Fibla J. (1994) Clonar o no Clonar? s aquesta la qesti? Ress de Ponent 118, 16-20.

Clonar o no clonar? s aquesta la qesti?

Joan Fibla i Palazn Els darrers dies hem viscut una revifada entorn a un tema polmic en els darrers anys, la manipulaci gentica dels ssers humans. En aquest cas la notcia que ha generat controvrsia ha estat la clonaci en el laboratori d'embrions humans, per l'equip de Jerry Hall i Robert Stillman de la Universitat George Washington als Estats Units. Freqentment aquests tipus de notcies generen por i recances en la poblaci, potser per una por innata a all que ens s desconegut i tamb pel fet de qu els mitjans de comunicaci, per captar l'atenci dels seus lectors, donen aquestes notcies amb un cert sensacionalisme. Per tal d'aminorar aquestes recances, seria bo que la comunitat cientfica dons una millor informaci dels temes que poden preocupar a la gent del carrer i que la premsa fes un tractament menys "cridaner" d'aquesta mena de notcies. Des d'aquestes lnies voldria desdramatitzar els experiments que tant han preocupat els darrers dies i que del coneixement d'aquests, el lector pugui fer-se un criteri ms acurat de la seva transcendncia.

Que ha estat aix de la clonaci d'embrions humans? Els primers experiments de manipulaci d'embrions animals es remunten a finals del segle passat. En 1901, H. Spemann va obtenir per primer cop tritons clnics mitjanant la lligadura amb un pl d'un ou fecundat (vegeu la figura).

Fibla J. (1994) Clonar o no Clonar? s aquesta la qesti? Ress de Ponent 118, 16-20. Aquest i d'altres experiments realitzats principalment amb amfibis (granotes, gripaus i tritons) varen posar de manifest que en les primeres fases del desenvolupament embrionari, cada una de les cllules inicials, anomenades blastmers, tenen la capacitat de donar lloc a un individu. Aquesta capacitat, que en l'argot cientfic anomenem totipotncia, es perd en fases ms avanades del desenvolupament. Aquests experiments varen trigar uns quants anys en aplicar-se als mamfers, donada la complexitat del seu desenvolupament, tot i que la base conceptual era vlida per a qualsevol espcie animal. Fa ms de deu anys que es va donar a conixer l'obtenci de ratolins clnics aix com de vaques i ovelles clniques. Tot i que pugui resultar ofensiu a algun lector, la diferncia entre un home i una vaca o un ratol, pel qu fa al que aqu ens interessa, s inexistent. Per aix es pot afirmar que la clonaci d'embrions humans no t cap rellevncia cientfica, donat que tant els aspectes conceptuals -lanomenada totipotncia dels blastmers- com els aspectes tcnics -manipulaci d'embrions de mamfer- fa uns quants anys que ja estaven resolts . Si analitzem ms acuradament l'experiment realitzat pels investigadors de la Universitat George Washington podrem encara desdramatitzar-ho ms. Hall i els seus col.legues varen iniciar el seu treball amb 17 embrions humans, procedents d'vuls fertilitzats en el laboratori per ms d'un espermatozoide. Amb aix els experimentadors s'asseguraven que els embrions serien inviables donat que la fecundaci per ms d'un espermatozoide descompensa la dotaci cromosmica de l'embri i fa que aquest mori en les primeres fases.

embri de dues cl.lules

embri de quatre cl.lules

embri de vuit cl.lules

1. Separaci dels
blastmers

2. Cultiu en un medi ric

Estadi de 2 blastmers

Estadi de 4 blastmers

Estadi de 8 blastmers

Estadi de 16 blastmers Embrions que moren en cultiu

Estadi de 32 blastmers

IMPLANTACIO

Fibla J. (1994) Clonar o no Clonar? s aquesta la qesti? Ress de Ponent 118, 16-20. Els embrions utilitzats corresponien a les fases de dos, quatre i vuit blastmers, es a dir eren embrions de dos, quatre o vuit cllules (vegeu la figura de la pgina anterior). Mitjanant una manipulaci mecnica, varen allar cada una de les cllules i les varen posar en un medi nutritiu adient per a afavorir el seu desenvolupament. El resultat: 48 nou embrions, aproximadament tres per a cada embri original. El resultat, qualificat d'excepcional per Hall, no ho s tant si ho analitzem ms detingudament. D'aquests 48 nou embrions no tots varen arribar a l'estadi de 32 cllules, que s quan s possible la seva implantaci en la matriu, si aquests haguessin estat embrions viables. Aix, de la clonaci dels blastmers d'un embri de vuit cllules s'obtingueren embrions de 8 cllules; dels blastmers d' embrions de quatre cllules, embrions de 16 cllules i noms dels blastmers d' embrions de dues cllules es varen obtenir embrions de 32 cllules (mireu la figura dabans per aclarir aquest embolic). s a dir: noms la clonaci de blastmers d'un embri de dues cllules s capa de donar lloc a dos embrions clnics que puguin ser implantats en una matriu per a prosseguir el seu desenvolupament. Aix, no s ms que el que fa la "mare naturalesa" quan neixen bessons monozigtics. Per tant el que han fet Hall i els seus collaboradors s reproduir en el laboratori l'obtenci de bessons monozigtics, per atenci, en el nombre de dos i no ms! Aix doncs, on s la producci en massa d'homes clnics que ens ha espantat tant aquests dies?. El cert s que estem lluny, afortunadament, d'aquesta "fita". Clonar o no clonar...? Les valoracions tiques que poden haver darrera de la producci dssers humans clnics, ultrapassen els lmits d'aquest article. Tot i aix m'agradaria puntualitzar certs aspectes conceptuals, que poden ser tils al lector. Se'ns diu que aquestes tcniques en mans de ments molt recargolades, poden donar lloc a una nova raa d'homes clnics, dcils i treballadors que farien, com a moderns esclaus, tota mena de feines, o be d' homes clnics agressius i bellicistes ptims per a la seva utilitzaci per als governants com a guerrers i policies. Aquest futur que se'ns presenta s sens dubte esferedor, per s aix possible? Hem vist que ens trobem lluny d'una producci d'homes clnics, imaginem-nos per, que hem solucionat aquest "problema". Ara ens cal manipular genticament als individus clonats d'acord amb els nostres interessos. I com est el tema en aquest assumpte?. Doncs be, la manipulaci gentica s avui una estratgia experimental molt avanada, de manera que podem afirmar que s possible dissenyar genticament i a gust de l'experimentador organismes com els bacteris, els llevats i cllules en cultiu. Tamb organismes ms complexes sn objecte de manipulaci gentica com la mosca de la fruita i

Fibla J. (1994) Clonar o no Clonar? s aquesta la qesti? Ress de Ponent 118, 16-20. el ratol de laboratori. Aix doncs, podrem aventurar-nos en aquest experiment maquiavlic?. Certament no, i veurem perqu. Parlem primer d'all que volem manipular. Hem dit que ens interessen homes dcils i treballadors o be agressius i bellicistes i com no, tamb en voldrem alguns dintelligents. Docilitat, agressivitat, intelligncia, tots ells sn trets molt complexes fruit de la interacci de components gentiques i components ambientals, les quals cal diferenciar clarament per tal de no divagar sobre aquest tema. Els gentics anomenem FENOTIP al carcter o conjunt de carcters que podem observar en un individu. Aix, els carcters intelligncia, agressivitat, docilitat, etc., sn els fenotips de cada un dels individus. Aquests fenotips sn el fruit de la interacci del GENOTIP, s a dir la component gentica, i de l'AMBIENT, la component ambiental. Aix ens dona la segent equaci fonamental: FENOTIP = GENOTIP + AMBIENT Veiem ara alguns exemples. Suposem un tret que presenta un fort condicionament gentic com s el cas d'una malaltia hereditria com la hemoflia. Els individus hemoflics sn portadors d'una mutaci (alteraci en el seu genoma), que els incapacita per a la producci d'un factor proteic en la seva sang. La manca d'aquest factor impedeix la coagulaci de la sang, lo qual pot arribar a ser fatal davant d' una hemorrgia. Aix doncs, el fenotip d'un hemoflic ser la incapacitat per dur a terme la coagulaci sangunia i el genotip, l'alteraci en el seu genoma que l'incapacita per a la producci del factor de coagulaci. Es evident que en aquest exemple l'efecte de l'ambient s despreciable, donat que la probabilitat de que es produeixi una lesi interna o externa al llarg de la vida d'un individu, s molt elevada i per tant el fenotip hemoflic es manifestar inexorablement. Estem doncs en un cas en que l'equaci anterior pren la segent forma: FENOTIP = GENOTIP Quin ser el comportament d'individus clnics davant d'un tret d'aquesta mena?. Com podem veure en el segent esquema, si el tret presenta noms una component gentica, sigui quin sigui l'ambient, el fenotip que es manifestar ser sempre el mateix i vindr condicionat exclusivament pel genotip dels individus. D'acord amb aix, qualsevol manipulaci que fem sobre el genotip tindr un efecte directa sobre el fenotip. Es a dir, podem manipular el carcter al nostre gust manipulant directament els gens. Aquesta s l'estratgia experimental que hi ha darrera de la terpia gnica, a on el que es vol s "arreglar" en el laboratori els gens mutats, com el de l'hemoflia, amb l'objectiu final de poder guarir a aquests malalts.

Fibla J. (1994) Clonar o no Clonar? s aquesta la qesti? Ress de Ponent 118, 16-20.

EL TRET TE NOMES UNA COMPONENT GENETICA

GENOTIP

AMBIENT 1

AMBIENT 2

AMBIENT 3

FENOTIP 0

FENOTIP 0

FENOTIP 0

Suposem ara el cas d'un tret sense cap component gentica, fruit noms del condicionament ambiental, com per exemple una infecci de clera. En aquest cas el fenotip ser el conjunt de caracterstiques tpiques de la infecci, l'ambient vindr donat per la presncia o no del bacteri en el subministrament daiges de la poblaci en qesti. Pel que fa al genotip no hi haur cap diferncia entre els individus, donat que es tracta d'una malaltia infecciosa sense cap component gentica. Aix doncs, un individu patir la infecci noms si en el seu ambient es troba amb el bacteri del clera. Per tant l'equaci ser ara del tipus: FENOTIP = AMBIENT Si els individus sn o no clnics no tindr cap efecte per a un tret d'aquesta mena. Com podem veure en el segent esquema, ser noms l'ambient el que condicionar al fenotip. Per tant manipulant l'ambient podrem manipular el carcter. Eliminant el bacteri del subministrament d' aiges podrem acabar amb l'epidmia de clera.
EL TRET TE NOMES UNA COMPONENT AMBIENTAL

GENOTIP

AMBIENT 1

AMBIENT 2

AMBIENT 3

FENOTIP 1

FENOTIP 2

FENOTIP 3

Fibla J. (1994) Clonar o no Clonar? s aquesta la qesti? Ress de Ponent 118, 16-20. Veiem finalment el cas d'un tret que presenta tant una component gentica com ambiental, per exemple l'alada. En aquest cas existeix un nombre indeterminat (i encara desconegut) de gens que condicionen la capacitat de creixement d'un individu. Aquests serien el genotip. Per una altre part tindrem que diferents parmetres ambientals com l'alimentaci, l'activitat esportiva, etc., condicionaran tamb aquesta capacitat de creixement. Per tant el fenotip "alada" es veur influenciat tant per el genotip com per l'ambient . L'equaci tindr ara tots el seus termes i ser: FENOTIP = GENOTIP + AMBIENT Quin ser el comportament d'individus clnics per a un tret d'aquesta mena? Veiem que ens diu el tercer esquema sobre aquest cas. Si quatre individus clnics (amb un mateix genotip) s'enfronten a tres ambients diferents, la resposta per a un tret com la alada ser difcil de predir, donat que si b seran ms probables certs fenotips (en l'esquema els que expressen els individus del mig per a cada un dels ambients), hi hauran fenotips nous fruit d'una interacci diferencial entre el genotip i l'ambient. Aquesta interacci diferencial es produir com a conseqncia de qu l'ambient no s homogeni. En l'esquema aquesta heterogenetat es manifesta amb ambients de forma ellptica i no circular. Els individus dels extrems estan sotmesos a un ambient lleugerament diferent respecta als del mig, i per tant poden presentar fenotips diferents.

EL TRET TE UNA COMPONENT GENETICA I TAMBE UNA COMPONENT AMBIENTAL

GENOTIPS

AMBIENT 1

AMBIENT 2

AMBIENT 3

FENOTIP 1 i d'altres

FENOTIP 2 i d'altres

FENOTIP 3 i d'altres

Tornant al nostre experiment maquiavlic, podem concloure que ho tenim fora difcil. Tot i que disposem dels individus clnics, la manipulaci del seu genotip se'ns fa molt complicada donat que hi participen molts gens i a ms l'ambient hi juga un paper molt important en la manifestaci dels fenotips que ens interessa. Tenim doncs una equaci amb dues incgnites i ens cal determinar ambdues per a trobar la soluci.

Fibla J. (1994) Clonar o no Clonar? s aquesta la qesti? Ress de Ponent 118, 16-20. Clonar o no clonar... Es aquesta la qesti? Certament crec que estem molt lluny de resoldre lequaci quan hi participen components gentiques i ambientals. I tot i que veissim possible la seva resoluci, no crec que valgus la pena ficar-s'hi. s certament difcil justificar la manipulaci gentica i clonaci d'individus humans fora del context maquiavlic. Per, que hi ha dels trets que noms tenen una component gentica?. En aquests cas no noms s factible la manipulaci gentica sin qu de fet ja s'est realitzant. Amb quina finalitat?. Doncs amb l'objectiu final de guarir tot un ampli conjunt de malalties hereditries que actualment sn incurables. I d'aquests tamb volem clnics? Certament no. Tota polmica s sens dubte enriquidora, ja qu permet conixer les inquietuds i punts de vista dels implicats. En aquest sentit el que hem viscut els darrers dies ha estat positiu, tant per als cientfics com per a la gent del carrer. Fer-ho sense dramatismes pot ser encara ms enriquidor.