HISTRIA I EVOLUCI

1.Origen del joc:

Al seu origen tots els jocs eren considerats com un tipus de ritu, els dus jugaven i creaven el mn. Per aquell temps es deia que el joc i el riure ens acostaven al sagrat, aix diversos filsofs del segle XIX han donat a conixer l'origen del joc i el paper que aquest compleix en la

vida del xiquet i l'home: -Segons Schiller el joc reposa les forces de l'individu. - Karl Groos considera que els jocs sn un pre-exercici que es realitza com una preparaci per a arribar a la vida adulta. - Stanley hall, diu que el joc reviu al xiquet que portem dins. -Segons Arthur T. els xiquets mitjanant el joc poden aconseguir objectius seriosos i enfrontar-se a la realitat. -Piaget va donar importncia al joc com a element socialitzador. -Vizuete dia que els jocs populars promovien el desenvolupament de la formaci fsica, de les relacions socials i de l aprenentatge per a les persones en tot el mn.
-Huizinga dia que els jocs populars revivien de generaci en generaci, evolucionant i modificant-se fins que va formar part dels costums populars propis de cada cultura.

Tamb trobem altre punt de vista de lorigen dels jocs, on estaven relacionats amb els treballs diaris. Es basaven fonamentalment a demostrar les habilitats artesanals o laborals d'una zona. A Espanya la majoria dels jocs tradicionals van entrar a travs del Cam de sant Jaume, un recorregut ideal perqu els pelegrins portaren jocs francesos, italians i centreeuropeus a la Pennsula. Els jocs depenien en moltes ocasions de la labor que desenvolupava qui va iniciar l'activitat: un picapedrer alava pedres, o un pastor preferia els jocs de punteria. A mesura que ha anat avanant la societat, observem com s'han anat creant una srie de lleis que defensen el joc en la infncia del xiquet. El set principi de la declaraci dels drets del xiquet, aprovada per la nacions unides del 20 de novembre de 1959 puntualitza: El xiquet ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals hauran d'estar orientats cap a les finalitats perseguides per l'educaci; la societat i les autoritats pbliques s'esforaran per promoure el gaudi d'aquest dret.

1.Historia del joc:

Existeixen una gran varietat i quantitat de jocs tradicionals, el que fa molt difcil recopilar-los tots hi ha multitud de llibres en que sexpliquen detalladament aquests jocs.

Principalment els podem diferenciar en tradicionals que sn aquells jocs que es trasmeteixen de generaci en generaci, poguent-los considerar especfics o no de nu lloc determinat, i en populars que sn manifestacions ldiques arraigades a una societat , molt difoses en una poblaci, que generalment es troben lligats a commemoracions de carcter folklric. A ms daquesta diferenciaci podrem classificar-los en: - Destresa fsica, en els que es realitzen activitats motores. -Estratgia, on es fa mfasi en la presa de decisions i en l actuaci d avaluar una situaci per prendre resolucions. -Atzar, els jugadors romanen passius a l espera que la sort els arribe. -Taula, als que sutilitza com a ferramenta un taulell, on es mouen fitxes de forma simblica, basats en la sort o lestratgia. -De presentaci, es tracta de jocs senzills on es permet un primer contacte, per a conixer els companys. -D afirmaci, tracten de realar els trets positius de les persones o del grup. -De confiana, principalment sn jocs fsics per provar i promoure la confiana en el grup. -Exploratori, salimenta de la varietat de les experincies, de la imaginaci dun mn. -Dhabilitat, es tracta dactivitats on sutilitzen de manera controlada les mans i els ulls. -Socials, sn aquells jocs en els que entren en contacte amb altra persona. -Dimaginaci, on simaginen objectes, situacions i jocs que no existeixen o no estan presents.

3.Jocs dels nostres pares/iaios: -Jocs

La corda - Descripci: L'objectiu bsic d'aquest joc s botar una corda que girem ms o menys rpidament dos jugadors/res que sn els que pagen. Agafen pels seus estrems la corda cantant una detrminada can. La resta de jugadors botarn tots junts, entrant i eixint individualment, per parelles, etc. La manera de botar determinar un tipus de joc. La prdua del ritme de gir de la corda implica el relleu del qui paga. El que xafa en el seu moviment giratori la corda o talla aquest ritme s el que s'ha de posar a donar, rellevant el ms antic que estava donant. - Canons: 1- Vuic saber quantes nuvies tindr 1, 2, 3, etc. 2- La lluna, la pruna vestida de dol. Sa mare la crida. Son pare no vol. 3- Si la barqueta es tomba nena no tingues por ala la corda enlaire i ves-te'n a un rac

La taba - Descripci:Es necessiten un grapat de pedres. Les llana una pedra a l'aire i mentrestant s'ha d'agafar un grapat de pedres i empomar-la per l'aire. Guanya el que ms pedres agafa mentre cau l'altra. La pedra no pot tocar terra.

La xapa - Descripci:S'ha de fer un circuit a terra amb guix o en una taula gran. Els participants han d'anar pel caminet d'eixida fins a la meta, portant la xapeta o tap de botella pegant-li amb els dits (polze i ndex) sense eixirse'n. Quan succeeix a, es torna a comenar. El primer que aplega guanya el taps del altres.

Les birles

- Descripci: Es un joc dhabilitat que consisteix en tombar cinc de les sis birles emprant un mxim de tres birlots. A la Ribera dEbre colloquem les sis birles paralleles, tres a tres, i sumem un punt per birla tirada a menys que les tombem totes -aleshores diem que ha fet llenya i no es suma cap punt-. Com a curiositat hi ha el poble de La Palma dEbre en el qual mai sha deixat de jugar per sempre a la mateixa data, el divendres Sant, en sortir de missa.

La Petanca - Descripci: Hi ha un nombre indeterminat de jugadors. Cadascun t dues o tres boles, segons es jugue per parelles o trios. Comena el joc i llanant-se una petita boleta, des de certa distncia. Des dall tots els participants, per ordre, tiren la seua bola intentant arrimar-se al mxim a la boleta, i podent desplaar la bola gran del contrari. Si es juga individualment, guanyar la bola del jugador que estiga ms prop de la menuda, si es juga per parelles, cadasc t tres boles. La finalitat del joc s la mateixa, apropar-se a la bola menuda, en aquest cas amb la ajuda del company. Si es juga per trios cadasc t dues boles. Lequip o jugador que guanya ser qui llana la bola menuda a la propera partida.

-Joguines
Soldadets de plom: El nostres pares utilitzaven els soldadets per representar guerrilles, i els colleccionaven per formar un exrcit nombrs. Aquest solia ser ms una joguina de xics.

Ninetes: Les nostres mares, jugaven amb nines simulant una famlia. Una de les nines mes famoses en aquella poca era la Mariquita

Prez o les nines de Famosa, per en canvi, qui no tenia recursos econmics per comprar-se-la se la feia de draps.
http://www.youtube.com/watch?v=Q_cB2WR-AXU&feature=related

La trompa: Es un objecte de fusta, amb una punta de metall, que senrotlla amb una corda, i es llana amb lobjectiu de fer-la rodar.

Cotxes: Sempraven per fer carreres amb els amics, o colleccionar-los. Generalment estaven fets de llanda.

-Videojocs

Spectrum: Fou un ordinador de 8 bits, en el que sintrodua un casset en el que hi havia una llista de jocs molt simple, hi shavia de connectar al televisor.

Jocs de la nostra infncia:

ara anem a parlar del jocs als que jugvem quan rem menuts. Sempre es (bonico, agradable) recordar el passat, la nostra infncia. A ms, aquests jocs tampoc han passat tant de moda, hui en dia encara ens trobem a xiquets jugant a aquests jocs com:

Jocs:
El sambori - Descripci: En terra es tracen uns quants rectangles numerats. Abans de tot, els xiquets/es determines l'ordre en qu juguen exclamant: primera; qui vol prendre part del joc diu segona, tercera, etc. Cada xiqueta/et bota a la pata coixa, empenyent amb la punta de l'altre peu al tella d'un rectangle a un altre, segons l'ordre convingut. El jugador/a al qui la tella se li para sobre una ratlla o ix fora del rectangle que li correspon, paga. Tamb paga qui xafa la ratlla o l'espai exterior als rectangles, llevat del principi i final de la jugada, en entrar al camp de joc i quan se n'ix.

En la calle 24 - Descripci:

S'hi juga per parelles xocant les mans i fent palmellades. En cada vers es realitzen els segents moviments: m dreta de dalt cap a baix i l'esquerra en sentit invers, dues palmellades de front i dues palmellades individuals. Coincidint amb les dues palmellades individuals, s'ajup un en cada vers. Els quatre ltims versos es repeteixen altres dues vegades: la segona volta es recita l'estrofa resalitzant el gest de contar amb els dits de la m, i en la tercera, amb cada vers es pega un bot girant l mateis temps fins a fer una volta completa. Al final es torna a repetir una altra vegada la can. - Can: En la calle-lle, veinticuatro-tro, ha habido-do, un asesinato-to. Una vieja-ja, mato un gato-to, con la punta-ta, del zapato-to. Pobre vieja-ja, pobre gato-to, pobre punta-ta del zapato-to

El mocadoret - Descripci: Es formen dos equips amb el mateix nombre de jugadors. Cada equip numera els seus membres a partir de l'u, fins a l'ltim xiquet. Abans de comenar el joc es delimita el terreny; dues ratlles paralles separades per uns 10 metres i un altra al mig d'elles. En aquesta linia central es colocar el mocadoret, s a dir, el xiquet que sostinga un mocador. Aquest dir un nombre i els xiquets de cada equip que tinguen eixiran correguent cap al mocador. El qui aconseguisca agafar-lo haur de tornar al seu camp sense que el seu company l'agafe. Si hi arriba, el contrari ser eliminat. Per si aquest aconsegueix agafar-lo, ser el xiquet del mocador el eliminat. Aleshores un xiquet de l'equip que ha perdut prendr el nombre del xiquet eliminat. Es continuava jugant fins que un dels equips quedava sense jugadors i aix guanyava l'altre. Les cadiretes - Descripci: En primer lloc, fiquem tantes cadires com nombre de participants hi ha menys una. s a dir, si per exemple hi ha set participants, fiquem sis cadires, una al costat de laltra formant un cercle. El xiquet/a se encarrega de donar ordres de comenament i fi. Pot ser mitjanant una palmada o msica. Al donar lordre de comenament, en fila, es va donant voltes envoltant les cadires, fins al moment en que es dona una palmada o es pare la msica, tots intenten seure en una cadira. Qui es queda fora, queda eliminat. Aleshores, es retira una cadira i es repeteix el joc fins que sols queda un participant, que s el que guanya.

El Conill de la Sort Descripci: Es fiquen tots els xiquets/etes en cercle, desprs les mans es coloquen, alternativament, unes damunt daltres, com si tingueren en elles alguna cosa per deixar en les del company, de manera que done la volta a tot el cercle. Mentre, van cantant: El conejo de la suerte Ha salido esta maana A la hora de comer Pum, ya est aqui. Haciendo reverencia Con cara de vergenza. T besars al chico o a la chica Que te guste ms

El xiquet que ha dit que te guste ms deu de besar al xiquet/a que ms li agrada. Per pot elegir entre un bes, atreviment o veritat. Si elegeix bes: deu besar a alg del grup; atreviment: deu manar a alg fer alguna cosa; i veritat: deu de preguntar i laltre li t que contestar la veritat. Hem de tindre en compte que el cercle deu destar equilibrat entre xiquets i xiquetes, havent el mateix nombre de cada sexe.

Joguines:
Famoplay: Es tractava de joguines, on lobjectiu era fabricar el teu propi producte, ja fora menjar, objectes, roba de nines, pegatines etc.
http://www.youtube.com/watch?v=iszF6Y7KkkY http://www.youtube.com/watch?v=HwU-jfEJaFs&feature=related

Casetes: On els xiquets i xiquetes construen ciutats, famlies. Per exemple jugaven amb els Playmobils i els Pin i Pon.

Les cuinetes: Aquestes joguines es fabricaren amb l intenci de que les xiquetes pogueren imitar a les seues mares.

Videojocs:
A la nostra poca, comenaren a aparixer els videojocs de m. Game Boy:

Nintendo:

JOCS ACTUALS: Joguets:

Cuinetes: Encara que avui en dia els xiquets utilitzen molt les noves tecnologies, tamb utilitzen joguets per molt mes moderns y realistes.

Jocs/videojocs
Actualment, els xiquets no ixen tant al carrer com fiem nosaltres abans, a causa de les tecnologies que lindustria ens facilita. Abans, quan hi arribvem a casa, jugvem amb els joguets que tenem i que ens havien donat els nostres pares. Per ara, ja no es juga amb aquestos, si no amb videojocs, com la wii, la play station, la xbox, etc.

Sembla una bogeria comprar joguets fsics ja que no se lis dona dimportncia com ho fiem nosaltres a la nostra dcada. El jocs tradicionals han caigut en decadncia debut a les tecnologies ja que han passat de ser fsics a tecnolgics. Com per exemple, el monopoli, joc familiar en taulell de cart i fitxes, ha passat a ser un joc tecnolgic que es pot desfruitar a la PS3. Al igual que els karaokes als que anvem antigament amb els amics i amigues, ara es pot cantar a casa amb la xbox.

Monopoly: http://www.youtube.com/watch?v=PHi1Bh1gLcs SingStar: http://www.youtube.com/watch?v=8BCo-OcW6Uw Fifa: http://www.youtube.com/watch?v=ZmiAbOgHTK0 Gran Turismo: http://www.youtube.com/watch?v=hxfNb4d3bPY Tenis: http://www.youtube.com/watch?v=zqaPFAZS1K8

A la una sale la luna: Juegos tradicionales infantiles Seleccion y prologo Paulina movsichoff Juegos multiculturales/jaume bantula janot/josep maria mora verdeny

com seran els jocs del futur?

Sota el nostre punt de vista, pensem que els jocs del futur seran bsicament mecanitzats per la nostra ment, ja siga amb l' ajuda de complements com un casc, uns guants, ulleres...aix si, tots ells virtuals, perqu s' impossaran progressivament a les nostres vides; i no us penseu que es tracta d' un succs descabellat, ja que sense anar massa lluny, a dia de hui, com hem vist anteriorment ja disposem d' ltimes tecnologies com ja puguen ser les televisions amb 3D o les videoconsoles on noms cal utilitzar el teu propi cos per tal de fer-les funcionar.

http://www.juegos.es/blog/como-seran-los-juegos-en-el-futuro-realidadaumentada/11030

CONCLUSI:
Arran de tota aquesta informaci que hem extret podem deduir que hem passat de ser conformistes i de saber entretindre' ns amb un sol joc a ser uns consumistes i inconformistes, s a dir, hem passat de jugar amb un sol joc o joguet a jugar amb tot tipus de complemetens, tot i que no necessitem, la societat i els mitjans de comunicaci que ens envolten ens fan creure que s; i en conseqncia, com que hem desencadenat aquesta conducta i com que el futur estar cobert per les noves tecnologies, ens ser impossible no noms mantindre els nostres costums, sin que tamb els nostres objectes ms apreciats aniran quedant-se en l' oblit. Enrerre quedaran les joguines i els jocs tradicionals que han entretingut a tantes genracions al llarg del temps. Cada vegada trobem ms deteriorats no sols els costunms i les tracidions , sin tamb les relacions entre els menuts que antany solien eixir a jugar al carrer per a juntar-se amb els companys. Cada vegada ens aboquem ms a jocs individuals, als que ens condueix la societat de consum i les noves tecnologies, de no ser que posem de la nostra part, per tal de conservar-los i no extinguir-los. Com a futurs docents, intentarem fomentar aquestos jocs, que tant beneficiosos sn per a les futures generacions.