Conde duque de Olivares Gaspar de Guzman y Pimentel (Roma 1587- Toro 1645). Vlid de Felip IV.

Per fer una analoga amb els temps presents, he buscat la descendencia daquest gentil home i grande de Espanya Al final de la dinasta ens trobem amb el segent personatge:
Cayetana Fitz-James Stuart, XVIII Duquesa de Alba Us sona? Tornant al sr guzman:

Despres que el conde de Lerma deixi Espanya en la runa, el dOlivares decideix que nomes hi ha una manera de solucionar la crisi: unir Espaa sota unes niques lleis i que tots els comptats que en formen part paguin uns impostos altssims al regne de Castella. Com que no hi havia televisi ni diaris, el vlid no disposava de mitjans per difondre de manera plcida i democrtica les seves idees. Aix que per justificar aquesta imposici es busca una bona excusa: ficar-se de nassos en la guerra dels 30 anys, i per acabar dassegurar la cosa, declarar la guerra als holandesos (que s com si ara envissim tropes a l irak o afaganistan, s el que es portava). Amb tanta guerra, deba pensar el conde duque, segur que la resta arriman el hombro Tot sembla que li va b i la gent afluixa la mosca... per hi ha tres comptats que passen de tot i es neguen a collaborar amb la corona: sn, com no? Portuguesos, bascos i catalans. Els portuguesos es fan independents, els bascos es queden amb els seus fueros i els catalans doncs a dia davui encara estem amb estatuts i pacte fiscal. Quina se li va acudir aleshores al dolivares? Per animar als catalans a passar-li els quartos i el personal li va semblar que el millor era liar-la amb els gabachos per que la guerra ens toques de ple i haguessim de gastar quartos i personal de totes totes.. Aixo acaba produint laixecament de santa coloma de Gramanet (que ja els tenien ben posats fa quatre segles) i al cap de poc, la revolta dels segadors, que acaba amb la mort del virrei a Catalunya (dun bon cop de fal. Per aquells que heu fet batxillerat: s lia una com la del 15M al Parlament, per en comptes de donar crits i pintar xaquetes, tallen caps. Per acabar de fotre, Catalunya sannexiona a Frana; Simptics com son aquest francesos ens donen la independencia i al cap duna setmaneta, dia amunt dia avall, i per ordres del cardenal richelieur, sens treu la indepedencia i sens imfla dimpostos i de lleis extrangeres. De tot aix en podem extreure tres conclusions: 1. Els catalans estem orgullosos de ser catalans per que s, doncs motius histrics no en tenim gaires 2. Els filsofs, lease maquiavel , El Prncep (lo mismo pasaria con platn), estan per llegirlos, per ms ens val no fer-lis massa cas a la prctica. 3. Els mosqueters i el dartagnan eren, respecte als assumptes del cardenal Richelieur com tres gossos i un gat fent cridoria al carrer

Amb tot plegat, al final els catalanets ens en tornem cap Espanya per que almenys mengen normal i no fan coses com el menage a trua. Tornant al senyor dolivares: el rei, tot i no ser massa espavilat, acaba fent fora al conde duque i el margina de la poltica, vamos, li treu el pase vip. Com lo de lurdangarin pero sense esperar a tramits judicials El sr de juzman no est dacord amb la decisi del rei i fa escriure un document en defensa de la seva poltica: El Nicandro. Un llibre difcil daconseguir per internet i de segona m est per 200 euros i no el pots llegir ni per google books. Explico per que el filosof mentengui: a google books hi ha un munt de llibres i en pots llegir una gran part des dalla. Des del necronomicon fins a Control de calidad de Kaoru Ishikawa. Doncs el Nicandro hi surt per no ns permesa la lectura. Tan sols nhe trobat cites de fragments a altres llibres o articles. Per fer-ne un resum: Que no nhi ha per tant, que ell ho ha fet tot de bona fe per la cosa li ha sortit malament per qestions alienes a la seva voluntat. Quina culpa en t ell de la crisis mundial! Apart, el richelieur s molt ms mala gent que ell i mira qui b li va! Al rei li agrada tant la lectura de tan illustre obra que decideix que la resta de la familia del sr guzman marxi de la cort i senvagi a viure amb ell a fer-li compaa. De manera definitiva i irresoluble. Ja que hi sn, el fan investigar per la inquisici, que s com un tribunal de justicia europeu, per molt ms eficient en quan a la proporci casos/defuncions. Al cap duns anys el sr guzman, agafa unes Febres ( o es enverinat per alg que li tenia certa antipata), perd el cap durant uns dies i deixa aquest mon. s enterrat a un convent que ell mateix havia ordenat constuir a Loeches (entre Alcal de Henares y Arganda del Rey) Com a dedicatoria fnebre, Quevedo li deixa aquestes paraules: viv para ver el fn de un hombre que deca haba de ver el mo en cadenas Resultat final: Quevedo 1 Olivares 0