HISTRIA DE LART CARLA ROVIROSA

LART, LA SEVA NATURALESA I LA SEVA HISTRIA - REN HUYGHE

HAU 1

La conclusi de Huyghe en el seu text s que lart s el lloc on es troben dues realitats, lhome i lunivers. Lartista s el que desboca la seva realitat interior amb lobra dart, desprs, s lespectador el que crea una nova visi, el reflex dun mn de sensacions, una nova nima. Amb aquest discurs final podem desplegar com lautor sent lart, com el justifica i tot el qu lenvolta. En primer lloc, planteja lart inseparable de lhome. Gombrich diu en el seu llibre que no hi ha cap poble en tot el mn mancat dart.1 Evidentment, sha despecificar qu es el que volem dir amb la paraula Art ja que aquest en la seva definici s lhabilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l'estudi, l'experincia, l'abnegaci. 2 Tot i aix, podrem afirmar segurament, segons la nostra experincia, que lart va molt ms enll a la de la simple destresa manual. Lsser hum tendeix a la bsqueda de la qualitat tal com diu Huyghe, el desig de comprendre el mn i fer-lo millor. Daquesta manera, lhome es diferencia dels altres sser vius, perqu s capa de disfrutar i entendre lart ja que aquesta s una funci vital nostre i ens fa formar part duna cultura.3 Per lart a qu es deu? s un simple reflex de la realitat? Huyghe ens diu que la Histria ens pot ajudar a definir una part de la veritat de lart per laltre part la conrea lartista. Al contrari daquesta concepci sn el crtic i historiador H. Taine o Karl Marx els quals defensen lart com a conseqncia duna societat, duna economia, etc. Aquests autors no han ents que hi ha una cosa immaterial en lart qu s el mn interior de lartista, la seva veu, la seva manera de pensar que s el reflex del seu sser o duna collectivitat i que s independent al moment en el que viuen. Lartista veu en lart una alliberaci dels seus pensaments, una manera dexpressar all que s invisible. Evidentment, aquesta crrega emocional i psicolgica t un gran poder per lespectador
1 2

E.H.GOMBRICH . Histria de lart. New York: Ed. Phaidon, 2008, pg. 39 ENCICLOPDIA CATALANA. Art. (Diccionaris en lnia) <http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp? GECART=0012557> 3 BEATRIZ PARRA DURANGO. Plan Nacional de Insercin de los Componentes Culturales y Artsticos en la Educacin. (document en lnia) Ministerio de Educacin y Cultura de Ecuador.

HISTRIA DE LART CARLA ROVIROSA

fet que ha desevolupat al llarg de la Histria noves maneres de veure el mn.

R. Huyghe ens explica que la genialitat de Vermeer (superior) sn els seus detalls i no pas lhabilitat del naturalisme dels objectes. s en els detalls on sexplica el tot. Tamb amb Rembrandt (inferior) veiem amb claredat el dibuix tan real per que cont una gran crrega significativa i emocional.

La segent qesti que planteja el text s lart concebut com una realitat a part, regida per les seves lleis. Tan lart com lartista es formen doncs a partir de tres plans: el visible, el plstic o manual i el mental. El primer dells s aquell que tenim a simple vista, sn les coses que coneixem. Lartista noms pot utilitzar per expressar-se aquells elements que ja coneix, un llenguatge com. Per altra banda, el manual s aquella part ms tcnica en qu s on saprecia lhabilitat i la destresa dadaptar aquest llenguatge com a les condicions que cada artista t (un quadre, un marbre...). Per ltim, per tamb el ms interessant, s el mental que es refereix a transmetre un missatge, conscientment o no. s aqu on sorgeixen dos camins parallels, lart i el pensament. Si lart reb la influncia de les caracterstiques del moment, perqu hi han valors i idees que es transmeten en quadres antics que encara tenen un valor moral? Doncs perqu la qualitat perdura al llarg del temps i els valors sn els mateixos als de lhome contemporani.

HISTRIA DE LART CARLA ROVIROSA

Aquests sn tres quadres que representen el poble francs de Cagnes per pintat per diferents autors. El primer s de Soutine, el segon de Derain i el tercer de Renoir. Es pot percebre que sn tres pintors que conceben el poble totalment diferent i cadasc el pinta segons la seva prpia visi i estil interior.

Ren Huyghe ens parla tamb en la seva introducci de lorigen de les formes. Aquestes tendeixen sempre a simplificarse i sacosten a les figures ms simples de la geometria. A ms a ms es suma tamb la qualitat figurativa de les formes. Estem parlant doncs de la necessitat de reproduir el nostre llenguatge com que hem esmentat abans. Tamb shan creat formes a partir dobjectes tils que shan endinsat dins la cultura, han esdevingut smbols i posteriorment tamb decoracions ornamentals. s interessant per pensar com va sorgir la representaci i la forma ja que si ens remuntem a la Prehistria, possiblement va ser la memria la que va propusar lexistncia dun objecte que shavia extret de la naturalesa, el qual havia de ser inalterable. s a dir, lhome prehistric en 3

HISTRIA DE LART CARLA ROVIROSA

algun moment va comenar a veure els objectes com a coses niques i irrepetibles. 4 Un exemple daix seria quan et fan pensar en un elefant; la teva memria ja t retinguda la forma de lelefant amb les seves caracterstiques generals i no pas les dun elefant dun cas en particular. Tot i aix, la forma en la seva vessant filosfica es refereix a un tot, a la totalitat que s major a la suma de les seves parts. I noms si percebem la forma podem veure-hi la bellesa que s lltim punt el qual Huyghe fa esment. Quin s el fi de lart? La bellesa. Lobra dart doncs expressa visiblement all que s invisible. Aquesta expressi interior s el reflex de lsser per aquesta vegada no noms del propi artista sin de lsser de la humanitat, de lunivers. La Bellesa no s res ms que la mostra de que lsser s algo illimitat i inesgotable. s doncs la percepci de la veritat, el Wahrnehmung en alemany, el que sorprn a lhome. Lartista diu alguna cosa ms que el filsof no diu i aquesta s imprevisible i noms es pot sentir. Heidegger per exemple, en la seva obra Art i poesia reflexiona sobre la bellesa esttica dun quadre de Van Gogh el qual noms figuren unes botes que no sn precisament algo que es podria calificar com a bell.5 Aquest s un breu fragment daquesta reflexi:
En el cuadro de Van Gogh ni siquiera podemos decir dnde estn estos zapatos. En torno a este par de zapatos de labriego no hay nada a lo que pudieran pertenecer o corresponder, slo un espacio indeterminado. Ni siquiera hay adheridos a ellos terrones del terruo o del camino, lo que al menos poda indicar su empleo. Un par de zapatos de labriego y nada ms. Y sin embargo En la oscura boca del gastado interior bosteza la fatiga de los pasos laboriosos. En la ruda pesantez del zapato est representada la tenacidad de la lenta marcha a travs de los largos y montonos surcos de la tierra labrada, sobre la que sopla un ronco viento. En el cuero est todo lo que tiene de hmedo y graso el suelo. Bajo las suelas se desliza la soledad del camino que va a travs de la tarde que cae. En el zapato vibra la tcita llamada de la tierra, su reposado ofrendar el trigo que madura y su enigmtico rehusarse en el yermo campo en baldo del invierno. Por este til cruza el mudo temer por la seguridad del pan, la callada alegra de volver a salir de la miseria, el palpitar ante la llegada del hijo y el temblar ante la inminencia de la muerte en torno.

GRAN, PILAR I CORTADA, MIQUEL . El origen de la forma (I). (document en lnia) <http://www.joanmaragall.com/fronesis/11/letrasup/origforma.htm> 5 PUIGDOMNECH , JORDI. Heidegger i la mirada esttica. (document en lnia) <http://www.joanmaragall.com/fronesis/11/arteyc/heideggermirada.htm>

HISTRIA DE LART CARLA ROVIROSA

I aix visible que cont tanta energia, torna a adquirir una altra nima ja que lespectador tamb entra en joc. s aix doncs, com es forma aquesta tercera realitat de la qual parlvem a linici del text en qu es fusionen les forces de lsser, com a home i de lnivers, com un tot.

HISTRIA DE LART CARLA ROVIROSA

COM EVITAR EL PLAGI

HAU 0

El que podem extreure sobre el text de Com evitar el plagi s que hem dutilitzar una srie de recursos i normes per tal de no copiar literalment all que hem consultat. El fet del plagi significa agafar les idees duna altra persona i fer-les passar com a teves. Per evitar aix cal sempre posar la referncia del text original (seguint unes normes ds) tan a peu de pgina com a dins del text entre cometes. Tamb s considerat plagi copiar el text canviant les paraules, els connectors, etc... Aix doncs, sempre ser necessari al agafar una idea duna font externa citar-la correctament. LACLOTTE, MICHEL; CUZIN, JEAN-PIERRE . El Louvre. La pintura. Pars: ditions Scala. Runion des muses nationaux. (cop. 2000) ISBN 2-86656-240-2 Anlisi multimdia d'obres d'art. (2008) Barcelona: Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya. Material docent de la UOC. (DVD) D08-04523-01205 PAGS PARETAS, Montserrat. La problemtica dels models en la pintura romnica catalana. La Crucifixi de Sorpe i la dEstaon. Butllet del Museu Nacional dArt de Catalunya (2009), nm. 10, p. 35-55. ISSN 1133-6455 COLLABORADORS DE LA VIQUIPDIA . Art [en lnia]. Viquipdia, l'Enciclopdia Lliure, 2011 [data de consulta: 15 d' octubre del 2011]. <//ca.wikipedia.org/w/index.php? title=Art&oldid=8303600>.