Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC nm. 3894 - 29/05/2003

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

DECRET 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis pblics de sanejament. (Pg. 11143)

[Sumari || ndex del sumari || Diaris Oficials disponibles || Inici]

DECRET 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis pblics de sanejament. Aquest Decret es dicta per donar compliment al que preveu l'article 19.1 de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenaci, gesti i tributaci de l'aigua. Aquest article cont un mandat al Govern per a l'aprovaci d'un reglament dels serveis pblics de sanejament que desenvolupi les previsions contingudes a la Llei sobre aquesta matria. En aquest sentit, el Reglament dels serveis pblics de sanejament desenvolupa les previsions mnimes indicades en l'esmentat article 19 com sn la determinaci de les formes i terminis de la cessi o la transmissi a les ELA o a les administracions competents de la propietat de les installacions de sanejament en alta, quan l'Agncia Catalana de l'Aigua les executi, la definici d'un model estandarditzat de clcul dels costos d'explotaci dels sistemes, segons el cabal d'aiges a depurar, la crrega contaminant, les caracterstiques de l'estaci depuradora i altres aspectes objectius que es considerin, la descripci de les caracterstiques del cens d'abocaments al sistema, la fixaci d'unes normes bsiques per al manteniment, la reposici i l'explotaci dels equips del sistema, amb expressi dels abocaments prohibits i dels lmits generals d'abocament i l'establiment d'un pla d'autoprotecci del sistema. A banda d'aquests aspectes, el Reglament dels serveis pblics de sanejament incorpora les determinacions complementries necessries per tal d'assegurar el correcte funcionament dels serveis pblics de sanejament en ordre a garantir la prevenci de la contaminaci, la protecci i la millora de la qualitat i el sanejament de les aiges. Aix mateix, i amb la intenci d'optimitzar la capacitat de tractament del sistema pblic de sanejament, es regula el seu s determinant el contingut dels abocaments al sistema pblic de sanejament mitjanant l'establiment de prohibicions i limitacions.

La regulaci d'aquest aspecte es realitza a partir de les previsions de la normativa europea com la Directiva 91/271/CEE i la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuaci en l'mbit de la poltica d'aiges. Tamb es preveuen les caracterstiques de l'escomesa fsica o connexi al sistema pblic de sanejament, tenint en compte les experincies en la regulaci i en l'aplicaci de les reglamentacions i ordenances locals. Aix mateix, s'incorporen tres instruments bsics per a l'assoliment de l'esmentada finalitat, com sn el Pla de manteniment, el Pla de reposicions, millora i noves inversions i el Model estandarditzat de clcul dels costos d'explotaci. Per tal de garantir el compliment de les seves previsions, el Reglament es completa amb la regulaci del rgim d'inspecci, el sistema d'infraccions i sancions, i les mesures cautelars, de conformitat amb les previsions que la legislaci hidrulica atorga als organismes de conca. Aquest Reglament constitueix el marc a partir del qual les entitats locals de l'aigua i les altres administracions competents establiran les oportunes regulacions especfiques respecte dels sistemes de sanejament de la seva competncia, i garanteix, en tot moment, la coordinaci, la collaboraci i l'eficcia en el servei de sanejament de les aiges residuals, amb respecte al sistema de distribuci de competncies que resulta de la Llei 6/1999 i dems normativa d'aplicaci. Per tant, d'acord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i amb la deliberaci prvia del Govern, Decreto: Que s'aprovi el Reglament dels serveis pblics de sanejament. Barcelona, 13 de maig de 2003 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Ramon Espadaler i Parcerisas Conseller de Medi Ambient Reglament dels serveis pblics de sanejament Captol I Disposicions generals Article 1 Objecte

Aquest Reglament t per objecte regular els serveis pblics de sanejament gestionats per les entitats locals de l'aigua (ELA) o altres administracions competents, donant compliment al mandat contingut a l'article 19 de la Llei 6/1999, d'ordenaci, gesti i tributaci de l'aigua. Article 2 Finalitats El Reglament dels serveis pblics de sanejament es dicta per a l'acompliment de les segents finalitats: a) Regular l's i el control dels sistemes pblics de sanejament de manera que es garanteixi el bon funcionament i la integritat de les obres i els equips que els constitueixen. b) Garantir, si s'escau, mitjanant els tractaments previs adequats, que les aiges residuals no domstiques que s'aboquen als sistemes pblics de sanejament acompleixin els lmits establerts a l'annex II o a les autoritzacions o permisos preceptius. c) Garantir que els abocaments de les estacions depuradores compleixen les exigncies establertes a la normativa vigent, de manera que no tinguin efectes nocius sobre el medi ambient i la salut de les persones. d) Garantir l'adequat tractament dels residus i de les emissions provinents del sistema pblic de sanejament per tal d'evitar efectes nocius en el medi i la salut de les persones, i per tal d'assegurar el compliment de les normatives aplicables. Article 3 Definicions Als efectes del present Reglament, s'entn per: 1. Sistema pblic de sanejament d'aiges residuals: el conjunt de bns de domini pblic interrelacionats en un tot orgnic, compost per una o ms xarxes locals de clavegueram, collectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estaci depuradora d'aiges residuals i altres installacions de sanejament associades, amb l'objecte de recollir, conduir fins a l'estaci i sanejar, de manera integrada, les aiges residuals generades en un o ms municipis. 2. Sistema pblic de sanejament en alta: el conjunt de bns de domini pblic constitut per l'estaci depuradora d'aiges residuals, les estacions de bombament, els emissaris submarins i els collectors en alta associats. S'entn per collector en alta aquella installaci a la qual es connecten les xarxes de clavegueram collectives, conduint directament (per gravetat o bombament) les aiges residuals recollides fins a l'estaci depuradora d'aiges residuals.

3. Sistema pblic de sanejament en baixa: el conjunt de bns de domini pblic constitut per la xarxa de clavegueram municipal i les altres installacions que, de conformitat amb la normativa de rgim local, sn de competncia del municipi. 4. Aiges residuals: les aiges utilitzades que, procedents d'habitatges, installacions comercials, industrials, sanitries, comunitries o pbliques, s'aboquen, a vegades, juntament amb aiges d'altra procedncia. 5. Aiges residuals urbanes: les aiges residuals domstiques o la barreja d'aquestes amb les aiges residuals no domstiques i/o aiges d'escorrentia pluvial. 6. Aiges residuals domstiques: les aiges residuals procedents dels usos particulars (sanitaris, dutxes, cuina i menjador, rentat de roba i vaixelles, etc.) generades principalment pel metabolisme hum i les activitats domstiques no industrials, ni comercials, ni agrcoles, ni ramaderes. 7. Aiges residuals no domstiques: totes les aiges residuals abocades des d'establiments utilitzats per efectuar qualsevol activitat comercial, industrial, agrcola o ramadera i que no siguin d'escorrentia pluvial. 8. Aiges blanques: les aiges que no han estat sotmeses a cap procs de transformaci de tal manera que la seva potencial capacitat de pertorbaci del medi s nulla i, per tant, no han de ser condudes mitjanant els sistemes pblics de sanejament. La procedncia s diversa: aiges destinades per al reg agrcola, aiges subterrnies, aiges superficials, deus o brolladors i aiges procedents de la xarxa d'abastament. 9. Aiges pluvials: les aiges provinents de la precipitaci atmosfrica que, en funci del seu recorregut d'escolament, tenen un carcter d'aiges blanques o d'aiges residuals urbanes. 10. Residus: els llots originats a les installacions de depuraci d'aiges residuals urbanes i els materials ms simples obtinguts en el pretractament de les aiges residuals i constituts, bsicament, per greixos, sorres i d'altres slids. 11. ELA: ens local o agrupaci d'ens locals amb personalitat jurdica prpia i capacitat per gestionar un o ms sistemes pblics de sanejament d'aiges residuals i el sistema o sistemes d'abastament d'aigua en alta i de subministrament d'aigua en baixa dels municipis que el composen. 12. Administraci competent: ens pblic que t encomanada la gesti dels sistemes de sanejament. 13. Ens gestor: ELA o administraci competent responsable de la gesti del sistema pblic de sanejament, i del seu abocament en els termes d'aquest Reglament i de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenaci, gesti i tributaci de l'aigua. 14. Usuaris i usuries domstics: aquells que aboquen aiges residuals domstiques segons la definici de l'apartat 6.

15. Usuaris i usuries no domstics: aquells que aboquen aiges residuals no domstiques segons la definici de l'apartat 7. 16. Lmit de saturaci del sistema: a nivell de referncia i supletriament al que es concreti en l'instrument de transmissi de la titularitat del sistema de sanejament, es considerar que un sistema de sanejament es troba en el seu lmit de saturaci quan, en cmput de dotze mesos i durant la meitat o ms de la meitat del temps sec, el seu grau de saturaci sigui igual o superior al 80%. 17. Grau de saturaci del sistema: relaci entre la situaci real en la qual es troba un sistema pblic de sanejament i la capacitat mxima hidrulica i/o de crrega contaminant per les quals ha estat dissenyat en condicions normals de funcionament. Article 4 mbit d'aplicaci Queden sotmesos al present Reglament tots els sistemes pblics de sanejament gestionats per les ELA o les altres administracions competents. Captol II Utilitzaci del sistema pblic de sanejament Article 5 Condicions prvies per la connexi a sistema pblic de sanejament Per a la connexi d'un usuari o usuria al sistema pblic de sanejament, cal que la xarxa estigui en servei i que l'efluent compleixi les condicions que s'hi estableixen. Article 6 Requisits i caracterstiques bsiques de l'escomesa al sistema de sanejament 6.1 Els ens gestors o, si s'escau, els ens locals han d'establir els requisits i les caracterstiques fsiques de l'escomesa a la xarxa de sanejament, tot respectant el contingut mnim segent: a) Plnol de la xarxa de desgus interior de l'edifici en planta i alada, a escales respectives 1:100 i 1:50, detallant expressament els sifons generals i la ventilaci aria. b) Descripci de les disposicions i dimensions adequades per a un desgus correcte, amb especificacions del material, dimetre i pendent longitudinal. c) Installaci d'un sif general en cada edifici per tal d'evitar el pas de gasos i mrids. Entre l'escomesa del claveguer i el sif general de l'edifici, es disposar obligatriament d'una canonada de ventilaci, sense sif ni cap tancament, a la qual podran conduir-se les aiges pluvials sempre que, respectant la lliure ventilaci, els

punts laterals de recollida estiguin adequadament protegits per sifons o reixes antimrids. 6.2 Tota installaci que aboqui aiges residuals no domstiques haur d'ubicar, abans de la connexi al sistema i en totes i cadascuna de les connexions que posseeixi, una arqueta de registre lliure de qualsevol mena d'obstacle i accessible en tot moment als serveis tcnics competents per a l'obtenci de mostres. 6.3 L'arqueta haur de disposar, quan el perms d'abocament aix ho estableixi, d'un element aforador, d'acord amb el que estableix l'annex 3 de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenaci, gesti i tributaci de l'aigua, amb un registre totalitzador per a la determinaci exacta del cabal abocat. Si els volums d'aigua consumida i els volums d'aigua abocada fossin aproximadament els mateixos, la mesura de la lectura del cabal d'aigua per abastament podr sser utilitzada com aforament del cabal abocat. 6.4 Els establiments hauran de procurar la unificaci dels abocaments generats pels processos productius i, alhora, respectaran les xarxes separatives de tal manera que no podran abocar les aiges pluvials en la xarxa interna de les aiges residuals, i viceversa. 6.5 Les obres d'escomesa al sistema de sanejament estan subjectes a les prescripcions de la normativa urbanstica. 6.6 Totes les despeses derivades de les actuacions de connexi al sistema, aix com les de conservaci i manteniment seran a crrec de la persona interessada. Article 7 Condicions per a la utilitzaci del sistema pblic de sanejament 7.1 Els usuaris i usuries no domstics, l'activitat dels quals estigui compresa en les seccions C, D i E de la Classificaci Catalana d'Activitats Econmiques de 1993, aprovada pel Decret 97/1995, de 21 de febrer, o sigui, potencialment contaminant o b que generi abocaments superiors als 6.000 m3/any resten obligats a obtenir el perms d'abocament al sistema pblic de sanejament i a respectar les prohibicions establertes en l'annex I i les limitacions que contempla l'annex II d'aquest Reglament. 7.2 Els usuaris i usuries domstics i la resta de persones usuries no domstiques no inclosos en l'apartat anterior, l'activitat dels quals generi aiges residuals domstiques, resten subjectes a les previsions de les reglamentacions que dicti l'ens gestor i, en tot cas, a les prohibicions establertes en l'annex I d'aquest Reglament. 7.3 L'autoritzaci d'un abocament al medi noms eximeix la connexi a un sistema pblic de sanejament si aquest no existeix o b si, encara que n'hi hagi, s autoritzat per l'organisme de conca perqu s ms beneficis per al medi. 7.4 L'ens gestor inscriur d'ofici l'abocament en el cens d'abocaments que regula l'article 18 del present Reglament. Article 8

Prohibicions i limitacions 8.1 Resta prohibit: a) L'abocament de les substncies que s'estableixen en l'annex I del present Reglament. b) La diluci per aconseguir uns nivells d'emissi que permetin el seu abocament a sistema, excepte en casos d'extrema emergncia o de perill imminent i, en tot cas, amb comunicaci prvia a l'ens gestor. c) L'abocament d'aiges blanques al sistema quan pugui adoptar-se una soluci tcnica alternativa per existir a l'entorn de l'activitat una xarxa separativa o una llera pblica. En cas contrari s'haur d'obtenir un perms especfic per realitzar aquests abocaments. 8.2 Els abocaments no domstics que continguin substncies de les establertes en l'annex II del present Decret, hauran de respectar les limitacions que s'hi estableixen. 8.3 L'ens gestor, amb comunicaci a l'Agncia Catalana de l'Aigua, podr adoptar limitacions diferents a les establertes en l'apartat anterior quan, en aplicaci de les millors tcniques disponibles, s'aconsegueixi que, per a una mateixa crrega contaminant fixa abocada al sistema, el cabal abocat considerat en el perms d'abocament decrementi a causa de l'estalvi d'aigua per part de l'establiment. Article 9 Lmits de saturaci del sistema 9.1 Els ens gestors proposaran a l'Agncia Catalana de l'Aigua l'establiment d'una reserva suficient de la capacitat del sistema que garanteixi el tractament de les aiges residuals dels creixements urbans futurs. 9.2 Quan no es pugui garantir la reserva indicada en l'apartat anterior o s'arribi a un nivell proper al de saturaci del sistema, l'ens gestor ho posar en coneixement de l'Agncia Catalana de l'Aigua, de conformitat amb el que estableix l'article 41 d'aquest Reglament. 9.3 Aquesta comunicaci o les previsions que, al respecte, contingui el pla de reposicions, millores i noves inversions que preveu l'article 19 d'aquest Reglament, permetran que els corresponents instruments de planificaci de l'Agncia Catalana de l'Aigua incorporin les actuacions necessries per garantir el tractament de les aiges residuals en atenci a les previsions del creixement urb contemplades en el planejament urbanstic o per superar la situaci de risc de saturaci del sistema. 9.4 Els lmits de saturaci del sistema a qu es refereixen els anteriors apartats es concretaran en cada cas en el corresponent ttol de transmissi de la titularitat de les installacions que conformen el sistema de sanejament. Article 10 El perms d'abocament al sistema

10.1 El perms d'abocament al sistema s atorgat d'acord amb el rgim regulat a l'article 12. 10.2 L'atorgament d'aquest perms faculta als usuaris i usuries per realitzar abocaments d'aiges residuals als sistemes pblics de sanejament en les condicions que s'hi estableixin. 10.3 El perms d'abocament al sistema s'estableix en aquest Reglament, sens perjudici de les competncies municipals en matria de clavegueram. Article 11 Documentaci Les persones titulars de les activitats a qu es refereix l'article 7.1 han d'aportar la documentaci que recull l'annex III del present Reglament per tal d'obtenir el perms d'abocament, d'acord amb el rgim regulat a l'article 12. Article 12 Rgim d'obtenci del perms d'abocament 12.1 En el cas d'activitats compreses en l'mbit d'aplicaci de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci integral de l'Administraci ambiental, l'obtenci del perms d'abocament se sotmet al rgim regulat a la llei esmentada. 12.2 En cas que les activitats subjectes a perms d'abocament no es trobin compreses en l'mbit d'aplicaci de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, regir la normativa de procediment administratiu. Article 13 Contingut del perms d'abocament al sistema 13.1 El perms d'abocament al sistema ha d'incloure com a mnim: a) Els lmits mxims admissibles de les caracterstiques de l'abocament per a l'establiment de les quals s'haur de tenir en compte l'assoliment dels objectius de qualitat del medi. b) El cabal mitj abocat (m3/d) i cabal mxim abocat (m3/h). c) L'obligaci d'installar una arqueta que permeti l'aforament i la presa de mostres en el termini mxim d'un mes a comptar des de la notificaci de la resoluci. L'arqueta haur de disposar d'un element aforador amb les caracterstiques establertes en l'article 6.3 d'aquest Reglament quan el cabal de l'abocament i d'abastament siguin diferents. d) El perode de proves que no podr excedir un any per tal d'avaluar les incidncies de la connexi al normal funcionament del sistema de sanejament.

e) La durada mxima del perms d'abocament. 13.2 El perms d'abocament al sistema podr, a ms, establir limitacions, condicions i garanties pel que fa a: a) Lmits sobre l'horari de l'abocament. b) Registres de planta en relaci als abocaments. c) Programes d'execuci d'installacions de depuraci. d) Aforament de cabals. e) Les obligacions adquirides per l'usuari o usuria. f) Altres que estableixi l'ens gestor. 13.3 El perms d'abocament al sistema pot establir l'obligaci de realitzar autocontrols per part del titular de l'activitat, d'acord amb l'establert a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci integral de l'Administraci Ambiental, quan es tracti d'activitats compreses en el seu mbit d'aplicaci o b d'usuaris o usuries que, pel cabal i/o per la crrega contaminant i/o pel fet de manipular productes perillosos, comportin un elevat risc d'impacte sobre el sistema pblic de sanejament. 13.4 El perms pot incloure excepcions temporals als requeriments especificats en l'annex II d'aquest Reglament en el cas que s'aprovi un programa que garanteixi el compliment d'aquestes exigncies en un termini de dotze mesos o en el cas que es presenti un projecte de reducci de la contaminaci tcnicament viable i temporalment possible. 13.5 Quan la capacitat de les installacions de sanejament es trobi per sota del vint-icinc per cent del seu lmit de saturaci, es podran admetre abocaments que superin els lmits establerts en el bloc 1 de l'annex II d'aquest Reglament amb l'objectiu d'aprofitar al mxim la seva capacitat de depuraci. Caldr que aquesta possibilitat es reguli en el perms d'abocament detallant-se, entre altres extrems, els lmits sobre l'horari, el cabal, les crregues contaminants de l'abocament, aix com el sobrecost. L'atorgament del perms no pot en cap cas comprometre l'assoliment dels objectius de qualitat del medi receptor on aboqui el sistema pblic de sanejament. 13.6 Quan els abocaments d'aiges residuals els generin activitats compreses en l'mbit d'aplicaci de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, les prescripcions del perms d'abocament al sistema s'integraran en la resoluci que posa fi al procediment en els termes previstos en la dita Llei. 13.7 La inspecci i vigilncia del perms d'abocament correspon a l'ens gestor. Article 14 Revisi del perms d'abocament al sistema

14.1 Sens perjudici del previst a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, el perms d'abocament al sistema s'haur de revisar quan es produeixi algun canvi significatiu en la composici de l'abocament, quan s'hagin alterat substancialment les circumstncies concurrents en el moment del seu atorgament, o quan n'hagin sobrevingut d'altres que justificarien la denegaci del perms o el seu atorgament amb condicions diferents. En tot cas, caldr procedir a l'esmentada revisi quan la crrega contaminant abocada per a les activitats respecte el total tractat pel sistema sigui significativa i dificulti el tractament en les condicions adequades. Igualment, es revisar el perms d'abocament quan l'efecte additiu d'abocaments de les mateixes caracterstiques qualitatives en dificulti, tamb, el seu tractament adequat. 14.2 Si la revisi comporta la modificaci de les condicions de l'abocament s'atorgar un termini, que en cap cas pot excedir de dotze mesos, per adaptar-se als nous requeriments. Article 15 Revocaci del perms d'abocament al sistema El perms d'abocament podr ser revocat en els supsits segents: a) Revocaci de l'autoritzaci o llicncia que permeti el desenvolupament de l'activitat. b) Incompliment dels requeriments efectuats per l'adequaci de l'abocament a les condicions establertes. c) Com a mesura aparellada a una sanci. Article 16 Abocament mitjanant camions cisterna 16.1 Per a la realitzaci d'abocaments a les installacions de sanejament mitjanant vehicles cisterna caldr que, sens perjudici dels permisos exigibles de conformitat amb la legislaci sectorial aplicable, la persona possedora obtingui un perms especial atorgat per l'ens gestor. 16.2 L'abocament que s'hagi de realitzar mitjanant camions cisterna ha de respectar les prohibicions i limitacions establertes en els annexos I i II d'aquest Reglament. 16.3 Tot i l'establert en l'apartat anterior, els abocaments procedents de fosses sptiques o de les neteges dels sistemes pblics de sanejament, realitzats mitjanant camions cisterna, no estaran sotmesos a les limitacions del bloc 1 de l'annex II pel que fa a la DQO, la DBO, les partcules en suspensi i els sulfurs. 16.4 Quan la capacitat de les installacions de sanejament es trobi per sota del vint-icinc per cent del seu lmit de saturaci, podr aplicar-se all previst en el punt 5 de l'article 13 d'aquest Reglament.

16.5 Les estacions depuradores d'aiges residuals hauran de disposar de les installacions adients per rebre els abocaments realitzats mitjanant camions cisterna. 16.6 L'ens gestor dur un cens on inscriur tots els permisos especials per a l'abocament mitjanant camions cisterna que hagi atorgat, la situaci administrativa dels vehicles, aix com la procedncia i naturalesa dels abocaments que, mitjanant aquest sistema, s'efectun. Article 17 Obligacions de la persona titular del perms d'abocament 17.1 La persona titular del perms d'abocament ha de complir les obligacions segents: a) Comunicar amb carcter immediat a l'ens gestor qualsevol avaria en el procs productiu i/o qualsevol incidncia que pugui afectar negativament a la qualitat de l'abocament al sistema. b) Comunicar amb carcter immediat a l'ens gestor qualsevol circumstncia futura que impliqui una variaci de les caracterstiques quantitatives i/o qualitatives de l'abocament perqu l'ens gestor procedeixi, si s'escau, a la revisi del perms. c) Disposar d'un pla d'autoprotecci elaborat de conformitat amb all establert en la legislaci sectorial en coordinaci amb el que estableixi el pla d'autoprotecci del sistema elaborat per l'ens gestor, de conformitat amb el que estableix l'article 21 d'aquest Reglament. d) Adaptar la seva activitat i, si s'escau, les seves installacions, a les mesures i actuacions que resultin del pla d'autoprotecci del sistema previst a l'article 21 d'aquest Reglament. 17.2 En el supsit en qu es produeixi una descrrega al sistema deguda a cas fortut, l'usuari titular de l'activitat causant de la descrrega est obligat a: a) Comunicar la descrrega a l'ens gestor, l'ajuntament i l'Agncia Catalana de l'Aigua tot i especificant les segents dades: Nom, identificaci i ubicaci de l'activitat. Cabal i matries abocades. Hora i causes de la descrrega. Descripci de les mesures adoptades. b) Actuar, si s'escau, d'acord amb el que prevegi el seu pla d'autoprotecci. c) Adoptar les mesures necessries per minimitzar els efectes negatius i els danys causats al sistema.

Article 18 Cens d'abocaments al sistema L'ens gestor dur un cens d'abocaments al sistema on inscriur els abocaments sotmesos a perms d'abocament al sistema, fent-hi constar, entre altres extrems: a) Nom, adrea, NIF de la persona/es titular/s de l'activitat i Classificaci Catalana d'Activitats Econmiques. b) Dades bsiques sobre el cabal abastat i abocat. c) Situaci administrativa del perms d'abocament al sistema. Article 19 Normes bsiques per al manteniment, la reposici i l'explotaci de les installacions del sistema 19.1 L'ens gestor vetllar pel correcte funcionament i estat de conservaci del sistema pblic de sanejament. 19.2 A aquests efectes, l'ens gestor elaborar i acomplir els plans de manteniment d'equips, installacions electromecniques i obra civil de conformitat amb el que estableix l'annex IV d'aquest Reglament. Pel que fa a la xarxa de collectors, i sense perjudici d'aquelles accions que en permetin un correcte funcionament, vetllar pel seu correcte estat de neteja, identificar les connexions existents, els punts amb risc d'incidncies en el medi, ruptures i intrusions d'aiges blanques. 19.3 Per a la correcta explotaci del sistema, l'ens gestor ha de gestionar les lnies d'aigua i els llots de les installacions de depuraci, en compliment de la normativa sectorial aplicable, de manera que asseguri els mxims rendiments de la installaci, no s'obstaculitzi el seu bon funcionament per l'acumulaci de llots en la lnia de procs, no es causin afeccions perjudicials per a l'entorn i s'asseguri l'evacuaci dels llots en condicions de seguretat. 19.4 En els casos d'aturada forada, ja sigui programable o imprevista, del sistema de sanejament, l'ens gestor haur de comunicar-la a les persones afectades i adoptar les mesures necessries per minimitzar les seves conseqncies, reduir el temps d'aturada, realitzar les reparacions en el perode de menor incidncia possible i assegurar el mxim grau de tractament de depuraci de l'aigua possible. 19.5 L'ens gestor elaborar, anualment i de conformitat amb el previst en l'annex V d'aquest Reglament, un pla de reposicions, millora i noves inversions, a cinc anys vista, que presentar a l'Agncia Catalana de l'Aigua per tal que determini el seu rgim de programaci i finanament, prvia comprovaci del compliment del pla de manteniment i de la resta de les previsions d'aquest Reglament. 19.6 L'execuci de les tasques d'explotaci, conservaci i manteniment es desenvolupar amb compliment de les disposicions vigents en matria de salut i higiene

laboral, adoptant-se les mesures de protecci individuals i collectives que siguin necessries. Article 20 Model estandarditzat de clcul dels costos d'explotaci del sistema Els costos d'explotaci del sistema es calcularan d'acord amb el model exposat a l'annex V. Article 21 Pla d'autoprotecci del sistema 21.1 De conformitat amb el que estableix la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya, els ens gestors dels sistemes pblics de sanejament han de disposar del seu pla d'autoprotecci en el qual, a ms d'incloure el contingut mnim establert per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci dels riscos laborals, cal que es defineixin: a) Anlisi del risc. Descripci de les installacions on pot esdevenir l'emergncia, indicant els principals aspectes crtics. Identificaci de les eventuals emergncies i dels efectes que se'n puguin derivar. Determinaci dels elements vulnerables susceptibles de resultar afectats per l'emergncia. b) Mesures preventives. Establiment de les mesures preventives necessries per evitar i disminuir els riscos potencials i promoure'n la detecci immediata. Descripci dels mitjans per dur a terme les tasques preventives. c) Manual d'actuaci. Organitzaci: comandaments, jerarquia organitzativa, centres de comandament, funcions de cada unitat, mitjans i recursos disponibles. Actuacions en cas d'emergncia: procediment d'activaci del pla, nivells d'activaci del pla i procediment de mobilitzaci dels equips intervinents. Integraci i coordinaci del pla amb plans d'mbit superior. d) Implantaci i manteniment. Establiment del programa d'implantaci de simulacres.

Establiment del programa de treball per al manteniment, l'actualitzaci i la revisi del pla. 21.2 Els usuaris i usuries titulars dels permisos d'abocament hauran d'adaptar la seva activitat, i si s'escau les seves installacions, a les mesures i actuacions adoptades pels ens gestors en aplicaci del Pla de seguretat i d'emergncia del sistema. Captol III Inspecci i control Article 22 Funci inspectora 22.1 La funci inspectora correspon a l'ens gestor del sistema pblic de sanejament el qual l'exerceix a travs dels rgans que tenen atribudes les funcions inspectores. 22.2 En tot cas, correspon a l'Agncia Catalana de l'Aigua l'alta inspecci del sistema pblic de sanejament. En exercici d'aquesta facultat, podr realitzar els controls, assajos i anlisis que consideri necessari, tot i informant a l'ens gestor corresponent. 22.3 La realitzaci d'anlisis, preses de mostres i la collaboraci material en tasques d'inspecci podr ser realitzada per mitj d'entitats collaboradores degudament acreditades. Article 23 Objecte i inici de la inspecci 23.1 Poden ser objecte d'inspecci les activitats o installacions els abocaments d'aiges residuals de les quals puguin afectar el sistema pblic de sanejament i el seu funcionament. 23.2 L'actuaci inspectora s'inicia: a) D'ofici, com a conseqncia de la iniciativa de l'rgan competent, de l'inspector quan apreci un incompliment de les normes reguladores dels abocaments o per ordre superior. b) En virtut de denncia. Article 24 Facultats del personal inspector 24.1 El personal inspector t atribudes les facultats segents: a) Accedir a les installacions que generen aiges residuals.

b) Accedir a la resta d'installacions que, directament o indirectament, tinguin relaci amb el procs de producci, tractament, evacuaci o recirculaci d'aiges residuals com arquetes, dipsits, basses o d'altres, o que suposin un risc per al sistema, aix com als documents i les installacions relatives al subministrament, consum d'aigua i control de qualitat dels abocaments, i efectuar les anlisis que consideri oportunes. c) Prendre mostres d'aiges residuals, aix com d'aiges de procs relacionades amb l'abocament o per a la comprovaci de les dades declarades per l'interessat davant l'Administraci. d) Mesurar els cabals abocats. e) Prendre fotografies o altres tipus d'imatges grfiques, sens perjudici del que disposa la normativa relativa al secret industrial i comercial i la propietat industrial. f) Requerir tota la informaci i documentaci que sigui necessria per al compliment de les seves funcions. 24.2 El resultat de les inspeccions i de les mostres que s'hi obtinguin s'ha de documentar en informe per a la prctica de les actuacions que se'n derivin o per a la seva incorporaci, si escau, a qualsevol expedient en trmit. Article 25 Obligacions del personal inspector El personal inspector resta obligat a: a) Informar a les persones interessades dels requisits que, de conformitat amb la Llei i aquest Reglament, han d'acomplir tots els abocaments. b) Observar el respecte i consideraci deguts a les persones interessades. c) Identificar-se i acreditar-se davant del/de la titular de les installacions inspeccionades, i posar en el seu coneixement l'objecte de les actuacions. d) Informar els interessats i interessades dels seus drets i deures en relaci amb els fets objecte d'inspecci. e) Obtenir tota la informaci necessria respecte dels fets objecte d'inspecci i de qui en t la seva responsabilitat. Article 26 Obligacions de la persona titular de les installacions La persona titular de les installacions inspeccionades est obligada a collaborar amb el personal inspector en el desenvolupament de les seves tasques, i en concret ha de:

a) Permetre l'accs de l'inspector o inspectora i al personal collaborador a les seves installacions sense dilaci. b) Subministrar la informaci que li sigui requerida per l'inspector o inspectora. c) Permetre la presa de mostres i la utilitzaci dels instruments i aparells, inclosos els que l'empresa utilitzi amb finalitats d'autocontrol. Article 27 Prctica de les actuacions 27.1 Les actuacions inspectores s'han de realitzar en presncia de la persona titular o de la representaci de l'empresa. 27.2 En absncia de les persones indicades en l'apartat anterior, l'actuaci inspectora s'ha de dur a terme amb qualsevol persona present a les installacions, preferentment amb aquelles que exerceixin un crrec directiu o un treball qualificat. 27.3 La negativa o impossibilitat de la persona titular de les installacions o de la seva representaci d'estar present durant la prctica de l'actuaci inspectora no s obstacle per a la seva realitzaci, si b s'ha de fer constar aquesta circumstncia en l'acta. Article 28 Documentaci de les actuacions 28.1 Les actuacions practicades s'han de documentar en la corresponent acta estesa per l'inspector o inspectora actuant en la qual hi han de constar, com a mnim, els segents extrems: a) Dades de la persona interessada (nom, adrea i NIF). b) Dades de l'inspector o inspectora. c) Dades de l'objecte o activitat inspeccionada. d) Motiu de la inspecci. e) Signatura i segells identificatius de les parts implicades. f) Indicaci de si se signa i/o es rebutja l'acta d'inspecci per part de la persona interessada. g) Indicaci, quan hi hagi una presa de mostres, del precintat de la mostra, de si s'accepta o no la mostra contradictria per part de la persona interessada, que s'informa a la mateixa de les analtiques que es duran a terme aix com del procediment de l'anlisi diriment. h) Altres dades obtingudes en la inspecci.

28.2 En el cas que el o la compareixent a l'acte d'inspecci es negui a firmar l'acta, l'inspector o inspectora hi ha de fer constar aquesta circumstncia, autoritzar l'acta amb la seva signatura i lliurar cpia d'aquesta a la persona titular de l'empresa objecte d'inspecci o, en el seu defecte, a la persona compareixent. Si aquests es neguessin a rebre l'acta, s'hi ha de fer constar aquest fet. Article 29 La presa de mostres 29.1 La presa de mostres d'aiges residuals pot no dur-se a terme si el temps d'espera abans d'accedir a les installacions s excessiu, a criteri de l'inspector o inspectora. 29.2 La presa de mostres d'aiges residuals es pot dur a terme des de l'exterior de les installacions en el cas d'obstaculitzaci a les tasques inspectores. 29.3 Les circumstncies esmentades en els apartats anteriors s'han de fer constar en l'acta corresponent. Article 30 Procediment de presa de mostres El procediment de presa de mostres s'ajusta a les determinacions segents: a) Punt de presa de mostres: en el cas d'abocaments al sistema, la mostra es pren de l'arqueta de registre abans de la connexi al clavegueram. En el cas de no disposar d'aquesta, la mostra es pren en el punt que l'inspector o inspectora consideri ms adient. Tant en aquest cas, com en el cas de prendre mostres d'altres aiges diferents de l'abocament, s'ha de fer constar a l'acta d'inspecci el punt de presa de mostres i la naturalesa de les aiges mostrejades. b) Preparaci de la mostra: per a l'obtenci de la mostra, es pren en un recipient una quantitat d'efluent suficient per permetre la presa d'una mostra inicial, una mostra bessona i una mostra diriment. El mostreig s'efectua emprant recipients de material adequat a les determinacions analtiques que es vulguin realitzar, d'acord amb la relaci que figura en l'annex VI d'aquest Decret. Els recipients s'esbandeixen prviament amb el mateix efluent objecte de mostreig. Si s'utilitza un mostrejador automtic per a la presa de la mostra, els recipients sn esbandits amb aigua neta. c) Precintatge i identificaci de les mostres: les mostres es precinten i s'identifiquen, i la mostra inicial i la mostra diriment resten en poder de l'inspector, una per efectuar les determinacions analtiques i l'altra per a la prctica d'una eventual anlisi diriment. L'inspector o inspectora lliura la mostra bessona a la persona titular de l'abocament, juntament amb les instruccions de conservaci perqu aquest pugui procedir, si ho creu oport, a la prctica de l'anlisi contradictria i diriment, d'acord amb all previst a l'annex VII d'aquest Decret. Article 31

Transport i conservaci de les mostres 31.1 Les mostres en poder de l'inspector o inspectora han de ser transportades protegides de la llum i de la calor i s'han de fer arribar, dins del termini de 72 hores, al laboratori corresponent per a la prctica de l'analtica. 31.2 En el cas que un laboratori rebi mostres per a la prctica d'anlisis contradictries o diriments, les quals no hagin arribat degudament conservades, precintades, identificades i refrigerades, s'han de fer constar al llibre-registre de recepci i a l'informe de resultats, si es decideix practicar l'anlisi, les deficincies observades. En aquest supsit, el laboratori pot rebutjar la mostra si les deficincies impedeixen la correcta realitzaci de l'anlisi, circumstncia que ha de ser notificada a l'ens gestor. Article 32 Centres d'anlisi 32.1 Totes les determinacions analtiques llevat de les corresponents a la mostra diriment, s'han de dur a terme en entitat collaboradora de l'Administraci degudament acreditada o b al laboratori de l'Agncia Catalana de l'Aigua. Excepcionalment, quan la complexitat de les determinacions a efectuar ho justifiqui, l'Agncia Catalana de l'Aigua pot encarregar la realitzaci de l'analtica a un altre laboratori de reconeguda solvncia. 32.2 Per a la prctica de l'anlisi contradictria, s'ha de presentar la mostra bessona al laboratori corresponent dins del termini mxim de les 72 hores segents a l'acte de presa de mostres per comenar el procediment d'anlisi dins de l'esmentat termini, el qual es pot reduir, de forma excepcional, a 24 hores, mitjanant indicaci a l'acta d'inspecci. 32.3 L'anlisi de la mostra diriment que se solliciti dos mesos desprs de la presa de mostres no s'ha de dur a terme per motius de la conservaci correcta de la mostra. Aix mateix, per ra de la peribilitat de les mostres, l'administraci competent podr establir terminis ms breus per a la sollicitud de l'anlisi de la mostra diriment. Article 33 Termini d'anlisi i notificacions 33.1 El laboratori ha de lliurar els resultats de l'analtica a l'administraci competent en el termini de vint dies a partir del lliurament de la mostra. El full en qu constin els resultats de l'anlisi de les mostres ha de contenir la indicaci del mtode analtic utilitzat per a cada determinaci. L'administraci competent pot requerir una descripci detallada del mtode d'anlisi. 33.2 L'administraci competent comunica els resultats a la persona interessada. En cas d'anlisis contradictries, el laboratori ha de comunicar els resultats a la persona interessada i a l'administraci competent. Si es tracta del mateix laboratori autor de l'analtica inicial, s'ha de comunicar aquesta circumstncia a la persona interessada i a l'administraci competent.

33.3 La persona interessada pot sollicitar els resultats analtics de la mostra inicial a l'administraci competent, si no han estat notificats transcorreguts trenta dies des de la presa de mostres. Aix mateix, pot sollicitar la realitzaci de la mostra diriment si els esmentats resultats no han estat notificats transcorreguts trenta-cinc dies des de la presa de mostres. 33.4 Les despeses generades per la prctica de l'anlisi contradictria sn a crrec de la persona interessada. Les generades per l'anlisi diriment sn a crrec de l'Administraci o de la persona interessada en funci que confirmin, respectivament, el resultat de l'anlisi contradictria o de la inicial, sense perjudici de les responsabilitats que corresponguin als laboratoris o establiments tcnics auxiliars de l'Administraci, derivades de la seva actuaci. Captol IV Infraccions i sancions Article 34 Infraccions 34.1 Sn infraccions administratives les accions i les omissions tipificades i sancionades per la Llei 6/1999. 34.2 Sn infraccions lleus: a) L'incompliment de les condicions establertes en el perms, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.005,06 euros. b) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema pblic de sanejament inferiors a 3.005,06 euros. c) La realitzaci d'obres o activitats que afectin el sistema de sanejament o el seu permetre de protecci sense gaudir del preceptiu perms, sempre que no causin danys o perjudicis a les installacions. d) La desobedincia dels requeriments de l'Administraci en relaci amb l'adequaci d'abocaments o installacions a les condicions reglamentries, i tamb amb la remissi de dades i informacions sobre les caracterstiques de l'efluent o les installacions de tractament. e) La manca de comunicaci dels canvis de titularitat dels permisos. f) L'incompliment de qualsevol obligaci o prohibici establertes per aquest Reglament que no tingui atribuda una altra qualificaci. 34.3 Sn infraccions greus: a) L'abocament al sistema efectuat sense comptar amb el perms corresponent.

b) Els abocaments prohibits pel reglament aplicable al sistema de sanejament. c) L'incompliment de les condicions establertes en el perms, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema pblic de sanejament superiors a 3.005,06 euros i fins a 15.025,30 euros. d) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema pblic de sanejament superiors a 3.005,06 euros i fins a 15.025,30 euros. e) L'obstaculitzaci de la funci inspectora de l'Administraci. f) L'ocultaci o el falsejament de dades determinants de l'atorgament del perms. g) La manca de comunicaci de les situacions de perill o emergncia o l'incompliment de les prescripcions o les ordres de l'Administraci derivades de situacions d'emergncia. h) La reincidncia en la comissi de dues infraccions lleus. 34.4 Sn infraccions molt greus: a) La comissi de qualsevol conducta tipificada per l'apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema pblic de sanejament superiors a 15.025,30 euros. b) L'incompliment de les ordres de suspensi d'abocaments no autoritzats o abusius. c) La reincidncia en la comissi de dues infraccions greus. Article 35 Sancions 35.1 Les infraccions tipificades en l'article anterior poden sser sancionades amb les multes segents: a) Les infraccions lleus, multa de fins a 6.010,12 euros. b) Les infraccions greus, multa d'entre 6.010,13 euros i 30.050,61 euros. c) Les infraccions molt greus, multa d'entre 30.050,62 euros i 150.253,02 euros. 35.2 La imposici de les esmentades sancions correspon al president o presidenta de l'ELA gestora del sistema. En cas que no s'hagi constitut en ELA, les sancions seran imposades per l'rgan competent que estableixi la legislaci de rgim local. 35.3 Les sancions es graduen d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracci, considerant els danys i els perjudicis produts, el risc objectiu causat als bns o a les persones, la rellevncia externa de la conducta infractora, l'existncia d'intencionalitat i

la reincidncia. En cap cas la imposici d'una sanci no pot sser ms beneficiosa per al responsable que el compliment de les obligacions infringides. Article 36 Danys i perjudicis al sistema pblic de sanejament 36.1 La imposici de les sancions esmentades s independent de l'exigncia a l'infractor o infractora de la reposici de la situaci alterada al seu estat originari, aix com amb la indemnitzaci pels danys i perjudicis causats al sistema pblic de sanejament. La reparaci i reposici hauran d'executar-se per l'infractor al seu crrec i dins el termini que se li assenyali. 36.2 Si l'infractor o infractora no ha executat en el termini assenyalat les obres que se li ordenen, l'ens gestor les dur a terme de forma subsidiria. 36.3 Els danys causats als elements que integren el sistema pblic de sanejament, siguin conseqncia de descrregues accidentals o d'una conducta infractora, es determinen segons el clcul de valoraci de danys i d'acord amb qualsevol dels dos criteris establerts a l'annex VIII. Article 37 Procediment 37.1 El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar d'acord amb el que disposen la Llei 6/1999 i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als mbits de competncia de la Generalitat, i s'ha d'ajustar als principis establerts per la legislaci vigent de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. En cas que l'ens gestor no s'hagi constitut en ELA, el procediment sancionador aplicable ser el previst per la legislaci local. 37.2 L'exercici de la potestat sancionadora correspon als rgans competents d'acord amb el que disposen la Llei 6/1999, aquest Reglament i els reglaments especfics que els desenvolupen. En el cas dels ens locals no constituts en ELA, els rgans sancionadors seran aquells previstos a la legislaci local. Article 38 Mesures cautelars 38.1 De conformitat amb el que preveu l'article 119.2 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei d'aiges, es poden adoptar les mesures segents: a) Ordenar la suspensi provisional dels treballs d'execuci d'obres o installacions que contradiguin les disposicions d'aquest Reglament o siguin indegudament realitzats.

b) Requerir a l'usuari o usuria perqu, dins el termini que se li assenyali, introdueixi les mesures tcniques necessries que garanteixin el compliment de les prescripcions d'aquest Reglament. c) Ordenar a l'usuari o usuria que, en el termini que se li fixi, introdueixi en les obres o installacions realitzades les rectificacions precises per ajustar-les a les condicions del perms o a les disposicions d'aquest Reglament. d) Ordenar a l'usuari o usuria que, en el termini que se li indiqui, procedeixi a la reparaci i reposici de les obres i installacions al seu estat anterior i a la demolici d'all que fos indegudament construt o installat. e) Impedir els usos indeguts de les installacions per al que no s'ha obtingut perms o que no s'ajusten a les condicions del mateix o a les disposicions del present Reglament. f) Ordenar la clausura o precintat de les installacions d'abocament en el cas que no sigui possible tcnicament o econmicament evitar el dany mitjanant les oportunes mesures correctores. 38.2 Les mesures esmentades en el pargraf anterior d'aquest article poden ser adoptades, amb carcter de cautelars i a reserva de la resoluci definitiva que s'adopti, simultniament a la incoaci del procediment sancionador, en qualsevol moment de la seva instrucci, i mantenir-se de manera contnua. Captol V Relacions entre l'Agncia Catalana de l'Aigua i els ens gestors Article 39 Transmissi de la titularitat o cessi de les installacions de sanejament 39.1 La titularitat de les installacions de sanejament en alta executades per l'Agncia Catalana de l'Aigua es transmetr a l'ens gestor mitjanant conveni. 39.2 El conveni contindr entre altres extrems: a) La identificaci i caracterstiques de les installacions objecte de transmissi. b) La determinaci del rgim d'explotaci que, en tot cas, haur de subjectar-se a les determinacions de l'article 19 d'aquest Reglament. c) Els lmits de saturaci del sistema a qu es refereix l'article 9 d'aquest Decret. 39.3 La transmissi de la titularitat de les installacions a l'ELA o a l'administraci competent es produir en un termini que no podr excedir els deu anys a partir de la finalitzaci de la seva execuci. Abans d'aquest termini, l'ACA pot cedir per conveni a l'ens gestor l'explotaci de les installacions.

39.4 La transmissi de la titularitat de les installacions comporta la dels terrenys on s'ubiquen, sempre que no siguin ja de la propietat de l'ens gestor. Aix no obstant, l's dels esmentats terrenys queda vinculat a les prpies necessitats de les installacions i no podran sser destinats a acomplir cap altra finalitat que no sigui la prpia del servei pblic de sanejament. 39.5 Amb carcter previ a la transmissi de la titularitat o la cessi de les installacions de sanejament en alta, l'Agncia Catalana de l'Aigua facilitar a l'ELA o a l'administraci competent totes les dades i informaci disponibles sobre les caracterstiques tcniques i el funcionament de la installaci objecte de cessi. 39.6 Les installacions de sanejament seran objecte de transmissi o cessi en les condicions tcniques i econmiques adequades per a l'assumpci de les responsabilitats de la seva gesti per part de l'ELA o de l'administraci competent, d'acord amb el previst en el corresponent instrument. 39.7 L'ens gestor receptor de les installacions de sanejament en alta se subrogar en la posici jurdica de l'Agncia Catalana de l'Aigua pel que fa al rgim de contractaci de les installacions esmentades. Article 40 Atribucions de recursos 40.1 El conveni pel qual es formalitzi la transmissi o cessi de les installacions de sanejament, haur de preveure l'atribuci de recursos necessaris per tal de garantir la prestaci eficient del servei. Aquesta atribuci comprn els costos d'explotaci, manteniment, personal i, si s'escau, de reposicions de l'estaci de depuraci d'aiges residuals i de les installacions del sistema en alta. 40.2 El clcul dels recursos econmics necessaris per atendre els costos directes, indirectes i reposici, millora i noves inversions es determinar, en cada cas, d'acord amb l'establert en l'annex V del present Reglament. Article 41 Deures de l'ens gestor 41.1 En tot cas, l'ens gestor t el deure de comunicar semestralment a l'Agncia Catalana de l'Aigua: a) Els permisos d'abocament atorgats en el seu mbit, aix com la seva revisi o modificaci. b) Els permisos especials d'abocament mitjanant camions cisterna i els abocaments efectuats per aquest mtode. c) La suspensi o la revocaci de qualsevol dels permisos esmentats. d) El risc que la capacitat de crrega del sistema arribi al seu lmit de saturaci.

41.2 L'ens gestor t el deure de comunicar mensualment a l'Agncia Catalana de l'Aigua els resultats de les dades del control del sistema que inclouran, com a mnim, les dades de l'estat i la qualitat de l'aigua dels collectors, de la depuradora i del seu abocament. 41.3 L'ens gestor haur d'elaborar i comunicar a l'Agncia Catalana de l'Aigua una memria dels plans de risc laboral i de seguretat personal i collectiva d'acord amb la legislaci vigent. Aix mateix, caldr que l'ens gestor introdueixi en aquesta memria i que comuniqui a l'Agncia Catalana de l'Aigua qualsevol canvi que es pugui produir. 41.4 Aix mateix, els ens gestors tenen l'obligaci de comunicar amb carcter urgent a l'Agncia Catalana de l'Aigua, totes aquelles situacions d'emergncia que puguin produir-se en les installacions que gestionen Article 42 Reglaments especfics 42.1 En el marc d'aquest Reglament, els ens gestors podran establir regulacions especfiques respecte els sistemes de sanejament de llur competncia. 42.2 A petici dels ens gestors, l'Agncia Catalana de l'Aigua elaborar informe sobre l'adequaci de les regulacions especfiques al marc establert en aquest Reglament. Disposicions transitries Primera Els lmits continguts en l'annex II d'aquest Reglament no seran d'aplicaci fins transcorreguts dos anys desprs de la seva entrada en vigor. Segona Les installacions gestionades per administracions actuants, que compleixin el requisit de l'article 39.3 han de ser transmeses en un termini mxim de sis mesos a comptar des de la data d'entrada en vigor d'aquest Reglament. Tercera Els abocaments de lixiviats realitzats a les installacions de sanejament mitjanant vehicles cisterna hauran d'adaptar-se a les prescripcions d'aquest Reglament en un termini de sis mesos a partir de la seva entrada en vigor. Disposicions addicionals Primera Es constitueix una mesa tcnica paritria, integrada per tres representants de l'Agncia Catalana de l'Aigua, un representant de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidrulics i Tractament de Residus i dos representants de les associacions representatives dels

interessos dels ens locals amb ms implantaci a Catalunya, amb la funci de fer el seguiment i realitzar propostes de revisi sobre l'aplicaci del rgim econmic establert en aquest Reglament i de valoraci dels actius a transmetre. Segona En el procediment d'elaboraci de projectes per a l'execuci de noves obres o installacions de sanejament en alta, per part de l'Agncia Catalana de l'Aigua, es donar audincia a l'ens gestor destinatari de les esmentades obres o installacions, i en el seu defecte als ens locals afectats. Els ens gestors, amb l'informe previ de l'Agncia Catalana de l'Aigua, elaboraran i executaran els projectes corresponents a les obres o installacions de reposici i millora dels sistemes de sanejament. Tamb podran elaborar i executar els projectes corresponents a noves inversions quan se'ls encomani, o quan els hi correspongui en funci de les seves competncies prpies. Tercera Els abocaments al medi de les installacions de sanejament resten autoritzats, als efectes del que preveu l'article 17.1.a) de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenaci, gesti i tributaci de l'aigua, en les condicions i amb els lmits establerts en el corresponent projecte, conforme al qual hagin estat executades en desenvolupament del Pla de Sanejament de Catalunya, sens perjudici de la seva revisi quan s'escaigui. En tot cas, hauran de contemplar limitacions en relaci als parmetres de contaminaci ms significatius. Aquesta revisi la realitzar l'Agncia Catalana de l'Aigua, amb l'audincia prvia a les administracions competents encarregades de la seva explotaci i manteniment, determinant les condicions i lmits dels abocaments. No es tindran en compte els valors extrems per a la qualitat de l'aigua de qu es tracti quan aquests siguin conseqncia de situacions inusuals com les ocasionades per pluges intenses. Disposici derogatria Es deroga el Decret 64/1985, de 7 de febrer, sobre atribuci a les administracions actuants de recursos econmics generats pel rgim economicofinancer que preveu la Llei 5/1981, de 4 de juny. Disposici final Aquest Decret entra en vigor el dia de la seva publicaci al DOGC. Annex I Substncies prohibides

a) Matries slides o viscoses en quantitats, o grandries tals que, per si soles o per integraci amb unes altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del sistema o dificultin els treballs de la seva conservaci o manteniment. b) Dissolvents o lquids orgnics immiscibles en aigua, aix com els combustibles i els lquids inflamables. c) Olis i greixos flotants. d) Substncies slides potencialment perilloses. e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o txics o procedents de motors d'explosi. f) Matries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integraci amb unes altres, originin o puguin originar: 1. Qualsevol tipus de molstia pblica. 2. La formaci de barreges inflamables o explosives amb l'aire. 3. La creaci d'atmosferes molestes, insalubres, txiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecci, neteja, manteniment o funcionament del sistema pblic de sanejament. g) Matries que, per si mateixes o a conseqncia de processos o reaccions que tinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capa de fer mal o deteriorar els materials del sistema pblic de sanejament o perjudicar al personal encarregat de la neteja i conservaci. h) Residus de naturalesa radioactiva. i) Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o caracterstiques txiques o perilloses requereixin un tractament especfic i/o control peridic dels seus efectes nocius potencials. j) Els que per s mateixos o a conseqncia de transformacions qumiques o biolgiques que es puguin produir a la xarxa de sanejament donin lloc a concentracions de gasos nocius en l'atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als lmits segents: Dixid de carboni: 15.000 parts per mili. Dixid de sofre: 5 parts per mili. Monxid de carboni: 25 parts per mili. Clor: 1 part per mili. Sulfhdric: 10 parts per mili.

Cianhdric: 4,5 parts per mili. k) Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gesti dels residus sanitaris. l) Residus procedents de sistemes de pretractament, de tractament d'aiges residuals, siguin quines siguin les seves caracterstiques. m) Residus d'origen pecuari. Annex II Lmits d'abocament Les limitacions d'aquest annex s'han establert en atenci a: a) La capacitat i utilitzaci del sistema pblic de sanejament. b) La fixaci de lmits d'abocament per als sistemes segons la Directiva 91/271/CEE c) La Directiva 76/464 i la resta de directives de desenvolupament i el Reial decret 995/2000. d) La protecci del medi receptor. Bloc 1: parmetres tractables a les EDAR i amb impacte poc significatiu sobre els objectius de qualitat del medi receptor: V=valor lmit; U=unitats Parmetres T (C) PH (interval) MES (Matries en suspensi) DBO5 DQO Olis i greixos Clorurs Conductivitat Dixid de sofre Sulfats Sulfurs totals V 40 6-10 750 750 1.500 250 2.500 6.000 15 1.000 1 U C pH mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mS/cm mg/l mg/l mg/l SO2 SO42S2ClO2 O2

Sulfurs dissolts Fsfor total Nitrats Amoni Nitrogen orgnic i amoniacal (1)

0,3 50 100 60 90

mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l

S2P NO3NH4+ N

Bloc 2: parmetres contaminants difcilment tractables a les EDAR i amb significatiu impacte sobre els objectius de qualitat del medi receptor i els usos potencials de les aiges depurades: V=valor lmit; U=unitats Parmetres Cianurs ndex de fenols Fluorurs Alumini Arsnic Bari Bor Cadmi Coure Crom hexavalent Crom total Estany Ferro Mangans Mercuri Nquel Plom Seleni Zinc MI (Matries inhibidores) Color V 1 2 12 20 1 10 3 0,5 3 0,5 3 5 10 2 0,1 5 1 0,5 10 25 U mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l Equitox Inapreciable CNC6H5OH FAl As Ba B Cd Cu Cr (VI) Cr Sn Fe Mn Hg Ni Pb Se Zn

en diluci 1/30 Nonilfenol Tensioactius aninics (2) Plaguicides totals Hidrocarburs aromtics policclics BTEX (3) Triazines totals Hidrocarburs AOX (4) Cloroform 1,2 Dicloroet Tricloroetil (TRI) Percloroetil (PER) Triclorobenz Tetraclorur de carboni Tributilestany 1 6 mg/l mg/l NP LSS

0,10 mg/l 0,20 mg/l 5 mg/l

0,30 mg/l 15 2 1 0,4 0,4 0,4 0,2 1 mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l mg/l Cl Cl3CH Cl2C2H4 Cl3C2H Cl4C2 Cl3C6H3 Cl4C

0,10 mg/l

1. Nitrogen amoniacal + orgnic determinat d'acord amb el mtode Kjeldahl. 2. Substncies actives amb el blau de metil expressades com lauril sulfat sdic (LSS). 3. Suma de benz, tolu, etilbenz i xil. 4. Es podran contemplar valors superiors d'AOX en aquells casos on es compleixin els valors d'organoclorats individualitzats de la taula de referncia. Qualsevol compost incls a la legislaci indicada, tot i que no figuri a la present taula podr ser objecte de limitaci d'abocament. Annex III Sollicitud de perms d'abocament al sistema o de revisi. .1 Sollicitud de perms d'abocament: nom, domicili social, adrea de l'establiment, telfon, districte postal, localitat, NIF. Caracterstiques de l'activitat o activitat, cabals d'aiges residuals a abocar en m3/any i m3/dia i nom de l'EDAR on es tractaran les aiges residuals.

.2 Projecte tcnic de legalitzaci d'obres que s'haur de presentar per triplicat i que inclour: 2.1 Antecedents. Objecte: obtenci del perms d'abocament o la seva revisi. En aquest darrer cas s'haur de presentar fotocpia del perms de qu es disposi. Caracterstiques de la localitzaci i emplaament de l'empresa. Punt de connexi al sistema. 2.2 Memria descriptiva. Dades de producci: indicaci de l'activitat desenvolupada, matries primeres emprades i productes resultants amb expressi de la producci en t/any. Processos industrials. Balan d'aiges: font d'abastament, ttol concessional, cabal abastat, distribuci d'aquest en el procs industrial i cabal abocat. Caracterstiques dels efluents: cal indicar per cada punt d'abocament les caracterstiques analtiques de les aiges abocades. 2.3 Memria tcnica de les installacions de tractament. Sistemes i unitats de tractament: descripci del sistema de tractament existent o en projecte amb indicaci dels clculs hidrulics de dimensionament del sistema de tractament (volums, temps de retenci...); descripci detallada dels equips installats, potncies de bombament, tipus de material de construcci; mesures de seguretat per evitar abocaments accidentals i els instruments de control que es proposin, proposta de seguiment i control de la qualitat dels efluents abocats, producci i destinaci dels residus. Plnols de situaci del municipi, escala 1:50.000; de situaci general de l'establiment, escala 1:5.000; detall de l'establiment, escala 1:1.000 ; la planta i alat del sistema de depuraci escala 1:100. 2.4 En el cas que les installacions de tractament ocupin terrenys propietat de tercers s'haur d'acompanyar l'autoritzaci expressa de la propietat dels esmentats terrenys. 2.5 En el supsit que l'exercici d'una activitat comporti la utilitzaci de tancs d'emmagatzematge soterrats, s'haur de presentar un estudi d'avaluaci dels efectes mediambientals que inclour l'avaluaci de les condicions hidrogeolgiques de la zona afectada, eventual poder depurador del sl i del subsl i riscos de contaminaci. Tamb hi haur de constar la proximitat de captacions d'aigua, en particular les destinades a abastament o usos domstics, aix com les precaucions tcniques que s'adoptin per evitar la percolaci i infiltraci d'hidrocarburs.

2.6 El Pla d'autoprotecci del sistema d'acord amb la legislaci sectorial aplicable. Annex IV Pla per a la conservaci i manteniment dels sistemes de sanejament d'aiges residuals Aquest annex defineix el contingut mnim del pla de manteniment que ser d'obligat compliment per a l'atribuci de fons corresponent a les partides de despeses de manteniment i per a l'atribuci de fons de les reposicions que vinguin programades en el Pla de reposicions, millores i noves inversions. .1 Definicions 1.1 Manteniment correctiu. El manteniment correctiu s aquell que es realitza a un equip o element com a conseqncia d'una avaria o d'una disminuci de la qualitat del servei per sota dels lmits prefixats. Aquest tipus de manteniment, tot i que en general es tracta d'un manteniment no programat, en ocasions es pot planificar. 1.2 Manteniment preventiu. El manteniment preventiu s aquell que es realitza a un equip o element com a conseqncia de determinats criteris prefixats (nombre d'hores de funcionament, perodes de temps...) amb l'objectiu d'evitar avaries o disminucions en el rendiment dels equips que puguin afectar al bon funcionament del procs de depuraci. Per tant es tracta sempre d'un manteniment programat. 1.3 Manteniment regulat per la legislaci sectorial o normatiu. El manteniment normatiu s aquella part del manteniment preventiu que ve establert per la legislaci sectorial. Inclou tant equips com installacions (extintors, calderins, installaci elctrica de baixa tensi...). 1.4 Conservaci. La conservaci s el manteniment especfic de l'obra civil, edificis, collectors, jardineria i altres installacions annexes als sistemes de sanejament. .2 Documents necessaris per a la gesti i control de l'explotaci dels sistemes de sanejament La documentaci que necessriament s'ha de portar actualitzada per a la gesti i control de l'explotaci dels sistemes de sanejament s la segent: 2.1 El sistema de sanejament ha de disposar d'un inventari de les installacions i equips, amb una cpia disponible a les prpies installacions.

2.2 Pel que fa als equips, aquest inventari ha d'incloure les segents dades: codi, descripci de l'equip, tipus d'equip, marca, model, nmero de srie, any d'installaci, cost de l'equip, potncia de l'equip i altres caracterstiques que es considerin d'inters. 2.3 Pel que fa referncia a les installacions annexes l'inventari ha d'incloure les segents dades: codi, descripci de la installaci i altres caracterstiques que es considerin d'inters. 2.4 L'ens gestor ha de classificar els equips i les installacions inclosos en l'inventari en una de les segents categories: a) Crtics: sn aquells en els que una avaria dels mateixos pot suposar una aturada de la planta o un deteriorament important de la qualitat de l'efluent, o b pot ser molt costosa des del punt de vista econmic (transformadors, centrfugues, motors de cogeneraci, bufants, bombes...). Tamb s'hi inclouen equips i installacions que tinguin components amb un termini d'entrega molt llarg o que la seva avaria pugui ser perillosa per la seguretat de les persones o installacions (detectors de gasos, parallamps i en general qualsevol equip relacionat amb la seguretat). b) Essencials: sn aquells equips o installacions en els que si b una avaria pot ser molt important per al procs, es troben com a mnim duplicats, amb capacitat per a dur a terme el 100% del procs. c) Generals: sn la resta d'equips no inclosos en les anteriors categories. 2.5 L'inventari amb la classificaci proposada s'ha de realitzar en suport informtic i ha de ser facilitada a l'Agncia Catalana de l'Aigua. 2.6 L'ens gestor recopilar tota la documentaci relativa a la legalitzaci d'installacions i procedir a legalitzar el que estigui pendent, proposant en el Pla de reposicions, millores i noves inversions les actuacions necessries per aquesta legalitzaci. 2.7 L'ens gestor ha de disposar d'un manual de lubricaci adaptat als diferents elements de les installacions. El manual de lubricaci recollir, per a cada element, les caracterstiques del lubricant a utilitzar en els diferents punts, la freqncia de la lubricaci. Aquest manual s'haur de realitzar en suport informtic. Al mateix temps, l'ens gestor haur de tenir un registre de les lubricacions realitzades als diferents elements. 2.8 L'ens gestor ha de tenir un registre de les hores de funcionament dels equips en el que es recollir la lectura dels comptahores amb una freqncia mnima setmanal i que inclour com a mnim els equips considerats crtics i essencials. En el cas que aquests equips no disposin de comptahores l'ens gestor ha d'incloure la seva installaci dins de les millores que proposi. 2.9 L'ens gestor ha de realitzar un programa de manteniment preventiu, que reculli com a mnim les operacions i la freqncia establertes per l'Agncia Catalana de l'Aigua per als diferents equips i installacions, al seu plec de condicions per a la contractaci d'explotaci i manteniment de sistemes de sanejament.

2.10 L'ens gestor mantindr un registre de les verificacions i calibracions efectuades. 2.11 Per al control de les avaries l'ens gestor ha de tenir un registre d'avaries que incloguin com a mnim les segents dades: equip, data i descripci de l'avaria, possibles causes, aix com possibles millores introdudes o proposades per evitar-la en el futur, grau de prioritat d'actuaci. 2.12 A partir de les notificacions d'avaries l'ens gestor generar ordres de treball que inclour: equip avariat, data de l'avaria i data de la reparaci, material utilitzat. 2.13 L'ens gestor elaborar un pla quinquennal on es recullin les inspeccions peridiques a qu obliga la legislaci vigent. 2.14 L'ens gestor mantindr un arxiu histric dels equips inclosos en l'inventari i que inclogui les dades contingudes en els partes d'avaria i les ordres de treball generades per a la seva reparaci. Aix mateix, haur de registrar les operacions de manteniment predictiu, normatiu i les operacions de manteniment preventiu, excepte aquelles que noms suposin comprovacions visuals o auditives (comprovacions de nivell d'oli, de manca de vibracions o sorolls...), i les lubricacions realitzades. Aquest arxiu histric s'haur de realitzar en suport informtic. 2.15 L'Agncia Catalana de l'Aigua tindr accs, en qualsevol moment, a l'arxiu de fitxes de lubricacions i canvis d'oli, aix com a l'inventari dels equips i a l'arxiu histric dels equips i en general a qualsevol arxiu relacionat amb el tema de manteniment i conservaci. 2.16 L'ens gestor ha de realitzar un programa d'inspecci del sistema de collectors, en el que s'identifiquin els punts problemtics a inspeccionar i la freqncia d'inspecci. Aix mateix, l'ens gestor haur de tenir un registre de les inspeccions i operacions realitzades. 2.17 L'ens gestor elaborar anualment un informe amb les avaries produdes i les solucionades, aix com amb les operacions de manteniment predictiu, normatiu i preventiu incloses en l'arxiu histric. 2.18 L'ens gestor donar de baixa els elements retirats. .3 Manteniment preventiu 3.1 L'Agncia Catalana de l'Aigua ha establert les operacions i freqncies mnimes a realitzar en el manteniment preventiu dels diferents equips. Aquestes operacions o la seva freqncia poden ser diferents segons la classificaci de l'equip en crtic, essencial o general. 3.2 L'ens gestor podr proposar en el seu pla de manteniment ms operacions o la realitzaci de les mateixes amb una freqncia superior a l'establerta per l'Agncia Catalana de l'Aigua.

3.3 L'ens gestor, davant de la impossibilitat de realitzar algunes de les operacions de manteniment, podr proposar canvis, prvia justificaci dels mateixos i els haur de sotmetre a l'aprovaci per part de l'Agncia Catalana de l'Aigua. 3.4 L'ens gestor utilitzar els greixos i olis recomanats pels fabricants de cada element, o en el seu defecte, els equivalents de qualitat provada. .4 Manteniment regulat per la legislaci sectorial 4.1 L'ens gestor ha de realitzar les revisions obligatries segons es derivi de la legislaci sectorial aplicable, i a subscriure els contractes de manteniment a qu obliga la legislaci vigent. 4.2 L'existncia de qualsevol error o omissi, modificaci posterior de la legislaci no eximeix a l'ens gestor del compliment de les seves obligacions pel que fa a les revisions obligatries. .5 Conservaci 5.1 L'ens gestor haur de revisar un cop a l'any, com a mnim, tots els elements d'obra civil i altres installacions annexes que integren el sistema de sanejament, procedint a la reparaci dels punts malmesos. En tot cas, es redactar un comunicat anyal que descrigui i justifiqui les operacions efectuades. 5.2 L'ens gestor haur de revisar un cop a l'any, com a mnim, tots els edificis, procedint a la reparaci dels punts malmesos. Els edificis es repintaran com a mnim cada cinc anys. 5.3 L'ens gestor haur de realitzar com a mnim una inspecci anual als emissaris, mitjanant la contractaci d'una empresa especialitzada. Annex V Model estandarditzat de clcul dels costos d'explotaci dels sistemes de sanejament (Totes les dades econmiques corresponen a l'any 2002) V.1 Criteris per al clcul dels costos d'explotaci En el clcul dels costos d'explotaci dels sistemes de sanejament es tindran en compte tres conceptes diferenciats: Un model per als costos directes segons estipula el quadre nm. 1. Un model per als costos indirectes. Un Pla de reposicions, millores i noves inversions. Quadre nm. 1. Despesa directa

1. Operaci. 1.1 Personal: cap de planta, operador, pe, analista, administratiu. 1.2 Altres fixes: telfon, anlisis, assegurana, potncia, aigua potable, desplaaments, altres. 1.3 Variables: energia elctrica, residus, reactius, gasoil, altres. 1.4 Fangs: transport, destinaci. 2. Manteniment. 2.1 Personal: cap de manteniment, oficial, pe. 2.2 Productes, materials i servies. Als efectes del clcul dels costos d'explotaci, cal tenir en compte els segents criteris: A. Aplicaci del Model estandarditzat de clcul dels costos directes d'explotaci dels sistemes de sanejament. El Model, obtingut d'un tractament estadstic de les dades actuals, s una corba 8dimensional, d'aplicaci no estrictament numrica sin que englobar un fus de desviaci del 20% a l'ala o a la baixa. Noms en els sistemes de sanejament on la desviaci sigui superior al 20% a l'ala o a la baixa, es portar a terme una revisi i anlisi de les despeses per a la justificaci i/o correcci de les mateixes. Per a les estacions depuradores d'aiges residuals de nova incorporaci al pla de sanejament en cas que les caracterstiques del sistema ho permetin, els costos directes es calcularan i s'aplicaran segons el model. La revisi del model, quant a la formulaci, tramificaci, variables independents, ser cada dos anys, amb una revisi anual de les despeses dels sistemes, essent d'aplicaci l'IPC de Catalunya. L'atribuci de recursos als ens que gestionin diversos sistemes de sanejament ser global per al conjunt de sistemes. B. El model estandarditzat pel clcul dels costos indirectes s d'aplicaci numrica. La revisi del model, quant a la formulaci i variables independents, ser cada dos anys, amb una revisi anual de les despeses dels sistemes, essent d'aplicaci l'IPC de Catalunya. C. El pla de reposicions, millores i noves inversions t per objectiu planificar la reposici dels equips quan esgotin la seva vida til; aportar les dades per l'anlisi del nivell de saturaci del sistema i proposar la incorporaci de les ampliacions necessries

als sistemes de sanejament per fer front als increments de cabal i crrega i proposar les millores per reduir els costos d'explotaci, optimitzar la gesti dels sistemes, assolir nivells de qualitat estables en el medi aqutic. L'atribuci de fons per al Pla de reposicions vindr condicionat al compliment del Pla de manteniment segons annex IV. D. Amb la finalitat que les dades analtiques realitzades pels ens gestors, mitjanant les entitats collaboradores degudament acreditades siguin homognies i fiables, s'estableix el protocol segent: Mostres integrades. El nombre mnim de mostres integrades de l'afluent vindr fixat pel que s'estipula a l'annex I, apartat D.3. de la Directiva 91/271/CEE. Hauran de ser proporcionals al cabal segons la distribuci alquota segent: De 11 h a 22 h: 60 ml de mostra cada hora 12*60 = 720 ml. De 23 h a 02 h: 25 ml de mostra cada hora 4*25 = 100 ml. De 03 h a 06 h: 15 ml de mostra cada hora 4*15 = 60 ml. De 07 h a 10 h: 30 ml de mostra cada hora 4*30 = 120 ml. Total volum mostra integrada: 1.000 ml. Les anlisis a realitzar en les mostres integrades seran DQO, DBO5 i MES. Mostres puntuals. Noms en aquelles EDAR amb un cabal real inferior a 3 Dm3/d i on no sigui possible realitzar mostres integrades, es prendran 12 mostres puntuals de l'afluent. E. Amb la finalitat que les dades de cabal siguin fiables, s'estableix el protocol segent: Sempre que sigui possible, la font de lectura dels cabals tractats en les EDAR ser la que correspon a la registrada en la pantalla d'instrumentalitzaci del cabalmetre situat en l'arqueta de la canonada d'aigua tractada. Si el cabalmetre no disposa en aquell punt de la pantalla corresponent, la font de lectura s'obtindr del quadre sinptic de planta, de l'automatisme del PLC o de l'ordinador de control. En cas que no es pugui utilitzar aquesta font de lectura per inexistncia o avaria, s'utilitzar aquella que determini el cabal realment tractat en tots els processos de depuraci existents a l'EDAR. Com a mtode alternatiu final, aquell que convinguin de mutu acord l'ens gestor i l'Agncia Catalana de l'Aigua. Les lectures obtingudes, expressades en Dm3 tractats mensualment i/o en Dm3/d, seran confrontades amb els cabals certificats i els obtinguts a partir de les visites peridiques de les assistncies tcniques.

En el cas de discrepncia, es procedir a realitzar un aforament de l'EDAR sempre que sigui possible. Si aquesta calibraci a travs d'un aforament no s factible, s'installar un cabalmetre porttil durant un perode mnim de quinze dies. V.2 Model estandarditzat de clcul dels costos directes indirectes d'explotaci dels sistemes de sanejament Es defineix Unitat Bsica de Depuraci (UBD) a una funci del cabal real tractat (QR), del de disseny (QD) i de la crrega contaminant tractada a partir de la DBO5 afluent expressada en termes d'Habitant-Equivalent (h.e. = 60 gr DBO5/(hab*dia)). Expressi: UBD = 0,80 (QR + QD ) + 0,20 h.e. 2 Es defineixen les variables independents segents: Nombre km de collectors (inclou tamb km emissaris). Nombre bombaments. El tipus: aix s'ha tradut en tres variables: Nitrificaci/Desnitrificaci. Digesti. Terciari. El valor de l'immobilitzat d'equips (immobilitzat actualitzat). Any de posada en marxa de la installaci (immobilitzat actualitzat). Actualitzaci de l'immobilitzat: A partir de les dades d'immobilitzat, subministrades pels ens gestors, s'han actualitzat mitjanant la taula segent extreta de INE (Institut Nacional d'Estadstica): Anys 1961 1962 1963 1964 1965 Dades 4.972 5.256 5.716 6.115 6.923 ndex d'actualitzaci 2.629,32% 2.481,85% 2.274,07% 2.119,17% 1.860,16%

1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996

7.355 7.825 8.212 8.39 8.871 9.601 10.396 11.582 13.399 15,67 18.432 22.955 27.494 31.799 36.748 42.094 48.162 54.026 60,12 65.419 71.173 74.908 78.531 83.865 89.502 94.813 100.431 105.019 109.975 115.115 119.212

1.745,03% 1.634,21% 1.552,48% 1.517,43% 1.429,73% 1.313,42% 1.205,33% 1.071,66% 912,78% 766,00% 636,23% 491,17% 393,57% 326,75% 269,28% 222,38% 181,76% 151,18% 125,72% 107,44% 90,66% 81,16% 72,80% 61,81% 51,62% 43,13% 35,12% 29,22% 23,39% 17,88% 13,83%

1997 1998 1999 2000

121.561 123.791 126.651 131

11,63% 9,62% 7,15% 3,59%

Model per a costos directes (per a cada sistema de sanejament) Donat que la installaci ms freqentment dissenyada i construda dins el Pla de Sanejament d'Aiges Residuals Urbanes ha estat els tractaments biolgics, la modelitzaci d'aquest annex s'aplica a sistemes de sanejament on el procs biolgic sigui fangs activats, filtres percoladors i contactors biolgics rotatius. Si la lnia de tractament tingus alguna particularitat que la fes especficament diferent d'un tractament convencional, (que podrem considerar que t les segents funcions generals: elevaci, pretractament, tractament fisicoqumic, tractament biolgic, espessiment i deshidrataci de fangs), s'hauria de considerar a l'hora d'aplicar el model de costos directes, provocant un increment o decrement dels costos. Per aquest motiu els llacunatges naturals o airejats, sistemes de depuraci natural: depuradores verdes, i amb procs fisicoqumic exclusivament no sn objecte de la modelitzaci. La seva atribuci ser especfica en cada cas segons les caracterstiques del sistema de sanejament. El model t quatre trams en funci de la UBD, tot i que no existeix una continutat en el lmit numric, el valor en el fus del 20% t coherncia en la seva determinaci. Divisi per trams: UBD<3.000. <50.000. <90.000. >90.000. La modelitzaci per a sistemes de sanejament amb UBD superiors a 200.000 no s'ha efectuat doncs actualment no n'hi ha cap amb tractament biolgic en explotaci, aquests sistemes seran objecte de determinaci quan entrin en funcionament sistemes de sanejament d'aquestes caracterstiques. Existeix un model per cada una de les estructures horitzontals: Personal. Altres fixes. Variables.

Manteniment. Bioslids, es modelitza la producci. El seu cost dependr del dest final del bioslid (abocador, compostatge, assecatge, agricultura, etc.). Coeficients correctors del model: Cabal real < 50% Cabal de disseny (no per motius d'estacionalitat). DBO5 < 175 mg/l. En ambds casos el cost queda redut al 90%. DBO5 < 100 mg/l. Reducci del cost al 70%. DBO5 > 550 mg/l, la DBO5 de clcul ser com a molt 550 mg/l. Font de les dades: Cabal real: cabal del comptador de sortida de l'estaci depuradora d'aiges residuals. DBO5: analtiques integrades de l'aigua d'entrada, realitzades per l'ens gestor confrontades amb les realitzades per la inspecci de l'ACA. Les dades utilitzades per al clcul dels costos d'un any, correspondran a les dels mesos de setembre a setembre de l'any anterior (costos directes any n, les dades correspondran als mesos setembre de l'any n-2 a setembre de l'any n-1). Cost personal operaci: Variables UBD1 Digesti* Nitrf*terc Tram I A = 9,319 B1 = 8.562,67 B2 = 15.702,91 B3 = . B4 = . B5 = 8.999,77 B6 = 16.048,23 B7 = . B8 = . Tram II A = 5,186 B1 = 18.794,10 B2 = 35.085,73 B3 = 34.742,99 B4 = 44.322,53 B5 = 41.475,53 B6 = 53.699,83 B7 = 56.487,22 B8 = 62.958,42 Tram III A = 2,911 B1 = 78.370,17 B2 = 76.688,39 B3 = 98.867,55 B4 = 114.837,00 B5 = 88.790,28 B6 = 122.830,65 B7 = 166.574,33 B8 = 178.999,44 Tram IV A = 3,059 B1 = 30.193,63 B2 = 45.461,77 B3 = 67.043,99 B4 = 1110.248,20 B5 = 52.862,24 B6 = 80.241,13 B7 = 166.290,30 B8 = 178.999,44

C. Personal Operaci= A*UBD + B B=

1. No nitrifica: 1.1 No digesti: 1.1.1 No terciari: B1. 1.1.2 S terciari: B2. 1.2 S digesti: 1.2.1 No terciari: B3. 1.2.2 S terciari: B4. 2. S nitrifica: 2.1 No digesti: 2.1.1 No terciari: B5. 2.1.2 S terciari: B6. 2.2 S digesti: 2.2.1 No terciari: B7. 2.2.2 S terciari: B8. Cost de altres fixes: Variables UBD1 Tram I A = 5,264 Tram II A = 0,992 B1 = 5.427,99 B2 = 7.156,35 B3 = 5.350,36 B4 = 17.950,61 B5 = 23.120,47 B6 = 30.861,97 B7 = 18.517,18 B8 = 37.034,37 Tram III A = 1,508 B1 = 3.874,07 B2 = 5.734,64 B3 = 6.172,39 B4= 8.134,44 B5 = 30.914,14 B6 = 37.034,37 B7 = 43.206,76 B8 = 49.379,15 Tram IV A = 0,567 B1 = 6.426,85 B2 = 8.922,43 B3 = 29.624,20 B4 = 31.146,59 B5 = 25.399,68 B6 = 33.948,17 B7 = 53.813,17 B8 = 58.637,75

Nitrf*Terc B1 = 3.322,17 B2 = 3.703,44 B3 = . B4 = . B5 = 4.223,95 B6 = 4.937,92 B7 = . B8 = . C. Altres fixes = A*UBD + B B=

1. No nitrifica: 1.1 No digesti: 1.1.1 No terciari: B1. 1.1.2 S terciari: B2. 1.2 S digesti: 1.2.1 No terciari: B3. 1.2.2 S terciari: B4. 2. S nitrifica: 2.1 No digesti: 2.1.1 No terciari: B5. 2.1.2 S terciari: B6. 2.2 S digesti: 2.2.1 No terciari: B7. 2.2.2 S terciari: B8. Cost de variables: Variables UBD1 Digesti* Tram I A = 16,357 B1 = 1.382,19 Tram II A = 5,788 B1 = 1.467,59 B2 = 14.203,57 B3 = 33.410,79 B4= 29.018,55 B5 = 23.456,15 B6 = 37.034,37 B7 = 42.806,96 B8 = 49.379,15 C1 = 1,256 C2 = 0 Tram III A = 4,594 B1 = 22.551,76 B2 = 19.945,92 B3 = 57.173,24 B4 = 66.018,24 B5 = 22.918,81 B6 = 67.896,34 B7 = 100.570,84 B8 = 172.827,04 C1 = 3,053 C2 = 0 Tram IV A = 4,745 B1 = 7.364,07 B2 = 21.396,23 B3 = 63.954,59 B4 = 61.333,07 B5 = 35.762,27 B6 = 43.206,76 B7 = 93.256,35 B8 = 111.103,10 0

Nitrf*Terc B2 = 3.086,20 B3 = . B4 = . B5 = 4.594,40 B6 = 5.555,15 B7 = . B8 = . UBD* Digesti 0

C. Variables = (A + C)*UBD + B B= 1. No nitrifica: 1.1 No digesti: 1.1.1 No terciari: B1. 1.1.2 S terciari: B2. 1.2 S digesti: 1.2.1 No terciari: B3. 1.2.2 S terciari: B4. 2. S nitrifica: 2.1 No digesti: 2.1.1 No terciari: B5. 2.1.2 S terciari: B6. 2.2 S digesti: 2.2.1 No terciari: B7. 2.2.2 S terciari: B8. C= No digesti: C1. S digesti: C2. Producci de bioslids: Variables UBD1 Tram nic A = 0.149

UBD*Digesti B1 = 0.3549E-02 B2 = 0 P. Bioslids = (A + B)*UBD

B= No digesti: B1. S digesti: B2. Cost manteniment : Variables UBD UBD*Km collector Immobilitzat Act. UBD* Immob. Tram I A = 0,133 B = 0,949 C = 5,74E-02 D = -1,5E-05 Tram II A = 3,035 B = 0,042 C = 2,53E-02 D = -4,01E-07 E = 0,411 Tram III A = 2,963 B = 0,029 C = 2,41E-02 D = -2,41E-07 E = 0,362 Tram IV A = 2,963 B = 0,014 C = 2,05E-02 D = -1,03E-7 E = 0,093

UBD* Nm. Bomb.* E = 0,003

* El nombrede bombaments queda elevat a la potncia 3/4 C. Manteniment = (A + B*km col + E*Nombre Bomb. + D*Immob.)*UBD + C*Immobilitzat Cost directe total S'obt amb la suma dels diferents costos directes de cada estructura horitzontal. Model per a costos indirectes (per a cada ens gestors). C. indirecte = despeses de gesti installacions + despeses de gesti del sistema Despeses de gesti d'installacions. Variables utilitzades: Suma de UBD. Nombre depuradores Immobilitzat d'equips Quilmetres de collector Nmero de bombaments Consideracions: Per al clcul de la UBD, DBO5 Mxima 550 mg/l

Si cabal real < 50% cabal de disseny (no per motius d'estacionalitat), DBO5 < 175 mg/l, en ambds casos el cost queda redut al 90%. Si DBO5 < 100 mg/l, reducci al 80%. Frmula: Despesa = 2,20 * SUMA(UBD)0,96 + 0,03 * Nombre depuradores * SUMA(UBD) + 1.234,48 * (Nombre depuradores)0,9 + 7,5E-04 * Immobilitzat + 154,31*kmCol + 308,62 * Nombre bomb. Despeses de gesti del sistema. Variables utilitzades: Nombre de sistemes de tractament privats (Nombre sist). Cens d'indstries (Nombre ind). Crrega industrial (Qind) = Poblaci equivalent-Poblaci servida. Concentraci mitjana de metalls. Concentraci mitjana de metalls = (Tn fangs * Concentraci metalls) nm. EDAR) / Tn fangs. Concentraci metalls (ppm) = Zn+Cu+Ni+Pb+Cr+Cd+Hg (ppm). Frmula: Despesa = 462,93 * Nombre sist. + 21,60 * Nm. ind. + (a * 0,20 * Qind + b * 46,29 * Metalls) *c a = Mx. (0,8; Mn.(1,2;a')) b = Mx. (0,8;Min(1,2;b')) c = (1+num. EDAR/50) a' = (Qind / nombre Ind)n / (Qind / nombre Ind)n+1 b' = (Metalls / Nombre Ind)n / (Metalls / nombre Ind)n+1 Font de les dades: Cabal real: Cabal del comptador de sortida de l'estaci depuradora d'aiges residuals.

DBO5 (per a la poblaci equivalent): Analtiques integrades de l'aigua d'entrada, realitzades per l'ens gestor confrontades per les realitzades per la inspecci mensual de l'ACA. Concentraci mitja de metalls: Analtiques dels bioslids realitzades per l'ens gestor confrontades amb les que realitza diriament l'ACA. Poblaci servida: Institut Catal d'Estadstica (estimaci de la poblaci connectada a cada sistema de sanejament). Sistemes de tractament privats i cens d'indstries: Dades declarades per cada ens gestor, confrontades amb les dades de DUCA a disposici de l'ACA. Les dades utilitzades per al clcul dels costos de un any, correspondran a les dels mesos de setembre a setembre de l'any anterior. (Costos directes any n, les dades correspondran als mesos setembre de l'any n-2 a setembre de l'any n-1). V.3 Pla de reposicions, millores i noves inversions El Pla haur de contenir: 1. Una descripci de la situaci actual del sistema de sanejament: Capacitat hidrulica i de tractament, comparada amb la de disseny. Els establiments significatius dels quals es t constncia que afecten al sistema. La vida til dels equipaments i de l'obra civil, segons l'edat de la planta. La situaci de la xarxa de collectors en alta i de les estacions en bombament. 2. Una descripci de les principals patologies: Les carncies estructurals a l'EDAR. Les avaries reincidents i les seves possibles causes. La importncia de les aiges blanques d'entrada. El tipus d'incidents que afecten al mal funcionament del sistema. Els sobrecostos d'explotaci i sobrecrregues que pateix el sistema.

Altres. 3. Una proposta de reposici d'equips, amb descripci de la soluci tcnica i amb el pressupost i anualitzaci de la despesa dels propers cinc anys. 4. La proposta justificada de les millores a realitzar (millora de la gesti, reducci de costos, augment de la garantia, millores del medi aqutic, optimitzaci de recursos, etc.), descripci de l'actuaci i pressupost. 5. La proposta justificada de les noves inversions a realitzar (en atenci a poblacions no sanejades, creixements urbans futurs, reutilitzacions, etc.), descripci de l'actuaci i pressupost. Manteniment correctiu. L'ens gestor reposar tots els elements inclosos a l'inventari que es consumeixin, deteriorin o desapareguin, mantenint aquest al dia. Podr per la seva part, augmentar a crrec seu el nmero i classe de recanvis, per al bon manteniment de les installacions. L'ens gestor donar tamb de baixa els elements retirats. No seran a crrec de l'ens gestor els costos derivats d'una gran reparaci produda en un o varis elements per causes naturals de caire extraordinari (llamps, tempestes, aiguats, etc.). L'Agncia Catalana de l'Aigua assumir les despeses de reposici d'un equip quan es donin totes les condicions segents: Aportar els certificats originals de les revisions especificades pel fabricant i emesos pels serveis tcnics degudament acreditats o en el cas que hagin estat fetes pel propi explotador una justificaci de les mateixes, amb una descripci dels treballs realitzats, justificaci dels materials utilitzats i relaci del personal que hi ha intervingut. Haver realitzat totes les operacions de manteniment preventiu (incls manteniment normatiu) recollides en el pla de manteniment preventiu. Que el cost de la reparaci sigui igual o superior al 75% del valor residual Annex VI Mtodes analtics i condicions de preservaci de mostres. Determinaci Matries en suspensi (MES) Mtode analtic UNE-EN-872 Envs i volum de mostra (1) (2) Plstic 1 litre Plstic 1 litre Plstic 1 litre

Obse

Demanda qumica d'oxigen (DQO) UNE 77004 Sals solubles (SOL) Increment de temperatura UNE-EN 27888

s la 25C

Termmetre de precisi Plstic 1 litre

Matries inhibidores (MI) Nitrogen Kjeldahl Fsfor total Resta de parmetres (excepte els segents) Demanda bioqumica d'oxigen (DQO) Cianurs Metalls totals Metalls dissolts Sulfurs AOX Olis i greixos o hidrocarburs Plaguicides clorats Compostos orgnics voltils (dissolvents i clorats i/o BTEX) i dissolvents no clorats Fenols riu Microbiologia Microcontaminants orgnics en general

EN ISO 11348 UNE-EN 25663 UNE-EN 1189 (3) UNE 77003 (3) (3) (3) (3) (3) (3) (3) (3) (3)

Plstic 1 litre Plstic o vidre Plstic o vidre En funci del nombre i del nm. de parmetres Plstic 1 litre Plstic o vidre Plstic o vidre Plstic o vidre Plstic o vidre Vidre Vidre ple (tap vidre o tefl) 2 litres Vidre ple (tap vidre o tefl) 2 litres Vidre ple (tap vidre o tefl) 200 ml

Omp

Omp

Omp

(3) (3) (3)

Plstic o vidre 1 litre Plstic o vidre (esterilitzat) 1,5 l Vidre 1 litre

Omp

No p l'aigu

Omp

(1) En cas que la part inspectora consideri oport i/o necessari procedir a l'addici de reactius preservants de la mostra s'ha d'informar l'interessat. (2) Queda a criteri del laboratori que hagi de fer la determinaci analtica fixar el volum necessari de mostra. (3) Els mtodes a utilitzar per a la determinaci d'aquests parmetres sn els corresponents UNE, EN o ISO o en la seva absncia, els mtodes de la darrera edici de l'Standard Methods for the examination of water and wastewater. Eventualment, es poden acceptar d'altres mtodes degudament validats, previ acord de les parts implicades. Annex VII Procediment d'anlisi contradictria i diriment

El procediment d'anlisi contradictria i diriment s'ajusta als segents punts bsics: a) Aspectes de la conservaci de les mostres per dur a terme les anlisis contradictries i condicions de caducitat. b) Entitats que poden dur a terme aquestes anlisis. c) Termini per a efectuar les actuacions que no comprometi la conservaci de la mostra. d) Llibre-registre de recepci de mostres i document o certificat de resultats. e) Els mtodes analtics. f) Presncia de la persona interessada. g) Inici del procediment per part de l'administraci. h) Condicions de la sollicitud. i) Sistema d'informaci a la persona interessada del procediment i condicions bsiques. a) Les mostres per dur a terme les anlisis contradictries s'han de conservar degudament precintades, identificades i refrigerades. b) L'anlisi contradictria de les mostres bessones s'ha de dur a terme en una entitat collaboradora de l'administraci degudament reconeguda. En casos excepcionals, prvia autoritzaci de l'Administraci, es pot fer s d'altres laboratoris de reconeguda solvncia. c) La/les mostra/es bessona/es s'ha/n de presentar a l'entitat collaboradora que hagi de realitzar les anlisis contradictries, de manera que aquesta pugui comenar les anlisis dins del termini estipulat i que no comprometi la conservaci de la mostra. d) En casos especials, aquest termini es pot reduir a 24 hores, mitjanant indicaci a l'acta d'inspecci. La mostra ha d'haver estat conservada en condicions adequades. e) Quan un laboratori rebi mostres bessones per a la prctica d'anlisis contradictries o diriments, les quals no hagin arribat degudament conservades, precintades, identificades i refrigerades, ha de fer constar al llibre-registre de recepci les deficincies observades, i fins i tot pot rebutjar la mostra si les deficincies observades impedeixen la correcta realitzaci de l'analtica. Aquesta circumstncia ha de ser notificada a l'administraci que ha efectuat la inspecci. f) El laboratori estn un certificat o document ha de constar la identificaci de la mostra contradictria, els resultats de les anlisis practicades i les observacions que el laboratori i/o l'interessat vulgui fer constar. Aquest document s signat per ambdues parts i segellat pel laboratori en qu s'han realitzat les anlisis. Cas que la mostra per practicar l'anlisi contradictria no es presenti en el termini i en les condicions establertes, no s'ha de procedir a realitzar l'anlisi contradictria, la qual cosa s'ha de fer constar en l'acta.

g) Els mtodes analtics a seguir sn els establerts per l'Administraci que efectua i/o encomana la inspecci i s'adjunten a l'acta d'inspecci. A requeriment de l'Administraci, el laboratori ha de facilitar la descripci detallada del mtode analtic seguit (PNT = procediment normalitzat de treball). h) En cas de sollicitar la realitzaci de les anlisis de la mostra diriment, aquesta petici, per motius de la correcta conservaci de la mostra, no es t en consideraci passats dos mesos des de la presa de mostres. La mostra diriment s'analitza en presncia dels tcnics o tcniques de l'administraci que ha efectuat i/o encomanat la inspecci i de la representaci de la persona interessada que ho ha sollicitat. i) En tot cas i per ratificar resultats, l'Administraci que ha efectuat i/o encomanat la inspecci pot iniciar els trmits per a l'anlisi de la mostra diriment, encara que la persona interessada no ho hagi sollicitat ni hagi dut a terme l'anlisi contradictria. En aquest cas, es notifica l'actuaci a l'interessat. j) La sollicitud per iniciar l'anlisi de la mostra diriment s'ha de fer per escrit a l'administraci que ha efectuat i/o encomanat la inspecci, la qual determina el laboratori on aquesta s'ha de dur a terme. k) En l'acta d'inspecci s'informar del procediment i condicions bsiques per a dur a terme les analtiques contradictria i diriment. Annex VIII Afeccions als sistemes pblics de sanejament Mtode VIII.1 Clcul del sobrecost d'explotaci. VIII.1.1 El sobrecost d'explotaci (euros/d) es calcula segons el producte resultant de l'excs de crrega contaminant abocada per l'establiment pel cost d'eliminaci de la matria en suspensi (MES) i/o de la demanda qumica d'oxigen (DQO) de l'estaci depuradora d'aiges residuals del sistema pblic de sanejament afectat, d'acord amb la frmula segent: a) Excs crrega contaminat = [q x h x (Y-Z)] / 1.000, expressat en kg/d, on, q = cabal acta d'inspecci, cabal declarat en la DUCA o estimaci de consum (m3/h). h = durada de l'abocament (h/dia): vuit hores. Y = valor analtic del parmetre que ultrapassa el lmit fixat en l'autoritzaci o en l'annex II d'aquest Reglament (mg/l). Z = lmit fixat en l'autoritzaci o en l'annex II d'aquest Reglament (mg/l). b) Cost d'eliminaci = (A x f) / [365 x Q x (B-C)], expressat en euros/kg, on, A = cost d'explotaci del sistema pblic de sanejament afectat (euros/any).

f = factor de repercussi de la despesa segons el tipus de tractament de l'EDAR: per a fisicoqumics: 60% per a la MES i 40% per a la DQO. per a biolgics: 40% per a la MES i 60% per a la DQO. Q = cabal d'aigua tractada (m3/d) de l'ltim any. B = MES o DQO mitjana afluent anual a l'EDAR (kg/m3) de l'ltim any. C = MES o DQO mitjana efluent anual de l'EDAR (kg/m3) de l'ltim any. La resta de parmetres sn objecte de conversi per a la seva valoraci a cost de tractament de MES i DQO, excepte aquells parmetres que no sn expressats en concentraci, que s'han de convertir mitjanant un factor multiplicador sobre el cost diari d'explotaci de l'EDAR, d'acord amb les taules de conversi de parmetres previstes al final d'aquest annex. VIII.1.2 El sobrecost d'explotaci inclour, si s el cas, el cost derivat del canvi de destinaci dels bioslids generats per l'EDAR a causa de la contaminaci que presentin tenint en compte tant la prdua d'aplicabilitat com les despeses derivades de la gesti especial que sigui necessria. Amb aquesta finalitat, es realitzar el clcul complementari. VIII.1.3 Com a conseqncia d'aplicar aquest mtode: Si el sobrecost d'explotaci <12,02 euros/d: els danys totals al sistema pblic de sanejament es valoraran fins a 3.005,06 euros. Si el sobrecost d'explotaci es troba comprs entre 12,02 i 120,20 euros/d: els danys totals al sistema pblic de sanejament es valoraran entre 3.005,06 euros i 15.025,30 euros. Si el sobrecost d'explotaci > 120,20 euros/d: els danys totals al sistema pblic de sanejament es valoraran per sobre de 15.025,30 euros. Mtode VIII.2 Clcul de la indemnitzaci d'acord amb la metodologia del cnon de l'aigua. VIII.2.1 El clcul (euros/litre) s'avalua en funci dels preus establerts en la Llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, segons la relaci segent: a) El preu de les matries inhibidores s'utilitzar per a valorar aquells parmetres que en l'autoritzaci corresponent o en l'annex II, el lmit es trobi en l'interval comprs entre 0,1 a 100 mg/l (a excepci dels compostos nitrogenats i del fsfor) tot i aplicant els factors de correcci segents: a.1) Per als parmetres limitats entre 0,1 i 1 mg/l, el preu de les matries inhibidores es multiplicar per un factor de correcci de 12,5.

a.2) Per als parmetres limitats entre 1,01 i 10 mg/l, el preu de les matries inhibidores es multiplicar per un factor de correcci de 1,25. a.3) Per als parmetres limitats entre 10,1 i 100 mg/l, el preu de les matries inhibidores es multiplicar per un factor de correcci de 1. b) El preu del nitrogen i fsfor s'utilitzar per a valorar els parmetres nitrogenats i el fsfor fixats en l'autoritzaci corresponent o en l'annex II. c) El preu de les matries oxidables s'utilitzar per valorar aquells parmetres que en l'autoritzaci corresponent o en l'annex II, el lmit es trobi en l'interval comprs entre 101 i 1.000 mg/l. d) El preu de les matries en suspensi s'utilitzar per a valorar aquest parmetre i els parmetres que en l'autoritzaci corresponent o en l'annex II, el lmit es trobi per sobre de 1.000 mg/l. e) El preu de les sals solubles s'utilitzar per a valorar aquest parmetre tot i aplicant un factor de correcci de 10, amb l'objectiu d'adequar les unitats del lmit establert en l'autoritzaci corresponent o en l'annex II, a les unitats del preu d'aquest parmetre. f) Pel que fa al pH, s'estableixen els intervals segents amb els preus corresponents: f.1) Per a valors de pH compresos entre 3-6 i 10-13: 0,02 euros/litre per cada 0,1 unitat. f.2) Per a valors de pH compresos entre 0-3 i 13-14: 0,03 euros/litre per cada 0,1 unitat. g) Pel que fa al color, s'estableix l'interval segent amb els preus corresponents: per a cada decrement de diluci en factor deu (1/30, 1/40, 1/50, 1/60...), 0,1 euros/litre. Amb l'aplicaci dels preus segons aquesta relaci, la valoraci obeeix a: Y-Z x P x f, expressada en euros/litre, on, Y = valor analtic del parmetre que ultrapassa el lmit fixat en l'autoritzaci o en l'annex II d'aquest Reglament (mg/l). Z = lmit fixat en l'autoritzaci o en l'annex II d'aquest Reglament (mg/l). P = preu aplicaci cnon segons relaci. f = factors de correcci segons relaci. VIII.2.2 El clcul de la valoraci d'acord amb la metodologia del cnon de l'aigua inclour, si s el cas, el cost derivat del canvi de destinaci dels bioslids generats per l'EDAR a causa de la contaminaci que presentin tenint en compte tant la prdua d'aplicabilitat com les despeses derivades de la gesti especial que sigui necessria. Amb aquesta finalitat, s'efectuar el clcul complementari. VIII.2.3 Com a conseqncia d'aplicar aquest mtode:

Si el resultat del clcul de valoraci mitjanant la metodologia del cnon de l'aigua es troba comprs entre 0,02 i 0,19 euros/litre: els danys totals al sistema pblic de sanejament es valoraran fins a 3.005,06 euros. Si el resultat del clcul de valoraci mitjanant la metodologia del cnon de l'aigua es troba comprs entre 0,20 i 0,39 euros/litre: els danys totals al sistema pblic de sanejament es valoraran entre 3.005,06 euros i 15.025,30 euros. Si el resultat del clcul de valoraci mitjanant la metodologia del cnon de l'aigua s superior a 0,40 euros/litre: els danys totals al sistema pblic de sanejament es valoraran per ms de 15.025, 30 euros. Factors de correcci (f): *Si el cabal abocat s < 1% del cabal tractat a l'EDAR: 75% reducci. *Si el cabal abocat est comprs entre l'1,01% i el 5%: 50% reducci. *Si el cabal abocat s superior al 5,01%: sense reducci. Taula de conversi de parmetres: sobrecost d'explotaci. L'objectiu d'aquesta taula s la valoraci dels abocaments que ultrapassen els lmits fixats en les respectives autoritzacions o en l'annex II d'aquest Reglament, a partir d'un percentatge de repercussi sobre el cost d'eliminaci de MES i DQO. 1. Olis i greixos i matries sedimentables I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l) ; MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de MES; DQO= % a aplicar sobre el cost d'eliminaci de DQO I 0,1-50 51-150 151-300 301-500 501-750 751-1.000 >1.000 MES 2 4 8 16 32 64 90 DQO 2 4 8 16 32 64 90

2. Sals solubles i conductivitat a 25C I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (s/cm); EDAR=factor multiplicatiu sobre cost diari EDAR (euros/d) (*)

EDAR I 0,1-500 501-1.500 1.501-3.000 3.001-5.000 5.001-8.000 8.001-10.000 > 10.000 FQ x 0,01 x 0,02 x 0,03 x 0,04 x 0,05 x 0,06 x 0,07 Biolgics x 0,02 x 0,03 x 0,04 x 0,05 x 0,06 x 0,07 x 0,08

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcci obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecci i el cabal horari de la depuradora. 3. Clorurs I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l); M-B=% aplicar cost MES (per a biolgics); M-FQ=% aplicar cost MES (per a FQ); D-B=% aplicar cost DQO (per a biolgics); D-FQ=% aplicar cost DQO (per a FQ) I 0,1-100 101-250 251-450 451-700 701-1.000 1.001-2.000 2.001-5.000 >5.000 M-B 1 2 4 8 16 32 64 90 M-FQ 0,25 0,50 1 2 4 8 16 32 D-B 1 2 4 8 16 32 64 90 D-FQ 0,25 0,50 1 2 4 8 16 32

4. Matria inhibidores, cianurs i fluorurs I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (Etox/m3); A=% aplicar cost MES (per a biolgics); B=% aplicar cost MES (per a FQ); C=% aplicar cost DQO (per a biolgics); D=% aplicar cost DQO (per a FQ); FB=factor multiplicatiu (*) (noms biolgics) I 0,1-10 A 10 B 5 C 10 D 5 FB x 0,02

11-25 26-45 46-70 71-100 > 100

20 40 50 60 100

10 20 40 45 50

20 40 50 60 100

10 20 40 45 50

x 0,04 x 0,08 x 0,12 x 0,20 x 0,80

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcci obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecci i el cabal horari de la depuradora. 5. pH I=intervals valors de pH; EDAR=factor multiplicatiu sobre cost diari EDAR (euros/d) (*) EDAR I 0,1-3 3,1-4 4,1-5,9 10,1-11 11,1-12 12,1-13 13,1-14 FQ x 0,6 x 0,5 x 0,4 x 0,4 x 0,5 x 0,6 x 0,7 Biolgics x 0,8 x 0,7 x 0,6 x 0,6 x 0,7 x 0,8 x 0,9

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcci obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecci i el cabal horari de la depuradora. 6.1 Metalls pesants: alumini, coure, crom trivalent, crom total, ferro, mangans, plom, seleni i zinc. I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l); MES=% aplicar cost MES; DQO=% aplicar cost DQO; EDAR=factor multiplicatiu sobre el cost diari EDAR (euros/d) (*); B=biolgics

I 0,1-2 2,1-3

MES 2 4

DQO 2 4

FQ x 0,01 x 0,02

B x 0,02 x

0,04 3,1-4 4,1-5 5,1-10 10,1-25 25,1-50 50,1-100 > 100 6 8 10 20 40 70 100 6 8 10 20 40 70 100 x 0,03 x 0,04 x 0,05 x 0,06 x 0,07 x 0,08 x 0,50 x 0,06 x 0,08 x 0,10 x 0,12 x 0,14 x 0,16 x 1,00

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcci obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecci i el cabal horari de la depuradora. Ats que aquest grup de parmetres suposen, alhora, un risc potencial per a la salut de les persones i per als objectius de qualitat fixats al medi receptor, s'addiciona un factor al clcul del sobrecost obtingut a partir del cost diari d'explotaci de l'EDAR. 6.2 Cadmi, crom hexavalent, mercuri, nquel, plaguicides, AOX, BTEX, triazines, PAH's, tribulilestany. I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l); MES=% aplicar cost MES; DQO=% aplicar cost DQO; EDAR=factor multiplicatiu sobre el cost diari EDAR (euros/d) (*); B=biolgics EDAR I 0,1-0,5 0,6-1,0 1,1-2,0 4,1-5 5,1-10 10,1-25 25,1-50 MES 4 8 12 16 20 24 36 DQO 4 8 12 16 20 24 36 FQ x 0,01 x 0,02 x 0,03 x 0,04 x 0,05 x 0,06 x 0,07 B x 0,03 x 0,06 x 0,09 x 0,12 x 0,15 x 0,18 x 0,21

50,1-100 > 100

60 100

60 100

x 0,08 x 0,50

x 0,24 x 1,00

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcci obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecci i el cabal horari de la depuradora. Ats que aquest grup de parmetres suposen, alhora, un risc potencial per a la salut de les persones i per als objectius de qualitat fixats al medi receptor, s'addiciona un factor al clcul del sobrecost obtingut a partir del cost diari d'explotaci de l'EDAR. 7. Sulfats I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l); MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de MES; DQO=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de DQO I 0,1-75 76-150 151-300 301-500 501-750 751-1.000 1.0012.000 > 2.000 MES 1 2 4 8 16 32 64 90 DQO 2 4 8 16 32 64 90 100

8. Sulfurs i sulfurs lliures I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l); MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de MES; DQO=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de DQO I 0,1-0,5 0,6-1,5 1,6-3,5 3,6-7,5 7,6-15 15,1-25 MES 1 2 4 8 16 32 DQO 2 4 8 16 32 64

25,1-50 > 50

64 90

90 100

9. Fsfor total, nitrogen total, nitrogen orgnic i amoniacal (NTK), nitrogen amoniacal i nitrats I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l); MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de MES; DQO=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de DQO I 0,1-5 5-10 11-20 21-35 36-55 56-80 81-100 > 100 MES 1 2 4 8 16 32 64 90 DQO 2 4 8 16 32 64 90 100

10. Detergents totals, aninics i fenols I=increment de concentraci sobre el lmit del Reglament (mg/l); M-B=% a aplicar sobre el cost d'eliminaci de MES (per a biolgics); D-B=% aplicar cost DQO (per a biolgics); D-FQ=% aplicar cost DQO (per a FQ) I 0,1-1 1-3 3-5 5-10 10-20 20-40 40-80 80-100 > 100 11. Color M-B 1 2 4 8 16 32 64 90 95 D-B 2 4 8 16 32 64 90 95 100 D-FQ 1 2 4 8 16 32 64 90 95

D=decrement lmit de diluci del Reglament; EDAR=Factor multiplicatiu sobre cost diari EDAR (euros/d) (*) EDAR D 1/30 1/40 1/50 1/60 1/70 1/80 < 1/80 FQ x 0,1 x 0,2 x 0,3 x 0,4 x 0,5 x 0,7 x 0,9 Biolgics x 0,2 x 0,3 x 0,4 x 0,5 x 0,6 x 0,8 x 1,0

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcci obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecci i el cabal horari de la depuradora. (03.127.147) Nota: Per visualitzar correctament els smbols que apareixen al llarg d'aquest text, consulteu el document en versi PDF.