Lara Orizaola

Segle XV, lEdat Moderna Introducci

A partir del segle XV anomenen aquesta poca Moderna. s una nove etapa de grans canvis. El primer gran canvi important s el canvi dIdeologia. A lEdat Mitjana hi havia el Teocentrisme (tot gira al voltant de Du), i ara hi ha lHumanisme. Un dels molts altres canvis s que lhome t ganes dexplorar, estudiar, t un esperit aventurer, vol ampliar horitzons, etc... Per tant, lhome vol coneixer Africa, Xina, Jap, etc... perqu noms coneixia fins al Jap, a on hi havia la famosa ruta de les espcies. Marco Polo coneixia molt b aquesta ruta. Europa estava dividida en petits estats. En el segle XIV havien passat poques molt dolentes, el 1348 va haver-hi la Pesta Negra per la mala collita i la falta dhigiene, etc... Era tamb una poca de guerra. Noms es coneixia el Nord dAfrica. La Xina ja era un gran imperi des dabans del segle III a. C. Apareixen les Monarquies Autoritaries, els reis concentren tot el poder. s el moment de les anomenades Unions Dinstiques, en que suneixen regnes mitjanant el matrimonit. El 1515 1516 els europeus sexpandeixen per tot el mn. El 1512 Navarra suneix a la corona de Castella. Al segle XV desapareix lImperi Bizant el 1453. Constantinoble s conquerida pels turcs. El 1492 Cristfol Colom descobreix Amrica, i el viatge s financiat per la Reina Isabel de Castella. Granada no es conquereix juntament amb la resta de peninsula, exeptuant Navarra, ja que estava en mans dels musulmans.

LHumanisme
LHumanisme s un moviment de renovaci, una nova ideologia que sinicia a finals de lEdat Mitjana a Itlia i que es difon a tot Europa. Lhome s el centre de tot, t un gran afany de saber, es desenvolupa una actitud crtica. Creu en lexperimentaci sentimental. Apareix el Renaixement. El Renaixement es va anomenar aix perqu es va suposar que havia ressucitat els tresors de la cultura grega i romana. Els artistes del renaixement van buscar la bellesa en la proporci i lequilibri, en la finor del dibuix i en la riquesa del color. Es respecten molt autors com Plat o Aristtil, dos filosofs grecs. Es coneixen moltes llenges com el grec, llat, hebreu... LHumanisme busca sempre la veritat de les coses a travs de la observaci, la reflexi i la investigaci. Es promouen molt les llenges populars.

A nivell religis, Du queda en segon lloc, tot i que la gent encara continua sent catlica. Hi han dues coses que ajuden a difondre aquestes coses: la impremta (inventada per Gtenberg, el 1453), ja que els llibres eren ms barats i podien accedir-hi ms facilment; i les Acadmies, a on sanava a estudiar, a aprendre... la ms famosa va ser la Acadmia Platnica de Florncia. Les Universitats es van tornar pbliques, ja que abans eren propietat de lesglsia i noms hi acudien els nobles. Una universitat important va ser la Universitat de Salamanca. LHumanisme es difon per tot Europa grcies als viatges i intercanvis dinformaci cultural.

Avenos Cientfics
Lampliaci de coneixement de cincies com sn Geografia, Zoologia, Botnica i Cartografia. Per part de la investigaci del cos, Miquel Servet va descobrir la circulaci de la sang. Tamb va haver-hi ampliacions danatomia per part dAndreas Vesal. Al segle XVI Nicolau Coperni va promulgar la Teoria Heliocntrica, en la que el Sol era el centre de lUnivers i els planetes giraven al voltant seu. Per lesglesia no va voler admitir-ho i el van condemnar a la foguera per blasfmia. Apareix una nova figura, els anomenats Mecenes. Eren persones que protegien els Savis i Artistes. El mecenes ms fams va ser Lorenzo de Mdici.

Personatges importants
Martin Behain: era un navegant que va treballar a la cort del rei de Portugal. El 1492 va inventar el Globus Terraqui ms antic que hi ha, en el qual no hi figura Amrica ni Oceania. Enric el Navegant: va ser rei de Portugal, i va promocionar i financiar les expedicions portugueses per descubrir mn. Cristfor Colom (1451-1507): va nixer a Gnova, tot i que no se sap ben b si era veritat, hi han indicis de que fos Catal. Ell volia trobar una ruta comercial alternativa per arribar a lndia. Va anar a diferents regnes, per cap el va voler escoltar. Va anar a Castella, per Isabel I estava massa ocupada reconquistant Granada. El 12-01-1492 la van reconquistar, i quan Colom hi va tornar, Isabel va acceptar. La reina i diferents comerciants i mercenaris van ajudar. Van anar-hi amb dos naus i una carabella. El 12 doctubre van arribar-hi. Colom va tornar-hi quatre cops ms, per va morir creient que era lndia. Americo Vespucio: va ser el que es va adonar que Amrica era un continent nou.

Maquiavel: va ser escriptor, filsof... va escriure el prncep. La famosa frase la fi justifica els mitjans s seva. Parla de les monarquies autoritries. Maquiavel va dir que el que controla un regne no sha de sotmetre sota el poder del Papa ni lemperador Alemany, sin que pot fer el que vulgui sempre i quan sigui bo. Erasme de Rotterdam: era un sacerdot, va estudiar teologia. Va ser conceller de lEmperador Carles V. Va escriure sobre el cristianisme i la religi. Deia que la religi sha de viure mitjanant la caritat i la oraci. El clergat vivia envoltat de luxes, per ell no ho veia b. Gonzalo Fernndez de Crdoba El Gran Capitn: va ser un capit importantssim en lexrcit dels reis catlics, perqu el va modernitzar i va tenir moltes victries. Va ser molt important en les guerres de Granada. I va ser lencarregat de portar les negociacions amb Boabdil, lltim rei musulm de Granada, sobretot perqu va aconseguir la rendici dels musulmans. Tamb va aconseguir recuperar Npols de les mans dels francesos. Condottieri: eren soldats mercenaris, eren oficials que, si en algun moment de la batalla els enemics li oferien ms diners, canviaven de bndol. Noms reconeixien els diners.

Descobriments Causes
Lesperit aventurer o lesperit missioner, anar a Amrica en busca denriquiment i ennobliment. Els avenos cientfics milloraven el viatge, com la brixola, lastrolabi (que permetia calcular la latitud), el tim mbil, lncora de braos separats, la carabella, la millora de la vela llatina (veles triangulars i quadrades), canons, bodegues ms grans, la cartografia. I tamb la recerca de noves rutes comercials (sedes, pedres precioses...).

Exploracions
Les recerques ms importants les van fer Portugal i Espanya. Portugal, amb el rei Enric el Navegant, van recrrer les costes dfrica, i el 1487 Bartolom Dias va arribar al Cap de Bona Esperana. El 1498 Vasco de Gama va arribar a lndia, i el 1500 Alvares Cabral va arribar al Brazil. Per part de Castella, el 12-10-1492 Colom va descobrir Amrica. Durant el seu primer viatge va arribar a la Repblica Dominicana, Hait, el Carib... En el seu segon viatge va ecplorar el Carib, en el tercer viatge va tocar terra en el continent. A lltim hi va anar amb el seu fill, el qual va escriure un llibre sobre el seu pare. Un altre fet va ser la primera volta al mn. Comena el 1519, dura tres anys, fins el 1522, surten 200 homes en 5 vaixells. Lexpedici va sortir comandada per Magallanes, el qual mor un any desprs a Filipines en un enfrontament.

Juan Sebastian Elcano el substitueix, seguint pel Pacfic, Filipines, sia, etc... i tres anys desprs tornen a casa, arribant a Sant Lucar de Cdiz amb noms 18 homes i un sol vaixell.

Repartiment del mn
Es produeix entre Portugal i Castella mitjanant el Tractat de Tordesillas el 1494. Es fa aix: Portugal es queda frica, sia i Brasil, i Castella es queda Amrica i les Filipines.

Amrica Precolombina
Un cop els espanyols arriben a Amrica, es troben que hi han cultures precolombines instalades all: els Maies, els Asteques i els Inques. Maies Vivien a la Pennsula de Yucatn. Sorganitzaven en ciutat-estat, cada ciutat es governava per si mateixa. La societat sorganitzava per famlies: avis, pares, tiets... en clans. Leconomia es basava en lagricultura: blat de moro, cacao... Feien dartesants: cistells... Eren arquitectes i matemtics, utilitzaven les pirmides per observar el cel i estar ms a prop dels Dus. Eren politeistes. Els seus Dus eren el Sol, el Vent, la Pluja... les forces de la natura. Tenien escriptura jeroglfica. Asteques Vivien a la Vall de Mxic. Eren pobles guerrers, i sagrupaven en tribus. Poques ciutat-estat saliaven entre elles. Lloc important: Tenochtitlan (Ciutat de Mxic). Economia basada en lagricultura: tomquets... Tamb es basava en la cermica i els tints. Era un poble molt guerrer. Cobraven impostos als venuts. Feien pirmides, eren politeistes i feien sacrificis humans. Inques A la zona de Per, Argentina, Xile, Bolvia i Equador. La societat estava dividida en clans. El cap suprem era lInca, el Fill del Sol. Tenien una xarxa de carreteres que abarcaven 40.000 km que unien ciutats. Daquestes sen conserven unes 25.000, i es poden visitar. Tenien un sistema de correu. Economia basada en agricultura, sobretot blat de moro i patata, i tamb feien coses amb coure i or, i feien estris de cermica. Eren politeistes.

Labril del 1492 Colom i els reis catlics firmen un document anomenat Capitulacions de Santa Fe, en el qual consten les condicions del viatge i el comproms per part dels reis: Colom s anomenat Almirant de tots els mars, Birrei de les terres descobertes i un 10% econmic.

Hernn Corts, el 1521 va aconseguir entrar a la ciutat Asteca, i va fer presoner a Moctezuma, el cap Asteca. Es considera la gran conquesta. Els maies havien desaparegut un segle o dos abans. Francisco Pizarro el 1532 va aconseguir capturar i empresonar Atahualpa, el Cap Inca, aconseguint la conquesta de Per. Un any desprs, tot linca estava en mans dels espanyols. Aquests continuen les expedicions cap al sud. Lany 1541 es fa la conquesta de Chile, i es funda la ciutat de Santiago de Chile, per Diego de Almagro. Lany 1536 es funda la ciutat de Buenos Aires, per Pedro de Mendoza. Europa aport a Amrica: la llengua, lart, la religi, el blat, el caf, cavalls, porcs, vaques, ovelles, la roda... Amrica aport a Europa: el tomquet, les patates, el cacao, blat de moro, pebrot, mongetes, gall dindi, iuca... Lany 1511 es va crear el concell dndies, el que al 1524 Carles V el va modernitzar. Hi havia lleis i jurisdiccions per terra, mar... A Sevilla hi ha la casa de contractaci i organitzava i controlava, vaixells, or productes...

Organitzaci social dAmrica conquerida

Tenien les mateixes lleis que Castella. All hi governava lanomenat concell dndies. La casa de Contractaci vigilava el comer. A Amrica, el cap suprem en representaci del rei era el Birrei. Nhi havia dos: el birregnat de Mxic i el birregnat del Per. Vam exportar productes com or i plata, hi havia moltes mines; una mina molt important s Potos. Espanya es va enriquir moltssim, per a partir del 1620 es van acabar els diners: pagar els pirates, pagar els guerrers... quan Felip IV puja al tro (1620), hi ha la mxima potncia dEuropa ( espaa). Hi havia grans hisendes, grans plantacions agrries. La darbre era indgena. Al final, va quedar organitzada per criteris racials. Primer hi havien els Espanyols; desprs els criolls (espanyols nascuts a Amrica); els mestisson (fills dun indgen amb un Europeu); i finalment un esclau (negre, transportat dfrica).

Monarquies autoritaries
Es produeixen molts canvis al segle XV. Es produeix un gran creixement demogrfic, un gran creixement econmic (grcies a laugment dartesants). Tamb hi ha un gran moviment comercial. Gran desenvolupament urb, les ciutats creixen. s una poca dobertura comercial del Mediterrani. Sorgeixen els primers elements del capitalisme, apareix la banca. Sofereixen crdits, xecs... es mou al voltant duna economa monetria. Apareixen els Usures, que deixen diners per els interessos sn molt alts. La societat estava dividida en dos grups: els privilegiats (nobles i clergat), i els No-privilegiats (burgesia i pagesos). Privilegiats: tenien moltes terres i no pagaven impostos. No-Privilegiats: pagaven impostos, els pagesos poden tenir terres prpies.

Poltica abans del segle XV

Europa estava dividida en petits estats, que tenien el poder princeps i reis, el poder estava limitad, ja que hi havia altres nobles que li deien el que havia de fer.

Poltica al segle XV:

Unions dinstiques: matrimonis per a unir regnes. Apareix la Monarquia Autoritria: els reis cosentren el poder, tenen el poder grcies a les unions dinstiques i la unificaci territorial. Controlava lexercit que es va fer molt poders (format per bastants mercenaris). Els reis comencen a cobrar impostos a la noblesa i el clergat. Estableixen una xarxa diplomtica per relacionar-se amb altres estats. Cap al segle XII XIII es convertir en una monarquia absoluta.

Alemanya i Itlia continuent sent petits estats independents fins al segle XIX. La sentncia de Guadalupe s aquella per la cual els nobles i el Clergat tenen que pagar impostos, fet que els posa en contra del rei.

Reis Catlics

El nom de Reis catlics els hi va posar el Papa Alexandre VI, donada lespiritualitat i la fe que tenien, sobretot Isabel Es cases lany 1469. ferran era fill de Joan II, i el 1479 hereda Arag. Isabel tenia un germ, Enric IV, el cual a la mort del pare va heredar el tro i es va casar amb la de Portugal, amb la cual van tenir una filla, Joana, la que no se sap segur si era la filla real. Quan va morir, va haver-hi una guerra de succesi entre els partidaris dIsabel i els de Joana. El 1474 Isabel hereda el tro de Castella. Isabel i Ferran eren cosins, i quan van anar al papa a demanar perms pel casament, el papa shi va negar, per ells es van casar igualment. Quan suneixen, les poltiques continuen independents, per suneixen nominal i territorialment. Com que Ferran es va comprometre a viure a Castella, a Arag hi governaven uns delegats o un birrei. Van tenir sis fills, dels cuals la tercera i futura reina era Joana la boja, que es cs amb Felip el Bell. Poltica exterior Els reis catlics volien aconseguir unificar altres territoris, com Amrica. Tamb van aconseguir el regne de Npols (1503), i tamb aconsegueixen a nordfrica ciutats com Melilla, Or i Alger. Un altre motiu va ser establir pactes i aliances amb altres regnes a travs del matrimoni dels seus fills. Enviaven embaixadors a tot arreu dEuropa.

Poltica interior Expansi territorial: aconsegueixen Granada (1492) i Navarra (1512). Unitat religiosa: expulsen els jueus (1492) i els musulmans (1502) de la pennsula. Es recupera el Tribunal de la Inquisici (1471), que era una excusa per controlar la poblaci, per a evitar la blasfemaci i la bruixeria. Societat: hi ha els nobles i clergues; la classe mitjana (jueus); i els de camp (pagesia i ramaderia). La mesta s una associaci que socupa de la cria dovelles Merines. Castella/Arag: els reis van confirmar i refermar les lleis, i van establir un seguit de pactes amb Catalunya per tenir amistat mitjanant la sentncia de Guadalupe.

El Renaixement Caracterstiques principals

Moviment artstic que abarca el segle XV (Quattrocento) i el segle XVI (cinquecento). Va sorgir a Itlia el segle XV, a la ciutat de Florncia, i el segle XVI la capital renaixentista pass a ser Roma. Es t constncia de que a la de Dijon (Frana) tam va sorgir el Renaixement. Apareix la figura de lartista i se li donar molta importncia a lobra que fa, la firma i reb diners. s intelectual, una persona culta que coneix altres cincies (religi, mitologia, matemtiques...), i tamb coneix altres arts apart de la seva feina per utilitzar-les. Mecenes: eren els protectors dels artistes i els savis. Lorenzo de Mdici destaca especialment. Al segle XVI els Papes passen a ser els mecenes.

Caracterstiques de lart
Representa lhome com a centre de tot. Retorn a lantiguitat clssica: caracterstiques de lart grec i rom. Domini de la perspectiva, profunditat... La Natura: sobserva i es representa. Temes religiosos, mitolgics i retrats tamb sn molt importants a les obres renaixentistes. Arquitectura Retorn a lantiguitat clssica. Sutilitzen arcs de mig punt, voltes de can, planta Basilical, utilitzaci de columnes segons tres ordres grecs: Dric, Jnic i Corinti, que poden ser adosades o no. Ara tamb sutilitzaran la cpula i els frontons. Sutilitzaven blocs de pedra. A nivell decoratiu, sutilitzaven guirlandes (flors), medallons i cillars o blocs de pedra encoixinats. Escultura Es fan servir els models o cnons de bellesa antiga (havia de tenir set caps...). Materials: marbre i bronze. Feien molts retrats, bustos, escultures eqestres... Pintura El centre s Florncia. Donen molta importncia a la perspectiva o profunditat. Es desenvolupa molt el dibuix i apareix la pintura a loli. Els temes sn religiosos, mitolgics, retrats i nus.

Power Point: Ens mostra la transici gtica-renaixentista. Van Eyk: Matrimoni Arnolfini (art modern). Indicis de perspectiva. Punt de fuga: mirall. Jernimo Bosch: el jardn de las delcias, parads-vida terrenalinfern. s un trptic. Giotto: campanile de Florncia. Arcs de mig punt barrejats amb arcs ojivals gtics. Cardenal de Sevilla: gtic, isabel i renaixentista. Dami Forment: retaule de El Pilar. Quattrocento Arquitectura Brunelleschi: cpula de la catedral de Santa Maria del Fiore, a Florncia. Consta duna planta circula, tamb i llanterna, campanar de Giotto, finestres obertes/tancades, 41 metres de dimetre. Brunelleshi: Palau Pitti: arcs de mig punt, volta de can, columnes jniques... Alberti: temple de malatesta. Columnes adosades. Escultura Donatello: Sant Jordi. Donatello: El David, de bronze. Ghiberti: porta del Baptisteri de Florncia. Escenes de la vida de Jess, relleu a la paret. Pintura Botticelli: Sant Sebasti. Botticelli: naixement de Venus. Nus, mitolgic. Botticelli: les tres grcies (la primavera). Simetria. Botticelli: adoraci del reis mags. Fra Angelico: la anunciaci. T una mica de perspectiva, colors vius. Masaccio: expulsi del parads: Adam i Eva ms angel expulsant-los. Masaccio: trptic de Sant Giovenale: verge amb nen. Cinquecento Arquitectura Sant Pere del Vatic: del 1506 1546. diferents arquitectes. T una cpula, arcs de mig punt, columnes adosades jniques. Plaa Sant Pere del Vatic: Bernini (estil barroc) doble filera de columnes, esttues sants i apstols. Miquel ngel: cpula del Vatic. Finestres, llanterna... Escultura Miquel ngel: la Pietat. Verge amb Jess mort als braos. Miquel ngel: El David. Marbre, bona musculatura.

 Miquel ngel: Moiss. Sensaci de moviment, cames avanades. Miquel ngel: Lorenzo de Mdici; a la seva tomba. Miquel ngel: la Virgen de les escaleras. Relleu amb nen en braos. Pintura Leonardo Da Vinci: la Gioconda. Profunditat, somriure enigmtic, tcnica sfumato (molt caracterstic de Leonardo) difuminat contorns. Leonardo Da Vinci: lHome de Vitruvi. Leonardo Da Vinci: El Sant Sopar. Jess, dotze apstols i Maria Magdalena, difuminats. Leonardo Da Vinci: La Virgen de las Rocas. Leonardo Da Vinci: el judici final. Capilla Sixtina. Leonardo Da Vinci: la creaci. Rafael: escola dAtenes. Hi han filsofs... Rafael: cardenal. Tiziano: Carles V a Mhlberg. Fill de Joana. Tiziano: Felip II fill de Carles I. Tiziano: Venus i Adonis; mitolgic. Tiziano: el Concili de Trento. Espanya El Greco: san Martn y el Mendigo. El Greco: el expolio. El Greco: el entierro del Conde Orgaz. El Greco: caballero con la mano en el pecho. El Greco: Laoconte. Faana de Salamanca: estil Plateresc. Machuca: Palau Carles I a Granada. Coixinets. Cavarrubias: alczar de Toledo. Juan de Herrera: Monestir de lescorial. T una graella. Bartolom Ordoez: sepulcre de Joana i Felip.

El segle XVI 1. Introducci

Final del regnat dIsabel la Catlica, mor el 1504, i tamb mor Ferran dArag el 1516. La successora nominal s Joana la Boja. Quan mor Ferran, Carles I hereda el tro i s nomenat rei dEspanya. Lestat es fa el ms fort dEuropa (hegemonia, el ms poders). El punt de mxim explendor va ser amb Felip II, per va portar la ruina al pas al final del seu regnat. Frana no estava dacord amb que Carles I es queds amb tot i li posa trabes. A nivell poltic s el ms important. Hi ha un augment de la poblaci, al principi a Europa hi ha uns 80 milions de persones, i a principi del segle XVII puj a 105 milions. Hi ha molta natalitat, millora dhigiene. Els llocs ms habitats eren la franja Atlntica, pasos baixos, nord de Frana, nord Alemanya, sud dEnglaterra. 2 Uns 15 hab/km a Espanya, molta densitat. Ciutats importants: Npols, Mil i Pars.

Societat
La ciutat estava dividida en tres estaments.

Privilegiats: no pagava impostos, tenia moltes propietats, estaven situats en els crrecs de govern.

No Privilegiats: el poble menut. Sostenien a tota la societat amb les seves artesanies, agricultura... i sobretot perqu pagaven impostos.

Hi havien tres categories dartesants: Mestre Oficial Aprenent

Economia
El segle XVI va ser un segle de creixement econmic molt important. Agricultura i ramaderia: era el principal sector, un 80% de la poblaci. La producci no era gaire alta. Els conreus ms representatius eren els cereals o la vinya. En el cas de la ramaderia hi predominava la cria dovella, sobretot per la llana. Indstria: en petits tallers, manofacturada (a m). Lalimentaci i el txtil, entre altres, eren importants. Comer: lactivitat comercial va crixer grcies a ladquisici de nous coneixements i avenos al mar. Productes: blat, sal, espcies, fusta, primeres matries, txtils (cot, seda, llana...), metalls preciosos (or i plata)...

2. Imperi de Carles I
El regnat de Carles I sinicia el 1516 i acaba el 1556 amb la seva abdicaci a favor del seu fill Felip II. Carles I o V va morir dos anys desprs al monesteri de Yuste, retirat de la vida poltica i dedicat a la vida religiosa. Carles va nixer i viure a Flandes, no parlava cstell, no li agradava regnar. A la mort de Ferran, va rebre: les corones de Castella i Arag (1516), lanomenada casa de Borgonya (1515, als pasos baixos), lanomenada casa dHabsburg (Austria i Alemanya, el 1519, lanomenat Sacre imperi romano germnic). Vei molt poc a la seva mare. El seu conceller era Erasme de Rotterdam, era molt inteligent, per preferia anar de caa a estudiar. Jura el crrec al 1518, els dos anys que van passar hi va regnar el Cardenal Cisneros com a regent. Les corts de Castella no estaven contentes amb el nou rei, per li va acabar agradant. Les condicions que les corts li varen posar a Carles I van ser aquestes: 1. Aprendre Castell i els costums. 2. No anomenar a gent flamenca per als crrecs de govern. 3. Respectar la seva mare. 4. Prohibir que sendugus or i plata dAmrica cap a Flandes. Tot i que al principi va acceptar, els primers anys no va complir amb els punts 2 i 4. Tot aix va comportar la guerra de les comunitats el 1521, i a Arag sanomen la guerra de les germanes, entre el 1519 i el 1523.

Organitzaci de lImperi
Sorganitzar per consells, sanomenaven Polisinodial. Estaven formats per gent propera i elegida pel rei, ell els presidia. Tenien el poder legislatiu, executiu i judicial. El secretari duia a terme tot el que deia el rei. Hi han diferents consells: Consell de Castella: governar Castella, el ms important. Consell dArag: governar Arag. Consell dEstat: poltica exterior. Controlava els ambaixadors. Consell de la Santa Inquisici: vigilar i controlar linquisici. Consell dOrdes: ordres militars, com els templaris, organitzar i controlar. Lordre de Santiago (nord) i lordre de Calatraba (sud). Consell de les cruades: lluitaven contra els infidels. Consell dIzenda: organitzar arques de lestat, cobrar impostos...

 Consell Suprem de les ndies: controlava i governava Amrica i els mars del voltant.