ndex

1. Introducci a. Definicions dinters b. Historia 2. Biomaterials a. Propietats i caracterstiques b. Biomaterials metllics c. Obtenci biomaterials metallics 3. Aplicaci de biomaterials en implants 4. Bibliografia

1.a. Definicions dinters:

Que sn els materials funcionals?

Els materials Funcionals representen a aquells materials que a ms de ser tils; sobre la base de les seves propietats estructurals, qumiques, fsiques o mecniques, poden exercir una acci dins d'un procs. Aix pot significar, que per efecte d'electricitat, magnetisme, deformaci, calor o reacci qumica, poden arribar a ser activats i constituir un element actuador; Fsic, Mecnic o Qumic. Aquests materials tenen una funci operativa dins d'un sistema, no solament dins de lenginyeria, sin tamb dins d'altres rees del coneixement. Aquells materials que sutilitzen particularment per a actuar en sistemes mecnics tamb sn coneguts com a materials intelligents. Els materials principals utilitzats en la medicina son: materials amb efecte memria, titani i crom.

Que sn els biomaterials?

Material sinttic emprat per reemplaar alguna part del cos o fer-lo interactuar amb alguna part del mateix. Sn materials capaos dentrar en contacte amb teixits vius, durant un cert perode de temps, com si fos una part ms del teixit i el complets i ajuda a millorar-ne el funcionament. No solen afectar la resta de lorganisme ni sn afectats pel mateix, a no ser que siguin dissenyats amb aquesta voluntat.

Que sn els implants?

Un implant s un dispositiu mdic fabricat per reemplaar una estructura biolgica que falta, suplantar a una estructura biolgica danyada, o millorar una estructura biolgica existent.

Els implants mdics sn dispositius fabricats per l'home, a diferncia dels trasplantaments, que sn teixits biomdics. La superfcie dels implants que

entra en contacte amb el cos pot ser tant d'un material biomdic com a inorgnic, com el titani, la silicona o la apatita. En alguns casos, els implants contenen components electrnics, com per exemple els marcapassos artificials i els implants coclears . Alguns implants sn bio actius , tals com els dispositius d'administraci de frmacs per via subcutnia en forma de pndoles implantables o cnules o stents

Que estudia la biomecnica?

Sencarrega destudiar la mecnica i la dinmica dels teixits i les relacions que es donen entre ambdues. Cal tenir en compte aquests resultats per tal de dissenyar i inserir els implants de forma adient.

1.b. Context histric:

Els biomaterials han estat descoberts al segle XX; aquesta tardana es deu a la manca desterilitzaci i a la poca comprensi de la interacci entre els materials i els teixits vius. Linici en lestudi dels biomaterials es va produir lany 1827 quan linvestigador Levert va estudiar la resposta que tenia el cos dalguns gossos quan sels realitzaven implants dor, plata, nquel, acer i plat. Lany 1924 un cientfic constat que la reacci tissular a diversos metalls que es produa amb plata, or i alumini era adequada, per no eren ben tolerats mecnicament.

Desprs de buscar diverses aleacions amb lobjectiu de combinar la tolerncia i la fora mecnica, Vitallium descobr el primer biomaterial lany 1929. Cap al 1940 els plstics en forma de polmers sinttics van substituir els implants metllics La Segona Guerra Mundial va marcar el comenament de lera dels biomaterials. A partir de la segona meitat del segle XX, es comenaren a descobrir els biomaterials que susen avui en dia: silicones, poliuretans, hidrogels, titani... A finals dels anys 60, els enginyers van comenar a treballar als laboratoris de clnica mdica, quirrgica i dental; les seves contribucions comenaren a ser decisives i constatades a la literatura biomdica. El segle XXI sest caracteritzant per un desenvolupament de noves rees, les quals conjunten diferents vessants de cincia i altres disciplines. Els biomaterials han sorgit com a conseqncia dinvestigaci entre enginyers i metges o doctors. La bioenginyeria ha perms desenvolupar gran quantitat daplicacions biomdiques amb lobjectiu de millorar la qualitat de vida de lsser hum. La medicina est millorant de forma notable en els ltims anys grcies a lequip i als implants dissenyats i construts per especialistes mdics, mecnics, electrnics, enginyers de materials i daltres. Cal destacar que, durant els darrers anys, shan creat diferents carreres universitries basades en lestudi denginyeria biomdica, biotecnologia, bioenginyeria...

3. Aplicaci de biomaterials en implants: