TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS. FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

NDEX Pgina: Fabricaci de la fibra de carboni mitjanant el sistema de infusi de resina RTM............ 3 Descripci del procs............................................................................... Parmetres de procs a tenir en compte.................................................. Tipus de pea o exemples de pea que es poden fabricar ..................... Altres......................................................................................................... fabricaci de perces amb fibra de carboni preimpregnada (prepregs) ......................... 7 Descripci del procs............................................................................... Parmetres de procs a tenir en compte.................................................. Tipus de pea o exemples de pea que es poden fabricar ..................... Altres......................................................................................................... Emmotllament per compressi ........................................................................................10 Descripci del procs............................................................................... Parmetres de procs a tenir en compte.................................................. Tipus de pea o exemples de pea que es poden fabricar ..................... Altres.........................................................................................................

BIBLIOGRAFA .................................................................................................................16

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

1.- Fabricaci de la fibra de carboni mitjanant el sistema de infusi de resina RTM.

RTM: He triat redactar el treball sobre el procs de fabricaci de la fibra de carboni mitjanant el sistema de infusi de resina RTM i Prepreg per que tinc inters en lassaig daquests materials amb elements finits. RTM s un procs d'emmotllament en el qual es bomba resina catalitzada en un motlle aparellat en el qual un teixit de fibra de carboni coneguda com a preforma hi ha estat collocada. El procs s ja ben conegut per al la fabricaci de components de materials compostos i s'utilitza en nombroses aplicacions. El procs de RTM ha estat reconegut com una alternativa cost-efectiva dels processos manuals de compostos, utilitzats tradicionalment per la indstria aeroespacial per a la producci de elements seleccionats o estructures secundries i primries. Avantatges de la RTM: Les peces sn de bona qualitat - tolerncies dimensionals. Bona qualitat de la superfcie en tots els costats. Les formes complexes de gran gruix sn assolibles. Integraci de inserits en la preforma. Separar el procs d'emmotllament de l'arquitectura de fibra permet que el dissenyador pot crear una forma nica amb materials a la mesura. Els temps de cicle curts, el cost menys m d'obra. Funcionament a baixa pressi (en general menys de 100 psi). mplia gamma de sistemes de resina disponibles. Propietats mecniques comparables a les peces tractades en autoclau (contingut de buit de baixa <1%). El procs pot ser automatitzat, donant majors taxes de producci i menys deixalles. Els materials de embutxacat que no siguin necessaris. El procs s repetible. una mnima manipulaci de resines

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES. Limitacions RTM Car, acompanyat de motlle d'eines.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

No totes les resines tenen baixa viscositat adequada per a la RTM. Pot ser difcil de mullar del tot el feix de fibres. No s rendible per a la producci de sries de baixa durada a causa de les despeses d'utillatge. Segellat inadequat pot causar desbordament de resina. Les resines actuals no solen ser tan difcils com prepreg. 1. 1.- Descripci de com funciona el procs. El procs de RTM s el segent: 1. El refor de fibra sec est muntada i preformada per assemblar-se a la geometria de la pea desitjada, que es diu una preforma. 2. La preforma pot estabilitzar perqu sigui manejable mitjanant l'aplicaci d'un aglutinant o per les tecnologies txtil com ara cosit. 3. La preforma pot ser codificada per l'aplicaci de calor i pressi que activa l'aglutinant. 4. La preforma s'insereix en un motlle aparellat 5. El motlle es tanca llavors i s'aplica un buit total. Un sistema de resina RTM (que pot ser mono-o bicomponent) s'injecta llavors en l'eina. Durant la injecci de la resina omple la cavitat del motlle i plenament impregna la preforma de fibra. 6. S'aplica calor al motlle, l'activaci del mecanisme de polimeritzaci / curat de la resina RTM. 7. La curaci s'ha completat i la part desenvolupa la fora suficient per ser desemmotllament amb seguretat quan es refreda.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES. 1. 2 .- Parmetres de procs a tenir en compte.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

Velocitat dentrada de la resina a dins de la matriu no pot ser ni massa lenta (refredament precipitat i possible obstrucci dels conductes), ni massa rpida per evitar turbulncies que puguin generar bombolles o imperfeccions. Per aix fins al moment de la infusi de la resina es mant en un recipient amb batedor i calefactat per mantenir la viscositat necessria. A ms de la pressi del gradient causada per la pressi de buit, la gravetat i efectes capillars de flux tamb han de ser considerats. El flux de la resina s crucial per mullar adequadament el refor i assegurar que no hi hagi zones seques en el curat del laminat. La viscositat depn de la qumica de la resina i la temperatura d'injecci. El fabricant de components en general ha de tenir experincia en el processament per obtenir alta qualitat components de forma coherent. 1.3.- Tipus de pea o exemples de pea que es poden fabricar . Travesser de l'aler dun Airbus A380, fabricat per Airbus Frana (Nantes), utilitzant resina HexFlow RTM 6 i teixit de refor de carboni.

Construt recentment un gegant refor de una part per al Ariane 5 amb 1,2 tones de reforos i resina.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

Bra de porta de la frontissa fabricats per lAirbus A380 de per Eurocopter Deutschland GmbH utilitzant HexFlow RTM 6 resina i HexForce i tela de fibra de carboni G0926. Hi ha 16 braos de la porta de en cada A380. Aix com l'estalvi de pes, proporcionen una millora trmica i dallament a la cabina, el que redueix la prdua de calor.

1.4.- Altres. La informaci en aquests sistemes de fabricaci no es abundant ja que s un mtode de producci relativament nou. Probablement ser el mode que impulsi a la fabricaci en massa de elements daquest tipus de materials compostos.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

2.- FABRICACI DE PECES AMB FIBRA DE CARBONI PREIMPREGNADA (PREPREGS) Quan parlem de materials lleugers per al vehicle, el Carbon Fiber Reinforced Polymer s bviament la millor opci. s extremadament resistent i lleuger: tan fort com l'acer, per un 50% ms lleuger (en comparaci, l'alumini s un 30% ms lleuger). Per regla general amb prepregs obtenim peces amb unes ropietats mecniques superiors a les produdes per RTM per requereixen de ms temps de producci ms elevat i per tant el cost s superior. 2. 1.- Descripci de com funciona el procs. El segent diagrama ofereix una visi simplificada dels processos involucrats.

Patrons El propsit del patr s fer un motlle negatiu de carboni en el qual es cobrir amb fibra de carboni pre-impregnada. El patr s un positiu d'un costat de la pea final, s a dir, que la geometria de la superfcie s exactament el mateix que el component desitjat. Els patrons de les fulles es mecanitza a partir del bloc d'eines de resina epoxi. Una vegada que els patrons s'han mecanitzat, la superfcie es segella i es poleix de nou a un acabat de superfcie d'alt brillantor. A ms de proporcionar un acabat llis, aquesta capa final s tamb un agent d'alliberament de la pea que evita que el motlle s'enganxi al patr. Tpiques tolerncies assolibles en el patr son de + /-0.25mm. Quan el pre-impregnat ha estat laminat en el motlle senvasa amb una bossa plstica al vuit mitjanant unes vlvules especials amb evolvent plstic, l'aire atrapat entre les capes s'elimina mitjanant un procs conegut com de-voluminositat. Aix implica la col locaci de l'eina en una bossa i succionant l'aire per comprimir el pre-impregnat en l'eina de motlle.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

Un cop tenim les capes disposades sobre del motllo i envasades al vuit passen al curat en el forn autoclau on tamb disposem d connexions de buit. El autoclau s, simplement, una gran olla a pressi que s'aplica calor i pressi. La calor fa que la resina reaccioni endurint al voltant de les fibres, mentre que la pressi fora les capes del pre-impregnat en la superfcie de l'eina de motlle per consolidar les mltiples capes juntes en un sol laminat totalment humitejada amb resina.

En un forn autoclau els termoparells estan afegits per controlar la temperatura durant el curat. La temperatura ha de ser acuradament controlada.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES. 2. 2.- Parmetres de procs a tenir en compte.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

Els motlles positiu i negatiu de la pea solen ser de la mateixa fibra de carboni aprofitant el bon acabat que dona a les peces i que t les mateixes propietats trmiques a dintre del forn autoclau. La temperatura en el forn gira en torn de 150C i el temps pot variar en funci de la qualitat de la pea. Durant el curat al forn autoclau la temperatura ha de ser acuradament controlada per obtenir bona qualitat en la pea. 2. 3.- Tipus de pea o exemples de pea que es poden fabricar . Xasss dautombils (actualment noms en supercars i competici).

Xasss McLaren MP4. Fusellatges i Componentes davions. Peces amb requisits Aeroespacials en general. Elements dalta resistncia com pales dhelicpters. 2. 4.- Altres. Actualment aquest procs de fabricaci de materials laminats amb fibres prepreg solen estar dedicats a elements de prestacions especials o per fabricaci de series redudes per lalt cost que suposen.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES. 3.- EMMOTLLAMENT PER COMPRESSI

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

El emmotllament per compressi s el mtode de transformaci de plstics ms antic que existeix. Apareix descrit per primera vegada en la bibliografia de principis del segle XIX, encara que no va comenar a desenvolupar a escala industrial fins a 1908, quan Leo Baeckeland desenvolupar les resines de fenolformaldehido, que segueixen emprant-se avui dia. El emmotllament per compressi s'utilitza gaireb exclusivament per modelar materials termostables, i ocasionalment per processar termoplstics. Els materials termostables sn, materials altament entrecreuats. Per processar es parteix de mescles de precursors (Termoenduribles), que a ms inclouen una srie d'additius, com a crregues, lubricants, pigments, catalitzadors, etc. Aquests materials es troben inicialment en forma de pols o granses, de vegades fins i tot sn lquids. Quan els materials termoenduribles se sotmeten a calor i pressi, en primer lloc disminueix la seva viscositat, fins assolir l'estat lquid i desprs pateixen una reacci qumica irreversible (polimeritzaci o curat). Els principals materials termostables emprats sn resines epoxi, fenliques, polisters, poliuretans i silicones. Els materials reforats de amb fibres (BMC; bulk moulding compounds) tamb se solen processar mitjanant aquesta tcnica, aix com els materials escumats. els termostables posseeixen una bona estabilitat dimensional, estabilitat trmica i resistncia qumica. Tot i ser una tcnica molt ms rudimentria, l'emmotllament per compressi presenta una srie d'avantatges respecte a l'emmotllament per injecci. En l'emmotllament per compressi prcticament no hi ha retallades, per la qual que es genera una quantitat molt petita de minves. Els materials gaudeixen de millors propietats mecniques en no patir orientacions elevades. s possible fabricar peces de secci molt fina que mantenen la seva forma sense alabearse. s possible fabricar peces de ms de 1.5 kg de pes que poden resultar molt problemtiques mitjanant injecci. Els motlles i en general la maquinria sn bastant ms econmics que en el model per injecci. Aix mateix el emmotllament per compressi presenta una srie de desavantatges enfront del emmotllament per injecci. No s aconsellable aquesta tcnica en cas d'emprar motlles amb formes complexes. Per aconseguir que el motlle s'ompli completament amb un material de viscositat elevada cal emprar pressions elevades i, per tant, que els motlles tanquin perfectament per evitar que el material pugui sortir per la lnia de partici abans d'omplir les parts d'accs ms difcil. La pols s'ha de repartir de forma adequada o s'han emprar preformes.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES. 3.1 .- Descripci de com funciona el procs.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

En l'emmotllament per compressi (figura) el material, b lquid, o en forma de pols, gransa o de pastilles pre-formades (preformes), es colloca al motlle calenta, i aquest es tanca lentament, fins que les dues meitats del motlle exerceixen pressi sobre el material. Conforme el motlle va tancant-se, el material s obligat a ocupar totes les parts de la cavitat de modelatge. En certs casos, s avantatjs realitzar el emmotllament tancant primerament el motlle gaireb del tot i obrint desprs uns segons abans d'aplicar la pressi definitiva. D'aquesta manera es deixa "respirar" al material, per permetre l'evacuaci del gas que queda atrapat entre la pols de moldeig o que s generat en la reacci de polimeritzaci. Una vegada que el motlle s'ha tancat completament s'aplica la mxima pressi, que provoca l'ompliment final i complet de la cavitat. Sota l'acci conjunta de la calor i la pressi tenen lloc les reaccions d'entrecreuament que transformen al material termoendurible en Termostable, procs que es coneix vulgarment com "Curat". Desprs del curat s'obre el motlle i s'extreu la pea totalment slida, que noms arriba a la seva rigidesa definitiva quan s'ha refredat totalment. Quan la pea t forma complicada o grans dimensions, s aconsellable collocar conformadors desprs de extreure-la del motlle, per evitar que es deformi mentre es refreda. El cicle de model, per tant, podria considerar el segent: Obertura del motlle Extracci de les peces modelades en el cicle anterior Preparaci del motlle, el que inclou neteja del motlle i lubricaci per facilitar l'extracci de la pea segent i col locaci de les insercions metlliques, si n'hi ha, i del compost de model, b lquid, en forma de pols o de pastilla. Tancament del motlle calent i aplicaci de pressi. Obertura del motlle per deixar "respirar" i permetre la sortida de humitat i matries voltils Aplicaci de tota la pressi al motlle calent i manteniment durant el temps necessari fins que el material hagi curat totalment Extracci de la pea

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

La temperatura del motlle i la pressi aplicada sn els factors ms importants del procs. A ms d'aquestes variables, altres factors que influeixen en la qualitat de les peces modelades per compressi sn: el disseny de la pea que ha de modelar, la velocitat de tancament de la premsa, la plasticitat del material i les condicions en qu es troba la superfcie de la cavitat de modelatge. s important posar en la cavitat d'emmotllament la quantitat exacta de material que es necessita, doncs una quantitat en defecte pot donar lloc a peces poroses amb baixa densitat i amb males propietats mecniques, mentre que una quantitat en excs pot donar lloc a excessives rebaves. El emmotllament per compressi t algunes limitacions, i no s molt aconsellable quan es tracta de modelar articles de forma molt complicada amb ressalts, entrants o petits trepants laterals. Tampoc s aconsellable per modelar articles de parets gruixudes (1 cm o ms). Valors tpics de temperatura del motlle, pressi demmotllament i temps d'emmotllament per, per exemple, una resina fenlica sn 150-200 C, 20000 kg/cm2 i 1.5 min, respectivament. Els motlles en emmotllament per compressi solen tenir rees molt elevades, pel que les premses utilitzades han de desenvolupar elevades forces de tancament. El curat de termostables s complex i inclou diverses etapes. Com s'illustra a la figura , el procs de curat comena amb la formaci i el creixement lineal de les cadenes que aviat comencen a ramificar i posteriorment a entrecreuar. A mesura que la reacci avana el pes molecular augmenta rpidament i diverses cadenes s'uneixen en un reticle de pes molecular infinit. La transformaci, que passa rpidament i de forma irreversible, en qu el material passa des d'un estat lquid viscs fins a un estat gel elstic, que marca l'inici de l'aparici del reticle, sol anomenar procs de gelificaci o punt de gel. La gelificaci s caracterstica dels termostables i t una gran importncia en el processat. El punt de gel s crtic en la manipulaci dels materials termostables, ja que a partir d'aquest estat el material deixa de fluir. Desprs de la gelificaci, la reacci continua fins a la formaci d'un reticle infinit, amb un augment substancial de la densitat d'entrecreuament, de la Figura Representaci del procs d'entrecreuament de termostables. Un altre fenomen que pot ocrrer durant el curat s la vitrificaci de les cadenes que estan creixent. Aquesta transformaci, des d'un estat lquid viscs o de gel elstic a un estat vitri,

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

comena a passar quan la temperatura de transici vtria de les cadenes creixents o del reticle coincideix amb la temperatura de curat. A partir d'aqu, la curaci s extremadament lent i, a efectes prctics, la vitrificaci suposa una parada brusca del curat. La vitrificaci s un fenomen reversible i el curat pot ser completat per escalfament, desvitrificant-se el termostable parcialment curat. Es diu factor de compressi d'un material d'emmotllament a la relaci entre la densitat de la pea modelada i la densitat aparent del pols de emmotllament. El factor de compressi en un material d'emmotllament depn, fonamentalment, del tipus de crrega utilitzada i de la mida de partcula i distribuci de mida de partcula de la pols de moldeig. Quan el factor de compressi t un valor alt, s desitjable, sempre que sigui possible, comprimir prviament el material abans del model, s a dir, utilitzar preformes. INFLUNCIA DE LA TEMPERATURA I LA PRESSI Es diu temperatura de moldeig a la temperatura mitjana del motlle. La temperatura ptima de moldeig s, en la majoria dels casos, propera a 160 C. Si la temperatura disminueix, tamb disminueix sensiblement la mxima fludesa de material fins al punt que si la temperatura es fa massa baixa, pot fer difcil omplir un motlle de forma complexa. D'altra banda, si la temperatura s massa elevada, tamb pot resultar difcil omplir les cavitats, pel fet que, si b el material de emmotllament s ms fluid, noms ho s durant un temps excessivament curt Figura.

El temps de curat disminueix marcadament amb la temperatura de modelatge. D'altra banda la fludesa mxima que assoleix el material s tant major (viscositat mnima) com ms gran s la temperatura d'emmotllament i disminueix quan la temperatura disminueix. Variaci de la viscositat dels materials termostables amb el temps a diferents temperatures del motlle. Com a guia general, podem dir que es podr modelar a una temperatura elevada quan la pea s de forma senzilla, el material de emmotllament s tou i el material no ha estat escalfat. No obstant aix, s'ha de tenir present que un curat molt lent, obtingut a una temperatura relativament baixa, dna ms possibilitats d'obtenir una pea emmotllada homognia i de bona qualitat, ja que com l'escalfament s ms uniforme, no hi haur grans diferncies en el grau de curat assolit per

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

les parets i l'interior de la pea. Es diu pressi d'emmotllament al quocient entre la fora de la premsa i la secci transversal de la cavitat. Quan una premsa tanca un motlle completament, es milloren les condicions d'emmotllament en augmentar la fora de la premsa. No s aconsellable un tancament massa rpid de la premsa, ja que pot fer que part del material surti sobtadament expulsat de la cavitat, donant lloc a la formaci d'articles de baixa densitat i pobres caracterstiques tcniques. Com ms gran sigui la pressi de model, millor ser la qualitat de les peces i menor la temperatura necessria per assolir el curat ptim. 3.2.- Parmetres de procs a tenir en compte. INFLUNCIA DE LA TEMPERATURA I LA PRESSI Es diu temperatura de moldeig a la temperatura mitjana del motlle. La temperatura ptima de moldeig s, en la majoria dels casos, propera a 160 C. Si a temperatura disminueix, tamb disminueix sensiblement la mxima fludesa de material fins al punt que si la temperatura es fa massa baixa, pot fer difcil complir un motlle de forma complexa. D'altra banda, si la temperatura s massa elevada, tamb pot resultar difcil omplir les cavitats, pel fet que, si b el material de emmotllament s ms fluid, noms ho s durant un temps excessivament curt. El temps de curat disminueix marcadament amb la temperatura de modelatge. D'altra banda la fludesa mxima que assoleix el material s tant major (viscositat mnima) com ms gran s la temperatura d'emmotllament i disminueix quan la temperatura disminueix. El material ha de refredar-se a l'interior del motlle abans de fer el desemmotllament, el que implica cicles molt llargs. PROPIETATS DE FLUX I TEMPS DE CURAT En emmotllament per compressi el material s'escalfa per contacte amb les parets del motlle, estovant-se i adaptant-se als contorns de la cavitat de model, seguint posteriorment un procs de curat i enduriment. El temps que tarda a endurir el material totalment, o temps de curat, s funci del gruix de la pea modelada pel fet que el material plstic s mal conductor de la calor. Com ms gran s el gruix de la pea tant ms llarg ser el temps de curat. Dues caracterstiques fonamentals d'un compost d'emmotllament sn la fludesa i la velocitat de curat. Un pols de moldeig que en el seu procs de preparaci ha estat escalfat a temperatures elevades (termoendurible) i ha assolit un grau avanat de curat, romandr prou fluid un temps summament curt. A aquest tipus de pols de moldeig se l'anomena de flux dur i convindr emprar per modelar articles de formes molt senzilles i que no necessiten fluir molt per omplir el motlle. Amb aquest tipus de pols de moldeig la contracci que apareix desprs de l'emmotllament ser petita, i les peces modelades tindran una bona aparena. Si la pols no ha assolit un grau de curat avanat, necessitar un temps de curat ms llarg durant el procs de modelatge. Aquesta pols de moldeig es diu que s de flux tou. L'aspecte de les peces ser alguna cosa pitjor que en el cas de

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

modelar amb un material de flux dur i la contracci d'aquestes peces ser una mica ms gran. Generalment, els fabricants de compostos de moldeig proporcionen informaci tcnica sobre les millors condicions d'emmotllament per als seus productes. Aquest tipus d'informaci se sol donar en grfics com el de la, on es representa el temps de curat davant de la temperatura del motlle per a un gruix (3 o 4 mm.) i pressi determinats. Aquesta informaci est completa quan es disposa d'aquestes grfiques de curat per a un interval raonable de gruixos. A la figura s'indiquen les corbes de curat mnim, ptim i mxim, aix com les zones que corresponen a condicions en les que s'obtenen peces excessivament curades o poc curades. 3.3.- Tipus de pea o exemples de pea que es poden fabricar . Tipus de peces principalment amb aportaci termostable i en rara ocasi termoplstica. Possibilitat de produir peces reforades amb fibra com ara Cascs de seguretat de altes prestacions reforats amb fibres.

3.4.- Altres. Aquesta tecnologia s bastant primitiva per mereix inters per la possibilitat de reforar els plstics amb fibres elevant les propietats mecniques.

TREBALL PROCCESSOS PRODUCTIUS FABRICACI DE PECES PLSTIQUES.

Miguel Rodrguez Gutirrez E.T.I.M.

BIBLIOGRAFIA : Tecnologia de Polmers. M. Beltrn i A. Marcilla D.H., Morton-Jones, Douglas M. Bryce, "Polymer Processing", Chapman & Hall, Londres, 1991. Michel L. Berins, "Plastics Enineering Handbook", Van Nostran Reinhold, New York, 1991. Jack Avery, "Injection Molding Alternatives", Hanser Publishers, Cincinnati, 1998.