CENTRE PENITENCIARI DE

JOVES

Centre Penitenciari de Joves

Avs legal Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. Generalitat de Catalunya Departament de Justcia www.gencat.cat/justicia Fotografies: Lara Jaruchik i Departament de Justcia Primera edici: novembre de 2008 Projecte grfic i impressi: Arts Grfiques Torres, S.L. Dipsit legal: B-53545-2008 La versi electrnica daquest document s accessible a www.gencat.cat/justicia/departament/publicacions Amb el suport de:

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

PRESENTACI

Governar b els centres penitenciaris no s una tasca fcil. Ans al contrari, la complexitat del sistema i la diversitat cada cop ms gran de la poblaci de les presons requereixen un disseny poltic i de gesti molt ben definit i un personal ben format, motivat i altament qualificat. A Catalunya tenim la sort de disposar de tot aix. I encara aix, les dificultats que cal anar superant cada dia sn moltes. Aquestes reflexions sn vlides per al conjunt de la poblaci penitenciria, per encara ho sn ms quan sapliquen als interns joves. Ja fa anys que es va decidir que aquests interns havien de viure en centres diferents dels adults i havien de rebre una atenci especfica. Un objectiu prioritari de la poltica penitenciria envers els joves reclusos ha de ser fer tot el possible per evitar que entrin en el cercle vicis de la marginaci i la delinqncia. La Constituci fa mfasi en el principi que les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat han destar orientades vers la reeducaci i la reinserci social. Aquest mandat, que val per a tot el conjunt de persones privades de llibertat per ra de condemnes judicials, ens obliga encara ms, si aix s possible, quan els qui estan empresonats sn persones joves. Els poders pblics tenen lobligaci de garantir a tota la ciutadania la protecci dels seus drets, fonamentalment els drets a la llibertat i a la seguretat, que sn bsics perqu hi hagi una autntica democrcia. Per tamb han dassegurar que lestada a la pres vagi ms enll duna mera privaci de llibertat per als reclusos. Hem de ser capaos de combinar eficament els drets de les vctimes a ser compensades, en la mesura del possible, del mal que han patit i a sentir que sels ha fet justcia, i el dret dels agressors que les mesures de privaci de llibertat no siguin una venjana de la societat, sin que continguin la dosi adequada datenci personal

que els pugui orientar vers la reeducaci i la reinserci. La complicada acci de govern que ha de fer compatibles tots aquests interessos contraposats i garantir un futur millor per a la ciutadania de Catalunya, reclama unes installacions penitenciries dignes, adequades a les actuals necessitats i modernes. Fins ara, el Centre Penitenciari de Joves era situat en unes installacions velles i obsoletes i en un entorn fsic urb que ms aviat dificultava la feina quotidiana de les persones que hi treballaven i feia encara ms difcil assolir els objectius del sistema penitenciari. El trasllat dels joves interns al nou centre de Quatre Camins s, des de tots els punts de vista, una fita histrica, la qual redundar en una atenci ms professional i uns millors resultats. La Generalitat s encara avui lnic govern autonmic que t traspassades les competncies en matria de poltica penitenciria. s aix des de lany 1984; per des del 2003 els dos darrers governs de Catalunya han fet un esfor sense precedents per recuperar el temps perdut quant a inversions en infraestructures. En poc ms dun any, haurem posat en marxa tres nous centres penitenciaris, els quals han estat dissenyats amb les mximes garanties de seguretat que les ltimes tecnologies i lexperincia internacional permeten, per tamb pensant en el mandat constitucional que es refereix a la rehabilitaci de les persones preses. Oferir loportunitat de reinserci a qui ha delinquit s una aposta a favor de la capacitat humana de redrear la prpia vida. I s tamb la millor manera dapostar pel futur de tots; un futur que ens permeti una convivncia una mica menys difcil i en la qual a ning se li negui un lloc. Una convivncia basada en el respecte i regulada per unes normes que ens emmenin a un autntic estat democrtic i de dret. Montserrat Tura i Camafreita Consellera de Justcia

INTRODUCCI

Lobertura del nou Centre Penitenciari de Joves representa una fita important en el desplegament del Pla nacional dexecuci penal a Catalunya, que est basat en dos pilars fonamentals. El primer daquests pilars s la construcci i posada en funcionament dels nous equipaments penitenciaris i de justcia juvenil, que donaran sortida a les necessitats derivades del continuat creixement de la poblaci sotmesa a mesures dexecuci penal i permetran la substituci daquelles installacions que es troben des de fa temps en una situaci de massificaci i dimportants insuficincies estructurals. Laltre s la dotaci dels recursos humans necessaris per atendre la funci socialitzadora que la Constituci i les lleis ens encomanen. Aquests dos objectius, esperem assolir-los satisfactriament en lestabliment que ara inaugurem. El nou centre de joves far possible, per primera vegada des que Catalunya va assumir les competncies en execuci penal lany 1984, el tancament duna pres. En efecte, el centre penitenciari situat al barri de la Trinitat de Barcelona, que durant molts anys ha acollit joves delinqents, ja fa temps que es trobava en un estat precari i la seva substituci era una imperiosa necessitat que ara, amb la inauguraci del nou equipament, solucionem. El nou centre pretn, a ms, ser un espai que respecti la dignitat dels joves que han estat privats de llibertat com a conseqncia de la comissi dun delicte, i tamb un centre de treball on puguin realitzar de manera efica les seves funcions els professionals que en lmbit de la seguretat, el tractament, latenci sanitria i les tasques administratives hi prestaran els seus serveis.

Quan parlem de rehabilitar i inserir persones que han delinquit, hem de posar laccent en els joves, per als quals la resposta penal als delictes que han coms sha de convertir, alhora, en una oportunitat de redrear la seva trajectria vital mitjanant espais adients i programes educatius que sajustin a les seves necessitats. La finalitat essencial s que el jove intern davui no sigui ladult delinqent del futur. La funci educadora que tenim encomanada els serveis dexecuci penal, adquireix una importncia principal quan es dirigeix a un sector tan vulnerable com s el dels joves infractors, molts dells exposats a situacions de risc fruit de dinmiques socials en les quals emergeixen noves formes de conflicte, que sovint deriven en processos de marginalitat o en carreres delictives que hem devitar que es consolidin. Latenci a la problemtica de les toxicomanies i als problemes de salut mental; les intervencions en lmbit de leducaci i de la inserci sociolaboral, aix com la intervenci especialitzada tenint en compte letiologia delictiva, seran els eixos bsics de lactuaci adreada al collectiu que complir les seves condemnes en aquest centre. I tot amb lobjectiu fonamental de retornar a lmbit comunitari ciutadans lliures i rehabilitats. Aquest objectiu no s noms responsabilitat dels serveis dexecuci penal: s una responsabilitat collectiva que requereix lesfor de totes les institucions i del conjunt de la societat. Albert Batlle i Bastardas Secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil

NDEX
4

Lexecuci penal a Catalunya i els joves

La funci social penitenciria en lmbit dels joves

Pla nacional de lexecuci penal a Catalunya

8 10 11 12 14 16

Concepte i disseny del CP de Joves El nou centre per dins Fitxa tcnica del projecte Litinerari de la rehabilitaci El centre de Joves en imatges La vida quotidiana al centre penitenciari

18 19

Latenci sanitria La planificaci sociosanitria penitenciria

20

La formaci professional i el treball productiu

21 22

Qu s el CIRE? Altres serveis i dependncies del centre penitenciari

23 24 26

Els recursos humans del centre Resum en castell Resum en angls

LEXECUCI PENAL A CATALUNYA I ELS JOVES

El 5% de la poblaci penitenciria

La Generalitat de Catalunya, nic govern autonmic amb competncies en la matria des de 1984, considera lexecuci penal com una poltica social ms del pas, amb la missi deducar, rehabilitar i inserir a la societat la persona sotmesa a mesures penals, tant per mandat constitucional (article 25.2) com per convicci democrtica. Les funcions que es duen a terme sn la retenci i custdia de detinguts, presos i penats; la rehabilitaci i inserci sociolaboral de les persones sentenciades a penes i mesures penals, en especial les privades de llibertat; la prestaci dassistncia i ajuda a interns i alliberats, com a membres de collectius en situaci de major risc dexclusi social, i el foment de poltiques dexecuci penal en la comunitat. Lexecuci penal es concep com un servei pblic que ha de contribuir a configurar una societat ms cohesionada i segura, tot vetllant, en just equilibri, pels drets de la ciutadania, en especial de

les vctimes, i pel dret de les persones condemnades a un procs que els faciliti el retorn a la comunitat en ptimes condicions per tal que no reincideixin. El Departament de Justcia atn anualment unes 33.000 persones, de les quals un 40% estan condemnades a penes i mesures dinternament i el 60% restant estan sotmeses a mesures que sexecuten en la comunitat. Tamb sn ateses al voltant de 7.000 vctimes, que reben suport assistencial i psicolgic. Els eixos estratgics sobre els quals se sustenta la funci social penitenciria sn: Una major collaboraci i participaci social i institucional en la rehabilitaci i inserci de persones sotmeses a mesures penals. La potenciaci dels programes de rehabilitaci per fer possible la intervenci individualitzada que necessiten i a la qual tenen dret aquestes persones.

El foment de lexecuci penal en la comunitat mitjanant eines com les mesures penals alternatives o la mediaci penal. El desplegament dun marc organitzatiu i normatiu propi, fita assolida amb laprovaci (en data 5/9/2006) del Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya. La planificaci en matria de recursos humans, amb la implantaci duna nova poltica de selecci i formaci, contnua i integral, dels professionals de lexecuci penal, per tal que facin seus els principis de comproms i identificaci amb la important tasca social que desenvolupen. Un pla dequipaments i serveis, per modernitzar les infraestructures de lexecuci penal i posar-les a disposici de la missi, per tal de millorar tant les condicions de vida dels interns com les de treball dels professionals.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

4/5

LA FUNCI SOCIAL PENITENCIRIA EN LMBIT DELS JOVES

a Catalunya t entre 18 i 21 anys

Per tal com els joves constitueixen un sector de la poblaci amb necessitats especfiques, es tenen en compte algunes variables a lhora de plantejar una correcta intervenci en el seu mbit. El valor de leducaci. El jove, malgrat que hagi assolit la majoria dedat penal, continua essent un individu amb necessitats educatives importants, i ms encara si es considera que una de les bases de la seva conducta s labsncia dhabilitats i coneixements que li permetin una correcta socialitzaci. Per tant, la intervenci amb els joves ha de presentar una mplia oferta en mbits com leducaci formal i no formal, la formaci ocupacional, la cultura i el lleure. El valor de la diversitat. La realitat que es construeix en les societats actuals s tan diversa que, segons lorientaci que shi dna, pot considerar-se un marc conflictiu o una font de riquesa per adquirir coneixements, fomentar la convivncia i construir una societat ms tolerant.

El valor dels vincles externs. El jove t la vida per davant. La intervenci professional amb els joves (de 18 a 21 anys) sorienta, doncs, a leducaci reglada i no reglada, la formaci dhbits i habilitats, la diversitat i les estratgies de control dels seus actes, en especial de la violncia i del consum de drogues. En aquest collectiu juga un paper molt important el procs davaluaci en la fase dingrs, ja que el coneixement de la trajectria vital de cada persona per part dels professionals penitenciaris els permetr dissenyar un programa dintervenci individualitzat per cobrir-ne les necessitats i corregir-ne les disfuncions. LAdministraci penitenciria sha dotat dun nou centre penitenciari per tal que la poblaci reclusa juvenil disposi dun espai adequat a les seves necessitats i requeriments, que representa una gran millora respecte de la infraestuctura que

ha funcionat durant molts anys, el Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, conegut com la pres de La Trinitat.

El nou centre ofereix una arquitectura ms funcional, menys rgida, integrada a lentorn i pensada per potenciar la formaci social, educativa, cultural, esportiva i mediambiental daquest segment de la poblaci.
En lmbit dels joves, tamb cal destacar altres actuacions com ara: El programa JUVI, pensat per intervenir en delictes de carcter agressiu (violncia al carrer, bandes urbanes, violncia familiar i domstica, etc.). Programes de tractament intensiu de conductes influenciades per la drogodependncia.

PLA NACIONAL DE LEXECUCI PENAL A CATALUNYA

El Departament de Justcia de la Generalitat ha elaborat un pla que preveu la millora, modernitzaci i ampliaci dels equipaments i dels recursos humans en lmbit de lexecuci penal per tal de consolidar-la com un servei pblic i dinters social. Amb aquesta vocaci, el Pla inclou actuacions en els mbits: penitenciari (adults) de justcia juvenil dexecuci de penes i mesures en la comunitat de foment daltres respostes al fet punitiu, com la mediaci i la reparaci penal datenci a la vctima En lmbit dadults, sha projectat: La construcci de set nous centres penitenciaris, amb la creaci de 4.700 noves places penitenciries un 20% ms respecte de les actuals i de cinc nous centres penitenciaris oberts (CPO).

El tancament de sis equipaments obsolets per a la funci social penitenciria. Lobjectiu no s tan sols quantitatiu, sin tamb qualitatiu, ja que es pretn, aix mateix, millorar les condicions de treball dels professionals i les condicions de vida de les persones internes. Els nous centres penitenciaris destaquen per: Les seves dimensions ms redudes, que faciliten la intervenci sobre els interns per afavorir-ne la rehabilitaci i possibiliten un millor govern dels equipaments. El seu mnim impacte visual i mediambiental i la seva integraci al territori dacollida. A ms, aprofiten infraestructures de comunicacions i de serveis ja existents i estan distributs per tot el territori.

La seva classificaci segons la situaci processal dels interns (penats i/o preventius) i segons ledat i el sexe, de manera que es puguin aplicar correctament els programes de rehabilitaci i inserci previstos.

En lmbit del medi obert es preveu la construcci de cinc nous centres, distributs per tot Catalunya, a fi de potenciar el procs dinserci a la comunitat de la persona condemnada durant la darrera fase de compliment de la pena, de manera que pugui adaptar-se progressivament a la vida en llibertat.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

6/7

CP Figueres

CP Girona CP Lledoners CP Ponent CPO Lleida CP Brians 1 CP Brians 2 PHPT CP Quatre Camins CP Joves CP Homes CP Dones CPO Barcelona 2 CPO Barcelona 1 CP Tarragona

2008 11 Centres penitenciaris 3 Centres penitenciaris oberts (CPO)

CP Puig de les Basses

CPO Girona CP Lledoners CP Ponent CPO Lleida CP Els Plans CP Brians 1 CP Brians 2 CP Dones PHPT CP Quatre Camins CP Joves CP Preventius CPO Barcelona 1 CPO Barcelona 2 CPO Barcelona 3

CP Mas dEnric CPO Tarragona

2013 11 Centres penitenciaris 6 Centres penitenciaris oberts (CPO)

CONCEPTE I DISSENY DEL CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

La reduda dimensi i el fort pendent del solar adjunt a lactual Centre Penitenciari Quatre Camins han estat determinants en la implantaci dels diversos edificis del recinte penitenciari. Sha procurat suavitzar la topografia original al mxim i adaptar les edificacions a la nova, amb lobjecte de minimitzar limpacte visual de les edificacions i dels talussos exteriors. Lequipament est distribut en dues rees diferenciades:
REA EXTERIOR La implantaci de ledifici daccs en perpendicular a larribada li confereix una gran importncia i s determinant en la imatge exterior del centre. Tot ledifici s de bloc de formig vist. La faana principal dentrada, orientada a loest, queda definida per un gran brise-soleil que sobresurt del pla de faana i que, junt amb un gran volads a la part superior, dna una altra escala formal a ledifici. s el ms vi-

sible des de lentorn i allunya ledifici de la imatge tradicional dun centre penitenciari.
REA INTERIOR La situaci dels edificis al solar ve donada per la seva funci i la coherncia dels recorreguts ms habituals. Aix, a continuaci de ledifici daccs trobem, per una banda, els edificis destinats a les activitats que comporten ms contacte amb lexterior (ingressos, comunicacions, infermeria) i a les visites, i per laltra, els edificis residencials i leducatiu. Amb aquesta disposici es genera un llarg front edificat que formalitza un dels carrers principals del recinte i que acaba al poliesportiu. Laltre carrer est constitut per les unitats de servei (cuina, bugaderia i magatzems) i els laterals dels mduls residencials i el dallament.

plantes superiors, sobre una plaa que ordena lencreuament dels dos carrers principals i que, per tant, es constitueix en el centre de lespai circulatori. Aquesta zona queda realada amb tres palmeres que donen entitat a tota lrea interior. Les faanes dels edificis de lrea interior es resolen amb grans plaques de formig prefabricat drid vist, collocat horitzontalment sobre un scol duna planta de formig prefabricat, pintat de colors variats segons ls de cada edifici. La composici de colors, el volads de coberta i la reixa que ventila el sotacobert, la collocaci de plaques i finestres en horitzontal i el disseny dels plans de faana dels edificis, componen una imatge de conjunt ms dinmica, especialment indicada tractant-se dun centre de joves.

Davant de ledifici educatiu, que a la faana principal t un porxo a la planta baixa degut al vol de les dues

Riera Camps Associats Enric Sria i Badia

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

8/9

El disseny dels plans de faana dels edificis

Vista exterior del centre de Joves des del permetre de seguretat del centre.

c o mpon una imatge de co n j u n t d i n m i c a i m e n y s a g r e s s i v a

Interior del centre penitenciari, amb el camp de futbol i els mduls de vida dels interns en primer pla.

EL NOU CENTRE PER DINS

El mdul dingressos i, en primer pla, ledifici educatiu i cultural.

El nou Centre Penitenciari de Joves substitueix el que, des del 1983, ha funcionat al barri de la Trinitat de Barcelona, el qual ja no reuneix les condicions fsiques i ambientals adequades per acollir la vida dels interns i el treball dels professionals. El centre de la Trinitat va aprofitar les velles installacions de lantiga pres de dones de Barcelona, que dataven dels anys 50. Amb el pas del temps, aquestes installacions es van anar deteriorant fins a quedar inhbils per a la seva funci de rehabilitaci i inserci de la poblaci penada de 18 a 21 anys. Lexperincia indica que, en aquesta franja dedat dels 18 als 21 anys, els joves han de ser objecte duna atenci i dun tractament especfics, ja que s quan acaba de configurar-se la personalitat de lindividu. En lmbit de lexecuci penal es coincideix a pronosticar que, precisament en aquestes edats, una correcta activitat educativa pot incidir positivament en el jove delinqent i evitar que esdevingui un adult delinqent.

El nou centre penitenciari, situat al paratge natural de Quatre Camins, al municipi de la Roca del Valls, prop de nuclis de poblaci consolidats i a uns trenta quilmetres de Barcelona, gaireb triplica la superfcie construda respecte de la vella pres de la Trinitat. Al nou centre, els mduls ordinaris, on els interns desenvolupen la major part de la seva activitat diria, sn a diferncia de lantic unitats independents les unes de les altres, dotades amb els serveis bsics per al seu funcionament aules de formaci, biblioteca, sales destar, economat, menjador, tallers, gimns, perruqueria, locutoris, patis, etc. Les celles shan concebut per a dues persones, de manera que propicien una major intimitat per als interns i millors condicions per a una convivncia ordenada. En comparaci amb lantic centre, els espais sn ms amplis i lluminosos, encara que shan estructurat per acollir grups dinterns molt ms reduts, a fi que tant ells com els diversos professionals puguin conviure sense tanta

pressi ambiental i fsica. El nou centre s com una petita ciutat, amb carrers, passeigs i una plaa que permeten als interns fer vida a laire lliure i afavoreixen les relacions socials. En el disseny arquitectnic, amb la inclusi delements com la diversitat de colors, sha pensat, fins i tot, en el moment cabdal de lingrs de lintern al centre, en qu conv que percebi una sensaci positiva dacollida que incideixi en el programa de tractament individual que guiar el seu procs de rehabilitaci i inserci. Sha de destacar tamb que, amb laplicaci daquests nous plantejaments, es pot dur a terme un seguiment i un control ms efectius de la poblaci interna i reduir les variables de risc que lenvolten, s a dir, disminuir els conflictes i incidents que sorgeixen en la vida en collectivitat i que poden ser ms accentuats en espais com els centres penitenciaris.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

10/11

FITXA TCNICA DEL CP DE JOVES Superfcie construda Ocupaci Capacitat Mduls 4 de vida (ordinaris) 1 dingressos 1 de rgim tancat i sancionats 1 infermeria (malalties orgniques) 1 de salut mental 1 departament datenci especialitzada (DAE)

43.847,51 m2 12.244,00 m2 450 places amb 46 celles/mdul amb 10 celles amb 20 i 4 celles, respectivament amb 10 habitacions dobles amb 10 habitacions dobles amb 15 places

FITXA TCNICA DEL PROJECTE

Serveis oferts als mduls

3 aules educatives aula multimdia biblioteca sala destar economat menjador tallers gimns perruqueria locutori telefnic pati cuina bugaderia fleca tallers productius tallers de formaci ocupacional magatzems generals 20 locutoris 11 sales de visites familiars 12 sales de visites ntimes 4 rees de convivncia sala de videoconferncies sala de rodes de reconeixement servei dorientaci jurdica pista poliesportiva coberta camp de futbol gimns piscina vestidors biblioteca central sala dactes/teatre (amb 170 places) 4 aules educatives (escola dadults) 3 tallers artstics aula dinformtica espai confessional El sistema de seguretat perimetral est compost per tres sistemes de detecci electrnics redundants i un permetre de seguretat format per tres barreres fsiques de sis metres dalada

Zona de serveis

rea de comunicaci

rea esportiva

rea educativa i cultural

Sistema de seguretat

Pressupost total de lobra

45.299.802,40

FITXA TCNICA DEL PROJECTE Promou: GISA Redacci del projecte i direcci dobra: Riera Camps Associats, SL & Enric Sria i Badia, UTE Direcci integrada: Eptisa Enginyeria i Serveis, Sau & Projects & Facilities Managment, SL (UTE) Superficiria i constructora: Copisa & Agefred Direcci dexecuci: GPO Ingeniera, SA Coordinaci de seguretat: GPO Ingeniera, SA Coordinador mediambiental: GPO Ingeniera, SA

LITINERARI DE LA REHABILITACI

La biblioteca central del Centre Penitenciari de Joves.

El model dintervenci en lmbit de la rehabilitaci dissenyat per al nou centre de joves est pensat per proporcionar als interns sistemes de vida al ms semblants possible als de lexterior, implicar-los en el seu procs educatiu i en el funcionament del centre i desenvolupar les seves capacitats. Amb aquest fi saplica lanomenat itinerari de la rehabilitaci, un model dintervenci integral amb una mplia i diversificada oferta dactivitats i programes homologats per la comunitat cientfica. Lobjectiu s que els joves condemnats aprofitin el temps dinternament i el visquin com una oportunitat dadquirir les pautes de comportament i els hbits i les habilitats necessaris per reinserirse als mbits social, laboral i familiar. En aquest nou equipament els joves rebran atenci grupal i tamb de carcter individual per part dels professionals, entre ells leducador que esdevindr el seu punt de referncia durant tot el procs de la rehabilitaci.
LATENCI GRUPAL

Les activitats poden desenvoluparse en espais especfics dins de cada mdul de vida del centre o b als mduls centrals, on sincorporen els interns de les diferents unitats de vida i entre els quals destaquen leducatiu i el socioesportiu. Els mbits dintervenci de litinerari de la rehabilitaci sn els segents: Formaci de persones adultes. Inclou: ensenyaments inicials i bsics formaci bsica preparaci per a les proves daccs 0i estudis superiors a distncia competncies per a la societat de 0la informaci Context social i cultural. Es divideix en dues rees: Societat i ciutadania: educaci per a la diversitat, desenvolupament sostenible i educaci ambiental. Promoci i difusi cultural: tallers i cursos relacionats amb lexperimentaci0artstica (teatre, cermica, msica, pintura, audiovisuals), lectura, alfabetitzaci digital i coneixement i0s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Salut i qualitat de vida. Es divideix en tres rees: Esports: collectius i individuals. Qualitat de vida: foment dels h-

0bits saludables (higiene, salut, nu0trici) i educaci afectivosexual. Desenvolupament personal: dirigit a 0potenciar les habilitats, lautoestima 0i la gesti de conflictes. Laboral i professional. Es despleguen programes tant dorientaci laboral com de formaci professional ocupacional i inserci sociolaboral. Atenci especialitzada. Aquest mbit t dos objectius bsics: duna banda, la prevenci i contenci de conductes desadaptades o de comportaments de risc, i duna altra, la intervenci sobre dificultats relacionades amb el delicte coms. Els quatre camps dactuaci sn: els delictes violents, la violncia de gnere, els delictes sexuals i les toxicomanies.
LATENCI INDIVIDUAL

Inclou un conjunt dactivitats i programes dirigits, principalment, a fomentar actituds i valors que facilitin la convivncia (tant al centre com al medi comunitari) i fomentin el respecte mutu entre les persones; a donar a conixer les potencialitats dels interns participants, i a ajudar a corregir els factors individuals presents en els orgens de la seva activitat delictiva.

Per a cada intern es preveu un seguiment, des del moment de lingrs, per part dun educador del centre, que socupa de conixer les seves dificultats i potencialitats i fa la proposta de programa individual de tractament. El projecte personal de cada intern es concreta en un itinerari que li permetr combinar la participaci en diferents programes o activitats en funci de la seva realitat (temps destada a la pres, expectatives personals, estat de salut, dificultats, potencials, etc.).

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

12/13

INGRS AL CENTRE PENITENCIARI APLICACI DEL PROTOCOL DACOLLIDA ASSIGNACI DUN TUTOR DE REFERNCIA
(PLANIFICACI DEL PROGRAMA DE TRACTAMENT I DACTIVITATS DE LINTERN)

INTERN PREVENTIU
SI PASSA A PENAT SAPLICA EL CORRESPONENT ITINERARI DE REHABILITACI

INTERN PENAT PLA TRIMESTRAL DACTIVITATS

CLASSIFICACI EN GRAUS PENITENCIARIS

SISTEMA DAVALUACI I MOTIVACI (SAM) CONTNUES ITINERARI DE REHABILITACI LLIBERTAT

DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA INDIVIDUALITZAT DE TRACTAMENT I DE LES ACTIVITATS EN GRUP

PROCS DAPROPAMENT A LEXTERIOR APLICACI DEL PROTOCOL DE DESINTERNAMENT

PERMISOS SORTIDES PROGRAMADES RGIMS PENITENCIARIS MS FLEXIBLES

APLICACI DEL PROTOCOL DE DERIVACI DE LINTERN AL RGIM DE MEDI OBERT

El Centre Penitenciari de Joves disposa de diferents unitats o mduls de vida en els quals es distribueix tota la poblaci interna. Els criteris que orienten aquesta distribuci queden reflectits en el Programa de classificaci interior, que t com a objectius la prevenci de conflictes i la protecci dels interns que ingressen per primera vegada o que tenen una activitat delictiva menor, i la potenciaci dels programes grupals dintervenci. Cal destacar laposta en aquest centre per donar resposta als dficits de la conducta que presenten determinats perfils dinterns. El Centre Penitenciari de Joves disposa dun departament datenci especialitzada (DAE), per al tractament intensiu orientat a la modificaci de les conductes. Un altre programa organitzatiu important s el Sistema davaluaci i motivaci continuada (SAM). El seu objectiu principal s planificar laccs dels interns a determinats beneficis i recompenses en funci de la valoraci que els professionals del centre facin de la seva evoluci.
EL PERSONAL DE REHABILITACI

per professionals de les cincies socials, jurdiques i de la salut: juristes, psiclegs/logues, pedagogs/ogues, educadors/ores socials, treballadors/ ores socials, personal docent, personal sanitari, monitors/ores artstics i esportius, de formaci ocupacional, bibliotecaris/ries. Les decisions que afecten el procs de rehabilitaci es prenen per acord collegiat a les reunions de lequip multidisciplinari i a les juntes de tractament. Aquests equips de professionals estan coordinats per diferents comandaments intermedis de rehabilitaci que depenen del subdirector de tractament del centre, aix com del director mdic i el director docent. Cal destacar tamb el paper de les entitats collaboradores i de voluntariat. En tota acci rehabilitadora s necessria la collaboraci dentitats i associacions de lentorn comunitari aix com dentitats de voluntariat. La seva intervenci ajuda a normalitzar la vida dels interns dels centres penitenciaris i a apropar la comunitat a lentorn penitenciari. En lmbit penitenciari dels joves hi collaboren habitualment ms de 30 entitats.

Els interns compten amb el suport i supervisi dels equips multidisciplinaris, cada un dels quals est compost

EL CENTRE DE JOVES EN IMATGES

Sala destar dun dels quatre mduls de vida ordinria dels interns.

Pati desbarjo dun dels mduls on els interns fan vida quotidiana.

1. Un dels patis del mdul de rgim tancat. 2. Sala polivalent per a activitats diverses dels interns a un del mduls de vida. 3. Sala de control en un dels mduls del centre.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

14/15

1. Pavell desports del centre. 2. Piscina del CP de Joves. 3. Sala dactes i teatre. 4. rea de comunicacions de lequipament.

Vista del menjador dun dels mduls de vida del Centre Penitenciari de Joves.

1. Habitaci de lrea dinfermeria del centre. 2. Interior duna cella.

LA VIDA QUOTIDIANA AL CENTRE PENITENCIARI

Imatge exterior dun dels mduls del Centre Penitenciari de Joves, amb una cabina de vigilncia en primer pla.

El primer contacte del jove amb el centre es produeix al mdul dingressos (amb 10 celles), on romandr un mxim de cinc dies. Durant aquest temps, un equip multidisciplinari de professionals (compost per un metge/essa, un psicleg/loga, un educador/a i un treballador/a social) en far la primera avaluaci, que en determinar el dest ms immediat. Lintern esmerar la major part del seu temps en un dels quatre mduls ordinaris de vida (amb 46 celles dobles cadascun). Durant les primeres setmanes, lequip de tractament del mdul (integrat per un coordinador/a, un psicleg/loga, un/a jurista, un educador/a, un/a docent, un metge/essa, un treballador/a social, un monitor/a ocupacional o dinserci laboral i un altre/a desportiu) latendr intensivament per fixar el seu programa de tractament individual (PTI), pla que guiar tot el seu procs de rehabilitaci. En el cas dels joves, aquest programa aprofundeix en factors com la proximitat entre lintern i el professional, leducaci i el dinamisme de les activitats.

En aquest espai, dotat dels serveis bsics per a un funcionament autnom, tamb disposar de sales destar, perruqueria, locutoris telefnics, patis per fer vida a laire lliure, aules educatives i multimdia i biblioteca. Al mateix temps, lintern podr accedir al programa deducaci social dissenyat per adquirir valors de relaci interpersonal i de respecte a la diversitat, com tamb hbits de salut i higiene personal. El centre disposa de dos amplis espais comuns independents dels mduls de vida ordinaris dedicats a la cultura i a lesport. Al primer hi ha una biblioteca central, una sala dactes/teatre, quatre aules educatives, tres tallers darts plstiques i artstiques, una aula dinformtica i un espai confessional per a la prctica dels ritus de qualsevol creena religiosa. Pel que fa a lrea esportiva comuna, sha dotat amb un pavell poliesportiu cobert, camp de futbol, un gran gimns i una piscina, i sha concebut no noms com un espai doci i esport sin com un punt de convivncia i rehabilitaci. En determinats casos dinfracci greu de les normes de convivncia o del rgim penitenciari, lintern pot ser destinat a la unitat de sancionats (en aquest centre amb quatre celles) o al Departament de Rgim Tancat (DERT).

Al mdul de vida ordinari, lintern hi dormir i hi menjar; tamb hi podr estudiar, desenvolupar una disciplina artstica, llegir, fer gimnstica i fomentar les relacions socials.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

16/17

Vista duna aula educativa.

QU POT ESTUDIAR UN JOVE AL CENTRE PENITENCIARI?

Cicle deducaci secundria, amb tres mbits dactuaci: comunicaci (llenges oficials i 0vestrangeres, literatura, educaci 00plstica, msica) cincies socials i de la partici00paci matemtiques, cincies en general i tecnologies Programes de preparaci a les proves daccs i estudis superiors a distncia (cicles formatius, batxillerat i estudis universitaris). Programes de competncies per a la societat de la informaci (llengua estrangera i informtica). Aquesta oferta tamb fa especial incidncia en els ensenyaments bsics i inicials adreats als joves estrangers per tal que aprenguin les nocions ms elementals dels idiomes oficials, els costums i la cultura del pas i el seu entorn.

Als centres de formaci de persones adultes del nou Centre Penitenciari de Joves simpartiran programes densenyaments regulats i no regulats que abasten les mateixes possibilitats a qu pot accedir la resta de la ciutadania a lhora descollir estudis. Aquests programes formatius dirigits a la poblaci interna sofereixen tenint en compte els diferents nivells de formaci de lalumnat i els seus interessos. Els programes a qu els interns tenen accs sn els segents: Densenyaments inicials i bsics: alfabetitzaci llengua catalana llengua castellana llengua estrangera informtica De formaci bsica: cicle de formaci instrumental, amb tres nivells, per adquirir coneixements fonamentals de lectura i escriptura i de clcul i nocions elementals sobre lentorn social i natural

Cal destacar que sha iniciat el procs dintegraci del personal docent penitenciari al Departament dEducaci per millorar la qualitat de lensenyament als centres penitenciaris i acostar-lo a la xarxa pblica educativa.

LATENCI SANITRIA

El sistema penitenciari catal est preparat per atendre les urgncies mdiques bsiques dels interns.

Aquests equips es complementen amb els serveis despecialistes

Lassistncia sanitria que es presta als centres penitenciaris t un carcter integral, que inclou tant la prevenci i promoci de la salut de la poblaci reclusa en general com la curaci i rehabilitaci dels malalts. Formen part daquesta assistncia els recursos datenci primria, especialitzada, hospitalria i sociosanitria, aix com les prestacions farmacutiques i altres prestacions medicosanitries complementries en matria de salut. Latenci que reben els interns s equivalent a la que es dispensa al conjunt de la poblaci i es mant la continutat entre lassistncia rebuda per lintern dins del centre penitenciari i la rebuda fora. Per tal de millorar la qualitat del servei aix com garantir per a la poblaci reclusa les mateixes condicions de qu gaudeixen la resta dusuaris, els serveis sanitaris i de salut dels centres penitenciaris de Catalunya estan en

procs dintegraci al Departament de Salut, que gestiona aquesta prestaci en coordinaci amb el Departament de Justcia. Cada centre penitenciari, des del punt de vista sanitari, compon una unitat bsica assistencial de medicina general o atenci primria formada per metges, infermers i auxiliars de clnica. Aquests equips es complementen amb els serveis despecialistes (odontologia, psiquiatria, medicina interna, traumatologia, dermatologia, etc.). Cada mdul on els interns fan vida disposa del seu consultori mdic, equipat amb tot el material i instrumental necessari per atendre una consulta mdica primria i dinfermeria. Complementant els consultoris mdics hi ha la infermeria general del Centre Penitenciari, ubicada en un espai de fcil accs des de qualsevol punt del centre i tamb des de lexterior amb ambulncia, que est

dotada amb consultes despecialistes, rea datenci continuada i durgncies, farmcia i rea dhospitalitzaci de malalts.

El nou Centre Penitenciari de Joves compta amb una infermeria amb set habitacions dobles i tres dindividuals, preparada per atendre malalts interns amb malalties orgniques de curta o mitjana durada i urgncies bsiques. Aix mateix disposa duna unitat dobservaci de salut mental, tamb amb set habitacions dobles i tres dindividuals, per al tractament i seguiment de patologies i problemes mentals.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

18/19

LA PLANIFICACI SOCIOSANITRIA PENITENCIRIA

Els centres penitenciaris tamb disposen drees sanitries datenci especialitzada com ara lodontologia.

dodontologia, psiquiatria, medicina interna, traumatologia, dermatologia, etc.

Els serveis sanitaris dels centres penitenciaris es coordinen i utilitzen la xarxa pblica datenci sanitria; per aix, cada centre t assignat, segons la zona comarcal en qu subica, un hospital pblic de referncia que atn els interns que en necessiten els serveis. A ms a ms, el sistema penitenciari catal compta amb el suport del Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa, equipat amb ms duna trentena de llits per acollir exclusivament interns dels centres penitenciaris que requereixin ingrs hospitalari. Latenci en lmbit de la salut mental es complementa amb la Unitat Hospitalria Psiquitrica Penitenciria de Catalunya, ubicada al Centre Penitenciari Brians 1, que ofereix servei a tots els centres penitenciaris de Catalunya pel que fa a latenci urgent i als ingressos psiquitrics en els diferents nivells assistencials: aguts, subaguts i mitjana o llarga estada.

El model integral de lassistncia sanitria que es presta a les presons de Catalunya fa que les malalties sabordin mitjanant programes de prevenci primria, secundria i terciria.
Aquests programes es basen en la recerca activa de casos, en el diagnstic i tractament precoos, en la divulgaci oral i escrita sobre vies de transmissi i mecanismes de prevenci, amb la dotaci dinstruments profilctics adequats en cada cas. Destaquen els programes segents:

de prevenci i control de la sida de prevenci i control de lhepatitis 0B i C de prevenci i control de la tuber0culosi pulmonar de malalties de transmissi sexual dhigiene i sanejament ambiental

LA FORMACI PROFESSIONAL I EL TREBALL PRODUCTIU

La formaci professional i el treball productiu sn eines bsiques en el procs de rehabilitaci i inserci dels interns.

Tan important com la rehabilitaci i la inserci social de la persona condemnada, ho s la seva integraci al mn professional i laboral. Lexperincia demostra que la inserci laboral contribueix a reduir la reincidncia delictiva, fet que redunda en una millor convivncia i una major seguretat de tots.
Per aquest motiu, el Departament de Justcia, a travs de la seva empresa pblica Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE), ha dissenyat una mplia i diversificada oferta de programes i cursos de formaci professional i treball productiu, atenent a les necessitats i demandes del mercat laboral. La formaci professional permet a lintern adquirir els coneixements bsics dun ofici i, alhora, les capacitats

i hbits necessaris per incorporar-se al mercat laboral. Per altra banda, el treball productiu remunerat es desenvolupa als diferents tallers situats tant dins com fora dels centres penitenciaris, que tenen una lnia de producci prpia en diferents especialitats i una altra lnia de producci per a empreses externes. Els tallers dels centres penitenciaris estan preparats per produir gnere divers tant per a empreses i organismes pblics com per al sector privat. Cal destacar que tamb existeix una planificaci especfica dinserci laboral dissenyada per afavorir la integraci daquells usuaris que estan en rgim obert un cop superada la fase dinternament i que no han pogut trobar una feina. En el marc duna lnia de gesti daplicaci recent, les empreses per a

les quals treballa el CIRE sinstallaran als tallers productius del centre penitenciari i aportaran la gesti empresarial i la maquinria, mentre que el Departament de Justcia aportar la m dobra (els mateixos interns) i lespai. Al nou Centre Penitenciari de Joves els tallers se centraran en els sectors elctric i de lautomoci.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

20/21

QU S EL CIRE?

El CIRE promou la inserci sociolaboral dels interns, tant dins com fora dels centres penitenciaris.

El Centre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE) s una empresa pblica del Departament de Justcia que t com a missi fonamental la inserci sociolaboral de les persones sota mesura judicial, a les quals proporciona una formaci adequada formaci professional ocupacional i uns hbits laborals a travs del treball als tallers productius ubicats dins i fora dels centres penitenciaris treball productiu. En lmbit de la formaci professional simparteixen els cursos segents:
SECTOR INDUSTRIAL: construcci, estampaci txtil, installaci de gas, construccions metlliques, lampisteria, confecci industrial, fred i calor, manteniment i reparaci dedificis, electricitat dedificis, fusteria, mecnica de vehicles lleugers, enrajolament, installaci de climatitzaci, pintura. SECTOR DE SERVEIS:

dinfermeria en geriatria, cambrer de restaurant, esttica, hostaleria, ofimtica, perruqueria.

SECTOR AGRARI: agricultura, jardineria.

moguts i finanats per la Uni Europea, lobjectiu dels quals tamb s la inserci sociolaboral en mbits de treball com la neteja i larranjament despais naturals i espais degradats.

Quant a lrea de treball productiu, als centres penitenciaris de Catalunya es treballa de dues maneres diferents: mitjanant producci prpia i producci per encrrec. Els sectors o especialitats en els quals es treballa als tallers productius sn confecci txtil industrial, impremta i arts grfiques, fusteria, serralleria i muntatges i manipulaci. En lmbit de la planificaci de la inserci sociolaboral, el CIRE compta amb una borsa de treball dinmica a disposici dels interns i diversos projectes i programes (Sinergia, Pignatelli, Serveis Externs i Projecte ProExit), alguns pro-

A ms, el CIRE compta amb un Consell Assessor que funciona com a rgan encarregat dimpulsar la relaci entre el CIRE, el mn empresarial, les cambres de comer i els sindicats, per a la millor consecuci dels objectius dinserci i rehabilitaci social de les persones sotmeses a mesura judicial. En formen part el Departament de Justcia, CCOO i UGT, Foment del Treball, PIMEC, FEPIME i el Consell General de Cambres de Catalunya.

auxiliar

ALTRES SERVEIS I DEPENDNCIES DEL CENTRE PENITENCIARI

Els serveis de cuina i bugaderia del centre tamb donaran feina als interns per ajudar-los en el seu procs formatiu i laboral per afrontar en millors condicions el seu retorn a la societat.

LA ZONA DE SERVEIS

El centre penitenciari disposa duna srie de serveis centrals i/o generals com ara la cuina, la bugaderia, la fleca i leconomat. El CIRE els gestionar tots i contractar interns del mateix centre perqu hi treballin. Quant al servei de cuina, lempresa adjudicatria assumeix el comproms de formar professionalment i donar feina a interns, de manera que aquesta prestaci sigui tamb una eina ms del procs de rehabilitaci i inserci.
REA DE COMUNICACIONS DELS INTERNS

En aquesta zona subica, aix mateix, el Servei dOrientaci Jurdica Penitenciria (SOJP), un servei extern promogut pel Departament de Justcia i pel Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya, que ofereix assessorament gratut sobre qualsevol qesti de naturalesa jurdica als interns, amb independncia de la seva situaci processal, la seva procedncia o la seva situaci administrativa al pas.
LA SEGURETAT AL CENTRE

Al nou centre hi ha una rea especfica per a les comunicacions dels interns i les visites dels seus familiars, advocats, etc. Aquesta unitat disposa de locutoris per a comunicacions individuals, sales de visites familiars i dependncies per a relacions ntimes. Tamb hi ha sales per a videoconferncies i rodes de reconeixement.

El Centre Penitenciari de Joves est dotat de sistemes de vigilncia moderns, tant esttics com dinmics. Sha establert un permetre de seguretat compost per tres sistemes de detecci electrnics redundants i tres barreres fsiques de sis metres dalada. A ms, dotacions dels Mossos dEsquadra patrullaran pel permetre del centre les 24 hores del dia.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

22/23

ELS RECURSOS HUMANS DEL CENTRE

Al nou centre penitenciari hi treballa una plantilla de ms de 330 persones

Al nou centre penitenciari hi treballa una plantilla de ms de 330 persones, la major part delles experimentades en la funci penitenciria ja que provenen de lantiga pres de joves de la Trinitat de Barcelona. La plantilla es distribueix de la manera segent:
EQUIP DIRECTIU Est constitut per cinc persones (director/a, subdirector/a de lrea de tractament, subdirector/a de lrea de rgim interior, secretari/ria tcnic jurdic i gerent). SERVEI DE RGIM INTERIOR (efectius de vigilncia i seguretat i dadministraci) Es tracta del personal encarregat de vetllar per la convivncia ordenada dins del recinte i, per tant, responsable de la seguretat interior i del funcionament administratiu de lequipament.

Lrea de seguretat est formada per 207 professionals (39 de lrea mixta). Lrea dadministraci est integrada per 28 persones.
REA DE MANTENIMENT I SERVEIS Hi pertanyen cinc persones dels mbits de lenginyeria, el manteniment i les reparacions en general, lelectricitat i la construcci. REA DE REHABILITACI Integrada per un total de 85 treballadors i treballadores encarregats dels processos educatius i de rehabilitaci dels interns.

La plantilla de lrea inclou coordinadors/ores dequips multidisciplinaris, caps de programes, psiclegs/logues, pedagogs/ogues, juristes, educadors/ ores socials, treballadors/ores socials, assistents socials, bibliotecaris/ries, monitors/ores de formaci ocupacional, personal sanitari i personal docent.

RESUMEN

La Generalidad de Catalua pone en marcha un nuevo centro penitenciario especfico para jvenes de entre 18 y 21 aos, que sustituye la vieja prisin del barrio de La Trinitat de Barcelona, cuyas instalaciones presentaban deficiencias que afectaban las condiciones de vida de los internos y dificultaban la tarea de los profesionales. El objetivo del nuevo centro es educar, rehabilitar e insertar en un entorno ms agradable, con programas adaptados a los retos y requerimientos de los nuevos tiempos y con modernas instalaciones, a un segmento de poblacin que se encuentra en una etapa caracterizada por la vulnerabilidad y las influencias sociales de todo tipo. Todo ello para que el joven interno de hoy no se convierta en el delincuente adulto de maana. Conceptos como la insercin sociolaboral, una educacin y una enseanza slidas o una atencin psicolgica de calidad, cuando es necesaria, toman un especial significado en este equipamiento, el segundo de los siete que se inaugurarn en el marco del Plan nacional de la ejecucin penal en Catalua, pensado y diseado para conferir al sistema penitenciario las condiciones que exigen los nuevos retos penales y sociales. El nuevo Centro Penitenciario de Jvenes se ha situado junto al Centro Penitenciario Quatre Camins (abierto en 1989), por lo que aprovecha las infraestructuras de servicios y accesos ya existentes, y se ha procurado reducir

al mnimo su impacto en el territorio, prximo a Barcelona y a otros ncleos de poblacin consolidados y dotados de buenas comunicaciones. El equipamiento cuenta con una superficie de 43.000 m2, que triplica el espacio de que disponan los jvenes internos en la vieja prisin de Barcelona. Aun as, es un centro penitenciario de dimensiones reducidas como todos los que se han planificado en el marco del Plan nacional de ejecucin penal de Catalua, para evitar concentraciones excesivas de poblacin reclusa y facilitar, de esta manera, la aplicacin de los programas de rehabilitacin, tanto individuales como grupales. Desde el punto de vista arquitectnico, sus dimensiones y la fuerte pendiente del solar han sido determinantes en la implantacin de los diversos edificios que lo constituyen. Se ha procurado en todo momento suavizar al mximo la topografa original para adaptar las nuevas edificaciones con el fin de minimizar su impacto visual y ambiental. Con capacidad para una poblacin de 450 internos, el equipamiento dispone de cuatro mdulos, con cuarenta y seis celdas dobles cada uno de ellos, donde se desarrollar la vida cotidiana. Cada mdulo cuenta con los servicios bsicos necesarios para un funcionamiento autnomo: aulas educativas y multimedia, biblioteca, sala de estar, economato, comedor, gimnasio, peluquera, locutorio telefnico, patio y talleres de artes plsticas.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

24/25

La situacin de las distintas reas en el recinto viene determinada por su funcin y por la coherencia de los recorridos ms habituales. De este modo, tras el edificio de control y accesos que tambin alberga el cuerpo de guardia, los servicios de administracin y la direccin del centro, se sitan las unidades con un mayor contacto con el exterior, por un lado, y aquellas en las que se desarrolla la vida interna, por el otro; todo ello genera un frente edificado que formaliza una de las calles principales del centro. As, encontramos el mdulo de ingresos, con diez celdas; el rea de comunicaciones, con veinte locutorios, once salas de visitas familiares, doce salas para visitas ntimas, una sala de videoconferencias, otra para ruedas de reconocimiento y las dependencias del servicio de orientacin jurdica penitenciaria; la enfermera central y el rea de salud mental, con diez habitaciones dobles en cada servicio, y el departamento de atencin especializada, con quince plazas para el tratamiento de conductas que presentan mayor desadaptacin y/o agresividad. Los cuatro mdulos donde los internos harn vida cotidiana se ubican en el corazn del recinto y en torno a ellos se encuentran el rea general deportiva, con un pabelln cubierto, campo de ftbol, gimnasio y piscina, y la educativo-cultural, dotada de biblioteca central, saln de actos, cuatro aulas para la escuela de adultos, tres talleres arts-

ticos, un aula informtica y un espacio multiconfesional. A lo largo de la otra calle principal del recinto se ubican los servicios generales del centro (cocina, lavandera, panadera, almacenes y otros servicios auxiliares); los talleres productivos, donde los internos desarrollan trabajos remunerados y reciben formacin profesional, y el mdulo de rgimen cerrado y de sanciones. Frente al edificio del rea educativocultural se ha dispuesto una plaza que ordena el cruce de las dos calles principales y constituye un espacio al aire libre que se ha realzado con ornamentos vegetales que dan entidad a esta zona interior. Las fachadas de los edificios interiores se han resuelto con grandes placas de hormign prefabricado, de materiales ridos y vistos, colocadas horizontalmente sobre un gran zcalo de una planta pintado de variados colores segn la funcin de cada edificio. La composicin de colores, la colocacin de placas y ventanas en sentido horizontal, el diseo de los planos de fachada y otras soluciones arquitectnicas, componen una imagen de conjunto ms agradable y dinmica, menos agresiva que la de los centros tradicionales, de mayores dimensiones, y por todo ello especialmente indicada para la funcin de rehabilitacin e insercin de jvenes.

SUMMARY

The Government of Catalonia is bringing into service a new prison centre specifically intended for young people aged between 18 and 21. This new centre will replace the old prison in the Trinitat district of Barcelona, whose defective facilities adversely affected inmates lives and the work of the staff. The aim of the new centre is to have modern facilities and a more agreeable environment within which to educate, rehabilitate and promote the insertion into societythrough programmes suited to modern-day challenges and needsof a section of the population that finds itself in a position typified by vulnerability and social influences of all kinds, in order to prevent the young inmate of today from becoming the adult criminal of tomorrow. Concepts such as insertion into society and the labour market, a sound education and quality psychological attention when needed have a special significance in this facility, the second of the seven that will be opened as part of Catalonias national penal execution Plan, which has been conceived and designed to provide the penal system with the requirements called for by the new social and penal challenges. The new Prison for Young Persons is located next to the Quatre Camins Prison opened in 1989. This enables advantage to be taken of already-exist-

ing service infrastructure and accesses and care has been taken to reduce the impact on the area, near Barcelona and other consolidated population centres with good communications, to a minimum. The facility covers 43,000 square metres, three times the amount of space available at the old prison in Barcelona. Nevertheless, it is a small prisonlike all those planned as part of Catalonias national penal execution Planin order to avoid an excessive inmate population, thereby facilitating the application of individual and group rehabilitation programmes. From the architectural point of view, the centres dimensions and the sites steep slope were determining factors for the various buildings of which the centre consists. At all times an effort has been made to adapt the buildings and original topography with a view to minimising the visual and environmental impact. The prison has a capacity for 450 inmates and has four modules, each with 46 double cells, where prisoners will live. Each module has the basic services necessary to function independently: classrooms and multimedia rooms, library, living room, store, dining room, gymnasium, hairdressers, telephone booths, yard and workshops for the arts and related activities.

CENTRE PENITENCIARI DE JOVES

26/27

The location of the various areas within the complex is determined by their use and the most frequent routes used. Thus, behind the control and entrance buildingwhich also houses the prison guards, administration services and prison managementthe units with most contact with the exterior are located on one side, and the units devoted to the centres internal life are located on the other. These buildings facades thus line one of the centres main streets. Here we find the reception module with ten cells; the communications area with twenty booths; eleven family visit rooms; twelve rooms for intimate visits; a videoconference room; a room for identity parades and the facilities for the prison legal guidance service; the central infirmary and the mental health centre, each with ten double rooms; and the specialised attention department for treating anti-social or aggressive behaviour. The four modules where inmates will live are located at the heart of the complex and surrounding them are the general sports area, with a covered sports hall; football pitch; gymnasium and swimming pool. The educational and cultural facilities are also located here including the central library; a meeting room; four classrooms for adult education classes; three art workshops; a computer room and a multi-faith centre.

Along the other main street in the complex are the general services (kitchen, laundry, bakery, storerooms and other auxiliary services); the production workshops, where inmates perform paid work and receive vocational training; and the closed regime and sanction module. In front of the building in the educational and cultural area there is a square where the two main streets cross. Plants and greenery provide this interior space with character. The facades of the interior buildings are made from large, prefabricated concrete panels and exposed natural materials installed horizontally over a single-storey plinth painted in various colours according to the function of each building. The combination of colours, horizontal placement of the panels and windows, the design of the facades and other architectural solutions give the centre a pleasanter and more dynamic appearance than the larger, more aggressive-looking traditional prisons, making this centre particularly suited for its role in rehabilitating young people and reinserting them into society.