FSICA I FILOSOFIA

Autora: Josefa Castell i Cid Supervisor: Xavier Roqu Rodrguez Curs 2008/09

Portada: LA PARADOXA DEL GAT DE SCHRDINGER Illustraci d'Agust Sousa

INDEX
Pg. Informe.............................................................................................................................................11 Resum....................................................................................................................................11 Introducci............................................................................................................................12 Marc teric............................................................................................................................14 Mtode...................................................................................................................................15 Resultats...............................................................................................................................20 Discussi...............................................................................................................................23 Proposta d'utilitzaci dels materials...........................................................................................24 Materials...........................................................................................................................................33

1 PART: L'UNIVERS
1. L'home sempre ha intentat comprendre l'Univers...............................................................35 2. La modstia que genera la Cosmologia..................................................................................36 3. Explicacions tradicionals sobre l'origen de l'Univers..........................................................37 3.1 La creaci de l'Univers..................................................................................................37 3.1.1 El Gnesi...........................................................................................................37 3.1.2 El gegant P'an Ku.............................................................................................39 3.2 L'eternitat de l'Univers: el Budisme............................................................................41 4. Concepcions cosmolgiques a travs de la Histria d'Occident.......................................42 4.1 Plat................................................................................................................................42 3

Pg. 4.2 Aristtil...........................................................................................................................44 4.3 Els alexandrins...............................................................................................................45 4.4 Ptolomeu.........................................................................................................................46 4.5 Revoluci cientfica......................................................................................................48 4.5.1 Coprnic..........................................................................................................48 4.5.1.1 Precedent platnic de la hiptesi copernicana ......................................48 4.5.1.2 El model copernic....................................................................................50 4.5.2 Giordano Bruno..............................................................................................52 4.5.3 Galileu..............................................................................................................53 4.5.3.1 Les descobertes de Galileu..........................................................................53 4.5.3.2 El procs contra Galileu.............................................................................54 4.5.4 La decadncia del model geocntric............................................................56 4.5.5 Llenguatge geocntric....................................................................................57 4.5.6 La cautela de Descartes..................................................................................58 4.5.7 La fora d'un prejudici clssic.......................................................................59 4.5.8 La descoberta de la segona llei de Kepler...................................................61 4.5.9 Newton.............................................................................................................62 4.5.9.1 La fora gravitatria.................................................................................62 4.5.9.2 Paradoxes de la teoria newtoniana de l'Univers......................................64 4.5.9.2.1 La Paradoxa de Bentley...................................................................65 4.5.9.2.2 La Paradoxa d'Olbers......................................................................66 4.6 Kant i la infinitud de l'Univers...................................................................................67 4.7 El problema del determinisme.....................................................................................68 4.7.1 El determinisme de la mecnica clssica.....................................................68 4.7.2 Representa el determinisme una amenaa per a la llibertat humana?...70 5. La imatge actual de l'Univers...................................................................................................75 5.1 Com ens ho fem avui en dia per veure l'Univers?....................................................75 5.2 El satl.lit WMAP.........................................................................................................76 4

Pg. 5.3 Matria fosca i energia fosca.......................................................................................79 5.4 Les estrelles.....................................................................................................................80 5.4.1 Vida de les estrelles........................................................................................81 5.4.1.1 Naixement de les estrelles.........................................................................81 5.4.1.2 Mort de les estrelles..................................................................................81 5.4.2 Els pulsars........................................................................................................82 5.5 Experiment que mostra qu s la gravetat amb un objecte sobre una planxa de goma.................................................................................................83 5.6 I si l'objecte s molt dens..............................................................................................84 5.7 La teoria del Big Bang...................................................................................................85 5.7.1 Introducci ..................................................................................................85 5.7.2 Model cosmolgic d'Einstein........................................................................86 5.7.3 La idea del Big Bang.......................................................................................87 5.7.4 Model de Hoyle de la formaci dels elements .......................................89 5.7.5 Radiaci de fons..............................................................................................90 5.7.6 I abans del Big Bang?.....................................................................................92 5.8 Reflexi: la naturalesa de les teories cientfiques.....................................................94 5.9 La inflaci de l'Univers.................................................................................................95 5.10 El multivers..................................................................................................................96 5.11 La teoria M...................................................................................................................97 5.12 El final de l'Univers.....................................................................................................98 5.12.1 Tau zero, novel.la sobre el dest de l'Univers.............................................98 5.12.2 La hiptesi del Big freeze.......................................................................100 5.12.3 La hiptesi del Big cruncho la gran implosi del final de l'Univers.......................................................................................................100 5.12.4 La hiptesi de l'Univers oscil.lant.............................................................101 5.13 La desitjada teoria que expliqui tot l'Univers......................................................101 5.14 El model estndard....................................................................................................102 5.14.1 La unificaci de les forces fonamentals...................................................102 5

Pg. 5.14.2 Les ltimes partcules de l'Univers..........................................................104 5.14.3 El bos de Higgs..........................................................................................107 5.14.4 Els acceleradors...........................................................................................108 5.14.5 Reconstrucci de l'origen de l'Univers....................................................110 5.14.6 Ms enll del model estndard.................................................................113 5.15 Investiga pel teu compte...........................................................................................114 5.15.1 Preguntes sobre l'Univers..........................................................................114 5.15.2 Preguntes sobre l'exploraci de l'espai....................................................115 5.15.3 Respostes possibles.....................................................................................116

2 PART: LA TEORIA DE LA RELATIVITAT

1.Teoria de la relativitat especial 1.1 Les transformacions de les coordenades..................................................................123 1.2 Suma relativista de velocitats...................................................................................125 1.3 Conseqncies de la relativitat.................................................................................127 1.3.1 L'exemple de la xiqueta que juga dins del vag.......................................127 1.3.2 El viatger del temps......................................................................................128 1.3.3 Quant dura un segon?..................................................................................128 1.4 Principis de la relativitat especial .......................................................................129 1.5 L'ter..............................................................................................................................132 1.6 La paradoxa dels bessons ......................................................................................134 1.7 Els muons......................................................................................................................139 1.8 Explora pel teu compte...............................................................................................140 1.8.1 Estem quiets?.................................................................................................140 1.8.2 La velocitat de la llum..................................................................................140 1.8.3 La mquina del temps..................................................................................140 1.9 La teoria de la relativitat i els filsofs 1.9.1 6 La relativitat i els filsofs..........................................................................143

Pg. 1.9.2 Influncies filosfiques de la teoria de la relativitat................................146 2.Teoria de la relativitat general................................................................................................149 2.1 Per qu va sorgir la teoria de la relativitat general?............................................149 2.2 Experiment senzill sobre la fora gravitatria.......................................................151 2.3 Forats negres.................................................................................................................152 2.4 Forats de cuc.................................................................................................................153 2.5 La paradoxa de l'avi i el principi de la causalitat.................................................154 3.La popularitat d'Einstein .....................................................................................................155

3PART: LA MECNICA QUNTICA

1. Teoria quntica de la llum......................................................................................................159 1.1 Paral.lelisme entre Planck i Kepler .....................................................................160 1.2 Les frmules de Planck ..........................................................................................162 1.3 La descoberta de la frmula d'emissi de Planck .............................................164 1.4 La hiptesi quntica ..............................................................................................166 2. El model quntic tamb es pot aplicar a la matria...........................................................168 2.1 La naturalesa ondulatria de la matria................................................................168 2.2 Teoria de Scrdinger....................................................................................................172 2.3 Teoria de Heisenberg...................................................................................................175 2.4 Qu representa la funci d'ona?................................................................................176 Pg. 3. Principis de la mecnica quntica.........................................................................................177 7

3.1 Postulats fonamentals................................................................................................177 3.2 Teorema de la compatibilitat d'observables...........................................................179 3.3 Principi d'indeterminaci de Heisenberg ............................................................181 4. La interpretaci subjectivista de la mecnica quntica.....................................................183 4.1 El punt de vista subjectivista de Heisenberg..........................................................183 4.2 Comparaci entre el subjectivisme de la mecnica quntica i el de la psicologia.................................................................................................................183 4.3 Les prediccions de la mecnica quntica ............................................................185 4.4 Heisenberg i Aristtil..................................................................................................186

5. La difcil interpretaci de la mecnica quntica.................................................................188 5.1 Versi simplificada dels postulats fonamentals....................................................188 5.2 El problema d'interpretar la mecnica quntica....................................................189 5.3 Metafsica de la quntica: la superposici..............................................................190 5.4 Un problema d'inconsistncia en l'estructura de la mecnica quntica.............192 5.5 El problema de la mesura...........................................................................................193 5.6 La paradoxa del gat de Schrdinger ....................................................................194 5.7 La proposta de Wigner................................................................................................198 5.8 La frontera entre el mn clssic i el mn quntic...................................................201

6. Les interpretacions everettianes............................................................................................202 6.1 L'exemple tpic de l'espn............................................................................................202 6.2 La proposta d'Everett..................................................................................................203 6.3 La interpretaci dels mltiples mons.......................................................................204 6.4 La interpretaci de les mltiples ments...................................................................205 6.5 La interpretaci de les mltiples histries..............................................................206 Pg. 7. La interpretaci dels mltiples mons....................................................................................206 8

7.1 Precedents histrics: fa molt temps que hom pensa que hi ha molts mons........206 7.2 La teoria de la pluralitat dels mons de D.Lewis....................................................208 7.3 Problemes de la interpretaci dels mltiples mons...............................................211 7.3.1 El problema de la base preferida................................................................211 7.3.2 La teoria de la decoherncia........................................................................212 7.3.3 El problema de la identitat personal..........................................................213 7.3.4 El problema metafsic de la persistncia del jo: sc sempre la mateixa persona?...............................................................................................214 7.3.5 Unes preguntes per pensar sobre la identitat personal: qui sc jo?......217 7.3.6 El problema de la probabilitat....................................................................219 7.3.7 La proposta de Deutsch i de Wallace........................................................219 7.3.8 El problema dels dos punts de vista..........................................................220 7.3.9 El problema de la infinitud de ramificacions: cal un Principi d'Indiferncia a la Ramificaci?...........................................................................221 7.3.10 Hi ha encara molt per fer en l'elaboraci de la teoria dels mltiples mons..............................................................................................225 7.4 Els mltiples mons no sn noms una fantasia: la teoria cosmolgica dels universos paral.lels............................................................................228 7.4.1 Els quatre nivells...........................................................................................228 7.4.2 Crtiques a la teoria dels universos paral.lels...........................................232

8. L'article EPR...............................................................................................................................234 8.1 La computaci quntica.............................................................................................234 8.2 Entrellaament i teletransport .............................................................................235 8.3 Els lmits de la computaci quntica.......................................................................237 8.4 L'article EPR, precedent del teletransport...............................................................239 8.5 La paradoxa EPR segons Hugues..............................................................................242 8.6 Lectura de l'article EPR..............................................................................................243 Pg. 8.7. Versi de D. Albert de l'article EPR: la localitat..................................................248 9

9. La proposta de Bohm...............................................................................................................251 9.1 Les teories de variables ocultes.................................................................................251 9.2 La teoria de Bohm ...................................................................................................252 9.3 Silenci al voltant de la proposta de Bohm..............................................................256 9.4 Circumstncies personals de Bohm..........................................................................256

10. Mecnica quntica i viatges al passat.................................................................................257 Referncies.....................................................................................................................................259 Agraments.....................................................................................................................................264

10

INFORME
RESUM
Als professors ens costa que el nostre alumnat s'interessi per matries com la Fsica i la Filosofia. Noies i nois se senten ms atrets per activitats ms amenes i excitants, que fora de l'aula troben per tot arreu. Com fer que se sentin motivats per temes que en principi semblen tan abstractes? Aquest treball t la finalitat d'ajudar el professorat a fer que noies i nois s'interessin per la Fsica i la Filosofia a travs de la recerca i la reflexi crtica d'alguns dels captols ms apassionants de la cincia fsica. Aix, l'objectiu concret d'aquest treball s presentar a ensenyants i estudiants diferents materials que mostrin els esforos que han realitzat i estan realitzant fsics i filsofs per fer avanar el coneixement hum, a travs de temes com la Revoluci cientfica, el model estndard, la teoria de la relativitat i la mecnica quntica. Aquests temes han estat triats pel seu inters i per les seves implicacions filosfiques. A ms, alguns textos es troben en la seva llengua original, l'angls, perqu els nostres alumnes apliquin els seus coneixements de llengua anglesa a una temtica cientfica i filosfica i, d'aquesta manera, s'acostumin a llegir i a expressar les seves idees en l'idioma ms internacional actualment. Per aconseguir aquest objectiu, he buscat en llibres i pgines web que fan divulgaci de fsica i cosmologia i en articles de revistes que estan dedicats als problemes de la fonamentaci conceptual d'una teoria actual, la mecnica quntica, he visitat exposicions de divulgaci cientfica a Ginebra, Berna i Florncia i he anat als museus de la cincia de Barcelona, Terrassa, Londres i Oxford; en aquests institucions he pogut admirar el treball de sntesi i de comunicaci que hom realitza per arribar al visitant. A ms a ms, tamb m he entrevistat amb investigadors del camp de la fsica experimental i de la fsica terica i m'he reunit peridicament amb filsofs de la fsica. El resultat de la recerca ha estat descobrir la gran quantitat de temes interessants que han debatut i, sobretot , ara estan debatent fsics i filsofs de tot el mn. Els materials que ara 11

presento he intentat que siguin un reflex d'aquesta situaci i estan seleccionats amb l'objectiu que alumnes, professores participin. He arribat a la conclusi que el progrs en cincia i en filosofia s fruit d'un gran esfor intel.lectual que noms s possible en un clima especial que tamb es pot aconseguir en els nostres instituts, perqu aquest ambient de recerca surt d'uns trets que tenen les noies i els nois de les nostres aules, com sn: curiositat per conixer fets nous, inquietud per entendre'ls, anhel d'aventura, esperit crtic, desig de discutir les idees que no siguin clares. I nosaltres, com a ensenyants, tenim la possibilitat de fomentar aquest esperit de recerca entre el nostre alumnat. Finalment, aquest treball podria servir tamb a tothom que estigus interessat en els debats que avui dia mantenen fsics i filsofs, com ara les preguntes que planteja el model estndard sobre els ltims constituents de la matria i la proposta de la interpretaci dels mltiples mons en la mecnica quntica. i professors s'hi atansin i, d'alguna manera, hi

INTRODUCCI
Volent millorar la motivaci dels nostres alumnes per matries abstractes com la Fsica i la Filosofia, he realitzat aquesta recerca amb l'objectiu de trobar materials i estratgies que ajudin els professors i els estudiants a entendre millor la imatge del mn que ofereix la Fsica actual i a fer-ne una reflexi crtica. Aquesta investigaci va sorgir del desig de comprendre i ajudar a comprendre com es fa la fsica, de l'anhel d'anar ms enll del conjunt de resultats establerts i sistematitzats que s el que tradicionalment presenten els llibres de text Cal dir, no obstant aix, que aquests ho fan aix perqu la seva funci bsica s presentar amb claredat els continguts fonamentals, per cada dia ofereixen ms recursos didctics per motivar l' alumnat. Desitjava aprofundir, sota una perspectiva filosfica, en l'aventura que constitueix el desenvolupament de la Fsica. Volia mostrar com la recerca cientfica apareix per resoldre problemes, sovint problemes conceptuals, de quina manera fa hiptesis per donar soluci a aquests problemes i desprs intenta verificar-les o refutar-les. Quan la hiptesi s verificada llavors constitueix un xit, sovint, per, aviat aquesta hiptesi genera un altre 12

problema que tamb s'ha de resoldre. I aquesta s la manera com va avanant el coneixement hum. Volia que noies i nois captessin el carcter aventurer que tamb presenten la Fsica i la Filosofia, perqu pensava que aix els podia motivar cap a aquestes assignatures . De vegades sn els filsofs els que veuen els problemes que presenta la cincia, els que s'adonen dels seus punts febles, que poden aparixer com a paradoxes intellectualment escandaloses. De vegades, els cientfics, per crear les seves hiptesis, busquen idees per tot arreu i poden trobar-les en el camp del que, convencionalment, es diu Filosofia. D'altres vegades, la influncia s ms subtil, per innegable, perqu el contacte amb uns determinats filsofs pot haver deixat psit en l'inconscient dels cientfics. El mateix Einstein deia que llegia Hume i Mach. Heisenberg usava nocions que recorden a Aristtil. Per aquesta connexi entre Fsica i Filosofia no s percebuda pel nostre alumnat, que les veuen com dues matries totalment diferents i allunyades. Per aix volia fer que s'adonessin d'aquest lligam. El meu treball ha partit de la convicci que la filosofia i la cincia han sorgit de l'afany d'entendre el mn que sempre ha tingut l'sser hum, un afany universal i etern, previ a l'especialitzaci actual. Per satisfer aquest desig, les persones hem utilitzat totes les nostres possibilitats, tant la capacitat especulativa de la que bsicament sorgeix la Filosofia, com la capacitat observadora de la que bsicament surten les cincies empriques. La cincia ha tingut molts entrebancs per sempre ha perdurat a travs del temps; aix ha estat possible grcies al fet que l'anhel de conixer no s'ha apagat mai i ha estat, per a moltes persones, un deler obsessiu. El progrs cientfic no ha estat lineal ni continu; la cincia ha donat moltes voltes i tamb ha reculat moltes vegades. Sovint els cientfics han patit a conseqncia de les seves idees, perqu han estat ignorats, marginats, menyspreats o atacats. Seria bo que el nostres alumnes valoressin els esforos d'aquests investigadors; i aquest s un objectiu que es pot aconseguir fent que ells s'engresquin a fer recerca pel seu compte. s que el mateix esperit de recerca que mou els investigadors el poden sentir les noies i els nois dels nostres instituts. Ells poden veure problemes, buscar solucions, portarles a classe, discutir-les, arribar a conclusions sempre provisionals , fer-ne informes. En definitiva, el nostre alumnat tamb pot participar de l'esperit de recerca que anima la 13

cincia i la fa progressar. De tot aix ha sorgit aquest treball que, com veieu, era en principi molt ambicis en els seus objectius i molt ampli en els seus continguts.

MARC TERIC
En primer lloc, quan vaig comenar a pensar en el que volia fer, em vaig inspirar en el treball que porta per ttol Un enfocament interactiu de la historia de la fsica realitzat per Marta Prez i Lpez i supervisat pel Dr. Albert Bramon; fou confeccionat durant el curs 2006/07 grcies a una llicncia retribuda de modalitat B3; presenta un material didctic interactiu que desenvolupa els continguts ms significatius de la historia contextualitzada de la Fsica i de les seves aplicacions tecnolgiques; i tamb ofereix , en el seu conjunt, una visi ms humanista que aquella a qu estem acostumats. Quan vaig conixer el treball de Marta Prez de seguida em va semblar molt interessant, perqu era rigors i motivador a la vegada. En segon lloc, el treball de divulgaci realitzat pel CERN ha estat tamb un marc de referncia a lhora de comunicar les descobertes que anava fent. He conegut la tasca del CERN a travs del seu web, de les exposicions de Ginebra i de les jornades de difusi a la UB i a la UAB; en tots aquests llocs he admirat la manera senzilla i clara com sofereix als joves i al pblic en general les ltimes descobertes cientfiques. En tercer lloc, el web presentat per lInstituto de Astrofsica de Canarias lany 2005, amb motiu del centenari de la publicaci del fams article dEinstein, s un altre exemple modlic de com presentar als estudiants de lEnsenyament Secundari una teoria cientfica tan complicada com s la teoria de la relativitat. Malgrat la dificultat del tema, el material didctic que shi presenta resulta clar i suggeridor. Finalment, lltima part daquest treball, la part dedicada a la mecnica quntica, ha estat realitzada dins del marc del treball de recerca del programa de doctorat en filosofia de la fsica que he estat realitzant al Departament de Filosofia de la UAB durant els cursos 2007/08 i 2008/09. En aquest camp, el marc en qu he treballat s el dels autors en llengua anglesa que, des dels estudis de la fsica i/o de la filosofia, estan investigant els problemes de la fonamentaci de la teoria quntica en general i, de manera especial, el problema de la 14

mesura. Els primers mesos de lany 2009 em vaig centrar ms en les propostes everettianes, que van sorgir per solucionar aquest problema, concretament em vaig dedicar a la interpretaci dels mltiples mons. Aquesta interpretaci, que en principi resulta sorprenent, s cada vegada ms acceptada per fsics i filsofs; aix a Oxford i en alguns departaments universitaris americans sest convertint en una concepci molt popular. El tema que ms he investigat s la proposta que ofereixen D.Deutsch i D.Wallace per solventar el greu problema que t la interpretaci dels mltiples mons a lhora dexplicar ls del concepte de probabilitat; aquest problema es pot resumir en una pregunta bsica: la mecnica quntica s probabilstica, com es pot fer aix compatible amb el determinisme de la interpretaci everettiana? Un altre problema que t la interpretaci dels mltiples mons s la dificultat que presenta per al nostre sentit com el fet dacceptar la seva metafsica inslita, segons la qual el mn real es ramifica en diversos mons, que tamb sn reals. D.Deutsch espera, daqu uns anys, poder fer aportacions al tema en el camp de la computaci quntica. Daltra banda, la idea dels mltiples mons la trobem tamb en la filosofa del segle XX, concretament en D.Lewis, en cosmlegs actuals com M.Tegmark i en fsics terics que estan en actiu, com M.Kaku. El treball de totes aquestes persones constitueix una mostra de com fsica i filosofia estan, avui, ntimament unides. Delimitar els problemes, pensar solucions que siguin coherents amb la resta de coneixements acceptats com a vlids i contrastar aquestes solucions amb la realitat emprica s el cam que cientfics i filsofs segueixen per avanar. s tamb una estratgia til per ensenyar a les noies i els nois de les nostres aules a afrontar tots els problemes, tant els cientfics com els quotidians. I, evidentment , una bona manera de treballar a laula. s, en definitiva, aquesta la idea general sota la qual est realitzat aquest treball.

MTODE
Objectiu: Explorar com aconseguir que els alumnes de lEnsenyament Secundari reflexionin sobre temes que pertanyen, a la vegada, al camp de la Fsica i la Filosofia. Participants: Mhe reunit peridicament amb tres investigadors de filosofia de la fsica i he 15

entrevistat dos investigadors fsics. Els primers sn del Departament de Filosofia de la UAB i els segons de la Facultat de Cincies de la UAB. Uns i altres mhan perms conixer xits i problemes de la fsica actual. Instruments: 1)Anlisi de material audiovisual: El material que he trobat s interessant per nhe trobat poc que fos actual 2)Anlisi del material del web: Les pgines que ms he utilitzat sn la del CERN i la de lInstituto de Astrofsica de Canarias, que mhan perms conixer un bon estil de fer divulgaci cientfica. He consultat tamb la Stanford Encyclopedia of Philosophy per introduir-me en el treball dels filsofs actuals. 3)Anlisi de textos: He utilitzat llibres de divulgaci cientfica que sn actuals, clars i engrescadors, com els de M.Kaku , S. Hawking i J.Gribbin. Nhe utilitzat daltres que sn ms antics per tamb sn clars i motivadors, com els de G. Gamow, C.Sagan i I.Assimov. He usat llibres de filosofia de la quntica, que m'han introdut als problemes conceptuals que presenta aquesta teoria, per que he hagut d'estudiar a poc a poc, per la seva complexitat. He llegit tamb articles de revistes relacionats amb la temtica que investigava. Duna banda, he llegit articles ms generals de Fsica i Cosmologia en Investigacin y ciencia i , de laltra, he llegit articles ms especfics de filosofia de la quntica en revistes de recerca, especialment en Studies in History and Philosophy of Modern Physics i British Journal for the Philosophy of Science; daquests articles nhe hagut de deixar molts al marge per la seva dificultat. 4)Reunions : Els dubtes i les idees suggerides per la lectura dels textos els he comentat peridicament amb tres filsofs de la fsica que mexplicaven qu en pensaven i em donaven noves idees i nou material que em pogus ajudar en la meva recerca. 5)Entrevistes: He mantingut entrevistes amb dos fsics, que mhan aclarit molts dubtes. 16

6)Visites: Els museus de la ciencia i les exposicions de divulgaci cientfica han estat una font contnua dinspiraci sobre com portar a laula la reflexi filosfica sobre la fsica. Procediments: Del material que he consultat, de les conferncies a qu he assistit, de les visites que he realitzat i de les reunions i entrevistes que he mantingut, sempre he pres apunts que, posteriorment, he completat i elaborat. En elaborar aquestes notes he reflexionat sobre elles i aix mha perms decidir si contenien idees que podien ser interessants per als meus alumnes. Si era aix, llavors buscava la manera darribar a ells: o buscant un text, o confeccionant-ne un o pensant una activitat de recerca o de reflexi. Respecte al procediment que seguem en les reunions, en primer lloc, linvestigador amb ms experincia buscava un article que proposava als altres; aquests el llegem individualment i apuntvem els dubtes que se'ns plantejaven; en segon lloc, a la reuni anvem passant pgina per pgina larticle objecte destudi i cadasc exposava els punts foscos i/o les critiques que veia i els altres explicaven qu en pensaven. Finalment es decidia un altre article per llegir per al proper dia, procurant que aquest nou article dons llum als problemas que presentava lanterior. Desprs dhaver acotat el tema de qu volia tractar, vaig redactar les idees que havia descobert a travs de les lectures, la reflexi personal i els dilegs, i vaig passar lescrit als meus companys, que en van fer la crtica. Vaig revisar el meu escrit segons els seus suggeriments. Formen part daquest escrit els apartats que, en el treball que ara presento, estan dedicats a lorigen i als problemas de la interpretaci dels mltiples mons. Respecte al procediment per preparar les entrevistes, en primer lloc, identificava clarament tot all que volia saber i manotava, de forma molt simple, les preguntes clau. Durant lentrevista apuntava molt poc, noms alguna paraula essencial. En acabar, de seguida, quan podia, escrivia el que ms mhavia interessat de tot el que mhavia dit el cientfic entrevistat. Aquests han estat els procediments que he seguit perqu sn aquells que, dins de les 17

meves possibilitats, mhan perms aprofitar millor els recursos de qu he disposat durant el curs 2008/09. El lema era sempre anotar tot all que, venint duna font o altra, fos interessant per a la meva recerca. Posteriorment ho pensava i reelaborava amb l'objectiu que presents algun inters per al nostre alumnat. Desenvolupament cronolgic de la investigaci La meva recerca, que ha estat bsicament de tipus exploratori, s'ha desenvolupat cronolgicament de la forma segent. Juliol 2008-setembre 2008 Al juliol vaig visitar Milet, Efes i Samos, llocs on van viure alguns dels que considerem els primers filsofs d'Occident. El fet de passejar entre les runes dels edificis, dels carrers i de les places on ells havien estat enraonant, el fet de contemplar un paisatge molt semblant al que ells havien contemplat que, per cert, com tamb s mediterrani, s calcat al nostre, el fet de navegar sota un sol radiant pel seu mar tranquil d'un color blau intens i, especialment, les converses amb l'amiga filsofa que m'acompanyava em van refermar en el meu objectiu inicial d'explorar com avui dia nosaltres responem a les mateixes preguntes que es feien aquells filsofs.Quan ens protegem del sol abrasador del migdia sota un porxo de pedra o sota una vella carrasca de Milet i ens imaginvem Tales i Anaximandre parlant all mateix de qu era l'arkh d'on tot havia sortit, tamb ens venia a la ment la imatge dels nostres alumnes fent-nos preguntes tan delicades com qu hi havia abans del Big Bang. La curiositat s la mateixa ara que fa 2600 anys. Per les respostes no sn les mateixes. Hi han hagut un munt d'intents de respondre a les velles preguntes de sempre. Unes respostes s'han acumulat sobre les altres. I el resultat de qu ara disposem s summament complex. No obstant aix, voldria, sense ser especialista, arribar-hi i ajudar a fer que els meus alumnes tamb hi arribessin. Voldria, amb un llenguatge assequible, contribuir a estimular aquesta sana curiositat natural, de la qual van sorgir la filosofia i la cincia. I, en arribar, em vaig posar a explorar la filosofia de la fsica de segle XX, especialment el treball de K. R. Popper, que sovint respon a les mateixes inquietuds dels filsofs presocrtics, per des de la perspectiva de la cincia actual. 18

Setembre 2008-desembre 2008 Al setembre vaig comenar a fer recerca al web, on vaig descobrir treballs molt didctics com el del CERN i el del Instituto de Astrofsica de Canries, recursos generals molt complets i actualitzats com la Stanford Encyclopedia of Philosophy i revistes especialitzades com Mind,Philosophy of Science,Compass, Synthese, Studies in History and Philosophy of Modern Physics i British Journal for the Philosophy of Science. D'altra banda, tamb vaig continuar fent recerca bibliogrfica, centrant-me en la filosofia actual de la mecnica quntica, perqu aquesta s la teoria fsica fonamental que millor explica el comportament de les partcules microscpiques que constitueixen el mn. Els autors que ms idees em van revelar foren R.I.I. Hugues i D. Z.Albert. El primer va escriure un manual de filosofia de la quntica que s completssim, perqu tracta de forma exhaustiva gaireb tots els problemes que t plantejats aquesta teoria i les diverses solucions que se'ls van donar durant el segle XX. El segon, en canvi, es dedica a menys temes, planteja problemes com el de la superposici i el de la mesura, per els tracta amb ms extensi. Durant aquest perode tamb vaig assistir al VIII Congrs Internacional d'Ontologia celebrat a Barcelona i a diverses activitats de la Setmana de la Cincia, entre elles les destinades a donar a conixer la recerca que s'est realitzant en el CERN. Tamb vaig fer un viatge a Sussa; vaig anar a Ginebra a visitar el CERN i a Berna a visitar la casa museu d'Einstein. Les dues visites em van semblar molt adequades per al nostre alumnat. Cal tenir en compte que si, al CERN, es vol assistir a sessions en castell i es vol gaudir d'una visita guiada s'ha de demanar amb molts dies d'antelaci a travs del web. De totes formes, l'exposici permanent tamb s molt interessant. D'altra banda, el pis on va viure Einstein s molt senzill; t unes il.lustracions i uns textos molt didctics.(Per l'idioma en qu estan escrits penso que pot ser una dificultat per alguns estudiants).

Gener 2009-maig 2009 Durant aquest perode vaig continuar la recerca bibliogrfica, llegint llibres i articles i seleccionant fragments i em vaig entrevistar amb una professora de l'IFAEde la UAB per tractar del Model Estandrd i amb un professor del Departament de Fsica Terica 19

tamb de la UAB per tractar de mecnica quntica. Tamb vaig participar, habitualment amb una freqncia quinzenal, en sessions de treball d'un grup de discussi amb filsofs de la cincia del departament de Filosofia de la UAB sobre el problema de la probabilitat en la interpretaci quntica dels mltiples mons. Vaig fer un viatge a Anglaterra, a Londres vaig visitar el Museu de la Cincia, que s amplssim i est dissenyat per divulgar la cincia en general als xiquets i als adolescents i a Oxford vaig visitar el museu de la cincia, que s molt ms petit per t una secci molt elaborada que est dedicada als aparells d'observaci astronmica a travs de la histria. Tamb vaig assistir al curs Anlisi de 10 textos clssics i contemporanis que va organitzar el Grup de Filosofia de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans); s'hi van tractar temes de metafsica i filosofia de la cincia, que estaven relacionats amb l'objecte de la meva recerca. Finalment, vaig comenar a redactar les principals idees que havia descobert i a lligar el material que havia seleccionat sobre Fsica i Filosofia.

Juny 2009-setembre 2009 Durant aquest perode vaig visitar una exposici dedicada a Galileu en el Palazzo Strozzi de la ciutat de Florncia i, sobretot, em vaig dedicar a confeccionar el treball i a redactar la memria.

RESULTATS
La idea principal que resumeix els descobriments realitzats durant aquest perode dinvestigaci s que existeixen recursos que poden motivar els nostres alumnes cap a la recerca de coneixements i cap a la reflexi crtica sobre ells. Sn recursos que apel.len a la curiositat natural dels joves, al seu gust per laventura i la recerca, a la seva imaginaci per crear hiptesis, a la seva capacitat per raonar conseqncies de les hiptesis i al desig per discutir-ho, per criticar-ho, tot especialment tot el que prov de l'autoritat establerta. Materials presentats Els recursos que presento sn, bsicament, textos que he triat o he confeccionat per linters que, crec, t el tema que tracten i /o per la seva repercussi. Els textos sn de 20

diferent dificultat i es poden treballar individualment o en grup, a casa o a laula. Molts textos contenen qestions i activitats de recerca. Algunes de les qestions i de les activitats de recerca tenen una soluci proposada; sn les que porten un asterisc *. La soluci suggerida generalment es troba a la pgina segent. Un objectiu essencial de leducaci s aconseguir que lalumne comprengui la informaci escrita, que s la manera habitual de transmetre coneixements. Mes comprendre un text requereix esfor, especialment un text cientfic. Les qestions estn posades per ajudar lalumne a comprendrel, ja que sn una manera senzilla dorientar la seva atenci per fer, en primer lloc, que es fixi en unes idees clau i, en segon lloc, que clarifiqui els seus pensaments en buscar les paraules adequades per respondre. Hi ha, bsicament, dos tipus de qestions. Les del primer tipus estan plantejades perqu lalumne entengui el que diu el text i les del segon tipus estan plantejades perqu lalumne vagi ms enll del text. A la seva vegada, les del primer tipus poden complir tres funcions: i)Identificar: sn preguntes en qu els alumnes han de trobar algunes idees que es troben explcitament en el text. ii)Relacionar: sn preguntes en qu els alumnes han de connectar dues o ms idees que en el text es troben separades. iii)Sintetitzar: sn preguntes en qu els alumnes han de seleccionar i resumir idees que es troben en el text, tant de forma implcita com explcita. Daltra banda, les qestions del segon tipus, les que van ms enll del text, requereixen que els alumnes reflexionin perqu activin coneixements previs o perqu apliquin el que diu el text a una situaci diferent. Els textos en angls estan posats perqu els alumnes apliquin els coneixements que adquireixen a la clase de llengua anglesa, perqu vagint assumint que la llengua cientfica internacional s langls, perqu sacostumen a llegir informaci cientfica en aquesta llengua i, si s posible, hi expressen les seves prpies idees, encara que sigui duna forma senzilla. Cal que es preparin per a etapes superiors dels seus estudis en qu necessitaran un cert domini de la llengua anglesa. Tamb hi ha proposades unes activitats de recerca i de reflexi. Sen poden fer moltes ms 21

a partir dels textos. La idea s aprofitar i alimentar el desig de pensar solucions als problemes i de buscar informaci que senten molts joves, perqu aquesta avidesa per trobar noves idees s la llavor de lesperit de recerca, don neix el progrs hum. Tamb hi ha uns senzills experiments que es poden fer a laula per mostrar qu s la fora gravitatria si lespai s flexible com una malla elstica i per mostrar com es forma un forat negre. Finalment, seria interessant que totes les activitats, s a dir, els textos, les respostes a les qestions, la reflexi i la recerca es posessin en com i ajudessin a crear un ambient de debat com si es tracts dun grup de discussi entre investigadors adults. Si la classe s un grup massa nombrs perqu tots els alumnes puguin parlar es pot fer el debat en grups ms reduts. Ells aprendran, sho passaran b i sestaran preparant per a un futur en qu el treball en equip i el dileg sn cada vegada ms necessaris. Proposta general dutilitzaci dels materials a laula La 1 part del meu treball, dedicada a lUnivers, cont, a la seva vegada, dues parts, una part introductria que s de carcter histric i una altra que presenta la imatge del cosmos que ens ofereix la cincia actual. En lnies generals, la part histrica, que tracta de diferents visions del cosmos que hi ha hagut en el passat, es pot usar en la matria de Cincies per al mn contemporani i en les de Filosofia de Batxillerat, aix com en activitats dampliaci a Cincies Naturals de lESO. La part de la imatge actual de l'Univers es pot usar a Cincies per al mn contemporani i a Cincies Naturals de lESO, tenint en compte que hi ha textos molt assequibles, per nhi ha de ms complexos. La 2part , la dedicada a la teoria de la relativitat, es pot usar com a activitat dampliaci a Cincies per al mn contemporani, es correspon al programa de Fsica de Batxillerat i tamb t textos que poden ser motiu de reflexi a classe de Filosofia. Per acabar, la 3part, dedicada a la mecnica quntica, s la ms complexa; es poden usar els seus textos com a activitats dampliaci en les assignatures de Cincies per al mn contemporani, Filosofia i Fsica. No obstant aix, hi ha una activitat que s molt senzilla , la de les qestions per pensar i dialogar sobre la identitat personal; es pot realitzar a tots els nivells de lEnsenyament Secundari. 22

La totalitat del treball, especialmente, per, lltima part, est dirigida tamb a totes aquelles persones que estiguin interessades a conixer les implicacions filosfiques de la Fsica actual.

DISCUSSI DELS RESULTATS

Tota la recerca ha resultat molt gratificant perqu m'ha perms anar descobrint contnuament diferents aportacions que s'han fet i actualment s'estan fent en el camp interdisciplinar de la Fsica i la Filosofia. En conseqncia, un objectiu d'aquest treball ha estat transmetre a la comunitat educativa una mostra d'aquesta cooperaci. Tamb penso que en posteriors investigacions s'hauria de continuar en aquesta lnia, buscant ms recursos didctics per motivar l'alumnat, com poden ser recursos intermdia.

23

PROPOSTA D'UTILITZACI DELS MATERIALS

1PART: L'UNIVERS
1. L'home sempre ha Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat comprendre

intentat l'Univers

2. La modstia que genera la Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat cosmologia Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (Saber mtic) 4.1 Plat H de la Filosofia 2n Batxillerat (Plat) H de la Filosofia 2n Batxillerat (Aristtil) Filosofia i ciutadania 4.2 Aristtil 1r Batxillerat (Saber cientfic) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) H de la Filosofia (Cincia 4.3 Els alexandrins antiga) Cincies del mn contemporani (L'Univers) 4.4 Ptolomeu 24 H de la Filosofia (Cincia

3. Explicacions tradicionals sobre l'origen de l'Univers

medieval) Cincies del mn contemporani (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) 4.5.1.1 Precedent platnic de H de la Filosofia (Plat; la hiptesi copernicana Revoluci cientfica) H de la Filosofia (Revoluci cientfica) Cincies per al mn 4.5.1.2 El model copernic contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Fsica i Qumica 4tESO (L'Univers) Fsica 2n Batxillerat H de la Filosofia (Revoluci cientfica) 4.5.2 Giordano Bruno Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Hde la Filosofia 2n Batxillerat (Revoluci cientfica) Cincies per al mn 4.5.3 Galileu contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Fsica i Qumica (L'Univers) Fsica 1r Batxillerat (Cinemtica) 4.5.4 La decadncia del H de la Filosofia 2n Batxillerat (Revoluci cientfica) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 25 model geocntric

(L'Univers) 4.5.5 Llenguatge geocntric H de la Filosofia 2n Batxillerat (Revoluci cientfica) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) 4.5.6 La cautela de Descartes H de la Filosofia 2n Batxillerat (Descartes) H de la Filosofia 2n Batxillerat 4.5.7 La fora d'un prejudici clssic (Revoluci cientfica) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 4.5.8 La descoberta de la 2 llei de Kepler (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Fsica 2n Batxillerat (Interacci gravitatria) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) 4.5.9.1 La fora gravitatria Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Fsica 2n Batxillerat (Interacci gravitatria) 4.5.9.2 Paradoxes de la teoria Cincies per al mn newtoniana de l'Univers contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (Les paradoxes) 26

Cincies per al mn 4.6 Kant i la infinitud de l'Univers contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Hde la Filosofia 2n Batxillerat (Kant) Filosofia i ciutadania 4.7 El problema del 1r Batxillerat (El determinisme a Metafsica) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 5.1 Com ens ho fem avui en dia per veure l'Univers? (L'Univers) Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) 5.2 El satl.lit WMAP Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 5.3 Matria fosca i energia fosca (L'Univers) Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) 5.4 Les estrelles 27 Cincies de la Naturalesa determinisme

1r ESO (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn 5.5 Experiment que mostra qu s la gravetat amb un objecte sobre una planxa de goma. contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 5.6 I si l'objecte s molt dens... (L'Univers) Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) 5.7 La teoria del Big Bang Cincies de la Naturalesa 1r ESO (ampliaci) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) 5.8 Reflexi: la naturalesa Cincies per al mn de les teories cientfiques contemporani 1r Batxillerat (Comprensi cientfica) Filosofia i ciutadania 28

1r Batxillerat (Saber cientfic) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) 5.9 La inflaci de l'Univers Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 5.10 El multivers (l'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn 5.11 La teoria M contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 5.12 El final de l'Univers (L'Univers) Fsica i Qumica 4t ESO (L'Univers) Cincies per al mn 5.13 La desitjada teoria que explique tot l'Univers contemporani 1r Batxillerat (Comprensi cientfica) Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (Saber cientfic) Cincies del mn contemporani 5.14 El model estndard (-ampliaci- L'Univers) Fsica 2n Batxillerat ( Partcules elementals ) 5.15 29 Investiga pel teu Cincies per al mn

contemporani 1r Batxillerat compte (L'Univers) Cincies de la Naturalesa 1r ESO (L'Univers) Fsica 1r Batxillerat (Cinemtica) 1.Teoria de la relativitat especial Fsica 2n Batxillerat (Cinemtica) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- L'Univers) 1.6 Paradoxa dels bessons Fsica 2n Batxillerat Llengua anglesa H de la Filosofia 2n Batxillerat 1.9 La teoria de la relativitat (Els sofistes; La filosofia

2 PART: LA TEORIA DE LA RELATIVITAT

i els filsofs

contempornia) Llengua anglesa Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- L'Univers) (Hume) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- L'Univers) Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (-ampliaci- Saber cientfic)

2.Teoria de la relativitat general

2.5 La paradoxa de l'avi i el Hde la Filosofia 2n Batxillerat principi de la causalitat

3.La popularitat d'Einstein

3 PART: LA MECNICA QUNTICA

30

1. Teoria quntica de la Fsica 1r Batxillerat llum (-ampliaci- La llum) Fsica 2n Batxillerat (La llum)

Llengua anglesa Fsica 2n Batxillerat (Teories sobre la matria; Mecnica quntica) 2. El model quntic tamb Cincies per al mn es pot aplicar a la matria contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- L'Univers) Llengua anglesa 3. Principis de la mecnica Fsica 2n Batxillerat (Mecnica quntica) quntica 4. La interpretaci Filosofia i ciutadania Metafsica) Cincies del mn contemporani (-ampliaci- L'Univers) Fsica 2n Batxillerat 5. La difcil interpretaci de (-ampliaci- Mecnica quntica) la mecnica quntica Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (-ampliaciMetafsica) Fsica 2n Batxillerat (-ampliaci- Mecnica quntica) Filosofia i ciutadania 6. Les interpretacions 1r Batxillerat (-ampliaciMetafsica Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- L'Univers) 7. La interpretaci dels Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (-ampliaciMetafsica) 31 mltiples mons everettianes subjectivista de la mecnica 1r Batxillerat (-ampliaciquntica.

Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- L'Univers) 7.4 Els mltiples mons no Cincies per al mn sn noms una fantasia: la contemporani 1r Batxillerat teoria cosmolgica dels (L'Univers) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat (-ampliaci- Tecnologia de la informaci) 8. L'article EPR Fsica 2n Batxillerat (-ampliaci-Mecnica quntica) Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (-ampliaciMetafsica) Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat 9. La proposta de Bohm (-ampliaci- L'Univers) Fsica 2n Batxillerat (-ampliaci-Mecnica quntica) Cincies per al mn 10. Mecnica quntica i contemporani 1r Batxillerat (L'Univers) Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat (Metafsica) universos paral.lels

viatges al passat.

32

L'experincia ms bonica que podem tenir s la del misteri . s l'emoci fonamental que es troba al fons de l'autntic art i de l'autntica cincia. Aquell que no ho sap i no pot ja fer-se preguntes, no pot ja meravellar-se; s com si estigus mort i amb els ulls tapats. Albert Einstein

Com tantes vegades, una cita d'Einstein resulta perfecta per expressar els sentiments que sent l'amant de la cincia i de l'art, activitats que, per ell, sempre sn sublims. D'altra banda, la figura mtica d'Einstein sovint va associada a les qualitats de la infantesa i de la joventut: la senzillesa, la claredat, la sinceritat, l'atreviment, l'agudesa...Aix, els nostres alumnes veuen molts misteris que volen entendre, es fan preguntes que semblen ser senzilles perqu les formulen de manera molt simple; per que, en el fons, sn molt dures; sn les mateixes preguntes interrogants eterns que han fet nixer la cincia i que fan que cada dia, a poc a poc, vagi progressant. Aquestes qestions sn encara moltes de les que intenten respondre, en universitats i centres de recerca, els cientfics i filsofs ms brillants. A ms a ms, com diu Einstein, meravellar-se s bo; sense aquesta emoci, que fa plantejar atrevides preguntes, no hi hauria respostes, i, per tant, no hi hauria tampoc progrs. I els que senten ms admiraci sn els nens i els joves. Els professors ho observem a classe de quan en quan, quan tractem un tema que aconseguim que interessi als nostres alumnes; llavors nombroses preguntes surten espontniament, se'ns plouen damunt nostre, no 33

podem ni sabem contestar-les totes i a moltes d'elles encara ni els millors investigadors han trobat resposta. I llavors ens adonem, meravellats, que a la l'aula tenim el mateix ambient, respirem la mateixa atmosfera, sentim el mateix caliu que a la plaa de l'antiga colnia grega de Milet fa, aproximadament, vint-i-set segles. Les persones seguim desitjant conixer l'Univers, els misteris del qual ens continuen provocant perplexitat i admiraci. Intentem conixer el cosmos amb tot el que tenim, amb totes les nostres possibilitats; aix, en primer lloc, observem el mn amb els nostres sentits; el que no podem percebre directament ho intentem descobrir amb aparells que inventem (per exemple,telescopis i microscopis); el que no podem experimentar de cap manera ho intentem captar pensant, amb l'ajut de la nostra intel.ligncia; d'aquesta manera va nixer la filosofia, la cincia i la tecnologia; d'aquesta manera tamb segueixen naixent cada dia noves idees filosfiques, noves propostes cientfiques i nous invents tecnolgics. M'agradaria que el treball que aqu presento contribus, d'alguna manera i alguna vegada, a mantenir a les nostres aules l'admiraci, natural i espontnia, que els joves senten per l'Univers i a fomentar la motivaci per intentar comprendre'l . Com diu l'adagi popular, la curiositat s la mare de la cincia. Les activitats que proposo voldria que fossin recursos que l' ensenyant utilitzs en el moment que considers oport, com a complements de les seves classes. Hi ha textos ms fcils i n'hi ha de ms difcils, n'hi ha que els pot usar tot el grup i n'hi ha que estan adreats als alumnes que tenen ms motivaci o ms base de coneixements. Hi ha activitats per fer a l'aula i n'hi ha per fer a casa. El que interessa s fomentar la curiositat , animar a fer treball de recerca i alimentar l'esperit creatiu; tot aix s bo per a la millora del nivell acadmic, per al progrs de la societat i, sobretot, el que s ms important, per a la satisfacci i el creixement personals dels nostres alumnes.

34

1 PART: L'UNIVERS
1. L'HOME SEMPRE HA INTENTAT COMPRENDRE L'UNIVERS
s aquest un tema apassionant per diversos motius. En primer lloc, respon a la curiositat humana ms autntica, natural i genuna, ja que tothom en algun moment de la nostra vida ens hem preguntat d'on ha sortit aquest mn en qu vivim, especialment ens ho hem preguntat en la nostra infantesa i en la nostra adolescncia; si desprs, en fer-nos adults, no hi hem pensat tant no s perqu hagussim trobat una resposta segura a les nostres preguntes sin perqu ens hem conformat i acostumat a la nostra ignorncia. En segon lloc, pensar en les possibles respostes a preguntes com l'origen de l'Univers estimula la nostra imaginaci perqu ens fa pensar en conceptes totalment nous, completament diferentes als que estem avesats. En tercer lloc, la visi de la immensitat del cosmos i l'audcia i grandiositat de les propostes que s'han fet per explicar-lo genera un sentiment d'admiraci que resta importncia a les preocupacions quotidianes que, en la perspectiva de la vastitud de l'univers, semblen insignificants. En quart lloc, a la majoria de les persones la tasca d'anar descobrint els misteris de l'Univers els provoca un entusiasme especial que els produeix una gran satisfacci; potser per aix l'astronomia s una de les branques de la cincia que t ms aficionats i el treball d'aquests ha estat i s molt til; aix, al llarg de la histria hi han hagut i actualmente tamb hi han moltes persones que, noms per gust personal, han passat hores i hores mirant al telescopi intentant desvelar els misteris del cel. Ptolomeu, que sentia una gran passi pels seus estudis, va escriure:"Quan segueixo a plaer l' atapeda multitud de les estrelles en el seu cam circular, els meus peus deixen de tocar el terra". Contemplar i, d'alguna manera, comprendre el cel nocturn pot resultar emocionant perqu fa oblidar el mn terrestre, amb els seus problemes i deficincies, i fa fixar-se en el mn celestial, que sembla perfecte . Per qu sembla perfecte? potser perqu els cossos sn brillants, i potser perqu tenen moviments

35

regulars. Per qu s emocionant? potser perqu es troben en una immensitat de la que no sabem gaireb res i quan fem una petita descoberta ens quedem admirats, quasi esglaiats: distncies, dimensions, temperatures, quantitats, que es troben molt lluny de les distncies, dimensions, temperatures, quantitats humanes. A ms a ms, saber on estem situats s des de sempre una necessitat humana; de la mateixa manera que volem saber on estem localitzats, s a dir, en quin nombre del carrer est la nostra casa, en quin barri de la ciutat est situat el nostre carrer, en quin pas est situada la nostra ciutat, tamb volem saber en quin lloc de l'Univers es troba el nostre planeta.

2. LA MODSTIA QUE GENERA LA COSMOLOGIA

Si totes les cincies provoquen un sentiment d'humilitat a qui les contempla , a qui veu tot el cam que encara tenen davant per recrrer, la cosmologia encara ho fa ms, per la grandiositat del seu objectiu. Sembla impossible que s'hagi aconseguit tot el que s'ha assolit. Com s'ha pogut arribar a conixer tot el que ara se sap? Pel treball de milers d'hores d'observaci del cel que han fet milers de persones de tots els temps, pel valor de moltes persones de tot arreu que s'han atrevit a pensar, elaborar i comunicar audaces hiptesis que, moltes vegades, han estat incompreses, criticades, atacades, ridiculitzades, refutades i, alguna vegada, han tingut xit i han obtingut reconeixement pblic. Com es podr arribar a conixer el que ara ens agradaria saber? Per l'esfor que nombroses persones estan fent i continuaran fent en un futur, pels fruits cincia . Aquesta visi de la petitesa del treball individual, de l'aportaci d'una sola persona, davant de la tasca ingent que t la cosmologia ja la va mostrar, al segle I, Sneca, que escrigu: "Arribar una poca en qu una recerca diligent i prolongada treur a la llum coses que avui estan amagades. La vida d'una sola persona, encara que estigus tota ella dedicada al cel, seria insuficient per investigar una matria tan vasta... Per tant, aquest coneixement noms es podr desenvolupar 36 que donar aquesta meravellosa cadena humana que construeix la

al llarg d'edats successives. Arribar una poca en qu els nostres descendents se sorprendran del fet que ignorssem coses que per ells sn tan clares... Moltes sn les descobertes reservades per a les poques futures, quan s'hagi esborrat el record que nosaltres deixarem. El nostre univers seria una cosa molt limitada si no ofers a cada poca alguna cosa per investigar... La naturalesa no revela els seus misteris d'una vegada per sempre". Qestions naturals, llibre 7 (citat per C. Sagan a la introducci de Cosmos)

3. EXPLICACIONS TRADICIONALS SOBRE L'ORIGEN DE L'UNIVERS

Segons Michio Kaku (2008) la cosmologia s l'estudi de l'univers com un tot, incloent el seu naixement i potser el seu final. s tan vella com la cultura humana, per, segons Manuel Sanrom (2007) noms fa un centenar d'anys que s una disciplina cientfica, des que Einstein, al 1917, va establir la teoria general de la relativitat. Sn mtiques les primeres respostes que trobem en la cultura humana a la pregunta D'on va sorgir l'univers?Si mirem les grans mitologies tradicionals en veiem dos tipus: La 1, basada en un moment nic en qu Du cre l'univers, i la 2, basada en la idea que l'Univers sempre va existir i sempre existir.

3.1 LA CREACI DE L'UNIVERS

Segons la 1 tradici, l'univers va iniciar la seva existncia amb una creaci a partir del no res. En sn exemples els mites segents:

3.1.1 El Gnesi
La visi que ms coneixem, perqu vivim i formem part de la cultura cristiana, s la del 37

Gnesi, de l'Antic Testament de la Bblia. Aquest text sagrat comena aix: Al principi, Du cre el cel i la terra. La terra era catica i desolada, les tenebres cobrien l'oce i l'esperit de Du batia les ales sobre l'aigua. Du digu:"Que hi hagi llum". I hi hagu llum. Du vei que la llum era bona, i separ la llum de les tenebres. Du anomen la llum dia, i les tenebres, nit. Hi hagu un vespre i un mat i fou el dia primer. Du digu:"Que hi hagi un firmament entremig de les aiges, per separar unes aiges de les altres". I fou aix. Du va fer,doncs, el firmament, que separa l'aigua de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Du vei que estava b. Du anomen el firmament cel. Hi hagu un vespre i un mat i fou el dia segon. Du digu:"Que les aiges de sota el cel s'apleguin en un sol indret i que aparegui el continent". I fou aix. Du anomen el continent terra, i les aiges reunides, mars. I Du vei que estava b. Du digu: "Que la terra produeixi vegetaci: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra". I fou aix. La terra produ la vegetaci: herba que dna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit i llavor. I Du vei que estava b. Hi hagu un vespre i un mat, i fou el dia tercer. I Du digu:"Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que assenyalin les festivitats, els dies i els anys, i des del firmament del cel il.luminin la terra". I fou aix. Du va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de ms gran, que fos sobir del dia ,un de ms petit, que fos sobir de la nit, i les estrelles. Du els col.loc al firmament del cel perqu il.luminessin la terra, perqu fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Du vei que estava b. Hi hagu un vespre i un mat, i fou el dia quart. La Bblia. Versi dels monjos de Montserrat (1975).Editorial Casal i Vall No obstant, com veiem en les primeres paraules del Gnesi all no es diu explcitament que Du cres el cel i la terra del no-res. La idea de la creaci a partir del no-res fou introduda pel pensador cristi Tertul.li de Cartago (155-230) i fou consolidada per un altre pensador, Agust d'Hipona (354-430), un dels pares de l'Esglsia que ms influncia ha exercit; la idea de la creaci de l'Univers a partir del no-res havia estat absent de totes les cosmogonies fins aquell moment pero fou incorporada al pensament cristi en l'poca en 38

qu l'emperador Teodosi va convertir el cristianisme en la religi oficial de l'Imperi rom.

3.1.2 El gegant P'an Ku

Segons la mitologia xinesa, al principi de tot, l'Univers no era sin com una mena de massa informe de matria catica. No hi havia ni dia ni nit, ni cel ni terra, ni aigua ni foc, ni estrelles ni astres de cap mena. Alguns asseguraven que l'Univers era com un ou gegant, immens, i n'hi havia que hi afegien que amb la clara i el rovell barrejats. Per, com els ous que coneixem, aquesta gran massa primitiva en forma d'ou devia tenir una fora germinal poderosssima. El fet s que en va nixer el primer sser vivent que hagi existit. Era un gegant altssim i es deia P'an Ku. Es veu que la naixena, al gegant P'an Ku, li va exigir un esfor molt gran i va quedar cansadssim. El cas s que es va posar a dormir tranquil.lament i s'hi va passar dormint una colla de milers d'anys. Quan P'an Ku es va despertar, es va estirar de braos i es va sentir la mar de relaxat, amb ganes de viure i d'esmerar les seves energies fent alguna cosa de profit. Desprs de pensar-hi un cert temps, va considerar que la primera cosa que havia de fer era intentar posar una mica d'ordre en aquell caos d'on havia sortit ell mateix. Va agafar una bona destral encara que no consta d'on la va treureva donar un cop ben donat, fort i precs, a l'ou csmic i catic i tot el que contenia en va sortir, es va escampar i es va dispersar: els elements ms lleugers es van enlairar i van formar el cel i els que pesaven ms van anar cap avall i van formar la terra. Per P'an Ku tenia temor que els elements no es tornessin a ajuntar, potser per la fora del costum ja se sap el poder que t aquesta fora, i tamb perqu,de fet, no havien quedat gaire separats els uns dels altres. I amb les mans va empnyer el cel ben amunt, al mateix temps que amb els peus privava que la terra tamb s'enlairs. Tenia tanta fora, el gegant, que cada dia els separava uns deu pams ms. S'hi va passar aix, una bona colla de centenars d'anys i es va convertir,gaireb, en una mena de columna vivent. Fins que va arribar un punt en qu el cel i la terra ja es tobaven ben separats l'un de l'altra i no hi havia 39

por que es tornessin a ajuntar mai ms. Aleshores P'an Ku va deixar de fer de columna de la volta del cel i, cansat i satisfet alhora, es va tornar a ajeure per dscansar. Per els anys no passen en va: el gegant P'an Ku s'havia fet molt vell i ja no es va despertar mai ms d'aquell segon son, que va ser el son de la mort. I quan aquest fet luctus es va haver produt, el cos del gegant va comenar a experimentar tot un seguit de transformacions que van originar el mn tal com el coneixem actualment. De la respiraci del gegant, i del seu al, van sortir el vent que desprs es va , diversificar, segons el punt d'on bufava i la boira, els nvols i la calitja. De la seva veu va sortir el tro poders i esferedor, de l'ull esquerre va sortir el sol, que il.lumina i escalfa de dia, i del dret la pl.lida lluna, que fa claror de nit. I les cames i els braos van originar les muntanyes i les serralades i la sang va donar lloc als rius i torrents, que omplen els estanys i que van a parar al mar. I els pls del seu cos es van transformar en els arbres del bosc, en els arbustos i les lianes, en les canyes i els joncs que creixen vora les rieres, i en totes les altres plantes, incloent-hi l'herba dels prats. I els parsits que tenia per tot el cos es van convertir en les innombrables espcies d'animals, de pl i de ploma, que encara avui poblen la terra. I els seus ossos van formar totes les pedres, els cdols, les roques i tots els altres minerals que es troben amagats en les entranyes de la terra. I de la seva suor prov la rosada del mat. (text adaptat) Els mites de l'antiga Xina A. Jan

Tamb trobem en la histria altres mitologies que segueixen la mateixa lnia d'explicaci: Aix, segons la mitologia grega, l'Univers va comenar en un estat de caos; segons la mitologia egpcia, Ra, du del Sol, va sorgir d'un ou que surava i. En canvi, segons la mitologia maia, l'Univers neix i mor desprs de 5000 anys, per ressuscitar una vegada i una altra

40

ACTIVITAT DE RECERCA 1) Busca l'explicaci mtica que sobre l'origen del mn oferien altres cultures. 2) Busca l'explicaci de l'origen del mn que oferien les tres cultures anteriors, s a dir, la grega , l'egpcia i la maia. 3) Busca l'explicaci mtica que sobre l'origen de la humanitat oferien diverses cultures. 4) Compara els mites de l'origen de l'univers a diverses cultures. Compara els mites de l'origen de la humanitat a diverses cultures: Quins caracterstiques presenten en com? Com s'explica que trobem elements comuns entre mites de cultures que sembla que no tenien cap contacte? Quins elements diferents tenen?

3.2 L'ETERNITAT DE L'UNIVERS: EL BUDISME

En canvi, segons la segona tradici, la del budisme i determinades formes d'hinduisme , l'Univers s intemporal, sense principi ni fi. Hi ha molts nivells d'existncia, per el ms alt s el Nirvana, que s etern i s'hi pot arribar noms a base de meditaci. En el Mahapurana hind es troba escrit: "Si Du cre el mn, on es trobava Ell abans de la creaci? [...] Has de saber que el mn no fou creat, com el propi temps, que no t principi ni final". ACTIVITAT DE RECERCA Busca fragments budistes i hinduistes que es troben en la lnia anterior de pensament.

Com veiem, les dues tradicions mitolgiques es troben en clara contradicci: o l'Univers va tenir un principi o no el va tenir. No obstant, segons M. Kaku, avui dia sembla que est sorgint una soluci que s una 41

sntesi entre aquestes dues mitologies oposades. Potser, especulen els cosmlegs, el Gnesi esdev repetidament en un oce intemporal de Nirvana. En aquesta imatge, el nostre univers pot comparar-se a una bombolla que sura en un oce molt ms gran amb noves bombolles que estan formant-se constantment. Segons aquesta teoria, els universos, com bombolles que es formen en l'aigua bollint, estan en creaci contnua i es queden surant.El nostre univers va sorgir d'un cataclisme, el Big Bang, que coexisteix en un oce etern d'altres universos i s'estan produint contnuament big bangs, incls ara en aquests moments, mentre estem llegint aquestes lnies. Fsics i astrnoms especulen sobre com poden ser aquests mons paral.lels, quines lleis obeeixen, com naixen i com moren.

4. DIVERSES CONCEPCIONS COSMOLGIQUES A TRAVS DE LA HISTRIA D'OCCIDENT

4.1 PLAT
En el fresc al.legric de la Filosofia L'escola d'Atenes el pintor Rafael ens presenta Plat portant a les seves mans el llibre Timeu. En representar el filsof d'aquesta forma, Rafael est, segons F. de P. Samaranch (1966), seguint la tradici, que ja prov de l'Acadmia platnica, segons la qual el Timeu s el dileg ms representatiu del platonisme. s aquest un llibre que t l'aspecte d'una enciclopdia, ja que sembla que contingui tots els coneixements del seu autor; est escrit amb un estil feixuc, com si al seu autor li costs expressar el que vol comunicar, que sembla que s tot el que sabia sobre cosmologia; per ell mateix reconeix que t moltes llacunes i que en aquest tema tan fascinant noms es poden fer conjectures. Eugenio di Sardo (2009: p. 76) ho explica aix: En el Timeu, Plat directament s'enfronta, amb una impressionant fora terica, als problemes de l'univers, el seu origen I la seva naturalesa.

42

La primera pregunta que es planteja s la segent: Fou creat l'univers o ha existit sempre? Aquest s un problema d'un carcter ms lgic que fsic, en el qual havien meditat les ments ms brillants de la filosofia natural grega, entre elles Parmnides. Era una qesti de reconciliar dos elements oposats: eternitat I canvi. Per Plat no hi havia dubtes. L'univers havia estat generat, perqu pot ser vist I tocat I t un cos (Timeu, 28a). Si ha estat creat ha d'haver una causa, un pare, un creador, que s difcil de definir. s un du ocult amb una tendncia innata cap a la bellesa I la bondat, que indubtablement ha mirat, en crear, el model etern, el dels objectes perfectes, les idees, I no el mn corruptible de les coses que naixen I moren. El demirg, no obstant, havent concls el seu acte inicial, s'ha retirat I no apareix ms en l'escena del mn, que est animat per un moviment continu I dirigit per unes lleis precises, no per l'espordica I subjectiva intervenci d'un creador. Cada cosa va ser establerta des d'un principi perqu el demirg ni s lliure en les seves decisions, ni ha creat la matria ni ha inventat el model. El demig s un artes que treu motlles de cera, fon metalls I talla fusta I, al mateix temps, un magistrat que dicta lleis. Desitja que totes les coses siguen bones I que res, en la mesura del possible, sigue trobat imperfecte. Aix transforma cada cosa que viu en moviment, sense ordre ni llei, portant-la del desordre a l'ordre. No crea a partir del no res, sin que opera en el context dels elements que ja existeixen en els quals imposa un ordre. Contempla el mn de les idees per reproduir la seva imatge en el mn empric I les idees continuen constituint una mena de paradigma original. Els elements en qu ell actua, amb la seva m ordenadora, sn tres: les idees eternes, el mn empric generat a partir dels models I un tercer element, difcil I obscur, en qu t lloc la generaci, la , un espai compost d'una matria indefinible [] El demirg actua posant ordre en els elements d'acord a la forma I al nombre, s a dir, d'acord a una precisa estructura geomtrica I matemtica. Aix, l'estudi d'aquestes cincies ens permet penetrar en els misteris de l'univers, ja que la nostra ment raona en els mateixos termes que reconeix en el gran llibre de la natura, escrit amb els mateixos carcters. Lo Sardo, Eugenio (2009) Mites i estrelles en la Grcia clssica en Galileo. Florncia: editat per Paolo Galluzzi, ps 75-82

43

QESTIONS 1) Explica amb les teves paraules com pensava Plat que havia estat l'origen de l'univers 2) Quina diferncia hi ha entre la figura del demirg del Timeu platnic I la del Du del Gnesi bblic? 3) Busca informaci sobre la teoria de les idees de Plat I mostra com la utilitza l'autor en cada una de les al.lusions que en fa en aquest text

4.2 ARISTTIL
Malgrat que en l'poca de Cristfor Colom encara fos freqent trobar persones que creien que la Terra era plana, el filsof grec Aristtil (384-322 a C) va desenvolupar un sistema del mn en qu la Terra era esfrica i es trobava en reps en el centre de l'Univers, mentre que el cel, amb tots els seus astres, s a dir, el sol, la lluna, els planetes i les estrelles, giraven en cercle al seu voltant, perqu creia que el moviment circular era perfecte. Un dels arguments pels que els grecs ja pensaven que la Terra era esfrica era el segent. Si aquesta fos plana, un vaixell que s'atanss des de l'horitz apareixeria, en primer lloc, com un punt i, a mesura que s'atanss, permetria que li vegssim cada vegada ms detalls, com les veles i el casc. Per no s aix el que s'esdev. Quan un vaixell apareix a l'horitz, el primer que veiem sn les seves veles i noms desprs podem observar el casc. El fet que els seus pals, que es troben molt per sobre del casc, siguin la primera part del vaixell que apareix a l'horitz mostra que la Terra s una esfera. Aristtil va postular una diferncia fonamental entre els cossos celestes i els terrestres; els segons estaven formats pels quatre elements que havia postulat Empdocles, s a dir, terra, aigua, aire i foc i els primers estaven formats per ter, incorruptible i immutable. D'altra banda, el Sol, la Lluna i els planetes estaven fixats cada un sobre la seva esfera corresponent; i les estrelles es trobaven enganxades a l'ltima esfera, la que constitua el 44

lmit de l'Univers. Per, qu hi havia ms enll de l'esfera estel.lar? Segons M. Sanrom (2007), Aristtil va haver de recrrer a autntics malabarismes filosfics per explicar que, ms enll, no hi havia res, per que aquest no-res no equivalia a un buit. ACTIVITAT DE RECERCA Busca qu va fer Aristtil per ser considerat un dels pilars fonamentals de la nostra cultura i, en conseqncia, la seva concepci cosmolgica hagi tingut tanta influncia.

4.3 ELS ALEXANDRINS

Segons C. Sagan a Cosmos, fou en Alexandria, la ciutat fundada per Alexandre el Magne en la desembocadura del riu Nil, durant els sis cents anys que s'iniciaren el 300 a. de C. on els ssers humans van emprendre l'aventura intel.lectual que ens ha portat a les vores de l'espai. La meravella d'Alexandria era la biblioteca i el museu (se li va donar aquest nom perqu era una instituci dedicada a les activitats que inspiren les Nou Muses gregues), que foren el primer autntic centre de recerca on s'estudiava el "cosmos", paraula grega que pressuposava l'ordre en qu es troba l'univers, com a oposada al "caos". En la biblioteca i el museu s'exploraven les matemtiques, la fsica, l'astronomia, la geografia, la biologia, la medicina, la filosofia, la literatura i l'enginyeria . Aix, Aristarc, Eratstenes, Euclides, Heron, Hiparc, Apoloni, Arqumedes, Hipatia ens desperten admiraci pel que van descobrir i per com ho van aconseguir. Investiga-ho.

45

ACTIVITAT DE RECERCA 1) Busca informaci sobre la personalitat de cada un dels savis alexandrins que apareixen en el text i sobre les aportacions que feren al coneixement hum. 2) Qu et fa pensar la manera en qu va morir Hipatia?

4.4 PTOLOMEU
Aquest autor del segle II, tamb d'Alexandria, va compilar gaireb tot el que avui en dia es coneix com a astrologia i va construir un model geocntric que es va acceptar durant 1500 anys; aix li fa dir a C.Sagan en Cosmos que "la capacitat intel.lectual no constitueix cap garantia contra les errades descomulas". S.Hawking i L.Mlodinov, a Brevssima histria del temps, expliquen el model que va construir Ptolomeu de la manera segent: "En el model de Ptolomeu vuit esferes giren al voltant de la Terra. Cada esfera s ms gran que l'anterior, com en un joc de nines russes i la Terra es troba al mig de totes elles. El que hi hagus ms enll de l'ltima esfera no estava clar, per certament no formava part de l'univers observable pels homes. Aix, l'esfera ms externa era considerada una espcie de frontera, o de recipient, de l'univers. Les estrelles hi ocupaven posicions fixes, de manera que, quan l'esfera girava, les estrelles romanien en les mateixes posicions relatives entre elles, i giraven conjuntament, en grups, a travs de l'espai, tal com veiem. Les esferes interiors transportaven els planetes, per aquests, a diferncia del que s'esdevenia amb les estrelles, no estaven fixats a les seves prpies esferes, sin que es movien respecte a elles, de manera que les seves trajectries en relaci a la Terra resultaven molt complicades. Aix s perqu els grecs ja havien observat que, encara que gaireb tots els milers de llums visibles al cel semblen moure's conjuntament, cinc d'elles (sense comptar la lluna) no ho feien aix. De vegades s'apartaven d'un cam regular est-oest, reculaven i desprs tornaven a avanar. aquests llums van ser anomenats "planetes", terme que en grec volia dir "vagabunds" o errants. Els grecs noms coneixien cinc planetes, que sn els que podem 46

observar a simple vista: Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn. En l'actualitat sabem per qu les seves trajectries celests sn tan poc usuals: les estrelles gaireb no es mouen en comparaci al nostre sistema solar, per els planetes, en canvi, giren al voltant del sol, de mode que el seu moviment al cel nocturn s molt ms complex que el de les estrelles. Aix, Ptolomeu va aconseguir explicar per qu les trajectries observades dels planetes sn molt ms complicades que uns simples cercles al cel. El model de Ptolomeu va proporcionar un sistema considerablement precs per predir les posicions dels objectes celests al cel. Per, per poder-ho fer correctament, Ptolomeu va haver de suposar que la trajectria de la lluna unes vegades s'atansava a la Terra el doble de les altres vegades, fet que significava que la lluna unes vegades hauria de veure's el doble de gran que les altres! Ptolomeu va admetre aquesta errada; malgrat aix el seu model va aconseguir una mplia acceptaci, encara que no completament universal. Fou adoptat per l'Esglsia catlica com la imatge de l'univers compatible amb les Escriptures, ja que oferia l'avantatge de disposar, ms enll de l'esfera de les estrelles fixes, de grans espais per al cel i l'infern" Brevssima histria del temps (p.11) S.Hawking i L. Mlodinov

QESTIONS 1) Per qu diu C. Sagan que la intel.ligncia no s una garantia contra les grans errades? 2) Per qu els planetes se'ls va batejar amb aquest nom? 3) Com explicava Ptolomeu el seu moviment? Busca informaci sobre la noci d'epicicle. 4) Per qu el model de Ptolomeu fou acceptat durant tant de temps?

47

4.5 REVOLUCI CIENTFICA

4.5.1 Coprnic 4.5.1.1 Procedncia platnica de la hiptesi copernicana

Per Karl Popper la hiptesi heliocntrica de Coprnic prov del filsof grec Plat. Aquesta procedncia filosfica d'una idea considerada cientfica veiem que es dna moltes vegades en la histria del coneixement hum. Pensem per qu esdev aix. Com deia Aristtil, l'home, per naturalesa, desitja saber. L'home s curis. No s l'nic sser viu que s curis; deixem un gos o un gat dins d'una habitaci on no hi ha estat mai, que s nova per ell, i veiem que aquests animalets no paren d'ensumar per tot arreu; no podem dir, perqu no ho sabem, que noms busquen saber all que els pot interessar i all que els pot perjudicar o que tamb busquen saber per saber, descobrir pel plaer de descobrir. El que s sabem s que la persona humana de vegades investiga buscant un objectiu que creu que li ser til; per altres vegades explora noms pel gust d'explorar, sense saber concretament qu cerca; i llavors, investigant simplement per pur plaer, tamb pot trobar alguna cosa que a ell o a altres els sigui til. Per, tant si s per necessitat immediata, como si s per plaer, a l'sser hum sempre li resulta interessant l'aventura d'explorar. I quan una persona o un animal investiga, ho fa amb totes les seves facultats, aprofita totes les seves possibilitats, tots els mitjans que es troben al seu abast. I comena pels que li resulten ms fcils d'utilitzar. Aix, l'sser hum, quan vol saber una cosa, primer que res mira i escolta, (els dos sentits que potser usem ms la majoria de les persones); desprs, toca, ensuma i tasta; s a dir, en primer lloc, utilitza els sentits, busca la informaci immediata; en segon lloc, pensa el que no veu, el que no se li presenta de seguida als sentits, raona per intentar entendre el que no comprn; s a dir, llavors especula, filosofa. L'home observa i pensa per saber qu ha de fer en la seva vida diria. Aix tamb, els cientfics observen i pensen per fer les seves propostes; per tant, podem dir que el progrs 48

del coneixement hum sorgeix de la sntesi com la cincia i la filosofia.

entre observaci i especulaci i de la

col.laboraci entre branques del saber que l'actual especialitzaci considera separades,

Aix, quan Coprnic volia saber qu hi havia al centre de l'univers, com que no ho podia veure amb els seus propis ulls, va pensar en el que havien suggerit els savis antics;i un d'ells, molt apreciat en la seva religi, era Plat. Vegem com ho explica K. Popper: Coprnic estudi a Bolonya amb el platnic Novara i la seva idea de col.locar el Sol al centre de l'univers, en lloc de la Terra, no fou el resultat de noves observacions, sin una nova interpretaci de fets vells i ben coneguts a la llum d'idees semireligioses platniques i neoplatniques. Podem rastrejar la idea fonamental en el llibre VI de la Repblica, de Plat, on llegim que el Sol t el mateix paper en l'mbit de les coses visibles que la idea de b en l'mbit de les idees. La idea del b ocupa el rang ms alt en la jerarquia de les idees platniques. En conseqncia, el Sol, que dna a les coses visibles la seva visibilitat, la seva vitalitat, el seu desenvolupament i el seu progrs, ocupa el rang ms alt en la jerarquia de les coses visibles de la natura. El passatge al.ludit de la Repblica s d'excepcional importncia entre tots els passatges sobre els quals es basava la filosofia neoplatnica cristiana. Ara b, si s'havia d'atorgar al Sol un lloc privilegiat, si el Sol mereixia un rang div en la jerarquia de les coses visibles, llavors no era possible que girs al voltant de la Terra.L'nic lloc adequat per a tan encimbellada estrella era el centre de l'univers. De mode que la Terra estava obligada a girar al voltant del Sol. Aix, aquesta idea platnica constitueix el fonament histric de la revoluci copernicana. Aquesta no comen amb observacions sin amb una idea religiosa o mitolgica. Sovint aquestes belles per inversemblants idees han estat defensades per grans pensadors i tamb sovint per manitics. Mes Coprnic no era un manitic. Era summament crtic davant de les seves prpies intucions mstiques, que examinava rigorosament a la llum d'observacions astronmiques reinterpretades mitjanant la nova idea. Considerava

49

aquestes observacions, amb ra, de la major importncia. Per, des d'un punt de vista histric o gentic, les observacions no eren la font de la seva idea. Aquesta era anterior a aquelles i era indispensable per a la seva interpretaci: les observacions havien de ser interpretades a la llum de la idea. J.Kepler, deixeble i ajudant de Tycho Brahe, a qui aquest gran mestre deix les seves observacions indites, era un copernic. Com el mateix Plat, Kepler estava imbut de saber astrolgic, encara que va ser sempre un pensador crtic; i, a l'igual que Plat, tamb va rebre una profunda influncia del misticisme numric dels pitagrics. El que aspirava a descobrir, all que va buscar durant tota la seva vida, fou la llei aritmtica que s subjacent a l'estructura del mn. Conjectures i refutacions (cap.8) Karl R. Popper QESTIONS 1) Quina funci t el Sol en el llibre VI de la Repblica de Plat? 2) Qu sn les idees per Plat? 3) Com distingiries el misticisme de la racionalitat? 4) Com definiries un pensador crtic? 5) Quin paral.lelisme es pot establir, malgrat els anys de distncia que hi ha entre ells, entre els pitagrics, Plat i Kepler? 6) Trobes que el pensament cientfic actual mant l'herncia pitagrica? En qu es nota?

4.5.1.2 El model copernic

"No obstant, en 1514 un sacerdot polons, N.Coprnic, va proposar un altre model. En un principi, Coprnic tingu la revolucionria idea que no tots els cossos celests han de girar al voltant de la Terra. De fet, la seva idea era que el Sol es trobava en reps al centre del 50

sistema solar i que la Terra i els planetes es movien en rbites circulars al seu voltant. El model de Coprnic, com el de Ptolomeu, funcionava b, per no concordava perfectament amb el que s'observava. No obstant, com era molt ms simple que el de Ptolomeu, es podia haver esperat que la gent l'adopts. Mes va haver de transcrrer gaireb un segle fins que la idea va ser considerada seriosament, quan dos astrnoms, l'alemany J. Kepler i l'itali G. Galilei, van comenar a defensar pblicament la teoria copernicana. En 1609, Galilei comen a estudiar el cel nocturn amb un telescopi, que acabava de ser inventat. En observar el planeta Jpiter, descobr que estava acompanyat per diversos satl.lits menuts, o llunes, que giraven al seu voltant. Aix mostrava que no tot havia de girar directament al voltant de la Terra, a diferncia del que havien pensat Aristtil i Ptolomeu. En la mateixa poca, Kepler perfeccion la teoria de Coprnic, suggerint que els planetes no es movien en cercles sin en el.lipsis: amb aquest canvi, les prediccions de la teoria passaren a concordar amb les observacions. Brevssima histria del temps (p.14) S. Hawking i L.Mlodinow

QESTIONS DEL TEXT 1) Per qu les descobertes de Galilei van contribuir a l'acceptaci del model copernic? 2) Per qu la proposta de Kepler va contribuir a l'acceptaci del model copernic? QESTIONS PER REFLEXIONAR A PARTIR DEL TEXT 1) Quin prejudici segueix tenint Coprnic? 2) Per qu creus que el mant? 3) Quins efectes poden tenir les prejudicis d'un cientfic en el desenvolupament de la cincia? 51

4) Quins efectes poden tenir els prejudicis en la vida de les persones? 5) Qu penses que ha de fer una persona per alliberar-se dels prejudicis? I un cientfic? 6) Trobes que la simplicitat ha de ser considerada una qualitat per a una teoria? Per qu?

4.5.2 Giordano Bruno

Els principals difusors de les idees de Coprnic foren Giordano Bruno , Kepler i Galilei. L'especulaci filosfica que fonament Bruno en la nova astronomia era per a l'Esglsia un exemple concloent del perill que la nova cincia significava per a l'ortodxia. Bruno insist en la tesi de les grans distncies estel.lars i afirm audament la infinitud de l'univers fsic.L'afirmaci era literalment contrria a l'ensenyana d'Aristtil, encara que el tribut que Bruno rendia a la sobirania de Du pogus servir per pal.liar la injria al filsof per excel.lncia. Per Bruno va anar fins i tot ms lluny i sugger la possibilitat que existissin incomptables sistemes planetaris com el nostrei incomptables mons habitats com la nostra Terra. Seria interessant saber si el text de Sant Joan 10, 16 ha estat presentat alguna vegada en defensa de Bruno en aquest punt. Altres heretgies seves eren cientficament menys respectables, i encara que no estem personalment disposats a cremar tots els que no estan d'acord amb nosaltres, hem de reconixer al mateix temps que Bruno s'obstin laboriosament amb la seva temerria intel.ligncia a tirar llenya al foc futur que el cremaria. Bruno era la mena d'advocat que empitjora la causa del seu client i en aquest cas ell era client d'ell mateix Histria i filosofia de la cincia (p.172) L.W.H.Hull

52

ACTIVITATS DE RECERCA 1) Busca informaci sobre les idees que defensava Giordano Bruno. Quins fonaments tenia per mantenir-les? 2) Busca informaci sobre com va anar el procs que es va fer en contra d'ell. 3) Busca el text de Sant Joan 10, 16 i argumenta si s'hagus pogut presentar en defensa de G.Bruno. 4) Haguessis mantingut l'actitud de G.Bruno? Per qu?

4.5.3 Galileu 4.5.3.1.Les descobertes de Galileu

Quan Galileu apunt al cel amb el primer telescopi astronmic, la situaci comen a canviar. Descobr que Jpiter duia un petit seguici de llunes girant al seu voltant, les ms interiors amb ms rapidesa que les exteriors, tal com Coprnic havia dedut per al moviment dels planetes al voltant del Sol. Trob tamb evidncies que Mercuri i Venus tenien diverses fases, a l'igual que la Lluna (demostrant que descrivien rbites al voltant del Sol). A ms, els crters de la Lluna i les taques del Sol posaven en entredit la perfecci dels cels [...] Els prnceps de l'Esglsia amenaaren Galileu amb la tortura si persistia en la seva actitud d'ensenyar l'abominable doctrina que la Terra es movia. Finalment fou condemnat a una mena d'arrest domiciliari per a la resta de la seva vida. Un punt blau pl.lid (p.19) C.Sagan

53

QESTIONS 1) El telescopi de Galileu es considera el primer instrument cientfic. Quin paper han tingut els instruments cientfics en el desenvolupament de la cincia? 2) En quin sentit les fases de Mercuri i les de Venus confirmen les tesis copernicanes?

4.5.3.2 El procs contra Galileu

En 1633 l'Esglsia catlica romana condemn Galileu per postular que la Terra girava al voltant del Sol. Val la pena analitzar la famosa controvrsia amb major atenci. En el prefaci del llibre on comparava les dues hiptesis la de la Terra en el centre de l'Univers i la que atribueix aquest lloc al SolGalilei va escriure: Els fenmens celests seran analitzats reforant la hiptesi copernicana, fins que estigue clar que aquesta ha de triomfar de forma absoluta. I ms endavant, en el seu llibre, confess: Mai no podr admirar-los prou [a Coprnic i els seus seguidors];mitjanant la pura fora de l'intel.lecte lluitaren fins tal punt amb el seu sentit com que preferiren all que els dictava la ra a all que l'experincia responsable els mostrava clarament. [] En l'acte d'acusaci de Galileu, l'Esglsia declar: La doctrina que la Terra no es troba al centre de l'Univers ni est immbil sin que gira, fins i tot en una rotaci diria, s absurda; s falsa des del punt de vista psicolgic i teolgic i constitueix, almenys, una ofensa a la fe. Davant d'aquestes paraules, Galileu respongu: Es condemna la doctrina que postula que la Terra es mou i el Sol est fix, perqu les Escriptures mencionen en molts passatges que el Sol es mou i la Terra roman fixa...Afirmen els piadosos que les Escriptures no poden mentir. Per ning negar que sovint sn abstruses i el seu veritable significat difcil de comprendre; la seva importncia va ms enll de les meres paraules. Opino que , en la discussi dels problemes naturals, no haurem de comenar per les Escriptures, sin pels

54

experiments i les demostracions. [...] Fins 1832 l'Esglsia no consent a esborrar el treball de Galileu de la llista de llibres la lectura dels quals estava prohibida als catlics, sota l'amenaa de cstigs terribles per a les seves nimes immortals. No obstant, en 1992 l'Esglsia rebutj la seva denncia de Galileu. Per, segons C.Sagan, el popular escriptor de divulgaci cientfica, l'Esglsia catlica no va reconixer la importncia que va tenir en el seu temps l'oposici que aquesta instituci exerc. Aix el Papa Joan Pau II l'any 1992 va dir: Des del principi de l'poca de la Il.lustraci fins els nostres dies, el cas de Galilei ha constitut una mena de mite, al voltant del qual la imatge fabricada dels esdeveniments s'ha allunyat bastant de la realitat. En aquesta perspectiva, el cas de Galileu fou un smbol del suposat rebuig, per part de l'Esglsia catlica, del progrs cientfic, o b de l' obscurantisme dogmtic oposat a la lliure recerca de la veritat. Per, segons l'autor americ, indubtablement, el fet que la Santa Inquisici ports Galileu, ja vell, malalt i gaireb cec, a contemplar els instruments de turment a les masmorres de l'Esglsia demana una altra interpretaci. La interpretaci que ell fa s que no va ser la cautela, la renncia a canviar de paradigma fins disposar d'evidncies provades, el que movia els censors de l'Esglsia sin la temor a la discussi i el debat. L'amenaa de torturar els defensors de visions alternatives revelava, en el fons, una manca de fe en la prpia doctrina i, dhuc, en els feligresos. Sagan recorda les paraules que el Papa va afegir: L'error dels telegs de l'poca en defensar la situaci de la Terra al centre de l'Univers es trobava en el fet de pensar que la nostra comprensi de l'estructura fsica del mn ens venia imposada, en certa manera, pel sentit literal de les Sagrades Escriptures Amb aix, diu C. Sagan, s'ha realitzat un progrs considerable, malgrat que els defensors de doctrines fonamentalistes es puguin angoixar en sentir de boca del Pontfex que les Sagrades Escriptures no sempre sn literalment certes. Per si el que cont la Bblia no s veritat punt per punt, quines parts sn fruit de la inspiraci divina i quines sn simplement fal.libles i humanes? 55

(adaptaci) Un punt blau pl.lid (p.44) C.Sagan QESTIONS 1) Si Galileu era un home que, a ms de cientfic, era creient sincer, com s que va tenir problemes amb l'Esglsia Catlica? 2) Quina relaci ha d'haver entre l'autoritat de les Escriptures i les conclusions a qu arriba la ra?

4.5.4 La decadncia del model geocntric

A poc a poc, per, el model geocntric es va anar desgastant. En primer lloc, Newton demostr que uns simples principis de la fsica podien explicar quantitativament i predir els moviments lunars i planetaris, sempre que s'admets que el Sol es troba al centre del Sistema Solar. En 1725, l'astrnom aficionat J. Bradley trob l'aberraci de la llum. S'adon que, observades al llarg d'un any, les estrelles tracen petites el.lipses al cel. L'aberraci s semblant al fenomen que es produeix quan cauen les gotes de pluja sobre el vidre d'un cotxe en marxa; els passatgers tenen la impressi que cauen en sentit transversal i, com ms rpidament circula el vehicle, ms inclinades semblen caure les gotes. Si la Terra es mantingus fixa al centre de l'univers i no es mogus en la seva rbita al voltant del Sol, no s'hagus descobert l'aberraci de la llum. Aquesta era una demostraci que la Terra girava al voltant del Sol. Quan el Voyager 1 realitz l'exploraci del Sistema Solar ms enll del planeta ms exterior , comprov, com Coprnic i Galileu havien afirmat, que el Sol es troba al centre i els planetes descriuen rbites concntriques al seu voltant. Lluny d'estar ubicada al centre de l'univers, la Terra no s ms que un d'aquests punts orbitants. 56

El fet que va costar tants anys i tants esforos eliminar la imatge geocntrica fa pensar que sembla que les persones anhelem una situaci de privilegi en l'univers, merescuda pel simple fet d'haver nascut humans. Xenfanes de Colof, filsof grec del sVI a. C. ja va expressar aix l'arrogncia d'aquesta pretensi: Els etops representen els seus dus negres i xatos; els tracis els representen amb ulls blaus i pl roig...Si els bous, els cavalls o els lleons tinguessin mans i poguessin pintar amb elles i crear obres d'art com fan els homes, els cavalls pintarien els seus dus amb forma de cavall, els bous amb forma de bou. ( adaptaci) Un punt blau pl.lid C.Sagan ACTIVITAT DE REFLEXI 1) Imagina que vius fa 2000 anys. En quines experincies creus que es basa la creena que la Terra es troba al centre de l'Univers? 2) Podries donar exemples de representacions de la divinitat antropomrfiques en les imatges religioses de la nostra cultura? Quins? (p.22)

4.5.5 Llenguatge geocntric

Quin crepuscle ms bonic!, exclamem, o m'aixecar abans de la sortida del Sol. No importa el que diguen els cientfics, en el llenguatge quotidi solem ignorar les seves descobertes. No diem que la Terra gira sin que el Sol surt i es pon.Direm Joan, torna a casa quan la Terra hagi rotat prou com per amagar el Sol sota l'horitz local? Joan se n'hagus anat abans que hagussem acabat la frase. No hem estat capaos de fer una frase 57

elegant que transmeti adequadament la imatge heliocntica de l'univers.La idea que ens trobem al centre i tota la resta gira al nostre voltant s'ha incorporat a les nostres llenges i l'ensenyem als nostres fills Un punt blau pl.lid (p.42) C.Sagan

4.5.6 La cautela de Descartes

C. Sagan (1980) compara l'actitud de Galileu i de Kepler amb la de Descartes ; quan aquest vivia en Holanda, on hi havia menys fanatisme doctrinal que en altres llocs d'Europa, va escriure, en abril de 1634, una carta on deia: Sabreu que Galileu fa molt poc fou censurat pels Inquisidors de la Fe i que les seves opinions sobre el moviment de la Terra sn tan interdependents que n'hi ha prou amb descobrir que una d'elles s falsa per saber que tots els arguments que utilitzo no tenen fonament. Encara que jo vaig pensar que es basaven en proves molt certes i evidents no desitjaria per res del mn mantenir-les contra l'autoritat de l'Esglsia ...Vull viure en pau i vull continuar la vida que vaig comenar amb el lema: per viure b has de viure sense que et vegin Cosmos (p.142) C.Sagan QESTIONS 1) Com creus que l'autor justificaria el seu lema? 2) Creus que Descartes seguiria el mateix lema en l'actualitat? 3) Fes una valoraci de la posici que va prendre Galileu i de la que va prendre Descartes.Quins aspectes positius i quins aspectes negatius t la posici Descartes? Quins aspectes positius i quins aspectes negatius t la posici de Galileu? 4) Si haguessis viscut la mateixa situaci que ells van viure, quina posici haguessis adoptat, la de Galilei o la de Descartes? 58 de

4.5.7 La fora d'un prejudici clssic

Carl Sagan ens explica com va costar als protagonistes de la Revoluci cientfica renunciar al prejudici que havien heretat dels seus il.lustres predecessors: Pitgores, al segle VI a. de C., Plat, Ptolomeu i tots els astrnoms cristians anteriors a Kepler, acceptaven com a segur que els planetes es movien seguint camins circulars. El cercle es considerava una forma geomtrica perfecta i tamb els planetes col.locats a dalt del cel, lluny de la corrupci terrenal, es consideraven perfectes en un sentit mstic. Galileu, Tycho i Coprnic creien igualment en un moviment circular i uniforme dels planetes i l'ltim d'ells afirmava que la ment tremola noms de pensar en una altra cosa, perqu seria indigne imaginar quelcom aix en una Creaci organitzada de la millor manera possible[...] La diferncia entre una rbita circular i l'rbita real noms podia distingir-se amb mesures precises i amb una acceptaci valenta dels fets:L'univers porta imprs l'ornament de les seves proporcions harmniques, per hem d'acomodar les harmonies a l'experincia. Kepler va estar molt afectat en veure's en la necessitat d'abandonar una rbita circular i de posar en dubte la seva fe en el Du Gemetra. Una vegada expulsats de l'estable de l'astronomia els cercles i les espirals, noms tingu, com ell digu, una carretada de fem, un cercle allargat[...] Kepler va comprendre al final que la seva fascinaci pel cercle havia estat un engany. La Terra era un planeta, com Coprnic havia dit, i per a Kepler era del tot evident que la perfecci d'una Terra arrasada per les guerres, les pestes, la fam i la infelicitat,deixava molt que desitjar. Kepler fou una de les primeres persones des de l'antiguitat que va proposar que els planetes sn objectes materials compostos, com la Terra, de substncia imperfecta. I si els planetes eren imperfectes, per qu no ho havien de ser tamb les seves rbites? Cosmos C.Sagan Per comprendre la histria ens hem de posar en la pell dels seus personatges. Qu t 59 (p.61)

l'observaci del cel nocturn que fa pensar que all dalt hi ha un mn perfecte? s que potser la foscor de la nit fa que no vegem les coses que no ens agraden durant el dia? s que potser el silenci de la nit fa que no sentim les paraules que no voldrem que mai fossen dites? s que l'obligaci del descans fa que s'aturin les accions que no ens agraden? Mirar habitualment el cel a la nit s, d'alguna manera, allunyar-se de la terra, les imperfeccions de la qual coneixem b, i concentrar-se en un gran espai, negre i silencis, del qual noms veiem uns punts brillants. Ara sabem que aquests punts lluents sn en realitat llocs tan imperfectes com el nostre planeta, i que la majoria tenen condicions tan extremes que si ens pogussim atansar no hi podrem sobreviure; ens esgarrifem noms de pensar que una nau espacial amb persones a dintre pugui atansar-se a una estrella o a un forat negre. Per res d'aix no sabien en l'Antiguitat i en l'Edat Mitjana. Mirar el cel nocturn fa tranquillitzar-se, proporciona pau a l'esperit perqu fa concentrarse en uns punts i oblidar la resta del mn. A ms, per adonar-se dels moviments dels cossos celestes cal fixar-se amb molta atenci en com la situaci d'aquests punts varia a poc a poc al llarg de l'any i aix precisa una observaci regular i una anotaci metdica, molta atenci i molta cura . QESTIONS 1) Pots adoptar el punt de vista dels astrnoms que pensaven que les rbites celestes eren circulars? Per qu creus que pensaven aix? 2) Qu t el cercle que no tenen les altres figures geomtriques per ser considerat perfecte? 3) Hi ha encara en el nostre llenguatge rastres d'aquest prejudici? T'has fixat que quan tens una gran satisfacci perqu penses que un exercici t'ha sortit molt b dius: m'ha sortit rod? Sabies que hi ha una expressi per indicar que una persona fa coses estranyes que s dir que no peta rod?

60

4.5.8 La descoberta de la segona llei de Kepler

Quan Kepler es va alliberar del seu prejudici i va acceptar que l'rbita dels planetes s el.lptca, fet que expressa en la seva famosa primera llei, va poder comprendre millor el moviment dels planetes.Veiem com va raonar Kepler per descobrir la seva segona llei. En un moviment circular uniforme, un cos recorre en temps iguals un angle igual o una fracci igual de l'arc d'un cercle. Aix, per exemple, cal el doble de temps per recrrer dos teros d'una cicumferncia que per recrrer-ne noms un ter. Kepler descobr que en una rbita el.lptica les coses sn diferents. El planeta, en moure's al llarg de la seva rbita, escombra dins de l'el.lipse una petita rea en forma de cunya. Quan es troba prop del Sol, en un perode donat de temps traa un arc gran en la seva rbita, per l'rea representada per aqueix arc no s molt gran, perqu el planeta est llavors prop del Sol. Quan el planeta est lluny del Sol cobreix un arc molt ms menut en el mateix perode de temps, per aqueix arc correspon a una rea major, ja que el Sol est ara ms distant. Kepler descobr que aquestes dues rees eren exactament iguals, per el.lptica que fos l'rbita: l'rea allargada i prima corresponent al planeta quan est lluny del Sol, i l'rea ms curta i ampla quan est prop del Sol, sn exactament iguals. Aquesta s la segona llei del moviment planetari de Kepler: Els planetes escombren rees iguals en temps iguals. Cosmos (p. 61) C.Sagan

61

QESTIONS 1) Kepler aix mostra com acaba amb dos antics supsits mtics sobre l'univers, segons els quals el moviment dels planetes no noms s circular sin tamb s uniforme. Ben al contrari, s el.lptic i accelerat. Quina relaci t aix amb la seva segona llei? 2) *Mes Kepler descobreix com es mouen els planetes, per no per qu. Quin cientfic descobreix aix ltim? A travs de quina llei? Resposta: L'autor s Newton perqu la fora de la gravetat que va descobrir minva amb la distncia i per aix un planeta es mou ms lentament quan es troba lluny del Sol i ms rpidament quan n'est prop. Aix ltim ens permet veure la diferncia entre el treball de Kepler i el de Newton. Les lleis de Kepler sn empriques, basades en les minucioses observacions de Tycho Brahe. En canvi, les lleis de Newton sn teriques, sn abstraccions matemtiques a partir de les quals poden derivar-se les mesures de Tycho.

4.5.9 Newton
4.5.9.1La fora gravitatria Newton va reflexionar sobre els fets evidents que els cossos pesaven a la Terra i que els astres giraven al voltant d'altres astres; aix, la Lluna gira al voltant la Terra i aquesta i els altres planetes al voltant del Sol i va pensar que hi havia una fora universal, s a dir, que actua a tot arreu, que feia que els cossos s'atraguessen entre ells. Aquesta fora es manifesta tant en l'atracci d'un cos cap a la Terra , fet que provoca el pes d'aquest cos, com en l'atracci entre tots els cossos de l'univers i que els fa girar uns al voltant dels altres; per aix la va anomenar "fora de gravitaci universal" o "gravetat". Segons Newton, la gravetat s una fora instantnia, s a dir, qualsevol cos nota immediatament 62

l'atracci d'un altre cos, i actua a distncia, s a dir, actua sense que hi hagi cap contacte entre els cossos. Aprofitant els coneixements de fsics anteriors, com Coprnic i Galilei, Newton se n'adona que aquesta fora s'expressa a travs de la llei segent:

F = G Mm/d2
www.iac.es/cosmoeduca La pregunta que ara ens podem plantejar s : per qu existeix aquesta fora? Mes, per aquesta pregunta, Newton no t altra resposta que "la Divinitat"; s a dir, sap com actua la gravetat per reconeix que no sap per qu. I s que, davant la grandiositat de la Natura, Newton era molt modest, encara que es mostrava molt competitiu amb els seus col.legues (li va costar molts anys publicar la llei anterior, que havia descobert); aix va escriure: "No s qu opina el mn de mi; per jo em sento com un xiquet que juga a la vora del mar i es diverteix descobrint de quan en quan un cdol ms llis o una petxina ms bonica del normal, mentre el gran oce de la veritat s'estn davant de mi, tot ell per descobrir". Cosmos C. Sagan Mitjanant la teoria de Newton, els fsics, els astrnoms i els enginyers han pogut entendre i mesurar amb gran precisi les rbites dels planetes i del Sol, la rotaci de les galxies, les marees que la Lluna i el Sol causen en els oceans...i han pogut tamb construir naus espacials que viatgen pel Sistema Solar. Aix, en els milers d'experiments i observacions que s'han fet des que Newton va proposar la seva teoria (1687) els resultats coincideixen amb els clculs amb una precisi altssima... gaireb sempre. Per en el cas del planeta Mercuri no funcionava... (p. 71)

63

ACTIVITAT DE RECERCA (nivell alt d'ampliaci) 1) Per qu la teoria de Newton no funcionava per al planeta Mercuri? 2) Com va resoldre Einstein aquest problema?

LES PARADOXES FAN PENSAR I AIX FAN AVANAR EL CONEIXEMENT HUM 4.5.9.2 Paradoxes de la teoria newtoniana de l'Univers El 1687 Newton public la seva gran obra, Principis matemtics de la filosofia natural, i fou tan gran l'impacte que va provocar que el poeta A.Pope, recordant el principi del Gnesi, va escriure: La Natura i les seves lleis estaven amagades en la foscor. Du va dir: "Que es faci Newton!". I tot va ser llum. En aquella obra Newton havia descrit les lleis que determinen les trajectries de tots els cossos del cel i de la terra. Avui en dia totes les cases, tots els ponts, tots els cohets es construeixen basant-se en les lleis del moviment de Newton. En la imatge newtoniana de l'univers les misterioses lleis que governen els cossos del cel eren idntiques a les que governen els cossos de la terra. Aix s molt bonic; respon al desig unificador dels fsics. Per els Principis de Newton tamb van mostrar les paradoxes que presentaven les preguntes ms senzilles sobre l'univers.Aix, el filsof llat Lucreci es plantejava la pregunta de si l'univers s finit o infinit, com avui en dia ens seguim plantejant. En la resposta que donava a aquesta pregunta ressonaven els versos del filsof grec Parmnides (segle VI a. C.) sobre l'sser i el no sser. Lucreci va escriure:L'Univers no es troba limitat en cap direcci. Si ho estigus, necessriament hauria de tenir un lmit en alguna part. Per est clar que una cosa no pot tenir un lmit a no ser que hi hagi quelcom fora d'ella que la limiti [...]En totes les dimensions, a una banda o altra, cap a dalt o cap a baix, en tot l'univers no hi ha fi".

64

4.5.9.2.1 La paradoxa de Bentley En 1692 el clergue R. Bentley va escriure una carta que, malgrat la seva senzillesa, preocup Newton. Bentley deia que, ja que la gravetat s sempre atractiva i mai s repulsiva, cada grup d'estrelles col.lapsaria naturalment cap al seu centre. Si l'univers s finit, el cel nocturn seria escenari d'un extermini en qu les estrelles es precipitarien unes sobre les altres. Per si s infinit la fora que rebria qualsevol objecte seria infinita, perqu hi hauria una infinitat de cossos, i les estrelles es destrossarien en cataclismes. En un principi semblava que Bentley hagus tombat a Newton.O l'univers s finit,i llavors es col.lapsaria en una bola de foc, o es infinit , i llavors les estrelles es desfarien. Les dues possibilitats eren un desastre. Aquest problema mostra les paradoxes inherents a una teoria de la gravetat aplicada a tot l'univers. Newton, desprs de pensar-ho molt, li va contestar que havia trobat una soluci a la seva argumentaci. Ell preferia un univers infinit uniforme. Aix, si una estrella s arrossegada cap a la dreta per un nombre infinit d'estrelles aquesta estirada s anul.lada per una altra igual d'una altra srie infinita d'estrelles en l'altra direcci. Totes les forces estan equilibrades en totes les direccions, creant un univers esttic. Newton havia trobat una escapatria al problema plantejat per Bentley per se n'adonava de la feblesa de la seva resposta. Admetia que la seva soluci era inherentment inestable. L'univers uniforme i infinit de Newton podia caure en la ms mnima pertorbaci. Si una sola estrella vibrava mnimament desencadenaria una reacci en cadena i els grups d'estrelles comenarien a desintegrar-se immediatament. La resposta final de Newton fou apel.lar a un "poder div" que impedia que l'univers es desmunts."Cal un miracle continu per impedir que el Sol i les estrelles fixes es precipiten a travs de la gravetat", va dir. Per Newton l'univers era com un rellotge gegant al que Du havia donat corda al principi dels temps i des de llavors havia funcionat segons les lleis de moviment descrites per Newton per, de quan en quan, Du havia d'intervenir per evitar que caigus.

65

4.5.9.2.2 La paradoxa d'Olbers Aquesta paradoxa s inherent a qualsevol univers infinit; comena preguntant per qu el cel nocturn s negre. Kepler ja veia que si l'univers uniforme fos infinit a qualsevol lloc que mirssem es veuria la llum d'un nombre infinit d'estrelles. Mirant a un lloc o a un altre ens trobarem amb un nombre incomptable d'estrelles i rebrem una quantitat infinita de llum. Per el cel nocturn no s blanc sin negre. Aquesta paradoxa va fer postular a Kepler que l'univers era finit i es trobava tancat dins d'una crosta i que per aix, als nostres ulls, noms podia arribar una quantitat finita de llum de les estrelles. La resposta que W. Olbers don en 1823 a la paradoxa que porta el seu nom s que la llum de les estrelles s absorbida pels nvols de pols. A fi que la Terra no estigus immersa en un firmament "tan brillant com el disc del Sol" Olbers sugger que els nvols de pols absorbien la calor intensa per fer possible la vida a la Terra. Per aquest argument avui no ens serveix si no acceptem que tot el que s'esdev a la Natura t la finalitat de facilitar la vida. Per els nvols de pols no poden explicar realment la paradoxa d'Olbers perqu durant un perode de temps infinit aquests nvols absorbirien la llum d'un nombre infinit d'estrelles i finalment resplandirien com la superfcie d'una estrella. Curiosament, la primera persona que resolgu la paradoxa fou l'escriptor Edgar Allan Poe, que s'interess molt temps per l'astronomia; va escriure: "Si la successi d'estels fos il.limitada el fons del cel ens presentaria una lluminosita tuniforme,com la desplegada per la Galxia, perqu no hi hauria ni un sol punt, en tot el fons,on no hi hagus un estel. L'nica manera, per tant, d'explicar en aquestes condicions els buits que troben els nostres telescopis en incomptables direccions s suposar que la distncia d'aquest fons invisible s tan prodigiosa que cap raig ha pogut arribar fins a nosaltres. Aquesta s la clau de la resposta correcta. L'univers no s infinitament vell. Va haver un principi. La llum de les estrelles ms distants no ha tingut temps d'arribar fins a nosaltres. Lord Kelvin tamb descobr la resposta correcta.Constat que quan mirem el cel nocturn 66

el veiem com era en el passat, no com s ara, perqu la velocitat de la llum (300.000 Km/s), encara que ens semble molt gran, s finita i cal un temps perqu arribe al nostre planeta des de les estrelles llunyanes. Aix, Kelvin calcul que, perqu el cel nocturn fos blanc, l'univers hauria de durar cents de bilions d'anys llum; per com l'univers no t bilions d'anys d'antiguitat el cel s negre. Fa poc s'ha pogut verificar de manera experimental la correcci de la soluci de Poe mitjanant el telescopi espacial Hubble, que ens permet respondre a unes preguntes que tots ens fem: on es troba l'estrella ms llunyana? qu hi ha ms enll de l'estrella ms llunyana? Per respondre a aquestes preguntes els astrnoms van programar el telescopi Hubble per fer una fotografia del punt ms lluny de l'univers. I l'any 2004 van mostrar al mn una imatge histrica, en qu apareixien 10.000 galxies acabades de nixer, que s'estaven condensant a partir del caos del big bang. Eren un munt de galxies a ms de 13.000 milions d'anys llum de la Terra, s a dir, la llum de les quals va trigar ms de 13.000 milions d'anys en arribar al nostre planeta. Com l'univers t uns 13.700 milions d'anys d'antiguitat, aix significa que aquestes galxies es van formar noms uns cents de milions d'anys desprs de la creaci. Qu hi ha ms enll de la galxia ms llunyana? Aquesta imatge noms ens mostra foscor. Es el lmit final per a la llum de les estrelles. Per en aquesta foscor es troba la radiaci de fons de microones; el que passa s que els nostres ulls no la poden veure. (textos adaptats) Universos paral.lels (p.45-48) M. Kaku

4.6 KANT I LA INFINITUD DE L'UNIVERS

El filsof Kant (1724-1804) abord el dilema de la finitud o infinitud de l'Univers que havia plantejat Bentley al 1692 . El problema era com mantenir l'estructura de la Via Lctia sense que col.lapss sobre ella mateixa si, per efecte de la gravitaci universal, les estrelles s'atrauen entre elles. 67

La soluci que Kant trob fou la segent: els planetes sn atrets pel Sol per no li cauen a sobre perqu giren al seu voltant i la fora centrfuga compensa l'atracci gravitacional. De la mateixa manera, la Via Lctia podria mantenir-se estable si les estrelles estiguessen distribudes en un disc en rotaci. Les estrelles llavors descriurien gegantesques rbites al voltant del centre de la Via Lctia i la seva fora centrfuga impediria el col.lapse. A ms a ms, Kant don un altre pas, encara ms espectacular, en plantejar-se la pregunta de si no podrien haver altres Vies Lcties semblants a la nostra; va respondre que s que podien existir i que, per l'enorme distncia a qu es trobaven, eren les taques lluminoses que , des de la terra, es veien al cel. (text adaptat) El Big Bang (p.29) M Sanrom

4.7 EL PROBLEMA DEL DETERMINISME 4.7.1 El determinisme de la mecnica clssica

"L'xit de les teories cientfiques, en particular de la teoria de la gravetat de Newton, va portar al cientfic francs marqus de Laplace, a principis del segle XIX, a mantenir que l'univers era completament determinista. Aix significa que Laplace creia en l'existncia d'un conjunt de lleis cientfiques que ens permetrien, almenys en principi, predir tot el que esdevindria a l'univers. L'nica informaci que necessitarien aquestes lleis seria l'estat complet de l'nivers en un moment donat. Aix es diu una "condici inicial" o "condici de frontera". Basant-se en un conjunt complet de lleis i en les condicions inicials i de frontera apropiades, Laplace creia que haurem de poder calcular l'estat complet de l'univers en qualsevol instant...En certa manera, s com dir que el nostre compte bancari depn no noms dels diners que ingressem o retirem sin tamb de les condicions inicials o de frontera de quin era el valor del compte al moment que l'obrim. Si Laplace tingus ra, llavors, donat l'estat de l'univers en el present, aquestes lleis ens 68

podrien dir el seu estat tant en el futur com en el passat. Per exemple, donades les posicions i velocitats del Sol i els planetes, podem utilitzar les lleis de Newton per calcular l'estat del sistema solar en qualsevol instant anterior o posterior. El determinisme sembla bastant obvi en el cas dels planetes; els astrnoms fan prediccions molt precises d'esdeveniments com els eclipsis. Per Laplace va anar ms enll i va suposar que hi havia lleis semblants que governaven tota la resta, incls el comportament hum." Brevssima histria del temps (p.111) S.Hawking i L. Mlodinow QESTIONS 1) Qu vol dir que l'univers s completament determinista? 2) Es pot pensar que l'univers s parcialment determinista? Per qu? 3) Qu s la llibertat per a una persona determinista?

EXERCICI DE REFLEXI I DEBAT CREACI D'UN ASSAIG Els alumnes poden pensar i desprs discutir a classe si estem determinats, condicionats a fer el que fem, o ens sentim lliures de fer realment el que volem. A continuaci a cada u d'ells pot fer un assaig on expressin els seus pensaments i finalment es pot organitzar un concurs, que es pot fer coincidir amb la Diada de Sant Jordi. El segent text constitueix una reflexi de les moltssimes que es poden fer d'un tema tan polidric com aquest i pot servir com a petita mostra de l'estil dels assaigs que, com a exercici, seria bo que els nostres alumnes s'acostumessin a escriure, ja que aquesta prctica els ajuda a clarificar i exposar les seves idees. No obstant, els alumnes a vegades troben el text segent difcil d'entendre. Llavors va b portar a classe un assaig que els resulte ms assequible i que pot treure's, per exemple, d'un diari o d'una revista. 69

La reflexi segent constitueix una mostra de com la cincia repercuteix en l'humanisme en general, de com les idees cientfiques afecten a les idees filosfiques de la nostra poca, de com el pensament cientfic influeix en els supsits ideolgics de la societat en qu vivim.

4.7.2 Representa el determinisme una amenaa per a la llibertat humana?

Diuen que Newton pensava que noms la intervenci de Du podria evitar el caos en el sistema solar; per Lagrange i Laplace, hbils matemtics del segle XVIII, van calcular en detall les pertorbacions que cada planeta pot provocar en els altres i van arribar a la conclusi que aquestes provoquen canvis graduals en la posici i l'excentricitat (definida com la ra entre la distncia focal i l'eix transversal) de la seves rbites el.lptiques. Abans Newton ja se n'havia adonat d'aquests canvis, mes no els havia estudiat en profunditat i havia suposat que amb el temps produrien una catstrofe, a no ser que Du restaurs l'ordre a l'univers. Lagrange i Laplace van mostrar que si el sistema solar s un conjunt de cossos afectats per la seva atracci gravitatria els canvis han de ser peridics. Les dimensions del sistema fluctuen regularment al voltant d'un valor mitj del qual se separa primer en un sentit i desprs en el sentit oposat. Aix, un augment de l'excentricitat d'una rbita es va compensant per una disminuci que restableix l'equilibri abans que el primer procs doni lloc a un cataclisme. Laplace expos aquestes esperanadores idees en la seva Mecnique cleste i quan Napole li pregunt per qu no hi havia mencionat Du el gran matemtic respongu simplement:"Senyor, no necessitava aquesta hiptesi". Anys desprs, l'estudi de les pertorbacions don lloc a la descoberta del planeta Nept. Els astrnoms se n'adonaren que , incls recollint totes les pertorbacions produdes per Jpiter i Saturn, les posicions calculades per Ur diferien de les observades. Per explicar aquesta diferncia els astrnoms van fer la hiptesi que Ur era pertorbat per l'acci d'un planeta 70

desconegut. I desprs de molts de clculs i de moltes nits de pacient observaci del cel es vei el nou planeta, al qual es don el nom de Nept. Fou un esdeveniment decisiu que va establir definitivament el prestigi de la cincia mecanicista al segle XIX. Mes, aquesta confiana cega en la cincia mecanicista ja s'havia mostrat en la famosa afirmaci, tamb de Laplace, segons la qual una intel.ligncia prou gran podria preveure tot el futur de l'univers si se li donava la posici, la velocitat i la massa de totes les partcules materials. s aquesta una afirmaci ben agosarada que, en veure-la, de seguida ens provoca diferents reaccions.Quines? Vegem-les. En primer lloc, ens crida l'atenci el seu optimisme extrem. Qu bonic resultaria ser capa de preveure tot all que s'esdevindr en un futur a l'univers! Les paraules de Laplace de seguida ens fan renixer la insaciable curiositat de voler saber-ho tot i la conseqent ambici de voler dominar-ho tot. Es l'eterna temptaci a qu sempre ha estat sotms l'home i que ja apareix al Gnesi quan Adam i Eva van menjar la maana de l'arbre del coneixement, malgrat recordar l'amenaa del Creador i ser ben conscients del perill a qu s'exposaven,la mort. D'altra banda, les paraules de Laplace tamb generen un sentiment d'humilitat personal. A cada u de nosaltres, individualment, per separat, li s impossible de realitzar el somni del gran matemtic francs; per a tots en conjunt, a la humanitat sencera, potser no li s tan difcil. De fet , cada grup d'especialistes dins la comunitat cientfica intenta fer precisament aix, preveure el futur de la seva parcel.la de l'univers. Noms cal ajustar les descobertes de cada especialitat i fer que enganxen totes com si fossen les peces d'un puzzle. El somni que Laplace va manifestar al segle XVIII segueix sent el nostre somni, l'ideal d'una societat que segueix confiant en el poder predictiu de la cincia. I com estem vivint en un moment en qu la informtica avana cada dia a passos gegantins, ens assalta la idea d'un superordinador on pogussim introduir les dades de les condicions inicials de les partcules, per una part, i les lleis de la Natura, per l'altra, i llavors la mquina pogus processar tota la informaci donada i finalment fos capa de deduir la situaci de les 71

partcules de l'univers en cada moment. No obstant, les ltimes paraules de la famosa afirmaci de Laplace (si se li donaven la posici, la velocitat i la massa de totes les partcules materials) ens fan despertar del nostre somni intel.lectual. Perqu es pugui preveure tot el futur de l'univers cal conixer l'estat de totes les partcules . Quan ens fixem en aquesta condici de seguida la veiem ir realitzable i aix ens fa baixar de cop des del mn de les idees al de la realitat , ja que ens planteja preguntes com les segents: qui i quan podr dir que coneix realment com es troben totes les partcules de l'univers? quantes sn aquestes partcules? a qu diem partcula? Aix, constatem que la famosa sentncia de Laplace imposa una exigncia impossible de complir si agafem l'univers com un tot, que s com en un principi l'havem ents. Ens sembla que noms es pugui complir prenent com a univers un sistema molt ben delimitat amb unes variables concretes molt ben definides. Desprs d'aquestes consideracions sobre el determinisme del cosmos en general ens ve al cap la seva possible adaptaci al mn hum en concret. Si el determinisme s'aplica a l'univers evidentment s'ha d'aplicar tamb a l'home; s a dir, si tot est determinat, necessriament la vida de l'home tamb ho est . Mes l'home no s un ser viu com una planta o un peix sin que sempre ha estat considerat responsable dels seus actes, per molts dels quals la societat li demana comptes. Si l'actuaci de l'home no fos lliure, quin sentit tindria acusar una persona per un delicte que ha coms i lloar-ne una altra per una acci encomiable que ha realitzat? Si el determinisme fos acceptat per a tots els ssers de l'univers sense excepci sembla que haurem d'admetre tamb que la conducta de cada home es troba ja prefixada segons unes condicions prvies i unes lleis generals que l'afecten. Precisament l'actual progrs de les diferents cincies va en aquesta direcci. Medicina, psicologia, sociologia i altres cincies que es refereixen a l'home pretenen explicar la situaci de l'sser hum a partir d'unes condicions inicials i d'unes lleis universals i pretenen predir el futur tamb d'aquesta manera. Aix ens porta a pensar que potser estem determinats a fer el que fem i a desitjar el que desitgem i si hi hagus un ment tan 72

summament intel.ligent com la que suggereix Laplace arribarem a saber-ho tot sobre els nostres actes i sobre els nostres anhels. Comencem, en primer lloc, plantejant-nos la pregunta segent: representa el determinisme una amenaa per a la nostra llibertat d'acci? Si ens hi fixem b, veiem que quan una persona es troba en perfectes condicions fsiques i mentals llavors pot decidir el que fa i la seva decisi pot precisament no tenir res a veure amb les condicions determinants que sembla que li estan influint, com ara les ensenyances dels pares i dels mestres, les opinions dels amics i els missatges dels mitjans de comunicaci. Aix, per exemple, les circumstncies que ens envolten poden incitar-nos a prendre una determinada beguda molt popular; la calor de l'ambient, la set que sentim, la publicitat que n'han fet i la facilitat amb qu es troba poden fer-nos desitjar intensament de beure-la. Noms cal estirar la m i agafar-la. No obstant, s innegable que tamb ens podem plantar i dir-nos a nosaltres mateixos: "No la beur" (per exemple, perqu volem seguir un rgim) i no beure-la. Davant d'aquest exemple segurament que hi hauria alg que replicaria: "Aquesta reacci no s gaire probable; la immensa majoria de persones es prendrien la famosa beguda". I li contestarem: " Tens ra; efectivament s aix com tu dius; per que no sigui probable no vol dir que no sigui possible. De fet , si mirem al nostre voltant o observem les notcies que ens presenten els mitjans de comunicaci sempre trobem persones que, per motius diversos, es comporten de forma molt diferent a la prevista; i, per cert, unes vegades sn qualificades de fermes i altres vegades de fantiques". Per tant, sembla que , estrictament parlant, poguem concloure que el determinisme no constitueix una autntica amenaa per a la llibertat d'acci de l'home A continuaci, en segon lloc, la pregunta que se'ns planteja s la segent: representa el determinisme una amenaa per a la llibertat de desig? I la resposta que s'ha de donar en aquest cas penso que s afirmativa. La nostra voluntat, la que guia les nostres accions, es troba determinada per uns fets passats i presents que no 73

coneixem del tot i per unes lleis generals que la cincia intenta descobrir. Tant els uns com les altres ens resten encara molt amagats, per, creiem que existeixen; almenys aquesta s la manera que tenim les persones d'entendre el mn, tant el mn fsic com el mn prpiament hum. Resta molt encara per fer en el llarg cam del coneixement de nosaltres mateixos. I tamb resta molt per fer en el camp de l'autodomini dels nostres desitjos. Aix com podem plantar-nos , decidir no realitzar una acci en contra dels factors que ens determinen i efectivament podem no fer-la, no s'esdev el mateix amb les nostres apetncies. No podem dir "No vull voler aix " i de cop no voler-ho, simplement per la nostra prpia voluntat. No obstant aix, hi ha hagut a Orient i a Occident una llarga tradici, dins la qual hi ha filsofs estoics com Epictet, que han conreat el difcil art del control de les emocions i les aspiracions. Segons aquesta antiga saviesa, amb convicci, decisi, raonament, pacincia i una certa tcnica psicolgica s possible suprimir apetits que la nostra ra ens aconsella eliminar. Per exemple, si tenim un vici i sentim un fort impuls que ens empeny a fer all que ens perjudica podem intentar superar-lo convencent-nos sincerament del que en realitat ens conv i realitzant activitats que ens distraguin de la nostra obsessi i, a ms a ms, ens aportin una satisfacci que no ens faci mal. Per, encara que tinguem una certa capacitat d'alterar els nostres desigs amb nous condicionaments que nosaltres mateixos posem , aix no treu que la nostra voluntat sigue determinada per fets passats i presents, voluntaris i involuntaris. Mes si abans hem dit que no podem conixer totes les partcules materials de l'univers amb igual o ms motiu sembla que hagussim de dir que no podem conixer tots els factors que influeixen en el mn enrevesat dels desigs humans. Per, malgrat totes aquestes grans dificultats, el somni de Laplace continua vigent com a ideal al que tendeix el coneixement hum en general i les diferents cincies en particular. s un ideal superb, per irrenunciable.

74

5. LA IMATGE ACTUAL DE L'UNIVERS

5.1 COM ENS HO FEM AVUI DIA PER VEURE L'UNIVERS?

Es ben natural que vulguem conixer el lloc on vivim; per mirem al cel i veiem noms uns punts brillants que no sabem qu sn. Per aix utilitzem tot tipus d'instruments per satisfer el nostre desig de conixer qu hi ha ms enll del que veiem amb els nostres ulls. Els nostres avantpassats s'esforaren molt per entendre l'univers per no disposaven dels nostres mitjans intel.lectuals i tcnics. En canvi, ara disposem de poderosos recursos com el mtode cientfic, unes fortes matemtiques i instruments tecnolgics com els ordinadors i els telescopis. Els astrnoms han estat sempre buscant noves maneres de veure l'univers cada vegada ms lluny i entendre'l cada vegada millor. Aix, les galxies ms llunyanes apareixen molt dbilment i, per aix, els grans telescopis acumulen llum durant molt de temps i d'aquesta manera s'aconsegueix distingir imatges que en principi eren molt dbils. A ms, de l'espai no noms arriba llum visible sin moltes altres radiacions electromagntiques (la llum que veiem s noms una d'elles): ones de rdio, raigs infrarojos, raigs ultraviolats, raigs X i raigs gamma . I tamb arriben raigs csmics, formats per partcules. Per cada tipus de radiaci els astrnoms utilitzen instruments especials: hi ha observatoris que tenen nombroses antenes per captar les ones de rdio emeses per determinats cossos celestes; hi ha satl.lits que capten infrarojos. En alguns casos s indispensable col.locar els instruments fora de l'atmosfera, perqu aquesta impedeix el pas de determinades radiacions. Quan coneixem descobertes que han fet els astrnoms no noms ens admirem sin que tamb ens preguntem com s'ho han fet per aconseguir-les. La seva audcia i la seva habilitat ens meravellen. Un dels millors instruments d'observaci de qu disposen en l'actualitat s el satl.lit WMAP.

75

ACTIVITAT DE RECERCA 1)Busca informaci d'instruments d'observaci astronmica del passat i explica'n el funcionament. 2) Fes una recerca sobre la histria del telescopi, aix com dels tipus que n'hi ha. 3) Busca informaci sobre la radiaci electromagntica, aix com els diferents tipus que n'hi ha.

5.2 EL SATL.LIT WMAP

El satl.lit WMAP (Sonda Anisotrpica de MicroonesWilkinson), que pren el seu nom del pioner de la cosmologia David Wilkinson i que fou llanat a l'espai el 2001, envia un munt de dades que ha perms als astrnoms crear una imatge detallada de l'univers quan noms tenia 380.000 anys d'edat . L'energia vessada per la bola de foc original que va fer nixer les estrelles ha estat circulant pel nostre univers durant milers de milions d'anys i ha estat captada per WMAP, que ens ofereix una fotografia del cel que mostra la radiaci de microones creada pel propi big bang. Diu M. Kaku que si avui en dia l'univers fos un home de 80 anys les imatges del WMAP el mostren com un xiquet acabat de nixer, amb menys d'un dia d'edat. La ra per la qual aquest satl.lit pot donar-nos una imatge sense precedents de l'univers en la seva infantesa s que el cel nocturn s com una mquina del temps. Com la llum viatja a una determinada velocitat, a 300.000 kms per segon, les estrelles que veiem per la nit es veuen com van ser en el passat, no com sn ara. Aix, la llum de la Lluna triga una mica ms d'un segon a arribar a la Terra; per aix, en mirar la Lluna la veiem tal com era en realitat un segon abans. La llum del Sol triga uns 8 minuts a arribar a la Terra. De la mateixa manera, moltes de les estrelles que veiem al cel estan tan lluny que la seva llum triga de 10 a 100 anys a arribar als nostres ulls. En el cel no serveixen les mesures de la nostra vida quotidiana; la mesura ms utlitzada s l'any llum, que s la distncia que la llum recorre en un any, que aproximadament s de 10 bilions de kms. 76

La llum de les galxies ms llunyanes pot estar a milers de milions d'anys llum. Per aix una part d'aquesta llum va ser emesa fa molt i molt temps, incls abans de l'aparici dels dinosaures. Els quasars, que la majoria dels astrnoms creuen que sn les fonts d'energia ms poderoses que hi ha a l'univers, sn centres de galxies que lluen amb una intensitat cent vegades ms gran que els centres galctics ordinaris.Els grans forats negres que els quasars, probablement, tenen al mig, poden ser la causa de la seva brillantor; ja que xuclen tot tipus de matria brillant, des d'estrelles fins pols; els quasars sn uns dels objectes ms llunyans que podem veure amb els nostres telescopis, es troben a la vora de l'univers visible, al voltant de 13.000 milions d'anys llum de la Terra. Per descriure l'univers, els cosmlegs de vegades fan servir la imatge de mirar cap avall des de dalt d'un gratacels de 100 pisos (com l'Empire State Building). Quan es mira des de dalt de tot, gaireb no es pot veure el carrer. Si la base de l'edifici representa el big bang, llavors, mirant des de dalt, les galxies llunyanes estarien a la desena planta i el fons csmic mesurat pel satl.lit WMAP estaria un parell de centmetres per sobre del carrer. Aix, WMAP ens ha donat l'edat de l'univers: 13.700 milions d'anys. WMAP es troba en una posici estratgica, a 1.6 kms de la Terra, per sobre de les pertorbacions atmosfriques que podrien emmascar el tnue fons de microones. (text adaptat) Universos paral.lels (p.24-27) M.Kaku

77

El dia 6 d'agost del 2009 va aparixer aquesta notcia al diari Avui:

S'ha descobert una galxia que es troba a ms de 10700 milions d'anys llum de la Terra. El que ara veiem d'ella s tal com era fa 10700 milions d'anys. Com que l'Univers es creu que aproximadament t 13700 milions d'anys, les imatges d'aquesta galxia permeten estudiar com eren les nebuloses en un Univers que encara era molt jove. Calcula a quina distncia es troba aquesta galxia de la Terra.

78

5.3 LA MATRIA FOSCA I L'ENERGIA FOSCA

D'altra banda, WMAP demostr que la matria visible que hi ha al nostre voltant (incloent muntanyes, planetes, estrelles i galxies) constitueixen un 4 % del contingut de matria i energia de l'Univers; d'aquest 4% la major part es troba en forma d'hidrogen i d'heli i probablement noms el 0.03% adopta la forma d'elements pesats . La major part de l'Univers est constituda per un material invisible d'origen totalment desconegut, ja que els elements familiars que fan el nostre mn constitueixen noms el 0.03 % del cosmos. Segons el WMAP, el 23% de l'Univers est constitut per una substncia indeterminada anomenada "matria fosca",que t pes per s totalment invisible; noms pot ser observada indirectament perqu refracta la llum de les estrelles, com el vidre. Per la major sorpresa de les dades subministrades per WMAP fou que el 73 % restant de l'Univers est fet d'una forma totalment desconeguda d'energia anomenada "energia fosca"; s l'energia del no res, l'energia invisible amagada al buit de l'espai. L'evidncia observacional que es t per mantenir l'existncia de la matria i l'energia fosca s que l'Univers s'accelera encara que l'atracci gravitacional restringeix l'expansi; s a dir, es creu que la matria i l'energia fosca creen un camp d'antigravetat que separa les galxies. Ara per ara, ning no sap d'on prov aquesta energia del no res."Francament, no ho entenem. Sabem quins sn els seus efectes [ per] no tenim cap clau [...] ning no la t", diu C. Hogan, astrnom de la Universitat de Washington en Seattle. Com veiem, s un gran repte per astrnoms i cosmlegs esbrinar el paper que representen tant la matria fosca com l'energia fosca. Encara que directament no poguem veure la matria fosca , ja que no emet cap mena de radiaci coneguda, la seva presncia s'infereix a partir de la influncia de la seva suposada atracci gravitatria sobre les rbites de les estrelles. Potser la major evidncia d'aix prov de les estrelles de les zones exteriors de les galxies espirals com la Via Lctia. Aquestes estrelles giren al voltant de les seves galxies massa de pressa per ser retingudes en la seva rbita noms per l'atracci gravitatria de les estrelles observades....Per tamb 79

podria haver altres formes de matria,distribuda quasi uniformement per l'univers,i que poden augmentar ms la densitat mitjana de l'univers. Per exemple, existeix un tipus de partcules elementals anomenades neutrins, que interaccionen molt dbilment amb la matria(poden travessar 1 any llum 300000 kms sense interactuar) i sn molt difcils de detectar (un experiment sobre neutrins va utilitzar , per poder-ne descobrir, un detector subterrani amb 50.000 tones d'aigua!) (veieu l'apartat 5.14.1). (text adaptat) Brevssima histria del temps (p.83) S. Hawking i L.Mlodinow ACTIVITAT DE RECERCA (Ampliaci) Busca qui, quan i per qu van proposar l'existncia de la matria fosca i de l'energia fosca

5.4 LES ESTRELLES

Les estrelles ens fascinen quan, a la nit, mirem el cel. Uns puntets allunyats, blancs i lluents, sobre un fons negre, ens recorden la nostra petitesa i ens fan preguntar qu ms hi ha en la immensitat de l'espai. Fa segles que astrnoms i cosmlegs estudien les estrelles, observant-les i especulant sobre elles. Vegem algunes de les conclusions a qu han arribat.

80

5.4.1 Vida de les estrelles 5.4.1.1 Naixement de les estrelles

Al principi l'Univers era ple d'enormes nvols de pols i gas. Alguns d'aquests nvols van comenar a contraure's sota la seva prpia fora de gravetat. A cada un d'aquests nvols la matria es va comprimir i escalfar. Finalment, la compressi va arribar al punt lmit i la temperatura va ser prou alta com per formar una estrella. El nostre Sol va formar-se d'aquesta manera. Avui en dia, encara neixen estrelles dels nvols de pols i de gas que hi ha a l'espai. Un d'aquests nvols s la nebulosa d'Ori, que es pot veure a la nit a simple vista, on els astrnoms han vist taquetes fosques que s'esfondren i que, ms endavant,es convertiran en estrelles. Les estrelles estan formades principalment d'hidrogen, que s l'element ms simple (perqu cada tom consta d'un prot i d'un electr). Les partcules d'hidrogen topen entre elles i formen partcules ms grans d'heli (un tom d'aquest element consta de dos protons i dos electrons) i aquesta col.lisi desprn l'energia que fa brillar les estrelles.

5.4.1.2 Mort de les estrelles

Mentre una estrella brilla, el seu nucli s'escalfa progressivament i l'hidrogen es va exhaurint. Si s'escalfa ms, l'estrella augmenta de mida. A causa d'aquesta expansi, les capes exteriors es refreden i es tornen de color vermell. El resultat s una vermella gegant. Si l'estrella vermella gegant continua brillant, es queda finalment sense energia al nucli. Llavors s'esfondra. Aquest esfondrament escalfa les capes exteriors, vermelles i fredes, i, si l'estrella s gran, aquestes capes esclaten. D'una estrella gran que esclata en diem una supernova. Durant un temps, l'explosi fa que brilli al cel tan intensament com una galxia ordinria. Desprs d'una explosi d'aquesta mena, una part de la matria s'escampa per l'espai. La 81

matria restant esdevindr un forat negre o una estrella de neutrons. Tot i que el primer s'anomena "forat", en realitat s un cos d'una massa molt densa; s tan densa que empresona fins i tot la seva prpia llum, s un pou molt fondo, d'on no pot escapar-se res. Quan una estrella ordinria com el Sol esclata, la seva gravetat la comprimeix fins que arriba a la mida d'un planeta petit. Cont tota la massa, per ha esdevingut un cos petit, blanc i calent anomenat "nana blanca".Un centmetre cbic de material de nana blanca t una massa d'aproximadament una tona. Si comprimssim tota la massa del Sol en una massa de la mida de la Terra, un trosset de matria d'aquesta massa de la mida del nostre dit petit pesaria almenys vint tones.La gravetat en la superfcie d'una nana blanca s desenes de milers de vegades major que la gravetat en la superfcie de la Terra. Si l'estrella s ms gran que el Sol, com que la fora de gravetat augmenta, la compressi s tamb ms gran i esdev una estrella de neutrons, amb tota la massa d'una estrella com el Sol comprimida en una boleta de potser 16 kms. de dimetre. Est formada quasi completament de neutrons i la seva densitat s un mili de vegades major que la d'una nana blanca, de mode que cada centmetre cbic d'una estrella de neutrons pesaria al voltant de 100 milions de tones. En 1054, observadors del cel xinesos, rabs i indis americans van mirar el firmament i van veure el resultat d'una supernova que havia esclatat a 6500 anys llum. La supernova va formar un enorme nvol de pols i gas que encara podem veure avui. D'aquest nvol en diem la nebulosa del Cranc. Al centre hi ha una petita estrella de neutrons, tot el que queda de l'estrella desprs d'haver esclatat. Aquesta estrella de neutrons gira 33 vegades per segon i, a cada volta, envia un batec d'energia en la direcci on estem; aquesta energia es troba en la forma de les ones elctriques anomenades ones de rdio.

5.4.2 Els pulsars

L'any 1967, una jove estudiant d'astronomia, Jocelyn Bell, va detectar per primera vegada unes ones de rdio que parpellejaven molt de pressa al cel. Durant un temps la gent va pensar que potser eren senyals d'altres ssers de l'espai. Les van anomenar LGM, inicials 82

de "Little Green Men" (homenets verds). Per els parpalleigs eren tan regulars que van decidir que no podien tenir un origen intel.ligent. D'aquesta manera Jocelyn Bell va descobrir els pulsars estrelles de neutrons que giren enviant ones de rdio a cada volta. Els pulsars giren d'una manera tan uniforme que els astrnoms els podrien usar com a rellotges perfectes. De fet, els pulsars ens han servit per traar la posici de la Terra a la galxia. A les sondes espacials (sondes no tripulades que surten fora de l'rbita de la Terra) Pioneer 10 i 11 es van posar unes plaques que contenen informaci sobre la Terra. En aquestes plaques, les posicions dels pulsars han estat usades com a mapes.Els cientfics creuen que la velocitat de gir d'aquests pulsars variar molt poc en el temps que les plaques triguen a ser descobertes a l'espai potser milions d'anys. Per tant, aquests mapes poden ajudar els ssers extraterrestres a calcular la posici de la Terra des de qualsevol lloc de la galxia.

5.5 EXPERIMENT QUE MOSTRA QU S LA GRAVETAT AMB UN OBJECTE SOBRE UNA PLANXA DE GOMA
Sabem que la gravetat s una fora que fa que els objectes s'atraguen mtuament. Per podem imaginar quin s l'aspecte real de la gravetat? Podem fer-nos una idea de qu s la gravetat simulant que l'espai s una planxa de goma. Qualsevol objecte pesant que hi posem fa que la planxa s'enfonse i, com ms pese l'objecte, ms s'enfonsar la planxa. Si, sense variar-ne el pes, aconseguim disminuir la mida de l'objecte, el pes es concentrar en una rea ms menuda i la planxa s'enfonsar ms. Una nana blanca fa un clot molt ms fondo que no pas la Terra i una estrella de neutrons el fa encara ms profund. Com ms fondo fos el clot, ms difcil seria sortir-ne.

83

5.6 I SI L'OBJECTE S MOLT DENS...

Es difcil lluitar contra la fora de gravetat d'objectes petits de molta massa; per exemple, s gaireb impossible escapar-se de la fora d'atracci d'una estrella de neutrons. Noms la llum, les ones de rdio i els electrons ho poden fer. Si un objecte de massa molt densa fos encara ms menut, res no s'escaparia. Ni tan sols la llum! Si tot hi caigus i res no en sorts seria com un forat a l'espai. Aix s el que s'anomena "forat negre". Si una estrella gran esclata i la matria restant esdev prou comprimida pot convertir-se en un forat negre. Per si ni tan sols la llum pot sortir d'un forat negre, com podem veure'l? Com podem saber si un forat negre existeix? B, ho sabem per la matria de les estrelles properes. Si el forat negre s a prop d'alguna estrella llavors atrau matria d'aquesta estrella. La matria gira i gira al voltant del forat negre, formant una espiral aplanada. La matria, en girar, desprn raigs X, perd energia i, finalment, cau dins del forat negre. No podem veure el forat negre, per podem detectar els raigs X. A la constel.laci del Cigne, per exemple, els astrnoms han detectat raigs X emesos per una gran estrella que sembla que giri al voltant d'una cosa que no podem veure. Aquesta "cosa" s probablement un forat negre. Una de les descobertes ms espectaculars en aquest tema s la que ha fet el telescopi de raigs X anomenat Xandra quan, mirant cap a un petit espai a la vora de l'univers visible, ha trobat sis-cents forats negres. Extrapolant aquesta observaci, els astrnoms calculen que hi ha almenys trescents milions de forats negres en tot el cel nocturn.

D'altra banda, S. Hawking ha demostrat que els forats negres poden evaporar-se molt lentament i convertir-se en gas lleuger. Com ms menuts sn, ms rpidament s'evaporen. Quan l'Univers va comenar potser van formar-se forats negres de totes mides. Alguns podrien haver estat mini-forats negres, amb la mateixa quantitat de massa que els planetes o, fins i tot, els asteroides. 84

5.7 LA TEORIA DEL BIG BANG

5.7.1 Introducci
Una evidncia aclaparadora ha convenut la majoria dels astrnoms que l'Univers va nixer en un instant de temps definit, fa uns 13700 milions d'anys, en forma d'una bola de foc superdensa i supercalenta de radiaci energtica. Aix es coneix com el model Big Bang de l'origen de l'Univers, un terme posat per F. Hoyle a finals dels anys 40, per ridiculitzar una teoria que ell considerava gaireb tan elegant com una party girl sortint de l'interior d'un gran pasts. Hoyle s un dels majors adversaris de la idea del big bang; per el nom que ell li va donar ha calat fondo. Fins els anys 20, els astrnoms pensaven que l'Univers consistia en el que avui en dia coneixem com la Galxia Via Lctia i que era essencialment eterna i immutable. Les estrelles individuals podien morir, per en naixerien de noves per ocupar el seu lloc. El primer indici clar que l'Univers podia canviar aparegu quan A. Einstein desenvolup la seva teoria de la relativitat general. Aquesta teoria ofereix un model, una descripci matemtica, de l'Univers. Einstein descobr que, quan tractava d'aplicar les seves equacions per descriure l'espai-temps, aquestes no descrivien un mn esttic i immutable. Les equacions deien que l'Univers havia d'estar expandint-se o contraient-se, per que no podia romandre estacionari. Ja que no hi havia cap evidncia astronmica d'expansi o contracci, Einstein introdu un terme extra en les seves equacions, un factor de correcci anomenat constant cosmolgica per conservar els models. Posteriorment descriuria aquesta constant com la major pfia de la seva carrera. Altres investigadors, com W. De Sitter i A.Friedman, tamb van trobar solucions a les equacions d'Einstein que descrivien models diferents de l'Univers, per totes mostraven un Univers amb intrnseca a evolucionar. Alguns models comencen molt menuts i s'expandeixen sempre; altres s'expandeixen fins un cert punt i desprs es col.lapsen i altres segueixen un cicle repetit d'expansi i col.lapse com esdev a la novella de cincia ficci Tau zero (veieu apartat 5.12.1). 85 una tendncia

La funci d'aquests models matemtics per a l'Univers real comen a clarificar-se als anys 20, quan el treball d'E. Hubble i altres observadors mostr que la nostra Via Lctia no noms s simplement una galxia entre moltes altres en el cosmos, sin que les galxies s'estan allunyant unes de les altres a mesura que l'Univers s'expandeix. En conseqncia, el model cosmolgic ms senzill basat en les equacions d'Einstein, sense la constant cosmolgica, s, en efecte, una bona descripci de l'Univers en general. (text adaptat) Diccionari del Cosmos (p.49) J.Gribbin

ACTIVITAT DE RECERCA Explica un altre model sobre l'origen de l'Univers que sigue diferent del del Big Bang, com ara el proposat per F.Hoyle.

5.7.2 Model cosmolgic d'Einstein

Aix, a principis dels anys 30, estava clar que l'Univers s'expandia, transportant les galxies a mesura que l'espai entre elles s'estirava. Segons aquest model, les galxies sn arrossegades per l'expansi de l'espai. S'ha fet la comparaci amb les panses d'un pding. A mesura que la massa creix, les panses es van separant entre elles, encara que elles no s'estiguin movent a travs de la massa. Per l'analogia no s exacta (com totes les analogies) perqu, a diferncia de l'Univers, un pding de panses t un centre i unes vores. Les equacions d'Einstein ens diuen que l'Univers no t centre ni vores, o b perqu s infinit o b perqu est suaument corbat per formar quelcom semblant a la superfcie d'una esfera. De la mateixa manera que es pot sortir de Nova York i viatjar en lnia recta per la superfcie de la Terra per acabar tornant a Nova York, tamb es podria viatjar en lnia recta 86

a travs de l'Univers i arribar al punt de partena, desprs de circumnavegar l'Univers. No hi ha centre en la superfcie de l'Univers, de la mateixa forma que no hi ha centre en la superfcie de la Terra. Durant els anys 30 i 40, els cosmlegs van anar assimilant aquestes idees. Una conseqncia d'elles va ser que l'Univers havia tingut un principi definit en el temps. Si imaginem que tornem enrera l'expansi que avui veiem, ens trobem que va existir un temps en qu totes les galxies estaven unes sobre les altres, perqu s'havia contret l'espai que hi havia entre elles. Abans d'aix, les estrelles havien estat fuses en una gran bola de foc tan calenta com l'interior d'una estrella, que es troba a 15 milions de graus Kelvin. Les equacions d'Einstein diuen realment que es pot seguir anant enrera, fins un temps en qu tota la matria i l'energia de l'Univers emerg d'un punt de dimensions nul.les, una singularitat. No obstant, la idea del Big Bang no es va portar, en principi, a tal punt. (text adaptat) Diccionari del cosmos (p.50) J. Gribbin

5.7.3 La idea del Big Bang

La primera persona que va proposar una versi del que ara s'anomena model de Big Bang fou l'astrnom, que tamb era sacerdot, G. Lematre al 1927. Lematre va descriure el naixement de l'Univers com una expansi a partir d'un moment en qu tot el contigut de l'Univers estava concentrat en una esfera tres vegades ms gran que el nostre Sol, que ell li va dir tom primordial (tamb conegut, menys reverentment com l'ou csmic). Aquest, segons Lematre, va explotar desprs per raons desconegudes i es va trencar en fragments que formaren els constituents de l'Univers que veiem. La idea del Big Bang fou desenvolupada per G.Gamow als anys 40. Va mostrar com eren les interaccions nuclears que s'esdevenien a l'interior de la bola de foc de l'Univers primitiu i que anaven donant lloc als elements ms lleugers que ara encara veiem. A Gamow li agradava parlar de la cuina prehistrica de l'Univers on la intensa calor del 87

Big Bang va coure els elements de l'Univers. La idea de Gamow, diu M.Kaku, era que hi havia una cadena ininterrompuda, comenant per l'hidrogen, que podia construir-se simplement afegint ms partcules a l'tom d'hidrogen. Aix, creia que tota la taula peridica dels elements qumics de Mendeleev podia haver estat creada per la calor del Big Bang. Gamow i els seus alumnes raonaven que, com l'Univers era una col.lecci increblement calenta de protons i neutrons en l'instant de la creaci, es va donar el fenomen de la fusi i els toms d'hidrogen es van fusionar per produir toms d'heli. Com en una estrella , on les temperatures sn tan altes, els protons d'un tom d'hidrogen col.lisionaven entre ells fins que es fusionaven, creant nuclis d'heli. Les col.lisions posteriors entre hidrogen i heli produen la srie segent d'elements, incloent el liti i el berili. Gamow partia de la base que els elements superiors podrien ser formats de manera seqencial, afegint cada vegada ms partcules subatmiques al nucli. El que havia descobert Gamow era que el Big Bang podia crear l'heli, que forma un 25% de la massa de l'Univers. Aix, una prova del Big Bang s el fet que les estrelles estan formades, aproximadament, per un 75% d'hidrogen , un 25% d'heli que, en part, foren formats en els primers minuts del big bang. No obstant, Gamow va tenir problemes amb els clculs. La seva teoria funcionava b amb els elements ms lleugers. Per els elements amb 5 i 8 neutrons i protons sn extremadament inestables i, per tant, no poden actuar de pont per crear elements que tenen major nombre de protons i neutrons. Com l'Univers est compost per elements pesats amb ms de 5 i 8 neutrons i protons podem dir que el programa de Gamow no va aconseguir totalment l'objectiu que perseguia, que era explicar la formaci dels elements. (text adaptat) Universos paral.lels (p.78) M. Kaku i traces d'altres elements. Com ha dit D. Spergel cada vegada que compres un globus, t'emportes toms

5.7.4 Model de Hoyle de la formaci dels elements

F.Hoyle va refinar el model de Gamow. Segons ell, el material originari estava constitut 88

noms d'hidrogen; els altres elements es formaren a l'interior de les estrelles i desprs passaren a la matria interestel.lar a travs de les supernoves. Hoyle va recrrer als mateixos mecanismes que havia proposat Gamow, per amb una diferncia. En el nucli central de les estrelles la densitat de matria s molt ms alta que en l'espai obert, fet que significa que la probabilitat que dues partcules col.lisionen de forma ms o menys simultnia amb un nucli d'heli s notablement major que en la teoria de Gamow. A ms, ja que la zona central de les estrelles s ms rica en heli que en qualsevol altre element, existeix una probabilitat relativament alta que dos nuclis d'heli xoquen contra un tercer en un espai de temps prou breu per formar un nucli de carboni. Els toms compresos entre l'heli i el carboni, com el liti, el berili i el bor, noms es van formar a travs de processos secundaris menys freqents, fet que explicaria la seva relativa raresa en l'Univers actual. La idea de Hoyle de la formaci dels elements al cor de les estrelles s avalada per una prova emprica interessant. L'espectre de certes estrelles delata la presncia d'un element anomenat tecneci. El tecneci s un element radioactiu que no t cap varietat atmica estable. La varietat que ms s'atansa a l'estabilitat s el tecneci-99, que t una vida mitjana de 220.000 anys, temps molt llarg si el mesurem a escala humana, per no a escal estel.lar; desprs de 5 milions d'anys (temps insignificant en la vida d'una estrella ordinria) noms resta una milmilionsima part de la quantitat inicial de tecneci-99. En conseqncia, si avui en dia es pot detectar el tecneci (per mitjans espectroscpics) llavors s que aquest element no va poder existir en el moment en qu es va formar l'estrella, sin probablement es va constituir al seu interior. (text adaptat) L'Univers (p. 312) I.Asimov que

Segons M.Kaku, Gamow i Hoyle aportaren una imatge complementria de la formaci dels elements. En l'actualitat els cosmlegs creuen que els elements ms lleugers, fins a tenir 5 i 8 neutrons i protons, foren creats realment pel Big Bang, com pensava Gamow. 89

Per els elements ms pesats fins el ferro foren fets en els nuclis de les estrelles, com pensava Hoyle. Si afegim que els altres elements foren generats per la calor abrasadora d'una supernova, obtindrem una imatge completa que explica les proporcions de tots els elements en l'univers. QESTIONS SOBRE ELS DOS TEXTOS ANTERIORS 1) Qui s considerat l'autor de la idea del Big Bang? 2) Per qu es diu que G.Gamow va desenvolupar aquesta idea? 3) Quina diferncia hi ha entre la proposta de F.Hoyle i la de G.Gamow per a la formaci dels elements? 4) Quina de les dues propostes sembla millor? Per qu?

5.7.5 Radiaci de fons

A Gamow li intrigava una idea: si el Big Bang fos tan extraordinriament calent potser part de la seva calor residual encara estigus circulant actualment per l'univers. Si fos aix, proporcionaria un registre fssil del propi Big Bang. Gamow va pensar que el Big Bang va comenar en un nucli increblement calent i si podia estimar la temperatura d'aquest podria calcular la quantitat i la naturalesa de la radiaci que emetia. Desprs va demostrar que la radiaci emesa per aquest nucli tan calent actuaria com la radiaci de cos negre. Un cos negre s un concepte ideal. Un objecte que absorbs tota la radiaci electromagntica que incids sobre ell seria un cos perfectament negre. La radiaci de cos negre s un tipus de radiaci emesa per un objecte calent ; absorbeix tota la llum que li arriba i la torna d'una manera caracterstica (vegeu apartat de Planck). L'equivalent ms proper a un autntic cos negre s'aconsegueix fent un forat en un recipient i introduint radiaci en el recipient a travs del forat. Quan les parets del recipient s'escalfen, la radiaci que surt del forat s radiaci de cos negre.El Sol, la lava lquida, el 90

carb calent en una foguerada i la cermica calenta en un forn emeten radiaci de cos negre La naturalesa de la radiaci emesa per un cos negre depn de la temperatura d'aquest cos negre, irradiant-se ms energia a majors freqncies quan major s la temperatura. Aix, la radiaci de cos negre fou descoberta per T. Wedgwood, fams fabricant de porcellana, qui va veure que quan coa en els seus forns material cru, aquest canviava de color del roig al groc i blanc a mesura que pujava la temperatura. Aix, una vegada es veu el color d'un objecte calent, tamb es pot saber aproximadament la seva temperatura i viceversa; la frmula exacta que relaciona la temperatura d'un objecte calent amb la radiaci que emet la va obtenir Max Planck el 1900, fet que va portar al naixement de la teoria quntica (veieu l'apartat 1 de la 3part). Es aquesta una de les maneres en qu els cientfics determinen la temperatura del Sol; el Sol irradia principalment llum groga, que correspon a una temperatura de cos negre d'uns 6000 K. Un carb al roig viu t una temperatura de 3000 K. Gamow i els seus col.laboradors calcularen quina podia ser la temperatura de la luminescncia del big bang i en 1948 publicaren un treball on postulaven que aquesta radiaci, que identificaren en la zona de microones, encara havia d'estar circulant uniformement per l'univers. El seu argument es desenvolupava de la manera segent: Durant anys desprs del Big Bang, la temperatura de l'univers era tan alta que, cada vegada que es formava un tom, es trencava; per tant, hi havia molts electrons lliures que podien dispersar la llum. Aix, l'univers era opac, no transparent. Qualsevol raig de llum que es mogus en aquest univers tan calent era absorbit desprs de recrrer una curta distncia; per aix l'univers era fosc. No obstant, desprs de 380.000 anys, la temperatura va baixar a 3000. Per sota d'aquesta temperatura, els toms ja no es trencaven per col.lisions. Per aix podien formar-se toms estables i els raigs de llum podien viatjar durant anys llum sense ser absorbits. Aix, l'univers es va fer transparent. Aquesta radiaci, que ja no era instantniament absorbida quan es generava, est circulant encara ara per l'univers. Per durant molt de temps no es va disposar d'instruments de mesura prou sensibles per detectar aquesta radiaci de fons de microones. 91

En 1965 A.Penzias i R.Wilson treballaven en un gran Radiotelescopi, d'uns 70 metres de dimetre; buscaven senyals de rdio dels cels quan descobriren unes interferncies indesitjades. Pensaren que eren degudes a brutcia i excrements de moixons i netejaren amb molt de compte una capa blanca que havia cobert la superfcie del radiotelescopi. Llavors les interferncies eren ms intenses. Havien trobat, accidentalment, el fons de microones predit per Gamow (encara que no va encertar la temperatura, que s de 2,7) (text adaptat) Universos paral.lels (p. 91) M. Kaku QESTIONS 1) Per qu es va pensar en l'existncia de la radiaci de fons? 2) Com es va trobar? 3) Busca altres descobertes fetes de manera semblant, s a dir, una mica per casualitat.

5.7.6 I abans del Big Bang?

Si postulem l'existncia de l'ou csmic com la forma original de l'Univers i fem el temps 0 el moment de la seva explosi, ens veiem obligats a preguntar: Per d'on ve l'ou csmic? Podem respondre: des de sempre; s a dir, podem refugiar-nos en l'eternitat. La llei de la conservaci de l'energia implica que la substncia de l'Univers s, en essncia, eterna;en conseqncia, la matria de qu es componia l'ou csmic va existir sempre. No obstant, encara que acceptem que la matria de l'ou csmic va existir des de sempre, no podem deixar de preguntar: va existir sempre en forma d'ou csmic? Si va existir com a tal ou des de sempre, s que era estable i si era estable, per qu va deixar de cop de ser-ho i va explotar en el moment que hem anoment temps zero, desprs de tant temps en qu s'havia limitat simplement a existir? 92

Per respondre aquesta pregunta el ms fcil s concebre el cosmos com un gas extremadament dispers. L'Univers seria llavors la mena d'espai buit que existeix ara entre les galxies i que, indubtablement, s estable. Aquest gas, molt rarificat, estaria sotms al seu propi camp gravitatori, extremadament difs. Al llarg del temps el gas s'aniria apilant lentament i l'Univers s'aniria contraient. A mesura que la substncia de l'Univers es fes ms compacta, el camp gravitatori s'aniria intensificant i desprs de molt molt temps l'Univers estaria sotms a un procs molt rpid de contracci. Aquesta contracci provocaria un escalfament en l'Univers i originaria temperatures cada vegada ms altes en aquella matria que es comprimiria en un volum cada vegada ms redut. Aix, l'augment de temperatura contraresta cada vegada ms la contracci gravitatria i acaba per frenar-la. No obstant, a causa de la inrcia de la matria, aquesta segueix contraient-se per sobre del punt on l'efecte trmic equilibraria exactament la fora de la gravetat, de manera que, en ltim terme, l'Univers es contreu fins un volum mnim, que se representa com a ou csmic. En una fase posterior la radiaci comena a espentejar cap a fora i la substncia de l'Univers s llanada cap a fora, cada vegada ms de pressa, en un procs que rpidament desemboca en el Big Bang. Aix, segons aquesta concepci, l'Univers sorgeix d'un estat caracteritzat per un buit virtual, passa per una fase de contracci fins arribar a una densitat mxima i desprs per una tercera etapa d'expansi que porta altra vegada al buit. (text adaptat) L'Univers (p. 313) I. Asimov

93

5.8 REFLEXI: EL CARCTER DE LES TEORIES CIENTFIQUES

"Per parlar sobre la natura de l'univers i discutir qestions com, per exemple, si va tenir un principi o tindr un final,hem de tenir clar qu s una teoria cientfica. Adoptarem el punt de vista simplificat que una teoria s noms un model de l'univers, o d'una part restringida d'ell, i un conjunt de regles que relacionen les magnituds d'aquest model amb les observacions que realitzem. Noms existeix en les nostres ments i no t realitat (sigui el que sigui el que aix signifiqui) fora d'elles. Una teoria s bona si satisf dues condicions: descriure amb precisi una ampli conjunt d'observacions sobre la base d'un model que contingue noms uns pocs elements arbitraris, i efectuar prediccions definides sobre els resultats de futures observacions. Per exemple, Aristtil acceptava la teoria d'Empdocles que tot estava format per quatre elements: terra, aire, foc i aigua. Aix era prou simple, per no condua a prediccions definides. En canvi, la teoria de la gravetat de Newton est basada en un model encara ms simple, en qu els cossos s'atrauen mtuament amb una fora proporcional al quadrat de la distncia entre ells. I, malgrat aquesta simplicitat, prediu els moviments del sol, la lluna i els planetes amb un grau alt de precisi. Les teories fsiques sn sempre provisionals, en el sentit que noms sn hiptesis: mai no les podem demostrar.Sigui quin sigui el nombre de vegades que els resultats dels experiments concorden amb alguna teoria, mai no podrem estar segurs que la propera vegada el resultat no la contradir. En canvi, podem refutar una teoria trobant una sola observaci que discrepi de les seves prediccions. Com afirmava el filsof de la cincia K. Popper, una bona teoria es caracteritza per fer un nombre de prediccions que podrien en principi ser refutades o falsades per l'observaci." Brevssima histria del temps (p.19) S.Hawking i L.Mlodinow

94

5.9 LA INFLACI DE L'UNIVERS

La teoria inflacionria de l'univers s un refinament de la teoria del big bang i va ser proposada, en 1979, per Alan Guth. En la primera bilionsima de bilionsima de segon una misteriosa fora antigravitatria va fer que l'univers s'escamps rpidament; aquest perode d'inflament fou inimaginablement explosiu i l'univers s'expand a una velocitat superior a la de la llum ; es considera que aix ltim no viola el principi d'Einstein que res no pot viatjar ms de pressa que la llum, perqu era l'espai buit el que es va expandir. Per visualitzar aquest perode inflacionari, imaginem un globus que s'infla rpidament, amb les galxies pintades sobre la seva superfcie. L'univers que veiem, poblat d'estrelles, es troba en la superfcie del globus. Ara dibuixem un cercle microscpic en la superfcie. Aquest petit punt representa l'univers visible, tot el que podem veure amb els nostres telescopis.L'expansi inflacionria fou tan intensa que hi ha regions senceres de l'univers ms enll del nostre univers visible que sempre estaran fora del nostre abast. L'inflament fou tan gran que, a prop nostre, el globus sembla pla. Aix, de la mateixa manera que la Terra a nosaltres ens sembla plana degut a les nostres petites dimensions, comparades amb les del nostre planeta, aix tamb l'univers sembla pla noms perqu est corbat a una escala molt ms gran que la nostra.

Imatge extreta de <http://astroyciencia.com>

95

5.10 EL MULTIVERS
Com no se sap exactament per qu va comenar l'inflament del nostre univers sempre hi ha la possibilitat que pogus produir-se una altra vegada el mateix procs. Aquesta s la proposta que va fer A. Linde : fos quin fos el mecanisme que va fer que el nostre univers s'infls de cop, aquest mecanisme segueix funcionant, fent, potser aleatriament, que tamb s'inflessin altres regions distants de l'espai. Segons aquesta teoria, un tros petit de l'espai pot inflar-se de cop i volta i fer brots, creant aix un univers fill que, a la seva vegada, pot fer que broti un altre univers i aix successivament (veieu apartat 7.4). Imaginem que fem bombolles de sab a l'aire; si bufem amb prou fora veiem que algunes de les bombolles es parteixen per la meitat i generen noves bombolles. De la mateixa manera, els universos poden estar donant a llum contnuament nous universos a travs de continus big bangs. Si s aix, potser vivim en un mar d'universos, en una espcie de bombolla que est surant en un oce d'altres bombolles. Ms que un univers s un multivers. El creador d'aquesta teoria li va donar el nom d'"inflaci eterna autoreproduda" perqu creu que hi haur un procs inacabable d'inflaci contnua d'universos paral.lels. Aquesta teoria tamb pot implicar que, en algun moment, el nostre univers generi el seu propi univers. I potser el nostre univers va tenir el seu principi en sorgir d'un univers anterior ms antic. Com diu l'astrnom real de Gran Bretanya, Sir Martin Rees, "el que s'anomena convencionalment l'univers podria ser noms un element d'un conjunt. Poden existir un nombre incomptable de formes en qu les lleis siguen diferents. L'univers del que hem emergit pertany al subconjunt inusual que permet que es desenvolupe la complexitat i la conscincia". Aix, la teoria del multivers del que segueixen brotant altres universos unificaria els dos tipus de grans tradicions mitolgiques, la del Gnesi i la del Nirvana. El Gnesi esdevindria contnuament dins de l'estructura del Nirvana intemporal. (text adaptat) 96

Universos parallels (p. 33-34) M.Kaku

5.11 LA TEORIA M
Fa un temps la teoria dels universos paral.lels era vista amb sospita per part de la majoria de cientfics, que la consideraven prpia de mstics i sonats. Per s'ha produt un canvi espectacular i ara un munt de cientfics treballen en aquesta teoria. La ra d'aquest canvi ha estat l'aparici d'una nova teoria, la teoria de cordes, i de la seva versi posterior, la teoria M (M de membrana). Encara que aquesta teoria no pot encara provar-se amb els instruments de qu disposem avui en dia, ha generat un gran inters entre els fsics, que esperen verificar-la en un futur. Els fsics en aquests moments senten la necessitat de disposar d'una "teoria del tot", que unifiqui la diversitat de les forces fsiques que mouen l'univers. La teoria que ara pot complir aquest objectiu es la teoria de les cordes o, en la seva ltima versi, la teoria M .Malgrat que, en essncia, les dues teories sn el mateix, la teria M s un marc ms sofisticat que unifica diverses teories de cordes. Des dels filsofs grecs Leucip i Demcrit, del segle V a C , s'havia pensat que les porcions fonamentals que constitueixen la matria sn les partcules que anomenem toms (que vol dir que no es poden partir).Per avui en dia, en els col.lisionadors i acceleradors de partcules es poden dividir els toms en electrons i nuclis que a la seva vegada poden ser dividits en partcules subatmiques ms menudes. Dels acceleradors surten centenars de partcules, com neutrins, quarks, mesons, leptons, hadrons, gluons, bosons, etc. Per als cientfics els sembla molt estrany que la natura, en el seu nivell ms fonamental, pugui constituir una confusa selva de partcules subatmiques. La teoria de cordes i la teoria M es basen en la senzilla idea que la desconcertant varietat de partcules subatmiques que formen l'univers (veieu apartat 5.14.2) s semblant a les notes que poden tocar-se en la corda d'un viol o sobre una membrana d'un tabal (sn cordes de 10 o 11 dimensions). 97

Segons aquesta teoria si tingussim un microscopi prou potent que ens permets veure el cor d'un electr veurem que no es tracta d'una partcula puntual sin d'una petita corda vibrant; si sembla ser una partcula puntual s perqu els nostres instruments de mesura sn massa rudimentaris. Aquesta petita corda vibra a diferents freqncies. Si puntegssim aquesta corda vibradora canviaria de forma i es convertiria en una altra partcula subatmica,com un quark, per exemple. Si la tornssim a puntejar es tornaria un neutr. Aix es pot explicar el munt de partcules subatmiques com quelcom semblant a les diferents cordes musicals en una corda. Per tant,podem substituir els centenars de partcules subatmiques vistes en el laboratori per un sol objecte, la corda. D'aquesta manera,les lleis de la fsica sn les lleis de l'harmonia que es poden escriure per a cordes i membranes. I aix planteja una pregunta filosfica: si l'univers s una simfonia de cordes, hi ha un compositor? (text adaptat) Universos paralelos (p.35-38) M.Kaku

5.12 EL FINAL DE L'UNIVERS 5.12.1 Tau zero, novel.la sobre el dest de l'Univers
La novel.la clssica de cincia ficci Tau zero fou escrita per Poul Anderson en 1967, quan s'estava donant un fort debat entre els astrnoms respecte al dest final de l'univers: si moriria en una gran implosi o en una gran congelaci, si oscil.laria indefinidament o viuria per sempre en un estat constant.(Des de llavors, el debat sembla haver-se resolt i ha aparegut la teoria de la inflaci) En aquesta novel.la, una nau espacial surt de la Terra en una missi cap a les estrelles ms

98

properes. Amb una tripulaci de cinquanta persones, la nau pot viatjar a velocitats molt prximes a la de la llum. Segons la teoria de la relativitat especial, el temps avana ms a poc a poc dins la nau com ms de pressa va. Aix, un viatge a les estrelles properes, que des del punt de vista de la Terra pot durar dcades, als astronautes els sembla que noms dura uns anys. La nau s una meravella de l'enginyeria; est propulsada per motors que recullen hidrogen de l'espai i desprs el cremen i aix s'aconsegueix una quantitat il.limitada d'energia. De cop els ve la desgrcia. A uns deu anys llum de la Terra, el mecanisme de desacceleraci de la nau s'avaria. La tripulaci, horroritzada, es troba atrapada en una nau espacial que accelera cada vegada ms.Els tripulants observen impotents com la nau, fora de control, recorre galxies senceres en noms mesos, encara que a la Terra han passat milions d'anys. Aviat viatgen a una velocitat tan propera a la de la llum que sn testimonis d'esdeveniments csmics, mentre l'univers comena a envellir davant dels seus ulls. Aix, veuen que l'expansi original s'inverteix i que l'univers es contrau. La temperatura comena a pujar espectacularment i se n'adonen que s'adrecen a la gran implosi. Els membres de la tripulaci resen en silenci mentre la temperatura es dispara, les galxies comencen a fusionar-se i es forma l'tom primordial csmic davant d'ells. Estan segurs que moriran cremats. La seva nica esperana s que la matria es col.lapsi en una rea finita de densitat finita i que, viatjant a gran velocitat, puguin travessar-la rpidament. Miraculosament, el blindatge els protegeix quan travessen l'ou primordial i sn testimonis de la creaci d'un nou univers. A mesura que l'univers s'expandeix altre cop, contemplen meravellats la creaci de noves estrelles i galxies. Aconsegueixen reparar la seva nau espacial i se'n van a buscar una galxia prou vella com per tenir els elements que fan possible la vida. Finalment, localitzen un planeta on pot haver vida i creen all una colnia per comenar la humanitat una altra vegada. (text adaptat) Universos paral.lels (p. 100-101) 99

M.Kaku QESTIONS 1)Explica la motivaci que penses que podien tenir aquests viatgers per emprendre el seu viatge a travs de l'espai. 2)Descriu les sensacions i els sentiments que penses que podien sentir . 3) Escriu un altre final de la histria.

5.12.2 La hiptesi del Big Freeze

Aquest s un model d'univers obert. Segons la imatge que dna el satl.lit WMAP, una misteriosa fora d'antigravetat est accelerant l'expansi de l'univers. Si continua durant milers de milions d'anys, l'Univers arribar a una gran congelaci que acabar amb la vida tal com la coneixem. Aquesta fora d'antigravetat que separa l'Univers s proporcional al volum de l'Univers. Aix, com ms gran s aquest, ms antigravetat hi ha per separar les galxies, fet que augmenta el volum de l'Univers. Amb l'espai entre les galxies expandint-se a major velocitat que la llum, l'Univers es convertir en un lloc terriblement solitari. Les temperatures cauran a mesura que l'energia restant es vagi diluint i fent-se cada vegada ms dbil a l'espai. Quan les temperatures arriben prop del zero absolut es presentar als ssers vius un nic dest possible: morir per congelaci.

5.12.3 La hiptesi del Big Crunch o la gran implosi del final de l'Univers
Aquest s un model d'univers tancat. Sir Martin Rees presenta la hiptesi que l'Univers a la llarga deixaria d'expandir-se i moriria en una gran implosi en lloc d'una gran congelaci. Va calcular que l'expansi de l'Univers arribaria a aturar-se quan les galxies estiguessen dues vegades ms lluny que ara i quan la gravetat supers finalment 100

l'expansi original de l'Univers. Aix, d'aqu a uns 50.000 milions d'anys, les galxies, inclosa la nostra, la Via Lctia, comenaran a xocar les unes amb les altres i finalment es fondran.Els ssers vius moriran inevitablement, abrasats per la calor csmica.

5.12.4 La hiptesi de l'Univers oscil.lant

Si l'Univers s'adrea cap a una gran implosi, la pregunta que es planteja s si podria col.lapsar i desprs rebotar, s a dir, si l'Univers s oscil.lant, com en la novel.la Tau zero, de P. Anderson (veieu apartat 5.12.1). Aix, la hiptesi de l'Univers oscil.lant constitueix una variaci del model tancat; s un univers que s'expandeix i es col.lapsa repetidament, amb un rebot en lloc d'un Big Crunch.

5.13 LA DESITJADA TEORIA QUE EXPLIQUI TOT L'UNIVERS

Voldrem entendre tot el mn amb unes poques idees senzilles; aquest desig guia els cientfics, concretament els fsics, tal com veiem en la histria de la fsica. Ho diuen clarament S. Hawking i L. Mlodinow, per aix s un ideal que no s gens fcil d'assolir. els cientfics es troben en la mateixa situaci que tots estem quan hem de realitzar un treball molt gran. "L'objectiu final de la cincia s aconseguir una nica teoria que expliqui tot l'Univers[...] Resulta molt difcil crear una teoria que descrigui tot l'Univers en una sola formulaci. Aix, desglossem el problema en parts i inventem un nombre de teories parcials, cada una de les quals descriu i prediu una certa classe limitada d'observacions i omet els efectes de les altres magnituds, o les representa com un simple conjunt de parmetres numrics. Podria ser que aquest enfocament fos completament erroni. Si totes les coses de l'univers 101

depenen de totes les altres d'una manera fonamental, podria ser impossible atansar-se a una soluci completa investigant alladament les parts del problema. No obstant, s certament la manera com hem progressat en el passat. L'exemple clssic s la teoria newtoniana de la gravetat, que afirma que la fora gravitatria entre dos cossos depn noms d'un nombre associat amb cada cos, la seva massa, per s independent del material de qu estan fets els cossos. Aix, no es necessita tenir una teoria de l'estructura i la constituci del sol i els planetes per calcular les seves rbites." Brevssima histria del temps (Cap 3) S. Hawking i L.Mlodinow QESTI A quina frmula es refereix el final del text?

5.14 MODEL ESTNDARD 5.14.1 La unificaci de les forces fonamentals

Les forces fonamentals que coneixem, amb les seves magnituds comparades, sn: Fora gravitatria: Fora dbil : Fora forta: 1 1030 1038 (actua entre tots els cossos que tenen massa) (actua entre totes les partcules excepte els fotons) (actua entre les partcules carregades) (actua entre protons i neutrons)

Fora electromagntica: 1036

Com veiem, la gravitatria, que s la que ms directament percebem en el mn macroscpic, s la menys intensa i s la que entre partcules elementals s insignificant, perqu la massa d'aquestes s molt petita.

102

Des de sempre filsofs i cientfics

han buscat

conceptes unificadors que poguessin

explicar la complexitat del mn de la manera ms senzilla i coherent possible. Aix, el Model Estndard s una sntesi global que unifica tres de les quatre forces fonamentals (que ara s'anomenen 'interaccions', perqu aquest terme s ms general i abarca els decaments i les aniquilacions): l'electromagntica, la nuclear dbil i la nuclear forta. Aquestes interaccions sempre es donen entre components elementals de la matria en termes de la teoria quntica. L'nica interacci que, de moment, es resisteix i queda fora de la gran unificaci s la de la gravitaci universal. La interacci electromagntica, s la que il.lumina les nostres ciutats i omple el nostre mn de televisors, mbils, raigs lser i Internet. L'electricitat, el magnetisme i la qumica sn els resultats visibles d'aquesta interacci. La interacci nuclear dbil, s la que s responsable de la desintegraci radioactiva. Quan la interacci dbil no s prou forta per mantenir unit el nucli de l'tom, llavors el nucli es trenca o es desintegra lentament. La medicina nuclear dels hospitals es basa, fonamentalment, en aquesta interacci. s tamb la interacci que ajuda a escalfar el centre de la Terra a travs dels materials radioactius que impulsen l'enorme potncia dels volcans. Aquesta interacci es dna tamb entre electrons i neutrins (partcules que gaireb no tenen massa i que poden passar a travs de bilions de kilmetres de plom slid sense interactuar amb res). Aquests electrons i neutrins interaccionen intercanviant altres partcules, els bosons W i Z. La interacci nuclear forta mant units els protons i els neutrons del nucli dels toms. Sense ella, els nuclis es desintegrarien, els toms es dispersarien i la realitat tal com la coneixem es dissoldria. Sn els gluons els que porten aquesta fora tan forta. Finalment, la interacci gravitatria, que provoca tot el pes que notem en les coses del mn; s tamb la interacci que mant unit el sistema solar i guia els planetes en les seves rbites al voltant del Sol. Si, de cop, la gravetat s'acabs, la Terra es desintegraria i serem llanats a l'espai exterior. Una de les idees ms revolucionries d'aquesta teoria s l'existncia de les partcules de fora anomenades bosons gauge, nom amb qu es designen les partcules que hem vist que porten les forces entre les partcules que interactuen. Aix, es considera que les 103

partcules interactuen quan intercanvien bosons gauge. D'aquesta manera, els fotons sn els bosons gauge que porten la fora electromagntica, que s sentida per quarks i leptons carregats. Els bosons W i Z sn els bosons gauge que porten la fora dbil, sentida per quarks i leptons. Els gluons sn els bosons gauge que porten la fora forta, que s sentida pels quarks, i que provoca l'explosiu alliberament de l'energia nuclear. Com en les interaccions anteriors, es creu que tamb hi ha uns bosons gauge que transmeten la gravitaci, se'ls diu gravitons; aquests se suposa que serien els portadors de la fora gravitacional, que s sentida per totes les partcules amb massa; per encara no s'ha trobat els gravitons. Aix, en sntesi, fotons, bosons W i Z i gluons s'ha comprovat que mantenen tres de les quatre interaccions que es donen entre els cossos de la Natura. Juntament amb els gravitons, noms postulats de moment, constitueixen una noci nova, la de les partcules de fora, que representen una gran innovaci per a nosaltres, perqu fins ara creiem que totes les partcules eren materials; estvem acostumats a pensar que noms existien partcules materials, que ens imaginvem que eren els ltims components de tots els cossos de la Natura. Vegem ara les nombroses descobertes que tamb han fet els fsics actuals contestant la vella pregunta, que ja els filsofs presocrtics es van plantejar: quines sn les ltimes partcules materials de qu es componen els cossos de la Natura?

5.14.2 Les ltimes partcules de la matria

Segons el Model Estndard, els cossos que veiem en la nostra vida ordinria estan fets de quarks i de leptons; hi ha realment tres tipus de quarks i sis de leptons, com indica el quadre, per tota la matria estable est constituda noms pels dos quarks ms lleugers (up i down) i pel lept carregat ms lleuger (l'electr). El fet que la matria estable estigui formada per les partcules ms lleugeres s degut al fenomen dels decaments, ja que quan una partcula decau llavors ella desapareix i, al seu lloc, apareixen dues o ms 104

partcules de massa menor; aix, la interacci dbil s la responsable que esdevinguin els decaments dels quarks i leptons ms massius cap als menys massius. A ms, per cada tipus de partcula hi ha la seva corresponent antipartcula, que t invertides les propietats clau de la partcula; per exemple, l'electr t una rplica, que es diu positr perqu t crrega elctrica positiva del mateix valor absolut que la de l'electr. Les antipartcules, que constitueixen l'antimatria, es donen de forma natural en els raigs csmics i poden ser produts en els acceleradors de partcules, com el del CERN, en Ginebra, en processos en qu hi ha prou energia com perqu una part d'aquesta es converteixi en un parell partcula-antipartcula. D'altra banda, quan una partcula xoca amb la seva antipartcula corresponent les dues partcules s'aniquilen, lliberant-se energia en forma de radiaci. A la seva vegada, quarks i leptons es classifiquen en tres conjunts, que s'anomenen tres generacions. Aix, una generaci s un conjunt format per un quark i un lept de cada un dels valors de crrega possibles. Cada generaci s ms pesada que l'anterior. D'aquesta manera, veiem que en la 1 generaci hi ha els electrons i els quarks up i down, els constituents de la matria visible. D'altra banda, les partcules de la 2 i 3 generacions, com els muons i els encants, sn molt inestables i decauen rpidament convertint-se en partcules de la 1 generaci. De leptons n'hi ha que estan carregats elctricament, com l'electr i el mu, i n'hi ha que no estan carregats, com els neutrins (veieu l'apartat 5.3 ); aquests ltims sn partcules que, de moment, ens semblen molt misterioses, perqu es fan a les estrelles, tenen vides molt llargues (potser eternes); si tenen massa, s molt menuda; poques vegades interactuen i , quan ho fan, noms s a travs de la fora dbil. Per, si es troben tan amagats, com s'ho han fet els fsics per saber el que saben d'ells? En primer lloc, Pauli al 1930 va suggerir l'existncia del neutr per fou rebut amb escepticisme. No fou fins 1956 que Reins i Cowan van demostrar experimentalment l'existncia del neutr. Actualment per estudiar la fora dbil s'han d'usar neutrins; per aconseguir-los se segueix un procs que, bsicament, consisteix en el segent: s'acceleren protons, se'ls fa xocar amb un objectiu de beril.li i en cada col.lisi es produeixen pi105

mesons, que decauen en muons i neutrins + D'altra banda, s'ha descobert que de quarks n'hi ha tres parelles i que tots tenen crrega fraccionria: up (dalt):2/3 charm (encant):2/3 top (cim) :2/3 down (baix): -1/3 strange (estrany): -1/3 bottom (fons) :-1/3

Els quarks no es troben mai allats, sin que sempre estan agrupats, perqu llavors formen partcules amb un nombre sencer de crrega. Aix, els barions estan compostos de tres quarks; per exemple, el prot est fet de dos ups i un down i el neutr est fet d'un up i dos downs (Comptem-ho, per comprovar si el surt la crrega final que pertoca al prot i al neutr). Els mesons, per la seva banda, estan compostos d'un quark i d'un antiquark. Ara se'ns planteja una altra pregunta: si els ltims (per ara) components del nucli, els quarks up i down, tenen la mateixa crrega electromagntica, per qu no s'aparten? Perqu els quarks tenen un altre tipus de crrega, a ms de l'electromagntica, la crrega de color i la interacci entre partcules amb crrega de color s la forta, que s portada pels gluons (vegeu apartat anterior, 5.14.1). En col.locar juntes tres crregues, una de cada color,s'obt un objecte que no t color; per aix, protons i neutrons no tenen crrega de color. (explicacions basades en el material publicat pel CERN)

106

(il.lustraci publicada pel CERN)

5.14.3 El Bos de Higgs

Amb la teoria del model estndard els fsics pretenen explicar l'existncia de totes les coses del mn material i les interaccions que hi ha entre elles en funci d'unes poques partcules i forces fonamentals. Per tenen encara una pregunta per respondre: per qu la matria t massa? P. Higgs, quan tornava de caminar per The Cairgorms, muntanyes a l'est d'Esccia, va pensar que hi havia una partcula especial responsable de donar massa a totes les altres. En 1993, el ministre angls per a la cincia, W.Waldegrave, va desafiar els fsics a descriure en una quartilla qu s el bos de Higgs. D. Miller ho va fer de la manera segent: Imagina una festa dels membres d'un partit poltic, que es troben distributs uniformement en un sal. L'ex-primer ministre entra i travessa el sal.Quan els partidaris se n'adonen, volen veure'l de prop, volen parlar-li, s a dir, se senten fortament atrets per ell, i s'aglutinen al seu voltant. En la mesura en qu ell es va movent, atrau la gent a qu

107

s'atansa. Mentrestant, els que ha deixat enrera tornen a ocupar el seu lloc. Donat el nus que es forma al voltant de l'ex-ministre ell adquireix una massa ms gran de l'habitual. Aix, podem dir que el bos de Higgs s com la remor de l'arribada del ministre que provocaria aquest efecte. Encara no s'ha comprovat l'existncia del bos de Higgs, el responsable que cada tipus de partcula tingui una massa diferent. Per s'espera que es produeixe en grans quantitats en les nombroses col.lisions de partcules que tindran lloc en el LHC, el gran accelerador del CERN a Ginebra.

5.14.4 Els acceleradors

Els acceleradors sn autntics laboratoris on es posen a prova hiptesis que necessiten que les partcules viatgen a grans velocitats, properes a la de la llum. Aix, en els acceleradors s'accelera les partcules emprant camps electromagntics i se les fa xocar contra un objectiu o contra un feix de partcules. Al voltant del punt de col.lisi es troben els detectors, que registren les nombroses partcules emergents. Els acceleradors incrementen la velocitat de les partcules carregades mitjanant camps elctrics que les atrauen o les repel.leixen. Aix es poden aconseguir energies tan grans com les que se suposa que va haver immediatament desprs del Big Bang. I es fa que el camp es desplaci cap a l'extrem de sortida de l'accelerador, espentejant, amb ell, les partcules. Quin s l'accelerador de partcules que tenim ms a prop? El monitor de l'ordinador, que, en aquest moment, tenim, precisament, davant nostre. Tamb es pot dir que, curiosament, els feixos de partcules com els del CERN comencen en acceleradors lineals com el que hi ha en un aparell de TV. Des d'all sn injectats en mquines circulars on giren i giren , essent accelerades a cada volta. La TV usa els mateixos principis que els acceleradors de partcules. En un televisor els eletrons sn produts per un fil com el d'una bombeta elctrica; desprs els electrons sn accelerats cap a un electrode carregat positivament. S'usa els imants per guiar-los i estendre'ls per la 108

pantalla, construint la imatge.Si es redueix el camp elctric es redueix la velocitat dels electrons; aix significa que passen ms temps en el camp magntic perqu necessiten ms temps per creuar-lo; els seus passos es dobleguen ms i les imatges es fan ms grans. Si es mou l'imant, es canvia el camp magntic que arrossega els electrons a travs de la pantalla i aix deforma la imatge. Aix tamb, en el CERN els imants es faran servir per torar els feixos de partcules al voltant de l'accelerador circular i per dirigir el feix comprimint les partcules per augmentar la probabilitat de col.lisi quan els feixos es creuen. D'altra banda, quan els fsics volen usar partcules de menor massa per produir partcules de massa major, el que fan s augmentar la seva velocitat i fer-les xocar. Com ms gran s la seva velocitat, ms gran s la seva energia cintica. Durant la col.lisi, l'energia cintica de les partcules es transforma en noves partcules, segons la famosa frmula d'Einstein E=mc2.; per exemple, electrons i positrons xoquen i es produeixen mesons. Els detectors medeixen moltes de les propietats de les partcules que emergeixen; sovint aquestes partcules viuen massa poc temps per ser detectades i llavors la seva existncia s'infereix a partir dels productes resultants del decament. Es pot fer una analogia. El cos hum s tamb un detector; els seus componentes sn els ulls, les orelles, el nas, la llengua, la pell... , que perceben caracterstiques diferents dels objectes. Aix tamb, els detectors tenen diversos components, que medeixen propietats diferents de les partcules, com l'energia o la crrega. Aquests components allen un fet, el que interessa, entre la immensa quantitat dels que es produeixen. D'altra banda, cada partcula deixa la seva marca en el detector. Aix,les diferents partcules es detecten en les diferents capes del detector, per exemple, si es detecta un senyal en la part del calormetre electromagntic es tracta d'un fot i si es detecta un senyal en la part del calormetre d'hadrons es tracta d'un prot o d'un neutr.

109

(imatge publicada pel CERN) Aquesta il.lustraci presenta dues imatges; la inferior mostra un tram del LHC, el Large Hadron Collider, el gran accelerador del CERN, i la superior mostra, en color roig, la lnia circular que segueix l'accelerador a sota d'uns terrenys a la vora de Ginebra.

5.14.5 Reconstrucci de l'origen de l'Univers

Mirant l'espai amb la tecnologia ms potent de qu ara disposem, com el telescopi Hubble, podem veure les primeres galxies que es van fer; aix noms ens pot portar 380.000 anys enrera. Per, qu va esdevenir abans? Per repondre aquesta pregunta, el CERN recrea, usant l'accelerador de partcules, les condicions que es van donar l'Univers. En un principi, l'Univers era un punt infinitament menut i estava extraordinriament escalfat. Era massa calent perqu hi hagus partcules i noms hi havia radiaci, s a dir, fotons. Es calcula que la temperatura era de 1032 C . Llavors sols hi actuava una fora, la Superfora, que posteriorment es va dividir en la fora gravitatria i la fora electronuclear, la qual ms tard va constituir la fora electrodbil i la fora forta. En aquells trilionsimes de segon desprs del comenament de

110

moments l'Univers ja tenia la mida d'una poma i havien aparegut neutrins, electrons i quarks. Els que resulten ms estranys per nosaltres sn els neutrins (vegeu apartats anteriors 5.14.1); sn com electrons sense crrega i poden viatjar a travs de la matria durant molts anys sense ser aturats per res. Es considera que procedents del Big Bang en cada centmetre cbic del nostre cos. Quan, posteriorment, una milionsima de milionsima de segon desprs del Big Bang, l'Univers s'havia expandit fins tenir un radi de 300 milions de kms, era ple d'una sopa primignia, anomenada plasma quark-glu. Era un estat de la matria molt calent i dens. Es considera que la temperatura era de 1015 C. D'altra banda, la fora electrodbil s'havia separat en fora dbil i fora electromagntica; s a dir, les forces havien continuat el seu procs de divisi fins a constituir les quatre forces de qu ara disposem. A continuaci, a noms una milsima de segon del Big Bang, quan l'Univers tenia la mida del sistema solar, els gluons van unir els quarks per formar protons i neutrons i, ms tard, tres minuts desprs del Big Bang, els protons i els neutrons es van ajuntar per formar els nuclis atmics, s a dir, van aparixer els nuclis dels elements ms lleugers, l'hidrogen i l'heli. Encara l'Univers era massa calent perqu els toms poguessin ser estables. D'altra banda, els fotons eren continuament absorbits i reemesos per les partcules, que no paraven d'espentejar la llum; per aix l'Univers era opac. Posteriorment, 380000 anys desprs del Big Bang, els electrons es van unir als nuclis per formar els toms ms lleugers, el d'hidrogen i el d'heli; els fotons no van interactuar ms amb les partcules i, en conseqncia, la llum es va comenar a propagar lliurement , l'Univers es va il.luminar i es va fer transparent. Desprs, quan l'Univers tenia una temperatura aproximadament de 4000 C la gravetat va atraure els nvols d'toms i aix es van formar les estrelles i les galxies. A l'interior de les estrelles es van sintetitzar els toms pesats, que constitueixen els elements de la vida. Desprs, quan la fora gravitatria va ajuntar restes despreses (que s'havien refredat) de les estrelles i va formar els planetes, va nixer el nostre sistema solar. Aix, cada cosa que veiem est feta de pols de les estrelles, constitut, bsicament per hidrogen i heli i, amb una proporci de 1%, d'elements ms pesats. Al final de les seves vides, les estrelles, en explosions d'increble ferocitat,expulsaren les seves restes a l'espai. Va costar milions 111 tenim 300 neutrins

d'anys que d'aquesta pols de les estrelles es formessen, sota la influncia de la gravetat, les noves estrelles i els planetes. Per aix podem dir que tot prov de la pols de les estrelles: tot el carboni del nostre cos, tot l'oxigen de l'aire que respirem...En explicacions com aquesta rau un dels principals atractius de la cosmologia, que sempre ha fascinat tothom, malgrat les dificultats que t per confirmar les seves hiptesis. Aquesta cincia contesta a preguntes que les persones sempre ens hem fet amb respostes que, en principi, ens sorprenen , per que, quan les raonem, ens convencen. Finalment, 10 milions d'anys aproximadament desprs del Big Bang, una sopa de molcules orgniques va aparixer sobre la Terra, un petit planeta perdut en la immensitat de l'Univers, i hi va nixer la vida.

(Illustraci de M.S. Turzinger, de Wrinkles in Time, de G. F.Smoot i K. Davidson)

112

5.14.6 Ms enll del model estndard

A la teoria del model estndard li queden encara moltes preguntes per respondre. Veiemne algunes: 1) Per qu hi ha tres generacions de quarks i de leptons?s difcil de creure que la Natura, en el seu nivell fonamental, inclogui tres cpies exactes de partcules subatmiques, perqu , excepte en la massa, en tot sn cpies exactes; per exemple, el mu s una cpia de l'electr, que pesa 200 vegades ms que l'electr. 2) Els quarks i els leptons sn fonamentals o estan compostos? 3) Encara que l'antimatria s difcil d'aconseguir, els fsics del CERN han obtingut antiprotons que desprs els han fet xocar amb protons. Es pensa que igual quantitat de matria que d'antimatria foren creades durant el Big Bang. La segona ha desaparegut: com ha estat aix? Els experiments suggereixen que, en principi, va haver una simetria entre la matria i l'antimatria, per, en canvi, veiem l'univers fet de matria, com s'explica aix? La hiptesi amb qu s'intenta respondre s que potser una petita diferncia en l'evoluci de la matria i l'antimatria podia haver generat un desequilibri a favor de la matria. En la batalla d'aniquilaci entre matria i antimatria la matria va sobreviure. Per qu? Com va esdevenir aix? 4) Sembla que hi hagi molta ms matria de la que directament observem, la que est constituda per toms, que noms s un 4% de l'Univers, en qu consisteix aquesta matria fosca invisible, que es creu que forma el 30%? 5) I l'energia fosca, que consisteix? 6) Com incloure la gravetat en el model estndard? Com pot ser que totes les altres forces siguin una i la gravitatria quedi allada. 7) Newton va descobrir que el pes s proporcional a la massa. Einstein va descobrir que E=mc2. Per ning ha explicat l'origen de la massa. Podria ser el bos de Higgs el que dna la massa a la Natura? Si no ho s, qu s? (explicacions extretes de l'exposici permanent del CERN, molt aconsellable de veure per 113 es creu que consisteix en el 66% de l'Univers, en qu

als alumnes, en diverses vegades; a l'edifici del Globe of Science tamb hi ha, de quan en quan, exposicions temporals molt interessants. Si s possible, conv preparar la visita i s millor fer-la en grups menuts. Al web del CERN tamb hi ha material molt interessant)

5.15 INVESTIGA PEL TEU COMPTE 5.15.1 Preguntes sobre l'Univers

1) QUIN S EL PLANETA MS CALENT? PER QU? 2) QUIN S EL PLANETA QUE T EL MAJOR NOMBRE DE SATEL.LITS NATURALS CONEGUTS? 3) QUIN S EL COS QUE T MS ACTIVITAT VOLCNICA DEL SISTEMA SOLAR? 4) QU SN ELS ASTEROIDES? 5) QU SN ELS COMETES? 6) QU SN LES ESTRELLES FUGACES? 7) QU SN ELS METEORITS? 8) QU S LA PRECESSI? 9) QUI VA DESCOBRIR LA PRECESSI? QUAN? COM? 10) QUIN VA SER L'ORIGEN DE LA LLUNA? 11) HI HA ALTRES SISTEMES SOLARS? 12) QUANT TEMPS TRIGA LA LLUM EN SORTIR DEL SOL? 13) EN QUANT TEMPS REALITZA EL SOL UNA VOLTA COMPLETA A LA GALXIA? 14) QU SN LES CONSTEL.LACIONS? 15) QUINA S l'ESTRELLA QUE ES VEU AL MATEIX LLOC DURANT TOTA LA NIT? 16) QUINA S L'ESTRELLA QUE EST MS PROP DEL SISTEMA SOLAR? 17) QUINA S L'ESTRELLA MS GRAN CONEGUDA? 114

18) QUINA SER L'ESTRELLA POLAR D'AQU 12.000 ANYS? 19) PER QU ELS QUSARS REBEN AQUEST NOM? 20) PER QU ELS PULSARS REBEN AQUEST NOM?

5.15.2 Preguntes sobre l'exploraci de l'espai

1) QUI FOU EL PRIMER PASSATGER D'UN VOL ESPACIAL? 2) QU SN ELS SATL.LITS ARTIFICIALS? 3) QU SN ELS SATl.LITS GEOESTACIONARIS? 4) QUIN FOU EL PRIMER SATL.LIT DE COMUNICACI ACTIU LLANAT A L'ESPAI? 5) QUANT TEMPS DURA LA VIDA TIL DELS SATL.LITS? 6) PER QU S'UTILITZEN ELS SATL.LITS? 7) COM ES TRANSMET LA INFORMACI ENTRE ELS SATL.LITS I LA TERRA? 8) QU ES FA AMB ELS RESIDUS ESPACIALS? 9) QU SN LES SONDES ESPACIALS? 10) QUIN ENTRENAMENT FAN ELS ASTRONAUTES? 11) COM S EL VESTIT DELS ASTRONAUTES? 12) COM S EL MAL DE L'ESPAI? 13) QUIN TREBALL FAN ELS ASTRONAUTES? 14) QU FAN ELS ASTRONAUTES CONDICIONS FSIQUES? 15) S'HA ENVIAT A L'ESPAI MISSATGES PER A EXTRATERRESTRES? 16) EXISTEIXEN ELS OVNI? PER MANTENIR-SE EN BONES

115

5.15.3 Respostes possibles

L'UNIVERS 1) Es Venus, amb una temperatura a la superfcie de 460C, ja que est bastant prop del Sol i es troba envoltat d'una espessa atmosfera composta principalment per gas carbnic, que t la propietat de retenir la calor. 2) Saturn, al voltant del qual s'han identificat 23 satl.lits. Jpiter en t 16 i Ur en t 15. 3) Io, un dels quatre satl.lits principals de Jpiter, per la gran quantitat de volcans actius que t, encara que la seva superfcie estigue congelada. La matria de l'interior d'Io es deforma i s'escalfa contnuament, ja que s atret, d'una banda, pel planeta Jpiter i, de l'altra, per tres grans satl.lits d'aquest planeta. Aquesta matria brota peridicament a la superfcie a travs de grans volcans. De vegades, la lava de sofre s'eleva a ms de 200 Kms d'altura. 4) Sn planetes menuts. El dimetre del ms gran, Ceres, t 1000 kms. La majoria es troben entre l'rbita de Mart i la de Jpiter. Per als astrnoms sn grumolls de la nebulosa d'on prov el Sistema Solar, que no es van poder ajuntar a causa de la poderosa atracci exercida per Jpiter 5) Sn astres que tenen l'aspecte de polsoses boles de neu. Tenen un nucli format per una mescla de gel, blocs de roques i pols. Quan s'atansen al Sol, el nucli s'escalfa i llibera gas i pols. Llavors s envoltat per una aurola lluminosa: la cabellera. Desprs s'estira en direcci oposada al Sol, en una cua de gasos, blavosa, fina i recta i una cua de pols, groga, ms llarga i corbada. Generalment, els cometes perden a poc a poc el seu gas, per conserven el seu nucli rocs; aix es converteixen en asteroides. Es creu que en una regi molt freda, allunyada del Sol, hi ha milers de milions de cometes. D'all provenen els que es veuen des de la Terra. Els cometes, que es mantenen intactes com si estiguessen en un congelador, permeten als astrnoms entendre millor com es va formar el Sistema Solar. El cometa Halley, que retorna prop de la Terra cada 76 anys, fou observat per la sonda Giotto el 1986. 6) Sn els cossos ms menuts amb qu la Terra es creua en recrrer la seva rbita; es cremen completament en entrar a l'atmosfera i cauen en forma de pols fina. En 116

cremar-se, donen lloc a boniques estel.les lluminoses en el cel, que es diuen estrelles fugaces. 7) Sn cossos ms grans que els anteriors; exploten en l'atmosfera per no es cremen del tot.L'impacte ms gran d'un meteorit descobert a la Terra s el Crter Meteor en Arizona (USA); t ms de 1200 m de dimetre i 180 m de profunditat. El meteorit que el va causar es creu que va caure fa 50.000 anys. 8) s el moviment que fa l'eix de la Terra; com si fos l'eix d'una baralluga quan ha perdut velocitat,l'eix de la qual s'inclina respecte de la vertical i gira a poc a poc al voltant d'aquesta vertical. Aix, l'eix terrestre va dibuixant una circumferncia en una mica menys de 26.000 anys. Per aquest moviment l'estrella Polar no es veu sempre igual. 9) L'astrnom Hiparc, que va viure al segle II a C a Alexandria. Astrnoms anteriors havien fixat les posicions d'algunes estrelles. Hiparc compar els seus resultats amb els d'aquells i va trobar que la posici del pol respecte d'aquelles estrelles havia canviat. Havia descobert que la direcci de l'eix de la Terra canvia lentament. 10) Basant-se en la informaci recollida durant les missions Apollo, es creu que la Luna prov d'una col.lisi entre la Terra i un cos ms menut ( de la mida de Mart) que va xocar contra ella desprs de la seva formaci. Les restes d'aquesta col.lisi es dispersaren en anells al voltant de la Terra. Ms tard, alguns d'ells es tornaren a ajuntar formant la Lluna. 11) Es creu que moltes altres estrelles estan envoltades de planetes. Per, amb els mitjans actuals, s gaireb impossible detectar-los directament. Observar des de la Terra un planeta de la mida de Jpiter girant al voltant d'una de les estrelles ms properes seria com distingir des de Barcelona una candela col.locada a 10 metres d'un far potent a Buenos Aires. No obstant, el 1992, els astrnoms van poder establir la presncia de dos planetes al voltant d'una estrella ubicada a ms de 1600 anys llum. 12) Si no trobessen cap obstacle en la seva trajectria els fotons noms trigarien dos segons a recrrer la distncia que hi ha entre el centre del Sol, des d'on sn emesos, i la superfcie d'aquesta estrella. Per com xoquen un munt de vegades amb els 117

toms de gas de l'interior del Sol, els fotons necessiten dos milions d'anys per sortirne. Desprs, noms triguen 8 minuts a arribar a la Terra. 13) El Sol gira al voltant del centre de la galxia a una velocitat aproximadament de 900.000 km/h. Triga almenys 240 milions d'anys a donar la volta completa a la galxia. 14) Sn grups d'estrelles que al cel es veuen prximes entre elles i que formen una figura a la qual s'ha assignat un nom; per exemple, l'Ossa Major. 15) s, a l'hemisferi Nord, l'estrella Polar i, a l'hemisferi Sud, un punt situat en oposici a l'estrella Polar, en la constel.laci de l'Octant. Totes les altres estrelles sembla que diren al voltant d'aquestes. Per s un moviment aparent, degut al moviment que la Terra gira, d'oest a est, sobre ella mateixa, al voltant d'un eix que travessa els pols, en 23 hores 56 minuts. 16) Es Prxima de Centaure; la seva llum triga 4 anys i 3 mesos a arribar a la Terra. Amb els actuals mitjans de propulsi caldrien 100.000 anys per arribar-hi. 17) L'estrella (psilon) de la constel.laci del Cotxer, que s una supergegant roja 2700 vegades ms gran que el Sol. Si se situs al lloc del Sol englobaria tots els planetes fins Saturn. 18) Ara s l'estrella ms brillant de la constel.laci de l'Ossa Menor. D'aqu 12.000 anys ho ser Vega, l'estrella ms brillant de la constel.laci de la Lira. 19) Aquest nom s una contracci de l'expressi anglesa quasi stellar astronomical radiosources, que significa radiofonts astronmiques quasi estel.lars. Els qusars sembla que sn els nuclis de galxies actives llunyanes. Vistos amb telescopi, semblen estrelles molt brillants. Emeten milers de vegades ms energia que els nuclis de les galxies comunes i la matria que els envolta emet ones de rdio. Els cientfics estan intentant descobrir per qu els qusars emeten tanta energia. Creuen que al mig tenen un gran forat negre, d'una massa de l'ordre de 100 milions de vegades la del Sol. Abans de ser engollit per aquest forat negre, el gas circumdant s'arremolina i es torna molt calent. Llavors emet una radiaci molt intensa que correspon a l'enorme energia que lliberen els qusars. 118

Es considera que els qusars sn els astres ms llunyans que es coneixen. Ens revelen informaci sobre com era l'univers en un passat, perqu la seva llum triga milers de milions d'anys a arribar-nos i aix ens mostra com era l'univers fa milers de milions d'anys. 20) La paraula pulsars ve de l'expressi anglesa pulsating stars, s a dir, estrelles que bateguen, perqu rebem la seva radiaci a intervals molt regulars, com si aquestes estrelles tinguessen pulsacions. Els pulsars sn estrelles de neutrons que giren molt rpidament sobre elles mateixes i emeten un feix d'ones de rdio o d'altres radiacions en una direcci especfica. Aquest feix escombra l'espai com la llum del focus giratori d'un vehicle de la policia L'EXPLORACI DE L'ESPAI 1) La gossa Laika fou la passatgera del primer vol espacial tripulat, dins de la cpsula Sptnik 2, llanada per la Uni Sovitica al 1957. Va estar una setmana en rbita al voltant de la Terra. Quan les reserves d'oxigen de la cpsula s'acabaren, Laika va morir. La cpsula es va desintegrar en tornar a l'atmosfera a l'any segent. 2) Sn objectes llanats a l'espai per l'home, que giren en rbita al voltant d'un planeta o d'un altre cos celest. Se'ls anomena aix per distingir-los dels satl.lits naturals. 3) Sn satl.lits que giren en el pla de l'equador i donen una volta en exactament 23h i 56 minuts, s a dir, el mateix temps que triga la Terra en fer una volta sobre ella mateixa. Es diuen geoestacionaris perqu, vistos des de la Terra, sembla que al cel no es moguen. La majoria dels satl.lits de comunicacions sn geoestacionaris. Fan d'estacions d'enlla per a les comunicacions telefniques o els programes de televisi situats a diversos kilmetres de distncia, o incls entre diversos continents. Grcies a ells, poden comunicar-se persones de regions llunyanes. 4) El satl.lit nord-americ Telstar 1, llanat al 1962. Tenia noms una potncia d'emissi de 2,5 vats 5) Alguns anys, que poden arribar a 15. 119

6) El 75% de satl.lits es llancen amb finalitats militars. La seva missi consisteix, per exemple, a recollir informaci (per fotografia, per radar,...) sobre els equips militars d'altres pasos, vigilar els moviments de tropes, etc. Noms el 25 % restant s'utilitzen per a aplicacions civils o recerca cientfica. Grcies als satl.lits de comunicaci podem seguir en directe qualsevol esdeveniment del mn. Els satl.lits de difusi directa retransmeten conjunts de programes de televisi que sn captats per tot arreu amb antenes en forma de plat, que es diuen parabliques. D'altres observen els nvols de la Terra i ajuden a pronosticar el temps amb bastant precisi. 7) Per ondes de rdio. Per aix els satl.lits estan equipats d'antenes d'emissi i recepci d'aquestes ones. En terra les agncies espacials disposen d'antenes que els permeten comunicar-se amb els satl.lits. 8) Des que l'home envia objectes a l'espai s'hi han acumulat tota mena de residus: satl.lits fora de servei, restes de cohets, etc. En Estats Units, un servei especial del Departament de Defensa disposa de radars i telescopis que vigilen aquests objectes. Per raons de seguretat, el centre d'operacions es troba amagat en l'estat de Colorat. Uns 7000 objectes, de ms de 10 cm de dimetre sn seguits permanentment. Per es considera que hi ha entre 30000 i 70000 residus d'entre 1 i 10 cm, que sn massa menuts per ser detectats des de terra. Aquests residus representen un perill potencial per als satl.lits i els astronautes que fan sortides a l'espai. Per la seva gran velocitat, sn autntics projectils capaos de perforar l'escafandra d'un astronauta o danyar un vehicle espacial. De vegades, aquests residus entren en l'atmosfera on, generalment, es desintegren; en ocasions aquests residus sn un perill per a la poblaci perqu poden ser objectes molt grans o radioactius. Per aix s'ha pensat en la possibilitat d'enviar a l'espai satl.lits escombriaires per recollir tots aquests residus. 9) Sn satl.lits que estan destinats a col.locar-se en rbita al voltant del Sol o a realitzar un llarg viatge abans d'arribar a l'astre que ha d'estudiar. 10) Fan un entrenament intensiu perqu puguen romandre a l'espai. Aix, realitzen diversos exercicis en condicions que reprodueixen certes caracterstiques d'un vol 120

espacial: en una centrifugadora (mquina giratria) se simulen les fortes acceleracions a qu es trobar sotms quan s'enlaire, en vols parablics en qu l'avi baixa en caiguda lliure i aix hi ha una gravetat mnima en la cabina se simula l'absncia de gravetat que es donar en la nau espacial, en una piscina se simular el treball que a vegades els astronautes han de fer a l'espai. La formaci per a una missi espacial dura al voltant de dos anys. Durant un any es repeteixen minuciosament les diferents etapes del vol en simuladors, reproduccions exactes de l'habitacle d'una nau espacial. 11) L'escafandra s un vestit que t l'equipament adequat per als viatges espacials, aporta oxigen per a respirar i mant la pressi que l'organisme hum necessita 12) La majoria dels astronautes sofreixen vertigen durant els primers dies de vol a l'espai i tamb a vegades pateixen vmits.Aix s el mal de l'espai. La vida a l'interior d'una nau espacial en rbita est condicionada per la manca de gravetat: els astronautes no poden caminar, no poden sentir el seu pes, els objectes suren al voltant d'ells i desapareixen els parmetres habituals, com amunt i avall. Encara que, amb el temps, l'organisme s'adapta, la manca de gravetat provoca un conjunt de pertorbacions relacionades amb el cor i els vasos sanguinis, els ossos, els msculs i el sentit de l'equilibri. Per exemple,la sang tendeix a circular cap a la part superior del cos i la cara s'infla, els ossos es descalcifiquen, els msculs s'afebleixen i l'esquelet s'allarga 13) Realitzen un munt d'experiments cientfics i tecnolgics. El principal problema de treballar sense gravetat s la impossibilitat de posar res sobre una superfcie. Quan s'acaba d'usar un objecte de seguida se l'ha d'amagar o fixar. Per aix hi ha una gran quantitat de cintes Velcro a les parets o sobre les taules d'una nau espacial. Per immobilitzar-se en el lloc de treball els astronautes tamb han de bloquejar les seves cames amb dispositius especials. 14) Practiquen molt d'exercici; per exemple,caminen sobre una cinta de crrer i pedalegen en bicicleta esttica. 15) En 1974 es va emetre un missatge de rdio en direcci a un cmul (grup 121

d'estrelles que van nixer juntes) de la constel.laci d'Hrcules. Arribar al seu dest en uns 25000 anys ( i la resposta, si s que n'hi ha, en 50000 anys). En 1977 es col.loc una gravaci en dues sondes nord-americanes Voyager. Aquest missatge de la Terra als extraterrestres cont salutacions en 54 llenges, msiques de diverses poques i de diversos pasos i sons representatius del nostre planeta (des del soroll d'una allau al cant de les balenes); a ms, cont fotografies que mostren el nostre planeta i els seus habitants. 16) Els OVNIs ( Objectes voladors no identificats) sn objectes o fenmens visuals lluminosos observats al cel, la naturalesa dels quals no ha estat possible determinar. El primer testimoni oficial fou d'un pilot nord-americ , en 1974, que observ en vol nou formes lluminoses en forma de disc movent-se pel cel. Des de llavors s'han recollit altres testimonis. Diversos organismes internacionals estudien aquests fenmens, per la majoria de cientfics creu que els OVNI no sn naus espacials tripulades. L'Univers C. Naudin i M.L. Cuq Histria i filosofia de la cincia L.W.H.Hull

NECESSITEM TENIR IDEES FILOSFIQUES QUE ESTIGUIN D'ACORD AMB LA CINCIA DEL NOSTRE TEMPS
Actualment, els cientfics expliquen l'univers mitjanant dues teories parcials bsiques, la teoria general de la relativitat i la mecnica quntica, que sn les dues grans propostes intel.lectuals de la primera meitat del segle XX.

122

2 PART: LA TEORIA DE LA RELATIVITAT

Hi ha realment dues teories de la relativitat d'Einstein; una s la teoria especial de la relativitat, que data de 1905, i es diu especial perqu s'aplica noms al cas particular d'objectes que es mouen a velocitats uniformes en lnia recta, i l'altra, publicada en 1915, es coneix amb el nom de teoria general de la relativitat i es diu general perqu tracta de la gravetat i les altres acceleracions; per tant, podem dir que aquesta ltima constitueix una extensi de la primera. Aix, la teoria especial de la relativitat es basa en la idea que les lleis de la cincia han de ser les mateixes per a tots els observadors que es mouen en moviment constant i la teoria general es basa en la idea que les lleis de la cincia han de ser les mateixes per a tots els observadors, sigui quin sigui el seu moviment.

1. TEORIA DE LA RELATIVITAT ESPECIAL

1.1 LES TRANSFORMACIONS DE LES COORDENADES

Considerem dos sistemes de coordenades (x,y i x',y') que es mouen l'un respecte a l'altre amb la velocitat v i comptem el temps en els dos sistemes a partir del moment en qu els seus orgens O i O' coincideixen. 123

Considerem ara un objecte P immbil en el primer sistema a la distncia x' del seu origen O'.Quina s la coordenada x en l'altre sistema en el temps t? La resposta s molt senzilla, seguint les ensenyances de Galilei i de Newton: durant l'interval de temps t , l'origen dels dos sistemes de coordenades es distancia en la longitud vt, de manera que

x' = x + vt t'= t
(aquesta ltima frmula mostra la concepci de temps absolut de Newton, s a dir, el temps que s igual en tots els sistemes de referncia) Abans d'Einstein aquestes dues frmules eren considerades de sentit com; per tenint en compte la constncia de la velocitat de la llum, comprovada experimentalment, actualment sabem que cal substituir-les per les segents:

X' =

X + vt v2 1c2

v t + t' = 1c
2

v2 c2

(Com veiem, el temps s diferent 124

en cada sistema, no s el mateix per a tots els

observadors, s a dir, no s absolut, sin que s relatiu) Aquestes noves transformacions van ser dedudes per H.A.Lorentz per fou Einstein qui primer se n'adon que efectivament corresponien a la realitat fsica i obligaven a canviar. radicalment les velles idees de sentit com relatives a l'espai, el temps i el moviment. Per qu no se n'havien adonat abans ? Perqu no s'havien tingut en compte grans velocitats i perqu, com s'esdev la majoria de vegades en la nostra vida quotidiana, la velocitat v que apareix en les frmules anteriors s molt menor que c, la velocitat de la llum; Llavors les segones frmules, anomenades les transformacions de Lorentz coincideixen amb les primeres, anomenades les transformacions de Galilei (text adaptat) Biografia de la Fsica (p. 230-231) G.Gamow

1.2 SUMA RELATIVISTA DE VELOCITATS

G. Gamow en la seva Biografia de la Fsica exemplifica aix una de les principals conseqncies de les transformacions de Loretz: Imaginem un vaixell portavions que navega per l'oce a una velocitat de 50 kms per hora i un motorista que corre al llarg de la seva coberta a una velocitat de 75 kms per hora. Quina s la velocitat de la moto respecte a l'aigua? En la mecnica clssica la resposta s senzilla: 50+75=125 kms per hora. No obstant, aquesta regla tan senzilla per a la suma de les velocitats no s veritat en la mecnica relativista. En efecte, si la velocitat de la coberta del portavions i de la moto fossin, per exemple, el 75 % de la velocitat de la llum (fet que s possible, almenys en principi), la velocitat de la moto respecte a l'aigua, si sumssim les velocitats com en el cas anterior, sera un 50 % major que la velocitat de la llum, perqu 75c/100 + 75/100 c = 150/100 c. En canvi, la frmula relativista per a la suma de velocitats v1 i v2 s

125

V= 1+

v1 + v 2

v1 v2
c2

que si les dues velocitats sn menors que c, llavors V s tamb menor que c. EXERCICI: Calcula amb les dades anteriors quina s la V de la moto que corre sobre la coberta del portavions.

D'altra banda, podem veure que si una de les velocitats, v 1, s c, la velocitat de la llum, llavors

V=

c+v2 1+ c v2 c2

c+v2 1+

v2
c

c(c+v2 ) c+v2

que significa que qualsevol velocitat sumada a la velocitat de la llum no augmenta gens aquesta velocitat.

126

(text adaptat) Biografia de la Fsica (p.233-234 ) G. Gamow

1.3 CONSEQNCIES DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT 1.3.1 L'exemple de la xiqueta que juga dins del vag

Imagina que una nit un tren avana per una via; en un vag hi va una xiqueta que est jugant amb una pilota; de cop, ella llena la pilota en la mateixa direcci en qu es desplaa el tren en el mateix moment en qu el tren passa de llarg, sense aturar-se, per una estaci. Mentrestant, un xiquet, a l'estaci, observa, sense moure's, l'escena. A qui li semblar que la pilota va ms de pressa? A la xiqueta que l'ha llenada o al xiquet que mira des de l'andana? Ja al segle XVI Galilei sabia que la velocitat de la pilota depn del punt de vista. Aix, si el tren va a 100 km/h respecte a l'estaci i la pilota a 1km/h respecte al tren (i a la xiqueta), al 127

xiquet li semblar que la pilota es desplaa a 101km/h, ja que a la velocitat de la pilota a dins del tren se li suma la del tren. No obstant, la xiqueta noms medir la velocitat de la pilota respecte a ella, que s de 1km/h. Per el que no sabia Galilei s que si, en lloc d'una pilota, els xiquets mesuressen la velocitat de la llum que emet la llanterna de la xiqueta, els dos obtindrien el mateix valor: 300.000 km/s; s a dir, la velocitat de la llum no depn del punt de vista. Aix no ho sabia Galilei. Encara que ens semble estrany, efectivament aquest s el resultat obtingut pels cientfics. (exemple extret de www.iac.es/cosmoeduca; aquesta pgina web ofereix material molt adequat per a l'Ensenyament Secundari )

1.3.2 El viatger del temps

El cosmonauta Sergei Avdejev va passar 748 dies en l'estaci russa MIR. Com l'estaci es movia respecte a la Terra, Avdejev s 0.02 segons ms jove que si mai no hagus viatjat a l'espai.

1.3.3 Quant dura un segon?

La idea que un segon no s sempre un segon s una de les descobertes ms sorprenents d'Einstein. Per provar-ho, un grup de cientfics van sincronitzar dos rellotges atmics d'altssima precisi i un d'ells va viatjar en un avi. En tornar a terra, el rellotge viatger s'havia endarrerit una minscula fracci de segon, respecte a l'estacionari.

128

1.4 PRINCIPIS DE LA RELATIVITAT ESPECIAL

X. Roqu ens parla sobre l'article on Einstein exposa els dos principis bsics de la teoria de la relativitat especial. Aquest article, que porta per ttol Sobre l'electrodinmica dels cossos en moviment, s un text singular dins la histria de la fsica, per la simplicitat dels seus principis i l'abast de les seves implicacions. El ttol, que com hem vist fa referncia a un dels focus d'inters de la fsica entorn de 1900, noms descriu correctament la segona part de l'article, perqu la primera va molt ms enll: Einstein hi estn el principi de la relativitat, concebut originalment dins l'mbit de la mecnica, a tota la fsica, revisant de dalt a baix els fonaments de la mesura d'intervals d'espai i de temps. [] En aquest article, Einstein introdueix dos principis fonamentals. Un principi s el de la relativitat :les lleis que regulen els canvis d'estat dels sistemes fsics sn independents del fet que referim aquests canvis a l'un o l'altre dels dos sistemes de coordenades que es troben en moviment relatiu de translaci uniforme i l'altre s el principi de constncia de la velocitat de la llum:la llum es propaga en l'espai buit amb una velocitat constant independent de l'estat de moviment del cos emissor. Aquests principis han de permetre a Einstein formular una electrodinmica dels cossos en moviment simple i coherent que prescindeixi del concepte d'ter. Xavier Roqu, p. XVIII, introducci a La teoria de la relativitat i altres textos d'A.Einstein

129

QESTIONS 1) Explica amb les teves paraules els dos principis que va establir aquest article d'Einstein 2)*L'any 1905 fou especialment fructfer per A. Einstein. Fes una recerca sobre tot el que va publicar durant aquest any. 3) *Busca per qu , quan es va publicar l'article de qu parla el text, s'acceptava l'existncia de l'ter. 4) Qu va significar aquest article per a l'acceptaci de la noci d'ter?

130

RESPOSTES 2) Entre mar i juny completa tres articles per a Analen der Physic, sobre la teoria quntica de la llum, el moviment browni i el principi de relativitat, aix com la seva tesi doctoral, sobre la determinaci de les dimensions moleculars i el setembre presenta l'article que estableix l'equivalncia entre massa i energia. 3) bviament, es pot respondre de moltes maneres; S. Hawking i L.Mlodinow ho expliquen molt clarament a la pg. 40 de Brevssima histria del temps: L'ter era present per tot arreu, incls en les grans extensions d'espai buit. Aix com les ones de l'aigua necessiten aigua o les ones de so necessiten aire, els cientfics pensaven que les ones de l'energia electromagntica havien de necessitar algun medi que les transports. Per tant, les ones de la llum viatjaven a travs de l'ter de la mateixa manera que les ones de so viatgen a travs l'aire. 4) En l'apartat segent

131

1.5 L'TER
Si les ones de llum viatgessin per l'ter de la mateixa manera que les ones de so viatjaven per l'aire, la seva velocitat havia de ser mesurada respecte a l'ter. Segons aix, diferents observadors veurien que la llum se'ls atansa a diferents velocitats, per la velocitat de la llum respecte a l'ter es mantindria fixa. Aquesta idea podia posar-se a prova. Imaginem la llum emesa per alguna font i que, segons la teoria de l'ter, viatja a travs de l'ter a la velocitat de la llum. Si ens desplacem cap a ella per l'ter, la velocitat amb qu ens hi atansem hauria de ser la suma de la seva velocitat respecte a l'ter ms la nostra velocitat respecte a l'ter. La llum s'atansaria ms rpidament que si no ens mogussem o ho fssem en una altra direcci. En 1887, Michelson i Morley van preparar un experiment per medir aquest fenomen. Van pensar que, com la Terra gira al voltant del Sol a una velocitat de gaireb quaranta kms per segon, el seu laboratori es movia a una velocitat relativament elevada respecte a l'ter. Repetint l'experiment en diferents poques de l'any, quan la Terra ocupa diferents posicions al llarg de la seva rbita, podrem descobrir aquesta velocitat. Aix, Michelson i Morley idearen un experiment per comparar la velocitat de la llum mesurada en la direcci del moviment de la Terra a trevs de l'ter (quan ens movem cap a la font) amb la velocitat de la llum perpendicular direccions era la mateixa! Entre 1887 i 1905 van haver diversos intents de salvar la teoria de l'ter. El ms notable va ser el de Lorenz, que va intentar explicar el resultat de l'experiment de Michelson i Morley en funci d'objectes que es contreien i rellotges que es ralentitzaven en moure's respecte a l'ter. No obstant, en un clebre article de 1905 A. Einstein observ que la idea de l'ter resultava innecessria, si una persona estava disposada a abandonar la idea d'un temps absolut. Passades unes setmanes, el matemtic H.Poincar va fer una proposta semblant; per era una proposta matemtica i no va acceptar mai la interpretaci fsica que feia Einstein. (Explicaci basada en la de la pg 42 de l'edici en castell de Brevssima histria del temps 132 a aquell moviment (quan no ens atansem ni ens allunyem de la font). I, sorprenentment, van comprovar que la velocitat en les dues

de S. Hawking i L.Mlodinow) Continuem amb les observacions que fa Xavier Roqu sobre aquest article: Desprs de la introducci, l'article sobre relativitat presenta dues parts clarament diferenciades, una de general, sobre cinemtica, i una altra de particular, sobre electrodinmica. La part cinemtica descansa en una anlisi de la noci de simultanetat. La discussi no s matemtica i ja hem apuntat que en alguns moments resulta enganyosament trivial. Einstein examina de prop, amb ingenutat deliberada, els procediments que ens permeten determinar si dos esdeveniments distants sn simultanis. L'anlisi de la determinaci efectiva de la simultanetat t una conseqncia gens trivial, la desaparici del concepte de temps absolut: dos esdeveniments que sn simultanis en un determinat sistema de referncia deixen de ser-ho en un sistema de referncia que es mou respecte del primer. Aquesta s la primera implicaci del principi de relativitat que no s'adiu amb la nostra percepci habitual, per no s l'nica, perqu tot seguit es mostra que la determinaci d'intervals d'espai i de temps depn igualment de l'estat de moviment de l'observador. Des del punt de vista matemtic, resulta senzill relacionar aquests intervals mitjanant les equacions que relacionen les coordenades espacilas i temporals dels dos sistemes en moviment relatiu de translaci uniforme (la transformaci de Lorenz) que Einstein dedueix tot sol. X. Roqu , p.XIX de la introducci a La teoria de la relativitat i altres textos d'A.Einstein

QESTIONS 1) Del que ens diu Xavier Roqu, com dedueixes que s l'estil amb qu Einstein va escriure el seu primer article sobre relativitat? 2) Quina conseqncia t l'anlisi de la determinaci efectiva de la simultanetat que fa Einstein? 3) Com explicaries la noci de temps absolut? 4) Quines frmules expressen que la determinaci d'intervals d'espai i de temps 133

depn de l'estat de moviment de l'observador? 5) Quina s la transformaci de Lorenz?

Una conseqncia de la teoria de la relativitat especial s la famosa paradoxa dels bessons

1.6 LA PARADOXA DELS BESSONS

THE TWIN PARADOX We consider a famous so-called paradox of Peter and Paul, who are supposed to be twins, born at the same time. When they are old enough to drive a space ship, Paul flies away at very high speed. Because Peter, who is left on the ground, sees Paul going so fast, all of Paul's clocks appear to go slower, his heart beats go slower, his thoughts go slower, everything goes slower, from Peter's point of view. Of course, Paul notices nothing unusual, but if he travels around and about for a while and then comes back, he will be younger than Peter, the man on the ground!That is actually right; it is one of the consequences of the theory of relativity which has been clearly demonstrated.Just as the mu-mesons last longer when they are moving, so also will Paul last longer when he is moving. The Feynman lectures on Physics (ch. 16-2) R.Feynman, R.Leighton i M.Sands

134

QUESTIONS

1) *Which formula expresses the time dilation on which the Twins Paradox explained by Feynman is based? 2)*Why is this known as a paradox? 3)*A relatively new invention which is used by many drivers is also affected by time dilation. Do you know which invention, and how it is affected? 4)*Time dilation has not been proven in the case of twins as mentioned in the text, but it has been seen in the case of muons. These unstable elementary particles make up an essential fraction of the cosmic rays arriving on earth at an extremely high velocity. Find out how time dilation is seen with muons.

135

ANSWERS 1) T (ship) =T(earth) {1-(v/c)2} This equation implies that the clock (seen from the system at rest) slows down every second by (1-1-(v/c)2) seconds. This throws up a peculiar consequence. If there are two clocks at rest at points A and B of (system) K, and synchronised regarding the system at rest, and we move clock A at a velocity v with regard to the line joining it to B, when this clock down with respect to the one which arrives at B the two clocks will no longer be synchronised. The clock which has moved from A to B will have slowed remained at B by 1-1-(v/c)2 seconds. (adapted from A.Einstein (1905) On the electrodynamics of moving bodies) 2) (page 62 of Brevsima historia del tiempo states that it is only a paradox if we think in terms of an absolute time; in the theory of relativity there is not an absolute time. Instead, each person has their own measure of time depending on where they are and how they are moving.) 3) GPS and the effects on the clocks in the GPS satellites 4) These particles travel 9500m at 99.8% of the speed of light. Hence, from our point of view, they need 31.6 millionths of a second. However, we know that muons at rest can only exist for two millionths of a second. How can they survive a trip lasting 15 times their lifetime? This paradox can be explained by time dilation: if the particles have travelled at velocities approaching the speed of light, while 31.6 millionths of a second have passed on Earth, the particles have only aged by two millionths. We can say that for the accelerated muon time passes more slowly and according to its own clock, it exists for only two millionths of a second! (see www.iac.es/cosmoeduca) that,

136

LA PARADOXA DELS BESSONS Considerem la famosa paradoxa de Pau i Pere, que se suposa que sn bessons, nascuts al mateix temps. Quan sn prou grans per conduir una nau espacial, Pau marxa volant a gran velocitat. Com Pere, que es queda a terra, veu el Pau anant-se'n tan de pressa, sembla que tots els rellotges de Pau vagin ms lentament, els batecs del seu cor sn ms lents, els seus pensaments sn ms lents, tot va ms lentament, segons el punt de vista de Pere. Sens dubte, Pau no nota res destrany, per si ell viatja durant un temps i llavors torna, ser ms jove que Pere, l'home que s'ha quedat a terra. Aix s realment correcte; s una de les conseqncies de la teoria de la relativitat que ha estat clarament demostrada. Precisament com els mu-mesons duren ms quan s'estan movent, aix tamb Pau dura ms quan s'est movent. The Feynman lectures on Physics (cap. 16-2) R.Feynman, R.Leighton i M.Sands QESTIONS 1) *En quina frmula s'expressa la dilataci del temps en qu es basa la paradoxa dels bessons de qu parla Feynman? 2) *Per qu aquest argument se`l coneix com a paradoxa? 3)Un invent relativament nou que usen molts conductors tamb s afectat per la dilataci del temps. Saps quin invent s i com s afectat? 4) *La dilataci del temps no ha pogut sser comprovada en el cas d'un parell de bessons com els que apareixen en el text per s que ha estat verificada en el cas dels mu-mesons. Aquestes inestables partcules elementals constitueixen una fracci essencial dels raigs csmics que arriben a la Terra amb una velocitat summament elevada. Fes una recerca que et permeti descobrir com es dna la dilataci del temps en els mu-mesons.

137

RESPOSTES 1) T (nau) =T(terra) {1-(v/c)2} Aquesta equaci implica que el rellotge (vist des del sistema en reps) es retarda, cada segon, en (1-1-(v/c)2) segons. Aix t una conseqncia peculiar. Si en els punts A i B del (sistema) K hi dos rellotges en reps , sincrnics pel que fa al sistema en reps, i imprimim rellotge arriba a B els dos rellotges ja no sn ha al

rellotge de A una velocitat v segons la lnia que l'uneix a B, aleshores quan aquest sincrnics, sin que el que s'ha desplaat de A a B retarda, respecte del que ha restat a B, 1-1-(v/c)2 segons. (adaptat d' A. Einstein. 1905 Sobre l'electrodinmica dels cossos en moviment) 2) S. Hawking i L. Mlodinow a la pg. 62 de Brevsima historia del tiempo diuen que noms s paradoxa si es pensa en un temps absolut; en la teoria de la relativitat no hi ha un temps absolut nic sin que cada persona t la seva prpia mesura individual del temps, que depn d'on es troba i de com es mou ) 4) La resposta es troba a l'apartat segent

138

1.7 ELS MUONS

Aquestes partcules recorren 9500m a una velocitat de 99.8% la de la llum; per aix, des del nostre punt de vista, el temps que els cal per arribar s de 31.6 milionsimes de segon. No obstant, sabem que quan els muons es troben en reps noms poden viure aproximadament dues milionsimes de segon. Com han pogut sobreviure a un viatge que dura 15 vegades la seva vida? Aquesta paradoxa es pot explicar amb la noci de dilataci del temps: les partcules han estat accelerades a velocitats tan properes a la de la llum que, mentre que a la Terra han passat 31.6 milionsimes de segon, elles noms han envellit dues milionsimes de segon. Per podem dir que per al mu accelerat el temps transcorre ms lentament i que, segons el seu propi rellotge, la seva vida tamb dura dues milionsimes de segon! (informaci extreta de www.iac.es/cosmoeduca)

139

1.8 EXPLORA PEL TEU COMPTE 1.8.1 ESTEM QUIETS? Quan ens sembla que estem quiets, ho estem realment? 1) *Busca a quina velocitat gira la Terra al voltant del seu eix. 2) *Busca a quina velocitat gira la Terra al voltant del Sol. 3) *Busca a quina velocitat el Sol es mou al voltant de la galxia. 4) I l'Univers, en conjunt, tamb es mou? Segons la teoria del Big Bang, l'Univers s'expandeix a partir d'aquella gran explosi i, per tant, est en continu moviment. 5) Finalment, pensa: qu significa dir queestem quiets? 1.8.2 LA VELOCITAT DE LA LLUM 1) *A quina distncia es troba la Lluna de la Terra? 2) *Si un astronauta des de la Lluna ens envis un senyal llumins, quant temps aproximadament necessitaria per arribar a la Terra? 3) *Hi ha partcules que sn ms veloces que la llum? 1.8.3 MQUINA DEL TEMPS 1) *Com podria ser una mquina del temps que ens permets viatjar al futur? 2)* Si anssim de vacances a Canries s'observaria aquest efecte?

140

RESPOSTES ESTEM QUIETS? 1) La Terra es mou sobre el seu eix a una velocitat a l'equador de 465m/s 2) Aproximadament, a uns 30 km/s de mitjana;la velocitat de la Terra s mxima en el periheli (punt de l'rbita ms proper al Sol), on s de 30,75 i s mnima en l'afeli (punt de l'rbita ms allunyat del Sol), on s de 28,76 km/s 3) El Sol es mou dins de la galxia a una velocitat mitjana de 220 km/s i la Terra l'acompanya, a l'igual que la resta del Sistema Solar. El Sol triga 250 milions d'anys a donar una volta a la galxia. LA VELOCITAT DE LA LLUM 1) A 384.400 km de mitjana 2) Poc ms d'un segon 3) S, existeixen partcules que, en determinats medis, viatgen ms de pressa que la llum, per mai superen la velocitat de la llum al buit. MQUINA DEL TEMPS 1) En teoria podria ser una nau espacial que viatgs a una velocitat propera a la de la llum. Aix, per exemple, si viatgssem dins d'ella a 99.6 % de la velocitat de la llum durant 2.5 anys d'anada i 2.5 anys de tornada, en arribar a la Terra els nostres amics haurien envellit 36 anys mentre que a nosaltres noms ens haurien passat 5 anys. Si un dia aquest viatge fos tecnolgicament possible, ens trobarem amb un univers en qu els bessons ja no tenen per qu tenir la mateixa edat i els fills poden ser majors que els pares. Per, de moment, aix encara s cincia-ficci, ja que en l'actualitat la nau espacial ms rpida viatja a 0.00004 % de la velocitat de la llum. 2) Un viatge d'anada i tornada de la Pennsula a Tenerife fa que envellim, aproximadament, una centmilionsima de segon menys que si ens hagussem 141

quedat a terra. Aquesta quantitat de temps s molt menuda per no s inapreciable; utilitzant rellotges de precisi es pot mesurar. (www.iac.es/cosmoeduca)

142

1.9 LA TEORIA DE LA RELATIVITAT I LA FILOSOFIA

La teoria de la relativitat especial tingu un gran impacte en molts i diferents mbits de la societat. Una mostra n's el comentari segent que fa Feynman.

1.9.1 Relativity and the philosophers

R. P. Feynman discuss the principle of relativity of Einstein and Poincar, as it affects other branches of human thought. Poincar made the following statement of the principle of relativity:According to the principle of relativity, the laws of physical phenomena must be the same for a fixed observer as for an observer who has a uniform motion of translation relative to him, so that we have not, nor can we possibly have, any means of discerning whether or not we are carried along in such a motion. When this idea descended upon the world, it caused a great stir among philosophers, particularly the cocktail-party philosophers, who say,Oh, it is very simple: Einstein's theory says all is relative!In fact, a surprisingly large number of philosophers, not only those found at cocktail parties, will say, That all is relative is a consequence of Einstein, and it has profound influences on our ideas. In addition, they say It has been demonstrated in physics that phenomena depend upon your frame of reference. We hear that a great deal, but it is difficult to find out what it means.Probably the frames of reference that were originally referred to were the coordinate systems which we use in the analysis of the theory of relativity. So the fact that things depend upon your frame of reference is supposed to have had a profound effect on modern thought. One might well wonder why, because, after all, that things depend upon one's point of view is so simple an idea that it certainly cannot have been necessary to go to all the trouble of the physical relativity theory in order to discover it. That what one sees depends upon his frame of reference is certainly known to anybody who walks around, because he sees an approaching pedestrian first from the front and then from the back; there is nothing 143

deeper in most of the philosophy which is said to have come from the theory of relativity than the remark that A person looks different from the front than from the back. The old story about the elephant that several blind men describe in different ways is another example, perhaps, of the theory of relativity from the philosopher's point of view. But certainly there must be deeper things in the theory of relativity than just this simple remark that A person looks different from the front than from the back. Of course relativity is deeper than this, because we can make definite predictions with it. The Feynman Lectures on Physics (ch 16-1) R.Feynman, R.Leighton i M.Sands QUESTIONS 1) What is the authors attitude towards philosophers? (irony, contempt ...) 2) Which statements show this? 3) Why do you think he has this attitude? 4) Explain the difference between the points of view of scientists and philosophers regarding relativity. 5) Can both points of view be valid? 6) How should we consider them for them both to be valid in their respective subjects? 7) The author explains two examples showing the importance of our viewpoint when describing how an object or action appears to an observer. Can you think of any more? 8)What do you think a cocktail-party philosopher is?

La relativitat i els filsofs

Feynman parla sobre com el principi de la relativitat d'Einstein i Poincar afecta a altres branques del pensament hum. 144

Poincar va fer l'afirmaci segent sobre el principi de la relativitat: Segons el principi de la relativitat, les lleis dels fenmens fsics han de ser les mateixes per a un observador fix que per a un observador que tingue un moviment de translaci uniforme, per tant no tenim, ni podem possiblement tenir, cap mitj per discernir si som o no som portats per aquest moviment. Quan aquesta idea es va donar a conixer, va provocar gran commoci entre els filsofs, particularment els filsofs de cctel, que diuen,Oh, s molt simple: la teoria d'Einstein diu que tot s relatiu! En efecte, un nombre de filsofs sorprenentment gran, no noms els que es troben a les festes de cctel, diran Que tot s relatiu s una conseqncia d'Einstein i t profundes influncies en les nostres idees. A ms, diuen, ha estat demostrat en fsica que els fenmens depenen del vostre marc de referncia. Sentim aix moltes vegades, per s difcil saber qu significa. Probablement els marcs de referncia als quals al principi es referien eren els sistemes de coordenades que usem en l'anlisi de la teoria de la relativitat. Per tant, el fet que les coses depenen del teu marc de referncia se suposa que ha tingut un efecte profund en el pensament modern. Hom podria preguntar-se el perqu, ja que, desprs de tot, que les coses depenguen del punt de vista d'un s una idea tan simple que no caldria haver fet tot l'esfor de la teoria de la relativitat per descobrir-la. Que all que un veu depn del seu marc de referncia s certament sabut per tothom, perqu tothom veu un vianant que s'atansa primer per davant i desprs per darrera. La major part de la filosofia que diuen que prov de la teoria de la relativitat, no cont res ms profund que aquesta observaci: una persona es veu diferent des del davant i des del darrera. La vella histria sobre l'elefant que diferents homes cecs descriuen de maneres diferents s un altre exemple, potser, de la teoria de la relativitat des del punt de vista del filsof. Per, certament, hi ha d'haver coses ms profundes en la teoria de la relativitat que aquesta simple observaci que Una persona es veu diferent de davant i de darrera. Per descomptat que la relativitat s ms profunda que aix, perqu podem fer prediccions precises amb ella. The Feynman lectures on Physics (ch. 16-1) R.Feynman, R.Leighton i M.Sands 145

QESTIONS DEL TEXT 1) Quina actitud mostra l'autor cap als filsofs?(ironia, menyspreu) 2) En quines expressions es pot observar?

QESTIONS A PARTIR DEL TEXT 3) Per qu creus tu que t aquesta actitud? 4) Com diferenciaries el punt de vista sobre la relativitat que tenen els fsics i el que tenen els filsofs? 5) Poden ser vlides les dues perspectives, la del fsic i la del filsof? 6) Com s'han d'entendre perqu les dues siguen vlides, cada una en el seu camp? 7)L'autor explica dos exemples que mostren la importncia del nostre punt de vista quan descrivim com un objecte o una acci apareix a un observador. Pots pensar ms exemples? 8) Qu penses que s un filsof de cctel?

A continuaci veiem com l'autor exposa quines, pensa ell, haurien de ser les autntiques ensenyances adequades que tots haurien de traure de la teoria de la relativitat:

1.9.2 Philosophic influences of the theory of relativity

What, then, are the philosophic influences of the theory of relativity? If we limit ourselves to influences in the sense of what kind of new ideas and suggestions are made to the physicist by the principle of relativity, we could describe some of them as follows. The first discovery is, essentially, that even those ideas which have been held for a very long time and which have been very accurately verified might be wrong. It was a shocking 146

discovery, of course, that Newton's laws are wrong, after all the years in which they seemed to be accurate. Of course it is clear, not that the experiments were wrong, but that they were done over only a limited range of velocities, so small that the relativistic effects would not have been evident. But nevertheless, we now have a much more humble point of view of our physical laws everything can be wrong! Secondly, if we have a set of strange ideas, such as that time goes slower when one moves, and so forth, whether we like them or do not like them is an irrelevant question. The only relevant question is whether the ideas are consistent with what is found experimentally. In other words, the strange ideas need only agree with experiment, and the only reason that we have to discuss the behavior of clocks and so forth is to demonstrate that although the notion of the time dilation is strange, it is consistent with the way we measure time. Finally, there is a third suggestion which is a little more technical but which has turned out to be of enormous utility in our study of other physical laws and that is to look at the symmetry of the laws or, more specifically, to look for the ways in which the laws can be transformed and leave their form the same.When we discussed the theory of vectors, we noted that the fundamental laws of motion are not changed when we rotate the coordinate system, and now we learn that they are not changed when we change the space and time variables in a particular way, given by the Lorentz transformation. So this idea of studying the patterns or operations under which the fundamental laws are not changed has proved to be a very useful one. The Feynman lectures on Physics (ch. 16-1) R. Feynman, R.Leighton i M.Sands QESTIONS 1) What lessons can we learn from the discovery of the theory of relativity? 2) Are these lessons only for physicists, for philosophers, or for anybody who wishes to improve their knowledge? 3) How would you define wrong ideas? Give an example. 147

4) How would you define strange ideas? Give an example. 5) What does the author mean when he refers to ideas are consistent with what is found experimentally? 6) Do you think the lessons Feynman believes we can learn from the theory of relativity are still valid today? Why (not)?

Influncies filosfiques de la Teoria de la relativitat

Quines sn, llavors, les influncies filosfiques de la teoria de la relativitat? Si ens limitem a les influncies en el sentit de quina mena d'idees noves i de suggeriments sels ocorren als fsics pensant en el principi de la relativitat, podem descriure-les de la manera segent. La primera descoberta s, en essncia, que incls aquelles idees que han estat Newton mantingudes durant molt de temps i que han estat molt acuradament verificades podrien ser errnies. Fou una descoberta colpidora, sens dubte, que les lleis de estiguessen equivocades, desprs de tants d'anys en qu van semblar correctes. Naturalment est clar, no que els experiments estiguessen mal fets, sin que es van realitzar noms en un rang limitat de velocitats, tan menut que els efectes relativistes no s'haurien apreciat. No obstant, ara tenim un punt de vista molt ms humil sobre les nostres lleis fsiques : tot pot estar equivocat! En segon lloc, si tenim un conjunt d'idees estranyes, com per exemple la idea que el temps avana ms lentament quan un es mou, si ens agraden o no ens agraden s una qesti que est fora de lloc. L'nica qesti pertinent s si les idees sn consistents amb el que s'ha trobat experimentalment. En altres paraules, noms cal que les idees estranyes coincideixen amb l'experiment i l'nica ra que tenim per parlar del comportament dels rellotges i daltres elements s per a demostrar que, encara que la noci de la dilataci del temps s estranya, s consistent amb la manera amb qu mesurem el temps. Finalment, hi ha un tercer suggeriment que s una mica ms tcnic per que ha resultat ser d'enorme utilitat en el nostre estudi d'altres lleis fsiques. Consisteix a examinar amb atenci la simetria de les lleis o, ms especficament, a buscar els mitjans amb qu les lleis 148

poden ser transformades i deixar igual la seva forma. Quan tractvem de la teoria de vectors, vam veure que les lleis fonamentals del moviment no canvien quan fem girar el sistema de coordenades i ara aprenem que no canvien quan canviem les variables d'espai i temps d'una manera particular, donada per la transformaci de Lorenz. Per tant, aquesta idea d'estudiar els models o operacions sota les quals les lleis fonamentals no canvien s'ha demostrat que s molt til. The Feynman lectures on Physics (cap. 16-1) R.Feynman, R. Leighton i M. Sands QESTIONS 1) Quines sn les ensenyances que podem treure de la teoria de la relativitat? 2) Sn ensenyances per fsics, per filsofs o per totes les persones que vulguen millorar els seus coneixements? 3) Com definiries les idees errnies? Dna'n un exemple. 4) Com definiries les idees estranyes? Dna'n un exemple. 5) Qu vol dir l'autor quan parla d'idees consistents amb el que s'ha trobat experimentalment? 6) Trobes que les ensenyances que Feynman veu en la teoria de la relativitat sn encara vlides? Per qu?

2. TEORIA DE LA RELATIVITAT GENERAL

2.1 PER QU VA SORGIR LA TEORIA DE LA RELATIVITAT GENERAL?

Encara que la teoria de la relativitat especial resultava molt satisfactria per explicar qu s'esdev quan les coses es mouen a velocitats properes a la de la llum, era contradictria amb la teoria newtoniana de la gravetat. Per qu? 149

La teoria de Newton estableix que, en cada instant, els objectes s'atrauen entre ells amb una fora que depn de la distncia entre ells en aquell instant. Aix significa que si desplacem un dels objectes, la fora que actua sobre l'altre canviar a l'instant. Si, per exemple, el Sol desaparegus de cop, la Terra no quedaria a fosques fins vuit minuts desprs, ja que aquest s el temps que triga la llum per anar del Sol a la Terra; per, segons la teoria de la gravetat de Newton, la Terra deixaria immediatament de notar l'atracci del Sol i sortiria de la seva rbita. Aix, l'efecte gravitatori de la desaparici del Sol ens arribaria amb velocitat infinita i no amb la velocitat de la llum o una velocitat inferior, com mant la teoria de la relativitat especial. Per aix, entre 1908 i 1914, Einstein va provar diverses vegades, sense sortir-se'n, de formular una teoria de la gravetat que results coherent amb la teoria de la relativitat especial. Finalment, en 1915, va proposar la teoria que ara anomenem de la relativitat general. (text adaptat) Brevssima histria del temps (p.48) S.Hawking i L.Mlodinow La teoria d'Einstein de la relativitat general est basada en la suggerncia revolucionria que la gravetat no s una fora com les altres, sin una conseqncia que l'espai-temps no s pla, a diferncia del que s'havia suposat fins llavors. En la relativitat general, l'espaitemps es troba corbat o deformat per la distribuci de massa i energia que cont. Els objectes com la Terra no es mouen en rbites corbades a causa d'una fora anomenada gravetat, sin perqu segueixen una trajectria el ms propera possible a una lnia recta en un espai corbat, que es diu geodsica. En termes tcnics, una geodsica es defineix com el cam ms curt entre dos punts donats (Brevssima histria del temps (p.51) S.Hawking i L.Mlodinow). En realitat, la lnia recta s un cas especial d'una geodsica, el cas d'un pla, on noms hi ha dues dimensions.

150

2.2 EXPERIMENT SENZILL SOBRE LA FORA GRAVITATRIA

Segons Einstein aquesta fora no s ms que la deformaci del sistema de quatre

dimensions (tres dimensions per a l'espai i una per al temps) que constitueix l'univers. En aparixer una massa, l'espai-temps es deforma al seu voltant. Si apareix una altra massa, el deforma una altra vegada i la seva trajectria es veu influda per la deformaci causada per la primera. Per simular-ho en dues dimensions col.loquem una malla de teixit flexible (una mosquitera, per exemple) tensa sobre un bastidor (que pot ser un crcol dels que s'utilitzen per fer gimnstica). Si la malla est tensa sembla un tros d'espai-temps molt allunyat de qualsevol massa. Amb un rotulador i un regle podem dibuixar una quadrcula que represente l'espai-temps sense deformar (sense cap massa). Si col.loquem una massa (per exemple, una pilota de tennis) sobre la xarxa veurem que la quadrcula es deforma, fet que representa que l'espai-temps es deforma per la presncia d'una massa. Si llancem una boleta que pese poc (per exemple, una pilota de ping-pong) intentant que segueixe una trajectria recta, veurem que, quan s'atansa a la pilota, est obligada a desviar-se degut a la deformaci de la xarxa. Si ajustem la direcci i la fora amb qu llancem la boleta aconseguirem que orbite al voltant de la pilota que hi ha al mig. Aix es veu que aix mateix s el que fa la Lluna al voltant de la Terra. D'aquesta manera s'observa que s la deformaci de la malla (de l'espai-temps a l'univers) la que fa girar la boleta. D'altra banda, si fem que la boleta es pare, s a dir, es quede pegada a la pilota, estem simulant la nostra situaci, ja que tamb ens trobem pegats a la Terra; si saltem de seguida caiem. Donem una espenteta a la bola i torna a caure sobre la pilota. La ra d'aquest fet s, altra vegada, la deformaci de l'espai. En aquesta simulaci tamb es pot representar el concepte de velocitat d'escapament. Si espentegem la boleta amb prou velocitat aquesta pot escapar i arribar incls a la vora de la xarxa. Es pot observar que la velocitat d'escapament depn de la deformaci que ha 151

sofert la malla per l'acci de la pilota. En la Terra la velocitat d'escapament s la velocitat que hem de donar a qualsevol objecte perqu deixe d'afectar-li la gravetat terrestre (en la superfcie de la Terra la velocitat d'escapament s de 11km/s). Per Einstein, la fora de la gravetat no s ms que la deformaci geomtrica de l'espaitemps de l'entorn de les masses; aquest senzill experiment representa el model d'Einstein bastant b, per t el defecte que la quarta dimensi, el temps, no es deforma. En realitat,la massa, a ms de provocar la deformaci de l'espai, tamb faria que els rellotges s'alentissen, anessen ms a poc a poc.Aix vol dir que, encara que a un observador que s'atanss a la massa li semblaria que el seu rellotge va com sempre, si el comparssem amb un rellotge que es trobs molt allunyat, al que no afects gaireb gens aquesta massa, aniria ms lent. El temps, a l'igual que l'espai, es deforma per la massa i es deforma ms com ms a prop d'ella es troba. (adaptat de www.iac.es/cosmoeduca)

2.3 FORATS NEGRES

El camp gravitatori com a deformaci de l'espai es pot representar com un llit eslstic pla que es corba quan hi posem una bola pesada al mig. La gravetat deforma l'espai fent que els elements de la malla espacial ms propers a l'objecte amb massa (una estrella, per exemple) s'estiren ms. Aquest estirament ser ms gran com ms gran i ms concentrada sigui la massa central. A vegades un objecte pot tenir una gran massa o ser tan compacte que la fora gravitatria produeixe una mena de deformaci que s'anomena forat negre; d'aquesta deformaci no pot sortir res, ni tan sols la llum (d'aqu ve el seu nom). Aix, un forat negre s una concentraci de matria amb un camp gravitatori prou intens com per corbar l'espai-temps completament al seu voltant de manera que res, ni la llum, pot escapar-se'n. En teoria es pot fer un forat negre amb qualsevol objecte, sempre que es pugui comprimir la seva matria en un radi prou menut per a la massa de l'objecte.Si volgussim fer un 152

forat negre amb la Terra haurem de concentrar tota la seva massa en una bola de 8 mms de radi. Les equacions del camp gravitatori d'Einstein, que sn les que descriuen la deformaci de l'espai, prediuen que els forats negres es presenten en parells connectats a travs d'un pas estret

www.iac.es/cosmoeduca

2.3 FORATS DE CUC

Aix, els fsics especulen que un parell de forats negres podrien connectar dues regions distants de l'espai;a aquests passatges se'ls anomena forats de cuc, perqu un cuc pot anar d'un punt de la maana a un altre sense reptar per la superfcie, sin excavant un forat entre ells. D'aquesta manera, un forat de cuc s un tnel hipottic en el teixit de l'espai-temps, un pas que connecta dos forats negres.

153

Els forats de cuc sn estructures molt complexes; si ens oblidem dels problemes que plantegen i acceptem hipotticament la seva existncia, podem construir una mquina del temps amb ells. Per construir la mquina del temps, farem el viatge de la paradoxa dels bessons. Cada un dels bessons t un rellotge, que sincronitzen abans que la nau s'enlaire, i es troba en la boca d'un forat de cuc. La nau s'aixeca, s'accelera, viatja a gran velocitat i torna a la base. D'acord amb la paradoxa dels bessons, el rellotge de la nau s'ha endarrerit respecte al de la base i si el germ viatger baixa de la nau i s'atansa caminant a la base trobar son germ, visiblement envellit. Per si, en lloc d'anar caminant, usa el forat de cuc veur el seu germ en la base amb la mateixa edat que ell, en la data que marca el rellotge de la nau, s a dir, viatjar al passat

2.5 LA PARADOXA DE L'AVI I EL PRINCIPI DE LA CAUSALITAT

No obstant, els viatges al passat sn incmodes per a la Fsica i per a la Filosofia, perqu poden afectar un dels principis centrals de la cincia, el principi de la causalitat, segons el qual la causa ha de precedir sempre el seu efecte. Aquest s un dels principis centrals de la cincia i del pensament quotidi; els cientfics en general estan disposats a admetre canvis molt importants en les seves teories abans de renunciar al principi de la causalitat. Qu passaria si en fer un viatge al passat jo fes, per exemple, que el meu iaio de part de pare no engendrs el meu pare? Llavors jo no hauria nascut i, per tant, no hauria pogut viatjar al passat. Aquesta s la situaci que planteja la paradoxa de l'avi(veieu apartat 10 de la 3part). Per aix s'ha dit que noms sn possibles els viatges que respecten la causalitat. Una altra soluci a la paradoxa de l'avi proposa l'existncia d'universos paral.lels. Si es dons la fatalitat que viatjant al passat mors un dels meus avis es podria interpretar com que m'he desplaat d'un univers en qu s he nascut a un altre univers en qu mai naixer... per en el que estaria de visita. Viatjaria a un univers paral.lel en qu el meu avi no va poder ser el meu avi, un univers que no m'ha vist nixer. 154

(adaptaci de www.iac.es/cosmoeduca )

3. LA POPULARITAT D'EINSTEIN
A.Eintein s, amb diferncia, el cientific ms popular del segle XX. Sense cap mena de dubte, no n'hi ha cap altre del qui veigussem tantes vegades la seva cara, en la seva expressi ms tendra, les seves cites, com si fossen les d'un literat, la seva frmula ms famosa, l'abast de la qual possiblement la majoria de pblic no entn, i incls la seva signatura, en treballs de tot tipus, en revistes, en diaris, en psters, en camisetes i en anuncis publicitaris de tota mena. X.Roqu (2005) fa una reflexi molt interessant d'aquest fenomen, de com i per qu el creador de la teoria de la relativitat ha esdevingut el cientfic ms popular dels ltims temps. Ning no dubta del mrit del seu treball; per hi ha altres cientfics que tamb han fet grans aportacions al mn de la cultura i la seva fama no es pot comparar amb la de d'Einstein. Segons Roqu, l'aurola d'Einstein va comenar quan es van fer pblics els resultats de les dues expedicions britniques que havien anat a fotografiar l'eclipsi total de Sol del 29 de maig de 1919; atenent a aquests resultats, la teoria de la gravitaci d'Einstein era superior a la de Newton. Segons Einstein, el pas d'un raig de llum prop del Sol havia de desviar lleument la seva trajectria. La teoria de Newton tamb ho havia predit, per aix com per a Einstein la desviaci era de 1,74 segons d'arc, per a Newton era de 0,87 segons. Roqu sintetitza clarament la importncia de les observacions realitzades el 29 de maig de 1919: En condicions normals, la desviaci de la llum estel.lar no s aparent perqu la llum del Sol ens impideix distingir els estels; noms durant un eclipsi s possible observar, sobre una placa fotogrfica, la imatge d'estels propers a l'astre eclipsat, i comparar aix la seva posici aparent amb la que mostren quan la llum que ens n'arriba no passa prop del Sol. En veure la poca diferncia que hi ha entre la predicci que fa una teoria i la que fa l'altra i 155

en veure la mena d'observaci amb qu es pretenia decidir quina era la teoria correcta, la persona que llegeix no pot evitar un cert escepticisme que tamb li apareix altres vegades, quan veu com s'ha arribat a altres conclusions en cosmologia , que contrasta amb la seguretat amb qu els cientfics autoritzats guanyat Einstein. Roqu apunta tres factors que expliquen la popularitat d'Einstein desprs d'haver-se publicat els resultats de l'observaci de l'eclipsi. El primer s l'aura de dificultat i incomprensibilitat de la teoria, indissociable de la representaci pblica del cientfic de geni, i resumida en la idea que noms una dotzena de savis arreu del mn entenia la relativitat. Aix, als Estats Units, als anys 1920 i als 1930, tothom volia ser el tretz home que entengus la relativitat (Missner, 1985). El mateix Einstein, en una discussi que va mantenir amb un periodista l'any 1921, com recorda l'exposici que hi ha en la seva casa de Berna, va dir: No sembla ridcula aquesta excitaci de les masses per la meva teoria, de la qual la gent no entn una paraula? s el misteri de no entendre el que tant atrau la gent. El segon factor s que malgrat tot, la teoria resultava atractiva i, segons com, assequible perqu s'expressava en un llenguatge com i suggerent, que creava una il.lusi d'intel.ligibilitat. Termes com 'espai-temps', desviaci de la llum o dilataci del temps significaven alguna cosa per als no iniciats, i no feia res que aquest significat no coincids amb el seu significat fsic o matemtic. Precisament Einstein havia publicat, abans de 1919, diversos escrits de divulgaci, a fi que el seu treball arribs d'alguna manera al pblic, s a dir, a les persones cultes no especialitzades en fsica contempornia.Va manifestar en diverses ocasions que la divulgaci cientfica enriqueix l'esperit d'un poble, que si no es fa divulgaci cientfica la societat s'empobreix intel.lectualment. A ms a ms, la teoria d'Einstein tractava de l'univers, sempre objecte de fascinaci per tothom (Friedman i Donley, 1985). El tercer factor s el clima social i poltic que hi havia en Europa l'any 1919, acabada la 1 Guerra Mundial. La contrastaci de la teoria d'un cientfic alemany realitzada per uns astrnoms britnics semblava que confirmava la reconciliaci entre les nacions que, feia 156 van emetre la sentncia final: ha

poc, havien estat enemigues. Desprs, amb el pas del temps, la fama d'Eintein continu creixent, fins esdevenir el mite que constitueix en l'actualitat. Glick (1986) apunta que en conjunt, la seva personalitat va ser ben construda amb el propsit de satisfer la curiositat del pblic, sense desvelar gaires detalls de la seva vida privada. D'altra banda, la creaci del mite Einstein va ser possible tamb grcies al desenvolupament de la premsa com a mitj de comunicaci de masses. Aix, el pblic lector es va ampliar enormement i les empreses van invertir en noves tecnologies de comunicaci i d'impressi; aix va fer que el periodisme es converts en una indstria que havia d'obtenir uns beneficis substanciosos. A ms a ms, amb la democrcia, el control de l'opini pblica era cada vegada ms important per a la classe poltica. Com diu Manuel Vzquez Montalbn a Historia y comunicacin social: Les masses interessen com a claus de l'opini pblica, com a consumidors susceptibles de persuasi: consumidors d'idees, productes i projectes nacionals dels grans lders de l'economia i la poltica(Vzquez,1980). Aquesta evoluci port al naixement dels periodismes especialitzats i, entre ells,del periodisme cientfic. Com diu Roqu: El periodisme cientfic professional va nixer, doncs, junt amb la resta de periodismes especialitzats, en el perode d'entreguerres, en part com a resultat d'un procs general i en part com a resposta especfica a la creixent visibilitat social de la cincia i la tecnologia i a la necessitat d'establir nous lligams entre cincia i estat. L'esfor de comunicaci i divulgaci d'aquells anys no s destriable del desig de construir una mplia base social de suport per a la cincia en un moment que l'estat comena a intervenir decididament en el seu finanament, ats que es va revelar com un factor clau per al benestar i la seguretat nacionals. La figura d'Einstein, que presideix la iconografia cientfica del segle XX, va resultar instrumental en la configuraci del periodisme cientfic contemporani. Finalment, resulta curis observar que Einstein s un mite, entre altres raons, tamb pels missatges inconformistes que, de quan en quan, llanava, aix en l'exposici que hi ha a la seva casa de Berna trobem en una carta adreada a H.Zangger, l'any 1919, les paraules segents: 157

Jo em vaig fer encara ms estpid amb la fama, fet que s perfectament normal. La desproporci entre el que un s i el que els altres creuen o almenys diuen que s s massa gran. Per un ho ha de portar amb sentit de l'humor. I mostrant altre cop el seu domini del joc del llenguatge senzill, directe i contundent, el 18 de setembre de 1930 va escriure, per a un amic, l'aforisme segent: Com un cstig pel meu allunyament de l'autoritat, el dest m'ha fet una autoritat Es com si Einstein es disculps pel poder que sap que ha adquirit. Hi ha una manera ms elegant de reconixer la influncia que una persona t sobre els altres? I s que Einstein no s noms un geni de la fsica, sin que s tamb un geni de la paraula, ja que amb pocs mots, i molt simples, s capa de fer aflorar el fons idealista que tota persona porta dins; i s capa de fer-ho d'una forma convincent, agradant a tothom. (Basat en Einstein i la premsa. La construcci d'una icona cientfica contempornia de X.Roqu) QESTIONS PER REFLEXIONAR A PARTIR DEL TEXT 1) Trobes que avui en dia cal fer divulgaci cientfica? Per qu? 2) Quins problemes comporta la divulgaci cientfica? 3) Qu et transmet la imatge d'Einstein? 4) Com descriuries el mite que constitueix la figura d'Einstein? 5) Quin paper realitzen els mites davant dels xiquets i dels joves? Per qu?

158

3PART: LA MECNICA QUNTICA

La veritat sobre els objectes fsics ha de ser estranya. Pot ser inassolible, per si algun filsof creu que l'ha assolit, el fet que all que ofereix com la veritat sigui estrany no s'ha de prendre com a motiu d'objecci contra la seva opini Bertrand Russell

Aix com la teoria de la relativitat estn el camp d'aplicaci de les lleis de la fsica a la regi de les altes velocitats, la fsica quntica l'estn a la regi de les petites dimensions (toms, electrons, protons,...). La fsica quntica, com la teoria de la relativitat, s una generalitzaci de la fsica clssica; per tant, inclou les lleis clssiques com a casos particulars.

1. TEORIA QUNTICA DE LA LLUM

L'estudi de la llum a finals del segle XIX havia aconseguit fer grans avanos. Aix, se sabia que tots els cossos, tant slids com lquids, independentment de la seva composici qumica, emeten llum del mateix color si es troben a la mateixa temperatura. Per exemple, un carb que est al roig viu t aquest color perqu la radiaci que est en la regi del roig s la ms intensa i un tros de ferro posat entre les brases de carb, quan arriba a aquella temperatura, brilla amb la mateixa llum. Ja en aquell temps l'energia, que depn de la temperatura, de cada component (corresponent a cada color) de la llum, longituds d'ona que corresponen a cada color: 159 podia ser mesurada amb precisi i la funci d'ona de cada color tamb. La taula segent mostra les

COLOR Roig Taronja Groc Verd Blau Violeta (Infraroig) (Ultravioleta)

LONGITUD D'ONA EN NM (= 10-9 NM) de 610 fins aproximadament 750 de 590 fins a 610 de 570 fins a 590 de 500 fins a 570 de 450 fins a 500 aproximadament des de 400 fins a 450 ms llarga que 750 ms curta que 400

Per els cientfics que estudiaven la llum tenien un problema que els feia trencar el cap: no coincidien les dades de les observacions que relacionen la longitud d'ona de la llum que emeten els cossos i la temperatura d'aquests amb les prediccions de la teoria clssica, la de Maxwell, de l'emissi de la llum. s una situaci problemtica que s'ha donat moltes vegades en la histria de la cincia. Planck and Kepler

1.1 PARALLELISM PLANCK - KEPLER

As experimentalists obtained more accurate and comprehensive data for emission at longer wavelengths, it gradually became clear to a few theorists like the German physicist Max Planck (1858-1947) that the discrepancy between theory and experiment was real and could not be removed by any plausible adjustment. We recall instances of similar dilemmas in the history of science. The most memorable case is perhaps Kepler's attempt to derive from the Copernican theory a path for the planet Mars that would fit the observations. He failed, just as we now find ourselves unable in this case to fit theory and fact. Planck's solution was not to forget about the fairly small discrepancy such neglect being permissible only if one can later account for it exactly by computation of the secondary 160

effects at work, or at least tentatively by a consistent plausibility argument, as Galileo accounted for small deviations from the law of free fall by citing the effects of air friction. In Kepler's case, the small discrepancy provided a real challenge, the point of departure for a profound change of outlook in the whole field. You will recall that Kepler turned from the unfulfilled theoretical prediction to find a mathematical formulation of the actual (elliptical) planetary path, and to adopt that as the starting point of a modification of the Copernican heliocentric theory. This led him next to the great discovery of the three mathematical laws of planetary motion. Finally, a good physical interpretation of Kepler's laws was given by Newton in terms of the gravitational forces, thereby explaining Kepler's empirical findings. Physics, the Human Adventure (p.391) G.Holton i S.G.Brush QUESTIONS 1) What problem could Max Planck see? 2) Which historical parallelisms do the authors offer? 3) Find out about the works of Galileo, Kepler and Newton mentioned in the text.

1.1 PARAL.LELISME ENTRE PLANCK I KEPLER

A mesura que els experimentalistes obtenien dades ms acurades i extenses de l'emissi a longituds d'ona ms llargues, per a uns pocs terics com el fsic alemany Max Planck (1858- 1947) es feia palesa gradualment que la discrepncia entre la teoria i els experiments era real i no es podia eliminar amb cap ajustament versemblant. Recordem exemples de dilemes semblants en la histria de la cincia. El cas ms memorable s potser l'intent de Kepler de derivar de la teoria copernicana una rbita per al planeta Mart que sadigus a les observacions. Va fracassar, de la mateixa manera que ara ens sentim incapaos, en aquest cas, de fer quadrar teoria i fets. 161

La soluci de Planck no era oblidar la petita discrepncia - aquest oblit noms s permissible si desprs es pot justificar exactament pel clcul dels efectes secundaris que es donen, o almenys provisionalment per un argument de consistent versemblana, com Galilei va justificar les petites desviacions de la llei de caiguda lliure citant els efectes de la fricci de l'aire. En el cas de Kepler, la petita discrepncia era un repte real, el punt de partena per a un canvi de perspectiva profund en tot el camp. Recordareu que Kepler va passar de la predicci terica no-provada a trobar una formulaci matemtica de l'rbita real (ellptica) planetria i a adoptar-la com el punt de partena d'una modificaci de la teoria heliocntrica copernicana. Aix el va portar desprs a la gran descoberta de les tres lleis matemtiques del moviment planetari. Finalment, Newton va fer una bona interpretaci de les lleis de Kepler en termes de les forces gravitacionals, per tant, explicant les descobertes empriques de Kepler. Physics, the Human Adventure (p.391) G.Holton i S.G.Brush QESTIONS 1) Quin era el problema que veia Max Planck? 2) Quins paral.lelismes histrics veuen els autors del text? 3) Informa't sobre el treball de Galilei, el de Kepler i el deNewton de qu tracta el text.

1.2 LES FRMULES DE PLANCK

En una reuni de la Societat Alemanya de Fsica, el 14 de desembre de 1900, Max Planck va llegir un treball que portava per ttol La teoria de la llei de distribuci d'energies de l'espectre normal. Aquest treball, que en principi no va ser molt valorat, fou el precursor d'una revoluci en la cincia fsica. La data de la seva presentaci es considera el naixement de la fsica quntica, malgrat que no fou fins un quart de segle desprs que es 162

desenvolup la mecnica quntica moderna; i aquest primer perode ara se'l coneix com teoria quntica antiga. Abans M.Planck, intentant solventar el problema amb qu es trobava l'estudi de la llum per a l'espectre d'emissi del cos radiant ideal (anomenat cos negre), havia presentat una equaci que representava correctament les dades empriques observades que relacionaven l'energia i la longitud d'ona:

E = C -5/(eD/T-1)
(essent E l'Energia de radiaci emesa per segon, per rea unitat de superfcie emissora, per interval unitat de longitud d'ona, essent C i D constants, essent la longitud d'ona i essent e la base dels logaritmes naturals, al voltant de 2,71)

Per M.Planck no estava satisfet. Volia arribar a una frmula ms convincent, volia deduir matemticament la relaci entre l'energia radiada i i la funci d'ona de la radiaci. I desprs de treballar amb totes les seves forces durant un temps, ho va aconseguir; perqu va inferir la famosa frmula d'emissi de Planck:

8-4 h eh/kT - 1

(essent la freqncia d'ona, essent h la constant de Planck, h= 6,6210-34 joule-seg, i essent k la constant de Bolzmann, k=1,3810-23 joule/K) Aquesta frmula ha estat molt til en astrofsica; per exemple, en la descoberta de la radiaci de fons de l'univers (n'hem parlat a l'apartat de 2,7K. Per, sobretot, aquesta frmula cont, per primera vegada, la idea de la quantitzaci de l'energia. Segons aquesta idea, la llum i totes les altres classes de radiaci electromagntica, que fins aquell moment eren considerades trens continus d'ones, consisteixen realment en paquets individuals d'energia amb quantitats ben definides d'energia per paquet: E=h , essent , com hem vist, la freqncia de la radiaci. (adaptaci) 163 ), de la radiaci que queda del big bang. La longitud d'ona que s'ha mesurat d'aquesta radiaci correspon a una temperatura

Physics, the Human Adventure (p.391-394) G.Holton i S.G.Brush

1.3 LA DESCOBERTA DE LA FRMULA D'EMISSI DE PLANCK

PLANCK'S EMISSION FORMULA

In his autobiographical notes he relates that the problem appealed to him deeply because of the feature we have had cause to marvel at that the continous spectrum from (ideal) emitters is entirely independent of their chemical properties. We are reminded of the law of universal gravitation, which also was found to hold regardless of the chemical nature of the participating masses. Here again there seems to be a universal law at work. In Planck's own words, this fact concerning emission represents something absolute, and since I had always regarded the search for the absolute as the loftiest goal of all scientific activity, I eagerly set to work. We note parenthetically the philosophic kinship between Planck and Newton; both, contrary to some nonscientists' views about science fashionable at the end of the twentieh century, believed that they could discover universal laws of nature, independent of human opinions and social interests. As had all others who struggled with the emission problem, Planck failed at first, but at any rate his empirical formula of intensity vs. wavelength was a startling success. The very night of Planck's public announcement in a scientific meeting, a colleague extended the measurements beyond the range and accuracy previously obtained, and confirmed a complete agreement between the precise facts and Planck's formula. Spurred on by this success, Planck once more set to work to provide a conceptual scheme from which his formula would follow as a necessary consequence until after a few weeks of the most strenuous labor of my life the darkness lifted and a new, unimagined prospect began to dawn. December 14, 1900, when Planck presented his solution, marked the day when physicists began to follow the new path into what came to be called the Quantum Revolution. Physics, the Human Adventure (p. 392) G.Holton i S.G.Brush 164

QUESTIONS 1) What do the law of universal gravitation and the law Planck was working towards have in common? 2) What do you think the term absolute meant to Planck? 3) Was it easy for Planck to find his formula? Describe the process of his discovery. 4) Why do you think Planck gave so much importance to the universality of a scientific law? 5) Can the laws of a society also be universal? Why (not)? Compare scientific laws and social laws: what do they have in common? What differences are there? Give an example of a scientific law and an example of a social law.

LA FRMULA D'EMISSI DE PLANCK En les seves notes autobiogrfiques (Planck) explica que el problema l'interessava profundament pel fet que ens hagi fet meravellar - que l'espectre continu dels emissors (ideals) sigui completament independent de les seves propietats qumiques. Recordem la llei universal de gravitaci - tamb es va descobrir que es compleix sigui quina sigui la naturalesa qumica de les masses que hi participen. Una altra vegada sembla que hi ha una llei universal en joc. En les prpies paraules de Planck, aquest fet referent a l'emissi representa quelcom absolut i com que jo sempre havia considerat que la recerca de l'absolut era l'objectiu ms elevat de tota activitat cientfica em vaig posar a treballar amb molt d'entusiasme. Notem, per cert, la semblana filosfica entre Planck i Newton. Tots dos creien que podien descobrir lleis universals de la Natura, independentment d'opinions humanes i interessos socials, en contra de les opinions d'alguns no-cientfics en relaci a la cincia. Opinions que estaven de moda al final del segle XX. Com els havia passat a tots aquells que s'havien enfrontat al problema de l'emissi, Planck va fracassar al principi, per, de totes formes, la seva frmula emprica d'intensitat versus longitud d'ona fou un xit colpidor. Just la mateixa nit de la presentaci pblica de la frmula de Planck en una reuni cientfica, un collega va estendre les mesures ms enll 165

del rang i de la precisi obtinguts prviament i va confirmar que existia un acord complet entre els fets exactes i la frmula de Planck. Animat per aquest xit, Planck novament es pos a treballar per oferir un marc conceptual del qual derivs la seva frmula com a conseqncia necessria - fins que al cap d'unes poques setmanes del treball ms esgotador de la meva vida, la foscor va desaparixer i una nova, perspectiva inimaginada, va comenar a aparixer. El 14 de desembre de 1900, quan Planck va presentar la seva soluci, assenyala el dia que els fsics van comenar a seguir el nou cam que s'ha anomenat Revoluci Quntica Physics, the Human Adventure (p.392) G.Holton i S.G.Brush QESTIONS 1) Qu tenien en com la llei de la gravitaci universal i la llei que buscava Planck? 2) Quin significat creus que t el terme absolut per a Planck? 3) Fou fcil per Planck trobar la seva frmula? Com fou el procs de la seva descoberta? 4) Per qu penses que Planck valorava tant la universalitat d'una llei cientfica? 5) Poden ser tamb universals les lleis de la societat? Per qu?Compara les lleis cientfiques i les lleis socials: Quins trets tenen en com? Quins trets tenen diferents? Dna un exemple de llei cientfica i un exemple de llei social.

1.4 LA HIPTESI QUNTICA

THE QUANTUM HYPOTHESIS What had seemed initially to be just a matter of mathematical convenience (the distributions must be described in terms of discrete entities in order to count them) gradually turned into a physical postulate: The energy content of the oscillator, its kinetic and potential energy at any moment, can only be an integral multiple of the quantity h, 166

where is the frequency of its vibration and h is a universal constant, now known as Planck's constant, whose value remained to be found by experiment. For example, the total energy at any one instant may be zero, h, 2h,...nh ( n = any integer), but never, say, 1,85 h. That is, the energy of the oscillator is quantized, limited to integral multiples of one given amount, or quantum, of energy, h. Physics, the Human Adventure (p.392) G.Holton i S.G. Brush Planck's emission formula has found important applications in astrophysics, the most recent being the discovery that the whole universe is filled with residual radiation produced by the primeval fireball, whose explosion the Big Bang is believed to have begun the present epoch of cosmic history. The measured frequency distribution of this background radiation has been found to agree with Planck's formula if the temperature is set equal to about 2,7 K. That does not mean the universe originally had that temperature, but that it has cooled down over billions of years while maintaining thermal equilibrium. Physics, the Human Adventure (p.395) G.Holton i S.G.Brush LA HIPTESI QUNTICA All que havia semblat en principi que noms era un tema d'inters matemtic (les distribucions havien de ser descrites en termes d'entitats discretes per comptar-les) a poc a poc es va convertir en un postulat fsic: El contingut energtic de l'oscil.lador, la seva energia cintica i potencial en qualsevol moment, noms pot ser un mltiple enter de la quantitat hv, en qu s la freqncia de la seva vibraci i h s una constant universal, ara coneguda com a constant de Planck, el valor de la qual quedava per ser descobert experimentalment. Per exemple, l'energia total en qualsevol moment pot ser 0, hv,2hv,...nhv (n = qualsevol nombre enter), per mai pot ser 1,85 hv.s a dir, l'energia de l'oscil.lador est quantitzada, limitada a mltiples enters d'una quantitat donada, o quantum, d'energia, hv. Physics, the Human Adventure (p.392) 167

G.Holton i S.G.Brush La frmula d'emissi de Planck ha trobat aplicacions importants en astrofsica, essent la ms recent la descoberta que tot l'univers est ple d'una radiaci residual produda per labola de foc primitiva, l'explosi de la qual el Big Bang es creu que ha iniciat l'poca present de la histria csmica. La distribuci de freqncia mesurada d'aquesta radiaci de fons s'ha trobat que coincideix amb la frmula de Planck si la temperatura es considera que s aproximadament 2,7 K. Aix no significa que l'univers originalment tingus aquesta temperatura, sin que s'ha refredat durant bilions d'anys mentre mantenia un equilibri trmic. Physics, the Human Adventure (p.395) G.Holton i S.G.Brush

2. EL MODEL QUNTIC TAMB ES POT APLICAR A LA MATRIA

El model quntic no noms ens fa comprendre els fenmens oscil.latoris; tamb ens pot ajudar a comprendre els fenmens materials. Aquesta proposta revolucionria la va fer un home que en principi s'havia dedicat a uns estudis molt diferents dels de la Fsica, ja que es va llicenciar en Histria, Louis de Broglie. De vegades des de fora d'un camp hom t una perspectiva molt ms mplia dels problemes existents en aquell camp i de les possibles solucions que no pas des de dins mateix...Vegem com ho expliquen G. Holton i S. Brush en aquest clar desenvolupament histric que ells tracen: THE WAVE NATURE OF MATTER It is a curious fact that radical conceptual changes in a science are often initiated by people who did not receive their initial professional training in that science. A person who 168

first approaches the problems of a discipline with the mature perspectiva of an outsider, rather than having been indoctrinated previously with the established methods and attitudes of the discipline, can sometimes point to unorthodox, although (when seen in retrospect) remarkably simple solutions to those problems. For example, the generalized law of conservation of energy was introduced into physics from engineering, physiology, and philosophy, although its value was accepted eventually by physicists. Louis de Broglie (1892-1987), formally titled prince as a member of a family related to the old French royalty, received his first degree in history at the University of Paris in 1910, intending to go into the civil service. But he became intrigued by scientific problems as a result of discussions with his brother, the physicist Maurice de Broglie, and by reading the popular scientific expositions of the mathematician H. Poincar [] In his doctoral dissertation of 1924, de Broglie proposed a sweeping symmetry for physics: Just as photons behave like particles as well as like waves, so electrons should behave like waves as well like particles. In particular, an electron of mass m moving with velocity v will have an associated wavelength given by the simple formula

= h/mv
where h is Planck's constant.[...] In 1926, J.Davisson together with another American physicist, L.H. Germer, carried out further experiments, which confirmed de Broglie's hypothesis. Physics, the Human Adventure (p.447) G.Holton i S.G. Brush QUESTIONS 1) According to the author, why are scientists who have come late to a particular discipline able to make revolutionary breakthroughs? 2) What was de Broglies first degree in? 3) Why did he become interested in science? 4) What scientific proposal did he make? 5) Which parallelism in Nature was he the first to see? 169

6) Do you think it is convenient for the progress of knowledge that scientists change specialities? 7) What are the advantages of specialising knowledge? 8) And the disadvantages? 9)Can you think of any more examples of people who have crossed over from one discipline to another successfully, or people who have become very significant or successful in their specific field without receiving a traditional education in said field? LA NATURALESA ONDULATRIA DE LA MATRIA s un fet curis que els canvis conceptuals radicals en una cincia sovint sn iniciats per persones que no van rebre la seva formaci professional inicial en aquella cincia. Una persona que s'atansa als problemes d'una disciplina amb la perspectiva madura des dun altre camp, en comptes duna que ha estat adoctrinada prviament amb els mtodes i les actituds establertes de la disciplina, de vegades pot assenyalar solucions gens convencionals, encara que, retrospectivament, notablement simples per als problemes. Per exemple, la llei generalitzada de la conservaci de l'energia fou introduda a la fsica des de l'enginyeria, la fisiologia i la filosofia, encara que el seu valor fos finalment acceptat pels fsics. Louis de Broglie (1892-1987), amb el ttol formal de prncep com a membre d'una famlia relacionada amb la vella reialesa francesa, va rebre el seu primer grau en histria a la universitat de Pars el 1910, amb la intenci de ser funcionari. Per es va sentir intrigat pels problemes cientfics com a resultat de les xerrades amb el seu germ, el fsic Maurice de Broglie, i per la lectura de les exposicions cientfiques populars del matemtic H. Poincar [] En la seva tesi doctoral de 1924, de Broglie va proposar una profunda simetria per a la fsica: precisament de la mateixa manera que els fotons es comporten com a partcules i com a ones, aix tamb els electrons shaurien de comportar com a ones i com a partcules. En particular, un electr de massa m movent-se amb velocitat v tindr una longitud d'ona associada donada per la senzilla frmula 170

 = h / mv on h s la constant de Planck [...] El 1926 J. Davisson juntament amb un altre fsic americ, L.H.Germer, va realitzar nous experiments que confirmaren la hiptesi de de Broglie. QESTIONS 1) Per qu, segons l'autor, cientfics que s'han incorporat tard a una cincia han pogut fer-li aportacions revolucionries? 2) Quina va ser la primera carrera universitaria de de Broglie? 3) Per qu es va interessar per la cincia? 4) Quina proposta cientfica va fer? 5) Quin paral.lelisme va ser el primer de veure en la Natura?

REFLEXI A PARTIR DEL TEXT 1) Trobes que s convenient per al progrs del coneixement que els cientfics canvien d'especialitat? 2) Quins avantatges t l'especialitzaci del saber? 3) Quins inconvenients t? 4) Coneixes ms casos de persones que han entrat en un camp des dun altre (i no noms en cincia, tamb en negocis o en art) o que no van rebre una educaci tradicional en aquest camp?

De la mateixa manera que M. Planck havia proposat que no tots els valors estaven permesos per a l'energia d'un cos que emetia radiaci, E. Schrdinger va construir un sistema sobre la idea que no tots els valors estaven permesos per a les ones de l'electr: 171

2.2 TEORIA DE SCHRDINGER

SCHRODINGER'S THEORY Schrdinger developed a mathematical theory of atomic properties in which the quantization of energy levels was based on the allowed values, or eigenvalues, of the electron wavelengths. (The German prefix eigen significa own, individual, proper or characteristic)... Schrdinger's theory , known as wave mechanics, was published early in 1926 [] it provided a set of postulates that determined uniquely a fundamental equation governing the behavior of the electrons in any given atom or molecule H = E In the simple cases in which Schrdinger's equation can be solved exactly or almost exactly, it was found to predict the correct values of spectral frequencies and the intensities of spectral lines, as well as other observable properties of the system. (For most atoms and molecules the equation has not been solved exactly because of its extreme complexity when many electrons are involved.) The major defect (if it can be called that) of Schrdinger's theory, like de Broglie's theory from which it evolved, is that it fails to explain just what is vibrating or waging; it is definitely not the electron when conceived as a point particle analogous to a billiard ball, because that would still imply the classical conception of a particle localized at a particular spatial position and having a particular velocity, both of which change in a deterministic way from one instant to the next. Instead, the electron itself is in some (not visualizable) sense the wave.[...] In the case of electromagnetic waves, we could say that the vibrating or oscillating quantities were electric and magnetic field intensities. For Schrdinger's electron waves, we can say that the vibrating quantity is a wave function, usually denoted by . The word function is used because, like the electric and magnetic fields E and H, is a mathematical function of space and time variables, that is, its value depends on x, y, z and t. However, unlike E and H, the values of may be complex numbers, numbers that depend on the imaginary unit (-1), and therefore it defies any simple physical interpretation.

172

Do not be alarmed if you don't understand the following paragraphs!

As R. Feynman,

one of the world's experts on the subject, once remarked, no one really understands quantum mechanics. It is an extraordinarily powerful mathematical theory that gives accurate descriptions and predictions of the properties of matter and radiation in a wide variety of physical situations from the way transistors work to modern cosmology including many cases where Newtonian physics is inadequate. Yet physicists and philosophers still disagree about what it tells us about the ultimate nature of the world... (In the fundamental equation H = E, H is called Hamiltonian operator, which is the sum of potential energy operation and kinetic energy operation, and E is a numerical constant, equal to the energy of the system) The Schrdinger equation must now be solved for the unknown wave function and the unknown energy E. In general there are several possible functions that are solutions of this equation; each has its own eigenvalue E. Thus the fact that an atom has a discrete set of possible states and a discrete set of corresponding energy values emerges automatically as a mathematical property of the equation Physics, the Human Adventure (p. 449-450) G.Holton i S. G. Brush TEORIA DE SCHRDINGER Schrdinger va desenvolupar una teoria matemtica de les propietats atmiques en qu la quantitzaci dels nivells d'energia estava basada en els valors permesos, o eigenvalors o valors propis, de les longituds d'ona de l'electr. ( El prefix alemany eigen significa propi, individual, propi o caracterstic) [] La teoria de Schrdinger, coneguda com mecnica d'ones fou publicada a principis de l'any 1927[...]; oferia un conjunt de postulats que determinava nicament una equaci fonamental que governava el comportament dels electrons en qualsevol tom o molcula H = E En els casos simples en qu l'equaci de Schrdinger pot solucionar-se exactament o quasi exactament, es va trobar per predir els valors correctes de les freqncies espectrals i les intensitats de les lnies espectrals, aix com altres propietats observables del sistema.(Per a la 173

majoria d'toms i molcules l'equaci no s'ha pogut resoldre exactament per la gran complexitat que presenta quan hi ha molts electrons implicats.) El major defecte (si pot dir-se aix) de la teoria de Schrdinger, com la teoria de de Broglie a partir de la qual es va desenvolupar, s que falla a l'hora explicar precisament qu s all que est vibrant o oscil.lant; definitivament no s l'electr quan se'l concep com una partcula puntual semblant a una bola de billar, perqu aix encara implicaria la concepci clssica d'una partcula localitzada en una posici espacial particular i mantenint una velocitat particular, propietats que canvien d'una manera determinstica d'un instant a l'altre. En lloc d'aix, l'electr mateix s en algun sentit (no visualitzable) l'ona.[...] En el cas de les ones electromagntiques, podem dir que les quantitats vibrants o oscil.lants eren intensitats de camp elctric i magntic. Per a les ones de l'electr de Schrdinger, podem dir que la quantitat que vibra s una funci d'ona, normalment representada per . La paraula funci s'usa perqu, com el camp elctric E i el camp magntic H, s una funci matemtica de les variables de l'espai i el temps, s a dir, el seu valor depn de x,y,z i t. Per, no com E i H, els valors de poden ser nombres complexos, nombres que depenen de la unitat imaginria -1 i, per tant, es resisteix a qualsevol interpretaci fsica simple. No t'esglas si no entens els pargrafs segents! Com R.Feynman, un dels ms experts del mn en la matria, ning realment entn la mecnica quntica.s una teoria matemtica extraordinriament poderosa que dna descripcions acurades i prediccions de les propietats de la matria i de la radiaci en una mplia varietat de situacions fsiques des de la manera en qu els transistors funcionen a la cosmologia moderna incloent molts casos en qu la fsica newtoniana resulta inadequada. Per fsics i filsofs encara no estan d'acord sobre qu ens diu sobre la naturalesa ltima del mn[...] (En l'equaci fonamental H = E, H s'anomena operador Hamiltoni, que s la suma de l'operaci de l'energia potencial i l'operaci de l'energia cintica, i E s una constant numrica, igual a l'energia del sistema) L'equaci de Schrdinger ara ha de ser solucionada per a la funci d'ona desconeguda i per a l'energia desconeguda E. En general, hi ha diverses funcions possibles que sn solucions d'aquesta equaci; cada una t el seu valor propi E. Aix, el fet que un tom tingui 174

un conjunt discret d'estats possibles i un conjunt discret dels corresponents valors de l'energia sorgeix automticament com una propietat matemtica de l'equaci. Physics, the Human Adventure (p.449-450) G.Holton i S.G.Brush

2.3 TEORIA DE HEISENBERG

Per hi ha un altre punt de vista de la mecnica quntica que s diferent de la mecnica d'ones de Schrdinger, que acabem de veure: s la mecnica de matrius de W. Heisenberg. Aquest fsic va construir un conjunt alternatiu de lleis que porten als mateixos resultats que la teoria de Schrdinger. Com M. Jammer diu:Es difcil trobar en la histria de la fsica dues teories dissenyades per comprendre el mateix camp de l'experincia, que difereixen ms radicalment que aquestes dues. La de Schrdinger subratlla la continutat dels processos fsics i el comportament ondulatori de l'electr. La de Heisenberg sorgeix de la discontinutat dels processos fsics, suggerida per la discreci observada de les lnies espectrals i vista en l'electr com a partcula, encara que sense assignar-li una descripci en l'espai i en el temps en el sentit clssic; per les dues teories sn matemticament equivalents. Actualment les dues teories sn considerades dues formulacions alternatives d'una sola teoria, la mecnica quntica. (text adaptat) Physics, the Human Adventure (p.451) G.Holton i S.G.Brush

175

2.4 QU REPRESENTA LA FUNCI D'ONA?

Una pregunta que qualsevol persona, en atansar-se a la mecnica quntica, es planteja s la segent: quin s el significat de la funci d'ona? qu s realment el que diem que est oscil.lant? L'xit de la mecnica quntica va portar els fsics a intentar interpretar els seus conceptes en termes de categories clssiques aplicables a partcules.El primer d'aquests intents va ser fet per Max Born al 1926. Va proposar que l'electr s realment una partcula i que la funci d'ona representa simplement la probabilitat que estigue localitzada en un punt particular de l'espai. Ms exactament, ja que el valor de la funci d'ona s un nombre complex, s el quadrat del valor absolut de la funci d'ona el que s proporcional a la probabilitat que l'electr tingue la posici x, y, z. El significat del terme probabilitat en la interpretaci de Born no s el mateix que en fsica clssica, per exemple, en la teoria cintica dels gasos, en qu se suposa que les molcules tenen posicions definides i velocitats determinades a cada instant per les lleis de Newton; si en aquesta teoria s'utilitzaven mtodes estadstics s perqu semblava impossible mesurar totes les posicions i les velocitats dels bilions de molcules que hi ha o usar aquesta informaci de manera aprofitable. La probabilitat se referia al mode de descripci que emprava el cientfic i no afectava gens la idea que les propietats d'una molcula individual foren considerades exactament determinables. Per segons Born les posicions i les velocitats de cada partcula subatmica sn bsicament aleatoris; no es pot dir que tinguen propietats amb certs valors definits sin que noms tenen certes probabilitats que mostren propietats amb uns valors. I l'experiment de trobar la seva posici converteix la probabilitat en certesa. Max Born fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1954, principalment per la seva interpretaci estadstica de la mecnica quntica. El fet que el premi trigus tant temps desprs de la seva publicaci original (1926) indica que aquesta interpretaci no va ser immediatament considerada una descoberta fonamental i indubtable sin que ms b va ser gradualment acceptada com un punt de vista til en la Fsica. A mesura que molts cientfics acceptaven la idea que els processos naturals sn fonamentalment ms b 176

atzarosos que no pas determinstics s'havia d'admetre que el punt de vista mecanicista defensat per Descartes al segle XVII s'havia d'abandonar . (text adaptat ) Physics, the Human Adventure (p.451-452) G. Holton i S.G.Brush

3. PRINCIPIS DE LA MECNICA QUNTICA

3.1 POSTULATS FONAMENTALS

L'estructura matemtica de la mecnica quntica es basa en un sistema de postulats fonamentals que seguint la formulaci estndard que van donar J.von Neumann i Dirac, es poden enunciar (usant la noci de vector d'estat) de la manera segent:

Postulat primer Els possibles estats fsics d'un sistema S se representen amb vectors unitaris | > en un espai de Hilbert H. El llenguatge de la mecnica quntica s essencialment el llenguatge d'una branca de la matemtica denominada espais vectorials. Els ms coneguts sn els vectors ordinaris de l'espai euclidi de tres dimensions, E3, que els veiem representats com a segments orientats. Per la noci d'espai vectorial s ms general. De fet, la mecnica quntica es formula en funci d'un espai vectorial d'infinites dimensions, l'espai de Hilbert H. En H els vectors sn funcions complexes de variables reals. Aix,el vector d'H a qu correspon l'estat del sistema en un instant t s'anomena vector d'estat del sistema i es diu que el sistema es troba en l'estat |>. L'estat del sistema s descrit completament pel vector d'estat, perqu tot el que es pot conixer del sistema en 177

l'instant t es pot obtenir a partir del vector d'estat. D'altra banda, ja que H s un espai vectorial, aquest primer postulat implica el principi de superposici: una combinaci lineal de vectors d'estat s tamb un vector d'estat. Postulat segon A cada magnitud fsica, anomenada tamb observable, A correspon en l'espai de Hilbert H un operador lineal hermtic que t un conjunt complet ortonormal de vectors propis, anomenat tamb base prpia, |1>, |2>, |3,... i un conjunt corresponent de valors propis reals A1, A2, A3,.. tals que

|i>= A |i>
Aix, els nics valors possibles que pot donar una mesura d'A sn els valors propis A 1, A2, A3,... Postulat tercer Quan l'observable A es mesura en un sistema en l'estat d'obtenir el valor propi Ai s |>, la probabilitat P(A i)

P(Ai) = |<i|>|2
essent | i> el vector propi d' associat amb el valor propi Ai Aquest postulat tamb se'l coneix amb el nom de regla de Born o regla del quadrat de l'amplitud i utilitza la noci de producte intern de dos elements de l'espai de Hilbert; aquesta operaci no dna un element de Hilbert, sin un nombre complex; per aix, el que s'interpreta com a probabilitat s el mdul al quadrat del producte.

Postulat quart La mesura de l'observable A en el sistema en l'estat |> dna el resultat d'una alteraci drstica i incontrolable en el vector d'estat del sistema; desprs de la mesura aquest col.lapsa, s a dir, coincideix amb el vector propi | i>, que s el que correspon al valor propi Ai obtingut en la mesura. Aix, si abans de la mesura el vector d'estat |> era una combinaci lineal dels vectors 178

propis |i>, llavors l'acci de mesurar fa que inexplicablement |> es converteixi en un sol vector propi |i>, que s aquell a qu correspon el valor propi Ai, que s el resultat de la mesura. Postulat cinqu L'evoluci a travs del temps del vector d'estat |(t)> s determinada per l'equaci de Schrdinger

d dt

|(t )> = H(t) | (t)>

essent H(t) el Hamiltoni, s a dir, l'observable associat a l'energia total del sistema (adaptaci) Quantum Mechanics C.Cohen, B. Diu i F. Lalo (p.215-222)

Un dels teoremes ms rellevants s el de la compatibilitat. Vegem-lo.

3.2 TEOREMA DE LA COMPATIBILITAT D'OBSERVABLES

Les nocions de l'aparell matemtic fonamental de la mecnica quntica apareixen en gaireb tots els treballs de filosofia de la quntica. Per aix conv,abans que res, entendreles. Comencem intentant entendre qu signifiquen els termes observables compatibles i observables incompatibles: Suposem que un sistema est sotms a tres mesures successives de dos observables A i B; 179

la 1 mesura, representada per MA medeix A; la 2, representada per MB medeix B; i,per ltim, la 3,M'A torna a medirA. Se suposa que les mesures es fan molt rpidament, de manera que no hi ha cap evoluci temporal apreciable de l'estat del sistema entre M A i M'A. Definim els observables A i B com a compatibles o simultniament mesurables si i noms si el resultat de M'A coincideix amb el resultat de MA. Per a la Mecnica clssica aquesta definici s intil, perqu en ella tots els parells d'observables sn compatibles.Per en mecnica quntica aix no s aix. Mirem per qu: Suposem que MA done el valor A i MB done el valor B. Pels postulats bsics, el vector d'estat immeditamet desprs de MB, o sigue, abans de M'A,no coincideix necessriament amb el vector propi d'A; per tant, M'A no donar necessriament el valor A i, per tant, A i B no sn 'compatibles' en el sentit abans definit. Evidentment, si no s'hagus realitzat la 2 mesura MB, els resultats de MA i M'A haurien estat iguals. Es una conseqncia directa dels postulats fonamentals. Aix s'expressa en el teorema de la compatibilitat : Donats dos observables A i B amb els seus corresponents operadors A i B, les tres condicions sn equivalents: i) A i Bsn observables compatibles. ii)A i B tenen una base propia comuna. iii) A i B commuten. La demostraci deriva dels postulats fonamentals i la seva essncia s que si dos observables A i B sn incompatibles, llavors els seus operadors corresponents A i B no commuten, s a dir, AB BA, que s el mateix que AB-BA = c. Aix porta al fams principi d'indeterminaci de Heisenberg: Si A i B sn tals que AB-BA = c, on c es un escalar, llavors les indeterminacions d'A i de B en tot estat t(x) compleixen: A B 1/2 |c| La demostraci d'aquest teorema s purament matemtica per t profundes implicacions fsiques: 180

Aix, si dos observables A i B sn incompatibles, quan ms sentit t dir que A t un valor en un estat donat, menys sentit t dir que B t un valor en aquest estat i recprocament. es ms, si t (x) coincids amb un dels vectors propis de A, amb la qual cosa, A= 0 i, per tant, A tindria realment un valor,el principi d'indeterminaci de Heisenberg exigeix que B = , cas en qu no tindria cap sentit dir que B t un valor (adaptaci) Introducci a la mecnica quntica (p.59) D.T.Gillespie

La segent explicaci no s tan rigorosa per potser resulta ms assequible.

3.3 PRINCIPI D'INDETERMINACI DE HEISENBERG

El principi d'indeterminacipostulat per W.Heisenberg l'any 1927 pot enunciar-se aix: hi ha cert parells de propietats fsiques d'una partcula que no poden ser mesurats simultniament amb exactitud. Com ms precisament intentem mesurar una de les propietats del parell menys exacta s la mesura de l'altra propietat. Per exemple, si intentem determinar la posici (x) i el moment (p) d'un electr, llavors el producte de les indeterminacions (simbolitzades per ) ha de ser almenys tan gran com h/2 (essent h la constant de Planck): (x) ( p) h/2 Encara que el principi tericament s'aplica a qualsevol objecte, noms representa una limitaci significativa per a partcules atmiques o subatmiques, ja que, en ser la constant de Planck tan menuda (en el sistema internacional val 6,62 10-34 Js), el segon terme de la desigualtat s molt petit. El principi de Heisenberg no noms es dedueix lgicament dels principis fonamentals de la mecnica quntica sin que tamb s'estableix a partir de diversos experiments .D'altra banda, deixa clar que la limitaci que imposa s inevitable i no s deguda a la imperfecci 181

dels nostres aparells de mesura. Com veiem, aquest principi ens dna una imatge de la natura molt diferent de la que presenta la fsica clssica. En la mecnica clssica no apareix aquesta limitaci, ja que se suposa que, millorant els nostres aparells de mesura, s possible determinar amb tota la precisi que es vulgue la posici i la velocitat d'una partcula; aix, si en un cert instant coneixem la posici i la velocitat d'una partcula podem predir quina posici tindr en qualsevol instant posterior. Amb la limitaci imposada pel principi d'indeterminaci aix ja no s possible i, en conseqncia, el concepte clssic de trajectria deixa de tenir sentit, ja que no podem determinar amb exactitud , en un cert instant, la posici i el moment de la partcula. (text adaptat) Physics, the Human Adventure (p.453) G.Holton i S.G.Brush QESTIONS 1) Qu s un postulat? 2) Per qu diem que Heisenberg va postular el principi que porta el seu nom 3) *Per qu el principi d'indeterminaci no s'observa normalment en la nostra vida quotidiana? *Per repondre a aquesta pregunta, s interessant fer uns petits clculs i comparar els resultats: A) Un electr t una velocitat de 100 1 m/s. Quina s la indeterminaci en la mesura de la seva posici? (la massa de l'electr es considera que s 9,1 10 -31 kg B) Una pedra de massa 100 g t una velocitat de 100 1 m/s. Quina s la indeterminaci en la mesura de la seva posici. Resposta: en el cas de l'electr h/4 s'ha de dividir per 9,110 -31 kg i en el cas de la pedra h/4 s'ha de dividir per 10-1 kg

182

4. LA INTERPRETACI SUBJECTIVISTA DE LA MECNICA QUNTICA

4.1 EL PUNT DE VISTA SUBJECTIVISTA DE HEISENBERG

Heisenberg deia que no calia que deixssim d'utilitzar el terme trajectria, sempre que pressuposssim que la trajectria existeix noms quan l'observem. Comentaris com aquest que va fer Heisenberg han dut a alguns filsofs a aliniar la mecnica quntica amb la tradici filosfica de l'idealisme subjectiu, segons el qual el mn real consisteix noms en les percepcions d'un observador i els objectes fsics no tenen existncia objectiva o propietats diferents i independents de les observacions humanes. El punt de vista de Heisenberg sembla negar la possibilitat d'arribar a saber res cert sobre un sistema fsic pres en ell mateix, ja que l'observador o l'aparell de mesura s una part essencial de qualsevol sistema fsic que vulguem estudiar (text adaptat) Physics, the Human Adventure (p.454) G.Holton i S.G.Brush

4.2 COMPARACI

ENTRE EL SUBJETIVISME DE LA MECNICA

QUNTICA I EL DE LA PSICOLOGIA

QUANTUM MECHANICS AND PSYCHOLOGY A somewhat similar situation is quite familiar in the behavioral sciences: In almost any psychological experiment, the subject knows that his or her behavior is being observed, and might not behave in the same way if no psychologist were present. But at least in that case one feels confident that there is such a thing as 'behavior when the psycologist

183

is not present', even if we do not observe it, and we probably believe that if psycologists were sufficiently clever they could carry out their experiments without the knowledge of the subject, if their scientific and moral code of ethics did not forbid it. A better analogy might be the conventional intelligence test, which purports to measure an inherent property of the individual, but which is now recognized to be so strongly dependent on the circumstances of testing and on the group of other test-takers to whom the individual is being compared that it is doubtful whether 'intelligence' really has an objective existence except in the trivial sense that, as the psychological skeptics say, 'intelligence is what the intelligence test tests'. Physics, the Human Adventure (p.454) G. Holton i S.G.Brush MECNICA QUNTICA I PSICOLOGIA Una situaci una mica semblant s bastant familiar en les cincies de la conducta: en gaireb tots els experiments psicolgics, el subjecte sap que el seu comportament est sent observat i pot no comportar-se de la mateixa manera que si cap psicleg estigus present. Per almenys en aquest cas ens sentim segurs que existeix tal cosa com el 'comportament quan el psicleg no est present', incls si no l'observem i probablement creiem que si els psiclegs fossin prou intel.ligents podrien realitzar els seus experiments sense el coneixement del subjecte, si el seu codi cientfic i moral d'tica no ho prohibs. Una analogia millor podia ser el test convencional d'intel.ligncia, que pretn mesurar una propietat inherent de l'individu, per que actualment es reconeix que s tan fortament dependent de les circumstncies de la prova i del grup dels altres que fan la prova amb els quals l'individu es compara que es pot dubtar si la 'intelligncia' t realment una existncia objectiva excepte en el sentit trivial que, com l'escptic de la psicologia diu, 'la intelligncia s all que els tests d'intelligncia medeixen'. Physics, the Human Adventure ( p. 454) G.Holton i S.G. Brush

184

4.3 LES PREDICCIONS DE LA MECNICA QUNTICA

La mecnica quntica s rescatada del perill del subjectivisme pel fet que fa prediccions perfectament definides sobre les propietats dels sistemes fsics i aquestes propietats poden ser mesurades amb els mateixos resultats (incloent la indeterminaci de la mesura) per tots els observadors. Si un ho prefereix, no ha d'abandonar la idea que hi ha un mn real all fora i incls el fet que l'aparell de mesura s, parlant estrictament, inseparable de les coses que estem mesurant no crea a la prctica cap gran diferncia .[...] Encara que la mecnica quntica ha provocat molt de debat entre els filsofs, no seria adequat dir que l'adopci d'aquesta teoria en fsica requereix l'acceptaci d'una de les tradicionals doctrines en filosofia, idealisme o realisme. Physics, the Human Adventure (pg 454) G.Holton i S.G.Brush QESTIONS A) De dins del text: 1) Quines dues raons donen els autors per mantenir que la mecnica quntica no cal que accepte el subjectivisme? 2) Pot ser realista la mecnica quntica, segons els autors? 3) La mecnica quntica est necessriament lligada a l'idealisme, per als autors? 4) La mecnica quntica est necessriament lligada al realisme, per als autors? B) De fora del text i al seu voltant: 1) Com definiries el subjectivisme? 2) Com definiries el realisme? 3) Com definiries l'idealisme? 4) Fes una comparaci entre aquestes tres concepcions filosfiques 5) Trobes que la mecnica quntica est necessriament lligada a alguna d'elles? Per qu? 6) *Es poden tenir proves empriques de la connexi entre la mecnica quntica i 185

una d'elles? Per qu? Resposta: No, perqu s obvi que no podem anar ms enll dels experiments

Hem vist que les prediccions que ofereix la mecnica quntica sn probabilstiques; s a dir, diuen all que pot ser, per no diuen all qu s. En aquesta idea sona el ress de la metafsica aristotlica.

4.4 HEISENBERG I ARISTTIL

Aix , com Heisenberg indica, la noci de probabilitat adquireix una certa realitat entremitja, no diferent de la de la potentia (possibilitat o tendncia que un fet es done) en la filosofia d'Aristtil. Un sistema allat que est evolucionant sense ser observat s, segons Heisenberg,potencial per no real en carcter; els seus estats sn objectius, per no reals. Physics, the Human Adventure ( p. 454) G.Holton i S.G.Brush QESTI *Busca qu va dir Aristtil que va fer creure a Heisenberg que era molt semblant al que ell pensava.

186

RESPOSTA El filsof grec Aristtil va dedicar molt temps a pensar sobre l'sser; aquest s el concepte ms abstracte de tots, perqu s el ms general,el que comprn totes les coses existents. Pensant en l'sser, com a tots els objectes del mn, va establir la distinci entre sser en potncia i sser en acte. D'una banda, seguint el filsof Herclit, Aristtil veia que totes les coses del mn es troben en un canvi continu i, d'altra banda, seguint el filsof Parmnides, Aristtil veia que totes les coses, malgrat els canvis que sofreixen, segueixen existint, continuen essent d'alguna manera. A ms a ms, veia que les coses es transformen per no es transformen en qualsevol altra cosa; per exemple, una llavor deixada a la terra pot germinar i donar lloc a un arbre i aquest, anys desprs, pot ser talat i amb la fusta pot construir-se una taula; entre aquests tres objectes es dna una certa continutat; per de la llavor a la terra no pot nixer, per exemple, un gosset; aix, entre aquests dos ssers no veiem que es dne cap continutat. Per consideracions d'aquesta mena, Aristtil va pensar que es pot distingir un sser en potncia i un sser en acte.El primer s all que una cosa pot arribar a ser i el segon s all que una cosa s en un moment donat. En el cas anterior la llavor s sser en acte i l'arbre i la taula sn ssers en potncia de la llavor; en canvi, el gosset no s sser en potncia de la llavor. A Heisenberg li va semblar que l'esquema de l'sser en acte i l'sser en potncia s'adaptava molt b al probabilisme de la mecnica quntica; quan els fsics quntics, abans d'una observaci, fan una predicci presenten un sser en potncia; quan fan la seva observaci i comproven la seva predicci llavors es troben amb un sser en acte.

187

5. LA DIFCIL INTERPRETACI DE LA MECNICA QUNTICA

5.1 VERSI SIMPLIFICADA DELS POSTULATS FONAMENTALS DE LA MECNICA QUNTICA

Presentem aqu una llista parcial d'aquests principis elementals, segons von Neumann (1955), resumits per D.Albert i B. Loewer (1988). En aquesta llista, ms sintetitzada que l'anterior, s'utilitza la noci de funci d'estat, en lloc de la de vector d'estat que apareix en aquella. El terme funci d'ona porta tanta informaci com el de vector d'estat i tot el que pot fer-se (sumes, productes,...) amb vectors d'estat pot fer-se tamb amb funcions d'ona. Aix, per exemple, la funci d'ona F per a l'estat |x=5> s la funci amb valor 1 en el punt x=5 i 0 en tots els altres punts.

1. Qualsevol sistema quntic allat S est caracteritzat per una funci d'estat F(t) 2. Per a qualsevol conjunt complet i compatible d'observables O del sistema, la seva funci d'estat F pot expressar-se com una suma o 'superposici' de valors propis d'O, d'aquesta manera: F = c1 O1 + c 2 O 2 + c 3O 3 +....... sent ci nombres complexos i Oi els estats propis d'O, s a dir, els estats de S en els que O t el valor oi 3. Quan una mesura d'O s realitzada en F la probabilitat d'obtenir O = ok s el quadrat de l'amplitud ck d'Ok en la funci d'estat F. 4. Quan es realitza una mesura d'O amb el resultat d'O = ok llavors l'estat 'col.lapsa' o 's redut' instantniament en l'estat propi Ok.

188

5. Mentre S es troba allat,la funci d'ona F(t) evoluciona determinsticament seguint l'equaci de Schrdinger. Aquesta breu llista mostra com pot ser de sorprenent la teoria quntica.En intentar interpretar aquesta llista de postulats fonamentals, la mecnica quntica ens resulta desconcertant, perqu ens planteja un munt de preguntes. Apareix llavors la difcil tasca d'interpretar la mecnica quntica, de representar-nos-la mentalment (si aix s possible), de relacionar-la amb les nocions a qu estem acostumats, amb les nostres idees habituals sobre un mn que, literalment, veiem amb els nostres propis ulls. Aix, un postulat genera el problema de la superposici: com podem interpretar que un sistema es trobe en un vector d'estat que s la combinaci lineal de diversos vectors propis? som capaos d'imaginar-nos-ho? I de la contradicci que es dna entre els dos ltims postulats sorgeix el problema de la mesura.

5.2 EL PROBLEMA D'INTERPRETAR LA MECNICA QUNTICA

Interpretar la quntica s veure quin mn s representable segons els models que ella utilitza, ja que, generalment, interpretem una teoria reconeixent, en els patrons que usa , conceptes fcilment intel.ligibles. De vegades aquests models tenen una representaci fsica, com en el cas de l'tom de Bohr, i de vegades sn estructures matemtiques totalment abstractes, com en el cas dels espais de Hilbert de la mecnica quntica; perqu els vectors d'estat que, segons el primer postulat fonamental d'aquesta teoria, representen els possibles estats fsics d'un sistema sn vectors d'un espai vectorial de dimensions infinites que es diu espai de Hilbert H; aquests vectors ens recorden els vectors que ms coneixem, que sn els vectors ordinaris de l'espai euclidi tridimensional, E3; en E3 els vectors sabem que sn segments orientats; en H els vectors sn funcions complexes de variables reals. Aix, una teoria sempre s interpretada dins d'un 'esquema categorial' particular, essent un 189

'esquema categorial' un conjunt de supsits metafsics fonamentals sobre quina mena d'entitats i quina mena de processos es troben en la teoria. Aix, el marc conceptual de la mecnica clssica prov de l'epistemologia de Kant ( per exemple, no podem donar explicacions dins la fsica newtoniana sense els conceptes de 'causa i efecte',...) La teoria quntica usa el model de l'espai de Hilbert per no est clar quins elements categorials esperem trobar representats en les seves nocions matemtiques; per exemple, si abans de fer l'experiment mai podem predir les propietats d'un sistema, podem dir que aquest sistema t propietats, com pensem normalment, seguint la nostra metafsica usual? Necessitem una nova metafsica?

5.3 METAFSICA DE LA QUNTICA: LA SUPERPOSICI

Segons D.Z. Albert diu en el seu llibre Quantum Mechanics and experience, els electrons tenen un comportament sorprenent; abans de ser medits es troben en un estat indeterminat, que s'anomena superposici;aquest fenomen es refereix a dues propietats que poden ser mesurades amb gran precisi. No s important la noci exacta d'aquestes propietats. Poden ser la component de l'espn en la direcci horitzontal, Sx, i la component de l'espn en la direcci vertical, Sy, per, per evitar tecnicismes, D.Albert a una li diu color i a l'altra li diu duresa. El color pot tenir noms dos valors possibles. Cada electr s blanc o negre; no pot ser ni roig, ni verd ni de cap altre color. El mateix esdev amb la duresa. Cada electr s dur o bla. Construm una caixa de color, s a dir, un dispositiu per medir el color d'un electr, que funciona de la manera segent: la caixa t tres obertures; per una, entren els electrons; per una altra surten els blancs i per la tercera surten els negres. D'altra banda, construm tamb una caixa de duresa, que actua de la mateixa manera. Per una boca entren els electrons, per una altra surten els durs i per la tercera surten els blans I el mateix autor continua explicant aquest experiment mental al seu article Teora 190

alternativa de Bohm a la mecnica cuntica: Fem diverses vegades l'experincia d'esbrinar el color i la duresa dels electrons. Desprs se'ns acut la idea que a lo millor hi ha una correlaci entre els valors del color i els de la duresa . Dels electrons blancs que entren a la caixa de duresa la meitat sn durs i la meitat sn blans. Per tant, sembla que el color d'un electr no tingue res a veure amb la seva duresa. Posem ara tres caixes. La primera s una caixa de color, la segona s una caixa de duresa i la tercera s una altra vegada una caixa de color. Considerem un electr que de la primera surt com a blanc i de la segona surt com a bla. De seguida pensarem que de la tercera sortir com a blanc una altra vegada. Per...vegem que aix no s el que s'esdev. El que veiem s que la meitat dels electrons que surten de l'ltima caixa sn blancs i l'altra meitat sn negres, independentment de quin hagus estat el seu color quan ha sortit de la primera caixa. Construm ms caixes d'una altra manera, per els resultats sn sempre els mateixos: el fet que un electr tingue un color no sembla implicar que sigue dur ni bla i el fet que tingue una determinada duresa no sembla implicar que sigue blanc ni negre. Aquest s un exemple del principi d'indeterminaci de Heisenberg. Propietats, com el color i la duresa, aix com l'espn horitzontal i l'espn vertical, la posici i el moment, es diu que sn incompatibles, perqu la mesura d'una d'elles pertorba la de l'altra. Aix, veiem que els electrons es comporten de forma totalment diferent a la forma com estem acostumats a veure cada dia. Aquesta manera de comportar-se s'anomena superposici i , segons ella, un electr que s blanc no s ni dur ni bla, ni s de les dues formes ni deixa de ser de cap de les dues, sin que es troba en una superposici de ser dur i ser bla. La interpretaci que la mecnica quntica fa de la superposici s probabilstica. Per exemple, un vector d'estat que representa la situaci d'un electr que penetra en una caixa de color podria ser: |negre> +3/2 >|blanc> que significa que hi ha una probabilitat de que surti pel forat dels electrons negres i una 191

probabilitat de que surti pel forat dels electrons blancs. QESTIONS 1) Quin experiment mental explica l'autor? 2) Quin objectiu t aquest experiment? 3) En alguns contexts, com ara en la pel.lcula I tu qu saps? la superposici apareix com un fenomen misteris. Trobes que necessriament s'ha de veure aix? Es pot interpretar d'una manera ms natural? Per qu?

5.4 UN PROBLEMA D'INCONSISTNCIA EN L'ESTRUCTURA DE LA MECNICA QUNTICA

Les prediccions de la mecnica quntica es compleixen cada dia, per entre els seus postulats fonamentals encara avui en dia es troba un problema d'incoherncia La inconsistncia consisteix, com hem vist, en qu, d'una banda, un postulat mant que el vector d'estat o la funci d'estat, que representa el sistema fsic que s'estudia, evoluciona a travs del temps de forma determinista i, d'altra banda, un altre postulat mant que, quan es fa una mesura, aquesta evoluci s'atura drsticament i, de manera totalment inexplicable, el vector d'estat (o la funci d'estat) col.lapsa i es converteix en un sol vector propi (o funci prpia) de la combinaci de vectors (o de funcions)de qu estava constitut; llavors el valor corresponent a aquest vector propi (o funci prpia) s el resultat que presenta la mesura; no obstant, no hi ha cap ra per la qual aquest vector propi (o funci prpia) sigue un i no un altre. A ms, no est clar quins processos sn considerats mesures i quins no ho sn; per tant, tampoc no est clar quan s'ha d'aplicar la dinmica determinista i quan s`ha d'aplicar la dinmica aleatria del col.lapse. Aquest s el problema de la mesura, que s'agreuja quan s'amplia el concepte de mesura al de qualsevol de les incomptables interaccions que s'estan donant contnuament en la nostra vida quotidiana, com el parpelleig del vell 192

fluorescent de la nostra cuina. Davant d'aquesta situaci sorprenent, Everett a l'any 1957 va presentar una proposta segons la qual no hi ha mai cap col.lapse, ja que es realitzen sempre tots els resultats possibles de la mesura. Mes la proposta d'Everett era ambigua i per aix ha donat lloc a diverses interpretacions de la mecnica quntica, entre les que destaca la dels mltiples mons, que ha estat utilitzada recentment en cosmologia dins dels models dels universos paral.lels.

5.5 EL PROBLEMA DE LA MESURA

Si mirem els ltims postulats veiem que es troben en contradicci; el cinqu diu que si no mirem el sistema aquest evoluciona de forma determinista seguint l'equaci de Schrdinger i el quart diu que quan el mirem llavors, immediatament, deixa d'evolucionar de forma determinista i, inexplicablement, salta a un sol de tots els estats possibles. El quart postulat s'anomena el postulat del col.lapse i va ser introdut per explicar els resultats de les mesures quntiques, que confirmen plenament les prediccions de la teoria quntica. Per aquest postulat planteja el problema de la mesura, que consisteix en el fet que s'ha d'explicar com i per qu el sistema, quan s observat, deixa d'evolucionar determinsticament, seguint la llei de Schrdinger, i passa a estar en un dels estats possibles, s a dir, en l'estat concret que constitueix el resultat de l'observaci; aquest salt s aleatori; les niques prediccions que es poden fer sn les que probabilistes. Bsicament, el problema de la mesura ens planteja la necessitat de respondre dues preguntes: Per qu el sistema salta a un nic estat? Per qu salta a aquell estat i no a un altre dels estats possibles? La interpretaci estndard de la quntica, la que va donar l'escola de Copenhage, accepta tot el conjunt de postulats, incls el del col.lapse; per Everett (1957) va suggerir renunciar al postulat del col.apse i va proposar que mai es dna cap col.lapse sin que quan se medeix qualsevol sistema aquest continua evolucionant sempre de manera determinista i 193 donen les lleis

dna lloc a tots els resultats possibles.

5.6 LA PARADOXA DEL GAT DE SCHRDINGER

Il.lustraci d'Agust Sousa Per fer entendre el problema de la mesura, que s el que en alguns contexts es coneix tamb com el problema de la reducci del paquet d'ones, l'any 1935 Schrdinger va plantejar un experiment mental que s'ha fet molt fams i il.lustra una gran part dels articles i llibres que tracten de mecnica quntica: Es tanca un gat dins d'una caixa d'acer amb el segent aparell, que el mateix autor qualifica de diablic.En un comptador hi ha un petita quantitat de substncia radioactiva, tan menuda que potser en una hora un dels toms decaigue per, amb igual probabilitat, potser no ho face cap; si algun tom es desintegra, llavors el tub del comptador descarrega i llibera un martell que trenca un flasc d'cid cianhdric que, quan el pobre gat el respira, aquest s enverinat i mor; si no es desintegra cap tom, llavors el gatet continua viu, tranquil i feli. 194

Mentre no s'obre la gbia, la funci d'estat del sistema s una superposici, s a dir, una combinaci dels dos estats possibles, l'estat en qu el gat est viu i l'estat en qu el gat est mort. De la mateixa manera, la funci d'estat de l'tom radioactiu inobservat s tamb una combinaci d'estat d'tom desintegrat i d'estat d'tom no desintegrat. Com hem d'entendre la superposici? Es difcil d'interpretar, si la volem imaginar com si fos una situaci de la fsica clssica. Per, quan s'obre la gbia la funci d'estat del sistema s una sola situaci: el gat o est viu o est mort, perqu l'tom radioactiu o s'ha desintegrat o no s'ha desintegrat. I els fsics no ens poden donar absolutament cap explicaci per justificar el que ha esdevingut. L'nic que podien fer, abans que mirssem el contingut de la caixa, s donar-nos la probabilitat de cada un dels dos fets amb qu ens podem trobar. Aixecar la tapa de la gbia i veure qu hi ha dins constitueix, en essncia, un acte de mesura; per aix hem comenat dient que aquest experiment mental fou pensat per il.lustrar el problema de la mesura. Han passat molts anys des que Schrdinger va suggerir aquesta experincia imaginria com a mostra dels problemes conceptuals que suporta la mecnica quntica; les prediccions d'aquesta teoria es confirmen contnuament, i aix fa que sigue una teoria d'xit, que estigue completament acceptada; no obstant, el problema de la mesura continua essent un repte per als terics de la quntica. Posteriorment, J. Bell va suavitzar l'experincia del gat de Schrdinger treient-li el seu carcter macabre i donant-li un to ms afable i tendre. Aix, la versi que ell va donar consisteix a col.locar el gat en una gbia amb el material radioactiu, que tamb t un cinquanta per cent de probabilitats d'emetre una partcula en una hora. Com en la versi original, quan la partcula es desintegra dispara el comptador, per ara aquest fa que una ampolla aboque llet en una tassa on el gatet beu. Quan ha passat l'hora, i abans d'obrir la caixa, la funci d'estat del sistema s una superposici de gat satisfet i de gat famolenc, encara que el sentit com ens indica que un gat no pot tenir l'estmac ple i buit a la vegada, de la mateixa manera que en un mateix instant no pot estar viu i mort, en el sentit quotidi dels termes. L'experiment mental que va idear Schrdinger sovint se li diu la paradoxa del gat de 195

Schrdinger perqu mostra una situaci que es considera paradxica, s a dir, aparentment contradictria. Per qu? Perqu per a la lgica del nostre sentit com s impossible que un animal estigue tip i aganat, viu i mort a la vegada, ja que un terme s la negaci de l'altre. Quan Schrdinger va exposar per primera vegada l'experiment mental del gat volia fer pals tamb el problema de la frontera entre el mn quntic i el mn clssic. Segons la quntica, els ssers submicroscopis es troben en superposici de diversos estats, per exemple, els electrons poden ocupar diversos nivells d'energia a la vegada. Per qu no ho poden fer tamb els ssers macroscpics, per exemple, un gat, ja que aquests estan compostos d'ssers submicroscpics? QESTIONS 1) *Per qu el problema de la mesura s el de la reducci del paquet d'ones? 2) *Quins problemes il.lustra l'experiment mental del gat de Schrdinger? 3) *Trobes que aquest experiment mostra una situaci estranya o quotidiana? Per qu? 4) Per qu creus que els fsics pensen en experiments mentals?

196

RESPOSTES 1) Perqu, en fer una mesura, les funcions d'ona que apareixen en la superposici es redueixen a una sola, s a dir, la combinaci que t tots els resultats possibles es converteix en un nic resultat, que s el que veiem. La interpretaci standard, la que dna l'escola de Copenhage, s que aix s degut al col.lapse, per no pot explicar a qu s degut aquest fenomen. 2) Bsicament, el problema de la mesura, que s, en el fons, tamb el problema del col.lapse, i, a la vegada, el problema del lmit que separa el mn quntic i el mn clssic. 3) s una situaci que s'est donant contnuament: sabem que les partcules subatmiques estan en superposici i, en canvi, veiem els gats, els gossos, els fluorescents, la pantalla de la TV, la pantalla del mbil,... en un sol estat.

197

Actualment tamb s'estan tractant molt alguns temes filosfics com la naturalesa del mn fsic i el coneixement que d'ell ens dna la mecnica quntica. Per exemple, la mecnica quntica ha ressuscitat la pregunta clssica: tenen els objectes fsics una existncia i unes propietats completament independents de l'observador hum?

5.7 LA PROPOSTA DE WIGNER

E. Wigner va donar una soluci al problema del gat que S.Ortoli i J.P.Pharabod a El cntic de la quntica qualifiquen d'idealista; va proposar que quan una observadora, dotada de conscincia, mira la gbia i veu com est el gat, llavors per un acte de la seva conscincia, es produeix el col.lapse, s'acaba la superposici d'estats i apareix un sol estat, que s el que ella percep, s a dir, el gat viu o el gat mort, el gat tip o el gat famolenc. El problema que presenta la interpretaci de Wigner s el segent: Suposem que la gbia s inaccessible a cap observador hum; una mquina fotogrfica fa les fotos i aquestes sn recollides per una persona que, sense mirar-les, les posa dins d'un sobre, que de moment guarda i que obre desprs d'un any; resulta molt difcil mantenir que el fet de contemplar les fotos, desprs d'un any, remuntant el curs del temps, desencadene els esdeveniments. Segons R.I.Hugues, la concepci d'E.Wigner s dualista. La mirada que fa l'observadora no s un fet passiu sin que s all que provoca el col.lapse, s a dir, el canvi discontinu a un nic estat, el gat viu o el gat mort, el gat tip o el gat famolenc. Aix, Wigner, que dna una resposta dualista al problema de la relaci entre la ment i el cos, veu el procs de mesura com un exemple de la interacci ment-cos. En les seves prpies paraules, l'sser amb conscincia t una funci diferent en mecnica quntica a la de l'aparell inanimat de la mesura. Per ell les mesures no les efectuen realment els aparells, que sn simplement coses, sin les persones que miren els resultats que apareixen en aquests aparells. Les mesures sempre les descriuen ssers conscients amb termes clssics i la frontera que separa el mn quntic i el mn clssic s la distinci entre observador conscient i sser inanimat no conscient. Per aix planteja una nova pregunta: qu s la conscincia?

198

QESTIONS 1) Com resumiries la resposta de Wigner al problema del gat de Schrdinger? 2) *Per qu s qualificada d'idealista? 3) *Per qu s qualificada de dualista? 4) *Podria ser un animal, per exemple, un gat, l'observador del col.lapse? 5) Com definiries la conscincia?

199

RESPOSTES 2) Perqu s la ment la que provoca el col.lapse 3) Perqu divideix l'univers en dos tipus d'ssers; d'una banda, els que tenen ment, s a dir, els que sn sensibles i amb els seus sentits perceben el mn,i , d'altra banda, els que no tenen ment, el cos dels quals no t sentits que els permetin percebre el mn; un exemple dels primers s una persona i un exemple dels segons s una pedra. 4) Pel que es diu al text, s que ho podria ser, ja que els animals tenen sentits, observen i si l'acte de l'observaci s el que provoca el col.lapse, llavors ells tamb provoquen col.lapses.Per potser ens costa acceptar que un animal tingue ment perqu, per influncia de filosofies com la de Descartes, associem el concepte de ment amb el d'nima, i per influncia de la tradici cristiana en qu estem immersos, tendim a creure que els animals no tenen nima.

200

5.8 LA FRONTERA ENTRE EL MN CLSSIC I EL MN QUNTIC

Si E.Wigner, en fer una proposta dualista, hem vist que posa la frontera entre mn clssic i mn quntic en la lnia de la conscincia, es pot pensar tamb en una proposta molt diferent, qualificada de materialista, que posa aquesta frontera en les dimensions de la matria. Segons aquesta proposta materialista, el col.lapse s'esdev a nivell del mn macroscpic. Tots els sistemes fsics evolucionen seguint la llei de Schrdinger; per, quan es realitza una mesura, l'estat del sistema col.lapsa en un o un altre dels estats macroscpicament diferents i desprs tot continua seguint la llei de Schrdinger fins el col.lapse segent. Essencialment els dos mns sn iguals, perqu estan compostos de la mateixa mena d' elements materials; de fet, en ltima instncia, el mn macroscpic es redueix a mn submicroscpic; i el mn clssic, el mn que veiem, est constitut per quantitats astronmiques de partcules quntiques, que no veiem. En el fons, la persona observadora est feta de la mateixa matria que all que observa. Veiem el gat, compost d'infinitat de parts subatmiques, que es comporta clssicament, i no veiem aquestes parts, que es comporten seguint la mecnica quntica; s a dir, no podem percebre de forma directa i immediata les partcules quntiques, com sn els electrons i els protons. El principal problema que presenta aquesta proposta s la imprecisi. En quines dimensions exactes es troba la lnea de separaci entre mn clssic i mn quntic?A partir de quina quantitat de partcules direm que una cosa deixa de formar part del mn quntic per entrar en el mn macroscpic? Mes, aquestes preguntes, a la seva vegada, tamb porten a unes altres : a qu considerem partcula? A un prot o a un quark? A un electr o a un lept?

201

QESTIONS 1) *Per qu es diu que s materialista la proposta anterior? Resposta: perqu postula que noms existeix una sola substncia, la matria; s a dir, les persones, que tenim conscincia, estem fetes del mateix que les coses inanimades, que no en tenen. 2) Compara la proposta dualista amb la materialista. 3) Quina s la dificultat ms important que presenta la proposta materialista? 4) Quina proposta consideres millor? Per qu?

6.LES INTERPRETACIONS EVERETTIANES

6.1 L'EXEMPLE TPIC DE L'ESPN

La propietat de l'espn amb els seus dos valors, espn up i espn down, s l'exemple que ms sovint utilitzen els autors de mecnica quntica. El motiu s la seva senzillesa. Spin en angls significa girar, per en fsica designa una quantitat que medeix una propietat intrnseca de cada partcula, relacionada amb el seu gir i les seves caracterstiques magntiques . La propietat de l'espn es pot apreciar en un dels experiments tpics de la mecnica quntica, l'experiment Stern-Gerlach; aquest consisteix, bsicament, a escalfar toms en un forn i, en sortir, fer-los passar per una escletxa per triar els que van en una direcci escollida (per exemple, la y) i aix formar un feix nic d'toms; a continuaci, aquest se'l fa anar entre els dos pols d'un imant orientats, per exemple, segons l'eix z, que provoquen un camp magntic sobre el feix. Com el moment magntic de l'tom s proporcional a l'espn de l'electr S i la fora experimentada per l'tom en la component-z s

F = - /z( B) z Bz/z
202

on, com veiem, noms es t en compte la component del camp B en la direcci-z, s a dir, Bz. Per tant, si l'tom t z> 0, que correspon a Sz < 0, s a dir, l'espn en la direcci-z negatiu, llavors experimenta una fora cap avall i diem que t espn down. Si l'tom experimenta una fora cap amunt diem que t espn up. Aix, de l'observaci que el feix d'toms es desdobla en dues components deflectades simtricament resulta evident que el moment magntic noms t dos valors, que sn iguals en magnitud per oposats en signe. I, com el nucli de l'tom no pot ser el causant del moment magntic observat, est clar que el seu origen es troba en l'electr, concretament en S, l'impuls angular de l'espn de l'electr. En conclusi, l'orientaci del espn noms pot ser cap amunt o cap avall en relaci a qualsevol eix-z, s a dir, noms pot ser up o down.

6.2 LA PROPOSTA D'EVERETT

Pel postulat quart, tamb conegut com a regla de Born, la probabilitat de cada resultat d'una mesura s el quadrat de l'amplitud del terme corresponent de l'estat quntic. Per exemple, si l'estat de l'espn d'una partcula s la superposici a|up> + b|down> i medim l'espn llavors la probabilitat d'obtenir el resultat up s |a|2 i la probabilitat d'obtenir el resultat down s |b|2. Aix, en la teoria quntica standard s'interpreta la probabilitat donada per la regla de Born com la probabilitat ojectiva que, quan es realitza una mesura, l'estat co.lapsi a un determinat estat que doni un determinat resultat. Per tant, per a la nostra partcula que la probabilitat d'obtenir el resultat up sigue |a|2 significa que aquest valor correspon al de la probabilitat objectiva que l'estat de la partcula es converteixi en up quan se l'observa. Aix en principi sembla molt clar, si no fos perqu la teoria quntica sofreix el problema de la mesura i el postulat del col.lapse resulta incompatible amb la resta de la mecnica quntica. Com hem dit, la proposta d'Everett evita el problema de la mesura eliminant aquest postulat. Ja que no hi ha col.lapse, els dos termes de la superposici es conserven desprs de la 203

mesura. Per llavors sorgeix un problema important: com reconciliar la realitzaci de cada possible resultat amb la nostra experincia quotidiana en qu veiem noms un de tots els resultats possibles. La proposta d'Everett, que s bastant ambigua, ha impulsat posteriors reconstruccions de la seva teoria, que ofereixen propostes ms concretes. Aix, els termes d'una superposici, com la de la partcula del nostre exemple, per a uns seguidors d'Everett descriuen mons diferents; per a altres, descriuen histries diferents; per a altres, ments diferents. El que tenen en com aquestes interpretacions s que hi ha quelcom o b els mons, o b les histries, o b les ments que sorgeix d'una trajectria que es ramifica a travs del temps, no d'una trajectria linial com aquella a qu estem acostumats.

6.3 LA INTERPRETACI DELS MLTIPLES MONS

La interpretaci ms popular d'Everett s la dels mons que es divideixen i va ser formulada per De Witt. Quan se fa la mesura de l'espn el mn es divideix en dos, un que registra espn up i l'altre que registra espn down i l'observador tamb es divideix en dos, un que observa espn up i l'altre que observa espn down; en canvi, sembla que per Everett no hi havia dos observadors, sin noms un que es trobava en dos estats diferents. Aquesta interpretaci ja va tenir problemes des d'un principi; en primer lloc, la seva metafsica extravagant va ser un obstacle perqu molts l'acceptessin; ja que sembla que per explicar el que veiem noms hagussim de necessitar un mn, el que veiem; en segon lloc, la probabilitat va significar un altre problema. Respecte a aquest ltim, es veu que cada resultat existeix al seu mn; per tant, en aquest sentit, cada resultat t una probabilitat 1. Per no est clar com interpretar la probabilitat en la teoria dels mons que es divideixen. I aix s un problema molt greu perqu l'xit de les prediccions probabilstiques s el que fa ms creble la teoria quntica. Qu pensava Everett d'aix? No est clar; per sembla que no creia que l'observador es dividia, perqu deia: 204

"En

aquest punt trobarem una dificutat de llenguatge. Mentre abans de l'observaci

tenem un sol estat de l'observador; desprs hi havia diferents estats per a l'observador, trobant-se tots ells en superposici. Cada un d'aquests estats separats s un estat per a un observador, perqu podem parlar de diferents observadors descrits per diferents estats. D'altra banda, s'implica el mateix estat fsic i, des d'aquest punt de vista, s el mateix observador, que es troba en els diferents estats pels diferents elements de la superposici. En aquesta situaci usarem el singular quan volguem emfatitzar que s'implica un sol sistema fsic i el plural quan volguem emfatitzar les diferents experincies per als elements separats de la superposici". Segons aquestes paraules , Barret ( Stanford Encyclopedia of Philosophy) pensa que per Everett sembla que hi hagi un sol observador fsic desprs de la mesura i que s'obtinguin simultniament molts estats clssics per al mateix observador. Com veiem, manca explicar com s possible que molts estats clssicament incompatibles es puguin obtenir en un mateix sistema fsic.

6.4 LA INTERPRETACI DE LES MLTIPLES MENTS

Everett havia dit que "la teoria formal s objectivament contnua i causal, mentre subjectivament es discontnua i probabilstica" Albert i Loewer (1988) han recollit aquesta idea en la seva teoria de les ments mltiples, distingint entre l'evoluci a travs del temps de l'estat fsic d'un observador , que s contnua i causal, i l'evoluci de l'estat mental d'un observador, que s discontnua i probabilstica. Per explicar que l'estat mental de l'observador emergeix de l'estat fsic, Albert i Loewer associen amb cada observador una continua infinitud de ments. L'estat fsic sempre evoluciona de forma determinista per cada ment evoluciona aleatriament. En la dinmica mental que ells descriuen s'espera que, en el nostre tpic exemple, |a| 2 de les ments de l'observador acabin associades amb el resultat de l'espn 'up' i |b|2 acabin associades amb el resultat 'down'. Per apareix un problema quan ens preguntem com comptar la proporci de les ments amb un resultat en el conjunt de les ments infinites.Un 205

altre problema apareix quan ens preguntem si cal postular una contnua infinitud de ments associades a cada observador. I finalment tamb apareix el problema que aquesta teoria sembli compromesa amb un dualisme ment-cos, que avui dia es difcil d'admetre. Aquesta teoria pot considerar-se una teoria de variables ocultes, com la de Bohm; per, en lloc de mirar la posici de les partcules, com esdev en la mecnica bohmiana, i esperar que les determinades posicions de les partcules facin que els observadors tinguin uns determinats resultats en les seves mesures, en la teoria de les ments mltiples, sn els estats mentals dels observadors el que s directament determinat i el que fa que els observadors tinguin uns resultats concrets en les seves mesures.

6.5 LA INTERPRETACI DE LES MLTIPLES HISTRIES

Gell-Mann i Hartle entenen la proposta d'Everett com una interpretaci que descriu moltes histries mtuamente decoherents. En lloc d'estipular una base preferida, en aquesta interpretaci s la interacci entre sistema i ambient la que determina la propietat fsica que ha de donar la mesura, s a dir, l'ambient de cada sistema seleccionar un observable fsic diferent preferit per a cada sistema.

7. LA INTERPRETACI DELS MLTIPLES MONS

7.1 PRECEDENTS HISTRICS: FA MOLT TEMPS QUE HOM PENSA QUE HI HA MOLTS MONS
Trobem al llarg de la histria que l'home mai no s'ha conformat a creure que noms hi ha el mn que veu. Veiem-ne algunes mostres

206

A) Existeixen molts mons o existeix noms un mn nic? Aquesta s una de les ms nobles i elevades qestions plantejades en l'estudi de la Natura. Albert Magne, segle XIII QESTIONS 1) Qu entn per mn Albert Magne? 2) Qu penses que volia dir amb l'expressi existeixen molts mons 3) Quines diferncies veus entre la seva teoria de molts mons i les teories que actualment tamb assumeixen l'existncia de molts mons? 4) L'Esglsia ha fet sant a l'autor d'aquest text. A algunes facultats de cincies el tenen per patr.Fes una recerca de qui era i qu va fer. B) En les primeres edats del mn, els habitants d'una illa qualsevol es consideraven els nics habitants de la Terra, o en cas que n'hi haguessin uns altres no podien concebre que arribessin mai a establir comer amb ells, perqu estaven separats pel profund i ample mar, per les poques posteriors van conixer la invenci de l'embarcaci... De la mateixa manera, potser puguin inventar-se uns altres mitjans de transport per traslladar-se a la Lluna...Ens manca un Drake o un Colom capa d'emprendre aquest viatge, o un Ddal que inventi un transport per l'aire. No obstant, no dubto que el temps, que continua essent el pare de les veritats futures i que ens ha revelat moltes coses que els nostres avantpassats ignoraven, tamb manifestar als nostres successors el que ara desitgem saber i no podem John Wilkins. La descoberta d'un mn a la Lluna,1638, citat per C. Sagan a Cosmos (p. 137)

207

QESTIONS 1) Ja saps qui era i qu va fer Colom. Per Drake no s tan conegut en el nostre pas. Fes una recerca sobre qui era i sobre les gestes que va realitzar. 2) Busca tamb per qu l'autor fa referncia a Ddal. 3) Amb qui compara l'autor els habitants d'una illa qualsevol? 4) Trobes que el temps revelar el que desitgem saber? Per qu? 5) Consideres que al final del text l'autor s optimista o pessimista? Per qu? Quins motius t per ser-ho? 6) I tu, ets optimista o pessimista respecte al futur de la cincia? Quins motius tens per ser-ho? 7) I respecte al progrs de la humanitat? Com justifiques la teva posici?

7.2 LA TEORIA DE LA PLURALITAT DELS MONS DE D.LEWIS

L'actual interpretaci dels mons mltiples t un paral.lel en la tesi de la pluralitat dels mons de David Lewis (1941-2001) . Aquest filsof del segle XX va fer aportacions molt significatives en el camp de la metafsica a travs de la seva teoria coneguda com a realisme modal. D.Lewis postulava l'existncia de possibles mons concrets en el seu llibre ms reconegut, que porta per ttol On the plurality of worlds, on mantenia que aquest mn s noms un entre molts altres com ell. Un enunciat, p, s possiblement veritable si i noms si p s veritable en un d'aquests mons. Aix, individus com tu o jo (o aquest ordinador) noms existeixen en un mn possible. Per tant, all que fa que un enunciat com Tu ets feli sigui veritable en un altre mn no s el mateix que fa que tu siguis feli en aquest mn, perqu tu no ests en aquell mn. Ms aviat aquell enunciat s veritable per all pel que la teva contrapart s feli en aquell mn. D. Lewis va parlar sobre realisme modal en molts escrits. Aix en Counterfactuals va dir: Crec que les coses podien haver estat diferents en incomptables maneres. Per, qu significa aix? El llenguatge ordinari permet la parfrasi: hi ha moltes maneres diferents 208

de com les coses podien haver estat, a ms de la manera com realment sn. Crec que les coses podrien haver estat diferents d'incomptables maneres...Crec en l'existncia d'entitats que es poden dir 'maneres com les coses podrien haver estat'. Jo prefereixo anomenar-les 'mons possibles' (p.84) D.Lewis va usar aquesta teoria per resoldre problemes metafsics com la identitat personal i la teoria de la veritat. Per l'exposici i la defensa ms completes del seu realisme modales es troba en Sobre la pluralitat dels mons, llibre que va sorgir de les seves conferncies sobre el filsof J. Locke. Aix, en aquest ltim llibre trobem que diu: "Per qu crec en una pluralitat de mons? Perqu la hiptesi s til i aix s una ra per pensar que es veritat. La coneguda anlisi de la necessitat com a veritat en tots els mons possibles va ser noms el principi. En les dues ltimes dcades, els filsofs han ofert moltes anlisis que fan referncia als mons possibles o als possibles individus que habiten els mons possibles.Trobo que aquesta xifra s impressionant. Penso que s clar que parlar de possibilitats ha clarificat qestions en moltes parts de la filosofia de la lgica, de la ment, del llenguatge i de la cincia sense mencionar la metafsica [...] Hilbert havia dit que l'univers de la teoria de conjunts s un parads per als matemtics. I tenia ra . Noms hem de creure en la vasta jerarquia dels conjunts i all trobarem entitats adaptades a les necessitats de totes les branques de les matemtiques[...] El mateix que s el reialme dels conjunts per als matemtics , l'espai lgic s un parads per als filsofs. Noms hem de creure en el vast reialme de les 'possibilitats' i trobem all tot el que necessitem perqu els nostres esforos avancen. Hi trobem recursos per reduir la diversitat de nocions que hem d'acceptar com a primitives i, per tant, millorar la unitat i l'economia de la teoria que s el nostre objectiu professional la teoria total, el conjunt total del que pensem que s cert. Quin s el preu del parads? Si volem els beneficis terics que parlar de les 'possibilitats' comporta , la manera ms honesta de tenir-ne dret s acceptar-les com una veritat literal. En la meva opini, el preu s just, dhuc menys espectacularment que en el paral.lel matemtic. Els beneficis sn dignes del seu cost ontolgic. El realisme modal s til; aix 209

ens dna una bona ra per creure que s veritable. Bona ra: jo no dic que sigui conclusiva. Potser els beneficis terics que es poden guanyar sn il.lusoris, perqu les anlisis que usen les 'possibilitats' no tinguin xit. Potser el preu sigui ms alt del que sembla, perqu el realisme modal tingui implicacions inacceptables amagades. Potser el preu no s just; incls si jo tinc ra sobre quins beneficis terics poden ser tinguts per quin cost ontolgic, potser aquells beneficis no sn dignes d'aquest cost. Potser la idea d'acceptar ontologia controvertida per uns beneficis terics sigui equivocada. Potser i aquest s el dubte que a mi ms m'interessa els beneficis no siguin dignes del cost, perqu poden ser obtinguts ms econmicament d'altres maneres . Una teoria idealitzada s una teoria que se sap que s falsa en el nostre mn, per veritable en ms, econmicament, altres maneres." (apartat 1.1; captol 1) [...] "Les idealitzacions sn coses no reals que s til comparar-les amb coses reals. Una teoria idealitzada s una teoria que se sap que s falsa en el nostre mn, per veritable en ms mons que es creu que sn propers al nostre . Els plans sense fricci, els gasos ideals, els sistemes de creena idealment racional un i tots, aquestes sn coses que existeixen com a parts d'altres mons diferents del nostre. La utilitat cientfica de parlar d'idealitzacions s un dels beneficis terics del parads de les possibilitats". (apartat 1.3; captol 1) Sobre la pluralitat dels mons D.Lewis Com hem vist al primer text, D. Lewis reconeix el problema que per a la majoria de les persones representa l'estranya ontologia de la seva teoria. Com podem creure en els mons paral.lels si no els veiem? Per aix Everett postulava en la seva teoria dels mltiples mons que cadasc se n'adona noms de la seva branca; per aix tamb planteja la pregunta quina s la meva branca?, si jo tinc tantes cpies com branques hi ha.Es aquest el problema de la identitat personal, un dels problemes filosfics que planteja la teoria dels mltiples mons. 210

7.3 PROBLEMES

DE

LES INTERPRETACIONS

EVERETTIANES

Les interpretacions everettianes, que no canvien ni afegeixen res a l'estructura matemtica bsica de la mecnica quntica, presenten diversos problemes. Els principals sn els segents: 1) el problema de la base preferida 2) el problema de la identitat personal 3) el problema de la probabilitat

7.3.1 El problema de la base preferida

Els termes d'una superposici depenen de la base en qu la superposici estigui escrita, la qual cosa s arbitrria, ja que l'estat d'un sistema, que correspon a un cert vector, pot ser escrit com a combinaci lineal de qualsevol conjunt complet de vectors propis, que constitueix una base. Per si a cada terme d'aquesta combinaci lineal li correspon un mn, jo llavors, tericament, en principi, puc utilitzar unes bases que mai em donin el mn que jo estic veient. Per aix, entre totes les bases possibles n'ha d'existir una d'especial, l'anomenada base preferida, en la qual es doni el mn que es presenta davant meu. Aquest problema apareix perqu, d'una banda, pel primer postulat fonamental de la teoria quntica, l'estat d'un sistema pot ser expressat com a combinaci lineal de qualsevol base, per, d'altra banda, hi ha infinits conjunts complets de vectors propis, s a dir, infinites bases. Per tant, en principi, l'estat d'un sistema pot ser escrit com a infinites combinacions lineals de vectors de diferents bases. Per s obvi que, quan es realitza una mesura, no es donen infinits resultats que corresponguin a infinites bases; per exemple, quan observem l'espn d'un electr hi ha noms dos resultats possibles, un que s espn 'up' i l'altre que s espn 'down'; no hi ha infinits resultats diferents, corresponents a infinites bases diferents. En conseqncia, si hi ha una base 'preferida' segons la qual es realitza el resultat que veiem, espn 'up' o espn 'down' en aquest cas, llavors s'haur de justificar. 211

7.3.2 La teoria de la decoherncia

Amb aquesta teoria , creada per Zurek, es pretn justificar per qu es dna la base 'preferida', s a dir, per qu veiem els resultats que veiem al mn i no uns altres resultats diferents; en el nostre exemple, per qu en mesurar l'espn de l'electr ens surt 'up' o 'down' i no ens surt qualsevol altra resultat. La idea bsica de la teoria de la decoherencia s que els processos que es donen entre el sistema observat i l'ambient fan que emergeixen els estats propis d'una base preferida, ja que els estats que sorgirien segons altres bases s impossible que apareguin perqu resulten incoherents amb l'ambient. Veiem el mn que veiem per un procs de decoherncia; aquest procs consisteix en la destrucci de la coherncia quntica que es dna entre uns determinats estats propis i l'ambient; s a dir, veiem els estats que desprs d'aquest procs resulten coherents amb l'ambient i deixem de veure els que no resulten coherents. Aix, la decoherncia s provocada per la interacci amb l'ambient i explica per qu l'univers quntic apareix com a clssic, per qu veiem el mn tal com el veiem. Wallace aplica la teoria de la decoherncia a la teoria dels mons mltiples i il.lustra la seva explicaci amb la imatge del gat de Schrdinger: abans de la desintegraci del material radioactiu hi ha un gat i desprs de la desintegraci n'hi ha dos, un en cada mn. Quan s'ha produt la duplicaci dels gats? Wallace respon que desprs d'un temps que ell diu de decoherncia s quan apareixen els dos gats; durant aquest breu perode de temps la funci d'ona del gat s una espcie de sopa quntica que no dna cap descripci clssica del gat. Es com si durant el perode de decoherncia estiguessin en contacte els estats del gat i els de l'ambient, es donessin mltiples interferncies entre ells i, a conseqncia d'elles, molts estats resultessin negligibles (aquests sn els estats del gat que no poden aparixer) i noms uns pocs estats resultessin realitzats, s a dir, observats; aquests ltims sn els estats coherents, els que podem contemplar, el gat viu i el gat mort.

212

7.3.3 El problema de la identitat personal

Segons la interpretaci dels mons mltiples, l'observador t, desprs d'una mesura quntica, tants successors com resultats possibles t la mesura. Per exemple, desprs de l'observaci de l'espn d'una partcula, jo em converteixo en dues cpies, la que veu espn 'up' i la que veu espn 'down'. Aquesta situaci planteja la pregunta: Qui sc jo, la que contempla espn 'up' o la que contempla espn 'down'? Quina s la meva identitat? Precisament les preguntes anteriors sn l'aplicaci a la persona humana de les mateixes preguntes que poden fer-se, dins d'una concepci de mltiples mons, respecte a la identitat de tots els sers en general. Seguint amb l'exemple tpic, un electr es bifurca en dos electrons, un que presenta espn 'up' i l'altre que presenta espn 'down'; davant d'aquesta situaci, nosaltres, acostumats a la nostra manera habitual de pensar, al marc referencial d'un sol univers, ens podem plantejar: quin dels dos electrons s el primer electr? Aix, el problema de la identitat personal en la teoria dels mons mltiples sorgeix de la consideraci implcita que l'observador s una persona, un ser especial dins del cosmos, que necessita entendre quina s la seva situaci en els mltiples mons i vol comprendre qu era abans de la ramificaci i qu ser desprs d'ella. En definitiva, jo vull saber en qu em converteixo cada vegada que el mn es ramifica, perqu aquesta teoria em diu que jo, com totes les coses, tamb em divideixo. Evidentment, jo puc creure que tinc la meva identitat, perqu sc conscient; per les coses, encara que no siguin conscients, tamb tenen la seva identitat . Tornant al tema de la identitat personal, i continuant amb l'exemple de la persona que observa l'espn d'un electr, trobem tres menes de propostes: 1) La proposta de Parfit (1984), que mant que una persona s un ser que persisteix a travs del temps. Hi ha una persona abans de la ramificaci de mons i dues desprs.La persona anterior no t la mateixa identitat que les dues persones posteriors, perqu aquestes ltimes no sn idntiques entre elles; mes hi ha una continutat entre la primera i cada una de les seves cpies. 2) La proposta de D.Lewis (1983), que mant que hi ha dues persones, tant abans com 213

desprs de la ramificaci;abans de la ramificaci coincideixen i desprs divergeixen; cada persona abans de la ramificaci s exactament idntica a la persona posterior.La persona que ara veu espn 'up' ja era, abans de la mesura, diferent de la persona que ara veu espn 'down'. 3) La proposta de Sider (1996), que mant que la persona s un estadi temporal. En la ramificaci hi ha una bifurcaci: immediatament abans es troba una persona i desprs se'n troben dues. No hi ha identitat personal entre el primer ser i els dos posteriors; perqu una persona s noms un perode de temps; per tant, hi ha moltes persones, tant abans com desprs de la ramificaci; aix no obstant, la persona, s a dir, l'estadi anterior, t dues persones successores, dos estadis temporals posteriors i aix fa que la persona anterior a la ramificaci sigui cada una de les dues posteriors. QESTIONS 1) En qu consisteix el problema de la identitat personal? 2) Les coses perceben el problema de la seva identitat? Per qu? 3) Quina de les tres propostes anteriors seria ms ben acceptada si s'admets a nivell popular la metafsica dels mons mltiples? Per qu?

7.3.4 El problema metafsic de la persistncia del jo: Sc sempre la mateixa persona?

Realment les idees anteriors sn sorprenents, perqu van contra una idea que tenim ben assumida des de sempre: la persistncia del jo individual, s a dir, la conscincia que cadasc t que s la mateixa persona des que va nixer fins que morir. El filsof empirista D.Hume, al segle XVIII, ja va fer una crtica d'aquest supsit que tothom fem i es va plantejar si est prou justificat perqu el considerssim indubtable. Dins d'una proposta everettiana s difcil mantenir que s una sola i nica persona la que hi ha abans i desprs d'una ramificaci de mons, simplement perqu en una interacci hi 214

ha diversos resultats possibles i cada persona veu un d'aquests resultats. Aix, en aquesta nova metafsica jo no sc sempre la mateixa, sin que em converteixo en diverses persones, cada una amb un resultat diferent Es una metafsica desconcertant, que fa pensar, que fa dubtar de la metafsica a qu estem acostumats, de la metafsica en qu sempre hem viscut, de la metafsica que hem mamat, en la que ens hem educat. Aix, la proposta everettiana suscita la reflexi sobre la qesti de si jo sc sempre la mateixa persona. Es poden donar moltes respostes; perqu s un tema extremadament ric i complex, per, per no perdre'ns, en distingirem noms dues. En la nostra noci habitual d'identitat personal es poden distingir dos aspectes. El primer aspecte s que en aquesta noci trobem la continutat fsica d'una persona que, des del seu naixement fins la seva mort, s sempre la mateixa davant de la societat i, per tant, t la mateixa identitat, encara que canvien alguns o molts dels seus trets corporals, per l'edat, les malalties, els accidents, els hbits, les intervencions quirrgiques,...No obstant, la comunitat necessita que, per molt que es transforme el cos d'una persona, aquesta continue essent considerada la mateixa; si no fos aix, seria molt difcil, per no dir impossible, la permanncia de la complexa organitzaci social de qu actualment disposem. Per no s noms que la identitat personal a travs del temps satisfaci una necessitat social, sin s que, fonamentalment, respon a una autntica realitat fsica; i aqu l'antic esquema metafsic d'Aristtil pot resultar clarificador: en primer lloc, la substncia primera s l'individu que subsisteix; per exemple, des del moment en qu vaig nixer fins el moment en qu morir, el meu jo com a individu es representa davant de la societat d'una forma molt concreta, amb el meu nom i els meus cognoms, que simbolitzen la meva identitat; en segon lloc, l'essncia o substncia segona s all que la societat considera ms significatiu d'un individu, de la seva identitat; en el meu cas, el fet de ser persona (en el sentit de ser hum) i de no ser un gat o una pedra; la substncia segona se suposa que tamb subsisteix durant tota la meva vida, per no constitueix la meva identitat perqu no s individual, no s noms per a mi, sin que s general, s per a molts individus com jo, s a dir, per a tots els ssers humans; en canvi, en tercer lloc, algunes de les meves qualitats accidentals poden variar al llarg de la meva vida per aquests canvis no impideixen que la substncia primera i la substncia segona continun; per exemple, encara que em pinti el 215

cabell de color verd, jo segueixo sent la mateixa persona. El segon aspecte que es pot tenir en compte s que en la noci d'identitat personal trobem la continutat fsica que es pressuposa en una persona, s a dir, una constant assumida, que s'entn habitualment com el carcter d'aquella persona, que engloba les reaccions a qu ens t acostumats, els costums que li veiem, les impressions repetides que ha anat mostrant,...s a dir, els trets de la seva personalitat que sembla que es mantinguin a travs del temps. D'altra banda, encara que en teoria els fets psquics, com tots els fets del cosmos, emergeixen de les interaccions quntiques, de moment, en la situaci actual de la cincia, s molt difcil explicar aquesta emergncia del mn mental a partir del mn quntic. Aix, no podem dir que de la continutat fsica de qu abans hem parlat sobrevingui una continutat psquica. A ms, si considerem que el mn fsic ja s complex, s obvi que el mn mental encara ho s ms, ja que sembla ms mal.leable i menys estable. Per tot aix, crec que no tenim evidncia emprica de l'existncia d'aquesta continutat psicolgica en sentit estricte, com, en canvi, s la tenim de la continutat fsica, perqu, encara que no coneguem la infraestructura quntica de qu sorgeix la nostra estructura mental, veiem, com Hume ens va fer observar, un canvi continu en els nostres continguts mentals (pensaments, sensacions, reaccions,...) Aix, ms aviat sembla que la continutat psicolgica de la nostra identitat personal sigue una noci pragmtica, una etiqueta que posem a les persones segons les accions que en un passat els hem vist, per , d'aquesta forma, intentar preveure les seves accions en un futur; suposem que la identitat psicolgica de les persones es mantindr sempre igual, seguint uns mateixos patrons, per un imprecs argument inductiu de sentit com, una generalitzaci que, encara que a vegades funcioni, s lgicament inadequada. Aix, veiem que la problemtica que la interpretaci everettiana genera al voltant del concepte d'identitat a travs del temps reflexa el vell problema metafsic de la persistncia del jo que ja trobem en D. Hume.

216

QESTIONS 1) Per qu ens desconcerten les idees que sobre la persona humana mantenen els everettians? 2) *Per qu la societat necessita la idea (supsit) de la continutat de la persona com a ser fsic? Resposta: perqu aix s tot ms ordenat; no hi ha canvis de noms i no cal tants de noms. 3) *Qu s'esdevindria a la asitiques? Resposta:Es necessitarien molts noms i caldria molta ms feina per portar el control dels noms de totes les persones. 4) Tenim una personalitat que ens defineix? Per qu? 5) Ens dura tota la vida? 6) *Per qu les persones tendim a posar etiquetes? *Resposta: perqu aix creiem que ens s ms fcil la convivncia; perqu abans de tractar una persona recordem com es portava abans i ja ens sentim preparats per tractar-la, creiem que no ens cal pensar en com s ni en com tractar-la nostra societat si quan una persona visqus una experincia traumtica se li canvis el nom, com es fa en algunes comunitats

7.3.5 UNES PREGUNTES PER PENSAR SOBRE LA IDENTITAT PERSONAL: QUI SC JO? La identitat que una persona mant a travs dels canvis que experimenta no s noms un problema de la interpretaci dels mons mltiples ni un problema de la metafsica tradicional; constitueix tamb un problema per als adolescents i els joves que els agrada pensar sobre el que veuen al seu voltant; veuen que ja no sn de la mateixa manera que quan eren uns xiquets, veuen que no es comporten igual a l'institut que amb la colla d'amics o amb la famlia, veuen que aquell noi o aquella noia de qui estaven enamorats no sn com es pensaven, veuen que aquell amic o aquella amiga que consideraven per 217

sempre se n'ha oblidat d'ells; tot aix els fa preguntar-se si quan canvia algun tret essencial d'una persona aquesta segueix essent la mateixa persona que era o s una altra. Per aix plantejar aquest tema pot fer, en primer lloc, que els nostres alumnes reflexionin personalment i, en segon lloc, posteriorment pot provocar un debat interessant per a tots. 1) Saps qui ets tu? 2) Ets el teu cos? 3) O ets totes les accions que has fet en la teva vida? 4) Ets la teva ment? 5) Ets la suma de tots els pensaments que has tingut al llarg de la teva vida? 6)Ets la suma de tots els sentiments que has tingut al llarg de la teva vida? 7) Qu s una persona? 8) Noms els ssers humans sn persones? 9) Tots els ssers humans sn persones? 10) s possible d'entendre completament una persona? 11) s possible que les persones mai no es puguin entendre del tot a si mateixes? 12) Series la mateixa persona que ets ara si visquessis en un cos diferent? I en un pas diferent? 13) Ets realment la persona que els teus pares es pensen que ets? 14) Ets realment la persona que els teus professors es pensen que ets? 15) Ets realment la persona que els teus amics es pensen que ets? 16) Ets realment la persona que les teves amigues es pensen que ets? 17) Ets realment la persona que tu et penses que ets? 18) Ets la mateixa persona a casa que a l'institut? 19) Ets la mateixa persona amb els teus amics que amb la teva famlia? 20) Et sembla que hi ha diferncia entre la persona que ets i la que vols ser? 21) Et comportes amb tothom de la mateixa manera? 22) Si no ets sempre el mateix, ets sempre la mateixa persona o ets diferents persones cada vegada? (adaptaci) 218

Recerca filosfica (captol 11) M. Lipman, A.M.Sharp i F.Oscanyan

7.3.6 El problema de la probabilitat

La probabilitat representa un gran problema conceptual per a les interpretacions everettianes, especialment per a la teoria dels mltiples mons. En realitat, el problema de la probabilitat sn dos problemes: El problema qualitatiu o de la incoherncia: Si, immediatament desprs de la mesura, esdevenen tots els resultats possibles, cadascun en el seu mn corresponent, quin sentit t el fet de dir, com mant la mecnica quntica, que cada resultat t la seva probabilitat? No s'hauria de dir que cada resultat t una probabilitat 1 de realitzar-se? El problema quantitatiu: Si s'accepta que la teoria dels mltiples mons dna una probabilitat a cada resultat de la mesura, per qu aquesta probabilitat s la mateixa que ofereix la interpretaci standard de la mecnica quntica?

7.3.7 La proposta de Deutsch i Wallace

El problema de la probabilitat semblava insalvable fins que D. Deutsch (1999) va suggerir entendre la probabilitat en termes de l'acci racional. Aix, un agent racional que cregus viure en un multivers everetti prendria decisions com si les probabilitats de la mecnica quntica li donessen les possibilitats de cada resultat de la mesura. Deutsch i Wallace apliquen una estratgia subjectivista al problema de la probabilitat i abandonen la interpretaci que normalment es fa de la probabilitat en mecnica quntica, que s la interpretaci freqentista, segons la qual la probabilitat s la freqncia relativa en el lmit de les infinites mesures. Dubten d'aquesta interpretaci standard perqu, entre altres 219

raons, a la prctica mai no podem dir exactament de quantes mesures consta aquest lmit. Per la seva part, D. Wallace (2007) segueix la proposta de Deutsch i li afegeix noves aportacions. En la seva proposta no frequentista la probabilitat s la preferncia de l'agent racional. Aix, per Wallace, un agent racional, s a dir, una persona, considera un fet A com a ms probable que un fet B si i noms si aquesta persona preferiria apostar en el fet A abans que apostar en el fet B, havent la mateixa recompensa. Dins d'aquesta lnia, s obvi que dos fets A i B sn igualment probables si i noms si la persona (entesa com a sser racional, que pren les millors decisions possibles) est indiferent entre fer una aposta en A i una aposta en B. D'aquesta manera, Deutsch i Wallace pretenen solucionar el problema de la probabilitat en la interpretaci dels mltiples mons. El primer aspecte del problema, s a dir, el de justificar l's de la probabilitat en una teoria determinista el solventen amb l'argument segent: encara que est ben determinat que tots els resultats es produiran, un en cada mn, la probabilitat de un resultat t sentit si s'entn com a preferncia de la persona racional per aquest resultat. El segon aspecte del problema, s a dir, el de justificar la regla de Born, o regla del quadrat de l'amplitud, t una soluci ms complicada, perqu s ms tcnica. Per aquest motiu ara no hi entrem.

7.3.8 El problema dels dos punts de vista

Segons Wallace (2007) els everettians poden concebre la ramificaci dels mons que es produeix quan hi ha una mesura sota dos punts de vista: 1) El punt de vista de la incertesa subjectiva. Segons la interpretaci dels mltiples mons, quan es realitza una mesura el mn es parteix en tants mons com resultats es presenten. Jo tamb em divideixo en tants jos com resultats es perceben. Cada jo s un subjecte que percep un resultat diferent. Per tant, jo sentir la incertesa de no 220

saber quin d'aquests subjectes sc realment. Es pot dir que jo no s en quina branca del mn em trobar. Si Du exists aquest seria l'nic sser que estaria fora de totes les branques, que no estaria localitzat en cap d'elles. Ell veuria el multivers a vista d'guila, sota una perspectiva global. 2) El punt de vista del determinisme objectiu. s aquest el punt de vista que surt directament del determinisme de la teoria dels mltiples mons. Sota aquest punt de vista, tots els resultats possibles esdevenen, un en cada branca del mn, i jo tamb tinc tantes cpies, successores meves, com resultats possibles hi ha. Per tant, en cada branca del mn es dna una cpia meva, que contempla un resultat. Aquests dos punts de vista plantegen un conflicte lgic, perqu sn aparentment contradictoris: si jo s tots els resultats que es van a produir, sobre qu he d'estar incerta? En quina branca em trobar si tinc una cpia en cada branca? Quina cpia ser? Reapareix el vell problema de la identitat personal.

7.3.9 Problema de la infinitud de ramificacions: cal un Principi d'Indiferncia a la Ramificaci?

Si ens hi fixem b, veiem que es pot considerar mesura quntica qualsevol de les incomptables interaccions quntiques que esdevenen contnuament a les estrelles, als nvols, a les cl.lules, als motors, als ordinadors, als mbils,...Aix, les ramificacions sn omnipresents; no cal posar en marxa l'aparell de mesura perqu es produeixi una ramificaci; tot el que ens envolta est compost de partcules sotmeses als principis de la quntica, que estan sempre efectuant interaccions, que presenten diversos resultats possibles. La interpretaci everettiana est contnuament amenaada per la idea de la infinitat inabarcable de mons, que ens resulta molt difcil de manejar, d'integrar en la nostra concepci utilitria de sentit com, en una visi del mn que ens ajudi a orientar-nos en ell. 221

D. Wallace dna un principi que, de la mateixa manera que la teoria de la decoherncia, fa que prescindim de la immensa majoria d'elements (estats, resultats, ramificacions,...) que tericament, en principi, sn possibles i ens quedssim noms amb uns quants, uns pocs, que sn els que realment ens interessen per viure la nostra vida en el nostre mn real. Aquest principi Wallace l'anomena principi d'Indiferncia a la Ramificaci i diu aix: Una persona est racionalment obligada a ser indiferent a processos l'nica conseqncia dels quals s fer que el mn es ramifiqui, sense que comportin recompenses ni perjudicis per al seu futur. La justificaci d'aquest principi es basa en la idea que no s possible seguir una estratgia que no sigui indiferent a la ramificaci perqu, indubtablement, el nostre univers s quntic i presenta ramificacions contnuament. s un argument clarament prctic, utilitari; la seva estructura lgica s prpia d'un raonament a l'absurd: si no fssim indiferents a la majoria de ramificacions haurem de tenir en compte totes les ramificacions microscpiques que ha hagut i que hi pot haver en el cosmos i aix no pot ser. I est clar que no pot ser aix perqu estem segurs que l'estratgia racional ha de ser realment realitzable en la prctica quotidiana de cada dia. (Aquest supsit sembla evident dins qualsevol concepci terica que pretengui dirigir les accions humanes). s obvi que una persona, si s racional, ha de decidir realitzar accions que siguin humanament possibles i per escollir-les no es poden tenir en compte totes les ramificacions passades, presents i futures, que postula la interpretaci dels molts mons. No s noms que sapiguem que totes aquestes no es poden conixer, ni tan sols pensar ni imaginar, sin s que tots sabem que totes les que podem pensar no es poden valorar ni tenir en compte, per higiene mental, ja que, si ho intentssim, ens perdrem en un mar de dubtes i acabarem sense prendre cap decisi. A ms, el principi d'Indiferncia a la Ramificaci no noms ens diu que no hem de tenir en compte la immensa quantitat de ramificacions que hi ha en el cosmos sin tamb ens diu que tampoc hem de tenir en compte la immensa quantitat de branques que poden sorgir en cada ramificaci, ja que els exemples de mesures que nicament tenen dos resultats, com els tpics experiments que es realitzen per conixer l'espn d'una partcula, representen un model molt idealitzat de la realitat, la qual s moltssim ms complexa. 222

Aix ltim es justifica de la manera segent: Els models realistes de sistemes macroscpics sn de dimensions infinites, la qual cosa exclou la possibilitat de comptar el nombre de mltiples cpies descendents. La majoria de bases en qu es fa la descomposici d'un estat en els diferents estats propis, que constitueixen les diferents branques, sn contnues, com la de la posici. Aix, normalment els resultats possibles de la mesura de la posici d'una partcula no sn noms dos, com sn els resultats de la mesura de l'espn, sin moltssims ms. Per aix, la imatge tpica que presenta la interpretaci dels mltiples mons del tronc de l'arbre que es divideix en dues branques no s adequada, ja que aquestes branques no sn unes entitats concretes separades sn un continu infinit de valors possibles. Una figura ms adient podria ser la d'un bosc esps de branques entrellaades, perqu tamb podem pensar que, com hi ha contnues interaccions, algunes d'elles donen resultats comuns a les de les altres branques. Generalment, en els treballs d'exposici de la interpretaci dels mltiples mons es transmet la imatge de les branques que se separen a partir d'un punt com, per tamb es pot pensar que les branques es tornen a ajuntar a un altre lloc, on coincideix el resultat d'una interacci quntica. Aix, la reunificaci de les branques s un dels problemes que t plantejats la interpretaci dels mltiples mons i que ha de resoldre en un futur. D'altra banda, el principi d'Indiferncia a la Ramificaci s un principi general d'economia en la concepci habitual d'un sol univers, s un principi tant teric com prctic, s un principi de sentit com, perqu quan tractem d'actuar racionalment en el mn no podem ni hem de tenir en compte absolutament tots els fets ms significatives i oblidar les restants. Si no es fa aix, s impossible entendre la realitat; s impossible entendre's un mateix i entendre's amb els altres; s impossible alimentar-se i s impossible descansar; s impossible treballar i s impossible divertir-se; en definitiva, s impossible sobreviure. Mes, les preguntes que llavors es plantegen sn: quins fets hem de tenir en compte? A quins fets hem de ser indiferents? Trobar respostes contundents a aquestes preguntes no s gens fcil. Es podria respondre quelcom aix: s'ha d'atendre als fets que sembla que 223 que es donen i totes les consideracions que es poden pensar, sin que hem d'abstraure els fets i les consideracions

influeixen en els nostres interessos d'una manera ms significativa. Evidentment, aquest criteri ha de ser flexible, ja que els nostres interessos sn amplis, per exemple, poden ser terics o prctics, egoistes o altruistes, i sn sempre canviants; aquell fet que va haver un moment que vam creure que no tindria cap repercussi en la nostra vida potser que en un altre moment sigui decisiu. S'ha d'estar sempre alerta a pensar a quins fets s'ha d'atendre i a quins fets s'ha de ser indiferent; aix, normalment quan condum per un carrer mirem cap avant i cap enrera i mirem tamb cap als costats, per no mirem cap a dalt, perqu se suposa que, en circumstncies normals, no ens pot caure res; per en circumstncies especials s pot passar (per exemple, durant un dia de vent) i aix s'ha de tenir en compte en la mesura del que sigui possible. Un altre cas: quan un investigador fa recerca sobre una determinada parcel.la de coneixement se concentra en ella i deixa de banda molts altres temes, encara que estiguin propers; podrem dir que s indiferent a aquests ltims; noms aix pot avanar el coneixement hum. Per tot aix, al principi d'Indiferncia a la Ramificaci se li podria afegir un mats de relativitat subjectiva, de forma que digus aix: Una persona est racionalment obligada a ser indiferent a processos les conseqncia dels quals ella creu que no li significaran cap recompensa ni cap perjudici. QESTIONS 1) Investiga l's que aqu es fa del terme racional i compara'l amb els altres usos possibles d'aquesta paraula 2) Trobes que el principi d'Indiferncia a la Ramificaci s noms propi d'una concepci de multivers o tamb s vlid en una concepci d'univers com la que habitualment tenim? Per qu? 3) Antonio Damasio en el seu llibre L'error de Descartes tamb tracta de la necessitat que tenim de ser indiferents a molts detalls. Hi ha una malatia neurolgica que impideix a la persona que la pateix ser indiferent als detalls i aix s un greu 224

problema per a la seva vida, especialment per a poder acabar qualsevol empresa que comenci. Intenta llegir aquest llibre tan interessant i compara el que diu Damasio amb el que diu Wallace. 4) Fins quin punt hem de ser minuciosos, detallistes, curosos,meticulosos, primmirats en les nostres accions?

7.3.10 Hi ha encara molt per fer en l'elaboraci de la teoria dels mltiples mons
Autors com D. Deutsch i D. Wallace, que defensen la interpretaci dels mons mltiples, fan un treball auda i difcil, ja que, movent-se dins d'aquesta interpretaci, si volen mantenir la coherncia, no poden usar molts dels termes del nostre llenguatge habitual amb el significat que normalment els donem. Arguments que sn concloents en la concepci d'un sol mn poden no ser-ho en la concepci de molts mons. Aix, de la mateixa manera que els everettians proposen un nou concepte d'identitat personal tamb han de donar noves respostes a altres preguntes metafsiques clssiques, com qu s la realitat?, qu s la mort?, qu s l'espai?, qu s el temps? En canvi, de moment, la interpretaci dels mltiples mons noms sembla que aporti una base metafsica general, sense entrar en detalls; i moltes preguntes, com les anteriors, encara estan pendents. Cal una elaboraci ms minuciosa d'aquesta interpretaci de la quntica que t la virtut d'evitar el postulat del col.lapse. Malgrat la seva metafsica inslita, la interpretaci dels mltiples mons est augmentant la seva popularitat entre fsics i filsofs. Diu L. Vaidman (1998) que ajuda a entendre la quntica millor que una altra interpretaci. Per presenta algunes dificultats; una d'elles apareix en la primera pregunta que es planteja una persona quan entra en contacte amb aquesta interpretaci: s possible confirmar la interpretaci dels mltiples mons?Aquest s el gran repte que ofereix aquesta interpretaci quan es mostra al pblic en general. Aquesta pregunta sorgeix immediatament perqu l'ontologia d'aquesta interpretaci resulta sorprenent, ja que ning ha vist aquests mons que ella postula; per que sigui una 225

concepci estranya no s el problema ms greu, perqu aquest s un qualificatiu relatiu, subjectiu i canviant. Hi ha hagut en la histria del pensament altres propostes que en una poca han semblat estranyes i, en canvi, en altres poques han estat unnimament acceptades; podem imaginar com es veia l'heliocentrisme i l'atomisme durant l'Edat Mitjana i tamb podem imaginar com haguessin reaccionat els nostres avantpassats si els haguessen parlat del GPS o d'Internet. El pitjor problema que t la interpretaci dels mltiples mons s la seva dificultat de contrastaci, perqu, en el segle XXI, les persones pensem que, per acceptar una concepci fsica, aquesta ha de ser, d'alguna manera, confirmada. O no s una concepci fsica? s noms una concepci metafsica? Malgrat que, com Vaidman mant, no es pot esperar veure com el nostre mn es divideix, s s possible, en l'mbit de la computaci quntica, crear diversos mons i desprs reunir-los. Deutsch ha pensat de fer uns experiments en els ordinadors quntics per confirmar la interpretaci dels mltiples mons, per ara encara no es poden realitzar. Davant d'aix sorgeix una nova pregunta: realment aquest experiment podria corroborar la interpretaci dels mltiples mons? Mes, de moment, la interpretaci dels mltiples mons mant un postulat d'autoprotecci: cada branca del mn es troba allada de les altres branques. I, en conseqncia, cada cpia de la persona desconeix all que esdev a les altres cpies. QESTIONS 1) Qu diries que s la realitat, la mort, l'espai i el temps per a un seguidor de la interpretaci dels mltiples mons? 2) Quines preguntes et planteja la interpretaci dels mltiples mons? 3) *Quina diferncia es pot establir entre una concepci fsica i una metafsica? 4)Es una diferncia essencial o s una diferncia de grau? Per qu? 5)*Dna un exemple de concepci metafsica i un altre de concepci fsica. 6)*Pot una concepci metafsica convertir-se en una concepci fsica? Per qu?

226

RESPOSTES 3) La concepci metafsica aporta una imatge conceptual del mn, un conjunt de

nocions generals que ens ajuda a entendre'l i, d'aquesta manera, ens ajuda a viure-hi. D'altra banda, la concepci fsica aporta unes nocions, que es poden expressar amb frmules quantitatives que, a la seva vegada, poden donar lloc a prediccions que es poden comprovar amb precisi. 5) La filosofia 1 d'Aristtil, amb les seves nocions d'sser en potncia i sser en acte, de matria i forma, de substncia i accidents, s un exemple de concepci metafsica, que aporta idees abstractes que ajuden a entendre millor el mn en general; en canvi, la teoria de la gravitaci de Newton s un exemple de concepci fsica, perqu aquesta ltima fa prediccions concretes i quantificades que es comproven posteriorment. 6) S, perqu una concepci que, en principi, noms dna idees generals desprs, al llarg del temps, pot estar ms elaborada i arribar a fer prediccions precises que les observacions i els experiments puguin confirmar. Per exemple, podem dir que en l'antiguitat grega l'atomisme era una concepci metafsica perqu donava unes idees que no es podien confirmar, encara que ajudaven a entendre el mn, i, en canvi, ara s una teoria cientfica, les prediccions de la qual es verifiquen cada dia.

227

La interpretaci dels mltiples mons la trobem tamb en teories cosmolgiques actuals com la dels universos paral.lels de M. Tegmark

7.4 ELS UNIVERSOS PARALLELS NO SN NOMS UNA FANTASIA: LA TEORIA COSMOLGICA DELS UNIVERSOS PARAL.LELS

7.4.1 Els quatre nivells

Segons Max Tegmark (2006), les fronteres conceptuals de la fsica s'han anat eixamplant contnuament al llarg de la seva histria i han anat incorporant conceptes que en principi eren difcils d'acceptar: la Terra rodona, els camps magntics invisibles, la ralentitzaci del temps a altes velocitats, les superposicions quntiques, els forats negres. Des de fa uns anys, el concepte de multivers, s a dir, de molts universos paral.lels, s'ha afegit a la llista. L'espai s immensament gran. Per aix es pot pensar que tot el que sigui possible es pot trobar en algun lloc on es converteixi en real, encara que ens sembli molt improbable. Ms enll de l'abast dels nostres telescopis hi ha molt ms lloc a l'espai. Per aix pot ser ben b que l'espai estigui ple d'universos paral.lels, que es poden agrupar en nivells diferents:

NIVELL I: El conjunt d'universos paral.lels de nivell I experimenten les mateixes lleis de la fsica que nosaltres, per amb diferents condicions inicials. Els cosmlegs suposen que els processos esdevinguts desprs del Big Bang van repartir la matria de forma aleatria, generant totes les possibles configuracions. El nostre univers, amb una distribuci gaireb uniforme de matria, sembla ser que s bastant tpic. Per tamb n'hi ha molts d'altres, que sn diferents, perqu van sorgir d'altres condiciones inicials produdes desprs del big bang.

228

NIVELL II: La inflaci s una extensi de la teoria del big bang que explica per qu l'univers s com s. L'espai com un tot s'est estirant i seguir fent-ho aix; per algunes regions de l'espai deixen de dilatar-se i formen bombolles, com si fossin bosses de gas que es fan mentre puja una massa de farina. Aix s'engendra un nombre infinit de bombolles. Cada una s un univers embrionari de Nivell I: infinit en dimensions i ple de matria dipositada per l'energia del camp que va causar la inflaci. Aquestes bombolles es troben infinitament lluny de la Terra, en el sentit que mai podrem arribar-hi, encara que viatgssim a la velocitat de la llum. La ra s que l'espai que hi ha entre la nostra bombolla i les venes s'escampa ms de pressa del que podrem viatjar per ell. Els universos paral.lels de Nivell II sn ms diferents entre ells que els de Nivell I. Les bombolles varien no noms en les seves condicions inicials sin en aspectes de la Natura que a nosaltres ens semblen immutables. Aix, les dimensions de l'espaitemps, les qualitats de les partcules elementals i moltes de les constants fsiques no estan inscrites en les lleis de la Natura sin que provenen de trencaments de simetries. La simetria original es va trencar i va aparixer, per exemple, un univers com el nostre . Si els valors d'aquest univers haguessin canviat una mica aix l'hagus convertit en un mn qualitativament diferent on probablement no existirem. Aix, si els protons fossin un 0.2 per cent ms pesats podrien desintegrar-se en neutrons i llavors els toms es desestabilitzarien. Si la fora electromagntica fos un 4 per cent ms dbil no hi hauria hidrogen ni estrelles normals. Si la fora dbil fos molt ms dbil no existiria l'hidrogen; si fos molt ms intensa, les supernoves no sembrarien l'espai interestel.lar amb elements pesats. En conclusi, aquests exemples suggereixen l'existncia d'universos paral.lels amb altres valors de les constants fsiques, com ara la constant gravitatria G.

NIVELL III: Aquest nivell prov de la interpretaci de la mecnica quntica anomenada 'dels mltiples mons', segons la qual els processos aleatoris quntics provoquen la ramificaci de l'Univers en mltiples cpies, una per a cada resultat possible.La teoria 229

especifica l'estat de l'univers per mitj de la funci d'ona.Segons l'equaci de Schrdinger aquest estat evoluciona en el temps de manera determinista, per quan hi ha una observaci llavors es produeix un canvi aleatori; es diu que la funci d'ona 'col.lapsa', s a dir, es redueix a un resultat concret; no hi ha cap explicaci d' aquest canvi, d'aquest 'salt'.Per aix, la interpretaci estndard de la quntica havia afegit el postulat del col.lapse, segons el qual la funci d'ona 'col.lapsa', s a dir, es redueix a un sol resultat concret cada vegada que alg fa una observaci. No agradava a ning aquesta soluci. Per aix es van estar buscant altres solucions. Als anys 50 Everett va suggerir que el postulat del col.lapse no era necessari si es donava una altra interpretaci a la quntica, la interpretaci dels mons mltiples. Segons aquesta proposta,sempre hi ha una evoluci determinista de la funci d'ona, perqu quan hi ha una observaci es donen tots els resultats possibles. La teoria dels mltiples mons ha fet pensar molt. Per entendre-la va b distingir entre dues maneres de veure una teoria fsica: la visi externa d'un fsic que estudia les seves equacions matemtiques com una guila que contempla un paisatge des de l'altura, i la visi interna d'un observador que viu al mn descrit per les equacions, com una granota que visqus en el paisatge contemplat per l'guila. Des de la perspectiva de l'guila, el multivers de Nivell III s simple. Noms hi ha una funci d'ona. Evoluciona suaument i de forma determinista en el temps. El mn quntic abstracte descrit per aquesta funci d'ona que evoluciona cont en ella un gran nombre d'histries clssiques paral.leles, en ramificaci i recombinaci contnues. Com la granota, els observadors perceben des del seu punt de vista noms una fracci minscula d'aquesta complexa realitat , no veuen les seves cpies paral.leles de Nivell III. Quan es pregunta una qesti als observadors i aquests donen una resposta rpida, els efectes quntics en els seus cervells engendren una superposici de resultats, com, per exemple, em quedo a casa a veure la TV o surto a passejar. Des de la perspectiva de l'guila, l'acte de prendre una decisi fa que la persona es divideixi en cpies: una que es queda a casa a veure la TV i l'altra que surt a passejar.No obstant, des del punt de vista de la granota, cada una d'aquestes cpies no t conscincia de les altres i noms percep la seva branca. 230

Explicar la probabilitat s el problema ms greu que t la teoria dels mons mltiples.Si tinc moltes cpies de mi mateixa no puc saber el meu futur perqu no puc saber quina ser d'aquestes cpies. Noms es poden saber les probabilitats del fet que jo vegi una determinada observaci. Per exemple, si una observaci t una probabilitat del 50 % vol dir que la meitat dels observadors la veuran. Per, com calcular la fracci dels infinits observadors que perceben una observaci?

NIVELL IV: els universos paral.lels de nivell IV es diferencien per les lleis matemtiques fonamentals que els regeixen.Aix ens porta a la diferent manera amb qu podem entendre la correspondncia entre matemtiques i fsica, una diferncia que van exposar ja dos filsofs de l'antiga Grcia, Plat i Aristtil. Segons Plat, la realitat matemtica s l'autntica realitat i les persones la comprenem de manera imperfecta. Segons Aristtil l'autntica realitat s el mn fsic i el llenguatge matemtic s una simple aproximaci til. El dos filsofs discrepen en quina perspectiva s ms fonamental, la matemtica o la fsica. Des de menuts, hem estat criats en la perspectiva aristotlica, que s la que millor s'adapta al 'sentit com', per els fsics terics prefereixen la perspectiva platnica. D'altra banda, el paradigma platnic planteja la pregunta de per qu l'univers s com s. En canvi, per als aristollics la pregunta no t cap sentit: l'univers simplement s com s i ja est. Per un platnic no pot evitar de preguntar-se per qu l'univers no podria haver estat diferent. Si l'univers s, fonamentalment, matemtic, per qu 'va escollir' una estructura matemtica entre moltes per descriure un univers? Per evitar aquesta pregunta M.Tegmark proposa que totes les estructures matemtiques existeixen. Aix, cada estructura matemtica correspon a un univers paral.lel. s aquesta una hiptesi que recorda l'antic platonisme radical segons el qual el mn de les idees realment existeix i el realisme modal del filsof de D. Lewis (vegeu apartat... pg...) . Sntesi: Aix, hem vist que les teories cientfiques dels universos paral.lels, segons M.Tegmark, formen una jerarquia de quatre nivells. En ells els universos van sent cada vegada ms 231

diferents del nostre, perqu tenen condicions inicials (nivell I), constants fsiques i partcules (nivell II) i lleis fsiques (nivell IV) que sn distintes de les del nostre. El nivell III no afegeix cap tipus qualitativament nou d'univers, simplement afegeix les possibilitats quntiques que no veiem que es donen en el nostre univers per sabem que es poden donar.

7.4.2 Crtiques a la teoria dels universos paral.lels

1) La primera crtica que M. Tegmark contempla s la que mant que la teoria dels universos paral.lels infringeix el principi d'economia d'Occam perqu multiplica innecessriament els mons. Aix, segons aquest principi, tamb conegut com a navalla d'Occam, quan hi ha dues teories que expliquen de forma igualment satisfactria uns mateixos fets i una teoria es ms simple que l'altra sempre s'ha d'escollir la ms senzilla. De seguida acceptem aquest lema, que ens sembla evident. Per qu? Per no emprar energia innecessriament, per no tenir tantes possibilitats d'equivocar-nos,...Per la teoria dels universos paral.lels sembla que vagi contra aquest principi tan clar. Per M.Tegmark, la clau de l'argument es troba en el concepte de 'simple'. Per, qu significa 'ser simple'? Per exemple, un conjunt sencer pot ser considerat com a ms simple que qualsevol dels seus membres. Aix es pot formular d'una manera ms formal com la noci de contingut d'informaci algortmic. Es pot dir, a grans trets, que el contingut algortmic d'informaci d'un nombre consisteix en la longitud del programa d'ordinador ms curt que produeix aquest nombre com a resultat. Pensem en el conjunt dels nombres sencers. Qu s ms simple, tot el conjunt o un sol nombre? Immediatament pensem que un nombre s ms simple; per un programa d'ordinador trivial genera el conjunt sencer , mentre que un sol nombre pot ser enormement llarg. Per tant, el conjunt sencer s ms simple. Un altre exemple s el fet que el conjunt de totes les solucions de les equacions de camp d'Einstein 232 s ms simple que una soluci especfica. Aquell es descriu mitjanant unes

poques equacions , mentre que aquesta necessita l'especificaci de grans quantitats de condicions inicials sobre alguna hipersuperfcie. La lli que es treu d'aquests exemples s que la complexitat s'incrementa quan ens restringim a un element particular en una col.lectivitat, perdent aix la simetria i la simplicitat inherents a la totalitat d'elements presos en el seu conjunt. En aquest sentit, els multiversos de nivell ms elevat sn ms simples. Pujant des del nostre univers al multivers de nivell I eliminem la necessitat d'especificar les condicions inicials; pujant al nivell II eliminem la necessitat d'especificar les constants fsiques; pujant al nivell III eliminem la necessitat del postulat del col.lapse, que s incoherent amb la resta del conjunt dels principis fonamentals de la mecnica quntica; pujant al nivell IV no s'ha d'especificar res en concret. 2) La segona crtica que M. Tegmark contempla s que l'existncia de mons paral.lels que no veiem ens resulta molt estranya. Ell respon que aquesta s ms una objecci esttica que cientfica. s una crtica que apareix dins d'una concepci aristotlica de 'sentit com', segons la qual hem d'acceptar noms el que veiem amb els sentits a simple vista. Mes, hem de pensar que quan ens plantegem una pregunta sobre la naturalesa fonamental de la realitat no hem d'esperar tamb una resposta que sembli estranya? L'evoluci ens ha dotat d'intuci per a la fsica quotidiana de la qual depenia la supervivncia dels nostres avantpassats. Quan ens aventurem ms enll del mn ordinari hem d'esperar que ens trobem amb fets que ens resultin desconcertants. Trobem molts d'exemples de fets que en un principi ens semblaven molt estranys, quan els cientfics van llenar les seves hiptesis, i ara, que ja ens hi hem acostumat, no ens semblen tan estranys: l'energia nuclear, el Big Bang, el fons de microones, l'antimatria,... En conseqncia, en conjunt, per M.Tegmark la hiptesi dels universos paral.lels s simple i elegant, perqu per negar l'existncia d'aquests universos s'ha de complicar les teories existents afegint processos que no sn evidents, com ara el col.lapse de la funci d'ona. Text basat en Universos parallels de M. Tegmark 233

8. L'ARTICLE EPR

8.1 LA COMPUTACI QUNTICA

Segons M.A. Nielsen (2003), la cincia de la informaci quntica ara est naixent.Aquesta cincia comena generalitzant el recurs bsic de la informaci clssica, els bits. Els bits quntics es diuen qubits. De la mateixa manera que els bits sn objectes ideals trets dels principis de la fsica clssica, els qubits sn objectes ideals que provenen dels principis de la mecnica quntica. Sabem que un bit pot tenir un de dos estats: 0 o 1. Es pot representar mitjanant un interruptor col.locat en posici encs o apagat o mitjanant una fletxa que apunti cap a dalt o cap a baix. Per un qubit t molts ms estats possibles. Els estats es poden representar per una fletxa que apunti a qualsevol punt d'una esfera. El pol Nord s equivalent al 1; el pol Sud al 0. Els altres punts sn superposicions quntiques de 0 i 1. Aix ltim podria fer pensar que un qubit cont una quantitat infinita d'informaci, ja que les seves coordenades, la latitud i la longitud del punt corresponent de l'esfera, poden donar-se amb una precisi arbitrria; s a dir, poden codificar una seqncia infinita de dgits, per exemple, 011101101 podria correspondre a un estat de latitud 01 graus, 11 minuts i 01,101... segons. Per la informaci guardada en un qubit s'ha d'extreure a travs d'una mesura. I els postulats fonamentals (veieu els apartats 3.1 i 5.1 de la 3part) de la mecnica quntica requereixen que el resultat de la mesura sigui sempre un bit ordinari, s a dir, un 0 o un 1, pol Nord o pol Sud. s com el fams gat de Schrdinger, que, en obrir la caixa on est, noms el podem trobar o viu o mort. Text basat en Regles per a un mn quntic complex de M.A. Nielsen

234

8.2 ENTRELLAAMENT I TELETRANSPORT

Els qubits individuals sn interessants per quan se'n combinen uns quants apareix un comportament encara ms curis. Dos o ms objectes quntics poden tenir estats entrellaats. Schrdinger estava tan impressionat per aquest fenomen que el 1935 (el mateix any en qu va presentar el seu gat al mn) va escriure que no era un tret caracterstic, sin el tret caracterstic de la mecnica quntica, el que l'allunya completament de les lnies de pensament clssiques. Els membres d'una col.lecci d'objectes entrellaats no tenen el seu propi estat quntic individual. Noms el grup presenta un estat ben definit. Aix, els objectes entrellaats es comporten com si estiguessin connectats entre ells, independentment de l'allunyats que es trobin, ja que la distncia no atenua gens l'entrellaament. Si un objecte est entrellaat amb altres, una mesura que es faci a aquells proporcionar informaci sobre aquests. Per entendre millor qu s l'entrellaament, imaginem la segent histria que pot esdevenir en un futur. Un noi aficionat als trucs de mgia i a la fsica porta a una festa uns quants parells de daus. Suggereix a un amic que tiri cada vegada un parell de daus i cada parell noms una vegada. Aquest tira el primer parell de daus i treu dos tresos; desprs tira el segon parell de daus i treu dos dosos; a continuaci, tira un altre parell i treu dos sisos. Sempre coincideixen els dos daus del mateix parell. Els daus d'aquesta histria es comporten com si fossin partcules entrellaades qunticament. Cada dau s aleatori per el nombre que li surt s sempre el mateix que li ha sortit al dau amb qu estava entrellaat. De moment, s'ha aconseguit provocar entrellaament, no entre daus, per s entre toms, ions, electrons i fotons. A l'entrellaament se li diu tamb efecte EPR, perqu ja l'any 1935 Einstein, Podolsky i Rosen analitzaren aquest fenomen en el seu clebre article que pretenia sembrar dubtes sobre la mecnica quntica. Per durant molt temps no se li va prestar atenci, fins que als anys 60 J. Bell, del CERN, va predir que grcies als estats quntics entrellaats es podien realitzar proves experimentals decisives que distingien entre la mecnica clssica i la quntica. Efectivament, s'ha comprovat que els estats quntics entrellaats mostren un 235

comportament que s impossible en un mn clssic. A principis dels anys 90 es va comenar a preguntar si l'entrellaament no seria un recurs til per resoldre problemes del processament d'informaci. La resposta fou afirmativa. I en 1993, un equip internacional de sis cientfics va explicar com es teletransportava un estat quntic d'un lloc a un altre per mitj de l'entrellaament. Aquest teletransport quntic ha fet pensar als escriptors i guionistes de cincia ficci (pensem en Star Trek) en transportar coses i persones d'un lloc a un altre sense cap mitj de transport, s a dir, sense cap avi ni nau espacial, per recrrer la distncia que hi ha entre mig. Text basat en Teletransport quntic d' A.Zeilinger QESTIONS 1) No s exagerat parlar de teletransport quan, de moment, l'nic que s'ha

transportat s un estat quntic, no un objecte fsic? 2) *Podem esperar que s'arribe a teletransportar objectes macroscpics? Resposta: Hi ha molts d'obstacles. D'entrada, l'objecte s'ha de trobar en un estat quntic pur; i aquest estat s molt frgil. Com els fotons gaireb no interaccionen amb l'aire, els experiments amb fotons poden fer-se sense allaments; per els experiments amb toms i objectes ms grossos han de realitzar-se en el buit per evitar col.lisions amb molcules gasoses. A ms, com ms gros s un objecte, ms fcil ser pertorbar el seu estat quntic. Un tros menut de matria pot ser pertorbat incls per la radiaci trmica de les parets de l'aparell. 3) Qu penses del teletransport que es veu en Star Trek?

236

(El text segent pot resultar ms complex)

8.3 ELS LMITS DE LA COMPUTACI QUNTICA

Segons Scott Aaronson (2008), s un error freqent com apareix, per exemple, a The Economist del 15 de febrer de 2007 afirmar que, en teoria, els ordinadors quntics podrien resoldre rpidament un conjunt de problemes de gran dificultat que ara no es poden resoldre ni amb els ordinadors ms potents. Se suposava aix perqu els ordinadors quntics podrien processar simultniament totes les possibles solucions que apareixen en una superposici. Aix, la mecnica quntica fa possible l'emmagatzematge i la manipulaci d'una gran quantitat d'informaci en els estats d'una quantitat no molt gran de partcules. Per comprendre com es pot aconseguir aix, imaginem que tenim 1000 partcules i que cada partcula, en ser mesurada, se'ns presenta amb espn cap a dalt o cap avall; s a dir, la partcula t una propietat que, en ser mesurada, presenta un de dos valors. Si hem de descriure l'estat quntic d'aquest conjunt de partcules hem d'especificar un nombre per a cada resultat possible de la mesura. Aquests nombres sn les amplituds de probabilitat dels resultats possibles (vegeu postulat tercer de la 1 llista.pg...). Per exemple, cal una amplitud de probabilitat per descriure la possibilitat que l'espn de tot el miler de partcules estigui orientat cap a dalt, una altra amplitud per a la possibilitat que l'espn de les 500 primeres partcules apunti cap a dalt i el de les altres 500 apunti cap avall, i aix successivament. Existeix un total de 21000 possibles resultats, s a dir, uns 10300 valors diferents. Parlant en terminologia quntica, la situaci s que les 1000 partcules es troben en una superposici de 10300 estats. En altres paraules: podrem emmagatzemar simultniament 10300 nombres en el nostre conjunt de 1000 partcules. Seguidament, efectuant certes operacions sobre aquestes partcules i sobre altres partcules auxiliars mitjanant seqncies d'impulsos de lser o d'ones de rdio podrem executar un algoritme que transforms al mateix temps la totalitat dels 10300 nombres, cadascun dels quals representa una soluci possible. Si desprs de fer aquesta operaci pogussim observar amb precisi cadascun dels estats quntics finals de les partcules tindrem un autntic ordinador mgic: s'haurien comprovat 10300 solucions possibles per a un problema i, al final, podrem discernir rpidament quina s la 237

correcta. Per hi ha una dificultat. Per observar l'estat final de les partcules, se les ha de mesurar i, segons els principis fonamentals de la mecnica quntica, se selecciona a l'atzar una de les 10300 possibilitats i immediatament totes les altres desapareixen. Per tant, el resultat no seria millor que si utilitzssem un ordinador clssic i assagssem una hipottica soluci triada a l'atzar: en un cas i en l'altre, la nostra informaci es reduiria a una nica soluci. En els 27 anys que han transcorregut des que R.Feynman va proposar la idea de la computaci quntica, la informtica ha fet molts progressos en el coneixement de la mena de problemes on la computaci quntica seria efica. D'acord amb els coneixements actuals, faria aportacions importants a uns quants problemes concrets: per exemple, per desxifrar codis criptogrfics actualment molt utilitzats en les transaccions monetries per Internet i per factoritzar rpidament nombres sencers. Per en altres problemes, com els de jugar als escacs, ordinadors clssics. Per, tot l'anterior ens porta a plantejar-nos una pregunta: Si, de moment, els ordinadors quntics no porten, en conjunt, tan i tan gran avantatge, significa aix que els fsics han d'abandonar la difcil tasca de construir-los? Segons Scott Aaronson, no, perqu la seva aplicaci bsica hauria de ser una que, de tan evident que s, no es menciona gens: la simulaci dels fenmens quntics. Aix, es pot considerar que la computaci quntica seria la verificaci ms estricta a qu mai s'ha sotms la prpia mecnica quntica, perqu mostraria la superposici(veieu l'apartat 5.1 de la 3 part). D'altra banda, David Deutsch, com hem vist en parlar de la interpretaci dels mltiples mons, tamb es troba en la mateixa lnia de pensament, ja que confia en el fet que l'ordinador quntic, creant diversos mons i desprs reunint-los, ajude a dissipar els dubtes sobre la seva teoria. Text basat en Els lmits de la computaci quntica de Scott Aaronson reservar places en lnies aries o la demostrar automticament teoremes, els ordinadors quntics sofririen de les mateixes limitacions que ara sofreixen els

238

8.4 L'ARTICLE EPR, PRECEDENT DEL TELETRANSPORT

Al maig de 1935, Albert Einstein i els seus col.legues Podolsky i Rosen publicaven un article que plantejava dubtes sobre la validesa de la fsica quntica. La fsica quntica va sobreviure, per els recels sembrats pels tres fsics van continuar. Einstein, Podolsky i Rosen (EPR) mantenien que la teoria quntica era una teoria incompleta; s a dir, un puzzle al que mancava una pea primordial. Des de 1927, Einstein havia manifestat desconfiana respecte del concepte de 'reducci del paquet d'ones', s a dir, de la polmica noci de col.lapse, per sempre es referia al cas d'una sola partcula. Un dia, amb els seus col.legues, va tenir la idea de considerar el cas de dues partcules lligades per un passat com i aix els va permetre enunciar la paradoxa que, segons ells, provava el carcter incomplet de la fsica quntica. Considerem, deien els tres fsics, un sistema format per dues partcules que acaben d'entrar en interacci i que desprs se separen. Segons la teoria, aquest sistema est descrit per una funci d'ona nica que expressa certes relacions de conservaci. D'elles se segueix que si es medeix la velocitat (o la posici) d'una partcula, llavors es coneix automticament la velocitat (o la posici) de l'altra i aix esdev sense pertorbar-la. Els tres autors arribaven a la conclusi que les velocitats i les posicions de les dues partcules estaven ben definides abans de la mesura per un 'principi de la realitat' enunciat aix:"Si, sense pertorbar de cap manera el sistema, es pot predir amb certesa el valor d'una quantitat fsica, llavors existeix un element de la realitat fsica que correspon a aquesta quantitat fsica". Per a la fsica quntica, al contrari, aquestes velocitats i aquestes posicions estan indeterminades abans de la mesura i s la mesura efectuada en la primera partcula all que simultniament fa que es concretin les velocitats (o les posicions) de les dues partcules. Per, segons Einstein i els seus col.legues, si es pot concebre que la mesura efectuada en la primera partcula fixa la velocitat (o la posici) d'aquesta partcula resulta paradxic (absurd) mantenir que aquesta mateixa mesura fixa al mateix temps la velocitat (o la posici) de la segona, que pot trobar-se a gran distncia del lloc on es realitza la mesura. Per aix, la hiptesi quntica no es mant, ja que aquesta velocitat (i aquesta posici) 239

existeixen abans de la mesura i es troben determinades per parmetres suplementaris , les 'variables ocultes' que la fsica quntica no t en compte. En conseqncia, la fsica quntica s incompleta. Mirem un exemple: quan xoquen a baixa velocitat un electr i la seva antipartcula, el positr, es destrueixen i produeixen dos fotons que s'allunyen en dues direccions oposades. En principi, totes les direccions sn igualment probables: est-oest, nordsud,etc.Per si el fot 1 s detectat a l'oest pot inferir-se que el fot 2 est a l'est; si, per exemple, un detector col.locat a tres metres a l'oest del lloc de desintegraci detecta el fot 1, un detector col.locat a sis metres a l'est detectar poc desprs el fot 2. Si hi ha un gran nombre de parells d'electr-positr, es comprovar que aix es compleix en tots els casos. Una imatge pot il.lustrar la situaci que es dna: Unes parelles d'animals estan tancades dins d'una gbia circular i opaca, situada en un gran recinte. Al llarg del permetre de la gbia s'han instal.lat portes que es tanquen tot soles, de manera que els seus ocupants noms han d'espentejar-les per sortir, quan s'han corregut els forrellats de les portes. El so d'una campana indica que s'han corregut els forrellats. Llavors els visitants del recinte veuen sortir els animals, parella per parella. Per, sigue quina sigue la porta triada per un dels membres de la parella, l'altre sempre surt per la que est simtricament oposada. Els dos animals surten exactament al mateix moment. Com que no es veu res del que s'esdev dins de la gbia, l'nic que es pot dir s el que s'observa: des de l'instant en qu un animal surt per una porta, s segur que el seu company sortir per la porta oposada. Per no se sap res del que s'esdev dins de la gbia. DESPRS DE L'ARTICLE En 1951 David Bohm sugger sustituir les variables contnues, com la velocitat i la posici, per unes variables que noms poden prendre un de dos valors, per exemple, els relacionats amb l'espn dels electrons, protons i neutrons. La idea era molt bona; per mancava provar-la. La prova la va fer J. Bell a 1964 en forma 240

d'una desigualtat que fa entrar en joc les variables proposades per Bohm. La desigualtat permetria el pas de la discussi terica a l'experimentaci i permetria tamb decidir definitivament entre la fsica clssica i la quntica; ja que la fsica quntica prediu que aquella desigualtat pot ser violada en certes condicions experimentals i, en canvi, la fsica clssica mant que aquella desigualtat ha de complir-se sempre. Desprs de la publicaci del treball de Bell, diferents equips van realitzar experincies amb parelles de quantons, s a dir, de protons o de fotons, que s'allunyaven un de l'altre en dos direccions oposades. La ms rigorosa va ser la d'Aspect, que va mostrar que la desigualtat de Bell era violada i, per tant, la fsica quntica era verificada. Les conseqncies de l'experincia d'Aspect van ser que se van eliminar les possibles influncies dels aparells de mesura sobre la font i, ja que la desigualtat de Bell era violada, l'estat del quant 1 (o 2) no es troba determinat abans de la mesura, s a dir, no hi ha variables ocultes amagades. I aix s el que diu la fsica quntica: la propietat de polaritzaci o de l'espn = +1 o -1 s adquirida pel quant quan s medit; i la mesura dna al mateix temps un valor a la polaritzaci del fot 2 que es troba a molts metres de l'aparell 1. Text basat en El cntic de la quntica de S.Ortoli i J.-P. Pharabod QESTI 1) *Per qu Bohm proposa fer la substituci? Resposta: per fer l'experiment ms fcil i la hiptesi ms fcilment comprovable

No s fcil comprendre tot el contingut de l'article EPR i sabem que aquest escrit ha tingut una gran repercussi; per aix pot anar b conixer diferents punts de vista que, sobre ell, han donat diferents autors. 241

(La versi que en dna R.I.I.Hugues presenta una certa complexitat; s, de forma simplificada, la que apareix a continuaci)

8.5 LA PARADOXA EPR SEGONS HUGUES

Segons Hugues, autor d'un manual completssim de filosofia de la mecnica quntica, les idees fonamentals de l'argument d'Einstein, Podolsky i Rosen sn: Desprs de la interacci entre dues partcules, per exemple, un electr i un positr (partcula que s com l'electr per amb crrega positiva), la 2 partcula s vista com fsicament independent de la 1 , condici que es coneix com a "localitat". A causa de les correlacions resultants de la interacci, podem obtenir informaci de les propietats de la 2 partcula a travs dels experiments realitzats sobre la 1 partcula, quan la parella ja s'ha separat. El fet que la realitat de l'espn del positr depengui del procs de mesura realitzat en l'electr, que no altera de cap manera el positr, s un fet que, en paraules d'EPR, "cap definici raonable de realitat es pot esperar que permeti". En conclusi, per Einstein, Podolsky i Rosen la mecnica quntica no pot ser completa amb el concepte de realitat a qu estem acostumats. Quina s la definici raonable de realitat? El concepte de realitat d' EPR , l'essncia del realisme d' EPR, s el de la interpretaci estadstica de la quntica, que veu la descripci donada pel vector d'estat com aplicable a un conjunt de sistemes preparats de forma semblant. J.Bell pren la discussi d' EPR i va ms enll, ja que mostra que els supsits acceptats per EPR no noms mostren que el formalisme quntic s incomplet sin que porten a uns resultats que estan en contra de les prediccions quntiques. Encara que la desigualtat de Bell es derivi de les anticorrelacions predites per la fsica quntica la seva conclusi est en contra d'altres prediccions quntiques. Per qu s possible aquesta divergncia? Per uns 242

supsits propis del "realisme local", que, segons R.I.I. Hugues, sn: 1)PVP, el principi del Valor Precs, segons el qual qualsevol que sigui l'estat del conjunt que cont el sistema , cada observable t un valor precs per al sistema individual. 2)RFP, el principi de la Relativa Freqncia, segons el qual l'estadstica de la mecnica quntica representa la freqncia relativa de l'existncia d'aquests valors en el conjunt. 3)FMP, el principi de la Mesura Fidel, segons el qual cada mesura que t xit mostra el valor preexistent d'aquest observable per al sistema particular que es medeix. Per qu ens resulta tan atractiva la interpretaci estadstica? Simplement, perqu s versemblant, simplement. Finalment, desprs d'haver realitzat els experiments s'ha acceptat, encara que no sempre hi ha hagut unanimitat, que les inequacions de Bell no es mantenen i, en canvi, sempre es compleixen les prediccions de la mecnica quntica.

8.6 LECTURA DE L'ARTICLE EPR

Vegem ara, directament,uns fragments d'aquest article que des que es va publicar, el 15 de maig de 1935, ha fet pensar, parlar i escriure tant. Aquesta gran repercurssi contrasta amb la seva breu extensi, ja que ocupa noms 4 pgines de la revista Physical Review. Ara b, cada una de les seves frases s imprescindible. No sobra res, ni una paraula ni una coma. A.Einstein, juntament amb els coautors, B.Podolsky i N.Rosen, fa servir un estil concs, directe i contundent per criticar la mecnica quntica; s el mateix estil que ha fet servir tantes vegades per presentar la seva teoria de la relativitat. El ttol ja deixa clar de qu tractar l'article: La descripci quntica de la realitat fsica pot considerar-se completa? I el resum inicial, que, bviament,presenta les idees principals, traa les lnies mestres del treball; diu el segent: En una teoria completa hi ha un element que correspon a cada element de la realitat. Una condici suficient per a la realitat d'una quantitat fsica s la possibilitat de predir-lo amb 243

certesa, sense pertorbar el sistema. En la mecnica quntica, en el cas de dues quantitats fsiques descrites per operadors que no commuten, el coneixement d'una fa impossible el coneixement de l'altra. Llavors, o b (1) la descripci de la realitat donada per la funci d'ona en la mecnica quntica no s completa o b (2) aquestes dues quantitats no poden tenir realitat simultnia. La consideraci del problema de fer prediccions referides a un sistema en la base de les mesures realitzades a un altre sistema que prviament ha interactuat amb ell porta a la conclusi que si (1) s fals llavors (2) s tamb fals. Aix, concloem que la descripci de la realitat donada per la funci d'ona no s completa. L'article comena mostrant el realisme dels autors: Qualsevol consideraci seriosa d'una teoria fsica ha de tenir en compte la distinci entre la realitat objectiva, que s independent de qualsevol teoria, i els conceptes fsics amb els quals la teoria opera. Intentem que aquests conceptes corresponguin a la realitat objectiva i per mitj d'aquests conceptes ens representem la realitat. Quan volem jutjar l'xit d'una teoria fsica podem fer-nos dues preguntes: (1) 'Es la teoria correcta? ' i (2) 'Es completa la descripci donada per la teoria?' Es noms en el cas en qu es pugui donar respostes positives a les dues qestions que els conceptes de la teoria es pot dir que sn satisfactoris. El fragment anterior s una introducci destinada a fer que el lector estigue ben atent a l'experiment mental que a continuaci ser descrit, ja que aquest constitueix l'essncia de la crtica que els autors pretenen fer a la teoria quntica. Veiem com l'article continua valorant la importncia que tenen els experiments en fsica: La correcci de la teoria s jutjada pel grau d'acord que es presenta entre les conclusions de la teoria i l'experincia humana. Aquesta experincia, que ella sola ens permet fer inferncies sobre la realitat, en fsica pren la forma de l'experiment i la mesura. A continuaci, els autors exposen la seva intenci de limitar-se, en el present treball, noms a intentar respondre la segona pregunta de les dues plantejades al comenament: Es la segona qesti la que volem considerar aqu, aplicada a la mecnica quntica. 244

(es refereix a si s completa la descripci donada per la teoria quntica o no ho s) Per ells sn conscients que cal precisar el terme complet; saben que possiblement el lector s'est preguntant qu volen dir amb aquesta paraula. I immediatament ho aclareixen: Qualsevol que sigui el significat assignat al terme complet, la condici segent per a una teoria completa sembla ser necessria: cada element de la realitat fsica ha de tenir un corresponent en la teoria fsica. Direm que aquesta s la condici de completud. En conseqncia, La segona qesti ser fcilment resposta si som capaos de decidir quins sn els elements de la realitat fsica. Mes, no sembla una recerca fcil. Els autors no volen seguir el cam de l'especulaci filosfica, que s el que normalment se segueix quan es tracta el tema de la realitat, sin el de l'experimentaci que, com han dit abans, s el procediment propi de la cincia fsica. Aix diuen: Els elements de la realitat fsica no poden ser determinats per consideracions filosfiques a priori sin que han de ser trobats recorrent als resultats dels experiments i les mesures. Les pretensions dels autors sn modestes; noms volen trobar un concepte de realitat que sigue til per al seu objectiu: Una definici total de realitat s, no obstant, innecessria per al nostre propsit. Estarem satisfets amb el criteri segent, que el considerem raonable: Si, sense pertorbar gens el sistema, podem predir amb certesa (s a dir, amb probabilitat igual a la unitat) el valor d'una quantitat fsica, llavors all existeix un element de la realitat fsica corresponent a aquesta quantitat fsica. Els autors admeten que aquest criteri est molt lluny de satisfer totes les condicions que es poden demanar per reconixer una realitat fsica i afegeixen: Considerat no com una condici necessria de la realitat sin simplement com una condici suficient, aquest criteri est d'acord tant amb les idees quntiques com clssiques de la realitat. Per il.lustrar aquestes idees els autors posen l'exemple d'una partcula que t un sol grau de llibertat i fan memria que en la teoria quntica se suposa que el seu estat est 245

totalment caracteritzat per la funci d'ona, s a dir, aquesta cont la descripci completa de la realitat fsica de la partcula en l'estat en qu es troba. Desprs de recordar que , segons aquesta teoria, quan s'obt un valor definit del moment p no es pot determinar el valor de la coordenada x fan la inferncia segent: La conclusi d'aix s que quan es coneix el moment d'una partcula llavors la seva coordenada no t realitat fsica. Sense manifestar-ho explcitament, els autors s'estan referint al teorema de la indeterminaci de Heisenberg, perqu diuen: Es mostra en mecnica quntica que si els operadors corresponents a dues quantitats fsiques , com A i B, no commuten; s a dir, si AB BA, llavors el coneixement exacte d'un prohibeix el de l'altre (veieu els apartats 3.2 i 3.3 de la 3part). A ms, qualsevol intent de determinar aquest ltim experimentalment alterar l'estat del sistema de tal manera que impedir el coneixement del primer. D'aix se segueix que o (1) la descripci quntica de la realitat donada per la funci d'ona no s completa o (2) quan els operadors corresponents a dues quantitats fsiques no commuten les dues quantitats no poden tenir realitat simultnia. Perqu si els dos tinguessen realitat simultnia i aix tinguessin valors definits aquests valors estarien en la descripci completa, d'acord amb la condici de completud. Si la funci d'ona ofers tal descripci completa de la realitat, contindria aquests valors: aquests serien predictibles. Aix, per Einstein, Podolsky i Rosen el supsit segons el qual la funci d'ona cont una descripci completa de la realitat fsica del sistema es contradiu amb el criteri de realitat que ells han assumit en un principi. Per fer palesa aquesta contradicci, els autors suposen l'existncia de dues partcules que interactuen durant un temps, desprs del qual ja no hi ha cap interacci ms entre elles.Es poden medir les seves coordenades x. Es pot conixer el moment p d'una d'elles. Per la interacci que s'ha establert entre elles durant un perode de temps, es pot predir el moment p de l'altra. Per aix no est contemplat per la teoria quntica. La pregunta que es planteja llavors s: la coordenada x i el moment p sn elements de la realitat o no ho sn? Segons la noci de realitat que s'ha acceptat i el principi d'indeterminaci, no sn, simultniament, elements de la realitat, la qual cosa ens sembla absurda. Aix, els autors argumenten de la manera segent: Som forats a concloure que la 246

descripci quntica de la realitat fsica donada per la funci d'ona no s completa. Finalment, concedeixen que no arribarien a aquesta conclusi si no haguessin assumit que dos o ms quantitats fsiques poden ser considerades com a elements simultanis de la realitat noms quan poden ser simultniament mesurats o predits. Aix, sota aquest punt de vista, ja que una de les dues, per no les dues a la vegada, de les quantitats p i x poden ser predites, no sn simultniament reals.Aix fa que la realitat de p i x depengui del procs de mesura realitzat en el primer sistema, que no pertorba el segon sistema de cap manera. I acaben l'article amb unes afirmacions contundents: Cap definici raonable de realitat es pot esperar que permeti aix. Mentre hem mostrat d'aquesta manera que la funci d'ona no ofereix una descripci completa de la realitat fsica deixem oberta la pregunta de si tal descripci existeix. L'ltima frase, per, s optimista i deixa una porta oberta a l'esperana: Creiem, no obstant, que tal teoria s possible. s com si diguessin que la teoria quntica, tal com es trobava en aquell moment, no era adequada, que calia fer-li profundes reformes i per que, afortunadament, aquestes eren possibles.

QESTIONS 1) En aquest article es manifesta el tpic realisme d'Einstein, que contrasta amb l'idealisme d'altres interpretacions de la quntica que en el moment en qu va ser escrit es donaven. A travs de la histria han hagut molt diverses nocions de realisme. Explica en qu consisteix el realisme de EPR. 2) *Per qu els autors donen tanta importncia a l'experiment en fsica? Resposta: d'una banda, la fsica s una cincia emprica i, per consegent, s l'observaci la que decideix si una idea s adequada o no; d'altra banda, la idea que volen expressar els autors en aquest article surt d'un experiment, que per ells noms va ser mental per que posteriorment es va dur a terme. 247

3) Com s, bsicament, l'experiment que els autors expliquen? 4) Quin argument construeixen a partir d'ell?

Vegem, finalment, la versi que, de l'article EPR, ofereix D. Z. Albert:

8.7 VISI D' ALBERT DE L'ARTICLE EPR: LA LOCALITAT

Einstein, Podolsky i Rosen intentaren fugir de la manera estndard d'entendre la mecnica quntica. Argumentaren que si les prediccions d'aquesta teoria sobre els resultats dels experiments eren correctes llavors la descripci quntica del mn era incompleta. Qu entenien ells per completud? Una descripci del mn, per ells, s completa noms en el cas que res que sigui veritable sobre el mn, res que sigui un element de la realitat resti fora d'aquesta descripci. Aix implica que, si volem saber si una descripci del mn s completa, en primer lloc hem de saber quins sn tots els elements de la realitat. Per EPR no van donar cap prescripci general per poder-ho fer. El que s van fer fou oferir una condici suficient perqu una propietat mesurable d'un cert sistema en un cert moment fos un element de la realitat d'aquell sistema en aquell mateix moment. La condici era que si, sense pertorbar el sistema, podien predir amb certesa el valor d'una quantitat fsica, llavors all existiria un element de la realitat que correspondria a aquesta quantitat fsica. Per pel principi d'indeterminaci de Heisenberg hi ha propietats que no podem predir amb certesa; per exemple, la posici i el moment, i l'espn horitzontal i l'espn vertical; per tant, hi ha elements de la realitat del mn que no tenen els seus elements corresponents en la descripci quntica del mn. EPR assumien dos supsits: 1) la correcci de les prediccions que la mecnica quntica fa sobre els resultats dels experiments, 248

2) la localitat; s a dir, que els objectes poden ser col.locats de tal manera que es garanteix que la mesura del primer objecte no produeix cap pertorbaci fsica en la mesura del segon. Es creia que es podia aconseguir una garantia de localitat de diverses maneres: 1) separant els dos objectes amb una immensa distncia o 2) intercalant una paret impenetrable entre ells o 3) col.locant una srie de detectors per verificar que cap senyal mesurable passs d'un objecte a l'altre. Segons D.Z.Albert, parlant col.loquialment, el supsit de la localitat mant que jo no puc pegar-te un cop de puny directament al nas si el meu puny no arriba al lloc on es troba el teu nas. I si alguna acci que faig amb el meu puny lluny del teu nas s la causa del fet que t'hagin donat un cop de puny al nas, llavors s que hi ha una seqncia causal de fets en punts contigus de l'espai i en moments contigus del temps que va des d'on es troba el meu puny fins on est el teu nas. I la possibilitat que aquesta seqncia de fets es faci realitat dependr de les condicions fsiques que hi hagi en l'espai que hi ha entre el meu puny i el teu nas (per exemple, de l'absncia de parets opaques). A ms, aquesta seqncia de fets necessita forosament un temps per desenvolupar-se. Per la teoria de la relativitat especial implica que la velocitat a qu les influncies fsiques poden ser propagades a travs de l'espai per mitj de tals seqncies no pot superar la velocitat de la llum. D'altra banda, hi ha partcules que sn no separables; aix vol dir que tenen estats que sempre sn funci de l'estat de les dues partcules a la vegada; s a dir, que no es poden escriure com a estats definits d'una partcula i de l'altra, per separat. Sn no separables els sistemes de qu tracten Einstein, Podolsky i Rosen en el seu fams article. La mesura del moment p d'un sistema determina la mesura del moment p de l'altre sistema. D. Albert segueix el model que ell ha inventat de la caixa de color i la caixa de duresa (que apareix a l'apartat 5.3) i exemplifica l'experiment de EPR en dos electrons; un que es troba localitzat en la posici 1 i l'altre en la posici 2. Els dos electrons estan en el segent estat 249

no separable: |A> = 1/ 2|negre >1 |blanc>2 -1/2|blanc >1|negre>2 |A> = 1/2|dur>1 |tou>2 1/2 |tou>1 |dur>2 (1) (2)

Per |A> tamb pot ser escrit funci dels vectors de la duresa:

Suposem que realitzem una mesura del color de l'electr 1. El resultat de la mesura ser blanc o negre, amb igual probabilitat (perqu en les dues parts del vector d'estat el coeficient s el mateix, 1/2).A ms a ms, la mecnica quntica prediu que si el resultat de la mesura de l'electr 1 s negre llavors necessriament el resultat de la mesura posterior de l'electr 2 s blanc i si el resultat de la mesura de l'electr 1 s blanc llavors necessriament el resultat de la mesura posterior de l'electr 2 s negre. I, efectivament, avui en dia podem dir que aquestes experimentalment ben comprobades. Per tant, quan tenim el vector d'estat |A> es pot predir, amb certesa, segons la frmula (1), sense pertorbar l'electr 2, quin ser el resultat de la mesura del seu color, si sabem el color de l'electr 1. Ser invariablement el resultat oposat. En conseqncia, se segueix de la condici de realitat que el color necessriament ha de ser un element de realitat de l'electr 2. D'altra banda, segons la frmula (2), es pot predir amb certesa , sense pertorbar l'electr 2, quin ser el resultat de la mesura de la seva duresa, si sabem la duresa de l'electr 1. Ser, invariablement, tamb el resultat oposat. En conseqncia, la duresa ha de ser tamb un element de realitat de l'electr 2. En conclusi, hi ha valors simultanis del color i la duresa d'un sol electr, encara que aquests dos observables, el color i la duresa, sn incompatibles. El mateix s'esdev amb el moment p i la posici x. El mateix s'esdev amb l'espn horitzontal i l'espn vertical. Es pot dir que certs elements de la realitat fsica del mn no tenen els elements corresponents en el formalisme quntic. Aix, per a D. Albert, la conclusi de l'argument d'EPR s: o el supsit de la localitat s fals o les prediccions de la mecnica quntica no sn adequades. Per sabem pels experiments 250 prediccions de la mecnica quntica estan

que aquestes prediccions s sn correctes. Per tant, el supsit que les accions fsiques del mn sn invariablement locals ha de ser fals. Per, segons D. Albert, hi ha una altra manera de contar la histria: EPR van notar que hi havia alguna cosa estranya en el col.lapse de dues partcules. Notaren que no era local: si les dues partcules estan en un principi en un estat no separable, llavors una mesura realitzada en una d'elles pot produir canvis instantanis en la descripci quntica de l'altra, sense importar quant lluny estigue una de l'altra i qu hi hagi al mig de les dues. EPR sospitaren que aquesta no localitat era simplement una caracterstica del formalisme particular que usava la quntica i es podia descobrir un altre formalisme que dons lloc a les mateixes prediccions i que fos totalment local. Posteriorment J. Bell continu treballant en la lnia d' EPR; no obstant, anys desprs, es va comprovar que la sospita d'Einstein i els seus seguidors no era encertada. Text basat en Mecnica quntica i experincia de D.Z. Albert

9. LA PROPOSTA DE BOHM 9.1 LES TEORIES DE VARIABLES OCULTES

El treball de J.Bell est, en el fons, destinat a respondre la pregunta que es fan moltes persones davant el probabilisme de la quntica: fem prediccions probabilistes mentre no coneixem totes les variables que influeixen en les partcules del microcosmos, s a dir, mentre resten variables amagades, per quan aconseguirem conixer-les totes podrem llavors fer prediccions deterministes, com fem en la fsica clssica? Aix, J. Bell intentava resoldre la qesti de si s possible la reconstrucci de la quntica a travs de variables ocultes. Una teoria de variables ocultes postula que sota les quantitats mesurables de la teoria

251

(posici, moment, espn,...) hi ha quantitats inaccessibles a la mesura, els valors de les quals determinen els valors donats per les mesures individuals dels observables. L'estadstica quntica s'obt fent el promig dels valors que se suposa que corresponen a les variables ocultes. Per potser algun dia, amb nous procediments experimentals, les variables ocultes deixen de ser inaccessibles... La ms famosa de les teories de variables ocultes s la proposada per D. Bohm, que se situa en la mateixa lnia de pensament d'EPR i de Bell.

9.2 LA TEORIA DE BOHM

Bohm era professor en la Universitat de Princeton en 1946; va escriure Teoria quntica seguint la interpretaci de Copenhage; per els dubtes sobre la seva justificaci l'assaltaven cada vegada ms i, poc desprs, en 1952, va publicar la seva prpia teoria alternativa. Aquesta teoria de Bohm (1952) segueix la lnia de de Broglie (1930) i fou posteriorment clarificada per J.Bell (1982). La teoria de Bohm t gaireb el mateix contingut empric que la quntica estndard, aix com la major part del seu formalisme matemtic; per la seva metafsica s diferent. La metafsica de Bohm s la prpia de la fsica clssica. Aix significa que, segons Bohm, cada partcula del mn t una posici perfectament determinada, s a dir, que es troba situada en un lloc concret. La teoria fsica t, segons Bohm,la funci d'explicar l'evoluci de la posici de les partcules a travs del temps. Les entitats que no sn partcules, per exemple, els camps de fora, estan, com en la mecnica clssica, noms per explicar el moviment de les partcules. L'explicaci que ofereix Bohm del comportament d'aquestes partcules s totalment determinista. Totes les lleis que segueixen les partcules sn deterministes. Si el mn sembla probabilstic s noms perqu ignorem el seu estat exacte. Es la ignorncia la que ens fa utilitzar les probabilitats, com en la mecnica estadstica, ja que s impossible que 252

coneguem tots els factors que influeixen en totes les partcules. s per aquest motiu que la teoria de Bohm s una teoria de variables ocultes. A ms de partcules i camps de forces, aquesta teoria t funcions d'ona; aquestes funcions d'ona no col.lapsen mai, en contra del que mant la interpretaci estndard de la teoria quntica; el que fan s espentejar les partcules, guiar-les per l'espai. La velocitat d'una partcula ve donada per la funci de velocitat V(x), que s una funci de la posici, avaluada en el punt en qu es troba localitzada en aquell moment. A la seva vegada, la funci V(x) s'obt a partir de la funci d'ona, V{ (x)}. Aix, la posici i la funci d'ona d'una partcula poden ser calculades amb certesa en qualsevol moment a partir de la posici i la funci d'ona en qualsevol altre moment, donades les forces externes a qu aquella partcula es troba sotmesa en l'interval entre els dos temps. I la probabilitat que una mesura de la posici de la partcula trobi la partcula localitzada en un punt particular de l'espai s igual al valor absolut del quadrat de la funci d'ona de la partcula en el temps de la mesura en aquell punt, com mant la interpretaci estndard de la teoria quntica. D'una manera ms imaginativa, tamb es pot explicar la interpretaci de Bohm amb el relat segent: Du posa una partcula associada a una funci d'ona i usa un procediment probabilstic per decidir on situar aquesta partcula; aquest procediment implica que la probabilitat de tenir la partcula en un lloc s el quadrat del valor absolut de la funci d'ona de la partcula en aquell punt. Du no interv gens i permet que tot evolucioni estrictament d'acord a les lleis deterministes de la teoria de Bohm. Amb altres paraules, la partcula s portada seguint el flux de les probabilitats de la mecnica quntica, com un suro flotant sobre l'aigua d'un riu. Quan Du cre el mn, escoll una funci d'ona per a tot l'Univers i, segons aquesta funci, va escampar totes les partcules a travs de l'espai d'acord a les probabilitats quntiques i deix que totes les coses evolucionessin de forma determinista per sempre. Les lleis de Bohm sn no locals per a un sistema de dues partcules no separables. Les funcions de velocitat del sistema depenen de tot el sistema de les dues partcules, sense importar la distncia ni els obstacles que hi hagi entre elles. Per exemple, la velocitat de la 253

partcula 1, en un moment donat, depn no noms de la posici de la partcula 1 en aquell moment concret sin tamb de la posici de la partcula 2 en aquell mateix moment. La influncia entre una partcula i l'altra s instantnia i no depn ni de la distncia ni dels obstacles que hi hagi entre elles. Per si les partcules sn separables, llavors la velocitat d'una partcula depn noms de la seva posici. D'altra banda, segons la teoria de Bohm, realment no hi ha mai col.lapse, encara que tot s'esdev com si n'hi hagus. Aix, quan es fa una mesura sembla que la funci d'ona col.lapse. Per tant, per aquesta teoria no hi ha reducci de paquet d'ones, ni problema de la mesura, ni paradoxa del gat de Schrdinger Finalment, es pot dir que les probabilitats epistmiques de la teoria de Bohm coincideixen amb les probabilitats ntiques de la teoria standard. I s obvi que encara que la teoria bohmiana sigui determinista mai no es pot predir cap resultat d'un experiment futur que no estigui perms pel teorema d'indeterminaci. Text basat en Mecnica quntica i experincia de D.Z.Albert QESTIONS 1) Compara la teoria de Bohm i la teoria quntica estndard? 2) Quina diferncia es dna entre les partcules separables i les no separables? 3) *Busca la diferncia entre probabilitats epistmiques i probabilitats ntiques i pensa per qu les de la teoria de Bohm sn epistmiques i les de la teoria standard sn ntiques. 4) *Penses que Einstein estava en la lnia de Bohm o de la interpretaci de Copenhage?

254

RESPOSTES 3) Les epistmiques sn degudes a la nostra ignorncia de tots els factors que influeixen en totes les partcules o a la nostra incapacitat per calcular-los; aquestes probabilitats sn prpies de teories que estudien sistemes d'una gran complexitat. Se suposa que si conegussim tots els condicionants no necessitarem usar probabilitats perqu tot est determinat. En canvi, les probabilitats ntiques sn aquelles que no es poden evitar, per molts de condicionants que conegussim. Per a Bohm les probabilitats sn epistmiques perqu la seva teoria s determinista; per a la interpretaci de Copenhage sn ntiques perqu formen part de la naturalesa intrnseca del mn quntic i per molt que el conegussim no podrem mai evitar el coneixement probabilstic; perqu el que s'esdev en el mn subatmic no est determinat, sin que s aleatori. 4) En la de Bohm, perqu no simpatitzava amb el carcter probabilista de la teoria quntica (Recordem:Du no juga als daus) i sembla que pensava que aquest era noms un estadi intermig i molt imperfecte de la mecnica quntica

255

9.3 SILENCI AL VOLTANT DE LA PROPOSTA DE BOHM

La teoria de Bohm nega l'existncia de superposicions, tant en el mn macroscpic com en el microscpic. Quan, per exemple, es mesura l'espn d'un electr est determinat el resultat que s'obtindr. Qu ho determina? La funci original d'ona i la posici inicial. Si no s'arriba a predir exactament el resultat final s per la nostra incapacitat que,segurament, amb el pas del temps, s'anir reduint. Per D. Z. Albert la teoria de Bohm t moltes virtuts i no se li ha fet el cas que es mereix. Les causes poden haver estat: En primer lloc, que aquesta teoria, en donar un paper matemtic privilegiat a les posicions de les partcules, acaba amb la simetria entre la posici i el moment, implcita en les matemtiques de la mecnica quntica. En segon lloc, la teoria de Bohm no fa prediccions empriques diferents de les que fa la interpretaci standard. Finalment, hi ha tamb la sospita que les circumstncies que va viure el creador de la teoria hagin influt en la pobra acollida que aquesta ha rebut. Text basat en Teoria alternativa de Bohm a la mecnica quntica de D.Z. Albert

9.4 CIRCUMSTNCIES PERSONALS DE BOHM

Durant el maccarthysme D. Bohm va haver de comparixer davant del comit d'activitats antiamericanes per una acusaci que no tenia fonament. Se l'acusava del fet que ell i uns companys seus simpatitzaven amb el comunisme. D. Bohm creia fermament en la llibertat i, per principis, es va negar a declarar. Per aquesta actitud se'l va acusar de desacatament al Congrs. L'incident fou desastrs per a la seva carrera, segons D.Z. Albert. La universitat on treballava no li va renovar el contracte. No va poder trobar treball en cap altra universitat

256

d'U.S.A. Se n'an a la universitat de Sao Paolo. All l'ambaixada li requis el passaport, amb la qual cosa , de fet, se'l va privar de la seva nacionalitat. Encara que posteriorment se'l va absoldre del crrec de desacatament a l'autoritat i se li va permetre tornar als Estats Units, D. Bohm ja s'havia establert definitivament en Anglaterra. En l'ltima etapa de la seva vida s'interess per qestions filosfiques. Elabor una imatge de l'univers segons la qual aquest consisteix en la interconnexi de totes les coses, noci a la qual don el nom d'ordre d'implicaci. Text basat enTeoria alternativa de Bohm a la mecnica quntica de D. Z. Albert

10. MECNICA QUNTICA I VIATGES AL PASSAT

Imaginem que tinc una mquina del temps que em permet viatjar al passat. Me'n vaig amb ella i arribo a l'any 1925, quan mon iaio intentava convncer ma iaia que festegs amb ell; vaig a visitar-lo, li explico que jo ser sa nta i li conto secrets de famlia que ell, per l'edat que t, desconeix, ja que encara no els ha viscut. L'home es queda de pedra en saber qui sc jo. Per el pitjor esdev desprs, quan diu a ma iaia que ha conegut la nta que els dos tindrien. A ma iaia li sembla que ell est ben boig i li ofn que doni per segur que ella acceptaria casar-se amb ell. Aix, ma iaia no vol festejar amb mon iaio, no es casen i no tenen mai el fill que hauria d'haver estat el meu pare. Per llavors, com s possible que jo estigui aqu explicant aquesta histria? Responguem el que responguem sempre hi haur problemes. Si jo vaig evitar el meu naixement, caic en una flagrant contradicci. Si jo no vaig fer res del que volia fer per no canviar el dest, jo no vaig ser lliure. Aquesta s una versi incruenta de la famosa paradoxa de l'avi(veieu apartat 2.5 de la 2part) en qu aquest s assassinat per sa nta que havia remuntat el temps . Segons D. Deutsch i M. Lockwood, els viatges al futur (Veieu els apartats 1.6 i 1.8.3 de la 257

2part) no plantegen el problema conceptual que plantegen els viatges al passat, encara que tamb hem vist que generen la nostra perplexitat. Els viatges al futur sn simplement una conseqncia de la teoria especial de la relativitat, que prediu que, a una velocitat prou elevada, uns astronautes podrien sortir de la Terra i tornar-hi desprs d'unes dcades, quan a la Terra noms haguessin passat uns pocs anys. Per aquest problema conceptual desapareix amb la interpretaci de la mecnica quntica que es coneix com teoria dels mltiples mons. Segons aquesta concepci, en l'univers que jo deixo, aquell en qu vaig nixer, mon iaio es va casar amb ma iaia. En l'altre univers, aquell al que viatjo, mon iaio no es va casar amb ma iaia i jo no vaig nixer. Encara que jo viatgi en el temps, no violento la Histria. Text basat en Fsica quntica dels viatges a travs del temps de D. Deutsch i M. Lockwood QESTI Qu seria la Histria en la interpretaci dels mltiples mons?

258

REFERNCIES
Fonts bibliogrfiques Llibres 1 part: Anderson, P.(1967).Tau zero.Londres.V.Gollancz. Hi ha traducci en castell a Ediciones B Asimov, I.(1973). El Universo. Madrid. Alianza Editorial Asimov,I. (1989).Quasars, pulsars i forats negres. Barcelona. Editorial Crulla. Asimov, I.(1991).Homes i mquines estudien l'espai. Barcelona. Editorial Crulla. Capec, M.(1961).El impacto filosfico de la fsica contempornea.Madrid. Editorial Tecnos. Gamow, G.(1996).Biografa de la Fsica.Madrid. Alianza Editorial. Gribbin, J.(1996).Diccionario del cosmos.Barcelona. Editorial Crtica. Grup (1981). Antologa y comentario de textos.Madrid. Editorial Alhambra. Hawking, S. i Mlodinow, L.(2005).Brevsima historia del tiempo.Barcelona. Editorial Crtica. Hawking, S. (1988). Historia del tiempo. Barcelona. Editorial Crtica. Hawking, S.(2002).L'Univers en una closca de nou.Barcelona. Editorial Crtica. Hull, L.W.H.(1959).Historia y filosofa de la ciencia.Barcelona. Editorial Ariel. Jan, A.(1995).Els mites de l'antiga Xina.Barcelona.Editorial La Galera. Kaku, M. (2008).Universos paralelos.Girona.Ediciones Atalanta. La Bblia (versi dels monjos de Montserrat)(1975).Editorial Casal i Vall. Lo Sardo, E. (2009).Myths and stars in classical Greece. Galileo. Florncia.Editorial Giunti. Miotto, E. (1993). El Universo.Madrid. Editorial Anaya. Naudin, C. i Cuq, M.(2001).El Universo.Barcelona. Spes Editorial Nicolson, I.,Moore, P.(1990) Planetas, estrellas y galaxias.Barcelona. Editorial Grijalbo. Plat.(1969)Obras completas.Madrid.Edicions Aguilar Popper,K.R. (1963).Conjeturas y refutaciones. Buenos Aires. Editorial Paids. Popper, K.R. (1985). La lgica de la investigaci cientfica.Barcelona. Editorial Laia. Smoot, G.F. I Davidson, K. (1993) Wrinkles in Time.Londres. Little Brown.

259

Sagan, C. (1980).Cosmos.Barcelona.Editorial Planeta. Sagan, C. (2006). Un punto azul plido.Barcelona. Editorial Planeta. Sanrom, M. (2007).El Big Bang.Barcelona. Editorial UOC

2part: Einstein, A. (1998)La teoria de la relativitat i altres textos.Barcelona.IEC.Eumo Ed.Ed. Prtic Feynman, R.,Leighton,R. i Sands,M.(1967) The Feynman lectures on Physics.Reading.Addison-Wesley Publising Company. Friedman, A.J. i Donley, C.C.(1985) Einstein as myth and muse. Cambridge. Cambridge University Press. Glick, T.F. (1986) Einstein in Spain: Relativity and the Recovery of Science. Princeton.Princeton University Press. Hi ha versi castellana de V.Navarro Brotons (1986) Einstein y los espaoles.Ciencia y sociedad en la Espaa de entreguerras.Madrid. Alianza Editorial.

3part: Albert, D. Z.(1992)Quantum Mechanics and Experience.Cambridge, Massachusetts.Harvard University Press Barret, J. (2008) Everett's relative-state formulation of Quantum Mechanics.The Stanford Encyclopedia of Philosophy . http://plato.stanford.edu/entries/qm-everett Bohm, D. i Hiley, B.J. (1993) The undivided universe.Londres. Routledge. Capek, M.(1965) El impacto filosfico de la fsica contempornea. Madrid. Tecnos. Cohen-Tannoudji, C.,Diu, B. i Lalo,F.(1977) Quantum Mechanics.Nova York.J.Wiley&Sons. Eisberg, R. i Resnick, R. (2005) Fsica cuntica .Mxic D.F.Editorial Limusa. Gillespie, D.T.(1991)Introduccin a la Mecnica Cuntica.Barcelona. Editorial Revert. Heisenberg, W. (1959) Fsica y filosofa. Buenos Aires.Editorial La Isla. Holton, G., Brush, S.G., (2001) Physics, the Human Adeventure.Londres.Rutgers Uni.Press Hugues, R.I.I.(1989)The Structure and Interpretation of Quantum Mechanics.Cambridge, Massachusetts. Harvard University Press. 260

Lewis, D. (1973a) Counterfactuals. Oxford. Blackwell Publishers. Lewis, D. (1983) Survival and identity en Philosophical Papers. Volum I. Oxford. Oxford University Press. Lewis, D. (1989) On the Plurality of Worlds. Nova York. Basil Blackwell Ltd. Lipman, M.,Sharp,A.M. i Oscanyan,F. (1989)Recerca filosfica. Bellaterra.UAB. Neumann,J. Von (1949).Fundamentos matemticos de la Mecnica Cuntica.Madrid.CSIC. Ortoli,S. I Pharabod, J-P (1985)El cntico de la cuntica.Barcelona. Editorial Gedisa. Parfit, D. (1984) Reasons and persons.Oxford. Oxford University Press. Sakurai, J.J. (1992)Modern Quantum Mechanics. Reading. MA: Addison Wesley. Vaidman, L.(2002)Many-Worlds Interpretation of Quantum Mechanics. The Stanford Encyclopedia of Philosophy. http://plato.stanford.edu/archives/sum2002/entries/qm-manyworlds/

Revistes 2part: Missner, M.(1985)Why Einstein became famous in America. Social Studies of Science, 15. Roqu,X. (2005)Einstein i la premsa. La construcci d'una icona cientfica contempornia.Mtode, 48: 24-30. 3part: Albert, D.Z. i Loewer, B. (1988)Interpreting the many worlds interpretation. Synthese 77: 195-213. Albert, D.Z. i Loewer, B. (1991) The measurement problem: some 'solutions'.Synthese, 86:87-98. Albert, D.Z. (1994) Teora alternativa de Bohm a la mecnica cuntica. Investigacin y ciencia,214: 20-27. Corby Hobis, R. i Kragh, H. (2003) Dirac y la belleza de la fsica.Investigacin y ciencia.Temas 31: 14-19. 261

Deutsch, D. i Lockwood, M. (1994) Fsica cuntica de los viajes a travs del tiempo. Investigacin y ciencia,212: 48-54. Deutsch, D. (1999) Quantum Theory of Probability and Decisions. Proceedings of the Royal Society of London. A455:3129-3137. Einstein, A., Podolsky,B., Rosen, N. (1935) Can Quantum-Mechanical Description of Physical Reality Be Considered Complete?. Physical Review, 47: 777-780. Greaves, H.(2007) Probability in the Everett interpretation.Philosophy compass 2/1 (2007): 109-128. Horgan, J.(1992) Filosofa cunticaInvestigacin y ciencia, 192: 70-79. Wallace, D.(2007) Quantum probability from subjective likelihood: Improving on Deutsch's proof of the probability rule .Studies in History and Philosophy of Modern Physics, 32:311-332. Nielsen, M.A. (2003) Reglas para un mundo cuntico complejo Investigacin y ciencia.Temas 31: 30-37. Surez, M. () Quantum selections, propensities and the problem of measurement Surez, M.()Scientific fictions as rules of inference Tegmark, M.(2006) Universos paralelos. Investigacin y ciencia.Temas 43: 14-26 Tegmark, M. i Wheeler, J.A.(2003) Cien aos de misterios cunticos. Investigacin y ciencia.Temas 31: 20-28. Scott Aaronson (2008)Los lmites de la computacin cuntica. Investigacin y ciencia, 380: 62-69 Sider, T. (1996) All the world's a stage. Australasian Journal of Philosophy, 74: 433-453 Vaidman, L. (1998) On schizophrenic experiences of the neutron or why we should believe in the many-worlds interpretation of quantum theory. International Studies in the Philosophy of Science, 12: 245-261. Yam, P. (1997) La frontera entre lo cuntico y lo clsico.Investigacin y ciencia , 251:18-24. Zeilinger, A. (2003) Teletransporte cuntico. Investigacin y ciencia.Temas 31: 46-31

262

Documents en lnia -La Stanford Encyclopedia of Philosophy, creada a la Universitat de Stanford, ofereix articles escrits per especialistes; es pot trobar a <www.plato.stanford.edu/contents> -Revistes, com British Journal for the Philosophy of Science i Studies in History and Philosophy of Modern Physics , es poden trobar a <http://www.philsci-archive.pitt.> -L'experincia pilot Cosmoeduca, realitzada per l'Instituto de Astrofsica de Canarias, presenta cinc temes: La Gravitaci, la Relativitat, Dissenya un viatge a Mart i Origen i evoluci de l'Univers. Es pot trobar a <http://www.iac.es/cosmoeduca/ -La informaci que publica el CERN, l'European Organization for Nuclear Research, es pot trobar a <http://www.cern.ch/>

Llibres de text i material didctic Albert, A., Botta, A., Bretxa J., de la Fuente, P.(2008). Filosofia i ciutadania.Barcelona. Editorial McGrawHill. Baiges, A.M.,Caballero, A. i de Castro, F. (2000).Histria de la Filosofia. Barcelona. Edicions Castellnou. Caturla, E. i Vidal, F.Fsica. 2Nde Batxillerat. (2009).Barcelona. Editorial Castellnou. Cuadros, J., Florensa, A., Prez, J., Faijes, M. i Agut, M.(2008).Cincies per al mn contemporani.Barcelona. Edicions Castellnou. Gen, M., Lpez, L. , Aragons, M. i Fbregas, C. (2007).Cincies de la Naturalesa.1erESO.Editorial Barcanova. Serra, S., Armengol, M. i Mercad, J. (2008).Fsica.1erde Batxillerat.Barcelona.Editorial McGrawHill. Viguera, J.A., Soriano, M., Caas, A., Fernndez,M., Puente, J., Remacha, M.(2008).Cincies de la Naturalesa.Fsica i qumica.4rt ESO. Editorial Crulla.

263

Guia i recursos. Biblioteca del professorat. Cincies de la Naturalesa 1er ESO.Projecte La Casa del Saber.Grup Promotor Santillana.

264

AGRAMENTS Aquest treball de recerca ha estat possible, en primer lloc, grcies a l'espenta que, en un principi, em van donar Pep Mola, Pilar Escoda i ngels Massip. Sense ells no m'hagus animat a sol.licitar la llicncia d'estudis ni a escriure el projecte. D'altra banda, el meu supervisor, el Dr. Xavier Roqu, del Centre d'Histria de la Cincia (CEHIC) de la UAB, m'ha estat donant bons consells i fent interessants observacions que m'han resultat molt tils durant la realitzaci del treball. Les reunions amb el Dr. Carl Hoefer, del Departament de Filosofia de la UAB, el Dr. Adn Sus i Cristopher Evans m'han fet viure la intensitat dels debats que hi ha actualment en la filosofia de la fsica. El Dr. Albert Bramon, del Departament de Fsica Terica de la UAB, m'ha aclarit dubtes i m'ha ofert estimulants comentaris sobre mecnica quntica i la Dra. Martine Bosman, de l'Institut de Fsica d'Altes Energies (IFAE), m'ha descobert el mn de la recerca en el CERN. A ms a ms, Lucrcia Bernaltes, Isabel Blanch, Alfons Cabrera, Xavier Curto, Mari Lleix i ngels Massip m'han fet suggeriments molt encertats i aportacions molt profitoses. Brian Cutts i Slvia Panisello m'han ajudat a confeccionar els materials presentats en llengua anglesa. I sense l'ajut constant de la meva filla, Rosa Olivas, no s'haguessin presentat de forma clara els resultats de la meva recerca, ja que ella ha tingut cura del muntatge i el disseny del treball Vaig comenar a fer la recerca de la m de Rosa Xavarria i Gelasio Pereira, que, quan jo anava perduda, em van dedicar molt temps i em van donar moltes idees. Desprs, malauradament, Rosa ens va deixar per el seu record em va continuar inspirant. Familiars, amics, companys i ex-alumnes tamb m'han proporcionat l'ajut, el suport i els estmuls que m'han perms de continuar la recerca durant tot l'any.

265

A totes elles i a tots ells vull expressar el meu profund agrament per la seva valuosa col.laboraci.

266