Universitat Oberta de Catalunya

TEORIES CRIMINOLOGIQUES I ALUMNE: JOSE ANTONIO SABORIDO COUSO

AULA 1

Responeu a les segents afirmacions amb un vertader o fals. 1. V. 2. V. 3. V. 4. F. 5. F. 6. F. 7. V. 8. F. 9. F. 10. V. Primera pregunta Tot i que la teoria del control social de Hirschi i la teoria de l'autocontrol de Gottfredson i Hirschi han obtingut molt reconeixement pel que fa a l'explicaci del comportament delictiu, quin tipus de delictes, al vostre parer, presenten ms dificultats per poder ser explicats a travs d'aquestes teories? Per qu? El que sha de destacar de la teoria del control o arrelament social formulada per Hirschi, es que aquesta distingeix entre el control exercit des de fonts externes a l'individu (el control social) i el control exercit pel propi individu (aquest es el denominat autocontrol) en el que es basa la teoria de lautocontrol de Gottfredson i Hirschi. El control social es la primera barrera contra el delicte, podrem dir que opera de fre per evitar la comissi de delictes. Les persones que manquen de vincles socials estaran ms predisposades a delinquir que aquelles que tenen forts vincles amb la societat. Hirschi per explicar la conducta conforme a les normes socials fa un especial recalcament en quatre variables de control, representades cadascuna d'elles per un fort vincle social: attachment o afecte, commitment o comproms, involvement o participaci i belief o creena. Per explicar la conducta criminal Gottfredson i Hirschi van desenvolupar la teoria de lautocontrol (Self-control) que resulta adequada tant per explicar el comportament criminal com els

Pac 4

Universitat Oberta de Catalunya

TEORIES CRIMINOLOGIQUES I ALUMNE: JOSE ANTONIO SABORIDO COUSO

AULA 1

imprudents o desviats, aquesta teoria bevia dels anteriors treballs de Hirschi al voltant del control social. Els dos eixos centrals sobre els que reposa la teoria de lautocontrol sn: a) En primer lloc, la seva validesa per a tots els comportaments o conductes en les quals l'autor busca obtenir plaers immediats o beneficis a curt termini,tendint a evitar costos a llarg termini. b) En segon lloc, el cometre un tipus o un altre de delicte, no ve motivat per causa alguna, sin nicament per l'elecci de l'individu. En aquesta teoria, els delictes i altres conductes desviades no es comprenen des de la naturalesa humana dels actes antisocials, sin des de la tendncia natural a usar mitjans eficients per perseguir els seus propis interessos. Quins serien els delictes pels quals la Teoria del Control Social de Hirschi i la teoria de lAutocontrol de Gottfredson i Hirschi no donaria una resposta adequada? Doncs crec que serien aquells delictes ms planificats i sostinguts com per exemple els delictes de coll blanc (White Collar Crime) definits per Sutherland i treballats en el mdul i pac anterior, sabem que aquests delictes posen en perill la llibertat i l'economia d'individus, famlies i grups humans i les seva gnesi causal es completament diferent a la que opera en els delictes ordinaris comesos individualment. Tampoc sajustarien a la teoria de lautocontrol delictes com el terrorisme en qualsevol de les seves modalitats ni aquells comesos per organitzacions com poden ser les xarxes mafioses (crim organitzat) o, i altre cop sorgeix el delicte de coll blanc, els comesos per grans corporacions bancries, multinacionals, aix un estudi de les estafes dels bancs realitzat a lany 1995 per Tillman y Pontell va concloure que aquests tipus de delictes anaven en la direcci contrria a la teoria de l'autocontrol, i va posar de manifest que moltes formes de delicte de coll blanc no poden reduir-se a les caracterstiques de les persones fsiques, sin que estan incloses en amplis acords institucionals (on no hi t cabuda lautocontrol). Segona pregunta En el treball de Hirschi "Una teoria del control de la delinqncia", que se us ha facilitat per la realitzaci daquesta PAC, sindiquen els pressupostos principals de la teoria del control, entre els quals destaca especialment la motivaci. Quines sn les consideracions d'aquest autor pel que fa a la motivaci en la comissi d'actes delictius?
1

Tillman, Robert y Henry N. Pontell. 1995. Organization and Fraud in the Savings and Loan Industry. Social Forces.

Pac 4

Universitat Oberta de Catalunya

TEORIES CRIMINOLOGIQUES I ALUMNE: JOSE ANTONIO SABORIDO COUSO

AULA 1

Fins a Hirschi s considerava que un dels primers elements en la comissi d'un delicte estava constitut per la motivaci dels delinqents i caracterstiques de les vctimes que proporcionen oportunitats per al delicte, per des de la plasmaci de la seva teoria en "Una teoria del control de la delinqncia" no s "la motivaci respecte al crim", sin l'existncia, o no, de vincles socials amb un veritable i efectiu control "moral" o informal el que porta al subjecte a delinquir. Des d'un punt de vista criminolgic, no resulta tant important explicar per qu es delinqueix, sin per qu no es delinqueix. Hirschi desenvolupa la seva teoria basant-la en quatre punts, a saber: attachment o afecte, commitment o comproms, involvement o participaci i belief o creena. En cap dels quatre punts lautor dona importncia a la motivaci desmarcant-se de les teories motivacionals, com he dit abans per a Hirschi i en les seves prpies paraules: La interrogante de por qu lo hacen? simplemente no es la interrogante para cuya contestacin se dise la teora. La interrogante es por qu no lo hacemos nosotros? . Tercera pregunta Segons Sykes i Matza, la delinqncia s possible a causa de l's per part del subjecte de les tcniques de neutralitzaci. Exposeu un exemple de l's de cadascuna d'aquestes tcniques. Les cinc tcniques de neutralitzaci, enunciades per Sykes i Matza (1988) com ampliacions no reconegudes de causa dimpunitat les enuncio i exemplifico cadascuna delles en la segent taula: Tcnica de neutralitzaci
La negaci de la responsabilitat
2

Exemple
El genocidi del poble armeni ocorregut entre el perode de 1915 a 1917, en el que el govern turc va matar impunement entre un mili i mig i dos milions de persones. A dia davui el govern turc nega lexistncia del mateix i qualsevol responsabilitat en relaci a aquest genocidi.

(tctica defensiva primria) per aquesta tcnica la persona rebutja qualsevol responsabilitat per les seves accions. Es usada freqentment en els crims destat.

La negaci de la vctima, aquesta es una de les tcniques de neutralitzaci ms habitual en els denominats Crims dEstat. Es produeix quan una persona o grup de persones tracten de negar que la seva acci va estar malament, a causa que la persona o persones a els qui van danyar

Un dels exemples ms clars el tenim en el centre de confinament pres de Guantanamo (Cuba) creat pels EEUU desprs de l11 S i on no es reconeix status de vctima als confinats en ella, molts dells per simple sospita de ser terroristes o per la seva nacionalitat i/o religi.

Hirschi, T. (Octubre-Diciembre 2003) Cap. Crim. Vol. 31, N 4: pag 30

Pac 4

Universitat Oberta de Catalunya

ho mereixien.

TEORIES CRIMINOLOGIQUES I ALUMNE: JOSE ANTONIO SABORIDO COUSO

AULA 1

L'apellaci a lleialtats ms altes, la invocaci de pretesos deures de conscincia o lleialtats a dols s la caracterstica ms comuna, altre cop, dels crims d'estat. En la delinqncia juvenil o de bandes aquesta es la tcnica utilitzada per el delinqent detingut que es negar a delatar als seus companys. La condemnaci dels condemnadors, els infractors utilitzen aquesta tcnica de neutralitzaci per negar a altres persones el dret de jutjar les seves accions.

La supremacia de la raa ria durant el nazisme i el suposat adveniment del Reich dels mil anys, van abocar a lexrcit alemany i a les forces de seguretat germanes a cometre crims injustificables contra tot aquells que posaven en perill aquesta suposada supremacia. Durant les guerres a lantiga Iugoslvia es van produir actes i crims atroos que encara resten en la nostra retina per la seva proximitat temporal, un dels ms grans assassins el Coronel General Ratko Mladic capturat i jutjat el passat 11 de juny a lHaia va negar qualsevol legitimitat al tribunal per jutjar-lo emparantse en que noms va complir amb el seu deure.

Negaci de dany, el delinqent sap que la seva acci ha estat illegal, per allega que no va haver-hi

Ac ve com anell al dit limputat per la comissi dun delicte contra la seguretat vial en la seva modalitat de conducci etlica, que et dir: per si no ha passat res, noms havia begut una miqueta, quin mal he fet, com es que no perseguiu als que fan mal de veritat.

vctimes, o que el seu fet sha dinserir dins de lesfera privada (baralles entre bandes, entremaliadures).

Quarta pregunta En el seu treball, Hirschi elabora una crtica a les teories subculturals i a la teoria de lanomia/frustraci. Busqueu informaci relativa a aquesta crtica i exposeu breument els seus elements principals. Les teories de la subcultura (Cohen, Cloward i Ohlin) postula fonamentalment que amb la destrucci de la comunitat es produeix un desenvolupament de la subcultura on lindividu aprn amb el suport del grup comportaments i justificacions delictives. La teoria de lanomia (Durkheim i Merton) es sintetitza en que si els conflictes no es resolen de manera pacfica i de com acord, tindran com a conseqncies la destrucci de valors, la qual cosa produeix, a travs de la destrucci de grups i de la personalitat, un augment de la delinqncia.

Pac 4

Universitat Oberta de Catalunya

TEORIES CRIMINOLOGIQUES I ALUMNE: JOSE ANTONIO SABORIDO COUSO

AULA 1

Enfront aquestes teories Hirschi desenvolupa la teoria del control social i conjuntament amb Gottfredson la teoria de lautocontrol, les caracterstiques daquesta ltima respecte del delicte i els delinqents sn: els delictes requereixen poc esfor, no es planifiquen, produeixen mnims guanys, els criminals tendeixen a ser subjectes orientats a gratificacions immediates, sn impulsius, amants del risc i sn verstils, incorren en altres comportaments desviats. Aix els delinqents sn persones que posseeixen un autocontrol baix. Ambds autors afirmen que lautocontrol deriva de la qualitat de l'educaci durant la infncia. Alleguen que un requisit previ, per adquirir autocontrol, s que els pares han d'estar suficientment vinculats als seus fills per fer l'esfor de guiar-los. Hirschi critica tant les teories de la subcultura com les de lanomia i la frustraci (teories que posen el seu mfasi en els mecanismes socials) en el sentit de que per ell la comissi del delicte no rau tant en la destrucci de valors o destrucci de la comunitat , sin en el procs de socialitzaci de lindividu des de ben primerenca edat a traves de laprenentatge i en lautocontrol (que posa la seva mfasi en els mecanismes personals) que desenvolupi com a conseqncia daquest procs de socialitzaci, un defectus procs de socialitzaci deparar amb una alta probabilitat individus amb un autocontrol baix que seran ms proclius a cometre actes delictius que normalment seran aquells que menys han de perdre. No obstant aix, pot ser que individus que hagin crescut dintre duna subcultura o grup de subcultura no delinqueixin perqu tinguin un autocontrol alt, es a dir: el fet de que mhagi criat rodejat de fang no necessriament implica que jo mhagi denfangar i el mateix raonament seria aplicable a lanomia i la frustraci, potser que la societat no acompleixi amb les meves expectatives per no per aix hagi de delinquir, potser sigui un individu amb un autocontrol alt, tot i les meves frustracions, i superi aquesta situaci rebutjant loportunitat de delinquir. BIBLIOGRAFIA Llibres: Serrano Mallo, A. (2011). El problema de las contingencias en la teora del autocontrol. Un test de la teora general delito. Madrid: Dykinson. Articles de Revista: Sykes, G. y Matza, D. (1989). Tcnicas de neutralizacin una teora sobre la delincuencia. Revista Cenipec, 12:117-125.

Pac 4

Universitat Oberta de Catalunya

TEORIES CRIMINOLOGIQUES I ALUMNE: JOSE ANTONIO SABORIDO COUSO

AULA 1

Serrano Maillo, A. (2009) ACTOS DE FUERZA O ENGAO Y AUTOCONTROL Un test de una teora general del delito con una muestra pequea de delincuentes juveniles. Revista Electrnica de Ciencia Penal y Criminologa, 13: 4-14. Aller Maisonnave, German. (2011) REVISTA DE DERECHO PENAL Y CRIMINOLOGA, 3.a poca, n.o 5 : pgs. 173-198 Informaci dInternet:

http://noticias.juridicas.com/articulos/55-Derecho%20Penal/200701-45456545461287.html : Lorena lvarez Taboada, Miguel Armenteros Len y Eva Calvete Garca Tendencia al delito de los menores desamparados. Un estudio criminolgico en la provincia de Pontevedra. 2007
http://www.genocidioarmenio.org/

Pac 4