Sistemes Educatius

Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, Colmbia, Bolvia, Per i Brasil
Els sistemes educatius als pasos dorigen de lalumnat immigrat. Una aproximaci
Miquel ngel Alegre Ricard Benito Sheila Gonzlez
Informes breus
I M M I G R A C I
Miquel ngel Alegre, Ricard Benito i Sheila Gonzlez
Miquel ngel Alegre Ricard Benito Sheila Gonzlez
Informes breus
I M M I G R A C I
Informes Breus s una collecci de la Fundaci Jaume Bofill que es distribueix gratutament. Shi publiquen els resums i les principals conclusions dinvestigacions que han estat promogudes per la Fundaci, aix com documents indits en llengua catalana, i que com succeeix amb els resums de les investigacions, es consideren rellevants pel seu inters social i poltic.
La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informtic, resta rigorosament prohibida sense lautoritzaci dels propietaris del copyright, i estar sotmesa a les sancions establertes a la llei.
Primera edici: setembre de 2007 dels textos: Miquel ngel Alegre, Ricard Benito i Sheila Gonzlez daquesta edici: Fundaci Jaume Bofill, 2007 Provena, 324 08037 Barcelona fbofill@fbofill.cat http://www.fbofill.cat Edici a cura dEditorial Mediterrnia Disseny: Amador Garrell Maquetaci: Jordi Vives ISBN: 978-84-8334-853-6 DL: B-43.944-2007 Impressi: Tecfa Group, Barcelona Imprs a Catalunya Printed in Catalonia
ndex
Resum 1. Introducci 2. Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, Colmbia, Bolvia, Per i Brasil Lestructura Les dinmiques Les famlies Equador Colmbia Bolvia Brasil Per 3. Sistema educatiu del Marroc Lestructura Les dinmiques Les famlies Marroc 9 11
17 19 22 23 24 26 28 30 32 35 39 40 42 44
4. Sistemes educatius de lEuropa de lEst: Romania, Ucrana i Rssia 47 Lestructura 49 Les dinmiques 51 Les famlies 52 Romania 54 Ucrana 56 Rssia 58 5. Sistemes educatius de lsia: Xina, ndia i Pakistan Lestructura 61 63
Les dinmiques Xina ndia Pakistan Per a ms informaci
66 68 70 72 75
Resum
Latenci a la diversitat es planteja de forma global per atendre lalumnat dorigen estranger que sincorpora a les aules catalanes. Per aquest alumnat, al marge de les seves caracterstiques familiars, personals, socioeconmiques i culturals, arriba a Catalunya amb un bagatge que cal tenir present en el procs descolaritzaci aqu: unes experincies escolars prvies (ms o menys llargues, ms o menys intenses, ms o menys similars a les que es troben aqu...) que influiran, en bona mesura, en el seu procs dintegraci escolar. A les pgines segents es pretn identificar aquells elements dels sistemes educatius dorigen que cal tenir presents a lhora de treballar per a la integraci de lalumnat nouvingut a les aules catalanes. Aquests elements ens proporcionen pistes per aproximar-nos millor a la situaci, per entendre alguns punts febles i aprofitar els punts forts dels recursos existents i, sobretot, per comprendre les actituds de lalumnat nouvingut. Tot plegat s una informaci molt til per sovint poc contemplada per al disseny de les poltiques adreades a aquest conjunt dalumnes.
10
11
1 Introducci
12
13
Parlar de la immigraci com un fenomen global i homogeni s sempre una tasca difcil, i de vegades fins i tot sense sentit, ja que els motius per emigrar, les condicions socioeconmiques dorigen, les condicions a larribada, les expectatives, etc. donen lloc a un gran nombre dactituds i actuacions diferenciades dins del grup caracteritzat com a immigrants. En el camp que ens ocupa, leducaci, hi ha factors que ens poden ajudar a entendre precisament aquestes actituds i actuacions davant del procs educatiu a Catalunya. Molts daquests factors depenen directament de lexperincia escolar que ha tingut lalumnat al pas dorigen. A priori, pot semblar que lescola s quelcom natural i universal, que no pot variar en funci del pas en qu ens trobem. Per en ser escolaritzat lalumne, des del primer dia de classe o fins i tot abans, a partir dels primers contactes de les famlies amb lAdministraci educativa, les diferncies comencen a fer-se poc a poc visibles. Aquestes diferncies entre els sistemes educatius dels pasos dorigen i el sistema educatiu dacollida sovint estan a la base de les dificultats de lalumne per adaptar-se a un mn escolar nou, per tamb sn les causants dalguns malentesos entre la poblaci immigrada (alumnat i famlies) i la poblaci autctona (professorat, companys, famlies autctones...).
14
Creiem que s convenient fer ara una mirada encara que sinttica a les realitats de partida daquest nou alumnat. Aquest exercici forma part duna altra recerca ms mplia (Alegre, Benito i Gonzlez, 2006) en qu abordem les percepcions que els alumnes nouvinguts expressen sobre el funcionament del sistema educatiu catal. Aquestes percepcions, com hem comentat, depenen de la comparaci entre la seva situaci escolar actual i les seves experincies educatives prvies i s per aix que ens volem aproximar a aquestes ltimes. Aix doncs, aquest s el propsit daquest informe breu, en el qual hem intentat desglossar les caracterstiques principals dels diferents sistemes educatius de les principals nacionalitats residents a Catalunya, fent especial mfasi en aquells elements que considerem que ens poden ajudar a entendre ms clarament les distncies respecte del sistema catal. El primer que ens cal conixer s lestructura general de cada sistema educatiu. Tot i que fem esment de les etapes preescolar i postobligatria, lexplicaci ms mplia se centra en letapa obligatria, per tal dentendren la durada i lorganitzaci, lexistncia o no ditineraris, aix com el funcionament que t, lextensi real i els mecanismes davaluaci i de promoci que shi estableixen. A ms, cal conixer dues qestions organitzatives: en primer lloc, lestructura de la xarxa escolar al pas (la presncia de centres privats o altres tipus dinstitucions educatives); i, en segon lloc, els horaris que regeixen les dinmiques educatives. Si b aquesta part s ms descriptiva i objectiva, hem volgut recollir tamb dos aspectes ms: duna banda, el que anomenem dinmiques, s a dir, com viuen els estudiants nouvinguts les diferncies entre els processos educatius dins de laula dels seus pasos dorigen i de Catalunya; i, de laltra, com perceben les famlies la incorporaci dels seus fills a les aules catalanes. Tots dos punts sn extrets dun treball de camp ampli basat en entrevistes a diversos alumnes i famlies, aix que tot i que hem de ser prudents a lhora datorgar-li un valor universal i generalitzable podem afirmar que, en molts casos, la informaci obtinguda s testimonial i exemplificadora.
Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, Colmbia, Bolvia, Per i Brasil Introducci
15
Hem optat per presentar les fitxes per ordre geogrfic. La justificaci s senzilla. Els sistemes educatius ms propers tenen unes dinmiques organitzatives ms semblants. Cal dir, per, que no es tracta duna classificaci determinant ni fixa, sin que s producte de lobservaci i pretn ser un mecanisme que faciliti la comprensi dunes caracterstiques generals, no pas el resultat final duna anlisi profunda. Els contextos geogrfics sn: lEuropa de lEst, lAmrica llatina, el Marroc i lsia.
16
17
2 Sistemes educatius de lAmrica llatina:
Equador, Colmbia, Bolvia, Per i Brasil
18
19
Englobem en aquest apartat els sistemes educatius dels pasos de lAmrica Central i lAmrica del Sud, i ens centrem en aquells que tenen ms presncia a Espanya: lEquador, Colmbia, Bolvia, el Per i el Brasil. Cal tenir presents les grans diferncies existents, duna banda entre els diversos pasos i, de laltra, dins de cada pas en funci de la ubicaci del centre i de la seva titularitat. Tanmateix, intentarem perfilar a continuaci aquells trets comuns que ens permeten aproximar-nos a leducaci en aquest context geogrfic (vegeu la taula 1).
Lestructura
Leducaci preescolar, tot i que encara no s una etapa generalitzada, est actualment en expansi a lAmrica llatina. Els sistemes educatius dels pasos a qu estem fent referncia es plantegen en la seva estructura cursos per a infants de 5 i 6 anys, s a dir, per a lany anterior a lentrada a leducaci obligatria. Leducaci prvia a aquesta edat t lloc en jardins dinfncia, generalment de titularitat privada, motiu pel qual les taxes descolaritzaci entre els 0 i els 5 anys sn molt redudes. Letapa deducaci obligatria sestn dels 6 anys (en el cas del Brasil des dels 7 anys) als 14 anys, i sequipara aix amb el sistema educatiu existent a Catalunya abans de lentrada en vigor de la LOGSE. Pel que fa a lestructura daquesta etapa,
20
Taula 1. Lalumnat procedent de lAmrica llatina a Catalunya

Alumnes de lAmrica llatina Educaci infantil 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 Educaci primria 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 602 691 529 665 1.188 2.615 4.904 7.398 7.761 7.701 2.245 2.073 1.536 1.876 2.660 5.656 10.596 15.981 18.721 210.331 209.242 205.991 208.820 216.393 224.892 237.488 251.419 264.355 276.743 436.402 358.576 349.530 347.457 346.604 348.665 354.597 362.817 368.267 376.585 149.453 229.455 252.163 266.467 257.318 253.340 253.424 256.268 258.746 260.966 0,3 0,3 0,3 0,3 0,5 1,2 2,1 2,9 2,9 2,8 0,5 0,6 0,4 0,5 0,8 1,6 3,0 4,4 5,1 5,6 0,2 0,3 0,4 0,6 1,0 1,6 2,6 3,8 4,2 5,7 289 422 583 811 1.568 2.543 3.084 1.234 3.911 -172 -537 340 784 2.996 4.940 5.385 2.740 2.508 89 -162 136 523 1.427 2.289 2.494 363 -60 Total dalumnes % sobre el total dalumnes Increment per curs
2005-2006 21.229 Educaci secundria obligatria 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 353 642 1.064 1.647 2.458 4.026 6.569 9.653 10.887 14.798
Font: Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.
21
hi coexisteixen dos models. Duna banda, el daquells pasos on tota leducaci obligatria es cursa dins de leducaci primria (Bolvia, Per i Brasil) i, de laltra, els sistemes educatius en qu leducaci obligatria se subdivideix en educaci primria i educaci secundria mitjana o bsica (Colmbia, Equador). Aquests dos models van acompanyats de diferents mecanismes davaluaci. Aix, en els pasos en qu leducaci primria ocupa tota letapa obligatria, lavaluaci es fa anualment, i sestableix la repetici de curs per a aquells alumnes que no superen un mnim dassignatures. En canvi, en els sistemes en qu leducaci obligatria implica dues etapes diferenciades, malgrat que es contempla tamb la repetici de curs, lavaluaci sol tenir lloc al final de cada cicle i/o etapa. La crrega lectiva a lAmrica llatina s dunes 30 o 35 hores setmanals, de manera que saproxima al model catal actual, tot i que existeixen algunes diferncies. A lAmrica llatina lhorari sol ser intensiu i els centres educatius ofereixen diversos torns (mat, tarda o vespre) per tal daprofitar al mxim les seves installacions. En aquells pasos en qu la jornada escolar diria s relativament reduda (dunes quatre hores), la setmana escolar sallarga i inclou el dissabte. Aquesta diferncia organitzativa s a la base de les opinions de molts alumnes llatinoamericans, per als quals lhorari de torn partit instaurat a Catalunya sels fa feixuc; afirmen que a la tarda el seu rendiment i la seva concentraci disminueixen i que els manca temps per fer les tasques a casa, ja que no disposen de tota la tarda lliure. Les taxes descolaritzaci mostren que ms del 90% dels infants en edat escolar assisteixen a leducaci primria, mentre que per a leducaci secundria aquesta xifra es redueix al Per fins al 70% i a lEquador fins al 50%. En general, tot i existir algunes excepcions, lescolaritzaci recau en ltima instncia en la voluntat dels pares, fins i tot en el cas de leducaci obligatria, motiu pel qual lescolaritzaci no sempre es produeix, especialment en alguns contextos (mbit rural), per a alguns collectius (indgenes, pobresa extrema...) i per als darrers cursos. Volem recordar una altra vegada que la diversitat s la caracterstica principal dels sistemes educatius llatinoamericans: heterogenetat entre pasos per
22
tamb dins dun mateix pas. A la major part dels pasos de lAmrica del Sud i de lAmrica Central conviuen escoles pbliques urbanes, escoles pbliques rurals, escoles privades laiques, escoles militars, escoles religioses, escoles estrangeres... i tot plegat dibuixa un mosaic poc ordenat dexperincies i de resultats educatius.
Les dinmiques
s precisament aquesta diversitat dexperincies el que explica la varietat dopinions expressades pels alumnes pel que fa a les distncies entre el sistema educatiu catal i els sistemes de llurs pasos dorigen. Arriscant-nos a ser massa generalistes, podem afirmar que el nivell educatiu dels centres privats a lAmrica llatina s proper al nivell dels centres pblics catalans, mentre que els centres pblics llatinoamericans presenten alguns dficits ms marcats. Tot i aix, cal dir que estem parlant dun endarreriment en el currculum de mesos o setmanes, sense arribar en cap cas a diferncies de cursos escolars sencers. A ms, lorganitzaci curricular diferent provoca que alguns alumnes hagin de repetir aqu continguts ja apresos en els seus pasos (la qual cosa els porta a pensar que el ritme daprenentatge aqu s ms lent) per, alhora, hi hagi assignatures que els sn completament noves i desconegudes (i aleshores senten que tenen certs dficits instructius). Un element de reflexi de lalumnat llatinoameric s la percepci que el desordre i la manca de respecte al professorat dins laula s molt ms present a Catalunya que en els seus pasos dorigen. El professorat dels pasos llatinoamericans contemplats en aquest informe estableix unes relacions ms distants i jerrquiques amb el seu alumnat, i es construeix aix una relaci basada en el respecte i lautoritat del professor o la professora, a qui tracten de vost. Aquests alumnes valoren positivament lactitud ms propera i comprensiva del professorat catal, per troben a faltar lautoritat i la disciplina de les aules dels pasos dorigen respectius, tot i que cal dir que no triguen a adaptar-se a la dinmica catalana.
23
Les famlies
Aquesta relaci de jerarquia i autoritat entre el professor o professora i lalumne es produeix en parallel amb lestabliment duns vincles ms propers entre el professorat i la famlia. El professorat encara avui dia t un paper de centre de coneixement i per aix gaudeix de ladmiraci i el respecte de les famlies dels pasos llatinoamericans estudiats. La relaci amb el professorat es concreta en una reuni mensual amb tots els pares del grup i en entrevistes individuals ms freqents, moltes de les quals sn informals, i que faciliten un dileg continu entre la famlia i lescola. Aquestes experincies prvies motiven que el primer contacte de les famlies llatinoamericanes amb les escoles catalanes sigui considerat fred i sinterpreti com una falta datenci cap als seus fills. Quan fa ms temps que les famlies coneixen el sistema educatiu catal, consideren que es tracta ms aviat de falta diniciativa de lescola, per que aquesta se sol mostrar receptiva davant les demandes dels pares. Tot i aix, s ests el sentiment que el funcionament de lescola respon a una falta de preocupaci dels pares autctons respecte de leducaci dels seus fills. Si b la relaci amb lescola sobserva amb un cert desencant, lopini de les famlies respecte de leducaci, en general, i de les installacions, en particular, s molt positiva. Ens trobem novament amb una diversitat dopinions en funci de les experincies prvies per, generalitzant, podem afirmar que la comparaci entre els centres dels seus pasos dorigen i els catalans s clarament favorable a aquests segons, dacord amb les opinions expressades per les mateixes famlies llatinoamericanes.
24
Quadre 1. El sistema educatiu de l'Equador

EQUADOR Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 9 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci preescolar Nivell primari Nivell mitj bsic Educaci mitjana collegis Educaci mitjana instituts tcnics Curs Tipus destudis
Educaci superior
Font: http://www.campus-oei.org/quipu/ecuador/ecu08.pdf
25
Etapes deducaci preobligatria Leducaci preescolar est adreada a infants de 5 a 6 anys i t una durada dun any. En aquells centres que disposen dels recursos necessaris, es permet organitzar un perode anterior per a nens de 4 a 5 anys. Aquesta educaci simparteix en els jardins dinfncia i el 50% de la poblaci equatoriana de 5 anys est escolaritzada en aquest nivell. Educaci obligatria Nivell primari Leducaci del nivell primari abraa sis graus, dun any lectiu cadascun, i organitzats en tres cicles bianuals. Aquesta educaci simparteix a les escoles primries. Els alumnes hi entren a ledat de 6 anys i acaben als 12. Nivell mitj bsic El nivell mitj bsic conforma un cicle de tres cursos, dun any acadmic cadascun. Lalumne cursa aquests nivells dels 12 als 15 anys. T com a objectiu promoure una cultura general bsica i desenvolupar activitats que permetin lorientaci de lestudiant cap a lespecialitat en el cicle diversificat i lhabilitin per al treball. Aquest nivell simparteix en el cicle bsic dels collegis de batxillerat. Avaluaci La promoci dins de cada cicle s automtica i s en el pas dun cicle a laltre quan sobserva laprofitament de lalumne sobre la base duna escala de qualificacions d1 a 20, en qu menys de 10 s insuficient. Sn promoguts dun cicle a laltre aquells alumnes que obtenen almenys una mitjana de 15 en cada rea o assignatura. En cas que aix no passi, els alumnes hauran de fer un examen addicional. Laprovaci del nivell primari s requisit per a lingrs al nivell mitj bsic. Dades descolaritzaci Les dades descolaritzaci sn dun 99% per a leducaci primria, i dun 50% en el nivell mitj. Xarxa escolar: pblica/privada/altres La xarxa escolar equatoriana distingeix entre centres oficials (siguin municipals o daltres institucions pbliques), centres particulars (que poden ser laics o confessionals) i altres centres que disposen dun finanament parcial a crrec dentitats pbliques i dassociacions de pares de famlia i es regeixen per convenis especials. Existeixen centres noms masculins, altres de noms femenins i uns altres de mixtos. Segons la localitzaci geogrfica, existeix una xarxa urbana i una altra de rural. Horaris Els centres escolars que imparteixen leducaci obligatria poden ser classificats segons lhorari que apliquen en centres matutins, centres de tarda, centres nocturns i centres de doble jornada.
26
Quadre 2. El sistema educatiu de Colmbia

COLMBIA Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 Educaci preescolar 11 10 9 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci preescolar obligatria Educaci primria Educaci bsica secundria Educaci mitjana vocacional o batxillerat Educaci superior Curs Tipus destudis
Font: http://www.campus-oei.org/quipu/colombia/col08.pdf
27
Etapes deducaci preobligatria Leducaci preescolar no s obligatria fins a ledat de 5 anys. En lactualitat aquesta educaci noms escolaritza un 7% de la poblaci entre 1 i 3 anys i ho fan institucions de carcter privat. Est en vies de preparaci un projecte per fer extensiva aquesta educaci a les escoles oficials. Educaci obligatria Educaci preescolar La Constituci colombiana estableix que leducaci preescolar ser obligatria com a mnim un any lectiu (els 5 anys). Educaci bsica Leducaci bsica sestructura en dos cicles. Un primer cicle deducaci bsica primria, que abraa del grau primer al cinqu (entre els 6 i els 10 anys) i un cicle deducaci bsica secundria, del grau sis al nov (entre els 11 i els 14 anys). Aquestes edats sn aproximades, de manera que leducaci bsica secundria es pot finalitzar als 13, 14 o 15 anys. Avaluaci A leducaci bsica primria la promoci s automtica, no es pot repetir curs. En canvi, a leducaci bsica secundria cal superar les proves davaluaci. La qualificaci mnima per aprovar una rea de formaci prpia o comuna s de 6 punts (sobre 10). Un alumne passa de curs quan ha aprovat totes les rees. s possible la promoci, malgrat que shagi susps una rea de formaci, quan la mitjana de totes les rees de formaci comunes s superior a 7. Si un alumne suspn dues rees, t dret a intentar recuperar-les i si les aprova totes dues, s promogut. Si en suspn una, ha de repetir curs. Dades descolaritzaci Les dades descolaritzaci a leducaci bsica sn dun 93%. Cal dir que encara que la Constituci estableix lobligatorietat de leducaci, a la prctica s la voluntat dels pares el que determina que un infant sigui escolaritzat o no. Xarxa escolar: pblica/privada/altres Leducaci bsica, primria i secundria sofereix indistintament en centres oficials i centres privats. Horaris Sestableixen diferents torns: de mat: de 7.00 a 12.15 h, de tarda: de 12.30 a 17.45 h, de nit: de 18.00 a 22.00 h.
28
Quadre 3. El sistema educatiu de Bolvia

BOLVIA Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Font: http://www2.unesco.org/wef/countryreports/bolivia/rapport_1.html http://www.minedu.gov.bo/estads/edubol/bolind_doc.pdf
Curs
Tipus destudis
Educaci superior
Educaci secundria per itineraris
Educaci secundria general 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci preprimria Educaci primria
Educaci preescolar no escolaritzada
29
Etapes deducaci preobligatria Leducaci preescolar atn alumnes dentre 0 i 6 anys i sestructura en dos cicles. Un primer cicle (de 0 a 4 anys) que es realitza a les anomenades casas-cuna i les escoles maternals. I un segon cicle, els kindergartens, per a nens de 4 a 6 anys amb lobjectiu de preparar el terreny per a laprenentatge del nivell primari. Educaci obligatria Educaci primria Leducaci primria s lnica de carcter obligatori i t una durada de vuit anys. Els alumnes entren a ledat de 6 anys al sistema educatiu i hi romanen fins als 14 anys. Des de la Reforma Educativa de lany 1994, leducaci primria est integrada per tres cicles: Un primer cicle de tres anys orientat a laprenentatge dhabilitats bsiques com la lectura comprensiva i reflexiva, lexpressi verbal i escrita i el raonament matemtic elemental. Un segon cicle de tres anys basat en aprenentatges essencials i adreat principalment a les cincies naturals, cincies socials, desenvolupament del llenguatge, matemtiques i arts plstiques, musicals i escniques. Un tercer cicle de dos anys destinat a ladquisici de coneixements cientfics, tecnolgics i altres tcniques elementals per a les necessitats bsiques de la vida.
En tots tres cicles sintenta incorporar codis simblics propis de les cultures indgenes dels alumnes, a ms de les habilitats manuals, leducaci fsica i els esports. Avaluaci En el cas que lalumne obtingui menys de 36 punts o menys en tres rees de coneixement, haur dassistir a un curs de refor en finalitzar lany escolar. Si la mitjana de lrea s de 36 sobre 100, encara que hi hagi alguna assignatura suspesa, no caldr assistir al curs de refor per el professor o professora far algunes recomanacions a lalumne. Si sn ms de tres les rees suspeses, s obligatria la repetici del curs, sense dret als cursos de refor. Dades descolaritzaci Les dades oficials mostren que un 95% de la poblaci entre 8 i 14 anys est escolaritzada. Xarxa escolar: pblica/privada/altres La xarxa escolar boliviana sestructura en escoles fiscals i rurals, que depenen de lEstat, i escoles privades. Lany 2002 hi havia 14.827 escoles pbliques i 847 de privades.
30
Quadre 4. El sistema educatiu del Brasil

BRASIL Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Font: http://www2.unesco.org/wef/countryreports/brazil/rapport_1.html http://www.un.int/brazil/brasil/brazil-education.htm http://www.brazilbrazil.com/schools.html http://www.hospitalityguild.com/Education/School_Systems/brazil.htm
Curs
Tipus destudis
Educaci superior 11 10 9 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci preescolar Educaci primria obligatria Educaci secundria
Atenci de dia
31
Etapes deducaci preobligatria Des de lany 1988 sinclou dins del sistema educatiu la xarxa de centres datenci de dia, que atenen als infants entre els 0 i els 3 anys. Dels 2 als 3 anys els nens i nenes poden assistir als jardins dinfncia i dels 4 als 6 sn escolaritzats a letapa preescolar. Educaci obligatria Educaci primria Leducaci obligatria brasilera abraa nicament leducaci primria, la qual atn els alumnes dels 7 als 14 anys (del primer nivell al vuit). Lentrada es produeix als 7 anys, encara que s permesa lentrada als 6, depenent de lestat. Avaluaci La promoci de nivell implica la superaci duns exmens anuals. Lavaluaci al Brasil contempla la repetici de cada curs en el cas que lalumne no hagi assolit els coneixements considerats necessaris per a cada nivell. De fet, la repetici s tan elevada que ms del 70% dels alumnes entre 15 i 17 anys que haurien dhaver passat a la secundria, encara cursen estudis de primria. Dades descolaritzaci La matriculaci dels nens entre els 7 i els 14 anys s dun 96%. Xarxa escolar: pblica/privada/altres El sistema educatiu brasiler, a excepci de leducaci superior, s predominantment pblic. En els darrers anys leducaci pblica ha viscut un increment considerable, mentre que el sector privat ha anat reduint la seva presncia. Cal dir que pot ser que aquest increment de leducaci pblica sigui degut a la recent incorporaci dels sectors ms pobres al sistema educatiu obligatori. Histricament lescola pblica ha estat en desavantatge davant del sector educatiu brasiler privat. Leducaci pblica ofereix una crrega lectiva menor, sovinteja labsncia del professorat a causa de les nombroses vagues, hi ha una planificaci menys eficient, installacions en pitjors condicions...
32
Quadre 5. El sistema educatiu del Per

PER Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Font: http://www.oei.es/quipu/peru/index.html Calnico i opo, mar 2007.
Curs
Tipus destudis Educaci professional superior
Educaci superior
Educaci secundria (per itineraris)
Educaci secundria 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci primria
Educaci inicial
33
Etapes deducaci preobligatria Leducaci inicial est destinada als menors de 6 anys i t dues modalitats: escolaritzada i no escolaritzada. La primera simparteix a les escoles bressol (0-3 anys) i als jardins dinfncia (3-5 anys). La modalitat no escolaritzada es realitza a travs de programes per a grups de mares, llars comunitries i hi participen organitzacions socials de base. Lany 2003 el 53% de la poblaci de 3 a 5 anys va assistir a una de les dues modalitats. Educaci obligatria Educaci primria Leducaci obligatria al Per es concep com una nica etapa, leducaci primria, que sinicia als 6 anys i sestn fins als 12. Avaluaci Lavaluaci al Per es fa anualment. Si lalumne obt una mitjana de totes les assignatures superior a 11 punts sobre 20 i aprova les assignatures de llengua i matemtiques es promociona al curs segent. En cas contrari, hi ha una opci de recuperaci i, si no laprova, lalumne repetir curs. Dades descolaritzaci Prop del 93% de la poblaci de 6 a 11 anys assisteix a leducaci primria i gaireb el 70% de la poblaci de 12 als 16 anys a leducaci secundria. Xarxa escolar: pblica/privada/altres En el sistema educatiu peru existeixen dues xarxes educatives: una de pblica, que escolaritza el 86% de la poblaci en edat escolar, i una de privada, que atn el 14% restant. Des dels anys noranta la presncia dinstitucions privades ha anat en augment, i sha convertit en la via de sortida per a les famlies de major capital socioeconmic davant la baixa inversi pblica en educaci. Horaris No hi ha un horari oficial nic i, en principi, aquest sadequa a les necessitats dels usuaris. Els centres poden oferir diferents torns: de mat, de tarda o ambds torns.
34
35
3 Sistema educatiu del Marroc
36
37
Tot i que en un primer moment ens proposvem tractar el Magrib com a context geogrfic, hem optat per limitar-lo al Marroc. Quan parlem del Magrib fem referncia al conjunt de pasos situats al nord del continent afric (el Marroc, Algria, Tunsia, Lbia i Mauritnia); per lalumnat escolaritzat a Catalunya procedent daquest context geogrfic s majoritriament marroqu, i a molta distncia de les altres nacionalitats. s per aix que centrarem laproximaci als sistemes educatius del Magrib en el sistema educatiu daquest pas (vegeu la taula 2).
38
Taula 2. Lalumnat procedent del Magrib a Catalunya

Alumnes del Magrib Educaci infantil 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 Educaci primria 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 Educaci secundria obligatria 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 1.375 1.762 1.352 1.568 1.877 2.477 3.323 5.206 6.307 7.170 4.043 4.086 3.426 3.857 4.251 5.165 6.305 8.769 11.121 13.107 702 1.656 2.387 3.093 3.739 4.396 4.894 5.598 6.014 7.648 210.331 209.242 205.991 208.820 216.393 224.892 237.488 251.419 264.355 276.743 436.402 358.576 349.530 347.457 346.604 348.665 354.597 362.817 368.267 376.585 149.453 229.455 252.163 266.467 257.318 253.340 253.424 256.268 258.746 260.966 0,7 0,8 0,7 0,8 0,9 1,1 1,4 2,1 2,4 2,6 0,9 1,1 1,0 1,1 1,2 1,5 1,8 2,4 3,0 3,5 0,5 0,7 0,9 1,2 1,5 1,7 1,9 2,2 2,3 2,9 954 731 706 646 657 498 704 416 1.634 43 -660 431 394 914 1140 2464 2352 1986 387 -410 216 309 600 846 1883 1101 863 Total dalumnes % sobre el total dalumnes Increment per curs
Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, Colmbia, educatiu del Marroc Sistema Bolvia, Per i Brasil
39
Lestructura
Prviament a leducaci obligatria, les maternelle (institucions privades) ofereixen educaci preescolar dels 2 als 6 anys per, a causa del seu carcter principalment privat, es tracta duna etapa restringida a collectius molt concrets i reduts. El sistema educatiu marroqu estableix letapa obligatria dels 6 als 15 anys, i queda integrada aix per un total de nou cursos escolars. Leducaci obligatria se subdivideix en educaci primria (dels 6 als 12 anys) i collegial (dels 12 als 15 anys). Aquesta segona etapa t per objectiu lespecialitzaci en una professi, i combina continguts ms acadmics amb prctiques laborals. La promoci de curs dins de cada etapa s automtica i noms a lltim grau de cadascuna (sis grau de leducaci primria i nov grau de leducaci collegial) els alumnes han de fer uns exmens, que poden repetir durant tres anys consecutius i, en cas de no aprovar-los, poden ser orientats cap a leducaci professional. Lestructura del sistema educatiu marroqu requereix fer quatre remarques. En primer lloc, el sistema que acabem dexposar s el sistema educatiu francfon (malgrat que la llengua vehicular sigui lrab i el francs hi ocupi una categoria de llengua estrangera) i s producte de la Carta Nacional de lEducaci i de la Formaci aprovada pel Govern marroqu lany 1999. Ara b, aquesta estructura conviu amb un sistema educatiu alcornic, exclusivament en rab, dedicat a lestudi i la memoritzaci de lAlcor i organitzat sobre la base duna etapa primria (subdividida en dos cicles de quatre i tres anys respectivament) i una etapa deducaci secundria (de tres anys de durada). En segon lloc, les taxes descolaritzaci han tingut un increment important en la darrera dcada, de manera que han passat dun 52% descolaritzaci a leducaci primria lany 1990-1991 a un 92% en el curs 2003-2004. Tot i aix, cal tenir presents dos elements. Primerament, que aquest augment de lescolaritzaci no s general i uniforme sin que afecta en menor mesura els mbits rurals i el sexe femen. Segonament, que una part important de lalumnat que arriba a Catalunya procedent del Marroc s dincorporaci tardana, s a dir, hi arriben amb ms de 8
40
anys dedat, i s probable que alguns daquests nens escolaritzats a Catalunya, tant a leducaci primria com sobretot a leducaci secundria obligatria, no hagin estat escolaritzats prviament al seu pas dorigen, especialment si provenen de contextos rurals en qu aquesta educaci s encara ms deficitria. La crrega lectiva s la tercera qesti que cal comentar. Al Marroc leducaci primria abraa unes trenta hores a la setmana i leducaci secundria de trenta a trenta-quatre hores, i es distribueix en totes dues etapes al llarg de tota la setmana; els dies festius sn els divendres i els diumenges. Aix doncs, en principi, el sistema educatiu marroqu implica ms dedicaci de temps dels alumnes a lassistncia a classe. Cal matisar altra vegada que les baixes taxes descolaritzaci i la informalitat en el seu compliment dins del sector pblic (especialment en lmbit rural) comporten que un volum important de lalumnat marroqu present a les aules catalanes no estigui acostumat a seguir aquests horaris, i que la jornada lectiva catalana sels faci llarga i feixuga. El quart punt fa referncia a lexistncia dins del sistema francfon de dues xarxes educatives, una de pblica i una altra de privada, amb diferncies considerables entre elles i clarament favorables al sector privat pel que fa a nivells daprenentatge i organitzaci. Per finalitzar aquest apartat, cal esmentar breument leducaci postobligatria al Marroc. Aquesta ofereix dues vies, una dintroducci rpida al mercat laboral (una mena de curs pont dun any) i, una segona, de carcter ms acadmic, enfocada a laccs a la universitat (sigui per a itineraris acadmics o professionals). En general, el pes atorgat a la formaci professional s clarament superior al que rep aquest tipus de formaci en el sistema catal.
Les dinmiques
Jerarquia i disciplina sn els dos elements ms caracterstics de les dinmiques dins les aules marroquines. Tcniques considerades poc pedaggiques en lmbit
41
educatiu catal, com ara la intimidaci i lagressi fsica a mans del professorat, sn encara presents en alguns contextos del Marroc. Aquest funcionament es fonamenta en la por de lalumne com a mecanisme de respecte cap al professor i destabliment de lordre dins de laula. Alhora, els professors estableixen unes relacions distants amb el seu alumnat. Per el respecte professat al Marroc al professorat no s producte en exclusiva de la intimidaci que aquest exerceix, sin tamb del fet que es tracta duna persona adulta (figures molt respectades dins de la cultura rab i amaziga) i duna persona amb autoritat i vlua professional dins la societat marroquina. s per tot aix que els alumnes marroquins, tot just incorporar-se a classe a Catalunya, experimenten una situaci de confusi davant el que consideren manques de respecte al professorat. Un segon element de comparaci entre el sistema catal i el sistema marroqu s el nivell daprenentatge. Hem de tenir present que la varietat de situacions personals (davant la reduda taxa descolaritat marroquina) i de centres escolars (pblics, privats, rurals, urbans, francfons, alcornics...) ens dificulta establir unes pautes daprenentatge globals al Marroc. Tot i aix, les experincies expressades pels alumnes marroquins a Catalunya tendeixen a considerar que el nivell educatiu catal s molt superior al del seu pas dorigen, per la qual cosa tenen grans dificultats i dficits instructius previs. Aquesta situaci semfasitza en el cas daquells adolescents que sincorporen a leducaci secundria obligatria sense haver estat escolaritzats abans. Cal afegir un darrer punt, en relaci amb les pedagogies prpies del sistema marroqu, que podem situar en la lgica pre-LOGSE a lEstat espanyol. Aix, sense poder generalitzar, els mtodes daprenentatge al Marroc disten de les lgiques constructivistes i daprenentatge significatiu que impregnen la filosofia docent a les aules catalanes i se centren en tcniques de memoritzaci mecnica i en la figura del professor com a transmissor magistral de coneixements. Una darrera qesti s la de les llenges vehiculars del sistema educatiu marroqu. Lrab s la llengua oficial de lensenyament per, des de 2003, lamazic ha estat incorporat com a assignatura obligatria en leducaci a primria en
42
unes 350 escoles designades pel Ministeri dEducaci en regions amazigfones, arabfones i a les ciutats. Est prevista lextensi daquest ensenyament fins al batxillerat abans del 2008. Una part important de la poblaci marroquina resident a Catalunya pertany a la comunitat amaziga, de manera que ha estat escolaritzada en el seu pas dorigen en una llengua no materna, lrab. Aquesta s una caracterstica important per a lensenyament del catal, ja que en molts casos es tracta dalumnes bilinges, amb els avantatges que aix comporta per a laprenentatge de noves llenges. I alhora s quelcom que sha de tenir present en el moment que les llenges dorigen entren en joc en les dinmiques educatives.
Les famlies
Les famlies marroquines centren les seves opinions sobre el sistema educatiu catal i la comparaci respecte del sistema educatiu en dos temes: el nivell daprenentatge i la relaci entre les famlies i lescola. Respecte al primer tema, les famlies marroquines consideren que lescola catalana s millor que la marroquina, en tant que els ofereix ms oportunitats. Cal tenir present que la seva percepci se centra, duna banda, en aspectes organitzatius (horaris que es respecten, professors que no falten a classe...) i, de laltra, en qestions relatives a latenci i la cura dels alumnes (informaci als pares, controls dassistncia...), ms que no pas en els continguts acadmics, tot i que la percepci dels seus fills sobre les seves dificultats tamb els porta a parlar del major nivell daprenentatge del sistema educatiu catal. Lopini dalgunes famlies marroquines sobre les relacions que lescola catalana estableix amb elles s el resultat duna experincia prvia amb lescola marroquina, en qu aquestes relacions sn nulles i, en cas dexistir, sn majoritriament per iniciativa de la famlia i sempre davant de problemes concrets dels alumnes. Latenci que sofereix als alumnes des dels centres educatius pblics, el seguiment de les faltes dassistncia, la reuni de pares i mares, les entrevistes individuals, les cartes... tot plegat s valorat molt positivament per les famlies,
43
tot i que moltes reconeixen que la manca de temps i les dificultats idiomtiques els dificulten mantenir ms relaci amb els centres escolars. A ms, existeix entre les famlies del Marroc un sentiment de confiana i respecte envers el professorat, que els porta a delegar-hi la responsabilitat total sobre els seus fills durant la jornada lectiva, i a considerar que no han dentorpir la seva tasca docent. Sovint aquesta darrera actitud s interpretada per una part del professorat autcton com a manca dimplicaci dels pares marroquins.
44
Quadre 6. El sistema educatiu del Marroc

MARROC Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2
Font: Carbonell, 2006. http://www.cadizayto.es/interreg/marruecos/educacionma.htm http://www.csi-csif.es/ense/Article481.html http://www.africa.upenn.edu/Country_Specific/Morco_review.html http://www.mincom.gov.ma/english/generalities/educatio/educatio.html
Curs
Tipus destudis
Educaci superior
Batxillerat Educaci secundria general 9 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci primria Educaci collegial Formaci professional curta
Educaci preescolar
Sistema Bolvia, Per i Brasil Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, Colmbia, educatiu del Marroc
45
Etapes deducaci preobligatria Leducaci preescolar simparteix per a nens de 2 a 6 anys a les maternelle, institucions exclusivament privades. Educaci obligatria Al marge daquesta estructura existeix un tipus densenyament que es realitza ntegrament en rab. Segons aquest model parallel, letapa primria sorganitza en dos cicles de quatre i tres anys de durada respectivament i en una etapa secundria de tres anys de durada. Educaci primria Leducaci primria t una durada de sis cursos acadmics (del nivell primer al sis). Ledat dentrada s als 6 anys i, conseqentment, lalumne finalitza aquesta primera etapa als 12 anys. Educaci collegial Leducaci collegial t una durada de tres anys (nivells set, vuit i nov), s a dir, dels 12 als 15 anys. Aquesta etapa t per objectiu lespecialitzaci en una professi al final del cicle. Lescola collegial combina un sistema daprenentatge general amb prctiques laborals. Un cop els alumnes finalitzen leducaci collegial obtenen el Diploma dEnsenyament Collegial. Si saprova el cicle, el Diploma indica la superaci dels estudis; si no, noms el tipus daprenentatge i despecialitzaci cursats. Avaluaci A leducaci primria i a la collegial la promoci de curs s automtica per al grau sis per a la primria i al nov a la collegial, per continuar els estudis els alumnes han de superar uns exmens, que sn iguals per a tots els alumnes de la ciutat. La majoria dalumnes superen aquests exmens per si un no ho aconsegueix, pot tornar-lo a repetir durant tres anys consecutius. Si finalment no aprovs lexamen, lestudiant, en funci de la seva edat, s encaminat cap a la formaci professional. Els alumnes de ms de 18 anys no poden continuar cursant leducaci collegial. Dades descolaritzaci Les dades mostren un increment impressionant de la taxa descolaritzaci en leducaci primria, que va passar dun 52% el curs 1990-1991 a un 92% el curs 2003-2004, tot i que encara sn inferiors en lmbit rural i entre les noies. Xarxa escolar: pblica/privada/altres Al Marroc existeix una xarxa descoles privades i una descoles pbliques. Aquesta ltima implica la gratutat del sistema educatiu des de la primria a la universitat, per les diferncies entre aquestes dues xarxes sn importants. Horaris Lescola al Marroc t una crrega lectiva de 30 hores a la setmana a leducaci primria, i dentre 30 i 34 a la secundria. Els horaris sn de dilluns a dissabte.
46
47
4 Sistemes educatius de lEuropa de lEst:
Romania, Ucrana i Rssia
48
49
Els sistemes educatius dels pasos que englobem sota letiqueta dEuropa de lEst sn hereus del sistema educatiu comunista implementat a totes les repbliques sovitiques durant una bona part del segle XX. Gaireb vint anys desprs de la caiguda del Mur de Berln sn encara presents moltes de les caracterstiques daquest sistema educatiu sovitic tant pel que fa a lestructura organitzativa com a les dinmiques pedaggiques en els sistemes educatius de Romania, Ucrana i Rssia, entre altres pasos. Aquests tres pasos de lEuropa de lEst que acabem de mencionar sn els que tenen una poblaci ms gran resident a Espanya i s a partir dels quals definirem, a continuaci, els principals eixos per a la comprensi de les experincies escolars dels nens i nenes provinents daquests orgens viscudes prviament a la seva arribada a Catalunya (vegeu la taula 3).
Lestructura
En primer lloc, els sistemes educatius de lEuropa de lEst plantegen leducaci obligatria com una etapa que abraa entre 8 i 9 anys, i comencen lescolaritzaci del nen a ledat dels 6 o 7 anys i la donen per acabada pels volts dels 15-16 anys. Cal matisar, per, que leducaci preescolar (dels 3 als 6-7 anys) est en una fase dexpansi i normalitzaci, de manera que, per exemple, a Romania el 65% dels infants ja assisteix a jardins dinfncia, i a Ucrana ho fa el 50% dels infants.
50
Taula 3. Lalumnat procedent de lEuropa de lEst a Catalunya

Alumnes de lEuropa de lEst Educaci infantil 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 Educaci primria 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 236 283 145 151 234 500 928 1.449 1.738 2.213 665 626 409 378 520 1.035 1.958 2.866 3.495 210.331 209.242 205.991 208.820 216.393 224.892 237.488 251.419 264.355 276.743 436.402 358.576 349.530 347.457 346.604 348.665 354.597 362.817 368.267 376.585 149.453 229.455 252.163 266.467 257.318 253.340 253.424 256.268 258.746 260.966 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,4 0,6 0,7 0,8 0,2 0,2 0,1 0,1 0,2 0,3 0,6 0,8 0,9 1,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,3 0,5 0,8 0,9 1,3 79 51 56 155 286 544 647 435 973 -39 -217 -31 142 515 923 908 629 1.029 47 -138 6 83 266 428 521 289 475 Total dalumnes % sobre el total alumnes Increment per curs
2005-2006 4.524 Educaci secundria obligatria 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 111 190 241 297 452 738 1.282 1.929 2.364 3.337
Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador,lEst: Romania, Ucrana i iRssia Sistemes educatius de lEuropa de Colmbia, Bolvia, Per Brasil
51
Leducaci obligatria a lEuropa de lEst escolaritza entre el 85% i el 100% de la poblaci en edat escolar, depenent del pas. Lorganitzaci de leducaci obligatria respon a un model comprensiu i alhora extremadament competitiu. Els alumnes a ledat de 10 anys finalitzen leducaci primria i es promocionen automticament cap a leducaci secundria bsica o inferior. En aquest nivell educatiu no sofereixen itineraris, per la distinci per nivells daprenentatge i/o capacitats est fortament marcada a travs dunes complexes proves i exmens a qu sn sotmesos els alumnes al final de cada curs i etapa. Hi ha sistemes, com el rus, en qu es contempla la possibilitat dexpulsar del sistema educatiu aquells alumnes dels darrers cursos obligatoris que, malgrat no tenir ledat suficient per abandonar lescola, no superen amb xit els exmens. En general, laprovaci de leducaci secundria bsica no implica el pas automtic a leducaci secundria postobligatria, sin que a aquesta shi accedeix a travs dunes proves de competncies. Leducaci obligatria s oferta principalment per institucions pbliques, tot i que des dels anys noranta s creixent el sorgiment duna oferta educativa privada. Els horaris dassistncia a classe varien en funci del pas per la norma general s lestabliment de jornades completes, amb lexigncia duna intensa activitat destudi de lalumne fora de lhorari lectiu. Leducaci postobligatria respon, en la major part dels casos, a dos itineraris: un de carcter ms acadmic, que permet la posterior entrada a la universitat, i un altre de perfil ms professional, que noms en uns pocs casos t continutat en institucions deducaci superior.
Les dinmiques
Si b lestructura organitzativa del sistema educatiu dels pasos de lEuropa de lEst deixa entreveure determinades distncies respecte al sistema educatiu catal, aquestes sevidencien amb ms fora en parlar de les dinmiques dins i fora de laula. Uns ritmes daprenentatge ms forts i una ms gran disciplina i
52
exigncia sn les dues caracterstiques centrals en la comparaci respecte leducaci a Catalunya. El professorat de lEuropa de lEst estableix una distncia important respecte als seus alumnes i, sense arribar a una actitud agressiva, s que tenen un comportament estricte, allunyat de la figura del professor o professora comprensius i propers en qui lalumne pot confiar. Aquesta actitud t la seva traducci ms immediata en un clima a laula que es mou entre el temor i el respecte al professor i, conseqentment, en una major disciplina a la classe. Alhora, els alumnes entrevistats interpreten aquesta disciplina com la base dun bon ensenyament, dun aprenentatge ms accelerat. I en aquest punt ens trobem amb el segon element de comparaci: el nivell destudis. Els alumnes de lEuropa de lEst coincideixen a manifestar que la seva incorporaci al sistema educatiu catal els ha comportat un retrocs significatiu en el seu procs daprenentatge retrocs valorat entre dos i tres cursos, prenent com a assignatures comparables langls i les matemtiques, ja que sn matries en qu el desconeixement de la llengua catalana t menys efectes. Un segon punt en referncia al nivell destudis se centra en els deures. Com hem comentat, es tracta dalumnes habituats a lobligaci dun intens treball a casa com a complement i requisit del treball a lescola. A Catalunya, els deures sn en la majoria dels casos reduts o, fins i tot, inexistents, fet que aquests nous alumnes interpreten com una manca dexigncia i, per tant, com un dficit per al seu procs daprenentatge.
Les famlies
Les famlies que provenen de lEuropa de lEst presenten una caracterstica comuna davant lescolaritzaci dels seus fills a Catalunya: langoixa provocada per la sensaci de reducci del nivell destudis dels seus fills. Es tracta de famlies que responen a unes lgiques molt competitives, que atorguen una gran importncia a leducaci, que dipositen grans expectatives en
Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador,lEst: Romania, Ucrana i iRssia Sistemes educatius de lEuropa de Colmbia, Bolvia, Per Brasil
53
lescola i que, conseqentment, experimenten el descens dels ritmes de treball escolar com lorigen del fracs escolar i professional dels seus fills, alhora que el veuen com un impediment per tornar als seus pasos dorigen. La poca feina que sha de fer a casa s interpretada tamb com un exemple de la manca dexigncia del professorat i de lescola. A ms, els sistemes educatius dorigen sestructuren sobre la base dunes relacions intenses entre el professorat i les famlies, materialitzades en una reuni mensual de pares i mares i ms dileg individual amb els professors i professores. En un primer moment, sinterpreta aquesta distncia ms gran de lescola respecte a les famlies com a desatenci, encara que progressivament sentn simplement com a manca diniciativa de lescola, ja que si la famlia demana aquestes trobades, la resposta dels centres sol ser positiva. Una segona reflexi sobre aquesta diferncia entre les lgiques de comunicaci entre les famlies i els centres escolars s la impressi que les famlies de lEuropa de lEst tenen que les famlies catalanes no es preocupen prou pels seus fills, en tant que no acudeixen sovint a lescola.
54
Quadre 7. El sistema educatiu de Romania

ROMANIA Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 Educaci preescolar 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci primria Gimnaziu o educaci secundria bsica Liceu o batxillerat Institut tecnolgic Curs Tipus destudis Educaci superior
Escola professional
Font: http://countrystudies.us/romania/47.htm http://www.photius.com/countries/romania/society/romania_society_education_and_ legiti~1204.html http://www.euroeducation.net/prof/romco.htm http://www.edu.ro http://www.ibe.unesco.org/International/ICE/natrap/Romania.pdf
Sistemes educatius de lEuropa de Colmbia, Bolvia, Per Brasil Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador,lEst: Romania, Ucrana i iRssia
55
Etapes deducaci preobligatria Leducaci preescolar abraa els infants dentre 3 i 7 anys, distributs en el nivell baix, el nivell superior i la classe de preparaci. Aquesta educaci simparteix en els jardins dinfncia. Lany 2000, un 65% dels infants entre 3 i 6 anys assistien als jardins dinfncia i la xifra augmentava fins al 89% en el cas dels alumnes de 6 anys. Educaci obligatria Educaci primria Leducaci primria, impartida a lescola de primria, sinicia als 7 anys i t una durada de quatre anys. Educaci secundria bsica Leducaci secundria bsica s impartida al Gimnaziu i els alumnes la cursen durant quatre anys. Lentrada es produeix als 11 anys i sallarga fins als 15. La nova reforma afegeix un nou curs, de manera que lexamen de capacitaci es realitza als 16 anys. La superaci daquest examen comporta lobtenci del Certificat de Capacitaci, amb el qual saccedeix a leducaci secundria superior. Avaluaci El sistema educatiu romans s extremadament competitiu. Al final de cada etapa educativa, per tamb en alguns nivells intermedis, els alumnes han de realitzar uns exmens de capacitaci, basats principalment en les matemtiques i la gramtica. Al final de leducaci obligatria els alumnes que han superat amb xit lltim curs sn declarats alumnes graduats de leducaci secundria bsica i tenen dret a dur a terme lexamen de capacitaci, que permet el pas a leducaci secundria postobligatria. En el cas que lalumne no superi aquest examen, pot tornar-lo a fer en posteriors ocasions. Dades descolaritzaci Lany 1999-2000, el 98,9% dels estudiants de 7 a 11 anys havien estat matriculats a leducaci primria, i el 92,4% dels estudiants dels 11 als 15 anys a leducaci secundria bsica. Xarxa escolar: pblica/privada/altres El sistema nacional deducaci contempla una xarxa pblica i una altra de privada dinstitucions, i estableix el carcter obert de totes dues xarxes i la possibilitat de passar de luna a laltra. Horaris Leducaci obligatria s impartida quatre hores diries, cinc dies a la setmana (de dilluns a divendres), per cal tenir present lenorme crrega lectiva extraescolar en qu es fonamenta aquest sistema educatiu.
56
Quadre 8. El sistema educatiu d'Ucrana

UCRANA Edat +20 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Font: http://www.euroeducation.net/prof/ukrco.htm http://education.gov.ua
Curs
Tipus destudis Educaci superior no universitria
Educaci superior universitria
Secundria superior especial Secundria superior 9 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r
Formaci professional
Educaci secundria inferior
Educaci elemental
Educaci preescolar
57
Etapes deducaci preobligatria El 49% dels nens i nenes en edat datendre leducaci preescolar (menys de 7 anys) estan escolaritzats en institucions preescolars. Leducaci preescolar ha esdevingut cada cop ms popular, ja que es planteja com una etapa de preparaci per a leducaci obligatria. Educaci obligatria Educaci elemental Lescola elemental a Ucrana estableix com a edat dentrada els 7 anys per si els pares hi estan dacord, lalumne pot ingressar-hi als 6. Aquesta s lopci majoritria, de forma que els alumnes ingressen al primer nivell de leducaci obligatria als 6 anys i completen els quatre cursos als 10. Educaci secundria inferior Leducaci secundria inferior t una durada de cinc anys i respon al model duna escola comprensiva, sense itineraris. Els alumnes assoleixen, com a norma general, el Certificat de la Secundria Inferior a ledat de 15 anys, i acaben aix leducaci obligatria. Un cop finalitza leducaci obligatria, lestudiant pot optar per leducaci secundria superior o per leducaci professional. Avaluaci Els alumnes dUcrana abans dentrar a leducaci elemental han de realitzar un examen de lectura. Aquest test determina el grau de desenvolupament de lalumne i el curs al qual ha dingressar. Si lalumne obt el nivell necessari, entrar a leducaci elemental. Si no s aix, es recomanar que lalumne ingressi en una escola elemental en qu aquesta etapa simparteixi en quatre anys i no en tres. Dades descolaritzaci El 84% de la poblaci ucranesa en edat escolar est escolaritzada. Xarxa escolar: pblica/privada/altres A Ucrana existeix una xarxa pblica descoles i una altra de privada. Avui dia, les escoles privades sn el 0,6% del total descoles existents. Cal dir que, encara que la xifra s reduda, est en constant creixement des de comenament dels anys 90. Horaris La legislaci dUcrana en matria educativa preveu el funcionament de leducaci en diferents formes: classes dirnes, classes de tarda i classes a distncia.
58
Quadre 9. El sistema educatiu de Rssia

RSSIA Edat Curs Tipus destudis Superior Superior no universitria universitria
+18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r
Educaci secundria completa
Liceus professionals PTU
Educaci secundria bsica
Educaci primria
Guarderies
Escoles bressol
Font: http://countrystudies.us/russia/52.htm http://www.euroeducation.net/prof/russco.htm http://studyrussian.com/MGU/russian-education-system.html http://www.rusiamia.com/educacion.html http://www.vsu.ru/english/academics/rusedu/index.htm
59
Etapes deducaci preobligatria Els pares i mares russos tenen lopci descolaritzar els seus fills a les escoles de preescolar fins ledat dels 7 anys, quan comena leducaci obligatria. Dels 18 mesos als 3 anys aquesta escolaritzaci es realitza a les escoles bressol, mentre que dels 3 als 7 anys els nens i nenes van a la guarderia, on a partir dels 5 anys realitzen els cursos de preparaci per a lescola. La major part de les mares tenen feines a temps complet, de forma que molts dels recursos de preescolar estan situats a les mateixes empreses. Cal dir que a partir de lany 1991, amb les reformes econmiques, els recursos adreats als pares i mares treballadors han sofert una reducci contnua, principalment per la falta daportacions econmiques de lEstat. Educaci obligatria Educaci primria Leducaci primria sinicia a ledat de 7 anys i finalitza als 10, s a dir, del nivell primer al nivell tercer. Educaci secundria bsica Leducaci secundria bsica abraa dels 10 als 15 anys. Cal dir que amb anterioritat a lany 1992 leducaci obligatria sallargava fins als 17 anys, motiu pel qual ms del 60% dels alumnes continuen encara realitzant lescolaritzaci donze cursos, en comptes de la de vuit, que s lactual educaci obligatria. Avaluaci El sistema educatiu rus contempla la possibilitat dexpulsar del sistema educatiu aquells alumnes de 14 anys (encara a leducaci obligatria) que suspenen els cursos. Dades descolaritzaci El 90% de la poblaci en edat escolar obligatria est escolaritzada. Xarxa escolar: pblica/privada/altres El sistema de finanament rus va fer que les institucions educatives fossin totalment dependents dels recursos estatals i que fora de lesfera pblica no es creessin institucions privades deducaci. Aix comen a canviar a partir de la reforma del 1992, moment en qu comena a obrir-se un nou mercat a leducaci. Multitud dinstitucions privades apareixen. Aquestes esdevenen rpidament centres dinnovaci pedaggica, i sallunyen del rgid mtode sovitic. Dins del sistema pblic descoles, el 75% sn escoles rurals. El sistema educatiu s gratut, encara que des de lany 1992 a leducaci superior es comena a cobrar certes taxes. Cal dir que laccs al sistema educatiu superior est clarament relacionat amb lorigen socioeconmic de lestudiant i no noms pels contactes que la famlia pugui tenir sin perqu la diferncia de la qualitat entre els diferents centres educatius est en continu creixement.
60
61
5 Sistemes educatius de lsia: Xina, ndia
i Pakistan
62
63
El continent asitic engloba un conjunt molt ampli de pasos amb llenges, histria, organitzaci poltica i social molt divergents, fet que dificulta parlar dun nic model educatiu. Si b en el cas de lAmrica llatina la diversitat s una caracterstica destacada dels sistemes educatius per amb la possibilitat destablir-hi uns elements comuns, en el cas de lsia hem de plantejar aquesta categoria com un calaix de sastre, en el qual encabim una srie de pasos que noms coincideixen en la seva localitzaci geogrfica en aquest gran continent. Els principals pasos asitics amb presncia a Catalunya sn la Xina, lndia i el Pakistan (vegeu la taula 4).
Lestructura
Leducaci preescolar est en diferents moments dextensi i universalitzaci en cadascun dels pasos estudiats. Aix, mentre a lndia aquesta etapa educativa sofereix noms des dinstitucions privades (i arriba a menys del 30% de la poblaci menor de 6 anys); al Pakistan est en procs dinstitucionalitzaci i es pretn que abans del 2010 sintegri leducaci de 3 a 5 anys com a part de leducaci primria; i a la Xina est prcticament universalitzada als nuclis urbans i molt estesa a les rees rurals.
64
Taula 4. Lalumnat procedent de lsia a Catalunya1

Alumnes de lsia Educaci infantil 1996-1997 355 1997-1998 436 1998-1999 263 1999-2000 307 2000-2001 377 2001-2002 554 2002-2003 738 2003-2004 1.013 2004-2005 1.224 2005-2006 1.553 Educaci primria 1996-1997 915 1997-1998 792 1998-1999 509 1999-2000 529 2000-2001 635 2001-2002 916 2002-2003 1.195 2003-2004 1.747 2004-2005 2.528 2005-2006 3.150 Educaci secundria obligatria 1996-1997 105 1997-1998 222 1998-1999 350 1999-2000 532 2000-2001 631 2001-2002 800 2002-2003 991 2003-2004 1.484 2004-2005 2.155 2005-2006 2.746 Total dalumnes 210.331 209.242 205.991 208.820 216.393 224.892 237.488 251.419 264.355 276.743 436.402 358.576 349.530 347.457 346.604 348.665 354.597 362.817 368.267 376.585 149.453 229.455 252.163 266.467 257.318 253.340 253.424 256.268 258.746 260.966 % sobre el total dalumnes 0,2 0,2 0,1 0,1 0,2 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,2 0,2 0,1 0,2 0,2 0,3 0,3 0,5 0,7 0,8 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,3 0,4 0,6 0,8 1,1 Increment per curs
81 -173 44 70 177 184 275 211 329
-123 -283 20 106 281 279 552 781 622
117 128 182 99 169 191 493 671 591
Font: Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya. .................................................................................................................................................... 1. Aquestes dades corresponen al nombre dalumnes procedents de lsia i dOceania, en ser aquesta la categoria emprada pel Departament dEducaci. Tot i aix, el volum dalumnes procedents dOceania s molt minoritari, per la qual cosa les dades sn prou vlides per a reflectir la presncia dalumnat asitic.
Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, de lsia: Xina, ndia i Pakistan Sistemes educatius Colmbia, Bolvia, Per i Brasil
65
Dels pasos asitics recollits en la nostra mostra, lndia s el que t una etapa deducaci obligatria ms curta. La descentralitzaci poltica comporta lexistncia de diferents sistemes educatius al pas, de manera que a la majoria destats la legislaci vigent no contempla lexistncia duna etapa educativa obligatria, en uns altres aquesta abraa dels 6 als 10 anys i en uns altres sallarga fins als 13 anys. El Pakistan i la Xina estructuren leducaci obligatria en deu cursos escolars, que sinicien als 5 anys en el primer i als 6 anys en el segon i sestenen, doncs, fins als 14 anys al Pakistan i als 15 a la Xina. Un altre element que tamb difereix entre pasos s el grau de comprensivitat. El Pakistan i lndia plantegen un disseny comprensiu, en tant que lescolaritzaci obligatria s igual per a tothom de linici a la fi. En canvi, a la Xina, als 12 anys els alumnes sn orientats cap a dos itineraris diferenciats (un de ms acadmic i laltre ms professional), i existeix a ms una distncia important de qualitat entre els diversos centres educatius, essent la nota de leducaci primria la que determina a quines escoles t accs cada alumne. Les dades descolaritzaci mostren diferents nivells duniversalitzaci de leducaci obligatria a lsia. A lndia poc ms del 50% dels infants dels 6 als 14 anys assisteixen a classe; al Pakistan estan escolaritzats el 56% dels nens dels 5 als 9 anys, el 34% dels 10 als 12 anys i noms el 22% dels 13 als 14 anys; i a la Xina ms del 90% dels infants cursen tota letapa obligatria. Els criteris i mecanismes davaluaci sn tamb diferents en cada context. A la Xina els exmens es realitzen anualment (i se centren en llengua xinesa i matemtiques a leducaci primria) i la promoci s automtica a leducaci secundria inferior, tot i que com hem vist, les notes determinen a quin tipus descoles t accs cada alumne. En canvi, al Pakistan, a ms dels exmens anuals, els alumnes han de superar una prova especfica per accedir a leducaci secundria obligatria. Finalment, cal tenir present que les caracterstiques esmentades es refereixen principalment al sistema educatiu pblic de cadascun daquests pasos. Si b a la Xina el sector pblic s majoritari, amb una presncia molt limitada del sector
66
privat, al Pakistan i a lndia la xarxa educativa privada t un pes considerable. A lndia lestricta jerarquia social t un clar reflex en lestructura educativa, i les escoles privades sn un smbol destatus i oportunitats socials. Al Pakistan, per la seva banda, hi conviuen multitud de subsistemes educatius (langls privat, lurd pblic, les madrasses religis...) amb poca o nulla relaci entre ells.
Les dinmiques
Com hem anat comentant, la disparitat dexperincies educatives que sengloben dins del continent asitic dificulten parlar dunes dinmiques especfiques i niques. Tot i aix, hi ha determinats elements comuns que mereixen ser destacats. Els alumnes procedents de pasos asitics remarquen la importncia que satorga en els seus sistemes educatius dorigen a la disciplina dins de laula. Aquesta disciplina t diverses formes dexpressi; aix, al Pakistan i lndia es concreta en actituds autoritries i, fins i tot, en lagressi fsica a mans del professorat; mentre que a la Xina el respecte al professorat es fonamenta ms en lestabliment duna relaci distant i freda amb els alumnes i, alhora, en la valoraci social del paper del docent en leducaci dels infants. Aquesta disciplina es relaciona de forma directa, i molt especialment a la Xina, amb un nivell dexigncia ms alt del professorat, que desemboca en un ms gran esfor de lalumne pel que fa a les seves obligacions escolars. A la Xina, per exemple, els estudiants dediquen unes dotze hores diries a leducaci, entre hores lectives i deures per fer a casa. En general, aquests alumnes valoren positivament lactitud ms propera dels professorat catal per consideren que s necessria ms disciplina a laula per tal de crear bones dinmiques daprenentatge. Aquesta percepci de manca daprenentatge est emfasitzada, a ms, per les distncies entre el model pedaggic propi dels sistemes educatius asitics (fortament
Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, de lsia: Xina, ndia i Pakistan Sistemes educatius Colmbia, Bolvia, Per i Brasil
67
basats en una figura central del professor o professora a laula, coneixements tancats, memoritzaci de conceptes, treball individual), i el sistema educatiu catal, en qu laprenentatge significatiu ocupa una posici central. Cal afegir que a la Xina, a ms, les aules simpregnen dunes dinmiques pedaggiques basades en la competici, destinada a la selecci dels millors alumnes. Un ltim comentari de tancament, referit a la poltica lingstica daquests pasos asitics. El Pakistan, la Xina i lndia sn pasos amb una gran varietat de llenges minoritries, unes amb rang oficial per altres no reconegudes. A la Xina, un dels objectius del govern s promoure el xins mandar, s a dir, el xins estndard i oficial, entre tota la poblaci. Malgrat aix, en aquelles escoles amb majoria dalumnat pertanyent a una de les cinquanta-sis minories tniques de la Xina, es contempla ls de les seves llenges respectives. A lndia s cada estat el que estableix les llenges vehiculars del sistema educatiu dacord amb loficialitat que tenen en cada territori, i es reconeix aix la pluralitat lingstica del pas. A ms, la legislaci contempla el dret a leducaci primria en llengua prpia a tots els alumnes pertanyents a minories lingstiques, aix com el dret daquestes minories a la creaci de centres educatius propis. El cas contrari el trobem al Pakistan, on lurd s la llengua oficial de lensenyament pblic i on, lluny de fomentar-se ls de les llenges minoritries, sest experimentant un increment progressiu de la presncia de langls a les escoles, principalment per lextensi de centres privats anglesos. Aquests trets lingstics sn despecial inters en el moment que es plantegen dinmiques daprenentatge duna nova llengua, ja que estem tractant amb alumnes bilinges en la majoria dels casos, amb els avantatges que aix comporta. I, alhora, la complexitat lingstica daquests pasos sha de tenir present en el moment de treballar les llenges dorigen.
68
Quadre 10. El sistema educatiu de la Xina

XINA Edat +18 18 17 16 15 Curs 14 13 12 11 10 Educaci secundria inferior (primer cicle) Educaci secundria superior Educaci professional secundria superior Educaci secundria professional (primer cicle) Tipus destudis Educaci superior universitria i no universitria
14
13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3
8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci primria
Educaci preescolar
Font: Carbonell, 2007, a partir de Siz Lpez, 2006. http://internacional.universia.net/asia-pacifico/china/sistema-educativo/estructura/index.htm http://www.moe.edu.cn/english/basic_b.htm http://www.chinahotschools.com/StudyInChina/The_scholarship_system.asp
Sistemes educatius Colmbia, Bolvia, Per i Brasil Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, de lsia: Xina, ndia i Pakistan
69
Etapes deducaci preobligatria Leducaci preescolar a les zones urbanes es basa principalment en jardins dinfncia i s de tres anys de durada. A les rees rurals, leducaci preescolar s oferta a travs dels serveis de guarderia i algunes estades en jardins dinfncia. A les zones ms desafavorides, a ms de leducaci preescolar existeix leducaci no formal que sorganitza en centres dactivitats, grups de jocs i un servei mbil anomenat caravana. Leducaci preescolar ha estat prcticament universalitzada a les ciutats grans i mitjanes. A ms a ms, sha ests rpidament en els darrers anys a les zones rurals. Educaci obligatria Cal dir que leducaci obligatria est acompanyada per leducaci extraescolar, de gran importncia a la Xina. Una gran varietat dactivitats extracurriculars sn organitzades al voltant de lescola. Educaci primria Leducaci primria t una durada de cinc o sis anys. El 35% dels alumnes noms cursen els cinc anys i un 65% realitza els sis cursos de primria. Com a norma general, leducaci obligatria comena als 6 anys i sacaba als 11 o 12 anys. Educaci secundria inferior (primer cicle) Leducaci secundria inferior o de primer cicle t una durada de tres anys (dels 12 als 15 anys). Aquest ensenyament s encara global i com i un 98% dels estudiants en edat escolar entre els 12 i 15 anys realitza aquesta etapa escolar. Educaci secundria professional (primer cicle) s el primer nivell de leducaci secundria professional i simparteix a les escoles professionals, normalment situades en rees rurals. El seu objectiu s la preparaci de treballadors amb uns coneixements bsics i determinades habilitats professionals. Lentrada a leducaci secundria professional de primer cicle t lloc desprs de leducaci primria (havent superat exitosament aquesta etapa). La durada daquest primer cicle de formaci professional s de tres o quatre anys (dels 12 als 15 o 16 anys). Avaluaci A les rees on el primer cicle de leducaci secundria inferior ha estat universalitzat, tots els graduats a leducaci primria entren a la secundria sense haver de passar cap tipus de prova, tot i que la nota determinar a quines escoles t accs cada alumne. El pas de la secundria inferior a la superior (no obligatria) requereix fer un examen dingrs. Al llarg de leducaci obligatria, els estudiants han de realitzar exmens de final de curs i proves al llarg del semestre. A les escoles deducaci primria, la llengua xinesa i les matemtiques sn les assignatures que determinen la graduaci de lalumne, mentre que la resta dassignatures sn noms de control. A les escoles secundries les assignatures davaluaci sn escollides per lEstat entre el conjunt dassignatures impartides, i la resta sn de control. Dades descolaritzaci A les acaballes del 2002, leducaci obligatria de nou anys escolars havia estat universalitzada, amb ms dun 90% dinfants en edat escolar escolaritzats en escoles primries i un 88,7% en els instituts de secundria. Xarxa escolar: pblica/privada/altres Actualment leducaci bsica s subministrada prcticament sencera per lAdministraci pblica, sigui pel Govern xins o altres nivells administratius com el local. La presncia dinstitucions privades, encara que molt minoritria, s creixent al pas.
70
Quadre 11. El sistema educatiu de l'ndia

NDIA Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 12 11 10 9 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci preprimria Educaci primria Educaci mitjana Curs Tipus destudis Educaci superior universitria Educaci secundria general
Educaci tcnica Educaci secundria professional
Educaci secundria
Font: http://www.education.nic.in/htmlweb/natpol.htm#3 http://www.indiaeducation.info http://lcweb2.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field(DOCID+in0045) http://www.un.org.in/JANSHALA/jan1999/compedu.htm http://www.mapsofindia.com/india-education.html
71
Etapes deducaci preobligatria Leducaci preescolar continua essent a lndia un privilegi. Noms un 29% dels nens i nenes de menys de 6 anys sn escolaritzats i prcticament tots ho estan en escoles privades. Educaci obligatria La diferncia entre estats implica que a quatre estats noms letapa primria sigui obligatria, a vuit ms ho s leducaci primria i leducaci mitjana i a ms de vint no shan introdut encara normes sobre lobligatorietat de leducaci. Etapa primria A vint estats o territoris de la Uni ndia, letapa deducaci primria engloba les classes des del nivell primer fins al cinqu, amb una durada dany per nivell, la qual cosa implica que els alumnes aproximadament acaben aquesta primera etapa a ledat d11 anys. A la resta, aquesta primera etapa consisteix en els nivells primer, segon, tercer i quart i, per tant, els alumnes lacaben als 10 anys. Etapa mitjana o primria superior Letapa deducaci mitjana o tamb anomenada primria superior abraa des del sis nivell fins el vuit (dels 11 als 14 anys) a divuit estats o territoris de la Uni. En dotze estats o territoris ms, letapa mitjana est integrada per les classes des de cinqu a set (dels 10 als 13 anys). A tres estats o territoris ms, la primria superior inclou del sis al set nivell (dels 11 als 13 anys) i a Nagalndia del cinqu nivell al vuit (dels 10 als 14 anys). Avaluaci A tots els estats, els exmens pblics es fan al final del nivell des i dotz. Ledat mnima per realitzar lexamen de secundria (nivell des) varia entre els 13 i els 16 anys en funci de lestat. El mateix succeeix amb les edats mnimes requerides per fer lexamen de la secundria superior (nivell onz), que varien entre els 16 i els 18 anys. Dades descolaritzaci Leducaci primria i mitjana atn gaireb cent cinquanta milions de nens i nenes dentre 6 i 14 anys, la qual cosa constitueix un 82% dels infants daquestes edats. Malgrat aix, poc ms del 50% dels nens i nenes entre els 6 i els 14 anys assisteixen regularment a lescola. Xarxa escolar: pblica/privada/altres Els sistema educatiu combina diverses formes descolaritzaci: pblica i privada. La rgida estructura i la jerarquia social que caracteritzen lndia sn a la base del sistema educatiu primari. Als anys noranta es va estendre un sistema dual, en qu les famlies de classe mitja enviaven els seus fills a les escoles privades, mentre que els nens i nenes de famlies de classe obrera eren escolaritzats en centres municipals poc equipats. Les escoles privades sn de diversos tipus: escoles estrictament privades, escoles privades que reben subvencions del Govern, escoles religioses...
72
Quadre 12. El sistema educatiu del Pakistan

PAKISTAN Edat +18 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 12 11 10 9 8 7 6 5 4t 3r 2n 1r Educaci preescolar o Kachi Educaci primria Educaci mitjana Educaci secundria superior o nivell intermedi Educaci secundria Educaci superior Curs Tipus destudis
Font: http://www.moe.gov.pk/ http://countrystudies.us/pakistan/42.htm http://www.untref.edu.ar/Pakist%E1n%20-%20Decentraliztion%20Policies-UNESCO.doc
73
Etapes deducaci preobligatria Les classes de preescolar (Kachi) van ser incorporades al sistema educatiu lany 1988 i est previst que passin a formar part de leducaci primria formal abans del 2010. Ledat dels infants escolaritzats en aquesta etapa s dels 3 als 5 anys. Educaci obligatria Educaci primria Leducaci primria s letapa compresa entre el grau primer i el grau cinqu, s a dir, dels 5 als 9 anys. Educaci mitjana Leducaci mitjana t una durada de tres anys, del grau sis al grau vuit (dels 10 als 12 anys). Cal dir que des de fa alguns anys leducaci primria i mitjana han estat integrades en leducaci elemental, que abraa del grau primer al grau vuit. Educaci secundria Leducaci secundria engloba els cursos nov i des i pot ser ditinerari acadmic o ditinerari de formaci professional. La varietat de branques ofertes s mplia: fusteria, mecnica, electricitat... Avaluaci Els alumnes pakistanesos han de superar unes proves anuals, que sn el principal criteri per promoure lalumne al curs segent. Recentment sha creat un sistema de promoci automtic dels graus primer al tercer en algunes escoles. A leducaci primria, aquests exmens anuals es duen a terme a la mateixa escola i noms al grau cinqu cal que lalumne realitzi una prova oficial que determinar el pas a leducaci mitjana. Els exmens del nivell mitj tamb es fan a cada centre educatiu per al final de letapa, al grau vuit, es realitza de nou un examen oficial. Dades descolaritzaci Leducaci primria s cursada pel 56% de la poblaci entre els 5 i els 9 anys. Aquestes dades es redueixen si avancem detapes; noms un 34% de la poblaci entre els 10 i els 12 anys cursa leducaci mitjana i el 22% dels joves entre els 13 i els 14 anys leducaci secundria. Xarxa escolar: pblica/privada/altres El sistema educatiu pakistans est format per una gran diversitat de subsistemes educatius, sorgits de les divisions socials existents al pas. Existeixen escoles angleses, escoles urds i madrasses religioses. El sistema descoles angleses s el principal component de leducaci privada, en constant creixement. Lany 2000 eren el 18% de les matrcules a leducaci primria, el 16% del nivell mitj i el 14% de la secundria. Aquestes escoles elaboren el seu propi currculum, sense seguir el de les escoles pbliques. La major part daquestes escoles estan superpoblades i no disposen dels recursos adequats per imposen unes taxes econmiques molt elevades. Per la seva banda, les madrasses creen un submn propi, allunyat de les disciplines modernes, en qu la religi s el pilar fonamental. Dins del sistema educatiu islmic no hi pot haver influncia dels governs, encara que aquestes escoles reben subvencions de lAdministraci. Les escoles deducaci no formal sn obertes en aquelles zones on no hi ha escoles formals.
74
75
Per a ms informaci
76
77
AADD (2000). Materials Pedaggics. La cultura filipina, magribina i pakistanesa. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal dEducaci. Districte de Ciutat Vella - Fundaci CIDOB. ALEGRE, M. A. (2005). Educaci i immigraci: lacollida als centres educatius. Barcelona: Editorial Mediterrnia Fundaci Jaume Bofill, Collecci Poltiques, 44. ALEGRE, M.A.; BENITO, R.; GONZLEZ, S. (2006). Immigrants als instituts: lacollida vista pels seus protagonistes. Barcelona: Editorial Mediterrnia Fundaci Jaume Bofill, Collecci Poltiques, 55. CALNICO, S; OPO H. (mar 2007). Retornos a la Educacin Privada en el Per. Banco Interamericano de Desarrollo. Disponible a: http://www.mdb-egp.net/res/ pub_desc.cfm?pub_id=WP-603&Language=Spanish CARBONELL, F. (2006). LOmar i lAixa. Socialitzaci dels filles i filles de famlies marroquines. Vic: Eumo Editorial Fundaci Jaume Bofill, Collecci Conciutadania Intercultural, 1. CARBONELL, F. (2007). Vinguts del Centre del Mn. Socialitzaci dels filles i filles de famlies xineses. Vic: Eumo Editorial Fundaci Jaume Bofill, Collecci Conciutadania Intercultural, 3.
78
FACUNDO VERICAT, Guernica.(2003). Ensenyament al Marroc i diversitat a lescola. Barcelona: Proyecto Local. FONDO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA 2000. Madrid: UNICEF.
LA INFANCIA
(2000). Estado mundial de la infancia
HERRERA, D. (2006) Experincies de socialitzaci de fills i filles de famlies marroquines a Catalunya. Recerca indita finanada per la Fundaci Jaume Bofill. SIZ LPEZ, A. (2006). Procesos de socializacin de los hijos e hijas de famlias de origen chino. Recerca indita finanada per la Fundaci Jaume Bofill. TOLSANAS, M. (2006). Las calles de Barcelona, las casas de Pakistan. Gramtiques de lexperincia, narratives de la identitat. La construcci del subjecte en un espai urb transnacional. Recerca indita finanada per la Fundaci Jaume Bofill. UNESCO INTERNACIONAL BUREAU OF EDUCATION (1999). World data on education [CD-Rom]. Ginebra: Massimo Amadio.
Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, Colmbia, Bolvia, Per i Brasil Per a ms informaci
79
Pgines Web
Centre de Recursos per a lAtenci a la Diversitat Cultural en Educaci http://apliweb.mec.es/creade/IrASeccionFront.do?id=132&flag_portada=1 Organizacin de Estados Iberoamericanos http://www.oei.es/quipu.htm UNESCO http://www.ibe.unesco.org/International/Databanks/dba.htm Eurydice: xarxa informativa de leducaci a Europa http://www.eurydice.org/Eurybase/frameset_eurybase.html ADEANET: xarxa per al desenvolupament de leducaci a lfrica http://www.adeanet.org CNDP: Centre Nacional dEducaci Pedaggica de Frana http://www.cndp.fr/vei
80
Aquest informe breu tracta un element clau per entendre els processos dintegraci de lalumnat nouvingut en el sistema educatiu catal: les experincies escolars prvies que han tingut en els seus pasos dorigen. Lestructura, les dinmiques i les relacions famlia-escola que aquests alumnes han conegut abans darribar a Catalunya ens ajuden a entendre com viuen la seva incorporaci a lescola catalana i a pensar com es pot millorar.
Informes breus
I M M I G R A C I

Sistemes Educatius

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sistemes Educatius

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sistemes educatius de lAmrica llatina: Equador, Colmbia, Bolvia, Per i Brasil