CENTRE PENITENCIARI

LLEDONERS

Centre Penitenciari Lledoners

Avs legal Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. Generalitat de Catalunya Departament de Justcia www.gencat.cat/justicia Fotografies: Lara Jaruchik i Departament de Justcia Primera edici: octubre de 2008 Projecte grfic i impressi: Arts Grfiques Torres, S.L. Dipsit legal: B-48570-2008

La versi electrnica daquest document s accessible a www.gencat.cat/justicia/departament/publicacions

centre penitenciari LLeDOnerS

PRESENTACI

Hi ha molts esforos i moltes vides darrera el que afirma larticle 17 de la Constituci, tota persona t dret a la llibertat i a la seguretat. Per ells i per tots els responsables poltics, tenim lobligaci de garantir que la ciutadania pugui viure amb una bona percepci de llibertat i de seguretat. Sovint no s fcil compaginar aquests dos drets perqu algunes persones entenen el dret a la llibertat duna manera arbitrria, sense tenir en compte les collisions que determinats comportaments poden produir en el dret a la llibertat dels altres. Pel que fa a la seguretat, de vegades linters de la majoria xoca tamb amb el dalgunes persones amb un comportament o una manera de fer que atempta contra els drets fonamentals dels altres. Trobar lequilibri en aquests terrenys s extremament difcil i per aix les lleis preveuen que es pugui jutjar i condemnar a penes de pres aquelles persones que hagin coms delictes violents o que atemptin contra la llibertat i la seguretat dalg. Cal recordar, per, que larticle 25.2 de la mateixa Constituci tamb posa mfasi en el fet que les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat han destar orientades vers la reeducaci i la reinserci social. Per aix hem de tenir la capacitat de combinar eficament els drets de les vctimes a ser compensades, en la mesura que sigui possible, del mal que han patit i a sentir que sels ha fet justcia, i el dret dels agressors que les mesures de privaci de llibertat no siguin una venjana de la societat, sin que continguin la dosi adequada datenci personal que els pugui orientar vers la reeducaci i la reinserci.

Aquesta complicada acci de govern que ha de satisfer tots els drets i garantir un futur millor per a la ciutadania de Catalunya reclama unes installacions penitenciries adequades i modernes, distribudes pel territori duna manera equilibrada, i dunes dimensions ms redudes que les faci altament governables. Lledoners reuneix totes aquestes condicions i, de passada, destaca per estar ben integrat en el paisatge que dibuixen les ondulacions del terreny i la vegetaci. La Generalitat s encara avui lnic govern autonmic que t traspassades les competncies en matria de poltica penitenciria. s aix des de lany 1984, per des del 2003 els dos darrers governs de catalunya han fet un esfor extraordinari per recuperar el temps perdut en inversions en infraestructures. En poc ms dun any, haurem posat en marxa tres nous centres penitenciaris, els quals, a ms, han estat dissenyats amb les mximes garanties de seguretat que les ltimes tecnologies i lexperincia internacional permeten, per tamb pensant en el mandat constitucional que es refereix a la rehabilitaci de les persones preses. Oferir loportunitat de reinserci a qui ha delinquit s una aposta a favor de la capacitat humana de redrear la prpia vida. I s tamb la millor manera dapostar pel futur de tots, un futur que ens permeti una convivncia una mica menys difcil i en el qual a ning se li denegui un lloc. Una convivncia basada en el respecte i amb unes normes que la regulin per esdevenir un autntic estat democrtic i de dret. Montserrat tura i camafreita Consellera de Justcia

INTRODUCCI

El Centre Penitenciari Lledoners no s un centre penitenciari ms. Suposa linici duna nova generaci dequipaments al servei de lexecuci penal, que es caracteritzen per les seves dimensions ms redudes respecte dels tradicionals centres que fins ara shavien obert a catalunya. Lestat dobsolescncia de diverses installacions i el creixement accelerat de la poblaci penitenciria, sn factors que han obligat lAdministraci a fer un nou plantejament no noms de les installacions, sin tamb dels recursos humans i dels seus programes dintervenci en persones sotmeses a mesures penals. Els objectius als quals han de servir les noves construccions sn ajudar a atendre els principis de rehabilitaci i inserci social i laboral de les persones condemnades, en equilibri amb les funcions de custdia i control daquestes persones, i la millora no noms de les seves condicions de vida, sin tamb de les condicions de treball dels professionals. Lexperincia acumulada desprs de ms de vint anys dexercici de les competncies en la matria, lobservaci acurada daltres models penitenciaris de lentorn europeu i els nous requeriments que planteja lexecuci penal, han estat alguns dels indicadors que han portat el Departament de Justcia de la Generalitat a dissenyar centres ms petits, integrats al territori, amb un menor impacte visual i ambiental, i situats prop de nuclis de poblaci consolidats i ben comunicats. Els nous equipaments entre ells el CP Lledoners que sobriran a Catalunya els prxims anys per ampliar la dotaci de places penitenciries i substituir les obsoletes presons, ineficaces per dur a terme la funci social penitenciria en condicions idnies, ocupen menys es-

pai que els centres tradicionals i estan pensats per acollir poblacions recluses ms redudes. Qu es pretn amb aquesta nova concepci? Duna banda, facilitar a la plantilla de professionals un govern ms efica i eficient de lequipament. La convivncia ordenada dun grup tan heterogeni com s la poblaci reclusa, a partir dels necessaris mecanismes de control i seguretat, s un pilar bsic en el funcionament quotidi duna installaci daquestes caracterstiques. Daltra banda, com ja sha apuntat, es milloren les condicions de vida dels interns i de treball dels professionals. Lintern disposar del mateix espai vital que en un centre de grans dimensions, encara que ms racionalitzat, i far vida en mduls dotats dels serveis bsics per al seu funcionament autnom. Tamb es pretn afavorir el desplegament dels anomenats programes de tractament individualitzat, que sn leix del procs de rehabilitaci i inserci de les persones internes. A partir dara els professionals podran prestar en millors condicions tant latenci individual com la grupal, ja que es treballar en grups reduts de persones. Un altre factor que es vol potenciar s la proximitat entre la plantilla de treballadors i la poblaci reclusa, per afavorir les relacions interpersonals i el foment daltres elements com el respecte a la diversitat, lensenyament, la formaci i altres hbits i habilitats que han de contribuir a aconseguir que la persona condemnada no consideri la reclusi com un temps perdut, sin com una oportunitat de redrear la seva trajectria personal, familiar, social i laboral. albert Batlle i Bastardas Secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil

NDEX
4 6

La funci social penitenciria Pla nacional de lexecuci penal a catalunya

Concepte i disseny del CP Lledoners

10 11 12 14 16

El centre penitenciari per dins Fitxa tcnica del projecte Litinerari de la rehabilitaci el cp Lledoners en imatges La vida quotidiana al centre penitenciari

18 19

Latenci sanitria La planificaci sociosanitria penitenciria

20

La formaci professional i el treball productiu

21 22

Qu s el CIRE? Altres serveis i dependncies del centre penitenciari

23 24 26

Els recursos humans del centre Resum en castell Resum en angls

LA FUNCI SOCIAL PENITENCIRIA

La Generalitat considera lexecuci penal com una poltica

La Generalitat de Catalunya, nic govern autonmic amb competncies en la matria des de 1984, considera lexecuci penal com una poltica social ms del pas, amb la missi de reeducar i rehabilitar la persona condemnada per haver delinquit, segons estableixen la Constituci (article 25.2) i altres normes i protocols estatals i internacionals. Aquesta missi s dur a terme, mitjanant les funcions que li sn prpies: La retenci i custdia de detinguts, presos i penats. La rehabilitaci i inserci sociolaboral de les persones sentenciades a penes i mesures penals, en especial les privades de llibertat. La prestaci dassistncia i ajuda a interns i alliberats, com a membres de collectius en situaci de major risc dexclusi social.

El foment de poltiques dexecuci penal en la comunitat.

Els valors i principis que vertebren la funci social de lexecuci penal sn la seva consideraci de servei pblic i la seva contribuci a una societat ms cohesionada, justa i segura, mitjanant la ponderaci entre el dret del conjunt de la ciutadania, i en especial de les vctimes, a la seguretat i la llibertat, i el dret de les persones condemnades a un procs socioeducatiu que faciliti el seu retorn a la comunitat sense que recaiguin en el delicte.

centre penitenciari LLeDOnerS

4/5

Persones ateses per la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil del Departament de Justcia lany 2007
Interns/nes en centres penitenciaris 15.630 15.630

Persones en mesures penals alternatives (MPA) 7194 7.194

7.654 7654 Menors en justcia juvenil

1.848 1848 En assessorament tcnic penal (ass. tcnic)INTERNS

VICTIMES ASS. TECNIC

6.967 6.967 Vctimes de delictes 790 Persones en programes de mediaci

MPA MEDIACI J. JUVENIL

Total: 40.083 persones

social, amb lobjectiu de rehabilitar i inserir els interns

La lnia de treball adoptada pel Govern de Catalunya en lmbit de lexecuci penal se sustenta en: Una major collaboraci i participaci social i institucional en la rehabilitaci i inserci de persones sotmeses a mesures penals. La potenciaci dels programes de rehabilitaci per fer possible la intervenci individualitzada que necessiten i a la qual tenen dret aquestes persones. El foment de lexecuci penal en la comunitat mitjanant eines com les mesures penals alternatives o la mediaci penal. El desplegament dun marc organitzatiu i normatiu propi, fita assolida amb laprovaci (en data 5/9/2006) del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a catalunya.

La planificaci en matria de recursos humans, amb la implantaci duna nova poltica de selecci i formaci contnua i integral dels professionals de lexecuci penal, per tal que facin seus els principis de comproms i identificaci amb la important tasca social que desenvolupen. Un pla dequipaments i serveis, a mitj i llarg termini, per modernitzar les infraestructures de lexecuci penal i posarles a disposici de la missi, per tal de millorar tant les condicions de vida dels interns com les de treball dels professionals.

PLA NACIONAL DE LEXECUCI PENAL A CATALUNYA

El Departament de Justcia de la Generalitat ha elaborat un pla que preveu la millora, modernitzaci i ampliaci dels equipaments i dels recursos humans en lmbit de lexecuci penal per tal de consolidar-la com un servei pblic i dinters social. Amb aquesta vocaci, el Pla inclou actuacions en els mbits: penitenciari (adults) de justcia juvenil dexecuci de penes i mesures en la comunitat de foment daltres respostes al fet punitiu, com la mediaci i la reparaci penal datenci a la vctima En lmbit dadults, sha projectat: La construcci de set nous centres penitenciaris amb la creaci de 4.700 noves places penitenciries un 20% ms respecte de les actuals i de 5 nous centres penitenciaris oberts (CPO).

El tancament de sis equipaments obsolets per a la funci social penitenciria. Lobjectiu no s tan sols quantitatiu, sin tamb qualitatiu, ja que es pretn, aix mateix, millorar les condicions de treball dels professionals i les condicions de vida de les persones internes. Els nous centres penitenciaris destaquen per: Les seves dimensions ms redudes, que faciliten la intervenci sobre els interns per afavorir-ne la rehabilitaci i possibiliten un millor govern dels equipaments. El seu mnim impacte visual i mediambiental i la seva integraci al territori dacollida. A ms, aprofiten infraestructures de comunicacions i de serveis ja existents i estan distributs per tot el territori.

La seva classificaci segons la situaci processal dels interns (penats i/o preventius) i segons ledat i el sexe, de manera que es puguin aplicar correctament els programes de rehabilitaci i inserci previstos.

En lmbit del medi obert es preveu la construcci de cinc nous centres, distributs per tot Catalunya, a fi de potenciar el procs dinserci a la comunitat de la persona condemnada durant la darrera fase de compliment de la pena, de manera que pugui adaptar-se progressivament a la vida en llibertat.

centre penitenciari LLeDOnerS

6/7

CP Figueres

CP Girona

CP Ponent CPO Lleida CP Brians 1 CP Brians 2

CP Quatre Camins PHPT CP Homes CP Dones CP Joves CPO Barcelona CP Tarragona

2008 10 Centres penitenciaris 2 Centres penitenciaris oberts (CPO)

CP Puig de les Basses

CPO Girona CP Lledoners CP Ponent CPO Lleida CP Els Plans CP Brians 1 CP Brians 2 CP Dones PHPT CP Quatre Camins CP Joves CP Preventius CPO Barcelona 1 CPO Barcelona 2 CPO Barcelona 3

CP Mas dEnric CPO Tarragona

2013 11 Centres penitenciaris 6 Centres penitenciaris oberts (CPO)

CONCEPTE I DISSENY DEL CP LLEDONERS

La magnitud de lequipament penitenciari i la seva situaci en un mbit rural, han fet que la inserci del centre al territori hagi estat un aspecte primordial en la concepci del projecte. Aix, shan assentat els edificis en plans deprimits respecte de lexterior, i al voltant del solar sha format una duna de tres metres dalada amb terres procedents de la mateixa excavaci. Aquesta suau elevaci contnua, que ser enjardinada amb espcies i arbrat similars als de lentorn, produeix, des duna visi llunyana, una perfecta integraci del centre en el paisatge del Bages. El projecte organitza les activitats dins del centre a partir dun eix o carrer central que travessa el terreny longitudinalment. Aquest carrer fa les funcions de gran distribudor, despai de relaci i ordenaci dels volums edificats; aporta la idea de claredat i ordre, i fa evident, a la vegada, la distinci de les diferents activitats que conformen la vida al centre: les que es desenvolupen dins del

mdul i les que es duen a terme fora. A un costat, a la banda nord, se situen les rees dhabitatge, on tenen lloc les activitats bsiques dels interns. Hi ha vuit mduls de 64 celles cadascun, organitzats en forma de U, que contenen a linterior un pati ds exclusiu per a cada mdul. Les celles sn unitats prefabricades que shan produt en obra, amb vista a optimitzar el temps de producci. A laltre costat daquest carrer central se situen els edificis daquestes funcions collectives tallers, esport, formaci, infermeria..., volums que shan ordenat acuradament recolzant en els carrers secundaris. Es generen interessants espais oberts que aporten la percepci damplitud en les rees de relaci. Aquest conjunt dedificis es troba dins de lespai delimitat pel recinte de seguretat, una franja de 15 metres damplada vorejada de dos murs de sis metres dalada, un lloc buit, controlat i senso-

ritzat que encercla lmbit abans descrit. Fora daquest espai shan situat els edificis daccessos, de control, espera i arribada de visitants, com tamb ledifici de direcci i administraci. Les faanes i els murs shan executat amb peces de formig prefabricat, modulades per racionalitzar el sistema constructiu. El formig ha estat acolorit en massa amb les gammes cromtiques de lentorn. La gradaci aleatria dels colors i les tonalitats terroses escollides, la reduda alada dels edificis i els espais lliures creats, aporten un ambient amable a linterior del centre penitenciari.

Fabr & Torras Arquitectes Associats, SCP

centre penitenciari LLeDOnerS

8/9

Vista exterior del CP Lledoners i de lentorn en el qual subica el centre.

El projecte organitza les activitats dins del centre a partir dun eix o carrer central

Interior del centre des del carrer central que vertebra la distribuci dels espais i lorganitzaci de la vida a lequipament.

EL CENTRE PENITENCIARI PER DINS

Imatge de la faana dun dels vuit mduls del CP Lledoners on els interns fan vida.

El Centre Penitenciari Lledoners s el primer duna nova generaci dequipaments penitenciaris caracteritzats per ser de dimensions ms redudes per facilitar un millor govern de la installaci i un millor exercici de les funcions de rehabilitaci i inserci de les persones condemnades. Situada al paratge dels camps dels Lledoners, a 70 quilmetres de Barcelona el 90% dels quals sn de vies rpides, la nova pres tamb destaca per la seva integraci al medi rural i natural, ja que queda enfonsada al territori i envoltada de zones enjardinades i arbrades. El CP Lledoners tamb omple un buit a la Catalunya Central, que estava mancada dun servei pblic i dinters social daquestes caracterstiques. Subica en una zona considerada un encreuament de camins, tant de sud a nord com dest a oest de Catalunya, i a prop dimportants nuclis de poblaci consolidats i ben comunicats per carretera i per via frria.

El nou centre permet donar cobertura als requeriments de lexecuci penal en lmbit de linternament de persones condemnades a penes privatives de llibertat en una zona amb importants nuclis de poblaci, tant de comarques de Barcelona com de Lleida i de Girona, i amb nivells delinqencials que justifiquen la seva construcci en aquest indret. Lequipament s la meitat de gran que els tradicionals centres penitenciaris aixecats fins ara a Catalunya i est concebut per acollir 750 interns homes penats adults. Com si fos una ciutat, el nou centre disposa de zones on els interns fan la major part de la vida quotidiana. Sn els anomenats mduls de vida ordinria, on dormen en celles dobles, majoritriament i tenen a labast els serveis bsics (aules de formaci, biblioteca, economat, perruqueria, tallers, menjadors, sales destar, gimns, locutoris...). Cadascun dels vuit mduls de vida ordinria que hi ha al centre pot funcionar amb total independncia dels altres.

centre penitenciari LLeDOnerS

10/11

FITXA TCNICA DEL CP LLEDONERS Superfcie construda Ocupaci Capacitat Mduls 8 de vida (ordinaris) 1 dingressos 1 de rgim tancat i sancionats 1 infermeria (malalties orgniques) 1 unitat dobservaci psiquitrica

54.107,24 m2 32.183,65 m2 750 places amb 64 celles/mdul amb 20 celles amb 24 i 12 celles, respectivament amb 20 habitacions dobles amb 8 habitacions dobles

FITXA TCNICA DEL PROJECTE

Serveis oferts als mduls

2 aules educatives 1 aula multimdia 1 biblioteca sala destar economat menjador tallers gimns perruqueria locutori telefnic pati cuina bugaderia fleca tallers productius tallers de formaci ocupacional magatzems generals 25 locutoris 14 sales de visites familiars 15 sales de visites ntimes 4 rees de convivncia 3 sales de videoconferncies 1 sala de rodes de reconeixement 1 servei dorientaci jurdica pista poliesportiva coberta camp de futbol gimns piscina vestidors biblioteca central sala dactes/teatre (amb 145 places) 7 aules educatives (escola dadults) 3 tallers artstics espai confessional El sistema de seguretat perimetral est compost per tres sistemes de detecci electrnics redundants i un permetre de seguretat format per tres barreres fsiques de sis metres dalada 105.765.429,90

Zona de serveis

rea de comunicaci

rea esportiva

rea educativa cultural

Sistema de seguretat

Pressupost total de lobra

FITXA TCNICA DEL PROJECTE Promou: GISA Redacci del projecte i direcci dobra: Fabr & Torras Arquitectes Associats, SCP Direcci integrada: Alfa Tecnologies, SL& Gecsa Ingeniera y obras, SA & Ingeniera Site, SL (UTE) Superficiria i constructora: Ferrovial Agromn, SA Direcci dexecuci: RDR Associats, SCP Coordinaci de seguretat: Igecsl, Ingeniera, Gestin, Estudios y Control, SL Coordinador mediambiental: Arturo Mir Samsot

LITINERARI DE LA REHABILITACI

El CP Lledoners est dotat daules per a leducaci i lensenyament dels interns.

En matria dexecuci penal, un dels objectius prioritaris s la potenciaci de lmbit de la rehabilitaci de la persona condemnada, per tal que el seu pas per un centre penitenciari esdevingui una etapa de profit vers la seva inserci social, laboral i familiar. s per aix que lAdministraci penitenciria ha adoptat com a eina de treball lanomenat itinerari de la rehabilitaci, amb lobjectiu dunificar i homogenetzar els programes de tractament i dactivitats a tots els centres penitenciaris de Catalunya. A cada intern se li aplicar un itinerari (que inclou el programa de tractament individualitzat i les activitats grupals) dacord amb el seu perfil personal i criminolgic i amb les seves carncies i necessitats. Quant al model dintervenci, els principis bsics que emmarquen tant el disseny ambiental com el programtic i de funcionament dels nous equipaments, i per tant del CP Lledoners, sn: La normalitzaci, basada en lorganitzaci de sistemes de vida semblants als de la vida a lexterior.

La implicaci de lintern en tot litinerari de rehabilitaci i en el funcionament general del centre. La intervenci amb lintern, concebuda duna manera integral, potenciantne i desenvolupant-ne les capacitats mitjanant tcniques compensatries. La qualitat en la intervenci mitjanant la programaci dactivitats i programes de rehabilitaci homologats per la comunitat cientfica i amb rigor en la seva execuci i avaluaci. La potenciaci, amb els controls necessaris per garantir la protecci de la ciutadania, del contacte de lintern. Latenci als interns t dues vessants: una dindividual i una altra de grupal. Els mbits dintervenci grupal sn els segents: Formaci de persones adultes. Als centres penitenciaris es desenvolupen tots els itineraris formatius que determina el Departament dEducaci per a la poblaci general:

ensenyaments inicials i bsics formaci bsica preparaci per a les proves daccs i estudis superiors a distncia competncies per a la societat de la informaci Context social i cultural. Es divideix en dues rees: Societat i ciutadania: educaci per a la diversitat, desenvolupament sostenible, educaci ambiental... Promoci i difusi cultural: tallers artstics (teatre, cermica, msica, pintura, mitjans audiovisuals), lectura, alfabetitzaci digital i coneixement i s de les tecnologies. Salut i qualitat de vida. Es divideix en tres rees: Esports: collectius i individuals. Qualitat de vida: principalment relacionada amb el foment dels hbits saludables

centre penitenciari LLeDOnerS

12/13

INGRS AL CENTRE PENITENCIARI APLICACI DEL PROTOCOL DACOLLIDA ASSIGNACI DUN TUTOR DE REFERNCIA
(PLANIFICACI DEL PROGRAMA DE TRACTAMENT I DACTIVITATS DE LINTERN)

INTERN PREVENTIU
Si paSSa a penat SAPLICA EL cOrreSpOnent itinerari De reHaBiLitaci

intern penat pLa triMeStraL DACTIVITATS

CLASSIFICACI EN GRAUS penitenciariS

SISTEMA DAVALUACI I MOTIVACI (SAM) CONTNUES itinerari De reHaBiLitaci LLiBertat

DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA INDIVIDUALITZAT DE TRACTAMENT I DE LES ACTIVITATS EN GRUP

PROCS DAPROPAMENT A LEXTERIOR apLicaci DeL prOtOcOL De DeSinternaMent

perMiSOS SOrtiDeS prOGraMaDeS RGIMS PENITENCIARIS MS FLEXIBLES

apLicaci DeL prOtOcOL DE DERIVACI DE LINTERN AL RGIM DE MEDI OBERT

(higiene, salut, nutrici) i amb leducaci afectivosexual. Desenvolupament personal: dirigit a potenciar les habilitats, lautoestima i la gesti de conflictes. Laboral i professional. Es despleguen programes tant dorientaci laboral com de formaci professional ocupacional i inserci sociolaboral. Atenci especialitzada. Aquest mbit t dos objectius bsics: duna banda, la prevenci i contenci de conductes desadaptades o de comportaments de risc, i duna altra, la intervenci sobre les dificultats relacionades amb la realitzaci del delicte coms. Els quatre camps de latenci especialitzada sn: els delictes violents, la violncia de gnere, els delictes de carcter sexual i les toxicomanies. En lesfera de latenci individual, cada intern t assignat des del seu ingrs un tutor de referncia (un educador del mateix centre), que sencarrega daprofundir en les seves dificultats i

habilitats i fa la proposta del corresponent programa individual de tractament. El projecte personal de cada intern es concreta en un itinerari que li permetr combinar la participaci en diferents programes o activitats en funci de la seva realitat (temps destada a la pres, expectatives personals, estat de salut, dificultats i capacitats).
ELS PROFESSIONALS DE LA REHABILITACI

den destacar el dacollida i ingrs al centre i al mdul, el de prevenci de conductes autoagressives (sucidis), el de resoluci alternativa de conflictes i el de desinternament (llibertat). Lintern compta amb el suport i supervisi dels equips multidisciplinaris, integrats per professionals de les cincies socials, jurdiques i de la salut: juristes, psiclegs, pedagogs, educadors socials, treballadors socials, personal docent, personal sanitari, monitors artstics i esportius, monitors de formaci ocupacional i bibliotecaris. Les decisions que afecten el procs de rehabilitaci es prenen per acord collegiat a les reunions de lequip multidisciplinari i a les juntes de tractament. Cal destacar limportant rol que desenvolupen en els processos de rehabilitaci i inserci dels interns les entitats collaboradores i de voluntariat, que tamb constitueixen ponts de relaci amb lentorn comunitari. La seva intervenci ajuda a normalitzar la vida de la poblaci reclusa aix com a apropar la comunitat a lentorn penitenciari.

Un altre programa organitzatiu important al centre s el Sistema davaluaci i motivaci continuada (SAM), lobjectiu del qual s planificar laccs dels interns a determinats beneficis en funci de la valoraci que els professionals del centre facin de la seva evoluci. El personal de rehabilitaci exerceix les seves accions segons els programes individuals i grupals abans esmentats, per tamb segons uns protocols dactuaci especialment rellevants per prevenir situacions problemtiques en moments clau, entre els quals es po-

EL CP LLEDONERS EN IMATGES
1 2

1. Pavell desports del centre. 2. Piscina del CP Lledoners. 3. Sala dactes. 4. Gimns de lequipament.

En la concepci del centre shan cuidat aspectes com els colors i tonalitats dels edificis i els espais lliures creats.

El centre disposa de biblioteques i sales amb ordinadors per promoure la lectura i laccs a les tecnologies de la informaci.

centre penitenciari LLeDOnerS

14/15

Imatge del mdul dadministraci del centre penitenciari.

Vista interior del passads de celles dun dels mduls on els interns fan vida al centre.

1. El CP Lledoners des del permetre de seguretat, amb una concertina en primer pla. 2. Tots els mduls on els interns fan vida disposen del seu menjador. 3. Imatge de la sala de control dun dels mduls del CP.

LA VIDA QUOTIDIANA AL CENTRE PENITENCIARI

Vista del pati dun mdul del centre destinat a espai de lleure dels interns.

El primer contacte de la persona amb el centre es produeix al mdul dingressos (amb 20 celles), on roman un mxim de cinc dies durant els quals un equip multidisciplinari de professionals (un metge, un psicleg, un educador i un treballador social) en fa la primera avaluaci per determinar-ne el dest ms immediat. Lintern desenvolupa la major part del seu temps en un dels vuit mduls de vida ordinaris (amb 64 celles dobles cadascun). Durant les primeres setmanes, lequip multidisciplinari del mdul (integrat per un coordinador, un psicleg, un jurista, un educador, un docent, un metge, un treballador social, un monitor ocupacional o dinserci laboral i un altre desportiu) latn intensivament per fixar el seu programa de tractament individual (PTI), que guiar tot el seu procs de rehabilitaci.

Al mateix temps, lintern pot accedir al programa deducaci social dissenyat per adquirir valors de relacions interpersonals, respecte a la diversitat i/o hbits de salut i higiene personal. El centre disposa de dos amplis espais comuns independents dels mduls de vida ordinaris dedicats un a la cultura i laltre a lesport. Al primer hi ha una biblioteca central, una sala dactes i representacions teatrals, set aules educatives, tres tallers darts plstiques i artstiques, una aula dinformtica i lespai confessional per a la prctica de qualsevol creena religiosa. Per la seva banda, lrea esportiva comuna est dotada amb un pavell poliesportiu cobert, un camp de futbol, un gran gimns i una piscina, i sha concebut no noms com a espai doci i esport sin com a punt de convivncia i rehabilitaci. En determinats casos dinfracci greu de les normes de convivncia o del rgim penitenciari, lintern pot ser destinat a la unitat de sancionats o al Departament de Rgim Tancat (DERT), en aquest centre amb 12 i 24 celles respectivament.

Al mdul de vida ordinari, lintern hi dorm i hi menja, i tamb hi pot estudiar, desenvolupar una disciplina artstica, llegir, fer gimnstica i fomentar les relacions socials.
En aquest espai, dotat dels serveis bsics per a un funcionament autnom, disposa, a ms, de sales destar, perruqueria, locutoris telefnics, patis per fer vida a laire lliure, aules educatives i multimdia i biblioteca.

centre penitenciari LLeDOnerS

16/17

Interior duna de les celles del CP Lledoners.

QU POT ESTUDIAR UN INTERN AL CENTRE PENITENCIARI

Els centres de formaci de persones adultes dels centres penitenciaris de Catalunya imparteixen programes densenyaments regulats i no regulats que inclouen el mateix ventall de possibilitats a qu la resta de la ciutadania pot optar a lhora descollir els estudis que vol seguir. Els programes que sofereixen en funci del nivell de formaci de lalumne sn: Densenyaments inicials i bsics: alfabetitzaci, llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera i informtica. De formaci bsica: Cicle de formaci instrumental (tres nivells) per adquirir i consolidar els mecanismes fonamentals de lectura i escriptura i de clcul, a ms de nocions elementals sobre lentorn social i natural. Cicle deducaci secundria, amb tres mbits dactuaci: comunicaci (llenges oficials i estrangeres, literatura, educaci plstica, msica...) cincies socials i de la participaci matemtiques, cincies en general i tecnologies

Programes de preparaci per a les proves daccs i estudis superiors a distncia (cicles formatius, batxillerat i estudis universitaris). Programes de competncies per a la societat de la informaci (llengua estrangera i informtica). Cal destacar que sha iniciat el procs dintegraci del personal docent penitenciari al Departament dEducaci, per millorar la qualitat de lensenyament als centres penitenciaris i acostar-lo a la xarxa pblica educativa.

Programa daccs a les tecnologies de la informaci i de la comunicaci Educaci en el lleure: projecte Eureka (tallers de teatre i circ, espectacles, concerts i representacions artstiques) Programa marc deducaci per a la convivncia en la diversitat (de foment del respecte i de les relacions entre persones de diferents cultures i contextos socials) Programa marc de mediaci intercultural Programa marc desports

QU S LEDUCACI SOCIAL

El Programa marc deducaci social dels centres penitenciaris inclou un conjunt daccions en el camp de leducaci no formal amb lobjectiu de convertir lespai social de la pres en un entorn educatiu i donar resposta a diverses necessitats de les persones: relacions interpersonals, capacitat de comunicaci, responsabilitats com a membres de la societat, etc. La socioeducaci sestructura en els segents programes: Programa marc de les arts visuals, plstiques, escniques i audiovisuals programa de biblioteques

Altres matries incloses en el Programa marc deducaci social sn: educaci viria violncia de gnere educaci ambiental vida familiar alimentaci i salut higiene collectiva i personal educaci sexual

LATENCI SANITRIA

El sistema penitenciari catal est preparat per atendre les urgncies mdiques bsiques dels interns.

Lassistncia sanitria es presta tant als consultoris habilitats a cada

Lassistncia sanitria als centres penitenciaris s integral i inclou tant la prevenci i promoci de la salut de la poblaci reclusa com la curaci i rehabilitaci en cas de malaltia. Formen part daquesta assistncia els recursos datenci primria, especialitzada, hospitalria i sociosanitria, aix com les prestacions farmacutiques i altres prestacions medicosanitries complementries. Latenci que reben els interns s equivalent a la dispensada al conjunt de la poblaci i, per tal de millorar-ne la qualitat, els serveis sanitaris dels centres penitenciaris es troben en procs dintregraci en el Departament de Salut, que en gestionar la prestaci en coordinaci amb el Departament de Justcia. Des del punt de vista sanitari, cada centre compon una unitat bsica assistencial de medicina general o atenci primria, formada per metges, infermers i auxiliars de clnica. Aquests equips es complementen amb els serveis despecialistes (odontologia, psiquiatria, medicina interna, traumatologia, dermatologia, etc.). Lassistncia sanitria es presta tant als consultoris habilitats a cada mdul, equipats amb tot linstrumental necessari per donar una atenci primria, com a la infermeria del centre. Aquesta unitat est dividida en diverses rees, dacord amb les seves funcions: recepci i acollida dusuaris, consultes despecialistes, atenci continuada i durgncies, proves complementries, farmcia, etc. Destaca lrea dhospitalitzaci de pacients amb malalties orgniques i amb trastorns mentals, on sestan els interns amb malalties que no els permeten fer vida normal al mdul o els que es troben en procs de recuperaci. Lledoners disposa duna infermeria amb 20 habitacions dobles, preparada per atendre pacients amb malalties orgniques de curta o mitjana durada i urgncies bsiques. Tamb est dotat duna unitat dobservaci psiquitrica amb vuit habitacions dobles, per al tractament de patologies mentals.

centre penitenciari LLeDOnerS

18/19

LA PLANIFICACI SOCIOSANITRIA PENITENCIRIA

Els centres penitenciaris tamb disposen drees sanitries datenci especialitzada com ara lodontologia.

mdul, equipats amb tot linstrumental necessari, com a la infermeria

Els serveis sanitaris dels centres penitenciaris es coordinen i utilitzen la xarxa pblica datenci sanitria. Cada centre t assignat un hospital pblic de referncia, segons la zona en qu subica, per donar assistncia als interns que en necessitin els serveis. A ms a ms, el sistema penitenciari compta amb el suport del Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa, el qual est equipat amb ms duna trentena de llits per atendre exclusivament interns que requereixin ingrs hospitalari. Latenci en lmbit de la salut mental es complementa amb la Unitat Hospitalria Psiquitrica Penitenciria de Catalunya, ubicada al Centre Penitenciari Brians 1, que ofereix servei a tots els equipaments penitenciaris de Catalunya pel que fa a latenci urgent i als ingressos psiquitrics als diferents nivells assistencials: aguts, subaguts i mitjana i llarga estada.

Els centres penitenciaris tamb desenvolupen programes de prevenci i control de malaties com la sida, lhepatitis B i C, la tuberculosi pulmonar i les malalties de transmissi sexual.

LA FORMACI PROFESSIONAL I EL TREBALL PRODUCTIU

La formaci professional i el treball productiu sn eines bsiques en el procs de rehabilitaci i inserci dels interns.

Les empreses per a les quals treballa lAdministraci penitenciria sinstallaran en les naus ubicades dins el mateix centre penitenciari, en una expriencia pionera. El Departament de Justcia aporta la m dobra (els interns) i lespai, mentre que les empreses aporten la maquinria i la matria primera.

Sota aquesta premissa, el Departament de Justcia, a travs de la seva empresa pblica Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE), elabora una completa planificaci de formaci professional i treball productiu. En lmbit de la formaci professional ocupacional, sofereix una mplia diversitat de cursos amb lobjecte que els interns es familiaritzin amb un ofici o una professi, atenent les necessitats i demandes del mercat laboral. Una vegada rebuda la formaci adequada es pot accedir a la prctica a travs del treball productiu, que facilita, aix mateix, ladquisici dhbits de treball i capacitats que permetin incorporar-se al mn laboral. El treball productiu, que comporta una remuneraci per als interns, es desenvolupa en diferents tallers, situats dins i fora dels centres penitenciaris, que tenen una lnia de producci prpia en di-

ferents especialitats i una altra lnia de producci per a empreses externes. Els tallers dels centres penitenciaris estan preparats per produir diversos gneres tant per a empreses i organismes pblics com per al sector privat. Cal destacar que tamb sha dissenyat una planificaci especfica dinserci laboral per afavorir la integraci dels usuaris que estan en rgim obert un cop superada la fase dinternament i que no han aconseguit trobar una feina. Aquest nou centre penitenciari disposa duna rea especfica de tallers de formaci ocupacional i de tallers productius en els sectors de fabricaci i muntatge de penjadors de roba, fleca i rebosteria, fabricaci integral de sacs de runa i manipulat de corretges dautomoci.

La rehabilitaci i la inserci social de la persona condemnada no ser plena i efectiva sense la seva integraci en el mn laboral, que li proporcionar estabilitat econmica, emocional, familiar, afectiva... Lexperincia demostra que la inserci laboral contribueix a reduir la reincidncia delictiva, fet que redunda en una millor convivncia i una major seguretat de tots.

centre penitenciari LLeDOnerS

20/21

QU S EL CIRE?

El CIRE promou la inserci sociolaboral dels interns, tant dins com fora dels centres penitenciaris.

El Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) s una empresa pblica del Departament de Justcia que t com a missi fonamental la inserci sociolaboral de les persones sota mesura judicial, a les quals proporciona una formaci adequada formaci professional ocupacional i uns hbits laborals a travs del treball als tallers productius ubicats dins i fora dels centres penitenciaris treball productiu. En lmbit de la formaci professional simparteixen els cursos segents: SECTOR INDUSTRIAL: construcci, estampaci txtil, installaci de gas, construccions metlliques, lampisteria, confecci industrial, fred i calor, manteniment i reparaci dedificis, electricitat dedificis, fusteria, mecnica de vehicles lleugers, enrajolament, installaci de climatitzaci, pintura.

SECTOR DE SERVEIS: auxiliar dinfermeria en geriatria, cambrer de restaurant, esttica, hostaleria, ofimtica, perruqueria. SECTOR AGRARI: agricultura, jardineria. Quant a lrea de treball productiu, als centres penitenciaris de Catalunya es treballa de dues maneres diferents: mitjanant producci prpia i producci per encrrec. Els sectors o especialitats en els quals es treballa als tallers productius sn confecci txtil industrial, impremta i arts grfiques, fusteria, serralleria i muntatges i manipulats. En lmbit de la planificaci de la inserci sociolaboral, el CIRE compta amb una borsa de treball dinmica a disposici dels interns i diversos projectes i programes (Sinergia, Pignatelli,

Serveis Externs i Projecte ProExit), alguns promoguts i finanats per la Uni Europea, lobjectiu dels quals tamb s la inserci sociolaboral en mbits de treball com la neteja i larranjament despais naturals i espais degradats.

A ms, el CIRE compta amb un Consell Assessor que funciona com a rgan encarregat dimpulsar la relaci entre el CIRE, el mn empresarial, les cambres de comer i els sindicats, per a la millor consecuci dels objectius dinserci i rehabilitaci social de les persones sotmeses a mesura judicial. En formen part el Departament de Justcia, CCOO i UGT, Foment del Treball, PIMEC, FEPIME i el Consell General de cambres de catalunya.

ALTRES SERVEIS I DEPENDNCIES DEL CENTRE PENITENCIARI

Els serveis de cuina i bugaderia del centre tamb donaran feina als interns per ajudar-los en el seu procs formatiu i laboral per afrontar en millors condicions el seu retorn a la societat.

LA ZONA DE SERVEIS

A ms dels tallers productius i els de formaci professional, en aquesta zona subiquen els serveis centrals de cuina, bugaderia i fleca. Pel que fa a la fleca, la bugaderia, leconomat i altres serveis auxiliars, es fa un encrrec de gesti al CIRE, que al seu torn contracta interns del centre perqu hi treballin. Quant al servei de cuina, lempresa adjudicatria assumeix el comproms de formar professionalment i donar feina a interns, de manera que aquesta prestaci sigui tamb una eina ms del procs de rehabilitaci i inserci.
REA DE COMUNICACIONS DELS INTERNS

a relacions ntimes. Tamb hi ha sales per a videoconferncies i rodes de reconeixement. En aquesta zona subica, el Servei dOrientaci Jurdica Penitenciria (SOJP), un servei extern promogut pel Departament de Justcia i el Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya, que ofereix assessorament gratut sobre qualsevol qesti de naturalesa jurdica als interns, amb independncia de la seva situaci processal, procedncia o situaci administrativa al pas.
LA SEGURETAT AL CENTRE

El nou centre disposa duna rea especfica per a les visites i les comunicacions dels interns amb els seus familiars, advocats, etc. Aquesta unitat compta amb locutoris per a comunicacions individuals de lintern amb la seva visita, sales de visites familiars i daltres per

El CP Lledoners est dotat de moderns sistemes de vigilncia, tant esttics com dinmics. Shi ha establert un permetre de seguretat compost per tres sistemes de detecci electrnics redundants i tres barreres fsiques de sis metres dalada. A ms, dotacions dels Mossos dEsquadra patrullen al permetre del centre les 24 hores del dia.

centre penitenciari LLeDOnerS

22/23

ELS RECURSOS HUMANS DEL CENTRE

El nou CP Lledoners disposa duna plantilla de ms de 400 persones

El nou CP Lledoners disposa duna plantilla de ms de 400 persones, constituda per personal experimentat que prov daltres equipaments penitenciaris i per personal de nova incorporaci que ha superat un perode de formaci teoricoprctica que inclou una estada formativa en centres penitenciaris. La plantilla es distribueix de la manera segent:
EQUIP DIRECTIU Cinc persones: un director, un subdirector de lrea de tractament, un subdirector de lrea de rgim interior, un secretari tcnic jurdic i un gerent. SERVEI DE RGIM INTERIOR El constitueixen els efectius de vigilncia i seguretat i dadministraci. s a dir, el personal encarregat de vetllar per la convivncia ordenada dins del recinte i, per tant, responsable de la seguretat interior i del funcionament administratiu de lequipament.

REA DADMINISTRACI Encarregada de lordenaci, organitzaci i tramitaci dels assumptes referents al funcionament diari de lequipament. REA DE MANTENIMENT I SERVEIS Formada per personal dels mbits de lenginyeria, el manteniment i les reparacions en general, lelectricitat i la construcci. REA DE REHABILITACI Integrada per professionals encarregats dels processos educatius i de rehabilitaci dels interns.

La plantilla de lrea inclou coordinadors dequips multidisciplinaris, caps de programes, psiclegs, pedagogs, juristes, educadors socials, treballadors socials, assistents socials, bibliotecaris, monitors de formaci ocupacional, sanitaris i docents.

RESUMEN

El Departamento de Justicia de la Generalidad pone en funcionamiento el Centro Penitenciario Lledoners, el primero de una nueva generacin de equipamientos al servicio de la ejecucin penal en Catalunya que pretende incidir con mayor intensidad en la funcin social de la actividad penitenciaria. El nuevo equipamiento como todos los que se abrirn en los prximos aos en Catalunya se ha concebido bajo criterios de mejora de las condiciones de vida de los internos y de trabajo de los profesionales, todo ello en un recinto caracterizado por su integracin en el mbito rural, en un enclave con buenas comunicaciones y cercano a ncleos de poblacin consolidados, y por sus reducidas dimensiones, que han de facilitar la aplicacin de los programas de rehabilitacin y un mejor gobierno y control de la poblacin reclusa. El objetivo es ofrecer a la poblacin penitenciaria sistemas de vida parecidos a los del exterior, implicar a los internos en su propio proceso evolutivo y en el funcionamiento general del centro, potenciar sus capacidades, poner a su disposicin un programa de actividades de calidad, homologado por la comunidad cientfica y riguroso en su ejecucin y evaluacin, y fomentar, bajo los controles necesarios para garantizar una correcta proteccin del ciudadano, el contacto de los reclusos con el entorno social, incentivando la participacin del tejido institucional y social en el da a da del equipamiento.

La apertura del CP Lledoners se enmarca en un plan de mejora de la ejecucin penal que abarca desde los equipamientos a los programas de tratamiento de personas sometidas a medidas penales, pasando por los recursos humanos, mbito en el que trata de dotar el centro de personal capacitado y preparado para la asuncin de una funcin con un acentuado carcter social. Al mismo tiempo, dicho plan persigue, a medio y largo plazo, dar solucin al crecimiento acelerado de la poblacin penitenciaria y a la obsolescencia de algunos centros, que ya no renen las condiciones necesarias para responder a los modernos requerimientos de la ejecucin penal. La ubicacin del centro en un espacio rural ha sido un aspecto primordial en la concepcin del proyecto. Situada en el paraje que da nombre al equipamiento, la construccin se asienta sobre una superficie que permite la minimizacin de su impacto visual y ambiental y, a la vez, una ptima integracin en el paisaje de la comarca del Bages. Se trata de una instalacin concebida para unos 750 internos hombres penados adultos, ubicada a dos kilmetros escasos de Sant Joan de Vilatorrada y de Manresa, y a unos 70 de Barcelona, que cubre un dficit de servicios pblicos de este tipo en la Catalunya central.

centre penitenciari LLeDOnerS

24/25

La reducida altura de los edificios y el uso en las construcciones de colores tierra en distintas gradaciones y tonalidades en consonancia con el entorno, aportan al equipamiento un ambiente ms amable que contribuye a la convivencia. El centro penitenciario organiza sus actividades interiores a partir de una calle o eje central que hace las funciones de gran distribuidor de las distintas unidades, departamentos y mdulos y tambin de espacio de relacin, tanto de la poblacin reclusa como de los profesionales. En su conjunto, el nuevo centro cuenta con los espacios abiertos necesarios para aportar una percepcin de amplitud. A un lado de dicha calle, se ubican los llamados mdulos de vida en total ocho, con 64 celdas dobles e individuales cada uno de ellos, donde los internos desarrollan la mayor parte de su actividad. Cada mdulo puede funcionar de manera autnoma, al estar dotado de los servicios bsicos: aulas educativas, biblioteca, salas de estar, economato, comedor, talleres artsticos y culturales, gimnasio, peluquera, patio y locutorios telefnicos. Adems de estas unidades, el CP Lledoners dispone de un mdulo de ingresos, con 20 celdas, otro de rgimen cerrado, con 24, y un tercero de sancionados, con 12; de un departamento de enfermera, para atender urgencias y enfermedades comunes, con 20 habitaciones dobles, y de una unidad de observacin psiquitrica, con ocho habitaciones tambin dobles. En caso de necesidad, el interno puede ser trasla-

dado al hospital de referencia de la red de salud pblica para recibir una atencin intensiva o ms especializada. Cabe destacar el proceso de integracin de los profesionales docentes y sanitarios de los centros penitenciarios en los departamentos de Educacin y de Salud de la Generalidad, con el fin de mejorar la asistencia y la enseanza que se presta a la poblacin penitenciaria y equipararlas a las que recibe el conjunto de la sociedad. Al otro lado de la calle central del CP Lledoners se sitan los servicios de carcter ms colectivo y general del centro: el rea educativa y cultural (dotada de biblioteca central, saln de actos, aulas educativas, talleres artsticos y un espacio multiconfesional); el rea deportiva (con una pista polideportiva cubierta, campo de ftbol, gimnasio y piscina); el rea de comunicacin (con locutorios para visitas a los internos, salas de visitas familiares y de visitas ntimas, reas de convivencia, entre otros espacios) y la zona de servicios (con cocina, lavandera, panadera, almacenes y talleres productivos y de formacin ocupacional para que los internos puedan desarrollar una actividad laboral remunerada o adquirir los conocimientos bsicos de un oficio o profesin). Desde que ingresa en el centro y hasta que alcanza el tercer grado penitenciario o rgimen abierto, en el mbito individual, el interno sigue el llamado Programa de tratamiento individualizado (PTI), que constituye su itinerario hacia

la rehabilitacin y posterior insercin. En cuanto a la intervencin grupal, la poblacin del CP Lledoners dispondr de una amplia oferta en las siguientes reas: Formacin, que abarca la educacin inicial y bsica, los estudios superiores y los estudios universitarios. Socio-cultural, que ofrece programas de sociedad y ciudadana (educacin en la diversidad, desarrollo sostenible) y de promocin y difusin cultural (talleres y cursos en distintas disciplinas artsticas y uso y conocimiento de las tecnologas de la informacin y de la comunicacin). Salud y calidad de vida, que incluye los deportes, el fomento de hbitos saludables de vida y la educacin afectiva y sexual, y el desarrollo personal, con el fin de potenciar las habilidades, la autoestima y el autocontrol en situaciones de conflicto. Laboral, que contempla programas de orientacin laboral, de formacin profesional e insercin socio-laboral. Atencin especializada, cuyo objetivo es la prevencin y contencin de conductas inadaptadas o de riesgo y, por otro lado, la intervencin en conductas relacionadas con el delito cometido, ya sea de carcter sexual, de especial agresividad, de violencia de gnero o vinculado con las drogas.

SUMMARY

The Ministry of Justice of the Government of Catalonia is opening for service the Lledoners prison, the first of a new generation of facilities for the execution of sentences in Catalonia that seeks to place greater emphasis on the social function of penitentiary institutions. The new facility like all those that will be opened in coming years in Catalonia has been conceived with the aim of improving conditions for the lives of the inmates and the work of the staff, all in a unit characterised by integration into the rural setting, in a district with good communications and close to consolidated centres of population, and by its small size, which will facilitate the implementation of rehabilitation programmes and improve the regulation and control of the inmates. The aim is to offer the prison population a way of life that is similar to that outside, to involve the inmates in their own process of progression and in the general running of the centre, to boost their abilities, making a series of quality activities available to them that will be approved by the scientific community and rigorously implemented and assessed, and, subject to the control necessary to ensure the public is properly protected, to promote contact between the inmates and outside society, encouraging the participation of local organisations and society in the daily life of the centre.

The opening of Lledoners prison forms part of a plan to improve the prison system that embraces everything from the physical facilities to the programmes for the treatment of those serving sentences, including human resources, where the aim is to staff the centre with people who are trained and able to assume a function with a markedly social character. At the same time, the plan seeks to resolve, in the medium to long term, the accelerating growth of the prison population and the obsolescence of some prisons, which can no longer provide the conditions necessary to meet the modern penitentiary needs. The location of the centre in a rural setting was primordial for the conception of the project. Located in the area from which it takes its name, it stands on a site that minimises its visual and environmental impact, optimising its integration into the landscape of the Bages, an area located in the heart of Catalonia. The centre is designed for 750 inmates adult males serving sentences and is located just a few kilometres from the municipalities of Sant Joan de Vilatorrada and Manresa, and about 70 from Barcelona. It covers the former deficit of public services of this type in central catalonia. the low height of the buildings and the use in its construction of earthy colours of different shades and tones in harmony with its setting gives

centre penitenciari LLeDOnerS

26/27

the centre a more relaxed air that contributes to harmonious relations. The internal activities of the prison are organised round a street, or central axis, that serves as a large distribution area between the various units, departments and modules and also as a place for prisoners to relate with one another as well as with the staff. Taken together, the new centre has the open spaces it needs to create a sensation of spaciousness. Located on one side are what are known as the living modules (eight in total, each with 64 double and individual cells), where most of the inmates activity takes place. Each module can function independently, as they all have all the basic services: classrooms, library, sitting rooms, shop, dining room, art and cultural studios, gymnasium, hairdresser, courtyard and telephone booths. In addition to these units, Lledoners prison has a reception module, with twenty cells, another for closed regime inmates, with twenty-four, and yet another for sanctioned inmates, with twelve; there is also an infirmary to deal with emergencies and common illnesses, with twenty double rooms, and a psychiatric observation unit with eight double rooms. If necessary, inmates can be transferred to the appropriate public hospital to receive intensive or more specialised attention.

It is worth stressing the process of integrating the health and teaching staff in penitentiary centres into the ministries of health and education of the Catalan government, with a view to improving the health care and education that is provided for the prison population so that they are equivalent to those offered to the general public. At the other side of Lledoners central street are the more general services used by all inmates: the education and cultural unit (with a central library, assembly room, classrooms, art studios and multifaith chapel); a sports unit (with a covered court for ball games, football pitch, gymnasium and swimming pool); the communication unit (with booths for inmates to receive visitors, rooms for family and intimate visits and social areas, amongst others) and a service unit (with kitchen, laundry, bakery, storerooms and manufacturing and training workshops where inmates can do paid work or acquire the basics of a trade or profession). From the moment he enters the centre until he achieves third grade or open regime in the individual sphere, the inmate follows the so-called individualised treatment programme (PTI) which sets out the path to his rehabilitation and later reinsertion into society. With regard to group intervention the population of the Lledoners prison will have a wide

variety of services available to them in the following areas: Training, including initial and basic education, higher studies and university studies. Socio-cultural, providing programmes on society and citizenship (education in diversity, sustainable development, etc) and cultural promotion and dissemination (workshops, courses in various artistic disciplines, and knowledge of the technologies). Health and quality of life, including sport, the inculcation of healthy habits and education in personal and sexual relations as well as personal development with the aim of strengthening skills, self-esteem and self-control in conflict situations. Employment, including employment guidance programmes, vocational training and social insertion and insertion into the labour market. Specialised attention, the aim of which is to prevent or contain unacceptable or dangerous behaviour and, on the other hand, enable intervention in behaviour related to the crime committed, be it of a sexual nature, especially aggressive, gender violence or drug-related.