Urbanisme participatiu en la transformaci dels barris des duna perspectiva de gnere?

La Mina: un cas prctic ANA PARICIO CARCELES i PEP VIVAS-ELIAS Fins fa poques dcades, un parell ms o menys, la qesti de lurbanisme es considerava com una competncia exclusiva dels professionals de l'arquitectura. Lurbanisme, com a tal, sha anat transformant, de forma progressiva per anar incorporant altres elements transversals per donar una resposta integral en les intervencions a les ciutats. Aix ha estat potenciat desenvolupament dun marc normatiu que, poc a poc, ha anat introduint mecanismes dinteracci amb la ciutadania (Fernndez, Suer i Soler, 2010) mitjanant diferents lleis durbanisme. me. Usem aleshores el concepte durbanisme participatiu el qual t com a objectiu recollir lopini de la ciutadania, de forma directa, en la presa de decisions quan es promou un canvi o una transformaci territorial i urbanstics en un entorn concret. La participaci, com a procs que implica i dna veu a la ciutadania quan es dissenya un projecte o una intervenci urbanstica, no s una factor estrany o menyspreable. Tot al contrari, la participaci, dels ciutadans i de les ciutadanes, s un component clau per aconseguir que qualsevol projecte urbanstic ofereixi garanties suficients de qualitat i viabilitat que vagin ms enll de les garanties prpiament arquitectniques o urbanstiques. Com apunta Brugu (2010: 9), un bon procs participatiu pot ser una contribuci significativa a un bon projecte urbanstic. Qualsevol resultat quan hi ha una transformaci urbanstica crea una srie defectes fsics, econmics, poltiques, culturals i socials sobre el territori on aquesta sha dut a terme. Un dels efectes que volem destacar, des dun punt de vista social, s que qualsevol territori un cop transformat i construt no s un espai neutre: en el seu interior sestableixen tota una srie de jerarquies i de prioritats, i safavoreix determinats valors, a la vegada, que sanullen daltres. Histricament, des de l'urbanisme s'ha pres com a model a l'usuari mascul amb treball remunerat i amb capacitat adquisitiva. Per aix, la ciutat s'adapta a ell, als seus moviments, als seus temps i a les seves necessitats (Borja, 2003). Aix doncs, la categoria ciutadania no sempre aporta iguals drets de facto a totes les persones. Les mal anomenades minories s'enfronten, quotidianament, a diferents formes d'exclusi per ra del seu gnere, edat, tnia o orientaci sexual. Aix s el resultat de definir com quelcom universal all que s propi del grup dominant (Sassen, 2003). Realment, per, el problema de fons s que la ciutadania s'ha construt en relaci directa amb el mn pblic, amb un mercat de treball remunerat, visible i reconegut i aquest espai han estat assignat tradicionalment als homes. Mentre que el mn domstic i privat, de la cura dels altres -assignat tradicionalment a la dona, ha quedat fora del concepte de ciutadania, no es visible, no est reconegut i no es remunera (Muxi, 2006). Malgrat que sevidencia aquest darrer raonament, quan es transforma i es crea espai urb, no hem de caure en la perpetuaci de l'assignaci de rols femenins/masculins per construir una societat igualitria. s necessari superar les dicotomies que encara imposen les ciutats. Lurbanisme participatiu significa una molt bona oportunitat per trencar aquestes dualitats. Mitjanant ls duna srie de tcniques, que fomentin la participaci, es tracta de recollir la visi de certs collectius que viuen i tenen la experincia quotidiana de la seva ciutat, del seu barri, del seu carrer, etc. En certa mesura, lurbanisme participaciu possibilita no solament donar veu. Tamb fa visible certs collectius, que malgrat vulguin ser esborrats del mapa de la ciutat, que tenen unes necessitats i unes expectatives concretes sobre territori ms immediat que, amb ms o menys fortuna, els ha tocat viure. Lexperincia que desenvolupem en aquest article dna veu a les dones que viuen (vivien) al barri de la Mina (Sant Adri del Bess). Pretenem explicar el procs dut a terme (lany) per dissenyar i planificar urbansticament, a partir dusos reals i dexpectatives de futur sobre l'espai pblic de les dones del barri usant metodologies de recerca i de treball (cartografies socials i escenaris de futur) que permeten una la reflexi crtica i lacci. La idea de fons era visibilitzar a l'espai pblic el mn mn domstic i de cura de les persones i, alhora, com transformar lespai pblic del barri per trencar amb la normalitzaci urbanstica imposada. Un apunt final en aquesta introducci, abans de passar al segent apartat. Quan parlem de dones

no volem caure en essencialismes, assumint una nica experincia femenina, un nic punt de vista. Les dones formen un grup heterogeni, ampli i divers. No hem de passar per alt les diferncies de classe, tnia, sexualitat o cultura. Aix, tamb es va tenir en consideraci quan es va treballar amb aquest collectiu dins del barri de la Mina. El projecte Les metodologies busquen recollir informaci, per a la vegada empoderar les dones i crar un espai de reflexi i de debat, per aix vam treballar les cartografies socials i els escenaris de futur. Metodologies que promouen la participaci de les dones en els processos de detecci de necessitats i definici de poltiques pbliques dels espais urbans, a la vegada que integren les aportacions de les dones a les ciutats per a promoure la transformaci social i la igualtat de gnere. En aquest projecte ms important que els resultats van ser el procs, tant per les investigadores com a les participants. Bariables: La ciutat i els espais de socialitzaci al ser revisats des d'una perspectiva de gnere, defineixen una srie de variables - categories d'anlisis; temes prioritaris dels diferents grups de dones al llarg dels anys 90 , vigents i fonamentals en el desenvolupament d'aquesta investigaci, prenent com referent bsic el concepte de vida quotidiana i la seva posada en marxa des de l'experincia femenina. Les ciutats fins a ara comencen a entendre la importncia d'aquestes categories per a desenvolupar un urbanisme amb visi de gnere. Plantegem l'anlisi de l'espai urb a travs l'observaci curosa de l'espai pblic, els equipaments, la mobilitat, la seguretat, l'habitatge i la participaci, com categories d'avaluaci i prospectiva dels llocs que habitem, el que est malament de les nostres ciutats i com des de la perspectiva de gnere pot millorar-se. Per tant enunciem una serie de recomanacions a tenir en compte per els/les arquitectes i aix com els/les funcionries que tinguin en les seves mans la presa de decisions sobre l'espai de totes i tots, com la guia a seguir per a construir i reconstruir ciutats millors. Entenem la participaci com un procs, que cal que estigui present des de la diagnosi de la planificaci urbanstica a l'avaluaci de la mateix. La participaci no es pot entendre com campanya de marqueting o com acci puntual. s imprescindible incorporar al projecte les suggerncies i demandes acordades pels ciutadans i ciutadanes i cal que les decisions preses siguin vinculants. La participaci representa un esfor en temps i treball per les persones i no hi ha res ms frustrant que la creaci d'expectatives sense veure'n resultants. Hi ha tres moments on els ciutadans/es poden participar en el planejament segons el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s'aprova el reglament de la llei d'urbanisme: A.Periode informaci pblica de l'avan de l'instrument de planejament B.Periode informaci pblica C. Fase posterior al perode d'informaci pblica Aquesta participaci caldr concretar-la en el programa de participaci ciutadana. Seria interessant utilitzar noves eines com els tallers i les cartografies socials en el desenvolupament del planejament. Es tracta de comprendre i visibilitzar el que ocorre en un espai, de posar sobre el paper tot el coneixement que acumula una comunitat; especficament les dones i l'observaci de la seva vida quotidiana, sobre el seu territori, qu s qui ms el coneix. Sense dubte la participaci en matria urbanstica s el fruit del treball en equip interdisciplinari i transversal. s primordial el treball en equip des de les diferents disciplines i des de les diferents regidories per tenir una visi global i de conjunt. Cal sensibilitzar i prendre conscincia crtica per qestionar el model imperant. Diferents formes de participar sn positives i potencialment transfomadores si tenen objectius estratgics, a llarg termini i transversals. s important dissenyar metodologies i mecanismes basats en habilitats diferents a parlar en pblic o defensar les prpies idees davant dels altes.

Els tallers sn necessris per empoderar les dones, capacitar-les per incrementar la seva confiana i influir en la direcci dels canvis. Preveure la participaci en espais no noms de dones sin tamb en espais mixtes s important si es vol avanar en la democracia de gnere. Cal ser imagimatiu i flexible alhora de fer participar a les dones creant noves metodologies i formats de participaci perqu ning en quedi excls. Exemple La Mina

Entenem que qualsevol intervenci en el territori sha de fer amb la participaci de les persones que hi viuen. Perqu lusuari/a final de qualsevol intervenci urbanstica sern els/les ciutadans/es Perqu els/ les ciutadans/es sn les persones que tenen ms coneixement del propi territori, hi viuen, passegen, compren, juguen etc. Sobretot els grups fins ara ms oblidats i poc representats com gent gran, nens i dones. Perqu lespai no s neutre, sino una respresentaci de poders i cal donar ms poder als grups mal anomenats minoritaris. Cal donar a veu als grups amb menys representaci en els processos de presa de decisions. Quan participen els usuaris/es en el disseny de lespai pblic, augmenta el sentiment dapropiaci i la qualitat de vida.

La cartografia social en planejament urbanstic t com a principi fonamental la participaci de les persones en tot el procs, s un planejament des d'a baix cap amunt, democrtic i amb la participaci de tots els actors locals. La cartografia social s una eina amb mirada *multidimensional, amb una visi fsica i social de l'espai pblic. Aquesta t com a objectiu, tamb, ser til als diferents collectius que dissenyen l'espai urb. La cartografia social s tamb un reconeixement que qui habita el territori s qui millor ho coneix. Una manera de posar sobre el paper tot el coneixement que acumula una comunitat i aix tamb legitimar-ho. Els mapes sn oberts, es poden canviar, ampliar, connectar les variables, etc. Les cartografies sn ms aviat un procs que un resultat. El procs d'elaboraci de les cartografies va consistir en : 1)Delimitar l'espai que es va a cartografiar. 2) Definir les variables que voliem estudiar en el nostre cas van ser mobilitat, equipamets, comunicaci/participaci, convivncia/seguretat. 3) Recopilaci de la informaci (entrevistes individuals i/o *grupales) mitjanant una petta enquesta i amb l'ajuda d'un mapa i uns gomets de colors i uns retoladors es van realitzar les cartografies 4) Per ltim vam transposar i representar la informaci en el mapa. Exemples resultats cartografies:

L'objectiu dels escenaris de futur s elaborar un diagnstic de la situaci present a partir d'una projecci futura en negatiu i en positiu, en un espai de temps redut. s una tcnica de diagnstic que posa l'accent en el futur i, per tant, ms en les potencialitats i amenaces sobre les quals es pot intervenir. s molt til com a exercici previ per elaborar propostes i per estimular la creativitat. En aquest sentit, d'una banda, promou la visi crtica per, per una altra, introdueix positivitzaci en el procs en projectar un model de futur que s alhora desitjat i factible. Es treballa a escala local, segons les necessitats locals i les problemtiques definides al territori i la metodologia del taller es basa en el consens i en la presa de decisions collectives. Procs: 1) Definir els escenaris o mbits de treball. 2) Selecci de representants (s necessari que estiguin representats tots els grups). 3) Tallers amb els grups (6 a 15 persones) per elaborar una visi comuna de futur. 4) Tallers per temtiques per elaborar propostes d'actuaci.

Alguns dels obstacles que es troben les dones alhora de participar sn: la motivaci, la doble jornada, tecnicismes, fer sentir la seva veu en espais mixtes o b la desvaloraci de la mirada de les dones per part dels tcnics.

Algunes conclusions per tancar La Mina ha estat un barri lluitador, la seva associaci de vens i venes ha estat molt reivindicativa des dels anys 70, aix unit a una xarxa associativa diversa i rica ( associacions com les Adrianes, Les Iris o Alfacostura ) fa que ens trobem davant un barri amb una identitat forta i definida. Als treballs a sorgit un clar sentiment de pertinena al barri i una valoraci molt positiva d'aquest. Tot i qu han aparegut al grup de treball alguns problemes de convivncia i sobretot de civisme (relacionats amb la neteja). En aqeusta linea s'est treballant des de les associacions. Les ja clssiques dificultats de les dones per participar a les reunions degut al rol que desenvulpen a la nostra societat s superada amb imaginaci i ganes de canviar les coses, un membre de la plataforma de vensi venes es desplaa visitant les diferents associacions per recollir les seves demandes i desprs exposar-les al ple de la plataforma. Els estrets lligams i la percepci que tothom es coneix fa que es doni percepci de seguretat i qualitat de vida al barri. Aquesta realitat contrasta fora amb la imatge que es dna als mitjans i que s t des d'altres barris de la Mina, tema que procupa als seus habitants. La relaci amb els altres barris s descrita com inexsistent, tan per trabes urbanstiques ( carreteres, ponts, parcs, turons etc) com socials, aquestes trabe fan de barrera i als lmits geogrfics del barri la percepci d'inseguretat augmenta i es dificulta la relaci interbarris, s per aix que es vol una obertura. Una demanda repetida s la necessitat de botigues de proximitat, es busca un barri autosuficient no depenent de grans superfcies (diagonal mar etc) ja que crea dependncia del cotxe. La proximitat d' equipaments i serveis s ben com una necessitat primordial s per aix que sn molt ben valorats serveis pblics com piscina, biblioteca o CAP. Tamb es reclama una xarxa d'autobusos que conecti des de l'interior del barri amb els altres barris, i reforci les mancances del metro ( eix central de la mobilitat del barri). No al marketing institucional

de baix a dalt Referncies bibliogrfiques (Borja, 2003). Brugu, J. (2010). Prleg. Urbanisme i participaci: Un estranya parella?. A: C. Fernndez, G. Suer, G. i C Soler (2010). Cap a una estratgia participativa en urbanisme Reflexions sobre un urbanisme participatiu de qualitat (p. 8). Barcelona: Fundaci Segle XXI. (Muxi, 2006). (Sassen, 2003).