Introducci Cronolgicament amb de situar els fets que llegim en el llibre de Lxode a finals del segle XIII, a finals

del regnat del fara Ramss II. Es tracta tal vegada del llibre de referncia del poble dIsrael. En aquest llibre sexpliquen els esdeveniments clau de la identitat del poble jueu: Opressi Alliberament Pasqua Desert Aliana Llei Santuari Podrem resumir-ho en dues temtiques ben diferenciades: xode: estada a Egipte, lopressi que pateix el poble, les plagues dEgipte, sortida i fugida. Aqu es descriu un Du geners i bondads que estima el seu poble, que escolta el seu clam i que lallibera. Aliana: marxa a travs del desert, lAliana del Sina, els manaments de la Llei i la construcci del santuari . Aqu es descriu un Du que espera una resposta positiva del seu poble, un comproms. Les lleis sn la manera que el poble t per corroborar laliana que li ha ofert Du.

Lestructura del llibre quedaria de la segent manera : 1) Ex 1-2 Ex 3-11 Ex 12,1-15,21 Ex 15,22-18,27 2) 18 captols de narracions Opressi del poble Preparaci per a lalliberament Pasqua-Sortida dEgipte Estada al desert

9 captols de textos legals Aliana del Sina i Llei

Ex 19-24.32-34 3)

13 captols de litrgia Santuari i culte

Ex 25-31.35-40

Alguns detalls a tenir en compte: 1) El Du de lalliberament s el creador de lunivers. El Du que fa passar els israelites per terra eixuta (Ex 14,16.22.29) s el Du que va crear els continents el tercer dia (Gn 1-9s). El Du que alimenta els israelites en el desert (Ex 16,15) s el Du que proporciona laliment a totes les creatures de la seva creaci en el sis dia (Gn 1,29). Tamb s significatiu que a Ex 2,23-25 i 6,2-8 ens recorda que el Senyor actua perqu aix es compleixen les promeses que Du va fer a Abraham, Isaac i Jacob en el llibre del Gnesi. Tanmateix percebem un Du amb un mats diferent: El Du del llibre del Gnesi s un du que destaca per la seva generosa aliana amb els homes i la poca exigncia de reciprocitat que exigeix als homes. En canvi, el Du de lxode s un du que mant la seva aliana generosament amb els homes, per alhora exigeix reciprocitat: demana un comportament exemplar i responsabilitat.

2) Les lleis.

Perqu tantes lleis? Perqu tota naci que pretn ser independent vol tenir les seves lleis prpies. Avui tamb: la Constituci espanyola, lEstatut de Catalunya... Per la llei del llibre de lxode s diferent. La llei no s la llei del rei que governa Israel, la llei de Sal, de David o de Salom. s la llei de Du que Moiss va transmetre al poble de Du abans que aquest tingus un territori propi i abans que hi hagus la monarquia. Per aix podem dir que Israel seguir sent una naci encara que no tingui terra i encara que estigui sotmesa a una altra naci. La Llei configura el poble dIsrael. On es troba la Llei? En el Pentateuc, que tamb coneixem amb el nom de la Tor.

3) Lenduriment del cor del fara. Fins a onze vegades llegim que el Senyor ha endurit el cor del fara: 4,21; 7,3.13; 9,12; 10,1.20.27; 11,10; 14,4.8.17. Aleshores ens plantegem el problema de la llibertat: si el fara sha vist forat per Du a rebutjar la proposta de Moiss, s el fara responsable del que passa? Tamb ens plantegem el problema de Du: pot Du fer una cosa aix? Quin sentit t lenduriment del cor del fara? Primer de tot hem de veure el problema des duna visi teolgica, des de Du, no pas antropolgica, des de lhome. No estem davant dun problema de llibertat i responsabilitat dels homes, sin que sest plantejant quin Du s ms fort. El text no ens presenta una crnica de successos, sin una narraci pica (una novella?, un conte?) que explica que el Du dIsrael s ms fort que els dus egipcis. s a dir, que ni la naci ms poderosa daquell moment podia superar el poder del Du dIsrael. Ens est dient tamb que la Paraula de Du s efica encara que qui lescolta no laculli, com va fer el fara. La Paraula de Du vol provocar i provoca que el fara no escolti Moiss i que, per tant, el fara no t mai la iniciativa, ni la llibertat dactuar. El fara noms fa all que Du vol perqu Ell s el veritable Senyor i creador.