Ana San Martin Gil. La Febre del Cim. Jon Krakauer.

Jon Krakauer va fer realitat un dels seus somnis dinfantesa el 10 de maig de 1996, a les 13:12, en conquistar el cim de lEverest a 8.848 metres. Feia cinquanta-set hores que no dormia. Quan va iniciar el descens, una vintena de companys encara sesforaven per fer el cim. Tots eren membres de dues expedicions comercials que havien pagat una fortuna per arribar al sostre del mn. Escaladors, clients, guies i sherpes, pujaven muntanya amunt, cadasc vivint una lluita personal amb si mateix, molt concentrats en el cim, tant, que no van adonar-se que el cel havia comenat a ennuvolar-se. Les dues expedicions estaven liderades per escaladors reconeguts internacionalment, amb experincia anterior en lEverest i daltres 8.000. Scott Fisher, nord americ de 41 anys amb sobrada experincia en muntanya, havia creat Mountain Madness lany 1984, per guiar a tothom que pagus ms de 50.000$ a qualsevol pic del mn. Aquell any els seus clients lhavien dut a lEverest. Lequip dScott estava format per tres guies; ell mateix, Anatoli Boukreev, escalador dorigen rus que havia pujat diversos 8,000 sense suplement doxigen, i Neal Beidleman, nord americ amb experincia prvia en 8,000. Tots tres van portar fins al pic de lEverest als seus vuit clients; Martin Adams, Charlotte Fox, Lene Gammelgaard, Dale Kruse, Tim Madsen, Sandy Pitterman, Pete Schoening i Klev Schoening. Lequip de Sherpes que els acompanyaven estava comandat per Sirdar (guia dels Sherpas) Lopsang Jangbu. Daltra banda, lescalador de Nova Zelanda, Rob Hall liderava lexpedici dAventure Consultans, la seva prpia empresa, que havia fundat amb el seu amic i collega descalada, Gary Ball (mort en un accident de muntanya al costat de Hall). Hall ja havia fet lEverest en tres ocasions anteriors i tenia molta experincia en alta muntanya. Els seus guies eren Mike Groom i Andrew Harris. Groom, Australi, era la quarta persona al mn en fer els quatre pics ms alts del mn sense suplement doxigen. I Harris, tamb de Nova Zelanda, tenia experincia prvia en 8,000 al costat de Rob. Va ser en aquesta expedici en la qual va participar Jon Krakauer, juntament amb 7 companys ms: Frank Fischbeck, Doug Hansen, Stuart Hutchison, Lou Kasische, Yasuko Namba, John Taske i Beck Weathers. Lequip de Sherpes estava liderat per Sirdar, Anc Dorje. Feia mesos que Krakauer, periodista i escalador, sabia que la revista Outside, per la qual treballava, lenviaria, juntament amb una expedici comercial, a lEverest. Lencrrec era escriure un article parlant de la mercantilitzaci i del negoci de lEverest. Des de fa anys, persones fascinades amb lescalada o amb lEverest sn guiats per escaladors professionals fins al ms alt del cim, previ pagament duna quantiosa suma de diners. Aquesta mercantilitzaci de la muntanya, ha estat greument criticada per escaladors de renom internacional, i a suscitat certa polmica per la inexperincia dels components de les expedicions i els perills que aix suposa per a ells mateixos. Aquella primavera del 1996, laglomeraci de gent que va intentar fer el cim, 33 persones el mateix 10 de maig, va ser un, de tants altres detalls, que va precedir a la tragdia. Desprs de setmanes entrenant-se entre el Camp Base i els camps superiors de lEverest, aclimatant-se a les condicions doxigen i lluitant contra el mal daltura i les seves conseqncies, els alpinistes de les dues expedicions van preparar-se, des del Camp IV, per atacar el cim. Era el dia ms esperat, el dia en que els mals destomac, els terribles mals de cap, les pors i les inseguretats shavien de vncer per arribar al sostre del mn. Una lluita interior per a cadascun dels all presents. Tot motivats per aspiracions i/o somnis personals. Una lluita contra la natura, con laltura i la falta doxigen. Posar-se a prova. Superar el risc. Tot i que feia mesos que els membres de les dues expedicions treballaven plegats com a equips dalpinistes, la veritat es que no es coneixien gaire entre si. Dorgens diferents i amb motivacions diverses, la cohesi i la confiana bsiques en lalta muntanya noms van aflorar entre alguns membres. Sigui com sigui aquell 10 de maig a primera hora de la matinada, els tres guies de cada expedici van acompanyar als seus vuit clients cap al cim de lEverest. Sempre ajudats pels Sherpes. El que va passar aquell dia noms ho podem saber pels supervivents i per les ultimes connexions per rdio que es van mantenir amb alguns

dels alpinistes. Tots els expedicionaris de lequip de Fisher van fer el cim. De lequip de Hall, noms Krakauer, Hansen, Namba, Weathers i Kasische van arribar a dalt de tot. A mesura que pujaven van comenar a trobar-se amb els primers retards; els sherpes i els guies encara no havien fixat les cordes quan els clients van comenar a arribar a la Balconada (8.350m) i aix els va demorar una hora. Els primers que van arribar al Esgla de Hillary, Krakauer entre ells, van poder comprovar que tampoc shavien fixat les cordes ni obert cam. Aix que van tenir que esperar a que els guies obrissin una via nova. Aquell dia eren un total de 33 escaladors fent el cim. EL fet que els guies de cada expedici demanessin als seus clients que no estiguessin ms de 150 metres allunyats els uns dels altres, sumats als retards en la fixaci de les cordes, va fer que a les 2:00 p.m. la majoria dels escaladors no haguessin fet el cim. Les 2:00 p.m. era la hora mxima per girar cua, i poder arribar al camp IV abans de que caigus la nit. Cap a les 3:00 p.m. el temps va comenar a girar-se, comenava a nevar, i la visibilitat havia disminut. Anc Dorje, el Sirdar de Hall, va emprendre el cam de tornada cap a les 3:10, desprs desperar a Hall i daltres clients. Durant el descens van trobar-se Doug Hansen a lEsgla de Hillary i Hall va quedar-se auxiliant-lo, mentrestant va ordenar al seu Sirdar que baixes. El guia va auxiliar al seu client i el va conduir fins a la cim, desprs de dos intents frustrats en anys anteriors. Abans que Rob Hall i Doug Hansen fessin el cim, Scott Fisher, fsicament esgotat, va fer el cim a les 3:45 p.m. A Scott, li havien passat factura els dies de laclimataci, quan va haver de fer mil i un trajectes entre els camps per satisfer les necessitats dalguns dels seus clients. Segurament tamb deuria tenir un principi dedema pulmonar o cerebral. Durant el descens la tempesta va empitjorar. La neu i el vent van fer impossible veure ms enll de 20metres. Els equips s van trencar, les cordes dalguns punts van desfixiar-se i les petjades van esborrar-se. Fisher, acompanyat del seu Sirdar Lopsang Jangbu, no va poder passar de la Balconada. Hall i Hansen van quedar-se atrapats a lEsgla de Hillary. El guia va comunicar per rdio que Hansen estava inconscient. En sentir la transmissi, el seu company Andy Harris va agafar ampolles doxigen complementari i va comenar a pujar cap a lEsgla de Hillary. Cap a aquella hora, es 6:00 p.m. shavien format vents huracanats de ms de 150 km/h. La visibilitat era nulla i orientar-se all dalt una feina estoica. Un grup nombrs descaladors va desorientar-se al coll del sud, molt a prop del camp IV. Beidleman, Klev Schoening, Fox, Madsen, i Sandy Pittman, de lexpedici de Madness Mountain i Mike Groom, Beck Weathers, and Yasuko Namba de Adventure Consultans es van perdre quan arribaven al camp IV i van quedar a noms 20metres dun penya-segat a la cara de Kangshung. Prop de mitja nit la tempesta havia clarejat el suficient per que Beidleman, Groom i Schoening, amb un sherpa, sortissin a buscar ajuda. Madsen, Fox, Namba, Pitterman i Weathers van quedar-se on eren. Amb sort els tres escaladors van trobar el camp IV, a noms 200 metres don eren, i van poder guiar a Boukreev cap a on es trobaven la resta. El rus, en un gest heroic i jugant-se la vida, va arribar fins als supervivent i va ajudar a Pittman, Fox i Madsen a arribar a les tendes del camp. A Namba la va donar per morta i al americ Beck Weathers, ni el va veure. Cap a les 4:43 p.m. de lonze de maig, en una transmissi per rdio amb el camp base, Hall va advertir que Hansen shavia deixat anar i que, tot i que Harrys va arribar a donar-los loxigen, havia desaparegut. Es trobava a 8.749metres i sense aire, ja que shavia congelat el conducte de lampolla. Mentrestant al camp IV, Stuart Hutchison, que el dia abans va recular en lascensi cap al cim, va sortir a veure si trobava Yasuko Namba i Ben Weathers. Quan va veurels els dos presentaven unes condicions fsiques extremes i va deixar que la naturalesa fes el seu cam. Hores ms tard, Ben Weathers va aparixer, caminant com un zombie, i per sorpresa dels all presents, al camp IV. Amb greus congelacions a la casa i al bra dreta, havia sobreviscut a ms de 30 hores a la intemprie. El seu estat era molt crtic. De fet no creien que supers aquella nit. Per per la seva sorpresa, Krakauer el va trobar viu al dia segent quan es disposaven a deixar el camp IV. Amb una injecci dadrenalina van aconseguir que camins. Durant els dos dies segents van aconseguir baixar-lo fins al camp II. Lopsang Jangbu, Sirdar de Scott Fisher va trobar-lo el 11 de maig totalment desvalgut al costat de taiwans Makalu Gau (duna expedici taiwanesa). A Scott van

subministrar-li calmants per fer-li els ltims instants ms fcils. Gau va sobreviure i el van poder evacuar fins al camp II. Lnic helicpter que ha sobrevolat fins al camp II de lEverest ho va fer dos cops per evacuar a Gau i a Weathers, els supervivents ms malparats. Aquella ascensi va cobrar-se la vida de Rob Hall, Scott Fisher, Doug Hansen, Andy Harrys, Yasuko Namba i tres Sherpas; Subedar Tsewang Samanla, Lance Naik Dorje Morup i Head Constable Tsewang Paljor.

Valoraci personal del llibre. Al llibre La febre del cim, Krakauer ens narra, en primera persona i amb les veus dels protagonistes, els dies abans de lhorrible tragdia (i la tragdia) que va tenir lloc al mont Everest lany 1996. Per tots aquells meravellats amb el mn de lescalada, per sense experincia en cap pic important (lAneto com a molt) s un llibre impactant, que tatrapa en els esdeveniments, i que et fa sentir un ai al cor per cada una de les persones que van aquell dia van atacar el cim. Narrat de manera cronologia, tret del principi on trobem al propi Krakauer en el moment en que ell esta descendint del cim, el llibre presenta a cadasc dels escaladors que aquells dies eren l'Everest. Les expedicions, les seves motivacions, els guies, les tradicions dels sherpes, fins hi tot els pobles per on passen de cam al camp base. Et presenta les motivacions o interessos de cada persona envers la muntanya, la lluita personal de cada una de les persones que es troba all a dalt per superar-se i aconseguir fer el cim. Sempre presentats des del punt de vista de Krakauer, acabes agafant estima a algunes persones, en el meu cas Doug Hansen el tex que intentava per tercer cop fer el cim. Per tamb exposa la realitat daquest ltims anys a lEverest: la creixen mercantilitzaci de la muntanya. Ell mateix es qestiona expedicions com la seva; un grup de 8 persones amb poca experincia en alta muntanya, o nulla, amb una condici fsica bona per no excellent, amb poca formaci en escalada sobre gel, poc preparats psicolgicament, ... gent del carrer, flipats per lescalada, per que no tenen la preparaci idnia per escalar lEverest. s com donar un Ferrari a una persona que sacaba de treure el carnet. Massa cotxe per a tanta poca prctica.

Krakauer exposa els que, per ell, van ser els possibles errors que es van cometre aquells dies: Perqu Rob Hall no va fer baixar a tothom que no havia aconseguit el cim a les 2,00 p.m., si era lhora mxima que ell havia marcat per tirar avall? Perqu alguns sherpes van haver de carregar amb clients, esgotant totes les seves forces? Potser 33 persones atacant el cim en un mateix dia siguin masses persones, per aix es van crear els embotellaments al coll del cim o a lesgla de Hillary, que van provocar endarreriments. Sigui com sigui, a lEverest hi han perdut la vida alpinistes delit com Roger Mashall, Mick Burke o George Leigh Mallory, aix que tampoc es pot dir que aquells que fos culpa de la inexperincia en alta muntanya la mort dels clients i dels dos guies (que van haver de socrrer els seus clients). Pujar lEverest ha estat i ser sempre una empresa tremendament perillosa, tant si sapunten nefits de la m dun guia com si ho fan escaladors de talla internacional. Per ms enll de deixar-shi la pell, lEverest va desgraciar moltes vides; familiars de les vctimes van haver de rebre seguiment psiquitric urgent; Beck Weathers, que va salvar la vida miraculosament desprs de 12 hores en coma hipodrmic, va perdre el nas, la m dreta i tots els dits de la m esquerra; Sandy Pitterman es va trobar que lhavien convertit en cap de turc de tot el que havia passat a lEverest; etc. Aquell any, un conjunt de petits errors humans van desenvolupar en una tragdia sense precedents. Potser la lluita interior de cada un dels que pujaven aquell dia lEverest els va fer oblidar el ms important; la lluita amb la prpia muntanya. Potser, com diu Krakauer, entre aquelles expedicions del 1996, hi havia ben poques persones que tinguessin una noci exacta del risc que corrien en el marge estret que separa la vida i la mort a partir dels 7.000 metres.