TEMA 1 La msica i els seus elements constitutius

1. Definicions.
Des de la ms remota antiguitat, filsofs, literats, cientfics, telegs, msics, etc., han reflexionat sobre el fenomen musical. Unes vegades exaltada i altres condemnada, tots han coincidit, fins a cert punt, que la Msica s un art peculiar que posseeix un estatus propi. La fascinaci que sempre ha exercit la Msica i la capacitat enigmtica que se li ha reconegut, es deriven sobretot per la complexitat dels mitjans tcnics i el llenguatge del qual se serveix. Algunes de les definicions ms transcendents sobre la Msica sn les que han liderat determinats corrents filosfics. La majoria d'elles han determinat l'esttica musical prpia d'una poca. Trobem moltes definicions des de punts de vista molt diversos, no obstant sn dues les premisses que ms han suscitat controvrsies i discussions entre els seus defensors i detractors: La Msica des del punt de vista de la ra. La Msica des del punt de vista de la sensibilitat.

Des del punt de vista de la ra: Sant Agust, en les primeres pgines del seu tractat "De Msica", ens defineix: Msica est scientia bene modulandi.(La Msica s la cincia de mesurar b). (Fubini, 2005: 85). Aquesta definici, gira entorn de la connotaci cientfica de la Msica. Per damunt de tot es circumscriu a la nostra ra i no als nostres sentits. Des del punt de vista de la sensibilitat La Msica representa el llenguatge dels sentiments per excellncia. Mendelssohn:
La msica pot expressar amb precisi qualsevol mats sentimental perqu ella s aix: el llenguatge dels sentiments (Fubini, 2005: 296).

CM von Weber:
El que s amor per a la humanitat, s la msica per a les arts i tamb per a la humanitat. De fet, la msica s, en realitat, l'amor mateix, el llenguatge ms pur i eteri que se serveixen les emocions, que s comprs simultniament per milers de persones diferents al no contindre ms que una veritat fonamental (Fubini, 2005: 308).

Definicions que ha donat a la Msica un tracte d'art div, de una cosa per damunt de la naturalesa humana i en el qual s'integren racionalitat i sentiment. Luter:
La msica s un do sublim que ens ha sigut atorgat per Du, semblant a la teologia (Fubini, 2005: 154).

Schenberg:
Personalment, tinc la sensaci que la msica porta dins de si un missatge proftic que revela una forma de vida ms elevada, cap a la qual evoluciona la humanitat (Schnberg, 1963: 207).

2. Naturalesa
El so, com a element essencial de la Msica, s el que genera les distintes concepcions de la Msica segons siga pres com a objecte sensible (art), fsic (cincia), o de comunicaci (llenguatge). 2.1. Com a art Totes les arts actuen com a mitj per a manifestar els nostres sentiments ms profunds. La msica s en este sentit l'art per excellncia, superior a tots els altres pel que fa a la seua capacitat expressiva. s l'art per l'home. La Msica s el llenguatge primigeni dels sentiments, i per tant noms podr ser captada al mateix temps amb la sensibilitat mateixa. s l'art per a l'home : La Msica, com qualsevol art, necessita un element fsic en el que es puga objectivar el seu contingut espiritual: el so; un fenomen exterior que se auto destrux. La peculiaritat del seu material, li concedix un privilegi nic, per a expressar la prpia interioritat de l'home. Considerant la uni de totes les arts en la unitat perfecta, s'arriba a l'eliminaci de les possibles relacions entre elles, ja que totes tindrien el mateix origen i el mateix fi. 2.2. Com a cincia La Msica, des del punt de fisicomatemtic, s una cincia. Ja en l'antiguitat, trobem esta concepci. A Grcia i Roma, la Msica s considerada com una cincia, i ocupa una part del Quadrivium, que resumia el saber de llavors, junt amb l'Aritmtica, la Geometria i l'Astronomia.


El so, s mesurable i quantificable, segons els parmetres de freqncia, intensitat i timbre. No obstant, no podem establir empricament una relaci clara entre els sons, i la sensaci que poden provocar, encara que esta existisca realment, com apreciem en la clebre definici de Leibniz: Exercitium arithmeticae occultumescientis se numerae animi (L'exercici ocult d'aritmtica que no sap fer el clcul per a si mateixa) (Fubini, 2005: 154). 2.3 Com a llenguatge. Paraula i Msica tenen el seu origen com en el llenguatge primitiu. La base voclica i prosdica del llenguatge representava la part emotiva, musical i meldica d'aquest, mentre que les consonants representaven la part plasticointellectiva, capa de determinar, de fixar i de concretar el llenguatge. La Msica, representaria la idealitzaci del llenguatge natural de les passions, d'aquell excs de vigor dels organismes ms evolucionats, que sobrepassa el lmit requerit per a les necessitats ms immediates i s'expressa davall la forma de sons.

La Msica, doncs, sarriba a estructurar de manera diferent al llenguatge verbal. Aquest adquireix un valor instrumental en el que el so s una cosa incidental al mitj, mentre que en la msica t importncia de per si: s un fi en si mateixa. El sentit que li dna Combarieu a l'autonomia del llenguatge musical, significa entrega total de l'home, en una nica direcci, al pensament musical, sense distingir entre intellecte i sentiment, per tractar-se d'un llenguatge intraduble que no t equivalent algun en altres llenguatges. Aix doncs, a pesar que pensaments i sentiments flueixen com a sang en les venes del bell i ben proporcionat cos sonor (Hanslick, 1957: 197), la Msica s una art asemntic per quant que s intraduble al llenguatge ordinari. No pot dir-nos res de quant pot comunicar-se mitjanant el llenguatge com. Ara b, s aquest tra el que situa la msica infinitament per damunt de qualsevol mitj normal de comunicaci. La msica no t necessitat d'expressar el que expressa el llenguatge com, va molt ms lluny: pot captar l'essncia mateixa del mn, la Idea, l'Esperit, la Infinitud. En termes anlegs s'expressa Kurt Pahlen: La Msica s el vehicle ideal de la mtua comprensi entre els hmens i els pobles (Pahlen, 1961: 9).

3. Elements

3.1. El so El so i les seues qualitats, s l'element essencial de la Msica, generador de qualsevol concepci o fet musical ja siga artstic o educatiu. 3.1.1 Soroll i so

L'aprenentatge inicial comena amb el desenrotllament de la disposici d'atenci al mn prxim, amb la riquesa de material sonor que ens ofereix. No cal que este siga exclusivament musical. N'hi ha prou amb aprendre a observar i experimentar tot all que produeix so o soroll. Aix s'arribar ms tard a la seua distinci, classificaci i organitzaci i incls a una creaci de nous sorolls. 3.1.2 Les qualitats del so

El joc s l'activitat que millor pot introduir el xiquet en la percepci auditiva afinada. Segons l'edat dels alumnes, hem de graduar els jocs per a diferenciar, comparar, igualar sons i qualitats de timbre, altura, duraci i intensitat, que provinguen de diferents mitjans sonors. De les qualitats del so, la que ms ens acosta al domini musical s l'altura , ja que a travs de la intensitat i la duraci s'arriba al domini del ritme, i a travs del timbre, al reconeixement de la naturalesa dels dits objectes. 3.1.3 El silenci

Per la importncia que t dins del fenomen sonor el silenci com a absncia de so o de fonts sonores requereix una atenci especial. La relaci silenci-reps, so-moviment, t una gran importncia des de l'aprenentatge inicial per a introduir de mode gradual altres experincies com la memria musical i l'audici interior. Partirem de la diferenciaci auditiva entre so i soroll, la discriminaci de les qualitats del so com base fonamental i el valor musical del silenci. Al principi de l'educaci musical tot aix s'estudiar per separat, i especialment les qualitats del so. En tots i cadascun dels processos d'aprenentatge, es seguir el segent esquema: Escoltar - imitar - cercar - reconixer - reproduir. L'esquema s'obri a l'arribar mitjanant l'audici activa, a la reproducci del so.

1. Soroll- so: A travs del joc, el xiquet pot concretar, per exemple, el que sent o recorda a l'expressar amb els peus o les mans un so que acaba d'escoltar. Les aptituds sensorials sn molt diverses, es posar especial atenci que el xiquet escolte, reconega i reprodusca quants sons musicals puga alhora que imite sorolls de la naturalesa, crits d'animals, veus de persones, etc. 2. Les qualitats del so: Per a la diferenciaci de l'altura i la intensitat sonores, recorrerem comunament al piano, per podem recrrer a activitats del segent tipus: Per a l'altura: 1) Ajuntar parells d'objectes d'igual so. 2) Ascens i descens: alt i baix (flauta d'mbol). 3) Classificar: objectes sonors: famlies de campanes. Es poden representar amb moviment les variacions sonores, els alumnes podran respondre a aquests estmuls sonors, tocant amb instruments de metall (triangle) per als aguts i de pegat (pandero) per als greus. Per a assolir una discriminaci d'intensitats per part dels xiquets, s'han de tocar ambdues intensitats en tot el teclat, passant pels registres agut, greu i mig. Quan el xiquet sap distingir els sons que percep auditivament ha d'arribar a ser capa d'emetre i reproduir aqueix conjunt sonor. Per a la discriminaci de timbres, seguirem la segent seqenciaci: -Diferenciar objectes sonors de l'entorn habitual. -Endevinar qui ens parla -Distingir instruments de percussi escolars de diversa classificaci (plaques, metall, pegat, fusta...) -Distingir i reconixer diferents instruments de corda, vent, percussi... Per a la discriminaci de la durada emprarem objectes sonors de la vida quotidiana que puguen emetre vibracions controlables quant a durada (portes, monedes en el sl, etc.); ms tard farem intervenir instruments l'emissi sonora dels quals siga susceptible de prolongaci o no (piano, guitarra, viol, flauta, etc.).

Poden utilitzar-se diversos mitjans audiovisuals entre els quals hem de destacar l'ordinador com recurs per a l'ensinistrament en la discriminaci de les qualitats del so. A ms de treballar amb les qualitats del so, cal anar introduint a l'alumne en aquestes experincies auditives: adrea del so, endevinalles de melodies o canons ja conegudes, consignes musicals o respostes a ordres musicals. El silenci. Es poden emprar jocs per al silenci del tipus "el qual ms silenci fa", o creats pels propis alumnes. 3.2. El ritme El carcter rtmic de la nostra vida orgnica impregna de ple la Msica. Els sentiments, les emocions, els batecs de la nostra vida ms ntima, es mesuren en funci dels moments d'espera, dels records, de les tensions i resolucions, de l'entrecreuament de passat i futur. El ritme musical no consisteix en una divisi simtrica del temps; la seua essncia consisteix a preparar un nou esdeveniment (Langer, 1955: 126), a establir, entre tensions i resolucions, relacions que reflectisquen el nostre ritme interior. Tot all que prepara el seu futur crea un ritme (1955: 129). 3.3 La melodia La melodia s un conjunt de sons consecutius que sn captats sensitivament com un tot. Remetent-nos al mn sensible, la melodia s fruit del geni, el qual no est subjecte a regla alguna; el geni, s com la naturalesa, sinnim de llibertat i de vitalitat.

Stravinsky, defineix la melodia com el cant musical d'una frase cadenciosa (Stravinski, 1986: 43). 3.4 La harmonia L'harmonia s la part racional de la Msica. Aix, Boecio defineix l'harmonia com la facultat d'investigar amb el sentit i amb la ra les diferncies entre els sons aguts i greus.

Bibliografia FUBINI, ENRICO (2005): La esttica musical desde la Antigedad hasta el siglo XX, Madrid, Alianza Msica. HANSLICK, EDUARD (1957): The beautiful in music, New York, Liberal Arts Press.

LANGER, SUSANNE K. (1955): Philosophy in a new key: A study in the symbolism of reason, rite, and art, Harvard, Harvard Univ Pr. PAHLEN, K. (1961): La Msica en la Educacin Moderna, Buenos Aires, Ricordi. SCHNBERG, A. (1963): El estilo y la idea, Madrid, Taurus. STRAVINSKI, I. (1986): Potica Musical, Madrid, Taurus.