EL SISTEMA ESQUELTIC

1. INTRODUCCI Components del sistema esqueltic Ossos (esquelet) Articulacions Cartlags Lligaments Al parlar desquelet trobem dues divisions: Esquelet axial (que sn els ossos situats en la lnia mitja o eix; soporten el pes del cos; la seva funci principal s protegir rgans interns). Esquelet apendicular (integrat per la resta dossos, pertanyents a les parts annexes a la lnia mitja (apndixs), concretament les extremitats i les seves respectives cintures; sencarreguen bsicament de la mobilitat). Funcions: Suport del cos Protecci dels rgans tous Facilitar el moviment causat pels msculs adherits Magatzem de minerals i greix, destaca la reserva de calci. Hematopoesi (poden produir cllules sangunies) Particularitats: L'adult t 206 ossos Hi ha dos tipus bsics de teixit ossi: o Os compacte (homogeni, de tipus cortical) o Os esponjs (format per petites peces en forma dagulla, constituint aix abundants espais; existeix molta relaci superfcie/volum) Classificaci dels ossos a partir de la seva forma: 1. Ossos llargs Ms llargs que no amples, formats per una tija amb caps als dos extrems. Formats principalment per os compacte. Exemples: fmur, hmer, etc. 2. Ossos curts Forma cubodal, formats principalment per os esponjs. Exemples: carpals, tarsals, etc.

3. Ossos plans Prims i aplanats, en general corbs. Compten amb capes primes d'os compacte al voltant d'una capa d'os esponjs. Exemples: crani, costelles (mitjanament planes), estrnum (fusi destrnebres). 4. Ossos irregulars De forma irregular, no encaixen en altres categories de classificaci dos. Exemple: vrtebres (tamb formades a partir de la fusi dossos) i el maluc. Anatomia macroscpica dun os llarg Difisis (part central) Canya, formada per os compacte. Tamb compta amb una quantitat variable ds esponjs. Es troba a la cavitat medullar (la qual est plena de greix). Epfisis (part extremal) La zona de transici entre la difisi i la epfisi s la metfisi (lnia epifisial). Lepfisi es troba a lacabament de los i est formada per os esponjs. A lextrem de lepfisi trobem sempre cartlag articular, per evitar fregament.

Periosti (a la part exterior de la difisi) Es tracta duna membrana de teixit connectiu fibrs. T receptors de dolor i una doble estructura fibrosa i dura (capa externa fibrosa i capa interna osteognica). El periosti configura la capa externa de los. La capa de cllules osteogniques actua en el creixement en espessor de los. Fibres de Sharpey Asseguren el periosti a los subjacent. Arteries Subministren nutrients a les cllules ssies. Cartlag articular Recobreix la superfcie de la epfisi. La seva funci s disminuir la fricci en les superfcies de contacte. s tou, de manera que absorbeix lenergia dels impactes entre ossos. s un cartlag hial, s a dir, no t pericondri, per tant t poca capacitat dautoreparaci. Cavitat medullar Envoltada per lendosti (capa ms fina que el periosti). Compta amb cllules progenitores. Es troba a la cavitat de la canya. En els adults cont medulla groga, resultat de la degeneraci greixosa potica (de manera que est formada principalment per greix). En els infants cont principalment medulla vermella (hematopotica). Marques ssies Caracterstiques superficials dels ossos; sn els punts d'ancoratge dels msculs, els lligaments i els tendons i a ms els punts de pas dels nervis i els vasos. Tamb es poden formar per cops o lesions (exstosis). Una exstosi en una zona articular pot ser perjudicial. Tipus de marques ssies o Projeccions: creixen cap a fora de l'os o Depressions o cavitats: indentacions

Anatomia microscpica

2. HISTOLOGIA I FORMACI DEL TEIXIT OSSI Histologia del teixit ossi El teixit ossi cont una abundant matriu extracellular (matriu osteoide), que envolta les cllules molt separades unes de les altres. Aquesta matriu (aigua, collagen i sals minerals cristallitzades) cont fosfat de calci combinat amb hidrxid de calci, formant cristalls dhidroxiapatita. Aquests, junts amb el CaCO3 i altres ions minerals es dipositen en les estructures formades per les fibres de collagen de la matriu osteoide, cristallitzen i daquesta manera el teixit endureix (procs de calcificaci, iniciat pels osteoblasts). El teixit ossi presenta quatre tipus cellulars: Cllules osteogniques: cllules mare no especialitzades, deriven de la mesnquima. Es troben a lendosti i en els conductes intraossis. Osteoblasts: cllules formadores dos que sintetitzen i secreten fibres collgenes i altres components de la matriu osteoide. Inicien la calcificaci. Ostecits: cllules ssies madures principals de los. Mantenen el seu metabolisme diari a travs del intercanvi de nutrients i productes metablics amb la sang. No realitzen divisi cellular. Osteoclasts: derivades de la fusi de molts moncits (glbuls blancs), sagrupen en lendosti. Alliberen enzims lisozims i cids que digereixen els components minerals, de manera que destrueixen la matriu osteoide.

La remodelaci ssia s una activitat conjunta dels osteoblasts i els osteoclast.

Desenvolupament de lesquelet A l'embri, inicialment, l'esquelet est format principalment per cartlag hial, que s progressivament substitut per os. A l'adult continua trobant-se cartlag a: o Pont nasal o Costelles o Articulacions

Formaci de ls El procs pel qual es forma os s la osteognesi. Abans de la osteognesi t lloc la angiognesi, s a dir, la arribada de vasos sanguinis (irrigaci). Lesquelet de lembri hum es composa de cllules mesenquimatoses allades, les quals es modelen com a ossos i constitueixen els llocs en els que posteriorment tindr lloc la ossificaci. Linici de la osteognesis t lloc durant la 6a setmana de desenvolupament embrionari. Pot seguir dos patrons o formes dossificaci:

OSTEOGNESI INTRAMEMBRANOSA s el ms simple: ossos plans (crani i mandbula). A partir de la lmina mesodrmica.

Als centres dossificaci les cllules mesenquimatoses formen un espai buit a partir del qual es formaran els osteoblasts per diferenciaci cellular. Osteoblasts secreten matriu osteoide, desprs passen a ser ostecits i es produeix la calcificaci de la matriu extracellular. Per ltim la matriu osteoide es converteix en os esponjs i es produeix la diferenciaci de la medulla ssia roja i es desenvolupa el periosti a partir del mesnquima.

OSSIFICACI ENDOCONDRAL Substituci de cartlag per s. Els ossos llargs es formen per aquest procs. Les cllules mesenquimatoses sagrupen formant un espai amb la forma del futur os i es transformen en condroblasts, els quals secreten la matriu cartillaginosa. Creixement del motlle cartillagins, es defineix un s cartillagins i es produeix una matriu extracellular calcificada. No hi ha arribada de nutrients per difusi, de manera que els condrcits moren, deixant forats en ls. T lloc un procs dangiognesi: penetra la artria nutrcia. A partir daqu el procs s anleg a la osteognesi intermembranosa.

Creixement dels ossos

Creixment de los llarg

3. LESQUELET AXIAL Forma la part longitudinal del cos. Es troba dividit en tres parts: Crani

Crani
Crani Format per dos conjunt d'ossos o Crani prpiament dit o Ossos de la cara Els ossos estan units per les sutures: articulacions fixes. La mandbula s l'nic component que est unit a la resta mitjanant una articulaci mbil

Columna vertebral Caixa torcica

Vista lateral del cap

Vista frontal

Vista superior

Vista inferior

Sinus paranasals

Zones no compactes del crani, parts buides dels ossos que envolten la cavitat nasal: Alleugereixen el crani Donen ressonncia i amplifiquen la veu Os hioide s l'nic os que no sarticula amb un altre os. Constitueix una base mbil per al moviment de la llengua.