Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.

) 141
Larqueologia de la guerra aria:
metodologia, treball de camp i
problemtiques
M. Carmen Rojo Ariza, Gemma Cardona Gmez,
Albert Espinal Valverde, Ignasi Fernndez Aubareda,
Tania Polonio Alamino, Maria Yubero Gmez
Introducci
Les intervencions arqueolgiques en el tipus despais de conflicte com
els que sn objecte de la present recerca exigeixen una metodologia
especfica que sallunya del tipus dexcavacions a qu usualment estem
acostumats, basada en els principis destratigrafia fixats per C. Harris
(1979) aixi com A. Carandini (1997). Encara que es tractin de llocs amb
una ocupaci mes o menys continuada en el temps, el cert s que, com
ja sha vist en altres captols del present volum, el que caracteritza als
aerdroms de campanya daquesta fase de la guerra es la seva austeritat:
consisteixen en terrenys preparats per laterratge i lenlairament
daparells i un conjunt mnim destructures i installacions per al seu
s i funcionament (per una descripci sobre les caracterstiques dels
aerdroms de campanya aix com les directrius per a la seva construcci,
veure iguez, 2010: 260-275). Des dun punt de vista arqueolgic aix
significa que el tipus de materials que es poden trobar en aquests espais
es trobaran dispersos en la superfcie, descontextualitzats dun context
estratigrfic especfic ,com ocorre en els camps de batalla que generen
un registre similar a causa de la temporalitat fuga que sovint tenien, en
aquests ltims, els enfrontaments (Pollard, 2008: 181; Lynch i Cooksey;
2007: 143-156). A ms, com en els esmentats camps de batalla, gaireb la
totalitat dels materials estan relacionats amb larmament i lequipament
dels soldats (en el nostre cas, pilots) i seran majoritriament de tipus
metllic. Igualment, tamb com en els camps de batalla, cal tenir en
compte lextensi dels espais a intervenir aqu estem parlant despais
les dimensions dels quals oscillen entre les 30 i 100 Ha- cosa que
impossibilita una excavaci amb tcniques arqueolgiques habituals.
Lanalogia que fem entre els aerdroms i els camps de batalla no s
arbitrria ni des dun punt de vista metodolgic ni conceptual. Hem
vist, de fet, que ambds sn un tipus de jaciment que tenen unes
peculiaritats que condicionen la manera dabordar els treballs de camp.
Alhora, laerdrom, tot i ser un element de la rereguarda, s un espai de
conflicte. bviament t una funci militar innegable, doncs proveeixen
desquadretes de caces al front.

Per contextualitzar una mica lenfocament dels treballs arqueolgics
cal tenir en compte que, de fet, la Guerra Civil Espanyola semmarca
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
142
dins ladveniment dun nou tipus denfrontament lanomenada guerra
total- cosa que la converteix en un conflicte global (tecnolgica,
ideolgica, econmica, territorial i socialment). Daquesta manera,
Catalunya i, per extensi, lEstat espanyol es convertiren en un front
global i, en conseqncia, considerem que el conjunt del pas va conformar
entre 1936 i 1939 tot un paisatge de conflicte (veure aquesta idea
desenvolupada a Schofield, 2005: 45-46).
Igualment, laerdrom com a jaciment s en certa mesura prehistric,
encara que resulti paradoxal. Primer, part de la informaci romania
classificada en arxius sovitics fins la dcada dels 90 (iguez, 2010).
Tamb disposem dinformaci procedent de lexrcit sublevat. Ara b,
com es desprn de la lectura del captol relatiu a informaci arxivstica del
present volum, si volem entendre la funcionalitat de les zones integrades
dins un camp de vol hem de recrrer necessriament a les aportacions
de les diverses branques que engloben lArqueologia. En altres paraules,
donada la naturalesa militar de lobjecte destudi, no coneixem
detalladament les estructures que composaven un aerdrom, ni si es
repeteixen una srie de pautes a lhora de distribuir els espais. Excavar
un aerdrom com si es tracts dun element estructural pertanyent a
societats grafes pot aportar informaci sobre logstica i Guerra aria
des duna perspectiva micro.
Els referents metodolgics
Per tot plegat, en el cas dels aerdroms del Vesper de la Gloriosa, pel
que fa a la intervenci arqueolgica, vam optar per realitzar una
prospecci geomagntica amb diversos detectors de metalls. Ls del
detector s indispensable i, per aix, bastant extensiu en aquells que
es dediquen a lestudi despais de conflicte histrics i altres llocs del
passat recent (a tall dexemple veure Balicki, 2010; Connor i Scott, 1998;
Gonzlez Ruibal et al. 2010) tant per les seves caracterstiques com pel
tipus i el material -i, a vegades, la naturalesa militar- dels objectes que
usualment shi recuperen. Per una part de la comunitat arqueolgica aix
lequipara al furtivisme i, consegentment, la colloca en una posici
de pseudoarqueologia. Ara b, com la piqueta, i el mateix palet, no s
leina la responsable de lespoli sin la manera en qu lusem, aquest
tipus de prospecci, sobretot en espais com els que sn objecte de la
present recerca, porta sempre associada una metodologia especfica de
registre dels materials que es recuperen. Aquesta metodologia respon a
uns interessos i objectius de recerca. En el nostre cas, serien els segents:
Quins patrons de dispersi de materials podem detectar en un camp
daviaci? Varien en funci de laerdrom? A qu poden respondre els
possibles canvis detectats?
Per tot aix cal una metodologia de registre acurada que s fonamenta
en ls daparells de posicionament global (GPS) per georeferenciar
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 143
cadascuna de les troballes i que, a ms, ja ha estat provada en diversos
jaciments amb caracterstiques similars al nostre objecte destudi,
sobretot en el mn anglosax. Possiblement lexemple ms conegut s el
de lexcavaci del camp de batalla de Little Bighorn (1876) perqu s la
primera vegada que sexcava un camp de batalla (i, per extensi, un espai
de conflicte del passat recent) amb una perspectiva interdisciplinria.
Aqu es va dur a terme lestudi de lenfrontament a partir de les restes
humanes, els materials recuperats en lexcavaci, la balstica, el paisatge
i, a ms, la geologia. Tamb es va incorporar la informaci extreta de la
cartografia i les fonts escrites, com ara memries o cartes (Scott et al.
1989). La iniciativa dexcavar aquest camp de batalla sentn, en part, si
tenim en compte que una de les caracterstiques dels espais de conflicte
i, en general, dels llocs del passat recent, s la seva polititzaci. Sovint
estan associats a guerres, repressions, matances i altres manifestacions
de violncia i, per tant, juguen un paper important en la construcci
de les narratives oficials de lEstat, per tamb en els processos de
construcci didentitat collectiva i, per aix mateix, poden esdevenir
llocs de contestaci daquestes narratives estatals perqu constitueixen
llocs de memria (lieux de mmoire) en el sentit que els hi atorga
Pierre Nora (1989). En aquest sentit, aquesta batalla s un exemple
paradigmtic del que acabem desmentar: s un referent de la histria
contempornia del Estats Units (Scott et al. 1989: xiii; Rubio, 2009: 26).
Es tracta dun episodi de la Gran Guerra Sioux (1876-1877) en qu van
morir morir el general Custer i quasi la totalitat dels efectius del Set de
Cavalleria. Limpacte emocional va ser tal que aquesta batalla va generar
un conjunt important de mites i llegendes que han tingut el seu reflex en
la literatura i el cinema: en sn dos exemples la novella Little Big Man
(1964), de la qual es va fer una versi cinematogrfic el 1970, aix com
el film They Died with Their Boots On (1941) (Scott et al. 1989: 7-8).
Aquestes llegendes salimenten del fet que no queden gaireb testimonis
de soldats. Al mateix temps, es va consolidar la visi preexistent dels
indis americans com a subjectes salvatges i cruels i tamb es mitific la
figura de Custer i el seu exrcit. En conseqncia, se suprimeix qualsevol
crtica al voltant daquesta intervenci bllica, tot i que el motiu nera
lintent daniquilar un campament indi amb centenars de famlies.
Aix doncs, malgrat lexistncia de fonts primries (orals i escrites)
bsicament testimonis de la batalla dambds bndols, tot i que en menor
mesura dels blancs perqu, com ja sha indicat, van ser completament
aniquilats el cert s que les discussions poltiques i limaginari collectiu
condicionaven totalment la interpretaci daquesta batalla (Scott et al.
1989: 11). El 1983 es va produir un incendi en la zona del camp de
batalla, que va eliminar totalment la cobertura vegetal, permetent que
sobrs el cam per a endegar una innovadora recerca arqueolgica (Scott
et al. 1989: 7). Al mateix temps, aix va permetre dotar de contingut
cientfic lArqueologia del conflicte que fins aleshores shavia vinculat a
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
144
prctiques amateurs. Cal tenir en compte que, donades les caractersti-
ques dun camp de batalla sobretot per la seva gran extensi-, lequip
es va veure obligat a desenvolupar una metodologia de camp totalment
diferent a la tradicional excavaci en extensi (ms idnia per estructures
i assentaments estables). Aquests treballs es van iniciar amb lexhumaci
de les tombes registrades de tots els soldats de Custer, enterrats en les
immediacions del mateix camp de batalla, aix com el subsegent estudi
osteoarqueolgic i antropolgic (Collins Snow i Fitzpatrick, 1989: 243-
282) per tal de validar les causes de la mort, lorigen de les patologies
i traumes i, finalment, la identificaci de les restes. Quant als treballs
arqueolgics sobre el camp de batalla, es va fer un s intensiu del detector
de metall per tal de trobar qualsevol resta vinculada a lenfrontament
(Scott et al. 1989: 25-26), especialment cartutxos i bales disparades que
permetessin dur a terme una anlisi espacial i, daquesta manera, inferir
el desenvolupament de lenfrontament bllic. Finalment, cal destacar
laplicaci de tcniques geoarqueolgiques.
Juntament amb Little Bighorn, els nostres referents directes sn els
treballs realitzats en el camp de batalla de Talamanca (1714). En aquest
cas, es tracta duna batalla de la darrera campanya de lanomenada
Guerra de Successi espanyola (1700-1714). Es tracta dun enfrontament
relativament petit i, a ms, molt poc conegut: noms hi havia una font
escrita fiable sobre el mateix (Rubio, 2009: 325-404). Lobjectiu principal
era entendre, mitjanant la prospecci arqueolgica i ls dels Sistemes
dInformaci Geogrfica (SIG), les tctiques de combats dels exrcits del
segle XVIII en un entorn muntanys com s el de Talamanca. Igualment,
es volia comprovar la fiabilitat de la nica font primria de qu es
disposava, a partir de la contrastaci de les troballes arqueolgiques i
les simulacions realitzades amb el GIS. Dur a terme aquestes simulacions
exigia, duna banda, una metodologia de registre individualitzada de
cadascuna de les troballes i, alhora, el control de les rees prospectades.
Per, com hem indicat prviament, tot i les similituds, un camp daviaci
t unes particularitats especfiques que el diferencien dels camps de
batalles i s la presncia duna srie destructures: siguin algunes de
construcci ex professo (p. ex. els refugis) com reaprofitades (com les
masies expropiades). Els autors firmants del present article considervem
que laproximaci arqueolgica a aquests camps daviaci no es podia dur
a terme sense registrar tamb les esmentades estructures; aix permet
comprendre la rellevncia social daquests elements per a la poblaci de
la zona (en aquest cas, limpacte de la Guerra aria per a la poblaci) i, al
mateix temps, com sestructura aquest paisatge de conflicte associat
a laviaci. s quelcom que els arquelegs britnics que es dediquen a
larqueologia del conflicte contemporani anomenen caracteritzaci
(characterisation). A ms, es tracta dun enfocament a mig cam entre
larqueologia del paisatge i la gesti patrimonial (Schofield, 2005:
128-130) que saddiu perfectament amb els objectius del projecte. Tot
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 145
Imatge 1. Prospecci mitjanant detector de metalls i georeferenciaci
a laerdrom de Santa Oliva [DIDPATRI].
Imatge 2. Prospecci mitjanant
detector de metalls i georeferenciaci
a laerdrom de . [DIDPATRI]
Imatge 3. Documentaci
destructures al municipi
de Santa Margarida i els
Monjos. [DIDPATRI]
Imatge 4. Prospecci
mitjanant detector de
metalls i georeferenciaci a
laerdrom de Santa Oliva.
[DIDPATRI]
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
146
i que est molt propera a aquest mn de la gesti, intenta anar una
mica ms enll. Caracteritzar significa reconstruir, comprendre el
desenvolupament, les relacions entre els diversos elements (estructures,
paisatges, objectes) entre ells mateixos i la comunitat, fins i tot a partir
de llocs on ja no queden restes visibles daquestes elements bllics
(Cocroft, 2009: 23-24). Dit duna altra manera, obtenir un retrat social
de lelement que s objecte dintervenci. bviament, com que sintegra
en lanlisi i, per tant, es registra tot all relacionat amb la vida social
de lespai de conflicte, la caracteritzaci resulta molt til pel que fa
al desenvolupament de plans de gesti i difusi daquests elements del
passat ms recent.
Aquesta metodologia basada en la prospecci i el registre (dobjectes i
estructures) implica ls del GIS (veure en relaci el captol 11 present
volum). De fet, la recuperaci daquests elements no s la finalitat ltima
ni de la prospecci amb detector de metalls ni de la caracteritzaci,
sin lanlisi i comprensi daquests espais de conflicte recent sense
deixar de banda, per, la seva significaci social en tant que llocs de
memria i la capacitat que ens ofereixen per explicar, en el nostre cas,
una visi ms propera i humana del paper de laviaci en el marc de la
Guerra Civil.
Excavant la materialitat de laviaci
Tot i la importncia de laviaci en el trancurs de la Guerra Civil, i en les
Guerres Mundials, lestudi de la seva traa material s ms aviat recent.
Tanmateix, per al cas espanyol, cal tenir en compte la manca de tradici
acadmica pel qu fa als estudis del passat recent des duna perspectiva
arqueolgica. En aquest panorama, lexcepci ms destacable seria
larqueologia industrial (Closa i Manel, 1999).
Per cronologia i objecte destudi, aquest projecte semmarca dins
lanomenada arqueologia de la Guerra Civil espanyola i del franquisme. Es
tracta duna subdisciplina arqueolgica que sencarrega de lestudi de
les restes materials del conflicte de 1936-1939 i la subsegent dictadura,
i que ha emergit amb fora al llarg dels 90 i principis dels 2000. Malgrat
estar desvinculada inicialment del mn acadmic, ha experimentat un
sofisticat gir conceptual que es manifesta en els objectius i el tipus de
treballs que sestan realitzant entorn les diverses restes de la Guerra
Civil (trinxeres, paisatges de repressi, refugis, etc.) (a tall dexemple:
Gonzlez Ruibal, 2008). Tot i aix, la cara ms visible i meditica s,
segurament, la ms vinculada amb el procs de recuperaci de memria
histrica, s a dir, la que fa referncia a lexhumaci de les fosses de
les vctimes i represaliats per la dictadura franquista (Gonzlez Ruibal,
2009).
Pel qu fa al cas de laviaci, com hem esmentat, a Catalunya i lEstat
espanyol les experincies a lentorn de larqueologia de laviaci
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 147
Imatge 5. Procs de registre de les troballes utilitzat, mitjanant etiquetes individuals i referenciaci per
GPS. [DIDPATRI]
Imatge 6. Beina de bala recuperada en una de les prospeccions.
[DIDPATRI]
Imatge 7. Un cop es troba una pea, es georeferencia i sanota la
informaci en una etiqueta individual, que es guarda amb la pea en una
bosseta tancada. [DIDPATRI]
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
148
sn molt redudes i, a ms, estan sovint molt vinculades a prctiques
amateurs. Existeixen diferents exemples sobre aquestes intervencions
daficionats. Aix, a Banyoles, a mitjans dels 80 es van recuperar les
restes dun bombarder republic SB Katiuska caigut al llac el 1938.
Igualment, el novembre de 2002, amb motiu de lampliaci de laeroport
del Prat de Llobregat, sextragu un avi alemany caigut el 1940 (Iiguez,
2010: 127). Tanmateix, aquest tipus dactuacions es corresponen ms a
les activitats precientfiques, prvies als sorgiment de larqueologia de
laviaci durant els anys 70.
Un cas destacat daquest tipus de prctiques seria el de la investigaci
que realitza Isaac Montoya a lentorn de la recuperaci de les restes dun
Polikarpov I-16 a les terres de lEbre (concretament prop dEl Molar)
(Montoya Salom, e. p.: 1-2) i que es concreta en la realitzaci duna
excavaci amb detector de metalls, cosa que va permetre realitzar
lanlisi de les restes de lavi sinistrat en el context de la Batalla de
lEbre. Mitjanant la munici que, a ms, proporciona dades sobre les
metralladores- i els components de laeronau, entre daltres peces, es
pogu determinar el tipus davi. Aix, per exemple, una de les planxes
contenia informaci sobre la fabricaci perqu es podien llegir aquestes
dades en cirlic (Montoya Salom, e. p.: 5-6). Com que s un intervenci
duta a terme al marge de la legislaci patrimonial que regula les
excavacions arqueolgiques, aix implica, per exemple, que no existeix
cap informe (exceptuant, per, larticle que lautor posa a disposici del
pblic) i, a ms, que les restes daquest Polikarpov I-16 pertanyen a una
collecci privada enlloc dun equipament musestic.
En els ltims anys, per, shan dut a terme diverses intervencions
arqueolgiques en antics camps daviaci. Com a exemple, cal destacar les
intervencions en tres camps daviaci a les immediacions de Valdepeas
i Santa Cruz de Mudela (Castella-la Manxa) (Fernndez Maroto i Marn,
2008: 557-559). Ambdues intervencions concentraren tots els esforos en
la documentaci de refugis, aix com daltres installacions i estructures
associades, com una sitja que contenia material bllic, un edifici per a
les tropes i una construcci de forma cilndrica (amb una funcionalitat
desconeguda).
A Catalunya sn diversos els aerdroms objecte destudis arqueolgics.
Lany 2005 el grup de recerca DIDPATRI va realitzar una prospecci visual
del camp daviaci dAlfs (Segri, Lleida), on posteriorment tamb
intervingu, durant el juliol de 2008 lempresa CatPatrimoni (Pascual,
2010a: 153). En concret es van documentar i excavar dos sectors situats
al SW de laerdrom: duna banda, lanomenat sector 1, en el conjunt
dun polvor i el moll de crrega i, duna altra, el sector 2, en una defensa
antiaria i un tram de trinxera. A ms de documentar els diferents
elements constructius daquestes estructures, lexcavaci va permetre
recuperar munici, inscripcions, etc. (Pascual Garca, 2010b: 125-126).
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 149
Igualment, aquest mateixa empresa va encarregar-se de lexcavaci del
camp daviaci de lArany (Plans de Si, Segarra). Aqu les actuacions
es van concentrar en cinc espais diferents situats al sud de laerdrom:
un refugi antiaeri (mbit 1); un edifici amb cuina i menjador (mbits 2 i
3); lexterior dun edifici (mbit 4) i un dipsit daigua (mbit 5). (Garca,
2010a: 154-155; 2010b: 126-128).
En aquest sentit, cal destacar la recerca efectuada el 2007 a Cardedeu
(Valls Oriental, Barcelona) per investigadors del grup de recerca
DIDPATRI amb la collaboraci de lempresa SOT, que va consistir en
la combinaci de prospeccions visuals, geofsiques i amb detectors de
metalls. En principi, lobjectiu fonamental daquests treballs era delimitar
les zones de treballs dels mecnics i, a ms, les zones dactuacions i
establiments dels avions al camp (Taller de Projectes DIDPATRI, 2008: 6).
Com que es tractava dun equip pluridisciplinari, el cert s que shavia
recopilat prou informaci escrita i oral per establir una primera hiptesi
dinvestigaci en relaci a la zona idnia per als treballs del personal de
terra. Lequip partia de la base que shavia de buscar un indret fcilment
camuflable davant dels reconeixements aeris de laviaci dels revoltats.
A ms a ms, aquesta zona havia de garantir unes condiciones mnimes
de treball sobretot, si es t en compte que el perode lgid dactivitat es
va produir durant lestiu i la tardor de 1938 i que les feines de reparaci
i manteniment shavien descometre durant els matins. Calia, doncs, un
lloc que proporcions unes condicions ptimes per a lequip de mecnics
(tant pel qu fa la seguretat com la calor). La nica zona que complia
aquestes caracterstiques era una arbrada situada al nord-est del lantic
camp daviaci (Taller de Projectes DIDPATRI, 2008: 2-3). A ms,
era lnic lloc on hi havia espai suficient per a realitzar tals tasques i
comptava amb una zona ombrvola.
Els materials recuperats sobretot beines, instrumental de mecnics i
planxes dalumini per a la reparaci davions- van permetre corroborar
aquesta hiptesi de recerca. Cal dir, a ms, que es preveu la continuaci
dels treballs arqueolgics a fi i efecte dincorporar altres aspectes de la
materialitat de laviaci, com poden ser lestudi dels accidents aeris en
aterratges o enlairaments, metrallaments, estructures i installacions,
etc. (Taller de Projectes DIDPATRI, 2008: 13).
En definitiva, la realitat catalana i espanyola deixa molt a desitjar;
existeixen pocs projectes de recerca al voltant de larqueologia de
laviaci i, a ms, la inferncia dels furtius i aficionats s prou elevada
com per a poder afirmar que una bona part del patrimoni de la guerra
aria del 1936-1939 est en perill de desaparixer. A ms, com ja
sha indicat prviament, les actuacions de larqueologia dempresa en
aquest mbit es poden considerar ms aviat exercicis darqueografia
que esdevenen una simple catalogaci i documentaci destructures i
materials.
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
150
Els treballs de camp
Els treballs de prospecci arqueolgica en el Vesper es realitzaren
entre mar de 2009 fins mar de 2010. En concret, els treballs es van
desenvolupar els dies 9 i 10 de mar, 30 dabril, 20 de juliol i 9 doctubre
de 2009, aix com el 18 i 29 de gener, 11 i 12 febrer i 17 de mar de
2010. Igualment, els dies 4 doctubre de 2010 i 21 de juny de 2011 es
va dur a terme linventari destructures relacionades amb lactivitat dels
camps daviaci. Aquests treballs es van dur en collaboraci amb el
personal i collaboradors de lEstaci Territorial de Recerca Peneds -
Forces Aries de la Repblica Espanyola (ETRP-FARE). Alhora, tamb
participaren vens de la zona; creiem que la prctica de larqueologia de
la Guerra Civil sha de dur a terme tenint en compte aquelles persones
ms immediates i properes a aquests singulars jaciments. No en va, es
tracta dun tipus darqueologia social per naturalesa i, per aix mateix, s
cientfic incorporar aquestes persones en lexcavaci, perqu ens permet
posar en prctica noves formes de difusi i didctica; en definitiva, noves
maneres de fer arqueologia pblica (Moshenska, 2009: 73). Tanmateix,
aquesta mateixa filosofia implica una srie de problemes que no podem
deixar de banda en lexplicaci de la metodologia, doncs condicionen les
anlisis i la qualitat de les dades recollides.
Es tracta dun corpus metodolgic basat en
ls dels detectors de metalls indispensable
en aquest tipus de jaciments (Connor i
Scott, 1998) - i sistemes de posicionament
global (Global Positioning Systems, a partir
dara GPS) que permeten incloure la posici
exacta dels objectes recuperats, amb marge
derror de 3 a 7 m. Tot plegat constitueix la
base de lanlisi espacial, mitjanant ls
de GIS, com ja sha indicat prviament.
En concret, per al cas dels aerdroms del
Vesper de la Gloriosa, se segueix el protocol
dactuaci establert en altres intervencions
arqueolgiques en camps de batalla per
membres del grup de recerca DidPatri
(Santacana Mestre, 2008: 36-43; Yubero
et al. 2009: 31-34). Primer, es formen
equips de dues o tres persones; cada equip
explora una zona de laerdrom mitjanant
detectors de metalls, seguint un traat
definit per prospectar la totalitat de lrea
escollida del camp daviaci per prospectar.
Cal tenir en compte que, donada lextensi
dels aerdroms i, sobretot, el fet que els
terrenys actuals dels esmentats estan
dedicats a tasques agrcoles, lexcavaci es
Imatge 8. Conducte de ventilaci del refugi dEl Serral, a
Santa Margarida i els Monjos [DIDPATRI].
Imatge 9. Caseta de comandament de laerdrom de Santa
Oliva. [DIDPATRI]
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 151
va fer en algunes rees puntuals a fi i efecte que no la pertorbs. Aix
ha perms, de fet, determinar quins sn els espais millor conservats des
dun punt de vista arqueolgic i que, per tant, ofereixen ms possibilitats
de cara a noves vies de recerca. Tot plegat ha condicionat la tria de
les zones a prospectar, sobretot als Monjos i Santa Oliva a causa dels
agressius canvis en el paisatge (com es veu en el captol nmero 9 de la
present monografia).
En segon lloc, cada un dels equips recull totes les restes materials
observables dorigen antrpic, ja siguin relacionades amb lactivitat
daviaci o no, de manera intensiva i sistemtica. Aix significa que
aquests equips han dexplorar cada zona seguint cursos parallels; ls
del GPS permet guardar automticament en un track la seva posici
cada 15 segons, amb la finalitat de saber, no noms la localitzaci dels
materials, sin tamb per quina zona sha passat. s a dir, quines zones
shan explorat, cosa especialment valuosa de cara als posterior anlisis
de distribuci de materials. En principi, lexcavaci es va fer seguint una
metodologia intensiva, tot i que la sistematitzaci sha vist afectada per
la incorporaci de detectoristes de la zona (els aficionats als detectors
de metalls). Com hem indicat, creiem en la necessitat dinvolucrar
la comunitat, en general, i aficionats de la historia i larqueologia, en
particular. Tanmateix, aix implica una esfor de dileg, sobretot,
dexplicar la metodologia arqueolgica. Aquest dileg s feixuc i els
resultats no sempre sn immediats: per qu s important seguir uns
carrils? larqueologia no consisteix en trobar objectes? Lgicament aix
afecta a la manera dexplorar el terreny del camp daviaci, tal i com
sobserva en la imatge 10. Aix implica per larqueleg pensar noves
estratgies de difusi i projecci de la seva tasca i, alhora, de registre.
En tercer lloc, quan un equip detecta un metall satura i neteja la zona
on sha detectat lobjecte metllic de restes orgniques de la capa
superficial. Desprs extreu la capa de terra que cobreix lobjecte fins que
aquest es localitza. Cal establir si lobjecte ha estat desplaat per accions
posteriors de tipus antrpic o de caire natural (gravitatiu). Naturalment
aix tan sols es pot determinar in situ. Es fotografia i es georeferencia
la troballa mitjanant el GPS amb un punt nic per a cada objecte.
Seguidament, cada element trobat es guarda en una bossa individual,
etiquetant-lo amb un identificador nic, data i hora de localitzaci, punt
del GPS i tipus dobjecte, si s possible identificar-lo. Daquesta manera
es recullen les bales i beines procedents de les proves de les metralladores
dels aparells caa, aix com altres objectes metllics relacionats amb
la Guerra aria, com per exemple fragments de metralla i tamb les
restes de labillament. Probablement el ms important daquest corpus
s que cada objecte est individualitzat en una bossa i compta amb un
identificador nic (el waypoint designat pel GPS). De tota manera, com
hem indicat, treballar amb aficionats sovint implica alguns problemes
de mtode. Al igual que la manera dexplorar el terreny i lobjecte de
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
152
larqueologia del conflicte, la manera de registrar les troballes es va
convertir en un altre punt de discussi: per qu resulta tant important
apuntar tota aquesta informaci sobre la troballa? per qu no poden
anar dues peces juntes? En definitiva, quan es treballa amb comunitat
sobserva que el punt cabdal de la discussi s al voltant de lobjecte
de larqueologia. Precisament per aix, en les ltimes campanyes es va
incloure una llibreta de camp (que contenia els mateixos camps que les
fitxes) a fi de sistematitzar la informaci com la de la imatge 12.
La tasca dinventari destructures es va fer a partir dels treballs previs del
Dr. Ramon Arnabat Mata i del Dr. David iguez Grcia: els seus treballs
darxiu i dentrevistes amb personal del camp i altres testimonis havien
generat uns informes sobre la traa materials del Vesper de la Gloriosa.
Durant el 2010 i 2011, partint daquesta feina prvia es va procedir a
inventariar les estructures de cada camp daviaci. El sistema de registre
es va inspirar en el dels treballs de prospecci, s a dir, la georeferencianci
amb GPS dels esmentats elements en una fitxa individual on sapuntava
la data i lhora de registre, laerdrom i el GPS utilitzat, aix com el tipus
destructura i, si es procedia, el subtipus- i observacions relatives a
lestat de conservaci, relacions amb altres estructures, etc.
Tota aquesta informaci es pot descarregar en entorns GIS per gestionar-
la i analitzar-la com es veu en el captol 11 del present volum.
El treball de laboratori
El conjunt de materials arqueolgics ms habituals en aquest tipus
despais sn normalment els metllics (Faulkner i Durrani, 2008) i, per
aquest motiu, trirem la metodologia de prospecci amb detector de
metalls. Per al cas dels aerdroms de campanya de la Guerra Civil, iguez
Grcia i Gesal Barrera distingeixen cinc tipologies de materials que sn
les segents: els objectes bllics fruit de lactivitat del camp daviaci;
els de consums i restes daquests; els fruits de lactivitat agrria; altres;
no identificats (Taller de Projectes DIDPATRI, 2008: 7-8). En aquesta
classificaci, realitzada a partir de les prospeccions de laerdrom de
Cardedeu, els autors destaquen la presncia majoritria de materials de
guerra en aquest tipus despais, sobretot la dels projectils darmes i altres
elements que poden ser atribubles a les diferents parts que conformaven
lavi. Cal conixer el model especfic daparell utilitzat per al perode
estudiat si el que es pretn s una correcta identificaci dels seus possibles
elements (Faulkner i Durrani, 2008). Aquesta prospecci a Cardedeu
tamb va permetre la identificaci dun seguit dobjectes vinculats
amb lactivitat mecnica per dur a terme la reparaci dels avions, que
apareixen sistemticament en les prospeccions dantics camps daviaci
i no en altres espais de conflicte: unes xapes dalumini que podien haver
servit de refor estructural (Taller de Projectes DIDPATRI, 2008).
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 153
Imatge 10. Tracks seguides durant una prospecci a laerdrom de Pacs. Sobserva
la regularitat dalgun dels recorreguts, en contraposici a la irregularitat daltres.
[DIDPATRI]
Imatge 11. Situaci dels elements trobats en la prospecci a laerdrom dels
Monjos, separats pel GPS on es van registrar i la data de prospecci. [DIDPATRI]
Imatge 12. Full de
registre de camp dels
elements localitzats
en les prospeccions.
[DIDPATRI]
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
154
En el cas del Vesper de la Gloriosa, com que es treballava amb un registre
material amb ms dun miler dobjecte entre els quatre aerdroms, i com
que lobjectiu ltim era veure si les pautes de distribuci ens permetien
identificar lorganitzaci de lespai, es va decidir una classificaci que
incloa els segents tems: armament, peces davi, vida quotidiana,
taller, usos agrcoles, indeterminats i altres. De cara a lanlisi espacial,
per, hem utilitzat principalment dues de les tipologies: armament i
taller.
La categoria militar, per, inclou una srie delements (beines, projectils,
metralla) que fan referncia tant a ls de lespai per part dels republicans
(proves de metrallament) com als atacs que patiren per part de laviaci
feixista (bombardejos i metrallament). Aqu resulta interessant assenyalar
que hem diferenciat entre dos tipus de beina, que sn un reflex del tipus
de metralladora utilitzada per cada caa: la lenta o PV1 (Polikarpov
i-15 Xato) i la rapida o Sh-Kas (Polikarpov i-16 Mosca). Les beines dels
Xatos sn dacer o coure i, en canvi, les del Mosca sn de ferro courejat
(Palomar i Navarro, 2008: 67-69). En general, la munici del Xato s
bastant nova (1935-1936-1939) i, sobretot, molt homogenetzada, aix
es, que les partides de la munici del Xato provenen noms de dues
fbriques sovitiques: duna banda, la Zavod Volodarkskogo (Simbirski
Patronny z.) i, de laltre, la Podolski patronny zavod (Fabrica de Podolsk).
Pel cas de la munici de Mosca, no hem pogut identificar la provinena
donat lestat de degradaci dels culots de les beines. De tota manera,
tenint en compte el que hem dit sobre la munici de Xato, hem de suposar
que ocorre quelcom similar amb la del Mosca.
Pel fa a la categoria taller, hem optat per separar aquestes xapes
dalumini (que han estat identificades aqu com duralumini, un material
ultralleuger que sutilitzava en la construcci daquests avions sovitics),
daltres components dels aparells caa perqu considerem que aquests
retalls de xapes de duralumini fan referncia directa a lactivitat de
reparaci dels avions; en canvi, les altres peces poden ser resultat de
sinistres, bombardeigs, etc.
Per ltim, cal dir que quan es treballa amb cultura material relacionada
amb els conflictes del segle XX, tot i que pot semblar contradictori,
les identificacions sn ms difcils i feixugues que les daltres perodes
histrics. Aix s perqu, en part, no es compta amb catlegs
sistematitzats de cultura material. A banda, en entorns com els del
Vesper, amb una intensa activitat agrcola, resulta difcil distingir la
funci especifica dalguns elements. Aix obliga a treballar amb alguns
recursos pocs comuns en un altre tipus darqueologia: duna banda,
la informaci oral (entrevistes a mecnics militars, antics pagesos,
treballadors del metall, etc.); de laltra, informes tcnics p. ex. manuals
de reparacions daquests avions de combat. Ls de les fonts orals, per,
implica certes problemtiques, les quals no sn objecte daquest captol,
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 155
Imatge 13. Bala recuperada en laerdrom de Pacs
(PCS10.GEH2.005.11/02/10).
Imatge 14. Fragment de metralla recuperat en
laerdrom de Pacs (PCS10.GEV1.004.29/01/10).
Imatges 15 i 16. Fragments de duralumini localitzats a laerdrom dels Monjos (SMM.INDET-004; SMM09.
INDET-001.30/04/09).
Imatges 17 i 18. Beines de bala procedents de laerdrom de Sabanell (SAB10.GEH1.020.12/02/10; SAB10.
GEH2.011.12/02/10).
Imatge 19. Bala localitzada a laerdrom de
Sabanell. (SAl0.GLH3.037.l2/02/l0)
Imatge 20. Fragment de brida localitzat a laer-
orom oe Santa Oliva (SO09.GLH2.076.09/l0/09)
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
156
que en el nostre cas fan referncia als canvis accelerats esdevinguts en la
tecnologia, en general, i en els materials, en particular, al llarg del segle
XX, aix com al perode de temps transcorregut que fa difcil per als
informants (normalment octogenaris) quan i com van utilitzar aquells
objectes.

Agraments: Convocatria dajuts per a la realitzaci de projectes de recerca,
programes dactivitat investigadora i accions complementries del Ministerio
de Educacin y Ciencia: Museografa didctica e interpretacin de espacios
arqueolgicos (Codi: EDU2008-00427/EDUC) VI Plan Nacional de I+D+i 2008-
2011; Convocatria ajuts a treballs de recerca en lmbit de la pau Arqueologia
del conflicte i educaci per la pau (Codi: 2010RICIP 00004); Convocatria de
subvencions adreades a activitats relacionades amb les vctimes de la guerra civil
i del franquisme, del Ministerio de Presidencia, convocatria 2011 Arqueologa y
memoria de la aviacin republicana (1938-1939) (Codi: MRP 63.1-).
Ramon Arnabat Mata, F. Xavier Hernndez Cardona (coords.) 157
Bibliografia
Balicki, J. (2010). Watch-Fires of a hundred Circling Camps. Theoretical
and Practical Approaches to Investigatin Civil War Capmsites.
A Geier, C. A.; Babits, L. E. i Scott, D. D. (ed.). The Historical
Archaeology of Military Sites: Method and Topic. Texas A&M
University Press, 57-74.
Carandini, A. (1997). Historias en la tierra: manual de excavacin
arqueolgica. Barcelona: Crtica.
Closa, F. i Manel, J. (1999). Larqueologia industrial: una visi a la fi del
milenni. Revista darqueologia de Ponent, 9, 325-335.
Cocroft, W. (2009). Recording landscapes of war. Forbes, N., Page, R.
i Prez, G. (ed.): Europes Deadly Century. Perspectives on 20th
century conflict heritage. London: English Heritage, 65-72.
Connor, M. i Scott, D. D. (1998), Metal detector use in archaeology: an
introduction. Historical Archaeology 32 (4), 76-85.
Faulkner, N. i Durrani, N. (2008). In search of the Zeppelin War. The
Archaeology of the First Blitz. Gloucestershire: Tempus Publishing.
Gonzlez Ruibal, A. (2009). Arqueologa y Memoria Histrica. Patrimonio
Cultural de Espaa .Conservar o destruir: la ley de Memoria Histrica,
1, 103-122.
Gonzlez Ruibal, A. (ed.) (2008). Arqueologa de la Guerra Civil. Madrid:
Servicio de Publicaciones Universidad Complutense de Madrid.
Harris, C. (1979). Principles of Archaeological Stratigraphy. London:
Academic Press.
Iiguez, D. (2010). La Guerra Aria a Catalunya (1936-1939). Histria,
Didctica i Museografia. [Tesis doctoral]. Barcelona: Universitat de
Barcelona.
Lynch, T. i Coocksey, J. (2007). Battlefield Archaeology. Gloucestershire:
Tempus Publishing.
Montoya, I. (e.p.). Recuperacin de los restos de un caza Polikrpov cado
en el pueblo de El Molar. Descripcin de los hallazgos. Consultable
a: http://www.nojubilemlamemoria.cat/pdf/Polikarpov_Molar.pdf
Moshenska, G. (2009). Contested pasts and community archaeologies:
public engagement in the archaeology of modern conflict. Forbes,
N., Page, R. i Prez, G. (ed.): Europes Deadly Century. Perspectives
on 20th century conflict heritage. London: English Heritage, pp. 73-
79.
Norra, P. (1989). Between Memory and History: Les Lieux de Mmoire.
Representations, 26 (Exemplar dedicat a: Memory and Counter-
Memory), 7-24.
Palomar, J. M. i Navarro, N. (2008). Smbols en el ferro: corpus de municions
de la guerra civil espanyola. Barcelona: Ed. Base.
Pascual, S. (2010a). La Guerra Civil espanyola i el seu patrimoni:
exemples de les intervencions arqueolgiques a la demarcaci de
Barcelona i de Lleida. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra
Civil, 4, 145-162.
Estratgies de recerca i transferncia del coneixement histric-arqueolgic. El cas de laviaci
republicana (1938-1939).
158
Pascual, S. (2010b). Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola. Primers
resultats de les excavacions arqueolgiques a la provncia de Lleida.
Cicle de Conferncies Patrimoni Arqueolgic i Arquitectnic a les
terres de Lleida 2009. Lleida: Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicaci, 123-134.
Pollard, T. (2008). The Rust of Time: Metal Detecting and Battlefield
Archaeology. Thomas, S. I Stone, P. G. (ed.): Metal Detecting &
Archaeology. Newcastle: Newcastle University, The Internacional
Centre for Cultural & Heritage Studies. Heritage Matter Series:
volume 2.
Rubio, X. (2009). Modelitzaci i simulaci aplicades a la recerca i
interpretaci de camps de batalla. [Tesi doctoral indita]. Barcelona:
Universitat de Barcelona. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-
0720109-092434/
Schofield, J. (2005). Combat Archaeology. Material Culture and Modern
Conflict. London: Duckworth.
Scott, D.; Fox, R. A. Jr; Connor, M. i Harmon, D. (ed.) (1989). Archaeological
Perspectives on the Battle of Little Bighorn. University of Oklahoma
Press, Norman.
Taller de Projectes DIDPATRI (2008). Informe de les actuacions realitzades
en lantic aerdrom de Cardedeu (9.10.2007 i 5.11.2007). Barcelona:
Universitat de Barcelona. [Indit].
Yubero M.; Rojo, M. C.; Cecilia, F. (2009). Escenari de la batalla dEls Prats
de Rei (1711). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de
la Generalitat de Catalunya. Informe indit. Consultable a [http://
www.guerradesuccessio.cat/images/documents/memo_prats_09.
pdf ]