TIPOLOGIA TEXTUAL

TEXTOS ARGUMENTATIUS
Definici Exposici d'un seguit de raonaments per convncer, persuadir o dissuadir els receptors d'un discurs a fi que adoptin el plantejament defensat per l'emissor. Ateses aquestes caracterstiques, la funci lingstica predominant en els textos argumentatius s alhora referencial i conativa. Com que es tracta de convncer o persuadir el receptor, en el text argumentatiu han d'aparixer una o diverses tesis, que sn les idees que l'autor sost sobre el tema en qesti. Per, a banda de la tesi o idea, el text argumentatiu exigeix que s'hi aportin tot un seguit d'arguments que permetin defensar la tesi exposada o refutar-ne una de contrria. Gneres argumentatius Sn textos argumentatius els articles d'opini, els editorials, les crtiques, els debats, els judicis, els discursos poltics, alguns anuncis, els assajos (literaris, filosfics, sociolgics...), etc. Estructura argumentativa En general, en els textos argumentatius podem distingir quatre apartats: introducci, exposici, desenvolupament i conclusi. - Introducci: fixa el marc o l'estat d'opini que ha generat el text i que serveix, tamb, per exposar-ne les intencions. - Exposici: cont la tesi al voltant de la qual s'articula el text. En general, aquesta tesi s anunciada de manera explcita al principi o al final del text, per, de vegades, a fi de defugir la polmica, l'autor opta per no exposar-la directament. En aquest supsit la tesi s'ha de deduir del raonament. - Desenvolupament: aplega les raons o arguments que aporta l'emissor per defensar el seu plantejament. - Conclusi: s la sntesi del que s'ha exposat i argumentat anteriorment. D'aquesta manera es refora la tesi exposada o se n'hi afegeix una de nova. Tipus d'arguments - Arguments d'exemplificaci: exposen fets, dades, testimonis que avalen la tesi defensada. - Arguments d'autoritat: fan referncia a un autor prestigis, una obra clebre o un especialista reputat en la matria. - Arguments sobre la prpia experincia: es basen en una experincia personal viscuda. Exigeixen que la persona que els empra tingui una elevada credibilitat, perqu no sempre sn generalitzables. - Arguments tics: apel.len a valors assumits per la societat: llibertat, solidaritat, honestedat, etc. - Arguments de la majoria: invoquen com a argument la quantitat de persones que fan seva una determinada presa de posici. - Arguments de persuasi: sn aquells que no van dirigits a la intel.ligncia del receptor, sin als seus sentiments o a les seves pulsions primries (propis del llenguatge publicitari). - Fal.lcia: fa un raonament sobre unes bases errnies i, per tant, condueix a conclusions no vlides. No obstant aix, mant l'aparena de veritat.

Formes de raonament El raonament argumentatiu pot prendre diferents formes: - Deducci o raonament analtic: exposa una tesi a l'inici, que s validada per un seguit d'arguments. - Inducci o raonament sinttic: exposa la cadena argumentativa que permet arribar a la tesi. - Analogia: compara un fenomen conegut i familiar amb un esdeveniment nou i ajuda a prendre posici a favor o en contra de la tesi. - Concessi: admet una part de l'argumentaci contrria per construir la refutaci global de la tesi. - Absurd: porta la tesi adversa a les darreres conseqncies, fent-la caure en el terreny de l'absurd. - Oposici: presenta alhora una tesi i la contrria, de manera que aquesta queda refutada mentre que la prpia en surt reforada. Recursos lingstics Morfosintaxi - s de la 1a p. del pl. per incloure el receptor. - Modalitat oracional enunciativa i interrogativa. - Connectors que permetin una articulaci lgica dels arguments: classificadors (primerament, d'altra banda, en conclusi, etc.), causa (perqu, ja que, com que...), conseqncia ( doncs, per tant, de manera que, etc.), oposici (per, sin, tanmateix, no obstant aix, amb tot, etc.)... - Interrogacions retriques per atreure l'inters de l'interlocutor. - Oracions extenses amb subordinades adjectives i adverbials. - Presncia d'oracions impersonals i passives pronominals. Lxic - Verbs que expressen causa i conseqncia: causar, originar, produir, esdevenir, generar, etc. - Verbs referits al coneixement: opinar, proposar, demostrar, deduir, discrepar, concloure, etc. - El lxic pot ser denotatiu quan es busca l'objectivitat, o connotatiu, quan es posa de manifest la posici de l'emissor: lxic pejoratiu, afectus, agressiu, bl.lic, etc.