FRIEDRICH NIETZSCHE(1844-1900)

Biografia
Friedrich Wilhelm Nietzsche neix el 15-X-l844 en un poblet de la Saxnia (Alemanya). Era fill de Karl Ludwig, pastor protestant i fervent monrquic, i de Francesca Oehler. Ambds eren fills, tamb, de pastors protestants per la qual cosa respir des dels primers moments un ambient profundament religis. El seu pare patia greus problemes cerebrals, i va morir als 36 anys, deixant tres fills: Friedrich, Elisabeth i Joseph. Orfe als cinc anys, s sobreprotegit per la seva mare, la seva germana i dues tietes. Les relacions amb la seva germana gelosa i possessiva han estat fora obscures fue su amiga, confidente, carcelera, verdugo, enfermera y, tal vez, amante (Fdo. Savater). Estudia, primer, a lescola pblica del seu poble, desprs cursa els estudis densenyana secundria a lescola de Pforta, on seduc l'elit alemanya (Hegel, Hlderlin, Schelling, ...) i als 20 anys -1864- es matricula a la Universitat de Bonn per estudiar teologia i filologia clssica, estudis que completar a la Universitat de Leipzig (65-68). Aqu coneix personalment Schopenhauer i Wagner que li arriben a impactar poderosament. Arreu destaca com a alumne brillant, vid lector, entusiasta de la msica aprendr a tocar el piano des de molt petit desinteressat per les matemtiques i per la gimnstica i amb una personalitat madura, solitria, reflexiva, excntrica i amb afany de protagonisme. Des de molt petit viu sempre acompanyat de la malaltia i del dolor. Els primers smptomes daten de 1856 tenia dotze anys i sn tan forts que es veu obligat a deixar lescola per llargues temporades: mal de cap i dulls, constipats, reumatisme i ms tard parlisi progressiva, deguda, potser, a la sfilis, de dubtosa procedncia, ja que segons alguns dels seus bigrafs entre ells Miguel Morey que afirma "segons el que jo s de Nietzsche mai va estar amb dones. Els seus amors, gaireb sempre platnics, van ser clamorosos fracassos. Degut als seus brillants estudis i a les recomanacions dels seus professors s proposat als seus 24 anys per ocupar la ctedra de Literatura i filologia grega a la Universitat de Basilea. Anys de vitalitat i de creativitat i dadmiradors. Escriu Lorigen de la tragdia. La pssima acollida daquesta obra i lempitjorament de la seva salut, lobliguen a prendre dues drstiques decisions: renunciar a la ctedra i peregrinar per diverses nacions Itlia sobretot a la recerca dun clima clid i llumins. Deixa enrere pocs amics, el descrdit i la polmica i semporta per companyia el dolor fsic i els medicaments. Un dia -1889- passejant per una plaa de Turin un carreter fueteja el seu cavall. Nietzsche el fustigador de la compassi petoneja el sofert animal en un acte de pietat. s lltim gest conscient que es recorda daquest admirador i protagonista de la tragdia. Desprs acollit per la seva germana i per alguns amics, segueixen onze anys de silenci gaireb autista, damnsia i de bogeria. Mor amb una mirada solemne el 25- VIII- de 1900.

INTRODUCCI
La tasca filosfica que proposa Nietzsche t dos vessants: a) Un vessant negatiu de crtica dels principals conceptes tradicionals de la filosofia, la moral i la religi que havien servit fins aleshores per explicar el mn en la cultura occidental. b) Un vessant positiu que consisteix en lintent de comprensi i explicaci de la vida com el rerefons profund don tot sorgeix. Per aquesta explicaci de la realitat oculta, per a la qual Nietzsche utilitza el mtode creat per ell mateix de la genealogia, no la fa a travs duna exposici sistemtica de les seves idees, tal i com s habitual en la filosofia acadmica, sin que va construint i desenvolupant el seu pensament en un estil radicalment nou: aforismes dun altssim valor literari que concentren en poques lnees els temes fonamentals de la seva obra, els quals sn bsicament la mort de Du, el superhome, la voluntat de poder i letern retorn. En definitiva, la filosofia del nostre autor tracta de curar-nos de la decadncia vital en la que ha caigut occident desemmascarant i destruint la visi tradicional que hi ha de la realitat en la filosofia, la cincia, la moral i la religi, perqu aquests sabers sorgeixen com a mer consol davant el sofriment de lexistncia, s a dir, es fonamenten tots ells en un error histric, que Nietzsche dibuixa com a un haverse girat desquenes i culpabilitzat a la vida per no saber ja acceptar i jugar amb lhorror i el dolor que aquesta implica.

PRVIA FONAMENTAL (lorigen de la tragdia)

Fins ara els filsofs han pensat la vida des de la perspectiva de la filosofia; ja s hora de pensar la filosofia des de la perspectiva de la vida. F. Nietzsche. El corrent filosfic al qual pertany Nietzsche sanomena vitalisme que consisteix principalment en entendre que la vida s irreductible a qualsevol categoria aliena a ella mateixa, s a dir que ella no t cap fonament fora della, s a dir, t valor en si mateixa; tot sorgeix de la vida i, per tant, tot depn della. La vida s lAbsolut. Aquest corrent, a diferncia dels corrents platnics tota filosofia tradicional que posa laccent en la racionalitat, luniversalitat, lobjectivitat i la veritat emfatitza el paper del cos, els sentits, els instints, all irracional, la naturalesa viva, la fora i la lluita per la subsistncia i el domini; per tant, en seran conceptes bsics la temporalitat, la histria, la vivncia individual, la perspectiva, el canvi, la mort, la finitud.... El vitalisme era, segons Nietzsche, lautntica i original filosofia de la cultura grega antiga, abans que al s.V a.C Scrates i Plat iniciessin la crisis vital de lesperit grec en fundar la millor tradici occidental, la racionalitat. El poble grec antic va saber captar les dues dimensions fonamentals de la realitat sense girar-shi desquenes ni ocultar-ne cap delles, i les va expressar de forma mtica en el culte a Apollo i a Dions. Apollo, deu de la joventut, la bellesa, la llum ,la claredat i lharmonia, representava la individuaci, el lmit, lequilibri, la mesura, el mn com una totalitat ordenada i racional. Enfront del que s apol.lini, els grecs van oposar all dionisac; Dions, deu de la vida i la fertilitat, del vi i les collites, de les festes i lexcs, de la msica i la passi, dels instints i del illimitat, de la dissoluci de la individualitat en el caos primigeni, representa la dimensi irracional de lexistncia que els grecs varen expressar en el gnere literari de la tragdia i que, ms tard en lpoca clssica, amb ladveniment del pensament racional, es negaria i socultaria com a element essencial i necessari de la veritat de lexistncia. La grandesa del mn grec arcaic rau en, no noms no amagar aquesta dimensi de la realitat, sin en acceptar-la joiosament i aprendre a encaixar-la transformant el turment vital en bellesa artstica, ja sigui lestilitzaci artesanal de la prpia vida, o b les creacions artstiques i literries que tots coneixem. Noms amb linici de la decadncia occidental, amb Scrates i Plat, els grecs intentaran ocultar la faceta dionisaca de la realitat inventant-se (creant) el mn de la veritat, un mn de legalitat i racionalitat (un mn purament apollini, com el que fomenta el platonisme). Aix sinaugura la fe cega en la ra i el consegent menyspreu pel cos i els sentits, identificant el dionisac amb el no-ser i la irrealitat. Aquesta degeneraci de la cultura va triomfar amb lascens de la moral judeocristiana i del monoteisme, pervertint des de larrel la cultura occidental. En sntesi, doncs, a lorigen de la tragdia Nietzsche ens descobreix la vida com a aquella potncia que est en cada cosa que vol empnyer i arrossegar els ssers a esdevenir el que en cada moment sn, sempre conservant i maldant per augmentar la seva fora, la seva potncia vital. Aix, cal entendre lmbit del pensament i la cultura (filosofia, cincia, moral, poltica, art, etc) com a originat per aquesta voluntat de la naturalesa, i en aquest sentit, doncs, el pensament i la cultura sn creacions interessades al servei de larribar a ser, la conservaci i laugment de la fora de lsser hum. Per tant, la decadncia de la cultura occidental des de Plat que assenyala Nietzsche no ho s pas perqu aquest viratge es fonamenti en una falsedat perqu tot s creaci , sin perqu, per una banda, nega i no vol reconixer el seu origen interessat i artstic i, per altra banda, perqu linvent del mn vertader i immutable sorigina per por a la vida i a lesdevenir, per no saber ja superar el dolor de viure creant formes de pensament que ens facin ms forts i alegres; per haver inventat una concepci del mn que no estar al servei de laugment de la fora i la vitalitat, sin al servei de la feblesa vital, en la mesura que la veritat que ha creat s una ficci que nega el valor de la vida, lesdevenir i la voluntat de poder. Aix, la crtica de Nietzsche a la cultura occidental es refereix a tots els seus mbits: a la filosofia per inventar un mn vertader exclusivament racional, i a la religi i la moral per inventar un mn vertader moral.

CRTIQUES A LA CULTURA OCCIDENTAL

(CRTICA DEL PLATONISME)
Entenem per platonisme tota teoria que escindeix la realitat en dos mons: un mn veritable i exclusivament racional, immutable i objectiu, i un mn aparent, donat als sentits, canviant i subjectiu. Pel platonisme la realitat no canvia i el que canvia no s real, perqu lautntic ser s immutable. De la mateixa manera, el pensament vertader ser aquell que es correspongui amb aquesta realitat imperible, perqu, segons el platonisme, ser i pensar, en el fons, sn el mateix. Aquest filosofia, grcies al cristianisme, sinstall a la medulla espinal de la cultura i esdevingu lactitud normal i comuna de tots el homes de la nostra civilitzaci. Nietzsche explica laparici del platonisme mostrant que aquesta actitud s interessada i conseqncia de la no acceptaci de la vida amb tota la seva cruesa.

CRTICA DE LA METAFSICA TRADICIONAL

La metafsica tradicional ha instaurat un dualisme ontolgic en crear la distinci entre el mn vertader dall que s permanent, captat per la ra, i el mn aparent o fals dall que s canviant, captat pels sentits. Com a conseqncia daix, aquesta ontologia: 1. s una ontologia esttica, perqu considera al Ser com a quelcom fix i immutable. 2.lautntica realitat, el Ser, no es deixa veure tal com s en realitat en aquest mn, on tot s aparena i falsedat dels sentits. 3. el Ser t un mn propi. s a dir, lontologia platnica parteix de la base que all important de veres, la realitat que t valor de deb, no pot ser aquest mn que toquem amb els nostres sentits, perqu aquesta realitat s efmera, fugissera, imperfecte, injusta i mortal. Ho considera aix, perqu creu fermament que lsser (lautntica realitat) ha de ser immutable, esttic, fix, immortal i perfectament racional. I com que hom sadona que el mn observable s noms aparena i falsedat dels sentis, aleshores la veritat ha destar ms enll daquesta realitat incomprensible a la ra. Segons Nietzsche, aquesta separaci entre sser real i aparent s fruit duna interpretaci valorativa sobre la vida: es jutja i culpabilitza la vida de ser un remol irreductible a regularitat racional i esttica. Lontologia platnica es fonamenta en la voluntat de negar-li a lexistncia el seu valor i la seva autntica veritat, que s lesdevenir constant, la creaci i destrucci permanent de cada cosa que existeix; i per la qual cosa ha deixat dentendre interessadament que la ra i la lgica noms sn instruments tils que no tenen altre funci que la de servir a la necessitat que t lsser hum de sobreviure en un mn on tot flueix contnuament i res s permanent. A parer de Nietzsche, doncs, loperaci de traslladar el valor i la veritat de lexistncia a una realitat momificada dunitats, essncies, substncies, identitats, relacions i lleis immutables neix de la feblesa vital de desitjar sotmetre lhome a un principi superior a ell mateix, ja sigui la veritat, Du, la ra o la cincia, per tal dassolir la seguretat, la calma i el reps que anhelen els esperits dbils. I per aix es valora amb ressentiment i venjana el mn catic de la vida, s a dir, per aix es vol fer de la vida un no-res, un nihil; i aix s el nihilisme.

CRTICA A LA IDEA DE CONEIXEMENT TRADICIONAL

Els conceptes sn els nnxols de les coses F.Nietzsche La petrificaci que sofreix lesdevenir en mans dels platnics noms s possible si es comprn i fixa la realitat en categories i conceptes que expulsen del real tot el que no sigui permanent i immutable. Aix docs, Nietzsche necessita explicar, per desemmascarar, la gnesi dels conceptes, perqu aquests suposen un obstacle molt gran pel retorn de la cultura occidental a la interpretaci vitalista de la realitat. Com a bon nominalista radical que s , Nietzsche considera que els conceptes o idees generals, tal com arbre, gat o fulla, es produeixen quan hom fa abstracci de les diferncies entre individus semblants i obt una imatge general mitjanant els elements comuns daquestes realitats individuals que, rigorosament parlant, mai sn idntiques. El concepte fulla, per exemple, prescindeix de les diferncies individuals i provoca la representaci universal de fulla, com si en la natura hi hagus una forma original que servs de model per conixer totes les fulles.

Per tant, els conceptes sn generalitzacions de les sensacions o impressions que han quedat fixades pel costum. Ara b, ens podem preguntar si aquest procs de formaci didees segueix alguna lgica. Nietzsche contesta que lnica lgica que segueix aquesta generalitzaci s linters vital i la metfora. s a dir, per tal dafrontar lesdevenir, que arrossegaria lhome de sensaci en sensaci, dintuci en intuci, lhome crea un ordre mitjanant metfores (conceptes) que li permet sobreviure i dominar el seu entorn. Ms tard, per, arriba loblit de la naturalesa metafrica (artstica) de les idees i com que lhome es representa la realitat molt ms per mitj dels conceptes que no pas per mitj de les impressions canviants, aleshores s quan aquest confon realitat i concepte i es pensa que real s all dit en les idees. Per tant, la veritat no s cap altra cosa que un conjunt de generalitzacions, illusions i metfores creades pel profit vital, les quals, amb el temps, han quedat fixades com a vlides per la fora de ls i lhbit, i de les quals sha oblidat el seu origen interessat i beneficis. Per aix, com que els conceptes no aprehenen la realitat vertadera lesdevenir , i entre el mn hum i el real no sn possibles les correspondncies lgiques, aleshores amb el mn que ens envolta noms ens s possible un comportament esttic, artstic i creatiu que es sap a s mateix efmer.

CRTICA DELS VALORS MORALS TRADICIOANALS

(CAP A UNA TRANSVALORACI DE TOTS ELS VALORS)
Com no podia ser duna altra manera, la moral contranatural doccident enfonsa les seves arrels en el platonisme grec i sestn per la nostra histria grcies a la religi cristiana. Daquesta manera la moral imposada a occident sha convertit en un smptoma de vida decadent i de nihilisme Nietzsche entn els valors de la moral occidental tradicional com a contranaturals, perqu sn valors que neixen del menyspreu per la vida i, aix, imposen als instints vitals unes normes que els empresonen en el no-res i, per tant, no els reconeixen en absolut cap valor positiu. Ara b, que Nietzsche soposi a la eradicaci daquests instints no significa que estigui proposant un retorn a la barbrie moral. La seva idea ms aviat passa per considerar que els instints que el cristianisme ha intentat extirpar han de ser gestionats i utilitzats com a el que sn, expressi de la vida. Aix vol dir que s la vida la que ha de considerar-se el centre des don jutjar qu s realment bo i dolent. Bo ser tot all que afavoreixi la vida, lexpandeixi, lestimi, la desitgi i la faci ms forta, mentre que dolent ser tot all que la rebutgi, la negui, la odi i, en definitiva, la debiliti. Per produir tal canvi, el nostre autor es proposa comenar per fer-nos conscients de i aix poder assumir la crua veritat vital dels valors de la moral tradicional. 1. Els conceptes i valors com a smptomes Occident ha intentat fonamentar la moral en una pretesa realitat objectiva, universal i fixa, don, suposadament, derivarien els valors morals. Ara b, ja sabem, per una banda, que no hi ha cap ordre objectiu i immutable en la realitat i, per laltra, que els valors morals i conceptes metafsics sn una funci de la voluntat de poder. Amb aix, la tasca que simposa Nietzsche ha de ser doble. Per una banda, el treball de la genealogia que tractar de desemmascarar la moral tradicional fent emergir a llum la voluntat de poder que neguen i amaguen al darrera els seus valors i ideals com dret, justcia, veritat, bondat, santedat, etc., sempre tenint present que els valors sn instruments que busquen potenciar una forma de vida determinada, establir un domini en una parcella de la realitat; i, per altra banda, lempresa positiva de la transvaloraci de tots els valors, s a dir, la creaci duna moral els valors de la qual siguin concordants amb la vida i la seva essncia, la voluntat de poder. 2. La moral dels senyors i la moral dels esclaus Tal i com hem dit, la moral s per Nietzsche, una eina al servei de la voluntat de poder; aix, no valen per s mateixos, sin que el valor dels valors ve donat per la capacitat daquests per servir la vida. Ara b, com que no hi ha una nica manera dafirmar i potenciar la vida, perqu no hi ha una nica manera dentendre la vida, aleshores Nietzsche estableix dues grans tipologies de vida i afirmaci daquesta: la moral dels senyors i la moral dels esclaus. La moral dels senyors sorgeix de lacceptaci de la vida tal i com aquesta s, trgica, i consisteix en lautoafirmaci innocent i noble dels individus forts; s a dir, s una moral dhomes que estimen la vida i la llibertat i, per aix, valoren ingnuament noms en relaci a ells mateixos i a les seves forces. Aix, per aquests, bo s all que s com ells, elevat, digne, noble i aristocrtic; i dolent s el seu contrari, s a dir, simple, baix, vulgar, plebeu. Pel que fa a la moral dels esclaus o moral del ramat, s el producte dun capgirament dels valors, que consisteix en una doble inversi de la manera de valorar aristocrtica; en primer lloc, all que fins ara era bo, ara el esclaus els dbils, els febles, els impotents ho prenen com a malvat, dolent. En segon lloc, la valoraci de lesclau, al contrari del senyor, parteix inicialment del ressentiment cap els forts i poderosos, i aix primer es fixa el que per ells s dolent per noms desprs, i per contraposici, assenyalar el que s bo. Aquest capgirament en la moral consisteix en passar de la perspectiva de la

fortalesa ingnua i creativa a una perspectiva del ressentiment que desconfia patolgicament de s mateixa i de la vida. Nietzsche denuncia que el triomf histric de la moral del ramat sobre la moral dels senyors amaga dues estratgies de combat. Per una banda, lodi i el ressentiment profund cap a la vida (el mn real, el dolor i la fora) que oculten els valors de la moral del ramat, amb lajut de la religi, ha estat una fora superior que els ha perms imposar el seu domini sobre la cultura occidental. I, per altra banda, tenim el gran engany que guarden dins els seus ideals damor, justcia, igualtat, bondat, etc., el qual consisteix en fer passar aquests valors com si fossin el resultat conscient duna elecci lliurement triada, com si es tracts duna renncia voluntria a la venjana i a la fora, quan, de fet, han optat per lnica forma de conducta adequada a un esperit sense fora, un esperit naturalment esclau. I, pel mateix engany, els forts sn culpabilitzats per no renunciar a ls espontani de la seva potncia. s a dir, Nietzsche sadona que la voluntat de poder dels febles els ha emps a interpretar la conducta humana des duna nova idea de llibertat, el lliure albir, la qual consisteix, a diferncia de lautodomini clssic, en responsabilitzar-culpabilitzar els agents dels seus instints vitals de potncia, com si hi hagus alguna distncia entre el subjecte i la seva acci, entre el subjecte i la seva fora que el permets expressar-se a voluntat duna manera diferent de com ho fa, com si es pogus separar el llamp -subjecte del llamp-acci o fora, com si lguila pogus deixar voluntriament de ser el que s. La moral i la religi han acabat imposant la seva feblesa en nom dun suposat mn transcendent o sobrenatural en virtut del qual les coses i les actituds ms terrenals sn jutjades de poc valor o, fins i tot, contrries als autntics valors. Aquest menyspreu a la vida en nom duna altra vida superior est present, no solament en els moralistes i els religiosos, sin tamb en els cientfics, que creuen en la veritat objectiva i desinteressada. La crtica nietzscheana als valors morals judeocristians s extensiva a la cultura europea en general, ja que aquesta la filosofia, la cincia, la religi, etc. s lexpressi dun mateix sistema de valors morals. Aix, en les idees socialistes que reclamen la igualtat dels ssers humans o en lutilitarisme angls que fomenta el sacrifici personal per la felicitat general o en la creena en lobjectivitat i neutralitat de la cincia, batega la mateixa moral, contrria als impulsos vitals, que situa el b i la veritat en un mn racional, just i perfecte ms enll del pur esdevenir ingenu i catic del mn terrenal.

EL PENSAMENT POSITIU DE NIETZSCHE

(LA REIVINDICACI DE LA VIDA)
En Nietzsche no es pot distingir, radicalment, el pensament crtic del pensament positiu o constructiu. Malgrat aix, s podem intentar apropar-nos als gran temes de la filosofia positiva del nostre autor presentada pricipalment en la seva obra predilecta Aix parl Zaratustra. Les grans idees metafsiques daquesta obra han estat agrupades en quatre conceptes: la mort de Du, el superhome, la voluntat de poder i letern retorn.

LA MORT DE DU
Des de la illustraci la creena en lexistncia de Du havia entrat en crisi. No obstant aix, la majoria de les institucions poltiques, socials, filosfiques, morals, etc., a les que lexistncia de Du havia garantitzat i legitimat al llarg de la histria, no havien patit cap canvi important, com si aquest esdeveniment no les afects. Doncs b, Nietzsche anuncia justament les conseqncies que la mort de Du tindr per lsser hum. Perqu si Du era el garant de lordre moral, poltic i legal, del coneixement i de la mateixa naturalesa, del sentit del mn i de tota lexistncia, aleshores la mort de Du haur de tenir repercussions en tots aquests camps. Per tant, la mort de Du no significa que ja no es cregui en Du, sin que tot el que sha sustentat en ell paulatinament sest enderrocant, tot i que els homes encara no nhan pres conscincia. La frase Du ha mort significa que Du, com a sntesi del fonament suprasensible (el mn de la veritat platnica) de tot el real, ha perdut tota la seva fora imperativa. Aix al treure-li al mn vertader la funci ordenadora de les nostres existncies, ens hem quedat sense brixola, sense un sentit transcendent per la vida, sense cap veritat absoluta i universal. Malgrat aix, Nietzsche ens exhorta a no decebrens, a no culpar lunivers i lexistncia per la seva manca de sentit, de gps, i a no dedicar-nos a la crtica sistemtica de qualsevol veritat, a la negaci de qualsevol valor cognoscitiu o moral, amb lexcusa que ja res t valor; perqu, eliminats els falsos valors, queda oberta una altra possibilitat, la de crear nous valors que estimin la vida tal i com s, trgica.

EL SUPERHOME
Per superar joiosament la mort de Du cal que aparegui el superhome, lhome que ha superat els valors i les veritats tradicionals. Aquest bermensch t com a funci recobrar el sentit de la terra i la vida, per sense posar-lo ms enll del mn, sin en aquest; i, per tant, la seva missi t a veure amb santificar la Terra. Ara la terra, la vida, lesdevenir ocupar el paper que la decadncia havia reservat a Du. La manera daconseguir aix s a travs de la voluntat de crear nous valors i formes de vida que vehiculin i gestionin, sense negar-los, els instints vitals. El superhome ha de ser un demirg de lexistncia, un artista de la veritat, un artes de la moral: la vida com a obra artstica duna voluntat esttica. La representaci pictrica en la que Nietzsche dibuixa aquest home superior s el nen, el qual simbolitza la innocncia ingnua de lesdevenir, el viure lliure de prejudicis ressentits i la llibertat absoluta.

LA VOLUNTAT DE PODER
La metafsica o ontologia nietzscheana es coneix amb el nom de voluntat de poder, perqu aquesta s lexpressi que ms sapropa al secret ms ntim de lexistncia, lessncia mateixa del ser, la vida. s a dir, la voluntat de poder s lessncia mateixa de cada cosa que s, orgnic o inorgnic; el ser no s altra cosa que una canviant constellaci de forces que pugnen entre s per assegurar-se la dominaci. Cada centre de fora posseeix una perspectiva particular, des de la qual interpreta i valora el mn, dacord amb els seus particulars interessos vitals. En aquest sentit, doncs, cada ser (no noms lhome) s essencialment una voluntat dominadora i creadora de sentit, un poder de fabulaci que gestiona i falsifica la realitat inevitablement quan linterpreta des de langle exclusiu de les seves convenincies vitals. La voluntat de poder no es pot confondre amb linstint de supervivncia o amb una mera lluita per la vida, tal i com defensa el darwinisme; la voluntat de poder s una lluita pel domini, una energia que vol, que desitja ser ms, crixer ms, superar-se, fer-.se ms forta, ms enrgica. I aquesta voluntat est en tot i arreu, empenyent i arrossegant instintivament els ssers a incrementar llur potncia; la nostra vida cavalca a lloms dun tigre del qual ho ignorem tot. Larrel daquesta ignorncia est en qu, per una banda, la conscincia noms coneix i comprn all que el llenguatge ordinari li ofereix per conixer i, per altra banda, aquesta fora treballa darrera la conscincia en linconscient, dir Freud, impulsant i dominant les nostres reaccions emocionals i corporals. Aquesta voluntat de poder s lesper del llenguatge, s el que busca interpretar amb el llenguatge la realitat per dominar-la i crixer-hi. Per tant, en lhome el llenguatge est al servei de la voluntat de poder; els significat de les paraules sn respostes a la voluntat de significar i de posar sota domini, de senyorejar.

LETERN RETORN
Letern retorn s, segons Nietzsche, el regal ms gran que fins ara ha rebut la humanitat. Aquest regal no s altra que la idea de letern retorn del mateix, la prova de foc del superhome, el gran repte que ha de superar; s a dir, lacceptaci del retorn etern de totes les coses, s dir que tot el que passa ja ha passat i tornar a passar infinites vegades ms. Aquesta idea tan corprenedora t el sentit profund duna rialla immensa dirigida a Plat com a artfex de la decadncia doccident. Si aquest havia buscat consol momificant la vida en un mn immutable, desvirtuant aix completament el mn de lesdevenir etiquetant-lo de fals i de no-res, ara Nietzsche, desprs de constatar la mort de definitiva de Du, anuncia larribada de lhome superior, el qual ja no necessita alleugerar lesperit en un mn transcendent, perqu novament ha aprs a estimar la vida i a cada instant daquesta. Aquest viu sabent que no hi ha una vida millor, sin nicament aquesta vida terrenal, que es repeteix eternament. Ara, cada instant, pel fet de tornar infinites vegades eternament, pren els atributs de lsser de Plat.