Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

GLOBALITZACI
Maria Gmez Re NIUB: 16136735 Grup: M4

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

ndex 1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 2 El mn d'avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .04 2.1 2.2 2.3 Que s la Globalitzaci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .04 Mirada sociolgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 Mirada psicolgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .06

3 Qui som dins d'aquest sistema?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 07 3.1 3.2 El moviment dels indignats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .07 Opini personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 09

4 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

1. Introducci

Quina s l'actualitat del nostre mn? Que est passant? Qui sc jo, i qu faig aqu? Algunes d'aquestes qestions i moltes altres ens ronden pel cap dia rere dia, ja sigui desvetllantnos a mitja nit o confonent-nos en situacions quotidianes. La resposta? No s clara, ni precisa, ni objectiva. Esta totalment subordinada a la manera de com percebem el mn, i de com interactuem amb la nostra societat. El fenomen de la Globalitzaci ha redireccionat els nostres passos i generat una diferent visi del mn; s un procs llarg i profund, que presenta dificultats d'estudi degut a la seva grandria i a la infinitat de vincles amb altres elements que presenta. No obstant, s l'elecci del meu treball, ja que hi formo part ntegrament, i m'afecta en el meu dia a dia, en la meva forma d'interactuar amb el mn.

La globalitzaci s'ha convertit en la nostra manera de viure; ha canviat la percepci del mn, i segueix essent un debat d'una gran multitud de postures, des de les ms radicals, a les ms conformistes o optimistes.

En aquest treball, proposo aprofundir sobre aquest tema, tractar les diverses postures que l'envolten i detallar els seus efectes en les persones i els diferents pasos. Abans de comenar per, vull destacar les imatges de la portada: a excepci de la fotografia, totes les altres imatges sn obra de Banksy un artista de carrer (grafiter) molt conegut del Regne Unit. Les seves pintures sn actes que critiquen de manera forta alguns aspectes de la societat, ja sigui des d'un punt de vista econmic o des d'un punt social. Tot i que ha coms alguns actes reconegudament poc tics, Bansky retrata en els seus grafits realitats, crtiques, injustcies.. tot all que molts intenten oblidar per viure sense sentiments de culpa, o simplement, tot all que desapareix d'aquelles ments collapsades de tant moviment.

Tot seguit, comenar a tractar la globalitzaci, per tal de comenar a conixer de que tracta aquest esdeveniment, i que s tot all que el rodeja.

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

2. El mn d'avui 2.1. Que s la Globalitzaci?

La Globalitzaci s un fenomen bsicament econmic, especficament vinculat al creixement econmic i per tant, vinculat a les desigualtats socials. Nogensmenys, tamb esdev arrel de la globalitzaci econmica una globalitzaci cultural (les cultures poden expandir-se amb facilitat, i el contacte amb el mn provoca una prdua d'identitat), poltica (l'estat naci, el pas de poder a organitzacions ms globals..) i ambiental (l'escalfament, la contaminaci..): han desaparegut les fronteres, tots vivim entrellaats en un mateix sistema, i cadasc representa una petita part d'aquest. A ms a ms, una eina important per a la globalitzaci, s la tecnologia, sobretot aquelles que estan ms relacionades amb la comunicaci o la transmissi d'informaci, que ha esdevingut la mercaderia principal. Malgrat que sempre ha existit interdependncia a escala mundial, la Globalitzaci l'ha multiplicada formidablement. Des d'un punt de vista sociolgic1, trobem dues postures: els escptics, que afirmen que aquest fenomen no existeix, sin que tan sols existeixen les seves paraules; Aquesta postura s'argumenta amb el fet de que, molts pasos, guanyen una molt petita part de la seva renta amb el comer exterior: la part majoritria s entre intercanvis amb regions, i per tant, no es pot parlar d'un mercat global. L'altra postura, els radicals, pensen que no noms podem constatar que s real, sin que, a ms a ms, les seves conseqncies es poden veure en qualsevol lloc. Tot i aix, que implica aquest canvi en nosaltres? Doncs, per comenar, un canvi d'escala. Es veu reflexat sobretot en l'mbit poltic, on les poltiques d'escala ms baixa es veuen limitades a seguir les ordres que ordenen les superiors. Han perdut poder els barris, els ajuntaments, les ciutats i, fins i tot, els pasos. Tamb ens ha donat fruit a adquirir noves concepcions i modalitats de connexi entre l'economia, el mercat, el capitalisme i la democrcia. I, al haver variat la situaci, han aparegut noves experincies, de les que abans no es podia ni imaginar. Cal tenir en compte per, que ha nascut una xarxa vital en les nostres vides: Internet. s un nou espai de consum, una nova xarxa social i genera una construcci identitria. Internet aconsegueix acomodar tota la feina que abans havem de fer, i per aix s una eina perfecte per al consum.
1 Aquesta informaci ha sigut extreta d'un captol del llibre Un mundo desbocado, d'Anthony Giddens (lectura obligatria). (veure bibliografa)

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

Si b la globalitzaci afecta a tot el mn, hem de tenir en compte que no s igual per a tothom. Ha esdevingut una font de molts problemes estructurals, i una font de desigualtats encara ara ms marcades. Aquells pasos ms avanats, gaudeixen d'una vida plena 2, i sn els capdavanters de l'ona expansiva que s'ha iniciat. Per, els pasos amb ms dificultats, aquells on no existeixen tantes facilitats, han esdevingut els darrers: parlem de pasos subdesenvolupats, que s'han convertit en els pasos titelles dels pioners, viuen en unes condicions inferiors. Per ltim, esmentar que parallelament han nascut diversos moviments que lluiten en contra de la globalitzaci3, i el ressorgiment d'iniciatives localistes (degut a la prdua de identitat que ha suposat). 2.2. Mirada sociolgica

Quan parlem de globalitzaci, hem de pensar en persones, organitzacions i pasos que intercanvien bens i serveis a escala mundial. s la creaci de vincles entre els pasos, el que incrementa la interdependncia (sobretot econmica i la cooperaci entre els pasos i els seus ciutadans. Actualment, el nostre sistema poltic s la democrcia, el nostre sistema econmic el capitalisme i la nostra economia es basa en el lliure mercat. No podem oblidar per, que qualsevol acte t les seves conseqncies, i la globalitzaci no n's cap excepci; aquesta genera diferents impactes, en qualsevol tipus d'mbit (social, econmic, ambiental, cultural...) per, que finalment, sempre recau en les persones. Els problemes que s'han generat en la societat, de manera social, han estat causats per el pas a una societat global: aquest pas ha implicat que s'estandarditzi un tipus de conducta: la conducta del consum: vivim lligats a un tipus de moda, un tipus d'estil de vida... uns requisits que ens marca la societat assegurant-nos amb ells una vida harmoniosa i satisfactria. Aix, per una part, discrimina a aquelles persones que decideixen no seguir les pautes o que simplement no les poden assolir. Neix un elevat risc d'exclusi, i es perd sensibilitat en aquells ms necessitats. Es per aix que s'ha de proposar una educaci de valors com la igualtat, el respecte, la inclusi, el benestar propi i com, i la dignitat. Per a maximitzar la qualitat de vida social en totes les persones.
2 s subjectiu: depn de cada persona, la seva implicaci amb el sistema, i alguns mbits no es relacionen totalment amb la globalitzaci. 3Farem un esment en l'apartat 3.1.

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

2.3.

Mirada psicolgica

A nivell psicolgic o psicosocial, podem descriure una srie de conseqncies en la vida quotidiana de les persones: l'esfera laboral. Dependncia (gaireb per a tots) del treball, que genera en molts casos estas d'angoixa o estrs i el comportament consumista pautat per les societats. Tal com ens explica Zygmunt Bauman a Tiempos Lquidos, hem passat de viure una modernitat slida (amb marcs de referncia estables, una poltica amb poder, vincles socials forts, sentiment de comunitat, plans de vida a llarg termini i responsabilitat poltica) a una modernitat lquida ( marcs de referncia inestables, poder deslocalitzat que genera una desafecci amb la poltica, pla de vida a curt termini i sobreresponsabilitzaci. Aquesta anomenada modernitat lquida tendeix cap a una nova forma d'estar en i de transitar per la vida. 4L'en diem lquida, perqu a diferncia de l'etapa anterior, aquesta careig de certesa i seguretat, exigeix una experincia psicolgica ambivalent, amb un grau de llibertat que ens obliguen a realitzar eleccions constants, i ens provoca un sentiment d'angoixa vers el risc i la incertesa del nostre propi futur Nogensmenys, i com expressa Claude Dubar 5, ens trobem en un estat de crisi de les identitats on les postures ms freqents sn els essencialistes (de caire ontolgica) i en la seva contraposici trobem als nominalistes. Tamb ens comenta dues formes identitries: les formes comunitries i les societries, les primeres immutables i les segones variables. Malgrat aix, Dubar no contempla una tercera reacci possible a la crisi identitria, la precarietat dels vincles socials lquids, la incertesa en la construcci d'un pla de vida i la manca estructural de seguretat en la trajectria vital. Per ltim, esmentar que la reacci collectiva, observada en molts casos com el moviment d'indignats 6 , s'ha auto-organitzat, i respon a l'ordre social dominant: correspon doncs a un moviment social autnom.

4. Dubar (2000) 5. En el llibre La crisis de las identidades: la interpretacin de una mutacin 6. En parlarem ms endavant a l'apartat 3.1.

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

3. Qui som dins d'aquest sistema?

Davant de la definici de Globalitzaci, constatem dues coses: la primera s que aquest fenomen s principalment econmic, i la segona s que suposa l'actualitat dels nostres dies. Aix doncs, podem tenir clar que nosaltres, com a persones, hem passat a ser inferiors dins del sistema, ocupant el lloc ms important l'economia. s a dir, que nosaltres representem simplement la m d'obra que aconsegueix que el sistema funcioni. Deixant per uns instants d'una banda qui som, som realment nosaltres capaos de fer que funcioni? Sovint, grfiques estadstiques ens mostren que consumim el doble del que necessitem i utilitzem el triple de recursos que tenim. Com s possible doncs, que encara puguem viure en aquest planeta? La soluci s fcil: aquestes dades representen un molt petita porci de la poblaci, i tot el restant ha de viure en unes condicions inimaginables, passant grans dificultats per aconseguir sobreviure. Si som conscients doncs, d'aquesta desigualtat, per qu no podem parar de consumir i consumir? De nou, una resposta simple: la societat s'encarrega de pressionar-te a que segueixis aquesta postura consumista, i evita que vegis els que es situen ms abaix de la cadena de mercat, els que no tenen ni un ter del que una persona estndard t en un pas desenvolupat. No obstant, apart d'aquest ampli grup de persones titelles 7, tamb podem observar un altre grup que, conscient de les desigualtats que regeixen aquest sistema, han comenat a iniciar diferents moviments. Entre aquests, destacar el moviment dels indignats per la seva recent aparici i la seva proximitat a la nostra societat en el segent apartat. 3.1. El moviment dels indignats

<<Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que saixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb famlia i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten. Uns ens considerem ms progressistes, daltres ms conservadors. Uns som creients, daltres no. Uns tenim ideologies ben definides, daltres ens considerem apoltics. Per tots estem amonats i indignats pel panorama poltic, econmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupci dels poltics, empresaris, banquers per la indefensi del ciutad ras.>>8
7.titelles: es deixen endur per la societat. 8. Manifest dels indignats

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

Aix comena el manifest d'aquest moviment, un moviment en contra de la democrcia que aparentment vivim. En contra tamb de que els interessos no es centrin en les persones, sin mes aviat en les empreses. En contra del lligam al consum, i l'inters en ell. Per sobretot, en contra del sistema poltic que, resulta ser el ms igualitari i just quan en el cas prctic no ho s. En el seu manifest, apunten cap a una societat les prioritats de la qual siguin la igualtat, el progrs, la solidaritat, el lliure accs a la cultura, la sostenibilitat i la felicitats de les persones. A ms a ms, del seu manifest vull destacar algunes de les demandes que realitzen: Drets bsics dels que haurem de disposar: dret a l'habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l'educaci, a la participaci poltica, al lliure desenvolupament personal... El funcionament actual del sistema econmic i de govern no atn aquestes prioritats i s un obstacle per al progrs de la humanitat. El govern ha de ser el poble. La seva funci hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participaci poltica ciutadana mitjanant lnies directes i procurant el ms gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se amb el nostre esfor Es necessria una revoluci tica. Hem posat els diners per sobre de lsser hum i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sc noms el que compro, sin que tamb importa perqu ho compro i a qui lhi compro. He seleccionat aquestes demandes ja que trobo que defineixen amb fora exactitud quina s la percepci de la globalitzaci per a les persones. Vivim en una democrcia incoherent, que perd l'equilibri sovint, i que allunya la preocupaci de les persones a participar-hi en ella (Doncs, si ms no, el percentatge de persones que han votat any rere any s redueix). De fet, no anar a votar i votar en blanc representa el mateix en el context democrtic: un vot al partit majoritari. s a dir, que si per prpies raons personals hom no es sent identificat amb cap partit poltic i vol fer s del vot en blanc, est donant un vot a un partit poltic. Aix doncs, abans de fer l'esfor d'anar cap a votar, hom pot escollir quedar-se a casa, ja que no votar i votar en blanc acabar essent el mateix. Aquest decreixement de participaci poltica per part dels ciutadans, a ms a ms, sembla no preocupar a els partits. Aquesta situaci doncs, podem catalogar-la de dissonncia cognitiva, en el sentit de que, la participaci activa en la poltica dels ciutadans descendeix a mesura que augmenta el seu descontent amb l'estat, i l'estat, la funci del qual hauria de ser vetllar pels bens del ciutad, sembla no actuar en aquesta situaci, deixant de complir la seva missi.

Societat,salut i Benestar.

La Globalitzaci

El moviment dels indignats va iniciar-se el 15-M (de forma fsica) en ms de 50 ciutats. Les concentracions d'indignats eren molt elevades, sobretot en la plaa del Sol a Madrid i la plaa Catalunya a Barcelona. Amb optimisme i de forma pacfica, feien s dels seus drets a manifestarse i exigir les reformes corresponents a l'estat. Tot i haver desallotjaments (alguns fins i tot amb violncia), les acampades van resistir amb fora a les places, demanant una vida ms digne. L'exemple del 15-M va provocar una ona expansiva de manifestacions d'indignats , cridant l'atenci a tots els racons del mn, grcies en gran part a la transmissi d'informaci de reds socials com Facebook, Twitter, etc. 4. Opini personal Des del meu punt de vista, aquest procs lent necessita canvis rpids per a la bona incorporaci, i sn canvis que es produeixen molt lentament. Em refereixo a canvis com trobar l'estabilitat en aquesta modernitat lquida, o les reformes poltiques necessries per aproximarnos una mica ms als ideals de justcia i igualtat. En referncia a aquests dos termes, opino que tot i que el seu significat sigui un ideal impossible a assolir (com Jonh Stuart Mill ens deia en la seva teoria del Utilitarisme9), trobo tanmateix absurd que tot i els canvis estructurals que la societat pateix, encara trobem grans sentiments de rebuig cap als immigrants (com hem tractat en aquest ltim tema de l'assignatura). El pitjor de tot es que, aquest problema (que ja s prou important) no s l'nic: les dones segueixen sent infravalorades en molts aspectes, i en gran part s per com la societat marca els tipus de conducta adients. Tot i que estudis demostrin que les dones perceben millor el risc que els homes en la conducci, tothom ha sentit comentaris com dona havia de ser, dona al volant, perill constant. Aquests tipus de problemes no han vingut donats per la Globalitzaci, per degut a aquesta han passat a segon pla, i resten cada cop ms en l'oblit. Personalment, en moltes situacions he explorat la prpia situaci de dissonncia cognitiva, sobretot en mbits de consum o esttica (anar depilada, maquillada, vestir femenina..) i sovint podem pensar que no s possible canviar la nostra manera de fer perqu en cert punt estem lligats a la societat, la necessitem. Per jo penso que cadasc estableix fins quin punt est disposat a seguir els passos de la societat, i per tant, hem d'intentar sempre maximitzar els nostres beneficis.

9. Utilitarisme: tica que afirma qu s bo all que ens til per a ser felios, considerant acci til la que satisfegui al mxim nombre de persones i t'aporti el mxim de benefici possible

Societat,salut i Benestar.

10

La Globalitzaci

Bibliografia Articles sobre Globalitzaci: 1. DUBAR, C. La crisis de las identidades: la interpretacin de una mutacin (edicions bellaterra) 2. GIDDENS, A. (1. captol del llibre) Un mundo desbocado. 3. BAUMAN, Z. Tiempos lquidos: Vivir en una poca de incertidumbre. / Ensayotusquets editores. 4. FEIXA, C. La generacin indignada. El Pas, 20/09/2011 5. BROWN, J. No saben por qu protestan. Rebelin. 19/19/2011 Powerpoints: 1. Diapositives del tema 1 de Societat, Salut i Benestar del professor Andrs di Masso 2. Diapositives de la conferncia de Globalitzaci del Dr. Jordi Colobrans. Altres recursos: 1. Apunts de les classes i de la conferncia Recursos via Internet: 1. http://www.banksy.co.uk/index.html Lloc d'on he extret les imatges de la portada

2. http://www.democraciarealya.es/ Informaci sobre el manifest del moviment 15-M.

3. http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/moviment-dels-indignatsglobalitza_0_573542694.html 4. http://www.rtve.es/noticias/movimiento-15m/ (3. i 4.)Altres articles sobre el moviment 15M

5. http://www.alcoberro.info/V1/utilitarisme.htm

(peu de pgina nm.9 : l'utilitarisme de J. S. Mill)