ACORD SOBRE LA REGULACI DE LESCALADA, DE LES VIES FERRADES I DE LES CANALS EQUIPADES AL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

Aquest acord sobre la regulaci de l'escalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc natural de la muntanya de Montserrat ha estat elaborat, consensuat i signat el 12 de juny de 2008 per: Xavier Ario i Vil, representant de la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya, Llus Baciero i Salvador, representant del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Jordi Calaf i Garcia, representant del Patronat de la Muntanya de Montserrat i bileg del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Salvador Gonzlez i Sol, representant del territori i guarda del refugi de Santa Ceclia, Gabriel Lampreave i Altarriba, representant del Cos dAgents Rurals, Xavier Parellada i Viladoms, representant del Servei de Protecci de Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Francesc Rosell i Ramentol, representant del territori i membre de la Plataforma Montserrat Natura. El 9 de juliol de 2008 la Comissi Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat ha acordat la segent regulaci de l'escalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc natural de la muntanya de Montserrat.

1 ANTECEDENTS I OPORTUNITAT
Lescalada s una activitat de llarga tradici a Catalunya i la muntanya de Montserrat s un dels escenaris de referncia per a la seva prctica ms importants i histrics de Catalunya. La coincidncia daquesta activitat amb la protecci dels valors naturals en un mateix espai, requereix de lestabliment de les pautes necessries per garantir la preservaci de les espcies protegides, dels boscos, de les canals i dels ecosistemes propis de la muntanya en la llarga convivncia que aquests han de mantenir amb els escaladors. Per aquest motiu la Generalitat de Catalunya aprov el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogrfiques, cientfiques i esportives que poden afectar les espcies de la fauna salvatge, Decret que estipula que en els espais protegits seran els rgans gestors els que determinaran les rees i perodes on es pot escalar sense autoritzaci. Cal, per, no centrar noms en lactivitat de lescalada lefecte sobre els valors naturals del Parc Natural, ats que part del material, de la tcnica o dels indrets tamb sn utilitzats per altres activitats com les vies ferrades o el barranquisme. Alhora, totes elles comparteixen una tipologia dimpactes sobre els valors naturals similars, fet que motiva que la seva regulaci shagi unificat en una nica comissi tcnica i en un nic document. s necessari fer constar que, evidentment, les activitats esmentades no sn les niques amb efectes sobre el medi i per aix es preveu que la pressi exercida per la resta dactivitats (vols en helicpter o avioneta, senderisme, bicicleta de muntanya, espeleologia ...) es regulin mitjanant altres acords o altres mecanismes.

Pgina 1 de 19

Malgrat que els practicants de barranquisme defineixen alguns dels Clots o Canals de Montserrat com a canals, en aquest acord sha preferit no referir-nos exclusivament a la prctica del barranquisme, sin parlar ms genricament com a descens/ascens de canals equipades, ats que algunes de les canals equipades sn practicades pels barranquistes i daltres no. El Patronat de la Muntanya de Montserrat, com a rgan gestor del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, constitueix una comissi tcnica el 2004 integrada per representants de la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya, del territori, del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de lrgan gestor del Parc Natural, per a qu totes les parts implicades puguin consensuar les mesures de regulaci de lescalada, les vies ferrades i les canals equipades. No obstant aix, amb anterioritat ja shavien realitzat diverses reunions per avanar en la regulaci de lescalada a Montserrat i tamb cal fer esment que la zonificaci establerta es basa en el seguiment de les aus rapinyaires a Montserrat efectuada des del 1995 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, en lestudi elaborat per la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya i el Patronat de la Muntanya de Montserrat sobre els efectes de lescalada en la nidificaci de les aus rapinyaires i sobre la vegetaci i en la proposta de Pla rector ds i gesti del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat elaborada per Josep Nuet i Badia i Josep Maria Panareda i Clops. El resultat ha estat la zonificaci del territori en funci de si lescalada o la prctica de les vies ferrades o les canals equipades s permesa sense cap mena de restricci, si hi ha condicionants que fan que calgui una restricci temporal, a criteri dels tcnics especialistes, per poder practicar lactivitat, o si no es pot autoritzar perqu s incompatible amb la conservaci dels valors naturals. Lobjectiu daquesta regulaci s protegir el patrimoni natural del Parc, des de les espcies daus rupcoles com l'guila cuabarrada, el falc peregr, el xoriguer, el duc, el clit negre, la merla blava, el roquerol o el ballester, els quals efectuen la nidificaci en les fissures, coves i lleixes de les grans parets verticals fins als boscos, les canals o la vegetaci de codines. Aix doncs, mentre algunes zones es defineixen per afavorir la nidificaci despcies concretes daus, daltres shan creat per protegir la matriu vegetal i el paisatge i per fomentar levoluci dels ecosistemes sense la intervenci de lhome, pel propi inters de conservar una mostra representativa dels sistemes naturals de Montserrat. Com ja sha esmentat, la prctica de l'escalada, les vies ferrades i lascens/descens de canals i la coincidncia daquests esports amb la nidificaci daus rupcoles pot ocasionar conflictes amb aquestes espcies, sobretot amb les que sn molt sensibles a la presncia humana. El grau de pertorbaci depn sempre de la distncia de l'escalador respecte del niu, de la tolerncia de lespcie afectada a la presncia humana, del grau d'intensitat i durada de l'activitat en el lloc i del moment de l'any en qu es faci l'escalada, ja que el perode reproductor d'aquestes espcies sol ser entre el gener i l'agost tot i que, per algunes espcies, el lligam amb el sector de cria es mant tot lany. El fet ms traumtic que es pot provocar en les aus s l'abandonament del niu per part dels exemplars adults. Hi ha dos moments crtics: durant la incubaci dels ous i durant les primeres setmanes en qu els polls sn al niu. A ms, si els adults abandonen els polls durant ms de mitja hora, es pot produir la seva mort per hipotrmia, hipertrmia o humectaci. Si s ms llarg, els polls poden morir de gana.

Pgina 2 de 19

Quan la pertorbaci es produeix durant les ltimes setmanes en qu els polls sn al niu, aquests poden morir en saltar abans de saber volar. Les aus rapinyaires tenen un comportament territorial i dediquen quasi la meitat de l'any a criar un o dos polls. Si es provoca l'aband del niu pot significar un any infructus i, a la llarga, el descens de la poblaci per manca de joves que sincorporin a la poblaci reproductora o l'extinci d'una espcie en una determinada zona. Si les molsties que pateixen es repeteixen es pot provocar l'aband definitiu de l'rea de cria, cosa que comporta una reducci del nombre de parelles reproductores i una prdua de biodiversitat de l'rea. Mentre que lefecte de les activitats objecte daquesta regulaci sobre la fauna s constatable de manera directa i fcilment entenedora, lempremta sobre la vegetaci i els ecosistemes no s tan evident com el fracs reproductiu duna parella daus. No hem doblidar que, segons larticle 1.2 del Decret 59/1987, lobjectiu de la Reserva Natural Parcial de la Muntanya de Montserrat s: protegir duna manera absoluta les formacions geolgiques i geomorfolgiques i de preservar estrictament la riquesa de flora i fauna. s amb aquesta finalitat que shan delimitat les zones abans esmentades on es minimitza la intervenci humana. Aquestes rees corresponen a tres mbits de superfcie reduda amb caracterstiques biolgiques, climtiques i geolgiques ben diferenciades: una zona en el sector ms clid de la muntanya, una altra a mitja muntanya i lltima en el sector obac, ms frescal i humit. Dacord amb tot aix i donat que una de les finalitats dels espais protegits s vetllar per la conservaci de les espcies amenaades que hi viuen i de tot el seu patrimoni natural, sha establert una regulaci de lescalada, les vies ferrades i les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Pel que fa a l'escalada ; aquest acord: - Permet mantenir la prctica de lescalada durant tot l'any en el 90,2% de les 3645 vies d'escalada inventariades inicialment per la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya i pel Patronat de la Muntanya de Montserrat (dades del 2007). - Regula temporalment l'escalada en el 8,65% de les vies inventariades. Les regulacions temporals shan ajustat a la fenologia de les espcies implicades, descartant la fixaci dun perode estndard ms ampli que perjudicaria innecessriament als escaladors. - Impossibilita lescalada en l'1,15% de les vies inventariades. - Es regula l'obertura de noves vies d'escalada, impossibilitant-les en les zones de mxim inters ambiental i sotmetent-les a autoritzaci de lrgan gestor del Parc Natural en les altres rees . Pel que fa a les vies ferrades i canals equipades es permet practicar aquestes activitats en les vies i canals llistades en aquesta normativa i grafiades en el plnol annex. Lobertura de noves vies ferrades o lequipament de noves canals tamb queda sotms a autoritzaci de lrgan gestor del Parc Natural. Per a la revisi de la regulaci establerta i amb les funcions anomenades en el Ttol IV, es crea la Comissi tcnica per a la regulaci de l'escalada, les vies ferrades i les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Comissi tcnica, en

Pgina 3 de 19

endavant). La Comissi tcnica tindr especial cura en donar la informaci precisa per a qu tots els collectius implicats coneguin els motius de la regulaci i alhora vetllar per tal que es vegin afectats al mnim possible en la prctica d'aquestes activitats. Per tant, es prega la collaboraci de tot el collectiu en la implementaci daquesta normativa que concilia la prctica esportiva amb la conservaci del medi natural.

2 NORMATIVA Ttol I Escalada

Article 1 Zonificaci

Lmbit del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat es divideix en 5 categories: - Zones de mxim inters ambiental (A), on no es permet lescalada en tot lany. - Zones dinters per a la conservaci daus rapinyaires de nidificaci primerenca (B), on es regula temporalment lescalada. - Zones dinters per a la conservaci daus rapinyaires de nidificaci tardana (C), on es regula temporalment lescalada. - Zones dinters especfic per a aus rupcoles no rapinyaires (D), on es regula temporalment lescalada. - Zones sense regulaci especfica, on es permet lescalada en tot lany. Lmbit daquestes zones est descrit ens els segents articles i delimitat grficament en el plnol annex. Atesa la dificultat en la descripci del lmit daquestes rees, en cas de dubte preval la documentaci grfica. La cartografia utilitzada per a la descripci dels lmits s el mapa de Montserrat de lEditorial Alpina i Geoestel, edici 2004-2005.

Article 2

Zones de mxim inters ambiental (A)

Aquesta categoria inclou tant les zones de mxim inters per a la conservaci de les aus rupcoles ms sensibles a lactivitat humana, com una mostra suficientment representativa de les espcies vegetals i hbitats ms valuosos i significatius de tot el Parc Natural. Ats el carcter mxim de protecci que cal per a garantir la conservaci dels valors naturals daquestes rees, en les segents zones no shi podr escalar durant tot lany: A-1 Serrat de la Vinya Nova - Sajolida Des de la cota 550 m al cam dels francesos, el lmit ascendeix per aquest cam fins a lencreuament amb el cam del Clot de la Sajolida pel qual continua en sentit sud-est fins al cam del Pont. Descendeix pel cam del Pont fins a la cota 500 m, ressegueix aquesta corba de nivell fins a situar-se a laltra riba del torrent del Pont i puja en lnia recta en direcci oest fins a la cota 575 m de la

Pgina 4 de 19

carena. El lmit ascendeix per la divisria daiges en direcci nord fins a la cota 600 m, segueix per aquesta corba de nivell en direcci oest fins entrar al primer barranc situat a l'oest del Tur i baixa per aquest torrent fins a la cota 550 m, corba de nivell per la qual continua fins al cam dels Francesos, punt dinici de la descripci. Correspon a la zona representativa de la mitja muntanya. Es tracta dun exemple de gran valor geolgic, ecolgic, biolgic i paisatgstic de la part central de la muntanya de Montserrat. s territori de nidificaci de rapinyaires i de comunitats vegetals de gran valor com les codines. En aquest indret es troben unes de les escasses localitats de boixerola i de ginebre hemisfric. A-2 Cap de les Canals Des de la confluncia del torrent de Santa Maria amb el cam del Rosari, el lmit descendeix per aquest torrent fins a la carretera de Collbat (B-112), continua per aquesta carretera en sentit sud fins a la crulla amb el GR-6. Ascendeix per aquest sender de Gran Recorregut fins a trobar lencreuament amb el cam de la Santa Cova, al nord-oest de la Fita, continua per aquest cam fins a connectar amb el cam del Rosari, i des daqu segueix per aquest darrer cam fins al punt dinici daquesta descripci. Correspon a la zona representativa del sector ms trmic de la muntanya de Montserrat, el sud i sud-est. Aquesta zona es justifica per lexistncia de processos relacionats amb canvis trmics importants, per la presncia de rapinyaires amenaats i espcies vegetals termfiles. A-3 Serrat del Cabrit - Canal de Cirers Des del coll del Miracle el lmit es dirigeix pel cam de les Comes en sentit sudest i just abans darribar al coll de les Comes continua en sentit sud per la corba de nivell 1.050 m bo i excloent el Cilindre o Cabrit, fins a tornar al cam de les Comes. Des daqu descendeix pel mateix cam fins a la cota 1.000 m al bassal dels Avellaners, continua per la corba de nivell 1.000 m situada a lest de la canal de la Coma dels Naps en sentit sud i quan contacta amb el segon barranc que descendeix de la carena roca Plana dels Llamps Montgrs, baixa per aquest curs fluvial fins a la cota 975, corba de nivell per la qual continua en sentit sud fins al collet situat a lest de lagulla de la Tempestat. Ascendeix en direcci oest cap a lagulla de la Tempestat, des don traa una lnia recta fins a la roca del Fara i continua per la carena primer en sentit nord i desprs cap a loest fins a trobar lagulla de cota 916 m. Baixa en lnia recta en direcci nordoest fins a la cota 850 m a la canal del Conill, segueix per aquesta corba de nivell fins a lalada de la roca Roja, just per sobre del collet de cota 844 m. El lmit traa una lnia recta en direcci nord fins a la cota 900 m situada al carener, segueix per aquesta corba de nivell en sentit nord fins a situar-se just a lest de lagulla de cota 898 m, situada al sud-est del torrent de la Coma Alta. Des daquest punt traa una lnia recta en direcci nord cap a lagulla de cota 883 m situada a laltra riba del torrent de la Coma Alta, continua per la carena primer en direcci nord i desprs en direcci nord-est per la serra de les Saleres fins a trobar la cota 945 m, per la qual continua en sentit nord fins al punt ms proper al collet de cota 943 m situat a loest del Taxi. Des daquest collet el lmit descendeix per la carena en direcci nord fins a interceptar el torrent de les

Pgina 5 de 19

Grutes. El lmit puja per aquest torrent fins a coll de Porc, des don es dirigeix pel cam fins al coll del Miracle. Correspon a la zona representativa del sector obac. Aquesta zona s la ms frescal i obaga de la muntanya i s refugi de nombroses espcies comunes en territoris ms frescals i humits de carcter mont. Abans de lincendi de 1986 hi havia una pineda de pinassa de gran valor ecolgic i paisatgstic; ara hi domina un bosc mixt dalzines, roures i altres caducifolis (blada, tell, moixera, aur negre, trmol) amb nombroses plantes que a Montserrat noms viuen en aquest indret. A-4 Recinte del Monestir Des de la cota 875 m situada a l'est de Sant Dimes, traa una lnia recta en sentit sud-oest fins a la capella del Diable des don traa una lnia recta en direcci oest fins a la cota 870, corba de nivell per la qual continua en direcci nord fins a interceptar el primer torrent que prov de Sant Dimes. Baixa per aquest torrent fins a la cota 850 m, corba de nivell per la qual continua fins a situar-se al sud de lagulla de cota 855 m, torna a descendir per la carena fins a la cota 800 m. Es dirigeix cap a loest per la corba de nivell 800 m fins just al nord de la confluncia entre el cam de lEscala dels Pobres i el Viacrucis. Des daqu el lmit continua cap al nord-est seguint tot el contorn de la zona edificada fins a sobrepassar els dipsits d'aigua situats just per sobre del cam dels Degotalls, des d'on traa una lnia recta en direcci oest fins al punt dinici daquesta descripci. s per motius de seguretat, i no ambientals, que tamb sha incls en les rees on no s permesa lescalada, aquesta zona ms propera al recinte urbanitzat de Montserrat.

Article 3

Zones dinters per a la conservaci daus rapinyaires de nidificaci primerenca (B)

En les segents zones es prohibeix lescalada des de l1 de gener fins al 31 de juny: B-1 Pollegons Des de la confluncia entre el cam del Pont i el cam que puja cap a coll de Pollegons, el lmit continua pel cam en sentit est, passa pel coll de Pollegons, pren el cam de les Artigues en sentit sud fins a interceptar la canal de lArtiga Alta i descendeix per aquesta canal fins a la cota 500 m. Des daqu continua per aquesta corba de nivell en sentit oest fins a interceptar el corriol situat just al nordest de la cota 492 m, continua per aquest corriol fins al cam del Pont, pel qual descendeix fins a lencreuament amb el cam de la Vinya Nova. El lmit continua per aquest darrer cam en direcci oest fins a situar-se al sud de la cota 532 m, ascendeix per la carena fins a la cota 500 m i continua per aquesta corba de nivell fins a interceptar el primer torrent que descendeix de la Bassola. Ascendeix per aquest torrent fins a la cota 600 m, continua per aquesta corba de nivell en sentit est fins el primer carener, baixa per la carena fins a la cota 575 m i des daqu traa una lnia recta en sentit est fins a la cota 500 m, continua per aquesta corba de nivell cap a lest fins a contactar un altre cop

Pgina 6 de 19

amb el cam del Pont. El lmit ascendeix pel cam del Pont fins al punt dinici daquesta descripci. B-2 Clot del Tambor Des de la confluncia de la carena del Xincarr amb la cota 625 m, el lmit continua en sentit est per aquesta corba de nivell (excloent la pedra Slfides) fins a la carena de la cova del Cabrit, baixa pel carener en sentit sud fins al clot del Boixar i continua descendint per aquest curs fluvial fins que la torrentera intercepta la cota 500 m. Des daquest punt traa una lnia recta fins a trobar la carena del Xincarr per on ascendeix fins al punt dinici daquesta descripci. Aquesta zona ser objecte de seguiment per si pot ser oberta a partir de 31 de mar. B-3 Les Feixades i Cova del Duc Des de la confluncia entre el GR-5 i el GR-6, el lmit descendeix pel GR-6 fins a la carretera de Collbat (B-112), continua en sentit oest per aquesta carretera fins a lalada de la cova del Duc (la qual queda inclosa dins aquesta rea) i des daqu continua cap a loest passant pel peu de cinglera fins al torrent situat entre la cova del Salnitre i les coves de la Cabrafiguera. Ascendeix per aquest torrent fins al GR5 i continua per aquest cam, anomenat cam de les Feixades, cap a lest fins arribar al punt dinici daquesta descripci.

Article 4

Zones dinters per a la conservaci daus rapinyaires de nidificaci tardana (C)

En les segents zones es prohibeix lescalada del 15 de febrer al 31 de maig, amb possibilitat davanar la data de reobertura en alguns sectors depenent del punt de nidificaci definitiu. C-1 Plecs del Llibre i Montgrs Des del coll del Montgrs el lmit continua pel cam cap al nord-est, passant pel sud de la Salamandra i per la font de la Cadireta fins al torrent del Migdia, descendeix per aquesta canal fins a la crulla entre el cam de coll de Mosset i el cam dels Plecs del Llibre, des don ascendeix pel carener fins al coll del Montgrs, bo i incloent totalment els Plecs del Llibre. C-2 Roca Roja Des de la confluncia del cam del Cabrit amb la coma dels Naps de Baix el lmit continua per aquest cam cap a loest fins a la canal situada entre la roca Roja i la roca Vella. Ascendeix per aquesta canal fins a la cota 850 m, continua per aquesta corba de nivell cap al nordest fins a interceptar el primer torrent, que est situat a loest de lagulla Fina, pel qual baixa fins al punt dinici daquesta descripci. Sexclou lagulla del Senglar.

Pgina 7 de 19

C-3 Frares i cova Roja Des de la confluncia del GR-172 amb la carena situada al nord de la Miranda del Lloro, el lmit continua en sentit est fins al nord de les roques dels Aurons. Ascendeix en lnia recta cap al sud fins a la cota 1.000 m, continua per aquesta corba de nivell cap a loest fins a interceptar el cam de Coll de Miracle a Ecos (recorregut del Pas de lEsfinx), descendeix per aquest cam fins al cam de les Comes, pel qual continua cap a loest fins a coll de Porc, des don segueix pel lmit de terme municipal entre Marganell i el Bruc fins al Lloro. Des del Lloro el lmit traa una lnia recta en sentit nord fins a la Miranda del Lloro i baixa per la carena fins al GR-172. C-4 Mullapans Des de la cota 525 m del torrent de Santa Maria el lmit continua per aquesta corba de nivell cap a lest fins a la carena del tossal de Mullapans, descendeix per la carena fins a la cota 400 m i continua per aquesta corba de nivell fins al torrent de Santa Maria, pel qual ascendeix fins al punt dinici daquesta descripci. C-5 Santa Cova Des de la confluncia del torrent situat a loest de la creu de Sant Miquel amb el cam del Rosari el lmit continua en sentit est pel cam del Rosari i pel cam de la Santa Cova fins al torrent de les ligues, ascendeix per aquest curs fluvial fins a la cota 775 m i continua per aquesta corba de nivell fins a la creu de Sant Miquel. Des daqu baixa per la carena fins a la cota 750 m i continua per aquesta corba de nivell cap a loest fins a interceptar un torrent pel qual baixa fins al cam del Rosari. C-6 Salnitre i Garrigoses rea situada entre el Serrat de les Garrigoses, el barranc existent entre la cova del Salnitre i les coves de la Cabrafiguera, el peu de cingle del serrat de les Garrigoses i la canal situada entre la cova Freda i la cova del Salnitre. C-7 Degotalls Des de la confluncia de les carreteres BP-1103 i BP-1121 el lmit segueix per la carretera BP-1121 en direcci al Monestir de Montserrat fins a lextrem nord del recinte urbanitzat del Monestir de Montserrat, a linici del cam dels Degotalls. Des daquest punt el lmit ascendeix en lnia recta cap a loest fins a la cota 850 m, continua per aquesta corba de nivell en direcci nord-oest fins a la carena situada a lest de la cota 919 m. Des daquest punt ascendeix per la carena fins a la cota 900 m, corba de nivell per la qual continua fins a la part superior del torrent de la Font del Boix, descendeix per aquest curs fluvial fins a la cota 820 m i continua per aquesta corba de nivell fins a la carena del pedrs dels Bisbes, carena per la qual baixa fins al punt dinici daquesta descripci. C-8 Monestir de Sant Benet Des del trencall del Monestir de Sant Benet a la carretera de Monistrol de Montserrat BP-1121 el lmit continua pel cam daccs al Monestir de Sant

Pgina 8 de 19

Benet i pel carener en sentit nord-est vorejant el Monestir fins a la cota 505 m. Des daqu descendeix per la carena est fins a la cota 450 m i continua per aquesta corba de nivell en sentit sud fins a sobrepassar el lmit de la colnia Puig, just a lest de la crulla entre la baixada dels Matxos i la carretera. Ascendeix en lnia recta fins a la carretera BP-1121 i en sentit nord baixa per aquesta carretera fins al punt dinici de la descripci. En les segents zones, tot i no delimitar-se una rea, des del 15 de febrer fins al 31 de maig quedar limitat laccs a les vies descalada que afectin els nius ocupats i que prviament shauran identificat en els camins daccs i a peu de via: - Paret de Sant Jeroni i cara est del Serrat del Moro. - Paret de Diables. - Sector Sant Benet nord.

Article 5

Zones dinters especfic per a aus rupcoles no rapinyaires (D)

En la segent zona es prohibeix lescalada des de l1 de mar fins el 31 de juliol. D Cam de les Feixades Des de la cota 672 m del serrat de les Garrigoses, el lmit descendeix per la carena en sentit est i passada la cota 539 m en sentit nordest fins a la cota 500 m, des daquest punt traa una lnia recta en sentit nord creuant el pas de la Barra (torrent Fondo) fins a la cota 525 m a laltra riba del torrent. Continua per aquesta corba de nivell fins a la fondalada situada a loest de la cota 706 m del serrat dels Monjos, un cop creuats dos torrents innominats. Ascendeix per aquest barranc fins a la cota 600 m, corba de nivell per la qual continua en sentit est fins el carener de la cota 706 m del serrat dels Monjos. Descendeix per aquest carener fins a la cota 500 m, corba de nivell per la qual continua en sentit est fins creuar leix X= 404.000, des don traa una lnia recta en direcci est fins al GR-5. Des daqu es dirigeix en sentit sud pel cam de les Feixades fins a interceptar un torrent situat entre les coves de la Cabrafiguera i la cova del Salnitre, i ascendeix per aquest torrent fins al carener del serrat de les Garrigoses, a la cota 672 m.

Article 6

Actuaci en cas de modificaci de les rees de nidificaci

Donada la variabilitat dels espais que poden utilitzar les espcies daus per a la nidificaci, altres rees no contemplades en aquesta sectoritzaci poden ser objecte daquesta mateixa regulaci en funci de la dinmica de les poblacions. De la mateixa manera, les rees que deixin de ser utilitzades per les aus poden ser excloses de la regulaci. Aquestes modificacions seran acordades per la Comissi tcnica per a la regulaci de lescalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (veure Ttol IV). La Comissi tcnica posar en coneixement dels usuaris les zones que restin lliures i les de nova inclusi en la regulaci.

Pgina 9 de 19

Article 7

Obertura de noves vies descalada

Pel que fa a l'obertura de noves vies d'escalada: - No s permesa dins de les zones qualificades com a A (definides a larticle 2). - Cal informe de la Comissi tcnica i autoritzaci de lrgan gestor del Parc Natural en les zones B, C i D (definides als articles 3, 4 i 5 respectivament) - Cal autoritzaci de l'rgan gestor del Parc Natural quan es vulguin obrir o equipar noves zones d'escalada, l'autoritzaci tamb es fa extensible per a l'obertura o equipament d'una via i que impliqui una extensi de les actuals zones d'escalada segons linventari elaborat per la FEEC i el Patronat de la Muntanya de Montserrat. - Cal comunicar l'obertura a lrgan gestor del Parc Natural quan es realitzi dins de zones d'escalada ja existents segons linventari elaborat per la FEEC i lrgan gestor del Parc Natural i no s'incrementi l'extensi de la zona d'escalada. Aquesta autoritzaci i les condicions que shi estableixin es basaran en els criteris fixats en el Ttol III i en base a les definicions de les modalitats descalada de lAnnex II. El no compliment de lestablert en aquest article comportar lobligaci de desequipar parcial o totalment la via i es verificar la convenincia, la zona i els criteris dobertura.

Ttol II Vies ferrades, equipaments durs i barranquisme

Article 8 Espais per a la prctica de les vies ferrades i de les canals equipades

Noms es permet la prctica de les vies ferrades i de les canals equipades en els segents equipaments ja existents i en els sectors esmentats, si sescau: - La Teresina (Sant Jeroni). - Canal del Pou de Gla. - Torrent de Santa Maria (o de Vallmala): des de lestaci inferior del funicular de la Santa Cova fins a la carretera de Collbat (B-112). - Torrent Fondo: des de la capalera fins al cam de les Feixades (GR 5). - Torrent de Santa Caterina i Torrent de la Font Seca. - El Joc de lOca (Can Jorba). - Les Dames. - El Tres en Ratlla. - Torrent de la Coma Alta: noms en el tram situat fora de la zona A-3.

Pgina 10 de 19

- Clot dels Caragols. - Torrent del Lloro Trago. Excepcionalment es podr practicar el barranquisme en el Clot de la Sajolida Torrent del Pont amb les segents condicions: - Caldr sollicitar una autoritzaci individual a lrgan gestor del Parc Natural. - Noms es donaran autoritzacions pel perode comprs entre el 15 dagost i el 15 de novembre. - El mxim dautoritzacions diari ser de 10 persones. Les vies ferrades o canals equipades existents dins el Parc Natural i no esmentades explcitament en aquest article seran desequipades si es troben situades dins dalguna de les zones A, B, C i D regulades en els articles 2, 3, 4 i 5 respectivament. Les vies ferrades o canals equipades no esmentades explcitament en aquest article i situades fora de les zones A, B, C i D podran ser desequipades si la Comissi ho considera oport per al compliment dels objectius de conservaci del Parc Natural.

Article 9

Obertura de noves vies ferrades o nous equipaments a les canals i reequipaments

Lequipament de noves vies ferrades i de noves canals o el reequipament de les llistades en larticle 8 necessitar autoritzaci emesa per lrgan gestor del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat amb informe previ de la Comissi tcnica.

Ttol III Recomanacions i obligacions

Article 10 Recomanacions generals i obligacions en la prctica de lescalada, vies ferrades i canals equipades Obligacions: - No es permet la utilitzaci de resines sinttiques i productes qumics en tot l'mbit del Parc Natural. Els ancoratges fixos per a lescalada seran per expansi mecnica (tipus parabolt) i es procurar la reversibilitat en cas necessari. Noms sacceptaran els ancoratges qumics en aquelles installacions de seguretat per al pas de persones (canals equipades, ferrades), installacions fixes de rpel, installacions fixes dels grups de rescat i en els sectors diniciaci a lescalada equipats per a aquesta finalitat per la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya, prvia sollicitud a lrgan gestor. - No es permet abandonar el material en les vies d'escalada excepte l'indispensable, com per exemple: les reunions i els elements d'ancoratge per assegurana i progressi (plaquetes, parabolts, burins, spits, tacs de fusta, pitons, etc.). - No es deixaran cordes fixes installades de manera permanent ni, en cap cas, ms temps que lestrictament necessari per a fer lequipament o obertura.

Pgina 11 de 19

- No es permet malmetre la vegetaci ni la fauna present en la paret aix com la que es trobi al peu de via i en totes les zones d'escalada en general. - No es permet contaminar acsticament lespai amb crits, sons estridents o msica. Recomanacions: - Es recomana ls del casc per a les activitats descalada i trnsit per vies equipades en general aix com estar federat o tenir algun tipus dassegurana i tenir bons coneixements de la prctica esportiva o anar acompanyat dun guia titulat. - S'utilitzar material mimtic amb les roques (plaquetes i reunions de color gris). - No s'utilitzar pintura ni altres materials (o es minimitzar al mxim) per marcar la situaci, el nom o la dificultat de les vies. - Es recomana no sortir dels camins per evitar lerosi aix com endinsar-se sense informaci per camins que no es coneixen. - Es tindr cura de no fer les necessitats fisiolgiques al voltant de les zones descalada ni en els peus de vies. En cas durgncia sefectuar en llocs allats, en un radi ample i en cap cas es deixar el paper ni restes inorgnics.

Article 11 La restauraci de les vies descalada del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Les vies de Montserrat sn un llegat histric de formes diferents dentendre lescalada, de les generacions que varen saber veure el seus traats i tamb de tots aquells que les han consolidat repetint-les una i altra vegada. Per la seva geomorfologia s una escalada nica al mn i tcnicament complexa, per tant, s un patrimoni com de tots els escaladors que cal protegir. Tanmateix per, cal saber constatar que el material es malmet amb el pas dels anys i que shan de dur a terme actuacions de restauraci, tot i respectant lesperit i les dificultats tcniques amb qu es varen obrir. Lescalada amb el pas del temps sha anat diversificant, i una daquestes modalitats, lescalada esportiva, ha propiciat laugment del grau de dificultat i del nombre de practicants, per tamb lequipament de molts itineraris, corrent el risc de massificarse en alguns sectors, principalment on la menor dificultat tcnica de lescalada els fa ms assequibles. Aquests sectors i zones sn ms sensibles i, per tant, tamb poden ser subjectes a regulacions per criteris estrictament relatius a lescalada i no noms ambientals. Per a lelaboraci daquesta normativa shan tingut en compte les diferents modalitats descalada, establint criteris ms o menys restrictius en funci de la modalitat, de la intensitat i de l'estacionalitat (hivern, primavera, etc.) de lescalada que shi practica en cada zona o sector, variables que influeixen de diferent manera en l'afecci sobre les aus nidificants.

Pgina 12 de 19

Per aquests motius els criteris de restauraci acurats i consensuats, sobretot en les vies clssiques, sn bsics ja que si es transformessin en vies esportives, podrien donar origen a noves regulacions en les zones o sectors afectats. Aix doncs, es fixen uns criteris de restauraci de les vies descalada en funci de les modalitats descalada en tot l'mbit del Parc Natural de Montserrat (veure Annex II per a la definici de les modalitats). Criteris per a la restauraci de les vies descalada del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat: - Es comunicar als aperturistes, si sescau, la convenincia i els criteris consensuats per a la seva restauraci. - Es determinar amb els membres especialistes en la matria de la Comissi tcnica, la quantitat dassegurances mbils i fixes que hi ha i hi haur per llarg de corda, abans i desprs de la restauraci. - En els llocs on en el traat de la via hi hagi alguna fissura i la prpia tcnica descalada permeti deixar-ho net shaur dassegurar amb material mbil (friends, tascons o similars). - En el lloc on la fisura no ho permeti i/o shagi de clavar poc, es posaran escarpes com peces mbils amb carcter fix o tacs de fibra -mimetitzats- si s molt ample. - A les vies dartificial dAe que ho permetin, es deixaran peces diferenciades per poder fer-se amb lliure. Es poden considerar variacions horitzontals per raons doptimitzar lassegurament (mosquetonatge), respectant lartificial i solament les peces que estiguin malmeses, substituir-les per equivalents. - Es permetr la variaci de les reunions per qestions dobvietat o de comoditat, sempre i quan no vari lesperit dobertura de la via. Les vies amb concepcions ms particulars seran estudiades cas per cas.

Ttol IV Comissi tcnica per a la regulaci de lescalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Article 12 Denominaci, naturalesa i finalitats de la Comissi tcnica per a la regulaci de lescalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Larticle 6.1 del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogrfiques, cientfiques i esportives que poden afectar les espcies de la fauna salvatge, estableix que en els espais inclosos al Pla dEspais dInters Natural caldr una autoritzaci prvia per a la realitzaci dactivitats esportives com lescalada i que lrgan que designi ladministraci gestora de lespai determinar les rees i els perodes en qu aquestes activitats esportives es podran dur a terme sense autoritzaci. En el cas del Parc Natural de Montserrat no caldr una autoritzaci explcita per a la prctica de lescalada, les vies ferrades o les canals equipades (a

Pgina 13 de 19

excepci del Clot de la Sajolida torrent del Pont) sin que aquestes activitats es regulen mitjanant la zonificaci de lespai. Atesa lespecificitat de lescalada, de les vies ferrades i de les canals equipades, aix com tamb de lecologia i etologia de les espcies i dels hbitats presents a la muntanya de Montserrat, la Comissi Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat crear, mitjanant un acord, la Comissi tcnica per a la regulaci de lescalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. La naturalesa de la Comissi tcnica s la drgan tcnic consultiu, sense naturalesa jurdica prpia. En cap cas pot substituir o obstaculitzar lexercici de les competncies que les lleis atribueixen als organismes representatius. Els seus objectius, en lmbit de la regulaci de les activitats esportives dins del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, es centren en la protecci del patrimoni natural, la promoci de lescalada i en garantir la compatibilitat entre ambdues activitats.

Article 13 Funcions Sn funcions de la Comissi tcnica: - Avaluar anualment lefectivitat i idonetat de la regulaci de lescalada, les vies ferrades i les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i revisar-ne anualment el contingut per adaptar-lo als nous coneixements adquirits i a la situaci del moment. - Proposar a lrgan gestor del Parc Natural una regulaci dels accessos als espais on es practiquen aquestes activitats o una adequaci dels mateixos per a regular els fluxos en les diferents zones i el programa dinversions associat. - Promoure acords amb els titulars dels rescats. - Informar a lrgan gestor del Parc Natural sobre l'obertura de noves vies d'escalada a les zones B, C i D. - Informar a lrgan gestor del Parc Natural sobre l'obertura de noves vies ferrades o canals equipades arreu del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. - Instar a lgan gestor del Parc Natural perqu requereixi a l'autor material d'una determinada via el desequipament d'aquesta si la via incompleix el que estableix aquesta normativa o es considera necessari per assolir els objectius de conservaci del Parc Natural. Per a localitzar l'autor o autors de l'equipament podr sollicitar la collaboraci de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya. - Definir quines sn les mesures que cal dur a terme per a difondre la regulaci de lescalada, les vies ferrades i les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (senyalitzaci i fulletons divulgatius, entre daltres) i informar-ne al Patronat, el qual haur de posar els mitjans que siguin necessaris per a garantir

Pgina 14 de 19

una correcta difusi tant dels valors del Parc Natural com d'all establert en matria de regulaci de l'escalada. - Proposar a l'rgan gestor del reequipament o restauraci de diniciaci a lescalada, etc. Amb ferrades equipades tant per corresponents hauran destar reequipament . Parc Natural un programa dinversions en el vies emblemtiques i/o dinters com, zones igual criteri podran ser considerades les canals i ascens com per descens. Les federacions implicades a travs dels seus comits de

- Instar a l'rgan gestor del Parc Natural a l'estudi de limpacte de ls pblic sobre les canals (sl, vegetaci i fauna) i proposar al Consell Executiu les mesures de gesti que argumentadament sen derivin. - Avanar en la definici dels criteris per a lescalada al Parc Natural. - Per motius ambientals o per necessitats de les prpies activitats, pot instar a la Comissi Executiva a estendre aquesta regulaci a zones situades dins de lEntorn de Protecci del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. - En general, emetre informes, dictmens o propostes en matria d'escalada, vies ferrades i canals equipades, tant a petici de lrgan gestor del Parc Natural com per prpia iniciativa quan ho consideri convenient. - Demanar la collaboraci de qualsevol persona fsica o jurdica que per la seva trajectria professional, pels seus coneixements especfics o per qualsevol altra circumstncia es consideri que pot fer aportacions positives per a les finalitats prpies de la Comissi tcnica. - Rebre informaci de tot all que l'rgan gestor de l'espai realitzi en matria d'escalada, vies ferrades i canals equipades.

Article 14 Composici 1 La Comissi tcnica per a la regulaci de lescalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat estar formada pels segents membres: - Dos representants del Patronat de la Muntanya de Montserrat, un dels quals assumir la presidncia de la Comissi tcnica i laltre la secretaria. - Un representant de la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya que assumir la sotspresidncia de la Comissi tcnica. - Un representant del Servei de Protecci de la Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Direcci General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que actuar com a vocal. - Un representant del cos dAgents Rurals que actuar com a vocal. - Un mnim de tres representants del territori i un mxim de sis, que formin part del collectiu d'escaladors o barranquistes, que actuaran com a vocals.

Pgina 15 de 19

Tots els membres de la Comissi tcnica tindran veu i vot a excepci dels representants del territori. Per a mantenir la paritat de la Comissi tcnica noms tres dels representants del territori tindran veu i vot, mentre que la resta noms tindran veu dins de la Comissi tcnica. Els representants del territori seran preferentment els titulars dels refugis de Santa Ceclia, Sant Benet i Vicen Barb i representants dels centres excursionistes de la zona de Montserrat, ja siguin locals o comarcals. 2 Tots els membres seran nomenats per la Comissi Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat a proposta del gerent. 3 A banda dels membres integrants de ple dret, la Comissi tcnica podr demanar l'assessorament i/o assistncia puntual de coneixedors de les matries objecte de regulaci o de la conservaci del patrimoni natural quan l'assumpte a tractar ho requereixi. 4 En cas dempat en una votaci, el vot de qualitat del President de la Comissi tcnica decidir el sentit de la votaci.

Article 15 Funcionament 1 Convocatria i rgim de reunions: la Comissi tcnica es reunir en sessi ordinria el primer dimarts de novembre i el primer dimarts de juny, prvia convocatria escrita. La convocatria es notificar als membres de la Comissi tcnica amb una antelaci mnima de 72 hores i s'hi indicar l'ordre del dia de la reuni. Les reunions seran moderades per la presidncia, que vetllar pel respecte i el compliment de l'ordre del dia assenyalat a la convocatria. De totes les reunions de la Comissi tcnica se n'aixecar acta pel secretari, la qual s'aprovar en la segent reuni i es signar per tots els assistents. 2 Qurum d'assistncia i adopci d'acords: perqu la Comissi tcnica pugui constituir-se vlidament en sessi plenria es requereix la presncia de la majoria absoluta dels membres de dret i en qualsevol cas, sempre la dels segents membres: president, secretari, membre de la FEEC i un representant del territori, ja siguin titulars o suplents, per delegaci escrita. Per a l'adopci d'acords es requereix la majoria absoluta de vots dels membres presents.

Disposici transitria
nica: inventari de vies descalada Es dna de termini fins el 31 de desembre de 2008 per a qu qualsevol persona fsica o jurdica aporti dades per a incloure a linventari de vies descalada al Parc Natural de Montserrat elaborat per la FEEC i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, aquelles vies descalada que no hi figurin. Amb aquesta finalitat linventari estar a disposici del pblic tant en format paper com digital.

Pgina 16 de 19

Disposicions finals
Primera: Entrada en vigor - Zones de mxim inters ambiental definides a larticle 2: aquest acord entrar en vigor lendem de la seva aprovaci definitiva per part de la Comissi Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. - Zones B, C, D i zones no regulades temporalment: La regulaci temporal de la prctica de lescalada (articles 3, 4 i 5) entrar en vigor l1 de gener de 2009. La necessitat dautoritzaci o comunicaci prvia per a lobertura de noves vies descalada entrar en vigor 30 dies desprs de la publicaci de lacord de la Comissi Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Vies ferrades i canals equipades: tant pel que respecta a la prctica daquestes activitats com pel que fa a la necessitat dautoritzaci per a lobertura de noves vies ferrades o lequipament de noves canals aquest acord entrar en vigor lendem de la seva aprovaci definitiva per part de la Comissi Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Segona El Patronat de la Muntanya de Montserrat, com a rgan gestor del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, es compromet a: - Impulsar i elaborar aquells estudis que siguin necessaris per a fonamentar tcnica i cientficament la regulaci de la prctica de lescalada, les vies ferrades i les canals equipades. - Posar tots els mitjans necessaris per a fer un seguiment continuat daquesta regulaci. - Atendre i garantir el finanament de les esmentades actuacions dins del context i possibilitats dels seus pressupostos.

Tercera La Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya i els representants del territori a la Comissi tcnica es comprometen a divulgar aquest acord amb tots els mitjans que estiguin al seu abast.

Annex 1: Plnol de regulaci de lescalada, de les vies ferrades i de les canals equipades Annex 2: Definici de les modalitats descalada

Pgina 17 de 19

Annex 2 Definici de modalitats descalada A continuaci s'estableix el criteri general bsic per a definir els diferents tipus de modalitats descalada en roca que es practiquen al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, dacord amb la classificaci de les seves vies i estils, aix com pel seu grau dexigncia fsica i psicolgica: a Escalada lliure: escalada que no utilitza les assegurances com a mitj de progressi. Caracterstiques principals de les seves vies: 1 Poden ser itineraris de qualsevol altura. 2 Les seves assegurances sn fixes, mbils o mixtes. 3 La distncia entre les seves seves assegurances s variable. De mitja solen estar a ms de tres metres de distncia luna de laltra. 4 Aquests itineraris poden estar oberts per sota o per dalt. 5 El grau de comproms fsic i/o psicolgic s alt. 6 En funci de les seves assegurances, tant pel nombre com per la seva qualitat, pot tenir un risc molt important. b Escalada artificial: escalada que per a la seva progressi utilitza les assegurances com a mitj de progressi. Caracterstiques principals de les seves vies: 1 Poden ser itineraris de qualsevol altura, generalment de ms d'un llarg. 2 Les seves assegurances sn fixes, mbils de progressi o mixtes. 3 La distncia entre les seves assegurances s variable. Solen estar al voltant dun metre, tant peces fixes com mbils i de progressi. 4 Aquests itineraris estan oberts per sota. 5 El grau de comproms fsic i psicolgic s alt a molt alt a partir de la graduaci A2 6 T un risc molt important a partir d A3. c Escalada clssica: tot aquell tipus descalada que per a la seva progressi es fan servir tcniques descalada lliure, artificial o ambdues combinades. Caracterstiques principals de les seves vies: 1 Sn itineraris, normalment de ms de un llarg de corda. 2 Les seves assegurances sn fixes, mbils de progressi o mixtes. 3 La distncia entre les seves assegurances s variable. En lliure de mitja solen estar a ms de tres metres de distncia luna de laltra i en artificial al voltant d'un metre entre elles, tant peces fixes com mbils. 4 Aquests itineraris solen estar oberts per sota. 5 El grau de comproms fsic i/o psicolgic s alt. 6 T un risc important. d Escalada esportiva: escalada en la qual no es fan servir les assegurances com a mitjans de progressi i que normalment les assegurances no estan separades entre si per ms de tres metres, resultant-ne una modalitat descalada amb un component ms fsic que psquic.

Pgina 18 de 19

Caracterstiques principals de les seves vies: 1 Sn itineraris, normalment, de fins a 30 metres d'alada. 2 Les seves assegurances sn fixes. 3 La distncia entre les assegurances s de menys de tres metres de mitjana. 4 Aquests itineraris generalment estan equipats per dalt. 5 El grau de component fsic s molt alt, el psquic baix. 6 T un risc baix. e Escalada en bloc: Tota aquella que es realitza sense assegurances, preferentment amb uns matalassos/amortidors especialment concebuts per aix i col.locats a la seva base per contrarestar una eventual caiguda. La seva finalitat ltima s lexecuci de moviments descalada de dificultat extrema. Caracterstiques principals de les seves vies: 1 2 No t assegurances. 3 4 5 s una modalitat esportiva amb una sollicitaci fsica molt important. 6 T un risc molt baix, malgrat tot una mala caiguda pot comportar certes lesions. D'altra banda, a Montserrat tamb es constata l'existncia d'algunes vies obertes sense cap assegurana ni corda. Aquesta prctica es coneix i s comunament acceptada com a "solo integral. Caracterstiques principals de les seves vies: 1 Sn itineraris de ms de quatre metres d'alada. 2 No tenen cap tipus d'assegurances o no s'utilitzen. 3 4 Aquests itineraris s'obren per sota, o sn itineraris que ja estaven oberts. 5 El grau de component fsic i psicolgic s excepcionalment alt. 6 T un risc extrem. Les vies obertes en primera ascensi en aquest estil, seran respectades en tots els casos i no podran ser objecte de cap equipament posterior.

Pgina 19 de 19