En aquesta redacci abordarem el tema de les matemtiques en la filosofia platnica, plantejant una srie de qestions, com per exemple,

per qu Plat troba diferncies entre les entitats matemtiques i les Idees de caire ontolgic o epistemolgic? Quins avantatges i inconvenients considera que tenen els objectes matemtics? I finalment, sn les matemtiques suficients per a leducaci del governant? Per a resoldre totes aquestes qestions sendinsarem en la filosofia de Plat, ms concretament en la Teoria de les Idees mitjanant la comparaci feta en el passatge de la lnia, centrant-se sobretot en els aspectes epistemolgics, que podem trobar en el llibre VI de la Repblica. Mitjanant el passatge de la lnia, Plat defensava que les matemtiques eren inferiors a les Idees encara que, considerava que els objectes matemtics eren realitats intelligibles, eternes, immaterials, invisibles i immutables, que noms es podien comprendre mitjanant la intelligncia, igual que les idees. Afirmava que els objectes matemtics no es poden captar mitjanant la vista, per en canvi, els podem comprendre mitjanant la intelligncia. Estava convenut que els objectes matemtics existeixen, que eren invencions del matemtic. La seua existncia t lloc en el pla dall purament immaterial, i accessible noms a la intelligncia. Els objectes matemtics sn realitats intelligibles, immaterials, invisibles i immutables. Per tant, com a conseqncia el matemtic descobreix eixes coses i intenta determinar les propietats mitjanant el pensament. Sha de tindre en compte, que encara que les matemtiques tenen caracterstiques semblants a les Idees platniques, ja que els dos tipus sn entitats pensables, abstractes o conceptual, tamb tenen diferncies ontolgiques i epistemolgiques, ja que els objectes matemtics sn realitats intelligibles, per ontolgicament inferiors a les idees perqu sn una copia delles. A ms, mentre que cada idea s nica, els objectes, en aquest cas matemtics, admiteixen la pluralitat. Segons Plat, una imperfecci de les matemtiques s que per a poder aplegar al coneixement dun objecte matemtic, cal valdres duna representaci material, es a dir, un dibuix dall que es va a estudiar, per que en realitat es tracta dun raonament impur i imperfecte, que ens porta a lerror. Les matemtiques, aleshores, comporten tres conceptes, la Idea, lentitat matemtica i finalment, les nostres representacions daquestes, s a dir, es recolzen en la Realitat Sensible. Per tant, aquests coneixements matemtics noms els podem gastar com un trampol per a poder aplegar al vertader coneixement de lobjecte estudiat. Altra deficincia de les matemtiques per a Plat s que es tracta dun pensament incomplet, ja que no s possible demostrar si en lessncia de la prpia disciplina els primer principis (recta, lnia, nocions de punt, etc), don parteixen les seues demostracions mitjanant la representaci material sn necessriament vertaders.

Aix doncs, la disciplina que ens aporta els coneixements racionals per saber si sn o no vertaders principis matemtics, s la Dialctica, tamb coneguda com Cincia de les Idees, en la qual sinclou una reflexi filosfica sobre la naturalesa dels objectes matemtics, ja que aquests i les matemtiques en general, sn descendents de la Filosofia. Per tant, les matemtiques a la Teoria de les Idees, sn necessries per al procs educatiu, la introducci al regne de lintelligible. A partir daquesta afirmaci Plat identifica la dialctica amb la filosofia i compara en el passatge de la lnia, la cincia dialctica amb les matemtiques, assenyalant que ambdues parteixen sobre objectes intelligibles, per segueixen mtodes diferents. Per una part, considerava que els coneixements matemtics partien dhiptesi, suposats o veritats evidents que no necessiten demostraci, s a dir, axiomes. A partir daquestes, mitjanant raonaments descendeix deductivament fins als seus teoremes o conclusions. Per la qual cosa, aquestes conclusions seran relatives i provisionals. A diferncia, el mtode dialctic considera que aquestes hiptesi sn simples suposats provisionals que ascendeixen dialcticament fins la Idea i desprs dIdea en Idea fins la Idea del B, s a dir fins a una nica veritat no contradictria que resisteix totes les critiques. Un altra diferncia entre les matemtiques i la cincia dialctica s que mentre la segona intenta conixer les Idees sense recolzar-se en cap cosa sensible, simplement usant la intelligncia i argumentant-se amb la ra, el matemtic (pensador) estudia els objectes recolzant-se en imatges sensibles, servint-se de dibuixos i figures visibles que copien els objectes que investiguen, la qual cosa els facilita la seua comprensi, que sn en realitat intelligibles i invisibles. En conclusi, malgrat que Plat era pitagric, considerava que les matemtiques no eren suficients per a leducaci dels futurs governants, perqu defensava que els objectes matemtics pertanyien a una realitat intelligible inferior a les Idees. Les entitats matemtiques no arribaven a la superioritat de les Idees ja que el mtode emprat per al descobriment daquestes es basava en hiptesis que no es demostraven, per tant, es duia a terme un descens deductiu fins a la conclusi, mentre que, amb les Idees sascendia dialcticament. A ms, les matemtiques es recolzaven en la Realitat Sensible i aquest fet duia a raonaments impurs i imperfectes. Aleshores, podem dir que Plat atribua el coneixement de les Idees, que saconseguia exclusivament mitjanant la ra, a un bon governant, i no nicament el saber matemtic.