Histria dels Castells

Carlos Garca-Berro Molero Divendres, 27 dabril de 2012

Index
1. Inicis dels Castells.pg. 2 2. Els Castells i les colles..pg. 3 3. Dificultats i finalitatspg. 4

1. Inicis dels Castells. El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolaina) s de l'any 1770 a l'Arbo, i els anys 1790 ja es feia servir la paraula "castell" diferenciant-lo del Ball de Valencians. El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, per no est prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els port a terme. Hi ha referncies orals de l'any 1805 i referncies escrites de 1815 de l'existncia de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Vallss la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que s'ha auto-atribut estar documentada des de 1801, es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l'any 1812 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendncia lliberal. Per tot aquest valor histric, i especialment pel manteniment d'aquest art a travs dels segles, la poblaci de Valls s considerada el "Bressol dels castells". Histricament, l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gaireb cclics), lligats estretament a perodes de crisi o bonana econmica, social o bllica. Aix doncs, per exemple, la Guerra del Francs (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van sacsejar fortament l'activitat castellera. En un perode de

mstranquillitat (1819)

es

va

alar

el

primer

castell

de

vuit.

Ambdues colles no actuaven noms a Valls sin que se solien desplaar a comarques venes contractades per actuar en festes majors o altres celebracions. 2. Els catells i les colles Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l'ajuda de la poblaci local a l'hora d'alar les construccions. Aquesta collaboraci va fer que posteriorment apareguessin dues colles ms a Tarragona (la Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), totes dues amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilafranca del Peneds, tot i que no es formar una colla fins al cap de molts vila anys, convidi la a gran les afici i admiraci fa que durant anys la colles vallenques fins a tres cops l'any (per la Diada de Sant Flix, i per les festes de les dues confraries vilafranquines ms populars, la del Roser i la de la Muixerra). Posteriorment colles prpies es amb formarien aquests

mateixos noms, la gran rivalitat de les quals arribaria a punts tan extrems que provocarien que les autoritats de Vilafranca prohibissin l'activitat castellera durant uns quants anys.

3. Dificultats i finalitats.

Els castells de mxima dificultat es coneixen amb el nom de castells de gamma extra (Sn el quatre de nou amb agulla, el cinc de nou, i el tres de nou amb agulla, que porten folre; el dos de nou, el pilar de vuit i el tres de deu, que es fan amb folre i manilles; i el dos de vuit net i el quatre de nou net, que es fan sense folre.)

Tot i que els castells no es fan en cap mena de competici regular reglada (noms hi ha un concurs prpiament dit, que es realitza cada dos anys a Tarragona), en alguns mitjans existeixen classificacions anuals de les colles en funci d'una puntuaci que s'atorga a cada castell, que ve determinada per la seva dificultat. Inicialment hi havia diversos tipus de puntuacions, per finalment l'any 2004 es cre la Taula de Puntuaci Castellera Desc.20, consensuada entre l'organitzaci del concurs de castells bianual de Tarragona i alguns periodistes castellers, de manera que, gaireb tots els mitjans que cobreixen el fet casteller oferint aquests tipus d'informaci, segueixen una nica classificaci per temporada. Puntuacions Unificada 2010.
[34]

Actualment usen la Taula de