MENT I CERVELL

Opinions per a tots els gustos...

Un gran dilema filosfic!

EL PROBLEMA COS-MENT

poca Antiga... NIMA i COS (I)

NIMA / ESPERIT
Principi de vida intern que resideix en tots els ssers vius. Possibilita i regula les funcions fisiolgiques i mentals.

poca Antiga... NIMA i COS (II)

1. POBLES PRIMITIUS
LNIMA... Actua sobre el cos i existeix independentment daquest. Separaci del cos (temporal o definitiva) ANIMISME: els fenmens naturals produts per lacci dels esperits.

poca Antiga... NIMA i COS (III)

2. PENSAMENT GREC
ELS FILSOFS...

PLAT: nima i cos tenen naturalesa diferent COS: Mn Sensible (canvis, corrupci) NIMA: -Mn div de les idees -Independent del cos -Assolir saviesa per alliberar-se

poca Antiga... NIMA i COS (IV)

ELS FILSOFS...
ARISTTIL: Elimina dualisme Mn Sensible vs. Mn Idees substitut per: Dualisme matria (cos)-forma (nima)

poca Antiga... NIMA i COS (VI)

3. POCA MEDIEVAL
CRISTIANISME... Fer compatibles idees Plat i Aristtil amb dogmes religi cristiana nima humana: -Creada per Du -Pont duni entre all material i all div

poca Moderna... MENT i COS (I)

1. DESCARTES -Concepci mecanicista del Cosmos -Dualisme MENT (pensament pur) - COS (incapa de pensar) lleis lgiques lleis mecniques -Problema dualisme cartesi: Com s possible que les afeccions del cos puguin produir idees en la ment i que les idees de la ment puguin produir accions del cos?

Glndula Pineal (comunicaci cos-ment)

poca Moderna... MENT i COS (II)

2. DISSOLUCI SUBJECTE CARTESI
DUALISME CARTESI EN DUBTE...

Empirisme i positivisme: estudi fenmens mentals amb metodologia aplicada als fenmens fsics (associacionisme) Evolucionisme (Darwin): Potser els animals tamb tenen ment Investigacions i descobriments cientfics; cap a la psicologia cientfica: -Frenologia: facultats mentals-zones cervell -Psicofsica: fisiologia sistema nervis Psicoanlisi (Freud): pensaments i sentiments inconscients (ment-conscincia?)

Actualitat: MENT i CERVELL (I)

Tcniques que han perms avanar en lestudi del cervell El cervell hum encara s un desconegut Continuen els dubtes...

s el mateix un procs mental que un procs cerebral? Si s el mateix: Com ho fan els processos cerebrals per produir
processos mentals? Si s diferent: Com interactuen ment i cervell?

Actualitat: MENT i CERVELL (II)

1.REDUCCIONISME MONISTA: Neguen lexistncia de la ment com a entitat diferent del cervell.

CONDUCTISME: No existeixen els estats mentals Identitat ment-cervell (Smart i Armstrong): procs mental=
procs cerebral

Materialisme eliminatiu (Churchland): No existeixen els estats

mentals 2. DUALISME NEUROFISIOLGIC (Eccles):Existeix una ment autoconscient, diferent del cervell.

Actualitat: MENT i CERVELL (III)

3.FUNCIONALISME (Putnam i Fodor):Els processos mentals interns sn estats funcionals de lorganisme, lrgan del qual, no s necessariament el cervell.

4. EMERGENTISME (Searle): Els estats mentals no sn idntics a estats fsics del cervell, per tampoc en sn independents.

DAMASIO,A. Creaci cerebral de la ment

Damasio (I)
Integracionisme: Damasio, A.

El pensar sorgeix de lexistir

El cervell i la resta del cos constitueixen un organisme indissociable Integraci mitjanant circuts reguladors, bioqumics i neurals Lorganime es relaciona amb lambient; lactivitat mental sorgeix daquesta actuaci

Damasio (II)
Repte actual neurologia: Trobar les bases biolgiques de la
ment conscient.

Com ho veuen el experts? (visions oposades)

- No hi ha resposta possible a aquesta qesti - Cap problema es pot resistir als avenos cientfics

Damasio (III)
DIFICULTATS...

Quina perspectiva cal adoptar per estudiar la ment en relaci amb

el cervell? -La ment noms s accessible al seu propietari -No s possible observaci directa de la ment

Com podem vincular la ment dun subjecte al cos?

-Imatges de lencfal i registre activitat neuronal: Ens dna informaci sobre el veritable estat mental? Lobservaci detallada de la matria viva ens porta a la ment?

Damasio (IV)
DIFICULTATS...

s possible explicar per qu els processos mentals representen estats interns o interaccions amb objectes externs? Es pot fer una investigaci sobre el mateix instrument amb el qu sest investigant?

Damasio (V)
EXAMINANT LES DIFICULTATS...

No podem afirmar que el problema de la ment conscient no t

soluci perqu hem estudiat el cervell i no hem trobat la ment.

Es pot salvar labisme entre els estats mentals i els fenmens fsicsbiolgics. El paper de la neurologia. La ment s de naturalesa biolgica. En un futur la podrem descriure mitjanant expressions biolgiques. La ment estudiant la ment: la ment i el cervell tenen nivells estructurals mltiples.

Damasio (VI)
OPTIMISME...

Divisi del problema en dues parts:

1. Metfora una pellcula en el cervell -Avenos cientfics per trobar estructures fsiques i activitats biolgiques que la constitueixen. 2. El jo i i el sentit de propietat de la pellcula en el cervell -Capacitat exclusiva de representaci que caracteritza el cervell. -Intencionalitat natural del cervell: control de la vida del cos. -Fonament biolgic del jo: mecanismes cerebrals que representen minut a minut la continutat de lorganisme. (Representaci segon ordre) -Lautoconscincia forma part de la pellcula (observador i observat)

Damasio (VII)
EL FUTUR...

Any 2050: suficient coneixement biolgic per suprimir el dualisme tradicional.

No ser una degradaci de la ment el determinar-la com a entitat fsica.

Millor la ment com a fenomen biolgic complex que com a misteri.