AGRADES ICICLETES B

Consells bsics de manteniment

Consells bsics de manteniment

Edici Entitat Metropolitana del Medi Ambient Contingut Biciclot s.c.c.l. Disseny, maquetaci i llustracions emadospunts.com Impressi El Tinter Dipsit legal ... Imprs en paper reciclat ....

Potser imitant els processos naturals, les ciutats es comporten com els organismes vius. Qualsevol mena dintervenci que fem en un punt afecta la resta, que sadapta a la nova situaci. No hi ha dubte que la bicicleta est canviant la manera de moures per les ciutats metropolitanes. El que fa uns anys es considerava una excentricitat avui dia es veu com una manera de fer exercici i de desplaar-se prou rpidament per les ciutats que han aconseguit reservar una part de lespai pblic per a circular en bicicleta, per no cremar combustibles ni produir fums. Aquests canvis, que globalment hem de considerar positius, tamb han suposat una srie de reptes, com ara trobar lespai per a aparcar les bicicletes a les voreres o compaginar els drets dels vianants amb els dels ciclistes. Per val la pena recordar que la bicicleta tamb s un vehicle i que cal mantenir-la en perfecte estat, per la nostra seguretat i la dels altres. Els frens han destar ben reglats; els elements de senyalitzaci lumnica i els avisadors acstics tenen un paper molt important en aquest aspecte. Mantenir un parc de bicicletes en perfecte estat repercuteix sobre la seguretat de tots plegats i, per fer-ho, cal comptar amb els especialistes que tenen tallers i botigues a lrea metropolitana de Barcelona o b recrrer a les habilitats personals. Des de lEntitat Metropolitana de Serveis Hidrulics i Tractament de Residus treballem tamb en aquesta direcci, i per aix volem compartir amb tots els ciclistes aquest manual, que ens pot ajudar a mantenir el nostre equip i, si pot ser, a generar menys residus.

Secci de Prevenci Entitat Metropolitana de Serveis Hidrulics i Tractament de Residus

Consells bsics de manteniment

INDEX

Introducci 1. Primer de tot, coneguem la bicicleta 2. La bicicleta a la nostra mida 3. Manteniment Netejar Oliar Inflar 4. Conceptes de mecnica Eines i cargols Algunes peculiaritats mecniques 5. Revisi general Quadre i forquilla La roda Transmissi i velocitats Canvis de velocitats Ajustem els canvis Frens Accessoris 6. Arreglem una punxada Traiem la roda Traiem la cambra Reparem la punxada Tornem a muntar la roda 7. Per saber-ne ms

5 6 7 8

10

12

18

22

Consells bsics de manteniment

INTRODUCCI
La bicicleta s una eina fantstica com a mitj de transport o de lleure; s econmica, ecolgica, ens fa sentir b i millora la nostra salut. A ms, s una mquina senzilla que ens pot durar tota la vida, per que no sescapa de la necessitat dun mnim manteniment. Sovint una simple punxada, o una cadena que sempre ens surt fora de lloc, fa que la bici quedi arraconada i acabi rovellada i en mal estat. En un espai redut i amb pocs materials podem tenir cura de la nostra bicicleta a casa i allargar aix la seva vida til. El manteniment bsic de la bicicleta comena amb tasques senzilles per imprescindibles, com sn netejar, oliar i tenir els pneumtics a la pressi que toca. Una revisi general de tant en tant ens permet detectar si necessita cap reparaci abans que el dany sigui ms greu o fins i tot perills. Amb petites reparacions i ajustos evitarem avaries majors i gaudirem molt ms de la nostra bicicleta. En aquest manual trobareu els consells i coneixements bsics per a poder tenir a punt la bicicleta, fer-hi petits ajustos i detectar si cal portar-la al mecnic. Us ser dutilitat per a iniciar-vos en la mecnica de la bicicleta.

Biciclot Desembre de 2010

Consells bsics de manteniment

1. PRIMER DE TOT, CONEGUEM LA BICICLETA

Aquesta bicicleta s una bicicleta tipus hbrida: t un s polivalent s una bicicleta de passeig i, alhora, de muntanya i ens serveix de model com a bicicleta estndard. T una roda ms aviat gran, com les bicicletes de passeig o carretera, per un quadre mitj i vint-i-una marxes, com les bicicletes de muntanya. La barra baixa hi afegeix comoditat i versatilitat. Est equipada com una bicicleta urbana: portapaquets, cavallet, llums...

2. LA BICICLETA A LA NOSTRA MIDA

s important que la mida de la bicicleta sajusti a la nostra alada i a ls que en farem. Quan una bici ens va massa baixa ens cansem ms i sobrecarreguem els genolls. Si la nostra postura sobre la bici s massa inclinada, patirem mal desquena. El tipus de quadre, la seva mida i la de la roda sn elements fixos que determinen la mida. La taula segent ens orienta sobre la mida del quadre i la de la roda adient a la nostra alada. La mida del quadre sexpressa en centmetres i correspon a la mida del tub vertical. La mida de la roda sexpressa en polzades o millmetres i correspon al dimetre de la llanda.

Alada del Ciclista

1.40 a 1.60m 1.60 a 1.65m 1.65 a 1.75m 1.75 a 1.85m 1.85 a 1.95m

Talla mnima del quadre Roda de 700 mm Carretera 47 51 55 59 Passeig 43 47 51 55 Roda de 26 polzades Muntanya 35 40 46 53 Passeig 40 43 45 47

Amb lajust del tub de seient i del manillar i la mida de la potncia acabarem de definir la mida de la bicicleta. El dibuix ens mostra la posici ptima del ciclista sobre la bicicleta. Hem de poder estirar prcticament del tot la cama en la posici ms baixa del pedal (1). Entre el sell i el manillar ha dhaver-hi una distncia semblant a la del nostre avantbra ms la m estesa (2).

(1)

(2)

Consells bsics de manteniment

3. MANTENIMENT
Qu necessitem tenir a casa per a poder fer un manteniment bsic a la nostra bici?

Aigua NETEJAR

Sab

Drap o esponja

Raspallet

Oli

Manxa i adaptador de vlvula

Tenir la bicicleta neta ajuda a mantenir els components en bones condicions. Cal fer habitualment una neteja superficial, per a la qual noms necessitem un drap de cot humit. Per a fer una neteja a fons ens cal, a ms, aigua, sab desengreixant, un raspallet i un espai adequat. Traiem la brutcia del quadre, la transmissi i les peces mbils. Ens assegurarem que la cadena, el piny i les rodetes del canvi de darrere estan ben desengreixades. Desprs ho hem deixugar tot b. OLIAR Loli redueix la fricci, facilita el moviment i protegeix les peces. Atenci, per, amb el greix: noms s til a les parts interiors; a lexterior, el que fa s que shi enganxi brutcia. En podem posar una mica al tub del sell i del manillar. Tamb nhi ha dhaver a linterior dels rodaments, per nosaltres, si no tenim eines especfiques, no els desmuntarem.

Consells bsics de manteniment

Hem de posar una mica doli en els punts externs de cables i fundes, a la cadena i a les parts mbils de desviadors i frens, tal com veiem a les fotografies. s convenient treure loli sobrant amb un drap.

INFLAR Cal que ens acostumem a portar sempre els pneumtics amb la pressi adequada; daquesta manera allargarem la vida de la coberta, evitarem punxades i guanyarem en seguretat. Per inflar la roda, ens cal una manxa amb la sortida daire corresponent a la forma de la vlvula que tenen les cambres a la nostra bicicleta (o un adaptador). Si la manxa t manmetre, podem comprovar la pressi recomanada pel fabricant, que sindica a la coberta en unitats de pressi, PSI (lliures per polzada quadrada) o bar (que equival a 1,02 kp per centmetre quadrat).

Consells bsics de manteniment

4. CONCEPTES DE MECNICA

EINES I CARGOLS

Tornavs Claus tipus Allen Joc de claus fixes de la 8-9 a la 14-15

Cargol de Creu Cargol Allen Cargol Hexagonal (tamb habitualment totes les femelles) La clau multis i la clau anglesa, sn ms polivalents per menys precises; poden substituir totes les anteriors i ocupen menys espai.

Clau multis

Clau anglesa

El ms bsic: Cargolem tant cargols com femelles sempre en el sentit de les agulles del rellotge i descargolem sempre en el sentit contrari mirant de front el cap del cargol o la femella amb qu estem treballant; s molt senzill, per sovint es bloquegen cargols o es passen de rosca per no tenir-ho en compte.
Hi ha algunes excepcions que no toquem en aquest manual, com ara el pedal esquerre o alguna caixa del pedaler. Cargolem Descargolem

10

Consells bsics de manteniment

ALGUNES PECULIARITATS MECNIQUES

LA TANCA RPIDA Es tracta dun cargol dautoblocatge que sacciona amb una palanca. El trobem a les rodes i al sell. Ens permet treure i posar una roda o pujar i baixar el sell sense cap eina. Si no ens tanca prou b, primer hem de cargolar i desprs hem daccionar la palanca.

LA TANCA DE SEGURETAT Per evitar que ens robin el sell, en lloc duna tanca rpida o, fins i tot, duna femella convencional, es pot collocar un cargol especial (1) que va amb una clau exclusiva (2), de manera que noms podem afluixar nosaltres la tija del sell o de leix de la roda. (1)

(2)

ELS EIXOS A la caixa del pedaler, la direcci, les rodes i els pedals hi trobem eixos que giren suaument grcies a dos coixinets o rodaments. Si no estan ajustats, sentirem copets en mourels transversalment; tenen joc. Si estan bruts, tenen rovell, els falta greix, etc., notarem fregament quan giren. En tots dos casos s convenient visitar un taller.

Consells bsics de manteniment

11

5. REVISI GENERAL

QUADRE I FORQUILLA El quadre s lestructura que dna cos a tots els elements mecnics de la bicicleta i els suporta. Segons ls per al qual est pensada la bicicleta, el quadre t un disseny o un altre (BTT, carretera, ciutat...). Cal revisar lestat de la pintura del quadre i la forquilla i evitar rovells. En tots els casos, s important que el quadre no hagi patit cap cop greu, ja que aix podria condicionar-ne la seguretat. Ens podem trobar, per exemple, amb una roda que topa amb el quadre o una direcci que no funciona a causa dun quadre deformat o una forquilla doblegada.

LA RODA Els radis centren la llanda i mantenen la forma de la roda. Cal que estiguin tensats uniformement i en bon estat. Podem fer la comprovaci fent girar la roda i fixantnos en la posici de la llanda respecte de les pastilles de fre a banda i banda. Aix mateix, hem de comprovar que el dibuix de les cobertes no estigui massa esborrat i que leix no tingui jocs.

12

Consells bsics de manteniment

TRANSMISSI I VELOCITATS s el mecanisme pel qual la fora muscular que fem en pedalar esdev fora de fregament a la roda de darrere i mou la bicicleta. Els pedals, bieles i plats sn els que reben aquesta primera fora. Cal assegurar-se que estan en bones condicions i que no tenen joc. Desprs, aquesta fora es transmet a la roda de darrere a travs de la cadena i el piny. Segons la mida del plat i la corona de piny la fora que hem de fer s ms gran o ms petita. La quantitat de combinacions entre plats i corones de piny sn les diferents marxes o velocitats de qu disposem. Per exemple, si tenim set corones de piny i tres plats, direm que tenim vint-i-una velocitats, tot i que no totes les combinacions sn vlides. Hem de mirar que la cadena vagi sempre ms o menys parallela al quadre.

ens cal avanem

fora

ens cal

fora

avanem serveix per crrer

serveix per fer pujades

Consells bsics de manteniment

13

CANVIS DE VELOCITATS Mitjanant les manetes de canvi, els cables i els desviadors, fem passar la cadena duna corona a laltra en el piny o dun plat a laltre per tal de posar la marxa adient a cada moment. Hem de comprovar que la cadena passa per totes les posicions i que no salta fora en els extrems. Hem de revisar, tamb, lestat en qu es troben els cables i les fundes, aix com la tensi dels cables. Si el cable no est prou tensat, el desviador no far tot el seu recorregut i la cadena no arribar a pujar al plat ms gran o a la corona ms gran de piny. M ESQUERRA
maneta de fre de davant cable de fre

M DRETA
tensor de fre maneta de fre de darrera

maneta del canvi de plats

maneta de canvi de piny

puny

tensor del canvi de plat (*1)

tensor de canvi de piny (*1)

14

Consells bsics de manteniment

AJUSTEM ELS CANVIS Qu necessitem?

Tornavs

Claus Allen

Clau multis

Podem tensar el cable descargolant el tensor que trobem situat a la sortida de cada cable al costat de la maneta (*1). En el cas del piny, trobem tamb un tensor situat en el mateix desviador (*2). Als desviadors tamb hi trobem els cargols de lmit exterior (H) i/o interior (L), els quals fan de topall perqu el desviador no porti la cadena massa endins o massa enfora. Els hem dajustar en cas que la cadena surti en algun dels extrems quan accionem el canvi fins al final. desviador de piny

desviador de plat

(*2)

Consells bsics de manteniment

15

FRENS

Claus Allen

Claus fixes

Per frenar b, hem de poder accionar les manetes de fre sense que arribem a topar amb els punys. Amb aquesta acci, a travs del cable fem que els patins de fre bloquegin la llanda. Hem de mirar que els patins dels frens no estiguin massa gastats i que la seva inclinaci i direcci siguin correctes. Tamb hem de mirar que les fundes i els cables no estiguin gastats o desfilats i comprovar la tensi dels cables. Hem de poder frenar b sense que les manetes arribin a tocar el puny. Si cal tensar una mica, podem descargolar el tensor de fre que hi ha a la sortida del cable, al costat de la maneta de fre. Si cal tensar molt, hem danar a buscar la sortida del cable al mateix fre, descollar i estirar des dall. La roda ha destar centrada respecte al quadre perqu els frens funcionin correctament

cable de fre

16

Consells bsics de manteniment

ACCESSORIS Hi ha accessoris que augmenten la nostra seguretat i que sn ds obligatori: reflectants, timbre, llums a la nit.., i daltres que fan ls de la bicicleta ms cmode: portaequipatge, protector de cadena, alforges, pota de cabra, parafangs, etc. Cal que comprovem que els cargols que els subjecten estan ben collats, i tamb ho hem de fer amb tots els cargols de les diferents parts de la bicicleta: bieles, plats, frens, manillar...

Consells bsics de manteniment

17

6. ARREGLEM UNA PUNXADA

QU NECESSITEM?

Caixa de pegats i vulcanitzant

Desmuntadors

Cambra de recanvi

Manxa i adaptador

Les punxades sn unes de les avaries ms freqents i, per tant, val la pena aprendre a reparar-les. Fer-ho s senzill, per no deixa de tenir els seus trucs. s difcil trobar tallers on sarreglin cambres punxades; el que es fa s canviar la cambra punxada per una de nova. Si sabem posar b un pegat, la podrem reutilitzar unes quantes vegades ms. Quan es tracta duna cambra molt vella, pot haver-hi diversos porus difcils de localitzar o pot haver-se espatllat la vlvula: en aquests casos, la reparaci no s possible. Tot i aix, la podem reutilitzar com a goma per a lligar paquets. Si la punxada ens agafa desprevinguts i no tenim material per a reparar-la ni cambra de recanvi, podem omplir la coberta amb materials diversos: draps, papers, etc., i aix podrem tornar a casa sense destrossar la roda.
18
Consells bsics de manteniment

TRAIEM LA RODA

Acabem de desinflar la roda (1) Destensem el fre perqu hi passi la roda (2). Fem que la cadena passi per la corona del piny ms petita (3). Si no tenim cavallet i no podem penjar la bici, la posem cap per avall. Descargolem leix de la roda amb claus fixes (femelles) o amb la m (tanca rpida) i ja podem treure la roda (4).
3 4

TRAIEM LA CAMBRA

Amb els desmuntadors fem palanca i separem la coberta de la llanda amb compte de no pessigar la cambra (1 i 2). Noms ens cal obrir-la dun costat. Enfonsem la vlvula en el forat de la llanda i traiem la cambra (3). Revisem la coberta i la llanda per a comprovar que no ha quedat cap punxa o similar (4).
3 4

Consells bsics de manteniment

19

REPAREM LA PUNXADA

Inflem la cambra i busquem la punxada. Podem sentir laire que en surt o b amb lajuda dun gibrell daigua, veure don surten les bombolles. Marquem la zona que cal reparar (1). Preparem la zona netejant-la amb paper de vidre (2). Posem una capa fina de vulcanitzant. Es tracta dun producte que dissol la goma i que permet soldar-hi el pegat (3). Traiem el paper dalumini del pegat i ens quedem amb el pegat i el protector de plstic (4). Deixem que sassequi durant uns quatre minuts i hi posem el pegat pressionant per treure possibles bombolles daire (5). Finalment, abans de tornar a muntar la cambra, la inflem per comprovar que no surt aire (6).
5 6 3 4

20

Consells bsics de manteniment

TORNEM A MUNTAR LA RODA

Colloquem la cambra comprovant on ha danar la vlvula (1). En cas que calgui posar una cambra nova, ens ser ms fcil si primer la inflem una mica per a donar-li forma. Muntem la coberta dins la llanda sense pessigar la cambra amb els desmuntables (2). Inflem la roda fins a la pressi recomanada pel fabricant que veureu a la coberta (3). Muntem la roda deixant de nou la cadena a sobre de la corona petita (4). Collem b la roda fixant-nos que quedi ben centrada respecte del quadre i les pastilles de fre (5). Tornem a tensar el fre (6).
5 6 3 4

Consells bsics de manteniment

21

7. PER A SABER-NE MS

Bibliografia Els manuals segents tracten ms a fons la mecnica de la bicicleta. Tots sn recomanables, per alguns no sn fcils de trobar perqu estan exhaurits.

MILSON, Fred: El libro de la bicicleta. Mantenimiento y reparacin. Barcelona: Ediciones Omega, 5a edici, 2007. ISBN 978-84-282-1520-6. SIDWELLS, Chris: Manual de la bicicleta. Barcelona: Ediciones Omega, 2004. ISBN 84-282-1384-4. SIDWELLS, Chris: Manual de reparacin de bicicletas. Barcelona: Ediciones Omega, 2004. 160 p. ISBN 84-282-1406-9. BALLANTINE, Richard; GRANT, Richard: La bicicleta. Manual de reparacin. Barcelona: Editorial Alcanto, 1995. 96 p. ISBN 84-86673-50-X. DIAZ, Manolo: Manual del cicloturista. Cmo preparar y poner a punto la bicicleta. Barcelona: Integral, 1985. 160 p. ISBN 84-400-1765-0.

22

Consells bsics de manteniment

Enllaos Manuals on line http://www.bikeweb.org/escuela/mecanica.pdf http://www.unionbike.net/mecanica/manual_orbea.pdf http://www.unionbike.net/mantenimientobici.htm http://www.exactblog.com.ar/

Entitats http://www.rebiciclem.org http://www.reparatmillorquenou.blogspot.com

Consells bsics de manteniment

23