[Woolgar 1] 1. QU ES LA CIENCIA I.

La respuesta filosfica Els primers intents se centren en la demarcaci: Propostes per delimitar qu s la cincia, qu la fa diferent i la converteix en un sistema de producci de coneixement, suposadament ms fiable que la resta. En un principi es pens en els resultats, ms endavant es va caracteritzar per la metodologia. Les metodologies variaven molt d'una cincia a l'altra i al llarg dels temps. Intents per a solucionar el problema de l'estatus propi de la metodologia cientfica:
VERIFICACI: Usada per tal de considerar una afirmaci en tant que cientfica. Va resultar, per, inefica perqu observacions posteriors del mateix fenomen podien desmentir-lo. FALSACI: Popper empra el terme falsaci. Segons el filsof l'escnica de la metodologia cientfica consisteix en produir generalitzacions que resisteixin els intents de falsaci. Haurem de provar de verificar les proposicions que contradiguessin la generalitzaci. El fracs de la verificaci de la contra-proposici donaria validesa, com a mnim temporalment la generalitzaci. La omnipresente aparicin del problema lgico asociado a la verificacin queda as substituido por la promesa de una generalizacin cada vez ms fiable que resistiera ms y ms intentos de falsacin (WOOLGAR;25). Malgrat tot, tant un com l'altre deixen veure els seus punts febles: mantenir com a pressupsit central la neutralitat de les observacions. Les decisions sobre l'estatus del qu s'observa, creuen els que tenen una perspectiva social de la cincia, - i per tant tamb els principis de verificaci i falsacitenen lloc en un context social determinat. L'objectivitat, la veritat, apareix com a resultat de percepcions localitzades del qu s o no s, i no com a atributs inherents i objectius. Lakatos en la seva proposta d'una metodologia dels programes cientfics d'investigaci fa algunes concessions al carcter de fonamentaci comunitria de l'observaci. Com que centra l'inters en els programes d'investigaci subratlla el fet que les generalitzacions mai s'avaluen soles: Un programa de investigacin comprende un conjunto de hiptesis y una serie de reglas metodolgicas que especifican que lneas de desarrollo deben seguirse y cules evitarse (WOOLGAR;27) La postura de l'ESC consisteix en acceptar que tant cincia com no-cincia no poden distingir-se a partir de regles de decisi. Los juicios respecto de si las hiptesis han sido verificadas (o falsadas) afecte ello al centro, a la periferia de un programa de investigacin o lleve hasta el punto de abandonar-lo por entero- son el resultado de complejos procesos sociales emplazados en un determinado medio ambiente. (WOOLGAR;28). Segons l'ESC les regles metodolgiques sn a posteriori, s a dir racionalitzacions de la prctica cientfica i no a la inversa, determinants. Per aix certes revisions amb perspectiva histrica que poden resultar enganyoses si es consideren les regles de decisi segons l'estat actual del coneixement, fent-ne justament una reivindicaci o justificaci que presenta l'estat actual del coneixement com un resultat lgic i inevitable de la progressi histrica.

ii.

La respuesta Histrica S'ha suggerit que una de les fonts del problema s la manera com es barregen la cerca d'un criteri de demarcaci amb els problemes per intentar comprendre la cincia retrospectivament. Un altre punt s el fet que l'organitzaci i la concepci de la cincia ha variat al llarg del temps com a resposta a factors organitzatius i socials sobre els que en recau la delimitaci. Es el moment de mxima concentraci de cientfics i major pes d'aquesta en la societat. Qu s'ha pres com a cincia? Prenent en consideraci els canvis en l'organitzaci social de la cincia des del XVII podem dir que aquesta ha travessat 3 grans etapes: Amateur (1600-1800): Cincia desenvolupada fora les universitats, allunyada del govern i la indstria. Professionals independents, reunits informalment, el rol dels quals quedava al marge dels seus interessos cientfics. Xarxes de comunicaci, revistes, que els fan

considerar-se amants de la filosofia natural, i estranyament s'especialitzen. Acadmica: Es caracteritza per la necessitat que els nous membres de la comunitat cientfica tinguin major i millor formaci tcnica, necessitat de recursos i llocs adients per a la dedicaci especialitzada a la a lit. Cientfica. Professional: La tasca cientfica es centralitza en la investigaci a les universitats. La professi s'organitza progressivament segons patrons disciplinaris especialitzats. Tot i rebre diners dels fons pblics, ni aquests ni les universitats poden interferir en el desenvolupament de les investigacions que progressen segons moments interns a la comunitat mateixa. De manera creixent la tasca cientfica es jutja en base a la seva rendibilitat econmica, la qual cosa condueix a un augment dels esforos cientfics directament relacionats amb els interessos industrials que corre en parallel a la importncia creixent que rep l'aplicabilitat de la cincia.

iii.

Esencialismo y Nominalismo

Els filsofs no es posen d'acord sobre els carcters distintius de la cincia, a banda que aquests sn altament mudables al llarg de la histria. Davant d'aquesta variabilitat es generen dues reaccions: ESENCIALISTA: La cincia s inaprehensible atesa la seva complexitat i variabilitat. Aquesta perspectiva la concep en tant que objecte, entitat o mtode coherent, malgrat la dificultat per a descriure'l, que seria preexistent, existiria independentment. 31 Aquesta perspectiva tendeix a mantenir que les definicions cientfiques sn (com a mnim, part) d'un reflex de les caracterstiques de la realitat (trascendental). NOMINALISTA: s intil buscar una definici vista la seva variabilitat, caracterstica fonamental de la cincia que sempre est oberta a la renegociaci i reclassificaci. Segons aquest punt de vista no hi ha cincia ni mtode cientfic, sin que aquest sons termes atributs a prctiques i comportaments diversos. Lo que ha de ser considerado ciencia vara segn los propstios concretos para los que esto constituye un problema. (WOOLGAR;32). Aquesta perspectiva suggereix que aquells trets proposats com a caracterstics de la cincia sorgeixen de les prctiques de definici dels participants mateixos (filsofs, historiadors, socilegs...). Distinci que t conseqncies profundes en les diverses vessants d'aproximaci a l'estudi de la cincia, i que involucra un dilema bsic en tota cincia social que sostingui una posici relativista: fins quin punt els trets, caracterstiques i definicions del fenomen reflecteixen les prctiques definitrires (constructives) d'aquells que estan involucrats en elles, previ al carcter 'real' de l'objecte en si? Les conclusions coincideixen en que no s tan til delimitar qu s la cincia, com destriar la importncia de la 'idea' cincia emprada com a recurs per caracteritzar la tasca i el comportament d'altres, s a dir estudiar com el terme s'atribueix o es sostrau a diverses prctiques i afirmacions . No obstant aix, topem amb el fet que l'estudi social de la cincia la construeix en tant que objecte. Aquest estudi adopta la postura nominalista pel qu fa als esforos d'altri per especificar qu s'ha de considerar com a tal, per segueix la lnia essencialista en les seves prctiques, la qual cosa dificulta la crtica de la cincia. Estudi de la influncia de la posici escencialista en la sociologia del coneixement i la sociologia de la cincia, bastiments del modern estudi social de la cincia.

A) La sociologia clssica del coneixement L'inters sociolgic pel coneixement queda justificat en termes de la seva relativitat social, crucial en tota cincia social relativista. Podria ser d'una altra manera. La supuesta variabilidad de lo que se tiene por conocimiento nos permite formular interrogantes sociolgicos sobre la fuente, alcance y caractersticas de esas variaciones. (WOOLGAR;33). Mentre que els filsofs busquen criteris per definir qu s legtimament el coneixement, els socilegs volen esbrinar-ne les pautes de legitimaci. L'inters sociolgic t en compte els orgens de les variacions en termes de context o atributs socials, associades, per tant, a diferncies en les classes socials, les filiacions religioses, els grups, la cultura... La sociologia del coneixement empra conceptes i pensaments de molts mbits excepte de la cincia, que en el cas dels autors clssics sempre ha restat allada de l'anlisi, segons la premissa que la considera aliena a les

variacions prpies de les altres formes de coneixement. Se da por sentado que la ciencia es la forma de conocimiento que no se ve nunca afectadapor los cambios del contexto social, de la cultura, etc. 34 L'actual estudi social de la cincia s'hi oposa, a aquest plantejament argumentant que la pretesa universalitat cientfica s el resultat d'un complez procs social a partir del qual les variacions en les postures de legitimaci de la cincia es van eliminant. La aparente falta de variacin social del conocimiento cientfico es la consecuencia y no la condicinde la ciencia 35. MARX: Interpreta el 'ser social' en termes de situaci de classe, segons la relaci dels homes amb els medis de producci. Idees revolucionries pressuposen l'existncia de classes revolucionries. La falsa conscincia s l'adopci d'una ideologia aliena a la prpia classe, malgrat que matisa la determinaci social de les idees. Marx estava interessat en descobrir els origens del coneixement fals que ocultava el potencial revolucionari de la classe treballadora. MANNHEIM: Transforma l'aproximaci de Marx en una eina general per a la sociologia del coneixement. El inters predominante de Marx por la relacine ntre intereses materiales (de clase) y posturas intelectuales da lugar a(...) una conexin entre la motivacin intelectual de un grupos coacial y el estilo de pensamiento del mimso (35). A la Weber, Mannheim vol ampliar el nombre de categories que Marx havia incls sota la categoria context social. La idea de Marx respecte a la ideologia com a causa de distorsi (noms el proletariat pot arribar al coneixement veritable) obre pas a l'opini que totes les idees sn ideologia: Noms existeix veritat dins una determinada cosmovisi i en relaci a aquelles i aquells que la comparteixen. (36) Sociologia ms programtica que emprica,i ms radicalment poltica i epistemolgica. L'error s que no va aplicar el seu esquema a la cincia i les matemtiques. DURKHEIM: Aix com la idea de societat forma part de la conscincia collectiva, tamb en formen part tots els tipus de coneixement i dees, creences etc., ja que no tenen existncia independent de l'home. De la mateixa manera les formes de coneixement i creena mantenen un cert tipus d'isomorfisme respecte la societat que ell mateix produeix i mant. Durkheim estableix un ric marc antropolgic per a l'estudi de la cincia. L'isomorfisme entre els mons fsic i social suggereix la possibilitat d'entendre l'estructura del darrer com a reflex del primer, i per tant deduir que de la nostra forma d'aprendre la natura mostra l'ordre i organitzaci de les nostres institucions socials. Possibiltat de Durkheim no va desenvolupar a causa del vel evolucionista de l'poca, que el duia a considerar la cincia com a coneixement d'un nivell superior als altres, i fruit d'un progrs lineal i evolutiu (de la religi a la cincia sense passar pels canvis bsics en les formes d'organitzaci social) que escapa al control social. Tots tres autors, d'acord amb la visi essencialista, pressuposen en la cincia trets especfics que la separen de la resta de coneixements, concebent-la com a objecte extern especial sense explicar en qu consisteix la seva especificitat.

B) La sociologia de la cincia Continuant amb la visi essencialista, i segons la sociologia de la cincia podem concloure que actualment aquesta s'ha fet ms social, eradicant la imatge del cientfic allat, a favor d'un grup ben definit, fortament unit, al qual el cientfic pertany sotms a un control intern i extern d'una complexa xarxa social de cientfics objecte de forces i pressions socials. La relaci entre els cientfics queden determinades per all que es considera cientfic. L'allament desapareix en assumir la responsabilitat de cumplir amb les exigncies de la indstria i el govern. Aquest punt de vista usa un sentit estret d'all social, centrant l'atenci sobre efectes i icircumstncies externs al cientfic, coincident amb la visi essencialista: El carcter real de la cincia(...) se tratacomo algo independiente (o previo) separado de aquellos que la practican (...) As el cientfico aislado se encuentra irremediablemente sumergido en un 'juego de lenguaje' tanto si ha vivido en el siglo XVII como si lo hace en el siglo XX. (WOOLGAR;39) Comproms amb els seus escrits i pensaments dels que en sap les reaccions i tractament, pel fet de ser membre d'una comunitat de llenguatge. Aquest punt de vista fenomenolgic s'ha desprestigiat en favor d'un altre

d'institucional/estructural. Els seguidors de la sociologia de la cincia de Merton s'han centrat en com la instituci de la cincia s'organitza i auto-regula, i s'ha prestat atenci a la relaci entre productors de coneixement: rols socials, sistema de remuneracions, competitivitat, sistemes de normes que guien eles accions dels cientfics

CONCLUSI: Les concepcions actuals han heretat certes constriccions deutores de l'essencialisme que comparteixen la visi de la cincia en tant que activitat concreta i identificable: 1. Essencialisme: La idea de la cincia com a objecte previ, extern i especial a la resta de formes d'activitat social, que permea tota discussi inclosa la perspectiva que en nega la demarcaci per continua discutint en termes de lmits. 2. Persistncia en la concepci heredada / estndar de la cincia: Que pressuposa una realitat pre-existent i independent dels objectes del mn natural, la qual cosa fa irrellevants els orgens socials del coneixement, i torna el coneixement cientfic la prpia explicaci, ats que est determinat per la naturalesa real del mn fsic. 3. Noci del coneixement com a activitat individual i mental: que nega l'agncia de l'activitat humana en l'existncia i transformaci del mn natural objectiva. 4. Manca de voluntat d'enfrontar un atac crtic a la cincia.
El punt de vista nominalista ens convida a analitzar crticament la idea d'investigar un objecte quan ens apropem a la cincia. Les noves aproximacions han tingut ms xit per encara han de deslliurar-se de l'ltim prejudici el de la representaci.

[Woolgar2) 2. LA REPRESENTACIN Y LOS DESASTRES METODOLGICOS Noves aproximacions a l'estudi de la cincia permeten re-avaluar els pressupsits fonamentals del pensament modern, que, per, troben fortes resistncies en postures com les essencialistes. Destriem-ne les implicacions. 1. LA REPRESENTACI: Punt fort de l'essencialisme, que resulta axiomtica tant per a la cincia com per a les prctiques basades en epistemologies objectivistes. Aquestes es recolzen sobre un dualisme bsic, la distinci entre representaci i objecte, del que se'n deriven molts d'altres: imatge, realitat, document patr subjacent, significant, significat... Exemples concrets de les cincies serien: lectura del voltmetre- voltatge, lector grfic-canvis de resistncia, gest significat intenci. Aquests dualismes dormen sobre un problema d'adequaci metodolgica, quin fonament garanteix la relaci entre els objectes d'estudi i les afirmacions sobre els objectes? Aquest problema pot aparixer sota tres formes principals,

DESASTRES METODOLGICS
A) indexabilitat: El vincle entre la representaci i l'objecte s indexable perqu la realitat que subjau a la representaci no s fixa i per tant no es pot atribuir un sentit invariable a una representaci. cualquier signo (...) puede tomarse, en principio, como indicativo de al menos dos realidades subyacente (woolgar48), aix vol dir que qualsevol intent per determinar una causa, explicar un signe pot ser refutat. B) interminabilitat:Ats que tota representaci pot ser explicada, elucidada o comentada a partir de noves representacions, el fet d'explicar els significats de les explicacions multiplica infinitament la tasca. C) reflexivitat: La relaci entre l'objecte i la representaci s de tal magnitud que l'una s'elabora sobre l'altre i viceversa, de manera que establir una connexi entre representaci i objecte s una tasca bidireccional, i cap de les parts d'un parell representaci-objecte es pot considerar independent. INTENTS DE SUPERAR ELS DESASTRES METODOLGICS: El problema de la representaci s un problema epistemolgic general i irresoluble que sempre demana ser arranjat mitjanant algunes estratgies perqu impregna qualsevol acte interpretatiu. N'hi ha 4 tipus principals:

ESTRATGIA 1: APELAR A LA JERARQUIA DEL CONEIXEMENT Negar la generalitat del problema apellant una suposada jerarquia de situacions. Per exemple es percep com a ms fiable la relaci entre la lectura d'un voltmetre i el voltatge que no les opinions d'una enquesta i l'estat general. Aquesta estratgia nega que el problema sigui igual a tots els tipus de representaci. la percepcn de una fiabilidad relativa es la consecuencia -y no la causa- de la pretendida superiordad de las ciencias naturales en el establecimiento de correspondencias. (WOOLGAR;51) L'objectiu central de l'estudi social de la cincia s esbrinar quines sn les caracterstiques de la cincia que desemboquen en una percepci de superioritat. ESTRATGIA 2: INTEPRETAR EL PORBLEMA COM A DIFICULTAT TCNICA Problemes metodolgics fonamentals, en fsica subatmica, per exemple, es tracten com si fossin meres dificultats tcniques per l's de procediments de representaci defectuosos. ESTRATGIA 3: NEGAR LA IMPORTNCIA DEL PROBLEMA Suggereix ue s un problema artificial sense conseqncies, de caire merament filosfic. S'apella al relativisme, segons el qual tota representaci pot ser diferent de com s. ESTRATGIA 4: Interpretar el problema com una cosa aliena a partir de recursos discursius: minimitzant la prpia fallibilitat i intensificant la dels altres. Generalment todo autor (investigador) procede como si actuara a un nivel e representacin ms seguro que el de los sujetos (objetos) que estudia. El problema se describe as, como algo esencialmente ajeno. (WOOLGAR; 53)

Conclusi. Dues maneres d'enfrontar l'estudi de la cincia Defendre la idea de representaci comporta negar el carcter general dels desastres metodolgics, per qualsevol aproximaci crtica a la cincia haur de fer-li front a la idea de representaci. Dues maneres proposa Woolgar: 1. inversi per enfrontar l'essencialisme: * crtica a les connexions unidireccionals entre una parella representaci/objecte, oposantnos a la idea que sn dues coses diferents i que els segon precedeix el primer. Mantindrem que els objectes descoberts es construeixen a travs del seu descobriment ms que no sn revelats per ell. 2. Retroalimentaci * Posar mfasi les connexions bidireccionals entre la cincia (en tant que objecte) i els intents de dur un estudi sobre la cincia. La retroalimentaci s'oposa a la idea de cincia com a matria d'estudi diferent, essencialment separat de les nostres prctiques d'escriptura WOOLGAR 3: ABRIENDO LA CAJA NEGRA. LGICA RAZN Y REGLAS Maneres en les que els socilegs han esquivat les constriccions essencialistes en l'estudi de la lgica o el raonament. Aquells que no ho han feft han tractat les cincies naturals o pures com si fossin una caixa negra, l'estudi de la qual no duria a cap avan, de contingut irrellevant. Per part d'aquest socilegs la connexi (s a dir la cincia com a representaci adient del mn) era un tema metodolgic, no sociolgic. Merton, en la discussi sobre l'ethos normatiu de la cincia afirmava que les regles metodolgiques incorporaven prescripcions tcniques i obligacions tiques, per que ells noms estudiarien les primeres i no farien excursions metodolgiques. Pressuposa que les obligacions morals estan socialment organitzades per les prescuprcions metodolgiques sn socialment neutres, de manera que els factors distorsionants de la connexi mnrepresentaci o coneixement cientfic sn resultat d'una aplicaci defectuosa del mtode cientfic. S'ha recorregut als socilegs quan hi ha deviacions en el cam cientfic per discernir els factors socials que han indut a error, concebent la cincia com una caixa negra i produint un coneixement asimtric. Les sociologies de la cincia que adopten una concepci heretada accepten a-crticament els criteris de legitimitat cientfics d'all veritable, quan els coneixements sn falsos estudien els motius sociolgics de l'error. L'encert d'autors com Khun fou establir el carcter histric, es a dir socioal i culturalment

determiant de les veritats cientfiques. La sociologia que adopt la concepci heretada va fer una sociologia dels cientfics, mentre que anlisis ms recents duen a terme una sociologia del coneixement .

a. la necessitat d'un programa fort de la sociologia del coneixment cientfic ssc La concepci heretada es correspon al racionalisme, segons els quals la generaci de coneixement veritable i correcte no requereix explicacions sociolgiques, i que s'accepta per raons correctes. Aquesta premissa es reflectia en la divisi del treball: els socilegs feien estudi dels errors, i els filsofs racionalistes es preocupaven pels fonaments racionals de la veritat. Aix canvia quan els socilegs, en concret David Bloor, mantenen que tant l'error com la veritat poden analitzar-se sociolgicament. Critiquen la visi racionalista del carcter inherent del coneixement que s'oposava a l'estudi de les determinacions socials de la veritat i la falsedat. El coneixement, segons els filsofs racionalistes, no era causat sin resultat de l'aplicaci dels mtodes racionalistes o processos lgics. La lgica, la ra i la veritat s'explicaven a s mateixes quan els resultats eren veritables. Por definicin se presupone que el conocimiento cientfico es precisamente algo no-social; se piensa que el conocimiento tan slo llega a ser cientico en virtud de la exclusin de todo factos rocial (WOOLGAR; 64). Bloor formula 4 exigncies per al desenvolupament d'un programa fort, + enll de la concepic racionalista: CAUSALITAT: la finalitat de l SCC s discernir les condicions que prodeuxen les crences o estats de coneixements psicolgiques, poltiques, econmiques, histriques...) IMPARCIALITAT: Els estudis de l'SCC no ha de tenir en compte la veritat o falsedat, racionalitat o irracionalitat, xit o fracs dels estudis, sin en els processos socials que condueixen a percebre-les com a tals. SIMETRIA: Emprar els mateixos tipus de causes tan si sn classificats com a falsos o com a veritables. REFLEXIVITAT: Els mateixos patrons que empra la SCC han de ser aplicables a la prpia sociologia. L'interessa, d'on sorgeixen les preguntes per al coneixement, qu les provoca, i sota quines condicions, les respostes, es tenen per a veritables B. La discussi sobre un programa fort Fortes discussions entre uns i altres, potser a causa de la trangressi de la divisi del treball entre socilegs i filsofs mantinguda per la tradici heretada. Tot iq ue el debat se centra en millorar la forma d'esbrinar la naturalesa de la cincia i eradicar l'essencialisme, tan els defensors com els atacants del programa n'empren una visi preconcebuda. Bloor per exemple afirma que el programa fort detenta valors com els de les altres disciplines cientfiques, netrualitat moral com la de les altres cincies, etc. Laudan, crtic de Bloor, li assenyala la circularitat en la que es tanca, i malintetpreta les estratgies de Bloor. Sus afirmaciones (dels dos) la variabilidad sobre las preconcepciones de la ciencia. c. Reglas y lgica El programa fort va rebre molta atenci perqu era un atac frontal a la consideraci del coneixement cientfic en tant que racional, i l'aplicaci de la ra coma garantia inqestionable de veritat. L'SCC presenta una afinitat amb una noci clau del pensament post-wittgensteni: escepticisme respecte la idea que la prctica (accions comportaments) puguin entendre's en termes de seguir regles. La parbola d'aquiles i la tortuga, en versi de Lewis Carroll, la moralina de la qual seria que la lgica en s no t res que dugui a acceptar una proposici o posici. las reglas y los razonamientos no determinan por s mismo la posicin adoptada por las partes de una discusin W;70. Qualsevol justificaci d'una connexi lgica s susceptible de ser justificada (desastre metodolgic de la interminabilitat). Presa aix la lgica i la ra resulten insuficients per dirigir qualsevol acci, enlloc d'aix sn discursos usats per avaluar u caracteritzar l'acci La lgica de la situacin no existe independientemente de las descripciones y valoraciones de la accin. s a dir, la lgica simplement no pot donar lloc a acions. La lgica i la ra no sn determinants de certs modes d'acci, sin que conformen una

racionalitzaci post hoc de les practiques ja decidides i de les formes convencionals de procedir. Les formes de la lgica , la ra i la racionalitat sn el vocabulari a travs del qual i en el qual es reafirma la primacia de la instituci cientfica. d. reflexivitat i retroalimentaci L'ltim principi del programa fort advocava per la necessitat de mantenir certa forma de reflexivitat per evitar caure en una refutaci constant de les prpies teories, i convertir-la en un objecte separat i excepcional no sotms a anlisi. El debat no acaba. EL fet que Bloor o Laudan tinguin ra no s inherent a la dicussi sino de percepci pblica a la llum dels diferents punts de vista i posicions que participen en el debat. L'estatus del programa fort en relaci a la practica sociolgica s que cadascun dels 4 principis en forma de mandat no guien la prctica (coherents amb l'escepticisme repsecte la lgica i els raonaments) sin que nomes proporcionen justificacions post hoc sobre el carcter coerecitiiu de certes prctiques.

CONCLUSI La SCC ha demostrado que los pormenores esotricos de la actividad cientfica (el procedimiento segn el cual se produce el conocimiento sobre el mundo, la tarea de interconectar los dos lados del par de la representacin) son un tema apropiado para el estudio sociolgico. Lgica i ra, aicxi com regles, sn racionalitzacions post hoc de prctiques cientfiques i matemtiques i no la seva fora determinant. WOOLGAR 4. INVIRTIENDO EN LA NATURALEZA: DESCUBRIMIENTO Y HECHOS Recapitulaci: El programa fort de l'SCC clarificava un primer punt mantenint que la creaci dels vincles entre coneixement i mn no es pot entendre com a resultat d'un procs racional si aixo suposa l'exclusi de tota anlisi sociolgica que posi de manifest la naturalesa social , en tant que convencions establertes per a la intepretaci, de les regles, la ra i la lgica. Molts dels socilegs per, sn reticents a oposar-se a un segon pressupsit: wue el mn preexisteix al coneixement que produm sobre ell, incertesa sobre l'stauts mn natural, no prou valents per revisar l'estatus ontolgic dels pressupsits bsics, malgrat que les crtiques se centren en mantenir que ontologia i epistemologia sn el mateix: cmo conocemos es lo que existe. Per palliar-ho alguns socilegs proposen la inversi del vincle, l'anlisi de les conseqncies considerant la noci de descobriment (83):
de RERESENTACI <- OBJECTE a RERESENTACI -> OBJECTE

a. El descobriment La cincia es concep com el marc social privilegiat per a la consecuci de descobriments grcies als procediments fiables i eficients amb els que conta. (imatges populars generades els media). La metfora des-cobrir pressuposa que la realitat est oculta per pre-existeix com a objecte fix. Per qu aquest descobriment es prengui coma tal hi ha el requisit de l'audincia: ha de ser rellevant per a cert grup. El socileg voldr saber sota quines circumstncies i de quina manera certes definicions de novetat sn rellevants, en detriment d'altres. Es imortante hacer notar que las soluciones a las cuestiones de la novedad y la significatividad se encuentran vinculadas a las respuestas a una pregunta anterior: Cmo puede antes que nada existir un fenmeno ah fuera' (WOOLGAR;85). La reresentaci constitueix l'objecte Si acceptem que l'activitat representativa constitueix el mn, com hem d'entendre les formes en les que les afirmacions de descobriment distingeixen certs aspectes del mn com a significatius? Depn del context social. Per si el context es torna una soluci fonamental de la indexabilitat (signes que poden significar coses diferents) podem passar per alt la implicaci entre context i significat. Estudiar, per tant el sentit en el que el context social constitueix l'objecte descobert.
La construcci d'Amrica Interpretaci de Branningan sobre Coln, mostra com els descobriments es donen en un context social determinat, i es planteja sobre suposicions sobre la geografia,

l'aparena dels nadius, etc. Un cop descoberta va comenar-se un procs complicat per obtenir el reconeixement oficial, sense el qual el descobriment no seria significatiu. Partint d'aqu es deriven dues qestions crucials: 1. El descobriment fou un procs i no un fet puntual, un extens perode d'afirmacions i definicions. Si diem descobriment optem per un resultat, sancionat per un determinat agent social en un moment determinat. 2. El procs, a ms, s'estn a travs del temps, tant abans com desprs. Si les histories anteriors de San Brandan i del riu San Lorenzo dels fenicis, la terra de gel dels monjos irlandesos o la Terra Verda dels Vikings podrien en uns entit haver descobert Amrica, ni ells ni els seus contextos van desenvolupar un procs social que culmins amb la legitimaci pblica de les afirmacions que feien. Privadas de los recursos de los que dispuso Coln y, en particular, de la organizacin social de creencias que subsecuentemente dio forma y reformul la historia de Coln, estas afirmaciones alternativas no tuvieron xito. (WOOLGAR;90). Per deconstruir aquesta histria en favot de les tesis precolombines han de lluitar contra creences populars molt arrelades, la histria i els documents de molts pasos europeus, i una mplia xarxa d'exaltaci institucional de la figura de Coln. EL grau de resistncia a la deconstrucci, diu Woolgar es un reflex directe del treball invertit en desenvolupar un procs social de definici. D'altra banda hem de separar el fet histric i el fet de l'objecte descobert, que s'acostumen a donar com a previs i preexistents. De tot aix es deriva que no podem pressuposar el carcter de l'objecte descobert, doncs aquest i el seu fet sn el resultat de les afirmacions del descobridor i d'altres i del seu treball de de definici. El descobriment crea l'objecte. Cmo los descubridores hacen afirmaciones en pro de una visinr ealista (heredada) de los objetos que, segn sugiere nuestra argumentacin, ellos mismos han creado artificialmente? 92

Els plsars Les fases per les quals el grup de Cambridge passa a l'hora de divulgar la troballa dels plsars i les crtiques a les que van ser sotmeses, ens condueixen de nou a revisar les normes socials i l'ethos cientfic que, segons merton, eren les causants de les accions cientfiques. En lugar de causar/determinar las acciones de los cientficos, parece que esas normas son parte de un repertorio evaluativo qal que los cientficos recurren en su caracterizacin, descripcin y evaluacin de su comportamiento.96 Recursos retrics per al seu discurs. El carcter de l'objecte (el plsar) i la seva existncia van anar canviant a mida que canviava el context social. Abans que s'estabilitzs la possibilitat de l'existncia d'alguna cosa, l'objecte (i el no-objecte) va tenir, diu Woolgar, 5 encarnacions independents: una traa inusual, una interferncia, una explosi temporal, comunicacions d'una altra civilitzaci, un nou tipus de font pulsant de radi. CONCLUSI 1. L'existncia i el carcter de l'objecte descobert canvien en funci dels entramats socials (creences, coneixements, expectatives, recursos i arguments, aliats i detractors) la qual cosa socava la idea en la pre-existncia de l'objecte respecte al descobriment. 2. Aix inverteix la relaci suposada entre representaci i objecte. s la representaci la que dna lloc a l'objecte. 5. WOOLGAR: CIENCIA ARGUMENTATIVA: DISCURSO Y EXPLICACIN
Woolgar afirma que , l'estranyesa davant l'afirmaci de que s la representaci la que construeix l'objecte, serveix per calibrar el grau de comproms amb la manera d'organitzar les accions prctiques: una justificaci post-hoc de l'ordre institucional existent. Creemos que los objetos preceden y dan lugar a su representacin, precisamente porque sa es la forma en que hemos organizado nuestras percepciones del mundo, nuestros acuerdos sobre la forma en que deben dirigirse y sancinarse las acciones, nuestras expectativas, etc. 103 WOOLGAR Prenem la cincia com un discurs que genera aquests objectes en tant que preexistents a ell. L'objecte es construeix a partir dels documents, ms tard es produeix la separaci, l'objecte es percep com a independent i adquireix la condici d'antecedent productor de

nous documents que prenen l'estatus de representacions. Finalment es neguen les altres parts del procs i es dota a l'objecte de fonamentaci ontolgica. La importncia retrica de sostenir l'anterioritat de l'objecte considera l'obervador com a passiu, amb un paper transitori, i perifric, sense agncia: troben situacions preexistents. Per tant el paper d'aquest agent amagat, t un factor estratgic en el discurs de la cincia. La presencia o ausencia del agente, el grado en que est involucrado en el trabajo de la representacin, se encuentra estrechamente vinculado a la solidez ontolgica del objeto. 106.

A. Modalizadores del discurso

En afegir modalitzadors a enunciats prviament admesos, en els quals s'involucra l'agent, i els seus interessos, es pot degradar o exaltar l'estatus fctic d'aquests enunciat. Aquests modalitzadors poden posar mfasi en el rol de l'agent en la constituci d'un fet o un enunciat, fer referncia a l'acci, referir-se a circumstncies antecedents com els motius o els interessos. la inclusin de estos tres elementos se puede entender como la deconstruccin de una pretendda afirmacin objetiva. 109 hem de considerar la constituci dels objectes dins un sistema discursiu. B. L'anlisi de textos Partim de la idea que l'expressi prctica de o la referncia a un fenomen recrea i estableix de nou la seva existncia. Les implicacions de l'isomorfisme entre l'organitzaci textual i el fenomen textual sn bsiques: Sembla que el fenomen no t existncia independent dels seus medis d'expressi. A banda la noci d'isomorfisme suggereix que no noms existeix un objecte ms enll del discurs sin que l'estructuraci del discurs s l'objecte. Los hechos y los objetos del mundo sob, ineludiblemente, construcciones textuales 112 1. Instruccions preliminars: Estratgies textuals, organitzaci dels textos, mecanismes convencionals per autoritzar-lo, localitzacions i filiacions, legitimacions a partir de l's de tipologies i gnrees textuals determiants amb els seus codis i convencions particulars que posen de relleu un entramat previ en el que s'autentifiquen les afirmacions del treball. 2. Mecanismes d'externalitzaci: Aquests propicien la lectura que el fenomen descrit existeix en virtut d'accions situades ms enll del domini de l'acci humana, no involucraci d'accions humanes. El cientfic ha de ser un narrador de coninaa per no pot veure's entroms en l'objecte, la narraci de les seves accions ser per tant sempre externa a l'objecte i a les dades recopilades, passiva. Tamb s'apela a la comunitat, o al nosaltres majesttic, per degradar la contribuci de particulars, de manera que l'autor es presenta amagant la posici epistemolgicament privilegiada respecte a l'audincia. Aix a ms orienta a l lector vers una estat de coses i de coneixements compartits per un nombre indeterminat de persones, la qual cosa en refora l'objectivitat. 3. Mecanismes de conducci: Un tret dels textos cientfics s que estableixen i fixen estats passats de coses, a partir dels vincles entre el coneixement passat i l'estat dels fets actuals, de manera que serveixin de marc base per a les interpretacions presents del lector. Aquests mecanismes es recolzen en l'establiment de la soluci que han proporcionat les intruccions preliminars, de manera que el text es presenta com el cam inevitable vers aquesta soluci.Las instrucciones preliminiares y los mecanismos de externalizacin hacen posible una lectora del 'estar ah fuera' del objeto del que trata el texto cientfico. Los mecanismos de conduccin narran cmo esa entidad supuestamente independiente ha podido traerse hasta los confines del atuar humano 116. 4. Mecanismes de seqenciaci: Ordenen els esdeveniments de la narraci de manera que es descarten altres camins potencials, i orienten al lector per a acceptar la rellevncia dels fets descrits en virtut del seu ordre.

C. L'acci a distncia Poltica de l'explicaci: una proposici representa o actua en nom de moltes altres alhora, els elements explicats estan subordinats o sn irrellevants davant el seu representant. L'objectiu s actuar sobre el major nombre d'elements sense trobar-se en el mateix lloc. I ha tres requisits per poder actuar a distncia: 1. avanar una explicaci de la manera com ha realitzat la representaci, manera que ser tant ms convincent quant s'usi una

organitzaci lgica i racional. 2. Convncer el pblic de l'autenticitat de la representaci pel qual necessitar mecanismes d'inscripci. 3. Afirmar que la representaci produda no modifica l'objecte representat. El cientfico observador debe ser un narrador de confianza de la historia, pero su papel en la representacin no debe verse como si afectase al carcter del objeto, esto es su presentacin no es ni una distorsin ni un reflejo parcial de lo que realmente acaece CONCLUSIN El discurs de la cincia s'estructura de manera que reforci l'objectivitat dels seus objectes i debiliti sistemticament el punt de vista oposat. El mencaisme de separaci i inversi, i l's de modalitzadors poden afectar significativament a la facticitat de l'afirmaci proposta si insinuen la intervenci d'un agent. L'acci a distncia implica una diferncia entre el carcter de l'objecte i la representaci, de manera que ocupin posicions discretes i no es barregin. En termes generals, el text defineix un univers moral o una xarxa de relacions en les que es configura l'aparici d'un nou objecte (descobriment, fet). El discurs de les cincies naturals constitueix els seus objectes com si no tinguessin veu, incapaos de crear les seves prpies representacions, la qual cosa t implicacions en l'emulaci de les cincies naturals per part de les cincies socials i humanes, doncs si aquestes pretenen dotar de veu els seus 'subjectes' topen amb la dificultat de construir retricament la distncia. La representaci no est mai allada del seu context textual. L'essncia de l'objecci de la triangulaci s que el coneixement apareix a partir de representacions diferents de la mateixa cosa, que pressuposa l'existncia constant d'un objecte al qual es dirigeixen els intents d'interpretaci independents entre si. Sin embargo, de nuestra discusin sobre la actuacin a distancia se sigue que el 'aprecido' y la 'diferencia' se alcanzan en y a travs del discruso de la representacin (...) no son propiedades inherentes al conjunto de fenmenos; en lugar de ello son una definicin de la relacin existente entre los objetos que se consigue en virtud de su representacin textual. L'objecci de la triangulaci es frustra si es mostra que es basa en el pressupsit de que els objectes poden existir independentment del discurs.

6. WOOLGAR MANTENER VIVA LA INVERSIN

* els objectes del mn natural es constitueixen en virtut de la representaci, no sn preexistents a les temptatives de descobrir-los * Les normes socials proporcionen un recurs per avaluar i caracteritzar el comportament, no per dirigir-lo. * La lgica i la ra i la racionalitzaci sn conseqncia de l'acci, no la seva causa * Les regles sn recursos per a una avaluaci post hoc de la prctica, no all que la determina * Els fets sn els resultats de les prctiques cognoscitives, no els seus antecedents * El discurs, re-inverteix aquestes inversions * Els desastres metodolgics es mantenen mitjanant la separaci sistemtica entre els objectes i les prctiques analtiques, i per l'establiment d'un 'ordre moral' que defineix els drets i les obligacions de persones, objectes i eines. Etnografia de la cipencia en laboratoris. Woolgar assenyala l'extrem desordre d'un laboratori. No tenen gaire temps per reflexionar sobre l'estatus epistemolgic de les seves accions i interpretacions, qesti que es deixa en mans dels ms vells de la tribu o dels marginats, la majoria estan preocupats perqu les coses funcionin, tenen, diu Woolgar, una orientaci instrumental. Aquesta orientaci recolza la conclusi que l'activitat cientfica ha d'entendre's com a constructiva abans que descriptiva, en el sentit que construeixen i formulen el carcter del mn. Empren mecanismes, instruments i aparells que gaudeixen d'una gran neutralitat retrica i es pensa que simplement sn aplicats i emprats sobre els materials. Molts d'ells es construeixen a partir de principis establerts sobre els resultats d'investigacions anteriors. Con slo 'usar' el aparato, los cientficos apelan a la neutralidad a partir de una multitud de deicisiones, intervenciones y elecciones previas realizadas por anteriores comunidades de cientficos. (...) Los atributos mismos de la naturaleza, la forma en que el mundo fsico se describe y clasifica, depende de la tecnologa que hace posibles tales actividades. 134 Totes les observacions estan carregades de teoria, i un laboratori est fet de materialitzaci de les eleccions passades. Cada un dels productes que s'estabilitzen

estableixen una situaci per a les decisions interpretatives segents. La potncia retrica d'aquestes materialitzacions rau en que els resultats previs es converteixen en tecnologia que s'entn com un conjunt passiu i neutral d'instruments, els fets s'encarnen en mecanismes que fan possibles ms tasques. La facticidad se construye en trminos de valor instrumental. L'etnograsfia de la cincia ha mostrat que l'activitat cientfica s social en tres sentits: 1. Social ms que individual doncs la major part de la cincia requereix treball en equip. 2. Tota activitat cientfica est impregnada de seleccions anteriors. Els detalls esotrics, tcnics i cientfics del coneixement sn socials. Woolgar prooposa abandonar l'adjectiu social, conscient de l'alt risc de perdre el privilegi d'all cientfic. 3. es social en el sentido de que los cientificos no dirigen sus actividades hacia la 'naturaleza' o la 'realidad', sino hacia (...) la suma total de las operaciones y argumentos de otros cientficos. La naturaleza y la realidad son los subproductos de la actividad cientfica, ms que sus elementos determinantes. 136 La cincia, doncs, est impregnada de poltica que goberna certes estratgies retriques, d'argumentaci, mobilitzaci de recursos.

PROBLEMES DE L'ETNOGRAFIA DE LA CINCIA Malgrat els avantatges que presenten, comporten un ltim escull insalvable: no aconsegueixen enfrontar-se al nucli del concepte de cincia, es conceben dins la noci de representaci i no aconsegueixen oposar-s'hi. ETNOGRAFIA INSTRUMENTAL: es preocupa de la producci de noticies sobre la cincia, i per tant produeix una versi de la cincia que s'oposa a les existents. Des d'aquest punt de vista la cincia es pot entendre en molts aspectes similar a la no-cincia. La conclusi s que la cincia s una empresa a la qual no cal atribuir un estatus epistemolgic especial. ETNOGRAFIA REFLEXIVA: Un informe etnogrfic, com tot discurs, s un exercici de persuaci basat en la separaci de l'objecte i l'autor, amb la qual cosa tornem al probelma axiomtic al qual ens enfrontvem al principi. Per aix l'objecte de l'etnografia hauria de ser la prpia representaci i les seves prctiques. L'etnografia ha de ser reflexiva de la representaci i no noms instrumental de la cincia. Problemes i complexitats de l'etnografia reflexiva: a. Com mantenir-nos conscients de la nostra dependncia de la representaci b. Com haurem de prebdre les expliracions de la reflexivitat. Com es produeix la representaci sense caure en una confiana acrtica en les formes convencionals de representaci. Les etnografies sn prctiques retriques l'autoritat de les quals s'estableix a nivell de la prctica representativa del discurs. Erl enfoque de esta reflexividad que sugiere este tipo de argumentacin es una etnografia del texto.. Ms que intentar explicar-la, el cas s provar noves maneres de representaci que interroguin de diferent manera la realitat. Conclusi Dificultat per enfrontar-se a l'hegemonia del discurs cientfic deguda a una conpcepci instrumental de l'etnografia i que re-introdueix i reafirma els presupostos analtics sobre els que es basa la posici objectivista. Per contra es proposa una alternativa reflexiva de la cincia que prengu la representaci com a eix d'estudi, i aix no descentrar-nos de les inversions de l'argument constructivista. 7 CINCIA I CINCIA SOCIAL: AGENTS I TECNOLOGIA EN LA REPRESENTACI La idea final, docs, s considerar les perspectives per a un desafiament de la idea de representaci i algunes implicacions per la cincia social. 1. Fraude ontolgico:

Els relativistes encara estan presos d'una ontologia objectivista, doncs no desmantellen la representaci sin que en substitueixen unes per les altres, la qual cosa deixa moltes preguntes irresoltes. Per qu el nucli epistemolgic de la cincia queda intacte en les anlisi?
a. Per les pretensions cientfiques dels orgens disciplinaris de les cincies socials.

b. Les disciplines que produeixen crtica de la cincia comparteixen la posici epistemolgica de la ideologia de la representaci. S'ha d'anar amb compte amb l'exercici de deconstrucci, doncs sovint amaga afirmacions implcites sobre la separaci entre deconstructor i objecter deconstruit, i l'establiment de fornteres invisibles o ocultades entre el que es pot i no es pot deconstruir. El relativisme radical fa trampes en ocultar els propis pressupsits -des dels quals efectua la tasca de deconstrucci- i obviar-los a l'anlisi. Fet com als textos de moltes disciplines crtiques amb les convencions de la representaci, que alhora, per, les exploten en els seus textos. 2. La ideologia de la representaci i el paper de l'agent

S'ha de vigilar i no prendre la cincia com a objecte i les altres disciplines com a recurs, perqu aix tornar a velar el problema de la representaci. La noci d'agent es troba al cor mateix d'aquesta ideologia. Los agentes de la representacin son aquellas entidades (actores) que median entre l mundo y su representacin. Se supone que el papel que juegan debe ser lo suficientemente pasivo como para posibilitar o facilitar la representacin. 160
Es considera els agents passius, sota la suposici que no sn capaos d'afectar el mn, per son els responsables del carcter de la representaci: Mientras que una medicin correcta tieene como resultado undiscurso autorizado (privilegiado) sobre el mundo objetivo, puede decirse que unamedicin incorrecta es la fuente de representaciones distorsionadas del mundo. El dilema que suposen els premis individuals dels 'descobriments' es resol en virtut de la fora de la ideologia de la representaci, segons la qual qualsevol altre agent podria obtenir els resultats correctes ats que els fets, que gaudeixen d'una preexistncia atemporal, esperaven l'arribada d'aquest agent transitori. 3. Tecnologies de la representaci

El cientfic es troba envoltat de gran varietat d'agents inaniMats (aparells, instruments) la responsabilitat dels quals est jerarquitzada. La cultura de laboratorio comprende siempre un ordenado universo moral de derechos, ttulos, obligaciones y capacidades que se asignan deformadiversa a los distintos agentes. Les representacions directes del mn fsic que s'atribueix a les mquines i que els cientfics prenen com a resultats no mediats del mn real, de manera que el coneixement de com s el mn es troba conformat per les tecnologies de la representaci involucrades en la nostra aparentment neutral observaci del mn.
4. La representaci fora de la cincia La ideologia de la representaci s tan forta que conforma les prctiques dels crtics de la cincia tant com les dels cientfics. EL crtico de la ciencia es el mediador entre los objetos de su estudio (la ciencia...) y los signosd que representantales objetos, del mismo modo que el cientfico (observador) es el mediador entre los objetos y su representacin. Les prctiques representatives es troben sotmeses a un ordre moral de representaci. All que es considera una representaci adequada depn de la tecnologia disponible per produir-la, all que un fet s canvia segons els mitjans dels que disposem per reproduir-lo. Proyectamos la existencia de un estado de cosas en virtud de una tecnologa disponible 5. Enfrontar-se interrogar la representaci.

A l'hora d'enfrontar-se a la crtica de la representaci i desvetllar-ne el seu ordre moral,els crtics dels discurs es troben que empren les mateixes tecnologies que proven de criticar, la qual cosa s, alhora all que els legitima. Necessitem, per tant, mecanismes que suspenguin o problematitzin la distinci entre l'objecte i la representaci i que acabin amb els pressupostos sobre el paper de l'agent, la seva suposada neutralitat i autoritat, rebellant la m oculta de l'autor.
CONCLUSI Si b les crtiques de la cincia han avanat i fet un treball molt ms ampli i profund, cal revisar l'estatus que en aquesta crtica juga la ideologia de la representaci, i la seva possible acceptaci acrtica com a supsit base, per no caure en fraus ontolgics. Per als cietfics socials caldria -oblidar el model mtic i abstracte de cincia per organitzar les disciplines socials - La diferncia entre les cincies socials i naturals sn dels recursos emprats per

estructurar i establir la resistncia a la deconstrucci. - Necessitat de buscar alternatives d'explicaci per a la cincia social: Emulant les cincies naturals les CCSS accepten acrticament la ideologia de la representaci i provende reforar les explicacions maximitzant la distncia retrica entre analista i analitzat. El problema s que els objectes sn subjectes als quals es prova de reconixer atributs i capacitats iguals als de l'agentde la representaci. La diferencia supuestamente inherente entre las personas y los electrones no es ms que un reflejo de los diferentes atributos que se reconocen en estas entidades dentro de los discursos de la ciencia social y la ciencia. Esto exige una forma de fraude intolgico que intenta establecer y reafirmar el exotismo (diferencia) del sujeto/objeto Hem de reunciar a formes d'explicaci que tendeixin a incrementar la distncia retrica entre l'analista i l'objecte, acabar amb l'exotisme de l'altre.