HBITAT I FEMINISME

PUBLICACI FEMINISTA NMERO

75 | DESEMBRE 2011

| SUMARI 75 | :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: 03 || >> editorial | CONSELL DE REDACCI 06 || >> seminari hbitat i gnere. apunts per al debat. | BETLEM CAIZAR BEL, Ca la Dona 12 || >> dones en espais privats i en el trnsit per els pblics. quina visibilitat? quina llibertat? quina igualtat? | ROSA TELLO, Lahas 14 || >> urbanisme, dones i vida quotidiana. seminari lhbitat des de la perspectiva de les dones | ADRIANA CIOCOLETTO i BLANCA GUTIRREZ VALDIVIA, Punt 6 18 || >> dones i imaginaris multisituats | M. DEL SOCORRO PREZ RINCN, Lahas 20 || >> l'arquitectura que sap escoltar | SANDRA BESTRATEN, Ctedra UNESCO de Sostenibilitat a la UPC 25 || >> la participaci de dones en processos de Producci Social de l'Hbitat (PSH) | LOURDES GARCA VZQUEZ, Lahas 26 || >> ciutat de mxic, dones i vida quotidiana | AZUCENA ARANGO MIRANDA 27 || >> Com Volem Viure: nous models per a noves necessitats | MNICA DAZ VON DER FECHT, Com Volem Viure 28 || >> Notes Bibliogrfiques | FELISA PRADAS PLOU

Aquesta obra est sota una llicncia creative commons de reconeixament NoComercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet un s comercial de l'obra original ni la generaci d'obres derivades. CA LA DONA (en trnsit). NOVA ADREA (Provisional): c/ Sant Honorat, 7, 08002 - TELFON 934 127 161 caladona@caladona.org | www.caladona.org | HORARI dilluns - dimarts - dimecres - dijous 10.00 a 14.00 h - 16.00 a 20.00 h | CONSELL DE REDACCI Betlem Caizar Bel, Judith Muoz Saavedra, Luz Cassino, Mai C. lvarez, Merc Otero-Vidal, Vicky Moreno, Marina Domingo Martn | COLLABORADORA Felisa Pradas Plou | DISSENY GRFIC Ceci Vietto | MAQUETACI Marina Domingo Martin | CORRECI Rosina Nogales | FOTOGRAFIA PORTADA: Internet | DIPSIT LEGAL B - 22.331 / 89

CONSELL DE REDACCI | Editorial

| 02 ||

Editorial

IMATGE: EXTRETA D'INTERNET

Qu ens ha dut a construir la revista que tenim a les mans? Els desitjos duna dona, la Felisa, que van convergir amb els camins que daltres dones havem fet a Ca la Dona en el temps del grup Les Brries. El seu cam va estirar, impulsar, projectar el daltres dones. I s per aix, com a mostra de la poltica de la relaci i del fer en primera persona, que us presentem aquesta editorial tan especial. I vet-la aqu, amb paraules de la Felisa. Fa uns anys la vida em va permetre tornar a nixer. Aix que vaig decidir fer realitat el meu desig ms ntim: aprendre a cantar. Fent aquest cam vaig conixer la Sainkho i la msica que fan a Tuva. Continuant el cam un dia em vaig trobar passejant sota els arbres de la muralla, a Girona, sentint-me molt a gust, amb una bona ombra, tota estirada, assaborint les vistes. El fet de sentir-me tan a gust em va sorprendre. Quina diferncia hi havia amb daltres passejades semblants? Vaig mirar el meu entorn i em vaig adonar que aquells arbres estaven podats de forma diferent de com jo ho havia vist fer sempre: el tronc era ms alt, les branques no arribaven a la cara, em va agradar trobar-me all pensant com un fet tan senzill em feia veure i sentir la realitat daltra manera. Aquest registre el vaig emmagatzemar i, passat un temps, al II Congrs de Dones de Barcelona, les dones de Punt6 feien un recorregut pels voltants, va ser llavors quan vaig prendre conscincia que construir lespai duna manera o duna altra vol dir moltes coses i, a ms a ms, et fa sentir de forma diferent.

CONSELL DE REDACCI | Editorial

| 03 ||

Vaig veure com no es tenen en compte els usos dels espais per aix ferne una bona distribuci; les contradiccions que es produeixen entre all dissenyat i all usat (per exemple, els camins que fem dintre els jardins, perqu en certa manera s aquest el pas natural de lentorn); com aquests espais es dissenyen de manera que les dones, les nenes, les persones grans en queden excloses o marginades a lhora de fruir-ne i utilitzar-los. Va ser una activitat que em va engrescar, quan passejava tenia una altra mirada, em sorgien preguntes, minteressava la informaci sobre els espais. Aix va ser com vaig assistir a les jornades Gnere, espai pblic i diferncia que el grup de dones MultiGe de la Universitat de Barcelona va organitzar. Vaig veure com les dones shavien organitzat i com sorganitzen per transformar els nostres entorns; que hi ha dones que treballen per donar visibilitat a la necessitat que els nostres entorns canvin, perqu sescolti les persones que els habiten, hi transiten; perqu canvi lestructura de les nostres llars tan discriminant envers les dones. All vaig trobar la Lourdes, que ha treballat perqu un "cachito" de Mxic DF sigui diferent, aquest treball seu em va fer pensar en Ripoll 25, la nova casa de Ca la Dona, i el treball que estem fent amb la Sandra; vam parlar, ens vam enredar, vaig conixer la Soco, les nostres relacions van anar creixent, la Rosa, lAdriana, la Blanca... ens vam anar trobant, vam anar caminant fent ms recorreguts, ocupant espais, intercanviant sabers. Aix s com vam arribar a fer aquesta trobada a Ca la Dona, de la qual volem fer-vos partcips. La meva curiositat per lespai continua, des de lAntiguitat se sap que lespai dna una informaci que influeix en la nostra salut, en el nostre benestar, tamb se sap que es pot modificar i transformar, haurem de tornar a fer-los nostres, aquests sabers, per construir cases, llocs que ens donin salut i energia. Les meves inquietuds tamb es dirigeixin en com donar sortida a aquest desig de viure en llocs ms comunitaris, ms compartits, ms creatius, ms ecolgics, ms saludables. Tal vegada sigui necessari canviar alguna llei, enredar-nos ms, desitjar amb ms fora. Per si una simple passejada mha portat fins aqu, fins on arribarem amb tots els nostres desitjos junts? Aquesta s la meva petita histria dins de la gran histria del feminisme i de Ca la Dona. Felisa Pradas Plou

BETLEM CAIZAR BEL | | Seminari hbitat i gnere

| 04 ||

Seminari Hbitat i Gnere. Apunts per al debat

Seminari matinal a Ca la Dona. La diversificaci dels usos del temps fa que un mat de divendres pugui ser un bon dia per a una activitat. I ho va ser. XX dones, un debat interessant, ganes de compartir. A les dues del migdia encara rem all.
Hbitat i gnere. El ms interessant (per mi, s evident): vam escapar dels discursos sobre com fer fsicament la ciutat des de la perspectiva de gnere. Ho haureu vist en els articles que constitueixen aquesta revista. No s que aquells discursos no siguin interessants, per s la part del treball que s ms sabuda i la ms fcil de trobar. El debat es va centrar, doncs, desprs dun moment inicial entorn el feminisme i com les discriminacions es vivien actualment (que si les joves i abans i ara i etctera) en dos eixos: 1. Participaci (coparticipaci, legitimaci, imaginaris multisituats, i altres palabrejes similars). 2. Qestionament de la dualitat espai pblic/espai privat i all que sentn com a espais de llibertat des duna visi eurocentrista.
* Betlem Caizar Bel, membre de Ca la Dona.

Investigadores, activistes remunerades, jubilades, aturades, remune-rades amb horari de tarda, i all que sen diu professionals liberals i que no t res a veure amb cap tendncia poltica. Moltes delles amb alguna relaci amb lurbanisme. I potser la meitat, dorigen llatinoameric.
Recollir ara tot el que shi va dir s complex, per trobareu les ms de tres hores de debat enregistrades a www.wwwcaladona.org. Assenyalo tot seguit els aspectes ms detacats.

Participaci
s una qesti cabdal per a moltes urbanistes. En part, possiblement, perqu la participaci est de moda. Un ajuntament vol fer una plaa. Encarrega un concurs de projectes, un equip tcnic en selecciona quatre, i els sotmet a discussi ciutadana. Prviament ja ha decidit que all hi va una plaa dura, que prioritza sobre un altre equipament, i que es carrega un edifici antic dhabitatges per fer un forat en el dens nucli urb. Per vies postmodemocrtiques es debat sobre la plaa: debats amb gomets i post-it, i participants seleccionades a sorteig dentre les que consten al

BETLEM CAIZAR BEL | | Seminari hbitat i gnere

| 05 ||

padr. O consells ciutadans formats pel venat, molt ben assessorat per svies tcniques. I aix poder decidir si la plaa t bancs de fusta a lesquerra o a la dreta, si shi conserven els arbres de la zona, o si shi posa un parc infantil ms amunt o ms avall. Si les dinamitzadores del procs sn urbanistes feministes, s ms possible que la plaa sintenti adaptar als usos de la diversitat de la vida. Per exemple, que el parc infantil no estigui ple de bancs de marbre on qualsevol criatura sobrir el cap a la mnima caiguda mentre la cuidadora sha quedat paralitzada perqu se li ha gebrat el pandero sobre el marbre. Encara que aix s de sentit com, per com va dir alg, no s el ms com dels sentits. B, el que diem. Pel debat que vam tenir, la participaci s una cosa que preocupa. Com a eina de legitimaci del poder no interessa, per, en quina mesura lestem perpetuant amb la nostra collaboraci? I en quina mesura, amb aquesta mateixa collaboraci, generem transformacions? (quina pregunta ms original, oi?). La participaci per vies institucionalitzades s una eina de legitimaci de les prpies institucions que es pot aprofitar perqu la ciutat millori, i en aquest sentit, s ms interessant, per no s ni satisfactria, ni suficient. Pel que fa als processos urbans de reivindicaci de serveis o habitatge, shi va comentar que no es tracta tant de participar, sin dexigir el que es considera que pertoca. Per tot plegat, algunes vam concloure que el que volem s ms aviat coparticipaci. Coresponsabilitat en les decisions i en la construcci urbana. Perqu la ciutat som totes, la ciutat som nosaltres, i ens lhem de reapropiar. Participar tampoc significa lexecuci dels desitjos. All vaig descobrir que el projecte de rehabilitaci de la seu de Ca la Dona, des daquesta perspectiva, no s un projecte participatiu: s dur a la prctica el que volem, en primera persona, amb lajuda de professionals de larquitectura que participen del projecte. Segons aix, no participem nosaltres, sin les professionals que ens acompanyen.

IMATGE DE CA LA DONA

La participaci t tamb processos o resultats que ens poden posar en crisi. Per exemple, quan la poblaci dun barri de Mxic rebutja participativament el desenvolupament al seu barri dun projecte dhabitatges per a dones indgenes, projecte, al seu torn, elaborat tamb de forma participativa entre les mateixes dones i algunes urbanistes. La resposta de la gent del barri va ser: aix est molt b, per lluny de casa meva. Segur que a totes ens vnen al cap altres exemples daquest tipus de resposta venal. *** Un altre element que es va apuntar al debat t a veure amb lobjecte de la participaci i de la construcci urbana. Una cosa s participar per decidir les lluminries, els bancs o el color de la pintura dun equipament, fins i tot per discutir el pla urbanstic. Una altra cosa s treballar amb desitjos i imaginaris. Com fer per, en integrar en la construcci dels espais una forma, la ciutadania els resignifiqui amb ls? Com incorporar-hi la fludesa, la construcci permanent, de la vida? Al meu poble hi ha noms dos parcs amb arbres. Un dells sha convertit espontniament en espai daniversaris i festes. Fins al punt que si vols celebrar all un aniversari a les dotze del migdia dun dissabte, ja pots presentar-thi a les deu per ocupar lespai que necessites (per ara, encara no ens han tallat la iniciativa amb cap ordenana). O el Forat de la Vergonya, que s resignificat oficialment com a Pou de la Figuera o com a plaa Negra per la poblaci dorigen dominic. O la vida

BETLEM CAIZAR BEL | | Seminari hbitat i gnere

| 06 ||

al carrer i a les places que es coneixia fa seixanta anys i que ara retorna de la m de la migraci del sud. Reapropiaci de lespai, imaginaris multisituats, desitjos danada i de tornada, construccions mltiples de la ciutat resignificada ara i ads i un altre cop desprs, ms enll dels usos previstos participativament o no. s clar que aquest aprofitament mltiple i a vegades divergent dels espais pot generar collisions dusos. Es poden resoldre amb ordenances, o amb processos de construcci conjunta de lespai, de coresponsabilitat i de mediaci. *** El mateix, de fet, que a lespai domstic, on, o b separes lhabitatge en espais privatius i autosuficients, o b hi has de negociar i renegociar de forma continuada. Les persones canviem, i el que necessitem dels espais tamb canvia. Posars una tele i un ordinador a lhabitaci de la teva filla quan sigui gran?, en tens tu a la teva?, per s que... tens una habitaci per a cadasc? La teva casa s petita, gran?, t espais comuns?, t un compartiment per a cada s: planxar i cosir, cuinar, no fer res, estudiar, dormir?, els espais sn fluids i canviants?, els treballs reproductius estan allats dels espais destar i relaxar-se? O s que tens tan poc espai que tots els usos es donen al mateix lloc i thas convertit en fan del moble suec? Per adoptar una criatura o per reagrupar la teva famlia tobliguen a tenir ms d'uns m2 de superfcie til a casa i una habitaci per a cada criatura. Quantes persones de ms de cinquanta anys han tingut habitaci prpia quan eren petites? I arreu del mn, quantes famlies no comparteixen dues habitacions per a tothom, cuinen en un espai comunitari, i descansen en espais compartits? Ostres, no s com no sels prohibeix tenir descendncia, mira que dormir a la mateixa habitaci... s clar, desprs volem una plaa, un carrer, un edifici, una societat, on el que fa la resta de la gent no interfereixi per a res amb els meus usos. Prohibit jugar a pilota i crrer amb bici, aix s el que posa a la majoria de places del nostre entorn. Perd, s que aix em posa de mala llet. B, amb

aix ja hem entrat en un altre tema del debat i no he posat els *** i ja ho he barrejat tot: espai pblic i espai privat. No cal que mallargui. Larticle de la Rosa Tello en parla extensament. Noms vull assenyalar que en el discurs de la dualitat despais, shi reprodueix la mentalitat occidental. Una dona no europea present al seminari va expressar amb contundncia lavorriment i enuig que li produeix leurocentrisme tan present en els discursos sobre lhbitat, i que a estones traspuava i a estones es trencava en els nostres debats. Tornem-hi: qu s el dins i el fora en un poblat de lAmazones? Qu s pblic i privat en les habitacions cases africanes, on es cuina en un pati central com?, quina s la identitat entre espai pblic i treball remunerat quan cuines a la porta de casa per a la famlia i per vendre all cuinat? Quan rentes roba per a tot el venat? Quina s la privadesa del treball domstic quan les dones fan la bugada al safareig pblic i duen el pa, la carn o les coques a coure al forn? Ens podem preguntar, com en un dels articles, com volem viure. La diversitat familiar i de les xarxes de suport ha de dur a transformacions tamb en lmbit domstic, dels equipaments o dels serveis. Transformacions que, en el cas del cohabitatge, no sn tan llunyanes de les formes domstiques que hem assenyalat uns pargrafs ms amunt. I la gran pregunta que va quedar a laire: quin s el nostre espai de llibertat?

OBRA DE LARA PINTOS

ROSA TELLO | | Dones en els espais privats i els seu trnsit pels pblics

| 07 ||

Dones en els espais privats i el seu trnsit pels pblics

Quina visibilitat? Quina llibertat? Quina igualtat?
Hanna Arendt a La condici humana identifica lespai privat amb lespai de la necessitat, s a dir, els espais on reproduir-se, on produir, dominats per la jerarquia. Els considera espais on la necessitat estructura la relaci entre jerarquia i obligaci. I identifica lespai pblic com a lespai de la igualtat, de la individualitat collectiva i de la llibertat relativa.

IMATGE: EXTRETA D'INTERNET

Lespai privat
Continuant amb la idea de Hanna Arendt, necessitat implica condicions de vida imprescindibles per sobreviure, tant biolgicament i materialment, com socialment. Avui dia a la nostra societat no noms no podem prescindir de menjar, reposar... daixopluc, sin que no podem prescindir tampoc dun sou (o guany daltra mena), deducaci/formaci, de salut..., de transport, de comunicaci, etc. Totes aquestes condicions es materialitzen en espais concrets, construts i organitzats ad hoc. Aquests espais es poden identificar com a espais privats de diferents classes, perqu en tots ells es dna la reproducci de les condicions de vida. En aquests espais la vida es regeix per lorganitzaci jerrquica i el repartiment dactivitats diferenciades segons la posici en lestructura organitzativa vinculada al poder, al poder de lautoritat daquell (o daquells) que mana, diferent en cada un. Les

condicions de funcionament daquests espais es fonamenten en lobligaci de realitzar les tasques assignades a cadasc i de fer-les quotidianament. Per tant, lespai privat s lespai de lobligatorietat i de la quotidianitat. Si fem referncia als diferents tipus despais privats, hi trobarem per a cada un estructures jerrquiques organitzades segons criteris de dominaci/subordinaci: dominats per estructures de poder simblic mascul, i subor-dinades per dependncies simbliques. En aquests espais hi ha rols molt diferenciats entre homes i dones. Les dones sentreguen (predo-minantment) a lespai privat (domstic, espai de reproducci), on es perpetua la lgica de leconomia dels bns simblics o en aquells tipus dextensions daquest espai anomenats serveis socials (hospitalaris especialment) i educatius o tamb en els universos de producci simblica (espai literari, artstic o periodstic, etc. (BOURDIEU: 2000, p. 117).

* Rosa Tello, membre del Laboratorio de Hbitat Participacin y Gnero (LAHAS).

ROSA TELLO | | Dones en els espais privats i els seu trnsit pels pblics

| 08 ||

Lespai domstic
Lespai domstic, aquest espai bviament quotidi, que ning no dubta de qualificar de privat i que tpicament se latribueix a la dona, s un espai jerarquitzat i, per tant, de subordinaci i obligaci. Jerarquitzat perqu legalment se li atribueix un cap, el cap de famlia, generalment lhome, i en alguns pasos fins i tot es discuteix si ho pot ser la dona, i de moment, no en pot haver ms dun. Socialment tamb ho s, perqu al cap de famlia, a lhome, se li atribueix lautoritat, no noms moral, sin tamb econmica, perqu no necessriament la dona ha daportar-hi la manutenci i, si ho fa, la seva aportaci normalment s menor. Aquesta jerarquitzaci masculinitzada de lespai domstic subordina legalment i socialment la dona: legalment perqu per ella mateixa no t ni autoritat ni autonomia sobre els bns (excepte en algunes poques legislacions com la catalana) i, escassa, damunt els fills; perqu la dominaci masculina atribueix en exclusiva a les dones lobligaci de reproducci i la cura i manteniment de la prole i de la casa (si no ho fa directament la mestressa de casa, ho fa una dona a sou). Sota la dominaci masculina elles sencarreguen amb absoluta naturalitat, en la divisi del treball domstic [...] de la gesti de la imatge pblica i de les aparences socials dels membres de la unitat domstica (BOURDIEU: 2000, p. 130). Sels adjudica identitat per les maneres de comportar-se, de vestir-se i de ser mestressa de casa en lmbit domstic. La jerarquitzaci, la subordinaci i latribuci de funcions de lespai domstic sexpressen tamb fsicament en les formes o estructures de lhabitatge i altres extensions com per exemple els espais exclusius per a dones (harem o toilettes); o tamb, en les cases habituals, la cuina amb relaci al menjador o la sala-menjador, es dissenya com a espai secundari, no s un espai obert, sin tancat, amagat, i, sovint s tan petit que amb prou feines hi cap una persona, la dona, naturalment.

IMATGE: LARA PINTOS

Lespai laboral
Poca gent qestiona que lespai laboral sigui un espai jerarquitzat, funcionalment i fsicament. Lexistncia duna estructura de poder piramidal i organitzativa de lmbit laboral es considera gaireb natural; les diferncies, per exemple, de mida i

decoraci entre el despatx del director i el de la secretria estan mpliament assumides; o les diferncies qualitatives i quantitatives entre lespai de producci i dadministraci es consideren naturals; i a ms a ms, en el procs de producci es valoren, econmicament i socialment, de manera ms positiva uns rols que uns altres. Per exemple, es valoren ms els treballs administratius i entre aquests els de gesti que els directament productius, malgrat que lobjectiu duna estructura productiva concreta sigui lelaboraci de productes materials (habitatges, ordinadors, articles de neteja, mquines escurabutxaques, camions o bulldozers, etc.). I no cal ni parlar-ne, com es considera absolutament normal la jerarquitzaci i la diferenciaci despais i rols quan es tracta duna estructura laboral organitzada per als, anomenats, serveis (bancs, assegurances, hotels, premsa, etc.). Tanmateix, malgrat aquestes caracterstiques espacioestructurals que connoten lmbit laboral com a espai privat, gaireb sempre sel considera com a espai pblic. Una prova daix la tenim en el gastat argument que el factor que ha influt en lalliberaci de la dona s la seva incorporaci al mercat laboral, a lmbit laboral. Per si ens atenim a la definici despai privat que estem argumentant, caldria dir que les dones que tenen una feina passen de lmbit privat domstic a lmbit privat laboral. s a dir, passen duna subordinaci a una altra. De fet, laccs de les dones a lmbit laboral ha comportat una doble subordinaci: la domstica i la laboral. s clar que en lmbit laboral les dones han tingut la possibilitat de teixir xarxes de solidaritat; o tamb, amb el temps, han tingut la possibilitat (relativament escassa) daccedir a

ROSA TELLO | | Dones en els espais privats i els seu trnsit pels pblics

| 09 ||

diferents esglaons de la pirmide jerrquica. Tanmateix, tamb a lmbit laboral la realitat de les relacions de dominaci es deixa entreveure a partir del moment que sobserva, per exemple, que les dones que han aconseguit llocs molt elevats (executives, directores generals de ministeri, etc.) han de pagar dalguna manera aquest xit professional amb un xit inferior en lordre domstic (divorci, ajornament del matrimoni, dificultats o fracassos amb els nens, etc.) i en leconomia dels bns simblics (BOURDIEU: 2000, p. 131). Aquesta subordinaci es palesa en els diferents llocs de treball que se li atribueixen, en els sous ms baixos, en comparaci amb el dels homes, per la mateixa feina, i per la identitat adjudicada tamb en lespai laboral, amb indumentria, comportaments, funcions prpies de la dona. En general, quan es parla de la incorporaci de la dona al mercat laboral, es considera que aquesta incorporaci implica una sortida de la dona a lespai pblic, per en realitat s noms una sortida al carrer per transitar dun espai privat (casa) a un altre (empresa/lloc de treball). Tot i que lespai laboral ha estat per a les dones un mbit de socialitzaci i, alhora, un espai que els ha perms fer-se ms visibles, aix no implica que lmbit laboral no sigui un espai privat. Amb paraules de Genevive Fraisse: La divisi del treball entre els dos espais, privat i pblic, s una qesti retrica. La circulaci entre els dos espais simposa a les dones. La doble jornada de treball s patrimoni de la dona (FRAISSE: Los dos gobiernos: la familia y la ciudad, Editorial Ctedra, 2003). Jo diria que aquesta circulaci simposa fins i tot dins els espais privats prpiament (cuina-dona; sal/menjadorhome). Tamb els espais de formaci i els de salut sn privats. I quan les nenes o les noies joves, no importa ledat que tinguin, van als llocs de formaci o als centres de salut, tamb passen dun espai privat a un altre, i, per lespai pblic, noms hi transiten.

dinaci (alumnes) s lessncia de lestructura densenyament. Tamb s obvi que es tracta duna activitat quotidiana i que leficcia dels resultats daprenentatge depn de lobligatorietat i lobedincia. Lespai on ens formem es considera tamb espai pblic, tanmateix, si deixem de banda laspecte laboral i atenem noms laspecte servei de formaci, es tracta dun espai formal i estructuralment jerarquitzat. Des del punt de vista formal, la divisi funcional dels usos de lespai escolar obeeix no noms a la diversitat dactivitats docents, sin que tamb representa la jerarquitzaci estructural i la dominaci masculina que perpetua, en molts casos, la divisi sexuada de laprenentatge: espais educatius diferenciats (escoles o mbits diferents per a nens i nenes; camps desport eminentment masculins, etc.), espais especfics per a ladjudicaci simblica de rols diferencials formatius entre home i dona, independentment de les capacitats (facultats de lletres, de magisteri, etc, representades simblicament com a espais femenins; escoles tcniques representades com a espais masculins). Aquests smbols de dominaci es manifesten a ms a ms en les relacions diries entre docents i alumnes en ladjudicaci de rols diferenciats entre homes i dones independentment de les seves capacitats. Per exemple, sn moltes [les adolescents] que observen que els professors de les disciplines cientfiques solliciten i estimulen menys les noies que els nois, i que els pares, com els professors, les desvien pel seu propi inters, de carreres considerades masculines (BOURDIEU: 2000, p. 118).

Lespai deducaci/formaci
Poca gent posa en dubte que lmbit escolar s un espai on la relaci dominaci (docents)/suborIMATGE: MONICA BONVICINI

ROSA TELLO | | Dones en els espais privats i els seu trnsit pels pblics

| 10 ||

Lespai de salut
Tamb els espais on sadministra la salut es consideren espais pblics perqu el seu s, tericament, no est restringit a ning. Per sn espais definits per la necessitat de la reproducci de les condicions quotidianes de salut i lobligatorietat de prevenir-les (vacunes, diagnstics precoos de cncer, de sida, de qualsevol sndrome, etc. ). Sn espais jerarquitzats formalment i funcionalment, tant pel que fa a lestructura laboral (metge/infermera), com relacional (metge/pacient). La relaci dominaci/subordinaci sestructura per la possessi o no de coneixements especfics que fan referncia als comportaments biolgics del cos hum. Generalment, aquests coneixements tendeixen a adjudicar formes de salut especfiques de les dones (relacionades amb la procreaci) o a no diferenciar causes de manca de salut segons el gnere. Formalment aquests espais sorganitzen jerrquicament des del punt de vista dels seus usos, per tamb des del punt de vista simblic: sales despera, sales de consulta, de diagnstic, de gesti dusuaris, despatx del metge, lloc de la infermera, etc. Daquesta manera, tot i que els espais de salut es considerin espais pblics, les seves formes, els seus funcionaments i les seves estructures de dominaci/subordinaci els assenyalen com a espais privats. Tots aquests espais privats es construeixen per fer efectives les jerarquies. No sn espais igualitaris, tamb shan construt i normalitzat per fer-hi efectiu el funcionament de la reproducci (normes de construcci, dhabitabilitat, de seguretat, de risc, etc.) i de producci (espais adequats a lefectivitat productiva/administrativa/comercial).

IMATGE: MONICA BONVICINI

els individus duna mateixa societat, tot i que diferents per a la individuas. Un cop ms ens remetem a Bourdieu per assenyalar que malgrat que aparentment sembla que no regeixen les jerarquies en lespai pblic, s que shi imposa la dominaci masculina perqu el que s tpic dels dominadors s ser capaos de fer que es reconegui com a universal la seva manera de ser particular (BOURDIEU: 2000, p. 82), i consegentment, que lespai pblic sigui percebut com un espai de llibertat relativa, encara que no ho sigui per a les dones ja que sigui quina sigui la seva posici en lespai social, les dones tenen en com la seva separaci dels homes per un coeficient simblic negatiu que, com el color de la pell per als negres o qualsevol altre signe de pertinena a un grup estigmatitzat, afecta de manera negativa tot all que sn i tot all que fan, i s al principi dun conjunt sistemtic de diferncies homologades (BOURDIEU: 2000, p. 116). Daquesta manera, encara que pugui semblar que per a les dones hi hagi un canvi de rol en el trnsit dels espais privats cap als pblics, s a dir, el trnsit de lobedincia individual cap a la llibertat de lanonimat, aquesta llibertat aparent que li atorga lespai pblic continua sent subordinada al poder simblic mascul: imatge corporal, modes, conducta, etc. Lespai pblic tamb s divers i simblicament jerarquitzat. Segons les seves formes i reconeixements simblics, els espais pblics no permeten ni els mateixos usos, ni les mateixes possibilitats de relacions socials efmeres, annimes, igualitries, ni permeten les mateixes possibilitats dapropiaci.

Lespai pblic
Tal com hem dit al comenament, Hanna Arendt entn lespai pblic com a espai de la igualtat, de la individualitat collectiva i de la llibertat relativa. Per tant, el trnsit de lespai privat cap al pblic s el pas de lobedincia i lobligaci individuals cap a lhomogenetat normalitzada, lanonimat collectiu i labsncia de subordinaci. En lespai pblic no regeixen les jerarquies, noms hi regeixen normes convencionals de comportament, iguals per a tots

ROSA TELLO | | Dones en els espais privats i els seu trnsit pels pblics

| 11 ||

Les formes espacials urbanes, des del mobiliari, lamplada dels carrers o les voreres, la disposici dels arbres o dels edificis, fins a la proporci entre lalada de les edificacions i lamplada dels carrers o la dimensi de les places pbliques, en condicionen els usos i, per tant, les relacions espacials que shi estableixen. Les conformacions de lespai provoquen, faciliten o impedeixen determinats tipus de relacions o contactes entre els individus; ajuden a fer que les relacions entre els individus, ajuden a fer que la civilitat (SENNETT: 1978), hi sigui possible o no. Moltes formes de lespai urb faciliten les relacions personals, altres les dificulten. Segons Zygmunt Bauman (BAUMAN: 2002, p. 104), els espais pblics concebuts i construts com a monuments duradors de lesplendor i magnificncia dalgun altre governant, els qualifica despais no civils, perqu no conviden a les relacions personals, hi impedeixen la prctica de la civilitat, perqu la seva morfologia i dimensi hi dificulten les trobades casuals, el contacte proper de tu a tu. Al contrari, els carrers petits de voreres estretes que dificulten el pas, propicien el contacte, les relacions ocasionals, banals, per convivencials i quotidianes. Es tracta despais que la gent pot compartir, com a personae pblica, sense que ning linsti, pressioni o obligui a treures la mscara, i a deixar-se anar, expressar-se, confessar els seus sentiments i exhibir-hi els seus pensaments, somnis i preocupacions ms pregons (BAUMAN: 2002, p. 104). Espais quotidians, banals, sense significat ni valor simblic, on les dones, usant-los necessriament, hi convivim pblicament, i el contacte ens permet la construcci de relacions personals, el reconeixement dunes i altres. s on es destrueixen els discursos sobre laltre, perqu el tu a tu esborra les imatges genriques de lalteritat, s lespai femen (TELLO: 2005). Hi ha a ms a ms espais pblics que, per les seves caracterstiques, la mala conservaci, foscor, brutcia, etc., estan simbolitzats com a espais pblics insegurs perqu no compleixen les normes dels espais assegurats o purificats en el sentit de Richard Sennett, s a dir, espais on laltre no hi cap, en aquest cas, laltre s normalitzat, i laltra, la dona,

IMATGES EXTRETES D'INTERNET

ROSA TELLO | | Dones en els espais privats i els seu trnsit pels pblics

| 12 ||

sempre se la considera altra i, per tant, aliena. Aquests espais es consideren insegurs, especialment per a les dones, perqu la seva qualitat formal (foscos, bruts, solitaris, subterranis, etc.) correspon als atributs simblics que la dominaci masculina histricament ha emprat per qualificar i definir el femen (intern, foscor, humit, a baix, continu...) (BOURDIEU: 2000). Es tracta despais no purificats, que, com la dona, com a sser impur, perviuen a les ciutats. Aquests espais pblics no purs sn objecte de reivindicaci de les dones mateixes com a espais que han de tornar-se segurs. Com a resposta a aquestes reivindicacions, les prctiques recents de lurbanisme amb visi de gnere shan focalitzat vers la intervenci en aquest tipus despais per desestigmatitzar-los i tornar-los els atributs de normalitzaci com a espais de seguretat. Lurbanisme amb visi de gnere que avui predomina s encara un urbanisme amb esquemes mentals que sn producte de lassimilaci de les relacions de poder simblic mascul. Lurbanisme amb visi de gnere encara est impregnat amb all que Bourdieu anomena lassimilaci de les relacions de poder simblic: les dones apliquen a qualsevol realitat, i especialment a les relacions de poder en qu estan atrapades, uns esquemes mentals que sn producte de lassimilaci daquestes relacions de poder i que sexpliquen en les oposicions fundadores de lordre simblic (BOURDIEU: 2000, p. 49). Com hem de trencar amb lassimilaci de poder simblic mascul on som des de lurbanisme amb visi de gnere? Possiblement les prctiques

urbanstiques, amb tots els seus errors i, potser, pocs encerts, ens proporcionin ja nombroses respostes. Per per trobar-hi encerts, segurament cal deixar de banda les visions que deriven de la dualitat espai pblic/espai privat i aprofundir molt ms en realitats ms complexes. Segurament fa falta incidir molt ms encara en els espais banals, quotidians, aquells que no tenen cap valor simblic, aquells on les dones filen les seves relacions socials quotidianes. Segurament sn les veus de les dones les que poden proporcionar innombrables pautes per a la prctica de lurbanisme amb visi i vivncia de gnere.

Bibliografia
Arendt, Hanna (1974) La condicin humana, Seix Barral, Barcelona Bourdieu, P. (2000) La dominacin masculina. Anagrama, Barcelona. Bauman Zygmun (2002) Modernidad lquida, Fondo de Cultura Econmica, Buenos Aires. Bauman Zygmun (2003) La comunidad, Siglo XXI, Buenos Aires Fraisse, Gnivieve (2003) Los dos gobiernos: la familia y la ciudad, Editorial Ctedra, Sennett, Richard (1975) Identidad personal y vida urbana, Pennsula, Barcelona Tello Robira, R (2005) Espacios urbanos y zonas de contacto intercultural en Nash, M., Tello, R, y Benach, N. (eds) Inmigracin, gnero y espacios urbanos. Los retos de la diversidad, Edicions Bellaterra, Barcelona.

ADRIANA CIOCOLETTO i BLANCA GUTIRREZ VALDIVIA | | Urbanisme, dones i vida quotidiana

| 13 ||

Urbanisme, dones i vida quotidiana

Seminari Lhbitat des de la perspectiva de les dones
Les diferncies de gnere shan materialitzat en una configuraci de la ciutat que es basa en la divisi sexual de la feina que ubica els homes (encar-regats de la feina productiva) en lmbit del pblic i reclou les dones (a qui sha assignat la feina reproductiva) en lmbit privat i domstic.
Per la dicotomia productiu/reproductiva s una conceptualitzaci patriarcal, eurocentrista i irreal, ja que les dones sempre han participat en les dues esferes, ja sigui en leconomia formal o en la informal. Davant la dicotomia de la feina productiva/reproductiva, diferents autores inclouen lesfera personal i la comunitria interconnectades a les anteriors, hi aporten aix una visi ms integral i complexa de la realitat. Cal aclarir que, encara que es parli genricament de dones i dhomes, Collectiu Punt 6 treballa des de la teoria feminista de la intersecci, segons la qual la categoria de gnere es defineix constantment en funci de factors com ara ltnia, lorigen, la religi, ledat o la classe social. Lurbanisme amb perspectiva de gnere des don treballa Collectiu Punt 6 visibilitza la complexitat i la pluralitat duna societat en qu coexisteixen diversitat de situacions i multiplicitat dexperincies. La manca dincorporaci de la perspectiva de gnere en la planificaci urbana atribueix un repartiment desigual de les oportunitats per cobrir les diferents necessitats quotidianes. Cal visibilitzar i valorar lexperincia de les dones ja que han estat aquelles que tradicionalment i en la vida quotidiana shan encarregat de tenir cura de la llar i de les persones. No obstant aix, en la

IMATGE EXTRETA DE LA WEB DE

COLLECTIU PUNT 6

planificaci i el disseny urbans no sha tingut en compte aquesta realitat i les dones a penes han pogut intervenir en la creaci dun suport fsic adequat per dur a terme aquestes activitats, ni com a usuries, ni com a tcniques. La vida de les dones a la ciutat comporta determinades problemtiques: dificultats de mobilitat, de percepci de seguretat, ds del temps, dallament, etc., aquests problemes no sn especfics de les dones, per els afecten en major mesura ats el repartiment de tasques que tradicionalment sha atribut a cadascun dels gneres. En aquest sentit, la ciutat compacta i amb usos barrejats enfront a la ciutat funcionalista i segregada, millora les condicions vitals de les dones a lespai urb, perqu permet de fer-hi mltiples activitats quotidianes en menys temps i millors condicions daccessibilitat als diferents usos urbans. A ms a ms, genera entorns ms segurs, promou la interacci social i emfatitza les relacions socials grcies a la proximitat i la diversitat de funcions. Lurbanisme tendeix a dividir la planificaci del territori segons escales i shi segreguen problemes i necessitats que haurien de plantejar-se en conjunt. Cal intervenir en aquesta divisi ja que les

* Adriana Ciocoletto, arquitecte, i Blanca Gutirrez Valdivia, sociloga. Collectiu Punt 6.

ADRIANA CIOCOLETTO i BLANCA GUTIRREZ VALDIVIA | | Urbanisme, dones i vida quotidiana

| 14 ||

relacions i activitats quotidianes no estan separades de la vida de les persones. Aquesta manera dentendre i produir lhbitat ha generat una manca de coherncia en molts territoris que es manifesta especialment en els barris i en la manca de xarxes de proximitat per al desenvolupament de la vida quotidiana. Per aix, laplicaci de la perspectiva de gnere en els projectes urbans hi aporta, com a punt de partida, una nova anlisi, diferent a les fetes servir habitualment. Aquesta anlisi considera de manera integral criteris fsics i socials a totes i cadascuna de les escales i fases del plantejament. No es pot entendre i estudiar un territori o un entorn especfic sense entendre ni estudiar les persones que hi viuen, les seves especificitats i les seves necessitats diverses. Des del Collectiu Punt 6 entenem que lurbanisme sha danalitzar des de lentorn quotidi i les xarxes de proximitat. Per facilitar aquest estudi, hi hem definit sis variables danlisi que shan dutilitzar de manera transversal. Els espais pblics o de relaci, els equipaments, la mobilitat i lhabitatge sn les variables que en defineixen el suport fsic sobre el qual es desenvolupa la vida quotidiana. La participaci i la seguretat sn conceptes transversals que influeixen, al seu torn, en la definici fsica. Per desenvolupar un hbitat inclusiu i adequat per a tothom, s imprescindible trencar amb la fallcia de lurbanisme com a disciplina neutra. Cap construcci conceptual s objectiva, qualsevol plantejament t al darrere un posicionament poltic que hi assigna diferents prioritats i jerarquies. Per aix, cal pensar, redefinir i habitar els nostres barris des duna perspectiva de gnere i feminista, capa de trencar amb les dicotomies conceptuals que segreguen les nostres vides i els nostres espais, valorant i visibilitzant especialment la vida quotidiana de les dones.

IMATGES EXTRETES DE LA WEB DE

COLLECTIU PUNT 6

M. DEL SOCORRO PREZ RINCN | | Dones i imaginaris multisituats

| 15 ||

Dones i imaginaris multisituats

IMATGE EXTRETA D'INTERNET

Simultani i invisible
En el seminari dHbitat i Feminisme, shi han exposat diferents perspectives sobre la participaci de les dones en els entorns urbans. Per complementar lexposici de les meves companyes, crec que no hi pot faltar una altra reflexi des de la dona immigrada i lespai urb. En aquest sentit, els proposo tres exercicis danlisi al voltant dels imaginaris multisituats de dones que han aprs a viure conciliant dos entorns simblics: el del lloc dorigen i el de la nova societat que les acull. A partir daquestes reflexions sens obren per, altres peguntes sobre la participaci de la dona immigrada a diferents escales i segons els territoris, el disseny despais habitables i la construcci de poltiques que responguin a lheterogenetat de visions i dimaginaris que circulen per la ciutat. Els exercicis sn els segents: 1. Territoris que es consoliden a distncia. La relaci de la dona immigrada amb el seu lloc dorigen i la transnacionalitzaci de les seves relacions familiars i territorials. 2. Imaginaris deslocalitzats. Els llocs que es transformen mitjanant la incorporaci dimaginaris deslocalitzats.

3. Poltiques sobre el nou lloc, noves construccions. La participaci activa de les dones immigrades en els seus nous entorns locals, transformats a partir de petites i grans accions. Dentrada, cal definir els imaginaris com un conjunt de representacions, de vegades es tracta de desitjos i fantasmes compartits culturalment, segons edat i sexe, una barreja de realitat i de fantasia. Aquests imaginaris no sn fixos; es transformen en el contacte amb daltres individus i en els seus nous entorns simblics. Aquests imaginaris sovint empenyen i dirigeixen els nostres actes, sn afins als desitjos que matisen i reconstitueixen projectes de vida. El projecte de vida s la direcci ideal que marca la construcci quotidiana dun individu a partir dun conjunt de valors que va integrant i jerarquitzant vivencialment. La dimensi espacial s vital per a la concreci de molts daquests ideals que poden estar relacionats amb imaginaris dxit i amb grans objectius de consolidaci de vida, com ara lideal de tenir un habitatge propi o de poder obrir un negoci. En el projecte migratori la dimensi imaginria s estructural, de fet es parla del somni americ o europeu que al capdavall no s res ms que una part daquestes idealitzacions duna vida millor.

* M. del Socorro Prez Rincn, membre del Laboratorio de Hbitat Participacin y Gnero (LAHAS).

M. DEL SOCORRO PREZ RINCN | | Dones i imaginaris multisituats

| 16 ||

1. Territoris que es consoliden a distncia

Sovint es tendeix a pensar que els processos migratoris sn predominatment masculins i que, en tot cas, s lhome qui inicia aquest procs i, ms tard, reagrupa la dona i els fills. Tanmateix, encara que les normes destrangeria estiguin construdes amb aquests estereotips que limiten la mobilitat transnacional de les dones, la realitat sallunya considerablement daquesta visi subordinada del procs migratori. En la primera etapa daquest procs, hi trobem moviments circulars en qu, en tot cas, les dones assumeixen la responsabilitat productiva i reproductiva en el pas dorigen. A ms a ms, actualment, en molts pasos i sobretot dAmrica llatina, les pautes migratries sn predominantment femenines. Per exemple, a Barcelona, estadsticament, en els collectius dEquador i Colmbia les migracions estan enormement feminitzades. Lestalvi daquestes dones tamb transforma la seva ciutat dorigen. Daquesta manera podem trobar espais urbans que es consoliden a distncia grcies a lestalvi del migrant. Les dones, les principals estalviadores, van consolidant a distncia els habitatges familiars i transformen barris extensos de la perifria en zones habitables. Un estudi del FLACSO Equador del 2006 identificava una quantitat de 8.543.230 milions de dlars en remeses per a la construcci, ampliaci i adquisici dhabitatges o terrenys. Sn recur-sos econmics, per tamb hi sn pre-sents imaginaris que barregen simblicament dues realitats diferents per concretar un projecte familiar amb un vincle econmic i simblic que uneix ambds territoris. Una companya dEquador enviava diners a la seva mare perqu hi construs casa seva. Entre ella i la seva mare construen plegades un projecte dhabitatge familiar supervisat a distncia. Un mes rere laltre la mare li enviava un vdeo amb els progressos de la casa. Quan es parla de famlia transnacional hi apareixen una srie de ponts imaginaris

IMATGE DE CA LA DONA

que cal considerar: les relacions entre mares i filles que mantenen lligams emocionals quotidians mediatitzats pels locutoris i per tot tipus de tecnologies de la informaci, una ubiqitat absolutament normal que impacta dos espais diferents. Tamb cal assenyalar que aquest imaginari de tenir un habitatge propi i lestalvi de lemigrant, poden ser reutilitzats per agents econmics per reconvertir-los en frmules especulatives. s aix que sorgeix la lluita dels bancs per acaparar i localitzar de nou la circulaci daquestes remeses: la famlia immigrada que decideix localitzar el seu estalvi a lEstat espanyol, compartir pis i contraure una hipoteca. Avui dia, amb la crisi extraordinria del sector immobiliari, el collectiu equatori illustra tristament aquest problema: el fraus hipotecaris iniciats ja lany 2009, els desnonament massius i la caiguda en xarxa de famlies avaladores. Aquest problema ha desencadenat mobilitzacions socials importants que compten amb el suport de la Plataforma dAfectats per les Hipoteques i la Coordinadora dEquatorians a lEstat espanyol.

M. DEL SOCORRO PREZ RINCN | | Dones i imaginaris multisituats

| 17 ||

2. Imaginaris deslocalitzats
Les dones, com a reproductores culturals, sintetitzen dos espais intentant recrear aqu el que s dall. La memria influeix en lestructuraci daccions basades en ls simblic dels seus records que utilitzen com a recursos per relocalitzar-se a la nova societat. Aix doncs, la memria t un paper essencial quan les persones immigrades barregen elements simblics, prctiques i espais locals per simular el lloc dorigen i fer-lo present en lentorn actual. El vincle emocional amb el territori dorigen permet a les dones immigrades reinventar lordre establert dels nous espais urbans i els usos culturals als quals aquests sassocien. Sovint shi recreen tradicions i espais de la ciutat dorigen; els records es materialitzen com a certeses construdes que permeten generar espais de confiana i dintercanvi cultural. Les prctiques que es recreen constitueixen una mena de refugi que, lluny de ser una barrera davant les vivncies del nou entorn, crea un espai de seguritat que facilita justament la creaci de noves prctiques que amalgamen enyorades formes de fer (menjar, ballar, vestir, etc.). A ms a ms, segons moltes dones, aquests recursos culturals dorigen sn una espcie de capital simblic que s un fonament per a lintercanvi en la nova societat, per aix, s freqent trobar dones com a responsables dactivitats culturals dorigen, per tamb participant de festivals locals com ara les festes de la Merc o de la Laia a Barcelona. En el procs dapropiar-se i dhabitar els espais urbans, recorrem constantment a mltiples re-creacions imaginries que ens permeten veure all que volem somiar, enyorar o idealitzar. La imaginaci i la fantasia atempten moltes vegades contra la realitat normativitzada i rgida. Per aquest motiu,molts desitjos sexpressen com una realitat parallela potica, representada mitjanant mitjans fugaos de representaci. Per exemple, anomenar i tornar a anomenar un

IMATGE EXTRETA D'INTERNET

IMATGE EXTRETA D'INTERNET

IMATGE EXTRETA D'INTERNET

M. DEL SOCORRO PREZ RINCN | | Dones i imaginaris multisituats

| 18 ||

lloc vol dir apropiar-sen i incorporar-lo al nostre quefer quotidi. Els diferents collectius anomenen els llocs de diferent manera: La plaa del Forat de la Vergonya, un lloc molt representatiu per al moviment venal, va ser batejada pels vens amb aquest nom per fer referncia a un procs de transformaci urbanstica que va generar un buit en el teixit urb del Casc Antic de Barcelona. La plaa del Pou de la Figuera, un nom que avui dia aquesta plaa rep institucionalment per intentar esborrar la potent mobilitzaci venal que hi ha i per normalitzar-ne la topo-nmia amb relaci als carrers dels voltants. La plaa Negra. Un nom popular utilitzat pel collectiu dominic del barri, sobretot pels joves que lincorporen a les seves canons de rap i hip-hop.

ms visibles per reivindicant el dret essencial de la legislaci administrativa, Papers per a tothom, per exemple, o la Federaci de Dones Immigrants. Altres formes totalment annimes, per exemple petits grups de mares que sorganitzen per suplir estructures familiars i que generen xarxes dajuda mtua per fer compatible la cura dels infants i lhorari laboral. En els espais quotidians s on les dones deslegitimades i victimitzades pels discursos politicoinstitucionals, trenquen la imatge de subjectes passius en involucrar-se en les dinmiques que les incorporen com a ciutadanes actives de ple dret. Per exemple, lassociaci de Muso Kafo de dones africanes, a Matar, ha tingut un paper important en treure a la llum els problemes de la dona immigrada africana i generar xarxes dajut per solucionar diferents mbits de la vida quotidiana, especialment donant suport als seus fills. Un altre cas emblemtic s Mujeres Palante, una associaci colombiana que treballa a favor de les feines cooperatives i de la inserci laboral de les dones. Aquestes situacions noves i imaginries que hi ha a la ciutat ens fan reflexionar sobre quin tipus de ciutats hem de dissenyar que no obeeixin a imaginaris estandarditzats que exclouen uns determinats discursos i donen un significat fals de lens pblic.

3. Poltiques sobre el nou lloc, noves construccions

Justament en la participaci en lmbit local immediat s on les dones immigrades actuen com a agents socials actius que participen en projectes socials. Moltes dones aprofiten les seves experincies de participaci venal als seus pasos dorigen i se sumen a plataformes

IMATGE EXTRETA D'INTERNET

SANDRA BESTRATEN | | L'arquitectura que sap escoltar

| 19 ||

L'arquitectura que sap escoltar

Transcripci de la intervenci de Sandra Bestraten al Seminari "L'Hbitat des de la perspectiva de les dones" que es va dur a terme a Ca la Dona el 30 de maig de 2011

En primer lloc, volem transmetre en qu ha consistit lexperincia de lequip de la Universitat Politcnica de Catalunya com a arquitectes a lhora de projectar la nova seu de Cala Dona al carrer de Ripoll 25 de Barcelona. Per dissenyar aquest nou equipament, ens hem basat en un procs participatiu que cercava integrar el major nombre possible de veus. Vam comenar a treballar-hi lany 2005 i, per a nosaltres, el projecte ha estat molt important com a experincia professional, sobretot, per confirmar que quan un equip darquitectura senfronta a un projecte nou, abans de comenar a dibuixar, ha de saber escoltar.
* Sandra Bestraten, Ctedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC.

SANDRA BESTRATEN | | L'arquitectura que sap escoltar

| 20 ||

Aquesta conducta a lhora de projectar no s habitual, perqu a lescola darquitectura, en tots els exercicis, shi assigna un programa tancat i ning pregunta a ning com vol que sigui ledifici, ni tampoc ning hi exposa quines sn les seves necessitats especfiques. Amb aix vull dir, que a tots els i les arquitectes sens ensenya a creure que tenim en part un do innat per endevinar les necessitats de les persones. A la prctica, aix significa que quan sencarrega un projecte, habitualment es dissenya automticament, es dibuixa, i quan ja est acabat, s aleshores que es planteja a lusuari perqu el validi. I s aqu don arrenca lerror, perqu quan es posa damunt la taula lopini de les necessitats especfiques dels grups de persones, moltes vegades va en contra dall que ja sha formalitzat en el projecte, i en lloc dun procs dintercanvi, shi esdev un conflicte. Per aix s tan important que, abans de fer res, ens aturem a escoltar. El procs potser s ms obvi en el cas duna casa encarregada per una famlia; sentn com un vestit fet a mida per als que hi han de viure i es t en compte la seva opini a lhora de dissenyar-la. Per quan es tracta dun equipament, una casa ms gran o, directament, un espai pblic, aquesta famlia, per a qui intentes cosir un vestit a mida, s molt ms nombrosa i cal aleshores escoltar moltes ms persones. s en aquest salt que va del privat al pblic on normalment es perd la connexi entre els i les professionals de larquitectura i les necessitats reals de les persones que nhan de fer s. Tornant al tema del procs que vam desenvolupar per al projecte de Ca la Dona, hi va haver una fase prvia de coneixement mutu entre lequip darquitectura i les agrupacions

que la integren. Shi van plantejar molts temes interessants com ara com larquitectura podia estimular el treball en xarxa i potenciar les sinergies. Hi va haver moltes reunions en qu van plantejar-se necessitats molt diferents, que de vegades fins i tot semblaven contradictries. Per exemple, duna banda hi havia la voluntat de generar espais oberts envers la ciutadania, daltra banda, per, hi ha grups que demanaven necessriament mbits segurs per a la dona. Tamb a priori es contradeien els requeriments normatius que tot equipament implica, amb la sensaci cercada per Ca la Dona daportar-hi espais acollidors com els duna llar. Va ser llavors que ens vam adonar que no podem prendre decisions precipitades, sin que ens calia un marge de temps per madurar-les i per trobar solucions satisfactries per a tots els grups. Aquest procs va demostrar com de fructfer pot arribar a ser un projecte participatiu que es faci correctament i comptant amb el major nombre possible de persones implicades des del comenament. Com a resum, cal assenyalar que en aquest procs de Ca la Dona hi ha hagut pel cap baix un centenar de reunions durant els set anys que han transcorregut des de linici de la proposta. I encara cal afegir que, en contra del que es pugui pensar, la creativitat de larquitecta no es veu gens limitada pel fet de plantejar-hi un procs participatiu. En realitat, el projecte sacaba formalitzant, per disposant duna informaci preciosa que al comenament no es tenia. I daquesta manera, tothom continua fent el seu paper: les usuries futures de lequipament plantejat a priori amb les seves necessitats i illusions; i les arquitectes que sintegren en un projecte molt ms coherent amb la seva activitat futura.

LOURDES GARCA VZQUEZ | | Processos de Producci Social de l'Hbitat (PSH)

| 21 ||

La participaci de les dones en processos de Producci Social de l'Hbitat (PSH)

El context dempobriment, vulnerabilitat i exclusi social de Mxic cap a finals de la dcada dels noranta, troba el seu punt dinflexi el 1991 amb la poltica dajustaments i de reestructuraci de leconomia i de laparell estatal implementada pel govern de Carlos Salinas de Gortari, i posteriorment shi reconeix una major acceleraci, a partir del 1994, amb laccentuaci de la recessi econmica i lentrada a la desocupaci massiva com a correlat de laplicaci de determinades poltiques neoliberals.

"Mujeres participando en actividades organizativas" L. GARCA

En el Districte Federal especficament, el dficit habitacional es va fer visible a partir de lincrement de la poblaci resident en assentaments informals i del creixement exponencial de les formes intersticials de desenvolupament de la pobresa, que es van sumar a la situaci precria de les famlies que viuen plegats amb algun familiar o amic i com a llogaters. Davant daix, una proporci summament significativa de dones de sectors populars va comenar a mobilitzar-se dia rere dia per demanar terra, habitatge i serveis, i per intervenir activament en la construcci i manteniment del seu hbitat. En aquest sentit, la literatura sobre participaci

femenina en processos de producci de lhbitat popular i en organitzacions socials de base territorial, assenyala el paper important que fan les dones en qestions relacionades amb laccs a lhbitat, i tamb quant a permanncia i millores, ja que constitueixen la densitat social majoritria en els moviments desenvolupats al voltant daquests temes (MASSOLO: 2002). Ara b, com viuen les dones la seva participaci en aquestes organitzacions? Quins motius les impulsen en la seva lluita per lautogesti de lhabitatge? I ms concretament, la participaci en aquest tipus de moviments de resistncia i lluita, transforma les percepcions de les dones quant als rols de gnere

* Lourdes Garca Vzquez, membre del Laboratorio de Hbitat Participacin y Gnero (LAHAS).

LOURDES GARCA VZQUEZ | | Processos de Producci Social de l'Hbitat (PSH)

| 22 ||

en lesfera pblica i privada fins al punt de qestionar-ne aquesta dicotomia? A partir daquestes consideracions, aquest article es proposa indagar, des duna perspectiva de gnere, en algunes de les caracterstiques que assumeix la participaci de les dones de sectors populars urbans en processos de producci social de lhbitat (PSH). Amb aquesta finalitat, sha previst fer-ne un abordatge metodolgic qualitatiu a partir de lanlisi dun grup dentrevistes en profunditat fetes a membres de la Uni Popular Revolucionria Emiliano Zapata (UPREZ), que lluiten per laccs a lhabitatge i lhbitat. Aquesta tria es basa en linters per reconstruir els processos de PSH a partir de les prpies percepcions, significats i definicions que els subjectes involucrats manifesten amb relaci a les seves experincies. Tamb es t en compte la revisi de fonts secundries, entre daltres, els treballs dinvestigaci que aborden la matria i els documents de lorganitzaci mateixa. Laguditzaci de la crisi de 1995 va incorporar al procs dempobriment i exclusi mplies capes dels sectors mitjans que fins aleshores tenien certa capacitat destalvi, i van passar a formar part del grup constitut per la nova pobresa urbana amb sries restriccions a lhora dafrontar les seves necessitats dhbitat. Aquesta nova situaci es va expressat tant en el deteriorament del parc dhabitatges amb qu comptaven, com en les prpies vivncies de les famlies en qu els desnonaments o les prdues dhabitatge van passar a formar part del seu repertori dexperincies quotidianes. s en aquest context que cal analitzar lexperincia de la UPREZ, en la seva tasca per promoure, des de fa anys, condicions dignes dhabitabilitat que contribueixin a fer efectius els drets a la ciutat i a lhabitatge per part de sectors amb menys ingressos de la nostra societat. s en el marc de lexperincia de la UPREZ, entesa com a actor social urb que promou la producci social de lhbitat amb una modalitat que sautogestiona, que aquest treball abordar tamb els sentits i significats adherits a la participaci de les dones. La importncia de subratllar-ne la perspectiva femenina rau en la possibilitat de distingir certes transformacions en les seves identitats de gnere,

relacionades amb lingrs als nous mbits de socialitzaci en lesfera pblica que la PSH comporta. Un altre objectiu s indagar la manera en qu els significats associats a les prctiques dautogesti, ajuda mtua i participaci es repeteixen en lexperincia quotidiana de les dones emfatitzant-ne, particularment, les ambigitats que hi ha en el seu comproms amb la gesti de lhbitat i de lhabitatge. En aquest treball, i seguint els estudis de Joan Scott (1996), es definir el concepte de gnere com a forma primria de significaci de relacions de poder. Consegentment, cal entendrel com a procs actiu que estructura els mltiples camps de la vida social, creuats per diferents vectors dopressi (SCOTT: 2002). Es tracta duna mena dordre normatiu de les prctiques socials definides, culturalment i histricament, com a masculines o femenines. Lanlisi de les entrevistes que es fan fer per a aquest treball aborda certs aspectes assocats amb: a) les trajectres prvies de les organitzacions que integren la UPREZ a lesfera pblica; b) els motius que van impulsar-les ingressar al moviment; c) les caracterstiques que comporta la divisi sexual del treball a linterior dels grups familiars i de lorganitzaci, i d) el balan general que en fan els mateixos entrevistats entorn les experincies com a membres de la UPREZ.

Trajectries dispars: la UPREZ com a espai de diversitat

s una percepci generalitzada que la UPREZ est constituda, majoritriament, per dones: La gran majoria sn dones les que hi participen... jo crec que no noms en aquesta, totes les organitzacions socials, en realitat, les impulsen les dones. La Mary aclareix: la majoria amb fills. Dones soles, no, potser nhi ha alguna..., per amb fills, per tant sn caps de famlia, nhi ha moltes, per, moltes i moltes. Aquestes dones han arribat a lorganitzaci desprs de recrrer diferents trajectries en lmbit pblic. Algunes participen o han participat en el mercat laboral, a travs duna inserci precria en activitats tradicionalment enteses com a femenines,

LOURDES GARCA VZQUEZ | | Processos de Producci Social de l'Hbitat (PSH)

| 23 ||

retroalimentant aix la lgica de lestereotipaci sexual de les ocupacions (BEECHEY: 1994). La Mary, per exemple, treballa en el sector de la neteja: jo treballava i treballava. La meva vida era treballar, crrer, tenia els minuts comptats. Mai vaig tenir temps ni per descansar... [Treballo] netejant oficines. La Juana, al seu torn, encara que actualment no treballi, ha passat per diferents feines prpies de dones: [Vaig comenar a treballar] als catorze, en un forn de pa, als forns, i desprs vaig passar al taulell..., als onze feia de cangur, i desprs substitua la meva mare a les cases de les famlies on feia feina... aleshores era senyora de fer feines... [desprs vaig treballar] de cuinera. En aquesta empresa vaig passar per diferents llocs:vaig entrar-hi com a cambrera, ajudant de cuina, desprs cuinera, desprs encarregada de cuina, fora coses, oi?... i desprs vaig comenar a treballar de recepcionista en un projecte dempresa per a la construcci. A Mxic, la inserci femenina al mercat laboral sempre sha vist associada al rol reproductiu i domstic. Per aix, a la indstria, hi sobresurten en el txtil i lalimentaci, i el sector de serveis, la participaci es concentra en la docncia i, per a les dones pobres, en el servei domstic. Algunes de les integrants de la UPREZ van saber combinar, al llarg les seves trajectries, lingrs al mercat de treball amb el desenvolupament duna important militncia sindical i amb el comproms amb temtiques que afecten directament les dones: Vaig separar-e quan el meu fill tenia nou mesos. Aleshores ja vaig comenar a militar de ple; primer militava poquet... b, jo, naturalment, militava en el sindicalisme. He anat a congressos, a reunions, hi he participat... el representat sindical, quan va ser diputat, va ser el primer que em va enviar un projecte de despenalitzaci de lavortament... A ms a ms, moltes conegudes meves hi participen... i s delles que nhe aprs... s daquelles coses que es van aprenent, jo no vaig nixer sabent qu era el gnere, per en vaig anar aprenent... (Carmen). Altres dones, en canvi, no tenen cap experincia laboral prvia ni han mantingut cap relaci amb lmbit de la poltica: No hi estic acostumada. Em van criar duna altra manera, sempre hi havia alg que feia les coses per mi... sempre vaig estar molt
"Doa Mary" L. GARCA

aix, tenia la meva mama, tenia tothom, que feien les coses per mi... i a ms a ms participar en una organitzaci de persones que sollicitaven habitatge i altres obligacions a part, em va costar molt. Aix s que s justament ara que ho estic assumint, desprs de tot aquest temps (Teresa). La Lourdes tamb ens explica: Men ric perqu sempre li dic al meu marit que va ser ell qui em va treure del mn tpic de la mestressa de casa, rentar els plats i anar a comprar, mirar la srie a la televisi, fer la migdiada, planxar... ell em va treure daquest mn tan petitet i em va conduir a tot aix, que la dona pot fer ms coses a part noms de la tpica feina de mestressa de casa. Es tracta, en definitiva, de dones que es diferencien no noms per les seves trajectries de participaci en lesfera pblica, sin tamb per la seva pertinena generacional, pel temps de permanncia i posici que ocupen dins de lorganitzaci i, fins i tot, per les seves situacions quant a lhabitatge prvies a lingrs a la UPREZ. En aquest darrer sentit, les estratgies residencials que van desenvolupar, soles o amb les seves parelles, fins a optar per lautogesti com a forma daccs a lhabitatge i ingressar en els sollicitant dhabitatge sn tamb diverses: Estava sola amb

LOURDES GARCA VZQUEZ | | Processos de Producci Social de l'Hbitat (PSH)

| 24 ||

els meus tres fills grans, aix que en tot aquest procs, jo ja mespavilava, em llogava una habitaci, anava, tornava... (Amelia). Fins i tot algunes daquestes dones van passar per lexperincia traumtica del desnonament: Vivia en un lloc no del tot legal, en una zona de conservaci, en una casa don em van desallotjar... als tres mesos dhaver tingut la nena em van desnonar... amb cossos de policia, amb armes, ens van treure al carrer i la majoria de famlies tenem criatures... a ms a ms es van prendre les nostres coses, les van enviar a un dipsit... va ser fora desastrs all que ens van fer. Ara b, resulta interessant plantejar aqu la pregunta sobre qu va motivar lapropament daquestes dones a lorganitzaci. En tots els casos, el motor de la decisi va ser, bsicament, la necessitat dhabitatge: com dir tinc casa meva, s el que et dna ms seguretat i ms estabilitat, oi? Jo ho veig des daquell lloc com ara, tinc casa meva, ja puc reposar, ja em puc situar, i ara, a fer ms coses (Miriam).

amb la voluntat i les ganes. En aquest sentit, cal destacar que la participaci femenina en els processos de la construcci sigui interpretada per les dones mateixes com a indici del lloc important que ocupen dins de lorganitzaci: hi ha dones que saben arrebossar, que saben aixecar la paret... ja tho ben dic, aquesta casa era una runa, nosaltres hi van fer els lavabos, i aqu vaig aprendre a arrebossar, a aixecar els maons, a picar... el mestre dobres es dirigia per aqu, loficial ens va ensenyar a fer una mica de tot, a carregar els pots cap amunt, a pujat a la bastida, de tot, vaja... A la nostra organitzaci es va demostrar que s un mite, les dones treballen i algunes igual que els homes (Carmen). I lElena hi afegeix: Sn encara ms les dones que hi treballen, com que els marits treballen, aleshores qui hi va sempre s... hi ha moltes noies soles, i les noies treballen molt ms que els homes, tenen molta ms fora les noies que els homes. El testimoni de la Miriam s del tot esclaridor i revela com les dones adquireixen noves habilitats derivades del component de lajuda. En altres casos, en canvi, el relat daquestes dones evidencia les contradiccions prpies de qui, en molts aspectes, ha aconseguit prendre conscincia dels seus drets com a dona, per que, en canvi, a

Els processos dautogesti com a origen de noves tensions

Podrem considerar en aquest espai si hi ha dins de la UPREZ certa divisi sexual del treball que contribueixi a la reproducci dels estereotips de feminetat acceptats socialment o, al contrari, si shi poden visualitzar alguns trencaments en el sentit duna major equitat de gnere. La majoria de persones entrevistades coincideix en assenyalar un repartiment igualitari de tasques dins de lorganitzaci: s una organitzaci fora igualitria en aquest sentit, perqu treballes conjuntament amb els homes, des qu shi entra i fins a la comissi directiva, fins a ser-ne una integrant reconeguda, treballes com lhome, no hi ha cap discriminaci... No hi ha crrecs que ocupin noms els homes i no les dones. Aquesta organitzaci t moltes ms dones militants que no homes (Delia). Aix mateix, Jaime tamb afirma: participen i treballen moltes dones ms que un home, i no hi ha cap limitaci pel fet de ser home o dona. De fet aqu, per exemple, es pot veure a lobra, aqu hi ha companyes que veus com treballen a lobra i sobrepassen en molt als companys. Aix t a veure

"Doa Delia" L. GARCA

LOURDES GARCA VZQUEZ | | Processos de Producci Social de l'Hbitat (PSH)

| 25 ||

lmbit privat no aconsegueix encara de deslligar-se del tot del seu rol com a mestressa de casa, mare i esposa: Jo tampoc serveixo per ser cada dia a caseta fregant els plats. No em planifico el meu futur sent mestressa de casa perqu no depenc de res, sc independent [...] sc coordinadora, mhe introdut en diferents espais i mhe enriquit, no puc asseurem i res ms. Enriquir-me en saber per qu, com, el perqu de les lleis, el perqu de la propietat, el perqu de lajuda mtua, i enriquir-me en gnere que em forma bastant perqu cada dia tactualitzes, reconeixes ms els teus drets, et sents ms preparada... Jo comenava a veure, a [... ] reconixer que tenia drets, a reconixer un munt de coses que les fas i no les saps, i aix em va donar ms fora [... ] ara em sento sobrecarregada amb la meva famlia, perqu tothom est acostumat que jo hi sigui: el menjar ha de ser a punt, la casa ha destar neta, de vegades em sento aix (Delia). Com es pot observar, en la majoria de casos, la via de resoluci daquests dilemes implica per a les dones una recrrega de feines. Malgrat aix, aquesta posada en tensi, hi deixa entreveure la possibilitat dun cert qestionament de lestructura de poder al si de la famlia i la seva assignaci de rols.

que els problemes personals noms es poden resoldre a travs de canals i accions poltiques, com el projecte de la UPREZ evidencia en la seva prctica quotidiana. Massolo analitza el protagonisme femen en lespai local quant a la gesti de lhbitat i afirma: lestreta relaci social entre les dones i lespai local no significa que aquesta relaci sigui determinada, exclusivament, per la urgncia de satisfer les necessitats bsiques e bns i serveis per a la famlia [...]. Significa al mateix temps, la voluntat i aspiraci de noves experincies de sociabilitat i participaci en lesfera pblica, adquirir autoestima i poder sortir de la pres domstica. El formidable protagonisme de les dones en els espais locals de la pobresa llatinoamericana ha tingut, i mant, riscos seriosos i costos fsics, emocionals i morals, per no s una visibilitat de vctimes, sin la duna fora social capa dinfluir i transformar les condicions de vida en el pla individual i collectiu (Massolo: 2003, p. 40-41). Referncies bibliogrfiques
BEECHEY, V. (1994): Gnero y trabajo. Replanteamiento de la definicin de trabajo, Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. ICARIA. MASSOLO, A. (2003): El espacio local y las mujeres: pobreza, participacin y empoderamiento, La Aljaba. Segunda poca. Revista de estudios de la mujer, vol. VIII, p. 37-49. MASSOLO, A. (2002), El espacio local: oportunidades y desafos para el empoderamiento de las mujeres. Una visin Latinoamericana, Jornadas sobre gnero y desarrollo. Ajuntament de Vitoria-Gasteiz. Pas Basc. ORTIZ FLORES, E. (2004): Notas sobre la produccin social de vivienda. Elementos bsicos para su conceptualizacin. Segona edici, modificada. Mxic, ed. Casa y Ciudad. ORTIZ FLORES, E. (2002): La produccin social del hbitat: opcin marginal o estrategia transformadora, Habitat International Coalition, Mxic. Discussi paper. SCOTT, J. (1996): El gnero: Una categora til para el anlisis histrico, Lamas, M. (Comp.) El gnero: la construccin cultural de la diferencia sexual. Mxic, PUEG, p. 265-302.

La UPREZ i les relacions de gnere: un balan inacabat...

Magradaria acabar aquest article amb una extensa citaci dAlejandra Massolo que, segons el meu parer, sintetitza, en part, les ambigitats i contradiccions que sembla que travessi lexperincia femenina en les organitzacions que, en la seva lluita per a laccs a un sostre digne, plantegen valors contraposats al neoliberalisme i obren nous mbits de participaci creant a la vegada solidaritats i possibilitant el debat de temes fonamentals per a les dones de sectors populars com ara el dret a lhabitatge i la ciutat, la propietat collectiva, lautogesti, el masclisme, la discriminaci o la violncia domstica. Perqu com afirma La ja clssica consigna feminista all personal s poltic, desemmascarar el carcter ideolgic dels pretesos lliberals per damunt del privat i del pblic implica adonar-se

AZUCENA ARANGO MIRANDA | | Ciutat de Mxic, dones i vida quotidiana

| 26 ||

Ciutat de Mxic, dones i vida quotidiana

Ressenya del Seminari l'Hbitat des de la perspectiva de les dones, celebrat a Ca la dona el 20 de maig de 2011
El seminari, tant pels temes com pels participants, va resultar un exercici molt enriquidor. La meva investigaci de doctorat tracta dexplicar els processos urbans de la perifria de Ciutat de Mxic i les seves implicacions en la vida quotidiana. El treball es concentra en la dimensi social i territorial de tres fenmens entrelligats: habitatge, mobilitat i rutina. Els canvis en el model productiu urb han reestructurat la ciutat. En aquesta nova etapa, els nuclis laborals i els dels habitatges shan distanciat, lespeculaci al voltant del sl central aboca un gran nombre de poblaci a viure en llocs llunyans de tal manera que els trasllats diaris consumeixen ms temps que mai. La ciutat escampa la seva vasta perifria sobre una entitat poltica diferent, per aix, molts serveis urbans, com ara el transport pblic, estan mal atesos per empreses privades o informals. La necessitat urgent daccs mina les condicions del servei i atorga un poder illimitat a les organitzacions transportistes que han esdevingut ms aviat un problema per a la soluci original. En general, les dones sn el pblic majoritari daquests mitjans que es caracteritzen perqu sn cars, de capacitat limitada i incmodes. Els llargs recorreguts esdevenen de risc perqu els horaris laborals sn llargs: una jornada normal implica passar entre vuit i dotze hores fora de casa. Els megaprojectes dhabitatges, on les dones viuen, van sorgir duna especulaci immobiliria ferotge, i aquest model s el que es ven com a soluci a la dotaci dhabitatge popular, per en realitat s molt lluny daix. En aquesta nova casa, les dones i els seus fills perden la xarxa de suport familiar. En particular, a Ixtapaluca, a llevant de Ciutat de Mxic, shi han

IMATGE EXTRETA D'INTERNET

construt durant els darrers vint anys gaireb setanta mil nous habitatges, el seu allunyament i la manca de serveis transformen la vida de les persones que hi resideixen. La rutina s un indicador que evidencia limpacte individual daquest fenomen: llargues jornades fora de casa, cansament excessiu i condicions pssimes de circulaci. Per a les dones soles amb fills, shi afegeix encara la precarietat econmica i/o el poc temps que tenen per a la famlia. Activitats bsiques com les hores de son o la ingesta daliments es redueixen al lmit; el temps per a la famlia s nul o molt escs. El seu pressupost els impedeix daccedir a un transport propi, a diferncia dels homes que treballen, que normalment tenen cotxe i es poden traslladar amb ms comoditat, seguretat i rapidesa. Algunes dones opten per obrir un negoci que els permeti ferse crrec de la seva famlia; daltres opten per tornar al lloc dorigen per recuperar-hi lajut familiar. Sn solucions per a un problema com, que afecta milers de famlies que senten la necessitat de tenir casa prpia. La investigaci palesa que les dones senfronten a desavantatges majors, tot i que la situaci general s poc encoratjadora.

* Azucena Arango Miranda. Xarxa Geocrtica Internacional, Universitat de Barcelona.

MNICA DAZ VON DER FECHT | | Com Volem Viure

| 27 ||

Com Volem Viure

Nous models per a noves necessitats
Noves situacions, noves necessitats
Vivim en una societat sotmesa a canvis de tipus demogrfic, econmic, social i mediambiental. Alguns exemples daquests canvis, que ja comencen a ser percebuts, sn: lenvelliment de la poblaci, laugment de llars unipersonals i monoparentals, la disminuci de salaris reals, la precarietat laboral, les dificultats per accedir a crdits i a lhabitatge, lencariment de lenergia i laigua, el canvi climtic, els canvis econmics internacionals, etc.

Experincies daltres pasos, amigables per a les dones

Hem cercat i estudiat experincies en pasos del nostre entorn, que ens han precedit en el canvi demogrfic i en crisis dhabitatge. Hi hem trobat nous models dhabitar que proporcionen solucions innovadores i, en diversos aspectes, ms sostenibles. Sn models que resulten ms amigables i que permeten millorar les condicions de vida, especialment per a les dones i en general per als sectors ms febles de la poblaci com ara les famlies monoparentals, les famlies amb criatures, les llars unipersonals i la gent gran. Volem aprendre de les seves experincies.

Taller Com Volem Viure. M. DAZ

Com volem viure: una reflexi collectiva

Proposem tallers i grups per reflexionar collectivament contrastant els nostres desitjos i necessitats quant a relacions i entorns on volem desenvolupar la nostra vida quotidiana; per pensar i desenvolupar nous models per a les noves necessitats, per investigar i trobar juntes noves formes de viure i conviure. Per exemple, dentrada preguntant-nos com podrem i, sobretot, com volem pujar les nostres criatures; viure quan siguem ms grans; accedir a models de consum ms sostenibles per la natura i per a les dones; crear condicions adequades per a la nostra cura i la de les altres persones; defensarPati interior amb balcons, sorra, seients, jard. M. DAZ

nos de lespeculaci immobiliria, etc. Conixer altres models dhabitar ms sostenibles i ms amigables s un ajut per enfortir la nostra creativitat i per aprofitar-ne lexperincia. Hi oferim xerrades, tallers, grups de reflexi i la nostra collaboraci o assessorament per al desenvolupament de grups que vulguin crear un projecte de cohabitatge o dhabitar amb noves formes de veinatge.

comvolemviure@gmail.com

NOTES BIBLIOGRFIQUES

| 28 ||

Per a ms informaci
La web del collectiu: http://punt6.wordpress.com/ ZAIDA MUX i ROSER CASANOVAS. Urbanisme i gnere (http://www.icps.es/fitxa_terme.asp?lletra=U&codi=50). Ja estan disponibles els vdeos de les jornades Estudios urbanos, gnero y feminismo (http://upcommons.upc.edu/video/handle/2099.2/2628) D'altres enllaos d'inters: http://punt6.files.wordpress.com/2011/03/recomanacionsperaunhabitatgenojerc3a0rquicniandrocentric2.pdf http://www.punt6.net/?q=node/11

Alguns documents de les dones del Punt 6:

Informaci sobre LAHAS. Laboratorio de Habitat, Participacin y Gnero

http://www.ub.edu/lahas/index.php?id=118 http://www.ub.edu/lahas/index.php?id=43 http://www.redprofesionalesdelaciudad.com/reuniones/sintesis1.pdf

Sandra Bestraten Castells. Alguns articles que parlen de Ca la Dona:

http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/12463/1/B36_Bestraten_Castells__Sandra.pdf http://www.bharquitectura.com/BHARQUITECTURA/CALADONA.html

Com Volem Viure: Altres enllaos:

Contacte: comvolemviure@gmail.com

ISABEL MARTINEZ STOLKE. Srie documental Plan de rescate (2010). http://vimeo.com/22455102 http://vimeo.com/20014789 http://vimeo.com/22757995 Red mujer y hbitat de Amrica Latina: http://www.redmujer.org.ar/ Colectivo de mujeres urbanistas: http://www.hiriakolektiboa.org/blog/

URBANISME I GNERE: ALGUNS RECURSOS BIBLIOGRFICS

BOFILL, Ana; DUMENJ, Rosa; SEGURA, Isabel. Las Mujeres y la Ciudad: manual de recomendaciones para una concepcin del entorno habitado desde el punto de vista de gnero. Barcelona, Fundaci M. Aurlia Capmany, 1998. BOFILL, Anna: Planejament urbanstic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones. Barcelona, Quaderns de lInstitut, nmero 6, Generalitat de Catalunya, Institut Catal de les Dones, 2005. BOOTH, C.; DARKE, J.; LLENADLE, S. (coord.): La vida de las mujeres en las ciudades. La ciudad, un espacio para el cambio. Madrid, Editorial Narcea de Ediciones, 1998. BOOTH, Christine: La participacin de las mujeres en la gestin de los proyectos urbansticos. Bilbao, Diputacin Foral de Bizcaia, Gabinete del Diputado General, 2004. GREED, Clara H.: Women and Planning. Creating gendered realities. London, Routledge, 1994. NAVARRETE, Ana: The Gendered City: espacio urbano y construccin de gnero, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004. SNCHEZ DE MADARIAGA, Ins: Urbanismo con perspectiva de gnero, Instituto Andaluz de la Mujer, Unidad de gnero, 2004. SNCHEZ DE MADARIAGA, I.; BRUQUETAS CALLEJO, M.; RUIZ SNCHEZ, J.: Ciudades para las personas. Gnero y urbanismo: estado de la cuestin. Madrid, Ministerio del Trabajo y Asuntos sociales, Instituto de la Mujer, 2004.

El somni continua... no t'adormis, feste'n scia!

C/

SANT HONORAT 7 - 08002 BARCELONA 934 127 161

TELFON:

CALADONA@CALADONA.ORG WWW.CALADONA.ORG HORARI DE SECRETARIA: DILLUNS, DIMARTS, DIMECRES I DIJOUS DE

10.00 A 14.00 H I DE 16.00 A 20.00 H

AMB EL SUPORT DE: