Activitat daprenentatge Projecte dun llibre de biblifil respecte al tema definit prviament a lexercici 011.

PRIMER CURS de Grfica Publicitria TCNIQUES GRFIQUES INDUSTRIALS TGI UP3 Professor: Francesc Morera Alumna: Luca Pereira

Qu es un llibre?
Llibre m. Fulls impresos reunits en volum. Cadascuna de les parts de certes obres.

La paraula llibre prov de la paraula llatina liber, que significa membrana o escora darbre. Entenem com a llibre un conjunt de fulls de paper, o material similar, enquadernats, es a dir, que estiguin units pel lateral, per formar un volum. Segons determina la Unesco, aquest plec de papers ha de tenir com a mnim 49 pgines, si en tingus menys es consideraria un follet. Tamb se li diu llibre a una obra literria, cientfica o de qualsevol altre tipus, que tingui la suficient extensi com per generar un volum o un tom. Els llibres van sorgir al llarg de la histria per la necessitat de conservar i emmagatzemar la informaci. La seva forma ha anat evolucionant, comenant pels pergamins. desprs van sortir els cdex, que eren un plec de fulls units, molt ms similar als llibres davui en dia. Aquests llibres eren fet a m pels escribes. Ms tard amb la invenci de la impremta, es va facilitar molt la producci de llibres, fent-los ms accessibles. Actualment podem classificar els llibres segons la temtica de la que tractin, obtenint els segents tipus:
Cientfics Literaris Lingstics De viatge Biografies Llibre de text Llibres de gran format Llibres de referncia o consulta Monografies Recreatius Instructius Potics

Parts dun llibre

El llibre consta de les parts segents: Portada: Es la primera tapa, on es sol indicar les dades referents al llibre. Avant portada o portadella: Es colloca abans de la portada i es on es posa el ttol. Davantera: Part per on sobre el llibre. Cap: part superior del llibre. Peu: Part inferior del llibre. Llom: Part cosida de lenquadernaci. Tamb es on sacostuma a imprimir dades del llibre com el ttol i lautor entre daltres. Queix: Distncia entre el llom i les respectives tapes. Nervis: Crestes horitzontals del llom. Teixell: Espai que queda entre els nervis. Capada: Vora de fil al cap, peu i el llom del llibre. Registre: Cinta subjecta al cap del llibre que serveix per a marcar les pgines a la lectura. Llomera: Paper del llom en la mitja enquadernaci. Guardes i contraguardes: Cobertes de paper que uneixen les tapes per la part interior a la primera plana del llibre. Guardes de cortesia: Fulls en blanc que es colloquen al principi i al final del llibre. Cella: Part sortint de la tapa que protegeix lenquadernat. Plec: Cadascun dels quadernets de fulls dels que es composa el llibre. Encartament: Pgina que safegeix a un llibre ja cosit. Cos de lobra: Conjunt de plecs que constitueixen el conjunt de lobra. Pgina: Cadascun dels fulls amb anvers i revers numerats. Lmina de trobada: Impressi que ocupa dues pgines sense medianil. Caixa: Part impresa duna pgina.

Blancs: Marges que poden ser de cap, de peu o de davantera. Medianil: Marge entre la caixa i el llom. Vuelto: Caracterstica que fa que el llom, del llibre sigui corbat. Recte: Llibre amb el llom pla. Sobrecoberta: Coberta que protegeix les tapes. No tots els llibres la tenen.

 Tipus denquadernaci Lenquadernaci consisteix en ajuntar diferents plecs o quaderns de texts i posals-hi tapa, per tal de que el llibre es conservi millor i fer-lo ms esttic. Lenquadernaci va comenar a posar-se en prctica a lpoca romana amb els cdex, encara que no va ser fins la edat mitjana que es va comenar a emprar aquesta tcnica duna manera ms amplia, obtenint tres tipus diferents: Senzilla o de pura utilitat: es tracta dun llibre amb dues fustes recobertes de pell o pergam que feien de tapa. No tenien cap tipus de decoraci, per si que disposaven duna corretja o similar tancar el llibre. Elegant: les tapes es feien amb fustes recobertes de vellut que tenia alguna decoraci amb plata. De gran luxe: en aquest cas sutilitzava marfil, plaques dor i plata per a les decoracions. Aquest tipus denquadernaci estava destinat majoritriament a llibres litrgics i evangelis.

Enquadernaci amateur: les tapes es realitzen amb paper fantasia i el llom de cuir. El tall superior acostuma a ser daurat.

Fins la actualitat, la tcnica de la enquadernaci ha anat millorant i evolucionant fent esdevenir nous sistemes, els esmentats a continuaci son alguns dels ms destacats: Enquadernaci rstica: tamb es coneix com enquadernaci de tapa blanda. Consisteix en una coberta de paper o cart que tingui certa rigidesa al que sencolen els plecs, que poden estar cosits o encolats, sencolen al llom. Aix permet generar llibres ms econmics. Enquadernaci en cartr: a aquest tipus denquadernaci tamb se li pot dir carton, que prov de la paraula francesa cartone, que vol dir encartonada. Una altre nom per el que es coneix es enquadernaci de tapa dura. En aquest cas, els plecs sencolen al llom duna tapa feta de cartr rgid. Enquadernaci a la americana: consisteix a encolar les fulles soltes al llom. Enquadernaci en tapa solta: es el tipus denquadernaci ms adient per a llibres de petit format per de gran utilitzaci. Els plecs disposen de costures ven resistents i les tapes solen estar recobertes de tela. Enquadernaci holandesa: tamb se li diu enquadernaci mitja pasta o a mitja pell. originalment aquest tipus denquadernaci es feia amb els lloms de pell, per posteriorment tamb es van comenar a fer amb tela. Enquadernaci a la alemanya: el llom i les puntes van recoberts de banda, la resta es cobreix de tela o paper. Enquadernaci a la Bradel: consisteix en presentar el llibre amb paper sense retallar i el llom i les tapes recoberts de paper imprs. Enquadernaci a la francesa: es una enquadernaci de semi luxe. Enquadernaci a la anglesa: donen com a resultat llibres molt flexibles. Les tapes son te tela o pell i tenen les puntes arrodonides.

Webgrafia

www.artemiranda.com www.ctv.es/ www.artesdellibro.com.mx definicion.de/libro es.wikipedia.org