PLAT

Tota la seva infantesa fou marcada per la violncia en la qual visqu Atenes a causa de la guerra del Pelopons. El seu pensament volgu combatre i trobar sortida a aquesta situaci, parant molta atenci en el fet de forjar veritables ciutats i ciutadans, s a dir, en fer la multitud de polis, membres duna comunitat cvica i educada: una polis. A Atenes, la poltica es desenvolupava a travs de la democrcia atenesa, permetia als seus ciutadans una participaci directa en el debat poltic. Aquesta democrcia atorgava una fora immensa en la paraula. En aquest esfor per al convenciment que donava la paraula expressada en pblic, tingueren un paper rellevant els sofistes, forasters (metecs) residents a Atenes, on desenvoluparen el seu ofici: ensenyar lart de la paraula i del discurs als ciutadans que demanaven els seus serveis. El que calia era convncer (davant lassemblea o tribunals) encara que aix, es produs amb un s ben discutible de la paraula. Plat estava en contra del model poltic daleshores i de lactuaci dels sofistes, ja que creia que no totes les persones que votaven tenien suficient criteri i perqu sempre havien manat els governs oligrquics dabans, on governaven els ms rics i els de bona famlia. Ell creu en un model poltic basat en leducaci, per aix fund una instituci: lAcadmia, la qual amb el temps, esdevindr un centre destudi i de formaci intellectual i poltica de primer ordre. Plat accentua enormement la importncia de leducaci dels ciutadans i especialment dels poltics per saber ls correcte de les paraules i la realitat que refereixen. Les paraules tenen a veure amb la veritat i no haurien de ser instruments de persuasi. Plat es planteja la recerca duna soluci al greu problema dAtenes, desprs de la mort de Scrates, fet que el marcar bastant, i de les influncies dels pitagrics. Obt un model poltic governat per els ms savis i justos, i aix governar la Ciutat duna manera justa i prudent. La justcia que cal que imperi en tota la Ciutat i en el seu govern s, no noms real com a concepte, sin com a realitat independent, absoluta, eterna i intelligible. Per aix, Plat va dibuixar un ordre jerrquic estructurat en tres estaments: -Governants: coneixedors de lautntica Justcia i en definitiva, de la veritat. -Guardians: educats amb severitat, que han de procurar per lordre intern de la Ciutat i la seva defensa del exterior. -Agricultors i comerciants: han de ser moderats i educats treballant en les necessitats de la Ciutat. La bona marxa poltica noms ser possible si cadasc fa el que hagi de fer, dacord amb all que per naturalesa ha estat destinat a fer. Cadasc ha de complir la seva funci virtuosament. Al cim del govern de la Ciutat, hi ha el filsof - rei, aquell que posseeix el saber perqu contempla la unitat del B i la Bellesa.

El model platnic de Ciutat s un model utpic i ideal. Amb aquest model Plat projecta lassentament de la Justcia i del B, de tal manera que fessin possible lanhel de felicitats dels seus ciutadans.
Smil del Sol: En la repblica Scrates discuteix sobre que s la justcia i de com es pot assolir una ciutat justa amb ciutadans justos. Aquest smil es una explicaci de la idea del B. Scrates li explica a Glauc (germ de Plat) que la idea del B s com el sol. Aquest smil ensenya com s el sol i desprs el compara amb la idea del B. El sol s causa de coneixement perqu gracies a ell que ens illumina podem veure a travs dels nostres ulls i conixer els objectes. Tamb el sol es causa dexistncia perqu el sol dona vida a les plantes. Grcies a la llum del sol hi ha vida. La idea del B tamb es font de coneixement a travs de la intelligncia per als filsofs que manaran a aquesta ciutat justa, i tamb s garantia dexistncia, garanteix que hi hagin unes idees i que aquestes siguin essncies.

El plantejament Platnic arrenca de la pretensi Socrtica de trobar un significat objectiu i universal a les paraules. Per va ms enll, ja que per ell la universalitat i lobjectivitat dels termes noms es dna autnticament quan tenim una entitat prpia i independent de les coses: les idees (realitat que tenim). Plat vol afirmar que existeixen unes veritats independents de les nostres opinions, veritats absolutes, universals, immutables i eternes (universalisme de Plat). Les quals es sustenten en uns principis fonamentals i bsics. La jerarquia de les idees: 1. B: idea suprema, que dona realitat i sentit al mn intelligible. No sha dentendre com la bondat moral sin com una bondat radical que consisteix en el fet que cada cosa ocupa el lloc que li pertoca, una bondat que representa lordre racional. (Eidola) 2. Ideals morals: idees tiques i esttiques (justcia, veritat, o bellesa). Donen sentit a la vida i constitueixen lhoritz vers el qual orientem la nostra acci. (Eidos). 3. Conceptes matemtics: preparar la ment per la contemplaci de les idees superiors i del B. Quan observem una cosa i tenim la idea de ella instants desprs. (Ideilla) Com el mn s canviant, per noms pot haver-hi un coneixement dall que s estable, Plat obt una posici dualista antropolgica, es a dir, lexistncia de dos nivells de realitat. -Mn sensible: mn material, imperfecte i en permanent canvi que descobrim pels sentits. Una aproximaci sempre imperfecte, una imitaci degradada de les definicions o idees. El mn sensible existeix a travs del de les idees. -Mn de les idees/ mn intelligible: realitat immaterial, perfecta i immutable, no saccedeix pels sentits sin pel pensament (ra). Dna sentit i ordre al mn material (el seu reflex imperfecte i temporal). Permet comprendre i definir les coses materials en tant que saproximen ms o menys a la definici. I est regit per la idea del B, que representa lordre de lunivers.

Mite de la caverna: En el mite de la caverna, Plat relata l'existncia d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Sn presoners lligats de cames i coll, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense poder mai girar el cap. La llum que illumina l'antre prov d'un foc encs darrera d'ells. Plat, per boca de Scrates, ens diu que imaginem un cam elevat i llarg entre els presoners i el foc, on s'hi ha construt un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res ms que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altra educaci es pensen que les ombres que veuen sn els objectes reals, la mateixa realitat. Per Plat ens convida a imaginar que un d'aquests captius comena a relacionar els sons amb les figures i comena a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esfor, de la caverna. Un cop hauria sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; ms endavant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el qu les coses sn i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor. Per, el mite no acaba aqu, sin que Scrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perqu t l'obligaci moral de explicar-ho als altres presos i alhora convncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Per la gent presonera, alienada des de la infncia el prenen per boig i se'n riuen, i fins i tot asseguren que si alg intents deslligar-los i fer-los pujar per l'abrupta caverna el matarien. Interpretacions del mite de la caverna Aquest final fa referncia al mateix Scrates, que va ser condemnat a mort en un judici popular a Atenes per obligar als seus conciutadans a pensar i a anar ms enll de les aparences. En el text de Plat no es diu explcitament, per el presoner que s alliberat, ho s pel "mestre" (nou homenatge de Plat a Scrates) que s qui l'obliga a pensar i a transcendir la falsa i cmoda realitat. De fet en el text es diu explcitament que cal obligar, per la fora si conv, a alliberar l'esclau, que de tant acostumat que est a la seva esclavitud s incapa de pensar en una realitat d'ordre superior. Hi ha, doncs, un sentit pedaggic d'aquest mite que es pot entendre com una allegoria de l'ensenyament. Per altra part, com hem vist, en el mite o allegoria de la caverna es poden distingir dues grans regions: A) l'interior de la cova, lleugerament illuminada per una foguera (mn sensible) B) l'exterior, dominat per la llum del sol (mn intelligible)

A la vegada cadascuna d'aquestes parts es divideix en dues parts ms, de manera que les ombres (A1)que els presoners veuen projectades al fons de la caverna, provocades per la llum del foc (A2), sn ombres d'objectes artificials com mfores, esttues i d'altres objectes que transporten els homes que estan per darrera dels presoners. Per altra part, a la regi superior, fora ja de la caverna, tamb hi ha objectes (objectes naturals) com arbres, nvols, muntanyes o animals (B1). Les ombres que aquests projecten estan, per provocades per la llum del sol (B2). Aix, doncs, des d'un punt de vista ontolgic (referit, doncs, als diferents nivells de realitat) Plat parla de quatre nivells que coincideixen amb els quatre graus de saber dels qu parla Plat.

El coneixement del mn de les idees ens s possible perqu en formem part de dues maneres: -La dualitat material/immaterial queda reflectida en la dualitat humana cos/nima, en la transmigraci de les nimes: les nimes sn atrapades per un cos, es a dir,estan preses en ell. Quan el cos deixa lliure lnima, depenent dels fets que hagi fet, lnima ser ms o menys pura, es a dir, virtuosa. Les nimes, creades per un Du, no immediatament entren dins del cos sin que estan durant un temps vagant en lespai per reencarnar-se o per encarnar-se (per primercop). -Lnima per Plat s una essncia, s un component del esser hum que en caure al cos, pot adquirir tres tipus de funcions: Funci racional: ubicada al cap, dirigeix el conjunt cos-nima dacord amb la ra. Funci irascible: ubicada al pit, es mou per valentia, mpetu, voluntat. Funci concupiscible: ubicada al ventre, es mou per les passions, els desigs.

Mite del carro alat: Plat compara lnima a un tronc de cavalls alats i un auriga, s a dir, a un carro tirat per dos cavalls i conduts per un auriga. Els cavalls, en els casos dels dus, sn tots bons i de bona raa, per en els ssers humans estan barrejats, s a dir, nhi ha un de bo i un de dolent. Les correspondncies amb lnima serien les segents: el cavall dolent correspon a la part de lnima concupiscible, la corresponent als desitjos bsics i als plaers primaris; el cavall bonic, bo i de bona raa correspon a la part de lnima irascible, la que ens impulsa al valor i al coratge, les passions nobles; i lauriga, el conductor del carro, correspon a la part racional de lnima, la part de la intelligncia i la ra. Lnima, com els dos cavalls, estiren en sentits diferents i volen coses fins i tot contrries, per s lauriga la ra-, la que decideix la direcci que sha de prendre, s a dir, que la ra ha de ser la guia de la nostra vida. Daquesta manera, Plat descriu lsser hum com un compost de cos i nima, on el que s ms valus s lnima, i lnima es composa de tres parts, la ms valuosa de les quals s la part racional, lauriga que dirigeix els cavalls.

Lepistemologia de Plat s que lhome coneix a travs del record, es adir, procs de reconeixement anomenat reminiscncia, conixer s recordar tot all que tenem inscrit dins lnima. Lnima prov del mn de les idees on t la idea perfecte. Quan baixa al mn sensitiu, comena de nou ja que lnima oblida un coneixement que ja tenia abans dunir-se al cos, i el conjunt dnima i subjecte fa recordar aquell coneixement. Per tant el coneixement, s en veritat un reconeixement. El que defensa Plat s una posici innatista pel que fa al coneixement. No aprenem del mn material sin que s en la nostra ment on podem descobrir el reflex daquestes realitats pures i eternes. Segons Plat, si estem ben dirigits, tenim la capacitat de trobar en nosaltres mateixos coneixements que mai almenys en aquesta vida- ning no ens havia ensenyat.
Analogia de la lnia/ Smil de la lnia: Plat afirma que no noms hi ha un coneixement de realitats sensibles (de dades extretes de la informaci que ens donen els nostres sentits), sin que tamb tenim coneixement de realitats no sensibles, es a dir, intelligibles (de realitats que no veiem amb els ulls de la cara sin amb els ulls de la intelligncia. A la repblica Plat exposa el coneixement i els seus graus: Mn sensible Imatges Imaginaci (eikasia) Opini (doxa) Objectes sensibles Creena (pistis) Mn intelligible Ens matemtics Ra discursiva (dianoia) Idees Intelligncia pura (noesis) Cincia (episteme)

Plat distingeix entre opini i cincia. I dins de cadascun daquests coneixements encara estableix una sots divisi. En lopini distingeix all que es refereix al coneixement a travs de les imatges i el que fa referncia als objectes sensibles. En el coneixement cientfic distingeix all que les coneixement dels objectes matemtics i all que s coneixement de les idees, el coneixement suprem. Plat no considera cincia aquell tipus de coneixement que est fonamentat en els sentits, s a dir, en lexperincia. Per Plat lexperincia no te capacitat per desprendres dels sentits, i per aix noms pot expressar all que sempre est canviant, i en conseqncia, s incapa de ser coneixement veritable del que s permanent i inalterable.

La recuperaci daquest coneixement que amaga la nostra nima no es produeix, per, de manera automtica. Ni tothom hi pot accedir amb la mateixa facilitat. Per aix Plat presenta dues vies complementries: 1. La via ertica: (via de leros) s el cam de la veritat i de la bondat. Plat creu que encara de loblit de lnima empresonada, enyora la perfecci que havia conegut, per aix lexistncia dalguns es converteix en lanhel mai satisfet de la plenitud perduda i lamor s limpuls que es mou a recuperar-la. Per aquest cam no s accessible a tothom. Noms s a labast pels qui no tenen prou amb les satisfaccions que la matria els pot aportar. (La matria dificulta la llibertat de lnima, que sigui el que s). 2. La via dialctica: procs gradual del coneixement de les idees fins arribar a la dialctica (coneixement del mn de les idees). La dialctica recorre de manera ordenada el regne intelligible, perseguint les connexions lgiques entre les idees, saltant duna a una altra fins a entendre lordre que regeix la realitat, s a dir, fins a entendre el B. El dialctic noms utilitza la ra per captar lessncia de les coses, la seva idea o definici. Un cop coneguda aquesta idea, cerca la connexi amb una altra idea ms general que inclogui lanterior, i aix successivament fins arribar a la idea ms general i abstracta. A la repblica aquesta idea suprema s el B, on Plat identifica el B amb lU o lsser.