visual por su relacin con el diseo experimental de los trabajos prcticos y la utilizacin de instrumentos. Tecnologa por la aplicacin prctica de los principios cientficos y su utilizacin en la vida cotidiana. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas Esta materia tendr especial incidencia en la competencia bsica en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico. En la habilidad para interactuar con el mundo fsico, que posibilite la comprensin de sucesos, la prediccin de consecuencias, para interpretar el mundo que nos rodea. Esta competencia hace posible identificar preguntas y problemas y obtener conclusiones basadas en pruebas. Supone asimismo demostrar espiritu crtico en la observacin de la realidad. Tambin implica la habilidad para poner en prctica procesos y actitudes propios del anlisis sistemtico y de indagacin cientfica: identificar y plantear problemas, realizar observaciones directas e indirectas con conciencia del marco terico o interpretativo que las dirige; plantear y contrastar soluciones tentativas o hiptesis; realizar predicciones e inferencias de distinto nivel de complejidad e interpretar, evaluar y comunicar conclusiones en diversos contextos. Asimismo significa reconocer la naturaleza fortalezas y lmites de la actividad investigadora como construccin social del conocimiento a lo largo de la historia.

Num. 5783 / 12.06.2008

66570

Esta competncia, proporciona, a ms, destreses associades a la planificaci i maneig de solucions tcniques. Tindr una contribuci important a lautonomia i iniciativa personal, competncia bsica en formaci integral dels alumnes, aix com en el treball en equip. Objectius generals Lensenyana i laprenentatge desta matria optativa tindr com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats segents: 1. Utilitzar instruments, tcniques i procediments del treball cientfic, de manera que adquirisquen la capacitat de plantejar problemes, formular hiptesis, dissenyar experiments, realitzar-los, contrastar les hiptesis, extraure conclusions i comunicar-les de manera organitzada i coherent. 2. Desenrotllar actituds prpies del treball cientfic de manera que actuen amb flexibilitat, desenrotllen la capacitat crtica, la verificaci dels fets i el qestionament de lobvi i establisquen relacions de cooperaci. 3. Integrar conceptes en una perspectiva experimental i relacionarlos amb fenmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tcniques. 4. Respectar i cuidar el material de laboratori i les seues installacions de manera que els alumnes i les alumnes desenrotllen actituds de conservacin del medi ambient. 5. Ser conscients de la toxicitat dalgunes substncies, analitzar crticament situacions i conductes que puguen implicar perills i riscos per a la salut o el medi ambient i ser capaos denfrontar-shi i evitarles amb responsabilitat i criteris propis. Continguts 1. El laboratori de fsica i qumica. Organitzaci i seguretat. Els alumnes i les alumnes hauran de prendre contacte amb els aspectes bsics dun laboratori escolar: organitzaci i normes de seguretat. Shauran de consensuar uns criteris bsics per al funcionament de la classe de laboratori i es donaran a conixer unes orientacions de seguretat i de primers auxilis. Duna altra banda, els alumnes i les alumnes coneixeran i sabran usar els instruments bsics del laboratori. Finalment, es realitzaran xicotets treballs dinvestigaci en qu saugmentar el nivell de complexitat al llarg de letapa. Normes de funcionament i seguretat en el laboratori de Fsica i Qumica. Instruments bsics del laboratori. Utilitzaci. Xicotetes investigacions. El treball cientfic. 2. Tcniques relacionades amb els fluids. Els alumnes i les alumnes realitzaran, per distints mtodes, determinacions de la densitat de diverses substncies. Sabordar lestudi de la pressi hidrosttica i de la seua variaci a travs de xicotetes investigacions. Es determinar la fora dempenyiment dArquimedes en el cas de diversos cossos i es relacionar amb la densitat del cos i del lquid per a establir les condicions de flotabilitat. Els alumnes i les alumnes hauran de realitzar muntatges de vasos comunicants i hauran de reconixer la seua importncia en la distribuci daiges en una poblaci. Finalment, es realitzaran mesures de la pressi atmosfrica i sanalitzar algun aparell ds quotidi el funcionament del qual estiga relacionat amb la pressi exercida pels gasos. Determinaci de densitats de slids i lquids. Utilitzaci del picnmetre. Utilitzaci del densmetre. Mesura de la pressi a linterior dels lquids. Mesura de la variaci de la pressi hidrosttica amb la direcci, la profunditat i la quantitat i tipus de lquid. Vasos comunicants. Aplicacions. Mesura de la fora dempenyiment de slids situats en lquids. Flotabilitat i empenyiment. Flotabilitat i densitat. Flotabilitat de vaixells. Tensi superficial. Mesura de la pressi atmosfrica. Aplicacions de la pressi dels gasos: estudi del funcionament duna cafetera a pressi. Recollida dun gas sobre aigua. 3. Tcniques relacionades amb la temperatura.

Esta competencia, proporciona, adems, destrezas asociadas a la planificacin y manejo de soluciones tcnicas Tendr una contribucin importante a la autonoma e iniciativa personal, competencia bsica en formacin integral de los alumnos, as como en el trabajo en equipo. Objetivos generales La enseanza y el aprendizaje de esta materia optativa tendr como objetivo desarrollar en los alumnos y en las alumnas las siguientes capacidades: 1. Utilizar instrumentos, tcnicas y procedimientos del trabajo cientfico, de modo que adquieran la capacidad de plantear problemas, formular hiptesis, disear experimentos, realizarlos, contrastar las hiptesis, extraer conclusiones y comunicarlas de forma organizada y coherente. 2. Desarrollar actitudes propias del trabajo cientfico de manera que acten con flexibilidad, desarrollen la capacidad crtica, la verificacin de los hechos y el cuestionamiento de lo obvio y establezcan relaciones de cooperacin. 3. Integrar conceptos en una perspectiva experimental y relacionarlos con fenmenos naturales, situaciones cotidianas y aplicaciones tcnicas. 4. Respetar y cuidar el material de laboratorio y sus instalaciones de modo que los alumnos y las alumnas desarrollen actitudes de conservacin del medio ambiente. 5. Ser conscientes de la toxicidad de algunas sustancias, analizar crticamente situaciones y conductas que puedan implicar peligros y riesgos para la salud o el medio ambiente y ser capaces de enfrentarse a ellas y evitarlas con responsabilidad y criterios propios. Contenidos 1. El laboratorio de fsica y qumica. organizacin y seguridad. Los alumnos y las alumnas debern tomar contacto con los aspectos bsicos de un laboratorio escolar: organizacin y normas de seguridad. Se debern consensuar unos criterios bsicos para el funcionamiento de la clase de laboratorio y se darn a conocer unas orientaciones de seguridad y de primeros auxilios. Por otro lado los alumnos y las alumnas conocern y sabrn usar los instrumentos bsicos del laboratorio. Por ltimo se realizarn pequeos trabajos de investigacin aumentando el nivel de complejidad a lo largo de la etapa. Normas de funcionamiento y seguridad en el laboratorio de Fsica y Qumica. Instrumentos bsicos del laboratorio. Utilizacin. Pequeas investigaciones. El trabajo cientfico. 2. Tcnicas relacionadas con los fluidos. Los alumnos y las alumnas realizarn, por distintos mtodos, determinaciones de la densidad de diversas sustancias. Se abordar el estudio de la presin hidrosttica y de su variacin a travs de pequeas investigaciones. Se determinar la fuerza de empuje de Arqumedes en el caso de diversos cuerpos y se relacionar con la densidad del cuerpo y del lquido para establecer las condiciones de flotabilidad. Los alumnos y las alumnas debern realizar montajes de vasos comunicantes y reconocer su importancia en la distribucin de aguas en una poblacin. Por ltimo se realizarn medidas de la presin atmosfrica y se analizar algn aparato de uso cotidiano cuyo funcionamiento est relacionado con la presin ejercida por los gases. Determinacin de densidades slidos y lquidos. Utilizacin del picnmetro. Utilizacin del densmetro. Medida de la presin en el interior de los lquidos. Medida de la variacin de la presin hidrosttica con la direccin, la profundidad y la cantidad y tipo de lquido. Vasos comunicantes. Aplicaciones. Medida de la fuerza de empuje de slidos situados en lquidos. Flotabilidad y empuje. Flotabilidad y densidad. Flotabilidad de barcos. Tensin superficial. Medida de la presin atmosfrica. Aplicaciones de la presin de los gases: estudio del funcionamiento de una cafetera a presin. Recogida de un gas sobre agua. 3. Tcnicas relacionadas con la temperatura.

Num. 5783 / 12.06.2008

66571

La utilitzaci de tcniques relacionades amb la temperatura permetr als alumnes aprofundir en els conceptes de calor, temperatura i energia. Per a aix, sinvestigaran les dilatacions de slids, lquids i gasos aix com els canvis destat per mitj de determinacions de punts de fusi i debullici de diferents substncies aix com la influncia de les impureses sobre estos. Per mitj dassajos de tremp, recuita i reveniment es relacionar lestructura interna de la matria amb propietats mecniques macroscpiques. Dilataci de slids lquids i gasos: aplicacions. Utilitzaci de termmetres. Determinaci de punts de fusi de substncies pures. Determinaci del punt debullici de substncies pures no inflamables i inflamables. Influncia de les impureses en els punts de fusi i debullici: aplicacions. Sublimaci. Efectes de la temperatura sobre lestructura interna de la matria: de tremp, recuita i reveniment. 4. Tcniques de separaci i de preparaci de substncies. En este bloc sabordaran algunes tcniques senzilles de separaci de les substncies que formen una mescla, aix com la preparaci de solucions duna concentraci donada. Els alumnes aprofundiran en el fonament de cada una de les tcniques, de manera que puguen relacionar les seues concepcions teriques amb aspectes procedimentals. Es destacar la utilitat de les tcniques de preparaci de dissolucions en qestions quotidianes: preparaci de pintures i daliments, diluci de productes de drogueria, preparaci de solucions de lleixiu per a desinfectaci de piscines, etc. Solubilitat selectiva. Filtraci. Decantaci. Evaporaci-ebullici. Centrifugaci. Destillaci. Destillaci fraccionada. Cromatografia. Precipitaci. Preparaci de solucions de concentraci coneguda expressada com a molaritat, percentatge en pes i percentatge en volum. Diluci a concentracions menors. 5. Tcniques relacionades amb cids i bases. Els alumnes analitzaran les propietats ms importants dels cids i les bases habituals en un laboratori escolar, caracteritzaran lacidesa o la basicitat de diverses solucions, determinaran el seu pH i realitzaran les reaccions dels cids i bases amb diverses substncies. Toxicitat dels cids i les bases: normes de seguretat. Propietats bsiques dels cids i de les bases. Indicadors qumics cid-base. Determinaci del pH de substncies ds normal: aigua de piscines, vinagre, salfumant, gel de bany, etc. Reaccions caracterstiques dels cids i les bases amb els carbonats, amb els metalls i amb els greixos i olis. Reacci de neutralitzaci. El pH i la pell. Pluja cida. 6. Tcniques danlisi daiges. En este bloc els alumnes realitzaran algunes de les proves ms elementals per a la determinaci de les caracterstiques duna mostra daigua. Saprofundir en la determinaci de nitrats i nitrits i en la seua importncia com un dels elements principals de la contaminaci dels aqfers de la Comunitat Valenciana. Determinaci qualitativa de la duresa de laigua. Determinaci de la potabilitat de laigua. Determinaci de clor: cloraci daiges per a ls domstic i de piscines. Determinaci de nitrats i nitrits. Estudi de la contaminaci dels aqfers de lentorn. 7. Laboratori assistit per ordinador. En este bloc es desenrotllaran tcniques per a larreplega de dades per mitj de sensors porttils o connectats directament a lordinador. Sabordaran els procediments adequats per a la transmissi a lordinador de les dades obtingudes. Els alumnes realitzaran el tractament, lanlisi i la representaci grfica de dades per mitj dun full de clcul o un altre programa semblant aix com la presentaci dels resultats obtinguts utilitzant un processador de text amb capacitat dintegraci de text, imatges i grfiques.

La utilizacin de tcnicas relacionadas con la temperatura permitir a los alumnos profundizar en los conceptos de calor, temperatura y energa. Para ello se investigarn las dilataciones de slidos, lquidos y gases as como los cambios de estado por medio de determinaciones de puntos de fusin y ebullicin de diferentes sustancias as como la influencia de las impurezas sobre los mismos. Por medio de ensayos de temple, recocido y revenido se relacionar la estructura interna de la materia con propiedades mecnicas macroscpicas. Dilatacin de slidos lquidos y gases: aplicaciones. Utilizacin de termmetros. Determinacin de puntos de fusin de sustancias puras. Determinacin del punto de ebullicin de sustancias puras no inflamables e inflamables. Influencia de las impurezas en los puntos de fusin y ebullicin: aplicaciones. Sublimacin. Efectos de la temperatura sobre la estructura interna de la materia: temple, recocido y revenido. 4. Tcnicas de separacin y de preparacin de sustancias En este bloque se abordarn algunas tcnicas sencillas de separacin de las sustancias que forman una mezcla as como la preparacin de soluciones de una concentracin dada. Los alumnos profundizarn en el fundamento de cada una de las tcnicas, de modo que puedan relacionar sus concepciones tericas con aspectos procedimentales. Se destacar la utilidad de las tcnicas de preparacin de disoluciones en cuestiones cotidianas: preparacin de pinturas y alimentos, dilucin de productos de droguera, preparacin de soluciones de leja para desinfectacin de piscinas, etc. Solubilidad selectiva. Filtracin. Decantacin. Evaporacin-ebullicin. Centrifugacin. Destilacin. Destilacin fraccionada. Cromatografa. Precipitacin. Preparacin de soluciones de concentracin conocida expresada como molaridad, porcentaje en peso y porcentaje en volumen. Dilucin a concentraciones menores. 5. Tcnicas relacionadas con cidos y bases. Los alumnos analizarn las propiedades ms importantes de los cidos y bases habituales en un laboratorio escolar, caracterizarn la acidez o basicidad de diversas soluciones, determinarn su pH y realizarn las reacciones de los cidos y bases con diversas sustancias. Toxicidad de los cidos y las bases: normas de seguridad. Propiedades bsicas de los cidos y de las bases. Indicadores qumicos cido-base. Determinacin del pH de sustancias de uso normal: agua de piscinas, vinagre, salfumn, gel de bao, etc. Reacciones caractersticas de los cidos y las bases con los carbonatos, con los metales y con las grasas y aceites. Reaccin de neutralizacin. El pH y la piel. Lluvia cida. 6. Tcnicas de anlisis de aguas. En este bloque los alumnos realizarn algunas de las pruebas ms elementales para la determinacin de las caractersticas de una muestra de agua. Se profundizar en la determinacin de nitratos y nitritos y en su importancia como uno de los elementos principales de la contaminacin de los acuferos de la Comunitat Valenciana. Determinacin cualitativa de la dureza del agua. Determinacin de la potabilidad del agua. Determinacin de cloro: cloracin de aguas para el uso domstico y de piscinas. Determinacin de nitratos y nitritos. Estudio de la contaminacin de los acuferos del entorno. 7. Laboratorio asistido por ordenador. En este Bloque se desarrollarn tcnicas para la recogida de datos por medio de sensores porttiles o conectados directamente al ordenador. Se abordarn los procedimientos adecuados para la transmisin al ordenador de los datos obtenidos. Los alumnos realizarn el tratamiento, anlisis y representacin grfica de datos por medio de una hoja de clculo u otro programa semejante as como la presentacin de los resultados obtenidos utilizando un procesador de texto con capacidad de integracin de texto, imgenes y grficas.

Num. 5783 / 12.06.2008

66572

Registre de dades per mitj de sensors. Transmissi de dades: interfcies. Tractament i anlisi de dades per mitj dun full de clcul. Representaci grfica de dades per mitj dun full de clcul. Realitzaci dinformes per mitj dun processador de text. Criteris davaluaci 1. Mesurar les destreses adquirides pels alumnes en el maneig dels instruments. Es pretn que lalumnat, en iniciar-se en el treball en el laboratori, ha de ser acurat en ls de linstrumental del laboratori. 2. Adquirir hbits de seguretat en el treball diari al laboratori. Com que es tracta dels inicis del treball al laboratori, els alumnes de lESO han de ser conscients dels perills que implica el maneig de productes i dutensilis del laboratori. 3. Mesurar amb precisi la densitat i les temperatures de fusi i ebullici de slids i lquids. Es pretn que lalumnat manege amb facilitat els instruments bsics dun laboratori (densmetres, termmetres, balances). 4. Mesurar la fora dempenyiment dun cos submergit en laigua. Es pretn que els alumnes coneguen amb precisi el principi dArquimedes. 5. Preparar dissolucions dcids i de bases duna concentraci determinada. Es tracta dadquirir per part dels alumnes duna destresa bsica en un laboratori. 6. Realitzar la valoraci duna dissoluci diluda dcid clorhdric. Es pretn que els alumnes coneguen les reaccions de neutralitzaci i la seua gran importncia. 7. Conixer les condicions perqu laigua siga potable i quins processos sn necessaris per a aconseguir-ho. Es pretn que els alumnes adquirisquen conscincia de la problemtica de laigua al nostre pas. Que coneguen el problema de la contaminaci dels aqfers a la Comunitat Valncia. Tamb, que spien que laigua s un b com i escs. 8. Explicar per mitj de grfics la formaci dimatges en els diferents tipus de lents i despills, en situar lobjecte en diverses posicions. Es vol que lalumne conega les lleis que regixen en els processos de reflexi i de refracci. Taller de llengua estrangera La matria optativa t com a finalitat el desenrotllament duna major competncia comunicativa incidint, en la mateixa lnia del que sha exposat per a la primera llengua estrangera, en els seus components lingstic, sociolingstic i pragmtic, seguint les orientacions del Marc Europeu Com de Referncia per a les llenges estrangeres: aprenentatge, ensenyana, avaluaci. Es dirigix a alumnes que cursen tercer deducaci secundria obligatria i que presenten certes dificultats daprenentatge en la primera llengua estrangera tant en les estratgies daprenentatge com en el desenrotllament de la seua competncia comunicativa. Per aix, el currculum ha de ser prou obert i flexible com per a ajustar-se a les caracterstiques i a les necessitats educatives detectades en lalumnat. Els departaments en les seues programacions didctiques han dadequar i adaptar els objectius, continguts i criteris davaluaci desta optativa a les necessitats de lalumnat tenint en compte les programacions de la primera llengua estrangera del curs corresponent i fins i tot danteriors. Realitzaran, per tant, la concreci curricular en una programaci didctica distinta, els objectius generals de la qual coincidiran amb els assenyalats per a la primera llengua estrangera. Daltra banda, shaur doptar per una metodologia activa que fomente la participaci de lalumnat, latenci a la diversitat i lautonomia en laprenentatge, ls de materials autntics i de recursos que incloguen ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

Registro de datos por medio de sensores. Transmisin de datos: interfaces. Tratamiento y anlisis de datos por medio de una hoja de clculo. Representacin grfica de datos por medio de una hoja de clculo. Realizacin de informes por medio de un procesador de texto. Criterios de evaluacin 1. Medir las destrezas adquiridas por los alumnos en el manejo de los instrumentos. Se pretende que el alumnado, al iniciarse en el trabajo en el laboratorio, debe ser cuidadoso en el uso del instrumental dl laboratorio. 2. Adquirir hbitos de seguridad en el trabajo diario en el laboratorio. Al tratarse de los inicios del trabajo en el laboratorio. Los alumnos de la ESO, deben ser conscientes de los peligros que implica el manejo de productos y utensilios del laboratorio. 3. Medir con precisin la densidad y las temperaturas de fusin y ebullicin de slidos y lquidos. Se pretende que el alumnado maneje con facilidad los instrumentos bsicos de un laboratorio(densmetros, termmetros, balanzas) 4. Medir la fuerza de empuje de cuerpo sumergido en el agua. Se pretende que los alumnos conozcan con precisin el principio de Arqumedes 5. Preparar disoluciones de cidos y bases de una concentracin determinada. Se trata de adquirir por parte de los alumnos de una destreza bsica en un laboratorio 6. Realizar la valoracin de una disolucin diluida de cido clorhdrico. Se pretende que los alumnos conozcan las reacciones de neutralizacin y su gran importancia. 7. Conocer las condiciones para que el agua sea potable y que procesos son necesarios para conseguirlo. Se pretende que los alumnos adquieran conciencia de la problemtica del agua en nuestro pas. Conozcan el problema de la contaminacin de los acuferos en la Comunitat Valenciana. Tambin que sepan que el agua es un bien comn y escaso. 8. Explicar mediante grficos la formacin de imgenes en los diferentes tipos de lentes y espejos, al situar el objeto en diversas posiciones. Se quiere que el alumno conozca las leyes que rigen en los procesos reflexin y refraccin. Taller de lengua extranjera La materia optativa tiene como finalidad el desarrollo de una mayor competencia comunicativa incidiendo, en la misma lnea de lo expuesto para la primera lengua extranjera, en sus componentes lingstico, sociolingstico y pragmtico, siguiendo las orientaciones del Marco comn europeo de referencia para las lenguas extranjeras: aprendizaje, enseanza, evaluacin. Se dirige a alumnos y alumnas que cursan tercer curso de Educacin secundaria obligatoria y que presentan ciertas dificultades de aprendizaje en la primera lengua extranjera tanto en las estrategias de aprendizaje como en el desarrollo de su competencia comunicativa. Por ello, el currculo debe ser lo suficientemente abierto y flexible como para ajustarse a las caractersticas y a las necesidades educativas detectadas en el alumnado. Los departamentos en sus programaciones didcticas, habrn de adecuar y adaptar los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de esta optativa a las necesidades del alumnado teniendo en cuenta las programaciones de la primera lengua extranjera del curso correspondiente e incluso de anteriores. Realizarn, por lo tanto, la concrecin curricular en una programacin didctica distinta, cuyos objetivos generales coincidirn con los sealados para la primera lengua extranjera. Por otra parte, se deber optar por una metodologa activa que fomente la participacin del alumnado, la atencin a la diversidad y la autonoma en el aprendizaje, el uso de materiales autnticos y de recursos que incluyan el uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin.

Num. 5783 / 12.06.2008

66573

Aix mateix, es far insistncia en la reflexi sobre la llengua, en els xits de cada alumne segons les seues capacitats i el seu esfor i en aspectes com ara la motivaci per a aprendre la llengua, la creaci despais dinteracci entre les llenges que coneix i el foment de la comunicaci oral i escrita. SECTOR TURSTIC EN LA COMUNITAT VALENCIANA Introducci Esta optativa pretn donar a conixer una visi global de lactivitat turstica, en general, i a la Comunitat Valenciana, en particular. Es tracta de conixer la realitat dun sector, la presncia de la qual ha anat creixent al mateix temps que ho feia la demanda en la nostra societat, ressaltar la importncia econmica que representa en el nostre teixit productiu, creant o refermant, al mateix temps, vincles culturals en una societat global. En efecte, fins fa uns anys els servicis dinformaci turstica es limitaven, en el millor dels casos, a una oficina de turisme que noms funcionava a lestiu, i la funci de la qual solia consistir a repartir fullets i mapes de la localitat per a orientar el visitant despistat. Hui en dia, assistim a una transformaci gradual destos servicis dinformaci turstica, motivada fonamentalment per les noves exigncies i demandes dels turistes. La funci dorientar el visitant en lespai fsic que visita continua sent primordial, per ara tamb es fan altres activitats, com reservar habitacions en un allotjament, informar sobre noves activitats culturals i esportives, difondre tot tipus dofertes turstiques duna zona, buscar guies per a atendre la visita dun grup, recomanar rutes i itineraris o defendre els drets del consumidor turstic. Tamb la projecci exterior de la informaci turstica sha ampliat, de manera que, actualment, s necessari desenrotllar variades accions de promoci i relacions pbliques, moltes vegades, fora dels lmits fsics de loficina. Incls la informaci turstica en el carrer, fora de loficina, s una possibilitat molt en voga. Per tant, podem parlar de servicis dinformaci turstica com un concepte menys ampli que el mer concepte de turisme. La concepci com a servici comporta nombrosos i profunds conceptes turstics. Han dafegir-se les transformacions que suposen les noves tecnologies de la comunicaci. Un percentatge creixent de persones maneja mitjans informtics i telemtics que li permeten accedir directament a les fonts informatives. Tamb s creixent laparici de guies de viatges i dinformacions en premsa, rdio i televisi sobre destins i productes turstics, de manera que el consumidor pot disposar dun volum dinformaci turstica ingent. Des desta matria es pretn que lalumnat manege i conega les possibilitats destes noves tecnologies, com el turista demanda servicis, ja que pels seus propis mitjans pot arribar a tindre ms informaci que el mateix informador turstic. Finalment, una altra novetat important s lactivitat comercial en el servici dinformaci turstica. Fins ara a Espanya la majoria de les oficines dinformaci turstica eren servicis pblics i gratuts, incls fullets i guies sentregaven gratutament. En altres pasos, segons les noves funcions comentades, els servicis dinformaci turstica cobren per algunes de les seues prestacions, com a nica forma dobtindre els ingressos que permeten anar ampliant el personal i modernitzant constantment les installacions. Per tot aix, el paper del professor ser fonamental en laproximaci a lalumnat de tota esta realitat turstica actual i moderna en el que a procs de gesti i terminologia es referix, oferint els seus coneixements en combinaci amb el paper actiu de lalumne que li ajude al seu desenrotllament personal i al seu progressiu aprenentatge especfic en turisme. Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques Lobjectiu desta matria ha de ser la daproximar a lalumnat la realitat de les diverses situacions de lactivitat turstica i a situacions derivades de les diferents activitats del sector empresarial: termino-

Asimismo, se har hincapi en la reflexin sobre la lengua, en los logros de cada alumno segn sus capacidades y esfuerzo y en aspectos tales como: la motivacin para aprender la lengua, la creacin de espacios de interaccin entre las lenguas que conoce y el fomento de la comunicacin oral y escrita. SECTOR TURSTICO EN LA COMUNITAT VALENCIANA Introduccin Esta optativa pretende dar a conocer una visin global de la actividad turstica en general y en la Comunitat Valenciana en particular. Se trata de conocer la realidad de un sector cuya presencia ha ido creciendo a la par que lo haca la demanda en nuestra sociedad, resaltar la importancia econmica que representa en nuestro tejido productivo, creando o afianzando al mismo tiempo, vnculos culturales en una sociedad global. En efecto, hasta hace unos aos los servicios de informacin turstica se limitaban en el mejor de los casos a una oficina de turismo que solamente funcionaba en verano y cuya funcin sola consistir en repartir folletos y mapas de la localidad para orientar al visitante despistado. Hoy da asistimos a una transformacin paulatina de estos servicios de informacin turstica, motivada fundamentalmente por las nuevas exigencias y demandas de los turistas. La funcin de orientar al visitante en el espacio fsico que visita sigue siendo primordial, pero ahora tambin se realizan otras actividades, como reservar habitaciones en un alojamiento, informar sobre nuevas actividades culturales y deportivas, difundir todo tipo de ofertas tursticas de una zona, buscar guas para atender la visita de un grupo, recomendar rutas e itinerarios o defender los derechos del consumidor turstico. Tambin la proyeccin exterior de la informacin turstica se ha ampliado, de forma que actualmente es preciso desarrollar variadas acciones de promocin y relaciones pblicas, muchas veces fuera de los lmites fsicos de la oficina. Incluso la informacin turstica en la calle, fuera de la oficina, es una posibilidad muy en boga. Por tanto, podemos hablar de servicios de informacin turstica como un concepto menos amplio que el mero concepto de turismo. La concepcin como servicio entraa numerosos y profundos conceptos tursticos. Deben aadirse las transformaciones que suponen las nuevas tecnologas de la comunicacin. Un porcentaje creciente de personas maneja medios informticos y telemticos que le permiten acceder directamente a las fuentes informativas. Tambin es creciente la aparicin de guas de viajes y de informaciones en prensa, radio y televisin sobre destinos y productos tursticos, de forma que el consumidor puede disponer de un volumen de informacin turstica ingente. Desde esta materia se pretende que el alumnado maneje y conozca las posibilidades de estas nuevas tecnologas, cmo el turista demanda servicios, ya que por sus propios medios puede llegar a tener ms informacin que el mismo informador turstico. Finalmente, otra novedad importante es la actividad comercial en el servicio de informacin turstica. Hasta ahora en Espaa la mayora de las oficinas de informacin turstica eran servicios pblicos y gratuitos, incluso folletos y guas se entregaban gratuitamente. En otros pases, a tenor de las nuevas funciones comentadas, los servicios de informacin turstica cobran por algunas de sus prestaciones, como nica forma de obtener los ingresos que permiten ir ampliando el personal y modernizando constantemente las instalaciones. Por todo ello, el papel del profesor ser fundamental en la aproximacin al alumnado de toda esta realidad turstica actual y moderna en lo que a proceso de gestin y terminologa se refiere, ofreciendo sus conocimientos en combinacin con el papel activo del alumno que le ayude a su desarrollo personal y a su progresivo aprendizaje especfico en turismo. Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias bsicas El objetivo de esta materia debe ser la de aproximar al alumnado la realidad de las diversas situaciones de la actividad turstica y a situaciones derivadas de las diferentes actividades del sector empre-

Num. 5783 / 12.06.2008

66574

logia especfica; producte turstic (oferta i demanda turstica); mecanismes funcionals de comercialitzaci turstica: intervindre de forma espontnia i personal en dilegs dins dun context turstic local, utilitzar frmules pertinents de conversaci en una situaci professional o extraure informaci especfica bsica prpia del sector per a poder afrontar qualsevol tipus de situaci de relaci personal i/o laboral. A ms ha de contribuir a laprenentatge bsic del llenguatge turstic: comprensi i redacci global i especfica de documents visuals, orals o escrits relacionats amb aspectes del sector aix com la utilitzaci de la terminologia adequada. La matria ha daconseguir que el conjunt de lalumnat conega els principals recursos turstics del seu entorn ms prxim com ara recursos naturals o els principals elements del patrimoni historicoartstic local. Amb aix es continua fomentant el turisme de la Comunitat Valenciana com una de les activitats principals en lmbit territorial en particular i en el conjunt nacional. En general no pot eludir-se estudiar la transcendncia del turisme al nostre territori al llarg de la histria com un fenomen que conforma la nostra singular estructura econmica. Per aix, es tracta de conixer les caracterstiques i demandes bsiques del turisme, fomentant linters per participar en el seu desenrotllament des dun punt de vista tant teric com prctic i contribuir a la iniciativa personal i al desenrotllament duna progressiva autonomia. Objectius 1. Aproximaci al concepte turisme. Conixer i valorar la importncia social, cultural i econmica del turisme a la Comunitat Valenciana. 2. Identificar fonts dinformaci que permeten analitzar loferta i la demanda turstica nacional i local. 3. Analitzar i interpretar informaci del mercat turstic identificant i aplicant els procediments adequats per al seu tractament dacord amb els objectius que es pretenen. 4. Avaluar la potencialitat turstica dels recursos naturals i culturals duna zona, ruta o localitat. 5. Avaluar diferents estratgies de comercialitzaci de productes i servicis turstics, estimant les accions de comunicaci que millor sadapten a situacions de mercat concretes. 6. Analitzar, organitzar i aplicar procediments de planificaci, organitzaci i control dels servicis dinformaci turstica. 7. Aprenentatge destratgies de comunicaci per a transmetre i rebre informaci correctament expressant-se de forma correcta. 8. Avaluar les caracterstiques i comportaments dels grups humans i aplicar tcniques de dinmica de grups. 9. Seleccionar i valorar crticament les diverses fonts dinformaci relacionades amb la seua professi, que li permeten el desenrotllament de la seua capacitat dautoaprenentatge i possibiliten levoluci i adaptaci de les seues capacitats professionals als canvis tecnolgics i a la terminologia especfica del sector. 10. Resoldre problemes i prendre decisions individuals sobre les seues actuacions, identificant i seguint les normes establides procedents. 11. Actituds personals-relacionals: saber escoltar, mostrar simpatia, mostrar-se pacient, mostrar una actitud positiva enfront de problemes i situacions, valorar la importncia de la neteja i presentaci personal, utilitzar el llenguatge amb propietat i correcci, ser puntual, valorar la importncia de la comunicaci no verbal. Continguts Bloc 1: visi general del turisme Introducci al concepte de turisme Importncia econmica del turisme en la nostra societat Importncia del turisme a la Comunitat Valenciana Bloc 2: producte turstic El sector turstic: lorganitzaci del sector. Les professions turstiques. La planificaci turstica Bloc 3: oferta i demanda turstica LOferta Identificaci i estudi de loferta Anlisi i selecci de les tcniques que permeten regular loferta

sarial: terminologa especfica; producto turstico (oferta y demanda turstica); mecanismos funcionales de comercializacin turstica: intervenir de forma espontnea y personal en dilogos dentro de un contexto turstico local, utilizar frmulas pertinentes de conversacin en una situacin profesional o extraer informacin especfica bsica propia del sector para poder afrontar cualquier tipo de situacin de relacin personal y/o laboral. Adems debe contribuir al aprendizaje bsico del lenguaje turstico: comprensin y redaccin global y especfica de documentos visuales, orales o escritos relacionados con aspectos del sector as como la utilizacin de la terminologa adecuada. La materia debe lograr que el conjunto del alumnado conozca los principales recursos tursticos de su entorno ms prximo tales como recursos naturales o los principales elementos del patrimonio histricoartstico local. Con ello se sigue fomentando el turismo de la Comunitat Valenciana como una de las actividades principales en el mbito territorial en particular y en el conjunto nacional. En general no puede eludirse estudiar la trascendencia del turismo en nuestro territorio a lo largo de la historia como un fenmeno que viene conformando nuestra singular estructura econmica. Por ello, se trata de conocer las caractersticas y demandas bsicas del turismo, fomentando el inters por participar en su desarrollo desde un punto de vista tanto terico como prctico y contribuir a la iniciativa personal y al desarrollo de una progresiva autonoma. Objetivos 1. Aproximacin al concepto turismo. Conocer y valorar la importancia social, cultural y econmica del turismo en la Comunitat Valenciana. 2. Identificar fuentes de informacin que permitan analizar la oferta y la demanda turstica nacional y local. 3. Analizar e interpretar informacin del mercado turstico identificando y aplicando los procedimientos adecuados para su tratamiento conforme a los objetivos que se pretenden. 4. Evaluar la potencialidad turstica de los recursos naturales y culturales de una zona, ruta o localidad. 5. Evaluar diferentes estrategias de comercializacin de productos y servicios tursticos, estimando las acciones de comunicacin que mejor se adaptan a situaciones de mercado concretas. 6. Analizar, organizar y aplicar procedimientos de planificacin, organizacin y control de los servicios de informacin turstica. 7. Aprendizaje de estrategias de comunicacin para transmitir y recibir informacin correctamente expresndose de forma correcta. 8. Evaluar las caractersticas y comportamientos de los grupos humanos y aplicar tcnicas de dinmica de grupos. 9. Seleccionar y valorar crticamente las diversas fuentes de informacin relacionadas con su profesin, que le permitan el desarrollo de su capacidad de autoaprendizaje y posibiliten la evolucin y adaptacin de sus capacidades profesionales a los cambios tecnolgicos y a la terminologa especfica del sector. 10. Resolver problemas y tomar decisiones individuales sobre sus actuaciones, identificando y siguiendo las normas establecidas procedentes. 11. Actitudes personales-relacionales: saber escuchar, mostrar simpata, mostrarse paciente, mostrar una actitud positiva frente a problemas y situaciones, valorar la importancia del aseo y presentacin personal, utilizar el lenguaje con propiedad y correccin, ser puntual, valorar la importancia de la comunicacin no verbal. Contenidos Bloque 1: visin general del turismo Introduccin al concepto de turismo Importancia econmica del turismo en nuestra sociedad Importancia del turismo en la Comunitat Valenciana Bloque 2: producto turstico El sector turstico: la organizacin del sector. Las profesiones tursticas. La planificacin turstica Bloque 3: oferta y demanda turstica La Oferta Identificacin y estudio de la oferta Anlisis y seleccin de las tcnicas que permiten regular la oferta

Num. 5783 / 12.06.2008

66575

Caracteritzaci de loferta turstica Conixer tots els tipus de turisme existents en loferta turstica espanyola Citar les grans magnituds que conformen la indstria hotelera espanyola: empreses dallotjaments turstics Citar agncies de viatges (tant majoristes com detallistes) del context nacional La intermediaci turstica. Canals de distribuci i terminologia Els mitjans de transport turstics Loferta complementria El nucli turstic La Demanda Anlisi i estudi de la demanda Anlisi i selecci de les tcniques que permeten dinamitzar la demanda Caracteritzaci de la demanda turstica Elements externs que influxen en lelasticitat de la demanda turstica Motivacions de la demanda turstica Estacionalitat de la demanda: accions de desestacionalitzaci Tendncies actuals de la demanda turstica Valoraci de la importncia de conixer a la clientela com a element dinamitzador de la demanda. Relaci Oferta-Demanda Elaboraci de conclusions sobre la interrelaci entre loferta i a la demanda Bloc 3: mecanismes de comercialitzaci turstica Mecanismes de Promoci i Comercialitzaci turstica: maneig i s dInternet com a ferramenta bsica en el procs i gesti en la promoci turstica. Coneixement de pgines webs dedicades a la difusi del turisme (webs dagncies de viatges, cadenes hoteleres, informaci turstica de la Comunitat Valenciana (www.comunitatvalenciana. es, ...). Publicitat com a ferramenta bsica de difusi (fullets, catlegs turstics, promocions ...) Terminologia especfica: rack, check-in, check-out, overbooking, GDS, Amadeus... Descobriment de les distintes formes de comunicaci comercial utilitzant exemples extrets de diferents activitats econmiques Per mitj de material publicitari aportat pel professor i pels propis alumnes sobre hotels i agncies de viatge, deducci de les caracterstiques i requisits dels missatges publicitaris realitzant dinmica de grups Discussi i crtica dels esmentats materials avaluant ladequaci entre el missatge, la qualitat del suport i el pblic objectiu Anlisi i selecci dels diferents tipus de mitjans, suports publicitaris i missatges dacord amb els objectius empresarials proposats pel professor. Criteris davaluaci Conixer el sector turstic de la Comunitat Valenciana. Conixer les grans magnituds que conformen la indstria hotelera espanyola i de la Comunitat Valenciana. Conixer les agncies de viatges (tant majoristes com detallistes) del context nacional i internacional. Conixer els mitjans de transport ms significatius, tant nacionals com internacionals. Conixer tots els aspectes que sn objecte de regulaci legal en establiments hotelers. Conixer les fonts documentals per a lobtenci de dades. Descriure i enumerar totes les variables que emergixen com a conseqncia de la relaci entre oferta i demanda. Seleccionar i aplicar les tcniques i estratgies adequades a situacions concretes doferta i demanda. Identificar i separar les evolucions de loferta i de la demanda. Descobrir i avaluar les tendncies de loferta i la demanda. Identificar i descriure les tcniques promocionals tradicionals i les emergents. Demostrar ladquisici dun coneixement de loferta

Caracterizacin de la oferta turstica Conocer todos los tipos de turismo existentes en la oferta turstica espaola Citar las grandes magnitudes que conforman la industria hotelera espaola: empresas de alojamientos tursticos Citar agencias de viajes (tanto mayoristas como minoristas) del contexto nacional La intermediacin turstica. Canales de distribucin y terminologa Los medios de transporte tursticos La oferta complementaria El ncleo turstico La Demanda Anlisis y estudio de la demanda Anlisis y seleccin de las tcnicas que permiten dinamizar la demanda Caracterizacin de la demanda turstica Elementos externos que influyen en la elasticidad de la demanda turstica Motivaciones de la demanda turstica Estacionalidad de la demanda: acciones de desestacionalizacin Tendencias actuales de la demanda turstica Valoracin de la importancia de conocer a la clientela como elemento dinamizador de la demanda. Relacin Oferta-Demanda Elaboracin de conclusiones sobre la interrelacin entre la oferta y a la demanda Bloque 3: mecanismos de comercializacin turstica Mecanismos de Promocin y Comercializacin turstica: manejo y uso de Internet como herramienta bsica en el proceso y gestin en la promocin turstica. Conocimiento de pginas webs dedicadas a la difusin del turismo (webs de agencias de viajes, cadenas hoteleras, informacin turstica de la Comunitat Valenciana (www.comunitatvalenciana.es, ...). Publicidad como herramienta bsica de difusin (folletos, catlogos tursticos, promociones ...) Terminologa especfica: rack, check-in, check-out, overbooking, GDS, Amadeus... Descubrimiento de las distintas formas de comunicacin comercial utilizando ejemplos extrados de diferentes actividades econmicas Mediante material publicitario aportado por el profesor y por los propios alumnos sobre hoteles y agencias de viaje, deduccin de las caractersticas y requisitos de los mensajes publicitarios realizando dinmica de grupos Discusin y crtica de los citados materiales evaluando la adecuacin entre el mensaje, la calidad del soporte y el pblico objetivo Anlisis y seleccin de los diferentes tipos de medios, soportes publicitarios y mensajes de acuerdo con los objetivos empresariales propuestos por el profesor. Criterios de evaluacin Conocer el sector turstico de la Comunitat Valenciana. Conocer las grandes magnitudes que conforman la industria hotelera espaola y de la Comunitat Valenciana. Conocer las agencias de viajes (tanto mayoristas como minoristas) del contexto nacional e internacional. Conocer los medios de transporte ms significativos, tanto nacionales como internacionales. Conocer todos los aspectos que son objeto de regulacin legal en establecimientos hoteleros. Conocer las fuentes documentales para la obtencin de datos. Describir y enumerar todas las variables que emergen como consecuencia de la relacin entre oferta y demanda. Seleccionar y aplicar las tcnicas y estrategias adecuadas a situaciones concretas de oferta y demanda. Identificar y separar las evoluciones de la oferta y de la demanda. Descubrir y evaluar las tendencias de la oferta y la demanda. Identificar y describir las tcnicas promocionales tradicionales y las emergentes. Demostrar la adquisicin de un conocimiento de la

Num. 5783 / 12.06.2008

66576

turstica en lmbit de la Comunitat Valenciana (importncia econmica, zones ms turstiques, comarques,...) Conixer i illustrar amb exemples els requisits dels missatges publicitaris. Identificar i caracteritzar el pblic objectiu. Seleccionar un mitj, suport publicitari i missatge en funci dun objectiu. Identificar les tcniques aplicades al punt de venda. Avaluar la relaci cost-eficcia duna acci promocional o publicitria. Conixer la terminologia bsica especfica del turisme. Conixer les principals pgines webs dedicades al turisme en tots els sectors que componen loferta turstica espanyola.

oferta turstica en el mbito de la Comunitat Valenciana (importancia econmica, zonas ms tursticas, comarcas,...) Conocer e ilustrar con ejemplos los requisitos de los mensajes publicitarios. Identificar y caracterizar el pblico objetivo. Seleccionar un medio, soporte publicitario y mensaje en funcin de un objetivo. Identificar las tcnicas aplicadas al punto de venta. Evaluar la relacin coste-eficacia de una accin promocional o publicitaria. Conocer la terminologa bsica especfica del turismo. Conocer las principales pginas webs dedicadas al turismo en todos los sectores que componen la oferta turstica espaola.

You might also like