Lamor i la percepci dels valors. [Cap.

3 er] Amor, desig, plaer

(fragment)
Joaquim XIRAU (Figueres, 1985 Mxic, 1946). Catedrtic de Filosofia de la Universitat Autnoma de Barcelona AMOR, DESIG, PLAER No s lamor desig. El desig s escassedat. Lamor s plenitud. Desitjar alguna cosa s mancar della; proposar-se alguna cosa, llanar la vida cap a la seva consecuci i possessi. Lamor, per definici, no es proposa res ni desitja res. En un altre sentit ho vol tot i sho proposa tot. No vol res per ell mateix. Ho vol tot per la cosa estimada. Il.lumina els seus valors ms alts i els comparteix i els disfruta pel sol fet daquesta illuminaci. Per aix el desig es calma amb la possessi. Es calma i arriba a la sacietat i fins a la repugnncia. Res no s capa de calmar lamor, per essncia insaciable. Mai les coses no ofereixen enterament el volum infinit dels seus valors actuals i virtuals. Per aix lamor provoca sempre lamor. El desig es satisf. Lamor s eterna insatisfacci. I la conscincia amorosa troba la felicitat en el fet mateix daquesta insatisfacci. Res ms absurd que confondre o derivar lamor del plaer. Lamor proporciona goig per tamb origina pena. En ell va implcit el plaer, per tamb el dolor. El sospir est ms a prop de lamor, que la neu de la blancor. En la conscincia amorosa hi ha ms alegria, per hi ha tamb ms sofriment. La vida espiritual entera es fa ms intensa. Lsser amat s per a lamant font dels gaudis ms vius i dels dolors ms intensos. s ms, el plaer per ell mateix no sols no s lamor, sin que constitueix la negaci ms palesa de lamor. Buscar el plaer pel plaer s renunciar a tota jerarquia de valors, fer de les persones i de les coses simples mitjans al servei de fins egoistes. Res s ms contrari a lamor que fer de les persones simple instrument de plaer. Lafany de plaer destrueix les diferncies i els matisos. A diferncia de lamor, s, en efecte, cec. Tot ho redueix a la satisfacci del gaudi. I el sentiment del gaudi es

rovella amb lhbit. Pel plaer les coses i les persones borren els seus perfils propis i deixen el mn redut a pols i cendra. Darrera el carnaval, el memento. El mn enter redut a vanitat de vanitats... Tot el contrari de lamor que porta el mn a tota la plenitud de la seva possible radiaci. Per aleshores en els actes de lapetit sensorial en la fam, en la set... on sembla que hi hagi el descobriment instintiu dun valor, no es pot dir que hi hagi amor? s el problema del valor dutilitat, el valor vital per excellncia. En aquesta pregunta hi ha un equvoc que cal aclarir. En un cert sentit hi ha amor. Precisament en lnic sentit en el qual es pot parlar, duna manera directa, del descobriment dun valor. Una cosa s alimentar-se i altra cosa percebre el valor o el b til en laliment. El primer es resol en una cadena causal en la qual caldr buscar lexplicaci naturalista de linstint. Sigui aquesta quina sigui, es tractar sempre quelcom subjectiu, purament animal, en el qual entre el subjecte i lobjecte desapareix tot mbit i tamb, en ltim terme, la subjectivitat i lobjectivitat. En el segon hi ha percepci de valors i de bns i hi ha per tant tamb amor. El moviment amors s ac, com arreu, una de les una de les activitats objectivadores de la realitat. Crea distncia i mbit, em posa a mi enfront de les coses, em destaca i em separa delles. Una cosa s alimentar-se i altra cosa percebre lordre dels aliments i veure la seva utilitat. Els primitius desconeixien la funci reproductora de lacte sexual. Lanimalitat desconeix la funci alimentcia de lacte de prendre aliments. No s el mateix utilitzar quelcom que donar-se compte del fet que la cosa s ella, til, til per a mi i pels altres, o per tots, o per alg. Per al primer no es necessita amor. Per a veure la cosa com a til, s a dir, en el seu valor, evidentment, s. No es necessita amor per a menjar. Com no sen necessita per a practicar lacte sexual. Per s per a menjar aliments o per a practicar-lo amb una persona. Una vegada ms el plaer no s amor ni t res a veure amb lamor. Lestimaci del plaer com a valor com un calor objectiu, vlid per a mi i per als altres s un acte damor. Lamor s sempre objectivitat, separaci, respecte distncia. Estimar una cosa s estimar-la a ella en el que s utilitat o bellesa o justcia i les coses tils que en sn impregnades i en alguna mesura la realitzen. El valor es dna exclusivament en la conscincia amorosa i s en ella veritat i objectivitat. No s la conscincia del que per a mi t valor,

sin de les coses i els bns que valen o pretenen valdre ells, en si i per si i per tant per a mi i per als altres, independentment de les circumstncies subjectives de la meva individualitat. El que val noms per a mi, amb la conscincia que noms val per a mi, evidentment no val. s clar que els valors i els bns i les coses depenen tamb de mi, s a dir, del subjecte, i que sense el subjecte es redueixen al pur no res. Per no depenen noms o exclusivament de mi. La conscincia amorosa s precisament la mxima potncia observadora, aquella que descobreix el que les coses valen o aspiren a valdre en si i per si. Aquest considerar les coses per elles mateixes i en elles mateixes s precisament una de les caracterstiques fonamentals de lamor. Per la seva funci categorial es constitueix un mn enfront de mi, un mbit objectiu en el qual em moc i enfront del qual projecto totes les meves aspiracions i tots els meus afanys. Sense aix desapareixeria el mn com a tal, les coses caurien damunt meu i es fondrien en mi, s a dir, desapareixeria tota diferncia entre elles i jo. En el lmit de la subjectivitat es donar confusi i supressi del subjecte i de lobjecte. Hi pot haver i indubtablement hi ha coses que valen exclusivament per a mi, s a dir, en relaci a la meva vida personal. Per incls en aquest cas valen, elles, per mi. Incls el valor individual i personal s, en ltim terme, objectiu. La subjectivitat pura s la simple supressi del valor i del cosmos i en ltim terme de lobjecte i del mateix subjecte. En suprimir-se ell em suprimiria a mi. I restarien noms toms. Tot si es vol. Si es vol, no res.
JOAQUIN XIRAU: OBRAS COMPLETAS, v. I. Fundacin Caja de Madrid, (Madrid), 1998, p. 107-109.