PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT D'ARTS PLSTIQUES I DIBUIX

CURS 2010/11

IES. ARXIDUC LLUIS SALVADOR 07007930

DC020201-0

Pg. 1/68

NDEX GENERAL
I. II. ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT DE DIBUIX. PROGRAMACI DE LREA DEDUCACI VISUAL I PLSTICA DESO. 1. OBJECTIUS. 2. CONTINGUTS. 3. METODOLOGA. 4. CRITERIS DAVALUACI. 5. COMPETNCIES BSIQUES 6. AVALUACI, QUALIFICACI, PROMOCI I RECUPERACI. 7. MATERIALS DIDACTICS. 8. ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I EXTRAESCOLARS. 9. MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT. II.1.Primer Cicle. II.1.1.- PRIMER CURS DESO, EDUCACI PLSTICA I VISUAL. II.1.2.UNITATS DIDCTIQUES, MATERIALS NECESSARIS TEMPORALITZACI. II.1.3.- CRITERIS DAVALUACI PER A PRIMER CURS. II.1.4.- OBJETIUS TERMINALS DEL PRIMER CICLE. Segon Cicle. II.2.1.- EDUCACI PLSTICA I VISUAL 3r.CURS DESO. II.2.1.1.UNITATS DIDCTIQUES, MATERIAL NECESSARI TEMPORALITZACI. II.2.1.2.- CRITERIS DAVALUACI PER A TERCER CURS. II.2.1.3.- OBJECTIUS TERMINALS DEL SEGON CICLE. II.2.1.4.- CRITERIS MNIMS EXIGIBLES PER A TERCER CURS. II.2.2.- EDUCACI PLSTICA I VISUAL 4t CURS DESO (OPTATIVA). II.2.2.1.UNITATS DIDCTIQUES, MATERIAL NECESSARI TEMPORALITZACI. II.2.2.2.- CRITERIS DAVALUACI PER A QUART CURS. II.2.2.3.- OBJECTIUS TERMINALS DEL SEGON CICLE. II.2.2.4.- CRITERIS MNIMS EXIGIBLES PER A QUART CURS. III.

II.2.-

BATXILLERAT: PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE DIBUIX TCNIC. 1.- INTRODUCCI. 2.- OBJECTIUS. 3.- CONTINGUTS. III.1.Batxillerat 1: Blocs De Continguts I Unitats Didctiques. Dibuix Tcnic 1. 4.- MNIMS EXIGIBLES. III.2.Batxillerat 2: Blocs De Continguts I Unitats Didctiques. Dibuix Tcnic 2. 5.- MNIMS EXIGIBLES. 6.- CRITERIS DAVALUACI I RECUPERACI. 7.- METODOLOGA DIDCTICA. 8.- MATERIALS DIDACTICS I RECURSOS COMPLEMENTARIS. 9.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I EXTRAESCOLARS. TALLER DARTESANIA (OPTATIVA A PRIMER CICLE DESO.)

IV.

DC020201-0

Pg. 2/68

1.- OBJECTIUS. 2.- CONTINGUTS. 3.- METODOLOGA. 4.- CRITERIS DAVALUACI. 5.- AVALUACI, QUALIFICACI I RECUPERACI. 6.- MATERIALS DIDACTICS. 7.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I EXTRAESCOLARS. 8.- MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT.

DC020201-0

Pg. 3/68

I. ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT.

El departament est constitut per dos professores: Mercedes Prez Perell, professora amb dest definitiu al centre i Tatiana DAgosto Forteza, professora amb dest definitiu i cap de departament durant aquest curs escolar. Simpartir l'rea d'Educaci Plstica i Visual als dos cicles d'ESO i la matria de Dibuix Tcnic de 1r i 2n de Batxillerat. La professora Tatiana DAgosto Forteza impartir les segents matries, nivells i cursos: Educaci Plstica i Visual a 1r ESO A i 1r ESO B, Educaci Plstica i Visual a 4t ESO A/B/C i a 4t ESO D (grup de diversificaci) i Dibuix Tcnic a 1r BATXILLERAT. La professora Mercedes Prez Perell impartir les segents matries, nivells i cursos: Educaci Plstica i Visual a 1r ESO C i 1r ESO D, Educaci Plstica i Visual a 3r ESO A, 3r ESO B, 3r ESO C i 3r ESO D (grup de diversificaci) i Dibuix Tcnic a 2nde BATXILLERAT. Degut a la reducci de mitja plaa de professor en aquest departament, i al conseqent excs d'hores, s'ha suprimit temporalment ( per aquest curs) la matria optativa de Taller d'Artesania. S'ha fixat la reuni setmanal de departament els divendres a 2 hora.

II. PROGRAMACI DE L'REA D'EDUCACI PLSTICA I VISUAL D'ESO.

1. OBJECTIUS.
1.1. Objectius d'rea. Els objectius de l'rea es proposen partint del decret 73/2008, de 27 de juny, publicat per la Conselleria d'Educaci de les Illes Balears. L'rea dEducaci Plstica i Visual s obligatria a 1r i 3r curs, amb una dedicaci setmanal de tres i dues hores, respectivament, i troncal al quart amb una dedicaci de tres hores setmanals. Els objectius generals es seqencien en funci dels dos cicles que composen l'etapa. En el cas del segon cicle, donat que l'rea deixa de ser obligatria al quart curs, la seva consecuci s'entendr al final del tercer. Loptativa Taller dArtesania simparteix a 2n ESO amb una durada de 2 hores setmanals, tal com estableix el decret esmentat anteriorment. L'Educaci Plstica i Visual en l'etapa d'ESO tindr per objecte contribuir a desenvolupar en l'alumne les segents capacitats: OBJECTIUS GENERALS D'REA 1.- Observar, percebre, comprendre i interpretar crticament la comunicaci a travs de les imatges i les formes del seu entorn natural i cultural, essent sensible a les seves qualitats evocadores, simbliques, plstiques, esttiques i funcionals. 2.- Apreciar els valors culturals i esttics, identificant, interpretant i valorant els seus continguts, considerant-los com a part integrant de la diversitat cultural i contribuint activament al seu respecte, conservaci i millora. 3.- Interpretar les relacions del llenguatge visual i plstic amb altres llenguatges, elegint la frmula personal i expressiva ms adequada en funci de les seves necessitats de comunicaci i fent una interpretaci correcta de la comunicaci publicitria davant d'un consum responsable. 4.- Desenvolupar la creativitat i expressar-la amb la subjectivitat prpia del seu llenguatge personal, utilitzant els codis, terminologia i procediments del llenguatge visual i plstic amb la finalitat d'enriquir les seves possibilitats de comunicaci. 5.-Aprendre a respectar, interpretar i valorar altres models d'expressi visual i plstica distints del propi i de les formes dominants a l'entorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar judicis i criteris personals que el permetin actuar amb iniciativa. 6.- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, inters i tolerncia, superant inhibicions i prejudicis i rebutjant discriminacions degudes a caracterstiques personals o socials.

DC020201-0

Pg. 4/68

7.- Valorar la importncia del llenguatge visual i plstic com a medi d'expressi d'emocions, vivncies, sentiments i idees, per afavorir la comunicaci, la reflexi crtica i el respecte entre les persones, aix com per superar inhibicions i contribuir a l'equilibri i benestar personals. 8.- Apreciar les possibilitats expressives que ofereix la investigaci amb diverses tcniques plstiques i visuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, valorant l'esfor de superaci que suposa el procs creatiu. 9.- Planificar i reflexionar, individual o conjuntament, les fases del procs de realitzaci d'una obra u objecte partint d'uns objectius prefixats, analitzant els seus components per adequar-los als objectius que es pretenen aconseguir i revisar, en acabar, cadascuna de les fases. 10.- Contribuir activament al coneixement, el respecte, la conservaci, la divulgaci i la millora del patrimoni europeu, espanyol i de la comunitat autnoma de les Illes Balears com a senyal d'identitat prpia. 11.- Conixer i valorar el patrimoni artstic i cultural de la comunitat autnoma de les Illes Balears, com a base de la nostra identitat i idiosincrsia i contribuir activament a la seva defensa, conservaci i desenvolupament, acceptant la convivncia amb valors artstics propis d'altres cultures que coexisteixen amb la nostra per fer de la diversitat un valor enriquidor i integrador.

DC020201-0

Pg. 5/68

1.2. Seqncia per cicles dels objectius d'rea:

DESENVOLUPA EL PUNT DELS OBJETIUS GENERALS 1 3, 7. 1, 4. 1, 4. 3, 4, 7. 1, 5. 1, 8. 4, 8. 7,10,11 4,11 3, 8. 6 5, 6,11

OBJECTIUS PRIMER CICLE

1.- Reconixer i diferenciar els elements bsics del codi visual amb la finalitat de desenvolupar les seves capacitats perceptives 2.- Adquirir, de manera gradual, una certa autonomia expressiva que li permeti superar estereotips i convencionalismes. 3.- Captar la importncia del valor semntic dels elements bsics del llenguatge visual i plstic: el color, la textura, la lnia, etc. 4.- Estudiar les gammes cromtiques i reconixer el simbolisme cultural del color. 5.- Analitzar, partint de l'experimentaci, les qualitats expressives i emotives de la textura. 6.- Relacionar conceptes geomtrics senzills amb les seves aplicacions a objectes simples, a l'ornamentaci, a elements urbanstics o a la prpia Natura. 7.- Accedir a l'estudi de l'espai i de la seva representaci percebent la configuraci espacial a partir d'agrupacions per contrast o analogia de formes, diferncies de dimensi, superposicions i transparncies de plans i gradacions de textures. 8.- Iniciar-se en el coneixement de la sintaxi dels llenguatges visuals especfics (fotografia, cmic, cinema, televisi, etc.) analitzant els elements comuns a aquests llenguatges i realitzant experincies de muntatge de seqncies i imatges. 9.- Explorar i analitzar la realitat visual i plstica: els medis de comunicaci de masses, els diferents camps del disseny, les arts plstiques i les noves tecnologies, comprenent les finalitats informativa, recreativa, expressiva, esttica i funcional d'aquests canals de comunicaci. 10.- Conixer i utilitzar el llenguatge especfic de l'rea. 11.- Realitzar obres en les que s'integrin tcniques tradicionals amb els nous medis tecnolgics. 12.- Participar en les experincies individuals i collectives propostes mostrant actituds de cooperaci, constncia en el treball, manteniment de l'ordre i netedat, conservaci i cura del material individual o collectiu. 13.- Mostrar actituds de respecte cap a qualsevol obra dels companys realitzada amb intenci d'expressar-se de manera personal.

OBJECTIUS SEGON CICLE

1.- Comprendre els valors emotius del color i de la llum. 2.- Realitzar experincies amb mescles additives i substractives observant els efectes que les textures produeixen sobre les formes. 3.- Captar el concepte d'equilibri asimtric a travs de l'anlisi estructural de distintes obres plstiques i aplicar-ho a la realitzaci de composicions. 4.- Representar imatges a partir de la planta, alat i vistes laterals. 5.- Aprofundir en el coneixement de la sintaxi dels llenguatges visuals especfics (fotografia, cinema, ordinador, vdeo, etc.) identificant i valorant els seus valors expressius i narratius. 6.- Reflexionar crticament envers la realitat mitjanant l'estudi dels elements ms complexes de l'estructura de les imatges i de les formes, experimentant a travs de modificacions o transformacions de l'entorn. 7.- Interpretar els significats d'una imatge a travs de l'anlisi dels contextos expressiu, emotiu, simblic i referencial. 8.- Extreure del seu context algun element de la realitat per inserir-lo en un altre analitzant el canvi de significat i desenvolupant modes divergents de pensament. 9.- Analitzar els valors expressius de la seqncia narrativa i de l'expressivitat del color. 10.- Realitzar estudis de la imatge en moviment a travs dels distints medis: de la televisi, atenint especialment a la publicitat comercial, a les estratgies del discurs i als valors esttics; del videoclip, identificant la tcnica que utilitza, la relativa importncia de contingut i forma, color i llum, apreciant els seus valors emotius i narratius i analitzant la importncia dels efectes plstics i simblics dels decorats. 11.- Representar imatges a partir de les relacions amb records reals o imaginaris. 12.- Acostar-se al fet artstic, fonamentalment el que est present en el mn quotidi de les imatges, formes i fenmens plstics de la realitat prxima, aprofundint en els distints camps del disseny (arquitectnic, grfic i industrial) i de les arts, fent especial incs en les tendncies actuals. 13.- Ampliar el repertori de les tcniques grfico-plstiques: l'estergit, la serigrafia, el gravat, laquarella, etc. 14.- Utilitzar les noves tecnologies (ordinador, vdeo, fotocopiadora, etc.) com a medis d'expressi. 15.- Adquirir el llenguatge especfic de l'rea que li permeti comunicar amb propietat idees i experincies mitjanant el llenguatge verbal. 16.- Elaborar projectes que ordenin la seva prpia activitat en funci de la tcnica seleccionada, verificar el seu desenvolupament i adequar els esforos i respostes als propsits inicials revisant el propi treball de manera crtica. 17.- Participar en experincies individuals i collectives d'iniciativa personal o propostes pel professor mostrant actituds de constncia en el treball, mantenint l'ordre i neteja, conservaci i cura del material individual o collectiu, la correcta presentaci dels treballs i el respecte per les idees dels companys.

DESENVOLUPA EL PUNT DELS OBJETIUS GENERALS

1 3 3 3 1, 4. 1,10,11 2, 7. 3,10,11 1 5, 8.

3, 7. 2,10,11 3, 8. 3, 8. 4 9 5, 6.

DC020201-0

Pg. 6/68

2. CONTINGUTS.
2.1. Selecci i seqncia per cicles i cursos dels continguts d'etapa i incorporaci dels continguts transversals. Al llarg de l'etapa de l'ESO, les capacitats que l'Educaci Plstica i Visual es proposa establir en els alumnes es desenvolupen en la direcci del cultiu analtic i exploratori i una comprensi cada vegada ms complexa de les formes i imatges de l'entorn per aconseguir arribar a elaborar criteris personals que permetin un tipus de pensament creatiu. Dos criteris bsics ens serviran per establir la seqncia de continguts: a. Criteri de la lgica interna de l'rea. Pot estructurar-se al llarg de tres eixos que sintetitzen els aspectes fonamentals que es pretenen ensenyar en aquesta rea en les dues lnies en les quals es fonamenta, la del "saber veure" i la del "saber fer". La seqncia ha d'establir una srie ordenada d'idees centrals que proporcionin continutat en el tractament al llarg dels dos cicles, de manera que l'alumne/a pugui relacionar continguts i progressar adequadament, reprenent una i altra vegada aquests continguts en el punt en el qual es quedaren en un moment anterior. Les idees-eix, per altra part, no s'han d'entendre de manera allada unes de les altres, sin de manera relacionada, arribant a nivells ms alts de complexitat a mesura que avana l'etapa. Els tres eixos serien els segents: 1/ Sintaxi dels llenguatges visuals i plstics. En el llenguatge visual i plstic, com en qualsevol altre llenguatge, es fa necessria l'ordenaci i enlla dels elements del codi visual per construir la "frase visual". Per aix, conv comenar per l'estudi i comprensi dels elements que configuren aquests llenguatges per arribar desprs a la seva articulaci en distintes composicions amb una finalitat expressiva o descriptiva, i arribar tamb a l'anlisi estructural dels distints missatges visuals transmesos per diferents medis d'expressi i comunicaci. 2/ Exploraci, anlisi i apreciaci de l'entorn visual i plstic. Conv partir de l'exploraci i anlisi de determinats aspectes de l'entorn natural i cultural de l'alumne/a, a partir de la qual cosa podr anar millorant gradualment la seva prpia percepci de la realitat fins arribar a una anlisi i apreciaci, de carcter ms general, dels valors emotius i funcionals de les imatges i les formes. 3/ Utilitzaci i anlisi de tcniques i procediments expressius. Es comenar amb l'experimentaci manual amb materials que anir unida a procediments d'anlisi de les distintes tcniques i materials de l'expressi plstica i visual. b. Criteri evolutiu. Aconsella graduar els continguts, adequant-los al nivell de comprensi dels alumnes a cada cicle, establint una distncia ptima entre el que sn capaos de fer en un determinat moment i els nous continguts i capacitats que se'ls pretn ensenyar. La combinaci d'ambds criteris, el de la lgica interna de l'rea i el criteri evolutiu, obliga a identificar quines sn les capacitats i coneixements que els alumnes posseeixen en comenar l'etapa i tractar de dur a terme el pas d'un quefer experimental i ldic, com aproximaci a la realitat visual i plstica que s'ha realitzat a l'Educaci Primria, a uns coneixements i capacitats basats en la lgica, l'anlisi i el pensament abstracte, i aix a travs de la proposta d'hiptesis de treball que condueixin a resultats creatius.

DC020201-0

Pg. 7/68

2.2. Tractament dels continguts transversals a l'rea d'Expressi Plstica i Visual. Els temes transversals s'entenen com un conjunt de continguts que impregnen l'actuaci educativa en general, ja que degut al seu fort component actitudinal han de tractar-se des de totes les rees que formen el currculum. En la formaci plstica i visual, alguns d'ells adquireixen una major rellevncia. Educaci moral i cvica (1). Ser la base i el punt de referncia en torn al qual giren els temes transversals. En la nostra rea -en tant que una de les seves finalitats s la socialitzaci de l'alumne/ a en el seu medi, assimilant l'entorn visual i plstic en el que viu amb una actitud reflexiva i crticapoden considerar-se estretament relacionades amb aquest tema totes aquelles actituds dirigides a la valoraci, respecte i conservaci del patrimoni cultural i a l'inters per relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup prenent conscincia de l'enriquiment que es produeix amb les aportacions dels dems. Educaci per a la igualtat d'oportunitats (4). Des d'aquesta rea s'ha de procurar valorar per igual, atenent als mateixos criteris, les aportacions dels alumnes i les alumnes. Es perseguir l'eliminaci de qualsevol tipus de discriminaci o d'intolerncia, no solament en el pla de les idees, sin i sobretot, en el de les conductes personals i socials, reflectides en la vida diria, als mitjans de comunicaci, als centres de treball, als llocs d'oci, etc. s important fomentar en l'alumne/a l'inters per l'anlisi crtica d'aquells continguts que denotin discriminaci sexual en el llenguatge a travs de la imatge, aix com dels estereotips que de forma inconscient es reflecteixen en els seus treballs, a fi de dur a terme una progressiva transformaci de les actituds. Educaci ambiental (5). s un dels mbits on l'rea pot fer un major mfasi i no es referir a l'mbit de la natura en general, sin que tendra en compte els mbits ms propers i concrets en que es mou l'alumne/a: la localitat, el barri, la casa, el collegi, etc. s fonamental inculcar pautes d'actuaci i comportament dirigides al respecte al medi ambient, alhora que ampliar i millorar, a travs del llenguatge plstic, les possibilitats de comunicaci amb l'entorn; pautes que permetin valorar tant les obres visuals creades en relaci amb l'ambient com l'ambient mateix sobre el qual l'home hagi intervingut (l'arquitectura, l'urbanisme, els ornaments, etc.), atenint a criteris d'harmonia, esttics, protecci i conservaci del medi, etc. Educaci del consumidor (7). Tendra en compte el fet histric del consum, per se circumscriur ms a la societat actual, que no solament fabrica productes, sin tamb consumidors; fenomen que genera necessitats sense fonament, sense cap discriminaci d'edat o de condici, ni diferenciaci entre all que s necessari i all que s superflu. s fonamental dotar a l'alumne/a de procediments que li permetin analitzar crticament les necessitats de consum creades a travs de la publicitat. Aquells continguts relacionats amb l'estudi dels elements integrants d'un missatge i la seva intencionalitat afavoriran una recepci activa i crtica d'aquests missatges i una selecci dels mateixos en funci dels interessos particulars de l'alumne/a. En relaci al consum relacionat amb l'oci, l'rea ofereix excellents oportunitats per orientar a l'alumne/a sobre diferents activitats que contribueixen al desenvolupament de la capacitat creativa i, a la vegada, poden dur a terme en el seu temps lliure, per exemple la pintura, el cinema, el teatre, la fotografia, l'obra grfica comercial, etc. Tamb ser important atendre a aquells continguts relacionats amb l'aprofitament dels materials i recursos de que es disposa, experimentant amb materials de rebuig, creant els seus propis instruments i compartint amb els companys els materials de que es disposa. Des d'aquesta rea es contribuir al desenvolupament de la resta de temes transversals afavorint la cooperaci entre els alumnes, el respecte per les opinions i solucions distintes de la prpia, i collaborant al desenvolupament de l'estabilitat emocional i psquica, de l'autoestima, independncia i autonomia de l'alumne/a a travs del desenvolupament de les capacitats creatives i expressives. L'educaci per la pau (2) ser considerada com una conseqncia de la justcia; no es tracta d'un pacifisme neutre, ni irat, sin actiu i responsable, en el qual est implicada la prpia llibertat, limitada per la llibertat dels altres. L'educaci per a la salut (3) s'orientar en el sentit de la salut fsica, biolgica, mental i social, sense oblidar les prctiques que incideixen negativament en la salut.

DC020201-0

Pg. 8/68

L'educaci sexual (6)ajudar a descobrir la dimensi afectiva de la relaci sexual i a rebutjar conductes sexistes tant en els mitjans de comunicaci com en el medi familiar, escolar i social, aix com a assumir pautes de conductes integradores i respectuoses de la diversitat per ra de sexe. L'educaci vial (8) s'abordar des de les normes de circulaci i les conseqncies que es deriven del seu incompliment, aix com des dels coneixements terics que aporta la cincia. L'educaci per a la lectura (8 i 9) fomentar hbits de lectura entre els alumnes i desenvolupar principalment aquelles publicacions que integren la llengua amb la imatge, com ara el cmic, els llibres amb illustracions, o tamb llibres desplegables. Es tracta de transmetre afectivitat cap al mon del llibre i a ms a ms que els alumnes se n'ha donen que els diferents llenguatges no son incompatibles si no que treballen en la transmissi de sentiments i idees de vegades molt complexes. Amb el Pla de recolzament de la lectura intentem que els nostres alumnes utilitzin correctament el vocabulari i els conceptes relacionats directament amb l'assignatura/es del departament, per tamb que gaudesquin de l'hbit de llegir tot tipus de textos com ara llibres d'aventures, poesia, llibres objecte, etc...

DC020201-0

Pg. 9/68

3. METODOLOGIA DIDCTICA.
3.1. Criteris generals. 1/ Partir del coneixement i experincies prvies dels alumnes. 1.- Detectar el nivell d'aprenentatge aconseguit per l'alumne en alguns coneixements i capacitats bsiques abans d'enfrontar-se als nous continguts. 2.- Situar l'activitat educativa en funci de les necessitats particulars de cada alumne, reformant, en alguns casos, aquells continguts que han estat apresos incorrectament i modificant o ampliant, en altres, els coneixements d'aplicaci d'un contingut. 3.- Explorar les idees prvies que l'alumne t en relaci amb la forma de captar la realitat visual i conixer en quin grau ha superat una apreciaci simplista de la realitat, que es concreta en l'estereotipus visual i en la realitzaci d'imatges no interioritzades, i poder, aix, introduir plantejaments que afavoreixin i activin el pensament inductiu. 4.- Fer peridicament partcip l'alumne de quins sn els avenos assolits i tamb de quines idees no s'han consolidat adequadament. 2/ La motivaci de l'alumne/a. 1.- Afavorir la socialitzaci i la convivncia partint del fet acceptat de la diversitat. L'inters i actitud favorable de l'alumne cap a l'aprenentatge seran fonamentals per a que aquest realitzi la construcci de coneixements. Un factor determinant en la motivaci i implicaci de l'alumne s la interrelaci professor-alumne, no noms des del punt de vista pedaggic, sin tamb des de l'afectiu i social. 2.- Proposar, partint de les peculiaritats individuals, activitats en les quals l'alumne pugui manejars'hi i ubicar els continguts apresos en els seus esquemes de coneixement; activitats que siguin clarament accessibles a l'alumne, suscitant el desig de demostrar les seves capacitats, contenint, no obstant, punts la dificultat dels quals sorgeixi durant el procs. 3.- Plantejar activitats variades que recollissin els diferents interessos de l'alumne i, al mateix temps, despertin la seva curiositat per conixer els distints aspectes de l'mbit de la visualitat o de l'activitat grfico-plstica, tenint en compte la incidncia del medi per al desenvolupament de les activitats i el seu valor motivacional en el procs d'ensenyament-aprenentatge. 4.- Valorar el treball de l'alumne com a nic i original, estimulant-lo a superar les dificultats i a seguir avanant en el procs d'aprenentatge; facilitar-li la reflexi sobre all realitzat, sobre el que ha aprs, i l'anlisi de les dificultats amb que s'ha trobat; i promovent en l'alumne/a una actitud de recerca i d'inconformisme valorant el procs i el treball sobre el resultat. 3/ La interacci dins l'aula. 1.- Preveure situacions en les que l'alumne treballi de manera individual amb activitats que es desenvolupin en el marc del treball en grup; per afavorir una adequada relaci del professor amb cada alumne i dels alumnes entre s. 2.- Propiciar la confrontaci creativa de diferents resultats i l'intercanvi d'experincies amb activitats collectives que permetran l'alumne conixer les realitats diferents dels companys i aprendre a valorar aquestes aportacions de manera positiva. 4/ Equilibri entre la dimensi prctica i conceptual de l'rea. 1.- Proporcionar a l'alumne experincies que li permetin millorar el coneixement de les prpies actituds, expectatives i motivacions a fi de contribuir a la seva formaci i ajudar-lo a l'elaboraci del seu projecte de futur. 2.- Ajudar l'alumne a orientar-se en una srie d'activitats que es realitzin en l'mbit de la visualitat, proporcionant-li instruments que li permetin relacionar-se autnoma i crticament amb l'entorn, a travs d'experincies que el mateix entorn li proporcioni i d'accions exercides sobre el mateix, s a dir, "el veure" i "el fer", sempre combinant la dimensi prctica dels continguts amb la vessant conceptual dels mateixos. 3.- Propiciar una comprensi dels continguts dels llenguatges visuals i plstics eminentment prctica, que permeti la construcci d'aprenentatges funcionals i significatius, dedicant el temps necessari als procediments d'expressi visual i plstica adequats per a que arribin a assimilar-se els continguts treballs, sense que aix suposi plantejar l'rea com alguna cosa essencialment manual.

DC020201-0

Pg. 10/68

Les activitats procedimentals, no seran en s mateixes l'objectiu bsic de l'assignatura, sin una de les vies d'accs a la comprensi i gaudiment de la realitat visual i per interioritzar fets i conceptes. 5/ Atenci a les diferncies entres els/les alumnes. 1.- Atendre a la diferncia de capacitats, interessos i necessitats i afavorir l'heterogenetat del grup d'alumnes, les seves diferents inclinacions i interessos i tamb les seves destreses i habilitats en uns continguts i en d'altres. Els cinc principis generals fins ara relacionats, si s'entenen com a pautes per al professor, hauran de dur-se a terme dins un clima de flexibilitat, afectivitat i respecte mutu. El professor, autor i inductor de situacions d'aprenentatge, ser l'essencial mediador en el procs educatiu, i orientar la seva tasca cap a la consecuci d'adquisicions significatives per part de l'alumne: Considerarem la nostra activitat com a professors com mediadora i guia per al desenvolupament de l'activitat constructiva de l'alumne. Partirem del nivell de desenvolupament de l'alumne, la qual cosa significa considerar tant les seves capacitats o grau de desenvolupament operatori, com els seus coneixements previs. Orientarem la nostra atenci a estimular en l'alumne la capacitat d'aprendre a aprendre i ser ms efica si es parteix del que l'alumne sap i sap fer. Promourem l'adquisici d'aprenentatges significatius, per aix, les activitats d'ensenyament-aprenentatge garantiran que l'alumne se senti motivat trobant sentit a les situacions d'aprenentatge i desenvolupi la seva capacitat de reflexi, comprensi i actuaci. Promourem l'adquisici d'aprenentatges funcionals, per aix, les activitats d'ensenyamentaprenentatge connectaran amb els coneixements previs de alumne i en possibilitaran la construcci autnoma desquemes de coneixement" i l'aplicaci dels aprenentatges desenvolupats. Cercarem formes d'adaptaci en l'ajuda pedaggica a les diferents necessitats de cada alumne. Fomentarem el desenvolupament de la capacitat de socialitzaci i d'autonomia de l'alumne. 3.2. 1/ Unitats didctiques. 1.- Les unitats didctiques sn conformades integrant elements dels distints blocs temtics del currculum oficial. Aquests blocs posseeixen una dimensi analtica per al professor i no es transmeten d'aquesta forma a l'alumne, ja que es faria difcil encaminar la construcci d'aprenentatges significatius d'aquesta manera. 2.- Es proposen, en les unitats, activitats dirigides a l'adquisici de continguts procedimentals relacionats amb destreses intellectuals, de manera que l'alumne analitzi, interpreti, estableixi relacions i expressi valoracions crtiques sobre la realitat plstica i visual, i arribi a conformar els seus propis conceptes i principis explicatius. 2/ Criteris per al disseny d'activitats d'ensenyament-aprenentatge. 1.- Proporcionar a l'alumne l'oportunitat d'avanar per s mateix, amb autonomia, de manera que pugui transferir i aplicar els coneixements adquirits a certes situacions de la realitat. 2.- Constituir la resposta als continguts, de manera que puguin ser interpretats i reflectits en nivells distints d'aprofundiment, alhora que, partint d'uns objectius concrets, propicin l'atenci a la diversitat considerant les distintes capacitats i interessos dels alumnes. 3.- Tenir com dest fonamental la interacci amb l'entorn immediat de l'alumne, tant en el cas d'aquelles que es desenvolupin dins l'aula, com les que es duguin a terme fora del centre, en llocs relacionats amb l'entorn natural o urb de l'alumne. 4.- Estimular la creativitat i l'expressivitat de l'alumne i li permetin anar adquirint seguretat en les prpies possibilitats expressives. La repercussi de l'entorn en el desenvolupament d'aptituds Criteris especfics.

DC020201-0

Pg. 11/68

creadores conduir a plantejar el procs d'ensenyament-aprenentatge des d'una perspectiva motivacional, proporcionant dades i materials sobre els que l'alumne pugui construir un pensament divergent i dins un clima propici de llibertat i espontanetat que afavoreixi la iniciativa personal i respecti l'autonomia expressiva. 5.- Estimular, tamb, la imaginaci i la fantasia, aix com evocar imatges des del record, a travs d'un plantejament ldic, afavorint el descobriment del mn interior, la visualitzaci d'imatges, la fludesa i flexibilitat d'idees i l'expressi espontnia, i permetre alhora explorar noves experincies. La utilitzaci de models inductors com estratgia creativa proporcionar suggeriments punts inicials per a que l'alumne introdueixi innovacions en base a una finalitat concreta, ja sigui esttica o funcional i permetran induir-lo a rompre motlles convencionals i a superar respostes estereotipades, alhora que emfasitzaran les possibilitats creatives, des de les expressions ms subjectives fins a les ms objectives. 6.- Tenir en compte l'aportaci del grup: activitats en petit o gran grup que permetin l'alumne el seu enriquiment i al mateix temps la seva adaptaci i integraci social; i si es proposen no noms des de la nostra rea, sin tamb en connexi amb altres, li proporcionaran l'oportunitat d'integrar els coneixements adquirits en relaci amb altres disciplines. 7.- Estar en funci de les distintes finalitats que es persegueixin en cada moment: a) Activitats de coneixements previs que permetin conixer les idees, opinions, encerts i errors conceptuals, procedimentals o actitudinals de l'alumne sobre els continguts que hauran de desenvolupar-se; b) Activitats de desenvolupament i consolidaci que permetin a l'alumne conixer i desenvolupar els nous conceptes, procediments o actituds, aix com la possibilitat de contrastar les idees noves amb les prvies i aplicar els nous aprenentatges. En aquest tipus d'activitats es planteja la segent seqncia operativa, ordre que admetr variants lgiques sempre i quan no afecti a la intenci estructural de la unitat didctica: 1. En una primera fase, proposar activitats en les que l'alumne/a observi, reflexioni i analitzi, partint de la prpia intuci i experincies anteriors; 2. En una segona etapa, establir activitats en un marc conceptual suggerint criteris i opcions interpretatives, d'acord amb uns continguts especfics; 3. En tercer lloc, formular activitats que donin lloc a l'experimentaci de materials i tcniques per part de l'alumne; i, 4. Finalment, s'arriba a una valoraci crtica de les obres produdes mitjanant activitats en les que els alumnes ofereixin diferents punts de vista i argumentacions, a l'objecte d'enriquir l'experincia mitjanant la posta en com; c) Activitats de refor, per l'alumne que no hagi assolit els coneixements treballats; d) Activitats d'ampliaci que, malgrat no ser imprescindibles en el procs d'ensenyamentaprenentatge per s aconsellables, permetin continuar construint coneixements a l'alumne que hagi realitzat de manera satisfactria les activitats de desenvolupament i consolidaci proposades. 3/ Relaci amb altres rees. 1.- Per a que el procs d'ensenyament-aprenentatge s'enfoqui d'una forma interdisciplinar s important valorar el desenvolupament de les capacitats que poden ser comunes en les distintes rees. Dites capacitats parteixen, en gran part, de les dues lnies sobre les que es fonamenta l'rea d'Educaci Plstica i Visual: la de "saber veure" i la de "saber fer", s a dir, l'activitat perceptiva i l'operativa. Ja que sn mltiples les possibles relacions entre la nostra i la resta d'rees, convindr estimular l'inters de l'alumne mitjanant qestions la resoluci de les quals necessiti la confluncia de diverses disciplines. 2.- Per planificar les possibles connexions amb altres rees, es determinaran els parallelismes atenint als "continguts comuns" segents: a) El llenguatge, atenint als diferents canals de comunicaci, les seves finalitats, aix com la interacci dels distints llenguatges verbals i no verbals, i tenint en compte la seva repercussi en cada una de les rees. Es poden establir relacions amb les rees de Msica, Educaci Fsica, Cincies Socials, Geografia i Histria, etc.; b) Els elements configuradors del missatge visual, ja sigui com conceptes independents, com elements integrats evocadors d'un significat, o b per la seva implicaci histrica, geogrfica i social; per exemple la llum i el color. Es poden establir relacions amb les rees de Cincies de la Natura, Cincies Socials, Geografia i Histria, etc.; c) Els medis d'expressi i comunicaci objectiva, com el dibuix geomtric i els sistemes projectius. Es poden establir relacions amb les rees de Tecnologia, Matemtiques, etc.; i, d) Les tcniques i instruments, a travs de les destreses manuals a desenvolupar en les formes d'expressi comunes o especfiques utilitzades en cada disciplina. Es poden establir relacions amb les rees de Tecnologia, Matemtiques, etc. 3.- Considerant que cada rea t unes caracterstiques conceptuals i metodolgiques prpies, la pluralitat de visions es realitzaria de maneres diverses i amb fins i objectius diferents, per la qual cosa, no es poden utilitzar unes regles fixes per al seu desenvolupament.

DC020201-0

Pg. 12/68

4. CRITERIS D'AVALUACI.
4.1. Criteris d'avaluaci d'etapa. 1. Descriure grfica o plsticament objectes i aspectes de l'entorn prxim, identificant els seus elements constitutius essencials (configuracions estructurals, variacions cromtiques, orientaci espacial i textures) prescindint de la informaci suprflua.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l'alumne/a s capa de captar els aspectes de la realitat menys evidents, aix com les qualitats que determinen el seu valor fsic, funcional o esttic, i de descriure mitjanant recursos plstics (bidimensionals o tridimensionals) les proporcions i les relacions de forma, color, textura, ritme, presents en la realitat per interpretar-la objectiva o subjectivament. Es tendra en compte l'inters que presenta el conjunt en els seus aspectes funcionals i expressius, la captaci de les textures, la forma, el volum, els matisos cromtics i la situaci espacial.
2. Diferenciar els matisos de color en la natura i en els objectes que ens envolten, atenint a les seves propietats de saturaci, valor i to, reproduint distints matisos mitjanant la utilitzaci de mescles substractives. Aquest criteri pretn conixer si l'alumne/a comprn l's del cercle cromtic per realitzar gammes i harmonies, i si reprodueix distints matisos de color observats en el seu entorn, a partir de la realitzaci de mescles amb matries pigmentaries. 3. Diferenciar la varietat de textures visuals i tctils que es poden produir mitjanant la manipulaci de materials i tcniques diversos, seleccionant la textura ms adequada en la representaci total o parcial d'una forma. Mitjanant aquest criteri es pretn comprovar si l'alumne/a compren la importncia de la textura en la sensibilitzaci de superfcies i s capa d'experimentar amb distints materials la varietat de significacions visuals que es poden produir en superfcies amb contorns iguals. Tamb s important tenir en compte la varietat de textures artificials que l'alumne/a s capa d'elaborar, produir i detectar en un missatge proposat. 4. Relacionar adequadament les dimensions d'objectes i espais de l'ambient amb les del cos hum, tenint en compte les relacions de proporci i l'aplicaci d'escales a qualsevol representaci de la realitat. Aquest criteri tracta d'avaluar si l'alumne/a s capa d'aplicar, a representacions de la realitat, el concepte de proporci, establint les relacions adequades entre les mesures dels objectes d's quotidi i les del cos hum i aplicar les escales d'ampliaci i reducci en les seves composicions. 5. Interpretar alguns signes convencionals del codi visual presents a l'entorn o de producci prpia, relacionant-los amb els objectes i situacions als quals es refereixen i analitzant en aquest context la seva estructura i qualitats materials. Es tracta de comprovar si l'alumne/a s capa d'establir les relacions entre un objecte i el signe a travs del qual pot identificar-se i reconixer les distintes situacions en les que es fa necessari utilitzar signes inequvocs (perill, direcci prohibida, etc.). Tamb haur de conixer la seva estructura, les seves qualitats materials (textura, color, etc.) si la relaci amb l'objecte s icnica o simblica (pictogrames, marques, anagrames i logotips). 6. Reconixer el tipus de suport, el material i instruments adequats a diverses tcniques grfiques o plstiques manejant-les amb correcci en les seves produccions. En aquest criteri s'intenta comprovar si l'alumne/a coneix distints suports bidimensionals (qumics, grfics i plstics), utilitza distintes matries pigmentaries i grfiques, aix com si coneix les possibilitats expressives que ofereixen els materials de rebuig i motllurables. Tamb s un aspecte important la correcta selecci i utilitzaci dels instruments.

DC020201-0

Pg. 13/68

7. Cercar distints significats a un missatge visual present en l'ambient, inserint-lo en un altre context i realitzant variacions de color, ordre, supressi, etc., en algun dels seus elements significatius. Amb aquest criteri s'avalua el desenvolupament del pensament divergent que propicien l'establiment de noves relacions entre les dades de l'experincia per trobar solucions mltiples, originals i indites. 8. Cercar distintes alternatives a l'organitzaci de les formes d'un determinat camp visual i obtenir composicions diverses, tenint en compte els conceptes de dimensi, direcci, llum, proporci i modulat en els seus elements constitutius, visualitzant el resultat mitjanant esquemes, esbossos i maquetes. Amb aquest criteri s'intenta avaluar si l'alumne/a s capa de resoldre problemes de composici, tant en l'espai com en el pla, proposant variades alternatives de conjunt i aplicant correctament els conceptes citats. 9. Dissenyar seqncies rtmiques sobre una retcula quadrangular o triangular en el pla, a partir d'un mdul base senzill, utilitzant conceptes d'ordre (repetici, alternncia, canvi de direcci i simetria). Amb aquest criteri es pretn comprovar si l'alumne/a coneix el concepte de mdul bidimensional i l'utilitza com a unitat de mida, el combina i l'identifica en produccions naturals o realitzades per l'sser hum (ornamentaci, disseny, arquitectura, etc.). S'avalua tamb si compren que la seva disposici crea imatges rtmiques utilitzant distintes seqncies d'una mateixa figura, aix com la correcci en el traat i la complexitat i major nombre tant de mduls com de seqncies en la realitzaci de composicions modulars planes. 10. Dissenyar mduls derivats d'una xarxa normalitzada isomtrica, a partir d'un mdul espacial bsic, incorporant al clarobscur per definir la direcci d'un focus de llum. Aquest criteri pretn avaluar si l'alumne/a coneix l's de la perspectiva axonomtrica per representar a l'espai distintes figures i si s capa d'utilitzar aquest sistema de representaci incorporant la llum com element per definir volums. 11. Analitzar una imatge tenint en compte alguns elements bsics constitutius de la sintaxi visual i establir les relacions entre imatge i contingut. Amb aquest criteri es pretn avaluar si l'alumne/a coneix i relaciona els elements que intervenen en la fase de lectura d'un missatge visual, l'anlisi formal (dimensi, direcci, estructura, harmonia cromtica, simetria, moviment, equilibri i ritme) i l'anlisi del contingut d'aquest missatge. 12. Seleccionar entre els distints llenguatges grfics, plstics i visuals el ms adequat a les necessitats d'expressi, integrant si cal dos o ms llenguatges en les produccions. Aquest criteri intenta comprovar que l'alumne coneix els trets particulars dels llenguatges d's ms freqents (cmic, fotografia, cinema, televisi, publicitat, etc.), les seves caracterstiques comunes i la seva dimensi social, i que ha adquirit la capacitat de selecci per expressar les seves idees o les d'altres. 13. Representar amb formes geomtriques simples (plans verticals, horitzontals i oblics) la sensaci d'espai en un pla, utilitzant com recurs grfic la perspectiva cnica. Amb aquest criteri s'avalua si l'alumne/a s capa de representar la realitat tal com la veu sobre un suport bidimensional mitjanant representacions que no requereixen operacions complicades en el seu traat. S'avalua la correcci en el traat geomtric dels elements utilitzats, la seva adequada relaci entre distncia i dimensi, la seva disposici a l'espai i la utilitzaci de superposicions o transparncies per accentuar la sensaci d'espai. 14. Analitzar ambients (naturals i artificials), objectes i imatges presents en la vida quotidiana, valorant les seves qualitats esttiques i la seva adequaci a l'entorn. Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l'alumne/a s capa de distingir en un objecte simple ben dissenyat els seus valors funcionals units als esttics (proporci entre les seves parts, color, textura, forma, etc.), i si s capa d'apreciar la dimensi esttica que tenen la natura i les obres d'art,

DC020201-0

Pg. 14/68

per no com una finalitat per imitar, sin, ms b, com una referncia per a l'anlisi dels elements visuals i plstics.

5. COMPETNCIES BSIQUES
Aquells apartats que duguin un asterisc s perqu afecta a tots els cursos i nivells, si apareixen els nombres 1, 3 i/o 4 s perqu afecta a les assignatures EPV 1, EPV 3 i/o EPV 4 respectivament; un mateix epgraf pot ser adaptable a dos o ms nivells de dificultat depenent de com es proposen els treballs, prctics o terics. C.B-1 Comunicaci lingstica 1.A Llegir la informaci i establir comunicaci oral amb els alumnes per saber que han ents del que han llegit (dimensi comprensiva del llenguatge especfic de l'assignatura).(*) 1.B Recomanar llibres i/o publicacions (p. ex: cmics) on hi ha una cooperaci entre el llenguatge escrit i el visual (illustracions, tractament del llibre com a objecte, cmics, etc). Valorar positivament la tasca i l'esfor de l'alumne per intentar ampliar els seus coneixements.(*) 1.C Demanar per escrit i/o oralment un anlisi dels seus treballs i/o dels altres companys, analitzar imatges del llibre o d'altres contexts fent una lectura objectiva i altra ms subjectiva.(*) 1.D A partir d'un text, o de paraules o joc de paraules, construir una imatge o un objecte que doni una resposta personal i suggerent.(*) C.B-2 Competncia Matemtica 2.A Fer entendre els traats geomtrics no sols des de la mecnica dels traats si no recolzats amb explicacions i raonaments matemtics, induir actituds a l'alumne per a trobar solucions per ell mateix.(a tots els cursos per molt especialment per a 3r i 4t).

2.B Donar operacions matemtiques senzilles i que l'alumne trobe tot sol la seva traducci al dibuix. (3 i 4). 2.C Analitzar imatges (produccions artstiques o de la natura) on es donen proporcions matemtiques i harmniques. Fer veure l'estreta relaci entre geometria i art. Facilitar a l'alumne la visualitzaci d'aquestes relacions dins de la composici (organitzaci de les parts dins del tot).(1, 3 i sobre tot 4)
C.B-3 Coneixement i interacci amb el mon fsic 3.A A partir d'un treball proposat, recerca de materials, suports i eines de treball adequades; l'alumne ha de triar els ms adients desprs d'una tasca emprica avan de donar una soluci final ptima. Reflexi dels diferents resultats i discriminacions empreses.(4) 3.B Estudiar el mn objectual proper des de un punt de vista formal a travs d'esbossos i estudis del natural, l'alumne donara diferents solucions fent servir els diferents elements del llenguatge visual (lnia, taca, textures, color, etc).(3 i 4) 3.CElaboraci de dibuixos i maquetes a escala dels espais que ens envolten.(4) 3.D Dibuixos d'espais o objectes inventats o reials on es doni com unitat de mesura el cos hum, emprant coneixements ja adquirits per arribar-hi a altres com els diferents sistemes perspectius.(4) 3.E Estudi de diferents efectes ptics, aix com la incidncia que la llum t sobre l'aparena dels objectes segons la seva intensitat i collocaci. Estudi dels diferents tipus d'ombres i el clarobscur.(*) 3.F Investigaci i experimentaci del color des d'un punt de vista cientfic i en la seva dimensi psicolgica. A partir d'un mateix motiu formal donar diferents solucions atenent a unes

DC020201-0

Pg. 15/68

caracterstiques fsiques o a unes altres (temperatura del color, atributs de valor to i saturaci, sentiments-tradicions, equilibri, contrast i harmonia).(*) C.B-4 Tractament de la informaci i/o competncia digital 4.A Valorar la capacitat de l'alumne per cercar informaci, analitzar-la i discriminar-la per resoldre problemes dins del context d'un treball o exercici.(*) 4.B Documentar i recolzar solucions de producci prpia aportant informaci que valide i doni cos al seu llenguatge personal.(3 i 4) 4.C Aprendre a utilitzar els mitjans tecnolgics, com per exemple la fotografia, per donar solucions plstiques personals.(4) 4.D Investigar els diferents programes de tractament de la imatge i analitzar els resultats des de un punt de vista esttic i tcnic.(4) 4.E Experimentar tcniques modernes barrejades amb tcniques tradicionals, seleccionar, tractar i utilitzar els resultats d'aquestes proves en la recerca de solucions plstiques expressives i personals.(3 i 4) C.B-5 Social i Ciutadana 5.A Proposar exercicis on els alumnes reflexionin sobre la necessitat de l'igualtat entre homes i dones, les diferents cultures, religions o ideologies poltiques, aix com un anlisi de les avantatges que suposa aquesta igualtat de drets per a tothom.(*) 5.B Motivar als alumnes a tenir comportaments cvics i de solidaritat amb els companys, valorant i actuant positivament en el seu entorn directe: estat de les aules i com contribuir a la seva millora, neteja de les piques d'aigua, cura i neteja de les taules, us correcte dels diferents contenidors de deixalles, re utilitzaci del paper, estalvi d'aigua i llum, comportaments respectuosos cap als companys, valoraci positiva del exercici del treball propi i collectiu.(*) 5.C Fer que coneguin el seu entorn social heterodox com un fet enriquidor, des d'on totes les cultures puguin aportar respostes plstiques atraients, fins i tot que investiguin els seus arrels i trets culturals per fer-los servir, com per exemple: alfabets, colors tradicionals, smbols o banderes, estampats o ornaments tradicionals, animals i llegendes, etc...Aquests motius poden actuar com a motors per a la producci icnica o plstica.(*) 5.D Estudi i anlisi dels diferents sistemes publicitaris i de mrqueting actuals, com a resultat es pot demanar l'elaboraci d'una targeta de presentaci d'una empresa, un treball sobre packaging o la creaci d'un logotip.(*, a 1r s ms teric es fan petites reflexions; estudis ms exhaustius a 3r i 4t) 5.E Projectar el disseny d'un objecte prctic i quotidi que millori el seu precedent tenint en compte la seva dimensi econmica, funcional, esttica i ecolgica.(4) C.B-6 Cultural i artstica 6.A Incentivar en els alumnes la curiositat davant de fets artstics com a exposicions, anada a museus, biblioteques o activitats com a teatre, cinema, circ i altres esdeveniments artstics. Demanar-los una actitud activa d'anlisi i crtica constructiva aportant opinions personals per tamb racionalitzades.(*) 6.B A partir d'una corrent artstica i del seu estudi, demanar a l'alumne una soluci plstica que utilitzi els trets conceptuals, procedimentals i actitudinals ms adients.(*) 6.C Proposar exercicis de traducci d'un llenguatge artstic diferent al llenguatge visual, donar una resposta equivalent o establir un dileg fructificador; aquests altres llenguatges podrien ser (dansa, msica, literatura, activitats esportives).(*) 6.D Participar en fets artstics com a concursos, trobades i/o frums dins o fora del centre. (*)

DC020201-0

Pg. 16/68

C.B-7 Per aprendre a aprendre 7.A Fer us actiu del llibre de text i del quadern d'activitats, valorar la capacitat de l'alumne per a fer apunts a classe nets i complets aix com la seva capacitat d'ampliar la informaci i saber manejar aquesta en la seva dimensi prctica.(*) 7.B Estimular els treballs projectuals (amb diferents fases de treball) ms o menys complicats segons el nivell de coneixements, que desenvolupin en l'alumne conscincia de que el coneixement s progressiu i que les seves possibles solucions finals sn el resultat d'un treball elaborat i meticuls.(*, a 1r a nivell de esbossos, a 3r i 4t de forma ms complexa) 7.C Fer una autocrtica analtica bipolar del seus treballs des d'un punt de vista objectiu: el que ms els agrada del seu treball i perqu, el que menys els agrada i perqu. Per fer aquesta prctica sempre han de tenir molt clar que se'ls demanava.(*) 7.D Quan reben informaci demanar-los resums i quadres sinptics per aclarir idees i conceptes prpies de l'assignatura, sin hi saben ensenyar-los.(*) 7.E Demanar exercicis de rpida execuci i fer comentar als alumnes els resultats obtinguts i les diferncies amb exercicis d'elaboraci ms lenta o progressiva.(*) C.B-8 Autonomia i iniciativa personal 8.A Valorar l'esfor de l'alumne que amplia i utilitza la informaci explicada pel professor/a aix com el que demana, si s necessari, explicacions puntuals tenint una actitud activa davant el coneixement.(*) 8.B Fer postes en com dels seus treballs, on els alumnes mateixos analitzin qu han fet, com ho han fet i quines troballes o tries han fet, per arribar-hi a la soluci final.(sobre tot a 4t) 8.C Auto avaluar coneixements, procediments i actituds, apresos i aprendre a comparar i valorar els canvis que han fet al llarg de la seva experincia com a creadors i/o dibuixants.(*) 8.D Proposar treballs lliures, per mesurar la capacitat d'iniciativa de l'alumne i la seva maduresa com a persona.(*) 8.E Fer treballs molt restringits per mesurar la seva capacitat d'adaptabilitat i aleshores de creativitat i llenguatge personal.(*) 8.F Estimular en l'alumne actituds d'independncia creativa i motivar-lo per a que lliure treballs extres d'ampliaci de coneixements o de solucions alternatives a les exposades a l'aula, defendre aquestes solucions amb exposicions raonades i d'auto-avaluaci dels resultats.(*)

6. AVALUACI, QUALIFICACI, PROMOCI I RECUPERACI

6.1. Procediments d'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes. 1.- Seguiment de les activitats i treballs realitzats per l'alumne majoritriament a classe, i en alguns casos a casa, controlant la consecuci dels objectius proposats per a cada una d'elles. Aquest seguiment ens proporcionar un recurs per valorar la capacitat de l'alumne d'organitzaci de la informaci, la capacitat de resoluci de problemes, la creativitat i imaginaci, aix com el domini de les tcniques d'expressi plstica i visual. No es descarta, tanmateix, la possibilitat d'adaptar aquests criteris a alguns casos particulars d'alumnes que per les seves caracterstiques individuals necessitin un seguiment diferenciat. 2.- L'observaci sistemtica del treball diari de l'alumne, analitzant per una part els hbits de treball, valorant l'esfor de superaci i la participaci en els treballs d'equip i controlant la realitzaci dels procediments, i per una altra part les seves intervencions i la qualitat de les mateixes, valorant la utilitzaci correcta de la terminologia prpia de l'rea i la capacitat de comprensi, anlisi i crtica, aix com el respecte pel treball propi i dels altres. 3.- Proves objectives (treballs i/o exmens) que ens permetran avaluar continguts de tipus conceptual i procedimental de manera globalitzadora.

DC020201-0

Pg. 17/68

4.- L'expressi de les seves opinions sobre situacions conflictives, i les seves actituds i comportaments habituals serviran per avaluar l'adquisici dels valors implicats en els temes transversals i de vegades seran valorats conjuntament en les proves objectives a travs dels temes triats a les composicions lliures quan calgui. 6.2. Criteris de qualificaci. 1.- Lgica en el procs d'aprenentatge i treball. S'avaluar la capacitat que tingui l'alumne d'establir un procs recolzat en la lgica, tant per a l'anlisi com per a la sntesi dels llenguatges visuals i plstics. Es valorar el coneixement abstracte i la seva aplicaci com a recolzament en la realitzaci d'activitats concretes. 2.- Creativitat desenvolupada en les seves produccions. S'avaluar la capacitat de resoldre els problemes plantejats de manera diferent i amb concepci prpia, superant estereotips i convencionalismes. Es valorar la inquietud en la recerca de solucions alternatives i amb la utilitzaci de codis, terminologia i procediments dels llenguatges visuals. 3.- Correcci en l'expressi plstica de les seves produccions. S'avaluar la netedat, la cura del material, el gust per l'ordre en la representaci i en el maneig de materials i tcniques. 4.- Capacitat de treball. S'avaluar l'esfor i la dedicaci posada en la realitzaci de les activitats. Es valorar l'actitud d'inters i la varietat de produccions presentades. 5.- Treball en equip. S'avaluar la capacitat d'adaptaci a un grup de treball, evitant personalismes i responsabilitzant-se de les tasques prpies. 6.- Actitud general. S'avaluar la capacitat de relaci amb la resta d'individus del grup i la seva actitud respecte a la matria prpia de l'rea. Es valorar la correcci en les formes i respecte cap a les diferncies. Hi ha unes normes que lalumne haur de tenir present : Al final de cada avaluaci lalumne haur lliurat tots els treballs per poder fer mitjana. Cada treball t un termini de lliurament que sha de respectar escrupolosament. Si falta qualque treball no es far mitjana i lalumne quedar susps provisionalment. Noms es podr lliurar un treball endarrerit a final de cada avaluaci. En cas de ms treballs endarrerits o de que la mitjana no sigui de 5, lalumne estar susps i podr recuperar lavaluaci lliurant els treballs que li falten i/o repetint els treballs suspesos. 6.3. Criteris de promoci. 1.- Promocionar aquell alumne que a final d'etapa, en el cas del 1r cicle, i de curs, en el cas de 3r i 4t, tengui tots els objectius assolits i totes les avaluacions aprovades. 2.- No promocionar l'alumne/a que abandoni l'estudi de la matria, i no respecti les normes de convivncia del centre, especialment dins l'aula. 6.4. Criteris de recuperaci al llarg del curs. 1.- L'avaluaci contnua i individualitzada de l'alumne permetr un seguiment progressiu de la seva evoluci, procurant detectar-ne les deficincies en el moment en que es produeixin, per tal de poder posar-hi remei immediatament. 2.- L'alumne que no superi alguna de les avaluacions haur de realitzar activitats de recuperaci i/o refor, tornant a presentar de nou els treballs suspesos o b aquells que no havia presentat o fent les activitats que es proposaran oportunament.

DC020201-0

Pg. 18/68

3.- Els alumnes que no obtinguin una nota daprovat al mes de juny, podran presentar-se a les proves extraordinries de setembre. 4.- El Pla de recuperaci de pendents que es venia aplicant durant els cursos anteriors per enguany ha que dat susps per manca de disponibilitat horria. Tot i aix, la cap de departament ser el responsable d'atendre els alumnes que estiguin interessats en resoldre qualsevol dubte en les hores que ella t destinades a cap de departament. D'altra banda, el departament aconsella fer de nou els exercicis del Quadern d'activitats de McGraw Hill del nivell que correspongui i que va ser obligatori durant el curs no superat. Els alumnes tendran dret a fer una prova, amb data encara per determinar. Es considerar que si n'obtenen un 5 o ms, l'alumne haur aprovat els continguts mnims exigibles. El mateix dia de l'examen es podran lliurar, dins de carpeta ben identificada, els exercicis que en el seu cas hagin estat realitzats al llarg del curs actual per preparar la recuperaci de la matria. Aquests treballs seran valorats pels professors del departament conjuntament amb l'examen, i amb un pes especfic no superior al 20% de la nota final i sempre que la prova objectiva hagi estat aprovada.

6.5. Criteris de recuperaci dels alumnes de 4t curs amb la matria pendent de 3r.
Al 4t curs l'rea d'Educaci Plstica i Visual passa a ser troncal. D'aquest fet se'n desprn que l'alumne haur de superar els objectius de l'rea per a l'etapa en finalitzar el 3r curs. En el cas de no ser aix es poden presentar dues situacions: 1.- L'alumne que dugui la matria pendent de 3r i cursi l'rea optativa a 4t curs. En aquest cas, i considerant els criteris de recuperaci abans esmentats, el seguiment continu i individualitzat de l'alumne, juntament amb la proposta d'activitats de recuperaci i/o refor, li permetran recuperar la matria no superada. 2.- L'alumne/a que dugui la matria pendent de 3r i no cursi l'rea optativa a 4t curs. En aquest cas el departament proposar, a comenament de curs, activitats de recuperaci de continguts que els alumnes podran presentar a lexamen de recuperaci de lassignatura per a la seva valoraci dins els termes establerts a l'apartat 6.4. Lexamen es fixar al calendari escolar. La nota obtinguda ser la de la prova objectiva.

7. MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS.

En l'apartat de continguts, acompanyant la relaci d'unitats didctiques es detallen: els llibres de text, els materials necessaris per a s dels alumnes i que possibilitaran la realitzaci de les activitats que s'hi proposin. Part d'aquest material, l'haur d'adquirir l'alumne, ja sigui individualment o, en alguns casos, en grup. El departament disposa de materials curriculars d'altres editorials que poden servir de complement als professors per al disseny i proposta de les diferents activitats. Igualment, compta amb els diferents materials curriculars que el Ministeri d'Educaci i Cincia va publicant, i dels quals en destacarem: El departament i la biblioteca compten amb fons bibliogrfics de nivells superiors que poden ser consultats in situ. El centre educatiu compta amb mitjans audiovisuals i informtics.

8. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS.

Malgrat no estiguin programades amb data concreta, es preveu: 1.- Realitzar algunes activitats fora del centre: sortides per conixer l'entorn urb dels alumnes (per dibuixar-lo, fotografiar-lo, etc.). 2.- Realitzar algunes visites a museus, centres d'exposicions i altres llocs d'inters en funci de les activitats a treballar: 2.1. Amb preferncia es proposa visitar alguna de les exposicions programades per la Fundaci La Caixa, la Fundaci Joan March, Sa Nostra, Es Baluard i/o el Casal Solleric. 2.2. Amb els alumnes de Taller dArtesania visitar el museu de fang de Marratx. 2. Altres sortides a programar en funci de loferta de les institucions. 4.- Organitzar el concurs Agenda 2010/11 per alumnes dESO. Com fa un parell d'anys, aquest curs hem pensat continuar treballant el Patrimoni Cultural de les Illes Balears, bloc de continguts i

DC020201-0

Pg. 19/68

objectiu a cobrir des de l'rea d'Educaci Plstica i Visual a tots els cursos de la ESO. Es preveu una coordinaci al respecte amb el departament de cincies socials. 5.- Continuar la tasca de collaboraci amb el projecte Medi Ambiental: buidar els papers per reciclar al contenidor del carrer, controlar l'illuminaci de les aules per tal de reduir al mnim el consum i controlar les finestres per tal de no augmentar el consum de la calefacci sense necessitat. Treballar amb els alumnes la reutilitzaci de residus plstics en projectes creatius, sobre tot a quart d'ESO. 6.- Amb els alumnes de Taller d'Artesania de segon d'ESO visitar el Museu del Fang de Marratx, aix com tamb la Fira del fang que s'organitza en aquest municipi pel mes de mar. 8- Animar els alumnes a participar al concurs d'Arts Plstiques de l'IES J. M Llompart.

9. MESURES D'ATENCI A LA DIVERSITAT.

Els professors del departament podran proposar actuacions que permetin donar resposta a les diverses situacions que presentin els alumnes als que afecta aquest epgraf, aix mateix, satendr als resultats i als processos daprenentatge de tots els alumnes per detectar possibles problemes no diagnosticats. Com a conseqncia d'aix se dur a terme una reflexi sobre els continguts, les estratgies didctiques i l'avaluaci: 1/ Continguts. Convindria distingir aquells continguts que es siguin bsics per a aprenentatges posteriors i que contribueixin al desenvolupament de capacitats bsiques, o que posseeixin una gran funcionalitat, d'aquells que es considerin complementaris, alhora que es reflexionar sobre el grau de dificultat d'uns i altres, per tal d'establir prioritats i poder fixar uns mnims. 2/ Estratgies didctiques. Es preveuran i fomentaran: 2.1 Activitats d'aprenentatge variades, que permetin distintes vies d'aprenentatge o distints graus de dificultat. 2.2 Materials didctics diversos, ms o menys complexos o centrats en aspectes prctics lligats als continguts, etc. 2.3 Distintes formes d'agrupament dels alumnes, combinant el treball individual amb el treball en grup i amb agrupaments flexibles. 2.4 3/ Avaluaci. Aplicant el que ja s'ha explicat en l'apartat cinqu, sobre l'avaluaci, i des del punt de vista de l'atenci a la diversitat, caldr nicament esmentar respecte als criteris d'avaluaci que hauran de concretar-se en activitats o proves de distint grau de dificultat.

TOT I AIX, ELS ALUMNES QUE NO COMPLEIXIN UN BON HABIT DE TREBALL NO PODRAN APROVAR AQUESTA ASSIGNATURA
En principi es preveu que hauran de realitzar-se diverses adaptacions curriculars (en alguns casos individualitzades), donades les caracterstiques de l'alumnat del centre: 1r CICLE - Alumnes d'integraci. - Alumnes de compensatria. 2n CICLE - Alumnes d'integraci. - Alumnes de compensatria - Alumnes de diversificaci. Els professors del departament hauran tamb de tractar els casos d'alumnes que presenten un nivell ms alt de coneixements de l'assignatura. Encara que no s fora corrent de vegades hem trobat alumnes que semblaven desmotivats davant d'activitats que ja tenien massa superades. Als alumnes que presentin aquest perfil se'ls donar una activitat relacionada amb els continguts que se'n desenvolupin a l'aula (sempre que sigui possible) per de nivell ms alt, o una activitat extra a l'acabament anticipat de l'exercici com.

DC020201-0

Pg. 20/68

II.1. PRIMER CICLE. II.1.1.-1r Curs dESO educaci plstica i visual

Bloc 1: LLENGUATGE VISUAL
CONCEP. - Finalitats de la comunicaci visual: informativa, recreativa, expressiva i esttica. - Identificaci dels diferents llenguatges visuals: canals de comunicaci de masses (premsa, televisi, disseny grfic, arts plstiques i noves tecnologies). - La percepci visual. - Relaci forma-entorn. - Relacions entre formes. - Reconeixement dels elements bsics del codi visual de signes. La imatge representativa i la imatge simblica. - Utilitzaci de forma comprensiva del valor semntic dels elements bsics del codi visual. - Anlisi dels elements comuns als llenguatges visuals especfics. - Estudi i interpretaci de representacions plstiques presents al seu entorn natural prxim. - Elaboraci de formes visuals i plstiques a partir dels seus propis medis. - Exploraci dels possibles significats de la imatge segons els seu context: expressiu-emotiu i referencial. - Apreciaci de la contribuci dels llenguatges visuals per augmentar les possibilitats de comunicaci. - Rebuig davant la utilitzaci que es fa en la publicitat de formes i continguts que mostrin discriminacions sexuals, racials o socials. - Inters per fer un s personal i creatiu dels llenguatges visuals (cmics, cartells, gui il.lustrat, vdeo, fotografia) amb una finalitat expressiva i comunicativa. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 - 1, 2 - 1, 2, 3, 4, 7, 9

PROCED.

- 1, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 2, 4, 5, 7, 8 - 1, 4, 7, 8 - 1, 4, 7, 8

ACTITUDS

- 1, 2, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 4, 7

Bloc 2: ELEMENTS CONFIGURATIUS DELS LLENGUATGES VISUALS

CONCEP. -Experimentaci i exploraci dels elements que estructuren formes i imatges (punt, lnia, color, textures, formes, dimensi, etc.) - El color: cercle cromtic, colors primaris i secundaris, gammes cromtiques. El color com expressi, com representaci i com a sistema codificat. - Les textures: visuals i tctils, textures naturals i artificials, qualitats expressives i emotives. - La lnia com element configurador de formes. - Iniciaci al simbolisme del color. - Observaci i interpretaci plstica mitjanant grafismes de distintes formes naturals. - Alteraci de la saturaci del color mitjanant mescles per aconseguir diferents tons. - Diferenciaci de textures visuals o tctils i el seu perfil o contorn visual. - s de distints instruments utilitzats en la representaci grfico-plstica. - Curiositat o inters per descobrir el valor subjectiu del color en alguns missatges grfico-plstics i visuals. - Tendncia a explorar en l'obtenci de matisos en el color i en textures CONT. TRANS. - 1, 3, 4, 7 - 1, 3, 4, 7 - 1, 5, 7, 8 - 1, 4, 7 - 1, 5, 7 - 4, 7 - 1, 5, 7 - 1, 2, 3, 4, 7 - 1, 7 - 1, 5, 7

PROCED.

ACTITUDS

DC020201-0

Pg. 21/68

naturals i artificials. - Cura per elaborar representacions grfiques i plstiques que denotin ordre i netedat, aix com imaginaci i creativitat. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

-1, 2, 4, 7

Bloc 3: PROCEDIMENTS I TCNIQUES UTILITZATS EN ELS LLENGUATGES VISUALS

CONCEP. - La diversitat de tcniques i materials. - Els instruments en la representaci grfico-plstica. - Apropament al lxic propi de lrea. - Apropament experimental als medis dexpressi grfico-plstics: llapis de grafit, llapis de colors, retoladors, pastissos tous, guix, carbonet, ploma i tinta, pinzell i tinta, ceres, pintures al tremp, aquarel.la, aiguada, pintura a l'oli i collage. - Coneixement dels diferents tipus de suports: paper, fusta, cartr, etc. - Organitzaci del treball plstic i dels materials necessaris i elaboracio d'un pla amb el procs que s'ha de seguir. - Utilitzaci i maneig d'instruments adequats a cada tcnica. - s de la tcnica del collage. - Realitzaci d'experincies amb materials de rebuig en representacions grfiques, plstiques o visuals. - Exploraci de les possibilitats dels nous medis tecnolgics. - Representaci personal d'idees, mostrant iniciativa, creativitat i imaginaci. - Participaci en processos de producci collectiva. - Gaudiment en el procs de realitzaci artstica. - Respecte per les normes de conservaci d'instruments, materials i espais. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 3, 7 - 1, 3, 7

PROCED.

- 1, 7 - 1, 7 -7 - 1, 5, 7 -1, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 2, 3, 7 - 1, 2, 3, 4, 5, 7

ACTITUDS

Bloc 4: ESPAI I VOLUM

CONCEP. - Concepte espacial, relacions prop i lluny entre formes planes (canvi de mesura, superposicions i contrast). - L'espai concepte: percepci i la seva representaci, perspectiva cnica (punt de vista i punt de fuga). - Incidncia de la llum a la percepci. - Valor expressiu i representatiu a les formes i els ambients. - Representaci en un suport bidimensional de sensacions de volum i distncia utilitzant relacions espacials. - Representaci de l'espai a partir d'agrupacions per contrast o analogia de formes, diferncies de dimensi, superposicions i transparncies de plans. - Representaci de lespai urb utilitzant la perspectiva cnica, representaci de la llum a partir de ls del llapis i altres medis grfics. - Confiana en les prpies possibilitats. - Curiositat davant illusions visuals en formes, colors i dimensions observats en distints contexts. - Disposici favorable a realitzar representacions de manera precisa. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. CONT. TRANSV. - 1, 3, 5, 7, 8 -7 - 7, 8 - 1, 5, 7, 8 -7 -7 -7 -7 - 1, 3, 4, 7 -7 - 1, 2, 4, 7

PROCED.

ACTITUDS

DC020201-0

Pg. 22/68

- Respecte a les normes de convivncia.

Bloc 5: REPRESENTACI DE FORMES PLANES

CONCEP. - Bidimensionalitat: formes i figures planes. - Classificaci de les formes. - Estructura de la forma. - Direccions: vertical, horitzontal i obliqua, relacions entre direccions: parallelisme, angles, bisectriu, perpendicularitat, mediatriu. - Concepte de mida. - El comps com a instrument de mesura. - Divisi dun segment: teorema de Tales. - Equidistncies, igualtat i semblana. - La circumferncia. - Divisi de la circumferncia: formes poligonals, polgons regulars inscrits. - Triangles i quadrilters. - Representaci en el pla de figures simples en distintes posicions. - Representaci dels polgons utilitzant mtodes per traar-los. - Coneixement de les relacions dels polgons amb la circumferncia. - Coneixement del comps i el seu us com a instrument de construcci. - Representaci, utilitzant lescaire i el cartab, descales, proporcions i polgons, aix com saber representar figures iguals i semblants. - Apreciaci de les formes planes a lentorn cultural i arquitectnic. - Inters per conixer l'organitzaci de missatges grfico-plstics o visuals. - Participaci en situacions d'intercanvi d'opinions sobre elements bsics de la composici en obres d'art. - Disposici oberta per a la realitzaci d'experincies de composici. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. -7 -7 -7

PROCED.

-7 -7 - 5, 7 - 1, 7, 8 -7 -7 -7 - 1, 4, 5, 7, 8

ACTITUDS

Bloc 6: LECTURA I VALORACI DELS REFERENTS ARTSTICS

CONT. TRANSV. -7 -7 -7 -7 -7 - 5, 7 - 1, 7, 8 -7 -7 -7 - 1, 4, 5, 7, 8

CONCEP. PROCED.

Anlisi elemental d'imatges valorant la seva adequaci a l'entorn de les Illes Balears. Sensibilitzaci davant les imatges del patrimoni cultural propi, detectant similituds i diferncies respecte a altres societats i cultures. Diferenciaci, a travs d'esquemes i fitxes, de determinats estils artstics i d'obres d'art.

ACTITUDS

Acceptaci i respecte per les obres i la cultura dels altres. Inters per conixer l'organitzaci de missatges grfico-plstics o visuals. - Participaci en situacions d'intercanvi d'opinions sobre elements bsics de la composici en obres d'art. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

DC020201-0

Pg. 23/68

II. Unitats didctiques, materials necessaris i temporitzaci.

1r CURS I. BLOC 1: EL LLENGUATGE VISUAL. BLOC 2: ELEMENTS CONFIGURATIUS DEL LLENGUATGE VISUAL. MATERIALS aconsellats - Lmines paper BASIC DIN A-4 sense marge. - Folis per a esbossos. - Regle graduat, escaire, cartab, comps. - Llapis de grafit H, 2HB, 4B. - Retolador punta fina negre. - Papers millimetrats i reticulats. - Llapis de colors aquarel.lables. - Pinzells de pl fi nm. 2/4, 6/8. - Retoladors de colors. - Guixos de colors. - Cmics i llibres ilustrats. TEMPORITZACI 1a AVALUACI SET - DES

LLIBRE: EDUCACI VISUAL I PLSTICA INICIACI, PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACI VISUAL I PLSTICA INICIACI, PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL
ES RECOMANA LA LECTURA D'UN CMIC: DE CAPA Y COLMILLOS 1. EL SECRETO DEL JENZARO ED.: NORMA. Ayroles, Masbou AVALUACI CONTINUA

II.

BLOC 3: PROCEDIMENTS I TCNIQUES UTILITZATS EN ELS LLENGUATGES VISUALS. EL COLOR. BLOC 4: ESPAI I VOLUM

LLIBRE: EDUCACI VISUAL I PLSTICA INICIACI, PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACI VISUAL I PLSTICA INICIACI, PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL
ES RECOMANA LA LECTURA D'UN CMIC: DE CAPA Y COLMILLOS 2. BANDERA NEGRA ED.: NORMA. Ayroles, Masbou AVALUACI CONTINUA

A ms dels anteriors: - Paper vegetal. - Cartolines de colors. - Paper daquarella. - Paper per a reciclatge. - Materials diversos per a collage. - Cola. - Tisores. - Pintura al tremp (gouache o acrlica).

2a AVALUACI GEN - MAR

III.

BLOC 5: REPRESENTACI DE FORMES PLANES. MATERIALS, SIGNES I TRAATS GEOMTRICS. FORMES POLIGONALS. BLOC 6: LECTURA I VALORACI DELS REFERENTS ARTSTICS.

LLIBRE: EDUCACI VISUAL I PLSTICA INICIACI, PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACI VISUAL I PLSTICA INICIACI, PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL
ES RECOMANA LA LECTURA D'UN CMIC: DE CAPA Y COLMILLOS 3. EL ARCHIPILAGO DEL PELIGRO ED.: NORMA. Ayroles, Masbou AVALUACI CONTINUA

A ms dels anteriors: - Papers de colors. - cutter. - carbonets, tinta, llapis cont, sanguina. - Diferents materials: cartr, paper mach, fusta, etc. - Materials de rebuig. - Disolvent. - Ceres de colors. - Argila. - Esptules i filferros de modelar. - Teles, plstics, fils i fil de cosir.

3a AVALUACI ABR - JUN

DC020201-0

Pg. 24/68

II.1.3.- Criteris de Qualificaci per a 1er curs.

Es considera aprovat lalumne que aprova la tercera avaluaci, ja que es tracta duna avaluaci continua. La nota mnima es de cinc. Al final de cada avaluaci lalumne haur lliurat tots els treballs per poder fer mitjana. Cada treball t un termini de lliurament que sha de respectar escrupolosament, shi falta qualque treball no es far mitjana i lalumne quedar susps provisionalment. Noms podr lliurar un treball endarrerit a final de cada avaluaci. En cas de ms treballs endarrerits o de que la mitjana no sigui de 5 lalumne estar susps. Sempre podr recuperar lavaluaci lliurant els treballs que li faltin i/o repetint els treballs suspesos, per tal d'obtenir-ne una qualificaci positiva. A cada avaluaci es consideraran com a puntuables les proves objectives recollides pel professor i els exmens. La nota final de lavaluaci ser el resultat de treure la mitja de totes les qualificacions obtingudes. La nota va referida a la comprensi (conceptes adquirits per lalumne), als procediments i el grau dadquisici de destreses i a les actituds que mant lalumne. Aquestes tres lnies, referides als objectius generals i especfics de lrea, al tractament dels temes transversals, als continguts i a la mateixa metodologia del departament, pretenen subratllar el significat final i global de la nota treta directament de les diferents proves objectives. A setembre, en una convocatria extraordinria, hi haur una prova objectiva dels continguts de tot el curs per a tots els alumnes que no hagin superat els objectius i els continguts de lassignatura; aquesta prova es considerar superada amb una qualificaci mnima de cinc punts sobre deu.

II.1.4.- Criteris d'avaluaci del primer cicle

1. Reconixer els diferents llenguatges visuals en les imatges de l'entorn i classificar-les segons la seva finalitat. Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l'alumnat reconeix els elements que configuren les coses que ens envolten. Per aix es valorar que, mitjanant propostes d'activitats individuals i de grup, a travs de l'observaci directa o indirecta, l'alumnat sigui capa de relacionar la forma, la grandria, el color i la textura d'objectes amb la finalitat per a la qual van ser dissenyats. Tamb ha de saber diferenciar entre percepci prctica i esttica a travs de diferents imatges. 2. Distingir els elements configuratius dels llenguatges visuals (forma, textura i color). Descriure, per mitj de senzills recursos graficoplstics, una forma o ambient determinat identificant els seus elements constitutius. Es tracta de comprovar si l'alumnat, a travs de l'observaci directa (o fotogrfica), utilitzant els elements concepruals o geomtrics (punt, lnia i pla) com a elements descriptius i incorporant-hi el color i la textura per enriquir la seva expressivitat, s capa de realitzar dibuixos d'objectes senzills, aix com d'interpretar la forma i els colors de composicions d'objectes senzills i paisatges del'entorn. Tamb ha de saber elaborar un petit catleg de textures visuals i tctils. Dibuixar formes geomtriques simples. Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat d'objectivitat i sntesi de l'alumnat en representar geomtricament les formes de la realitat, com flora autctona, utensilis i eines tradicionals, escultures i edificis emblemtics de les illes Balears. S'avaluar la correcci en el traat geomtric dels elements utilitzats. S'ha d'emprar la lnia, en la seva aplicaci geomtrica, com a mitj d'expressi, partint dels traats ms simples per arribar a uns altres de certa complexitat que permetin la construcci de polgons elementals i la introducci al concepte de tangncia. 4. Representar amb formes planes sensacions espacials utilitzant canvis de mida, superposicions i contrasts. Amb aquest criteri es pretn comprovar si els alumnes apliquen els factors i la profunditat en el plnol en senzilles representacions bidimensionals. S'avaluar la correci en els traats dels elements utilitzats i la seva adequada relaci de distncia i grandria. Per aix,

3.

DC020201-0

Pg. 25/68

es valorar que l'alumne o l'alumna sigui capa de destriar entre figura i fons i d'identificar, en diferents imatges fotogrfiques, el recurs utilitzat per aconseguir efecte de profunditat: canvi d'escala, perspectives, superposicions de plnols o variacions de tons. Tamb ha de saber representar espais (interiors i exteriors) i volums geomtrics simples, utilitzant com a recurs la perspectiva cnica d'un punt de fuga, aix com realitzar un dibuix del natural intentant captar la profunditat, aplicant-hi tots aquests recursos. 5. Representar un espai de l'entorn utilitzant com a recurs expressiu el contrast llumins. Amb aquest criteri es pretn que l'alumnat sigui capa d'aplicar els recursos lumnics com a factor generador de volum i distncia i spiga dibuixar composicions de cossos geomtrics simples i d'objectes d's quotidi aplicant senzilles tcniques de clarobscur per arrodonir i/o ressaltar les formes, a travs dels contrastos de lluminositat i de les ombres. 6. Conixer diferents mitjans d'expressi graficoplstics. Utilitzar els procediments, materials i tcniques graficoplstiques de carcter bsic com a suport a l'expressi individual i de grup, tamb reconixer-les en el procs d'anlisi d'obres i imatges diverses. Amb aquest criteri es comprova si l'alumnat s capa d'utilitzar el llapis de grafit en la representaci de formes simples, els llapis de colors en composicions lliures i els retoladors en trames. Tamb que spiga realitzar tcniques d'estampat, usant la tcnica de gravat; composicions esquemtiques simples aplicant les ceres, i composicions amb la tcnica del collage, utilitzant diferents procediments i materials en funci del tipus d'imatge elaborada. Tamb s'avalua que pugui aplicar tintes planes per a l'elaboraci d'un autoretrat aix com crear amb l'ordinador, mitjanant programes de disseny o tractament d'imatges, alguna composici similar a altres tradicionals fetes manualment a classe. Ha de ser capa d'utilitzar el modelatge amb argila, mitjanant tcniques simples, per representar formes tridimensionals. 7. Valorar les qualitats esttiques d'entorns, d'objectes i d'imatges de la vida quotidiana i reflexionar sobre la importncia i influncia de la imatge en la societat actual. Amb aquest criteri es valorar que l'alumne o alumna spiga modificar el significat d'un missatge visual, recopilant imatges dels mitjans de comunicaci i canviant el seu sentit amb missatges escrits diferents; que pugui elaborar un cmic tenint en compte les caracterstiques del llenguatge seqenciat i els llenguatges especfics del cmic (enquadrament, angulaci, gui, gest, lnies cintiques, entreplans i onomatopeies); tamb que sigui capa de generar, mitjanant un senzill programa informtic grfic, una imatge plstica elemental, adonant-se de les possibilitats de l's de l'ordinador en la creaci artstica. Apreciar i valorar les qualitats plstiques i esttiques que destaquen en el conjunt del patrimoni histric, artstic, cultural i natural de les Illes Balears i d'altres cultures diferents de la prpia Per aix es valorar que, a partir de l'observaci directa d'obres representatives o per mitj de les tecnologies de la informaci i comunicaci, spiguen descobrir les dimensions esttiques i qualitats expressives del seu entorn habitual i en les manifestacions plstiques que formen part del patrimoni cultural de les Illes Balears. Han de ser capaos d'identificar monuments, escultures, conjunts urbanstics o elements etnogrfics presents en l'entorn de les Illes Balears i realitzar una idea grfica adequada al seu nivell que registri la metamorfosi de l'entorn de la m de l'home. 9. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democrtiques i desenvolupar una actitud crtica davant situacions de discriminaci i violncia que es donen en el mitj visual i audiovisual. Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de l'alumnat d'analitzar, en petit grup, un missatge visual i expressar una actitud de rebuig, responsable i crtica, davant imatges que mostrin conductes antisocials, de carcter consumista o que contenguin elements de discriminaci sexual, social o racial, i elaborar, en grup, una imatge en qu les caracterstiques de diferents races i cultures es relacionin, posant de manifest la interculturalitat.

8.

DC020201-0

Pg. 26/68

II.1.5.- Criteris mnims exigibles per a 1er curs.

a) b) Saber reflexionar per escrit sobre les qualitats visuals del objectes. Comprendre que la percepci s un procs i observar de manera intencionada i analtica. c) Reconixer les qualitats visuals dels objectes i de les imatges: la forma, la mesura, el color i la textura. d) Distingir quins elements duna imatge actuen com a figures i quins com a fons. e) Seleccionar punts de vista i enquadraments de formes i espais adequats a una determinada intenci expressiva. f) Emprar adequadament el lxic bsic. g) Dibuixar formes i espais aplicant-hi lleis perspectives i la capacitat configurativa de la lnia i el clarobscur. h) Observar formes i imatges i abstreuren els elements propis del llenguatge visual i plstic. i) Identificar en una imatge les zones illuminades, les ombres prpies, les projectades i les autoprojectades. j) Saber interpretar i dibuixar signes, senyals i smbols. k) Saber analitzar i interpretar a partir de criteris preestablerts, formes i imatges representades de manera objectiva i subjectiva. l) Aplicar, amb domini progressiu i amb uns acabats suficients, tcniques de creaci dimatges tradicionals, especialment les que estan ms relacionades amb la prpia capacitat expressiva o que sn ms adequades a una proposta determinada. m) Saber realitzar composicions amb diferents gammes de colors. n) Saber obtenir colors nous a partir dels colors bsics. o) Saber reconixer en lentorn i en lart les diferents textures, tant visuals com a tctils, i saber valorar-les com un element de gran valor expressiu i esttic. p) Conixer diferents recursos per obtenir figures iguals i geomtriques. q) Saber fer figures amb estructura de simetria axial o radial. r) Conixer i saber dibuixar els diferents polgons. s) Valorar la importncia expressiva de ls dels conceptes de proporci.

II.2. SEGON CICLE. II.2.1.- 3r CURS dESO EDUCACI PLSTICA I VISUAL

Bloc 1: LLENGUATGE VISUAL I PLSTIC: u.d:1
CONCEP. - La Imatge com a medi dexpressi, comunicaci i Coneixement. - Lectura dimatges a travs dels elements visuals, conceptuals i relacionals, establint els missatges i funcions del patrimoni cultuarl propi detectant les similituds i les diferncies respecte a altres societats i cultures. - Estructura formal i mecanismes d'expressi del llenguatge visual. - Smbols i signes. Senyals. - Anagrames, logotips, marques i pictogrames. Significant i Significat. Determinaci dels valors plstics i esttics que destaquen en una obra determinada (factors personals, socials, plstics, simblics, etc.) Diferenciaci dels diversos estils i tendncies de les arts visuals valorant i respectant el patrimoni histric i cultural. - Interpretaci dels distints sistemes de representaci. - Anlisi de la sintaxi dels llenguatges visuals especfics. - Anlisi de les informacions visuals presents en la realitat prxima. Distinci entre imatge i realitat a travs de la comprensi de conceptes. CONT. TRANSV. - 1, 2, 3, 4, 7 - 1, 2, 4, 5, 7, 8 - 1, 2, 4, 7 - 1, 2, 3, 4, 7

PROCED.

- 1, 7 - 1, 4, 7, 8 - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 -7

DC020201-0

Pg. 27/68

ACTITUDS

Esquemes i sntesi d'algunes obres per subratllar els valors destacables. - Valoraci crtica de la publicitat davant l'augment d'algunes necessitats de consum i la utilitzaci que fa de continguts i formes que denoten una discriminaci sexual, social o racial. - Valoraci dels llenguatges visuals per augmentar les possibilitats de comunicaci. Curiositat davant les noves tendncies de disseny que milloren la qualitat de vida. Apreciaci i valoraci del patrimoni artstic i cultural de les Illes Balears per contribuir a defensar-lo i conservar-lo. Respecte per les obres dels companys i per les formes d'expressi diferents de la nostra. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

- 1, 2, 4, 7 - 1, 2, 7 - 1, 2, 3, 5, 7

Bloc 2: ELEMENTS CONFIGURATIUS DELS LLENGUATGES VISUALS: u.d: 2 i 3

CONCEPT - La lnia: com element expressiu. - El color: com a fenomen fsic i visual (mescles additives i substractives). Gamma i harmonies cromtiques (colors complementaris), valor expressiu, representatiu i codificat. - Les textures visuals i tctils, orgniques i geomtriques, qualitats expressives. - Utilitzaci dels diferents tipus de lnia al dibuix artstic, cientfic i geomtric - Investigaci experimental a partir de l'obtenci de matisos de color (mescles additives i substractives) i textures artificials. - Exploraci dels grisos cromtics i valors emotius del color i la llum. - Identificaci de la forma a travs de l'expressivitat de la textura. - s de tcniques visuals complexes. - Valoraci i sensibilitat al reconeixement del tipus de lnia a lentorn cultural i artstic. - Valoraci de la repercussi dels canvis de distncia, orientaci, lluminositat, etc., en els valors emotius i d'aparena en volums i ambients. - Sensibilitat davant les manifestacions del color i la llum en objectes, en la natura i en ambients urbans. - Reconeixement del valor expressiu de la textura. - Actitud de recerca de solucions personals en enfrontar-se a representacions grfiques i plstiques. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 2, 7, 8 - 1, 7, 8 - 1, 3, 4, 7 - 1, 5, 7 - 1, 7 - 1, 3, 4, 7 - 1, 5, 7 - 1, 7 - 1, 5, 7 - 1, 7 - 1, 7

PROCED

ACTITUDS

Bloc 3: ANLISI I REPRESENTACI DE FORMES: u.d:4

CONCEP. - Formes geomtriques i formes orgniques. - Estructura de la forma. - Formes poligonals. - Corbes a la natura i a lart. Proporcions. - Repetici i ritme: concepte de mdul. El mdul com unitat de mesura. Formes modulars bidimensionals bsiques. CONT. TRANSV. - 1, 7 - 5, 7 -7

DC020201-0

Pg. 28/68

PROCED.

ACTITUDS

- Xarxes modulars, xarxes poligonals. - Aplicaci a configuracions volumtriques i bidimensional de l'espai ple i l'espai buit. - Organitzaci geomtrica del pla a partir d'estructures modulars bsiques. - Aplicaci del concepte mdul i de xarxa modular a la representaci ornamental, estructures al disseny i a larquitectura. - Desenvolupament de formes orgniques aplicant-les a construccions funcionals i ornamentals. - Aplicaci de la repetici i el ritme a les obres dart, al disseny industrial i a larquitectura. - Esfor per representar els treballs de manera rigorosa, ordenada i precisa. - Inters per trobar, observar i analitzar estructures modulars, proporcions i ritmes a diferents contexts. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

-7 - 1, 7 -7 -7

- 1, 2, 4, 7 - 1, 5, 7 - 1, 7

Bloc 4: LA COMPOSICI: u.d: 6

CONCEP. - Criteris de composici. Simetria i asimetria. - Ritme en la composici. Ritmes lliures: canvis de sentit, girs. - Proporci. Relaci entre les parts d'una mateixa forma, amb respecte al camp visual i de figures entre s. - Organitzaci de la forma i relaci en el pla. - Utilitzaci dels sistemes projectius establint relacions entre formes i camp visual i en la construcci i aplicaci d'escales. - Anlisi de la composici dobres dart, disseny i mitjans de comunicaci. - s dels conceptes de repetici, alternncia, canvi de direcci i simetria per a la creaci de diferents composicions. - Estudi de la figura humana en relaci als objectes del seu entorn. - Actitud de recerca per identificar l'organitzaci interna de missatges grfico-plstics i visuals. - Reconeixement de la importncia d'ordenar formes de diferents camps visuals. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. -7 -7 -7 -7 -7 - 1, 4, 7 - 1, 7 - 1, 2, 4, 7, 8 - 1, 4, 7 -7

PROCED.

ACTITUDS

Bloc 5: ESPAI I VOLUM: u.d:5

CONCEP. - Representaci objectiva de formes tridimensionals. - Sistema didric: vistes de slids. - Perspectiva cnica. Fonaments del sistema. - Lesbs, acotaci i escales. - Representaci de slids senzills al sistema didric i representaci de volums i entorns en perspectiva cnica. Desenvolupament de formes volumtriques i la seva aplicaci al disseny industrial. - Esfor per desenvolupar les capacitats espacials per visualitzar formes tridimensionals. - Apreciaci del valor d'aplicaci de formes volumtriques a construccions espacials. - Tendncia a classificar els treballs seleccionant, en funci de les seves caracterstiques, les tcniques, instruments i materials precisos. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. CONT. TRANSV. - 1, 7 -7 -7 - 5, 7 -7 -7 -7 -1, 2, 4, 7, 8 - 1, 2, 4, 5, 7, 8 - 1, 7

PROCED.

ACTITUDS

DC020201-0

Pg. 29/68

- Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

Bloc 6: PROCEDIMENTS I TCNIQUES UTILITZATS EN ELS LLENGUATGES VISUALS

CONCEP. - Coneixement i utilitzaci de les tcniques grfico-plstiques: tcniques seques i humides. - Identificaci i utilitzaci de diferents suports amb intencions expressives i descriptives a la representaci. - Interpretaci dels codis utilitzats a lart. - Planificaci del treball en funci de la tcnica seleccionada. - Realitzaci d'experincies utilitzant materials diversos. - Anlisi dels suports qumics, magntics i les principals tcniques de la imatge fixa i en moviment. - Tendncia a classificar els treballs seleccionant, en funci de les seves caracterstiques, les tcniques, instruments i materials precisos. - Gust per a la realitzaci d'experincies d'investigaci amb materials diversos. - Valoraci de les possibilitats expressives que aporta la realitzaci de treballs en equip. - Inters per trobar un llenguatge personal a lexpressi de sentiments mitjanant lobra artstica prpia. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. -7 - 1, 2, 7 - 1, 3, 5, 7 - 1, 2, 4, 7, 8 - 1, 7 - 1, 7 -7 - 1, 7 - 1, 5, 7 - 1, 2, 4, 7

PROCED.

ACTITUDS

Bloc 7:APRECIACI DEL PROCS DE CREACI EN LES ARTS VISUALS

CONCEP. PROCED. - Fases dels processos de realitzaci d'una obra. - Esbossos, processos i acabats. - Elements d'una obra. - Realitzaci d'esbossos i maquetes en el procs de creaci d'una obra. - Observaci i reflexi sobre els distints elements d'una obra. Planificaci de les distintes fases a seguir per a la realitzaci d'una obra. Creaci col.lectiva de produccions plstiquues. - Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. - Valoraci de l'esfor que requereix l'elaboraci d'alguns productes artstics. - Hbit de reflexi crtica i planificaci als diferents moments dun treball, temporalitzaci del procs creatiu. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 3, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 2, 4, 7

ACTITUDS

II.2.1.1. Unitats temporitzaci.

didctiques,

materials

necessaris

3r CURS I. LLENGUATJE VISUAL I ELEMENTS CONFIGURATIUS (BLOC 1 I 2) LLIBRE: EDUCACI VISUAL I PLSTICA 3 , PROJECTE FLUVI. E.

MATERIALS aconsellats - Lmines paper BASIC DIN A-4 i DIN A-3 sense marge. - Cartolines de colors i cartrons. - Paper daquarella. - Paper per a reciclatge.

TEMPORITZACI 1a AVALUACI SET - DES

DC020201-0

Pg. 30/68

Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACI VISUAL I PLSTICA 3 , PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL
ES RECOMANA LA LECTURA DE: LA ISLA DEL TESORO SM R. L. Stevenson I SIETE PIRATAS (Siete hombres vuelven a la isla del Tesoro) PLANETA DEAGOSTINI Pascal Bertho i Tim McBurnie. AVALUACI CONTINUA

II. ANLISI I REPRESENTACI FORMES (BLOC 3, 4, 5)

DE

- Llapis de colors aquarel.lables. - Llapis de grafit 6H, 4H, 2H, HB, 2B, 4B, 6B. - Pinzells de pl fi nm. 2/4, 6/8, 10/12. - Pinzells de pl dur nm. 2/4, 6/8, 10/12. - Retolador punta fina negre. - Retoladors de colors. - Pintura al tremp (gouache o acrlica). - Carbonet, sanguina, llapis spia. - Pintures al pastel. - Guixos de colors. - Ceres de colors. - Materials diversos per a collage i frottage. - Cola. - Tisores i cutter. - Cmera fotogrfica. A ms dels anteriors: - Materials de rebuig. - Cmics i revistes.

2a AVALUACI GEN - MAR

LLIBRE: EDUCACI VISUAL I PLSTICA 3 , PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACI VISUAL I PLSTICA 3 , PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL
AVALUACI CONTINUA

III. PROCEDIMENTS, TCNIQUES I APREGUAMENT DE LA CREACI ARTSTICA (TOTS ELS BLOCS) LLIBRE: EDUCACI VISUAL I PLSTICA 3 , PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACI VISUAL I PLSTICA 3 , PROJECTE FLUVI. E. Bargueo, B. Sainz, M. Snchez. ED. MC GRAW HILL
ES RECOMANA LA LECTURA DE: SIETE LADRONES (Siete aventureros al asalto de la montaa de los enanos) PLANETA DEAGOSTINI David Chauvel i Jrome Lereculey. AVALUACI CONTINUA

A ms dels anteriors: - Regle graduat, escaire, cartab, comps. - Trames i transferibles. - Linleum. - Tinta d'estampaci. - Gbies de vries seccions i corr d'entintar.

3a AVALUACI ABR - JUN

II.2.1.2.- Criteris davaluaci per a 3er curs.

Es considera aprovat lalumne que aprova la tercera avaluaci, ja que es tracta duna avaluaci continua, la nota mnima es de cinc. Procediments d'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes. 1.- Seguiment de les activitats i treballs realitzats per l'alumne majoritriament a classe, i en alguns casos a casa, controlant la consecuci dels objectius proposats per a cada una d'elles. Aquest seguiment ens proporcionar un recurs per valorar la capacitat de l'alumne d'organitzaci de la informaci, la capacitat de resoluci de problemes, la creativitat i imaginaci, aix com el domini de les tcniques d'expressi plstica i visual. No es descarta, tanmateix, la possibilitat d'adaptar aquests criteris a alguns casos particulars d'alumnes que per les seves caracterstiques individuals necessitin un seguiment diferenciat. 2.- L'observaci sistemtica del treball diari de l'alumne, analitzant per una part els hbits de treball, valorant l'esfor de superaci i la participaci en els treballs d'equip i controlant la

DC020201-0

Pg. 31/68

realitzaci dels procediments, i per una altra part les seves intervencions i la qualitat de les mateixes, valorant la utilitzaci correcta de la terminologia prpia de l'rea i la capacitat de comprensi, anlisi i crtica, aix com el respecte pel treball propi i dels altres. 3.- Proves objectives (treballs i/o exmens) que ens permetran avaluar continguts de tipus conceptual i procedimental de manera globalitzadora. 4.- L'expressi de les seves opinions sobre situacions conflictives, i les seves actituds i comportaments habituals serviran per avaluar l'adquisici dels valors implicats en els temes transversals i de vegades seran valorats conjuntament en les proves objectives a travs dels temes triats a les composicions lliures quan calgui. Criteris de qualificaci. 1.- Lgica en el procs d'aprenentatge i treball. S'avaluar la capacitat que tingui l'alumne d'establir un procs recolzat en la lgica, tant per a l'anlisi com per a la sntesi dels llenguatges visuals i plstics. Es valorar el coneixement abstracte i la seva aplicaci com a recolzament en la realitzaci d'activitats concretes. 2.- Creativitat desenvolupada en les seves produccions. S'avaluar la capacitat de resoldre els problemes plantejats de manera diferent i amb concepci prpia, superant estereotips i convencionalismes. Es valorar la inquietud en la recerca de solucions alternatives i amb la utilitzaci de codis, terminologia i procediments dels llenguatges visuals. 3.- Correcci en l'expressi plstica de les seves produccions. S'avaluar la netedat, la cura del material, el gust per l'ordre en la representaci i en el maneig de materials i tcniques. 4.- Capacitat de treball. S'avaluar l'esfor i la dedicaci posada en la realitzaci de les activitats. Es valorar l'actitud d'inters i la varietat de produccions presentades 5.- Treball en equip. S'avaluar la capacitat d'adaptaci a un grup de treball, evitant personalismes i responsabilitzant-se de les tasques prpies. 6.- Actitud general. S'avaluar la capacitat de relaci amb la resta d'individus del grup i la seva actitud respecte a la matria prpia de l'rea. Es valorar la correcci en les formes i respecte cap a les diferncies. Hi ha unes normes que lalumne haur de tenir present : Al final de cada avaluaci lalumne haur lliurat tots els treballs per poder fer mitjana. Cada treball t un termini de lliurament que sha de respectar escrupolosament, shi falta qualque treball no es far mitjana i lalumne quedar susps provisionalment. No es podr lliurar un treball endarrerit a final de cada avaluaci. En cas de ms treballs endarrerits o de que la mitjana no sigui de 5 lalumne estar susps i podr recuperar lavaluaci lliurant els treballs que lhi falten i/o repetint els treballs suspesos. A setembre hi haur una prova objectiva dels continguts de tot el curs per a tots els alumnes que no hi hagin superat els objectius i els continguts de lassignatura; aquesta es considerar aprovada si en aquest examen es trau un mnim de cinc. La nota va referida a la comprensi (conceptes) adquirits per lalumne, als procediments i el seu grau dadquisici i a les actituds que mant lalumne (actitudinal), aquestes tres lnies expressades als objectius generals i especfics de lrea, al tractament dels temes transversals, als continguts i a la mateixa metodologia del departament, pretn subratllar el significat final i global de la nota treta directament de les proves objectives (exmens i/o treballs) fent mitjana.

II.2.1.3.- Criteris d'avaluaci.

1. Analitzar imatges tenint en compte elements bsics constitutius de la sintaxi visual. Identificar en una imatge les qualitats que determinen el seu valor fsic, funcional o esttic i descriure-la per mitj de recursos grficoplstics per interpretar-la objectiva o subjectivament. Aquest criteri valora la capacitat de l'alumnat per distingir les qualitats (funcionals o esttiques) d'objectes i imatges, identificant les sevse caracterstiques segons la funci

DC020201-0

Pg. 32/68

que ocupen; tamb es valora la capacitat d'abstreure els elements propis del llenguatge visual i plstic observats en formes i ambients, per descriure-les grficament i plsticament. 2. Representar objectes i idees de forma bidimensional o tridimensional. Dissenyar composicions modulars. Interpretar i representar formes d'escassa complexitat per mitj de la geometria plana i els sistemes de representaci (didric, axonomtric i cnic). Aplicar els conceptes de ritme, proporci, equilibri i harmonia en la descripci lliure de formes i imatges. Amb aquest criteri es valorar que l'alumnat sigui capa de representar geomtricament formes naturals i/o artificials; dissenyar composicions modulars senzilles sobre xarxes poligonals; representar objectes i idees de forma bidimensional o tridimensional aplicant tcniques grficoplstiques, i aconseguir resultats concrets en funci d'unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra i textura). Tamb es valorar que identifiqui i seleccioni la tcnica graficoplstica ms adequada per representar grficament aspectes de l'entorn de l'aula, de l'entorn urb o d'exteriors naturals prxims al centre educatiu, amb efectes de profunditat per mitj de la perspectiva i la correcta aplicaci de les proporcions entre els elements que intervenen i els contrastos lumnics. 3. Realitzar creacions plstiques personals, aplicant els elements bsics del llenguatge visual, seguint el procs de creaci, demostrant valors d'iniciativa, creativitat i imaginaci, valorant crticament la producci prpia i acceptant els errors com a instrument de millora. Mitjanant aquest criteri s'ha d'avaluar la capacitat de seguir un procs coherent en la creaci de qualsevol missatge visual, d'acord amb els objectius que es pretenen i la intenci prefixada; de seleccionar encertadament la informaci recollida i realitzar els esbossos i proves tcniques necessries abans de passar a la realitzaci de l'obra definitiva; fer les composicions expressant sensibilitat en el tra, personalisme en l's del color, de les textures, de les tcniques pictriques amb resultats originals; selccionar els procediments, tcniques , materials i eines ms adequats a una determineda proposta o a la realitzaci personal; saber aplicar les diferents tcniques amb un domini i acabats suficients que permetin interpretar-les amb correci. Realitzar variacions lumniques per produir canvis d'aparena en formes i ambients. Tamb s'ha de valorar l'inters per superar creativament les prpies creacions plstiques i valorar el resultat final. 4. Utilitzar adequadament les tcniques grfiques, les estratgies, els materials i els suports adequats, per realitzar creacions prpies segons diferents intencions comunicatives (artstiques, publicitries, de disseny, etc). Amb aquest criteri es comprova si l'alumnat sap reconixer els diferents materials i suports per realitzar imatges amb diferents finalitats comunicatives (art, publicitat, fotografia, etc); si s capa de crear imatges artstiques,utilitzant els elements bsics del llenguatge visual; si s capa de crear imatges amb fins publicitaris, informatius i expressius, utilitzant els seus elemsnts significatius (enquadrament, angle, pla i composici); si sap aplicar tcniques de la imatge seqenciada (materials i comunicatives), i si pot planificar i organitzar la realitzaci d'una obra collectiva, cooperant de manera activa en el seu desenvolupament. 5. Valorar els continguts dels missatges publicitaris, informatius i expressius. L'alumnat ha de saber valorar la capacitat del contingut, positiu o negatiu, del missatge (funci, producte, consumisme, publicitat enganyosa, valors i contravalors, llenguatge utilitzat, estereotips i sensualitat), reaccionant crticament davant les manipulacions i discriminacions (socials, racials o sexuals) observades. 6. Apreciar i valorar les qualitats plstiques i esttiques que destaquen en el conjunt del patrimoni histric, artstic, cultural i natural de les Illes Balears i d'altres cultures diferents de la prpia.

DC020201-0

Pg. 33/68

Aquest criteri pretn avaluar la capacitat de les alumnes i els alumnes per distingir i valorar, a partir de l'observaci directa d'obres representatives o per mitj de les tecnologies de la informaci i comunicaci, les dimensions esttiques i qualitats expressives en el seu entorn habitual i en les manifestacions plstiques que formen part del patrimoni cultural de les Balears; ha d'identificar monuments, escultures, conjunts urbanstics o elements etnogrfics presents en l'entorn de les Illes Balears; tamb ha de saber realitzar una ide grfica adequada al seu nivell, mostrar inters per la cultura prpia com a mitj de transmissi de missatges i desenvolupar la capacitat de comprensi d'altres cultures amb la seva forma de comunicaci visual. 7. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democrtiques. Mitjanant aquest criteri es pretn saber si els alumnes utilitzen i analitzen els mitjans visuals com a instruments d'expressi personal, mostrant una actitud crtica enfront de les manifestacions insolidries, sexistes i discriminatries. Es valorar l'elaboraci i participaci activa en projectes de creaci visual cooperatius, el fet de manifestar actituds de respecte, tolerncia, flexibilitat, inters i conductes responsables, aix com actituds que fomentin la igualtat, la tolerncia i l'autocrtica.

II.2.1.4.- Criteris mnims exigibles per a 3er curs.

a) b) c) d) Saber realitzar una composici amb diferents claus cromtiques. Saber elaborar una escala policroma amb quantitats parcials de color. Saber analitzar i gaudir del valor simblic del color en les imatges. Aplicar amb domini progressiu i un acabats suficients, tcniques de creaci dimatges tradicionals o tecnolgiques, especialment les que estan ms relacionades a la prpia capacitat expressiva o sn ms adequades a una determinada proposta. e) Saber analitzar formes i imatges, o conjunts i identificar-ne trets visuals i estructurals. f) Emprar adequadament el lxic bsic del llenguatge, les tcniques i els moviments artstics. g) Expressar-se amb originalitat, imaginaci i fantasia mitjanant imatges fixes o mbils i esforant-se per superar creativament les prpies realitzacions plstiques. h) Comprometres de manera activa i responsable en projectes individuals o en grup. i) Saber reconixer que un canvi de punt de vista i denquadrament ens pot oferir imatges diferents i distingir quines daquestes ens interessen ms per a les nostres intencions expressives. j) Saber dibuixar, realitzar i analitzar el resultat grfic a partir duna escultura com a referent amb diferents tipus de lnia. k) Saber realitzar una composici amb formes planes sintetitzant els volums tridimensionals duna escultura. l) Saber analitzar lespai en construccions arquitectniques. m) Conixer les tres dimensions bsiques de lespai. n) Saber dibuixar planta, alat i perfil de cossos geomtrics. o) Conixer els fonaments i els elements ms importants del sistema cnic. p) Saber dibuixar emprenent la perspectiva cnica frontal. q) Conixer les lleis de la Gestalt i els condicionants de la percepci. r) Saber construir el rectangle auri. s) Descobrir i conixer tcniques competitives que serveixen per organitzar els elements duna composici i adaptar-ne el contingut al missatge. t) Saber utilitzar i comprendre els conceptes de mdul i xarxa. u) Saber traar els polgons, tangncies i enllaos. v) Saber obtenir formes iguals i semblants. w) Saber acotar i saber fer escala i contraescala. x) Saber dibuixar una composici de volums geomtrics en axonomtrica. y) Saber reconixer i analitzar una representaci bi i tridimensional (arquitectura, disseny, pintura, tec...). z) Conixer i valorar les diferents tendncies artstiques, ser capa de fer un anlisi dobres des de el punt de vista del llenguatge visual i plstic.

DC020201-0

Pg. 34/68

II.2.2.- 4t CURS dESO EDUCACI PLSTICA I VISUAL (troncal)

Bloc 1: LLENGUATGE VISUAL
CONCEP. - Lectura d'imatges. - La imatge representativa i simblica: funci socio-cultural de la imatge a la Histria. - Noves tecnologies. - Sintaxi dels llenguatges visuals especfics. - El dibuix tcnic a la comunicaci visual: mbit ds dels diferents sistemes. - Interacci entre distints llenguatges: plstic, verbal, musical, gestual. - Anlisi dels elements ms complexes en alguns missatges visuals especfics. - Interpretaci de signes convencionals del codi visual presents al seu entorn. - Anlisi d'una imatge tenint en compte elements bsics constitutius de la sintaxi visual. - Establiment de relacions entre la imatge i el seu contingut. - Interpretaci dacotaments, plnols, mapes, tec... - Valoraci crtica davant les noves tendncies del disseny que milloren la qualitat de vida. - Constncia en els treballs i reconeixement de la importncia del procs de planificaci en el treball per resoldre satisfactriament problemes. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 2, 4, 7 - 1, 7, 8 - 1, 4, 7 - 1, 2, 4, 7, 8 - 1, 2, 7 - 1, 4, 7, 8 - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 - 1, 2, 4, 7 - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8

PROCED.

ACTITUDS

- 1, 2, 3, 5, 7 - 1, 2, 7

Bloc 2: ELEMENTS GRFICO-PLSTICS COM A VEHICLE PER A LANLISI I CREACI DIMAGES

CONCEP. - La lnia. Instruments de configuraci de la forma: encaix. - La lnia com abstracci de la forma. - Carcter expressiu del tra i el grafisme en la utilitzaci de la lnia. - Les textures: utilitzaci de tcniques especfiques (trames, plantilles). - El color: simbolisme i psicologia del color, aplicacions del color al disseny industrial, artstic i senyals. Interrelacions entre colors. - Incidncia del color a la composici: relativitat i apreciacions objectives i subjectives. - El color configurador dambients. - Aprofundiment en l'exploraci del color a travs de diferents tcniques i procediments. - Reflexi de lutilitzaci de la lnia, els grafismes, les textures i el color a les obres dart, amb criteri analtic i des de un punt de vista objectiu i subjectiu. - Elaboraci de textures, color i lnia amb intencionalitat expressiva a les obres prpies. - s dels elements visuals amb fins descriptius tenint en compte criteris psicolgics. CONT. TRANSV. - 1, 2, 7, 8 - 1, 7, 8 - 1, 2, 3, 4, 7, 8 - 1, 5, 7

PROCED.

- 1, 3, 7 - 1, 2, 7 - 1, 2, 7 - 3, 7 -7

DC020201-0

Pg. 35/68

ACTITUDS

- Establiment de les diferncies dels distints matisos del color a travs d'associacions cromtiques. - Exploraci del signe grfico-plstic amb distints procediments. - Inters per expressar, a travs del color i la textura, sensacions i sentiments propis i aliens. - Disposici oberta a investigar amb materials i textures poc habituals. - Esfor per superar estereotips i convencionalismes referits a la utilitzaci del color, la lnia i les textures. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

- 1, 2, 4, 7 - 1, 7 - 1, 2, 4, 7

Bloc 3: ANLISI I REPRESENTACI DE FORMES

CONCEP. - Estructura de la forma. - Estructura de formes naturals complexes: ramificaci, translaci, expansi. - Comparaci de la forma. - Concepte de cnon, mesura o mdul. - Proporcionalitat i escales. - Estudi de proporcions a lart. - Possibilitats expressives: desproporcions i deformacions. - Representaci de la forma: representaci icnica, configuraci abstracta i representaci tcnica de formes planes, polgons regulars i corbes. - Utilitzaci de tot tipus de materials volumtrics amb finalitats expressives. - Exploraci de ritmes modulars tridimensionals. - Exploraci de les estructures derivades dels mduls. - Estudis parcials dobres pictriques, escultriques i arquitectniques, aix com la seva relaci amb les formes naturals complexes i els canons esttics. - Exploraci de les proporcions humanes al disseny: funcionalitat i esttica. - Anlisi de la expressi mitjanant la desproporci i la distorsi, exemples: simbolisme i expressionisme, poesia visual a les avantguardes. - Anlisi de la forma mitjanant configuracions abstractes, exemples: cubisme analtic i sinttic. - Apreciaci sensible dels canvis de valors emotius i d'aparena en volums i ambients, produts en variar l'orientaci, distncia, punt de vista, etc. - Valoraci de la capacitat espacial per visualitzar formes tridimensionals. - Valoraci de les caracterstiques intrnseques de les obres pictriques. - Valoraci del rigor sistemtic i exhaustiu en les observacions. - Conscincia de la necessitat dobtenir la informaci precisa per a la realitzaci dun treball. - Apreciaci de caracterstiques intrnseques de materials, condicions lumniques i tcniques que vehiculen lexpressi artstica. - Predisposici per valorar positivament manifestacions artstiques. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 7 -7 -7

PROCED.

-7 -7 -7 - 1, 2, 4, 7

ACTITUDS

- 1, 2, 4, 5, 6, 8 - 1, 4, 7

Bloc 4: LA COMPOSICI
CONCEP. - Criteris de composici. - Elements fonamentals: pla bsic, centre visual, lleis de composici. - Ritmes dinmics. Seqncies lineals, per associaci o contrast d'elements formals. - Equilibri simtric i asimtric. - Estructures seqencials de muntatge. - Realitzaci de formes i composicions equilibrades a travs de l'aplicaci dels sistemes projectius. - Realitzaci de composicions seriades i asimtriques utilitzant una forma modular. CONT. TRANSV. -7 -7 - 1, 7 -7 -7 - 1, 7 -7

PROCED.

DC020201-0

Pg. 36/68

ACTITUDS

- Aplicaci del concepte d'equilibri simtric i asimtric a la realitzaci de composicions, inspiraci a la natura (secci aurea), ritmes lliures, dinamisme a lobra dart, al disseny i a larquitectura. - Seqncies de muntatge a lart modern. - Anlisi i crtica dobres dart, estudis de composici. - Rigor en lorganitzaci i planificaci de les diferents fases en la realitzaci de projectes. - Reconeixement de la importncia de desenvolupar la capacitat per ordenar formes en qualsevol camp visual. - Superaci de conceptes esttics i estereotips en la realitzaci de composicions. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

-7 -7 - 1, 7 - 1, 7 -7

DC020201-0

Pg. 37/68

Bloc 5: PERCEPCI I REPRESENTACI

CONCEP. - El volum. - Formes tridimensionals. - Sistemes de representaci. - Sistema didric. Planta, alat i vistes laterals. -.Sistema axonomtric. - Sistema cnic. - Formes modulars tridimensionals. - Utilitzaci de plnols seriats, talls i doblecs sobre una superfcie plana a la composici tridimensional. - Interpretaci i utilitzaci del croquis com anlisi de lacotament. - Representaci de cossos i objectes utilitzant el sistema didric aix com la realitzaci del disseny dun objecte. - Interpretaci i representaci duna composici de volums geomtrics, utilitzant el sistema axonomtric sobre paper pautat. - Interpretaci i representaci dobres arquitectniques en perspectiva axonomtrica. - Representaci en perspectiva cnica frontal en el disseny dinteriors. - Realitzaci i creaci duna composici en perspectiva utilitzant el llenguatge del cmic. - Presentaci dels treballs de forma ordenada, precisa i rigorosa. - Valoraci i reconeixement del concepte de mdul en els distints camps del disseny. - Curiositat i inters cap al dibuix arquitectnic i de disseny. - Apreciaci de la importncia que t el fet de seleccionar les tcniques, els materials i els estris, en funci de les caracterstiques i necessitats previstes en el projecte. - Respecte al patrimoni cultural i artstic. - Atenci a lobservaci de formes i espais. - Predisposici per comprendre i valorar nous enfocaments, perspectives i punts de vista. - Voluntat per abstreure la realitat, inters per comprendre lorganitzaci de les formes arquitectniques. - Valoraci del rigor, lexhaustivitat i la sistemtica en les observacions. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. -7 - 1, 7

PROCED.

-7 -7 -7 - 7, 8

ACTITUDS

- 1, 2, 4, 7 - 1, 7 - 1, 2, 5, 7

Bloc 6: PROCEDIMENTS I TCNIQUES UTILITZATS EN ELS LLENGUATGES VISUALS

CONCEP. - Suports en l'expressi grafico-plstica. - Materials i tcniques (bi i tridimensionals). - Els pigments, els aglutinants i els dissolvents. - La matria en la forma volumtrica. - Materials poc convencionals. - Identificaci en obres grfiques i plstiques del suport sobre el qual estan realitzades i del tipus de material. - .Estudi procesual i realitzaci duna composici seguint diferents criteris esttics i utilitzant suports, materials i tcniques pictriques inspirades en exemples coneguts. - Invenci i experimentaci amb materials poc convencionals. Tcniques expressives a les avantguardes (textures, collage, frottage, tec...) - Anlisi dels trets particulars dels llenguatges i suports d's ms freqent al cmic, fotografia, cinema, pintura, escultura, disseny. - Valoraci de la qualitat que la instrumentaci adequada atorga a qualsevol expressi plstica. - Respecte per les normes de cura, ordre i neteja d'ambients, materials i espais. CONT. TRANSV. -7 - 1, 2, 7 - 5, 7 - 1, 5, 7 - 1, 4, 7 - 1, 7 - 1, 2, 3, 4, 7

PROCED.

ACTITUDS

- 1, 7 - 1, 2, 3, 4, 5, 7 - 1, 5, 7

DC020201-0

Pg. 38/68

- Tendncia a investigar sobre les virtualitats plstiques dels materials de rebuig. - Predisposici per comprendre i valorar nous enfocaments a lart modern. - Atenci a lexemplificaci visual oferta a classe i investigaci a biblioteques. - Esfor personal per realitzar les propostes de treball i inters per a aconseguir resultats originals. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

Bloc 7: PROCS DE CREACI

CONCEP. - Fases duna obra: esbs, gui, maqueta. - Realitzaci i acabat. - Fases dun projecte tcnic: croquis, projecte i presentaci final. - Factors que incideixen en els distints camps de l'expressi visual: personals, socials, anecdtics, plstics, simblics. - Tendncies en les arts visuals. - Procediments expressius per a la consecuci d'una finalitat. Relacions entre emissor i receptor. Funcions denotativa i connotativa. - Diferenciaci dels distints estils i tendncies de les arts visuals. - Aprofundiment en distints camps del disseny (arquitectnic, grfic i industrial). - Anlisi dels factors que incideixen en un producte artstic. - Anlisi del procediment expressiu ms adequat a les finalitats. - Perseverana en la recerca de les dimensions esttiques i les qualitats expressives d'ambients urbans i naturals. - Valoraci crtica de distintes manifestacions artstiques. - Apreciaci, gaudiment i respecte del patrimoni histric, cultural i artstic. - Atenci a lobservaci de formes i espais. - Rigor en el raonament geomtric. - Cura de portar el material tcnic i mantenir-lo en bon estat. - Predisposici per gaudir de la riquesa de formes, colors, tec... de la natura i del entorn cultural i consideraci daquestos com a font dinformaci i de inspiraci. - Apreciaci de la importncia que t el fet de seleccionar les tcniques, els materials i el estris, en funci de les caracterstiques i necessitats previstes en el projecte. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 - 1, 2, 7 - 1, 2, 7

PROCED.

ACTITUDS

- 1, 2, 4, 7 - 1, 7 - 1, 2, 3, 4, 5, 7 - 1, 3, 4, 7 - 1, 2, 5, 7 - 1, 2, 7 - 1, 2, 4, 7

Bloc 8: IMATGE I SO
CONT. TRANSV. CONCEP. - Sintaxi del llenguatge cinematogrfic i videogrfic. - Estructures del llenguatge del cinema i dels gneres. - La imatge de vdeo i l'enregistrament magntic. - Elements de l'art seqencial: imatge i seqncia, llenguatge i elements del cmic, narraci en vinyetes, enquadrament, punt de vista, elements cintics, gests, postures, muntatge, gui i art final. - Possibilitats expressives de la fotografia: enregistrament d'imatges, illuminaci, enquadrament, aplicacions tcniques. - La imatge digital. - Tcniques d'expressi graficoplstiques aplicades a l'animaci i la interactivitat. - Anlisi de la sintaxi dels llenguatges visuals especfics: mitjans de comunicaci de masses. - Reconeixement i lectura d'imatges de vdeo i multimedia. - Realitzaci de narracions grfiques aplicant el concepte de seqncia, enquadrament i punt de vista. Estudi d'estructures sequncials de muntatge. - Creaci i manipulaci d'imatges amb ordinador. - Utilitzaci d'Internet per a la recerca d'imatges: bases d'imatges. - Aplicaci de la imatge animada en formes multimdia.

PROCED.

DC020201-0

Pg. 39/68

- Realitzaci d'un projecte audiovisual en grup.

ACTITUDS

- Esfor per reconixer, utilitzar i respectar adequadament els signes visuals de comunicaci presents en l'entorn. - Inters en assimilar l'tica social aplicada a la imatge digital i a Internet. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

II.2.2.1.- Unitats didctiques, materials necessaris i temporitzaci.

4t CURS I. LLENGUATGE VISUAL I ELEMENTS GRAFICO-PLSTICS (BLOC 1 I 2) LLIBRE: EDUCACIN PLSTICA Y VISUAL , PROYECTO GRAPHOS, QUART DESO. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACIN PLSTICA Y VISUAL , PROYECTO GRAPHOS, QUART DESO. ED. MC GRAW HILL
AVALUACI CONTINUA

II. ANLISI I REPRESENTACI DE FORMES/ LA COMPOSICI (BLOC 3, 4 I 5) LLIBRE: EDUCACIN PLSTICA Y VISUAL , PROYECTO GRAPHOS, QUART DESO. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACIN PLSTICA Y VISUAL , PROYECTO GRAPHOS, QUART DESO. ED. MC GRAW HILL
AVALUACI CONTINUA

III. PROCEDIMENTS, TCNIQUES FASES DE CREACI (BLOC 6,7 i 8)

LLIBRE: EDUCACIN PLSTICA Y VISUAL , PROYECTO GRAPHOS, QUART DESO. ED. MC GRAW HILL QUADERN D'ACTIVITATS: EDUCACIN

MATERIALS aconsellats - Lmines paper BASIC DIN A-4 i DIN A-3 sense marge. - Cartolines de colors i cartrons. - Paper daquarella. - Paper per a reciclatge. - Llapis de colors aquarel.lables. - Llapis de grafit 6H, 4H, 2H, HB, 2B, 4B, 6B. - Pinzells de pl fi nm. 2/4, 6/8, 10/12. - Pinzells de pl dur nm. 2/4, 6/8, 10/12. - Retolador punta fina negre. - Retoladors de colors. - Pintura al tremp (gouache o acrlica). - Carbonet, sanguina, llapis spia. - Pintures al pastel. - Guixos de colors. - Ceres de colors. - Materials diversos per a collage i frottage. - Materials diversos per a ensamblage. - Cola. - Tisores i cutter. A ms dels anteriors: - Cmera compacta o reflex de 35 mm. - Pellcula fotogrfica en blanc i negre i color. - Cmera de vdeo. - Pellcula de vdeo. - Materials diversos per a pintura matrica. - Ltex. - Linleum. - Tinta d'estampaci. - Gbies de vries seccions i roleu d'entintar. - Materials diversos per a monotips (vidre o plstic). A ms dels anteriors: - Paper reticular isomtric. - Paper mil.limetrat. - Trames i transferibles. - Regle graduat, escaire, cartab, comps. - Ordinador amb programes de tractament d'imatge.

TEMPORITZACI 1a AVALUACI SET - DES

2a AVALUACI GEN - MAR

3a AVALUACI ABR - JUN

DC020201-0

Pg. 40/68

PLSTICA Y VISUAL , PROYECTO GRAPHOS, QUART DESO. ED. MC GRAW HILL

AVALUACI CONTINUA

II.2.2.2.- Criteris de qualificaci per a 4t curs.

Es considera aprovat lalumne que aprova la tercera avaluaci, ja que es tracta duna avaluaci continua, A cada avaluaci es considerar com a puntuable les proves objectives recollides per el professor i els exmens. 5.1. Procediments d'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes. 1.- Seguiment de les activitats i treballs realitzats per l'alumne majoritriament a classe, i en alguns casos a casa, controlant la consecuci dels objectius proposats per a cada una d'elles. Aquest seguiment ens proporcionar un recurs per valorar la capacitat de l'alumne d'organitzaci de la informaci, la capacitat de resoluci de problemes, la creativitat i imaginaci, aix com el domini de les tcniques d'expressi plstica i visual. No es descarta, tanmateix, la possibilitat d'adaptar aquests criteris a alguns casos particulars d'alumnes que per les seves caracterstiques individuals necessitin un seguiment diferenciat. 2.- L'observaci sistemtica del treball diari de l'alumne, analitzant per una part els hbits de treball, valorant l'esfor de superaci i la participaci en els treballs d'equip i controlant la realitzaci dels procediments, i per una altra part les seves intervencions i la qualitat de les mateixes, valorant la utilitzaci correcta de la terminologia prpia de l'rea i la capacitat de comprensi, anlisi i crtica, aix com el respecte pel treball propi i dels altres. 3.- Proves objectives (treballs i/o exmens) que ens permetran avaluar continguts de tipus conceptual i procedimental de manera globalitzadora. 4.- L'expressi de les seves opinions sobre situacions conflictives, i les seves actituds i comportaments habituals serviran per avaluar l'adquisici dels valors implicats en els temes transversals i de vegades seran valorats conjuntament en les proves objectives a travs dels temes triats a les composicions lliures quan calgui. 5.2. Criteris de qualificaci. 1.- Lgica en el procs d'aprenentatge i treball. S'avaluar la capacitat que tingui l'alumne d'establir un procs recolzat en la lgica, tant per a l'anlisi com per a la sntesi dels llenguatges visuals i plstics. Es valorar el coneixement abstracte i la seva aplicaci com a recolzament en la realitzaci d'activitats concretes. 2.- Creativitat desenvolupada en les seves produccions. S'avaluar la capacitat de resoldre els problemes plantejats de manera diferent i amb concepci prpia, superant estereotips i convencionalismes. Es valorar la inquietud en la recerca de solucions alternatives i amb la utilitzaci de codis, terminologia i procediments dels llenguatges visuals. 3.- Correcci en l'expressi plstica de les seves produccions. S'avaluar la netedat, la cura del material, el gust per l'ordre en la representaci i en el maneig de materials i tcniques. 4.- Capacitat de treball. S'avaluar l'esfor i la dedicaci posada en la realitzaci de les activitats. Es valorar l'actitud d'inters i la varietat de produccions presentades 5.- Treball en equip. S'avaluar la capacitat d'adaptaci a un grup de treball, evitant personalismes i responsabilitzant-se de les tasques prpies. 6.- Actitud general. S'avaluar la capacitat de relaci amb la resta d'individus del grup i la seva actitud respecte a la matria prpia de l'rea. Es valorar la correcci en les formes i respecte cap a les diferncies. Hi ha unes normes que lalumne haur de tenir present :

DC020201-0

Pg. 41/68

Al final de cada avaluaci lalumne haur lliurat tots els treballs per poder fer mitjana. Cada treball t un termini de lliurament que sha de respectar escrupolosament, shi falta qualque treball no es far mitjana i lalumne quedar susps provisionalment. No es podr lliurar un treball endarrerit a final de cada avaluaci. En cas de ms treballs endarrerits o de que la mitjana no sigui de 5 lalumne estar susps i podr recuperar lavaluaci lliurant els treballs que lhi falten i/o repetint els treballs suspesos. A setembre hi haur una prova objectiva dels continguts de tot el curs per a tots els alumnes que no hi hagin superat els objectius i els continguts de lassignatura; aquesta es considerar aprovada si en aquest examen es trau un mnim de cinc. La nota va referida a la comprensi (conceptes) adquirits per lalumne, als procediments i el seu grau dadquisici i a les actituds que mant lalumne (actitudinal), aquestes tres lnies expressades als objectius generals i especfics de lrea, al tractament dels temes transversals, als continguts i a la mateixa metodologia del departament, pretn subratllar el significat final i global de la nota treta directament de les proves objectives (exmens i/o treballs) fent mitjana.

II.2.2.3.- Criteris d'avaluaci per a 4t curs.

1. Planificar i desenvolupar projectes o produccions prpies sota la supervisi del professorat, seleccionant, entre els diferents llenguatges grfics (plstics i visuals), el ms adequat a les necessitats d'expressi i demostrant autonomia, creativitat i responsabilitat en el treball. Aquest criteri pretn conixer si l'alumnat adquireix habilitats per realitzar una investigaci prvia, recopilant la informaci necessria, seleccionant aquella que millor s'ajusta a les condicions del projecte, planifica els passos a seguir en el procs d'elaboraci de les seves produccions, planteja missatges graficoplstics de forma original i creativa, organitza el seu treball i pren decisions establint prioritats, complint amb les especificacions i els terminis acordats i avaluant l'eficcia del procs seguit i la tcnica triada a la vista del resultat obtingut i mostra inters per portar a terme l'activitat. 2. Realitzar creacions plstiques personals utilitzant diverses tcniques d'expressi graficoplstiques (dibuix artstic, volum i gravat), seleccionant la tcnica ms adequada a la intenci expressiva que es persegueix, justificant els motius de l'elecci i investigant amb materials i tcniques per a trobar solucions originals. Amb aquest criteri s'intenta comprovar si l'alumnat coneix diferents tipus de suports i tcniques bidimensionals i tridimensionals (materials de deixalla i moldeables) i els aplica en les seves produccions: recursos grfics (proporci, adrea, contorn, perspectiva, ombra, clarobscur i textura) en la representaci d'un objecte real; llapis de grafit i de colors en l'anlisi grfica; la presentaci i acabat de dibuixos que representin diferents objectes, ambients urbans, entorns naturals, formes i monuments arquitectnics. 3. Diferenciar els estils i tendncies de les arts visuals, valorar les formes i imatges que proposa el camp de l'art a travs del temps, amb especial atenci a l'art contemporani, i interessar-se per l'estudi, l'anlisi i la interpretaci de les mateixes. Aquest criteri pretn avaluar si l'alumnat, a partir de l'observaci d'obres significatives d'algun dels autors ms representatius de l'escultura, arquitectura i pintura de cada poca, s capa d'analitzar obres representatives dels diferents gneres o estils artstics, identificant els suports i materials empleats i alguns elements formals que les caracteritzen i relacionar els estils i corrents artstics amb el context histric, cultural i social en el qual apareixen. 4. Descriure objectivament formes tridimensionals mitjanant els diferents sistemes de representaci.

DC020201-0

Pg. 42/68

Amb aquest criteri s'avalua si els alumnes representen la realitat tal com la veuen sobre un suport bidimensional mitjanant representacions que no requereixen operacions complicades en el seu traat. S'avaluar la correcci en el traat geomtric dels elements utilitzats, la seva adequada relaci entre distncia i grandria i la seva disposici en l'espai. 5. Produir obres multimdia i produccions videogrfiques utilitzant tcniques prpies. Aquest criteri pretn avaluar si cada alumne o alumna reconeix els processos, les tcniques i els materials utilitzats en els llenguatges especfics fotogrfics, cinematogrfics i videogrfics (enquadraments, punts de vista i trucs). Per aix, dintre d'un equip de treball supervisat pel professor o professora i utilitzant com a eina de treball la cmera de vdeo digital i la cmera digital, l'alumne o alumna haur de ser capa de manejar amb soltesa la cmera de fotos i la videocmera; gravar diferents tipus de plans; produir i interpretar guions (literaris i tcnics) i guions illustrats; aportar solucions creatives, planificant i elaborant la documentaci necessria a partir del gui o projecte, i treballar de forma organitzada i solidria, adaptant-se a diversos llocs de treball dintre del grup. 6. Utilitzar recursos informtics i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, aix com del disseny grfic, el dibuix assistit per ordinador i l'edici videogrfica. Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat dels alumnes per realitzar les seves prpies creacions amb l'ajuda de diverses eines relacionades amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Per aix, utilitzant com a recurs l'ordinador i els programes disponibles, els alumnes haurien de ser capaos d'aplicar, mitjanant un editor grfic, diferents retocs a imatges captades a travs de l'escnner i/o mitjanant una cmera digital; d'utilitzar un editor de dibuix per dissenyar un cartell en el qual es combinin adequadament textos, illustracions, colors i formes, i de realitzar, mitjanant un editor de vdeo, senzilles operacions d'edici, tall i certs efectes especials. 7. Utilitzar la sintaxi prpia de les formes visuals del disseny i la publicitat. Distingir en un objecte simple ben dissenyat els seus valors funcionals units als esttics (proporci entre les seves parts, color i forma). Per aix, en la realitzaci de projectes elementals de disseny (d'objectes, grfic, interiorisme, moda i publicitat), l'alumnat ha de demostrar que s capa d'aprofitar la gran varietat de possibilitats compositives que ofereixen els elements visuals del disseny per aconseguir el resultat que ms s'aproximi a la proposta plantejada; saber utilitzar diferents contrastos per donar un major significat a la comunicaci i un aspecte ms dinmic al disseny; realitzar combinacions amb les estructures bsiques del disseny en projectes de disseny grfic, fins aconseguir una imatge original i creativa, i emprar, amb sentit crtic, la seva capacitat de composici, comunicaci i expressi en el disseny de cartells, cartules de CD, disseny de marques, portades de llibres , etc. Tamb ha de saber utilitzar, en la fase de representaci realista, la tcnica graficoplstica ms idnia per conferir al producte qualitats expressives, amb una presentaci d'acord amb la finalitat per a la qual es concep. 8. Realitzar projectes artstics de manera cooperativa. Mitjanant plantejaments que incloguin papers diferenciats i complementaris en l'elaboraci d'un producte final, l'alumnat hauria de ser capa d'aplicar estratgies prpies i adequades del llenguatge visual al projecte plantejat; tamb de respectar i incorporar al projecte plstic les idees i solucions proposades pels seus companys i companyes aportant solucions a les dificultats que apareguin durant la realitzaci del projecte i valorar i defensar la seva contribuci al desenvolupament del projecte, acceptant els errors propis i mostrant una actitud de respecte cap a les crtiques dels seus companys i companyes. 9. Apreciar i valorar el patrimoni artstic i cultural de les Illes Balears i d'altres cultures diferents de la prpia, mostrant actituds crtiques i d'estima i respecte cap a les manifestacions plstiques i visuals de l'entorn, superant inhibicions i prejudicis.

DC020201-0

Pg. 43/68

Per aix es valorar que, mitjanant la realitzaci de treballs en grup que requereixin el contrast d'opinions per arribar a conclusions consensuades, l'alumnat spiga distingir els elements formals en diferents tipus d'imatges i obres d'art; identifiqui, de forma aproximada, la tcnica o conjunt de tcniques utilitzades en l'execuci d'una obra; sigui capa de descriure oralment o per escrit, mitjanant la realitzaci d'una fitxa tcnica, les caracterstiques d'obres d'art, publicitries i de disseny, tenint en compte les seves dimensions comunicatives i esttiques; realitzi l'esquema grfic d'una obra d'art atanent a la seva perspectiva, centre o centres d'inters, recorreguts visuals, distribuci de masses i tonalitats; interpreti els plnols tcnics corresponents a projectes arquitectnics, objectes de disseny i mecanismes tcnics no gaire complexos, i spiga reconixer les obres pictriques, escultriques i arquitectniques ms significatives del patrimoni cultural balear. 10. Expressar idees pes mitj de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democrtiques, elaborant i participant activament en projectes de creaci visual cooperatius. Mitjanant aquest criteri es pretn saber si els alumnes utilitzen i analitzen els mitjans visuals com a instruments d'expressi personal, mostrant una actitud crtica enfront de les manifestacions insolidries, sexistes i discriminatries, demostrant actituds de respecte, tolerncia, flexibilitat, inters i conductes responsables, aix com actituds que fomentin l'autocrtica.

II.2.2.4.- Criteris mnims exigibles per a 4tr curs.

A. B. C. D. E. F. G. H. Saber analitzar les distintes qualitats de la imatge. Saber reconixer la funci socio-cultural de la imatge en la histria. Saber aplicar en composicions grfiques el grau diconicitat i abstracci. Saber emprar les diferents fases dun projecte creatiu. Saber afegir textures a un disseny utilitzant diferents tcniques. Saber realitzar composicions grfiques fent servir les etapes estudiades. Saber utilitzar amb soltesa la lnia com a element estructurador de formes. Saber utilitzar el simbolisme del color a obres grfiques prpies i saber interpretar les dels altres. I. Reconixer les funcions tcniques duna composici audiovisual. J. Saber realitzar una narraci temporal a partir duna imatge fixa. K. Saber encaixar imatges de forma proporcionada. L. Saber solucionar grficament problemes descales. M. Saber interpretar intencions plstiques a tot tipus dobres dart. N. Saber reconixer formes complexes com la ramificaci, translaci i expansi en elements naturals. O. Saber dibuixar correctament ovals, ovoides, ellipsis i espirals, aix com a conixer les proporcions aures. P. Saber dibuixar slids desenvolupats a partir de les seves vistes didriques i viceversa, saber utilitzar acotacions i nomenclatures. Q. Comprendre la vinculaci que existeix entre els sistemes de representaci tcnics i lart. R. Saber dibuixar en esbs i tcnicament una composici en perspectiva cnica. S. Saber presentar projectes nets i amb un disseny apropiat i original.

III. BATXILLERAT: PROGRAMACI DE LA MATRIA DE DIBUIX TCNIC.

DC020201-0

Pg. 44/68

1. INTRODUCCI.
El Dibuix Tcnic s un mitj d'expressi i comunicaci indispensable, tant en el desenvolupament de processos d'investigaci cientfica, com en la comprensi grfica de projectes tecnolgics la darrera finalitat dels quals sigui la creaci i fabricaci d'un producte. La seva funci essencial en aquests processos consisteix en ajudar a formalitzar o visualitzar el que s'est dissenyant o descobrint, i contribueix a proporcionar des d'una primera concreci de possibles solucions fins a la darrera fase del desenvolupament, on es presenten els resultats en plnols definitivament acabats. El Dibuix Tcnic no noms ajuda a la concreci visual, sin que tamb contribueix a comunicar idees en qualsevol moment del seu desenvolupament, la qual cosa resulta uns dels aspectes ms rellevants de la comunicaci. El dibuix, en fase d'esbs previ, s un instrument ideal per desenvolupar, mitjanant la comunicaci i confrontaci d'opinions, treballs d'investigaci o propostes de disseny de tot tipus. Dita funci de comunicaci que el caracteritza afavoreix no noms les fases de creaci, sin la posterior difusi i informaci sobre l'objecte en situaci de projecte o fabricaci, la qual cosa fa d'ell un instrument insubstituble pel desenvolupament de l'activitat cientfica i tecnolgica. Aquesta requereix que la comunicaci sigui objectiva, d'interpretaci unvoca i capa de permetre un dileg fluid entre projectista, fabricant i usuari. Per aix s'estableix un conjunt de convencionalismes i normes que caracteritzen el llenguatge especfic del dibuix tcnic, i que li donen el seu carcter objectiu, fiable i universal. Considerant el dibuix tcnic com un mitj de comunicaci o transmissi d'idees, deu contemplar-se tamb des del punt de vista de la lectura i comprensi d'idees o projectes dels dems. La rpida i correcta interpretaci de certes informacions, com plnols o dades de carcter grfic, s absolutament necessria per a l'adquisici de sabers bsics per a la maduresa i progrs de l'alumne. D'aquesta manera es troben definides en el dibuix tcnic les funcions instrumentals d'anlisi, investigaci, expressi i comunicaci en torn als aspectes visuals de les idees i les formes. El desenvolupament de capacitats vinculades a aquestes funcions constituir el nucli de les finalitats formatives que poden aconseguir-se amb aquesta matria. Partint de les anteriors consideracions, s'acoten tres grans subconjunts que constitueixen els pilars sobre els que construir l'assignatura de Dibuix Tcnic: 1.- Els traats geomtrics i descriptius, que es necessiten per a la representaci objectiva de formes; 2.- La normalitzaci, que simplifica i universalitza els dibuixos; i, 3.- Les tcniques grfiques, que enriqueixen la comunicaci de les representacions.

2. OBJECTIUS.
2.1. Objectius generals.

El desenvolupament d'aquesta assignatura ha de contribuir a que l'alumne adquireixi les segents capacitats: 1.- Desenvolupar destreses i habilitats que li permetin expressar amb precisi, claredat i objectivitat solucions grfiques. - Raonar a partir d'elements i relacions geomtriques. - Adquirir l'hbit de representar mentalment les formes i els espais. 2.- Valorar les possibilitats del Dibuix Tcnic com a instrument d'investigaci, apreciant la universalitat del llenguatge objectiu en la transmissi i comprensi d'informacions.

DC020201-0

Pg. 45/68

- Valorar el llenguatge grfic del Dibuix Tcnic com a mitj de comunicaci, d'investigaci i de Coneixement, i que permet desenvolupar activitats de tipus cientfic-tcnic i de tipus expressiu, creatiu i esttic. - Expressar-se amb fludesa i propietat amb la terminologia prpia del Dibuix Tcnic. 3.- Conixer i comprendre els fonaments del Dibuix Tcnic per aplicar-los a la interpretaci de plnols i per elaborar solucions raonades davant problemes geomtrics en el pla i en l'espai. - Comprendre la geometria com un conjunt de conceptes relacionats per propietats i lleis. - Fer transferncies de la tridimensi a la bidimensi i en la mateixa bidimensi, utilitzant les sistematitzacions de la geometria descriptiva. - Dibuixar formes i espais a partir de conceptualitzacions prpies de la geometria plana, de la geometria projectiva i de la geometria descriptiva. 4.- Valorar la normalitzaci com a convencionalisme idoni per simplificar, no noms la producci, sin tamb la comunicaci, donant-li un carcter universal. - Resoldre problemes de construcci grfica i de representaci tcnica amb fludesa, emprant les normes establertes amb correcci i criteri. 5.- Comprendre i representar formes mitjanant croquis acotats, atenint-se a les normes UNE i ISO. 6.- Integrar els coneixements que el Dibuix Tcnic proporciona dins els processos d'investigaci, siguin aquests cientfics o tecnolgics. 7.- Valorar el correcte acabat del dibuix, aix com les millores que en la representaci puguin introduir les diverses tcniques grfiques. - Conixer l'abast operatiu d'estris, materials, i tcniques propis del Dibuix Tcnic i emprar-los amb fludesa. - Adquirir l'hbit de treballar de manera ordenada, organitzada i precisa. 8.- Utilitzar el traat de croquis i perspectives a ma ala, per tenir destresa i rapidesa en expressi grfica. 9.- Relacionar lespai amb el pla comprenent la necessitat dinterpretar el volum en el plnol, mitjanant els sistemes de representaci.
10- Integrar els seus coneixements de dibuix tcnic dins dels processos tecnolgics i en aplicacions de la vida cotidiana, revisant i valorant lestat de consecuci del projecte o activitat sempre que sigui necessari. 11- Interessar-se per les noves tecnologies i els programes de disseny, gaudint amb la seva utilitzaci i valorant les seves possibilitats en la realitzaci de plnols tcnics.

2.2. Objectius especfics.

1. Descobrir i identificar formes i estructures geomtriques, en referents reals i representats tcnicament. 2. Explicitar relacions bsiques de pertinena, d'incidncia, mtriques i projectives entre formes geomtriques. 3. Resoldre problemes simples de geometria aplicada que impliquin construccions de formes geomtriques i representacions tcniques, utilitzant, si s'escau, el programari adient. 4. Transferir formes tridimensionals i espais a la bidimensi aplicant els sistemes de representaci, i escales.

DC020201-0

Pg. 46/68

5. Aplicar, en la representaci de formes i espais, relacions i correspondncies elementals entre els diferents sistemes de representaci. 6. Desenvolupar en el pla cossos geomtrics simples i construir-los tridimensionalment. 7. Actuar creativament i emprar el mnim de recursos amb la mxima claredat i qualitat grfica per aconseguir les solucions constructives i representatives. 8. Obtenir valors mtrics i/o expressius preestablerts en representacions tcniques. 9. Realitzar croquis acotats de referents d'mbit industrial i/o arquitectnic. 10. Conixer les normes i simbologia prpies de la matria i emprar-les adequadament. 11. Utilitzar amb facilitat el croquis i la perspectiva intutiva com a eines informatives, de pensament i d'investigaci grfica. 12. Descriure oralment, amb fludesa i precisi terminologia, formes geomtriques, els seus elements i relacions, i el seu procs de construcci o de representaci grfica. 13. Interpretar construccions i representacions tcniques, identificant-hi la seqncia de traat implcita. 14. Seleccionar tcniques, materials i estris adients a una proposta, disposar d'ells en el moment oport, i realitzar les respostes grfiques amb precisi, pulcritud i convenient grau d'acabat. 15. Utilitzar la informtica com a recurs d'assistncia en el dibuix tcnic. 16. Adquirir l'hbit de recopilar de manera rigorosa, clara i completa, les explicacions i els treballs de classe, per tal de fer-los tils per a l'estudi de la matria. 17. Participar activament en la bona dinmica del grup-classe i especialment en treballs cooperatius. 18. Demostrar exigncia i esperit de superaci en les activitats prpies de la matria. 19. Utilitzar les capacitats adquirides en Dibuix Tcnic, en activitats d'aprenentatge proposades en altres matries curriculars i en altres mbits.

3. CONTINGUTS.
3.1. Continguts generals.

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS 1. Conceptualitzaci geomtrica. 1.1 La geometria com a pensament de formes i espais. Nocions d'estructura orgnica i d'estructura geomtrica. 1.2 Valors funcionals de la geometria. 2. Llenguatge grfic i geomtric. 2.1 Geometria de les formes. Elements geomtrics propis i impropis. Determinacions. Relacions d'incidncia. Formes poligonals. Elements propis i vinculats. Relacions mtriques. Equivalncia. Corbes planes. Elements propis i vinculats. Relacions mtriques i relacions de tangncia. Formes geomtriques tridimensionals. Poledres. Cossos radials i de revoluci. Seccions. 2.2 Geometria projectiva Transformacions projectives. Aplicacions grfiques. 2.3 Geometria descriptiva. Sistemes de representaci de projecci cilndrica: Acotat, Didric i Axonomtric. Fonaments, operativitat i interrelaci. Valors mtrics i valors expressius. Perspectiva cnica. Fonaments. Operativitat intutiva. Valors mtrics i valors expressius.

DC020201-0

Pg. 47/68

2.4 Convencions comunicatives. Normalitzaci i simbologia industrial i arquitectnica. 3. Dibuix tcnic i projecci. La representaci tcnica. 3.1 Funcionalitat i esttica de la descripci i representaci objectiva. mbits d'aplicaci. 3.2 Tipologia d'acabats i de presentaci. El croquis acotat. Els plans. El projecte. 3.3 Estris, materials i tcniques (manuals, reprogrfiques i informtiques de dibuix tcnic). PROCEDIMENTS 1. Anlisi de formes i d'espais. 1.1 Observaci directa de formes geomtriques bi i tridimensionals. 1.2 Abstracci d'elements, relacions i estructures geomtriques en les formes de l'entorn quotidi. 1.3 Observaci indirecta, a partir de representacions fotogrfiques, videogrfiques, infogrfiques, dibuixos i pintures, de formes i espais. 1.4 Descripci verbal de formes bi i tridimensionals. 1.5 Amidament de cossos i espais. 1.6 Descomposici / agrupament de formes geomtriques bi i tridimensionals, mentalment i grfica. 1.7 Realitzaci d'apunts, esborranys, notes de realitats o de formes imaginades. 2. s del llenguatge grfic i geomtric. 2.1 Construccions de geometria plana. Dibuix de formes geomtriques bidimensionals a partir de dades. 2.2 Transferncies entre la tridimensi i la bidimensi, i entre la mateixa bidimensi. Realitzaci de croquis acotats. Dibuix de formes bi i tridimensionals, aplicant la geometria descriptiva, a partir de referents reals o d'altres representacions. Utilitzaci d'escales grfiques i numriques. Desenvolupament i construcci tridimensional de cossos geomtrics. Descripci oral i escrita de processos de construcci de formes geomtriques i de representaci tcnica. 2.3 Lectura de missatges tcnics. Abstracci d'elements i relacions geomtriques en construccions geomtriques i representacions tcniques. Interpretaci de representacions tcniques codificades amb els sistemes de representaci. Seqenciaci de processos constructius de formes geomtriques i de representacions tcniques. Descodificaci i aplicaci de normes i simbologia prpies del dibuix tcnic. 3. Instrumentalitzaci del dibuix tcnic. 3.1 Descripci i representaci de formes i espais. 3.2 Projectaci de formes i espais per mitj del dibuix tcnic. 3.3 Utilitzaci de tcniques manuals, reprogrfiques i infogrfiques prpies del dibuix tcnic. VALORS, NORMES I ACTITUDS 1. Inters en activitats de conceptualitzaci geomtrica. 1.1 Predisposici per l'observaci analtica de realitats i representacions tcniques. 1.2 Atenci en les argumentacions i exemplificacions ofertes a classe. 1.3 Inters pel Coneixement tcnic i cientfic de l'entorn artificial. 2. Predisposici per a l's del llenguatge grfic i geomtric. 2.1 Inters en la descodificaci de traats i representacions tcniques. 2.2 Valoraci de la funci comunicativa del llenguatge grfic objectivat. 2.3 Reconeixement de valors esttics en les representacions tcniques. 3. Inters en la Instrumentalitzaci del dibuix tcnic. 3.1 Cura de la qualitat grfica de les respostes dibuixades. 3.2 Previsi de l'instrumental necessari en activitats prctiques. 3.3 Valoraci de la tecnologia de la informaci i de les seves aplicacions a la representaci grfica. 3.4 Rigor, mtode i constncia en la realitzaci de tasques.

DC020201-0

Pg. 48/68

3.5 Contribuci activa a la bona dinmica d'aula. 3.6 Autocrtica i exigncia en les activitats desenvolupades. 3.7 Esperit creatiu en la resoluci de problemes i en la Projectaci. 3.8 Inters per la relaci del Dibuix Tcnic amb altres matries curriculars

III.1. BATXILLERAT 1: Blocs de continguts i unitats didctiques Dibuix Tcnic 1.

Art i dibuix tcnic

BLOC 1. Histria del dibuix tcnic. La geometria en lart.
1. Disseny i producci destris i intruments: el dibuix com a element traador. 2. El peode egipci. Primeres nocions de geometria. Les pirmides. Tales de Milet. 3. El prode clssic. Els fonaments de la geometria: Pitgores, Arquimedes, Euclides, Apol.loni. Aplicacions a la cermica, lescultura i larquitectura gregues. Larquitectura romana. Geometria a les pintures i mosaics romans. 4. Edat mitjana: proporcionalitat basada en el triangle i el quadrat. Arquitectura: les catedrals. 5. Lart islmic. La concepci geomtrica del mn. 6. Renaixement: naixement de la perspectiva. Alberti, Leonardo da Vinci, Albert Drer. 7. Barroc: s virtus de la perspectiva. 8. El segle XIX: Gaspar Monge, naixement de la geometria descriptiva. El dibuix tcnic amb la Revoluci Industrial. 9. El segle XX: la normalitzaci i el dibuix assistit per ordinador. Geometritzaci de lart. 10. Estudi i anlisi de diferents obres dart representatives dels diversos perodes histrics: valoraci del grau dimplicaci del dibuix tcnic en la seva elaboraci.

BLOC 2. Recursos esttics del dibuix tcnic.

1. 2. 3. 4. Forma, material, superfcie i color. Tcniques grfico-plstiques. Presentaci final. Maqueta. Noves possibilitats tecnolgiques i informtiques. Valoraci de la importncia del dibuix tcnic en el disseny: anlisi del seu paper en lelaboraci del projecte. 5. Valoraci de la importncia del dibuix tcnic en el desenvolupament de la societat. Funcionalitat i esttica.

Geometria mtrica aplicada

BLOC 3. Traats fonamentals en el pla
1. Utilitzaci correcta de materials i de les tcniques de traat que hi estan associades : comps, regle, escaire, cartab, llapis, estilgrafs. 2. Llocs geomtrics: definici . 3. Segments i rectes: operacions amb segments, mediatrius. Parallelisme. Perpendicularitat. 4. Angles: tipologia, operacions amb angles, construccions dangles amb comps i amb escaire i cartab, bisectrius.

DC020201-0

Pg. 49/68

5. Circumferncies: elements de la circumferncia. 6. Realitzaci amb els estris bsics de dibuix dels traats geomtrics fonamentals treballats en aquest tema, utilitzant la informaci adequada i realitzant els clculs necessaris en lexecuci dexercicis i resoluci de problemes geomtrics. 7. Mtodes per a treballar endreadament amb ordre i pulcritud, amb un s correcte i sistemtic tant del lxic especfic del dibuix tcnic com de les tcniques bsiques del traat geomtric.

BLOC 4. Polgons
1. Triangles: definici, propietats i classificaci. Construccions bsiques a partir de diverses dades conegudes. 2. Quadrilters: definici, propietats i classificaci. Construccions bsiques a partir de diverses dedes conegudes. 3. Polgons regulars: definici i classificaci. Mtodes generals de construcci de polgons regulars. Mtodes de construcci de polgons regulars a partir del radi. Construcci de polgons regulars pels mtodes estudiats. 4. Realitzaci amb els estris bsics de dibuix dels traats geomtrics fonamentals treballats en aquest tema, utilitzant la informaci adequada i realitzant els clculs necessaris en lexecuci dexercicis i resoluci de problemes geomtrics relacionats amb triangles, quadrilters i polgons regulars. 5. Incorporaci de la notaci i simbologia adequades en el traat de triangles, quadrilters i polgons.

BLOC 5. Proporcionalitat i semblana. Escales.

1. Relacions geomtriques: proporcionalitat i semblana. Proporcionalitat directa: teorema de Tales i les seves aplicacions a operacions amb segments. Semblana de figures planes. Proporcionalitat inversa. Igualtat. Escales: tipus i la seva aplicaci. 2. Resoluci, amb els estris de dibuix, de problemes grfics de proporcionalitat aplicats a formes geomtriques bsiques amb la utilitzaci i aplicaci tant de la simbologia i el lxic especfics de les relacions geomtriques, com dels fonaments terics. 3. Representaci de les diferents escales i realitzaci del triangle universal descales, aix com construcci de dibuixos aplicant les diverses classes d'escales ms usuals. 4. Construcci de figures iguals a daltres pels diferents mtodes: per cpia dangles, per coordenades, per radiaci, per triangulaci, per quadrcula. 5. Representaci dels clculs grfics necessaris per a la resoluci de treballs relacionats amb la proporcionalitat, les escales i la igualtat.

BLOC 6. Transformacions geomtriques.

1. 2. Transformacions geomtriques: classificaci. Simetria, gir i translaci com a casos particulars de lhomologia. Resoluci, amb els estris de dibuix, de problemes grfics sobre transformacions geomtriques aplicats a formes geomtriques bsiques amb la utilitzaci i aplicaci sistemtica tant de la simbologia i el lxic especfics com dels fonaments terics. Representaci dels clculs grfics necessaris per a la resoluci de treballs relacionats amb la simetria, el gir i la translaci.

3.

DC020201-0

Pg. 50/68

BLOC 7. Traat de tangncies. Definici i traat d vals, ovoides,volutes, espirals i hlix.

1. 2. Tangncies: propietats. Tangncies entre rectes i circumferncies i entre circumferncies entre si. Realitzaci de les construccions bsiques de tangncies, amb aplicaci de les seves propietats, aix com identificaci dels diferents casos en lanlisi i execuci de dibuixos ms clomplexos. Enllaos: tipus i la seva aplicaci. Realitzaci amb correcci dels enllaos corresponents en el disseny dobjectes senzills, amb utilitzaci i aplicaci del lxic i la simbologia corresponents. Corbes tcniques: definici, propietats, classificaci, traat i la seva aplicaci al dibuix tcnic. Oval. Ovoide. Voluta. Espiral. Hlix. Realitzaci d'vals, ovoides, volutes i espirals, en diferents variants segons les dades, amb aplicaci dels procediments de les corbes tcniques, aix com de les propietats de les tangncies. Disseny dobjectes senzills que presentin enlllaos amb aquests tipus de corbes.

3. 4. 5. 6.

Geometria descriptiva

BLOC 8. Fonaments i finalitat dels diferents sistemes de representaci: carcterstiques diferencials.

1. Geometria descriptiva: definici. 2. Sistemes de representaci: fonaments dels distints sistemes, caracterstiques i utilitzaci ptima de cada un dels quals, tant pel que fa al lxic especfic com a la idoneitat de les rees daplicaci, entenguent la necessitat i importncia dels diversos sistemes de representaci.

BLOC 9. Sistema didric i el mtode directe: Representaci del punt, recta i pla: relacions i transformacions ms usuals.
1. Sistema didric: fonaments. Elements que intervenen en el sistema didric: plans de projecci, lnia de terra, diedres, plans bisectors. 2. Punt, recta, pla: representaci i alfabet. Representaci per coordenades. Rectes particulars del pla. Tercera projecci. 3. Parallelisme. Perpendicularitat. 4. Intersecci recta-recta, pla-pla i recta-pla. 5. Figures planes: projeccions. 6. Representaci de formes polidriques senzilles. Seccions. 7. Distncies. Concepte de veritable magnitud. Concepte de desenvolupament dun cos. 8. Realitzaci i resoluci de problemes de parallelisme, dinterseccions i de representaci de figures planes i de volums senzills, fent servir els recursos estudiats i amb la correcta utilitzaci del lxic i la simbologia corresponents.

DC020201-0

Pg. 51/68

9. Determinar les distncies ms simples entre elements. Determinar veritables magnituds de formes planes i de seccions situades en posicions senzilles: plans de perfil, projectants o parallels als de projecci. 10. Desenvolupar cossos polidrics senzills. 11. Sistema didric directe: comparaci entre didric directe i tradicional. Punt, recta, pla. Pertinena. Interseccions i visibilitat. Parallelisme. Perpendicularitat. Figures planes.

BLOC 10. Els sistemes axonomtrics. Perspectives isomtrica i cavallera. Representaci de slids.
1. Sistemes axonomtrics ortogonals: fonaments. Triangle fonamental. 2. Sistema axonomtric isomtric. Escala isomtrica i coeficient de reducci. 3. Punt, recta, pla: representaci i posicions. Traces de la recta i del pla. Parts vistes i ocultes. 4. Pas del sistema didric a laxonomtric. Resoluci de problemes de definici de punts, rectes i plans. 5. Figures planes: perspectiva isomtrica de figures planes i de la circumferncia. 6. Volums: perspectiva isomtrica de cossos senzills partint de les seves vistes didriques i viceversa. 7. Interpretaci correcta dels enunciats en la resoluci grfica de problemes en isomtrica, amb una utilitzaci correcta del lxic i la simbologia corresponents. 8. Sistemes axonomtrics oblics: fonaments. 9. Sistema de perspectiva cavallera. Dades del sistema, escales grfiques i coeficient de reducci. 10. Punt, recta, pla: representaci i posicions. 11. Pas del sistema didric a la perspectiva cavallera. 12. Figures planes: perspectiva cavallera de figures planes i de la circumferncia. 13. Volums: perspectiva cavallera de slids senzills partint de les seves vistes didriques i viceversa. 14. Interpretaci correcta dels enunciats en la resoluci grfica de problemes de perspectiva cavallera amb una utilitzaci correcta del lxic i la simbologia corresponents.

Normalitzaci i croquitzaci

BLOC 11. Normalitzaci

1. Funcionalitat i esttica de la descripci i la representaci objectiva. Ambits daplicaci. 2. Concepte de normalitzaci. Normes fonamentals UNE, ISO: objectius, classificaci. 3. Formats normalitzats: designaci, dimensions, marges i requadres dels formats, plegament de plans, reproducci i arxiu. Lnies i retolaci normalitzada. Escales normalitzades. 4. Elaboraci de dibuixos aplicant la normalitzaci corresponent a formats, tipus de lnies, retolaci i escales normalitzades, amb localitzaci i utilitzaci de la informaci adequada, aix com utilitzaci del lxic i la simbologia corresponents.

DC020201-0

Pg. 52/68

BLOC 12. Croquitzaci

1. Utilitzaci de tcniques manuals, reprogrfiques e infogrfiques prpies del dibuix tcnic. 2. Tipologia dacabats i de presentaci. El croquis acotat. Principis de representaci: generalitats, denominaci i posicions relatives de les vistes, vistes necessries duna pea. Acotaci: generalitats, elements dacotaci, sistema de disposici de cotes, smbols dacotaci. 3. Croquitzaci: lesbs i la seva gestaci creativa. Interpretaci correcta dels croquis i procs per a la seva elaboraci. 4. Realitzaci de croquis a m alada, de formes i estructures volumtriques senzilles, a partir de referents reals o imaginaris, amb determinaci i tria de les vistes adequades i aplicaci de les pautes dacotaci corresponents.

3.2.1 Continguts i temporitzaci. Dibuix Tcnic 1

Blocs de continguts
ART I DIBUIX TCNIC GEOMETRIA MTRICA APLICADA GEOMETRIA DESCRIPTIVA: SISTEMA DIDRIC GEOMETRIA DESCRIPTIVA: SISTEMA AXONOMTRIC NORMALITZACI I CROQUITZACI

Temporitzaci 1a AVALUACI SET - DES 2a AVALUACI GEN - MAR 3a AVALUACI ABR - JUNY

3.2.2. Criteris davaluaci. Dibuix Tcnic 1

1. Resoldre problemes geomtrics, valorant el mtode i el raonament utilitzats en les construccions, aix com lacabat i la presentaci. Amb laplicaci daquest criteri es pretn determinar el nivell assolit per lalumnat en el domini dels traats geomtrics fonamentals en el pla i la seva aplicaci prctica en la construcci de triangles, quadrilters i polgons en general, construcci de figures semblants i altres transformacions geomtriques senzilles. Blocs 3, 4, 5 i 6. 2. Utilitzar i construir escales grfiques per a la interpretaci de plnols i lelaboraci de dibuixos. Aquest criteri indicar el grau de comprensi dels fonaments de les escales, no tan sols com a concepte abstracte- matemtic sino per tal daplicar-les a diferents situacions que poden donar-se en la vida quotidiana, ja sigui per a interpretar les mides a un plnol tcnic, mapa o diagrama, o per a elaborar dibuixos a partir de models reals. Blocs 5,7,10 i 11. 3. Dissenyar i/o reproduir formes no excessivament complexes, que en la seva definici contenguin enllaos entre circumferncia i recta i/o entre circumferncies. Mitjanant aquest criteri es vol valorar laplicaci prctica dels coneixements tcnics dels casos de tangncies estudiats de manera allada. Es valorar especialment el procediment seguit per a la resoluci, aix com la precisi en lobtenci dels punts de tangncia. Blocs 7 i 10.

DC020201-0

Pg. 53/68

4.

Elaborar i participar activament en projectes de construcci geomtrica cooperatius, aplicant-hi estratgies prpies adequades al llenguatge del dibuix tcnic. Laplicaci daquest criteri permetr avaluar si lalumne s capa de treballar en equip, mostrant actituds de tolerncia i flexibilitat. Blocs 7, 10,11 i 12.

5.

Utilitzar el sistema de plans acotats, tant per a resoldre problemes dinterseccions, com per a determinar perfils dun terreny a partir de les seves corbes de nivell. Amb aquest criteri savaluar el nivell de coneixement del sistema de plans acotats per a utilitzar-los en la resoluci de casos prctics com els proposats. La utilitzaci descales permetr igualment conixer el nivell dintegraci dels coneixements que se van adquirint. Bloc 8.

6.

Utilitzar el sistema didric per a representar figures planes, volums simples i formes polidriques senzilles, i les relacions espacials entre punt, recta i pla. Determinar-ne la veritable forma i magnitud i obtenir els desenvolupaments i seccions. Laplicaci daquest criteri permetr conixer el grau dabstracci adquirit i, per tant, el domini o no del sistema didric per a representar en el pla elements situats en lespai, relacions de pertinncia, posicions de parallelisme i perpendicularitat o distncies. Blocs 8 i 9.

7.

Realitzar perspectives axonomtriques de cossos definits per les seves vistes principals i viceversa, executades a m alada i/o delineades. Amb aquest criteri se pretn avaluar tant la visi espacial desenvolupada per lalumne, com la seva capacitat de relacionar entre s els sistemes didric i axonomtric, a ms de valorar les habilitats i destreses adquirides en el maneig dels instruments de dibuix i en el traat a m alada. Blocs 9,10,11 i 12.

8.

Representar peces i elements industrials o de construcci senzills, valorant la correcta aplicaci de les normes referides a vistes, acotaci i simplificacions indicades en la representaci. Es proposa aquest criteri com a mitj per avaluar en quina mesura lalumne s capa de representar grficament un producte o un objecte amb la informaci necessria per a la seva possible fabricaci o realitzaci, tot aplicant-hi les normes exigides en el dibuix tcnic. Blocs 11 i 12.

9.

Culminar els treballs de dibuix tcnic utilitzant els diferents procediments i recursos grfics,inclosos els informtics, de manera que aquests siguin clars i nets, i que responguin a lobjectiu per al qual han estat triats, tot aplicant la terminologia i notaci especfiques del dibuix tcnic amb precisi i rigor. Amb aquest criteri es vol valorar la capacitat per a donar diferents tractaments o aplicar diferents recursos grfics o informtics, en funci del tipus de dibuix que sha de realitzar i de les finalitats del mateix. Aquest criteri no haur de ser un criteri allat, sino que haur dintegrar-se en la resta dels criteris davaluaci en la mesura que els afecti. Blocs 3,4,5,6,7,8,9,10, 11 i12.

10. Valorar les possibilitats que ofereix el dibuix tcnic i entendrel com un recurs bsic per a la creaci de formes noves, essencials per a la millora del nostre entorn, aix com conixer el pes determinant del dibuix tcnic en el desenvolupament cientfic i tecnolgic de la humanitat al llarg de la histria. Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumne dintegrar els coneixements de dibuix tcnic en la realitzaci de projectes de caire cientfico-tecnolgic i/o artstic, dins dun plantejament multidisciplinar. Tots els blocs.

4. MNIMS EXIGIBLES.
Els que a continuaci es detallen: DC020201-0 Pg. 54/68

1- Traats geomtrics fonamentals en el pla: llocs geomtrics, polgons, proporcionalitat i semblana. 2- Utilitzaci i construcci d'escales grfiques. 3- Transformacions geomtriques: simetria, gir i translaci. 4- Tangncies i enllaos. Corbes tcniques. 5- Sistema de plans acotats: lectura de plnols i determinaci de perfils. 6- Sistema didric: punt, recta i pla; figures planes; interseccions; parallelisme i perpendicularitat;figures polidriques senzilles i seccions; distncies i concepte de veritable magnitud;vistes didriques d'un cos; sistema didric directe. 7- Sistema axonomtric ortogonal: eixos i triangle fonamental; sistema isomtric, escala isomtrica i coeficient de reducci; punt, recta i pla, pas del sistema didric al axonomtric i resoluci de problemes; representaci isomtrica de figures planes i de la circumferncia, aix com de cossos senzills a partir de les seves vistes didriques i viceversa. 8- Sistema axonomtric oblic: fonaments; perspectiva cavallera, escales grfiques i coeficient de reducci; punt, recta i pla, pas del sistema didric a la perspectiva cavallera i resoluci de problemes; perspectiva cavallera de figures planes i de la circumferncia, aix com de cossos senzills a partir de les seves vistes didriques i viceversa. 9- Normalitzaci: formats, tipus de lnies, retolaci i escales normalitzades. 10- Croquitzaci: el croquis acotat; tcniques manuals i infogrfiques.

III.2.BATXILLERAT 2: Blocs de continguts i unitats didctiques Dibuix Tcnic 2.

BLOC 1:.SISTEMES DE REPRESENTACI

1.- Fonaments de projecci. 2.- Diferents sistemes de representaci.

3.- Vistes. Vistes, segons la norma UNE1032. 4.- Sistema didric. 5.- Mtodes: Abatiment, gir i canvi de pla. 6.- Parallelisme i perpendicularitat. 7.- Interseccions i distancies. 8.- Veritables magnituds. 9.- Representaci de superfcies polidriques regulars. 10.- Intersecci amb rectes i plans. 11.- Seccions I desenvolupaments.

DC020201-0

Pg. 55/68

BLOC 2:.SISTEMES: AXONOMTRIC I CNIC, NORMALITZACI.

12.- Sistema axonomtric ortogonal. Introducci.

13.- Escales axonomtriques. 14.- Veritables magnituds. 15.- Representaci de figures polidriques I de revoluci. 16.- Interseccions amb rectes i plans. 17.- Seccions. 18.- Relaci del sistema axonomtric amb el didric. 19.- Sistema axonomtric obliquo. Introducci. 20.- Fonaments del sistema. 21.- Coeficient de reducci. 22.- Veritables magnituds. 23.- Representaci de figures polidriques i de revoluci. 24.- Intersecci amb rectes i plans. 25.- Seccions. 26.- Sistema cnic de perspectiva lineal. Introducci. 27.- Fonaments i elements del sistema. 28.- Perspectiva central i obliqua. 29.- Representaci de superfcies polidriques i de revoluci. 30.- Intersecci amb recta i pla. 31.- Traat de perspectives exteriors. 32.- Normalitzaci i acotaci al dibuix industrial i arquitectnic. BLOC 3: GEOMETRIA PLANA. 33.- Traat en el pla, arc capa, quadrilter inscriptible. 34.- Proporcionalitat i semblana, teorema del catet i de la alada, figures semblants. 35.- Potncia: Eix i centre radical, secci aurea. 36.- Polgons: Rectes i punts notables en el triangle, anlisi i construcci de polgons regulars. 37.- Transformacions geomtriques: Projectivitat i homografia, homologia i afinitat, inversi. 38.- Corbes tcniques: Ccliques, cicloide, epicicloide i hipocicloide, evolvent de la circumferncia. 39.- Ellipse, hiprbola, parbola. 3.3.1. Continguts i temporitzaci. Dibuix Tcnic 2

Blocs de continguts
BLOC 1: SISTEMES DE REPRESENTACI 2: SISTEMES: NORMALITZACI BLOC

Temporitzaci 1a AVALUACI SET - DES I CNIC. 2a AVALUACI GEN - MAR 3a AVALUACI ABR - MAIG

AXONOMTRIC

BLOC 3: GEOMETRIA PLANA

3.3.2. Criteris davaluaci. Dibuix Tcnic 2

I. II. III. IV. V. VI.

Resoldre problemes geomtrics i valorar el mtode i el raonament de les construccions, aix com el seu acabat i representaci. Executar dibuixos tcnics a diferents escales, utilitzant lescala grfica establerta prviament i les escales normalitzades. Aplicar el concepte de tangncia a la resoluci de problemes tcnics i al correcte acabat del dibuix en la resoluci denllaos i punts de contacte. Aplicar les corbes cniques a la resoluci de problemes tcnics en els que intervinguin la seva definici, les tangncies o les interseccions amb una recta. Traar corbes tcniques a partir de la seva definici. Utilitzar el sistema didric per a la representaci de formes polidriques o de revoluci. Saber la veritable forma i magnitud i obtenir el seus desenvolupament i seccions. Realitzar la perspectiva de un objecte definit per les seves vistes o seccions i viceversa.

DC020201-0

Pg. 56/68

VII. VIII. IX.

Definir grficament un objecte per les seves vistes fonamentals o la seva perspectiva, executats a ma alada. Obtenir la representaci de peses i elements industrials o de construcci i valorar la correcta aplicaci de les normes referides a vistes, talls i seccions, acotacions i simplificaci, indicades en elles. Acabar els treballs de dibuix tcnic, emprant els diferents recursos grfics, de forma que aquests siguin clars, nets i responguin al objecte per al que han segut realitzats.

3.3.3. MNIMS EXIGIBLES.

A ms de tots els continguts de Dibuix Tcnic I, els que a continuaci es detallen: (El primer nmero indica el contingut del BOE, els temes estan trets de les unitats didctiques del llibre de text obligatori). 11- Sistemes de representaci.- tema 14,15,16 i 17. 12- Sistema axonomtric ortogonal.- tema 19. 13- Sistema axonomtric oblicu.- tema 21 i 22. 14- Sistema cnic en perspectiva lineal.- tema 23,25 i 26. 15- Normalitzaci.- tema 27,28 i 29.

6. CRITERIS D'AVALUACI I RECUPERACI.

El seguiment de l'evoluci dels alumnes es dur a terme mitjanant proves teriques i prctiques on l'alumne haur de demostrar el coneixement i comprensi dels conceptes sollicitats, aplicaci dels continguts exposats pel professor. Es realitzaran desprs de cada tema o conjunt de temes, aix com tamb al final d'un bloc de continguts, segons es cregui oport, per tal de fer un esfor de recapitulaci, reps o consolidaci. Es corregiran parallelament els exercicis que els alumnes realitzin desprs de l'exposici terica. Els exercicis es plantejaran d'acord als objectius que es proposin, fixant els criteris que siguin oportuns en quant a tipus de paper, formats a utilitzar, realitzaci a llapis o tinta, etc. Aquests exercicis, que podran realitzar-se a classe i a casa, s'avaluaran segons criteris de correcci, exactitud i pulcritud en la resoluci grfica. Igualment es consideraran les intervencions dels alumnes al llarg del procs d'exposici i treball (participaci, inters, realitzaci puntual d'exercicis, etc.). Seran objectius prioritaris de l'avaluaci dels alumnes i al llarg de tot el curs: 1.- A part de la comprensi puntual dels continguts exposats, la seva aplicaci a situacions diverses; la visi globalitzadora de la matria i no fragmentria; aix com la capacitat d'establir relacions i conexions entre els diferents blocs de continguts. 2.- A part de la correcta aplicaci dels convencionalismes del dibuix, l'esment en la correcta resoluci grfica dels exercicis, aix com la netedat i pulcritud en la seva elaboraci. 3.- L'obligatorietat de presentar tots els exercicis proposats. La nota trimestral ser el resultat dun examen general dels coneixements dels continguts i procediments tractats a classe. Es considera aprovats els exmens amb nota de 5 o superior. Considerant l'avaluaci contnua, la nota global del curs coincidir amb la de la darrera avaluaci, sempre i quan estiguin aprovats independentment els blocs de Geometria plana, Geometria Descriptiva i Sistemes Perspectius. El professor plantejar proves especfiques de recuperaci, si aix ho creu oport. Tot i no superar la matria amb les diferents proves trimestrals, o b en el cas de suspendre la darrera avaluaci, amb una nota inferior a 5, haur de presentar-se a setembre.

DC020201-0

Pg. 57/68

L'avaluaci extraordinria del mes de setembre ser globa, de totsl els continguts del currculum.

7. METODOLOGIA DIDCTICA.
L'exposici terica dels continguts s'acompanyar de l'elaboraci per part dels alumnes d'una srie d'exercicis d'aplicaci prctica i que permetin illustrar els conceptes exposats prviament. En aquest procs anir adquirint major importncia l'ensenyament individualitzat a mesura que es requereixi, procurant augmentar progressivament el grau de dificultat de les activitats i induint l'alumne a superar i resoldre els problemes que vagin sorgint, ja sigui amb l'ajuda del professor, dels companys, llibres de consulta, etc. En tot moment es far incs en la participaci activa dels alumnes al llarg de tot el procs, donat el caire de la matria que requereix un treball constant, i no puntual. Tamb es recalcar la importncia d'un aprenentatge globalitzador i continu de la matria, i no fragmentat.

8. MATERIALS I RECURSOS COMPLEMENTARIS.

Es preveu comptar amb la disponibilitat de quatre ordinadors a l'aula per a la realitzaci de prctiques de dibuix assistit amb un programa CAD. Es proposa com a llibre obligatori pels alumnes: Per a primer de Batxillerat:
Eugenio Bargueo Gmez: Dibuix Tcnic 1. Batxillerat. Editorial Mcgraw Hill, Madrid

2006. ISBN: 84-481-4895-9 Quadern de Treball Dibuix Tcnic 1. Batxillerat. ISBN: 84-481-4897-5

Per a segon de Batxillerat:

Eugenio Bargueo Gmez, Mercedes Snchez Zarco i Elia An Blasco: Dibuix Tcnic 2n. Batxillerat. Editorial Mcgraw Hill, Madrid 2006.

ISBN: 84-481-4890-8 Es recomanen com a llibres de consulta:

TORCUATO GARCA GMEZ : Prcticas de dibujo tcnico I i II. Editorial Alarcn.

9. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS.

Es preveu: 1.- Realitzar algunes activitats fora del centre: sortides per conixer l'entorn urb dels alumnes, que puguin relacionar-se amb la matria de l'assignatura i/o que puguin resultar d'inters especial pels alumnes. 2.- Realitzar algunes visites a museus, centres d'exposicions i altres llocs d'inters en funci de les activitats ofertades.

DC020201-0

Pg. 58/68

IV. TALLER DARTESANIA (OPTATIVA A PRIMER CICLE DESO.)

1.- OBJECTIUS.
El desenvolupament daquesta matria ha de contribuir a que els alumnes tinguin les capacitats segents: 1.- Descobrir i respectar el patrimoni cultural, histric i artstic com a tota la humanitat, fent-se responsable i conseqent del deteriori i de la necessitat de recuperar-los i conservar-los. 2.- Estudiar i indagar sobre les artesanies, lorigen, levoluci i adaptaci del objecte artes, documentant-se, de forma crtica i aplicant els procediments adequats, en diverses fonts orals, escrites i grfiques. 3.- Realitzar un objecte artes, al menys, implicant-se en el procs de creaci, investigaci i comunicaci. 4.- Analitzar els objectes artesans estructuralment, atenent a la seva forma, qualitats fsiques, a la seva esttica i la seva utilitat. 5.- Conixer i emprar els materials i eines de feina prpies de lactivitat artesana, respectant les normes de seguretat i conservaci en el seu s. 6.- Reconixer i relacionar continguts daquesta activitat amb coneixements adquirits en altres matries, aplicant-les als processos dinvestigaci i creaci. 7.- Resoldre problemes, i en particular aquells que responen a necessitats reials, amb autonomia, capacitat diniciativa i confiana en les decisions.

2.- CONTINGUTS.
Lelecci de continguts ha estat determinat per el tipus daula i el tipus dentorn socicultural de lalumnat daquest centre. Per a treballar lartesania dins de la cultura urbana hem triat com a fonts dinspiraci les escoles tallers de la Bauhaus, aix com a cursos bsics descoles darts aplicades. En general, es pensa el curs en tres blocs de continguts, a cada bloc es pretn que com a resultat es deriva un objecte final i un treball-memria relatiu a: projecte, construcci, eines de treball, materials i tcniques, fonts dinformaci utilitzades i comentaris crtics de lobra. Es desenvolupar cada bloc de la segent manera: CONCEPTES, PROCEDIMENTS, ACTITUDS. CONCEPTES:
- Projecte: fases del projecte, representacions grfiques, esbossos, descripcions, clculs, mides i processos implicats en la producci artesana. - Eines de treball, materials i tcniques: Coneixement de les eines bsiques, les seves funcions i possibilitats, tcniques especfiques per les aplicacions concretes. - Construcci: materialitzar un projecte, aplicaci de tcniques i materials adequats en la construcci dun objecte artes. - Fonts dinformaci utilitzades: recerca dinformaci til per al projecte dorigen bibliogrfic, hemerotcnic i altres. - Comentaris crtics de lobra: expressi escrita de la intenci funcional i esttica, des de un punt de vista objectiu i subjectiu, exposici de les dificultats trobades. PROCEDIMENTS: - Projecte: investigaci i manipulaci dels materials elegits per al treball, disseny dun objecte dacord amb unes caracterstiques proposades, modificacions en lesttica dobjectes artesans clssics, interpretacions amb altres materials. - Eines de treball, materials i tcniques: manipulaci deines, aplicaci de les tcniques elementals i elecci de les ms adequades en funci de les caracterstiques de la feina, preparaci i conservaci dels materials en el seu estat ptim de rendiment. - Construcci: disseny de lobjecte dacord amb les funcions que es pretenen complir, realitzaci, dacord amb el disseny, utilitzant les eines, tcniques i materials ms apropiats. - Fonts dinformaci utilitzades: Saber abstraure la informaci prctica per al projecte executat, rebutjant estereotips o cpies. - Comentaris crtics de lobra: Saber exposar pblicament lobjecte, fent s dun gui de la memria, saber defensar les prpies idees que donen cos al projecte i al objecte. ACTITUDS:

DC020201-0

Pg. 59/68

- Projecte: autonomia, iniciativa i confiana en la presa de decisions i en la resoluci de problemes, valoraci de la importncia de treballar conceptes talls com volum, resistncia, flexibilitat, tec..., inters en la planificaci i organitzaci de les prpies produccions segons els processos implicats en la producci artesana, valoraci de lequilibri entre aspectes tcnics, funcionals, esttics i econmics. - Eines de treball, materials i tcniques: respecte a les normes de seguretat i conservaci en la manipulaci de materials i eines, valoraci positiva de les produccions com la forma de dir-se i de crear, que permetien expressar-se a cada individu. - Construcci: disposici favorable a planificar el desenvolupament del treball en quant a recursos necessaris, fases dexecuci i anticipaci de dificultats, iniciativa i confiana en la presa de decisions i inters per la creaci dobjectes artesans. - Fonts dinformaci utilitzades: iniciativa i disposici favorable per a la recerca dinformaci, cura dels llibres i un altre material bibliogrfic i respecte a les normes de biblioteques. - Comentaris crtics de lobra: valoraci del treball individual i en equip, reconeixement i respecte per a les propostes des altres companys, inters i respecte per les valoracions diferents de les prpies com un fet positiu.

Bloc 1: CREACIONS AMB PAPER

CONCEP. - Tipus de paper i cartons. - Tipus deines de treball. - Ornamentacions: harmonies cromtiques, estampaci, textures, tec... - Lorigami: de la tradici oriental al disseny industrial. - El disseny als objectes descriptori. - Plecs i girs bsics a la papiroflexia. - Combinacions de textures i colors al disseny dobjectes industrials. - Importncia de la geometria, el volum i la capacitat en les caixes industrials. - Estampats, grafismes i talls. - Rosetes, cintes, papers de regal i invitacions - Emprar materials reciclats i trobats. - Fer dossiers de materials trobats i de rebuig. - Donar importncia a la presentaci dun regal, unificant criteris esttics. - Valorar positivament lelegncia dels materials naturals i ecolgics. - Valorar positivament el treball de recerca i reciclatge de materials. - Saber valorar les informacions adquirides en altres assignatures. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 - 1, 2 - 1, 2, 3, 4, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 2, 4, 5, 7, 8 - 1, 4, 7, 8 - 1, 4, 7, 8 - 1, 2, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 4, 7

PROCED.

ACTITUDS

Bloc 2: DECORACI CERMICA- POLICROMIA

CONCEP. - Tipus de cermica: decorativa i utilitria. - Materials: fang, pastes modelables. - Figures descaiola. - Policromia: preparaci base, pintura i envernissat. - Observaci i anlisi de diferents tipus dobjectes cermics o descaiola. - Visualitzaci de videos que expliquin els processos decoratius de les peces cermiques. - Policromat de peces descaiola. - Autonomia, iniciativa i confiana en la pressa de decisions i la recerca dinformaci, materials i eines de treball. - Valoraci positiva per entendre i aprendre conceptes com harmonia decorativa, equilibri compositiu, ritme, etc. - Inters per planificar i organitzar els processos implicats en la producci artesana. - Respecte per les normes de seguretat. - Cura dels instruments. CONT. TRANSV. - 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 - 1, 2, 3, 4, 5, 7 - 1, 2, 4, 5, 7 - 1, 2, 3, 4, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 2, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 4, 7

PROCED.

ACTITUDS

DC020201-0

Pg. 60/68

- Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia.

Bloc 3: FANG - MODELATGE

CONCEP. - Diferents tipus dargiles. - Tipus deines per ajudar al modelat. - Mtodes constructius bsics. - Motlles i reproduccions. - Amassar i allisar largila i retallar-la amb forma adequada. - Fer xurros de fang i utilitzar-los en la construcci de peces ds quotidi. - Modelat lliure i artstic. - Reproducci dun objecte tridimensional en escaiola amb un motlle de resina o silicona. - Autonomia, iniciativa i confiana en la pressa de decisions i la recerca dinformaci, materials i eines de treball. - Valoraci positiva per entendre i aprendre conceptes com flexibilitat, resistncia, bellesa natural, etc. - Inters per planificar i organitzar els processos implicats en la producci artesana. - Respecte per les normes de seguretat. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 5, 7 - 1, 4, 5, 7 - 1, 4, 5, 7 - 1, 4, 5, 7 - 1, 2, 3, 4, 5, 7 - 1, 2, 3, 4, 5, 7 -1, 2, 3, 4, 5, 7 -1, 2, 3, 4, 5, 6,7 -1, 2, 3, 4, 5, 7 - 1, 2, 7 - 1, 2, 3, 4, 7 - 1, 4, 5, 7

PROCED.

ACTITUDS

Bloc 4: TREBALL AMB FILS

CONCEP. - Estudi sistemtic de materials txtils, fils, llanes, jute, etc. - Estudi de les possibilitats expressives i rtmiques: textures, colors i formes. - Estudi de tcniques i eines de treball tradicionals. - Valoraci i processos en lart modern.(exemples). - Investigaci i manipulaci de fils i direccions de trenat: horitzontal, vertical i obliqua. - Experimentaci i manipulaci en fils monocromtics, estudiant les textures i ritmes, agrupacions per contrast i analogia. - Modificacions dels fils per nuaments i trenats, manipulacions experimentals dels teixits. - Disseny dun mural amb fils de diferents gruixries, colors i ritmes. - Autonomia, iniciativa i confiana en la pressa de decisions i la recerca dinformaci, materials i eines de treball. - Valoraci positiva per entendre i aprendre conceptes com flexibilitat, resistncia, bellesa natural, etc. - Inters per planificar i organitzar els processos implicats en la producci artesana. - Respecte per les normes de seguretat. - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. CONT. TRANSV. - 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 - 1, 2 - 1, 2, 3, 4, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 2, 4, 5, 7, 8 - 1, 4, 7, 8 - 1, 4, 7, 8 - 1, 2, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 4, 7

PROCED.

ACTITUDS

DC020201-0

Pg. 61/68

Bloc 5: TALLER DE BIJUTERIA

CONCEP. - Estudi valoratiu i pressa de contacte amb la histria de la bijuteria, exemple: El Modernisme. - Recopilaci informativa de tcniques i materials. - Coneixement de les eines, les seves funcions i possibilitats, tcniques especifiques. - Manipulaci, investigaci i experimentaci amb materials (filferros, plstics, fustes, cristalls, materials orgnics). - Familiaritzaci amb les eines de treball, materials de rebuig (components electrnics, txtils, rosques, botons, etc.) i tcniques darticulament (fils, gomes daferrar, blegadissa, perforaments). - Dissenyar un objecte propi detallat grficament i textualment, amb un estudi dels materials, acabats, innovacions esttiques, tcniques, despeses econmiques i presentaci de mercat. - Autonomia, iniciativa i confiana en la pressa de decisions i la recerca dinformaci, materials i eines de treball. - Valoraci positiva per entendre i aprendre conceptes com flexibilitat, resistncia, bellesa natural, etc. - Inters per planificar i organitzar els processos implicats en la producci artesana. - Respecte per les normes de seguretat - Cura dels instruments. - Neteja i pulcritud. - Bons hbits de treball. - Puntualitat al lliurament de treball. - Respecte a les normes de convivncia. 2.1 Unitats didctiques, materials necessaris i temporitzaci. MATERIALS aconsellats - Lmines paper BASIC DIN A-4 sense marge. - Folis per a esbossos. - Regle graduat, escaire, cartab, comps. - Llapis de grafit H, 2HB, 4B. - Retolador punta fina negre. - Papers millimetrats i reticulats. - Tisores, goma daferrar. - Materials de rebuig: papers de regal. - Papers de colors. - Papers amb diferents textures. - Llapis de colors aquarel.lables. - Pinzells de pl fi nm. 2/4, 6/8. - Retoladors de colors. - Guixos de colors. - Paper vegetal. - Cartolines de colors. - Altres. - Figures descaiola. - Imprimaci selladora. - Pintura acrlica o vinlica. - Verns. - Pinzells de pl fi nm. 2/4, 6/8. - Fang o argila de tipus bsic. - Pasta de modelar de secat a laire. - Eines bsiques per modelar: pals, mitja lluna, rodillo, filferro,etc. - Bosses de plstic. - Draps. TEMPORITZACI 1a AVALUACI SET - DES CONT. TRANSV. - 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 - 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 - 1, 2 - 1, 2, 3, 4, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 7 - 1, 2, 4, 5, 7, 8 - 1, 4, 7, 8 - 1, 4, 7, 8 - 1, 2, 7 - 1, 2, 4, 7 - 1, 4, 7

PROCED.

ACTITUDS

TALLER DARTESANIA I. CREACIONS AMB PAPER (BLOC 1)

II. DECORACI POLICROMIA (BLOC 2)

AVALUACI CONTINUA

CERMICA-

III. FANG-MODELATGE (BLOC 3)

2a AVALUACI GEN MAR

DC020201-0

Pg. 62/68

- Tornetes o tableros de fusta. IV.PAPER MACH (BLOC 1)

AVALUACI CONTINUA

V. MURALS AMB FILS (BLOC 4) AVALUACI CONTINUA

- Paper de diaris. - Escaiola. - Cola dempaperar. - Cola blanca. - Pintures i pinzells. - Verns. A ms dels anteriors: - Cola. - Tisores. - Cartr. - Llana, fils, jute, etc. amb diferents textures i colors. - Agulles de diferents nmeros. - Tableros de fusta. - Claus, martells i estenalles. - Teles de colors. A ms dels anteriors: - Objectes trouvez. - Argila polimrica. - Cuter. - Filferros. - Diferents materials: cartr, paper mach, fusta, etc. - Materials de rebuig. - Dissolvent. - Cristalls de diferents colors. - Teles, plstics, fils cuiro, materials orgnics, fil de cosir, etc.

3a AVALUACI ABR - JUN

VI. TALLER DE BIJUTERIA (BLOC 5) AVALUACI CONTINUA

3a AVALUACI ABR - JUN

3.- METODOLOGA.
Les propostes de treball que es proposen al aula han dincloure referncies als materials necessaris, han de contemplar les condicions tcniques precises, i al mateix temps han de deixar espai a el ms personal, la creativitat del alumne i la seva comunicaci en el seu entorn. Tamb sha de afavorir el treball cooperatiu dels alumne, ells han de compartir idees, materials, eines de treball, investigacions, tecniques. En el desenvolupament daquesta activitat s fonamental que el professor faci un seguiment individual del treball de cada alumne, dels seus progressos, dificultats i ritmes diferents de treball a la classe. El professor ha de tenir present que no tots els alumnes arribaran als mateixos resultats.

4.- CRITERIS DE QUALIFICACI

Es considera aprovat lalumne que aprova la tercera avaluaci, ja que es tracta duna avaluaci continua, lalumne que dugui suspesa la 1 i/o 2 avaluaci far una prova de mnims que consistir en un projecte avalat amb un objecte treballat a classe, la nota mnima es de cinc. A cada avaluaci es considerar com a puntuable les proves objectives recollides per el professor i els treballs, la nota final de lavaluaci es el resultat de traure la mitja, sempre que lalumne hagi complit els terminis de lliurament. La nota s global en quant (conceptes, procediments i actituds), aquestes tres lnies expressades als objectius generals i especfics de lrea, al tractament dels temes transversals, als continguts i a la mateixa metodologia del departament, pretn subratllar el significat final i global de la nota basat en proves objectives.

DC020201-0

Pg. 63/68

Es faran recuperacions de les avaluacions suspeses en les primeres dates de lavaluaci segent, presentant treballs que hagi proposat el professor. A la recuperaci de setembre hi haur una prova objectiva, consistent en tres treballs (tres objectes amb els seus projectes) que avalen els continguts de cadascun dels blocs, la mitjana de la nota dels tres haur de ser igual o superior a cinc per a que la assignatura es consideri aprovada.

5.- AVALUACI, QUALIFICACI I RECUPERACI.

Veure el punt 5 del apartat II.- PROGRAMACI DE LREA DEDUCACI PLSTICA I VISUAL DESO, pagina 9 i segents.

DC020201-0

Pg. 64/68

V.- INDEX PORMENORITZAT

1. INTRODUCCI................................43 1. OBJECTIUS.......................................4 1.- OBJECTIUS....................................71 2. CONTINGUTS...................................8 2. OBJECTIUS.....................................44 2.- CONTINGUTS................................71 2.1............ Unitats didctiques, materials necessaris i temporitzaci................75 2.1. Objectius generals.........................44 2.1. Selecci i seqncia per cicles i cursos dels continguts d'etapa i incorporaci dels continguts transversals........................................8 2.2. Objectius especfics......................45 2.2. Tractament dels continguts transversals a l'rea d'Expressi Plstica i Visual..................................9 3. CONTINGUTS.................................46 3. METODOLOGIA DIDCTICA..........11 3.- METODOLOGA.............................76 3.1. Criteris generals...........................11 3.1. Continguts generals......................46 3.2...............................Criteris especfics. .........................................................12 3.2.1 Continguts i temporitzaci. Dibuix Tcnic 1............................................66 3.2.2. Criteris davaluaci. Dibuix Tcnic 1.......................................................66 3.3.1. Continguts i temporitzaci. Dibuix Tcnic 2............................................68 3.3.2. Criteris davaluaci. Dibuix Tcnic 2.......................................................68 4. CRITERIS D'AVALUACI................14 4. MNIMS EXIGIBLES.........................67 4.- CRITERIS DAVALUACI..............76 4.1. Criteris d'avaluaci d'etapa...........14 5. AVALUACI, QUALIFICACI, PROMOCI I RECUPERACI........16 5. MNIMS EXIGIBLES.........................69 5.- AVALUACI, QUALIFICACI I RECUPERACI...............................77 5.1. Procediments d'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes. 16, 31, 41 5.2. Criteris de qualificaci.......16, 31, 41 5.3. Criteris de promoci......................17 5.4. Criteris de recuperaci al llarg del curs...................................................17 5.5. Criteris de recuperaci dels alumnes de 4t curs amb la matria pendent de 3r......................................................17 6. CRITERIS D'AVALUACI I RECUPERACI...............................69 6. MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS......................................17 7. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS..........................17 7. METODOLOGIA DIDCTICA..........70 8. MATERIALS I RECURSOS COMPLEMENTARIS........................70 8. MESURES D'ATENCI A LA DIVERSITAT....................................18 9. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS..........................70 Bloc 1\...................................................... CREACIONS AMB PAPER............72 LLENGUATGE VISUAL.....18, 25, 33 Bloc 2\...................................................... ELEMENTS CONFIGURATIUS DELS LLENGUATGES VISUALS. .19, 25 ELEMENTS GRFICO-PLSTICS COM A VEHICLE PER A LANLISI I CREACI DIMAGES.....................34 TREBALL AMB FILS......................73 Bloc 3\...................................................... ANLISI I REPRESENTACI DE FORMES...................................26, 34 PROCEDIMENTS I TCNIQUES UTILITZATS EN ELS LLENGUATGES VISUALS.............20 TALLER DE BIJUTERIA................74 Bloc 4\...................................................... ESPAI I VOLUM.............................20 LA COMPOSICI....................26, 35 Bloc 5\...................................................... ESPAI I VOLUM.............................27 PERCEPCI I REPRESENTACI 37 REPRESENTACI DE FORMES PLANES..........................................22 Bloc 6\...................................................... PROCEDIMENTS I TCNIQUES UTILITZATS EN ELS LLENGUATGES VISUALS........27, 38 Bloc 7\...................................................... APRECIACI DEL PROCS DE CREACI EN LES ARTS VISUALS ........................................................29 PROCS DE CREACI.................38 I. ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT................................4 II. PROGRAMACI DE L'REA D'EDUCACI PLSTICA I VISUAL D'ESO.................................................4 II.1. PRIMER CICLE.............................18

DC020201-0

Pg. 65/68

II.1.1.-1r Curs deso educaci plstica i visual................................................18 II.1.2......... Unitats didctiques, materials necessaris i temporitzaci................22 II.1.3.- Criteris davaluaci per a 1er curs. .........................................................23 II.1.4.- Objectius terminals del primer cicle..................................................23 II.1.5.- Criteris mnims exigibles per a 1er curs...................................................24 II.2. SEGON CICLE..............................25 II.2.1.- 3r CURS dESO EDUCACI PLSTICA I VISUAL.........................25 II.2.1.1. Unitats didctiques, materials necessaris i temporitzaci................30 II.2.1.2.- Criteris davaluaci per a 3er curs...................................................31 II.2.1.3.- Objectius terminals del segon cicle..................................................32 II.2.1.4.- Criteris mnims exigibles per a 3er curs.............................................32

II.2.2.- 4t CURS dESO EDUCACI PLSTICA I VISUAL (OPTATIVA). . .33 II.2.2.1.- Unitats didctiques, materials necessaris i temporitzaci................40 II.2.2.2.- Criteris davaluaci per a 4tr curs...................................................41 II.2.2.3.- Objectius terminals del segon cicle..................................................42 II.2.2.4.- Criteris mnims exigibles per a 4tr curs..............................................42 III. BATXILLERAT\................................... PROGRAMACI DE LA MATRIA DE DIBUIX TCNIC........................43 III.1. BATXILLERAT 1\............................. Blocs de continguts i unitats didctiques Dibuix Tcnic 1............47 III.2.BATXILLERAT 2\.............................. Blocs de continguts i unitats didctiques Dibuix Tcnic 2............67 NDEX GENERAL..................................2 IV....TALLER DARTESANIA (OPTATIVA A PRIMER CICLE DESO.)...............71 V.- INDEX PORMENORITZAT.............78

DC020201-0

Pg. 66/68

VI.LLENGUA VEHICULAR. La llengua emprada a les classes per part de la professora Mercedes Prez s majoritriament el castell, tot i que la comprensi lectora es treballa en catal, donat que tant el llibre de text com les lectures recomanades estan en catal. La llengua emprada a les classes per part de la professora Tatiana D'Agosto s majoritriament el catal. Tot i aix la professora utilitza el castell quan considera que pot resoldre problemes de comprensi significatius amb determinats alumnes. S'ha de dir que tamb qualque vegada s'ha donat la necessitat d'establir una comunicaci en angls per tal de garantir un mnim de comprensi.

VII. APROVACI DE LA PROGRAMACI I SIGNATURES. Mercedes Prez Perell, professora del departament,

Tatiana DAgosto Forteza, cap del departament d'Arts Plstiques i Dibuix,

DC020201-0

Pg. 67/68

Palma, 1 d'octubre de 2010.

DC020201-0

Pg. 68/68