TEMA 1 CONTEXT SOCIOPOLTIC DELS ANYS POSTERIOS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS 70S CONDICI NARRATIVA DE LPOCA Per

a parlar de la produccin literaria de postguerra (1939) hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial, els progresos aconseguits durant la Repblica quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama pblic, de ladministratiu i de lensenyament i tornava a la clandestinitat.(Eliminaci de lestatut) La dictadura pretengu lorganitzaci de la societat dacord amb un model unitari i totalitari i impedia ls i la reivindicaci de cap altra llengua que no fra la castellana. La situacin de diglssia literaria sinstal.l{ en el nostre horitz literari: el castell{ era la llengua dels mbits formals, mentre que el catal noms es consideraba apta per a les peces de carcter folklorista, populista o burlesc. La dcada dels anys quaranta es caracteritza perque cuasi no hi ha produccin literaria, es van publicar unes quantes novel.les a lexili, el tema de les quals era la dura experiencia de lexili i del conflicto armat prpiament dit. En la dcada dels 50s apareix la novel.la ms complexa i colpidora daquest perode Incerta glria de Joan Sales, que pat la censura , on se narra lexperincia de la guerra des del punt de vista dels venuts. Lobra va estar guardonada amb el premi Joanot Martorell, el panorama novel.lstic es comena a normalitzar en aquesta dcada. Durant els anys 60 i 70 la dictadura ja consolidada, deixa una certa permissivitat, apareixen els grans narradors amb obres de denncia social. En els anys 60s la novel.a es decanta cap al realisme objectivista, caracterizat pel fet dscorcollar les vivncies de la infantesa durant la guerra. Lautor ms destacat s Josep M. Espins. Es continua tmab amb el conreu de la novel.la psicolgia on els autors ms destacats sn Joan Sales , Maria Aurlia Capmany , Lloren Villalonga i Merc Rodoreda. Cal destacar dna banda , de temtica costumista i rural de Enric Valor amb Lambici dAleix. Tamb des de lexili Merc -> LA plaa del diamant , i Pere calders -> Invasi subtil i altres contes. Tamb novel.les fantstiques amb el exemple de Manuel de Pedrolo am el Mecanoescrit del Segon Origen . Durant els anys setanta la novel.lstica es renova influda pels moviments americans i europeus (els hippies) de contestaci social i pels escriptors llatinoamericans. Destaquen Terence Moix i Monserrat Roig.

TEMA 2 ENRIC VALOR Enric Valor i Vives ( Castallla , 1911-2000). Cursa estudis de professorat mercantil i s deixeble de Carles Salvador i Sanchs Guarner. Col.labora en la revista Tio Cuc, El Luchador les dos dAlacant. Tamb va col.laborar en la normativitzaci del valenci en 1932 Normes de Castell. Dna cursos de valenci en Lo Rat Penat( Instituci separatista que va col.laborar en la normatilitzaci del valenci). De la seua producci novellstica, podem destacar L'ambici d'Aleix, que pat la censura i la trilogia de lanomenat Cicle de Cassana, un poble imaginari que simbolitzava el seu poble, Castalla, en el context de la Guerra Civil. En aquestes obres lautor retrata loposici entre el mn rural i el mn urb, tamb reflecteix les relacions problemtiques entre les diferents classes socials i descriu la natura i el paisatge alacant duna manera realista i amb precisi magistral, sense lirisme. El seu estil es caracteritza per una gran riquesa lxica i frases elegants, a la manera de les novelles realistes clssiques. No obstant aix, la seua obra ms coneguda sn les Rondalles valencianes on recopila i dna carcter literari a contes populars valencians de tradici oral i de temtica meravellosa (dracs, bruixes...) i costumista (el nuvi aprofits, el capell fart...) Com a lexicgraf escriu Curs mitja de gramtica catalana referida especialmente al Pas Valenci, i La flexi verbal.

TEMA 3 MERC RODOREDA La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges , ja que Merc Rodoreda en les seues novelles realitza un profund anlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que sn les protagonistas, a travs del monleg interior. Utilitza tamb un narrador omniscient i molt sovint la tcnica de lestil indirecte lliure, la qual cosa dna a lautora una gran llibertat per apropar-se i allunar-se dels seus personatges sense que el lector percebra la maniobra. En les seues obres, lautora recrea lunivers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, front al mn adult de la protagonista, que representa el patiment. Sn dones marcades per les circumstncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat. Les seues novelles estan plenes de simbolisme: En Aloma, que representa la joventut, descriu el pas duna jove adolescent a ledat adulta a travs de la relaci ntima i desgraciada amb un home madur parent seu. La Plaa del Diamant, que representa la maduresa, s considerada una obra mestra de la nostra literatura on es narra la vida personal i levoluci psicolgica de la protagonista, Natlia, amb un intens to subjectiu, paralellament al fets histrics del moment: Repblica, Guerra Civil i postguerra. Finalment, Mirall trencat, simbolitzar la vellesa i la mort. Darreres obres: Viatges i flors, Quanta , Quanta guerra primavera.

La mort i la

En conclusi, es pot afirmar que Merc Rodoreda s la principal exponent de la novella psicolgica de la postguerra.

TEMA 4 Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona, sobretot entorn de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural.

Durant els anys setanta es produeix a un debilitament de la Dictadura franquista, en lmbit literari, selimina la censura prvia. Amb la mort de Franco (1975) lestat espanyol viu un procs de transici poltica que conduir a la democrcia i als estatuts dautonomia.Aquesta nova realitat ocasiona que la nostra llengua recupere, en certa mesura, la consideraci social i legal que havia perdut anys enrere. La cooficialitat i lentrada en el sistema docent van contribuir a millorar quantitativament i qualitativament el circuit literari que, a partir dels anys 70, veur augmentar considerablement el nombre deditorials i de premis, entre ells, la creaci dels Premis Octubre que reconeixen les millors obres en valenci publicades cada any.

Durant aquest perode, els autors de narrativa han conreat temtiques i tcniques ben diferents; des de la narrativa realista i de tall tradicionalista, passant per novelles transformadores i transgressores. Alguns dells han apostat per una literatura urbana, deixant de costat lambient costumista i rural danys anteriors, altres, en canvi, per la narrativa de gnere policaca, de terror, ertica o de cinciaficci. Tot i que resulta complicat fer una selecci dautors de la narrativa actual, podrem destacar Montserrat Roig amb obres com El temps de les cireres (1977), Quim Monz amb reculls de contes com Uf, va dir ell (1978) o El perqu de tot plegat (1993) i Terenci Moix amb novelles com El dia que va morir Marilyn (1970) o El sexe dels ngels (1992). Pel que fa a autors valencians destaquem entre daltres; Isabel Clara-Sim amb obres com Jlia (1983), Josep Lozano amb Crim de Germania (1980) i Ferran Torrent amb No emprenyeu el comissari, Societat Limitada o La vida en labisme.

TEMA 5

QUIM MONZ En primer lloc cal fer una breu introducci sobre la figura literria de Quim Monz. Nascut a Barcelona, ha publicat nombroses novelles, contes i llibres amb reculls d'articles periodstics seus, tamb ha tradut obres dimportants autors estrangers. A ms, les seues obres han estat tradudes a ms de vint llenges i ha guanyat diversos premis literaris. Tamb cal dir que les seues freqents collaboracions als mitjans de comunicaci (televisi i rdio) han contribut a fer-lo un dels autors catalans ms populars. Les seues narracions curtes reflecteixen la nostra societat actual perqu destaquen els aspectes ms ridculs de la vida quotidiana des dun punt de vista gens innocent com en Uf, va dir ell. Daltra banda, en el llibre de contes Lilla de Maians (No tinc res per posar-me, Halitosi) indueix el lector a reflexionar sobre la societat consumista actual, la falta de valors, les manies i paranoies urbanes, la tirania de les mquines, etc, usant lhumor agre. Pel que fa als seus recursos literaris, Monz s un escriptor que barreja dos registres: un que podrem anomenar realista i lric; l'altre, fantstic i grotesc. T una voluntat de renovaci formal i temtica. Sap jugar de manera virtuosa amb les paraules i usa la ironia i fins i tot el sarcasme. No em de demanar disculpes per pertanyir al que pertanyim

TEMA 6 Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. Durant el perode de postguerra la poesia seguir diverses tendncies: la poesia pura, la poesia avantguardista, la poesia realista i social dels anys 60 i la poesia ms intimista dels 70 esdevindr el gnere representatiu de les essncies nacionals.

s precisament a l'exili americ on es publiquen els dos llibres de poemes ms importants de la immediata postguerra: Nab, de Josep Carner(princep dels poetes catalans) (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943) en ambds casos amb influncies simbolistes. Parallelament, Josep Vicen Foix reivindica la ruptura formal i lingstica i lexperimentalisme de les avantguardes ( discurs reflexiu sobre el dolor i la mort).

Als anys 60, la menor pressi de la censura fa possible l'aparici d'una poesia de carcter ms realista i de comproms poltic. s lanomenat realisme histric o social i els seus mxims representants seran Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960) i Salvador Espriu amb la Pell de Brau (1960), sense oblidar autors de renom com ara Miquel Mart i Pol amb obres com La fbrica (1972). Sense oblidar els poetes valencians Llus Alpera o Vicent Andrs Estells, Llibre de meravelles (1971).Apareix la nova ca,

En iniciar-se la dcada dels 70, per, es van produir un seguit de fets que van marcar un tomb de la poesia. Els autors de l'anomenada generaci dels setanta -Francesc Parcerisas, Narcs Comadira, Maria Merc Maral, Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador Jfer, Joan Navarro o Marc Granell -canviaran l'accent del social a l'individual, i influts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al mxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar eixida al seu desassossec vital.

TEMA 7 VICENT ANDRS ESTELLS Vicent Andrs Estells nasqu a Burjassot en 1924. Estudi Periodisme a Madrid i treball al diari Las Provincias. All inici una amistat intellectual amb Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner i establ una relaci amb la seua futura esposa, Isabel, que tamb marcaria la seua obra literria.Va estar notablement guardonat: Premi dHonor de les Lletres Valencianes entre daltres . Va viure la mort duna filla de pocs mesos, la qual cosa li produeix un profund daltabaix emocional que marc la seua obra poltica. s considerat un dels mxims renovadors de la nostra poesia contempornia, similar al paper que feren en altres poques Ausis March i Ros de Corella i un dels principals conreadors del corrent realista de la dcada dels 60. Lautor utilitza un registre lingstic molt proper a la manera de parlar del poble, s a dir, ple de recursos expressius propis de llenguatge colloquial.

Les seues obres tracten temes diversos com ara els anys de la postguerra, la fam, la mort, el pas, la llengua, la vida quotidiana, lamor i el sexe. Aquestos temes sn tractats des de diferents perspectives: denncia social, comproms, ironia.

Entre la seua extensa obra, podem destacar: Llibre de les meravelles, que constitueix un cant a la Valncia de la guerra i la postguerra, est dividit en tres parts, la central es un recorregut pels diferents parts de la ciutat, i les altres sn un prleg i un epleg. Lamant de tota la vida, Llibre dexilis... No obstant aix, la seua Antologia potica s la seua obra ms llegida i el seu poema ms popular Els amants del Llibre de les meravelles.

TEMA 8 SALVADOR ESPRIU Salvador Espriu nasqu a Santa Coloma i mor a Barcelona (1913-1985). Va ser un dels escriptors ms importants de la postguerra i un dels poetes ms destacats de la nostra literatura.Es considera un artes de la llengua. Home de cultura extraordinria, va estudiar dret i hist`ria i va ser un gran coneixedor de la Bblia, la cultura egpcia i de les cultures clssiques, vinculat amb les mitologies es un clar exemple del humanisme. Cal recordar que la nostra llengua i la nostra cultura van viure la repressi i la censura desprs de la Guerra Civil, durant el llarg perode de postguerra i que la majoria dautors, com Espriu, hagueren de publicar les seues obres a lexili o en la clandestinitat.Es declar mort cvicament des de lsclat de la guerra i es va convertir en un smbol per la seua actitud tica.

Espriu representa el naixement de la poesia realista i cvica dels anys 60 amb la seua obra La pell de brau, que posa de manisfest una actitud de rebellia i dinconformisme davant la situaci social i poltica que es viu al pas.Espriu anomena a la pennsula Sepharad, el nom que li donaven els jueus cuan en van ser expulsats al segle XV. Evoca el mn destrut per la Guerra Civil i la necessitat de reconciliaci. La poesia es convert, doncs, en el nou smbol de la ptria. Daltra banda, le seues obres potiques tamb reflexionen sobre la vida, la mort i un univers mtic i personal, s a dir, un mn ms ntim: en la seua obra Cementiri de Sinera est present la mitologia clssica mediterrnia. Altres obres sn: Les hores, Mrs. Death.

TEMA 9 Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual Al llarg dels anys seixanta el realisme fou el moviment predominant en la nostra poesa. Es pretenia despertar las consciencia del lector davant dels problemes socials. En aquesta lnea es publiquen obres dEstelles , Mart i Pol, Pere Quart i de Salvador Espriu. En 1966 Llus Alpera publica Antologia de la poesa realista valenciana. Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendncies i estils que tenen en com el rebuig del realisme anterior i un afany dinvestigar i innovar amb el llenguatge que ser un instrument dindagaci en la intimitat prpia. El poeta s un alquimista que experimenta, la seua poesia s hermtica, formalista i amb influncies avantguardistes. Durant els ltims anys sha vist el triomf de lesttica exerimental, que ha evolucionat cap al realisme sentimental. Els autors que podem destacar sn: -Pere Gimferrer, Els miralls, usa procediments avantguardistes com lescriptura automtica i la intertextualitat a fi de reconstruir el seu mn ntim. Daltra banda, Jaume Prez Montaner, Lheura del desig, per a qui les reflexions ntimes i el mn social formen un conjunt ben articulat. -Joan Valls, Salvador Jfer, Josep Piera, Llus Alpera i Marc Granell i Enric Sria sn altres poetes rellevants.

TEMA 10 MIQUEL MART I POL En primer lloc, cal fer una breu introducci sobre Miquel Mart i Pol (Roda de Ter ,1929- Vic 2003) poeta de formaci autodidctica , traductor i que tamb ha fet nombroses collaboracions musicals ja que els seus poemes han estat musicats per Llus Llach, M. del Mar Bonet, Paco Muoz i recordar que ha sigut un dels nostres poetes ms guardonats, entre els premis que ha obtingut destaquen el Premi Nacional de Literatura i el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, a ms, ha estat proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. La seua obra sha tradut a moltes llenges. Es un defensor dels seus arrels. La seua poesia de qualitat no sentn sense el seu compromis amb el poble, la seua condici obrera i una malaltia, lesclerosi mltiple, que lacompanyar tota la vida. La poesia de Mart i Pol t un caire autobiogrfic i la podem clssificar en diverses etapes: - Les seues primers creacions reflecteixen situacions personals relacionades amb lexperincia religiosa, per aviat el contacte amb el mn del treball li va donar materia per fer una poesa inscrita en el corrent del realisme histric ( LA fbrica) -De vegades els seus temes vnen condicionats per la seua malaltia i sn la solitud, langoixa i la presncia de la mort: Vint-i-set poemes en tres temps.La pell del viol. -Superada esta etapa, es renova amb lactitud dagafar-se a la vida i dapostar clarament pel futur amb optimisme: Quadern de vacances. Estimada Marta obra dedicada al seu nou amor , un segon matrimoni desprs de la mort de la seua primera esposa. En Llibre de les solituds fa una reflexi sobre el pas en el vessant poltic i social.

TEMA 11 Descriu la renovaci teatral del perode que va des de la postguerra fins als anys 70 Com a introducci cal assenyalar que durant la postguerra, la dictadura controlava totalment lactivitat teatral i impos el teatre en castell. No obstant aix, durant els anys 50 i 60 el franquisme comen a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prvia i la limitaci de publicitat en premsa i rdio. Desprs de la Segona Guerra Mundial destaca el moviment de lexistencialisme , es va coneixer lobrea del filsof i escriptor Jean-Paul Sartre que munta una reflexi escncia sobre la idea que all que fa que la persona siga el que s sn els seus actes. Autors a destacar: Josep Maria Espins , Baltasar Porcel. Malgrat els entrebancs, es va produir una certa recuperaci del teatre a Barcelona on es representa Salvador Espriu,davant una Europa destruda alguns autors optaren per referir-se als fets a travs de recreacions dels mites clssics .Espriu expressa a Antgona el rebuig a lhorror de la Guerra Civil. El teatre rebr la influcia del teatre nord-americ de Tenessee Williams o Arthur Miller ( comunista). Tanmateix a Valncia, es viu una situaci de diglssia: teatre culte en castell i teatre humorstic i popular en valenci, el sainet era lestrella. Durant els 60, en els cercles universitaris es comena a fer un nou teatre independent que buscava un pblic amb cert nivell cultural. Aquest teatre seguia els nous corrents europeus: el teatre avantguardista, el surrealista, labsurd. En els 70 apareixen grups que ofereixen espectacles amb noves tcniques dramtiques com el mim o la provocaci. Les companyies teatrals que podem destacar sn: Els Joglars dirigits per Albert Boadella, que en esta poca fan teatre pic de bandolers, els Comediants,(joan Font) que representen teatre al carrer, Dagoll-Dagom (Llus Bozzo) i La Fura dels Baus que porten a terme poderoses i agressives imatges plstiques.La cubana i el Tricicle. Quant als autors, els dramaturgs ms importants sn: Benet i Jornet, Jordi Teixidor i Rodolf Sirera.

TEMA 12

MANUEL DE PEDROLO Pedrolo s un dels escriptors ms llegits de la postguerra. Ms conegut com a novellista (la seua obra narrativa s la de ms gruix de la nostra literatura), la seua producci teatral consta de tretze obres centrades en la temtica de lautenticitat, el sentit de lexistencia i la llibertat, amb influncies de lanomenat teatre de labsurd. Aquest teatre es va caracteritzar per: -Rebuig de la lgica aristotlica, no existeix la relaci causa-efecte. -Rebuig de la idea que el teatre no s sin paraula.(llum,s, vestuari,objecte). -Rebuig del psicologisme tradicional. -Labsurd del teatre de labsurd. Cruma s la seua obra ms acostada al corrent absurdista europeu nascut a Frana durant els anys cinquanta. Presenta una situaci inicial absurda, estructura circular, nulla acci dins una escenografia de mxima simplicitat, temps histric i espai atemporals amb personatges annims. Tamb cal destacar Homes i no (1958), Situaci bis (1963) i Darrera versi per ara (1971), on els protagonistes aconsegueixen actuar contra el determinisme exterior. Les seues peces no tenen ni geografa ni historia i defugen la reproducci anecdtica de la realitat, els personatges sn smbols o encarnen actituds que lautor enfronta a situacions lmit , des dun plantejament existencialista.

TEMA 13

Descriu les caracterstiques bsiques de lescriptura teatral actual. A partir del anys setanta els nous camins teatrals es concreten en els segents punts: a-.Investigaci de nous espais escnics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple La Cubana, que comena la representaci fora del recinte teatral o La Fura dels Baus o els Comediants que converteixen un estadi olmpic en un teatre. b-.Rebuig progressiu del teatre escrit a priori. Algunes companyies elaboren el text a linterior del grup. Rebugen aix la figura de lautor teatral que escriu sol, a sa casa. En sn un exemple Els Joglars. c-.Importncia de la figura del director escnic. Ell s qui decideix finalment els detalls de tot all que sha de representar, hi ha doncs, una implicaci total en lobra: Companyia Flotats, Companyia del Teatre Lliure. d-.Rebuig de la visi occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental ha augmentat linters i la investigaci per les formes teatrals africanes i sobretot orientals (Xina, Jap), totes elles ms rituals i simbliques. Exemple els Comediants. e-.Barreja de mitjans expressius. Tot s vlid en lexpressi teatral. Aix, les noves tecnologies penetren tamb en el mn teatral actual, que barreja tcniques antigues com el mim (El Tricicle) i el circ ( Els Comediants) amb la projecci cinematogrfica de lobra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen ( La Cubana ).

TEMA 14

JOSEP MARIA BENET I JORNET El teatre de Benet i Jornet, d'inspiraci realista, es basa, sovint, en tcniques d'origen literari (fullet, cincia-ficci, cmic, etc). Benet i Jornet tracta la problemtica daquella generaci que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapada, i denuncia lactitud daquells que una vegada van aconseguir el benestar econmic i una posici soblidaren de les penries que havien passat.Pertany a lescola dart dramtic dAdri Gual. Representa el teatre pic de Bertold Brecht, un teatre diferent, de denncia social, que obliga el pblic a prendre consciencia histrica.Els elements de lobra han de contribuir a animar el pblic perqu no shi identifique mai, sino que shi situe davant i reflexione.

Entre les seues obres cal destacar: Berenveu a les fosques, La desaparici de Wendy, Quan la rdio parlava de Franco, E.R, Testament (portada al cinema per V. Pons amb el ttol Amic/Amat).

Per si hui dia s conegut s per ser el creador dels serials televisius en catal de gran audincia: "Poble Nou", "Rosa", "Nissaga de Poder", "Laberint d'ombres", "Ventdelpl" i El cor de la ciutat. Poble Nou fou la primera telenovella en catal i tot un fenomen social digne destudi. La base eren dos temes clssics: el canvi de fortuna d'una famlia i la contraposici entre el vell i el nou. Lacci se situava a Barcelona, que esdevenia aix smbol de tota Catalunya. L'eix central de l'argument es teixia al voltant d'una famlia tradicional, els Aiguad, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. La histria, molt catalana, havia de contribuir a la integraci social, a ms de ser un vehicle clau per a la normalitzaci lingstica.

TEMA 15

JOAN FUSTER Joan Fuster (Sueca 1922-1992) s, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intellectual comproms amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seua dedicaci a lassaig s amplssima, va escriure assaig humanstic, sociopoltic i dhistria cultural. El seu estil s fresc, desenfadat, carregat de frmules colloquials. La seua mirada s subtil, saga, irnica i moltes vegades custica. Lassaig, fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perills per la seua forta crrega ideolgica. Fuster hagu de vncer en la seua trajectria intel.lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absncia d'ambient cultural, silenci dels mitjans de comunicaci del Pas Valenci, atonia cvica Entre les obres de carcter humanstic de Fuster cal destacar El descrdit de la realitat (1955) Una reflexi sobre la funci de lart, sobre la capacitat creadora de lhome, Diccionari per a ociosos(1964) i Lhome mesura de totes les coses (1967), que tracten de la crisi de valors de lhome contemporani. Els textos sociopoltics sn els ms polmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una poca en qu ja sentreveia la fi del rgim: Qesti de noms (1962), on sanalitza la polmica pel nom de la llengua que afebleix la conscincia nacional dels valencians. Nosaltres els valencians (1962), una obra cabdal. Una reflexi profunda sobre el passat i el present dels valencians, on sanalitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: lautoodi, el provincianisme, la manca duna fora social compromesa... Fuster planteja la presa de conscincia nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construccio del nostre futur.

*Podem definir lassaig com lobra en prosa que t com a finalitat exposar duna manera lliure i no sistematica qestions referides a un tema amb la voluntat explcita de fer creaci literriaoriginal. La primera obligaci que t lescriptor s de fer-se llegir.

TEMA 16

JOAN FRANCESC MIRA (Valncia 1939) s articulista, antropleg i narrador, els seus articles son considerats autntics assajos en miniatura). Leix genric daquestes reflexions s la qesti de la identitat i totes les conseqencies que sen deriven.El nacionalisme, la relaci entre la cultura i el poder , la creaci i levoluci de les identitats configuren els temes centrals.Els seus textos sn molt modalitzas, utilitza la 1 pers. Les reflexions de Mira es basen en lexperincia, la seua i la dels seus lectors.Una de les grans virtuts de Mira s demostrar, sempre amb un punt de vista escptic respecte a les conviccions absolutes, que la problemtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condici nacional no s tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del mn. Aix, en la Crtica de la naci pura (1984) sanalitza el nacionalisme des de la perspectiva de lantropologia social. Mira desf{ tota una srie de tpics sobre la naci entesa com un element pur net i lliure de contradiccions. Amb una slida argumentaci aporta un punt de vista crtic i engrescador que desemmascar les postures neutres de molts terics, generalment adeptes al nacionalisme espaol. Obres: -Sobre la naci dels valencians, s una relfexi sobre la adscripci nacional dels valencians. -Cultura,llenges,nacions. -Borja Papa(1996), se centra en la reconstrucci liter`ria de la vida del papa Alexandre VI.