GUIA DOCENT TEORIA DE GALOIS

1. Dades de lassignatura Nom de lassignatura Codi Crdits ECTS Curs i perode en el que simparteix Horari Lloc on simparteix Llenges Teoria de Galois 100102 6 3r curs / 1r Semestre Consultar Web de la Facultat: http://www.uab.cat/ciencies FACULTAT DE CINCIES

Professor/a de contacte Nom professor/a Departament Universitat/Instituci Despatx Telfon e-mail Horari datenci

Francesc Bars Matemtiques Facultat de Cincies C1/130 93 5821 45 39 Francesc.Bars@uab.cat

2. Equip docent Nom professor/a Departament Universitat/Instituci Despatx Telfon e-mail Horari de tutories (Afegiu tants camps com sigui necessari) Warren Dicks Matemtiques Facultat de Cincies C1/132 93 581 18 88 dicks@uab.cat

Nom professor/a Departament Universitat/Instituci Despatx Telfon e-mail Horari de tutories

Cristina Martnez Matemtiques Facultat de Cincies C1/-164 93 581 31 04 cmartine@uab.cat

3.- Prerequisits

Per a un bon seguiment de l'assignatura s necessari tenir present la teoria de grups com la teoria d'anells donada en l'assignatura Estructures algebraiques. Igualment el coneixent de cossos finits donat a Estructures algebraiques ser d'utilitat per tal que l'alumne tingui present ms exemples.

4.- Contextualitzaci i objectius formatius de lassignatura

L'objectiu d'aquesta assignatura s bsicament presentar el rudiments de la teoria de Galois i la seva aplicaci a problemes de construcci amb regle i comps i sobre la resolubilitat d'equacions per radicals. Aquest ltim problema, un dels ms antics de la histria de les matemtiques, t les seves arrels a l'antiguitat en temps dels babilnis i culmina brillantment amb l'obra d'Evariste Galois qui desenvolup la teoria per a caracteritzar les equacions resolubles per radicals. La presentaci moderna de la teoria de Galois representa una part central de l'lgebra ja que els mtodes d'abstracci que s'hi utilitzen ens mostren la potncia de diverses eines algebraiques introdudes anteriorment. Aix doncs, la traducci del problema a la teoria de cossos i posteriorment a la teoria de grups ens dona com branques abstractes i teriques poden resoldre un problema clssic i ms aplicat. En aquest curs comenarem per introduir el problema de resolubilitat d'equacions per radicals en el context histric. Posteriorment la teoria de cossos ens proporcionar el marc formal adequat on plantejar el problema i presentar de manera clara la teoria de Galois d'equacions. No obstant ja d'inici veurem que la teoria bsica de cossos permet afirmar la impossibilitat de construcci de certs punts amb regle i comps, i resoldre problemes molt clssics que ja havien preocupat als grecs. Una de les eines fonamentals en Teoria de Galois s la teoria de grups. El seu millor coneixement permet treballar ms exemples i obtenir millors resultats, no obstant per motius de programa introduirem tan sols els conceptes ms bsics i recordarem les propietats bsiques durant el desenvolupament del curs.

5.- Competncies i resultats daprenentatge de lassignatura

CG4. Seran capaos de transmetre coneixements, procediments, resultats Competncia i idees matemtiques. Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques. Competncia CG5. Hauran desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia..

Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques. Competncia CE1. Comprendre i utilitzar el llenguatge matemtic. Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques. Competncia CE2. Identificar les idees essencials de les demostracions d'alguns teoremes bsics i saber-les adaptar per obtenir altres resultats.

Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques. Competncia CE5. Assimilar la definici d'objectes matemtics nous, de relacionar-los amb altres coneguts i de deduir les seves propietats.

Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques. CE7. Distingir, davant d'un problema o situaci, el que s substancial del qual s purament ocasional o circumstancial.

Competncia

Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques.

Competncia CE10. Demostrar una elevada capacitat d'abstracci. Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques. Competncia CE12. Treballar en equip. Resultats daprenentatge Calcular el mxim com divisor i la factoritzaci de nombres enters i polinomis. Operar en alguns grups senzills (com a cclics, didrics, simtrics i abelians). Construir grups i anells quocient i cossos finits i operar en ells. Manipular expressions que involucrin elements algebraics i transcendents. Calcular grups de Galois d'equacions de grau baix i deduir la seva resolubilitat per radicals. Relacionar construccions geomtriques amb extensions algebraiques.

6.- Continguts de lassignatura

1. Nocions preliminars de cossos. Preliminars d'anells. Polinomis simtrics. Resoluci d'equacions: problemtica resolubilitat per radicals. Extensi de cossos: elements algebraics i trascendents. El grau d'una extensi general. Extensions simples. Teorema d'Steinitz. Extensions algebraiques. Extensions de monomorfismes. Punts construbles amb regle i comps. Nocions de grup. Algunes consideracions del grup AutK(L). Cos de descomposicin dun polinomio. Extensions normals. Elements separables i extensions separables. Extensions de Galois. Teorema d'Artin. Teorema principal de la teoria de Galois finita. Resolubilitat per radicals. Grups resolubles. Extensions ciclotmiques i ccliques. Teorema de Galois de resolubilitat per radicals.

2. Extensions algebraiques.

3. Engrandint el grup AutK(L).

4. Teorema principal de la teoria de Galois finita.

5. Teoria de Galois d'equacions.

7.- Metodologia docent i activitats formatives

L'assignatura disposa de dues hores de classe de teoria (en setmanes i una de problemes durant 15 setmanes del curs on s'especificar pel calendari. Tamb hi ha 3 sessions de seminaris de dues hores que es realitzaran durant 3 setmanes del semestre. Es recomana fortament l'assistncia tant a les classes de teoria, a les de problemes i als seminaris. A les classes de teoria donarem les eines necessries i ms importants per a la comprensi i resoluci de problemes. A les classes de problemes s'aprofundir en l'assimilaci i millor comprensi dels conceptes desenvolupats a les classes teriques mitjanant la resolucin de problemas i exercicis. Aquest treball es dur a terme mitjanant les explicacions fetes pel professor a la pissarra i la participaci activa dels estudiants en la discussi dels diferents arguments emprats per tal de solucionar els problemes. Als seminaris, l'alumne pren part activa de diversa forma. Hi ha tres sessions de seminari enfocats tots ells a la teoria de grups. En els seminaris es treballar en grups que es formaran a l'inici del curs. D'aquests tres seminaris, hi haura un nic seminari de tipus teric, anomenem seminari tipus (T). Treballant en grup, el grup transmetr en el seminari coneixements de l'assignatura als companys mitjanant expossici oral, seguint un gui donat pel professorat, el professor avaluar aquesta expossici com el contingut escrit que el grup ha fet en preparar la seva expossici. El seminari (T) aprofundir alguns coneixements terics de teoria de grups. Els altres dos seminaris es treballaran ms tcniques de clcul i reps, anomenem seminaris (P). En els seminaris (P) l'alumne treballar en grup metodologies donades en classe de teoria i problemes mitjanant problemes tipus. En aquest curs la primera sessi de seminari i la tercera sern seminaris del tipus (P), la primera consistir en un reps de la teoria de grups donada en el grau. En la tercera sessi de seminari es treballar la correspondncia bijectiva de Galois entre reticles de grups i de cossos. Aquesta assignatura tamb oferir recursos mitjanant el Campus Virtual. En aquest anirem penjant els enunciats de les llistes de problemes i altre material que pugui complementar les classes de teoria i problemes. Durant el curs es penjaran tres llistes de problemes a entregar amb una data fixa d'entrega. L'alumne pot resoldre de cada llista un dels exercicis proposats, i entregar-lo de forma individual. Tamb es penjaran diversos guions de seminari (T) amb distribucin de feina per a grups. Aquests grups es formaran a principi de curs.

TIPUS DACTIVITAT Dirigides

ACTIVITAT

HORES

RESULTATS DAPRENENTATGE

Classes de teoria Classes de problemes Classes de seminari Realitzaci dexmens Supervisades

30 15 6 6

Autnomes Estudi de teoria Realitzaci de problemes Preparaci de seminaris Preparaci dexmens 27 40 10 16

8.- Avaluaci

Un 25% de l'assignatura s'avaluar de manera continuada mentre que el 75% restant es podr recuperar al mes de juliol. Avaluaci continuada: Notes obtingudes dels exercicis entregats de les tres llistes que s'hauran proposat de problemes per a entregar. Aixo proporciona un 15% de la nota del curs, (5% per cada llista). Nota del vostre grup obtinguda en el seminari del tipus (T), on hi haur una nica participaci en seminari del tipus (T) per grup (corresponent a la segona sessi de seminaris del curs). Aquesta nota proporcionar un 10% de la nota del curs. Una prova parcial que comptar un 10% de la nota. Un examen final durant gener-febrer que aportar el 65% de la nota.

Avaluaci recuperable:

Cada grup en l'avaluaci dels seminaris terics expossar a classe exactament usant almenys dos expositors. Dates provisionals d'avaluaci continuada: Seminari teric (T): Segona sessi seminaris, 1 i 2 desembre. Entrega exercicis: 23 octubre, 27 novembre i 11 de gener. Prova parcial: 2 novembre. Examen final: data a determinar gener-febrer 2009. Recuperaci avaluaci recuperable: data a determinar entre juny-juliol 2009.

Qualificaci No presentat. Un alumne es considera no presentat tan sols quan compleix tots els requisits segents:

i. ii.

no es presenta a l'examen de gener-febrer, no es presenta a l'examen juny-juliol, l'avaluaci continuada ha presentat tres problemes o b s'ha presentat a seminaris i ha entregat un problema la seva qualificaci no pot ser de no presentat ja que obt un 15% de la nota del 25% de la nota d'avaluaci continuada; un alumne que tan sols s'ha presentat a seminaris i no ha entregat cap problema t un 10% de la nota del 25% de l'avaluaci continuada, a aquest alumne pot tenir la qualificaci de No presentat si a ms compleix els requisits (i) i (ii)).

iii. no t qualificat en l'avaluaci continuada ms o igual a la meitat, (s a dir un alumne que en

ACTIVITATS DAVALUACI

HORES

RESULTATS DAPRENENTATGE

9- Bibliografia i enllaos web

D.J.H. Garling. A course in Galois Theory. Cambridge Univ. Press, 1986. J. Milne. Fields and Galois Theory, http://www.jmilne.org/math/. P. Morandi. Fields and Galois Theory. GTM 167, Springer. S. Roman. Field Theory. GTM 158, Springer. Bibliografia complementria: A. M. de Viola Priori, J.E. Viola-Priori. Teora de cuerpos y Teora de Galois. Revert (2006). Bewersdorff. Jrg, Galois Theory for beginners: a historical perspective. AMS, Student mathematical library; 35 (2006). Fernando Chamizo. Qu bonita es la teora de Galois! Curso en la UAM, 2004. http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/fchamizo/algebraIIn.html Antoni Malet. Obra d'Evariste Galois. A cura d'Antoni Malet, IEC 1984. Algunes webs dinters: http://www.galois-group.net http://godel.ph.utexas.edu/~tonyr/galois.html htpp://www-groups.dcs.st-andrews.ac.uk/%7Ehistory/Mathematicians/Galois.html Curiosinats origami: Robert J. Lang: http://www.langorigami.com Tom Hull: http://www.merrimack.edu/thull/~omfiles/geoconst.html Koshiro Hatori: http://origami.ousaan.com/library/conste.html http://www.langorigami.com/science/mathlinks/mathlinks.php4